Google This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct to make the world's books discoverablc onlinc. It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc publisher to a library and finally to you. Usage guidelines Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. We also ask that you: + Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for personal, non-commercial p urpo ses. + Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. + Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. + Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. About Google Book Search Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb at|http: //books. google .com/I r DICCIONARI UE Lï LLENGUA CATALANA. DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA; D. PERE LABERNIA,it«A,\\,^ DOCTOB EN LLBTU3, PIOFESOI knotít DE LLlTniTlT Y HUNl^tTlTS, I.IDIVIPVO DB L' AClDEHIJk DB BUHU LLETIU DE ilBCBLOnt. coimEtuinoT iranriT 7 tamim PEB UNA SOCUTAT DE UTBÜATS, CULTIVinoüS DE U LLENGUA CATALANA. BARCELONA. ESPASA GERMANS, EDITORS, RORADOR, Et propielal delf edilori. 302886 /?íf .•^ ^ .- 5>^• > -■ • • '• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • « • • « • • • • ■ • • • • • • • llarcelooa.— Imp. de Lluís Taaso, carrór del Arcb dfl Tcairo. carreró entro 'b núm IM y 18-1864. PRÓLECH. Mòlts sòn los esforsos que s* han fel y s' estan fent de algun temps ensà pera tornar la hermosa llengua catalana al camí de glòria interrumput sigles enrera per lo cambi po- lilich unificador de la monarquia. Però ^qué es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas? Estimable es lo traball dels primers, sobre 'I que basà 1 sèu Y autor del diccionari que ara millorat reproduhím, y si bè se is podria culpar de no haver passejat prou las obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim à acusarlos severament, y atesas las rahons que suposem que 'ns donarían en descàrrech, mes nos inclinem à agrahirlos que à tatiarlos son traball . Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma- leiias escusas, que ja *s pót dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest concepte, y si mòlt pel camí del vulgarisme ó barbarisme. Així ho han de regonéixer for- sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas é inapreciables crónicas y altres obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en los mes moderns diccionaris, ó defectuosament escrilas y apreciadas. No es mes lo que en la part gramatical , especialment en la ortogràfica s*.ha gua- nyat ab la publicació de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for- mat com depresa y per sortir del pas, fallant de pròpia autoritat y ab seny y estudi no sempre lloables, sobre punts delicadissims que volen sér tractats mes despay ó ab mes mirament é il-lustracció. Per la nütre part, associantnos en aquest punt de tota voluntat, y convensuts de son cabal assert, al modo de pensar del nostre bon amich é il•lustrat literat D. Antoni de Bofarull , à qui tant deuhen la historia y las lletras catalanas, havem adoptat de tot en tot la reforma que proposa en sa bella obreta, ara poch publicada baix lo modest títol de Estudiós, sistema gramatical y crestomatia de la lengtta catalanay de la que 'ns permi- tim extractar las segOents reglas de prosòdia y ortografia: Rkglà i.— £d tot diftODgo en t devant ó detràs, s'em- . plearà la y grega; v. g. ay, lley, oy, vuyt. Excepcions: 1.* Las vens acabadas ab ^, v. g. puig, vaig; 2.* quant es sílaba final de noms brens ó qne tenen l'accent en la penúltima ab intermediació de nna consonant ans del la, y. g. rúhia, livia. RiGLÀ II. — La t quant no forma díftongo es llarga generalment, sobre tot en las terminacions en (a dels verbs; aiií es qne en est cas no tè necesitat de accent, v. g. hawa, prenia^ ^ndria^ ortografia, senyoria, Rbgul III. — Los noms regulars terminats ab lo dif- tongo ta, deuran portar accent en la penúltima sí- laba, quant esta y la última estén intermediadas de consonant; així s' escriurà ràbia, livia, Eussébia, RiOLJL lY. — 5tdm, sidu, del verb sér, y altres veus semblants ab que 's descompon lo diftongo, s' ac- centuaran en la vocal sobre que carrega V accent. RiOLi y. — També s' accentuaré la sílaba anterior al diftongo, en las paraulas terminadas en qualsevol dels en ta, ua, uo, v. g. ànsia, néeta, continuü, con- tinuo. Rbglà Y1. — Ademés dels casos de que tractan las reglas y excepcions anteriors, je marcaren ab ac- cent agut ' totas las veus que 1 necessiten segons lo sistema de la llengua castellana. Excepcions: 1.^ Pera evitar confusió en las veus bo- mónimas se distingiren ab accent agut, preferint lo verb al nom, est al pronom, est al adverbi* y est é la conjuncció, v. g. donat (verb), donat (substan- tiu), vàs (verb), vas (substantiu). t.* Las veus semihomónimas, ó sia las que 's di- ferencian ab lo sonido de una vocal, portaren Tac- cent grave ^ sobre la vocal muda ó tancada; v. g. Déu (lo Sèr snpremo) y deu (numeral), sòu (verb), sou (moneda), mòn (l' univers) mon (prenom). 8.* En concurrència dels dos accents sobre una ma- teixa vocal se marcaré V agut ab preferència al grave, v. g bóta (verb), requireix accent grave per diferenciarse de bota (calsat) y també accent agut per distingirse com verb de bota que en castellà 's diu cubà, però dels tres significats sols tindré ac- cent en lo primer y est accent seré ï agut y nó 1 grave. ORTOGRAFIA ixs y valor* dLe las lletras. Servirà de guia pera no confóndrer la 6 ab la v, r etimologia llatina, sempre que no la contradiga r us constant; així s' escriuré béurer, henehir, batejar, per provenir de bibere, benedicere, baptisare-, y véu- rer, viurer y teu, de videre, vivere y vox. Excepcions: 1.' L' us vól que s'escriga saber, ca- brer, sabia, cabia, sabré, cabré, sap, cap, sàpia y cd]^. t,^ Portaren v los pretèrits imperfets de la pri- mera conjugació y Is temps del verb auxiliar haver, v. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent, No's dobla en cap cas, per fort qne sia son sonido. . La millor guia per saber son us, tant en principi com en mitj de dicció, es V origen llatí de la paraula. En final de dicció no s* escriuré sens anar seguida de h, exceptuat àdhuc. Quant es forta 's dobla. Queda suprimida del tot. Sols es permesa en final de dicció, quant bi queda per baberBB suprimit la vocal que seguia; v. g. record per recordo; lo que no 's consent sinó en poesia. Per fort que sia é vollas son sonido no 's dobla may. Tant en principi com en mitj de dicció s regirà son us per Y etimologia llatina. En final de dicció s' usaré atenent à las reglas se- güents: 1.* Pera espresar lo sonido úetxóch castellana s'escriuré t^, si es que ja no n'hi havia; de manera que '8 posaré i en lo signo quant no es en lo sonido; V. g. puig, maig, roig. 2.* Quant la i ha de estar en lo sonido y Y escrit, se posaré txòj, segons si Us derivats ó composts de la paraula ho requereixen; així de esquitx s* escriurà esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir, 8.* May s' usaré per fer lo sonido final de arh, ecli, ich, och, uch. Se posaré en principi de dicció qoant tinga é ó /" la paraula llatina de la qual deriva v. g. home de homo, hermós de formosus, y en mitj deia dicció la conser- varen los composts de simples que la tenen: v. g. pn^om, prohibir, exheredar, cokerm^ En los temps de verbs, quant hi ha tres vocals, dos de ellas formant diftongo, 's posaré h ans de ell, V. g. vfheu,venheu. Quant lo diftoi^ es ab y, no 's posarà la h; v. g. duya, queyan, reyan. Se posaré la h en aquellas veus qne per costum 6* han escrit ab eiía, aobre lat ai las llalinas dè que derívan tenen en lo mateii lloeh nna altra Detra» de mioera que poga ser tal volta la h una equivalent de aBÜgoa inflexió ja desaparegnda, v. g. prohiMme^pro- xnMim; acrehedor, creditor; provehir^ pravedere; pro- ffàir, procedere; introdueir, introducere, — ^Per costum se éki etUüuhiry rtstituhiry's posaran ab A, mol- \2a tenninacíons de verbs en ir y partícips en t(. Se snprímirà la A en las derivacions de las paran* las Uatinas en eh^ com charüag, caritat^ y las que 'Is antichs escrígperen ab ih, com Cathalunya^ tkema, ctitkóHek, Tejasla G, Quant sona com doble se soparan ona y altra ab un gnió pera impedir qoe soni oom k U, v. g. il•luminar, rjTfMeiKisstsi. S* escriurà m y no n ans de fr, /" y p, v. g. emb%/V**.rf•,^^^>* *^/* • v^^..*.A^,^^^^/"^<•^**Ay•«^/»/•^^A.^^^ /V/W^^>•y*.^/ • * Cl A. Primera lletra de las vayt nuDdinaU abans del crísiianisme y de las set dominicals, pera senyalar io> dias de la semmana, segons lo càlcul cronoló- fricb; primera de nostras cinch vocals y abecedari com també dels de la major part de las llengaasco- oegiidas. En la eliópica, segons Landalfo, es la 13. Se proonncia ab sols obrir la boca y despedir lo alé, y assó ab tanta facilitat, que fins los muts la pro- DQDciao clara y dislinctament. La seva pronunciació en grech es alpha, en bebreu aleph, en aràbicb alt- ^ho 6 elif, en siríacb y en caldaicb olaph. Hermóge- nes la califica de element magestuos y clar; però Cicero en lo llibre del Orador la nota de littera in- .^las serps y altres insectes, que deixavan las iaundacions del Kilo. Presentada en una targeta per los jutges romans, era senyal de absolució, per lo que Gícero també la aoomeoa litura sahtaris, lletra saludable. Presentada en la mateitt forma per cada vocal qoe se oposava à las novas lleys proposadas en los comicis, significava mliquo; só es, que's quede com estava. En la filiació dels soldats romans distingia als (jue no teoian la edat de la pubertat. En lo ma- TOMO I. teix poble era numeral y valia 500, y ab una ralle- ta sobre 5,000, y entre los grecbs 1. En las xifras, medallas, fastos y annals Ms romans Àulus: Aulo, AA. Au^uslalis: Pertanyen! al emperador. Augus- ta: Dona, mare y germana M emperador. AJi. Apud agrum: En lo camp. A A JU Aurum, ar- gentum, as: Or, plata, metilL tBÉtí Abmpos: Fill del besnét. A.A J.JII. Apui 9§nm1mm mtmumen- íi: En lo camp Uocb del monuMiii JLA.V. Ambo, aUerve: Los dos ó bu dels dos. A•A•^X• Anno ab urbe condila: Any de la fundació de Roma. A.B. Alia bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en arts. ABS. Absolulus. Absolt. A.B.V. A bona viro: Per un bon varó. AB.V.G. Ab urbe condita: De la fundació de Roma. AG. Aclto: Acció. A.G. Acta cau- sa: Conclosa la causa. Alivs civis: altre ciutadà. AGG. Acteptat : Accepta. AGIN. Aclionemi Acció. AGON. Actiones: accions. A J). Anno Domini: Any del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor en arts. AD^F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor: Ajudador. ADI.P. Adjutor provincics vel popuU: Aju- dador de la provincià, ó del poble. A.DJP. Ante diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop- tiu. AED. Mdes: Casas. AED. GUR. JBdilis cu- rulis: Edil curul. ÀED. PL. JEdilis plebis : Edil de la plebe. ACL. JSHus ó Elia: Elio ó Elia. AER. Mrarius: Erari. AEQ. igualis: Igual. AEQ.P. Mquestris persona: Persona eqüestre. A.F. Aulifilius, Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. Àger: Camp. Agit: Fa. A.K. AnU Kalendas. Abans de las calen- das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amicb. A.1II. Anno mundi: Any del mon. Artium magister: Mestre en arts. AM. N. Amicus nosUr: Amich nos- i DICCIONARI tre. AMaP. Amabilis persana: Amable persona. Ami- eu8 pnncipiSf Amich del príncep. A. N. Ante noctemi Abans de la nit. ANN. Annis vel annos.. Anys. ANT.- Ante: En presencia, abans. AN.T.G. Ante termiíTHïn' eonstitutum: Abans del terme preGxàt. A•ty$'Alii omnes: Tots los altres. AP. Apud: Çd.pïhisencia. APP. Appius, ó Appia: Appio, ó^A'pfúaT.• A•P.Q. Aulii Publii Qüincti: De Anlo Poblio ^aiçto.* A.P.R.G. Anno post Romam conditam: Apy jS^Vès de la fun- dació de Roma. ARP. ^ranr^ósutt: Erigí una ara ó altar. AT. Autem: Mès.'•.A•'HSa• A tergo: Per de- tràs. AU. Aueus: Anco. ^i^GT. y AÜGTOR. Aucto- rUas: Autoritat.. AUI7#Au^u4(u«: Emperador. Augus- toíu: Pertaavent^l> emperador. Augur: Angarador. AVCtGmJS(M(^J^ plures Augusti: Dos ó mes empera- dors« XijÚmAurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Amis de6em:*Íod anys. Algunas vegadas significava la fa- mília Nàsica, com AR. la de César, A8. la de Lenas. Posada cap per avall en las monedas, significava que eran de Argos. Àlganas de las precedents abreviaturas à vegadas se troban ab lletras minúscnlas. En los anticbs manuscrits particularment de Ca- talunya: A óAr. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra- lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas: Abat. Ag^ ager: Camp. Kg^'agri: Del camp. Aia. ani- ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la \ alterà alia: Altre ó altra. Afi, ante: abans. Aq<" aqua: Aygua. at, au au" autem: Mès, y. Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en las votacions senyal de aprobació. Duplicada es abre- viatura de ALTiiAS y de Autors: y en la medicina y farmàcia vol dir ana. A.G. En la cronologia anys de Cristo. A•E.G. Era cristiana. A^U* Any de la fandació de Roma. ADD. En medicina y farmàcia Afegescas. A. Per sí sola forma una paraula ab diversas re- lacions, i. A. littera. Serveix per la composició de mòlts verbs y altras parts de la oració que 's for- man de noms substantius y adjectius , com de fi AFINAR, de barato abaratir. |I Preposició de datiu y acusatiu en noms propris, com À Jesús À Pere, y unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills. A. En llatí no tè, ni ha de menester correspondèn- cia. II Marcant ó expressant la conformitat y exacti- tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar à compàs: In nnmerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti- bicinis. II Partícula comparativa, segons I' estil ó modo. A, como. Instar, ad, in, y també ablatiu ab- solut ó adverbi, com caball k manera de una mon- tanya: Equus instar montis. A manera de feras: Ad, in morem, morè ferarum, ferociter, ferinè. || Deno- tant situació, com k la dreta de Deu pare, los bal- cons donan al jardí. A. Ad. apud. || Denotant lo termini ó plasso, com a la cullita pagarem. A, por. Ad . súper. [| Senyalant la proximitat del lloch en que s' executa alguna acció. Jmlo^ ú. Ad, prope. apud, circa,jnxta, com assentarse à la porta: Se- dere ad januam. Al foch: Apud focum. Però deno- tant lo lloch absolutament, Ad, ó sub, com lo ma- ' taren a las faldas de Monjuich: Ad radices montis, ó sub montem Jovis occísus fuit. || Senyalant la dis- tancia y temps, A. Ad, v. gr. T encontrí k 5 millas de Roma: Ad quintum urbís milliaríum, vel ad quín- tum, ó quinto ab urbé lapide illum offendi. A estàs horas ja no'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc tempore omnes desiderantur. A bona hora vens: Per tempus advenis. || Prop de, número, quantitat, com k la ralla de quatre mil homes, de dos À tres pams. A. Circiter, ferè, propè, circumcirca, fer- mè. [j Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re- gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De- cem, ó pro decem solidis ulna. || Quant significa fins, interval-lo de temps ó espay. A. Ad, in, usque, adusque y tenus posposada al ablatiu de singular ó algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora sexta ad septimam. De cap k peus: A vertice ad ta- lòs imos. II Pera, profit ó dany. A., Ad, in, pro, ex, com k mon favor: Ad me, à, ex, pro me. [| Algunas vegadas expressa 1 motiu ó fi de la acció, com sòn exceptats legums, ó altres vitualles que sian meses k provisió de nans, é tota fusta apta k fer veixells. A. Ad. II Altras vegadas equival à contra, com a ells que son pochs y cobarts. A. In, contra, adver- sàs, adversum. || Expressa la conexió, é inconexió, com k propòsit de axó, k diferencia de allò. A Ad. || A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs- tantiu, com la necessitat obliga A ser imporlú, anem k traballar. A. Ad. || També indica referència, mo- viment ó direcció, com k lley de Castella: girauvos à mi, que jo 'm giraré k vosaltres: aspirar À un mateix empleo. A. Ad , in. Sempre que indica con- versió ó mutació de sér, en llatí es preferida la pre- posició in, V. g. Troya fou redubida a cendra : Ver- sa est in cíneres Troja. |j Se pren per lo mateix que envers, com girarse 1 panell k llevant, péndrer lo camí k la dreta. A, húcia. In, versus, adversús. || Ab infinitiu en principi de frase es lo mateix que sí con- dicional, com k dir veritat hi ha molta diferencia: À tenir jo menos esperit m' haurian sorprès. A. Si. || Expressa la distribució ó compte proporcional, com À cinch per cent, À perdiu per barba. A. Pro. || S' usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com degan estar (las robas) plomadas À un cap. En. In. II Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com lo senyor rey declara é À cautela otorga perpetual- ment; en aquest sentit se llegeix en la introducció al códich de las anliguas lleys y ordenansas raaríli- mas y mercantils: déu senyor de nau fér À merca- der, é A mariner, é k pelegrí ó k altre home que vaja en la nau. Con, Cum. IJ També lasolian usar en lloch de la preposició de ó que, a\í diu Fernando II en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii. cap. Lu. haja À satisfer los danys; y lo devot Pele- grí: tinch k dir. De, \\ Algunas vegadas anleposada al temps equivalia à per com en la següent locució CATALÀ. ABA 3 ques troba en lo llibre del Coosolat: Si algun senyor de nan 6 de leny tendra ab sí algnn servicial à temps sabut. Por, Ad. || Veu que serveix pera cri- dar ó avisar à algú. Hola, Hens. H ant. interj. de dolor ó de pena. at. || interj. del qui troba à allre en malefici, com i pervers! A. At. [| Últimament ser- veix pera modificar una infinitat de expressions ad- verbials, com k peu ferm, k las foscas, i las mil maravellas, k primera vista, i dreta lley, y axí de allras que*s trobaran en los articles à que corres- poDen. rlxDaEE LA k PBi LA B. fr. Se diu del cpv pren aoa cosa per altra, 6 en sentit contrari al que se li déa donar. E$a es la derecha, y ddbalecon la zurda; ó m es la derecha y la toreida la del candil. Inversum slultorom consilium. A. A. A. Veu confusa dels muts. A. A. A. A. A. A. AARON. Summo Sacerdot de la Uey antigua, fill de Amran. Aaron. Aaron. y Certa planta, baeba db UEON. AAROfUTAS. m. pi. Descendents de Aaron. Àoronitas. Aaronitae, arum. AB, Preposició que s' usa pera explicar lo modo. Cm. Cimi, ex, in, regularment suplidas, v. g. Ab resignació: iEquo animo. Ab gran temor: Magno com meto. Ab afició: Ex animo. Yíurer ab tota mag- lificencia: Celebrítate in màxima vivere. També 's converteix en adverbi, com ab mòlt esmero: Màxi- ma diügentià, diligentissimè. [] Denotani lo medi. C(m. Per, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si- leoci de la nit y claredat de la lluna: Tàcit» per amica silentia lunas. Ab lo so de la lira y dulsura de son cant: Sonotestudiniset preceblanda. || Expres- sant apariencia, manya ó pretext. Con, hajo, so. Per, sob, 6 ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie, sQb specie. Ab la escusa de una embaixada: Per eaosam legationis. Ab lo ben entès de que: Cum eo nt, carn eo ne, ea sub conditione. [] Denotant V ins- troment. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra tosca: Pnmice expolitum. Qa&n^ 1' instrument no £i son ofici passa à ser ablatiu de modo. [| Signifi- cant unió, ó companyia. Con. Cum, unà cum, simnl cnm, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani- madas sols cum, y se posposa als pronoms perso- nals. V. g. Morir ab las armas en las mans: In armis oecambere. Aquell pelegrí fou soterrat ab lo bordó: lUe peregrinns cum baculo sepultus fuit. u ixó. m. adv. Per las rabons ditas. Por tanto. Proptereà, quapropter, quare, idcircò. íb Ml. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo. Mecom. ABQCB, m. adv. ab tal qub. Al SI. Ablatiu del singular y plural del pronom SI. Consigo. Secum. Ai TAL. m. adv. Solamente, tan solo. Modò. AI TAL QCB. m. adv. Ab la condició. Con tal que, coh que, como. Si, modò, dummodò. || De manera, de nocar, abocar, Causam advocaré, voea- re, transferre. |! Acercar aignna cosa al paratge ahont ha de obrar, 7 així 's dio, abocar la artilleria, la tropa, etc. Abocar, Appropínquo, as, addaco, is, admoveo, es. || Gastar mòlts diners ab lo fi de conse- goir alguna cosa. Verter, d^raníar. Prodigo, is, pro- fosè impendere, expendere. ABOGARSE. V. r. Inclinar la part superior del cos. Abalanzarse. Prosto, as, procumbo, d^ecto, de- vergo^ is, proclÍDor, aris, preuo corpore esae, deci- dere. II Amotinai^, acudir dé cop mòlta gent à al- gana part. A§(Hfarse, Confino^ is. |f aut. AcOHftraiR. ABOOAT, BA. p. p. ^mòroMido. Iflfveraes. { VO" dado, eehado, £ffosns. H Boca à terra. Bekaéo de ènn ces. ProDus. || Capgirat. Tr^^neade. ProÉas^ inver- sos, t Gastat ab prOfdsió. Vertidú, derrmMd^. Frofo- su». H Amottdat. A§olpado. Gatervatim coagregatus, ABOGDfARé V. a. arq. Fér au arch aboeintt. Ab&einar. Arcom dévarieatadl strueré. ABOGiNAT^DA. adj. arq. Se dio del arch qaa per QB eostat e» major que per Faltre. Aboeinado* I^ivaricaloaav0O9« ABOFBIBiiUltf V. a. BOfitÉua. ABOFETEJATyDA. p. p. BOFBTBJAT. ABOLKaò. f ha acció 7 efecte de aboür. iMt- cion, ahtogadon, derogaeion^ révoeacum. AboHtio, a»- aulatio, extinctio, nis. ABOLIDOR9 RA. m. 7 f. Lo qú aboleix. AboH^ ior, ahrogador, Aboiitor, abrogator. ABOLIM» V. a. Anul-lar, invalidar alguaa eosa^ oom lley, privilegi, ud. Anular ^ berrar^ defo§air^ ahrogof. Abdico, antiquo, as, deleo, ea, v^lo, rea- cindo, is. ABCMLiaMB* V. r. Férdrer F us ó BMmoría de algona cosa. Abolirse^ Abotori, oblivísci. ABCHJnr. p. p. AboHde. Abolitaa, detetaa. | ad|. Beeusado. lasuetoa. ABCMi&ATy BA. adj. Arrufat. Abolladoy aiscAn- gadOé Complicattts. ABCKL-LIIU 7 sos derirats. aboliu. ABOiXMiír m. ant. Genealogia deia autepassata. AbolengOy abolorio, ascendència. Avi, orom, atirpa, is, progenies, ei, genealogia, prosapía, ». ÜUBIML•OTAA• V. a. ALBOBOTAV. ABOaüNABLE. adj. Digne del major aborrí- roent. Abominable^ exeerable^ deüeMle. Aboanaitn- : dos, execrandus, avaisawiw, abottEinaliilia,^ delea-' tabilis. ABnaNABaJBBBBNT. adr. ». AhraboDlinwM. AlnmhiahlmeníU. ilbaMoanter, abofflioaadtai li meduBi. MBÈOmmKué. l U aeoiò y efeute é$ sMkA^' oap. AéofRúiosMit, éUKOfUfBaa. AboiBÉMMH), cMfOraüa, 3 10 ABO DICCIONARI ABO nis, execramentam, i. || Cosa abominable. Afromina- cUm. Abominalio, nís, abomínaium, i. ABOMINADOR9 A. m. y f. Lo qui abomina. Ahominadary detestadar. Execrans, antis, execrator, abominator, is. ABOMINAR. V. a. Tenir gran aborriment. Abo- minar, detestar^ execrar. Abomino, as, abominor, de- testor, execror, aris. || àfear. 2. ABOMINAT, DA. p. p. Abominado. Abominatas, execratüs. ABONADOR, RA. m. y f. Lo qai abona, espe- cialment la fiansa. Abonador, Fidejussor, is. ABONAMENT, m. ABONO. ABONAN8A. f. ant. BOIflNSA DE TEMPS. ABONAN8AR. v. n. y ABONANSARSE. V. r. Serena rse 1 temps, calmar la tempestat. Abananzar, abimanzarse, des- pejane el cielo; calmar el tiempo; templarse, mitigar- se, echarse, adormectrsty obrir el tiempo, Sedari, mi- tescere, pacari coelum; sudnm ac serennm adesse, apparere; claram tempestatem adesse. ABONAN8AT, DA. p. p. Calmada, Sedatos. ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro- bar, Rrobo, as; dare solertem alíqnem. p, afirmar 2. II Fer fiansa. Abonar, afianzar, Satisdo, as, ad, pro- mitto, is, praedem, fidejussorem se dare, spondere, constitnere. || Entre comerciants admétreren comp- te alguna partida. Abonar, Acceplum referre. || Ado- bar las terras, posarhi fems. Abonar, estereolar, be- neficiar. Agram stercorare. ABONARSE. V. r. Anticipar nna cantitat pera tenir ab menos preu algana cosa ó dret. Abonarse, Pecnniam, pretinm representaré. || ant. Dit del temps. ABONAIfSARSE. ALTRE VINDRÀ QUE M' ABONARÀ, rcf. AdVCrtciX qOC mòltas cosas se tenen per mòlt dolen tas fins qne se n experimentan de pitjors. Malo vendrà que bueno me hard. Improbitas maloram bonornm lans est. Me ma- las excipiet pro quo bon us ipse videbor. ABONAT, DA. p. ip, Abonado, Probatns. ||adj. Dit del testimoni apte. Abonado, Idonens, fidedig- nos, D Dit del bome de qui's pot fiar per sòn cabal y crèdit. Abonado. Nota; probitatis vir, pecuniosus, di- ves, probus. II Dit del subjecte subscrit à obras pe- riódicas, 6 que ba pagat alguna cantitat adelantada pera concórrer à alguna diversió pública, ó disfrutar de algana comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre- sentavit ad perfrnendum commoda. |j iron. Se diu del subjecte à qui se'l considera disposat à dir ó fér alguna cosa. Gomunment se pren en mala part. Abo- nadó, ProroplDs, aptus, idoneus, natus. ABONO. m. La acció y efecte de abonar y abo- narse» Abono, abommienlo, Probatio, nis. || Admissió y assento de partides de compte, y també 'i recibo. AboHo, Acoepts pecunias relatio, prsBStila cautio. || Document que justifica la conducta de algú. Abono^ ctrtifícacion. \\ Litterae fidem facientes, testimonium, ií. II Lo paper en que consta baverse cobrat algana COM. Bteibo, abono. Chirographus, ohírographum, i, pecunía) cautio. || Responsabilitat, fiansa. Abono, fianza Fidejussio, cautio, satísdatio, nis, satisdatum, i. II Lo dret ó recibo de la cantitat anticipada del qui s' abona pera alguna diversió pública. Abono. Pecu- niae representa tio. || adob 4. ABONYEGADURA. f. Bony que resulta de un cop en las pessas de metall. Abolladura. Contusió, nis. 0 Lo bony fét en las mateixas pessas per adorno. Abolladura. Bnlla, ae. ABONYEGAR. V. a. Malmétrer las pessas de me- tall fent bonys en ellas. AboUar, Contundo, is. || Es- tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Ballis ornaré, in bullis elaboraré. ABONYEGAT, DA. p. p. Abollado, GODlusos. ABORDABLE. adj. Gapàs de abordar y de sér abordat. Abordable, Irruendi capax. ABORDADOR, RA. m. y f. Lo qui aborda la naa. Abordador, In adversariam oavem írruena. || Lo qui acomet ab ímpetu. Agresor, arremetedor, Ag- gressor, invaaor, ris. abórdàl, abórdals. Imperatiu del verb abordar, lo quals* usa com à interjecció pera abissar als gos- sos. ChuchOf zuzo. Ad canes excitandos vox. ABORDABIENT. m. ant. abordatge. ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca- ció à altra, ja sia per descuyt, ó pera comunicarse amistosament, ó pera acométrerse. Abordar, Navem navi applicare, committere, admovere; congredior, eris. II Arribar la nau à terra. Abordar, Navim terrs, ó ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi. II V. a. Acométrer ab ímpetu. Acometer, In alíquero irruere, impetum facere. || Abissar, incitar al gós, pera que embestesca. Azuzar. Ganem stimulare, in- citaré, instigaré, irritaré. |[ fam. Topar un eotxe ó carro ab altre. Abordar, Currum currucongredi. || v. n. met. Comensar, empéndrer. Abordar, Aggredior. ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus. ABORDATGE, m. naut. La acció de abordar. Abordaje, Navium congressio, commissio. ADORNAR, v. a. ter. abordar. || acométrer. ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri- ment. Aborreàble, Delestabilis, odibilis, aversandus, execrabilis. ABORRÉIXER. V. a. ant. aborrir. ABORRIGIÓ. f. aborriment. ABORRIDOR, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor- recedor, Ossor, ris, qui odio babet. ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio, aversion, aborrecimiento, Invidia, a), odium, ii, abo- minatío, detesta tio, nis. ABORRIR. V. a. Tenir odi, aversió. Aborreeer, odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris, refugio, is, odio babere, persequi || abirrir. 1 . t, FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir algú de la obra comensada si la hi van esbrinant, y així *s diu: encara 'm faran aborrru Y ofici. Aborreeer los huevos. Rem caram odisse. ABORRIT, DA. p. p. Aborreeido, detestado, Abo- minataSy invisiis. I aiQ. MiNTSPftiAT. ABR CATALÀ. ABR 11 ABORT. m. qastàmint. ABORTABIENT. m. GiSTAMBNT. [| met. Cosaex- iraordioaria. Àbarto, portenío, Monstram, porten- tUD, í. ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir, y aboriar se dia partícolarmenl de las beslias. Abor- üo, is, aborlior, iris, aborto, as, aborior, eris, ó iris, abortam Cacere. || met. Se dia de tot alló que's fa 6 produbeix sèos la degada perfecció. Abortar. Abortia, is, malè prodacere. Fia AioETài. ír. Haeer aboriar, Abortam partom abjgere, ioferre. ABORTAT, DA. p. p. Abartado. Abortüs. ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Aborti- ro, y aborton s' aplica al aaimal qoadrúpedo. Abor- tivus, abortas. D Lo qoe tè virtnt pera fér abortar. Ahortko. Abortivas. ABOTINAT, DA. adj. en forma de botí. Aboti- uíio. Ocreatos, cotbarnatas. ABOTZORNAR. v. a. met. Avergonyir, fér tor- oar las galtas bermellas ab accions ó paraulas inja- ríosas. Abochornar, Aiiqaem pangere, rnbore sa- ffaodere. ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo- re soffasns. ABOCRAR. V. a. ant. abeurar. ABOURAT, BA. p. p. ant. abburAt. ABRAHOBf AR. V. a. fam. Cenyir y apretar ab ioibrahons. AbrakoMr. Arctias complecti, arctis complexibas premeré. ABRAHONARBE. V. r. fam. Agarrarse los que's barallan. Abrahanarse. Petere se lacertis ad trictis, coogredi, manas conserere. ABRAHONATy DA. p. p. Abrahomdo, Lacertis complexos. ABRAMCAR. V. a. aot. ARRAHONAR. ARRANCAT, DA, p. p. abrabonat. ABRÀB. m. La acció y efecte de abrassar y abrassarse Ahrazo^ abrazamiiHto, Amplexas, com- {üexas, circamplexasy us. ooeuBSB l' tLTUf ABBAS. ÍT. Despcdirse. Darse el *iiimo abrazo, iEternum, sapremam, postremum va- ie dícere. ABRABADÍMIMU adj. sap. Moltíssim abrasat. ^^úMÜsmo. Perostas. ABRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. A6ra- M^ar. Utor, inoensor, is. || ant. incbndiabi. || adj. Uque abrasa. Abra$ador. Urens. || poet. Dit del focb i&óli actiu. Ahratador, devorador. Rapidus, vorax. ABRABAMENT. m. La acció y efecte de abra- sar y abrasarse. Abrcuamiento, incendio, £xustio, de- iU^aUo, conílagratio, incensio, combustió, nis, in- ceodíam, ii. ABRASAR. V. a. Reduhir à hràSà. Abrasar, que- »«r, reducir à brasa, Incendo, exuro, comburo, is, deflagro, concremo, as. Ijant malbabatar. || ant. mifiOHTR, MALTRACTAR || CBBMAB. 3. || met. SCCBr lo wl 6 '1 fret las plantas. Abrasar, arrebatar, agostar. ÏMicco, torrido, as, exuro, retorresco» is. ABRASARSE. V. r. Cremarse. Abrasarse. £xn- ri, concremari, incendi, ardere,exardescere. 0 Sen- tir ab vehemència alguna passió. Abraseam. Aliquo affectu vehementiús ardere, flagrare, aestuare, rapi. II Pérdrer lo vigor las plantas, enmostigarse per causa del fret ó rigor del sol. Abrasarse, agostarse, arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco, exaresco, is. ABRASARSB DB CALOR. f. Achicharrars$,asars», As- tate candere, adnri, premi. ABBASARSB DB BNVBJA. f. Cometse, àbrasatse de en- vidia. Invidià flagrare. ABRASARSE DB FEBRA. ArdeT de caleutura. Ardere febri. ABRASARSB DB SET. f. Apalambrarse, seeairse de ted. Yehemenli siti laboraré, siti arere. ABRASARSB VIO Ó DB VIU EN VIU. fr. SCUtir UU CBIoT extremat. Abrasarse vivo. Summocaloreadurí. 0 fr. mel. Estar sumament agitat de alguna passió. Abra^ sarse vivo, Vehementiús aliquo affectu ardere. ABRASAT, DA. p. p. Cremat. Abrasado. Ustos, combnstus, deustus, perustus, incendio afflatus. || Sech per causa del sol ó fret. Abrasado. Retorridus. ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Aòrií- silado, Brasiiium colorem referens. ABRASSADA. f. abbàS. ABRASSADERA. f. Lligada que subjecta alguna cosa com lo canó ab lo cep de las armas de focb. Abrazadera. Fibula, se, compago, inis. ABRASSADETA. f. d. Abraeijo, Amplexns, us. ABRASSADOR, RA. m. y f. Lo quiabraasa. Abrazador. Amplectens, complectens. ABRASSAMENT. m. ant. La acció y efecte de abrassar. Abrazamiento. Amplexus, complexus, os. ABRASSAR. V. a. Cenyir ab los brassos. Abra- zar. Amplector, complector, eris, amplexor, aris. || met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin- go, is. H Rébrer bè, ab gust y sens la menor repug- nància. Abrazar. Toto animo aliquid amplectí. j| Se- guir un consell, opinió ó partit. Abrazar. Conditio- nem, consilium amplecti, sequi, profíteri, accipere. 11 met. Contenir, enolóurer. Aèro^^or, abairear, Con- tineo, es, includo, capio, is. || Empéndrer, encarre- garse, y en aquest sentit se diu: abbassabuu negoci, una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is. QUI MÒLT ABBASSA POCH BSTBENT. rcf. SiguifiCE qUO I qui empren mòlts negocis à un mateix temps co- rn unment no pót desempenyarlos bè. Qaitn rniÈcko abarca poco aprieta. Pluribus intentus minor est ad síngula sensus. Qui duos sequitur lepores neatram capit. Diíficile est continere quod caperenon possis. II ant. Embrazar el escudo, ABRASSARSE. v. r. Douarse abrassos. Abra- zarse, Rrachia nectere. ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus, circumdatus. ABRE. m. ABBBB. ABREBIT. m. Sincopa de ALABBEZfT. ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar, 12 ABR DICaONARI ABR «Monir, oiomifiaf. Detostor, exeeror, abominor, ^BRBUIBMIIAT, DA- p. p. ant. Dikstaio. Exe- oïttoa. ABaEMUNGlO. Paraula llatina que s' usa en V oalil femílíar, y significa deteslacié de alguna coaa. Àkrenumo, Alicnjos rei detealatio odi, odio mihi est. ABRE8SAR. V. a. ter. bbbssír. JlBEBTOBIAR. V. a. nàut. Trincar la artille- ria contra '1 costat , de modo qae 'Is canons qno- dea en lo sentit de la longítad de la nan. Ahreto^ nar. Tormenta bellica adversús navis longitudinem obArmare. ABEEUJAR. V. a. ant. àbrbvur. ABBBiriAClÓ. f. Compendi, redacció. Àbrmfia- eian. Compendínm, breviarinm, ii, epítome, es, sy- nopsís, 18, epilogas, i. || Modo de parlar breu. Abre- vimon, ídooitúmo, eoneisim. Breviloqnentia as, bre- víloqninm, ii. H Lapronanciaciódennasil-lababrea. ilòfmooott. Correptio, nis, brevitas, tís. ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qoi abrevia. ÀhntMàor, eompendiador. Breviator, is, qni in com- peadían radigU. || Lo ministre del papa qne despat- xa los breas. Abrmador. Notarios abbreviator. ABREVIADURA. f. Supressió de Uetras en las paraules. Abreviatura, Nota, ae, compendium, ii. 0 Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N. R. I JesBS de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo senat y poble romà. Siglài. Sigla, onrai. ApuviADU^iA. f. L*empleo del abreviador. AktmaèuHa. Abbreviatoris munus. ABRETIAR. V. a. Bedubir à menos algun es- crit. Ahreviar, úompendiar, reeafntutar. Brevío, ab- brevío, as, perstringo, k, in compendium redigere. I) Suprimir Uetras, escrínrer abreviat. Bserihir en akri^riaiurü. In compendium scribere. || Proauflcíar las sil-labas breus. Abreviar, Brevío, curto, arcto, as, eopripio, rapio, is. || Cnytar, fér depresa alguna ceaa. Akrmor, aeekrar, activar^ avivar, ofresurar, Gelero, accelero, festino, as. AIPM'IIIAT^ DA> p. p. Abreviado. Breviatus. ABRiaADAJRBiTk adv. m. aot. Impetuosa- meat, furiosament, impetuosamenle ^ fnriosametUe. Yiolenter, forenter, excussè. ABRpBAT, DA. adj. ant. Prompte, velós, dili- gent» PumtOf veloz, düi^inu, activo. Yelox, impiger, celer. AMHIOWAROE. v. r^ Fèrse bríbó. Abribonarge. Olío, calliditati se dare. ^mCBU Dl. Lo que'ns defensa del fret. Abrigo, Aprícatio, nis, apricitas, atis, fatus, us, munimen, inis, fomentnm, i. || Amparo, patrociní. Aòrt^o, ar- rima» Patrocinium, praesidium, ii, receptus, us. || Llocb abrigat y resguardat del vent y del fret. Abri^ go, akrigadero^ ahrigado, abrigano. Apricns locus, apricitas, atis. || Lloch de refugi en algun perill ó dany. Asilo, guarida. Asylum, reCngíum, perfngium, confugium, ii. j^ La aagrat ahoot sa refugian los d^ linqSaat«* \^h^ sagxado. Ara, ap, ai|rlaai, i, aox. cis, portus, us, praeses locoa. || Cova de teras. Gua- rida, albergue. Speluoca, lalebra, e, reeesaiiay os. ARRIfiALL. m. ÀBBieH. S. ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Bopa d§ la eama. Stragulum, i. ABRIOAUENT. m. ant. abbicv. ABRIGAR, v. a. Resguardar del fret. Abrigar. Apricor, aris, aprico, as, foveo, es, reficio, tego, is. II Ocultar, tapar. Cv^rir. Supertego, prastexo, ope- rio, is. II Afavorir, protegir. Abrigar, patrocinar, «k- itTtar. Subvenio, socourro, protego, is, fovee, es, auxilior, patrocinor, aris; auxilio, praesidio esse. || ant. TBACTAB. ABRICbkBSE. v. r. Arrop0r$e, abrigoTH. Aprieer, I aris. II Acotxarse en lo llit. Arreb^arn, ahorujarsa. Stragnlis sese obtegere. H Péndrer lo sol. Tomar el sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta- ré, ad solem apricari, solis apricatione se reficere. ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec- tUS. IJABRICB 9. ABRIL. m. Lo quart mes del any. AbriJÍ. Apri- ]k%, is. BIf ABRIL CADA GOTA 'n VAL VIL. TCf. BcUOta quant necessarias son pera las bonàs cullitas las plujaa en aquest mes. Llíneva para mi abril y mayo, y jMir» tí todo el atio. Agricolarum spes imber apríliaet maíL PBR LO MBS M ABRIL NO TB'N TOtH^IS FIL. ref BOSer nya que nos déu aileugerar la roba abans de temps, üuto cuarenta de mayo no te gmiet el sayo. Na pr^^^ ^^ adaugeo, es. ABD CATALÀ. AGA 1 ABULTAT, DA. p. p. Abultado, Àuctas, ampli- ieatus. 0 adj. Cosa de gran bulto. Ahultado. Per- piDdis. ABUNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressió idferbial, à major abundaiíbnt, que eqaival: à de- nés. i mayor abundamiento. Insuper, praeterea; ad pleoÍDS, ad oberíos strnendam, firmàndnm. || ant. íküdancia. ABUNDÀNCIA, f. Abundància, copia. Abnndan- tia,afflaeoüa, copia, s, y si es de frnyts: nbertas, fertOiUs, feracítas, atís, fmctunm magnitndo, co- pií. 1 Eo la oratòria. Abundància, facundia, afíutn- m. Facaodia, ae, fecnnditas, foBCunditas, atis. iVAiOK ÀBÜNDINCU. m. adv. A MAJOR ABDIfDÀMENT. DB Là ABÜNDAlfCIA DEL COR PARLA LA BOi'A. lOC. Ma- oüésta qne comnoment se parla mòlt de lo qne està mòlt peoetrat Y animo. De la abundància del cora- :oi íkohla la boca. Se va la boca adonde està d co^ roroii. Ex abandantia cordis osloqaitnr. U ABUNDÀNCIA MATA LA PAM. Pef. BODOta qUO '1 tC- nir abandancia de las cosas es cansa qnen's fiassan poeh goig, óqne lasmiréjn ab indiferència. La abun- ineia mata à quita el hambre. Ubertas festidinm, eoBtemptnm parit. ABUPIDANT. p. a. Lo qne abunda. Abundante, Aboodans. jl adj. Copiós. Abundante, copioso, abun- im, rico. Abnndans, afllnens, nber, copiosns, fe- coados. I! Fèrtil. Abundante, fèrtil, Ferax, largns, abvBdans. Hmagnipich. 3. ABUNDANTtsSIM, A. adj. Abundantisimo, Uberrimos. ABUBfDABiTBIENT. adv. Ab abundància. Abun- iatemente, Abnndè , affatim , copiosè , fertiliter, alseoler. || Esplèndidament. Abundantemente, es- fMidamente, magnifcavMnte. Dapsilè, dapsiliter, dipticè. ABUNDAR. V. n. Haver abundància. Abundar, Alnuido, as, a(Dno,is. 0 Sér fèrtil. Abundar, Ubero, as. ABUNDATyDA. ^,^,Abundado, Abundatus. ABUNDONAT, DA. p. p. ant. abundant. ABUNDÓS, A. adj. ant. abundant. ABUNDOSAMENT, adv. m. ant. abundantment. ABUNYOLAB. a. Formar en figura de bunyol. Se pen especialment per fregir los ous de modo qie qneden rodons, esponjosos y torrats com lo bnyol. Abunuelar. In lagani formam componere. ABUBBIMENT. m. Desestimació, abandono de siuteix. Aòtim'miViKo. Sui ipsius tsedium, fastidium. ABUBBIB. V. a. Abandonar enterament alguna con, com los aucells als ous. Almrrir, Aborrecer, f^adonar. Desero, relinquo,is. || fam. Exposar di- ner 6 altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir^ aven- ^^nr,arriesgar. Expono, is, committere fortunse; ca- nipermitcere; dubia; sorti aliquid dare. || Molestar, CMir, fastiguejar. Aburrir. Alicui, taedium, fasti- ^UD, desperationem crearé, molestiam afferre, sto- ■aAor, aris. ABDBBIBSRi v. r. Deíxarse anar, fàstíguejarse, disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius tiedio confici, se ipsnm fastidire. || abandonarsb. ABUBBIT, DA. p. p. Aburrido, Desertus, relic- tus. ABÚS. m Mal us. Abuso, Abusio, nis, abusus, us. ABUSADOBy BA. m. y f. Lo qui abusa. Al^o- dor. Abusor, is. ABUSAB. V. n. Fér mal us. Abusar, Abutor, eris. ABUSAT, DA. p. p. Abusado, Abusus. ABUSIÓ. f. ABÚS. ABUSIU, VA. adj. Lo que's fà per abús ó contra lley. Abusivo, Abusi vus. ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abús. Abusiva- mente, Abusivè, ex abusu, vitiosè, contra morem. ABUTILON. m. Planta de dos è cinch peus, la cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas en figura de cor, las flors semblants à las del malví, encara que grogas, lo frnyt comnnment xato per la part superior, y enclou unas tavellas membranosas ab uns grans en figura de ronyó; y es remey contra '1 mal de pedra. Abutilon, Sida, ae, abutilon, nís. ABUTOB. m. Aucell de un peu de alt, de color cendrós obscur ab clapas blancas: tè las camas y la part inferior del cap verdas, lo coll mòlt Uarch y dret. Ave toro. Ardea stellaris. ABUYBA. f. ant. Mal presagi. Mal agüeto: ABUYBAB. V. n.ant. abundar. || sobrrixir. ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Adago, in faus- ta, funesto, lofaustus, ominosns, ater. AG. AGA. f. DAGA. II n. p. La muller del pastor Faus- to, dida de Rómulo y Remo. Aca, Laurencia ó Laren- eia. Accalaurentia, ae. AGÀ. adv. 11. AQUÍ. AGAB. m ant. acabament. || igualat, fl ant- bich. AGABABLE. adj. Lo que 'spot acabar. Acaba- ble, Periturus. AGABADOB. a. m. y f. Qui acaba ó conclou. Acabador. Perficíens. AGABALAB. V. a. ant. agaudalar. 0 ant. igua- lar. AGABALAT, DA. p. p. ACAUDALAT. |j adj. ACdtt- dalado, rico, opvlento. Pecuniosus, nummatns, num- mosus, locuples. AGABALLAT,DA.adj. Semblant al caball. Aca- ballado. Equo simílis. AGABALLEBAB. V. a. Fér que algú *s por te ó tracte com à caballer. Acaballerar. Nobilium mori- bus aliqnem instruere. AGABALLEBAT, DA. adj. Qui*s porta com à caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribns prseditus; generosa Índole decoratus. AGABAMENT. m. Fi, conclosió, terme. Acaòcr- miento, fin. Absolutio, peractio, perfectio, nis, finís, is. II Extrem. Bemate, extremo, Extremum, i, finís, is, AGABAB. V. a. Conclóurer, fér arribar alguna cosa al fi ó terme. Aeahar^ finaliz4¥ry trnnimr, con- 16 AGA DICCIONARI A€A duir. Termino, as, compleo, es, defínio, is, ad fas- tigiam adducere, perducere. || Donar la última ma. Acabar, perfecciomr, dar la úllima mano. Gonficio, percolo, is, extremam maoum imponere; ad od- goem castigaré; omDÍbos, numeris absolvere. || met. Lograr lo que's pretén. Conseguir, lograr, alcanzar, Obtineo, es, adipiscor, eris. || Consumir, gastar en- terament alguna cosa, com lo vi de la bóta etc. ien- har^ apurar, coiutimfr. Absumo, coaficio, is. || met. Angnstiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango, is, alicui moiestiam crearé. || Arruhinar enterament. Acabar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. Extírpe, pessimdo, as, fundi tus delere, diruere. D met. Trànrer utilitat 6 profit de alguna cosa. S' usa ab interrogació ó negació, com ^que'n acabaiís de veiyarte? ó no*n agababís res. Sacar, tener, logra/r. Quid proderit... || v. n. Finir ima cosa en tal ó qual flgora, cem la espasa acaba en punta. Acahar, rema- tar, terminar. Desino, as, desíno, is. || mobib. || Ab la preposició de es auxiliar, y denota bavér fét poch abans lo que expressa, com ara agabo de dinar. Asabar. Nuper facere. ACABA» AB ALGÚ. fr. Matarlo, y així 's diu la Es- panya ACABÀ ab los dos Scípions. Acabar, Consumo, interficio, is. ACABAn N UNA YK&àhk. cxp* fam. Manifesta Y en- fado qne cansa la tardansa de algú en fér ó dir al- guna eosa. Acaba ya. Aggedum, aggessts, agge por- ro, perfice tàndem. sÉR cosA OE MAT ACABAR, fr. Sér cosa de mòlt temps ó duració. Ser cosa de nunca acabar. Res ni- mis longa. HOHE VALBNT T BOTA DE BON VI, LVEGO s' ACiBA. ref. Denota lo mòlt exposats que està» à la mort los que renyeixen ab freqüència ó s' arriscan als perills. Losvalientesy el buen vino presto acaban. Yir pug- nans vinumque bonum durabile non est. v'wuí ACABAT DB BixiB. Axpr. fem. Dcuota la satis- facció de bavér lograt Y intent en cosa de llarga duració. Acahúramog, ó acabdramos con eüo. Tàndem actum perfectum est. na AGAiAB M UNA VB6ADA. cxp. fom. Pera dir en resumen ó ab pocas paraulas. Para acabar, ó decirlo dt tma vez. Ut semel fíoiam, ne longum íàciam, ui panois absol vam. AGABAR8E. v. r. Extingirse, aniqnilarse. Aca-' hane, acabar. Definio , evanesco, is || Rematarse. Acabarse, concluirse. Perfici, absolvi, finem attiuge- re, ad finem deveníre. || Defallir, anar faltant las forsaa. Acabarse, acabar, desfalleoer. Yiribus desti- tuí. II MORIR. II MATARSB. AfiABAX, DA. p. p. Acabada. Conclusus. || adj. V%rféi, ooflsumat. Acabado. Perfectns, absolutns. H Vell, destruhít. Acabado. Consumptos, conféctns. || Mort. Muerto. Exünctns. nsirAEMÒAT ACAiAT. exp. Mòlt vell, flacl^sènff fer- saa. MUar mmfi oMbaéo, mny dioaida. Morbo, senio, auiataleconíectum esee. ACABBB0A1U lk« a« cABuaaàt. AGABIJ8SAT, DAf p. p. CABUSSAT. AGADAR. V. a. ant. aquietar. AGADAT, DA. p. p. aquibtat. ACADÈMIA, f. Paratge deliciós en no arrabal de Atenas abont Plalo y altres ensenyaban la filosofia. Acadèmia. Acadèmia, aï. || La secta de filosops dei- xebles de Plato. Acadèmia. Acadèmia, ae. || Societat de literats ó facultatius establerta ab autoritat pú- blica pera adelantar las cieacias y arts. Acadmiúa. Litterarius ludus. || La acció de juntarse, y Uoch abont tenen las juntas los académicbs« Acadèmia. Acadèmia, ae. || Junta de professors pera exercitarse en sas respectivas fecultats. Acadèmia. Acadèmia, diatriba, «è. || Certamen en lo qual se distribnheixen premis. Acadèmia. Certamen, inis, exeroitatio, ais, ïadus, i. II Entre pintors y escultors la figura treta per modelo. Acadèmia. Ad vivum exactus typus. AGADÉMlGAllElilT. adv. m. Al estil de acadè- mia. Acadèmicament. Morè academico. ACASÉmcil• m. lodividno de una acadèmia. Aeaiémieo, Academicus, i. Q Filosop quesegneixla secta de Plato. AeaAimico. Academicns, i. || Lo qne ea propi de la Acadèmia, com disenrs ACAoiaiai. Acadèmica. Academicus, i. || adj. Lo pertanyent à la acadèmia. Académko» Academicus. AGADUISTA. m. ant. agaoímkh. AGAFCBAT. adj. ter. Atrafagat. Àtanado. No* gotiis plenus. AGAJAR8E. V. r. ant. Abaíxarse, arrnpirso. Agaeharse^ encogerse, Sese incurvare. ACALAR. V. a. ant. baixar, dbvallab. || anU lli- gar, unir, llassar. Prender, abrochar, aíar. Pr^en- do, is, infibulo, as. ACALAT, DA. p. p. ant. Prendido, abroekada, atado. Fibulatus, fibulatorius. ACALLARSE. v. r. compóndrbbsb, convbnibsb. AGALOIlADtSfilM, A« adj. sup. Mu^ aealorado. Maximè iaflnmmatus. iocensus. AGALORAMENT. m. Incendi de cap. Acalora- miento. Ardor, is. | met. Arrebatament de aignna passió. Acaloramiento, àrrebatamiento, eferpmenaia. Yeheroentia, faria, 8b, ardor, furor, is, mentíe à\k^ nalio. H La acció de dit arrebatament. Afie^ormmn' to. ímpetus, us. ACALORAR, v. a. Causar ealor. Acalorar. Calo* feciOy is, ealore afficere. || Encéodrer ab Y exercioi, us, ete. Asalorair, encender, enardeeer. laflammo, as, inceodo, is. jj met PTomóurer, excitar, donar pres- sa. Acalorar, incitar, at>tvar, ineiaf. Inflaamo, exeí* to, as, urgeo, es, aeeendo, is, petitioni instaré. ACAftORMME. V. r. Encéndrerse per oausa de gran fetiga. Acalorarse. Inflammari, incendia H mot. Eaardirse enr la eonversació, disputa. Acalormna, ol- terarse, enardeiserH, reanimarse. Incaleo, èa, iocalea- co, efervesco, is, prmlior, aris. ACAMELLAT, DA. adi. SemMNH al cannU. AMmeUad». Gameiifttts. ACARONAR, v. n. ant. ter. caminab AGAanNAT^ IMta» pw f. CAMINAT. ACA CATALÀ. ACA 17 AGABIPAHfENT. m. Gol-locació de un exèrcit yl lloch qoe ocapa. Campammto, acampamento^ mh. Gastrametatío, nís, castra, orum, castrorum netatio. AGAMPAB. V. D. Allotjar UD exèrcit en tendas òilras. Àcúmpar, Castrametor, aris, tentoria fige- r«, eastra coostitaere, facere, locare. AGAMPARSE. V. r. acampar. Q fam. campar. ACAMPAT, DA. p. p. Acampado. Castris locatas eiereitos. AGANA. f. Arbre frondós de la isla de Caba, de follas pnnxagndas y fruyt semblant à la néspla. Àcana. Acana. AGAHALADUBA. f. L'efecte de acanalar. 100- M/otfirra. Stría, ». ACAiyUJUL V. a. Fèr ó posar algana cosa en forma de canal. Acanalar, Strio, as, strias facere, eaoales efGcere, canalicnlatim fabrefacere. || Con- dahír ó fér passar alguna cosa per canal ó paratge eslret. Acanalar, encanar. Canalicnlatim, percanales, per arctam docere. ACANALAT, DA. p. p. Aeanalado, estriado. Ca- uücnlatna, stríatos. || adj. Lo qne's doblega en for- ma de canal, com lo sombrero. Aeanalado, Imbrica- tos. I Lo qoe pasa per canal 6 paratge estret. Aeo- mIoÏo. Per arctom dnctnm || Dit del vent qne pas- sa per paratge estret. Bncallejonado, Per angiportom hnmissns. | bstrut. AGAFfEA. f. ant. hacaitka. AGAlfQlf AR. y. a. Condnbír la aygna per cano- nada. Arc4idnsar, Aqna per fistularo adocere. AGANTONABtENT. m. Distríbnció de tropa eo diferents llocbs. Acanttmamiento, Stativa castra, pnesidia, omm. || Lo síti ahont està acan tonada la \npi. AcanUmamienlo, Stativa castra, prxsidía. AGAinONAR. V. a. Distríbnhir la tropa en dife- rents paratges pera mès comoditat. Acantonar. Exer- citom inpr»sídíis,instativis distribuere, coilocare. AGARTONAT, DA. p. p. Aeantonado, In stativis distríbntns. ACANTAMENT. m. La acció y efecte de aca- Bjar y acanyarse. Sneanijamiento, Extenuatio, nis, infirmítas, atis, macies, ei. AGANTAR. V. a. Enflaqoir, emmalaltir à la cria- dra donantU llet dolenta ó poca. Encanijar. Extenuo, as. I Escanyar de fom. Matar de hamhrc. Fame pre- ■ere, extingnere. . AGANTARSE. V. r. Posarse las criatnras ma- gras y malaltas. Bneanijarse. iEgritndine macresce- re,atteoiiarí. AGARTAT, DA. p. p. Sneanijado, Extennatns, Bacie confectQS. AGAPORAT, DA. adj. Semblant al capó, y així 'fi diu cara ACAPOifADA, la que te poca barba; ven iCARoxADA, la que tira à tiple. Aeaponada, Spadoni àailis. ACàPTA. f. capta: AGAPTADOR, A. m. y f. ant. captador. ACAPTAR. V. a. CAPTAR. TOMO I. AGAPTAT, DA. p. p. CAPTAT. AGAPTE. m. for. Escriptura en qne s' ba fel la investidura delfeudoó enfiteusis. || Cens qne's pres- ta pel fendo ó enfiteusis. Aparte, A capite. ACARADAMENT. m. for. la acció y efecte de acarar. Careo, Collatio, comparatio, nis, anacbri- sis, is. ACARAR, v. a. Juntar dos cosas pervèurersi confrontan. Carear , confrontar ^ conferir, acarar. Comparo, as, confero, ers, componc, is. || For. Ca- rejar, confrontar unas personas ab allras pera ave- riguar alguna veritat. Carear, acarar. Testes confer- re, compararé, coram sistere. AGARARSE. V. r. Juntarse dos ó mes personas pera tractar de algun asumpto. Carear, amtarse, canferírse. Convenio, is, congredior, eris; se in unum locum congregaré; in conspectum venire. ACARAT, DA. p. p. Acarada, confrontada. Com- para tus. ACARCANTAR8E. v. r. fam. Bèurer massa ay- gna. Encharcarse deagua, aguazane. Inaquari, aqua oppleri, turgere. ACARCANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua infartus. ACARENAR. V. a. ant. Cubrir, tapar. Cobijar. Cooperio, is. ACARICIADOR, A. m. y f. Lo qui acaricia. Acariciador. Blandus, blanditus, benigous, delini- tor, comis. ACARICIAR. V. a. Fèr caricias, tractar ab amor y carinyo. Acariciar , halagar. Prolecto, as,permiil- ceo, es, delinio, is, blancÜor, iris; benigne, blandè aliquem babere. || Enganyar ab caricias. afalagar. ACARICIAT, DA. p. p. Acariciado. Permulsns. ACARNAN. m. Peix de mar, de la forma del pa- geli, encara que blancb y de escatas argentadas; lo cap gran, lo morro corb, la gorja estreta y las dents menudas; la carn mòlt blanca y sabrosa, conté mòl- tas sals volàtils y parts oliosas. Diuben que es bo pera purificar la sancb y exitar la orina. Acamano. Acarnus, acarnanus, i. ' ACARNI88AR8E. V. r. ant. brcarnissarsb. ACARNISSAT, DA. p. p. BlfCARNisSAT. ACARREAR. V. a. Sèr causa ó motiu de algun dany. Acarrear, atraer, ocasionar. Aflfero, ers, creo, as, adduco, is. ACARREAT, DA. p. p. Acairreado. Inlatus. ACAs. m. CASUALITAT. || Infortuui, accident im- previst. Acaso. Casus, eventus, us, fors, tis. || adv. m. Per casualitat. Acaso, casualmente. Forsan, forsi- tan, fortassis, fortè, casu, fortasse. || Ab interroga- ció es: per ventura. Acaso, por ventura. Utrum, an num, an ne, nou ne. PER SI ACÀs. m. adv. Por st aèaso. Si fortè. ACASARAT. adj. Mòlt desitjós decasarse. S'usa ab lo verb anar. Llevar el cura dehajo del hrazo. Nup- tias expetere, nubendi cnpiditate ílagrare. ACASSAR. v. a. ant. bmpattar. ACASSAT, DA. p. p. bmpattat. 4 18 ACÀ DICaONARI ACC II AGA88lA.f. Arbre ple de punxas, poblat de flors blancas: son fniyt es com los Uavlns y destíl-la la goma aràbiga. Acocúi. Acàcia, ae. ||Farm. Lo sach dels aranyons. Acàcia. Acàcia, ». ÀGissii FÀLSA. Arbre, qaals fallas estan compostas de altras petitas, de las qae ixen noas punxas for- mantDe tres cada una. Acàcia faha ó falsa acada. Pseudo acàcia. || La sabstancia extreta del frayt de dit arbre: es aa astringeat mòlt eficàs. Acada falsa. Acàcia felsa. ▲CASSiÀ fiosA. Arbre vistós per lo vert de sas fallas, y per sòs hermosos poms de flors de color de rosa. Acàcia rosa. Robioa hispída. ÀGASsu VBRDADBKÀ. Substaocia cspossa que portam de llevant ab onas bofetas: de la part exterior es ne- gra y per dintre de un color viu que tira à roig. Acà- cia verdadera, acada ie kvante. Acàcia vera. AGASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas- si qne vivia en lo sigle Y. Acadanos. Acaciani, omm. AGA8TES. f. Ninfa, mitològica filla de Occéano y Tétis. Acostes. Acastes. AGA8TORAT, DA. adj. Se dia de algunas telas semblants à las pells del castor. Acastorado. Gasto- recB pelli similis tela. AGATABLE. adj. Respectable, digne de acata- ment. Acalable, Yenerandns. AGATADAMENT. adv. m. Ab acatament ó re- verencia. Acatadamente , reverentemente , respetitíh' samente. Reverentèr. AGATADOR, A. m. y f. Lo qai acata. Acatank, Spectans, tis. AGATALÉCnCH, CA. adj. Dit del vers qae no li falta ni sobra sü-laba algana. Acataléctico. Acata- lecticas. AGATABIENT. m. Respecte, reverencia. Acatar mUnto, reverenda. Reverentia, ae, veneratio, nis, bo- . Dor, is, caltus, respectos, os. [| ant. presencu. ACATAR. V. a. Venerar, bonrar, manifestar res- pecte. Acatar. Yeneror, aris, bonore afficere, colere. AGATARSE. V. r. ant. Adonarse, advertir. Ad- vertir. Animadverto, is. ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatado. Galtas, honoratas. [| p. p. de acatarse. Adverlido. Animad- versus. ACATI8TA. f. Festa en honor de la Yerge, qae's celebra en Gonstantinopla la nit del dissapte de la quarta semana de qaaresma, en qae ningú pót sentarse durant los oficis y demés ceremonias reli- giosas. Acatista. Acatistes. ACATO. m. ÀCATAMEIfT. AGATXAPAR8E. v. r. ter. acobardarse, ami- LANARSE, ACOQUINA RSE. ACATXAPAT, DAi p. p. de acAtxaparse. ACATXARSE. V. r. ter. agotxarsb. ACAUDALAR. V. a. Jantar, aumentar cabal y riquesas. Acaudalar, atesorar, aUegar, juntar, aco- fiar, amontonar. Opes, divitias, pecunías congerere, adqairere, pararé, compararé, camulare. Hmet. Adquirir opinió, aplauso, amistat. Aeaudalar, a quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloríam, plaus sibi compararé, adquirere. ACAUDALAT, DA.p. p. y adj. Acaudalaio,ai nerado. Nummatus, nummosus, pecnniotfos, loc pies, aeralus homo. ACÀURER. V. n. ant. esdevenir. ACAYGUT, DA. p. p. ESDEVINGUT. ACCEDIR. V. n. Férse de la opinió de algú. A ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir r alguno. Alieni, cum aliquo convenire, ab aliquo se tire, in alicajas sententiam ire. [| Goncedir. dmeeéí otorgar, acceder. Goncedo, consentio, is. ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In aHciqi» sei tentíam addíctus. ACCELERACIÓ, f. La acció y efecte d^ accdi rar. Aceleracion, celeridad, p-mütud, aeeleramiem Acceleratio, festinatio, properatio, nis, eeleríta atis. ACCELERAR, v. a. Fér que una cosa vídj abans del temps regular. Acelerar, predpitar, antic par, adelantar. Antieipio, precipito, as, rapio, i agere prematurè. Q Guanyar temps en la execució < alguna cosa, feria ab promptitut. Acelerar, aviva activar, apresurar, dar calor. Mataró, propero, fei tino, as. II Donar ànsia à algú pera fér algana cos PUNXAR. 2. ACCELERAR8E. Anticíparse. Apresurt^rse, A< celeror, aris. ACCELERAT, DA. p. p. Àcelerado, Accelera to ACCENT, m. Lo to ab que*s pronuncia una si laba. Acefito. Prosòdia, (e, accentus, us, sonus, i. Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es bn 6 llarga. Ac^nto. Nota, sb, àpex, icis, acoentus, us. Lo to ó pronunciació de cada provincià. Aceitio. Ci jasque gentís pronuntíatio. || mús. La modulació c la veu. Acento. Yocis modulatio. || poét. L'eco. Acei to, eco. Ecbo, us, soni, vocis repercussió, j) poét. ] veu y'l mateix vers. Acento, Modus, numerus, modalatío, nis. ACCENT AGUT. gram . Lo que paja de esquerra à dn ta, y denota que es llarga la sü-laba sobre qne recai com cafè. Acento aguda, Accentus acutus. ACCENT ciRcuMFLExo. Lo compost dc agut y grav en esta forma ' y denota que la x tè forsa de c y Acento drcumflejo. Accentus circumflexus. ACCENT GRAVE. Lo qoo's forma al revés del agut, denota que Ja síl-laba sobre que's posa, 's pronune fosca. Acento grave. Accentus gravis. CARREGAR l' ACCENT, fr. fam. Entretcoirse en a guna cosa pera feria mòlt reparable. Beeargar. Adnc to , as. II Repéndrer severament. Cargàr la mam Acarbè in aliquem invebi. ACCENTAR. V. a. ant. ACCENTUAR. ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT. ACCENTUACIÓ, f. L' as y col-locació del ac cent. Acentuacion. Accentuum, notarum appositío. ACCEBiTDAR. V. a. Usar de aeoeoti. àenumf Accentu proprio notaré, proQunliare. ACC CATALÀ. ACC 19 AOCENTUAT. p. p. Acenttiaio. Accento nota- los. ACCEPCIÓ, f. Lo diferent sígni6cat ó sentit de las frases ó paraalas Acepcion, Acceptio, nis, sensos, n. AccEKió DB PBRSONAs. Incünacíó qae*s tè à nnas ses qoe à altras sens atèndrer al mèrit. Aeepcion, wfkuion de per$anas, Prosopolepsia, 8B, persona- runaccepUo; ratio habita person®, non cans®. ACCEPTABLE, adj. Lo qae*s pót ó dén accep- Ur. AcepUihk. Acceptabilis. ACCEPTABI.RIIIKWT. adv. m. Ab acceptació. itfptahlemente. Gratè. ACCEPTACIÓ, f. Admissió de lo qne's dóna ó proposa. Aceptaeion, admisian. Acceptio, acceptatio, lis. I Aprobació, aplaoso. Aceptaeion, aprobacion, Approbatio, nís, plaosas, ns || for. Admissió de he- rtocia, donació etc. Aeeptadon. Adítio, cretio, nis. 4CCIFTAG1Ó DS fSESONAS: ACCEPCIÓ. AOCEPTADOR, A. m. y f. Lo qni accepta. Aeep- iiior. Acceptor, is, acceptríx, icis. AOciPTADOt DB PBisofiAS. Lo qui preforeix nnas à iltras sens atèndrer al mèrit ni à la rahó. Aceptadar ét penoMu, Personamm acceptor, personamm non ■erítoram ralíonem habens, respicíens, cnrans. AOCEPTAirr. p. a. Lo qni accepta. Aeeptante. Acceptant. ACCEPTAR. V. a. Admètrer las ofertas y encàr- reebs. Aceptar, admtir, tomar. Accipio, admitto, is, «eceptnm, gratnm habere. ACcipTAt pbbsoitàs. f. Preferir nnas à altras sens tléndrer al mèrit. Aceptar personas, Aliqnem ante- íKere, prsferre, respicere, alícojns rationem, non iBerítorom habere. icciPTAE rxA LLBTmA. f. Encarregarso de pagaria. A^pior mna letra, Nomen syngraphnm, campsorias litteras in se snscipere. ACCEPTARIA, f. ant. accbptació. ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arribat, ben TolgQt. Acepto, grato, bien reeibido, Acceptus, gratns. ACCÉS. m. ACTE cAtifAL. II Entrada fàcil al trac- te y comunicació de algú. Acctso. Accessns, aditns, tt. I for. Un deia modos de adquirir dret à algnna Msa. Aceeso. Jüs ad rem. || m. med. Sèrie de fenó- neaos morbosos qne'spresentan y desapareixen per iaterval-los, guardant nn període nnas vegadas (oostant y altras indeterminat. Aceeso. Accessus, us. ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pót arribar ó pojir dcilment. Accesible. Pervius, accessibilís, adi- ta bcilis. II Persona afable, tractable, de fàcil accés. AwAèif. Facilis, obvins homo. || Fàcil de lograr. ^tfftihle, asequible. Facilis, assequibilis. AOGESSIÓ. f. Augment de febra. ieceston, aeceso. Aceessus, us, accessio, ois, febris incrementum. jj L> de terciana. Cicion. Febris intermissio. || for. La *C€i6de accedirà un tractat Accesion. Accessio, nis. L' Eo la elecció de Papa 's diu, quant los vots eslàn ^vdiis, y s' uneixen alguns als que altres han do- »(. Aceeso, accesion. Accessus, us. ACCÈSSIT, m. Ven Uatina mòlt usada en los cas- sos literarís, pera denotar la persona, obra ó escrít que mereix lo segon lloch entre 'Is aspirants al pre- mi ofert. II Geremonia qne's practica en la elecció del papa quant per ï escrutini no resulta elecció. ACCESSORI, A. adj. Lo que s* uneix al princi- pal ó dependeix de ell. Accesorio, adherente, acàdcH' tal. Accessorius, adba^rens. ACCESSORIAMEIcr. adv. m. Accesoriamente. Accessoriè. ACClDEirr. m. Calitat que no es de la essència ó naturalesa de la cosa. Accidente. Accidens, entis. II Casualitat, cas imprevist. Accidente, casualidad, acaso, Accidens, entis, fortnitus casus. || Malaltia que sobrevé repentinament. Accidente, ataqtte, insuU to. Subilus, repentinus morbns. || Lo que dóna con- vulsions. Alferecia. Epilèpsia, se. || pi. teol. Color, olor, sabor y figura de pa y vi, que queda en la hòstia consagrada. Accidentes, espècies sacramentales. Accidentia sacramentalia. || Los que sobrevenen à la malaltia Sintomas, accidentes. Simptoma, tis. PER uif ACciDBKT. m. adv. Per acàs. Por accidente^ por acaso, por casualidad. Casu, forté, fortuitò. TENIR -ó SÉR ACOMES DB UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN- TA RSB. ACCIDENTAL, adj. No essencial. Accidental. Ac- cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. || For- tuit. Accidental, casual, contingente. Fortnitus, con- iingens. || mús. S' aplica à la clau fingida. Aect- dental. Accidentalis clavis. || Teol. glòria. ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidentalmente^ por acaso, por accidente ó casualidad. Forlé, fortuitò, per accidens. ACCIDENTARSE. V. r. Si*r acomés de algun accident. Accidentarse. Subito corrípi morbo. ACCIDENTAT, DA. adj. Qui pateix algun acci- dent ó ha quedat ab reliquias de ell. Accidentada. Paralyticus. || met. Se diu del terreno quant es mòlt desigual ó trencat. ACCIDIA. f. ant. FERBSA. II M ALAVOLBNSA. ACCIDIÓS, A. adj. ant. peresós. || De mala vo- luntat. ACCIÓ. f. Acte, fét, operació. Accion. Faclom, gestnm, i, actio, nis. || La impressió del agent en lo pacient. Accion. Agentis in patientem opera tio, ac- tio. II Possibilitat, facultat de parlar ú obrar. Accion, facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtna. utis. II Posilura, situació del cos Accion. Corporis geslus, habitos. || mil. Ataco, combat, batalla. Ac- cion. Pugna, pra^Iium. || for. Dret per demanar en judici. Accion, derecho. In judicio repetendi jns, ac- tio. II orat. Moviment del cos y qualsevol part de ell pera major expressió y vivesa dels afectes y parau- las. Accion. Actio, nis, geslus, us. || poél. L* asump- to principal de un poema. Accion. Actio, nis. || pint. ACTiTLT. II com Cada part de las que componen lo fondo de una companyia. Accion. Sors, sortis. || Lo moviment descompassat de las mans. Manoteo, ma-' noteado. Manuummotus. || Lo maneig ódesayreafec- 20 ACE DICCIONARI ACE tat. Desgaire. Simulata negligenlia, incuría, «, in- cariositas, alís. || Senyal ó demostració exterior de desprecí. Desgaire, Gestos, os, contemptio, nis, Ín- dex, icis. II Demanda del dany rebot. Accim, Injo- riarom aclío. ACCIÓ DE GRAciAs. Las exprossioos de agrahiment per los beneficis rebots. Accion de graciós. Eocha- ristia, orom, eocharistícon, i, gratiarom actio. ACCIÓ DIRECTA. Àc4non direciü. Recta, legítima ac- tio. II for. La qoe proceheix de las paraolas de ona Uey. Accion direcla. Directa, legitima actio. ACCIÓ GENEROSA. AccioH nobU, getierosa. Liberalis actio. ACCIÓ VIL. Accian vil. Probrom, i. BN ACCIÓ. m. adv. En actitot de anar à fér algona cosa. Sn ademaUf en accion. Gom, in gesto. ESTAR EN ACCIÓ. Pclear la tropa. Estar en accion, Praelior, aris, praeliom commíttere, manos consere- re. FÉR ACCIÓ DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HOCCr adc- man, Simolo, as. ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions y tots los moviments del cos lo qoe's dio, pera do- narli mes gràcia y energia. Accionar. Rem gesto ex- primere. ACCIONAT, DA. p. p. Accionado. Yerbom, mo- to, gesto expressom. || ret. m. Proporció de las ac- cions ab lo qoe*s dio. Accion. Concinna actio, motos composítos. ACCIONISTA, m. cóm. Lo qoi tè part en algona companyia. Accionista. Contobernalis, consors, qoi ad simoltaneam mercatoram peconias qoantitatem persolvit. ACCLAMACIÓ. f. ant. ACLAMACIÓ. ACCOMMODAR. V. a. ant. acomodar. ACGORAR. V. a. ant. afligir conooixae. ACCORATyDA. p. p. AFLIGIT congoixat. ACCORDARSE. V. r. ant. convenirse. ACOORDAT, DA. p. p. C0N>iNGUT. ACCÓRRER. V. n. ant. socórrer. ACCORRIMENT. ant. SOCORS. ACCUPAR. v. a. ant. ocupar. ACCUSAMENT. m. ant. acusació. ACEFALI8ME. m. Secta qoe regoneixia en Je- soscrist ona sola naturalesa. Acefalismo. Acephalis- mos, i, acephalorom secta, error. ACEFALITA. m. Heretge qoe no admet lo con- cili Calcedonense. Acefalita. Acephalites, a^, calce- donense conciliom respoeos baBreticos. ACÉFALO, A. adj. Secta sens cap ó principal. Acéfalo. Acepbalos. || m. Qoi la segoeix. acefalita. II adj. Nom qoe *s donava als clergoes qoe no vivian baig la disciplina ecclesiàstíca de algon bisbe. Acéfa- lo. Acepbalos, i. || En las lleys de Enrich I de Ingla- terra, 'is pobres qoe no tenint bèos algons, tam- poch regoneíxen cap à qui pagar feodo ó tribot. Acé/a/o. Acepbalos, i. || m. pi. Pobles bàrbares y sèos sobjecció. Acéfalos. Acepbali, orom. ACELL. pron. ant. AQrsLL. ACEMETA8. m. pi. Monjos qoe de nit y de dia s'ocopavan en cantar alabansas al Senyor, sens descans ni tregoa. Acemetas 6 acemetes, gente que no duerme. Acoemetes. ACENDRAT, DA. adj. Lo mès porificat. Acen» drado. Porissimos. ACEN8AR. v. a. Donarà cens. Acensttar, dat & censo. Fondom eere alieno gravaré, sob annoo ceoso tradere. || Rébrer ona finca acensada. Tomar àeenso. Fondom sob annoo censo accipere. ACEN8AT, DA. p. p. Dado ó tomada à censo. Traditos, acceptos sob annoo censo. ACER. m. CBR. ACERAR, v. a. Posar cer à la punta ó Ull dels instroments. Acerar. Gbalybem ferro addere, admis- cere; aciem, cospidemqoe ferri adbibendo cbalybem solidaré. || Posar en aygoa lo cer bollent. Acerar. Gandentem cbalybem aqoa immergere. ACERAT, DA. p. p. Acerado. Gbalybe immixtos. ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Aeerto- mente, asperamente. Acerbè, asperè. || Rigorosament, cruelment. Acerbamente, cruelmenle^ rigurosamente. Acerbè, severè, severiter, crodeliter, saevè. ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las froytas qoe no sòn madoras. Acerbidad. Acerbitas, asperitas, atis. || Rigor, croeltat, severitat. Acerbi- dad, severidadf crueldad, Acerbitas, immaifitas, era- delitas, sxvitas, atis, saevilia, se. ACERBO, A. adj. Desapacible, croel, rigorós. Acerbo. Acerbos, saevos, immanis, crodelis. ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De soper. D adv. t. y 11. cerca. ACERCAR. V. a. acostar. II S' osa també com recíprocb. ACÈRRIM, A. adj. sop. Mòlt constant, valent, tenàs. AcérrimOf acerado. Acerrimos, imperterritos fortissimus, tenax. ACERRIMAMENT. adv. m. Ab mòlta constàn- cia, vigor y tenacitat. Acérrimamente. Acerrimè, vehementer, strenoè. ACERT. m. Soccés felís. Acierto. Soccessos, os, opos rectom, collineatom. || Prodencia, tino, babn litat. Acierto. Solertia, indostria, as, dexteritas, atis, consilíom, ii || Ditxa, for tona, sort, casoalitat. Acier- to. Sors, tis, casos, os. || Felicitat en lo discórrer. Acierto, felicidad. Prodens conjectora, scita cogitalio. ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Actrta- damente. Dexterè, solerter, scienter. ACERTADÍSSIM, A. adj. sop. Acertadisimo, Sollertissimos. ACERTADOR, RA. m. y f. Lo qui acer ta '1 que ha de soccehir ó *s proposa com mòlt dificíl. Acerta- dor. Solers conjectator. || Qoi obra ab acert. Acerta- dor. Peritos. ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem probè aot recte agere, ralione facere. || Endevinar, penetrar algona dificoltat. Atinar, acertar, Calleo, es, capio, is. II fam. Trobar lo qoe's busca. Acertar. lo- venio, reperio, is. |1 Eixir bè, fér proba. Acertar- AGH CATALÀ. ACI 21 Prsvalesco, is, bene accídere, contíngere, vertere. ji Toear lo tir ahont s' apunta. Acfrtar, dar, aíinar, CúUimo, aSy llineo, es, scopam attíngere, feriré. || Endevinar. Àctriar, Yera canere, adivinare, enigma soWere, divinata accidere. on HO ACBRTA, HO KNDEYiNA. loc. fam. Denota qae 5 empren alguna cosa sens saber si resultarà bè ó mal. Si saUj vale, Non semper feriet qaocnmque mi- Dabilor arcus. AGERTAT, DA. p. p. Aeertado. Inventns. || adj. CabaJ, complert, perfet. Aeertado, Absolotus, per- fectas. LO iis ACBETAT FO&A. exp. que aconsella lo que's deuria fér segons ï orde de la prudència. Lo mas miaio fuera. Consultius foret. AGERTAR8E. V. r. Saccebir per casualitat. Aftrtarse. Contíngo, is. Q Havérbi bona cullita. Acer- türte, acudir. Abundo, as, praevalesco, is. ACBSnr, A. pron. ant. aquest. ACETAT, m. La combinació de^àcit acéticb ab ona basa salificable. Acetato, Acelas, atis. iciTAT DK AMOxucB NECTRi. Esporít do miude- rtro, sal líquida, transparent, blanca, un poch olo- itisa; de sabor frescb, picant, ensucrat, mòlt soluble «laygoa y «n esperit de vi; 's troba en curta can- lilat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en lasiTa de alguns vegetals etc. però sempre es un prodncto del art. Acetato de amoniaeo neutró. En al- tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu dtàímico de minderero, licor volàtil de sal amoniaeo muiio, licor de amoniaeo ac^tico, licor de acetato de moniaeo, sal amoniaeo líquida, agua de amonia oce- tüia, àleali amoniacal acetado, mistura' salina voldtilj 9(ftato de amoniaeo oleoso. Acetas ammoniacae neu- tra, acetas amoniacalls, spiritus minderedi, spiritus ophtbalmicos. ACETAT oB MBicuRi. Substaucia quo's presenta en forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's toTBao negras à la llum; de sabor agre y metàl-lich, casi insoluble en la aygua y en T esperit de vi. Ace^ ifl/o ie mereurio, tierra foliada mereurial. Terra fo- liata mercoríalis, bydrargyrns acetatus. AciTAT DB MOiFiNA. Sal ucutra, blanca, sens olor, de sabor mòlt amarcb, mòltíssim líquida; resulta de ta icció del àcit acéticb en la mor&na. Acetato de ^»rfma. Acetas morfina;. AOETÓS, A. adj. ant. ageb. AGETSERIA. f. ant. Art de criar aucells de ra- pinya pera cassar ab ells. Cetreria. Accipitraria ars. AGEVAMENT. m. bncbvambnt. AGEVAR. V. a. BNCBVAR. ACETL, A. pron. ant. aquell. AGH. Pronunciació de la lletra H. Ache, Ha. AGB8. m. Arbre de vint à trenta peus de alsaria, ^fosta mòlt forta ab clapas à manera de ulls. Las flors 500 blancas, de mòltas fuUas, ficadas en una f^ta, col•locada al mitj de un calis, retallat ordi- D^riameoten ciocb parts iguals. Acere, are^. Acer, is. ACi. adv. 11. ant. assi. AGIAVANT. adv. ant. endbvant. AGIBADAMENT. m. ànt. Malaltia de las cabal* caduras per bavér begut mòlta de aygua desprès de bavér menjat cíbada. Encebamiento, acebamiento. Hordei et aquae oppletio. ACIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada à las cabalcaduras. Encebadar^ acebadar, Hordeo opplere. AGIBADAR8E. V. r. Enmalaltirse las cabalca- duras per bavér menjat demasiada cibada, y begut demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo et aqua oppleri. AGIBADAT, DA. p. p. Encebadado, ac^badado, Hordeo et aqua oppletns. AGIDULAR. V. a. med. Fér tornar agre alguna beguda anyadintli una quantitat de un àcit. Acídu- lar. Acidulum reddere. ÀCIT. m. quim. Tota substància que combinada ab oxigeno ó ab altre cos apte, ba adquirit lo gust agre y la propietat de fér tornar bermells los colors blans vegetals, y de formar sals combinantse ab los àcits y Us óxits metàl-licbs. Acido. Acidum, i. ACiT acbtich. Substància agra, la mes abundant en la naturalesa. 'S troba en mòlts vegetals y animals. Acido acético. Acidum acéticum. || vinagre. ÀCIT BBNzoicH. Priucipi immediat que existeix en tots los bàlsams, y principalment en lo benjni. Addo benzoicOy flores debenjui, Acidum benzoicum, flores benzoes. iciT HiDRocilNice. Líquit blancb transparent, de olor fort de ametUas amargas, de sabor al principi frescb, desprès agre y càusticb; mòlt volàtil. Exis- teix en la naturalesa en mòlts vegetals; ab tot lo preparan completament pera V us de la medicina. Acido hidrociànico, ó prúsico. Acidum hydrosyani- cum seu prussicum. ACIT HiDROCLÓRiGH. Sc troba OU algunas minas de sal de Polònia y en alguns terrenos volcànicbs, com- binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y de bidrógeno. Quant es pur es gasseós, invisible, à no sér que's trobe en contacte ab V ayre atmosfé- rich, qual bumítat absorbeix ab promptitud. Acido hidroclórico muriàtico, kidromuriàtico marina ó de la sal marina y espiritu de sal fumante, Acidum bidroclo- ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum muriàticum sive marinum. iciT MURIATICH OXIGRNAT. EUOStat dc gaS OS gTOCh verdós, sabor astringent desagradable, olor sofo- cant, soluble en una vegada y mitja son pes de ay- gua, combina ab los cossos simples y forma clóru- ros, deslrubeix mòlts dels colors blaus vegetals; en estat líquit obra com à estimulant, concentrat, obra com los mes actius àcits minerals. No's troba en la naturalesa sinó combinat ab altres cossos. Acido muriàtico oxigenada, ócido muriatico deflogisti^ cado, cloro, Gblorum, i, chlorioa, ae, spiritus, aci- dum salis marini depblogisticatum. ÀCIT NÍTRICH. AYGIA FORT. 22 ACL DICCIONARI AciT succÍpncH. ÀcitblaDcb, cristallísat en prismas, de sabor un poch agre. Es mòlt soluble en la aygna, y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean pera reaclíus. Acido sua^inico. Acidnm snccinícum. ACLAMACIÓ, f. Aplauso general. Àclamacion. Clamatio, acclamatio, nis, plausns, jubílalus, us. || La dels vencedors, Àclamacion, Ovatus, us. || Crits de alegria pública. Àclamacion, Jubilalio, nis, jubí- latus, us, jubila, ornm. nR ACLAMàció. m. adv. Dit de las eleccions de comú acort, sens votar. Por aclamadon. Publico, commnni consensu; una voce, uno ore. ACLAMAOOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Acla- mador. Acclamator, plaudens plausor. ACLAMAR. V. a. Aplaudir ab crits de alegria. Aclamar^ vitorear, Acclamo, as, attoUo, is, plausum alicui dare; festinis clamoribus in alicujus laudem ^^®"«^ "'^'í ^^ ''efert. ACO expediré, urbem submovere. || Desenredar, arregltr un assumpto ó dependència Poner en Umpio, oriflúr» Aüquid absolvere, expediré; ad exitum tàndem pro- ducere. || Clarificaries líquits. Aclarar, clarificar. Eli- qUO, as. H AVERIGUIR. II PBHTINAB. ACLARIR8E. V. r. Serenarse 1 temps. Aclm'arse, serenarse; abrir el tiempo. Claro, as, claresco, is, ccelnm sedari, sndum fieri, discussis nubibos sere- nari. || Assolarse lo que està tèrbol. Aclararse, a$nL V. D. ACVDIR. AGOUUL V. a. En lo blasó anir, jantar, combi- UT k» escuts dearmas ó trofeos, baíg una insígnia écorooa en senyal de aliansa entre dos regnes ó fami- lias. Se pren també per guarnir de collar un lleó, DB gos llebrer ó altre animal; y del mateix modo per posar à las àligas y cisnes coronas al coll, y per rodejar de alguna enra, sarment ó serp à un arbre, cTen ó colaoma y últimament posar en figara de aspi de St. Andreu detràs del escut las claus, bas- toos, Uansas, esptsas, banderas y altras cosas sem- Uaots. Acotar. Scuta adnoare, conjongere. AOÓUT. m. V ordenat de menors que serveix al iHar, y també V escolà, encara que no sia ordenat. kHÚó. Acolythos, acoÚthus, i. fem. || Lo qui ajnda i litres. AcólUo, Socíos, ü, comes, satelles, itis, contnbernium , il. Ro HBCBssiTAB DB AcóLrTÓBScoiJL. fr. No nccessítar la ajnda ó consell de altre. No neemtar de acóHto. Híiar nn caiahazasy no nece$itar de calabazas para idiffr. Alieno auxilio non indígere. AOOLITAT. m. V orde de acòlit, que es lo qnart éels quatre menors. Aeolitado, Acolitatos, us. m. loScideacólit, que es servir inmediat al altar. i4eo- üicfo. Acolitatns. AQOLUkDOR. m. nànt. Cable prim, ferm per un nirem ab la pinya en la vigota del obencb, y ab r altre cap se passa per las vigotas de la cadena, y del obencb dos ó tres vegadas, y tirant de ell se atessan los obeocbs. Acollador, Fnnis malos ads- triogeos. AGOLLAR. V. a. nànt. Tirar de un cap gros ab akre prim. AcoUar, Crassirem radentem alio tena- inhere, adducere. AOOIXEIiSA. f ant. accllimbht. AGOIXIMENT. m. acullimbnt. AGOLUm. y. a. acüllir. ACOlXONnu V. a. fam. acobabdir. AOOiXjOlflRSE• V. r. fam. agobardibse. AGOLLONIT, DA. p. p. AC0B4RD1T. AOOLOBAB. V. a. ant. Dar hriUo, esplendor , etc. ACOIXmAT, DA. adj. colobat. AGOLTEIXEJAR. v. a. acultbllbjar. AGOLTEIXEJAT, DA. p. p. accltbllejat. AGOMAN AR. V. a. ant. encohanab, confiar, bn- UtUGAB. AGOMANAT, DA. p. p. ant. encomanat. AGOMENAH. V. a. ant. encomanar. AGOMÉB, A. p. p. Acometido, Aggressus, inces- ^^os, iovasns, oppngnatus. AGOMESA. f. Arremesa, embestida. AcomeUmien- (9, wmeiida. Aggressio, incnrsatio, oppagnatio, QK,ÍQcarsns, ímpetus, us. AOOMETEDOR, A. m. y f. Lo qui acomet. Aco^ ^feior. Aggresor, invasor, impetens, is. ACOamiMENT. m. ACOMBSA. AGOMÉTREB. V. a. Embestir, atacar, Uansarse «bre. AcomUr^ arremeter,enh€$tír, cargar^arrojar- CATALÀ. ACO 23 se, abalanzarse. Alieni ingraere, alíqnem impetere, invadere, in aliquem ruere, grassari, ferri prsecipi- tem. II Sobrevenir de improvís alguna malaltia ó afec- te violent. Acometer, sobrevenir, asaltar. Morbum, somnum alieni impetere, snbire, instaré, aliquem intercipi morbo. |] empíndesb. ACOMIADAR. V. a. ant. dbspbdib. ACOMIADAT, DA. p. p. ant. DBSPEDIT. ACOMODABLE. adj. Lo que's pót acomodar. Acomodable. Accommodabilis ACOMODACIÓ, f. Composició amistosa. AconuH dacion. Accommodatio, nís. ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionada- I ment. Acomodadamente, Accomodè, apte, appositè. II Ab comoditat. Acomodadamente, Gommodè, oppor- tnnè. ACOMODADÍ9SIM, A. adj. snp. Acomodadist" mo. Peraccommodatns. ACOMODADOR, A. m. y f. Lo qni acomoda. Acomodador, Accotnmodator. ACOMODAMEIVT. m. La acció y efecte de aco- modar. Acomodacion, acomodamiento, Accommodatio, nis. n RECONCILIACIÓ. ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar las cosas com correspon. Acomodar, Accommodo, apto, exaplo, co- lloco, as. II Ajastar renyinas. Acomodar y compmefi ajustar, Controversias, jites componere, conciliaré; ad concordiam redncere, adducere; litem toUere, redimere || Casar à algú ó posarlo en un empleo ütiL Acomodar. Qnemdam in manere ; apnd aliquem co- l•locaré; ronneri aliquid addrcere. || Posar algnna co- sa en lo llocb convenient. Acomodar. Com mode co- llocare. || Provebír à algú de lo qae necessita. Aco- modar. Alieni commoda suppeditare. |] Venir ó sér del gnst de algú alguna cosa. Acomodar, Aliqnid ali- eni placere, convenire, enm juvare. || Deixar alguna cosa de us ó servey, com un pa. Prestar. Commodo, as. ACOMODARSE. V. r. Lograr acomodo. Acomo- darse. Hnnus obtioére, ad mnnus accedere, alieni mnnere se addicere. p Conformarse ab lo dictamen, ó geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte- rius sententiam totum se fíngere ; alieni obsecunda- re. II ant. Usurpar. Aliena bona usurparé, rapere, alieno ianquam proprio uti. || Tràurer profit. Sacar provecho. Utilitatem compararé. ACOMODAT, DA. p. p. Acomodada. Accommo- dalus. II adj. A propòsit. Acomodada, apropósito, ap~ to. Accommodatns, aptus, commodns, appositnSi COOgrUUS. II Rieu. II CASAT. ACOMODATICI, A. adj. m. y f. Loque*spót acomodar à altra cosa. Acomodaticio^ traslaticio, Translatilius. ACOMODO, m. Empleo, destino, conveniència. Acomodo. Ministerium, officium, ii, munus, eris, commoditas, atis, convenientia, ae . ACOMPANYADOR, A. m. y f. Lo qui acompa- nya. Acompanador, compahero, Socius, ii, comes, itis, stipator, is. 24 ACO DICCIONARI AGOMPAinrAllIENT. m. La acció y efecte de acompanyar. Acompammienlo. Comitalus, us. || Co- mitiva per obseqai. Acompanamiento, séquilo, comiti- va. Proseculio, assectatio, stipatio, nis. fl La com- parsa del lealro. Àcompanamiento, Scense, persona- rnm comitatas. || La composició é instruments pera acompanyar à la veu. Àcompanamiento. Yocem comi- tantes numeri. [| Lo que*s dóna à algú per sa segure- tat y defensa. Àcompanamiento, Praesidiaria stipatio. II Lo de un enterro. Pompa fúnebre. Pompa funebris. AGOMPANYANT, A. p. a. acompantador. ACOMPANYAR. V. a. Anar ó estar en com- panyia de algú. Acompanar, Gomito, as, comitor, aris, stipo, as, comitem se alicui dare. || met. Agre- gar una cosa à altra. Acompanar, Adjungo, is. || GUIAR II Adornar la figura principal abaltras pera que ressalto mès. Acompanar. Principem figuram aliarum interpositíone exornare, apte circum ornaré. || mús. Tocar ó cantar ab altres. Acompanar. Goncino, is, canentis vocem, carmína tibiis aut nervis sociare. II Sentir los mateixos afectes que altres, com acom- panyar en lo sentiment. Acompanar. Ridentibus adri- dére, flentibas adflére ; consentiré cnm aliquo ; se participem sociare in affectus. || ant. afavoeie. JO vos acompanyaré per tot. loc. Denota que hn serà company inseparable de altre. Yo te acompana- ré siempre. Me assiduum habebis comitem, tibi sem- per haerebo. AGOMPANYARSE. V. r. Cantar y tocar acor- dant los instruments ab la veu. Acompanarse. Car- mina tibiis aut nervis cantaré. || Rehunírse los facul- tatius ójatges, ó notaris pera resóldrer ab mésacert. Acompanarse. Consílii socium síbi adjnngere. ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompanado. Gomi- tatus, stipatas. MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT, ref. Ensenya que la soledat es preferible à la mala companyia. Mas mle solo que mal acompanado. Tnrpi consortio pracs- tatsolitudo; meliús est solum esse, quam pravís nti comítibus. ACOMPARACIÓ. f. ant. comparació. ACOMPARADAMCNT. adv. m. ant. comparati- vament. ACOMPARAMENT. m. ant. y ACOMPARAN8A. f. ant. comparació. ACOMPARAR. V. a. comparar. ACOMFARAT, DA. p. p. COMPARAT. ACOMPAS8ADAMENT. adv. m. Acompasada^ mente, d compàs, con órden. Ad numerum, ad nor- ACO mam, concinnè, ad amussim. ACOMPA88AR. V. a. Amidar ab lo compàs. Com- posar. Gircino, as, describo, is, metior, iris. jj met. Posar las cosas ab la deguda proporció. Composar, poMr à compàs. Ad amussim ordinare. || Arreglar, proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal- tc. Composar. Exaequo, as, moderor, aris, metior, iris. II mús. Dividir las composicions en temps iguals ab rallas perpendiculars à las de la pauta. Composar, Liniolis tempus metiri. ACOMPASSAR LO GASTO. fr. Gastaf à proporció de lo que*s tè. Composar el gasto con la renta. Pro resomp- tum facere. ACOMPA88AT, DA. p. p. Composada, aeampt^ sado. Ad numerum exactn^. || adj. Lo que guarda la deguda proporció. Acompasado, Ad amussim exactns. ACOMULAR. v. a. ant. bitcarrbgaa. ACONDICIONAR. v. n. Donar à las cosas certa condició ó qualitat. Acondicionar, Constituo, affieio, is. ACONDICIONARSE. v. r. Adquirir certa quali- tat ó condició. Acondicionarse. Gonstitntionem quam- dam adquirere. ACONDICIONAT, DA. adv. p. p. AcmdieiaMdo. Consti tutus. II adj. Ab los adverbis bè ó mal, de bona ó mala condició. Bien ó mal aeondicionado, BoDum aut pravum. MAL ACONDICIONAT. DESFABORIT. ACONDUHIR. V. a. ACONDUCTARSE. 2. ACONDUHIT, DA, p. p. acondüCTAT. ACONGOIXAR. V. a. CONGOIXAR. ACONGOIXAR8E. V. r. CONGOIXARSB. ACONGOIXAT, DA. p. p. CONGOIXAT. ACÓNIT. m. Escanya llops, planta perenne de dos peus de alsada, las fullas compostas de cincli tiras estretas, llustrosas, de un vert trist en lo re- vés, mès obscur en V endret, las flors blavaa en for- ma de espiga, la arrel com la de un rave ó nap, ne- grenca per fora y blanquinosa per dintre, y es veri- nosa. Acmito, núpelo, anasarc4i, centella, malalobiu, uvaversa, lupina. Aconitum napellas. ACONORT. m. coNORT. ACONORTAR. V. a. gonsolàr. ACONORTAR8E. V. r. Consolarse. Mqno animo ferre, pa li. ACONORTAT, DA. p. p. Resignada, cnseja. No hay qwen yerre sinó el que tu forecer quiere. Tibi solam consulis, dolebis solus. ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado, Consilio idjitas. AGORSOLADOE, A. m. y f. CONSOLADOR. AGONSOLAB. V. a. CONSOLAi. AOONSOLABSE. V. r. Redahirse, sabjectarse ToioDlariament à fér ó sofrir algona cosa en qoe bi itfvia algona repognancia. Cotíformarse. Sese sob- fflittere, sobjicere. kOOHSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. || Conformo- io. Sobj^tos. AC0II8O1ÍANTAR. V. a. Observar al fi de cada fers ona rima rigorosa, ó osar en la prosa de con- soaaatsqoe sols convenen en la poesia. Aconsonantar, CoMiAioliis aboU. v. n. ant. sucgehir. m. CONTENTO. AOOirTEBlTAR. v. a. Satisfer, donar gost. Con-- tflOar, compíocer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo, es, satis£icio, is, morem gerere alícojus. AGüNTUVTARSE. v. r. Qoedar content. Conten-^ i*m, quedar contento. Sibisofficere, contentom esse, salis habere. yo s' ACONTENTA AB Aixó. loc. Mdnifesta qoe algú vól més de k) qoe li correspon. No se conUhta con eso, Kee se eo loco tenet. so'« róT ACONTENTA! A TOTS. loc. Dcnota qoc qoant svQ mòlts los qoe volen ona cosa no's pót donar à tots. (N» f^ie conUntar d todos? Ne Jupiter qoidem om- BíbaspUcet. sia M BON ó MAL ACONTENTAR, fom. Sér fàcil ó dí- fitil de acontentarse. Ser de buen ó mal conlentar, ó «MiflUo. Facilem ó diíficilem esse. AOONTENTAT, DA. p. p. Conlentado. Gonlen- Ui. AOCMPtAE. v. a. Jontar ona cosa ab gran canti- Ul. Aíopiar, Comparo, as, congero, is. ACQPLAB. Arreglar lascartas. Acoplar^ aparear, Ordiao, as. || r. acoplarse contra algú. fr. Mancomo- Bine contra ell. Maneomunarse. In aliquem coire. AOOQlimAR. V. a. forn. acobardir. AOOQUiKABflE. V. r. ant. acobardirse. AGOQUOIAT, DA. p. p. AGOBARDIT. AflMiAai V. a. ant. aflíoir, conooixar. AGMAT, DA. p. p. AFIIOIT, CONGOHUT. AflMWàDAlpnnr. adv. m. ant. j>E goniS acort. TOMO I. AOOBDAMEIIT• m. ant. ACORT. ACSOBDANSA. f . ant. mús. consonancu. H aot. acort. 0 ant. regort. AGORDABíT. adj. ant. concordant. ACORDAR, v, a. Resóldrer de acort, ó per ma- jor número de vots. Acordar, Decerno, statoo, cons- titoo, is, concordo, as. || ant. Determinar una cosa abans de manaria. Acordar. Decerno, is. || pint. Dis- posar los colors, de modo qne no ressalten massa oi qoeden demasíat apagats. Acordar, Pictoris tonom inter lucem et ombram medium dare. || Avenir los instruments ó veus per formar armonía. Acordar^ concordar, Coosono, conciono, as, concinno, is; ins- trumenta, voces inter se aptare, consociare. | ant CONCEDIR, v. a. ant. combinar. B acertar. AGORDAR8E. V. a. ant. GONVENIRSE. II RBCOR- DARSE. ACORDAT, m. ACORT. 4 ACORDAT, DA. p. p. Acordada, Decretos. || adj. Fét ab acort. Acordada, Mataró consilio factom. ACORDE. adj. Conforme, corresponent. Acords» Aplus, conveniens. || De un mateix dictamen. Aeorde^ cow^rde. Concors, consentiens. || mús. Consonant. Acorde, consonante, armónico. Consonans, barmonio- sus, concinnus, concinnens. ACORDI. V. m. ant. acort. ACORDILLAR. V. a. Tirar à cordill, posar cor- das tivantas pera tràurer à linea una obra. Acorde^ lar. Fune Uneam ducere. ACORDOBAN AR. V. a. Adobar o«a pell de mo- do que semble córdoba ó pell de cabró no seotbo. Acordobanar. Caprioam alutam oemulari. ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circohir ab gent. Acordonar, Circumdo, vallo, as. ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR. ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT. ACORREGUT, DA. p. p. Eovergooyit. Garrido. Pudefaclus, podore suffusus. || apocat. ACÓRRER. V. a. Envergonyir. Córrer, Podore, verecundia aíHcere, suilundere. || ant. socórrer. |j ant. Esdevenir. Ocurrir, Evenio, accido, is. ACÓRRERSE. V. r. Envergonyirse. Corrern. Erubesco, pudore, rubore aíliei, suffundi. H apocar- se 2. ACORRIMEBIT. m. ant. rubor, vergonya, goht FUSIÓ. II ant. SUBSIDI, socorro. || abundància. ACORT. m. Ajust, concòrdia, conveni. Acuerdo, ajuste. Consentio, conventio, nis, facturo, coodic- tum, i, pactus, us. | Resolució de una corporació à senat. Acuerdo, Decretum, senatus consultum. || mús. La unió de sonidos armónichs. icor(fo. Harmo- nia, aï, concentus, us. || consell. DE ACORT. m. adv. y DE COMÚ ACORT. m. adv. Ab consentiment de tots. De comun acuerdo^ de eomuu consentimienlo, acordada^ menu. Unanimiter ; uoo, communi conseoso ; Jd% constitoto, sententiis omnibos ; nemine discrejMmte. ESTAR SN ACORT. k. £&tar do acort. Mor df aater- do. Concordes esse. 5 é 26 ACO DICCIONARI AGR AGOSAT, DA. adj. pebfet, llbst, acíbat. ACX>8SAR. V. a. Forsar, persegair fíos à posar en apnro especialment à las feras. Acosar, estrecL•r, apurar, Yexo, agito, as, insector, aris, cnrsn pre- meré. AG08SAT, DA. p. p. Acosado, Agitatus. AGOS8EJAR. V. a. Gossejar, tirar cossas. Aco-- eearj cocear. Calcitro, as. AG08SEJAT, DA. p. p. Acoceado. Galcitratns. AGOST. m. ant. y ACOSTAMENT, m. ant. propixquitat. || ic- cis. 1. ACS08TADÍ8, SA. adj. Lo qne es fàcil de acostar 6 jnntarse sens elecció. Alkgadizo, Collectitius. AGOSTAR. V. a. acbrcar. AGOSTARSE. V. r. acercarse. ACOSTARSE k LA VORA. f. OrUlarse, Ad oras adpe- Mlere ; se litori applícare, appropinqoare, accedere. AGOSTAT, DA. p. p. Acercado. Accessos, admo- tns, appropinqnatus. || adj. ant. Propinquo, ctrcuno^ allegado. Proximus, propinqnos. sÉR DELS AcosTATS. f. Ser muy de adeniro. Alieni intimiorem, ex intimis esse. AGOSTAG. y AGOSTAS. adv. m. ant. à coll. AGOSTUMAMENT. m. ant. cosTüir. AGOSTUMAR. V. a. Fér avesar, sér cansa de que altre fassa ab freqüència algnna cosa. Acostum- brar, habituar. Assuefacio, consuesco, is. | v. n. Te- nir de costum. Acostumbrar. Soleo, es, assnesco, consnesco, is. AGOSTUMARSE. v. r. Avesarse. Acostumbrarse, habituarse, hacerse. Soleo, persoleo, es, assuesco, as- snefacio , assnefio , is , alícujas rei coDsueladi- nem nancisci; alieni rei, aiiqaa re consnescere. g Usarse, estilarse algnna cosa. Acostumbrarsey esti- larse. Soleo, es. AGOSTUmAT, DA. p. p. Acoslumbrado; habitua- do. Insnetns, assnefactus. l' ACOSTiif at. Ioc. Manifesta qne algú fa '1 que tè de regla ó costnm. Lo acostumbrado. Solitnm, qnod est de morè. AGOSTUMBRADAMENT. adv. m. ant. Segons os y costnm. Acoslumbradatnettte, segun costumbre, Hore, ex, de morè, nt mos, nt moris est, consnetè. AGOTAR. v. a. coTAR. AGOTARSE. V. r. Inclinar lo cos. AgoviarsCf en- ecrvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese íncnrvare, pandere, ioflectere. || arrupirse. AGOTAT, DA. p. p. cotat. Í| Inclinat. Agoviado, agachadOj encorvado, Incurvatns. AGOTXAR. v. a. Abrigar ab la roba. Abrigar, mrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is. AGOTXARSE. v. r. Abrigarse ab la roba parti- cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse,acurrU' carse. Involvi, implicari, stragulis sese obtegere. || ACOTAftSE. AGOTXAT, DA. p. p. Arrehtjado, aborujado. In- VOlatOS. H ACOTAT. AGQUIRINT. p. a. ant. ADQunEiiT. AGQUIRIR. v. a. ant. adquirir. AGQUIRIT, DA. p. p. adquirit. AGQUISIGIÓ. f. ant. ADQUISICIÓ. AGQUISIDOR, A. m. y f. ant. adquhidor. AGQUISIR. V. a. ant. adquirir. AGQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT. AGRE. adj. Agre, aspre en lo gust. Acre, Ac asper, acerbus. || met. Aspre, desapacible; s* api al geni, ó natnral. Acre, dspero. Aspera índoles, ac severum ingenium. AGREADOR, RA. m. y f. ant. acrbhbdoi. AGREDlTADtssnf. adj. sup. Mòlt acredil Acreditadisimo. Probatissimus. ACREDITAR. Y. a. Assegurar, afirmar. Aeredi confirmar , aseverar, certificar, \\ Affirmo, confim assevero, as, assero, is, ratum fsicere. || Calificar bona algnna persona ó cosa. Acreditar. Frobo, alieni auctoritatem deferre, fidem adhibere, aliqi commendare. || Tenir guanyat, ó en sòn favor al^ deute. Acreditar, devengar. Acquiro, lacrífacio, mereo, es. |{ algansar. 2. AGREDITARSE. v. r. Adquirir crèdit, bona o nió. Acreditarse. Auctoritatem, bonum nomeu s compararé, conciliaré, facere, pararé, crearé, clu es. II Donar algú probas de sas qualitats. Acreditar Alicnjns opera enm prsedicare, commendare. AGREDITAT, DA. p. p. Acredilado, Probati commendatus. || adj. Lo que tè reputació y créd Acreditado. Nomine, opinione praeclarns, auctoríi valens, pollen s* AGREHEDOR, A. m. y f. Lo qui tè dret à alg na cosa. Acreedor, Creditor, is. || met. Mereixedi digne. Acretdor, digno, benemérilo, Benemeritus, d nus. AGRIDÓFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de 11 gostas. Acridófago. Acridophagus, i. AGRIMINAGIÓ. f. La acció y efecte de acrín nar. Acriminacion. Griminatio, nís. AGRIMINADOR. A. m. y f. Lo qoi acrimií Acriminador. Griminator, accnsator, objurgator, i: AGRIMINAR. V. a. Acusar de crim. Acrimim Accuso, vitupero, as, arguo , is, criminor, aris. Abultar, exagerar la falta ó delicte. Acriminar, ag\ rar, envenemr. Acriminor, aris, culpam, crimen a gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pej rem causam efiicere. || Afear alguna acció. Yitu^ rar. Vitupero, as. AGRUHINAT, DA. p. p. Acriímikufo. Grimin tus. AGRIMONIA. f. La qualitat aspra ó picanU Ac monia, acerbidad, aspereza, acritud, Acrimonia, ; acredo, acritudo, nis. || sítira, rigor. || Yeheme eia, eficàcia en las paraulas. Acrimonia, Diceudi v n Aspresa en lo tracte ó geni. Amnumta, aspere; Acrimonia, ce, acerbitas, asperitas, atis.- AGRISOLAR. V. a. Purificar los metalls en gresol. Acrisolar, afinar: Igne metalla expectaré, pi gare, ad purum excoquere. t met Examinar à íoàd ACT CATALÀ. €wolar, apear, sondear, alambicar. Explano, expio- o, as, argamentis confirmaré, investigaré, patefa- ere. AOUSCMiARSE. V. r. Acrisolarse. Explanari, in- estigarí, perscnitarí, ad nllimom apícem deve- ire. ACBISOLAT, DA. p. p. Acrisolado, Pargatns. ACHll'UT. f. ÀCRIVONIA. AGBOMÀTIGH, CA. adj. S' aplica à la ullera [ue presenta *ls objectes distants sens los colors del ris. Aeromdtieo. Acromaticns. ACRONIGTE, A. adj. S' aplica al naixement, y poiH de una estrella que naix y 's pon al mateix leiips que'l sol. Acronicto, Àcronyctos. ACEÓ8TIGH, CA. adj. La poesia en qne las lle- tns inicials ó finals forman un mot ó sentencia. kmtko. Acrostichis, idis, acrostichia, orum. ACTAS. f. Acorts ó decrets de algnna corporació òennanitat. Aetas, Acta, orum. || Las dels concilis. Cmme$, aeUu. Ganones, num, acta, ornm. || Rela- ció de las vidas dels sants, en especial dels apòstols. \nis APÒSTOLS. Llibre sagrat compost per St. ÜBBh, que conté la historia dels primers temps de k U^a 7 progrés del Evangeli baig lo ministeri éeb Apòstols. ACTES dels apòstols. àCTEm m. Acció ò fèt. Acto^ hecho. Actio, nis, letos, ns. B Cada part principal de un drama. Acto, jirMifa. Actns, ns. || filos. Las conclusions qne de- fmuk en las universitats, col-legis etc. Aeto, The- àupropugnatio. |j log. Las operacions de la ànima, yaixi 's diu acte del enteniment, acte de la volun- m Acio. Actns, us, operatio, nis. || Escriptora de mÒM, Carta de venta. Yenditionissyngrapha. || auto. ACTE acordat. AUTO ACORDAT. ACTE Aci^ATORi. for. Lo que acosa. Acto acusato- r». Actns accusatorius. ACTE CARNAL. Cópula, coticúbito, occeso^ eóitOf aeto f^nalótenérto, confjreso. Concubitns, accessus, us, ctpob, ae. TEitt ACTE CARNAL, fr. Tonir accés V home ab la faa. Conoeer camalmente, tener cuenta. Goncumbo, ^gMSCO, coeo, is. ACTE DE CORT. Lds súpUcas dels tres brassos en pRteran aprobadas pel rey , ó la de algú de ells lin contradicció dels demés y ab aprobaciò del mo- ürca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 à la iifcitaí.— Aelo de córte. Comitiis actus. ACTE DEFCnTlD. AUTO DEFLXITIU. ACTE DE INQUISICIÓ. AUTO DE INQUISICIÓ. Acn DE POSSESSIÓ. L' exorcici , ó us de ella. Aeto ^foetsum. Possessorius actus. ACTE DE coNTRició. Arropentiment de haver ofès à ^sols per sér ell qui es. També s' anomena així ^f&mula ab que s* expressa dit arrepentiment. Ac* ^^nntriàan. Gontritionis expressió, actus, us. ACTSDESOLTURA. for. Lo cousentimont del jutge PMiioltar ò posar en llibertat al pres. Aeto de sol- ^ lelaxalío, nis. ACn SACRAMENTAL. AUTO SACRAMENTAL. ACT 27 ACTES DELS APÒSTOLS. Los fèts dols apòstols quo OS- crigué' sant Lluch. Actos de los apóstoles, Apostolorum actus, apostolorum actuum liber. EN ACTE. m. adv. En acció de fér alguna cosa. En aeto, en ademan. In procinctu. l' acte MES BO QUE*L SABÍ PÒT FÉR, ES CUMPLUI LO SANT VOLER. ref. Reprèn als que's glorian de saber mòltas arts y ciencias, y vihuen desastradament. Aquel sabé que se salva, que el otro no sabé nada. Ní- hil inanius qnàm multa scire, et quid sibi prosit ig- noraré. TENIR l' acte. fr. En los estudis püblichs defensar conclusions. Defender aetos ó conclusiones, Theses propugnaré, sustinere. AGTITADOR, RA. adj. for. Lo que està pera actuar. Lo que estd para actuar, Quod instruendum est. AGUTAR. V. a. ant. for. actuar. ^ ACTITAT, DA. p. p. ant. actuat. AGTTTUT. f. La positura ó situació de qualsevol objecte. 'S diu particularment en la pintura per la disposició ó situació del natural pera imitarlo. Acti- tud; aptitud, accion. Habitus, gestus, situs, ús. AGITO, VA. adj. Lo que té activitat. Activo, Ac- tivus, efficax, actualis. 0 Lo que obra promptament com certs venenos. Activo, violento, Efficax, vehe- mens, acer, strenuus. || Prompte, diligent. Activo, agudo, eficaz, listo. Acer, gnavns, activus, assidnus. II gram. Pertanyent à la acció del verb. Activo. Ac- tivus. II for. Lo for de algunas personas pera portar las causas à certs tribunals per privilegi de la cor- poració del que són indivídnos. Activo. Guiqne pro- prium et privilegiatum fòrum. PER activa y per pasiva. oxp. fam. De totas ma- neras. Por activa y por pasiva, Omnimodò, omnimo- dis, omnimodò, omnifariam. privar de veu activa, fr. Privar del dret de votar. Privar de voz activa. SuíTragio alíquem privaré. veu activa, exp. Lo dret de votar. Voz activa. Snffragii jns. || gram. La dels verbs. Voz activa. Ac- tiva vox. vn>A activa. La en que se emplean las forsas cor- porals. Vida activa, Actuosa vita. VERB actiu. gram. Lo que significa acció. Verbo activo. Activum, accusativum verbum. ACTIVAMENT, adv. m. En significació activa. ActivamenU. Activè. [j Ab activitat. Activamente. Im- pigrè, solerter. ACTIVAR. V. a. Avivar, excitar, accelerar, ins- tar. Activar. Urgeo, es, exagito, as, acuo, is. ACTIVAT, DA. p. p. Activada, Incitatns. ACTlvissiM, A. adj. sup. Muy activo. DiUgen- tissimus, strenuissímus. ACTIVITAT, f. Virtut de obrar. Aetividad. Yir- tns, utis. II met. Agudesa, promptitut. Aetividad, Yis, is, celeritas, alacritas, atis. jj Vivesa en certas cosas inanimadas. Aetividad. Vis,'is. ACTOR. m. Gómich, representant. Actor. Histrió, nis, scsenicus artífex. || agent. || for. Qui posa una de- tt DICaONARI maiida jndicW. Actor . A^etot-, pelitor, is. | Company de Hèrcules coiiM l&s A^massoiias. Actor. Actor, is. ACIOBÜ-Ciomedlanta. A<^trír, eómtea. HistríoDÍs- M, ae, aclrix, cis. ACrUACaÒ. (. íor . La acció y efecte de actuar. Aettuictoii. GaüSiB msimelio, actio, nís, eíFectas, us. ACroAL•. adj- existent, present. Actual. Prae- sens, qiiod retera esl, re ipsa extat. || S' aplica al CACTtll 6 »0T6 Dl FOCH. ACmALISAR. V. a. Redohir à acte. Actualizar. ACnJAUTAT. f. Presencia, estat actual. Actua- lidad. Pra&sens sUtos. sa LA ACTÜÍLIT1.T. DU. adv. y ACrUAUtENT. adr. m. Ara, al present. Actual- mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in pri- sen tiam, jam. ACTUANT, p. a. y m. Lo qni defensa on acte li- terari. Aetuantí. Thesinm propngnalor. ACTUAm. V. a. Pahir, fér la digestió. Actuar, ii§erir. Coqno, digero, is. J Defensar conclusions. Acltkir, defender aetos ó conelunoues. Theses propug- naré, sastinere. || for. Instrnbir lo procés. Actuar. Caasam instruere. || Instmhir, enterar. Actuar, tiu- trtfttr, enterar. Instítuo, emdio, is, edooeo, es. U eb- FLCX10N4R. ACTUAmi. m. for. Notari que dóna fó en los au- tos. Actuario. Actuarios, notarius, ii, scriba, as. || pi. Entre 'is romans los que distribuhian los víurers als soldats. Actuarios, Actuaríi. ACTUAT, DA. p. p. Actuado. Coctns ; propugna- tns; instructns, edoctus. AGTUÓ9, SA. adj. ant. ACTiü, diligent. AGUGIAR. V. n. Afanyarse en lo trahall. Afresu- rarsc. Accelero, festino, as. ACUGIÓSt adj. Acudoso, diligente, Diligens, solli- ei tos. ACUDIM. Y. n. Juntarse en un mateix Itoch. Acu» dir, coMurrir. Goncnrro, convenio, confino, is ; in eumdem locum se conferre. || Fér cap, arribar algú al Uoch ahont li convé. Acudir. Adsum, adés. || Anar en ajuda ó socorro de algú. Acudir. Accurro, is, sup- petior, aris, suppetias ire, venire, ferre. || Yalerse de alguna persona. Acudir, recurrir, mlene. Adaliqnem confngere, profti^re, ab aliquo auxilíum petbre. || Yalerse de algoa medi. Acudir, echar mano. Aliqua re uti. II Ocórrer de improvís algun pensament ó espè- cie. SaUar,oeurrir, acudir. Repentè, sobilò in mentem venire. R Dit de ía terra, produhir, donar culiita. Acudir, llevar fruto, Ferrs froctus. ACUDIT, DA. p. p. Aeudido, || m. Occurrencia viva y repeniina. Arranque. Acutè dictum, factum. ACULABK. V. r. Se diu dels carruatges que s' incKaan à la part de detràs per causa del major pes. Dar euléta. Postrcam parlem cnrrns ob pondus ver- gere. jj aeítebese *l mbecadee. ACULAT, DA. adj. En V escut de armas se diu del eabell posat sobre sas ancas y de altras cosas ACU semblants. Aeulado. In chines residens. | TUT. AGALEO. m. poél. FOTEO. 3. ACULLENSA. f. ant. y AGULUDA. f. ACULLIMElfT. ACULUDOR, A. m. y f. hospbdee. ACULUMEEUT. m. la acció y efecte Acogida, hospedaje, acogimiento, hospitalit Ulitas, alis, accepUo, nis, hospitíam, ü. refugi. Afo^, ampare, refugio, asilo, gm sidinm, perfugium, refugiom, ii, recepi receptus, us. AGULLIR. v. a. Admétrer en la casí nyia. Acoger, albergar. Aliqoem sols tedi excipere. || met. Amparar, protegir. Aco^ei proteger, patrocinar, refugiar. Tneor, eri; esse; patrocinío excipere. || Ocultar. Enc tar. Occulto, obumbro, as, oblego, offu Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occnpo, ACULLIRSE. V. r. Itefogiarse. Acog. nar, guareeerse, albergarse. Aliquò se re aliquem confugere, apnd aliquem diversai ACULUT, DA. p. p. Acogido, refugia gado. Hospitatus, bospitio receptos. || Así pat. Cogido. Captos, occopatus. ACULTELLElAm. V. a. ant. Pegar, d vetadas. AcuchiUar, dar cuekilladas. Gladi re, percotere, petere, feriré. ACULTEIXEJAR8E. V. r. Donarsega Acuchillarse. Digladior, aris. AGUIIULAGIÓ. f. Amontonament. Ae amontonamiento. Comolatio, accnmulatio, Imputació de on crim. Acumulacion, acr Griminis in aliquem derivaüo, impntati« latio, nis. ACUMULADOR, A. m. y f. Lo qui Acumulador, acriminador. Accumulator, ci objurgator, is. ACUMULAR. V. a. Jontar, amontonar. amontonar. Cumulo, accumulo, coacervo, a is. II Imputar un crim. Acumular, impuUfír cargar,prohijar, losímolo, imputo, as, crímina, causas in aliquem derivaré. || A diners. Atesorar, amontonar dinero, Argei cuniam compararé, coacervare, conger Rehunir los autos pera determinar ab n Acumular. Adjungo, is. ACUMULAT, DA. p. p. Acumulado. Gi ACUMULATTVAMENT. adv. m. Ab ment anticipat de alguna causa. Acumutath prevcncion. Praecognita causa. || for. En o( lament ab altres. Acumulativamente. Pro unà, simul. ACUNSAR. V. a. Pulir las pedras preci limentar. AGUNYACIÓ. f. ENCUNY 2. AGUNYADOR, A. m. y f. encuntadoe. AGUNYAR. V. a. ENGUNTAR. ACUNTAT, DA. p. p. ENCUNYAT. AGD aiALÀ. ADA «9 *• m. ast. ifüNTUflRT. ACOMIAB. V. a. anl. AruifTàft. AGUPüBfGTUHA. f. cir. La introducció de las agnüas en la pell. Aeujntnetura, Acopnnctnra, se. ACUQUINAMENT. m. cOBABDÍà. ACUQUINAB. V. a. ACOBARDIR. ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. ACUBSAR. V. a. ESCUBSAB. ACüRULLAT, DA. adj. Fét 6 posat en forma de nrrall. Awpetaio. Cacnminatus. ACDS. f. Declaració de certas cartas ab qne's gna- Djao alguns tantos. Aeuse. Saperíornm chartamm dèelaratio. | Frímera persona del present de indi- atia del yerb aensar. Yo acuso. Ego accnso. ' AGÜBABLE. adj. Lo que pót y déa sér acusat. immhle. Accusabilis, accnsandas. ACOftAaÒ- f. for. La acció y efecte de acDsar defiot del jatge. Aeusadon. Categoria, ae, catego- rema, tis, postalatio, insimnlatio, nís. || Discars del icosador. Aeusacion, Accnsatio, criminalio, nis. FALSA ACUSACIÓ. Cahmnia, Galamnía, ae. FOBJAisB tifA ACUSACIÓ, f . Imputar à algú delicte qie DO ha comes. Calumniar, forjar una aeusacion , imtr falsameníe. Calamnior, aris, renm, snbdere; Usom crímen objectaré. ACraADOR, A. m. y f. Lo qni acusa. Acusador, iecMator, delator, insimulator, criminator, is. D adj. ACUSATOBI. AcrsAMB PALS. Lo quí acusa à un innocent. Ca- hmniador, Syncophanta, se, calumniator, is. ACraAMENT. m. ant. acusació. ACU8AB. V. a. Donar part al superior de alguna falta. Acusar, Accuso, as, arguo, is. || Citar à un reo, Mirar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso, iosimdo, as, causor, aris, arcesso, is. || Tatxar à %■ de alguna falla. Acusar, notar, tachar, afear, Titapero, incnso, as, reprehendo, redarguo, is. í| En lojoch del tnti y alguns altres, manifestar las car- t», ab qoe's goanyan certs tantos. Acu*ar, Sortem fnéen, declararé. icrsAB FALSAMENT, fr. Calumniar. Calumnior, aris, ilicii, ad ó in aliqnem mentiri. AccsAB LA coxciENciA. fr. Tcuir remordiments de ilgraa eolpa comesa. Acusar, argüir la conciencta. Goascientiae stímnlis agitari, angi, conscíentia sti- BBlarí. ACTOABSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament ^ la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con- iteri, confiessori aperire; poenitentiie sacramento coafessiooem expriroere. AGUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus. AGUBATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli- ittció. Acusatito. Accusativus, i, quartus, accusandi casos. - ACD8ATORI, A. adj. for. Lo que acusa y aeri- iDi(ia,com acte acusatori, delació acusatòria. Acu- ^^0, Aeeoaatorius. ACüSATOmiABlENT. adv. m. Acusaul. Acusa- '«namfiUf, acvsando, Accnsatoriè. AGUSTAT, DA. adj. ant. íg06TAT. ACÚSTICA, f . Art que tracta del so y dels ohi- dos. Acusiira. Acústica, ae. ACÚ8TICH, CA. adj. lo que serveix per aumen- tar lo so. Acústico, Sonum aogens ACUSTcmiAR. V. a. ant. acostumab. AGUTÀNGUL. adj. geom. Se diu del triàngnl que consta de Ires ànguls aguts. Acutdngulo. Acu- tangulns. ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica à la fi- gura de ànguls aguts. Acutangular. Aculis angulis constans. ACUTDAMENT. m. ant. desafío. || fobsa, vio- lència. II pbemuba. ACUTDAR. V. a. ant. desafiar. || perseguir. |I VIOLENTAR, OPRIHIR. ACÜYDAT. p. p. DESAFIAT. II ENEMICH. || OPRIMIT. ACUTTAR. V. n. ant. cuttar. || lntimar la GUERRA. AGUYTAR8E. V. r. ànt. cuttarsb. ACUTTATy DA. adj. Apresurado, Properans. AD. AD. prep. Lo mateix que i com adaqubt, adal- GUN. A. Ad. ADACZA. f. ant. Planta y gra. meuca. ADAD. m. mit. Lo sol, supremo Dèn dels Assíris à quí donaren per muller la diosa Atargatis, entesa per la terra. Adad. Adadus, i, adad. ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y senten- ciosa. Adagio, refran, proverbio. Proverbíum, ada- gíum, ii, adagio, nís, efOatum, i. || müs. Un dels cinch moviments fundamentals de la música, que equival à moderat. Lo mateix nom se dóna à la composició, y així *s diu, tocar ó cantar un adagi. Adagio. Modus lemperatus in musicis. ADALADAMENT. adv. m. Ab ànsia summa. Precipitadamente, desaladamente. Prseproperè, effnsè, anxiè. ADALARSE. V. r. Córrer furiosament, tirarse ab ànsia sobre alguna persona. Desalarse. Prsepro- perè« efifnsè aliquem aggredi, ad aliquem accurrere, contendere. ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius. ANAR adalat. fr. Córror, tiràrse sobre algú. Desa- larse. Praeproperè, effusè aliquem aggredi, ad ali- quem accurrere, contendere. ADALGÚ. pr. ant. A alguno. Ad aliquem. ADALIT. m. ant. Superior en la milícia. Adalid, caudillo, capitan. Dux, cis, duclor, is. ADAMADET, A. m. y f. d. Adamadillo. Mollís. ADAMADURA. f. ant. afeminació. ADAMANTÍ, na. adj. poét. Lo que pertany al diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafórich pera esplicar la duresa de alguna cosa. Adamantino, diamanUno. Adamantinus, i. ADAMARSEé V. r. Vestir, ferse delicat com M 30 ADA DICCIONARI ADE las donas. Adamarse, afeminarse, remtlgarse, afeni- earse. EfloBininor, aris. ADAMAT, DA. Semblant à las donas en sas propietals. Adamado, afeminadOy melindroso, amari- cado, mimoso. EffcBminatns, delicatas. ADAMITAS. m. pi. Nom de la historia eclesiàs- tica y canònica; certa secta antigaa de heretges, qne volgueren imitar la nahesa de Adam, dient qne 8* havia restablert la innocència original. Sòn in- ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas eran una rama dels Basilides y Garprocracis; aquesta heretgia fou renovada à principis del sigle xv per un tal Picardo que passà de Flandes à Alemanya, y pretenia tornar al mon la innocència original, qne feya consistir en que las donas fossen comunas, y en la nuhesa; per lo que compareixian nus en las plassas públicas, sent així que'lsantichs, segons S. Epífani, solament se despullaban en sas juntas. En algnnas parts se juntaban de nit y tenian per divisa aquest vers llatí: «Jura, perjura, secretum prodere noli:» que vol dir, jura que no descubríràs lo secret; despreciavan los vestits que *ls oferian, dihent que Adam era sòn fundador. Adamitas, Adamita*, arum, adam ia ni, orum. ADANISME. m. Lo mateix que adamila ó secta de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada- mitarum secta. ADAPTABLE, adj. Lo que's pót adaptar ó aco- modar. Adaptable f acomodable. Quod adaptari, apta- ri, vel accomodari potest. ADAPTACIÓ, f. La acció y efecte de adaptar. Adaplaàon, Adaptatio, accommodatio, nis. ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament. Adaptadamente, acomodadamente. Aplè. ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante. Adaptans. ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa à altra. Adaptar, adecxiar, proporcionar. Apto, adapto, coap- to, accommodo, as. ADAPTAR8E. v. r. Acomodarse una cosa à al- tra. Adaptarse, Adaptari, accommodari. ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que à aquell. A aquel. Ad illum. ADAQUESTy A. pron. ant. A aquest. A este. Ad hunc. ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que correspon al febrer y mars. Adnr, Adar, is. ADARGA. f. Escut de cnyro de figura oval ab una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga, Parma, cetra,a). I { Tractat del blassó ó escuts de armas. Adarga, Slemmatum scientía, ars heràldica. ADARGAR. v. a. ant. Cubrir ab la adarga. Adar- gar. Parma tegere. ADARGAR8E. v. r. Gubrirse ab la adarga. Adargarstf abroquelarse. Celrà se muniré, protege- re, tegere. ADAR6AT,DA. p. p. Adargado. Clypeo munitus. ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, ó las usaba. AdargMro, Parmnlarius, ii. ADARGUETA. f. d. AdarguiUa. ParmoJa, se. ADAS8Ó. pron. ant. àssó. ADAT. m. Nom que daban al sol los Assirís y fe- nicis, considerantlo com lo primer y mès excel-lent dels déus. Adat. Adas, is. ADAYGUAR. V. a. ant. àsburíe. ADAYGUAT, DA. ant. aibubit. ADAXÀ. f. MECCi. t. ADDICIÓ, f. Afegidnra, anyadidara. Adicion, Additio, adjectio, adjunctio, nis. || La operació de su- mar. Adiciofif sumar, Summarum exactío. || Reparo que 's posa à uns comptes. Adicion, Nota,ae. | Suple- ment ó notas en un escrit. Adicion, apéndice, adita- mento, suplemento, Adscriptio, nis. || gram. Pleonas- mes, figura per la que s' anyadeix en una expressió paraulas que li donan mès forsa sens sér necessa- rías al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab mòs propis ulls. Adicion, Additio, nis. || for. Admissió, accepta- ció de herència. Adicion, admision. Additio, nis. FÉR ADDICIONS, fr. ADDICIONIE. ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona. Adicionador, Addictor, ascriptor, is. ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clàusula ó expressió que s' anyadeix à un tractat ó regla- ment desprès de format. A^^cional, Additilius, ad- dítivus. ADDICIONAR, v. a. Fér ó posar addicions. Adt- donar, anadir, Addo, adjungo, ascribo, is. ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additas. ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat. Adicto, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona- tus. ADDIMENT, y ADDITAMENT, m. ant. addició. ADEBADAS. adv. ant. debades. ADEFAGIA. f. Divinitat del paganisme, protec- tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, a^. , ADEFORA. adv. 11. AFORA. ADEHALA. f. ant. Lo que 's dóna de gràcia en las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addila- mentum, i, strena, ae, ultro tributa pecunia. || Emo- luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga- jes. Emolumenta, orum. ADELIT. m. ant. adalit. ADELITARSE. V. r. ant. deleytabse. ADELITAT, p. p. delettat. ADEMANT. m. ant. diamant. ADEMÉS. adv. m. A mes de això, de allò, fora de qualsevol cosa de que *s tracta. Ademas, amàs, fuera de, sobre. Pra»tereà, praeter, insnper, adhc^c, ad hoc, hoc amplius, proporrò. ADEMÉS de que. m. adv. Ademas que, Adde quod, quid quod, súper, praelerquam quod. ADENANTAR. V. a. ant. Avansar. || Portar de- vant. ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las glàn- dulas. Adenologia, Glandularum studinm, cogoitio, doctrina. ADEPTAR. v. a, adaptar. ÀDH ADEPTAT, DA. p. p. ADAPTAT. ADEQUACIÓ, f . La acció y efecte de adeqaar. Adecuacion. Adsoquatio, nis. ADEQUADAMENT, adv. in. Àb oportunitat, proporcionadament. Adecuadamente, Opportunè , adseqnatè, congreanter. ADEQUAR. V. a. Igaalar, acomodar una cosa à altra. Adecuar. iEqno, adiequo, as. ADEQUAT, DA. p. p. Adecuüdo, Adaequatus. || Acomodat, à propòsit pera alguna cosa. Adecuado. Aptus, ídoneus, pronatus. ADERE88AR. V. a. ENCAMINAR, DIRIGIR, || DEDI- CAR. ADERHHENT. m. adherdibnt. ADERN. m. Arbre, aladern. ADEBRABIAR. V. a. ant ENDERRBRIR. ADERRARIAT, DA. p. p. ant. ènderrerit. AD^. adv. t. ter. Ara poch ha. Poc^ ha, ahora poco. Nnper. || ant. luégo. ADÉS, ADÉS. Ara mateix. Ahora mismo, en este mo- mento, ahora. Eo ipso tempore, nuperrime; nuper adfflodnm. || adv. m. ant. poch i pogh. ARA T ADÉS. m. adV. ARA. ADESAR. V. a. DESAR. ADESENAR. V. a. Fér denas, ajuntar de deu en deu. Adecenar, In dècades distribuere. ADESENAT, DA. p. p. Adecenado. In dècades distríbatus. ADESTE. adv. 11. ant. A la dreta. A la derecha. Ad dexteram. ADESTRADOR, A. m. y f. Lo qui adestra. Adestrador. M agister, i, exercitor, is, edocens, entis. ADESTRAMEBIT. m. La acció y efecte de adés- trar. Adestramento, adestramienlo. Magisterium, ii, exercitatio, nis. ADEBTRAR. V. a. Guiar, encaminar. Adeslrar. Doco, manuduco, induco, deduco, dirigo, is. || Ins- Iruhir, eüSQü^etr, Adestrar , Informo, as, doceo, edo- ceo, es, instruo, erudío, is. || ant. amidar. || domar. ADESTRAR8E. v. r. Assatjarse, exercitarse. Adestrarse, habilitarse, ejercitarse, Exerceri, se ap- ta re. ADESTRAT, DA. p. p. Adestrado, Exercitalus. ADEVERE8. m. adv. DE veras. ADEVINAR. v. a. endevinar. ADEVINALLA. f. ant. ENDEVINALLA. ADFORI. m. ant. adzari. ADHERÈNCIA, f. Conexíó. Adherència, Gonjunc- tio, nis. II Parentiu, amistat. Adherència, conexiony enlace. Necessitudo, nis, propinquitas, atis. ADEKRENT8. m. pi. Requisits necessaris per una cosa. Adherentes. Instrumenta, orum. || Parents. Allegados, Necessarii, proximi, propinqui. || Ingre- dients. Ingredientes, adherenles, Adminicula, orum. *. m. ant. adhesió. V. n. y ADaERiRSE. V. r. Abrassar, seguir, arrimar- se al parer ó dictamen de altre. Adherir, adherirse. Adhaereo, es. CATALÀ. ADJ 31 ADHESIÓ, f. Consentiment ab la opinió de altre. Adhesion, Assensio, coosentio, adbsBsio, nis. ADHIBIR. V. ant. antadir. ADHIBIT, DA. p. p. ant. antadit. ADIAR. V. a. ant. Senyalar dia. Aplazar. Incer- tnm tempus condicere. ADIAT, DA. p. p. ant. Aplazado, In certum tempus condictus. ADIGIÓ. f. addició. ADINAMIA. med. Privació, falta de forsas, de- bilitat. Adinamia» Adynamia,dB. ADINÀMIGH, CA. adj. med. Lo que pertany à la adinamia, com estat adínàmicb, febra adinàmica etc. Adinàmica, Adynamícus. ADINERAR, v. a. Acaudalar, amontonar diner. Adinerarse, Divítias, pecunias congerere. || Tràurer mès diners de lo que's pensava del genero que's vén. Ve)ulerbien, Spe carius vendere. ADINERAT, DA. adj. Qui tè mòlt diner. Adi- nerada, acaudalada, Nummatus, nummosus, pecu- níosus, locuples. ADIN8. adv. 11. y ADINTRE. adv. 11. DINS. ADIR. v. a. for. Acceptar la berencia. Adir, Has- reditatem adire. ADIVINADOR. m. Lo qui adivína. Adivino, ago^ rera. Hariolus, i, augur, uris. ADIVINAR. v. a. ant. endevinar. ADIVINAT, DA. p. p. ant. endevinat. ADJACENT, adj. ACCESSORI. || SITUAT. II Se diu de las isias immedíatas à un continent ó à altra principal à que pertanyen. Adyacmte. Adjacens, vi- cinus, fínitimus. ADJECCIÓ. f. ADDICIÓ. ADJECTE, A. adj. Anyadit, ajustat. Anadido, ajustada. Additus. ADJECTIU, m. gram. Lo nom que explica la qualitat de alguna cosa. Adjetiva, epiteta, adjunto. Adjeclivus, i. ADJECTIVACIÓ, f . La acció y efecte de adjec- tivar. Adjetivacian, Concòrdia verboram. ADJECnVAMENT. adv. m. A manera de ad- jectiu. Adjelivamente. Adjeclivè. ADJECTIVAR, v. a. Fér de substantiu adjectiu y concordarlo ab lo que'l regeix, com lley de Dèu, lley divina. Adjetivar, Adjungo, is, adjectivo ponere substantiva nòmina. ADJECTIVAT, DA. p.p. Adjelivado, Substan- tiva nòmina adjectivè posita. ADJORNAR. y a. ant. aplassar. ADJORNAT, DA. p. p. ant. aplassat. ADJUDICACIÓ, f. Declaració, possessió de lo que pertany. Adjudicacian. Adjudicatio, addiclio, nis. ADJUDICAR. V. a. Declarar à algú son dret, posarlo en possessió. Adjudicar, Adjudico, as, addíco, is, aliquid aliquem, ó alicui rei adjudicaré, asserere. ADJUDICAR8E. V. r. Apropiarse, aplicarse à sí propi alguna cosa; regularment se diu de las cosas immateriafò, com jurisdicció. Adjudicarse,arrogarie, 32 ADM DICaONiüEU ADM atribuirse, Capio, toUo, is, 8ibi adljodicare, arrogaré, assamere. ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicado. Adjudica- tus. II adj. Adjudicada, AdJQdicatas. ADJüDICATIU, VA. adj. Lo que*s pót adjadi- car. Adjudicütivo. Qaod adjadícari potest. ADJDNCTT. m. ADJUNT. ADJUNGTTO, adj. Conjunctia. Adjunto. AdjuDC- tos. ADJUNT, m. for. Lo company qae*s dòoa al jat- ge principal de alguna causa. Adjunto, acompanado, Adscriptns judex, alteri adscitus, adjunctus. || Lo company que's dóna al relator y notari recusat. Acompanado, Alteri adscitus. || ret. Gírconstancia de lloch« temps, etc. Adjunto. Adjunctum. || gram. ad- jectiu. II ADDICIÓ. II adj. Accessori, unit à altra cosa. Adjunto. Adjnnctas. ADJUTOR. m. ADJUNT. II AJUDADOB. ADJUTORI. m. ant. ajuda, auxili. ADJUVA. f. PUNTAL. ADMÉS| A. p. p. Admitido, Aumissus. ADMÉTRER. V. a. Rcbrer, donar entrada ó au- diència. Admilir, recibir, Admitto, excipio, is. Q Péndrer lo qne's dóna, encarregarse de alguna cosa. Adimlir, aceptar, tomar, recibir. Excepte, as, accipio, admitto, is. || Pérmétrer ó sufrir, com V oli no ad- met aigua. Admitir. Patior, iris, fero, ers. || Yoler, seguir alguna opinió. Admitir, abrazar, deftnder, sostener, seguir, adoptar, apoyar, Taeor,sequor pro- fiteor, amplector, eris, suscipío, is. ADMIGIÓ. f. ADMISSIÓ. ADftmriCUL. m. Lo que oportunament serveix de -ajuda y apoyo. Adminkulo. Adminiculus, admini- culum, i. ADMINICULAR. V. a. for. Ajudar ab algunas cosas à altras pera donarlas major virtut ó eficàcia. Adminicular, Adjuvo, adminiculo, as, adminulor, aris. ADMINIGULAT, DA. p. p. Adminiculado. Ad- minícnlatus. ADMINÍGULO. m. ADMINÍCUL. ADMINISTRAGIÓ. f. La acció y efecte de ad- ministrar. Administracion, Administra tío,onis. || Càr- rech de administrador. Administracion, Cura, se, admínistratio, procura tio, gestió, nis, gestus, us. Q La oficina del administrador. Administracion. Admi- nistratíonis oíficina, domus. || Gobern, direcció, ré- gimen. Admimstracion, Administra tio, nis, babenas, arum. || dispensació. EN ADMINISTRACIÓ, mod. adv. S' usa parlant de la prebenda ó altra cosa que poscbeix lo qui no pót te- nirla en propietat. En administracion. Sub adminis- tra tione. BNTEAR BN üNA ADMINISTRACIÓ, f. Péndrerla à són càrrecb. Tomar, entrar, encargarse de vna adminis' Iraeion. Exsiipulatü fructus coodacere. ADllllBn»TRAlX>R, A. m. y f. Lo qui adminis- tra. Administrador. AdiDÍaÍ8tralor,carator, procura- tor, úispeaaakH', geslior,à8, mioii»ter,«diDÍiuster,trí. ADMINISTRADOR DE PLASSAS. ProTchidor, lo qui tè à son càrrecb provebir de tot lo necessari especialment de víurers, als exèrcits, armadas, etc. Provtedor, Annonae praefectus. ADMINISTRADOR DE ORDE. Eu las miütars io caballer profés, ques' encarrega del gobern de la encomenda que disfruta persona incapàs de posehírla, com dona etc. Administrador de órden, Curator, gestor, dispen- sator, oris. ADMINISTRAR. V. a. Cuydar bèos de altre. Administrar, Administro, curo, procuro, dispenso, guberno, as, gero, rego, is. I| Exercir algun minis- teri ó empleo. Administrar. Munus exerccre, gerere. ADMINISTRAR JUSTJCu. fr. Sediu dels jutges qucju- dican sobre ella, ó fan que s' executelo que es just. Administrar justicia. Jura, judicia reddere, ferre; jus dicere, fòrum agere. ADMLMSTRAR LOS SAGRAMENTS, fr. DonarlOS ó COOfe- rirlos. Sacramentar, administrar los sacramentos. Sa- cramenta ministrare. ADMLMSTRAR NEGOGS Y PLETS. fr. Administrar , pro- curar, agenciar un negocio, un pleito. Cansa m, nego- tium tractaré. ADMINI8TRATORI, A. adj. for. Lo pertanyent à la administració ó al administrador. Admiuisirato- rio, Admínistrativus. ADBIIRABLE.adj. Digne de admiració. Admira- ble. Mírandus, mirus, mirabilís, admirabilis. || Usat com substantiu es lo motet que's canta al Santíssim. Admirable. Mirabilis cantus. ADMIRABLEMENT, adv. m. Ab admiració. Admirablemente, Mirabíliter , admirabiliter , mirè, miríficè, mirum, mirandum, mirum in modum. ADHURABlíiSSIM. adj. sup. Muy admirable. Permirus, mirificíssimus. ADMIRACIÓ, f. La acció y efecte de admirar. Admiracion, maravilla, pasmo, asombro, Admiratio, nis, admirabilitas, atis, miratus, us. j| gram. Nota ortogràfica pera expresar sorpresa ó altres afectes violents. Admiracion. Admiratíonis nota. |j Maravella, estranyesa. Admiracion, maravilla, Miratio, admira- tio, nis, admirabilitas, atis, admiralus, us. || Estima, veneració. Admiracion. Suspectus us. sÉR UNA ADMiBACió. loc. ab que's pondera la per- fecció de alguna cosa. Ser una admiracion. Mirabile visu, auditu, dictu. ADMIRADOR, A. m. y f. Lo qui admira. Admi- rador, Mírator, admirator, miratrix. ADMIRALL. m. ant. almirall. ADMIRANT, p. a. poét. Lo qui admira. Admi- rante, admirador. Mirator, admirator. AMIIRAR. V. a. Causar admiració. Admirar, maramllar, asombrar, pasmar. Admira tionem aflferre, movere, facere. D Mirar ab admiració. Admirar, Mi- ror, admiror, aris. || Respectar, venerar. .Admirar. SuspiciOjis. Ai^^^H^Hfty.- V. r. Mirar ab admiració. Admi- rar. a.^„^irttr«e, tiMir(wiWttr«e. Mim, admiror, demi- ror ADO CATALÀ. ADO 33 FEBSE APiniAB. fr. Obrar, fér cosas digoas de ad- miració. Captar la admiracion, Admirationem mo- vere. !fo ES DE ADMiEÀB. exp. DeDota que hi ha rabó perquè nna cosa sia de no modo y no de altre. No es de admirar. Minimè miram, minimè miraQdnm. ADMIRAT, DA. p. p. Admirado, Admiratas. || adj. Meravellat, sorprès de admiració. Maravillado, admirado, Captus admira lione. ADMIRATIU, m. admiraoíó. H adj. Lo que admi- ra ó cansa admiració. Admiralko, Miras, admira* bilis. ADMI8IBLE. adj. Lo qae's pót admétrer. i4 úparrilh. Abandè, largè, largiler, iiírgitús, aW,^"^' ADOLcnu Y. a. ant, EifDOLaa. ADOLGITf DA- p. p. ENDOLCIT, ADOLÉDOER. V. n. aot. PaUr algnn mal babi- tial. Adoleur^ enfwmar. iEgroto, as, langoeo, es, adversa ati valetndine. Q met. £star subjecte à las passions. Adoleeer. Passionibus afflci, sobjíci. ADOLESCÈNCIA, f. La edat de II à 22 anys. d oUseeneia. Adolescentia, s, javentos, ntís. ADOLESCENT, m. Qui està en ia adolescència. AdúkseeUU, Adolescens, javenis. ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. Dolorem afferre. || met. Causar en V àoimo senti- ment y pena. Doler. Animi aegritudine afficere. ADOLORIRSE. V. r. DÓLDEERSE. ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. DoloridOy adolorido. Doleus, dolorosus. || Afligit, desconsolat. polofido. Dolens, dolore affectus. || aerepentit. ADCMaSAR. V. a. ant. endolcir. || met. mollifi- CAE. ADOLAAT, DA. p. p. ENDOLCIT. Q met. MOLLIFI- GAT. ADOLZAR. V. a. ant. endolcib D met. mollifi- CAI. ADOLZAT, DA. p. p. ant. ENDOLCIT. || met. no- LUFICAT. ADOBIAR. V. a. DOKAR. ADOMAR8E. V. r. DOMAESE. ADOBIAT, DA. p. p. DOMAT. ADOMA8CAT, DA. adj. Semblant al domàs. Adamaseado. Damasceni serici similis. ADONAR. V. a. ant. y ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re- forar, tiolor, observar. Animadverto, deprebendo, is, noto, observo, as, adverto, is. || ter. Tenir comp- te, aténdrer à alguna cosa. Cuidar^ tener cuenta ó eiddado. Animnm intendere. ria COM QUI NO sen* adona. fr. fam. Fér los ulls grossos, fingir disimuladament que no s' ba vist algima cosa. Hacer la vista gorda. Se non vidisse si- ■iBlare. 8BN8 ADONAissN. m. adv Inadvertidament. Inad- vmiidameiUe. Inconsideratè, imprudenter, inscien- ler. ADONAT, DA. p. p. Adoertido. Animadversus. ADONCHa. adv. t. ant. L las hoias. AIKMIÉD. m. Nom que 'Is àrabes donan al sol. ADONI. adj. ADÓNIGH. ADOmAR. f. pi. Festas en honor de Adonis, y ADO eo que las dooas imitaban lo Uanto de Ténns per F amor de Adonis. Admiias. Adonia, onim. ADÓBflCH. m. Yers de un peu dàctil y on es- pondeo. Adómeo^ adanio. Adonicus, i, adonium, ii. ADONIdDA. poét. Nom que donan à Marta, com à matador de Adonis. Adamdda, Adonidis oc- cisor. ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre, estimat de Ténns. Adonis. Adonis, idis. [| Qualsevol jove mòlt bermós. Adonis. Adonis, pulcher puer, juvenis. FLOR DE ADóms. m. Planta que tè en la arrel una ^J '^'tsa, pocas fullas en las camas, las flors de sis fulletas >'^^^^^^• ^ cultivan per adorno en los jar- dins diferents J^Pe^íes, que genei^lment se disün- geixen per lo color J••^fl^"- ineik'ona. aaemoiie. Anemona bortensis. ADOP. m. OORREOCIÓ, ESMteu; »B'ORKl^ ADOPCIÓ, f. U acció y efecte de ^dopltr, k^«V- eúm, prohijamiento. Adoptio, coopt#tip^ nis. ADOPTACIÓ. f. ADOPCIÓ. ADOPTADOR, A. m.yf. Lo qui adopta. Adop^ tador, adoptante. Adoptator, adoptans. ADOPTANT, p. a. Lo qui adopta. Adoptante. Adoptador, ris, adoptans, tis. ADOPTAR. V. a. Afillar un estrany. Adoptar, prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filium ads- cribere. p met. Admétrer, aprobar, seguir una opi- nió. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. p Apropiarse 'Is pensaments y obras ageoas. Adoptar. Yindico, as, adscisco, is. ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptiva. Adoptívus, adfiliatus, arrogatus, adscita proles. || ant. POSTÍS. ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable. Adorabilis, colendus, venerandus, reverenti» dig- nus. ADORACIÓ, f. Cuito exterior. Adoradon. Adora- tio, religió, nis, cultus, us. || Honor, reverencia. Adoracion, reverenda , respeto. Adora tio, nis. ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora- dar. Yenerator, adorator, cultor, is, adoratrix, icis. ADORAR. V. a. Honrar, reverenciar ab cuito exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror, aris. n met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as, ardeo, es, deperío, is, amore flagrare. 0 Besar la ma al Papa regoneixentlo com à snccesor de Sant Pere. Adorar. Adoro, as. 0 ant. Fér oració. Onu-^ adorar. Oro, as, deprecor, aris. PASSANT T ADORANT, cxp. pcra dcuotar lo pocb que prodnbeix algun ofici ó empleo. Comdo por servida. yictui tantum necessària lucrari. ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adoratus. ADORATORI. m. ant. ORATORI, CAPELLA, d En la Amèrica anomenaban així ai temple dels ídols. Ado- ració. Idolorum fonum. ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ó ador- miment. Adormeeedor. Soporífer, somnífer. ADORMIMENT. m. La acció y eüBcte de ador- ADO CATALÀ. ADR 35 mk é adomirae. itformeetmimio. Sopor, is, aopora- tio. Bis. I Entorpiment de algoD membre del cos. Àicrmieimiento, Torpor, stapor, is, torpede, inis, || met En la moral eadariment ea las calpas, passions etc. AdarmeeimieHto, endurecimiento, Pervícacía, se. || Biet. ürTONTlUBüT. II APACIGUÀMENT. ADORUm. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo, as, sopio, consopío, is, somninm alieni afferre, con- eiUare, addneere. || met. Apacignar. Adormeur, cal' mar. Sedo, mitigo, as. || met. Entontir. Sntontecer. lafatno, as, bardnm, stnpidnm reddere. || En la oi- rargia fér pérdrer la sensibilitat à algun membre pe- ra qne no patesca tant, qnant s' ha de fér alguna operació violenta. Adarmeeer^ ohtandir^ embotar. He- beto, soporo, as. ADORMnsE. V. r. Sér vensnt de la son. Ador^ MCMTse, dormine. Dormio, abdormio, is, soporor, aris. 0 Endormiscarse, comensarse à dormir. Ador^ neeers«, frosjMmerse, dormitar, adormitarse. Dormito, as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi. I Entorpirse algnn membre. Adormecersef envararsey etíorpeeerse. Stopeo, es, torpesco, stnpesco, pigres- co, is. n met. Obrar ab negligència ó descnyt. Dor- «tfie, eehar$e d dormir, Cansae indormire; negligen- tins agere. { En matèria de vicis y deley tes equival k permanéiker mòlt temps en ells. Adormecerse. In tüssenescere. ADOBBIIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So- pitos, soporains. D Entorpit. Adormecido, envarado, ligidns. H Entontit. Entontecido, Infàtnatns. || Apaci- goat. AdamueidOy calmado, Sedatns. MSTiRTÀi ALS ADOtiaTS. Ronovar alguna espècie, (ér memòria pera que algú fassa lo que no pensava. l^tifèrtar. In memoriam revocaré. nn ADOBHiT. mod. adv. Entre suenos, entre duer^ ■iy«e2a, medto dormido. Semisopitns, dormitandus. I met. Se diu del qui ík alguna cosa distret, ó im- perfecta per Calta de cuidado. Medio dormido, Incu- Hosè, oscitlnter. ADOBN. m. ant. adoeno. ADOBNADABfENT. adv. m. Ab adorno. Ador^ uiammU. Ornatè, condecoro, amplificà. ADOHNADisfilBf• adj. sup. Mòlt adornat. Ador- uiisimo, nwy adornada, Perornatus, ornatíssimus. ADOHlfADOR, RA. m. y f. Lo qoi adorna. iknador. Omator, exomator, is. ADOmNAMENT. m. ant. adoino. ADCMUf AJU V. a. Hermosejar ab adornes. Ador- Mr, engalanar, atamarj embellecer, atilL•r, alinar, J net. Distingir à algú sas bonàs qualitats. Adornar, ftíhir^ilustrar. Nebilito, orno, exorno, decoro, ader- M) coovennsto, as, excole, expolie, is. || Hermosejar 1* estil ab tropes y figuras. Adornar, peinar, engala-- *OR, A. m. y f. Lo qui adula. Aduladoi Adulator, assentator, is, colax, acis. ADULAMENTS. m. pi. ant. Üdols. ÀulUdas Ululatus, us. ADULAR. V. a. Dir ó fér ab estudi lo que agrad à altres. Adu/ar, lisonjear, untar los cascos. Adulor assentor, palpor, ans, blandior, irís, aures permul cére. ADinLAT, DA. p. p. Ad^lado, Aduktus. ADÜLATORI, A. adj. Lo que adula. Adulatorio Adula toríus, asseu tatoríus. ADÜLCIDURA.. f. ant. y . ADÜLGIMEBIT. m. ant. La acció y efecte de en dulcir. Endulzadura. Dulcoratio, nis. ADULCIR. V. a. ant. endolcir. ADÜLGIT, DA. p. p. ant. endolcit. ADULT, A. adj. Pertanyent à la adolescència Adulto. Adnltns. || adolescent. ADÚLTER, A. m, y f. ant. Qui comet adulterí Adultero. Adúlter, mcBchus, i. ADULTERACIÓ, f. Falsificació, vici de algnni ADV CATALÀ. coa. ÀiulUracum. Adalteratio, nis, adnlteriam, ií. ADULTERADOR. m. Lo qui adultera. Fahifica- kr.aditluradqir, falsario, Àdolterator, corrnplor, i$,{alsaría8,ii. ADULTERANT, p. a. Qoi adultera. AdulUranU, idolterans. ADULTERAR. V. a. Comélrer adulteri. AduUe^ rff, comeUr adultmo. Adultero, moechisso, as, moe- cbor, arís« |] v. a. oiet. Falsificar, coDtrafér. Adulu- rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as, oormnpo, is. ADULTERAT, DA. p. p. ÀdulUrado. Adultera- tBS. ADULTERL m. Acte il-lfcit de solter ab casada, i de dos casats. Adulterio, Adulterium, ii, mcechia, s,pellicatns, uSf rnoechile^is. adulterí, ifA. adj. Pertanyent al adulterí. Aiuüeriíio, Adolterinus. Q met. Fals, contrafet. ààulteriMO. Adulter, adulterinus, corruptus, >1tia- los. ADULTEantÀMENT. adv. Ab adulteri. Adulte- Twaunte, Com adulterio. ADAlTERO, A. m. y f. Qui comet adulteri. . iitíiero. Adúlter, i, míBcbator, is, alieni matrimonii nbsessor. B Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- . sas, iUegitimos. ADUif ANSA. m. ant. unió, congbbgació, coàli- 06. ADURIR. T. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is. ADURIT9 DA. p. p. ant. Quemado. Ustus. ADURMBNTAT, DA. adj. ant. Adormit. Ador- M^,.Sopitiis. ADURSE. V. r. ant. Yé del verb llatí adduco, que Tol dir goiarse. Fmdarse. Nitor, eris. ADUST, A. adj. De geni aspre. Admio, hroneo, irvseo. Asper, tetricns, intractabilis, diíBcilis. ADU8TIBLE. adj Lo que tè disposició ó es fàcil ^cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi potest, combostioni obnoxíus. ADU8TIÓ. f. ant. La acció y efecte de cremar. Cmhustion, adusiion. Combustió, nis. || med. In- cendi dels bomors ó de la sancb. Adustion, Adustio, I». ADU8TIU, VA. adj. Lo que té virtut de cremar, ifetifo. Quod comburere potest. || med. Adustivo, idulivus. ADUTZ. ant. Conduce, Fert. ADVElVEDts. adj. Se diu per menyspreu de rem sulcans. j^jl0im^]U V. a. anl. ni^&w%, cacxiui, iMAoraàR. AFA AF. CATALÀ. AFABILÍMIIí, A. adj. sop. Mòlt afable. Afahi- vm, Homaniasimos, facillimos, quam obvius. AFàBILITAT. f. Dolsara, suavitat en lo tracte. IfMidéd^ agrado, àSabilltas, comitas, urbanitasy tíss. AFABLE, adj. Suau, agradable ea lo tracte. àfAk. Albbilis, facilís. AFABLEMENT, adv. m. Ab afabilitat. Afable- Mite. iJbbUiter, comiter. AFACILITAB. V. a. aot. FICILITAE. AFADIGADABIENT. adv. m. Àb agitació, fati- 9^ Htigadaminte,' fatigosamnu. DifJàcnlièr, aegrè, Miestè. AFADIGADÍ88IM, A. adj. süp. Fatígadisimo. Tildè lapsus. AFADIGABIENT. m. Gansanci, fatiga. Fatiga. Operositas, atis, fatigatío, nis, lassitndo, inis. AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, can- sar, acoogoíxar. Fatigar. Defatigo, as, rampo, is. || riUGAl. AFANGARSE. v. r. Incomodarse, atormentar- iBjCaasarse, acongoixarse. Fatigant. Defatigarí, fam* AFADlfiAT^ DA. p. p. Fatigada. Defatigatas. AFAHEN ABIENT. m. ant. La feyna qoe's se- lyik per tnbailar diàriament. Tarea. Pensam, i. || lo traball ú €ibm que s' bade acabar en determinat mps. Tmrea. Pensom, i. ', DA. adj. LO qui s' afanya mòlt. », afmuuo. Operi, labori intentas; operi ve- iter iacnmbens. m. ant. afei. AFAITAB. Y. a. AFATTAR. AFAITAT, p. p. AFATTAT. AFALAGH. m. Demostració de carínyo. Halago. iOeeebra, ae, blanditas, us. u AFALACHS. m. adv. Carinyosament. Lisonjera- ■fiie, eon halagos. Blandè, blanditiis. AFALAGADOR, m. Lo qui afalaga. Balagador. Mpator, Mandiens. AFALAGAMENT. m. afalach. AFALAGAR, v. a. I>emo8trar amor y carinyo. il^a^, popar, acwridar. Prolecto, as, permolceo, «, palpor, aris. | Àdolar. Adular. Adnlor, aris. AFALAGAT, DA. p. p. Halagado. Blanditas. AFALEGH. m. AFALACH. AFALEGADOR. m. afalagador. AFALEGAR. V. a. afalagar. AFALEGAT, DA. p. p. afalagat. AFAMAR, v. a. Fér patir fam. Bambrear. Fame. éstriagere, eompeliere. || ant. Fér venir gana de ■eqir. Dar gom de eomer. Edendi amorem excita- n. I Acreditar, donar fama. Afamar. Aliqnem cele- Wait, Ulostrare, extollere. || anl. ucfamai, difamar. AFAMAR8E. v, r. Férse famós. Afamarse. Sese íÍNi8 oavigiam inbibere. AFERRARSE. V. r. Agafarse fortament. Afer» nru^agarrarte. Tenaciter prehendi. || met. Insistir ^ teaasment en sa opinió. Aferrarse. Sententia; ^citer adbaBrere. AirauiAT, DA. p. p. Aferrada. Prehensns. AFET. m. FET. TOMO I. AFEYNAT, DA.adj. Atareado, afanoso. Anxias, soUicitus, operi vehementer incumbens. AFEYT. m. Compostura per bermosejar algana cosa, y en especial ingredíens ab que las donas se pintan la cara. Afeite, jalbegue, ajo. Cernssa, ae, fu- cas, pigmentam, i. || La manya en afeytar las mer- caderías. Aderezo. Mangoniam, ii. COMPÓPÍDRER AR AFEYTS fr. Afeitar, jalbegar. Faco, as, expingo, is, pigmentis illinire. || Pulir las mer- caderías pera véndrerlas mès caras. Aderezar, ad- calar. Mangonizo, as. AFEYTAR. V. a. Fér la barba. Afeytar, hacer la barba, rasurar. Depilo, as, (ondeo,es, mentnmradere. AFEYTARSE. V. r. Pulirse. Remilgarse. Palcbri- tudinem jactare. || Férse la barba. Afeitarse, hacerse la barba. Se tonsoribos dare. DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' AFETTA DIEGO? ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo Q de agradar à altres mès que ais seus marits. La mvger del ciego para quien se afeita. toco nupla viro, cui faciera fucat? ^ AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsns. || adj. Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus. AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadilh. AFFAR. m. ant. conversació. AFFA8ENDAT, DA. adj. ant. afetnat. AFFEGGIÓ. f. AFIGió. AFFEGAR. V. a. ant. destruhir. AFFERMAR. V. a. ant. afirmar. AFFINAMEBIT. m. ant. fi. afí. m. Parent per afinat. Afin. Afíinis, nis. AFIAN8AMENT. m. ant. fiansa. AI1AN8AR. V. d. Fér fiansa. Afianzar, salir por fiador. Satiado, as, fidejubeo, es. {| Assegurar ab puntals, claus elc. Afianzar^ asegurar, afirmar. Fir- mo, as, fulcio, itabiiio, is. AFiANSAR db CALUMNIA, fr. Subjeclarsc r acusador à las probas baix las penas eslablertas contra 'Is calumniadors. Afanzar d^ calumnia. Sese pericalo in reum vadem dare. AFIBAILL. m. ant. gafbt. AflBLAR. V. a. ant. Cordar lo vestit ab gafets ó botons. Abrochar. Infibulo, as. AFIBLAT, DA. p. p. Cordar ab gafets. Abrocka» do. InCbulalus, uncinis vel bullís praecinctus. AFIGAR. V. a. ant. ficar. || ant. met. v. r. apli- CARSE. AFIGAT, DA. ant. ficat. AFIGH. m. ant. La acció de ficar. Fijadon. Sis- tendi actio. || met. ant. aplicació. AFIGIÓ. f. Estimació decidida. Aficion, afeccion, afecto. Studium, ii, amor, is, aíTectio, nis. y Incli- nació à fér alguna cosa. A/icion, propension. Pro- pensió, nis, pronitas, proclivitas, atis. || Afany, ac- tivitat, diligència, eficàcia. Actividad, ahinco, eficàcia. Conamen, inis, nixus, ús. AFició LOCA. Pasion loca, ciega afdon. Ardor, is, caBCus amor, studium ardens. MIRAR UNA GOSA AR GRAN AFIGIÓ, Ó AR UNA AFICIÓ. 7 42 AFÍ DiCGlüMRl ÀFI fr. Denota la atenció ab qae's mira alguna cosa qae's desitja. Schar el ojo, ó tanto ojo d una cosa. Intentis oculis aliquíd expelere, inhiarc. AFIGIONADAMENT. adv. m. Ab afició. Àficio- naL•mente, Stadiosè, amanter, ardenter, ex animo. AFIGIONADtssiM. adj. sup. Apcionadísimo. Amantissímus. AFIGIONAMENT. m. ant. afició. AFIGIONAR. V. a. Cansar afició, inclinar à al- guna cosa. Aficionar. Alieni rei amorem excitaré, ad aliquid anímum movere, ioflammare. AFIGIONAR8E. v. r. Cobrar afició à alguna co- sa. Aficionarse. Alicujus amore, desiderio, studio, duci. II Amar mòità algú. Aficionarse, Aliquem dili- gere, adamare, carissimum habere. AFICIONAT, DA. p. p. Afcionado. Studíosns, affectus, proclivis. || afecte. AFIGIONETA. f. d. Aficioncilla, Levicnla, tenel,- la affectio. AFIGIR. V. a. AFEGIR. AFIGIT, DA. p. p. AFEGIT. AFFIGURAMENT. m. ant. figura, repbesen- TACló. II F1GURANSA. AFIGURAR. V. a. Véurer confusament per es- tar massa distant los objectes. Divisarf vishimbrar, columhrar. Prospicío, is. AFIGURARSE. v. r. Pensarse. Figurarse, ima- ginar, Pu(o, cogito, as, cogitatione aliquíd informa- ré, speciem objici. AFIGURAT, DA. p. p. Divisodo, vislumbrado. Prospeclus. || Pigurado. Cogilatus. AFILADissiAI. adj. sup. Ajiladísimo. Acutissi- mus. AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador. Acuminator, is. AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera^ piedra de afilar. Cos, otis. AFILADURA. f. Fil ó agudesa de algun instru- ment de (all. Ft7o. Acies, ei. || La acció y efecte de afilar. Apladura, Actus acuendi. AFILAMENT. m. afiladura. || Disminució, ex- tenuació de la cara. Afilamento, Attenuatio, nis. AFILAR. Y. a. Aprimar lo tall ó punta dels ins- truments de cer. Afilar, aguzar. Acuo, is, aspero, acumino, as. AFILAR LAS DE.NTS. fr. fam. Preveuirsc ó dísposarso pera menjar quant la vianda està à punt ó prepara- da. Aguzar los dientes. Cibi aviditalem excitaré. AFILAR L* ingb.1i. fr. ApücaMo atentament à la in- tel-iigéncia ó coneixement de alguna cosa, ó pera eixir de alguna dificultad. Aguzar el ingenio. Ingenu aciem acuere, íntendere. AFILAR8E. v. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse, Deficio, is, pru; inedia languescere. || Aprimarse, enmagrirse. \S diu do la cara y del nas. Afilarse, Gracilesco, is, facíem attenuari. AFILAT, DA. p. p. Apiado, Acutus. || Magre, y descolorit de cara. Ahilado. Languens, gracilis, gracilentub. AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi* no, as, in seriem redigere. AFILERAT, DA. p p. Enflado, Ordinatns. AFILIGRANAT,PA. adj. Fét de filigrana ó i manera de filigrana. Afiligranado, Delicatiore et ex- cultiore specie pra?ditus. || met. Delicat. AfUigrana- do, Gracilis, delicatus. AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador Subrumans. AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoplio nis. AFILLAR. V. a. Adoptar per fill à un estrany Prohijar, adoptar. Adopto, as, aliquem sibi icrfiliun adscribere. || Entregar lo fill à la potestat del pan adoptiu. Emancipar. Alieni filinm in adoptionen emanciparé. || Posar lo bestiar ab sa mareó ab altrü pera criarlo. Ahijar. Subrumo, as. || met. Atribu- bir. Ahijar y acumular, imputar. Imputo, as, altri- buo, is. AFILLAR8E. V. r. Péndrer per fill à qui ho ej de altre. Adoptar, prohijar. Adopto, as, aliquem sib in filium adscribere. AFILLAT, DA. p. p. Prohijado, ahijado. Adop- talns, in filium adscriptns. || m. y f. fillol. AFINACIÓ, f. La acció y efecte de afinar. Afina- ció», afinamiento, afinadura, Politura. a». p mús. Har- monia do veus ó instruments. Afinacion, armonia. Yocum, sonorum, concòrdia, harmonia, ic, lempe- ratio, nis. AFINADOR, m. Lo qui afina. Afinador, Perpoli- tor, oris. II mús. Instrument de una clau ó de un martellet, ab que s' afinan aignns instruments de corda, com lo piano, salleri, arpa. Afinador, templa- dór, llave, martillo. Clavis qua cilhara; cordas ten- dunturaut laxantur. || Instrument pera obrir y tan- car las bocas de las flautas del orga, à fi de retardar ó accelerar sas vibracions, fins à posarlas perfecta- ment sonoras : sa figlira al donar una volta entera es de dos conos perfets, un en la part superior, y al- tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador. Organorum in harmoniam revocator. || Lo qui afina 'Is pesos y mesuras. Afinador, potador, potero. .£qui- librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi- gens. [| Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla ad purum excoquens. AFINAR. V. a. Donar à una cosa la perfecció de que es capàs. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar. Absolvo, perpolio, is, ad unguem castigaré. || mús. Trempar los instruments músíchs. Afinar. Ad har- moniam aplaro, temperaré. || mús. Cantar, sonar ab afinació. Afinar. Vocem organi tonoaptare; in nume- rum canere. || Igualar las cubertas dels llibres. Afi- nar. Librorum tegumenta scquè eminentia facere. \\ Posar las balansas al fi. Abalanzar, halancear, enfie- lar. Lances a?quare, librare, ad libram perpendere. II Examinar y marcar los pesos y mesuras. Afinar, potar. Pondera, mensurasque ad trutinam revocaré, compararé. || Purificar los metalls en logresol. Afi- nar. Metalla ad purum oxcoquere. || morir. AFL AmVAT, DA. p. p. Afinado. Polittts. AFINITAT, f. ParentÍQ miiluo que prové de la cópola eolre V home y parents de la muller, y al cootrarí. Afinidad, AffiDÍtas, alis. || Analogia, sem- biaosa. Afinidad. AíTinitas, alis. || quím. La forsa ab que s' atraahen y uneixen las partícalas dels cos- «os. Afnidad. Affinilas, atis. AFIRMACIÓ, f. La acció y efecle de afirmar. àjimacion, axevnacionj afirmativa. Asserlio, asseve- ralio, dís. AFIRMADABIET. adv. m. ant. fermament. AFIRMAR. V. a. Donar per certa alguna cosa. ijírmar, asevtrar, asegurar^ certificar. Assevero, aíïir- DO, as, assero, ajo, is. || Posar ó fér ferm. Afirmar. Firmo, stabilio, falcio, is. AFIRMARSE. V. r. Mantenirse ferm en lo que s ha dit ó fét. Afirmarse, ratificarse, confirmarse, muinene. Confirmo, assevero, as. || Sostenir ab te- nacitat alguna opinió. Porfiar, insistir, aferrarse. Seoteoti^ teoaciter adbaerere, insistiré. || Descan- sar ma cosa sobre altra. Afirmant, apoyarsef estri- itfr, eargar. Nitor, inoitor, eris. AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. Aflirmatus. AFIRMATIÜi VA. adj. Lo que afirma. Afirma- (tro. isserens, asseverans, affirmans, affirmativus. AFIRRIATIVAMENT. adv. m.Afirmativamente. Useveranter, aifirmanter, affirmatè, asseveratè. AFTTX. v. a. ant. y ter. 3.* persona de indica- tia del verb afegir. AFLAGAR. v. a. ant. afluixar. AFLAMAR. v. a. ant. inflamar. AFLAMARSE. v. r. arrasarse las plantas. [| ter. Dit del pa. surtarsb. AFLAMAT, DA. p. p. INFLAMAT. || arrasat. II SCITAT. AFLAQUIMENT. m. L' acte y efecte de afla- <|iirse. EnflaquecimieHto, Attennatio, extenua tio, de- bOitalio, nís. AFLAQUIR. v. a. Fér tornar flachà algi'i. Enfla- furtr, enmagrectr. Debilito, enervo, extenuo, as. AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaque- w, nflaquecerse, enmagrecer, traspiUarse. Macesco, u^esco, macresco, is. AFLAQUrr, DA. p. p. Enflaquecido. Extenuatus. AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Busmear. Odontu, investigaré, olfacio, is. || met. Sutjar, in- , dolenter. AFLIGIMENT. m. aflicció. AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir, Afilígo. is, molestiam afíerre. AFLIGIRSE. V. r. Afiigirse, angustiarse, iEgres- co, is, angi animo. AFLIGIT, DA. p. p. Afiigido, y afiicto, sols s' usa en poesia. Afllictus. || adj. Qui pateix aflic- ció. Afligido. Affliclus, aïrnmnosus, mcerore confec- tus. AFLUÈNCIA, f. Abundància de expressions. Afluència, facundia, copia. Copia, aflluentia, sd, uber- tas in dicendo. || arundancia, concurs. AFLUENT, adj. Lo qui abunda en expressions. Afluente, facundo, elocuente, capioso. Afiluens, elo- quens. AFLUIXAMENT. m. La acció y efecte de aflui- xar y afluixarse. Afiojamiento, Laxatio, relaxatio, re- missió, nis. AFLUIXADURA. m. ant. aflcixambnt. AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que està estret, ó ti- bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, remitto, is. II V. n. Pérdrer la forsa alguna cosa, com lo vent, etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, retendo, de- mitto, is II met. Disminuhirse, entibiarse *1 fervor ab que s' bavia emprés alguna cosa. Aflojar. Defer- veo, es, remitto, tepesco, is || mel. aliviar. AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxarí, remitti. II fam. llufarse. AFLUIXAT, DA. p. p. Afiojado. Laxatus, remis- sus. AFOGAR. V. n. ant. Yíurer, habitar en algun Uocb. Residir, morar, habitar. Colo, is, habito, as. AFOGAT, DA. p. p. Eabitado. üabitatus. AFOGAR. V. a. ant. y sos derivats, ofegar. || APRETAR. AFOLLAMENT. m. ant. gastament, malpart. || raldadura. AFOLLAR. V. a. ant. trepitjar. || ant. malmétrer. maltractar, danyar, li ant. oprimir. || espatllar al- gun memrre. II ter.Tràurer los aucells del niu. Sacar el nido. Capere aves ex nido. [| faltar. || Lastimar. AFOLLAR8E. V. r. ant. malparir. || ant. tor- NARSE roig. II Fruslrarse una pretensió. Anublarse, traspintarse. Evanesco, is. AFOLLAT, DA. adj. ant. esgarrat. AFONAR. va. enfonsar. AFONDAR. V. a. ENFONSAR. AFON8AR. V. a. enfonsar. AFONSARSE. V. r. ENFONSARSE. AFORA. adv. 1. Fuera, afuera. Foras. AFORA DE. prep. Fuera de, excepto Cilrà, exlrà. AFORADOR. m. Qui afora. A [orador. Yini do- liorum metator, mercium sestimator. AFORAMENT. m. Fixació del preu de las mer- caderias. Aforo, aforamiento. Yenalinm jestimalio. u AFR DICCIONARI A6A statatam annoDSB venalis pretium. || Begoneixement y avaluació de lo que paga dret. Aforo, aforamiento. Emphiteusis, is, mercium ad imponenda vectigalia computalio, recogoitio. AFORAR. V. a. Fixar lo preu à las mercaderías. Tasar, paner precio ó tosa. Taxo, as, mercís pretium indicere. || Regooéixer las mercaderías pera tixar los drets que han de pagar. Aforar. Mercès ad exigenda vectigalia metiri, melari. AFOHAT, DA. p p. AforadOy tasado, Taxatus. AFORI8MA. f. Aporisma, tumor qne's forma à las béstias per la relaxació ó ruptura de alguna ar- tèria. Aforisma. Àneurisma, ac. AFORISME, m Sentència, axioma. Aforismo. Aphorismus, i. AFORÍSTIGH. adj. Escrit ab aforismes ó lo que pertany à ells. Afarislico. Aphorismis scriptus, ad aphorismos pertinens. AFORNAR. V. a. ant. enforxíe. AFORRADOR. m. estàlvudor. AFORRAR•v. a. estalviar. || forear. ant. alen- TAR, confortar. AFORRO. m. FORRO. AFORTUNADAMENT, adv. m. Ab sort ó fortu- na. Afortunadamenkf felizmente, Fortunatè, fortuna- tim, feliciler. AFORTUNAT, DA. p. p. Pelis, ditxós. Aforiv^ nadó, dichosOy venluroso. Fortunatus, pròsper, felix. AFOS8AR. V. a. ant. Fér fossos. Ahrir, hacer fosos. Fosso, as, fodio, is. AF08SAT, DA. p. p. Posado. Fossus. AFOYLAR. V. a. ant. afollar. AFRANGAR. V. a. ant. enfranq]lie. || ant. alen- tir, confortar. AFRANGH. m. Nom que solian donar los àrabes à Fransa, Navarra y Catalunya. AFRANGAT. p. p. ant. enfranquit. || ant. aler- tat, confortat. AFRANGESAR8E. V. r. Férse als costums y modas de Fransa. Afrancesarse. Gallos aemnlari, mo- rè gallorum agere. || Inclinarse al partit francès. Afrancesarse. Ratíoníbus gallorum sectari. AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modas francesas. A/'r(f »iresado. Gallorum nímiostudio imita- tor, in gallicum morem compositus. U Afecte al par- tit francès. Afrancesado. Gallorum partium adharere, studere, causam gallorum sectalor. AFRANQUIT, DA. p. p. BNFRANQUIT. AFREBOLIR. V. a. ant. enflaqiir. AFRENAR. V. a. ant. refrenar. AFRENELLAR. V. a. ant. naut« Lligar los rems quant no's boga. FreniUar, afreniUar. Remos frena- ré, exhibere, obligando suspendere. || Amarrar las naus una ab altre. AFRENELLAT, DA. p. p. AfreniUado. Lígatus. AFRETAR. V. a. Fregar las embarcacions per tràurer la broma ó corch. Afretar. Naves conver- rere. AFRETAT, DA. p. p. Afretado, Gonversns. AFRETURAR. V. n. NECESSITAR. AFREULIR. V. a. ant. y AFREVOLIR. V. a. ant. rnflaquir, debilitar. AFREULIT, DA. p. p. ant. y AFREVOLTT, DA. p. p. ant. BNVLAQVIT, DSI litat. ÀFRICA, f. Una de las parts del mon. Afriea. I bia, Àfrica, ae. AFRICÀ, NA. adj. Lo natura] y pertanyent Àfrica. Africano. Afrícanus libicus. AFRISONAT, DA. adj. Semblant al caball fris Afrisonado. Phrisia^ equo similis. AFRODISIAS. f. pi. Festas en honor de Yénn Afrodíta ó Marina. Afrodisias. Afrodísi, ae. AFRODITA. f . Un dels noms que's do na à Y nus suposant que nasqué de la sancb de la feric que Júpiter féu à Saturno barreijada ab la escnií del mar. Afrodita. Afros,*dis. AFRONT, m. y AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrèdit, injúri Afrenia. Contumelia, ignomínia, ae, opprobrínm, II Nota de pena afrontosa. Afrenta, infàmia. Infami ignominia, se, dedecus, oris. AFROBÍTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ. AFRONTADOR. m. Qui afronta. Afrentadc Conlumeliosus. AFRONTANT, adj. CONFRONTANT. AFRONTAR. V. a. Causar afront. Af rentar. S gíllo, indecoro, as, aliquem contumeliis, injuria ai cere. || confrontar. AFRONTARSE. V. r. Envergonyirse. Afrenlar correrse. Erubesco, is, rnbore suffundí. || confro TARSE. AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado, Dedecoratv contumeliis oppletus. AFRONTÓS, A. adj. Loque causa afront. Afn toso. ígnominiosus, contumeliosns probrosas. AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afn tosametUe, ignominiosamente. Contumeliosè, indecoi AFTA. f. med. La llaga que's fà en la súper cie interior de la boca. Afta. Aphta, se. AG. AGÀ. OGcialdel exèrcit tnrch. Af^d. Praefect castrensis inter turcos. AGABELLAR, ysos derivats AGAVELLAR. AGAFADA, f. Lo conjunt de personas que agafan de una vegada. Redada. Plurium captura. Lo conjunt dels animals que s' agafan de una veg da en lo filat. Redada. Animalium uno rectis jac captura, caplus, us. AGAFADERO. AGAFADOR. AGAFADts, A. adj. APBGADÍs, contagiós, IIIC MANADÍS. AGAFADOR, m. Qui agafa. Tomador. Capiei tis, captor, is. || Lo gos que agafa bè la presa. Tom dor, Pncdam facilè capiens canis. 0 Espècie de e< xinet ó drap ab que 'Is sastres y plaoxadoraa 89 AGA CATALÀ. AGA 45 fan la plancha. Fano de plancha. || La part per ahont s' agafa alguna cosa. Asidero, agafadero, Manabrium, ii, ansa, se, capalus, i. || met. Ocasió ó pretext. Asi- dero. Ansa, ae, occasio, nis, praetextum, i. AGAFAMENT. La acció de agafar. Aiimitiüo, Prehensio, comprehensío, nis. AGAFAR. V. a. Péndrer ab la ma. Coger^ asir, apanar. Capio, apprehendo, is, prehenso, as. || àco- MÉTRER, SOBREVENIR. 0 ADMÉTRER, PÉNDRER. || APEGAR. y Emportarsen lo qoe*s troba de pasada, com lo riu AGAFÀ tot lo que troba. Coger. Rapio, corripio, is. || Aprofitar la ocasió ó temps. Coger, aproveckar, Tempus, occasionem arripere, cansam sumere. [j ATRAPAR, ASSOLIR. || GASSAR, PESCAR. || ConSCguir, y així 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr, akanzar, llevar, pescar. Obtioeo, es, adipiscor, eris, capio, is. II Contràurer una malaltia, vici, mal gust elc. Coger, lomar, contraer. Contraho, coocipio, ca- pio, is. II Assegurar una cosa ab altra per los ex- trems, com los matalassos ab lollensol. Coger. Capio, is, obfírmo, as. || Dirigirse ó encamínarse, com aga- PAÍ é la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam. i Imitar, com agafar altre mótodo, l' estil de €íce- ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In- sistir fortament en alguna cosa. Smpennrse, encas- ifiketarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes. Fraenum mordere, obstinatè aliquid agere, inaliquid insistere. U Ocupar certa distància física ó moral- ment, com la cortina tot lo balcó. Coger, extenderse, llegar, abrasur, alcanzar. Impleo, es, aequor, aris, complector, eris. || Péndrer à algú. Coger, agarrar, prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus aliquí, in aliquem ínjicere. || Percibír, cobrar, com AGAFAftlas pessetas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. || Comensar à sentir los efectes de algunas cosas, com dolor, calor. etc. Coger, tomar. Percipio, aílicio, is. y ARRELAR LAS PLjjiTAS. || Determioarsc à la acció que signífican los verbs ab que's junta, y així 's diu: agjlfà y se s'anà. Coger. Rem deliberatam illicò per- ficere. 1] Posarse à fér lo que denota V instrument ab qve's junta, com agafar la ploma, posarse à es- críurer, agafar lo llibre, posarse à estudiar. Tomar, Cappio, sumo, is. AG4FALA. loc. fam. Pera burlarse del qui tè algu- na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi- met habeat. AGAFARLA. loc. losistir tenasmont eo alguna cosa. Dar, daria. Insistere, tenaciter adhierere. QCANTNB PASSAN FAN DE BON AGAFAR. PCf. QUO aCOU- selia aprofitar las ocasions. Al buen dia úbrele la puer- la, ó mételo en casa. Cuando te dieren el buen dado, éehale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla. Tempus et occasionem arripe. ACLAFABSE. v. r. Renyir à cops. A»irse, enzar- zane, agarrarti, venir d las manos. Congredior, eris, contendo, is, conserere manus cum aliqno. || Apoderarse, com soagafan à tot lo que troba n. Lle- vúTMe, *ipodirarse,eeharmanode. Aliqua reuti. || Em- boücarse, eagioxarse, com la llana en loseabarsers, etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, haïrere. II Unirse dos cosas nalartlment. Pegarse. Adhxreo, es, cohajresco, is. | Yàldrerse de algun pretext, pén- drer ocasió. Asirse, agarrarse, valerse, tomar pié. Occasionem, crines, ansam arripere. || Sostenirse de alguna cosa ablas mans pera no caurer. Agarrar- se, asirse, coger. Apprehendo, is, manu capere. || Apegarse las viandas per falta de such. Pegarse. Glutínari. || Dit del mal. encohanarse. |i Enredarse la parra, eura, etc. en los arbres. Enlazarse, abra- zarse, trepar. Implico, as, haereo, es, scando, is. agafat per aqdi que no cauràs, ref. que s' apli- ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa al parèixer sens rahó. Limpiate que estàs de huevo. Nec lutior haïc via; praílextnm sanè. AGAFA80PA8. Pesat en fér las cosas. Pelmazo, posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. || des- manyotat. AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus. AGAFATÓ8, A. adj. apegadís, agafadís. AGAIG PORGH. exp. vulgar pera despedir à algú. Ile acd, coche allà. Apagè, spnrcè. AGALIGH, CA. adj. S* aplica al àcit de galas. Agàlico. Galileus. AGAPA. f. Veu grega que significa amor. Àpat pía- dós que feyan los primers cristians à la tarde en las Iglesias en conmemoració del últim que féu Jesu- crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis. AGAPETAS. f. Amadas, en grech. Verges que sens fér vots se consagraban en los primers temps de la Iglesia al servey dels eclesiàstichs; despues degeneraren basta '1 punt de admétreren sas casas tota clase de homens. í| Gertas donas que formant sectas en lo sigle iv, buscaban lo còrners carnal dels jóvens persuadíntlos que res tenia de impur. Aga- petas. AGARBERAR. v. a. Apilai* lasgarbas. Hacmar. Fascículos in struem componere. AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus, coacervatus. AGARBONAR. v. a. Abrabonar. Agarrafar. La- certis aliquem nodare. AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse Is que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutuò com- plecti. AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem- blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar- bres. Agario. Bolelus agaricus, bolelus, laricis. AGARRANT. adj. agarrat. 2.3. AGARRAR. V. r. agafar. AGARRARSE. v. a. agafarse. AGARRAT, DA. p. p. agafat, (j adj. S' aplica à la persona mòlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus. II S' aplica també al subjecte que ab freqüència y descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajm, to- mon. Facilis acceptor. || Se diu de la persona robus- ta y de baixa estatura, nehecho. Lacertosus. AGABROFAR9E. v. r. Garagolarse las fullas dels arbres. Bncarrtijafse. ImpHcarí, hitncari. I ífl AGE DICCIONARI AGI AGARROFAT, DA. p. p. Encwrucado, Impli- catus. AGARROTAR. V. a. Lligar mòlt estret. Àgarro^ tar, amarrar, Constríngo, is. AGAR8A. f. GARSA. AGA8AJADOR, A. m. y f . Lo qui agasaja. Àgasajador, Oíficiosüs, perhnmanns, i, comis, is. AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasajo, carioyo, urbanitat. Agasajar. Urbanè, comiter excipere. AGA8AJO. m. Tracte carinyós y cortès. Agasa- jo, Aiïabiiitas, comitas, nrbanitas, atis. j] Lorefresch de la tarde. Agasajo. Vespertina refrígeratio, propi- natío. ÀGATA. f. Nom de dona. Agueda. Agatha, x. \\ Pedra preciosa, mòlt dura y de diferents colors. Àgata. Achates, leacachates, ae. AGATt. m. Arbre de nnas cinch ca nas de alt, sis peus de circumferència, ramósper lo mitgy per la cima, y la arrel es febrífaga. Agati. Arbor agati. AGAVELLADOR, A. m. y f. Qui agavella. Jlfo- napolista. Monopolia exercens. AGAVELLAMENT. m. Potestat de véndrer lo genero un sol. Monopolio. Monopolium, íi. AGAVELLAR. V. a. Arreplegar sens deixar res. Arrebafíar. Corrado, is. || Comprar mòlt genero pera estancarlo, y véndrerlo mès car. Atravesar losgéne-- ros. Mercès carius vendendas compararé. || Fér ga- vellas de blat. Agavillar, Segetes in manipules nec- tere. AGAVELLAR8E. V r. Amontonarse, ajuntarse sens orde. AgavUlarse. Tnrmatim congregari. AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebahado, Corrasus. II adj. Dit del genero ó mercaderías. Atravesado, Gomparatns ut carius vendatur. AGAYTAR. v. a. ant. agüattar. AGAYTAT, DA. p. p. aguaytat. AGÉ, NA. adj. Lo que es de altres. Ajeiio, Alie- nas. II Divers. Ajeno, diversa, Diversus, alius. || met. Impropi, no corresponent. Ajeno, impròpia, Indeco- rns, improprius. AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi- nària. Agigantada, Giganleus. || met. excel-lent, extraordinari. AGENCIA, f. Diligència en los negocis. Agencia. Sollicitudo, inis, procuratio, nis. || OGci del agent. Agencia, Negotiorum cura. AGÉXCIA FISCAL. Lo càrrcch de agent fiscal. Agen^ eia fscal. Fiscalium causa rnm cura. AGENCIAR. V. a. Fér diligencias pera lograr alguna cosa. Agenciar. Sollicitè, procuro, as. || Gua- nyar ab indústria. Agenciar. Sollicitè procuraré, acquirere. AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado, Acquisitus, sollicitatus. AGENGIBLE. m. gengibre. AGENOLLAMENT. m. V acte de agenollarse. ArradillamientOy arrodiUadnra. Genuflexió, nis. AGENOLLARSE. V. r. Posarse de genolls en terra. Arrodillarse, hincarse de rodillas, Approno, as. genua submittere, flectere. AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillodo, Genibni flexis, nixus genibus. AGENT. adj. Lo que produbeix algun efecte Agenle. Agens. || Qui cuyda negocis de altres. Agente Procurator, is, negotiorum actor. AGENT FISCAL. Qui ajuda al fiscal. Agente fiscal Físci subprocurator. || adj. ant. Actiu , diligent Agente. Agens, sollicitus. AGENTS DE GAMBI. com. S' auomeuan própiamen las personas qae fan de corredors de cambi sens au toritat llegítima. Agentesde cambio. Permutationna illegitimus negotiator. AGENZAMENT. m. ant. adorno, cohpostüra ARREGLO. AGENZAR. V. a. ant. adornar. AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT. AGERMANABLE. adj. Lo que pót agermanarse Eermanabk. Fraternus. AGERMANAMENT, m. ant. GERMANDAT, com- panyia. AGERMANAR. V. a. tnir, uniformar, ajuntar Eermanar. Conformo, coaequo, copulo, as. ||aRl MANCOMUNAR. AGERMANARSE. v. r. Férse germans místi- cament. Hermanarse, Consocio, as, conjungo, is. jj ant. MANCOMUNARSE. AGERMANAT, DA. p. p. Hermanado. Gonso ciatns. AGEROLA. f. ter. Certa classe de bolet hà per menjar. AGi. m. Salsa americana. Agi, Agi. AGIBÍLIBUS. m. fam. Indústria, manya per procurar la pròpia conveniència. També s' aplica \ la persona que tè esta habilitat. Agibilibus. Dext» ritas, atis, solertia, indústria, ai, AGIBILLAR. v. a. compóndrer. AGIBILLAT, DA. p. p. COMPOST. ÀGIL. adj. Lleuger, prompte. Àgil, expedita Promptus, strenuus, agilis. AGILtssiM, A.adj. sup. Agilísima. Strenuisimns AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex- pedio, is, facilem reddere. AGILITAT, p. p. Agilitado, Expeditus. || f. Lleu geresa, expedició. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis solertia, n;. || Un dels cua t re dots ó excel-léncias de cos g\ov\ò%.' Agilidad. Agilitas, atis. AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri ter, expeditè. AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete- nian que M matrimoni y la castedat eran sugestioni del esperit maligne, y així 's donà van sens fré à totj classe de abominacions. Agionitas. Agionila^s. AGIOTATGE. m. Cambi del paper moneda ei diner efectiu ó al revés. Agiotaje. Agio, nis. AGIOTI8TA. m. Qui s' emplea en Y agiotatge Agiotista, agiotador. Signataepecnniaeaut tabulis ios criptae permutatur. AGIRTE8. m. pi. Sacerdots de Cibeles que en- •k AGN CATALÀ. treteoian al poble ab contorcions y extravagancias. I mel. XAiaAiRB. AGITABLE. Lo que p6t agilarse. Àgitable. Agi- Ubilis. AGITACIÓ, f. Moviment. Agitacion, conmocion. igitalio, ois, motos, qs. || Perlurbació. Agitacion. igitatk), a^stuatio, nis, volatatos, us. AGITADAMENT. adv. m. Ab agitació. Agitada- Wíli, jEslQOsè. AGITANAT, DA. adj. Semblant als gitanos. ijitaudo. Erranti ^gyptio simiiis. AGITAR. V. a. Mónrer ab prestesa ó violència. ijitar. Agito, peragito, concito, as. |j Pertorbar, coomóarer. Agitar. Coomoveo, es, exagito, as. AGITARSE-v. r. Agitarse. Commoveri,coocitari. AGITAT, DA. p. p. Agitado. Agitatos, com- Dolns. AGLÀ. f. Froyt de la alsina, coscoll, y roore. ttllota. Balaoos, i, glans, dis. |j Capseta, dita així per la forma, pera posar cosas aromàtícas. BeUota. Odoriferom pocolam. || La extremitat del membre viríl coberta ab lo prepuci. Balano. Glans, dis. DO?(it C5 AGLÀ PERA F^R CAGAR UN ROURE. fp. fam. Fér no petit benefici ab la esperansa de gran recom- pensa. Meter aguja y sacar reja, Piieom donat ut palliom recipiat. Pro bonis glomí. ACOANAT, DA. adj. Eo forma de aglà. Abelló- iUo. Ad glandis similitodíoem factos. AGLATZ. m. ant. aguatt. ASMENTm m. ant. aument. AGNACIÓ. f. Paren tia de part de pare. Agnacion, Agnalio, ois. ÍG5AC1Ó FINGIDA, for. y iGXició ARTIFICIOSA, for. La qoe's considera pera ia SQccessió dels béns vinclats qoe demanan des- cendència de varó, en la qoe si s' interromp, he- reta 1 varó de la femella mès pròxima. Agnacion (irúfàosa. Agnatio ficta. AG5ACIÓ RiGUROSA. for. La descendència per línea de varó oo interrompoda. Agnacion rigurosa. Agnatio propria. AGNALS. m. Festas romanas en temps del es- quilar. Agnalfs. Agnalia, orom. AGNAT, DA. m. Parent qoe prové per part de pare. Agnado. Agnatos, os. AGNATIGI, A. adj. for. Pertanyent à la agna- ció ó agoat. Agnaticio. Agnatitios. AGNEL. m. ant. anyell. AGNÈS. f. Nom de dona. Inés, Agnès, elis. AGBflCIÓ. f. poét. Regoneixement de ona ó mès persooas eo los dramas, de lo qoe resolta modansa de fortona. Agnicion, reconocimiento. Agnitio, nis, ^Mgoorisis, is. AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina, Agnina penis. AGüOGAST. f. GATILLO CASTO. AGnoiTAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, qoe Preteoiao qoe Dèo no posseheix lo coneixement de ^t sioo gradoalmeat. || Sectaris del sigle vi, qoe AGO 47 pretenian qoe Jesocristh^^ ignorat algonas cosas, fonda ntse en lo passatge #èla Escriptora qoe 1 fill del home ignorava 'i dia del jodici. Agnoitas, AGNOMINAGIÓ. f. paronomàsia. AGNU8. m. y PASTA DE ÀGNis. Relíqola de cera benehida per lo Papa ab la figura de un be, y també 1 reliqaiari qoe la sosté. Agnus Dei. Agnos Dei. AGOBIAR. V. a. AGOVIAR. AGOLAR. V. a. ant. engullir. AGOLEJAR. V. a. ant. igualar. AGOLPAR. V. a. med. Formar las aygoas al temps dels dolors del part. Agolpar, Conglomeror, aris. AGONA. m. Lo sacrifícador qoe en las festas agonals preguntava ants de immolar la víctima: lAgo-ne? esto es: ^Obr? Se l' anomenava ademés, rey de las cosas sagradas. Agona, Agos, nis. AGONALS. m. pi. Festas dels romans en honor de Jano ó de Agoni. Agonales. Agia, orom, agona- lia, ium. AGONI. m. Deo dels negocis Agonio. Agonios, ii. AGONIA, f. Congoixa del moribondo. Agonia, Agonia, írse. Agravamienlo. Grava tio, nis, gravamen, inis. J Acriminacid en las censuras eclesiàslicas. .tjríramiVn/o. Acrimioatio, nis. AGRAVANT. p. a. Agravante, agravatorio. Gra- ^^^1 aggravans. AGRAVAR. v. a. Oprimir, causar perjudici, ijrtfrar, agoviar, cargar las bulas. Gravo, aggravo, ÍDgravo, as, opprimo, premo, is, praegravo, as. || Aoiaeolar la gravedat. Agravar. Aggravo, as, gra- >iorero reddere. B Exagerar la deformitat ó delicte. Ayrottff, acriminar, abuUar, envenenar. Criminor, >ris, cülpam, crimen angere, exageraré, acriter, #r«are; graviorem, pejorem causam eflicere. || WCTXTAR. AGRAVARSE. v. r. FÍrse nna cosa mès pesada y molesta. Agravarse. Gravesco, ingravesco, is. AGRAVAT, DA. p. p. Agravado. Aggravatus. AGRAVATORI, A. adj. ant. for. gravatori. AGRAVI. m. Obra ó paraula ofensiva. Agravio, |oJ«na, contnmelia, noxa, aï, convicium, probrnm, Noüensio, nis. || Perjudici en los interessos ó drets. ^fofto. Damnam, nocumentnm, i. . AGRAVIADOR, A. m. y f. Agraviador. Injurias 'llator. AGEAVIAR. v. a. Fér agravis. Agraviar, Inju- ^^ inferre, facere, injurià afficere, tedere, viola- w» injnriosiufl acciperey tractaré. TOMO I. AGR 49 SI TENS À ALGÚ AGRAMAT NO VAJAS MAT OESCUTDAT. ref. Denota que '1 qui fa iy|raTÍs, déu anar previngui per que no V atrapen may descnydat. Qiiien siembra abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede nndus eat. AGRAVIARSE. V. r. Enfada rse per alguna obra ó paraula. Agraviarse, ofenderse, picarse, resenlirse, formalizarse. Se injurià affcctum profiteri, iniquo animo aliquid ferre. ||MaImétrerse alguna part del cos. Lesiarse, Lasdi. AGRE. m. Lo such àcitde algunas fruytas ó her- bas. AgriOy agrura, Acerbus, acidus snccus. || adj. Aspre al gust. A^rt'o, dcido, acerbo, Acerbus, acidus, asper, acer. || met. Camí, terreno dolent. Agrio^dspe' ro, escabrosOy fragoso, serrino, salvage. Asper, ar- duus. II met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre, dspero, bronco, brusco, desabrido. Durus, asper, im- manis. || met. Se diu del estil quant es dissonant. Duro, Dorns. || afigió. || Dit del metall pocb flexible. Agrio. Difficilis. || pínt. De mal gust en lo color ó di- buix. Agrio, lojucundò pictum. AGRES. pi. Lo conjunt de arbres que fan lo fruyt agre. Agrios. Arbores acidulos fruclus ferentes. FBRSE AGRE. fr. Expüca la repugnància de executar ó empéndrer alguna cosa noconsideranlla útil ó gus- tosa. Hacerse de mal, cuesta arriba, Ingratum esse. FÉR TORNAR AGRE. fp. Fér que alguna cosa prenga un sabor desapacible mès ó menos semblant al vina- gre. Avinagrar, agriar, acedar. Acerbo, as, acidum eflicere. PUNTA DE AGRE. fr. Lo quc lè un pocb de agror. Agrillo, rabaniUo, punta, Acidulus, subacidus, i. TORNARSE AGRE. fr. Posarsc àcida ó agre alguna cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. || Dit de las con- servas y confiluras. Agriarse, rehervirse, fermentarse, revenirse, Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. I| Dit dels licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse, agrar^ se, acedarse. Acesco, coacesco, is, in acetum decli- naré. II Dit del llevat. Ahilarse. Acesco, is. AGREABLE. adj. AGRADABLE. AGREDOLS, adj. Lo que tè una mescla de agre y dols. Agriduke, Dulcacidus, i, ex acerbo el suavi mixlus. AGREGACIÓ, f. Conjunt de cosas. Agregacion, Aggregatio, adscriptio, adjunclio, nis. |j quím. Pro- pensió que tenen à unirselas mol-léculas integrants dels cossos, y à conservar esta unió. Agregacion, co- hesion. Coho^sio, onis. || Destino, col-locació en algun cos ú oficina sens plassa efectiva. Agregacion, Coop- tatio, nis. AGREGAR. V. a. Unir unas cosas ú altras. Agre- gar. Aggrego, as, adjungo, jungo, is. jj Destinar à alguna persona à una corporació ü oficina. Agregar, incorporar, Corporo, coaplo, as. AGREGAR8E. V. r. Agregarse. Se alicui ordioi adoptaré, societati adjungi. AGREGAT, DA. p. p. Agregado. Aggregatus. || m. Conjunt de cosas. Agregado, Cumulus, aggrega- lum, i. II quim. Parlfculas (homogéneas que ab sa 8 50 AGR DICCIONARI AGR reomó íormaD ua cos mès volamioós. Agregada, Aggregatam, i. [| Terc^4$^ bordo. ▲GUBGAT DB DisBAiuTB. CoojuDt do bUs. Halodedis- paraíes. Copia, ae, multítudo, nis, acerbos ioaptia- rum. ▲GàsoAT DK BOIGS. GoDJQnt de ells. Qavilla de locos. ^eUraotíam multi todo, caterva. AGREJAR- V. D. Tenir ana pantà de agre. Ser agrillo, («ner pufUa (ie (í^n'o. Acricalam esse. || aspee- JAE. AQMELUim f. Herba indígena, que's troba en los prats y *s cultiva en hortas y jardins, de flor blan- ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual ae trau la sal del mataix nom ; en medicina s' em- plea com à debililant. kctdtraj acetosa, Acetosa, bò, lapathium, ü, lapathum, i, acotaria rumex. AGULLA BOBDA. f. Planta perenne, de arrel grossa, ooloT pardo per la part de fora, groga matizada de venas un poch rojas, y que creix en llochs bomits: s' emplea en medicina contra las malaltias briano- sas y la ronya. Bomaza, Rumex, icis. AGBELLAS DE WDiA. Yinagrosüy actdera de Indias. Acetaria indica. AOItELLETAS-f. d. Planta perenne ab fullas de figura de cor, y que tè un gust agre semblant al de la agrella. Aleluya, acederilla, acetosilla^ ojàliL•. Oxalis, idis, acetorum trifoliam, acidula, ae. AGIÜSBIENT.adv. m. Ab aspresa ó rigor. Agria- menle. Acerbè, acre, asperè. AGREMINT. m. ant. serradubas. AGRES. m. ant. lngbés. || adjacent. AGRESSIÓ, f. ant. acomesa, ataco. AGRESSOR, A. m. y f . Lo qui acomet à altre injustament pera ferirlo ó matarlo. Agresor. Aggres- sor, invasor, is. || homicida. AGREST, adj. Lo que produheix Ip camp sens cultivario.A^rextó, silvestrey salvaje, y borde que sols s' aplica als arbres. Agrius, agrestis. y met. S' apli- ca al subjecte que tè modals grossers. Agreste, rús- tko, braviOf montaraz. Basticus, agrestis, innrbanus. II Lo traballador y demé^ pertanyent al camp. Rús- tko, campeHno, agreste, Rusticus, campestris. || ant. Llocb inbabitat. IriL•litado. Desert us. AGRCT, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrete, Acidulus, subacidulns. AGREüGER. V. a. ant. y AGREUJAR. V. a. ant. agraviab. AGREUJAT, DA. p. p. ant. agraviat. AGREVIAR. V. a. ant. agraviab. AGRIAR. V. a. met. Disgustar mòlt. Agriar, exasperar, encmar. Irrito, exaspero, as, commoveo, es. AG^GULTOfl. m. Qui cultiva la terra. Agricul- tor, lahrador. Agrícola, a;, agricultor, arator, is. || fQui escriu ó ensenya la agricultura. Agricultor, agró- nomo. Agronomus, i, agricultor, is. AGRICULTURA, f. L' traball deia terra. Agri- cultura, (e, agrícolatio, nis. || L' art que ensenya '1 cultiu de la terra. Agricultura, Agricultura, ac, ar{> agrària. || Lo que pertany à la agricultura. Agrario, agreste. Agricolaris, is. AGRlDUljaURA. f . Nom pera significar la qua- litat de agre y dols. Agridulmra, Sapor dulcacidus. AGRIELLES. f. ter. AGRELLA. AGRIFOLÍ. m. Arbre silvestre que tot 1* any tè fullas, las quals son espinosas, caragoladas, de un ver t fosch mòlt llustrós, de fruytcolorat y agreab la pell groguenca de la qual se fk vescb: en medici- na s' emplea contra certs casos de gota y renmatis- me cróoich. Acebo, agrifólio, AgrifoUum, ii, agrífo- lia, se. AGRIMENSOR, m. Lo qui tè per ofici medir las terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is. AGRIMONIA. f. S* anomena així en memòria del rey Eupator: es una planta perenne, indígena, ramosa, de quatre pams de alsària, aspra al (acto, f ollas llargas y partidas de un groch bermós: s' em- plea j^r adobar las pells, y en medicina s* usa com un lleuger astringent. Agrimonia. Agrímonia eupa- toria, berba agrimonia. AGRIÓ. m. Call, durícia que's forma en la part su- perior y posterior del segon os de la sofraja dels animals. Agrion, Mallo, nis, callositas suffragilis. AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe- renne de Espanya, de tresà quatre peus de alsada, las fullas dividídas en tres flors purpúreas, la llavor angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de cor. Agripalma, cardíaca. Leonatus cardíaca. AGRIR. V. a. ant. Fér tornar agre alguna cosa. Agriar, accdar, poner úgrio. Acerbo, as, acidum red- dere. || ant. met. criar. || Irritar algun mal. Irritar. Malum refricare, renovaré. AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. || met. Agravarse las Uagas. Agriarse, enconarse, irritarse. Exulcero, as recrudesco, is. AGRIT, DA. p. p. ant. Acedado, avinagrado. Acerbatus. || Exasperat. Exasperado, agriado, Exas- peratus. AGRÓ. m. Aucell. garsa. AGRONOMIA, f. La teoria de la agricultura. Agronomia. Agronomia, a;. AGRONXADOR. m. gronxador. AGRONXAR» v. a. gronxar. AGROPAR* V. a. ant. nuar. || reunir, ajuntar y ARREPLEGAR. AGROPARSE. V. r. Rehunirse en grupos. Jun- tarse. Gongregari. AGROPS. m. p. ant. grop, nu. AGROR. f. Lo gust agre de alguna cosa. Acedia, agrura. Acrimonia, acerbitas, atis, acor, is. AGRORETA. f. d. Agrete, agrillo. Subacidulns. II En lo tracte y respostas. Sequete, acedia, acrtmo- nia, aspereza. Aciditas, atis, acor, is. AGROS, A. adj. Aspre al gust. Aceioso. AceVosus. AGRUPAR. V. a. ant. nuar. H anV, ^e\ïx\e, ah- bepleglar. AC^RURA. f. ant. AoaoR. U ïoe^^ ^ k^^r^sa en \o tracte. Acedia, Acerbitas, aUs. || U^ ^%\^'^^i;t^^ A6U CATALÀ. AGl) 51 \anM à k boca per bo haverse fét bè la digestió. Crmiisa, a§rwra is estómago. Oiiremia, ae. àO^MíULTEm JLrbre de ladías, espècie de llorer de yíbI y eíack à treaU peos de alsària. Aguacate. igoicate, es. || Lo frayt de aqaesl arbre que es eoB ona pera y mòlt agradable. Aguacate. Pomam agiacate. AGUABfENT. m. aot. La acció de fér agoda la pula é Ull dealgnoa arma. Aguzamiento, aguzaàu- rs. Exacatio, ais. | aot. Suülesa del fil en los ios- Inuneots de tall. Agydtza, Acamen, inis. AGUABiT. m. Fortalesa d vigor pera resistir. AfumU. Robar, oris, fortitodo, íois, vigor, is. || So- frineot, toleriúacia. AgwmU, Constantia , patien- AiGI)[AliTAB.y.a. Sostenir. Agwaduf, mantenefy Msifltfr, suitentar. Sustento, as, sustineo, es, fero, ors. iFatir, sofrir, i^vonlar, 9u/Wr, tolerar, Sus- teoto, U^lero, as, sustineo, es. Q Resistir las fütigas. ifunior, raiitir, Sapero, as,resisto, is. || No impe- dir loqiie'sdéo y's pót. l^iMMlar, fermitir^sufrir^ tfttcrsr. ToUero, as, permítto, eoasentio, is. Q Sab- fisür, CODI lo capot agoàiitaea tot V ivern. Durar, taro, as. icCiívTÀa LOJOCB. fr. joch. AGÜAUTARSE. V. r. Teoirse ó assegararse per Meànrer. ÀguantarH, èostenerse. Sastínerí, susten- tin. I Perseverar en algun llocb, estat ó resolució, intfnsrw. Persevero, as, persisto, is. || reprimiese, CttVTBüiaSK. I iNàl FOIT. A6CAJiTÀ»sB COM Ull SOLDAT viLL. fr. Estar ferm en a resolució. Tenerse ú los eUnes. Nil de voluntate remittere. | Ajodarse mòlt pera no decaurer de sòn otit Ti»erse à los elvus. Sua summo studio, maai- bis pedibosqoe tueri. AOHANTABLE. adj. Lo que's pót aguantar. SifortaUe. Tolerabilis, íèrendus. AGUANTAT. S' usa com interjecció de aquesta lusera: mal aguantat! y denota que algú es indigne de lú que disfruta. Que itf DAi adj. YiUy estardit. DespabUado, Alacer. AIXERRI. m. Fem de bestiar llanut y cabria. Sirkf sirria, Sterciis ovile vel caprinam. AIXERRIS. m. pi. ani. fems. AIXETA, f. Canó ab uo mascle pera tràarer li- 4iuit8 ab comoditat. CaniUay espita, IJave, y gela. p. Ar. Fistala, a;, sípbaDculus, i. || d. de aixa. Azuela, Dolabella, ae. || La qae's posa en las fonts. Grifon, Uave. Fontis fístola. A RAJG DÍS AIXETA, m. adv. ADOJO. POSAR AIXETA, ff. Espítüf, Epístomiam copas affin- i;ere. Q Yéndcer lo vi à la menada. Yender al ramo, Ramo ante portam pendente vinam venandare. AIXETAB. V. a. DEIXATAR. AIXÍ BÈ. fr. AIXÍ COM 6 COM SI. Aixt. adv. m. De aquesta manera, isi', de este modo. Ita, sic. || adv. afír. com es ó no es així. Asi. Sic, ita. II De inter. ó increp. Àsif Siccine? || de de- 8ilj, com AIXÍ 's reventàs. Ojalú, asi, Utinam. [| Conj. causal. Asi. Itaque, proinde. || Ab la partícula com postposada en las comparacions val, dec mateix MODO QUE. Ast. Quemadmodum, proinde. Q Posat lo com en lo segon membre, com així uns com altres. Asi, tanto. Tom, vel et cum. || Denota aprobació de alguna cosa, com així m* agrada. Asi. Ita, sic. AIXÍ, AIXÍ, mod. adv. Mitjanament. Asi, asi. Modicè mediocritès. . AIXÍ COM AIXÍ. conj. afirm. De tots modos. Ast co- mo asi. Nihil ominus. AIXÍ MATEIX, mod. adv. Ast mtsmo. Ita, pariter, ilidem. AIXÍ QUE. conj. causal. Ast que, de suerte que, por lo cual, Itaque, qua de causa. || adv. t. Inmediata- ment. Lnego que, asi que, Ut, ubi, cumprimum. AIXÍ QDB AIXÍ. AIXÍ COM AIXÍ. ES AIXÍ. mod. adv. A enténdrer. Adviértase, Ani- madvertendum est. Aixis. adv. AIXÍ. AIXÓ. pron. dem. Esto, Uoc, id, ístud. Aixó ES ALTRE, ó ALTRA GOSA, cxpr. fam. Dcnota la inconexíó de alguna cosa ab la qae 's tracta. Eso 'e$ otro, ú oira cosa, harina de otro costal, ese es otro cantar. Aliud díversum est; extra chorum canis. Aixó ES Aixó. loc. fam. Eso mismo, eso es eso, Id ipsum. AIXÒ ni HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CERA • DB LA QCB CREMA. AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo, mismisimo, elporello,pintiparado. Ipsissimum. || Per la mateixa rahó. Por eso, por eso mismo^ por lo tnis- mo. Qua proptèr, proptereà. AIXÓ QUE. loc. Eso que. Et. DE QUI ES AIXÓ? DB AQUELL QUE NO BO VEU. ref. ludí- ca 'Is perjudicis à que comunment està subjecte '1 qui abandona sas cosas al cuydado de altre. Hacien- da, tu dueno te vea; donde no està su dueno ahi està su 4uelo, Gurator dominus melior fit semper agrorum. Ovium nullus usus si pastor absit. EN AIXÓ. m. adv. Hentres. En tanto, mientras. In terea, interim. EN AIXÓ ESTAM? loc. ab quo estranyàm que algú ig nore alguna cosa. De estàs tenemos'^ Adeo negligentei vivis? PER AIXÓ. expr. ab que 's conclou un escrit ó con versació, referinlse à lo que s* ha dit. Por tanto Ündè, ex quo. Qué TENIM AB AIXÓ? loc. Donota que res s'infereii de alguna cosa. Qué tenemos ó adelantamos coti eso' Quid tum? quid tum inde? AIXOBRIR. V. a. ter. aixorbir. AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta d< dos fullas una de aixa y la altra destral. Alcotana Ascia. AIXOLLAR. V. a. ant. xcllab. AIXONAR. V. a. Arrancar los pàmpols de 1; vinya que està massa ufanosa. Despampanar, Pam- pino, as, pampinos amputaré. || Esfullar los arbres úeshojar. Frondo, as, folia decerpere. jj Cullir oli- vas, agafant las brancas ab lo puny y tirant pe avall. Ordenar, Oleas ex arbore decerpere. AIXORBAR. V. a. ant. Espantar, azorar, asom- hrar. Terrefico, as, terreo, es, slupefacio, is. AIXORBIDURA. f. La acció de aixorbir. Desaco Uadura. Pulveratio, ablaqueatio, nis. AIXORBIR. V. a. Maencar, descalsar los cep cavant. Alumbrar, girpear, y desacollar. p. Rioja Ablaqueo, es, circumfodio, is, excedíco, as. AIXORGA. f. Argolla de or ó plata que per ador no portan las moras al coll del bras y de la cama Ajorca. Armilla, ac. AIXORDAR. V. a. Posar sordera. Ensordecer Exsurdo, as, aures hebetare. AIXORDAR8E. V. r. Ensordecer, Obsurdesco exsurdesco, is, aures bebetari. AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido. Exsnrdatuí audítus hebetalns. AIXOVAR, m. ant. Mobles ó alhajas. Ajuar. Sa pellex, ctilis. || ant. dot. || for. La cantitat que '1 ma rit que no es bereu dóna à sa muller si esta es pu- billa. FÉR lo aixovar, fr. Prevenir la roba per la criatu- ra que ha de nàixer. Hacer ó preparar la canastilla Jam jam nascituris panniculos pararé. AIXUGADOR. m. Risde gran ab un enreixat d( cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca- torius lectulus. AIXUGAMÀ. m. Toalla, paiio de manos. Manti- le, mantele, is, mantelium, ii, mapa, oi. || Lo que': dóna à las criadas per aixugar los plats. Alhero. De- tergendis patines pannus. AIXUGAR. V. a. Tràurer la humitat. Enjugar, Secio, exsiccoi as. || Assecar la humitat ó suhoi que despedeix un cos. Enjugar, limpiar. Mundo, as, tergeo, es, detergo, is. || assecar. || agotar lo licor. II dessubstangiar. tant com ne PLOU LO VENT n' AixuGA. ref. Donots que tant com se guanya 's gasta. Comido por servi- ÀJU CATALÀ. AJU 57 dfi.Biaif ftío. Tanto ganado tanto conàdo. Gilò nata à\ò pereont. AEroGABSE. V. r. Enjugarse. Abstergi, muD- flUrí. I Assecarse *ls rius, fonts, etc. Secarse. Ares- oe, is, eiorí. uitGkj QCB 8ÜA8. loc. met. iroD. Deoota que algú 1» traiNülat poch y aparenta estar mòlt cansat. Ar- réf^que sudas, Maltam sanè insndasti. AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. Abster- SQS, exsiccatus. AIXULLAR. V. a. ant. xcllar. AUIIRMAR. V. a. ant. nàut. R::var'por debajo. Subremigo, as. AIXirr, A. adj. Enjuto^ seeo, Síccus, síccatas. || met. Home pocb carínyós y de pocas paraulas. SecOy ésftro, ietabrído, Hirsalus, asper. || m. Sequedat en Vi terra per falta de pluja. Sèquia, seca, sequedad, Siecilas, atis, ploviarom penúria. f. 4IXVT, SEQUEDAT. Q DESSABEIMENT. AJ. AJAGUT, DA. p. p. Bchado, tsndido. Projeclus. \ Dit del blat per causa de la pluja, elc Eiicamado, S^eles pro gravitate inclinataci depressse. AJAB. V. D. ant. ABASTAR. 1. AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit. Mane à la larga, tenderse. Se prosternere. Ajau- rerse 1 bestiar en lo lloch abont descansa. Snca^ 9ant. In cubile decumbere. AJA8SAT, DA. p. p. Echodo, tendido, Proster- Bltos. AJÀURER. V. a. Abaixar fins à exténdrer en iem k) que estava dret. Tender, Extendo, is. AJÀUREBSE. V. r. Echarse, tenderse^ recostarse. Prosleroere, sternere se, bumí procnmbere. || Po- arse d\ llit. Aeostarse, Cubo, decubo, as; y si es per caiua de malaltia eneamarse, ponerse en cama, De- eaobo, cabo, as. || loclinarse 'Is blats per causa de ]iloj«. Kekarse las panes, encamarse. Segetes, incli- nrí, deprimí. üictEasBHi. fr. met. fam. Rendirse al traball, etrrega, etc. Dar con la carga en lierra ó enel suelo; 9aiitíar ecn la carga, rendirse à la carga. Oneri suc- cuabere. ] met. íam. Subjectarse à la voluntat de altre, fasar por ello, Conditionem accipere. AJOCA. f. JOQCBE. AJOGABIENT. m. La acció de ajocarse 'Is au- ccUs. ieeogimienío. Assessio, nis. AI0GAB8E. V. r. acotahsb. || Anàrsen à dormir ^ aooells. Beeogerse, Aviarium ad dormiendum pe- tere. AI06AMAT. enjogassat. AiONJOli. m. ALEGRIA, PLANTA. AIOINAR. v. a. ant. apussab. AiODA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii, jiYameo, inls. || Lo que serveix per ajudar. Ayuda, ^nilittffl, ii. 0 Servicial. Ayuday lavativa. Clyster, ^} cljsteríum, ii. Q ant. xeringa. || Bufeta per do- TOMO 1. nar servicials per medi de un canonet. Mangueta. Clysterium, ii, clyster, is. ajl'oa de cambra. Criat pel servey inmediat de sòn amo. Ayuda de cémara. Gosmeta, se, cubicula- rius, ii. AJUDA DE CAMBRA DEL REY. Lo críat pera vestirlo y altres ministeris. Ayuda de cúmara del Rey, Regís cubicularius. AJUDA DE ORATORI. Clerguo quo en los oratoris de la casa real fà de sagristà. Ayuda de oratòria, Domus augustos sacrorom custos. AJiDA DE COST. Socorro en diner. Ayuda de costa. Mercedula, a;, juvamen, inis. AB LA AJUDA DELS vEHiNs. loc. fam. Ab lo auxiüdo altres. Con la ayuda de vecinos. Aliis adjuvantibus, alieno auxilio. AB LA AJUDA DE DEU. loc. fam. Cofi la oyuda de Dios. Deo auspice, faventibus superis. NO HA MENESTER AJUDAS. fr. No kamcnester aeólitos. Alieno non eget auxilio, sibi sufficít. AJUDADOB, A. adj. Ayudador, Adjutor, admi- niculator, oris. AJUDANT, p. a. Ayudanie, Adjuvans. || mil. m. Empleo militar ab diferent grau y títol, los quals cuydan de distribubir las ordes y disciplinar la tro- pa. Ayudante. Prsfecti legatus, vicarius. || Lo dels mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus, ante scholanus, hypodidascalus, i. AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU. AJUDAR. V. a. Donar ajuda ó auxili. Ayudar. Aliquem juvare, alicui adesse. AJUDAR k BK MORIR. fr. AuxilíBr al moribnndo. Ayudar d bien morir, agonizar, Morienti opem saln- tarem ferre, morientem adhortari. AJUDAR À MISSA. fr. Sorvir y respóndreral Sacer- dot en lo sacriGci de la misa. Ayudar d la misa. Sa- cra operanti minislrare. 1 QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousolla que quant una cosa no ix bè 's deuben mudar los medis. A quien muda Dios le ayuda, Effugi malum, inveni bo- num. Tu nova suíBcias ubi nihil prsesentia possunt. k QUI no't pút ajudar, no vullas tos mals comuni- car, ref. que ensenya que no devem comunicar nos- tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de ellas ni remediarlas. L•lorar à boca cerrada, y no dar cuenta à quien no se le da nada, Non lachrymare juvat qua nulla levamina quxris. AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam. DO- clara la facilitat que bí ba en ..consellar à altres la paciència ó medis mòlt difícils pera liiurarse de al- gun dany, del que està segur lo qui aconsella. El sano al doliente so regla le mete, Cuua valemus, rec- ta consilia aïgrotis damus. AJUDARSE. v. r. Servirse mútuament, Ayudar^ se. Promiscuam operam dare [| Posaries v ^h pera sòD intent. Ayudarse, Sibi consulere, opeui ferre. II ant. VALERSE. DEU DIU AJUDAT Y T AJUDARÉ. lOC. ACOUSOlla que empleém lois los medjs possibles pera lograrun ob- 38 ÀJU DICCIONARI jecte, sèDs esperar que Deu fassa miracles. A Dios rogando y con el mazo dando. Ora el labora. AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjulus. AJUGAS8AT, DA. aàyJugueton, retozon. Las- civus, jocularis homo. AJUNTAMENT, m. La corporació que està en- carregada del gobero civil de un poble. Ayuntamien- to, Senalus, conventus, us, consilium, ii. || ant. JUNTURA. II ACTE CARNAL. AJUNTAR. V. a. juntar. || Encaixar las fustas entre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as, conjungo, is. AJUNTARSE. V. r. juntarse. AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado, Gonjanctus. AJUNYIR. V. a ant. juntar. AJUPIR. V. a. Obligar à fér lo que repugnava. Domar, Subjício, is. AJUPIR8E. V. r. AGOTARSE, ABAIXARSE. AJUPIT, DA. p. p. AgachadOf agazapado, acur- rueado, Incurvatus. AJUST, m. Conveni, concert. Ajtiste, ajustamien- to. Pactum, i, paclio, conventio, nis. U ant. junta, CONGRÉS. 11 JUSTAMENT. MES VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref. Ensenya que's deuben evitar los plets, encara que sia ab alguna pèrdua, pels gastos que portan. Mas vale mala avenencia que buena sentencia, Yincere quam causam, prasstat damnosa pacisci. Pax vel in- justo ulilíor quam justissimum bellum. AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust. Ajustadamente, exactamente, £x aequo. AJUSTADÍS, sa. adj. arreplcgadís. AJUSTAMENT, m. ant. ajust. || ant. acte car- nal. AJUSTAMENT DE FRUTTS. aut. GARBERA. AJUSTAR. V. a. Convenir en lo preu de alguna cosa. Ajustar, concertar, Pretium pacisci, de prelio coDvenire. || mel. Fér algun contracte. Ajustar, con" tratar, concertar, pactar. Pacto, as, convenio, is. met. Afegir. Anadir, Addo, adjungo, is. || juntar. met. Igualar una cosa ab altra, fér venir. Ajustar. Kem rei aeqnare, aptare. || met. Concordar als ene- mistats. Ajustar, poner en paz. Componc, is, pacifi- co, reconcilio, as. || Venir la roba apretada. Ajustar, Yestem corpus constringere. || Fér càurer bè al cos lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. || Girar la porta envers abont se tanca. Entomar, voher, ença- jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver- tere. || Tancar la porta ó la finestra, sens girar la clau ó posar los baldons. Smparejar, Claudere. Q Ajustar bè ó mal loque's tanca ó uneix. Tener buen ó mal ajuste. Bene aut malè compaginari. AJUSTAR LO COMPTE, fr. Ó ajustar la GOLiLLA. fr. Reduhir à algú ab repre- hensions ó càsticbs à que obre bè. Ajustar la golilk, Animadverto, is, ad meiiorem frugem redigere. JA T* AJUSTARÉ 'l COMPTE, exp. de amcuassa. Ya gjfUtíBtemo^.euentas', óyote ajustaré las cutntas, Poe- i iabif; aoa imponito» abibis. ALA AJUSTARSE. V. r. Fér algun ajust. Ajustarse, De re aliqua convenire. || Convenirse ab lo salari de algun traball ó servey. Jgualarse, convenirse, ponerse de acuerdo. De slipendio convenire. || Fér companyia per alguna empresa ó negoci. Jgualarse. Foederariy secollígare. || ant. juntarse, unirse. AJUSTAT, DA. p. p. Ajustado. Pactatus, con ven- tus. [j adj. Recte, just, com conciéncia, etc. ajustada. Ajustado, justo, recto, exacto, Inleger, rectus» jnstus. II Unit Ajustado. Aptus, connexus, inter se coha^- rens. || Convingut. Mancomunada, Foederatus. tocar ó cantar ajustat, fr. Observar bè *ï com- pàs y una perfecta igualtat del moviment en la exe- cució de la música. Tocar, cantar ajustado. Ad nu- merum ludere. AJUSTICIAR. V. a. Castigar à un reo ab pena de mort. Ajusticiar, Capitis supplicio afficere. AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiado. Capi te multatus. AJUTAR. V. a. ant. ajudar. AJUT JAR. V. a. ant. adjudicar. AL. AL. Preposició de datiu y acusatiu. Al, [| Partícu- la que denota '1 temps determinat, com al punt del mítj dia. Al, Cum, quando, quo tempore. Q De- nota 1 modo particular de fér alguna cosa, com pintar al oli. Al. Hoc, vel illo modo. ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes qne'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna, piona, se. II Orde de persones ó cosas posadas en líoea recta. Eilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei. p Cos de tro- pa al costat del exèrcit. Ala. Cornu, u,ala, x. || fort. Ala, fianço, lado. Lalus, eris. || La part de un edifici que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ae, pteroo, i. II La part superior y mes ampla de la orella. Ala. Ala, (b. || La del sombrero. Ala, falda. Ala, íe. II Declivi de una montanya. Ladera. Clivus, i, declivia montis. Q La del peix. Aleta, Pinna, ala, ae. II La part de la teulada que ix en fora de las pa- rets. Aleró, alar, rafe. Suggranda, x. Q En los mo- lins de farina, la pala del rodet ahont pega laaygua. Alabe, Pinna, 9 irociníam, ii. \] Libertat pera fér roal. Alàs. Soper- \3Xày aadàcia, se, animi elatio. || poét. La lleugeresa y ?«locitat de algaoa cosa, com del pensament, Teat, fama, etc. Aks. Gogitationis, cnpiditatis, ven- tós celeritas, velocitas. || nàat. Yelaspetítas accés- sórías de las grans pera arreplegar mes vent. Ahs. Ala, 9!, parvam velam majori snperpositum. Q anat. varias parts carnosas semblants à las alas, y així *s dia: ALis del cor etc. Alas, Aariculse, arum. || En la botànica V àagal qne forma la fulla ó la cua de ella ab la rama. Alas. Ala, a;. K Los llabis del peix con- xa. Alas. Ala, ae. || En alguns telers unas barretas ópaletasque pegan en los fusos y 1s fan rodar. Alas. Ala, x. || met atreviment. BATiMEXTDE AUS. AleUo, aletada^ saeudimiento de alas. Plausus pennarum. CAirtBfe LAS ALAS DEL coH. fr. Descoufíar, acobar- dirse en las adversitats. Abalirse,caerse las alas del corazon. Postratnm jacere; íe abjectum sentiré. CATGCT DE ALAS. ALABAIX. D0X4B AUS. fr. Animar, regularment pera fér mal. Dar alas. Nimia indulgentia animum alieni facere, vires addere. csTvi AB us AUS ALSADiS DE ALGÚ. fr. aut. Estar ple de desitj per saber lo qne '1 tal pensa fér ó per Tenre la realisació de son pensament. No perder de risia. Prx oculis semper habere. FKB CAUBER US ALAS. fr. Fér pérdrcr la confiansa, desanimar. Cortar ó quebrar las alas. Animós, cona- tos rephmere, frangere. FÉB círBEB us alas DEL COB. fr. Móurer à compas- sió. Qiukrar las alas del corazon. Miserationem, mi- serícordiam excitaré. píndiib aus. fr. Péndrerse massa llibertat ab la confiansa de no sér castigat. Cobrar alas. Nimia ín- dnlgeotia, licentias agere. TALLu us ALAS. fr. Impedir los progressos ó in- leots de algú. Cortar los vuelos, quebrar ó cortar las «las. Exanimare. FEB SA BCIN'A LI NASQÜEBEH ALAS k LA FORMIGA, rcf. Qae ensenya que la elevació extraordinària ocasiona à mòlts sa mina. Da Dios alas d la hormiga para mo- rir mss aina. Ut pereat formica volat. Supèrbia Lu- fàXxT in Tàrtara Jactus. TU5CiT DE ALAS. Alxquebrado. Alis confractus. ALÀ. m. Veu aràbiga. Dèn. Dios^ ald. Deus, i. Q Gos de presa, casta de la unió del mastí ab lo carií. Alano. MolossQS, i. || ala5s. ALABADÍSSSIM, A. adj snp. Alabadisimo. Lau- datissimos. ALABADOB, A. m. y f. Alabador. Laudator, is. ALABAEC. adj . Dit del sombrero que tè las alas caygadas. Alkaido. Demissis alis. || met. Qui ba cay- got del estat de opulència. Alkaido. Abjectns, f rac- lo, demisso animo. Q met. Flacb, dèbil de forsas. Ahemio. Gracilis. ALABANDINA. f. manga!>(ESA. ALABANSA. f. Alahanza, elogio, encomio, EIo- Situn, ii, laus, dis, commendalio nis. ALABAR, v. a. Dir bè de algú. Alabar, elogiar. Lando, celebro, as, laudibus efferre. C4DA OLLEB ALABA SAS OLLAS. rcf. Quc dòua à entéo- drer que tots alabàm las nostras cosas encara qne no bo merescan. Cada ollero alaba su puchero; cada buhonero alaba sus agujas] cada ollero su olla alaba, y mas si la tiene quebrada. Te ipsnm laudas. Sua quis* que probat. Laudat venales qui vuit extrudere mer- cès. LI ALABO 'l gust. cxp. Alabo su gusto. Quod opla- beris laudo. || iron. Nota 'I mal gust ó elecció que s' ba tingut en alguna cosa. Alabo el gusto. Egregiam verò landem refers; egregiè profectò. COM ELL VISCA NO FALTABÀ QUI L* ALABE. fr, ÍrOn. Ab qne 's moteja als que acostuman ponderar las cosas propias. Como él viva no faltarà quien le alahe. Si memo laudet, se ipsum, dum vita suppetat, ultro laudabit. QUE NO TENS NINGÚ QUE t' AUBE? ALABAT BUCH. ALABABSE. V. r. Alabarse. Gloriari, semet lau- dare. te'n POTS BEN ALABAB. exp. fam. iron. Moteja als que s' alaban de cosas frívolas. Aldbate polla que hat puesto un hutvo y ese kuero. Dum magno te hiatu lau* das, extricas nihil. Yerè laudandus ob egregium fiíc- tum. AUBABSEDE LO qxte's déuavebgontib. ÍT.Bacergala del sanbenito. Sese de ignomínia jactare. ALABABDA. f. Arma à modo de llansa ab una cntxilla atravessada en forma de creu ab una punta aguda y altra com mitja lluna. AlabarL•. Bipennis basta. COP DE AUBABDA. Alahardüzo. Hastie ictus. ALABABDEB. m. Soldat ab alabarda. Alabarde- ro. Hastatus miles. ALABABDEB8. m. pi. Sílogismes inútils. Ah- barderos. ïnoliles sillogismi. ALABA8TBE. m. Pedra de guix per lo comú blanca, poch dura, transparent y trencadissa. Ala^ bastro. Alabastrum, i, alabastrites, e, alabaster, trí. AUBASTRE oBiENTAL. Pedra callissa, un poch trans- parent, mes dura que*l marbre, blanca ó de dife- rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta- lis. ALABASTBÍ, na. adj. poét. Lo que es ó sem- bla alabastre. Alabastrino. Ex alabastro. ALABASTBINA. f. Làmina de alabastre mòlt transparent de qne s' usa en las claraboyas dels temples y en las vidrieras. Alabastrina. Lapis specu- laris. ALABAT, DA. p. p. Alabado. Landatus Q m. Lo motet que's canta en alabansa del Santíssim Sagra- ment. Alabado. In laudem Sacrosanctae Eucharistias versus. AL4BAT SIA DEU. cxp. Fiar à la divina Providència lo èxit de alguna cosa ó 'I desagravi de alguna injú- ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec honor et glòria. ALABBENT. m. L* oficial del molí de paper que 60 ALA DICCIONARI ALB assístei.. . la tina ab la forma, y fa 'Is falls. Laurente, sacador. Miníster papyrum in pistrino eíGciens. ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Poerpedis eqnns. ALAGAYGUT. alabaix. ALAGAYO. m. Criat de llibrea. Lacayo, Servns, famalas, i. || Criat de à pea. Lacayo, Pedis equus, i. ALAGRAN. m. ant Peix. bscóepora. ALADA. f. Formiga ab alas. Alada y alaica p. Ar. Formica alata. ALADAR. m. ant. polsera. ALADERN. m. Arbust de nns deu peus de altu- ra, de fuUas petitas aovadas y llustrosas, flors peti- tas y blanqninosas. La decocció de sa fusta s' usa pera disminuhir la sancb. Mesto. Alaternus, i. ALADRE. m. aiada. ALAFAYA. f. Roba fabricada en València, anti- guament de cotó y vny lo tafetà. Anafaya, Tela seri- ca. ALAGAR. y. a. atrIurer. ALAMARA. f. Cordó ab que se assegura la ca- pa, manten, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa- ílíi fibnla. II Los traus de trensilla. Alamar^ presilla. Ansttla, ad, patagium, ii, occellus, i. || La presilla que subjecta la xarretera. Alamar, Ansula, se, pata- gium, ü. ALAMBt. m. Vas pera destil-lar los líquits. Alambiqüej alquitara, Cucurbita,se,ambix, icis, des- tillatorium vas. || med. Herba qne produheix una go- ma medicinal. Dragante. Dragantum, i. PASSAR PER TOTS LOS ALAMBiNs. fr. Estar bcu pro- vat y examinat. Pasar por todas las aduanas, ó por Uu picas de Plandes, Cuneta subire perícula, exactío- ri trutina expendi. ALAMBIGAR. V. a. y ALAMBINAR. V. a. Destil-lar los licors ab V alambí. A^mòtcar, alquitarar. Destil•lo, as |1 met. Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar^ apear, son- dear, Subtilius rem prospicere, acutè perpendere. ALAMBINAT, DA. p. p. Alambicado, Destillatus. ALAMBOR. m. ant. contraparet. ALAMBRÍ. m. ant. alambí. ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alameda, arholeda. Arboretum, i. ALAMIRÉ. m. mús. Signe de la música que consta de una lletra que es i y de tres veus que son LA, Mi, RE. Alamiré. Signum musícum. ALANAGAR. v. n. ant. relliscar. ALANGEJAR. v. n. ant. Ferir ab llansa. Alan-- cear. Hasta feriré, lancea transfodere. ALANQUIN8. m. pi. Tela de cotó estreta, forta y de color groguench. Mahanes. Gossypina tela sic dicta. ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents dels Getas. Alanos. Alani, orum. ALAPIDAR ó ALLAPIDAR. V. a. ant. Apedrear, ALARB. m. Bàrbaro. AlarbCj àrabe. Àrabs, abis. ALARDE. m. Vanaglòria, fantasia. Alarde. Os- tentatio, jactatio, nis. || Revista fle soldats. Bemta, ahrde^ rettena. Nilitum recensió. FÉR ALARDE. fr. Vauagloríarse. Haeer alardiyjúe^ tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jaclare gloriam. ALARGUAR. V. a. ant. aujaraar. ALARIT, m. Crit llastimós. Alarido. Quiritatio, vociferatio, ejulatio, nis. ALARMA, f. mil. Acometíment de improvís. Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus, incursus. || Senyal ó avís pera un ataco. Alarma, Classicum, i, ad arma. || Consternació. Alarma, Pa- vor, is, traditio, nis, inopinatum cassum. CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. Ad arma clamaré. tocar alarma, fr. Tocar ó rebato, Classicum cane* re. ALARMAR, v. r. Incitar à péndrer las armas. Alarmar. Ab arma excitaré, conclamare. || Commóa- rer, consternar. Alarmar, Terrorem íncutere, injí- cere. ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar- marse. Arma consternari, conmoveri. ALARAIAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatds. ALASTOR. m. mit. Un dels quatre cabails del carro de Pluton. Alastor. Alastor, is. ALAT, DA. adj. Qui tè alas. Alado, a%ero poét. Pennatus, pinnatus, pinnifer, y alipes qui tò alas com Mercuri. || adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la- tus, à latere. ALATRENGAT. m. alabaix. ALATXA. f. Peix, espècie de sardina. Alacha. Scombrus, scomber, bri. ALA VÉS, SA. adj. Natural de la província de Ala va. Alaves. Alavensis. ALBA. f. Vestidura blanca devall de la oasulla ò dalmàtica pera celebrar los oficis divins. Alba, Alba, se. n Arbre que creix en pocb temps y resisteix mòlt al aygua. Alamo. Populus, i. || La primera claror del dia. Alba, Aurora, ae, diluculum, i, prima Inx. alba NEGRA. f. Arbre que tè las fullas rodonas romboïdals, lo tronch dret y la escorxa rasposa. Chopo^ àlamú negro. Populus nigra. al trencar del alba. Al amanecer, al rayar, al reir del alba. Astrís cadentibus, albente cobIo, albes- centè aurora, die. k PUNTA DE .. 'A. m. adv. A la primera alborada. Primo diluculu, prima iuce, summomanè APLNTAR la ALBA. fr. Alborear, asomar el alba, Di- luculo, as, lucesco, is. PERSELA ALBA fr. aut. Amauccer, \\ Apuntaria alba. ALBAGORA. f. ant. figa flor. ALBADA, f. Camarellas, musica feta abans de dia. Alborada, albada. Antelucana amasiornm sym- pbonia. || poét. Genero de poesia que's cantava à la matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa. Albada. || ant. aubada. ALBADIVA. ant. alcda. ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada bunqubr. ALBAHINA. f. Falta de vent. Calma. Cessatis ventis. II En lo mar. Calma, Tranqnillo maris. ALBALÀ. m. ant. alíaií. ALB CATALÀ. ALB 61 ALBANIIMENY. m. ani. Joch de devant en la corcoya. Avantren. Pars anterior falcrí tonnenli. ALBABIÉS, SA. adj. Natoral de Albània. Alba^ fià, Albaoensis, is, albanns, i. ALBARÀ, m. Debítori. Vale, albald. Caatio, nis, chTrograpbnm, i, syngrapba, ae. || En las aduanas paper dit gaia. Guia. Syngrapbam, i. || iegibo. || aat. mvís. ALBARAlfER. m. Lo qai cnida de cobrar drets reab. Tablajero. Telonaríus, ii. ALBARDA. f. L' aparell principal de las béstias éecàrrega. Albarda. Clitella, sagma, 8b. || met. Xa- Ua de cansalada. Albarda. Saillas penicnias. AUiïDA GiLuxEEA. f. Espécie de albarda plana. kïkgria galUnera, Clitella planior. iUàiDA soBiB ALBAAOà. fr. Repetició viciosa. Al- bvdaso^ albarda. Batología, ae, inepta verborum repetitio. ALBAHdA. m. ant. nimi. || ant. gorrero. || aot. rOMBDIANT. ALBARDABíEJAR. Y. a. ant. trlhanejab. || aot. COaBEJAB. 0 BEPBBSENTAB COMÉDIAS. ALBARDANERIA. f. ant. TBCnANEBIA. || BEPRE- SnTACiò l»E COMÉDIAS. ALBARDAR. V a. Posar albarda à las cabalca- dBras. Bnalbardar, albardar. Clilellas iiuponere. |I iBgaoyar ab carícias. Engaitar, engatmary eneantu- nr, ngatar. Prolecto, as, delado, allicio, is. || met. muiDAB. AUAROAB AL BBVÍS. fr. Soccebir contrari lo que s* aperan favorable. Volverse la albarda d la barriga, trufintane. Spe falli, decipi; rem contra evenire. CÜTDAM QCE NO ALBARDEM AL BEVÉS. OXpr. fam. PkfK d Dioi qne òrgano sea, y que no se nos vuelva tieiMDM. Optatis adversa eveniant, ni faxit'Deuç. ALBARDEJAR. v. a. ant. albardenejab. ALBARDER. m. Lo qui fa albardas. Albardero. Cütellaríos, ii. ALBARDERIA. f L' oflci de albarder. Albarde- rif. Ars clitellaria. || Lo llocb ó carrer aLoot se fan 6 veaen albardas. Albardería. Yicus, locus clitella- nuB. ALBABDETA. dim. de albarda. Albardilla. Cli- te!hila,s. ALBABDÓ. m. Espècie de albarda. Albardon. Sella,». ALBABDONET. dim. de albardó. Albardoncillo, SeUala,». ALBABEDA. f. Lloch plantat de albas. Alame- ^ fopnIetDm, i. ALBAT. m. Noy ó noya morta abans de tenir us ^rthó. Pdrvulo. Parvolus, i, infans, lis. ALBAT08A. f. Embarcació petita y cuberta. iftttora. Emphracta navis. ALBEGA. f. ALBENCH. ALBEDBIU. m. alvbdbiu. AtBELLÓ. m. ant. clavagceba. || La céquia pera f^ygoar algoo camp de ayguamolls. ArboUon^ ti^ y^Kmiisaríum, ii. ALBENGH. m. La part entre la fusta y la pell dels arbres. Albura, albonio, Albornum, i. P Arbre, espécie de roure. Codeso^ bome, Liburnum, i. ALBER BLANCH, ro. Alamo Blanco. Populus i. ALBERGH. m. ABRICH 2. || CASA. II DBETDE. || AU- tígua prestació. ALBERGOGH. m. ABERCOCH. ALBERCOQUER, m. abercoqüeb. ALBERGA, f. albergo. ALBERGADOR. m. ant. albebgueb. ALBEBGAR. V. a. AcuiLiB. || v. n. Aposentarse. Bospedarse, alojarse. Hospítor, aris. ALBERGARIA, f. ant. hostal, posada, albebch. ALBEBGAT. p. p. ACi'LLiT. ALBEBGE. m. PRÉSSECU. ALBERGENER. m. y ALBERGER. m. PRESSEGUER. ALBEBGÍNIA. f. Fruyt de la alberginiera. i?e- rengena. Melongena, ae, malum amatorium. COP DE ALBERGÍNIA. Bereugenazo. MelongenaB ictus. ALBERGINIERA, f. Planta anyal fins à dos peus de alta, fullas grans, ovaladas, verdas quasi cuber- tas de un polvet blancb, las brancas y punxo ple de punxas; las flors grans y moradas, lo fruyt regular- ment morat en figura de oa mes ó menos llarcb. Berengena. Melongena, ae, malum amatorium; po- mum insanum. ALBEBGUEB. Qai dóna acullíment. Albergador. Hospes, itis, qui hospitio excipit. || Cert empleo en algunas catedrals. Alberguero. Hospítator, is. ALBEBGUEBIA. f. ALBERGARIA. ALBEBNUZ. m. ant. Capa de pluja. Albomoz. Pennula,£B. ALBEYLAN. m. ant. y ALBEYLÓ.m. CLAVAGCEBA. ALBIGENSE. adj. Lo natural y pertanyent à Al- bi, ciutat de Fransa. Albigense, Albigensis. || m. He- retge de una secta que aparegué en Albí à principis del sigle xiii. Impugnava '1 sagrament y cuito exte- rior de la iglesia; posava un Deu infinitament bo, y altre dolent, y que Jesu-Christ era fill del bo y '1 diable del dolent. Albigense. Albigensis. ALBIR. m. ant. àrbitre, judici, pabeb. ALBIRAR, v.a. ant. abbitbab. || v. n.ant. ovibar. ALBIRE. m. ant. y ALBIRI, m. ant. àrbitre, judici, pareb. ALBI8. Veu purament llatina, que sols s' usa ab la frase, quedarse in albis, y significa frustrarse la esperansa. QueL•rse in albis, en blanco,en asperges, Spedeludi. ALBITANA. f. nàut. Pasta que assegura la roda ab la quilla. Albitana, contrabranque, contraroda. Navis trabes obfírmant lígnum. ALBIXERA. f. ant. Regalo per una bona nova. Albricias. Strenae, arum, evangelia, oruro. || ant. Bona nova. Bwna nueva. Faustum nuntium. || ant. AUliGlAS. f. Figuera de Egipte. Sicomoro. Sy- 62 ALB DICCIONARÍ ALC ALBOB. f. ant. Blancura. Albor, alhura. Candor, oris, albedo, nis. || poél. Alba, aarora. Albor. Auro- ra, ae, dilacalam, i. || Espècie de peix de riu. Albur- no, hreca. Albnrnas, i. ALBORADA. f. ant. alba del dia. ALBOROSARSE. V. r. Regositjarse , alegrarse en extrem. Alborozarse. Exhílarari, exullari gau- dio. ALB0R08AT, DA. p. p. Alborozado. Exhila- ratns. ALBOROT. m. Bullici , rumor. Alboroto. Con- vicium, ii. llMolí. Alboroto, tumuUo, motin. Tur- baroentum, tumnllns, i , seditio, nis. ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotadamente, Tnrbatè, turbulenter. ALBOROTADET , A. adj. d. Alborotadito, Tnr- bulentus. ALBOROTADÍS, sa. adj. Lo qui per pocb motiu 8* alborota. Alborotadizo. Turbulentns. ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota. Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i, seditionis anctor. ALBOROTAMENT. m. alborot. ALBOROTAPOBLE8. m. Alborotador. Alboro- tapueblos. Tnrbulenfus , sedítíosns , i. ALBOROTAR. V. a. .Alterar la tranquilitat. Alborotar. Perturbo , obturbo , as , tumultuor , aris. ALBOBOTAR LO BARRI. fr. Alborotor la cúlle. yícinia tarbare , commovere. ALBOROTAR LO GALLINER, fr. mot. Alborotar una companyia ó concurrència. Alborotar elcortijo, el palomar , el rancho. Consociationem cooturbare , motos excitaré. ALBOROTARSE. v. r. Eofadarse mòlt. Alboro- tarse , alterarse. Perfurbari , vehementer commo- verí. II AMOTINARSE. ALBOROTAT , DA. adj. Qui per pocb motiu s' alborota. Alborotado, alborotadizo, Turbulentus. || Qui per massa vivesa obra sens reflexió. Alborota- dOy atolondrado. Tumnltuosus, turbulentus. ALBRÍGIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al que porta una bona nova. Albricias, Strenae , arum, evangelia , orum. ALBRÍGIAS, MARE, QUE PRBGONAN A MON PARE. ref. que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas que deurian entristirlos. Albricias, Tnadre, qmprego- nan à mipadre. Damnato palre strenas petit. ALBRÍGIAS, PARE, QUE^L BISBE ES XAXTRE. ref. que's diu dels que demanao estrenas per cosas que no ho mereixen. Albricias, padre, que el obispo es chantre. Pro re notissima strenas àmbit. ALBRÍciAs, PARE, QUE JA PÒDAN. rcf. ab quo algú 's burla dels que inconsideradament donan per segur lo logro de alguna cosa aules de temps. Albricias, padre, que ya podan. Strenas incertis àdhuc fructi- bus optat. GUANYAR LAS ALBRÍGIAS. fr. Sér lo primer en donar alguna bona notícia. Ganar las albricias. Strenas lu- cra ri. ALBÜDECA. f ant. Meló dessaborít. Badea, al- budec^. Melopepo, nis. 0 ant. síndria. ALBUFERA, f. Estany qne's fà del mar. Albufe- ra, estero, albina de marisma. iCstuariam, ii, lacos ex marinis aquis. ALBÚRMA. f. ant. Espècie de barra] pera posar vi. TowL Lagena, ie. ALGABALA. f. Cert tribut sobre 1 valor de las cosas mobles, immobles y semimobles cada vegada que's venen ó càmbian. Alcahala. Ex re veodita aa( permutata vectigal. ALGABOR. m. ant. Embut ó campana de forn ó xemeneya. Alcabor. Fumarii spiraculum. ALGABOT. m. arcabot. ALGABOTERIA. f. aroabOTERü. ALGÀGER. m. ant. alcíssar. ALGADiÓ ALKADIR. m. Dignitat entre Is àrabes. Alcadí. Proetor judex apud turcos. ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. Al- caico, Alcaicus. ALGALDADA. f. La acció imprudent ó inconsi- derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temeré factum, temerarium consilium. I) met fam. Qualsevol acció feta afectant autoritat que dóna motiu à rísa. AkaldaL•. Auctoritatis affectatione jussnm. ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis. ALCàLDE DE BARRI. Qui eu las poblacíons grans cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe- daneus. ALCALDE DE GASA T CORT. Jutgo logat dels que com- ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de Castella. Alcalde de casa y corte, de rastro, Regiasdo- mus, curiffi judex, praBpositus. ALCALDE DEL CRÍMEN. Jutgo togat que hi ha en las cancillerias de Valladolid y Granada y en algnoas audiéncias. Alcalde del crimen. Criminum judex, prTCKTAL. POTAIX. ALGALtMETRO•m.Instrament pera determinar U riquesa dels àlcalis. Alcalimetro. Alcalimeler, tri. ALCANB. m. La diferencia del càrrech à la data en los comptes. Alcunc^. Sabdactio, nis, reliqua de- lútisamma. II Capacitat, talent. A'catice. Ingeninm, ü. II L' acte de alcansar à algú. Akance, Assecutio, coosecatio, nis. |[ La distància à qne arriba alguna cosa. Akancf, Jactas, us, projectio, nis. ALCAFfSAR. V. a. Aconseguir à algú. Akanzar. Asseqoor, conseqaor, eris. || Acreditar, restar à fa- TOT de algú alguna quantitat. Alcanzar. Credítorem ei sapputatione manere; subductis rationibus pecu- Bía superaré. j| Haver viscut en temps de altres ó del que*s parla. Alcanzar. Coaevum esse; in baec vel illa tempora incidere. || Enténdrer, saber. Akanzafy fnttrat, comprehender. Comprehendo, intellígo, ca- pio, is, calleo. es. || Lograr alguna pretensió. Alcan- zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. || Arribar fias à alguna part ab la ma ó ab la vista etc. A/can- ifT. Attingo, is. àLCAnsAm rocH ó no alcansar mbs. fr. Tenir poca capacitat. AleansúrsiU poco à alguno ó no alcanzar- Wf nos. Miniis mentis acie pollere. «Cl CANSA, ALCANtA. ref. Deuota la eficàcia que te- seo las oracions ó súplicas repetidas pera lograr lo qod'd demana. Amen^ aminalcielo llega. Pobre impor- tmo doea mendrugo. Iterats preces coclum tangunt. hilsate, et aperietur vobis. 9n Hi!^06 PROCURA, alcaxsa MILLOR, ref. que de- nota quant perjudicial es lo importunar massa. Qwfli ntew» procura aleanza mas bien, Concupita saepe minimè importunus oblinet. ALGANSAT, DA. p.p. Akanzado, Assequutns, inpetratos. 0 Pobre, endeutat. Alc^tnzado. iEre alie- no oppressus. ALCÀNTARA. f. Caixa aboni se recull lo vellut al temps de traballarlo. Akúntara, Theca, capsa, ae. I Orde militar. Akúntara, Alcantarensis ordo. || Ciotat de Espanya en Extremadura. Alcdntara, Al- eantara, s, Norba, cacsarea, Trajani pons. ALGASAVÀ. m. ter. Certa clase de aucell de estaoy. ALCARÀVIA. f. y ALGARIGÓVIA. f. Planta perenne de la alsària de dos peus, fuUas mòlt primas, la arrel llarga y medicinal. Alcaravta. Carum, carenm, i, carvis, is. ALCARXOFA. f. carxofa. ALGARXOFERA. f. carxofbra. ALCA8BAR. m. nàut. L' espay entre Y arbre major y la entrada à la cambra. Akdzar. Stepas, ae. li Fortalesa. A^cdzar. Castrum, i, arx, cis. ||poét. Maa real. Ak4zar, Regia arx. ALCAVOT, m. arcabot. ALCATDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaidk, Arcis aut carceris custodis officíum. ALGATT. m. ant. alcalde. Q Qui tè à sòn càr- rech la guarda de un castell. Akcúde, Arcis custos. ALGE. m. GRANBÉSTIA. ALGEA. f. Malví bort. MalvavÍ9C0 silvestre. Al- ceas, 8B. ALGOBA. f. Pessa pera dormir. Akoba. Cnbicu- lum, i, zeta, x. ALGOBETA. f. d. Alcobilla, akobita. Zetecnla, zothecula, rà. Akoranista, Mahometicac legís doctor. ALGÚ, NA. algú. ALGUN, A. ant. algú. ALGUBETA. f. ant Part dels edificis principals de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur. ALDAVANT. ant. dbvant. ALDEA. f. Poble de la jurisdicció de altre major. Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i. ALDEA, NA. m. y f. Lo natural ó lo pertanyent à la aldea. Aldeano, aldeaniego, Paganos, rusticus, i. ALDEHETA. f. d. Aldehuela, aldehilla, aldeorro, aldeorrio. Parvus vicus. ALDEMENYS. adv. ant. almenys. ALDEVANT. adv. 1. DBVANT. ALDUGAR. m. Seda basta que's trau del capell, que forman dos ò mes cuchs junts. Aducar, Sericum inferins. ALDUF. m. ant. gati^fol. || ant. pandbro. ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero. Àdufero, Tympanistra, ae. ALDUFRABAL. m. ant. pandbro. ALÉ. m. Respiració. AlieiHo, ólilo, vaho. Anima, ae, spirítns, i, halitus, us. || Lo fatigat ó cansat. Ae- 8\ieUo. Spiritus, anbelitus, us, crebra aspiratio. BÉOBER de un ALÉ. fr. BÉURBR DE CNA TIRADA. ALEAGIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de la fusió. Aleacion. Commixtío metallornjn. ALEGT. f. Una de las fnrías veneradas pels pa- gans com à diosas venjadoras dels crimens. Alecto, ALEGAR. V. a. AL-LEGAR. ALEGORLA. f. AL-LBGORIA. ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera descnbrir 1' os en las feridas del cap. Legra^ Seal- pra lunata. 64 AL£ DlGGiOISÀIU ALEGRADOR. m. Paper retort per atiar la Ham. Alegrador. Excitando lumíni tortilís chartula, pa- pyrus iotortus. || Se diu del home plaga y que fà ríurer. Alegrador, Exhilarans. . ALEGRAMENT, m. ant. ALBGau. || adv. m. Alegremente, Laetè, hilariter, alacríter. ALEGRANSA. f. aot. alegria. ALEGRAR, v. a. Causar alegria. Alegrar, Hila- ro, exbílaro, IxtlGco, as. || Avivar, hermosejar, dar nou esplendor à las cosas inanímadas. Alegrar. For- mosum, nitídum reddere. ALEGRAR LAS LLLus. fr. mot. Atiarlas. Alegrar, avivar, Gonlorlo, intorto papyro lucernas excitaré. ALEGRAR8E. V r. Seatir, rébrer alegria. A/e- grarse Gaudco, renideo, es, lietor, aris. || aot. gau- dir. ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los prívUegios, Uti privilegiis. ALEGRAT, DA. p. p. Alegrado. LaBlatus. ALEGRATJE. m. ant. y ALEGRE, adj. Content. Alegre , gozoso. La; tus, alacris, hilaris. || Joyós, divertit. Alegre, divertido^ correntonjovial,jotmo, Festus, lascibandus, genia- lis. II Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia ALEGRE. Alegre, faiisto, feliz, placmtero. Faustus, ketifícaos. || Color viu y agradable à la vista. Alegre, Gratus, alacris. || m. ant. alegria. ALEGRE DB CASCOS, exp. Quí (è poch enteniment. Alegre de cascos, Inconsultè hilaris. AB AQUELL ALEGRE, fr Goo aUgría, DONARSE ALEGRE, cxpr. aut. AUgrarsc, regodjarse y estar alegre. ESTAR ALEGRE, fr. Estar un poch borratxo. Ale- grarse, estar calamocano. Vine laBti tia gestire, semi ebrium esse. GASTAR ALEGREMENT, fr. GASTAR. ALEGRET, dim. Alegrete. Hilarus, i. ALEGRIA, f. Goig, con ten lo. Alegria, jubilo, placer, Lu^litia, «c, hilaritas, atis, gaudium, ii. || Regosilj mòlt gran. Alborozo. Jubiium, i, exullatio, nis. II Planta de brancas y fullas peludas, flor blan- ca, y quatre llavors grogas ab una capseta. Alegria, ajonjoli. Sesama, a;, sesamum, i. ALEGRIA AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que CU- senya que'ls gustos són menors quant no's comuni- can. Alegria secreta, candela muerta, Frigidum sine socio gaudium. ALEGRIA pÍBLicA. Fostas públicas. Alcgrias^ regod- jos públicos. Ludi, spectacula, orum. ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo, La^tis- slmus. ALEGRO, m. mús. Un dels moviments funda- mentals, y equival à viu. Alegro. Hodus celerior et hilarior. ALEGROYs. m. pi. fam. Alegria boija estraordi- nària y bulliciosa. Tenir losalegroís. Estar boig de alegria. Estar loco de alegria ó de contenta, Nimio gandio aífici. ALEIX. m. Nom de home. Aléjo, Alexius, ii. ÀLE ALEJAR. V. n. Móurer las alas. Alear. Alàs ag tare. ALELAR8E. v. r. Tornarse lelo. Alelarse. H bescere. ALELÍ. m. poet. V10Í.A. ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alah al Senor, Alleluya.||Lo temps de pascua floríd Aleluya. Pascba; festum, tempus. || alegria, goig. Planta LÚJu LA. II trébol herba. ALELUYA, ALELUYA, QUI NO MATA POECH NO MIN xuLLA. ref. fam. pera donar à enléndrer que coma ment no 's fan favors à qui no 'Is pòt recompensi Barrabao Jabilla, quien no mata puerco no come me cilla, Non nisi qui rependere potest, munera danti TOCAR k ALELUYA. fr. pera manifestar la satisfaci de haverse conclòs lo que durava mòlt mes del i guiar. Te-Deum, Jam tàndem perficitur. COBRAR ALELUYA. lOC. BOt. CANTAR ALBLÜTA. ALEMANDA. f. Ball figurat entre dos personal Alemanda, alemana. Germànica saltatio. ALEMANY, adj. Natural y pertanyent à Alem nya. Aleman. Germanus, germanicus, aliemanas. ALEMANYA, f. Imperi, país extens de Earof Alemania, Germania, Allemania, Germania, ®. ALEMANYA8. f. pi. Certa roba. Akmaneti Tela germànica. ALENA. f. Instrument pera cusir sabatas. Lm Subula, X. PUNXAGUT GOM LA ALENA. Alcsnodo. Subularis, ac tus. ALENADA, f. La respiració que despedeix una vegada. Vaharada, Exhalalio, emissió, nis, I litus, ús. ALENAR. V. n. Despedir ï alé. Bespirar, oli tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, halitas am tere. ALENDADOR, A. m. y f. Asmdtic4f, Anbelos, ALENDAR. V. n. Alenar ab violència. Bisolh Spíro, respiro, anhelo, as. || m. ant. alé, respirar forta. ALENEGABLE. adj. ant. RBLLISQDENT. ALENEGAMENT. m. ant. reluscada. ALENEGAR8E. v. r. ant. relliscar. ALENS. m. ant. y ALENT. m. ant. alé. ALENTADAMENT. adv. m. AlentadamenU. ' rililer. ALENTAR. V. a. Animar, donar coratge. Ak tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. || Esfon al qui esta acobardit. Alentar, Jacenlem excitaré. ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alenlat Stimulari, excitari, ioflammari. ALENTAT, DA. p. p. Akntado, Roboratos, ot fírmalus. || adj. Yalènt. Alentado, esforzado, valietu Animosus, impavidus, strenuus. ALENTORN. adv. 11. ant. entorn. ALEP. m. La roda de molí de farina abont pè la aygua. Rodezno, rodete, Molncrum, i, moletri trochlea. [| Ciutat de Siría. Alepo. Beroe, es. ÀLF CATALÀ. ALP 6S m. Roba UÍM de seda ó de llana mòlt fina. Ikfà. Tela beroéosu. |I Lo nataral, y lo qne per- tany k la cÍQtat de Alepo. Alepino. Beroénsis. AUBATA* f. Avís qae 's dònan las centinellas de ni Alerta. Heas vide, vigila. Q adv. m. Ab vígílan- dl. Akrta. Yigílaoter, adsis animo, adeste animis. ASàftjisTAiALBBTA. fr. Estof alerta^ sokre el aviso, tnerkktrbaiobre el hombro. Ocolis et animo adés- se. AXiu ALiiTÀ. expr. de amenassa. GudrL•le de^ éísNo. Cave ne fexis. OL ALUTà. fr. ISTAA ALBBTA. ALEETAR. V. a. ant. Excitar à posar atenció. àfmkir, akrtar, Animam ad attentionem movere, eidlire. ALEni A. f. ÀLBicà. àUSBK ATf DA. adj. Ponxagat à manera de ale- H. àktMio. AcQtas. ALET. m. Entre 'Is comerciants síodich, comis- MMt. indico. Syndlcos, i. || Procurador ó notari fisal, qae espera bi baja unaplassa vacant. Aspi- mte iifmcuradof ó escribano. Notarii, mnneris oadidalas. Qon àLBT. exp. Denota qae algú es mòlt sagàs. ímpàjaro, hravo sacriitan; buena brasa ^ linda cana kfi$ear, Sibi caatus, provldus, valdè sagax. ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allala, axilla, pen- Mb, c. 1 La membrana ab qae 'Is peixos s' ajudan indar. Akta. Ala, pinna, pínnnla. || f. Pessa qae ÍMiia la codema posterior 6 última de popa, y và iMda à la extremitat dels joas. Aleta, rÉi u ALBTA. fr. Móarer las alas ab freqüència. iklMr, cernerse Uu aves. Alas frequenter quatere, eoBcatere, jactare. || met. Bascar ocasions de poder Mstnr afecte à la persona que s pretén. Haeer la ndi. Qoiboslibet ati consiliis ad focminum capi- lUB adipiscendam. ALETAR. V. a. ant. alletar. ALETAS. f. pi. Part de las teclas de cert ínstru- ■Mt mósícb anomenat espineta. Aktas de la espi- eu. Fidicaiaris organi, plectorum pinnulsc. ALEVAR. V. a. blbvar. ALEVÓS, A. adj. Qui obra ab alevosia. Alevoso, SicariBS, ii, traditor, proditor, oris. || Dit de la acció ^fkcit. Alevoso. Perfidus. ALEV08ABIENT. adv. m. Alevosamente. Perfídè. ALEVOSIA. f. Trabició, infidelitat. Alevosia. Mitio, nis. ALEZAR. V. a. ant. deixar, renunciar. ALFArAGA. f . y ALFAREGA. f. ALFÀBREGA. ALFARET. m. abecedari. ALPARÉTIGAMENT. adv. m. Per orde alfabé- ^ Àlfab^ticamente. Ordine alpbabetico. ALPARÉT1GH, CA. adj. Lo que pertany al al- bbel Alfabético. Alpbabeticus. ALfArreGA. f. Planta annnal, de fuUas menú- *«dean vert bermós y mòlt fragant. Albahaea, ^^UtfB. Oeymum, ocimam, i. TOMO U alfJLbbega borda. Albahaca sakaje, silvestre. Aci- nus, i, ocimastrom, i. alfíbbega cbespada. Albahaca risada. Ooimum basilicom. ALFAGH. m. Bancb de arena. Alfaque. Syrtis, is. ALFALS, m. pi. Planta de més de un peu de altura; sas flors de cíncb fullas. Es saludable y fresca per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, m. || ant. Certa classe de roba. ALFALSAR. m. Llocb sembrat de alfals. Alfat- faly alfalfar. Medica consitus ager . ALFANET. m. Aucell de rapinya, espècie de falcó, blanquinós clapat de pardo. Alfaneque. Alpba- nas, i, lanarius falco. ALFANGE. m. Sabre ample, curt y corb. Al fan- je, Acinaces, is. COP DE ALFANJE. Alfanjazo. Acinacis ictus. ALFANGET. m. d. Alfanjete. Parvas acinaces. ALFANÍ. m. ant. alfentigh. ALFANJAs. m. aum. Alfanjajo, alfanjon. Gran- dis acinaces. ALFAQUt. m. Entre *ls musulmans lo doctor de la lley. Alfaqui. Legis interpres. ALFARDA. f. ant. Espècie de tribut que's paga per dret de ayguas. A //arda. Yectigal pro irrigan- dis agris. ALFARDER. m. ant. Qui cobra *1 dret de alCar- da. Alfardero. Coactor vectigalis pro irrigandis agris. ALFARDÓ. m. voundebí^. ALFENYIGH. m. Pasta de sucre amassada ab oli de ametUas dolsas. Alfenique. Penidia, m. Q met. Lo delicat de complexió. Alfenique. Delicatulus, i. ALFERES, m. Pròpiament 1' oficial militar que porta la bandera, però ja 's dóna aquest nom à qual- sevol subtinent. Alférez. Signifer, i, vexillarius, ii. ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrés, que imi- ta al elefant. Alf,l. Elepbas in latrunculorum ludo. ALFLAVIA. ant. Byna pera posar licors. Espe- de de vasija. Seria, m. ALFOLRES. f. ant. fenigbech• ALFONDEGH. m. ant. Payol. Alfoli, alondiga, pósito. Publicum borreum, granarium. || Llotja de mercaders. Lonja de mercaderes. Mercatorum porli- cus. II m. Sitja. 1. ALFONS, m. Nom de persona. Alfonso. Alpbon- sus, i. ALFONSi, NA. adj. Lo pertanyent à Alfonso. Alfonsino. Alphonsinus. ALFORRI. m. bcfobbi. ALFORDÓ. m. ter. volandeba. ALFORJA, f. Sacb unit pels caps y obert pel mitj pera igualar lo pes; comunment s' usa en plural. Alforja. Pera, mantica, ae. TIBABHO TOT 1 LA ALFORJA, fr. TIRÍBSEBO k US ES- PATLLAS. TRAURER LOS PEUS DE LA ALFORJA. loC. mOt. PérdrCr tota consideració ó respecte. Desmandarse. ALFORJER. m. Qai fa ó ven alforjas. Alforjero Perarum opifex seu venditor. 66 ALH DICCIONARI AU AUFOUETA. f. d. Aïforjita, alforjilla, alfor- juela. Manticula, se. ALFORRAR. V. a. ant. Donar llibertat al esclau. Àhorrar, y manumitir, for. Emancipo, as, manii- mitto, is, manicípiam circumvertere. ALFORRERy A. adj. V esclau que ba lograt llibertat. Horro. Manumissns servus. ALFÓS. m. ter. Certa classe de peix. ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygtia, tao lleugera que la aygua la arranca y queda nadant. Ova, alga. Alga, ulva, vulga, as. ALOAlia. f. Licor espès y olorós que cria 1 gat de Algàlia en una bossa sota la cua. Algalia. Al- galia, se. || cirurg. Instrument de metall, vuyt, que 8* introduheix en lo conducte de la orina pera fa- cilitaria. Algalia, ^nea, 8b, aenea fístula orinam efflnere valens. ALGARAVIA. Llengua aràbiga. Algaraòia. Ara- bica lingua. Q Escriptura ó paraulas que no s' ente- nen. Algaràbia, Res difficilisintellectu. || met. Crits» confusió dels que parlan tots en un temps, ó pro. nunciació atropellada y confusa de un sol. Algara- hia. Tumultuarius clamor. Àlgebra, f. Part de las matemàticas, que con- sidera la quantitat del modo mès general, y la re- presenta ab lletras. Àlgebra. Àlgebra, a;. ALGEBRAIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la àl- gebra. Algehraico. Algebraicus. ALGEBRI8TA. m. Professor de àlgebra. Alge- hrista. Àlgebra^ peritus. ALGEP8. m. ant. guix. ALGER. m. ciutat en Àfrica. Argel Algerium, Argerium, ii. ALGERÍ, na. adj. Natural de Alger. Argelina, Algerinus. ALGIHET. m. Guerra santa dels àrabes contra cristians. Algihed, ALGORFA. f. GOLFA. ALGOT8IL. m. ant. y. ALGOT8IR. m. ant. agusil. ALGÚ| NA. nom indef. Alguno, alguien. Àliquís, quispiam, ullus, nonnullus. àiat ALTRE. Otro. Alius quidam. 81 ALGÚ. si alguno. Siquis, si aliquis, si uUus. ALGUA8IL. m. ant. y ALGUATZIR. m. ant. aglsil. ALGUIRANDO. m. guilanoo. ALGUNy A. nom indef. algú. || adj. Anteposat al substantiu, Algun; y si 'i substantiu se li anteposa 6 's calla, Alguno, Aliquis. ALGUN TEMPS, y ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempOy un tiempo fué ó hubo. Olim, quondam. ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguna ve2. Interdum, interduatim, quandoque. ALGUTSIL. m. y ALGülBIR. m. AGUSIL. ALHAJA. f. Joya, moble ó adorno preciós. Al- haja, Snpellex, ctilis. 80NA ALHAJA. exp. irou. S' apHca à aquell que es astut ó través. Buena alhaja. Yafer, versutus homo. ALHAJA QUE TÉ BOCA, NINGÚ LA TOCA. rcf. ab qUB 'S dóna à enténdrer que tots fugen de lo que porta gasto. Alhaja que tiene boca ninguno la toca. Qaod sumptus secum affert inlactum manet. ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar. Supellectilibus ornaré, instruere. || met. Enriquir, adornar, ó donar major llustre y esplendor. Bnjo^ar^ Gemmas includere. || Provebir de mobles. Moblar. Domum supellectilibus ornaré, ulensilibus iostruere. ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado, Supellectilibus omatus. ALHAJETA. f. d. Alhajita, alhajilla, alhajuek. Tenuis supellex. ALHENYA. f. ant. Olivella. ALIAGrA. m. Malaltia de la melsa que fk tor- nar mòlt groch. Ictericia, aliacàn, Icterus, i. || Qoi pateix de aquest mal. Itericiado^ ietérico. Ictericns, aurigineus. ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prínceps de diferents estats pera defensarse mútuament dels enemichs. Alianzay confederacions liga, FoBdus, eris, societas, atis. 0 Parentiu. Alianza^ parentesco^ co- nexion, Necessitndo, nis, propinquitas, aflloitas, atis. ALiAria. f. Herba de olor de alls, fullas en fi- gura de cor, flors petitas y blancas, lo fruyt ona tavelleta plena de llavors mòlt petitas. Aliaria, Alia- ria, 03. ALIAR8E. v. r. Unirse 'Is prínceps de difereoU estats pera defensarse dels enemichs. A/torif , fo/í- garse, confederarse. Consociari, foedus inire. || Umrse, col-ligarse ab altre. Aliarse, mancomunarse. Sooíari. Àlias. adv. llatí. De altra manera, per altre nom. Àlias, ALlATy DA. p. p. Aliado. Consociatus, conf(B- deratus. ALlGAGABt. m. Planta ramosa de un peu de elevació, las fullas tenen la figura de un cor y las flors de una roda. Alquequenje, Pbysalís alkakenge. ALlGANTi, NA. adj. Natural de Alicant. Alican- tino, lUicianus. ALIGATA8. f. Mordassetas ab punta pera fér ca- deneta de rosari, etc. Alic^Us, Forfíoula;, arum, par- v», forcípes. ALIGORN. m. Animal fabulós com un caballet, ab un corn al mitj del front. Los natnralistas solen dar aquest nom al Rinoceront, ünicomio, tnonoeerote. Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, otis. ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro de un instrument que serveix pera medir los àn- guls. AlidIABI. adj. for. Senyor directe. SeTwr dt- ntio. Dominus directus. ALOES. CBVER. ALO^M. m. pi. Heretges que neganla existència del verb y la divinitat de J. G. Alogis. ALOHEB. m. masover. || Senyor de alou. Enfi- Inca. Saphiteuta, ae. ALOiGlf AR. y. a. ant. allunyar. AbOlA. f. ant. Beguda de aygna, mel y espé^ nes.Afoy'a. Aqoa mulsa. AUMÀNDIA. f. Adevinació per medi de la sal. ALOMENOft. adv. A lo meno$,por lomeMS, cuanr- ^ >Mioi. Mínimum, ut, minimum, saltem. ALONGACIÓ.f. ant. prolongació. ALONGAIIEBIT. m. ant. dilació. ALOMGAE. v. a. ant. prolongar. |i bastar. AIMGER. ant. dilació. AIONTAR. V. a. ant. auüntar. ALonxaÀ. f. Espècie de tinya que fà càurer lo asileu. Alopeeia, pehna^ ^ladera, Alopetía, m. AlOBB. adv. t. ant. àlasboras- || endbvant! AffDl! ALS 71 ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre. Alondra, Gassila, alauda, aï. ALOTJARy y sos derivats, allotjar. ALOU. m. Heretat sens gravàmen. Alodio. Allo- dium, ii. ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto antes, Quaotocitius. ALQUERIA. f. Gasa de camp. Alfueria, qmnta. Yilia, ae, rus, uris. alquímia, f. Art abque'screya transformar los metalls en or. Alquímia, Alchimia/ae. I| Metall de co- lor de or. Alquímia. JEs quodqumque coloris aurei. ALQUÍMIGAMENT. adv. m. Segons reglas de alquímia. AlquimícamenU. Zhemicé. ALQUimiCH, CA. adj. Lo pertanyent à la al- químia. Alquímico. Alchemicus. ALQUIMISTA, m. Profesor de alquímia. Alqui^ mísla. Ghemicus, i. ALQUITRÀ. m. Gomposició de pega, seu grassa, resina y oli. Alquilrún, Nigra naphta. || tragícanta. ALQUITRANAR. V. a. Untar ab alquitrà. A/- quitranar. Naphta linire. ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquítranado, Napbta linilum. I m. nàut. Encerat ab alquitrà, ab lo qual se tapa '1 bitó pera que no hi entre la aygua. Alqui^ tranado. Bitumine illinita tela ad navis valvam ope- riendam. ALRE. adj. ant. altre. Séa AUE DE ALGÚ. lOC. aot. SÜCCEHIRLI ALGUNA NO* vetat. ALS. prep. de acusatiu y datiu. Gontracció de i LOS. A los, H ant. Res, ninguna cosa. Nada, Nihil. || m. adv. ant. Diversament. De otra manera. Aliter, alioquin. AL FAHANT. Hocíendo otra cosa, Àliud faciens. AL8A. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe- ra que la sabata isca més alta. Alza, Goriam forma superpositam ad calceos dilataodos. || Entre estam- pers lo que's posa sobre '1 timpà pera que isca bò la impressió. Aka, Fragmentum supra tympanam positum. II Una part de la frasqueta que posan aga- foda al timpà pera qae s' estampen las Uetras cn- carnadas. Alza. || pi. En las fundicions planxetas de llautó que usan en lo motllo pera donar més ó mé- nos cos à la lletra. Alzas. Lamella; quarum auxilio literae minores vel majores evadunl. QUI S' ALSA DEMATÍ PIXA Y CAGA ALLÀ AHONT VOL. loC. fam. Denota que pera lograr algun fi debém sér mòlt diligents. Quien madruga halla la pújara en el nido, y quíen se duerme hàllale vaeío; quien la cogujada ha de matar muy de manana se ha de levantar, A quien madruga Díos le aguda. Diligentia comparat divitias. ALSAGOLL. m. COLLBT Dl CAPELLÀ. ALSADA. f. ALSÀRiA. II for. Apel•lació. Aixada, Appellatio, nis. DIR À LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mÒltS OprÓ- bis à algú. Decír de una hasta dento, ó el nombre de las pascuas, Omni in aliquem maledicto congerero. FÉR ALSADA.fr. ALSAR. 7. n ALS DICaOxNÀRI ALT AUADURA. f. ant. y AL§ABIENT. m. ant. La acció y efecte de alsar. Alzamiento, elevanon, kvantamienlo, Erectio, eleva- tio, DÍ8. II Aixecament de veda. Desacoio. Prohibitio- nis recissio. | ant. tEBEL-Lió, sedició. || ant. desllic- EAMINT. ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On- c^era» Decipula, ae. AL8APREM. m. Perpal, barra ó palanca. Alza" prima, palanca. Yectis, is. || met. empenyo. ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al- zaprimar. Yecte snblevare. ALSAPREMATy DA. p. p. Ahaprimado. Yecte sublatus. ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, levantar, Extollo, is. II Posar una cosa en llech mès alt del qae ocupava. Alzar, levantary sublimar. Elevo, as, in sublime toUere. |j Posar dreta alguna cosa que estava ajeguda. Ahar, enhestar, levantar. Erigo, surrigo, is. || Aixecar una cosa en alt, com la hòs- tia, lo càlser en la missa. Alzar, levantar, elevar. Elevo, as. || Espantar, ó alborotar lacassa pera des- cobriria. Alzar^ levantar, mover, volar. Avis volatum incitaré. || Dit dels animals que no volan. Levantar la eaza. Feras in venatione commovere. || imp. Es- culiir un per un los fulls estampats pera formar un volúmen. Al'zar. Typís mandata folia ordinare. |1 DESAR. II Abàtrerse maliciosament los mercaders pe- ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau- dare. |] escapsar, en lo joch de cartas. || Aixecar al- guna part del cos que estava inclinada. Levantar, alzar. Erígo, is. || met. Ajudar al caygut ó desval- gut. Levantar. Levo, as. jj Parlant dels edificis, fer- los. Alzar. i£difico, as. |j Parlant de la excomuníó, desterro, arrest etc. Tràurer ditas cosas. Alzar, le- vantar, remitir, absolver. A censuris absol vere, pCD- nam levare. || Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti- neo, es. jj Llevar, imputar, atribuhír falsament al- guna cosa à algú. Calumniar. Galumnior, aris. |j Au- mentar la dita ó preu de alguna cosa. Pujar. Ali- quid licitari sub basta m. ALSAR LA.S MANS AL GEL. fr. Suplicar à Dcu. Uvau- tar las manos alcielo. Manus diis vel ad deos tende- re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere. ALSÀR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, la^antar, suhir la voz. Yocem intendere, tollere. || Parlar abarrogàn- cia. Alzar el gallo. Yocem exiollere, superjbia efferri. ALSAR POLS, ó POLSAGUERA. fr. Levautor polvo, ó polvoreda. Pulverem excitaré. || met. Móurer dissen- sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex- citaré. ALSAR VELAS. fr. Férse à la vela. Alzar velas, ha- cerse à la vela. Yenlis vela dare. NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podcr fér fortuna. No poder medrar, no poder cuhrirle pelo. Minimè pro- fícere, procedere, progredi, haudquaquam progres- 8um facere. AL8ÀRIA. f. Alzada, altura, elevacton. Altítudo, inis, subrectum, i. AL8AR8E. V. r. Posarse dret. LetMmtone, alzar" se. Erigo, surgo, exsnrgo, is. | Llevarse del UiL le- vantarse, alzarse. E somoo, é lecto, ex stratis corri- perè, surgere. || Convaléixer de algooa malaltia. Uvanlarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere, recreari. || Rebel-larse contra del prfocep, armar alguna revolució. Sublevarse, levantarn, alzarse, re- helarse. Rebello, as, à república deficere. || Lograr fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge- re. II Móurerse un poch qui està assentat pera tràu- rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. 0 I>it dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al- far. Equum currentem iounodícè anticòs pedes ar- rigere. || Dit del temps quant se millora. Serenane. Sedari. ALSARSE DE puNTETAs. f. Posarsc dret sobre Is dits dels peus. Empinarse, ponerse de punUllas. Se in digitos erigere. || En los quadrúpedos alsarse de las potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo- narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectos arríge- re, erectis manibus gressus glomerare. ALSARSE LA RORA. fr. ARREMANGA RSE . ALSARSE AR ALGUNA COSA. fr. Apoderarso de ella ab injusticia. Levantarse con alguna cosa. Rem usurparé. ALSARSE À LAS ESTRELUS Ó ALS NÚVOLS, fr. EUSU- perbirse. Levantarse d las estrellas ód las nubes. Sn- perbire. ALsÀMNOS Y ANAUHi. oxp. S' Rplica als que persua- deixen lo que ells no fan. No entra en misa la con- pana, y d todos llama. Convocat ad templum ooo* nullorum consilíum certeros, ut campanae. NO PODER ALSARSE. f f. NO PODER ALSAR LO CAP. ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus. ALSENA. f. OLIVELLA. ALSINA, f. Arbre de fusta mòlt forta y ullada, que produheix las aglans. Endna. Quercus, us. ALSINA SURERA. La quo produheix lo suro. Àlear^ noque. Suber eris. ALSINAR. m. Lloch plantat de alsinas. Bndnar, endnal. JSsculetum, quercetum, i. ALSOTAR. m. ter. Cert auceli de rapinya. ALSUNARI. m. ant. assahonador. ' ALT. m. Auvio, consol, gontento. \\ Altura, alto. Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. || mús. La veu ó instrument per signes aguts. Alto. Acnta vox. Q mús. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior vox. II Cada pis de un edifici. Alto,piso, cuarto. Coo- signatio, nis, tabulatum, i. || adj. Gran en estatura. Alto. Altus, procerus. || Paratge elevat, y lo que hi ha en ell. Alto, elevado, encumbrado. Altus, sublimis. j| S' aplica à las festas movibles que venen mès tart uns anys que altres. Alto. Serius. || met. Superior magnífich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. U met. Subjecte, y erapleo de mòlta dignitat. Alto pró- cer, magnate. Excelsus excellens. || met. Difícil de compéndrer ó executar.A/(o, drduo, difícil. Ardoas, diíficilis. II Dit del preu. car. Q Dit dels rius. Giosos. I ALTRE. II ant. adv. 11. y ter. dalt. 0 adv. m. Alto, en alta voz. Elata voce. ALT CATALÀ. ALT 73 kix T rUcK. Lan^úruto. Tennis procerosque vir. un T BAIXOS. Desigualtat en lo terreoo. Altiba^ jm^ úUu 9 èo^. Terr» inasqnalitas, solom inaeqaa- k I nel. Mndansa, varietat eo los saccessos. AUi- y^^vkmtadm. Yícissitadines, oam. UT É B IX. loc. ant. Poco ó mueL•. ciaxB UB ALT i BAU. fr. Dar abajo, Pnecipitem fBm. n ALTA HiB. m. adv. Sn alta mar. In medio, in alto mi riiuB ALT. íir. met. Parlar ab llibertat y confian- n. Btklar alio, Andacter, confídenter loqoi. vàsSAB TEM ALT. fr. No advBrtir. Pasarn, irse por é». PiBtereo, íngío, is. || Dissimular. Poiar por tbo, k&eer h vista gorda. Tolero, as, conniveo, es. || ObíIít, do fer menció. Posar, ec^ir por alto, en blan- c9,mcliro. Pnetermitto, is, alíqnid silentio prete- riie. iBB UT. fr. A mas tardar. Ad snmmnm. FKiB, TiBAB rtB ALT. fr. mot. Exagerar, ponde- rar. Ukar por mayor, por arrobas^ por quintales, Sapra modwn extoUere, exageraré. || Preténdrer al- pí oosas saperíors k sos mèrits. Picar mas alto ó amf a/to. Alta petere. TiicBiBPBB ALT. fr. Conseçuir, lograr, sacar por iào. Prster communem ordioem gratiam adipisci. ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia de aigBo individno, qne s' bavia donat dé baixa. i/to. Sebednla, qna constat militem absentem aut iavalidun ad oioicia redire. || En los bospitals la orde qae's dòoa ai convaleixent pera qne isca de la enfer- mería. Alta, Yaledictom in nosocomio aegris, cum sansoot. ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, exeeUnte^ MUe. Pnestanter, elatè. || SxceUamente, eleva4lamen'' it, Sobümiter, excelsè, altè. ALTANER. adj. Snperbiós. Altanero, altivo. Su- perbes, elatos, arrogans. ALTANERIA. f. Altivesa, orgull. Altaneria, al- tirt:.kmaú elatio, arrogantia. || Cassà que 's fà ab íaicoQS ó àncells de rapinya que volan mòlt alt. Al- imerk, Aocupii genus. ALTAR. m. Mesa llarga ab una pedra quadrada ea miij pera dir missa, y també 1 retaule. Altar, «ra. Aliaré, is, ara, s. || v. n. ant. altbrar. 0 v. a. aot AGUDAB, ACONTBIfTAB. íltaimajob. Lo principal dècada iglésia. Altar Myor. Ara prínceps, altare primarium. UTAi poBTÀTiL. Lo quo fàcUment se pót transpor- tar y guarnir en qualsevol part. Altar portàtil, Yer- Aüle,eiplicatile altare. UTu pBiviLEGUT. Altar priviUgiado. Altare pri- vüesiatam. nVABT DB ALTAB. aut. PÍLIT. DUriIAB UH ALTAB PEBA PABABNE ÜM ALTBB. fr. RO- praialsqne per motiu particular aplican à un sub- i^te lo qne pertany à altre. Quitar de un santó para PMsaiibnt. ALTIVESA. í. ALTANEAU. ALTO. m. La detenció de las tropas. Alto. Mansió, nis. II La veu abque's mana. i/(o. Sistite milites. || Yeu .ab ques suspèn qualsevol cosa. Alto. Sat est, sistite. DB ALTO BORDO. m. adv. S* aplica al subjecte noble ó de mòlta consideració en la república. Principal. liluslris. FÉR ALTO. fr. Hacer alto. Sistere, stare. ALTRAMENT. ALTREMBNT. ALTRE, A. adj. La persona ó cosa diferent de la qne's parla. Otro. Alius, alter. || Yeu que denota la semblansa, com es un altre Alexandre. Otro, se- gundo. ídem ac alter. || Restant. Otro, restante. Re- liqaos, cffiter. || adv. m. anl. altrbmbnt. altre que tal. loc. fam. £xplica la repetició ó semblansa de dos cosas. Otro que tal. Iterum atque iterom, idem ac, alter ac. ALTRE tant. exp. adv. Lo mateix. Otro tanio. faniomdem, taniidem, eodem. altre tant mès. m. adv. Al doble. Otro tanto mas. Duplo pluris, bis tantumdem. aquesta es altra. exp. Denota '1 despropòsit ó URpertinénoia. Bsa es otra. Simiie quidem, iterum atque iterum. PER ALTRA PART. exp. Do altra manera. Por ó de oira parte. Aliunde. VETBN AQDI UflA ALTRA, ó VeTEN-AQUI UNA ALTEA QUE NO HA FILAT d' Avur. exp. Manifesta queloqne's diu es un nou despropòsit ò impertinència. E$a es otra. Simiie quidem. ALTREMENT. adv. m. Diversament. De otro modo ó manera. Aliler, alíoqnin. || Per altra part. Por otra parte, ademús. PrsBterea. ALTRESt. adv. m. Ademés de aíxó, així mateix. Otrosi. Insuper, item, itidem. || m. for. Cada petició de un escrit desprès de la principal. Ofrosi. Altera petitio. ALTRETAL. adv. ant. SEMBLANTMENT, IGUALMENT. ALTRI. adj. ant. y ALTRIO. adj. ant. y ALTRUY. adj. ant. De altre. De otro. Alteríns. ALTURA, f. alsíria. || Punta ó cimadeanamon- tanya. Altura. Supercilium, ii, calmen, inis. I qním. Una de las tres dimensions del cos sólit. Altura. Cor- poris ^altitudo. II La regió del ayre considerada ab alguna distància deia terra. A/tura. iCtfaer, is. ALTURA DE LA VISTA. La línea de la vista qoe baixa perpendicularment al pla geométrich. Altura deia vista. Visús altitudo. ALTURA DEL POL. L' arch del meridià entre V bo- risont de algun Uoch y '1 pol del sèu emisferi. Al- tura del polo. Altitudo poli. ALTURA DE L'N ASTRE. L* arcb dol círcol voTtical entre V astre y V borisont. Altura és wi asm. Altitudo astri. ALTURA MERiDiANA. La altura màxima que tò qoal- sevol astre, quant se troba en lo meridià, iters m»ridiana. Astri cujuslibel altitudo merídiaBa. PÉNORER LA ALTURA DEL POL. fr. Midarld. 70IMf /« altura del polo. Poli altitudínem metiri. ALTURAS. f. pi. CEL. ALUGINAR y sos derivats, al-lucinae. ALUDA. f. Pell adobada, suau y prima, regular- ment pera fèr guants. Baldés. Macerata aluta, pellis. 11 Guant de espart pera netejar los caballs. Apor- (tl/a, lua, Sparlea scopula. ALÚM. m. Pedra mineral que resolta de la mes- cla de àcít sulfuricb ab alumina; es medicinal, im- pedeix los incendis, y fixa 'Is colors pera tenyir las telas. Alumbre^ alun. Alumen, inis. AL1JM CATÍ. Confecció de la cendra de la aosa liquidada al foch. Alumbre calino. Alnmen oaUmmi. ali3m de gos. Lo sèu excrement. Canina. Caninnm stercus. ALÚM DE PLOMA. Lo quc's troba en fils. Altim^ és pluma. Amiantus, i. ALÚM DE ROCA. Lo que's troba naturalment en cristalls semblants à las rocas. Alumlm é$ roca. Alumen rupeum. ALUMAYRE. m. Qui arreplega V alom de gos. Caninero. Canini stercoris col•lector. ALUMAR. V. a. Tenyir abaltim. Alumkrar. Ainni- no, as, aluffline soluto immergv|6• i| anU iUiDhiicar. AMk CATALÀ. AMA 75 ALüMEIf Am. V. a. AUiirit. ALÜMEBA. f. Míoa de aJóm. Àlumbrera. Alnmi- ■is fodina. ALÚIUNA. f. Terra mès 6 méDOS blanca sens gast delermínat; s' endureix tant ab lo focb qne p6t servir de pedra foguera: s* usa pera fér porce- Ibaa y pera purificar algnnaa subslàncias. AÏiífiítiia. Alamina, ae. ALUmO. m. DIIXBBLB. ALDHÓAi adj. ísO que tè alúm. Àhminaso, Aln- ALOMAMm T. a. ant. alluntab. ALUnÓ. f. Referència. Almon, Allusio, relatio, ú. ALimu, VA. adj. Lo que aludeix. Almwo. AUndens. ALVEDUU. m. YolunUt llibre. Albeério, Libe- ral arbitríum. I Voluntat gobernada per lo capritxo. AMrió, Libido, inia. àLVEOm m. MABB. 5. ALTÉOLO» m. anat. L'encaix de las dents. Àltéolo. AlfeolnSy i. ALVïïtL tD. ant. ALVBDBID. AM. AM. m. EAW. II f. AHIHA. D To MBO. AttlO. AMA. f. MESTBESSA, SBlfTO&A. iii BB CLAts. La que està encarregada de la eco- BOfflia de una casa. Ama de Uaves. Rei domesttcflB dispeosatríx. AWABflitWBlMy A. adj. sup. Amabilismo. Aroa- bOissimus. AMAinf.tMlltAlllEWT. adv. m. sup. AmaUU" sitMmente. Amabilíssimè. AMABtUTAT. f. La qualitat que fà amable. ÀwaMidMd, Amabilitas, atis. ABBAnt.y^ adj. Digne de sér amat. Amahk. iflnbilís, diiigendus. AMAMf.HMBWT. adv. m. Ab amor. Amabít- Batí. Amabiliter, amanter. AMAGA. f. Llit que usan los indians penjàntlo en los artHvs. Amaea. Lectum pendulum. ABIAGH. m. Substància estiraganyosa, groga y SBaiga,que*8 troba én alguns canons de las brescas. imago, Asperam mel. AMADEU, m. Nom de bome. Amadeo, Ama-^ dws, i. AMADfssni, A. adj. sup. Amadisimo. GarissH itnSjdilectissimus. AMADOH, A. m. y f. Qui ama. Amador, amante. inator, amans. g ant. AMAficEBAT. || Entregat al >nor desordenat de las donas. Mugeriego, M uliero- ^, oulíeraríus. AMADRüf AM. V. a. Unir los animals ab la cor- ^tja dita madrina. Amadrinar. Jnmenta babenis ▼racíre. '• n. ant. bnsetctaiisa. AMAESTAAR. v. a ant. ensectab. ARIAGAGREÜS. Qui guarda mòlt lo diner. Ala el gato. Pecunía; tenax. AMAGADAMENT. adv. m. Oeultam^te, éseon- didamente, d eseondidas, d hurtadilhs. Clam, furtim, abdítè. AMAGADET, A. adj. d. Bscondidílïo. Latitans. BE AHAGADET. m. adv. A escondidUlos . Furtim. AMAGADiSSIMy A. adj. sup. Bscondidisimo. Abditissimiís. AMAGADOR, A. m. y f. Qui amaga. Ocntiador. Celator, occultator, is. AMAGAMALLAS. m. amagacbeus. AMAOAMENT. m. La acció de amagar. Bscon*' dimiento, ocuHacion. Occultatio, abstructio, nis. ( ant. AWAGATALL. AMAGAR, v. a. Ocultar, esconder. Abscondo, abdo, is. U Contenir, com això amaga mòltas dificul- tats. Esconder, eneerrar. Occulto, as, ioclodo, is. AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuharse, Lateo, es, latesco, is. || acobabdiese. || Gaardarse, com no me*n amago de dirho. Guardaríe. Caveo, es. AMAGABSB DETRÍS DE VH CAirTÓ. ÚOT trOgCOnton, 6 trascantonada. Se angulis tegere. NO AMAGABSE FBB ALTBE. NO CCdir. iVb jnMJaf lü oreja. Non superarí. AMAGAT, DA. p. p. Bscondido, oculto, Occul- tus, abditus, ignotus. DE AMAGAT, m. adv. y DE AMAGADA, m. Sdv. aot. AMAGADAMENT. ANAB DE AMAGAT, fr. Obrar ocultameut. Andar d somhra de tejado, ódlo somorgujo. Clanculumagere. AMAGATALL, m. y AMAGATAT. m. ant. Racó, llocb ocult pera amagar. Escondedero, escondido, esemdrijo. Latibu- lum, i. AMAGATEAR. V. a. ant. y AMAGATEJAR. V. a. ant. amagab. DE amagatons t de amagatotis. m. adv. amagada-»- MENT. AMAGRIMERT. m. enmagbiment. AMAGRIR. V. a. ENMAGBIB. AMAGRIR8E. V. r. enmagribse. AMALARIcai. m. Nom de bome. Amalarico, Amalarícus, i. AMALEGITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama- leciías. Amalecitm, arum. AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab quai<^ sevol metall ménos ab lo ferro. Amalgama. Ex by- drargyro et metallis commixlio. AMALGAMAGIÓ. f. qufm. La acció y efecte de amalgamar. Amalgamacion. Amalgamatio, nis, me- tallomm hydrargyri ope liqua (io. AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me- talls pera feries mès dúctils. Amalgamar. letalla bydrargyro dnctilia facere. [| met. Mesclar vérias cosas. Amalgamar, Commisceo, es. AMALGAMAT, A. p. p. Amalgamoéo, Hydnr^ gyro commixtus. 16 AMA DICCIONARI AMÀ AMALGABfEPnr. m. Mescla de vàrias cosas. Mtzela. Commixtio, nis. || avílgamagió. ABIANAR.V. a. MBIfiR. AIUANASSAR. V. a. AilllfAS84R. AMANGEBADA. f. Amistaosada. Manceba, con- cubina, mam^a. Concubina, se. AMANGEBAMENT.m. Tracte ü-lícit y habi- toal entre home y dooa. AmancebamienU), barraga- nería^eoncubinato, amistad, contubemio» Pellicatos, us. ABtANGEBARSE. V. r. Tenir tracte il-Ucit ha- bitual homey dona. Amancebarse, amigarsej abar^ raganarse, Libidinor, aris, peliicis amore capi. Q met. Aficionarse à alguna cosa. Amaneebarse» Alicui (^ri totum setradere. AMANGEBAT, DA. p. p. Amanoebado. Pellici- bos captus. AMANÈnOBR. V. D. Apuntar lo dia. Amanecer, a$amar el alba, alborear, abrir, romper el dia, Luces- 00, is, illuceo, es. || Bfanifestarse de nou. Amaneeer, Appareo, es. H Arribar à algun lloch al apuntar lo dia. Amaneeer. Prima luce adesse. J met. Comensar à manifestar alguna cosa, com la rabó, prudència etc. Amaneeer, Elucesco, is. . AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformi- tat. Gomunmenl s' aplica als professors de bellas lurts, y de sas obras. Amanerado, Adfectator, is. AMANE8GUT| DA. p. p. Amaneoido, Apparítus. ABIANIDOR, A. m. y f. Qui amaneix la vianda. Sazonador. Conditor, is. AMANUMENT. m. La composició 6 salsa per as- aabonar la vianda. Guiso, aderezo, condimento, Gon- ditura, ae, condimentum, i. || ant. Aparell, prepara- tiu. Apresio, Apparatus, us. I V oli, vinagre y sal que's posa à las viandas. Aceiies, Condimenta, orum. AMANIR. V. a. Aparellar, preparar alguna cosa. Afrontar, aparejar, aperdbir, preparar. Prasparo, as, oonstituo, is. II Preparar la vianda en estat de poder- .se menjar. Aderezar, condimentar, sazonar, Condio, is. AMANIR8E. v. r. Disposarse alguna persona per algun fi. Aprestarse, aparejane, apMane, Preparo, as, provideo, es. AMANIT^ DA. p. p. Preparat. Apairejado. Para- tus. II Assahonat. Sazanado, Conditus. AMANLLEUTAR. V. a. afiansab. AMANOLLAR. v. a. ter. Fér manats. Amam^ar, Fascicnlos conficere, in foscioulos congerere. ABIANÓS, A. adj. Manual, cómoio. Actnaríus, commodus, facilis. AMANSA, f. AMANCnADA. ABIANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las bèstias. Amansador. Paoator, is. H Miligadar, Mitiga- ior, delenitor, is. AMANSADURA. f. ant. y AMANSAMENT. m. Acció y efecte de amansar. Amansamienlo, Mitigatio, nis. || Jft^aeton. Lenimen- tomi i, levamen, inis. AMANSAR. V. a. Fér pérdrer la féreM aU «•!- mals. Amansar, domesticar, domenar, domar. Cicnro, as, mansnefacio, is. || met. Sossegar, apaciguar. Amansar, mitigar, calmar, aplacar. Mitigo, sedo, as. AMANSAT, DA. p. p. Amanitado, Mansuefactus, placatus. AMANSIR. V. a. Amansar, desembravecer. Man- suesco, mansuefacio, is. AMANSIT, DA. p. p. AMANSAT. AMANT. p. a. Qaí ama. Amante. Amans, ama- tor. II n. p. de home. Amando. Amandus. |j nàut. De- nominació general de tota corda grossa, que asse- gurada per un extrem en lo cap del arbre, verga, etc. y provehida en V altre de un aparell, serveix pera sostenir grans esforsos. Amante. Restis fír- mior. AMANTA. adv. Mueho. Multum. AMANTAR. v. a. y sos derivats, snitantar. AMANTINAR. V. a. nàut. Sustentar y arrimar la verga ab las amantinas. Amantillar, Funibus an- tennam ad malum astringere. AMANTINAS. f. pi. Caps ó cordas pera fér es- tar plans los penons. Amantillos. Anqnina, se. AMANTÍSSIM, A. adj. snp. Amantisimo. Aman- tissimus. AMANTS, m.pl. nàut. Caps grossos pera ficar y tràurer de la nau la llanxa y altras cosas pesantas. Amantes, Mascal», arum. AMANUENSE. m. Escrivent. Amanuense. Ama- nuensis, is. AMANYAGADOR, A. m. y f. Afalagador. Aca- rimdor. Blandus, i, delinitor, is. AMANTA6AMENT. m. afalach. AMANYAGAR. V. a. Afalagar. Popar, OMridar, Expalpo, as, blanditias admovere. |j Enganyar ab afala<Às. Encantusar, emgaitar, engatusar. Blandior, iris. AMAR. V. a. Tenir afíció y voluntat à algú. Amar, amartélar. Amo, as, diligo, is. || Desitjar, apeléi- xer, com lasplantas aman lo sol. Amar. Cupio, is. Qüi BÒ AMA, Bà castiga, rcf. Eusenya que 1 ver- dader carinyo consisteix en corretgir al amich enca- ra que à aquest li sàpia mal. Quien bien U quiere, te hard llorar: quien te dia la kiel te dard la miel. Me- liora sunt vulnera diligentis, qnam fraudulenta os- cula odientis. Quos diligo, corrigo. Qm là AMA BE OBBHEix. rcf. Explica que'l carinyo 6 amistat facilita à qui 1 professa tots los medis de complàurer y donar gust. Quien bien ama bien obedece. Amore citiús, quam ímperio súbdites agas. QUI BÈ AMA TART OLviOA. fr. Deuota quc r amor verdader no s' immuta ab las coaUngéncias. Quien bien quiere tarde okfida, Yerus amor nunquam obli- viscitur. QUI no T* AMA, BUtLANT TB DBSVAMA. rcf. COUtra laS burlas queparanen injúrias. Quien no te ama, bur- lando U difama. Conviciat jocans qui non apertè aoMt. AMARADOR. m. Qui amara lo cànem. Snriador. Immergens. AMA CATALÀ. AMA 71 . m. La acció de amarar la cals . Vaceratio, ois. f. Planta que té la cama verda y .•pnda, la flor de la cima de la figura de ud moch iipD. Àmaranto, moco depavo. Amaranthus, i. || iJPrta diu també tomaní ó cap d' ase. Amaranto, lp*Mo, ymimalda. Lavandala, ee, arabíca sta^chas. I. AMARAR. V. a. Penetrar lo líqait algan cos :^. Calar^ empapar. Penetro, permeo, as. || Posar y Ui etc. en aygna. Enriar^ macerar, cocer. iffl etc. macerare, aqua sabigere. y Tirar ay- à la cals pera fóndrerla, y poder usar de ella. , ako§ar. Calcem aqua macerare. V. r. Empaparse la aygua en la Im ó en algan edifici. Amararse. iEdificiam, ter- UB aqiiam permeare. | iiTBJAa lo vi. || Mnllarse. AatrarM. Aqna permeari. f&tàMkMXT. Fét ona sopa de aygua ó estar mòlt t. Becho una 9opa de agua, Aqua snramò madi- esse. II Estar tot amarat, xop. AMARCTI. adj. Lo que tè uo gust.mòlt desapa- cMeqne excita vòmit. AmargosOy amargo. Acerbus, mm, amarulentus, asper. B met. Dolorós ó pe- íé. Amargo. Acerbos, gravis. H m. AMiaGüià. OAicu COM df PiL. ír. MolUssim amarch. Amargo MMaMf taerai, tomo «na kiil, Fellens. AIIARGH8. m. pi. farm. Confecció de ingre- iats loarchs. Amargot, Ex amaris ooníiectam me- fieiBentam. |j Dolsos ab mescla de ametllas amar- fLimargoi. Aaurís amygdalis condila dulcia. AMARGALL. m. Herba de fulla estreta semblant ibdeljnll, que produbeix una espiga prima sens p. TüUico, Lolium, ü. AMARGAMENT• adv. m. Ab amargura. Amar- l••ttiiaU, amargamente. Amaré. || met. Ab pena y Aàò, Amargamentt, Acerbè, amaré. AHAROANT. adj. amar». AMARGAR. V. n. Tenir lo gust amarcb alguna MH, com lo fel, donsell etc. AvMrgar. Amaresco, is, iRinun esse. || v. a. Fér tornar amarch. Amargar. ànnim reddere. 0 met. Causar pena ó aflicció, iwryar. Dolorem aflèrre. || Oféndrer ab obras ó pa- nibs. Amargar. Laedo, is. AMARGAT, DA. p. p. Amargada. Amareíactus. AMARGOR, m. Sabor ó gust amarch. Amar- l^iOmargura, amargo. Amaritas, atis, amaritudo, iw. I met. Anguslia ó pena. Anuwgor, amargura. ikBSDr,Í8. AMARGORETA. f. d. imar^t7/o. Subamanis. AMARGÓS, adj. ant. amarch. AMARCKMAIIENT. adv. m. ant. amíigambnt. ARARGOTEIAR. v. n. íspruai. AMARGUESA, f. ant. amargor. ARARGüET, A.adj. d. Amarguillo. Subamarus. ARARGUiSSIM, A. adj. sup. Mòlt amarch. ^^'ffdiimo. Taldè amarus. ttARGUiSSniAlIENT. adv. m. sup. Amar- F^iiintató. YaUè aaarè.. .. uf M^W^*^ AMàRGORA. f. AHAMil».. • i AMARINAR. V. a. tripular. || ter. amansir. AMARRA, f. nàut. Cap ab que s ' amarra la nau à terra ó ab la àncora. Amarra, Rudens, entis. || Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap. Amarra. A freeoo ad peclus corrigia. AMARRADERO. m. La argolla ó altre instru- ment ahont s' amarra alguna cosa. Amarradero. Ad ligandum deserviens postis. || Lloch ahont s ' amarra la nau, ó à propòsit pera amarraria. Amwrradero. Locus alligandis navíbus aptus. AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, oadenas etc. Amarrar. Adjugo, is, aliigo, as. || nàut. Assegurar una nau ab cordas, cadenas etc.» escorar. Amarrar. Navès ad terram deligare. || Assegurar la nau ab las àncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na- vigium inhibere. AMARRAT, DA. p. p. Amarrado, Ligatus. AMARTELLAR. V. a. ant. Copejar ab martell. AmartiUar, martiUar. Malleo contundere. |j Posar al- guna arma à punt pera dispararia. AmartUiar. Sclop- petum ad explosionem pararé. || met. ant. atormin- TAR. AMASAT. m. ant. masover. ABIASSADET. m. d. Ama$adito. Tantister sti- patus. AMASSADOR. m. Qui amassa. Amaiadar. Pis- tor, oris. AMASSADURA. f. ant. La acció y efecte de amassar. Amasadura. Pistura, ae. AMA8SAMENT. m. ant. AMONTOIfAMSNT. II La acció de unir ójuntar. Amasamiento. Copnlatío, con- junctio, nis. ABIASSAR. V. a. PASTAR. 0-ant. amontonar. || met. Disposar las cosas pera lograr algun fi. Ama- $ar. Excoquo, is. AMASSON A. f. Guerrera de la antiguitat. Ama- zona. Amazooides, dnm. p Dona alta, de animo va- ronii. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonís, idis. ABIAS80NAR. V. a. Pitjar ab lo massó. Apiso- nar. Pavicula compri mere. AMASSONATy DA. p. p. Apisonado. Pavicula compressus. AMAT, DA. p. p. Amado. Amatus. AMATAR. V. a. ant. cuttar. AMATENT, A. adj. Yelós, lleuger. Pronto. Cita- tus, festinus, incitus. || adv. m. À punt. DE AMATENT, m. adv. AfreturadamenU. Citatim. AMATINADAMENT. adv. m. Ab anticipació. Anticipadamente. Tempore antecapto. AMATINAR8E. v. r. Anticiparse à fér alguna cosa. Madrugar, Prscipitari, anteverti. AMATISTA. m Espècie de pedra foguera que tira à color de viola brillant: se emplea en anells y altres adornos. Amatisia. Amethystus, i. AMATISTA ORIENTAL. Ssfir violat. Amaüsta oríeníal. Amethystus, saphyrus, i. AMATORI, A. adj. Lo que excita ó pertany al amor. Amatorio, Amatorius. % AMB DICCIONARI AMD AMAVBÓTIGH. adj. Pertanyent à la gota serè- M. Amaurótico, Amauroticus. AMAYNAB. v. a. Plegar las velas pera queia embarcació vaja niès pansada. Amainar. Sedare vela. Ilmet. Apacigaarse, mitigarse, templarse *l rigor de alguna cosa. Calmar, amainar , aflojar, eeder. Mi- tigo, placo, as. ABIAYNADAT, DA. adj. Qni tè fills. CiSiT. || Fét, sabjecte. ajiansàt. AMBÀ. m. ENVÀ. 1. AMBAB. m. AMBRE. AMBARILLA. f. Llavor com la de cànem, mo- rena, ab an punt blanch. Son olor es agradable y semblant al almescb. Serveix pera perfamar. im- bmilla, Bamia moschata. AMBICIÓ, f. Passió desordenada de consegnir foma, bonras ó dignitats. Ambioion. Ambitio, nis, «rngo, inis. H cobdícií. AMBICIONAR. V. n. Desitjar ab ambició. Am- bteianar. Ambio, is. AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado, Ambitas. AMBICIÓS, A. adj. Qui tè ambició. Ambidoso, Ambitiosns, avaras. || Qni desitja ab ànsia alguna eosa Ifcitament. Amlneioso. Gnpidus. AMBICIOSAMEBIT. adv. m. AmhiciosamenU. Ambitiosè. AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment de las dos mans. Ambidextro. ^Equimanas. AMBIENT, m. L ' ayre suau que circubeix los cossos. Ambiente. Ambiens, entis, aura, ae, aér, is. AMBIGU, m. Ven francesa que significa *\ con- vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de una vegada la taula. Ambigu. Convivinm, epnlum, i. AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamente. Am- biformiler, perplexè. AMBIGÜITAT, f. Dubte, confusió, incertitut. Ambigüedad, Ambigunm, i, ambiguitas, atis, in ver- bis captio. AMBIGUO. adj. Lo que tè ambigüitat. Ambigua» Ambifarius. || gram. Dit del nom que indistincta- ment s ' usa masculí y femení. Ambigua, Ambiguum genus. AMBILIAT8. m. p. Pobles de Lamballe en Bre- tanya. AmbiliaUs. Ambilíates, ium. ÀMBIT. m. Aixample ó circumferència de algun espay ó llocb. AmHío. Ambitns, oirouitus, us. AMBITRAGAR. V. a. fàm. embolicar. AMBLADOB. m. Cabalcadura de bon pas, sens aaocejar. Caballeria de paso^ de andadura, ó de am- bladuray ó de poso llana, ó de partante. Tolutator, is. AMBLADUBA. f. Pas seguit. Paso de andadu- ra, portante, Tolutarís, is, gradarius, ii, prsepes gressus. AMBLANT. p. a. Anant à pas seguit. A paeo de andadura, d paeo llana. Aptns, commodus, equornm gressus. AMBLAB. V. n. Caminar la cabalcadura à bon ^8 sens sacoejar. Caminar, é andar las caballerlas à poso de andadura. Tolutor, aris. AMBLIOPIA. f. mel. Escnrsament de la vista. Ambliopia, Ambliopia. se. AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos nú- meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numeromm sors. AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acció de passar la bola per dins de la anella. Émboque. Trans- missió, nis. II Pas de cualsevol cosa per paratge es- tret. Emboque. Trajectio, nis. AMBBE. m. Betum groch y transparent, lleugers tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars 7 altres adornes; si 's frega 's fà eléctrich, y quant se crema despedeix un olor aroma tich. Ambar. Elec- trum, lectrum, ambarum, i. Ambre gris. Substància sòlida de color cendrós, sal- picada de capas blancas y grisas,que*s troba nadani en lo mar de la iodia, y per sa mòlta fragància s emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am- bar, aris, electrum, ambarum, i. ambre GROCH. Sólit, trcucadís, unas vegadas trans- parent, altras fosch y no fà olor. Succino, àmbar ama- filla. Succinum, electrum, i, ambra lutea. AMBBETA. f. d. Ambariio. Ambreta, se. || Peti- ta flor que tè olor de ambre. Ambarilla. Gyanus odo- ratus. II Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi- neus, ambarinus. AMBBOLLAB y SOS derivats, embrolui. AMBBÓ9. n. p. Ambrosia. Ambrosius, ii. AMBB09IA. f. mit. Aliment dels Dens. Ambro- sia, Ambrosia, ae. || Qualsevol vianda ó beguda d( gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, snavis, dul- cis cibus, potos. H Planta de la altura de un peu, lai camas partidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte- misa. Marítima ambrosia. Q Altra planta groga, càli- da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. || med. Purga mòlt suau. Ambrosia. Ambrosia, x. | pk Festas que'ls Jonios celebravan à Bacó en lo me^ de janer. Ambrosias. Ambrosias, arum. AMBBO81A. adj. Lo que pertany à Ambrós. Am- brosiano. Ambrosianus. [| Religiós de la orde de San Ambrós; Ambrosiano. Ambrosianus. AMBB08IANA. f. Orde de religiosas fundada perCatalina Morigia en T any 1450. Ambrosiana Ambrosíana, se. AMBBUNAL. m. iMBORNiL. AMBULANT, adj. Passejant. Ambulante. Ambu- lans, vagandi cupidus. [| Dit de algunas cosas ina nimadas que sembla que^s mogan. Ambulante. Am- bnlans. AMBULAB. V. n. poét. Passejarse. Ambular. Am bnlo, as. AMBULATOBI. adj. Mòlt amich de passejar Ambulatorio, ambulativo, ambulante. Ambulatoríum AMBÜT. m. EMBUT. AMD08. ant. y AMD080S. ant. y AMDUE8. ant. y AMDUIX. ant. y AMDUY. adj. pi. ant. Ambos, ambas, los doi AME CATALÀ. ifs te, mmboi à ios, Ambo, uterque. AMEBEU. m. Pea de vers de oioch síl-labas, \» dos primeras y úllimallargas, la tercera y qaar- U breus. Amebeo, Amsbeus pes. || adj. Alternatiu, I aplica al vers y Iley que*s guarda en las églogas, y es que eaaiaot alternativament, lo segon diga vers jeoQcert igual ò superior al primer. Amebeo. Ama;- beofflcarmeB. m. AMETLLAR. r. m. Yeu bebrea que en lo credo vol dir així ES, ealo pare nostre y altres oracions així sia. Amen. ▲nen. ahii ai OEü. inter. Pera manifestar lo gran desitj 6 ànsia de Jo que*s diu. Amen, ojalà, ónUs hoy que ímísm. Ulinam. lòLTs AHEirs AEiiBAN AL CEL. ref. Denota la eficà- cia és las oracions repetidas. Amen, amen al cielo ttiyi: muckoi ame»es al cielo llegan, Iteratx *preces eiíwm taogunt. AMENAR. V. a. ant. menar. AMEIfASSA. f. Acció ò paraulas de fér mal à i\(^. Amenaza. Mina, «;, minatio, minitatio, nis. AIIENA8SADOR9 A. m. y f. Qui amenassa. Àmoíazador, amenazante, Minax, acis, minans, tis. AMEN AMAMENT. m. ant. amenassa. AMEIfA8§ABIT• adv. Amenazando, Minaciter, nioiubiüter, minanter. AMENAMAIL V. a. Manifestar ab accions ó pa- r»üasque*s vól fér mal à algú. Amenazar, Mino, in- leoto,as, minitor, aris. I Estar en pròxim perill ó eoaUagéncia de succebir alguna cosa. Amenazar, Ifluaiseo, es. AicràssAi T 50 PEGAR. Joch de minyons, en que*s foo accions de pegar y pert lo que pega. Amenazar ^wi», Ludus in quo ictus minatur, sed nou im- peütar. AIIENA86AT, DA. p. p. Amenazado. Mina- tOi. lÉS SON LOS AMRNASSATS QUI 'lS NAFRATS. TCf. MèS fidi es amenassar que pegar. los amenazados comen fcn: «m mas los amenazados que los acuchilíados. Factlè minantur multi, parcius exequuntur minas . AUEVflSAR•v. a. Férameno. Amenizar. Amse- Bom reddere. | Dit de un discurs, adornarlo. Ameni- :«r. Exomo, as. A1IENÍ88I1I. adv. sup. Amenüimo. Amaenis- simns. AMEBüTAT. f. La hermosura y recreo de la primavera. Amenidad, Am^nitas, atis. || La varietat, oroaioygala dels discursos. AmeniL•d, Orationis clegantia, venustas, orna tus. AMENLA. f. ant. ambtlla. AMENO. adj. Frondós, hermós, deleytable à la ^ta. ineno. Amaenus. || Dit del discurs ó escrit que recrea. Ameno, Ornata, venusta oratio. •AMbear* V. a. Posar aygna al vi. Merar, bau- ^^ümo, amerar, Yinum aqua diluere. || amarar. L ^Ht&MUkm L Una de las parts del mon. Amèrica. AMP 79 AMERICÀ, NA. adj. y AMEBIGH• adj. ant. Lo pertanyent k la Amèri- ca. Americano, Americanus. || m. Natural de Amè- rica. Americano, Americanus, i. AMES. adv. m. Ademès. Amos. Prosterea. AMESURAT. adj. ant. mesurat, t, AME8URADAMENT. adv. ant. mbsdrada- MBNT. AMETLLA, f. La llavor que's troba dins lo fruyt del ametller cuberla de una pell do color de canyella. La mateixa llavor ab la clafolla, y la lla- vor del pinyol de qualsevol fruyta. Almendra, Amyg- dala, se, amygdalum, i, nux graíca. |j La que es cu- berta ó ensucrada. PeMilla. Saccbaro oblitum amygdalum. || En las arracadas lo diamant que tè la figura de la ametlla. Almendra. Adamas, anlis, amygdalie fíguram referens margarita. AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers. AlmendraL Amygdaletum, i. AMETLLA8SA. f. aum. Almendron. Amygdalus major. AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant à la amet- lla. Almendrado. Amygdalatus. || m. Pasta feta de farina, mel, sucre y ametllas. Almendrado. Ex fari- na, saccbaro, amygdalisque confecta massa. AMETLLER, m. Arbre de fullas de color vert, primas y estretas, lo fruyt ovalat, de una polsada de Ilarch, cubert de una pell verda, y sota una cla- folla plena de porós que conté la llavor dins. Almen- drOy almendraL Amygdalus, i. AMETLLER ooRT. Allozo. Amygdalus sylvestris. FLORIR l' ametller, fr. met. fam. Posar cabells blancbs. Encanecer. Canesco, is. . AMETLLETA. f. d. Almendrica, almendrilla. Parvum amygdalum. || Llima de manyà que remata en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdals for- mam desinens lima. AMETLLÓ, m. Ametlla ienúra.Almendrueo,alkl•' za. Acerba amygdala. AMÉTRER. V. a. admétrer. || posar. AMFALONIR. V. n. ant. enüjarsb. AMFESTIJAR. V. a. ant. fastiqcejar. AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en la aygua. Anfbio. Anfibius. AMFIBOLOGIA. f . Paraula ó frase que tè dos ó mòs sentits. Antologia, Amphíbolia, ampbibologia, «. I ret. Figura de paraula ó de sentència que tè diferents sentits. Equivoco, anfibologia. Atanaclassis, is, ampbibolia, aò. AMFIBOLÓGIGAMENT. adv. m. Anfibológiea' mente. Amfibologicè. AMFIBOLÓGIGHy CA. adj. Lo que tè diferents sentits. Anfihológico. Ampbibolus, ampbibologicus. AMFIBRAGH. m. Peu de vers llatí de tres síl- labas, la segona llarga y las altras breus. Anfíbraeo. Amphibracus, i. AMFIMAGRO. m. Peu de vers llatí de ma síU laba breu entre dosllargas. Anfimaero, Ampbimaceri cri, ampbimacrus, i, 80 AMI DICCIONARI AMI AMFITEATRO. m. Edifici rodó ú ovalat ab gra- das al entorn pera véurer alguna fonció pública. AnfUeatro, Amphitheatrnm, i. AMIANTO. m. Mineral de color regularment blanch, brnt, llenger, trencadís, fibrós, y resisteix al foch. Àmianto. Amiantbns, ambestnm, asbestos, i. AMIGAR. V. a. ant. ferse amighs. AMIGH, GA. m. y f. Qoi té amistat. Amigo, ami- ga. Amicas, i, amica, 8e. || Aficionat ó inclinat à al- gona cosa. Amigo, Propensos , pronos. ÀMicn DE Goa. Lo verdader. Amigo inUmo, cordial, delalma. Intimns. AMiCH DB coNFiANSi. ConfidetiU , amígo deconfianza. Consiliorom alicajos , secretorum comes. AMICH DE LA FORTUNA. Amigo dc lü taza de vino, Amicitiam vocans ad calcolos. AHicH DE BEifTUfAS ó RAHONS. Pendencicro, quime- mia.BíxosQs , contentiosas, i, rixator, oris, in rixas proclivis. AL AMJCH PRÓBAL PlIMER, ANS QÜE l' HAJAS MENES- TER, ref. Denota que nons debém fiar massa dels que's venen per amichs. No eches la gaia e» tu cama, ónola acocées despues de echada. Caulè accipito hos- pitem, cautius expellito. AL AMICB T AL CARALL NO CANSAL. DeUOta qUO UO convé molestar als amichs. Al amigo y al caballo no apretallo. Nec amicum nec eqnum premas. AMICHS FINS ALS 0€HS , k LA BOSSA NO m' HI TOCHS. Bien te quiero, bien te quiero, mas no te dog mi dinero. Te bene , te mullum , te summe díligo, fanstè nibil tamen ex nummis do tibi , fanste , meis. AMICH RECONCILIAT , ENEMICH DOBLAT, ref. AdVCrtoix que no debém fiar mòlt del enemich ab qui havem tornat en pau. Amigo recondliado , enemigo dohlado. Gratia malorum tam infida est qnam ipsi. AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEU, AL CARRER. Bl ami- go que no presta , y el cuchillo que no carta ,. que se pierdan poco importa, Amicitia utiütate comparata non vera amicitia est. COM MES AMICHS MBS CLARS. rcf. Dcuota quo la for- malitat en los contractes assegura més la amistat. Mientras mas amigos mas claros : entre dos amigos, un notarío y dos Ustigos, Mútua fides fovet amicitias. DE AMICHS pocHS Y BONS. loc. Amigo de uno, y ene- migo de ninguno. Ne multis sis amicus. ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPUMBNTS SÓN EXCUSATS. ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu- sados, Inter amícos omnia communía sunt. ESTAR BB AB SOS AMICHS. fr. fam. Estar gras y bo. Estar de buen ano, Nitere, pinguem, nitidum esse. FÉR ÀMicus ALS ENEMISTATS, loc. Recoucíüar als que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amistar, Amico, as , in gratiam reducere. FERSE AMICHS. Hoccrse amigos , amistarse , reconci- liarse , volver en amistad, Gum aliquo in gratiam re- dire. LO vks AMICH LA pèga. éxpr. Ensenya la precau- ció , ó que convé no confiar massa en tots los que's venen per amichs, per quant molts ab capa de amis- tat són uns verdaders traïdors. Bl mayor amigc pega ; quien menos piensas te hizo el tiro ; de anUg amigo, de compadre ú compadre sangre en el ojo, 1 fidem fallat , quem sumnum credis amicum. LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRACIA. loC. amigo le prueba el peligro, Periculum amicum prob MÈS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. I vale un amigo que pariente ni primo. Amicitia pi pinquítali pra^stat. NO HI HA AMICH SÈSS DINER EN LO BOLSICH. ref. I nota que aquell que no tè tots 1' abandonan. No h amigo ni L•rmano si no hay dinero en mano, Temp< si foerint nubila solus eris. NO VULLASMAL ALS AMICHS QUE SÓN DE TOS ENEMIC! ref. No quieras mal al amigo, porque lo es de tu ti migo, Minimè contemnendus amicus inimicorum. TANT AMICHS GOM ANTEs. loc. fam. ab quo algú n nifesla à altre serli indiferent li concedesca ó no i guna cosa. Tan amigos como antes. Salva amicit fide. AMIDA ó OMiT. m. Divinitat principal del Ja| Amida, Amida. AMIDADOR, A. m. y f. Qui amida, Medidar, i títor, mensurator, mensor, is. AMIDAR. V. a. Examinar la extensió de aigu cosa ab lo pam , ca na etc. Medir, Mensuro, as , m tior, iris. II Proporcionar, comparar alguna cosa i material ab altra, com las forsas etc. Medir, Comp ro, as. AMIDAT, DA. p. p. Medido, Mensns. VENIR AMIDAT, fr. Yeulr just , cabal. Venir dplat renglon , piniiparado, Congruere , aptissimè cadeí TENUi AMIDAT DB PAM EN PAM. fr. APAMAT. AMIDO. m. MIDÓ. AMIDONAR. V. a. RNMIDONAR. AMIDONER. m. midonbr. AMIGA. f. AMANGBBADA. AMIGABLE, adj. Lo que toca ó pertany à amistat. Amistoso , amigable , amigo, Amicabilis, s ciabilis. II met. Lo que tè unió ó conformitat ab alt cosa. Amigable, concorde. Gonveniens , concors. AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemeni Amicè, amiciter. AMIGAMENT. m. ant. amanckbamsnt. AMIGAR. V. a. ant. Fér à dos personas amiga Hacer amigos. Adhospito, as. || ant. fbrsb amichs. AMIGAT, DA. p. p. ant. amangebat. AMIGATXO. m. aum. fam. y AMIGOT. m. aum. Amigote, Amicíssimos. AMIGUET, A. m. y f. d. Amiguillo, amiguií Amiculus., i. AMIGUisSIM , A. adj. sup. Amiguisimo, Am cissimus , i. AMILANAR. V. a. Acobardi r. Ami7(iiiar, aCurdr Timorem injicere , incutere , terreo, es. AMILANAT, DA. p. p. Acobardit. Amilanad aturdido, Perturbatus. AMIL8. Les amè. Amavi illos. || m. adv. A müloí A mejor. Ad melius. AMO CATALÀ. AMO 81 ▼. a. ant. agotai, [] mirvàe. AMDL m. BM». f. ant. ALiANSÀ. Q ant. amistat. V. r. Amaneeharse amUtanzar- n^emigrm. Scortor , ans. DA. p. p. Amawehaio, Gondi- *• f. Afecte reef proch entre dos ó mès penoaas. Amutad. Amicítia, se, femiliaritas, atis. '|| AiiiKaBAiiKiT. I ant. Maber, servey, favor. Merced, fmtr, mmMUtd. Gratia, 6B, favor, is. AiHTAT ram uiTsais, 110 DuaA PBRQUB NO N*BS. ref. iMtinl jK»r interéi, no dura ftorque no lo e$. Ni sem- ^íenreatoUa fugit amicitia. ril URA AMISTAT, fr. BB8AK LA MA. U AMISTAT BIf UNA PART T 'lS INTEEESSOS BN ALTRB. AmIb y razcn snttenta ó conserva amiitad. Mntaa fdn fovet amicítias. TsiHAt BR AMISTAT, fr. Férso amichs los qne ba- kui renyit. Ami$tarse , reconciliarse. In gratiam re- vertere, eom aliquo in gratiam redire. || Reconci- br als qiie eran enemichs. Reconciliar, componer, tfttitm. Amico, as, in gratiam reducere. TtuicAi LA AMISTAT, fr. Uom^cr la anUstad. Neces- litntfioem scindere. AMm'AYAR• V. a. ant. tornar en amistat. AMISTÓS, A. adj. Lo qne toca ó pertany à la aaisut, contracte ó correspondència amistosa. Amis- («0. Amicns. AlüSroSAMENT. adv.m. Amistogamenteyafee- ttmmtnU. Amicè. AMnnO0t88IllIAMEirr. adv. m. snp. AmistO' làMMMaKe, afeetuosimnamente, Stndiosissiroè, ami- eissimè. Àurr. m. Tela de nna vara en qnadro ab nna crfQ al mitj, qne '1 sacerdot se posa al cap, de allí btiu al coll y se'l cenyeix per la cintnra qnant se refesleix pera dir missa. Amito. Amictos, ns, ambo- lagiom, ii. ABÜTJANAR. v. a. Ignalar ó repartir algnna esa fmiy tirada. Raram inventu, cariorem esse rem. ANAR k PARTIR, fr. Auap OB alguu negoci à pèrdua ú à ganància ab altres. Irdla parU, ir de euartillo. Sortem cum alio aabire. I ANàR AB írueb. ff. Rot. Joch de «mm. indirectas, donant à' gnn subjecte partici ANÀ CATALÀ. ANA 87 M&I MASfQUSllNT. ft. ANAft ?Bft LAS BBANGA8. isa CALurr ó roar algun migoci. ír. Tractarse ab aeüfilal. Buüir. Bes raptim gerere, agere. U Tenir rnÓBal apetit à la generació. Andar ó estar en ze- ÍK,«tv oúíeRtey apeteeer el eoito. Sabó, as, calulio, » Asa coaBiirr. fr. Fér las cosas depressa. Andar mmfk. Geleríter agere. iSàà M ASSÍ T DB ALLÍ, DE UNA PAKT i ALTBA. ír. Inapr, ^agamondejar. Andar de acú para alld, ó de memUà, ó aiidar vagando. Hac, illuc cursi- fin. m cuBT, ó DB LLABCH. fr. Anar ab casaca, ó lílít tadar. /r de corto, ó eon hdbitos. Talarem ves- IM BBt sagimi indaere. AiAB M DALT i BAIX. fr. Gàarcr de dalt à baix. 9m§kajo, Praecipitem ferrí. iBAB DB TOBT. ft, Gírarsc envers an costat algana mm qm^'9 BBOO. Ladearse^ toreerse, Detorqaeo, es. || Nt èA ^ae està borratxo. Estar hecho una equis, Ürielale laboraré. ABU dbtbís vb kusú, fr. Segoírlo ahont va. Ir al féé. iUqiieiii instanter assequi. I Bascarlo ab dili- gèacía pera péndrerlo ó per altre fi. Andar, ir tros dpno. iBseqai, perseqni. AiiB dbtbís DB ALGUNA COSA. fr. Fór las díllgén- dttpera lograrla. Andar por alguna cosa. Sollícito, My^pnero, is. | Pretéoderla ab eficàcia é instància. it^, 6 ir Iràs alguna cosa. Sollicito, as. Aiu BNDBVANT. fr. Avansar, fér algun nou pro- ^Aiekmtar, Augeo, adaageo, es. Q No detenirse eibfBB s' està féntó tractant. Ir adelante. Prai- lítbOjis. MABGBOS. fr. Dit del riu, anar mòlt crescut. ír díú, trtàdo, Flomem intomescere, excrescere. jLfàiBi FBBDUT. fr. Donota que en alguna matèria s obra sèas k» coneixements ó notícias necessàrias. héaktamu^ andar ú tientas. Praetento, as. ÜTAIU TOT. fr. POSAB LA OLLA GRAN DINTRE LA UCi. AKARBO i MB. exp. pera denotar que algú estava à pont de dir lo que diu altre. Estar d punto de de- (ïïk, Jam jam aliquis cuipiam dicendum esse. AIARU k L•L&t *LS FEUS, LAS MANS, CtC. NO OStar fiiet. ínUirle d uno los pies etc. Vago, circumcurso, is, discBrro, is. iXàt UBST. Andar listo. Feslino, as, satago, is, %eotia oti. üUR auNT DB osGAS. fr. met. Estar mòlt distant ^lo qne's diu, 's fa, 6 *s vol donar à enténdrer. Ir ^ ó fttty léjos ó errado, A senten tia aberrare. xNii LO COR, LO POLS. Móurorse violentament. Latir ^eororoR, el pulso. Polso, palpito, as. iiui MILLOR ó PER MILLOR. Millorarso en la salut. ^/0rar, alzar, canvakcer, Melius se habere. Axa PAS8AXT. fr. Mantenirse en un mateix estat de salat ó conveniéncias. Ir pasando. Qnalicumque forlnoà viUm agere. AXii PBR ALT. fr. En lo joob de vlUar saltaria bola fora de la mesa. Ir por alto, Globolum extra arem protundi. || No advertir 6 no enténdrer alguna cosa. IrH por alto. Ex captu rem eíTugere. ANAR SOBRE ALGUNA GOSA. ff. ScgUir algUU UCgOCi sens pérdrerlo de vista. Ir sobre alguna cosa. Nego- tium diligentíus procuraré. ANAR SOL COM UNA ÓLIVA, 6 COM UN MUSSOL, ó ANAR FÉT UN MUSSOL. AnL•r como un duende^ ó solo como el espdrrago. Lemures, larvas aemulari, imitarí. ANAR TOT DEIXAT. Anar mal endressat. Andar desa- linadOf desaseado. Neglecto vestís cultu incedere. ANAR TOTS À UNA. ff. Obrar de concert en alguna cosa. Andar d una, Unà incedere. ANAR TOT XANO xANo. ff. Caminar poch à poch. Andar paso d paso. Pedetentim ambulare. ANEM. loc. fam. VamoSf vaya. Eja. ANEUHO k ENTÉNDRBB. fr. Deoota quc no's pót con- ciliar la contradicció de algunas cosas. Ajustadme esas medidas. Has lites, si vales, componito. À TOT ANAR. exp. A tota pressa. A mas andar. Ci- tissimè. DEIXAR ANAR. fr. No fér cas de alguna cosa, orni- tirla. Dejar córrer. Dissimulo, as, omitto, is. Q Dei- xar càurer à terra alguna cosa. Dejar caer. Dimitto, is. II Soltar lo que*s tè detingut. Soltar. Dissolvo, is. II met. Deixar càurer alguna paraula dissimulada- ment en la conversa. Dejarse decir. Inconsultò loqui. Q En lo jocb de cartas no matar la basa podentla matar. Soltar la baza. Ghartam lusoriam vincenti submittere. oEixARSE ANAB. fr. fam. Explica que alguna perso- na và tota sens garbo, mal endressada. Caerse d pe- dazoSj irse ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse, Negligenter se gerere. || Precipílarse de algun Uoch. Dejarse caer, echarse, arrojarse, precipitarse. Sese im- millere, se praecipitare. ) Baixar de un arbre, ó cor- da avall, etc. Descolgarse, dejarse caer. Se demittere, delabi. DEIXAT ANAR. loc. Equivaleut à desgayrat. Desma- zalado, desmadejado. Languidus, iners. Us. DÍGASMB AB QUI VAS, T 'T DIRÉ QUI SERÀS. fr. QUO iu- dica lo que pót la forsa de las costums en los com- panys. Dime con quien andas, te diré quien eres. Dic mihi quos sequeris, quissit tibi, Pontice, dicam. NO ANAR GAYRE. No tardar mòlt en succehir algu- na cosa. No tardar mucho, no pasar mucho tiempo. Non diutins morare. NO ANIRÀS À ROMA PER LA PENITENCIA. DeUOta qUO algú serà castigat severament. No irús à pagaria en el otro mundo. Non abibís impune. PER AHONT ANIRÀS FARÀS COM VEURÀS, ref. DeUOta que qualsevol déa acomodarse al estil del pafs abont se troba. Por donde fueres, haz como vieres : d do vas, como vieres asi haz. Gum fueris Romàs romano vivíto morè. QUANT TOT VAJA MAL Ó MALAMENT, fr. fam. Cuando todo corra turhio. Si maximò fortuna obstet. Ut rea malè cedan^ QUB IS J^^^Sv^NT? exp. met. fam. ab que a' 88 ANÀ DIGCIONAIU ÀNG excusa algú que li donan massa pressa. Espuntada de piearo, Illicò fieri non potest. SEGONS GOM ANIRÀ. fr. DcDota que havem de espe- rar T èxit de aignna cosa pera arreglar nostra con- docta. Conforme diere el dado. Pront sors tulerit. sÈNS COM VA NI GOM COSTA. fr. Sèos preparació, à bnlU). À seeas y sin llover: d tofUas y d locas. Teme- ré et iDConsullò* sÈNS ANAELi NI vBNiRLi. cxpr. pera donar à entén- drer qae à algú no U importa res allò deque's trac- ta. Sin irle nivenirk. Qain saa intersit. TOT VA GOM DIU VOL. fr. iron. Denota que las cosas van malament. Todo va amo Dio$ es servido, ó d la huena de Dios, Deo volente. VA JA UNA GOSA PER ALTRA. loc. Denota qoc una co- sa 's recompensa ab altra de igaal estimació poch mès ó ménos. Yaya imo por otro. Hoc unum alio compensetar. VAJA JO CALENT T R1GA U GENT. FOf. S' apHca al que prefereix sòn gust à lo qne poden dir. Ande yo calientey riase la gente, Propriam commodam opi- nioni prsestat. VA MON RBSTO, TOT HI VA. lOC. ENVIDAR 5. ANAR COM ó DE PASTORBLU. cxp. tcr. Caminar à saltets. Andardecemidillo. Corpus adlatos motitare. ANARSElf. V. r. Separarse de algon lloch. Irse. Abeo, is, vestigiam movere. || Estarse morint. Irse, Animam agere. Q Yessarse poch à poch lo líquit, y també s' aplica al vas qne'l conté; y així 's diu: se *n va'1 vi, la bota etc. Irse, Redando, as, deflao, su- perfluo, is. II En lo joch de cartas, descartarse. Irse de las cartas, descartarse, Inatiles pagellas rejicere, deponere. || Parlant de la roba s' hi sol anyadir à trossos, y vol férse vella, ó esgarrarse. Irse. Dirnm- po, is. II DESISTIR. II Dit de las snbstàncias espiri tuo- Sas. EVAPORARSE, EXHALARSE. ANAESEN AB LA CUA ENTRE US GAMAS. fr. Tenir Xas- co, ó anarsen avergonyit de algana part. Irse, ó sa- lir rúbano entre piemas. Demissis auribns abire. ANARSEN AB NOSTRE SENTOR, fr. Jfortf, tTSC al cielo. Expiro, as, desino, is, morior, eris. ANARSEN TOT i RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE- DRBGAL. VBSTBN 1 PASSEJAR, y VESTEX EN NOM DB DÈu. loc. met. fam. Manifesta '1 desagrado ó desaprobació de lo qae algú proposa, diuófà. ituia dpasear ód paseo, Abi hinc, abi modò. ANABGÓnCH. adj. NARCÓTIGH. ANARQUIA, f. V estat ó regne séns cap pera gobernarlo. Anarquia. Anarchia,8e. ANÀRQUIGH. adj. Lo qae pertany à la anar- quia. AnArquko. Anarchicus. ANA8ARCA. f. med. Acumulació de la serositat en lo teixit celular, que es una espècie de hídropes- sia. Anasarca. Anassarcha, ae. ANA8GOT. f. ESCOT. ANA8TÀ8IA. f. ARTEMISSA. || RESURRECCIÓ. ANASTOMÀTICH. adj. med. Remey eficàs pe- ra dilatar los vasos, y fér que circal Anastomdtko, anastomótieo. Anastomatíi ANA8TOM08I8. f. med. Dilatació Anastomosis. Anastomosis, is. ANÀSTROFE. f. gram. Inversió séns necessitat. Anústrofe. Anastrophe. ANAT. p. p. Andado, ido. Itns. || paí ANATA. f. Espècie de tint roig qn Indias orientals. Atola, dnata. Anata, ae ANATEMA, f. Excomunió. Anatei nion, anatematismo. Anathema, atis, < nis. H met. exeoració, maledicció. ANATEMATISAR. V. a. Fulmina Analematizar, excomulgar. Anathematizi CRAR, MALBHIR. ANATEMATISAT. p. p. y adj. Ai Anathema tizatus. ANATEMATISME. m. anathema. ANATISTA. m. Oficial que té à son llibres y despaig de la mitja anyada ei romana. Analista. Rationes et acta dimi ferens scriba. ANATOGISAIE. m. Usura de la ma Anatodsmo. Anatocismus. ANATOMIA, f. Dissecció de las { humà pera examinar V ofici de cada u curar ab acert. Anatomia , ctúeecton. An tomica, se. || Ciència que tracta de las del cos humà y del animal pera saber s tuació, lligament, oficis, etc. Anatomia ars. Ilpint. La organisació, tamany, fo síció de tots los membres del anima Corporis structura, compago. fÀr ANATOMIA, fr. ANATOMISAR. || mCt. examinar per parts alguna cosa . Am anatomia. Examino, as, discutio, is. ANATÓMIGAMENT. adv. m. Cot reglas de anatomia. Anatómicamente. Ai ANATÓMIGH, CA. adj. Lo pertany tomia. Anatómico. Anatomicus. ANATÓMIGH. m. Professor de ana tòmico, anatomista, Anatomista, a;. ANATOMISAR. V. a. Executar 1 Anatomizar, disecar. Inseco, as. || pic exactament en las estatuas los ossos, Anatomatizar. Ossa etc. articulatim < examinar, analisar. ANATOMISAT, DA. p. p. Anaton ca tus. ANATOMISTA. m. anatómich. ANATRÓ. m. Escuma del vidre. A spuma. ANAURISMA. m. ANBURISMA. ANAVINGA. f. Arbre de Malabar s tè 1 such sudorífich, y '1 bany de las ft es contra '1 dolor de articulacions. Amt anavinga. ANGH. adv. ant. may. || anl. amàs.J CARA MES. II TAMBÉ. ANC CATALÀ. AND 89 MMCàm f. La part posterior del cos entre la cui- 11 y la 'cintura. Nalga^ asentaderas, posas, Pyga, ic, duis, nates, is. || Eo estil jocós y en los irracio- Bib. A9ta. Coxa, ae. àSA i LAS A5CA8. So dio dol qoo va à caball so- krehis aocas. À ancas, ó sobre las ancas. Súper co- vtm equitare. línia L4S Aücis. ír. ter. Pegar surras. Zurrar. Terbero, flageilo, as. 50 !>i7aia AüCAS. No consentir las cabalcadoras fttls pajen à caball à las ancas. iVo sufrir ancas. Coiis incideotem noo pati. nsàisa DE A5CÍS EN LA pÀEET. fr. foQ). Maotenírse iBRtmeot eo sa opinió ó dictamen. Ponerse de pies akfared. Sentencia) tenaciter adha^rere. ANCALSAR. v. a. ant. auinsab. ARGEÀy NA. adj. La persona que tè mòlts anys. AwàtnOy tiejoy anoso. Senex, is. || En las ordes milí- ttfs qualsevol delsfreiles mès anticbs de sòn respec- tis convent. Awiano, Antiquior, dignior. AlfCIÀML m. ENCiiM. AKCIANAMENT. adv. ant. antigcament. AHdANIA. f. ant. y AlfCIAlVITAT. f. Edat avansada, vellesa. Ancia- «M, re/e^. AnnositaSy atis, senectus, utis. |Jant. ANCIANS• m. pi. Nom que *ls juheos dona van llispersooas mès considerables. Ancianos, Senes meràbíles. D Entre Galvinísfas cert número dels ■èsobstioats é imposats en la secta, los quals com- fiMosasjantas. Anciafios. Calvínistarum senatores ANCOR. adv. ant. encara. ÀNCORA, f. Instrument de ferro abdos llenguas coala punta del ham, que tirat al mar ab la gu- mertdeté las embarcacions, y las deslliura del ím- petadds vents. Ancla, àncora, Küchorsi,a:. Í5G0U DE LA ESPERANSA. La quc cs mòlt grau, di- ta així per sér de major seguretat y T últim recurs qoe qaeda. Àncora de la esperansa. Sacra anchora una saintisspes. 0 met. L' apoyo ó allò ab que*s confia. iKi)ra de la esperanza. Ancbora, x, auxilium, ii, spes, ei. iL$iÈ íncoeas. fr. nàut. Levar óncoras, desa fer- wr, zarpar, Anchoras levare, é portu vellere. BTAi AL íncoea. Eslar la nau assegurada ab ella. fsterf» anclas^ ó sobre las anclas ó las àncoras. Ad aicboras, in anchoris stare. FEBIAE LES ÍNCOBES. loC. ant. ALSAR ÀNCORAS. TiRàR iNCORAS. Anchr, ancorar, echar las anclas, ó nc(tra$fdar fondj. Ancboras jacere ad detinendam uvim. ANCORATGE, m. La acció de tirar las àncoras almar. Anclaje, ancoraje. Anchorae jactus. |] Lo dret qoe's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an- «ra/e. Anchorarium tributum. ANCORGA. En la pintura y física es lo color Sroch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de SQÍiprím y tinta de galda. Ancoren. Fallida terra pictora composi ta. TOMO 1. ANCORDA. f. La de van t corda ó corda retorsu- da de la ballesta. ANGORERIA. f. Oficina abont se fan àncoras. Ancoreria. Anchoraria oíficina. ANCORER. m. Qui fà àncoras. Àncorero, Ancbo- rarum artifex. ANGORETA. f. d. y ANCORO, m. d. Anclote. Parva anchora. ANCUL8. m. pi. Déus dels esclaus. Aneulos. An- culari, orum. ANCU8A. f. Herba, llengua bovina. ANDA. interj. de enfado y reprensió. Anda. Abi in malam crucem. || f. ant. andas ó andbs. ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi- sar als germans los exercicis à que deuben con- córrer. Munidor, mullidor, llamador. Gonfraternita- tis munitor. ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns jochs de cartas. Andaboba. Lusoria fraus. ANDALÚS, m. Natural y pertanyent à la Anda- lusia. Afifía/ur. Boeticus, i. ANDALU8ADA. f. Fót de andalús. Andaluzada. Factum boetorum morè. ANDANA, f. Rengla. Andana. Rerum series, ordo. ANDANADA, f. mar. Descàrrega de tota la arti- lleria que's troba en lo costat de un bucb. Andinada. Navis tormentorum bellicorum explosió. ANDANT. m. mús. Graciós, un dels cíncb mo- viments fundamentals de la música. Andante. Festi- nus coDcentus. ANDAR. V. a. ant. anar. ANDAS. f. pi. ANDES. ANDERRI8. m. pi. ter. cuuàstecus. ANDES. f. pi. LLITERA, BATART. || aut. LUT DB MORTS II ant. PEANTA. ANDIRA. f. Arbre de Amèrica de quaranta à cin- quanta peus de alsada, las fullas semblants à las de la noguera, las flors pelitas, lu fruit ovalat, de dos polsadas de llarch, y conté una ametlla mòlt amarga y venenosa. Pan^elin. Piso, nis, andíra racemosa. ANDORRÀ, m. Pobre, vagamundo. Guitarront guiton, iuno. Vagus, i. Féa l' andorka. fr. Fér lo desentès quant no's vol convenir en lo que's proposa y demana. Hacerse me- mo. Bardum se facere. ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo, Scruta, orum, lacinia,a). ANDRESSAMENT. m. a. àüressament. ANDRESSAR. V. a. auressar. || endressar. 3. ANDREU, m. Nom de home. Andrés. Andreas,a;. ANDRIANA. f. ant. Espècie de mantellina que usa van las donas. Andriam. Araplior chlamys. ANDRINO. m. ter. cascabellito. ANDROGÉNIAS. f. pi. Feslas que celebravan en Alenas en honor de Androgeo. Androgenias. In honorem Androgei festa. ANDRÓGINO. m. Qui es juntament mascle y fe- mella. Ikrmafrodita, andrógino. Androgynus, her- maphroditus, i. i'ò 90 ANE DICCIONARI ANF :{#}>, I J< I ^A* f. D. p. Anèromeda, Androme- des, s. II ast. GonsteMació septentrional que tè 59 eslrellas. Andrómeda. Andromeda, ae. ANDRÒMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's pretén al-Iacinar. Andròmina^ tramoya, Fallacia, a), fraos, dís. || adj. Al-lacinador, ambrolla. Trapadsta, írapacero. Fallax, fallaciarom machinator. ANDBONA. f. Carreró estret pera rébrer llum. Calkjon. Angusta via. ANDROS8AGE8. f. pi. Planta que fa las fulias al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas fiïllas y flors blancas; la llavor bermella y triangu- lar. Androsaces. Androsace vulgaris. ANDURAIR. V. a. ant. andubir. ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que B* atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina, Ru- dens, tis. ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats, in- durriales. In via, avia, loca. ANÈCDOTA, f. Notícia, novedat, ocurrència ig- oorada antes. Anècdota, Nova, recens noti tia. ÀNECSI. m. Aucell de aygua de un peu de altu- ra, camas rojas y curtas, los dits units ab una mem- brana, '1 bécb à manera de espàtula, convéxo sobre la punta, 1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana- de. Anas, atis. àNAE COM LOS Inechs. fr. Caminar remenanse com fen los estevats. Anadear. Anatis morè incedere. ímbcq novell. Anadon. Anas, atis. Inecb petit. Anadeja. Anaticula, se. FÉB l' ímech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo- ftr, espirar. Expiro, as, falo fungi. || Ofegarse. ine- gane, ahogarse, Submergis, fluctibus obrni. POLL DEL ínegh. Aftadifio. Anatis puUus, anaticu- la, se. AnEDA. ant. ànech. ANEGAR. V. a. ant. dissihular. | ofegar. || inun- DiR. II ANUfAR. ANEGARSE. v. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse, gumergirse. Submergi. , ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Snbmersus. ANEGUET. m. d. Anadon. Anas, atis. ANEL. m. ant. y • ANELL. m. Círcul petit de metall ó altra matè- ria preciosa per adorno dels dits. Aniüo, sortija. An- nnltts, i. II arq. La forma do anell ab que termina la part superior de la columna. CoUarino, Annulus co- íumnaris. || virolla. Q anyell. AL ANELL. m. adv. anell de saltar. ANELL ASTBONÓMicn. loc. CírcuI dc motall graduat, que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser- veix pera medir las li neas accessibles é inaccessibles de la terra. Anillo astronómico. Annulus astrooomi- cus. ANELL DE PESCADOR ó DEL PAPA. cxp. Anell pera sage- Har los breus. Anillo de pescador. Piscatoris annulus. ANELL DE SALTAR, loc. Jocb de Doys posats en dos fileras, un dels quals amaga entre 'Is de sa part una prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui h tè, no's mou ningú; però si erra, V últim de la fila del que la amaga fà un salt endevant, tenint tot això de avantatge: se procebeix així alternativament, y guanya la fila que arriba primer al Uoch senyalat. Salta tú y ddmela tú. Puerorum ludus à modo luden- di síc dic tus. ANELL EN LO DIT HONRA SÈNS PROFIT. TCf. Advorteix que no's déu emplear lo diner en lo que solament serveix de fausto ó vanitat. Anillo en el dedo honra sin provecho. Titulus sine re. ESTAR BÈ COK FA LA PEDRA EN L'ANEU. aut. \'EN1R COH l' anell al dit. VENIR GOM l' anell AL DIT. fr. fam. Significa que una cosa s' ha dit ó fót ab oportunitat. Yenir comò anillo al dedo, ó como pedrada en ojo de boticario, Tam opportunum ut nihil magis. ANELLS, m. pi. £n los insectes, cuchs y altres animals las parts en que tenen dividit lo cos y que representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen- tum, i. ANELLA, f. Círcul de ferro ab una espiga pera clavarlo. Armella. Armilla, a;, acurminatus annu- lus. II La que serveix pera tocar las portas. Aldaba. Pessulus, i. Q La de las cortinas. Sortija. Annulus. i. II La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a3, annu- lus, i. II La que's posa per ansa en los caps de las caixas ó bahuls. Aldabon. Ansa, oi, annulus, i. || La que's fica à la paret pera lligar los ca balls etc. Ar- rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus. COP DE ANELlA. loc. Aldaboda^ aldabazo, Gravior pessuli, ictus. TRUCAR A la PORTA AB LA ANELLA. Aldabcar. PcSSUli ictus ilerare, repetere. ANELLÀS. m. aum. Sortijon. Annulus grandíor. ANELLASSA. f. aum. AlL•bon. Pessulus gran- díor. ANELLET. m. d. Anillejo,anilUco. Annulus, i. ANELLETA. f. d. Aldabilla. Annulus, i. || La que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, urci- llo. Inauris, is. || En los telers ullets de vidre. Gafe- («s. Fibula, se. ANEQUET. m. d. Ànech jove. Anadoncillo, Anas júnior. ÀNET. m. Anech. ANET. m. Uerba olorosa medicinal semblant al fonoll, son olor excita '1 vòmit. Eneldo. Gravcolens anelhum. ANETIR. V. a. ant. afegir, antadir. ANEURIsmA. f. cír. Tumor qne*s forma per la relaxació ó fractura de la artèria. Aneurisma, Aneu- risma, alis. ANFALONIRSE. V. r. ant. bnfalo.mrse.bnl- JARSE. ANFIATR08A. f. anat. amfiatrosa. Certa arti- culació duptusa, perquè no tè moviment manifest. An/(a(rosa. Amphiatrosa,ae. ANFIBRAGH. m. poét. AHFniRACH. anfuhagre. m. poét. AMFraACRo. ASiFIPROSTlLS. m. pi. AMFiPiOSTiLs. Temples ANG CATALÀ. ANG 91 éeis anücliSy que tenian quatre colamnas devant, y qoatre detràs. ÀnfiprostUos, Amphiprostilos, i. ANUPTERA. f. AMriPTBEi. Serp ab alas. Ànfip- (era. Amphiptera, ae. ANFISBENA. f. AMFiSBEüA. Espécie de serp de imérícasèos alls, ab la pell llisa, clapada de en- earoat y groch. ÀnfUbena, AmphísbaBDa, Coecilia, ae. ANFISGIS. m. pi. AMFiscis. Pobles en la Zona tòrrida. Anfsciog. Àmphiscí, orum. ANFITEATRO. m. AMFITEATRO. ANFLAQUIR. V. n. amflaqdib. aflaquie. ÀHFORA. f. ant. ÀMFORA. Cert canti. Anfora, imphora, ae. | Certa mesura de líqníts qae usavan los romans y contenia 8 congis, ó dos urnas. Anfora, aúirantal. Amphora, ae. ||Las mesaras majors de cons liqaidas qae asan los venecians. Anfora. Am- |èora, ae. AllGANEIXS. m. pi. ter. arganills. ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas tb comoditat en las cabalcaduras. Jamugas, Mulie- bre ephippiam. ÀNGEL. m. Esperit celeste criat per Dèa pera sÒQ ministeri. Àngel, Angelus, i. Q Peix xalo sero- bUot à la rajada. Àngel, lija, melgacho, pinlarroja, Sqaatíoa, scbalina, m. || met. Noy petit. Angelito, an- fti lofans, tis. Q Figura de noy que posan en los relaales. Angelote. Grandior angeli imago. || n. pro- pidehome. Àngel. Angelus, i. íkgel de la guarda. Lo qae Dèu (è senyalat à ca- da persona per la sua custodia. Àngel de la guarda ó éMgd autodio. Angelus custos. p met. Lo protector de algú en sas pretensions. Àngel de la guarda, AH- • cnjos patronus. ixGKL MAL. Lo diable ó dimoni. Àngel rmlo ó de ú- vàki. Diabolus, i, doemon, onis. CmAR COM UN ÀNGEL Ó TENIR VEU DE ÀNGEL. fr. fam. Denota la habilitat y dulsura ab que canta al- giua persona. Cantar como un àngel. Dulcissimè can- taré. u CN ÀNGEL. Expressió pera denotar la innocèn- cia ó bon geni de algú. Es un àngel. Leni natura ho- mo. I fr. fam. Expressa la hermosura de una perso- oa. E$ un àngel ó como un àngel. Aspectu polcber- rimas. ÍKGEL EO 6 DE LLUM. Lo qui no prevarícà. Àngel hnoó de luz. Bonus angelus. Ikgbl BUFADOR. loc. Se diu del que tè grans gal- tas. ingelon de retahlo, carrillos de monja hoba, Obe- nSjObesitate turgens. ÀNGELA, f. Nom de dona. Àngela. Àngela, ab. || Sspécie de interjecció afirmativa. Eso mismo, eso es *üo, brca^. Optimè. ANGElAs. m. aam. Angebte. Angelus major. Angelet, m. d. S' aplica als noys per sa in- Qocéncia. Angelico, angelito. Puellus innocens. ANGELEIB. m. pi. PUNTATJB CORONAT. Angèlica, f. planta dels Pirineus, las fuUas ^ialladas y espíuosas, la arrel grossa, molsuda y en ^IPira de fos, grisa y arrugada per fora y blanqui- nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajot^e, angéUca, earlina, cardo aijonjero. Gbamaleon albus, tíscosus carduus. Q Purga de berbas cordials y mannà clari- ficat. Angèlica. Angèlica potio. || La llissó que's can- ta '1 dissapte sant pera benebir lo ciri pasqual. An^ gélica, Lectío in benedictione cerei can tari solita. ANGÉucA AECANGÉucA. f. Plduta que's diferència de la angèlica, en que la fuUeta superior de sa fulla està dividida en poUagons. Angèlica arcangéUca. An- gelka arcbangelica. ANGÈLICA CARLINA. Planta. CARLOfA. ANGELICAL, adj. ANGÉLIGH. ANGELICALMENT. adv. m. Ab candor é in- nocència. Angelicalmente. Candidè, puré. ANGÉLICA8. f. pi. Religíosas de una orde fun- dada en Itàlia per Lluisa Toselle. Angélicas, guaita- linas. Angèlica, goastallina monialis. ANGÉLICH, CA. adj. Lo que pertany al àngel. Angelical, angéUco. Angelicus. ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba fins à setse peus de gros; sas fallas son mitígants. Angelina. Angelina, ae. ANGELITA8. m. pi. Heretges que segaian à Sa- beu. Angelitas. Angelitae, arum. ANGELOLATRIA. f. Cultoque's dóna als àngels. Angelolatría. Angelolatria, ae. ANGELOT, m. Certa goma de color grocb y gust amarch que destil-la un arbre de Etbiopia. Sarcocola, azarote. Sarcocolla, íb. || La figura de noy que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange- li imago. [] Moneda de or anlígua que tenia una fi- gura de donzella ab una corona en la ma. Aftgelote^ vicloriata. yictoriatum, i. ANGEO. m. Drap de estopa ó lli grosser. Angeo. Tela stnpea. ANGERONAL8. f. pi. Festas que *s celebravan en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronalei. Angeronalia, inm. ANGETENAR. m. astr. Nom de nou eslrellas de Leridano, y de una de la balena. Angetenmr. Stel- la sic dicta. ANGHIVE. m. Arbre de la isla de Madagascar; la cocció de sas arrels disminuheix la infiamació de orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Angkive. Arbor sic dicta. ANGINA, f. Escanéncia. Angina, àkogtàjo. Angi- na, X. ANGIOLOGIA. f . anat. Descripció de las venas, artérias, nervis y vasos linfàtichs. Angiologia. Aa- geilogia, x. ANGIOSPERIUA. m. bot. Nom de las plantas que contenen la llavor en dos tels difícils de separar- se de la ametlla. Anaiosperma, Angiosperma, as. ANGIOSPERMATICH. adj. bot. Lo que pertany à la angiosperma. Angiospermdtico. Angiosperma- ticus. ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecció dels vasos. Angiotomia. Angiotomia, ae. ANGIR. V. a, ant, cercar. n ANG DICCIOiNARl ANI ANGLANTINA. f. Planta. BNGLANTiifA. ANGLATERRA, f. iNGLiTERRA. ANGLE. m. aot. àngdl. ANGLÈS, adj. iNGLKd. ANGLICÀ, NA. adj. Natural ó pertanyent à In- glaterra. Ànglicano, Anglícanas. ANGLICISME, m. Paraula ó frase inglesa usada 60 altra llengua. Anglicismo. Anglícismus, i. ANGLO-AMERICÀ. adj. Lo natural y perta- nyent als Estats-Units de la Amèrica septentrional. Anglo-americano, Anglo-americanus. ANGLOTAHIR. V. a. ant. BNGLUTiB. ANGOISSAR. V. a. ant. y sos derivats, congoixàr. ANGOIXA, f. ant. angi^stià, congoixí. Angoixar, v. a. ant. angustiar, congoixàr. augoixós. adj. ant. angustiós, congoixós. ANCOLÀM. m. Arbre sempre vert, de cent peus de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una diadema, '1 fruyt es com una cirera: y díuben que la arrel feta polvos es un contraverí eficàs. Angolam, Arborsic dicta. ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se jantan las cuixas ab lo ventre. Ingle, Inguen,inis. ANGRANALL. m. ENGRANALL. ANGRELADAS. f. pi. En lo blasó, la creu, bro- daduras y bandas que tenen sas dents mòlt petitas, 7 *ls costats rodons per la part inferior ab las pun- tas enfora. Angreladas. Denticulatae, aram. ANGÚ. ter. Festas que's fan à las criaturas de teta. ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco Uempo ha, Nuper. ANGUARINA. f. Espècie de casaca ab las mà- negas penjant que arriba fins à las cuixas. Angua^ rina, Hungarica chlamys. ANGUILA, f. Peix mòlt llisquent semblant à la serp. Anguila. Anguilla, sb. || nàut. Cada una de las dos fustas Uargas inclinadas en la vora del mar, per las quals se fà lliscar la nau quant se tira al aygua. Anguila, Geminae et declíves trabes ad naves in aquam decudendas. Q ter. vit db bou. BSCAPARSB COM LA ANGUILA, fr. fam. S' aplica als astuts que ab sas trapasserias s'escapan de tot. Bicurrirse como anguila, Anguilla est, elabitur. ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas. Anguikra, Anguillarium canistrum. ANGUILETA. f. d. Anguilica, Parva anguilla. ANGÜIXAR. ant. gonooixar. ÀNGUL. m. La inclinació de dos líneas que's j un- tan en un mateix punt. Angulo. Angulus, i. Ingul agut. Lo menor que un recte. Angulo agu- do. Angulus acutus. Ingul curvilíneo. Lo de dos líneas curvas. Angulo eurvilineo. Angulus curvilineus. ínGul de reflexió. Lo que's forma per la superfí- cie plana en que cau, per exemple, un raig de llum, Íf la línea que va desde '1 mateix pla als ulls. Angu- 0 de reflexion. Angulus reflexus. Ingul entbant. fort. Aquell en que la punta mira envers la plassa. Angulo entranie, Angulus recedens. ▲NGUL ESPÉRicn. Lo quc's forma en la superfície de la esfera, en lo concurs de dos circumferéneias de dos círculs màxims que's tallan. Angulo esfèrica, Angulus sphxricus. ÍNGUL MixTiLÍNEo. Lo, de una línea recta y altra curva. Angulo mixtilineo, Mixtilineus angulus. ÀNGUL MORT. fort. ANGüL ENTRANT. Ingul oblíquo. Lo major que un recte. Angulo oblicuo. Angulus obliquus. ÀNGUL obti^s. Lo que passa dels 90 graus. Angulo obtuso. Angulus obtusus. ÀNGUL PLi. La concurrència de dos plans en una línea. Angulo plano. Angulus planus. ÀNGUL RECTiLÍNEO. Lo dc dos líneas rectas. Angulo rectilineo. Angulus rectilineus. ÀNGUL RECTE. Lo CU que uua de sas líneas es vertical y la altra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus. ÀNGUL SOLIDO. Lo quc's fà per mès de dos ànguls plans que no estan en una mateixa superfície plana, y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu- lus solidus. ÀNGUL DEL ULL. Buat. Lo cxtrcm ahont s' uneixen las pestanyas. Angulo del ojo. Ocnli angulus. ANGULAR, adj. Lo que pertany al àngul ó tè sa figura. Angular, Angularius. ANGULARMENT. adv. m. En forma ó figura de àngul. Angularmente, Angulatim. ANGULEMA. f. Drap de estopa dit així per la ciutat de dit nom. Angukma. Tela engolismensis. ANGULÓSy A. adj. Lo que tè ànguls. Anguloso. Angulosus. ANGÚNIA, f. Gongoixa, aflicció del esperit. Con- goja, angustia. Anxietas, atis, angor, is. || apuro. ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar^ angustiar. Ango, aílligo, is. ANGUNIARSE. V. r. Patir congoixa. Acongojar- se, angustiarse, Angi. ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado. Afllíctus. ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angúsiia. Con- gojosOy angustiado. Angustus, pusillis, parvns ani- mus. II Lo que causa angustia. Congojoso. Anxius. ANGÚ8TIA. f. Congoja, angustia, Angor, oris, anxietas, atis. ANGUSTIAR. V. a. Causar aflicció de animo ó de esperit. Angustiar. Ango, is. ANGUSTIARSE. V. r. Acongojarse. Aífligí, an- gore aíflci. ANGUSTIAT, DA. p. p. Angustiado, Miserè sollicitus, anxius. ANGUSTURAS. f. Escorxa de cert arbre que'ls naturalistas distingeixen en verdaderas y falsas. La verdadera es febrífuga, y la falsa un rerí violentís- sim. Angosturas, Cuspariíe, arum. ANGUYAR. V. a. ant. congoixar. ANHELAR, v. n. Desitjar ab ànsia. Anhelar, Anhelo, inbio, as. ANHILARSE. V. r. AKlOüILÀRSB. ANIBLE. m. Espècie de sotana ab mànegas. aní CATALÀ. ANI 93 oberta perdevaot, qae forma part del vestit orien- taL ÀmbU. Aoníbs, bilis. ARILLAMENT. m. AHlNADA. ANILLAR. V. 0. AHINAR. ÀlüMA. f. Principi interior del moviment ó de Us operacions de tot cos vivent. Alma, ànima. Ani- na,», aoimas,i. ,',' Tros rodó de fosta, os etc. sobre qoe's forman los botons Hormilla. Astri olori globali forma, g En lo violí y altres instruments de pont, pessa de fas la qae's posa entre las dos ta pas pera fiM'tificar lo so. Alma. Ligneam sos ten ta cul om. || rel Se preo per tota la persona, y així 's diu: no hi hiQo ÀMMA en tot lo carrer, etc. Alma, Homo, inis. jEo los negocis lo mès essencial de ells. Alma. AiIbui, ae. II Eq una devisa, la lletra que acompanya hfi^ra. Alma. Lemma, atis. || met. Lo que dóna esperit, vigor y forsa à alguna cosa, com V amor à la pàtria es la iifiMA del estat. Alma, Yis, is, virtus, Qtis. I met. La substància, ó '1 principal en qual- «vol eosa, y així 's diu: anem al animà del negoci. íHm. Summa, as, ca put, itis. Q enteniment. || met. la eonciéocia, y així del que obra mal se diu que no tè írha. Alma. Conscientia, ae. || Lo vnyt de un canó de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum, eoDcava. J Lo que's posa dins de alguna cosa pera maotenirla ó sostenirla. Alma. Interins fulcimen- lan. II Yivesa, esperit, forsa, expressió, etc. y així sdin: la imatge, '1 discurs tè mòlta ànima. Yís, is, vivaciüs, atis, acumen, inis. || Fantasma, papo pera lerporà las crialnras. Coco, Larva, nenia, ae. || Se diacomanment de la del purgatori. Anima, alma, Aoima, «. iimu Dl CABALL. oxpr. fam. Se diu de la persona qoe sens escrúpol comet maldats. Alma de caballo, ^Dats andacix homo. iinMi w CAGAFERRO. loc. fam. y i^nu M CANTI. expr. fam. Se diu de la persona mòlt oéeia ó toota. Alma de céníaro, Stultus, stupi- dos, sloiidus. i.tiiii EN PENA. La que pateix en lo purgatori. ilmanpena, Umbra, a;, spectrum, i. |j met. Trist, nelancólich. Alma en pena, Hominom frequentia ÍDgiens. í^niA FBIDA. La persona de poch esperit. Ave fria^ orf roura. Stolidus homo. iniA MiA. exp. de carinyo. Alma mia, mi alma, Aoioia mea, mel meum. àüilSELI À ALGÚ LA ÀNIMA DBTRÀS DE ALGUNA COSA. fr. met. Denota la forsa ab que alguna cosa atrau à 3lgú. Üevar à uno alguna cosa tros si el alma. Alieu- jos rei vehementissimo desiderio capi. auNCAR LA ÀNIMA. fr. met. Matarlo ó férli mòlt oal. Se diu ordinàriament amenassant. Sacar el al- ITAS. ANISSAT. adj. Compost ó adobat ab anís. Am- iodo, Aniso confectum. ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetum, i. ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar 8i està à nivell un pla. Nivelar, Per libro, libro, as, per- pendiculum exigere. || Posar un plà en posició bori- zontal justa. Nivelar, Mquo, as, adamussim planum reddere. || Posar en equilibri ó igualtat qualsevol cosa material. Nivelar, Ad libellam ducere, adamas- 8im dirigere. ANIVERAARI. m. V ofioi que 's oetebra «o ia- ANO CATALÀ. ANS 95 íragi de algun difunt lo dia que cumple V any de la sua mort, y per extensió en qualsevol altre dia. Ani- ftrsario. Anniversarium, ií. ANJUP. ra. ALJCP. ANLA8SAR. v. a. ant. enllíss&b. ANLLA. adv. 11. enllí. ANMANSIR. V. a. ant. bmmustigír. ANMUNIÓ. f. ant. sobou. ANNA. f. mit. Diosa que presidia als anys. Anna. Anna, a. [[ Petit animal del Perú, '1 fetor del qual infesta 'Is llocbs ahont passa las nits. Anna, Anna, ae. ANNAL. m. ant. anyal. ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. Analista, Annalium scriptor. ANNALS, m. pi. La historia que conté 'Is fets de cada any separadament. Anales. Annales, ium, an- nalium monu menta. ANNATA. f. La renda, fruyt ó emoluments que produheix qualsevol benefici ó empleo. Anata. Anna- ta, s. ANNEDOTAS. m. pi. Divinitats dels Caidòus, imaginadas segons la idea que bavian format dels àngels bons y mals. Annedotas. Annedolíc, arum. ABiNÉXO, A. adj. Lo que va unit ab altre cosa. Anejo, Annexus. ANNOBLIMENT. m. ennobliment. ANNOBUR. V. a. ENNOBLIR. ANNOMINACIÓ. f. ret. Figura que consisteix en alterar alguna lletra ó síl-!aba en principi ó mitj de una dicció repetida. Paronomasiaj agnominacion, anominacion. Paronomasia, a3. ANNONA. f. Entre 'is romans diosa de la abun- dància. Annona. Annona, ae. ANNOTAGIÓ. f. La acció de anotar. Anolacion, Annotalio, nis. || Nota en V escrit. Anolacion. Anfio- tatio, nis. ANNOTADOR, A. m. y f. Qui posa notas. Ano- tador. Annolator, is. ANNOTAR. V. a. Posar nolas. Anotar. Annolo, as. I NOTAR, SENYALAR. ANNUAL. adj. Loquesuccebeix cada any. Anual, (httto, anal. Annuus, annualis. ANNÜAL•ITAT. f. La propietat de sér annual. Anualidad. Annualis rei condilio, status. |{ La renda de nn any. Anualidad. Anni redilus. ANNÜALMENT. adv. t. Cada any. Anualmente. Singiilis annis. ANNDlilR. V. a. ant. Otorgar. Consentin, con- ceJo, is. ANNUO, A- adj. ANNUAL. ANO. m. cir. Foral del cul. Ano, seso, Anus, i, podcx, icis. ANODÍ, NA. adj. cir. y mcd. Se diu del medica- ment que suavisa y tempera 'Is dolors. També s* usa substanlivat. Anodino. Anodinus. ANODINAR. V. a. cir. y med. Aplicar remeys anodins. Anodinar. Anodino, as. ANOLIEJAR. V. a. ant. y sos derivats, pletar, ANOMALIA, f. gram. La irregularitat de alguns noms y verbs. Anomalia, irregularidad. Anomalia, ac. II astr. La irregularitat aparent en los moviments dels planelas. Anomalia. Anomalia, x. || med. Irre- gularitat en las fibras ó en lo pols. Anomaha, Ano- malia, ae. II En la bisloria natural, monstruositat. Anomalia. Anomalia, ac. ANÓMALO. adj. gram. Se diu del nom ó verb irregular.. Anómalo, Anomalus. ANOMENADA, f. Nom, fama. Benombre, nom- bradia. Fama, ae, nomen, inis. ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament. Espccialmente, nombraL•mente. Speciatim. |j Per sòn nom. NombraL•mente, Nòmina tim. ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena 6 elegeix. Nombrador. Elector, is. ANOMENAR. V. a. Designar à algú per sòn nom . Nombrar, Yoco, appello, as. || Posar nom. Poner nambre. Alicui nomen imponere. || Elegir à algú per alguna cosa. Nombrar, Nomino, as. || Fér menció particular de alguna cosa. Nombrar. Nomino, as. ANOME.NAR UEREU. fr. Coustitubirlo ó férlo. Nom-' brar heredero. Hicredem nuncupare, insliíuere. NO ME l' angme.nes. cxpp. Dcnola la repugnància de que s' anomena al subjecte que s' aborreix. No me le nombres. Nec nominetur. ANOMENABSE. V. r. Dirseuna cosa 1 sèu nom. Numbrarse, llamarse. Nominari. ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado, Nominatus. ANOMEÜS. m. pi. Arrians purs, que soslenian que I Fill de Dèu no era semblant al Pare. Anameos, anomianosy anomos. Anomei, orum. ANÒNIM, A. adj. Sens nom, sens firma, com escrit, caria anònima. Anònimo. Anonymus. ANOTÉRIGH, CA. adj. med. Lo que serveix pera curar la boca del cor. Anolérico, Anotéricus. ANOVELLAR. V. a. NOTICIAR. ANPIT. m. ANTEPIT. ANPOQUIR. V. a. ant. Disminuhir. Apocar, mi- norar. Minuo, diminuo, is. ANQUETA. f. dim. de anca. Anqueta, anquUla. Parva clunis. ANQUISSEGH. m. Caball magre de ancas. An- quiseco, Clune gracilis. ANRAVIRONAR. v. a. ant. bodejar, ciRCuniB. ANRERA. adv. 11. Atràs. A tcrgo, retrò. ANRIQUEHIR. v. a. ant. enriquir. ANS- adv. t. Abans. Anles. Imò, quinimò, prius. ans bk. adv. Anles bien. Imò, quinimò. ANSA. f. Part que surt dels cossos ahont hi ha forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell la ma. Asa. Ansa, x. I! met. Ocasió, pretext. Asa, pié. Ansa, aj, occasio, nis. ANSA del coll. Cada un dels dos cossos que van del pit al muscle. Clavícula, asilla. Clavicula, ae. POSARSE EN ANSAS Ó FÉa AXSAS DE GERRA. fr. ApOyEF las mans en la cintura, doblegant los brassosen for- ma de ansas. Ponerse en jarras, ò enjarra. Brachio ansas formaré, j] Estufarsc, cusoperbirse. Ponerse en asos. Ansatum incedere. 96 ANT DICCIONARI ANT ANSA. adv. ENSA. AN8ANGONAR. V. a. ant. ENSiNGRENTiR. ANSAT. m. ter. tupí. ANSeAtigh, ca. adj. Dit de las ciutats llibres y reooídas mútuament pel còrners. Amedlico, an- siàtico, Anseaticae civitates fcBderatas. ANSELM. 0. p. Amelmo. Anselmus, i. ANSETA. f. d. Àsilla. Ansula, se. ÀNSIA. f. GoDgoixa que causa inquietut ó movi- ment violent. Ànsia. Angor, is, anxietas, atis. || De- sitg vehement. Ànsia, anhelo. Cupido, inis, aviditas, atis. DONARSB ÀxsiA. fr. AFANTABSB. || Ingeniarso. Me- nearse, bandearse, Sibi sapere, damnum declinaré. ESTAR AB ÀNSU ó PASSAR ÀNSIA. fr. EstüT COU CUtda- dado, tener ó posar cuidado . Sollicitudine, cura an- gi, premí. ANSIAM. m. ENSiAM. ANSIAR. V. a. Desitjar ab ànsia. Ànsiar. Ambio, is. ÀNSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Bas- cos, arcadaSy vómitos. Nàusea, x, ANSIETAT, f. ÀNSIA. ANSIÓS, A. adj. Qui tè ànsia ó desitg vehement de alguna cosa. Ansioso, Anxius, sitiens. ||Lo que està acompanyat de grans congoixas. Ansioso, An- xietate plenum. ANSIOSAMENT, adv. m. Ansiosomente, Gupidè, avidè, aviditer. ANSUMAR. V. a. ENSUMAR. ANTA. f Quadrúpede com un mulat; té '1 cap gros y Uargarut ab una espècie de trompa, que ar- ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los nassos; los ulls petits, orcllas semblants à las del porch,la cua curta, quatre unglas en las potas de devant y tres en las de detràs; lo pel curt, espès y negrench. DonlOy búfolo. Alt'ea, is, terreca, a3. | La pell de dit animal adobada. Ante, Bubulínum co- rínm. LO QUE TÈ COLOR DE ANTA. Anteodo, Subpalidus. ANTABAHIR. v. a. ant. entibiarse. ANTAGOBnSTA. m. ÉmuI, qui s' oposa ó con- tradeix à altre. Antagonista. Adversarius, ii, aemu- lus, i. II anat. Qualsevol dels muscles que tenen ofici contrari à altre. Antagonista. Antagonisticus mus- culus. ANTANAGLASSIS. f. ret. equívoch. ANTANY, adv. t. L' any pròxim passat, y per extensió qualsevol dels anys passats. Antano. Supe- riore anno. PENSiR BN LAS NEUS DE ANTANY, SI CAUrIn ENGUANY. fr. met. Se reprèn à algú que no esta en lo que diu. Pensar en, ó mirarà las musaranas. Mente di- vagari, peregrinari. QUANT ES JA VINGUT LO DANY, ES EN VA PARLAR DE ANTANY, ref. Denota que alguna cosa s' ha fet pas- sada la ocasió, ó quant ja no*s necessita. Despties de vendimiar, cvévanos', al asno muerto la cthoda al robo. Post bellum, au.\ilium. Peracta via, viaticum quseris. ANTANYANA. f. Dona mòlt vella. Antanona, Femina valde senex. ANTANYASSAS. adv. t. Mòlt temps ha. Mucho tiempo ha, antanazo. Multo abhinc tempore. ANTAR. V. a. Adelantar, posar adtlante. Anleve- nio, is. ANTÀRGTIGH. adj. S' aplica al pol oposat al àrclich, y à lot lo que pertany à aquell. Antàrtico. Antarcticus, australis polus. ANTARES. m. Nom que donan los astrónomos al cor del escorpí. Anlares. Scorpionis cor. ANTEBRÀS. m. La part anterior del bras desde '1 pols fíos al indret del colse. Antebrazo. Pars bra- chii anterior. ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palàcío im- mediatament abans de* arribar à la antecambra del rey. Antecomarilla. Yestibulum ante regis cubicn- lum. ANTECAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin- cipal. Antecàmara. Proca^ton, i. || Pessa abans del dormitori principal. Anlithalamus, i. ANTEGANT. m. LNViTAToai. ANTEGAPELLA. f. Pessa inmediala à la cape- lla. Àntecapilla. Anterior capella; adítus. ANTEGEDÉNGIA. f. Antecedencia, procedència. Primatus, us. ANTECEDENT, adj. Lo que va antes. Anteceden- te, Antecedens. || m. log. La primera proposició del entimema. Aniecedenle. Antecedens, prima enlhyme- matis proposi lio. || geom. y arit. Lo primer terme de una rahó que*s compara ab lo segon, dit conse- güent. Antecedente. Antecedens, tis. || gram. Lo nom ó pronom que regeix al relatiu. Ànteí;edente, Antece- dens, entis. ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormente, antecedentemente. Ante, prius. ANTECEDIR. V. n. Anaró estar una cosa abans que altra. Prec^der, anteceder. Praïcedo, is. || Tenir una persona ó cosa preferència ó superioritat sobre altra. Preceder, anteceder. Anteceílo, is. ANTECESSOR, m. Qualsevol dels antepassats respecte de sos descendents. Antecesor, Antecessor, is. II En los empleos y dignitats lo que*ls obtenian abans dels actuals. Predecesor, antecesor. Praedeces- sor, antecessor, is. ANTECO, A. adj. geog. S' aplica als que es- tan baix de un mateix meridià y à igual distància de un equador. Antecos. Antaccus. ANTECOLUMNA. f. La aislada en las obras ex- teriors. Columna aislada, antecolumna. Anterior co- lumna. ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera defensa del coll. Antecuello, Colli tutamen. ANTECOR. m. La pessa que està abans del cor. Antecoro. Anterior chorus. ANTEDATA. f. Fetxa anticipada. Antedata. Diei aule scriptum signatura. ANTEDATAR. V. a. Posar la fetxa anticipada. Antedatar. Diem scripto prseponere. ANT CATALÀ. ANT 97 AirTEDILirviÀ, NA. adj. Lo de abans del di- hiTÍ. AniedilHviano. Antedilavianas. ABfTDGIJÈSIA. m. Lo porxo devant la iglésia. iMinglisia, Ecciesiae porticns. || En Yiscaya la iglé- Àparroqaialdealgnns de sos pobles. Anteiglesia, firoehialis ecclesia, parochia, aB. ANTELACIÓ, f. Preferència, comunment de teips. ÀnUlacim. Aniecessio, nis. ANTELIS. m. pi. mit. Dèas tutelars que 'Is grcehs coMocavan en las portas de sas casas. Ante^ íw. Aotelí, crom. àsnOJJLm m. anat. Lo cercle interior de la ore- h.AnkHx. Anielix, icís. AirTEMEBIDIÀ. adj. Lo que està abans del ■i^' dia. AnUmeridiano. Antemeridíanns. ANIKMUIIAL• m. Segona muralla qtie*s posa per defensa de la principal. Antemural, antemuro. Iiram protegens arx. 0 met. Reparo, defensa: y úd^s dia: AirrEMURAL de la fé. Antemural, Propng- Bicalam, i, antemnrale, is. ANTBHfJRALLA. f. iNTKXCaiL. AHTENA. f. nàut. Pal mòlt llarcb, al qual està issegorada la vela llatina. Entena. Antenna, 03. || imA. Aitnff AL. m. Ancell marítim del Gap de Bona* Mpçraosa; la ploma que tè sota las alas es mòlt sm^yesremey eficàs contra las indigestions y l^aesa de la boca del cor, calentantlo ab sòn ièrieh exterior. Antenal. Avis antenalis. AMTEliOlf. m. Lo que antecedeix al nom, com nat, don. Antenomltre. Pncnomen, inis. ANiBMtmA• m. adv. Veu llatina admesa en- tre Is erudits, que vol dir: abans dk tot. Anteom- ■M. Aoleomnia. AMTEPAMAT, DA. adj. Passat, parlant del ^fa,AwUpa$ado. Anteactns. A1VTEPABSAT8. m. pi. Avis ó ascendents, in- í^twtfoi, majfores. Hajores, um, avi, ornm. ANIJEMMÚLTtM, A. adj. Lo que està inmedía- Uoeot abans del penúltim. AnUpenúUimo, Antepe- Qltittai, penultimo anterior. ANTEPILANS. m. Soldats veterans de Roma ^ conipoaían un cos de reserva. Anlepilanos. An- tfflMi, oniiB. ANi'EFiT. f. Barana que impedeix la cayguda fcpiratfes alts. Antepeeho, Lorica, maceria, a;. ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir, Utepono, praepono, is, praïfero, antefero, ers. ANTEPOSABflE. V. r. Anleponerse, preferirse. Kerninem prae se ducere. ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Praelatus. ANTEQUERA, m. Lo natural de ó lo pertanyent ^àntequera, ciutat de Andaluzfa. Ankquerano. Sin- S^OBS, i. ANTERA. f. farm. bot. Aquella porció groga que hrosa tè en son centro. Antera. Antera, se. ANTERIOR, adj. Lo que preceheíx en lloch y ^ps. Anlerior. Antiquus, anterior, superior, prior. ANimORiTATé í. Pfecedèocia temporal de TOMO I. una cosa respecte de altre. Anterioridad, Pnecessio, antecessio, nis. ANTERIORMENT, adv. II. Anteriormnte, kü\è^ prius. ANTES. prop. conj. abans. ANTESALA, f. Lo recibidor immediatament abans de la sala principal. Antesala, antecómara, Procestrium, ii. péR ANTESAU. Esperar CU ella. Hacer antesala. Ex- peclare in procestrio. ANTESTERIES. f. Festas que 's celebravan en Atenas en honor de Bacó, y en que 'Is amos ser- via n als criats. Antesterias. Anlesteria, orum. ANTEVIGILIA. f . Lodia abans de la vigília. An- tevigilia, antevispera. Anlepervigilium, ii. ANTIA. f. Lley que publicà Antí, per la qual se prohibia als magistrats V admétrer ningun convit, à no sér en casas dístingídas. Antia. Antia, se..| Diosa venerada en Anti. Antia. Antia, anciatena, tu, ANTIADIAFORÍSTIGH. m. Contrari als Lute- rans moderats. Antiadiaforista, Antiadiaphorista, e* ANTIARTRÍTICH, GAé adj. med. Remey con* tra la poagra. Antiartritico, Antiartriticus. ANTIASMÀTICH. m. Contrari al asma. Antias^ mdtico, Antiasmaticus, i. ANTIBAQÜI. m. poét. En lo vers llatí peu de dos síl-labas breus y una llarga. Antibaquio, Anti- bachius, i. ANTIGATON8. m. pi. Dos llibres de Jnlio César contra Caton de lítica. Anlicalones. Anticatones, um. ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mòlt temps. Antiguo, Antiquus, avi tus, priscus. || veu. || En los col•legis y altras comunitats, lo qui fà mòlt temps qui està. Antiguo, In veterum collegarum or- dine adscriptus. AB ANTiCH. m. adv. Desde la antiquitat. Desde lo antiguo. Ex antiquo. k LA ANTiGUA. Segons r us ò costum dels antichs. A lo antiguo. Antiquè, velnslè, absoletè. ANTICHS. m. pi. Los que visqueren en los si- gles remots, y 1s homes cèlebres de la antiguitat. Antiguos. Yeteres, um. ANTICIPACIÓ, f. La acció y afecte de antici- par. Anticipamienlo , anlicipacion. Anlecessus, us. | ret. Figura que suposa la objecció contrària y la solta. Anlicipacion, prolepsis. Prolepsís, is, occupa- tio , nis. II Presentiment. Anticipacion. Antícipatio, nis. II Prevenció. Anticipacion. Anleversio, anteoccu- patio, nis. ANTICIPADA. ;f. esg. Ferida feta à trahició. Xn- ticipada. CaHidum vulnos. ANTICIPADAMENT, adv. t. Anticipadamenté^ eon antiripacion. Tempore ante capto. ANTICIPADOR, A. m. y f. Qui anticipa. Anti- tipador. Anticipalor, oris. ANTICIPANT, p. a. ttdHMtieina la febra que 8* adeia n ta . An licipanU, '^^^^^^t ANTICIPAR, V. tyjr ^bii abans del 98 ANT DICCIONARI ANT ANTIGIPARSE. v. r. Fér ó lograr primer lo qne altre pretenia. Anliciparse, ganar por lamano. Prxoc- copari. ANTICIPAT, DA. p. p. Àntieipado. Ànticipatus. ANTIGÓLIGH, CA. adj. Contrari à la eòlica. Anticólico, Antiibeos, i. ANTIGRIST. m. V home diabólich qne ha de perseguir la Iglesia catòlica al íi del mon. Anticristo. Antichristas, i. ANTIGRÍTICH. adj. Qui s' oposa als crílicbs. ÀntUriíico. Critico adversari as, opposilus, contra- rius. ANTIGCELA. f. BHTicCBLà. . ANTIDATA. f. ANTEDATà. ANTIDATAR. v. a. antedatar. . ANTIDEMONIACai. m. Qui nega haver dimo- nis. Antidemoniaco, Antidemoniacus, i. ANTlDISENTÉRlGHy CA. adj. Remey contra ladisenteria. Ante-disentérico. Antedisentericus. ANTIDOTARI. farm. Tractat de contraverís. Antidotario. Antidotarium , ii. || Paratge ahont se guarda '1 contraverí. Antidotario. Antidotorum re- posi torium. ANTÍDOTO. m. Contraverí. Antidoto, contra ve- Mno, Antidotus, i. || met. Preservatiu pera do càurer en algun vici ò falta. Antidoto^preservativo. Cautela, SB, praecautio, nis. ABrnESPASMÓDlCH, CA. adj. Medicament contra 'Is pasmos. Antiespasmódico, Antiespasmo- dlcus. ANTÍFONA. f. Verset que antecedeix als salms. Antifona, Antiphona, se. ANTIFONASI. m. Llibre de cor que conté las .antífonas de tot V any. Antifonal, antifonario. An- típhonarius, ii. ANTIFONER. m. Qui entona las antífonas Anti- fonero. Antiphonarum prascentor. ANTÍFRASIS. í. ret. Figura pera denotar una cosa ab la veu que significa *1 contrari. Antifrasis. jkntlphrasis, is. ANTIGAMENT, m. adv. antiguambnt. ANTIGUALLA. f. Cosa mòlt antigua« monu- ment de la antiguitat. Antignalla, Antiquitatis mo- Dumentum. i LA ANTiGCAiXA. fr. A la ütttigua, Príscè, operè, antiquò. ANTIGUALLA8. f. pi. Usos ò estils que s' usa- van antiguament. Antiguallas, Antiquus usus. ANTIGUAMENT. adv. t. Antiguamente, Anti- què. ANTIGUisdlRií A. adj. sup. Antiquisimo, Anti- quissimus. ANTlGüiSSIMAllfENTt adv. m. sup. Anliqui^ simamentE. Antíquissímò. ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antigüè^ dad. Anriquitas, vetustas, atis. ANTILMINTIGH, CA. adj. Contrari als cuchs. YermifvgOf antielmintico, Yermifugus. ANTILOGIA. U Oposició aparent de ua text ab altre. AntUogia. Sententiarum inter se contradic- tio. ANTIMONI, m. y ANTIMÓNIA. f. ant. Mineral que's troba com- binat ab altras substàncias. Lo mès comú es mòlt pesat, mitjanament dur, gris ò ménos clar. Antimo- nio. Stibium, ii, stimni, indecl. ANTiMom CRU. Massas sòUdas, formadas de agullas cristallinas, brillants, de un gris blavench, que tacan de negre 'Is dits y paper ; posadas al foch se fonen fàcilment, y desprenen un gas sulfurós ; insolubles en la aygua, solubles en F àcit hidro-clòrich ab desprendiment de àcit sulfurós. Conté un poch de arsénich y sulfuro de plom y de ferro. Són us es mòlt comú en la veterinària. Sulfuro de antimonio, Sulphuretum antimonii, stibium , ii, antimonium crudum. ANTIMONIAL. adj. Pertanyent à lo que es de antimoni, com polvos antimonials. AntimoniaLSú" biatus. ANTIMONIAR. v. a. En las fundicions de lletra barrejar lo metall comú de ellas ab V antimoni. Antimoniar. Stibio plumbum miscere. ANTINEFRÍTIGH. adj. Remey contra 1 mal de pedra, ronyons y eòlica nefrítica. Antinefriúco. An- tínephriticus. ANTINÒMIA, f. Contrarietat de lleys en lo dret escrit, ò de dos llochs en una mateixa lley. Anit- nomia. Antinòmia, ae. ANTIPAPA. m. Qui pretén sér papa contra 1 llegitim. Antipapa. Antipapa, a;. ABiTIPAPAT. m. La il-legílima dignitat de an- tipapa. Antipapado. Antípapatus, us. ANTIPARA. f. ant. Cansell, biombo. Antipara^ antepuerta. Operculum , i. || ant. mitjas, calsas ó polaynas pera resguardar las camas y peus sols per devant. Antipara, ANTIPATIA, f. La Oposició de geni ó natura* lesa qne tè un subjecte à altre. Antipatia. Bissiden- tía, antipathia, ae. ANTIPÀTIGH, CA. adj. Lo que tè antipatia. Antipútico, Oppositus, contrarius. ANTIPERÍ8TA8I8. f. Augment de vigor de una cosa per la oposició de altre. Anliperistam, Antipe- rislasis, is. ANTIPERI8TÀTIC3I. adj. Lo que pertany à la antiperístasis. Antiperistàtico. Ad antiperístasim per- tincns. antípoda, m. Los habitants de la terra dia- metralment oposats en la situació. Antipoda. An* tipodes, dum. ANTIPT08IS. f. gram. Figura que posa un cas per altre. Antiptosis, Antiptosis, idis. ANTIPÚTRTT. adj. Contra la putrefacció. A«- tipúlrido, Antiputridus. ANTIQUAR. Calificar de antiquada una paraula ó locució. Antiquar, Antiquo, as. ANTIQUARI, m. Qui fà particular estudi en 8a«> ber las cesas antiguas. infíeuorto. ▲ntiq•ariíiiy ÍJ. ANT CATALÀ. AUTIQUATi DA. adj. Antíeuado. Tnasítatos, ob- soletus. ABITIQÜIOR. adj. y. ANTIQUiSSIM, A. adj. sup. íntigcíssim ANTIQUissIMAllIENT. adv. m. sup. aktiquís- sufAMKfrr. ANTIQUITAT. f. antiguitat. ANTIQUITATS. f. pi. antiguallas. ANTIRAHÓ. f. ant. iDJúria^ injaslícia. Sinra- zon. iDJnria, ac. ANTISGI8. í. ast. Dos punts del cel igualment distants dels trópichs. Aniiscios. Antlscius, ii. ABmSGORBÚTIGH. m. med. Remey contra 'i escorbatf. Antiscorbútico. Àntiscorbuticus, i. ANTIsniLtTIGH. adj. Medicament contra 1 mal venéreo. Antisifilitico, Antisiíiliticus. ANnSPODI. m. farm. Confecció que supleix per r espodi. Antispodio. Antispodium, ii. ANTISTROFA. f. gram. Figura que s' usa quant s' anteposa ó posposa un terme respecte de altre. Antistrofa. Antistrophe, es. antítesis, f. ret. Figura ab que una paraula ó sentència s' oposa à altra. Antítesis, contraste, Anthiteton, i, antithesis, is. || alg. Mutació de quan- titats de aíirmativas à negativas. Antítesis. Anthite- sÍ5, is. Q gram. Mutació de una lletra en altra. An- tàesis. Anthitesis, is. ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi haja en Dèa tres personas. Antitrinitario. Antitrini- tarius, ií. ANTrVENÉREO. adj. ANTisiFiLÍTicn. ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo, Libido, effrasnata cnpiditas. || Gaprilxo, desitg vehe- ment en especial de las donas prenyadas. Antojo. Malacia, pica, ír. ANTOIXADÍS. adj Qui fàcilment se deixa go- bemar del sèu antoix. Antojadizo, Yarius, levis, in- coDstans. AIVTOIXAMENT. m. antoix. ANTOIXARSE. V. r. Encapritxarse, ó tenir gran desilg. Sols s' usa en tercera persona del singular janl ab lo pronom se y me, te, li. Antojarse. Animi ievitate vehementer cnpere, appetere. ANTOLÍ. n. p. de home. Antolin. Antolinus, i. ANTOLOGIA, f. Col-lecció de epigranimas. in- tología. Antologia, s. ANTON. n. p. de home y ANTONI, n. p. de home. Antonio, y Anton co- mnnment lo qui pren lo de sant Anton Abat. Anto- nius, ii. li La gramàtica de Nebrija. Arte, Latina; grammaticíc ars. SA5T ANTON s' ENAMOBA DK UN PORCH. fr. fam. CLLS U HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMORAN. VESTEN ANTON QCE *L QUE QUEDA JA 'S COMPON, ref. Que 'ns aconsella tractarnos bè pera allargar la vida, advertint que 'is que sobrevihnen fàcilment s' acon- solan, Él anoche se muriò, ella hoy casarse quiere; guay de quien muere. Quisque síbi consulat. ANTÒNIA. D. p. de dona. Antònia. Antònia, se. ANÜ 99 ANTÒNIA, m. Religiós de sant Anton. Antmtia- no, antonino. Antonianus, i. || adj. Pertanyent à An- toni. Antoniano. Antonianus. ANTONIETA. f. n. p. dim. Antonita, Afitonieta, Antònia, o). ANTONINIADA. f. Títol de un poema de Gor- dia. Antoniniada. Antonínias, adis. ANTONINO. n. p. Antonino. Antoninus, i. ANTONOMÀSIA, f. ret. Figura que substitu- heix un nom propi per un apelatiu, ó un apelatiu y patronímich per propi. Antonomàsia. Antonomàsia, ai, pronomínatio, nis. ANTONOMÀSTIGAAIENT. adv. mod. Per an- tonomàsia. Antonomósticamente. Antonomasticè, per antonomasiam. ANTONOMÀSTIGH. Lo pertanyent à la anto- nomàsia. Antonomústico, Ad antonomasiam pertí- nens. ANTORA. f. Planta contraverí del acónit. Anto^ ra. Aconitum salutiferum. ANTORXA. f. Atxa que fa molta llum. Antonha, Tífida, a% cereus, i. ANTORXAT. m. entorxat. ANTORXERA. f. ATXERA. |{ ter. LLUMANERA. ANTOSTA. f. ter. escudellsr. || matnei.l. ANTRAGAMBIAR. v. n. ant. alternar. ANTRETAYAR. V. a. an t. entretallar. ANTRISTAHIR. V. n. ant. entristir. ANTROPÓFAGO. m Qui s' alimenta de carn humana. Antropófago. Anthropophagus, i. ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la Sagrada Escriptora, que atribuheix à Dèu, alls, mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo- gia, ae. ANTUBI. ÍDB PRIMER ) m. adv. De cop, de re- pent. De antuvion. Subilò, repenlè. ANÚBIS. m. Divinitat dels cgfpcios, raitat home y mitat gos, que empunyava un sistre ó una palma en una ma y en la altre un caduceo. Anubis. ANUÉNGIA. f. Condescendència. Anuencia. An-. nuentia, a$. ANUIG. m. ENUIG. ANUJAR. V. a. y sos derivats, endur. ANUL-LABLE. adj. Lo que's pót anul-lar. Aiw^ labk. Quod rescindi potest. ANUL-LAGIÓ. f. Abrogacíó. Annlacion, Rescis- sió, abolitio, nis. ANUL-LADOR, A. m. y f. Qui anuNa. Anuln-^ dar. Abrogator, is. ANUL-LAMENT. m. ant. am^dilament. ANÜL-LAR. V. a. Llevar lo valor à alguna lley, tractat ó privilegi. Amilary invalidar^ derogar. Le- ges etc. relexere, irrilas facere. || rescindir. || ani- quilar. II adj. Lo quart dit de la ma. Anular. An- nularius, ii. || Lo que lè forma de anell. Anular. Instar annuli. || astr. Se diu del eclipso de sol quant la sombra cobreix tol lo disoo, deixant al entoïn sola una llista de llum en forma de anell. Anular. Annularis. 100 ANY DICCIONARI ANY ANUL-LATIU, VA. adj. Lo que lè poder de anal-Iar. Anulativo. Deroga lorius. || rescissori. ANUNCI, m. Avís al públich. Anuncio. Nuociam, ü. II Pressagi ópronóstich. Anuncio, Augurium, prae- sagium, ii, ornen, inis, annantiatio, nis. ANUNCIACIÓ, f. ANUNCI. II per antonomàsia. Festa en que 's celebra la embaíxada, qae '1 Ar- càngel sant Gabriel portà à la Verge Maria del mis- teri de la encarnació. Anunciacim. Beatao Yirgiois HariSa qae encara que's fassa la guerra, 's procuren nilar los perílls de una batalla. Cien anos de guer- %il no mn dia de batalla. Uoius diei pr^Blium, quam beOi centum annorum noxius est. GOSITAR ANTS. fr. JA TÈ ANTS Ó 1É SOS ANTS. CCIFURANTS. fr. FÉRANTS. 1. 2. ei iQui i CENT ANTS TOTS SBRÉM CALVos. ref. Dcno- It^ae DO esperàm véurer verificat allò de que's par- li. Àïïtes de mil anos todos seremos canós. Mille erit ttteaooos oemo non vertíce canus. ei CBIIT EN CENT ANTS, Ó DB MIL EN MIL ANTS UNA VE- ^^H. ir. Denotií qiae una cosa soccebeix rara vega- ] ANY 101 da. Rara veZy por jubilea. Per rarò, minimè s«pó. DEL ANT DB LA PICÓ. loc. fam. Dc temps mòlt an-* tich. Del tiempo del harpa. Olim. DB TRES ANTS. m. adv. Sc diu de lo que (è tres anys. Trescmejo. Trimos. DURAR ANTS T PANTs. fr. Durar mòlt. Jkurar una elemidad, ser etemo. iEternnm, diuturnissimum esse. EIXIR DE MAL ANT. Passar dc misèria à millor for- tuna. Salto de mal aSio. Ex adversa in secundam fortunam mutatio. BNTRB ANT. Eu lo discurs dc cU. Entre ano. Intra annum. FÉR ANTS. fr. Arribar algú en cada any lo dia que correspon al del sèu naixement. Cumplk' anos, Na- tàlia celebraré, annum explére. || Havérhí anys que .lí& esdevingut alguna cosa. Hacer aMs. Gompdeo, es. •IJ'jOpKse bona vida. Darse buen tiempo. Geoio aut de< liCii^ jttdulgere. A anys pel mòlt que d^bilitan. De euarenta anos^UtiiL• no te mojes la ^rriga. iState provectà balnea vííabifiv' JA TÈ ANTS ó sos ANTjí. J{^ ^ér vclIa alguna cosa. Ya tiene anicos ó ya tiené ms ^uos. Provectà laborat aelate. JDGARSE 'ls ANTS. fr. mot. Jugar sens interès. Ju- gar los anos. Ludum nullo proposito pr^smio exer- cere. l' ant de maru castanta. exp. fam. ab que's des- précia alguna cosa per antigua, ó que no's creu. Bn tiempo de Maria Castana, ó del Rey que rabió, ó d$^ ano de euarenta. Ad calendas grascas. LO MAL ANT ENTRA NADANT. ref. DCBOta lo porjudi- cial que es la excessiva pluja al principi del any, perquè dessubstancia la terra. El mal ano etHra na- dando. Sterilem ioilio ímbres obnuntiant annum. LA MITAT DEL ANT AB ART T ENGANT, LA ALTRA MITAO AB ENGANT T ART. Tcf. Dcuota 1 modo de víuroT de alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad del ano con arte y engauo y la otra parte cm engano y arte. Fraus in bomines dolusque totum domin^tur a;vum. LO QUE NO ES MON ANT NO BS MON DANT. ref. EX|dÍCa que no debém fér cas dels esdeveniments passats que no han estat à nostre cuydado. Lo que no fué eu mi ano no fué en mi dano. PraBterita non núbi dam- na nocent. LO QUE NO SUCCEUEIX BN UN ANT, SUCGBHEIX BN UN INSTANT, ref. Denota la contingència y varietat dels successos humans. Lo que no acaecCj sucede ò èe hace en un ano^ acaece en un rato. Accidit puncto, quod non conliogit in anno. Multa cadunt inter calicem supremaque labra. LOS ANTS HI SON. fr. Ddnola l' efecte que la edat causa en las personas decahent la robustesa y sa- lut. ilfMIBÍiÜP< dias en balde. Vires deficiunteu^do- BON. fr. LA EDAT NO HI ES. M BAMQMT. ÍT. VOJ^U fW' 90D0- 102 ANY DICCIONARI ANY ta la satisfacció que'ns causa algana cosa ó persona qae estimàm. Quitar mil cana%. Rem gratam summo quempiam gaudio perfundere. MAL ANT. inter. fam. pera donar fursa à lo que s' afirma, y dirho ab èmfasis. Mal ano. Absque dubio. \ MÀLVIÀTGE. MAL ANT LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal à algú. Mal ano para alguno, iMalum! MAL ANT Ó BON ANT CUATRB CABEN EN UN BANCH. ref. Àlndeix als oficis de justícia, qae en las iglésias te- nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re- gidors y '1 síndich procurador. Buen ano ó mal aiio euatro caben en un banco» Sivè sterilis, sivè fertilis sit annos, jusUtise manera, jara et potestates non vacant. NO bstAn en los ants tots los encants, ref. j^í-' pïtr un any. Cordero. Agna, ae, agnus, agnellus, verteix que no sols los vells, sino també los ioy^'Ae-' nen astúcias y manyas. No en los anos esUinUíídos los enganos. Non solum senectus, juverftutis ^doque «tas dolis abundat. QUI À trenta ants no TÈ seny JT/à.•^piRANTA NO TÉ CABAL k CINQUANTA AL HOSPITAL.' féí,'l)enOta qUO qui à trenta anys no tèjudix^i,*. 9b. dificultat lo tindrà desprès per aumentap'sòs interessos. Quiendlos treinta no asesa, no'tçv^prarà dehesa. Trigenarias commodis et judicio carens semper pauper erit. QUI k VINT ANTS NO TB SBNV Y k TRENTA NO TÈ ROBA, TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI À TRENTA ANTS ClC. QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. CXpr. fam. S' aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te mete en camisa de once varas, iQuid tibi cum alienis negotiisl TAL DIA FARÀ UN ANT. fr. Denota '1 poch cuydado que dóna alguna cosa. Tal dia hard un aiio, Nihil re- fert, nibil interest. TOT SERVEIX Ó FÍ SERVET UNA VEGADA EN l' ANT. ref. Ensenya qae las cosas que's desprecian per de po- ca entitat, solen aprofitarse alganas ocasions. Las migajas del fardel d veces saben bien. Cum cogit ino- pia, etiam sibi reliquia; placeot. tríurer lo ventre de mal ANT. fr. Saciar la fam. menjar mès ó millor de lo que s' acostuma. Sacar el vientre de mal ano. Satius assueto edere. UN ANT PER ALTRE. loc. quc usau los Uauradors pe- ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's deixa descansar. Ano y vez, Alternie annorum in agrís vices. VISCA MÒLTS ANYS. expr. dc agrabiment. Viva mu- chos anos. In (eternum vive, >alvus esto. |{ expr. iron. ab que's desprecia alguna cosa. Viva muchos anos. In a^ternam vive. ABfYADA. f. La cullita de cada any. Anada, co^ itcha. Adorea, a;, fruges, um. || Lo discurs ó temps de un any. Xnada. Anni tempus. || Lo temps bo ó mal que fà en V espay de un any. Anada, Annua temperies. || La renda de un any. Anatn, Annata, x, k LA MALA ANYADA DONARU PASSADA. TCf. QUI DIA PAS- SA ANY EMPENY. "«TU AHTAOA. fr. Dret qae*8 paga al ingrés de qualsevol benefici ecclesiàstich, pensió ó empleo cular; y es la meytat de són valor en lo primer ai També se anomena així la quantitat qae's paga ; los títols, y per ï bonorífich de alguns empleo altras cosas. Media anata, Dimidii anni proven tus ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ai dir, Addo, adjicio, is. || Dir mès de lo que no es i cosa. Anadir. Aageo, es, addo, is. ANYAL. adj. Lo que's fà ó esdevé cada ai Anual, aTtaZ, Annuus, annualis. ANYEJAB, V. n. ant. Sér antigua alguna co Anejarsél'fnhejecerse, Senesco, vetutesco, is. || Al rarse'•hML cósas ablo transcurs del temps. Ànejai SçiUfcSCp, veterasco, is. ':• ABhfEIX. m. Lo fill de la ovella antes de cu II met. Manso, dòcil y bumil. Cordero, Mitis, nis, bumilis. ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella c no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus snbi matus. II Lo que mama de la seva mare, y de al ovella. Cordero endoblado. Ubera matris, et aliè sugens. ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus. ANYL•LL DE LLET. Lo quc mama y no pastura. Lech recental, cordero de seceslo, Subrnmus, lactens agni ES UN ANYEL DE PA fr. ES UN ÀNGEL. POSAR À ALGÚ MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhi à la rahó quant antes estava mòlt obstinat. Pont mas blando que una breva ó que un cordoban. Alií pacatum reddere. QUANT DE MAL JDST YÉ l' ANYELL MAL PROFIT FJ LA PELL. ref. Denota que 'I mal guanyat dura po< Quien por codicia viene d ser rico corre maspeligro, malo vino el conejo, aldiablo ird el pellejo. Male pa malè labuntur. Salis onus unde venerat ilkic abi ANYELLAR. V. a. Parir la oveja, Ovem par& ANYELLET. A. m. d. Corderilo, corderilío, A nellus, i. ANYETAR8E. V. r. ant. Envellirse. Anejar Senesco, velatesco, is. ANYINA. f. La pell del corder de un any. Aíiti Si esta adobada. Cordero. Agnina pellis. || La lla del anyell. Anino. Agnina la na. ANYINS. m. pi. Tota mescla de llana. Anin Yellus agnioum. ANYOR. m. y ANYORAMENT. m. y ANYORANSA. f. Inquietut, pesar per la priv ció ó us de algana cosa. Deseo^ anhelo, Yeheme cupiditas, avíditas. ANYORAR. V. a. Desitjar la companyia dels a sents, ó alguna cosa que no's tè. Zchar menos. Des dero, as. ANYORARSE. V. r. No trobarse bè en algí lloch. No ballar se, Màl^f incommodè se habere. AHONT UI UA MENJAR, Ó MENTRES HI HA MENJAR NO ANYORO. ref. Denota que las conveniéncias fan q\ algú no trobo à ménos als pares dels qoe s* ha au APA CATALÀ. APA 103 pAT^X. Buena vida padre y nuídre olvida. Dum míhí suot commoda, alia sapersunl. Amos. adj. ant. ància. || iNTicn. || vell. AlRy A. m. y f. Qui apeteix. Apeieoedor, Appetitor, is. APETIR. Y. a. APETÉIXEB. APETIT, m. Gana de menjar. Apetito, gana de comer. Aviditas, atis. || Desitg vebement. Apetito, Yehemens cupiditas. || met. Lo que excita 1 de- sitg de alguna cosa. Apetito, golüria. Cupidia, ap- petentia, se. || antoix. APETIT CARNAL. Besitg luxurlós. Apetito eamal, salacidad, Salacitas, atis. DONAR APETIT T POSAR EN APETIT. ExcitarlO. BXCUar^ avivar el apetito. Appetitum irritaré, edendi cupidi- tatem lacescere. BNCÉNDRERSE l' APETIT, fr. Excitarso la gelosia en las bèstias, y la passió del amor en las personas. Recalentarse. Libidinem excitari. TENIR APETIT, fr. APETÉREE. REFEENAR LOS APETITS. Modorar las passions. Befre^ nar, domar las pasiones. Cupiditates refraenare, comprimere. APETIT, DA. adj. Apetecido. Expetitns. APETmu. adj. fil. Ques' aplica àla potència ó facultat de apetéixer. Apetitivo. Appetens. APETITÓS, A. adj. Menjar que excita V apetit. Apetitosa. Jucundus, gratus. || met. Dit de qualsevo cosa que mou lo desitg. Apetitoso, atractiva, Appe- tendus, appetibilis. || apetidor. APEYLAR. v. a. ant. apel-lar. APIADAR8E. V. r. Compadéixerse. iinodarse. Misereor, eris. APIADAT j DA. p. p. Apiadado. Misertos. APIGAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fulletas de la qual rematan ab punta. Apicado. Apicatus. ÀPIGE. m. Extrem superior, ó la punta de qual- sevol cosa. Apice. Àpex, icis. || Lo punt mes àrduo de una dificultat ó qüestió. Apice. Rei summa. || met. La mínima part de alguna cosa. Apice, pizcatilde. Minima, diminuta pars. || Yirguleta de las que afe- geixen los hebreus à sas lletras. Apice. Àpex, icis. ESTAR EN LOS ÀPICES. Entéudrer ab perfecció una cosa. Eslar en los ópices de una cosa. Rem apprimò nosse. NO DISCREPAR EN UN ÀPIGE. No exccdir CU res. No exceder en un àtomo. Ne latum quidem unguem dis- creparé. APIGH. adv. piCH. APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador. amontonador. Accumulalor, is. APILAMENT. m. La acció y efecte de apilar. Amontonamiento, Cumulatio, coacervatio, congestió, nis. APILAR, v. a. Posar una cosa sobre de altras fent pila ó munt. Apilar, amontonar. Coacervo, as, congero, is. [| met. Mesclar mòKas espècies sens elecció ni orde. Amontonar. Coacervo, as. APILAR8E. v. r. apilotarsb. APILAT, DA. p. p. Amontonado. Cumulatus. APILOTAMENT. m. Apilament, amontonamenl. Ammimamiento. Coacervatio, nis. 108 APL DICCIONARI APL APILOTAR. V. a. IPILiU. ATIEROSSàR. APILOTARSE. V. r. Juatarse de cop mòlts ia- dividuos. Àgolparse. GodAuo, is. || Enredarse, férse pilotas ó terrossos. Envedijarse. ImpUcari, tnrbari, iotricari. | met. Barallarse. Empelotarse,envedijarse, Rixor, aris, jargo, is, pugnis impeti. APILOTAT, DA. p. p. Àgolpado. Conflaxus. || Efwedijado, Implicatus. APINYAMENT. m. La acció y efecte de api- nyar. Apinadura, apinamiento. Gonglobatio, nis. APINYAR, y. a. JaDtar mòlt estretament unas casas ab altras. Apinar, coser. Arctè congerere, pre- meré. APüVTABSE. V. r. Jantarse las cosas apretant- 86 unas ab altras. Apinarse, Gonstipari, cobairere. APINYAT, DA. p. p. Apiiiado. Gonstipatus. || adj. Lo que lè figura piramidal, com la pinya. Api- nadó, Strobili figuram referens. APIRO| A. adj. quím. Lo que resisteix lo foch. Apiro, Apírus. APIROTAT, A. adj. AVOL, dolent. APIS ó SEKAPis. m. Bou al que tributavan los egipcis bonors divins per que s*imaginavan que la ànima de Ossiris bavia passat al cos de est animal, denominat aixi *l fort, b déa poderós. Apis, ApiT. m. Planta que creix fins à la altura de dos 6 tres peus , tè las camas semblants als carts, però mès petitas, las fullas à las de la xirivia, y de co- lor mòlt eixit. Apio, Apinm, ii. ÀPiT BORT. Lo que naix sens cultiu y tè las fullas semblants à las de la cicuta. Apio borde, peregil de asM. Helioselinum, i. ÀPiT cABALLiR. Plauta do cama quadrada, las fu- llas compostas de altras mès petitas, las flors gro- gas pel endret y blancas pel revés. Apio caballar. Peuoedanum silaus. Apit de atgua. Lo que es cria en los ayguamolls. Apio de lagunas ó palustrCj peregil de agua, Paluda- pium, ii. II Planta de la isla de Gandia; las camas primas y rojencas, y las flors semblants à la de la ruda. Apios, Apium creticum. ÀPiT DE MACEDÒNIA. Lo quo es Semblant al julivert bor I, la flor blanca en forma de rosa y es mòlt arc- màtich. LevisticOy peregil de Macedoma. Tbissclinum, equapium, ii. APITRAR. V. a. Abandonar, dir fàstichs. Abo- ckomar, denostar. Pndore suffundere. APITRAT, DA. p. p. Denoslado. Pudore suffn- 808. U CorridOy confuso. APLAGABLE. adj. Lo que s pót aplacar. Aplaca- ble, Placabilis. APLAGADOR. m. Qui aplaca. Aplacador, Placa- tor, sedator, is. APLAGAMENT. m. La acció y efecte de aplacar. Aplacamiento. Placalio, mitiga t:o, nis. APLACAR. V. a. Suavisar, mitigar. Aplacar. Placo, sedo, mitigo, as. |j apacigüír. APLAGAR8E. V. r. Sosscgarse. Aplacarse, Iram reccdere. APLAGATy DA. p. p. Aplacado.Seú^ius. APLAGUT, DA. p. p. PLAGUT. APLAHER. adv. m. APLER. APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, ai nador, Gomplanator, is. APLANADI7RA. f. ant. La acció de aplan Aplanamiento, allanamiento. Gomplanatio, exffiqua nis. APLANAMENT, m. Obra de aplanar. Aplai miento, allanamiento, Gomplanatio, nis APLANAR. V. a. Posar plana alguna snperfíc Aplanar, allanar, Gomplano, as. || Fér mòlt dan nna cosa ó altra que li cau sobre. Hacer torti aplastar, Gomplano, as, in massam aliquid» ami forma, redigere. || Tirar à terra, destruir, arru nar. Arrasar, Everto, is. || Dit de alguna cosa op mintla. Alortujar, Premendo complanare. jj Dit fusell, escopeta y arma semblant, posaria en din ció pera dispararia. Apuntar, Arma, jactnm inten< re. II ter. planxar. || ribotejar. assarronar. 1. || m Superar alguna dificultat. Allanar, Supero, eno as. II met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo, II Facilitar los medis pera la consecució de algí cosa. Allanar, Diem sternere. || met. Aturdir, dei: pasmat à algú. Aplanar, Obstupefacio, is. APLANAR LAS COSTÜRAS ó LA ESQUENA, fr. met. fà assarronar. APLANAR LO BASTÓ. Pegar de pla. Tereiar el ba$ ó elpalo, Pleno ictu feriré. APLANAR8E. v. r. Gàurer à plom algun edifi Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. || met. Subjectai à alguna lley ó tracte. Allanarse. Sese subdere. APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada, Go planatus. || Arrasat. Arrasado. Gomplanalus. || pi APLANTILLAR. v. a. Ajustar una cosa à plantilla. Aplantillar. Goa^quo, as, ad normam adi quare. APLA88AMENT. m. Gitació judicial, senyah lo temps y circunstancias. Aplazamiento, Yadimoi denuntiatio. APLA88AR. V. a. Gitar, convocar, cridar [ temps y Uoch senyalat. Aplacar, acotar, senalar d Goeandi locnm tempusque condicere. APLA88AT9 DA. p. p. Aplazado. Notatus. APLATAR. v. a. ant. amagar. || aplanar. APLATAR8E. V. a. ant. AJUPIRSE, AJOCARSB. APLATEJAR. v. r. platejar. APLAUDIR. V. a. Gelebrar ab paraulas ó dem< tracions de alegria. Aplaudir, Alicui applaudeí fftvere. APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudida. Plansus. APLAURER. V. n. ant. plàurer. APLAU80. m. Aprobació ó alabansa pública demostració de alegria. Aplauso. Applausus, us. APLEGH. m. Multitud de gent reunida. Gent golpe de gente. Hominum magna freqnentia, mul tudo, turba. || La confluència de mòltas cosas en 1 mateix llocb, com de ayguas. Acogida, Gonflubiui ii. II Rotllo de gent. Corro^ corrillo. Girculos, i, tr APt CATALÀ. APO 109 yïüm, ü. 0 Indigestió del ventrell. Àsiento, Graditas, aUs. I ant. fiaa. Q bímat. DE APLBCH T DE FONTADA, MÒLTA DONA IX AFRONT ADA. Tef. Dóna à enléndrer que mòltas vegadas las devo- cions se prenen per pretès t per la diversió y plaher. Romeria de cerca, mwho vino y poca e^ra. Ad proprium peregrina coit carn turba sacallum. Plarima vina frnnnt rara qae cera liquelí. APLEGA, f. Acció de aplegar la cuUila. Recokc- dmi. Coactara, as, collectus, us. [| La acció de de- manar almoyna. Demanda, cuesta. Eleemosyna; cor- rogatio, exactio. APLEGADA, f. APLEGA 1. APLEGADÍS. adj. Lo qne's junta sens elecció, sols pera augmentar lo número. Allegadizo, Collec- titius, adventitíus. 0 Lo que va junt ab altres de sa espècie, y regularment se diu del bestiar que pas- tura en remat. Gregal. Gregarius, ii. APLEGADOR. m. Qui demana almoyna. De- mandador, cuestor, Stipis poslulator. || Espècie de caixó obert de devant y un mànech al detràs, que serveix pera arreplegar las escombrarias. Cogedor. Domesticarum sordium excipulum. || Rotllo petit de estora que's posa sota las llàntias, y també pera recullir las escombrarias. Cogedor, valeo. Sordium, ii, excipulum, i. || Lloch ahont s arreplega gent de mòltas nacions Emporio. Emporium, ii. APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar. Allegamiento. Gollectio, nis. APLEGAR. V. a. ARaEPLEGAR. II ARRIBAR. || CAP- TAR, CÜLLIB. APLEGAR8E. V. r. àrreplegarse. APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso,pa$\to, Pedeteotim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre- cipitació. Qwdo, quedito, Sensim. || Lentament, de espay. Paco à poco, à paso sosegado^ poso enlre poso. Leotè, otiosè. APLERET. ddv. m. apler. APLETIA. f. med. fàh canina. APLETAR. v.a. Albergarse 'I bestiar en algun pa- ratge. Majadear, rii6t7ar.|In ovilía pecusse recipere. APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re- ceptns. TERRA APLETADA. fr. Lloch ahout fau nit los pas- tors y bestiar. Majada. Ovile, is. APLICABLE, adj. Lo que's pól aplicar. Aplicable. Applicabilis, aptabilis. APLICACIÓ, f. La acció de aplicar ó aplicarse. Aplkacion. Applicatio, nis. || L' esmero, diligència y cuydado ab que's fà alguna cosa y particularment en r estudi. Aplicacion. Applicatio, ad aliquid pro- pensió. II La acció de acomodar alguna espècie, text ó passatge. Aplicacion. Applicatio, nis. || Lo destino de alguna cosa al us que déu tenir. Aplicacion. Ap- plicatio, nis. II for. ADJUDICACIÓ. II astron. Lo movi- ment ab que'l planeta mès velós se va aproximant al ménos velós. Aplicacion. Motus, quo planeta velocior ad remissiorem accedit. APLICADA, f. geom. La línea recta tirada de un punt de la circumferència de una curva perpen- dicularment à son eix. Aplicada, ordenada. Linea ordinatim in quavis figura applicata. APLICADÍ8SIM, A. adj. sup. Aplicadisimo. Val- dè applicatus. APLICADOR, m. Lo qne's déu aplicar. Aplicel•' dero. Applicandus. || aplicable. APLICAMENTS. m. pi. ant. aplicació. 1. APLICAR, v. a. Junlar ó posar una cosa sobre de altra. Aplicar. Applico, as, adjungo, is. || met. Apro- piar, acomodar al propòsit de lo que's tracta algun pensament, text ó doctrina. Aplicar. Accommodo, ap- plico, as. II met. Destinar alguna cosa al us que dèu tenir. Aplicar. Accommodo, as. || met. Posar la aten- ció ó enteniment al estudi ó à lo que's fà. Aplicar, Animum inlendere. || Significar; y així 's diu: aquest terme 's pot apucar à mòltas cosas. Aplicar. Signifi- co, as. II met. Imputar, atríbubir. Aplicar. Imputo, as, adscribo, is. || Imposar; y així 's diu: aplicar un càslich. Aplicar. Impono, infligo, is. || for. Adjudi- car. Aplicar. Adjudico, as. || Dedicar, destinar algú à alguna professió etc. Aplicar. Aliquem applicare, adjicere. APLICARSE. v. r. Dedicarse à alguna ciència ó art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. || Yàldrersc algú de sa indústria. Ingeniarse, aplicarse, Sibi con- sulere, providere. || Posar gran diligència ó esmero, particularment en I* estudi. Aplicarse. Studio ope- ram daro. APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. || adj. Qui lè aplicació. Aplicado. Sludiosus. APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mòlt pes. Aplomar, Opprimo, is. || v. n. arq. Posar à plom. Aplomar. Ad perpendiculum coa^quare. || arq. Examinar si las pa- rets eslana plom. Aplomar. Perpendiculo examinaré. APLOMAR8E. V. r. Enfonsarse, càurer à plom* Aplomarse. Funditús deturbari, corruere. APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad perpendiculum structus. || adj. De color de plom. Aplomado. Plumbeus. APNEA. f. med. Falta de respiració. Apnta, Apnea, aï. APOBRIMENT. m. ant. POBRESA. APOBRIR. V. a. ant. y sos derivats. || empobbir. APOCA. f. Carta de pago,recibo. Finiqnito,y apoca. p. Ar. Apocha, a;. FIRMAR ÀPOCA. fr. Oiorgar carta de pago. Celebro» auctoro, obsigno, as. APOCADAMENT. adv. m. Ab poch esperit' Apocadamcnte. Abjecte. APOCALÍPSIS. m. Llibre canónich de las reve- lacions que tingué y escrigué ï evangelista sant Joan. Apocalipsis, apocalipsi. Apocalipsis, is. APOCALÍPTICH, ca. adj. Pertanyent al apo- calipsis. Apocaliptico. Ad apocalipsím perlinens. APOCAMENT, m. Falta de esperit. CorUdad, apocamiento. Timidilas, atis. APOCAR, v. a. Dísminuhir, acabar. Apocar, Im- minuo, is. 110 APO DICaONÀRI àPO APOGABSE. V. r. Hamiliarse, tenirse en poch. Àpocarse. Sese abjicere. || Encugirse. Encogerse, apo- carse, PnsillaDimilate laboraré. APOCAT, DA. p. p. Àpocado, Imminntiis. || adj. Mesqní. Mezquino, Sordidas. || Pasilànime. Àpocado, PosillaDimis. APOGIN. m. Planla de la Amèrica, la qaal se crea fà fugir als gossos. Apocino, berza perrunaf ha^ bas de peno, yerba de seda, Apocynnm, i. APOGOPAR. V. r. Usar la figura apócope. Apo- topar, Apocope ati. APÓGOPE. f. poét. Fignra que suprimeix la úl- tima lletra del fi de dicció. Apócope. Apocope, es. || anat. Amputació de alguna part del cos. Apócope. Abscissio, nis. || ret. retinéncià. APÓGBIF. adj. Fabulós, fingit. Apócrifo, Apo- cryphus, auctoritate carens. APÓGBIFAMENT. adv. m. Ab fonaments falsos ó incerts. Apócrtfamente. Incertè. APOGROUSnCHS. m. pi. farm. Remey pera detenir ó escampar los mals humors. Apocróusticos. Apocroustici, orum. APOGRISSARIS. m. pi. Diàconos diputats per lospatriarcasde la Iglesia per defensaries interessos II Los nuncis diacas que 'Is papàs enviavan à la cort. D En los monastirs lo qui estava encarregat del tresor. Apocrisarios. Apochrissarii. APODAGRÍTIGH. adj. Se diu dels remeys que excitan las llàgrimas, y tantost las detenen. Apoda- criticos, Apodacrytis, is. APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador. Derisor, cavillator, is. APODAMENT. m. ant. motiu, renom. APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi- llor, jocor, aris. APODAT, DA. p. p. ApoL•do, Irrisus. APODERAR8E. V. r. Férse amo de alguna cosa. Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere. APODERAR EN VELAS. loC. uàut. PORSAR VILA. APODERAT, DA. p. p. Apoderado. Potitus. D m. Procurador. Apoderado, poder habiente, Procura- tor, is. II ant. rich, agaudalat. ESTAR APODERAT DE MALALTIA, loc. aut. Estar atacat fortment de alguna malaltia. Estar atacada de enfer- medad. Horbo atTeclus. coNSTiTUHiR APODERAT, fr. for. Auomeuarlo ab totas las formalitats de la lley. Constituir apoderado. Pro- curatorem nomínare. APODO. m. ant. apodament. APÓD08I8. f. ret. La última part del período. Apódosis. Apodosis, is. APÓFA8I8.f. ret. Negació. Apófasis. Apophasis, is. APOFILITA. f. Mineral en massas, cristallisal en prismas quadrats y modificats de diversas ma- neras; estructura laminosa, y encara que un poch dura, es trencadissa. Apofilita. Apophililes, e. APÓnssis. f. anat. Eminència de un os. Apófi' sis. Apophyssis, is. APOFTEGBIA. f. Sentència brea y aguda. Apo- tegma. Apothegma, atis. APOGEO. m. Lo punt en quejun planeta dista més de la terra. Apogeo, Apogasum, i. Q met. Lo grau mès ; alt à que pót arribar alguna cosa. Apogeo. Apog»Qm,í• j APÓGRAFO. m. Màquina pera copiar los diboi- j xos. Apógrafo. Apographum, i. • APOL-LINAR. m. Nom de home. ApoliíMr. Apot- ] linaris, is. || adj. Lo que pertany à Apol-lo. ApoiimOf apoUnar, Apollineus. APOL-LINARI8TA. m. Sectari de Apol-liur. ApoUnarista. ApoUioaris sectator. APOL-LINEO, A. adj. poét. Pertanyent à Apd- lo. ApoUneo, apolinar, Apollineus, apoUinarís. APOL-LO. m. mit. Dèu fals. Apolo. Pbdl)iii,L Apollo, inis. APOLOGÉTIGH. adj. Lo que pertany à la apth lògia. Apologético. Apollogeticus. APOLOGIA, f. Defensa de alguna persona úobn, comunment de literatura. Apologia, Apollogia,*, defensio, nis. APOLÓGIGH, CA. adj. Lo que pertany al apólogt ó fàbuia moral. ApoJógico. Ad apoUogum pertineos* APOLOGISAR. V. n. Fèr apologias. Apologiz». Apologíum facere. APOLOGISTA. m. Qui fà alguna apologia. Àp9- logista, apologético. Apollogiai auctor. APÓLOGO. m. Espècie de fàbuia al•legòrica, qoe conté alguna màxima moral. Apólogo, fàbuia, Ap<^ gus, i. APOMAT. adj. Se diu del escut que tò unami extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa bolam ostendens. APOPLÉTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la apopleixia, ó qui la pateix. Apopktico. Apoplecticita. APOPLEIXIA. f. FCRIDURA. APOPONAGH. m. farm. Goma rehinosa que's trau de una planta que's cria en Macedònia y s' anomena en llatí «Spondílíum majus, ó panas He- racleum» vè en planxas irregulars, angnlosas, Uea- geras, obscuras, fàcils de trencarse, rogenca en soa exterior, y de un groch algunas vegadas jaspejat ab un roig en sòn interior. Es de gnst agrey amarch. y de olor aromàtích fort y medicinal. Opopómeo, opoponace. Opoponax, acis. j] Planta rastrera, medi- cinal y vulneraria; sas camas semblants al jonch,y surten de ellas als dos costats desde la arrel à la d* ma unas fullas rodonas y grossas com pessas de moneda. Opopónaco, oponànaca, aselepio. Opoponas pastinaca, panacea nummularia. APOQUIR. V. a. atxiqüa. APORGAR. V. a. Sembrar ó senyalar porcaa. Amelgar, aporcar. Jura condere. APORISMA. m. med. Tumor que's fà per der- ramament de sanch entre carn y pell, quant al san- grar s' obre mès la vena que'l cutis. Aporisma. Apo* risma, atis. APORISMARSE. V. r. Fèrse aporisma. Aporit* marse. Aporisma fíeri. APO CATALÀ. APO 111 APORREJAR. V. n. AUconar, pegar pòrradas. També s' usa com recíproch. Àporrear. Fuslè per- CDtere. APORRONAR. V. a. abàndoNía 2. APORTANT, p. a. Traymdo, Uevando, Ferendo. APORTAR. V. D. nàut. Péndrer port. Aportar. Appello, is, ad portam accedere. || portàe. APORTAR8E. V. r. POBTÍRSE. || TEAGTARSB, VEN- TÍLABSI. AP08AR. V. a. ant. Aplicar una cosa à altra, Aphtar, componer, Applico, adjango, is. || àgümulíe, DfPüTàR. d y. a. IMPOSAR. APOSCEBtA. f. med. Pas ràpit dels hamors de ona part del cos à altra. Àposcema, Apocemifias,atis. AP08EMA. farm. ant. Confecció medicinal de herbas y altras drogas. Apodmay pocema^ apocema. Àpozema, atis. APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta. Aposentador. Diyersoriornm designator. || Qui en las jornadas qne fan las personas reals s' adelanta à disposar Y allotjament. Aposentador de camino. Regii hospitíi designator. || ant. Lo qui destinava 1 camp qne havia de ocupar V exèrcit. Aposentador, Gastro- rom metator. APOSKVTADOR DE GASA T CORT. Yocal de la junta de aposentos que tenia vot en tot lo pertanyent à ells. Apountadcr de casa y corte. Unns é congressu de re- gió hospitio. AFOSINTADOR MAJOR DE GASA T GORT. LO presidCUt de la junta de aposentos. Aposentador mayor de casa y eorU. Congressni de regió hospitio prxfectus. AFO^MTABOR MAJOR DE palIgio. Lo qni cuida de la separació de quartos y oficinas. Aposentador mayor depalado. Regiae domns partinm designator. APOSENTAMENT, m. La acció y efecte de apo- senfar y aposentarse. Aposentamiento, hospedage. Hospitinm, ii. || ant. aposbnto. AP08ENTAR. V. a. Bonar casa y habitació à qui va de camí. Aposentar, Hospitium designaré, consti tuere. APOSENTARffi. v. r. Allotjarse. üospedarse, dojane^ aposentarse, Hospitium snmere. |] Establirse ea alguna part com à cap de família. Poner casa, aposentarse. Hospitium snmere. APOSENTATy DA. p. p. ^osentado. Hospitio exceptus. APOSENTET. m. dim. Aposentillo. Gnbicnlnm, i. APOSENTO. m. Qualsevol quarto ó sala de una casa. Aposento. Cella ,| se, cubicnlnm, i. [| Posada. Bospedaje, aposento, Hospitium, diversorium, ii. || En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se véu la representació. Aposento. Scenoï, theatri cu- biculum. AP0SK5T0 DE GORT. Habitació dels ministres y criats de la casa real en la cort. Aposento de corte. In urbe regia ministris et regiis familiis destinata domus. APOnció. f. gram. Figura per la qual se po- san dos 6 mès substantius continuats sens conjunc- dó, peitioe pManyen à una mateixa cosa, com Barcelona delícias de Catalnnya. Aposicion. Appo- sitiò, nis. APOSIÓPEStS. f. ret. reticència. APÒSIT, m. med. Remey que s' aplica exterior- ment. Apósito. Appositnm, i. APOSPASMA. f. med. Descontinuació de las parts orgànicas. Apospasma. Apospasma, x. APOSSESSIONAR. V. a. POSSESSIONAR. APOSTA, adv. m. Adretas. Adredes, de intento , d posta. Consulto. [| f. posta. 1. APOSTADOR, A. m. y f. Qui fà una posta. Apostador. Pignoribus certalor. APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat lod que disputa n sobre si es ó no alguna cosa. Apostar. Sponsionem facere. || Sitnar una ó mès personas ó cabalcaduras en un lloch determinat. També s' usa com recíproch. Apostar, Certo loco spectatores exis- tere. àpostIrselas. fr. fam. Competir ab altre en al^ guna cosa. Apostàrselas. iEmulatione contendere. APOSTASIA. f. Negació de la fé de Jesucrist, rebuda y professada en lo baptisme. Apostasia. Apostasia, aï, é vera religione defectio. |1 La deserció pública del institut ó religió que algú professava. Apostasia, Ab instiluto vel religione accepta defec- tio. APOSTAT, DA. p. p. Apostada, Sponsione cer- talQs. APÓSTATA. m. Qai comet lo crim de apostasia. Apóstata, Apostata, ae. APOSTATAR. v. a. Negar ó aparlarse de la fó de Jesucrist, rebuda en lo baptisme. Apostatar. Aposta to, as, à vera fide deficere. [| Abandonar al- gun indívídno lo institut que ha professat. Apostatar, Ab institnto deficere. APOSTÀTIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la apostasia. Apostútico, Ad apostasiam pertinens. APOSTERMA. f. ant. ^osterma. APOSTIL-LA. f. Nota breu al marge dels escrits. Apostilla, Nota, ae. APOSTIL-LAR. V. n.Posarapostíl-las. Postular. Notis inscribere. APÒSTOL, m. Cada un dels dotse principals deixebles de Jesucrist, als quals envià à predicar lo evangeli per tot lo mon, per antonomàsia sant Pau. Apòstol, Apostolas, i. || Embaixador, enviat. Apòstol, enviadOf embajador, Legalus, i. sÉR CN BON apòstol, fr. mct. fam. Denota que al- gú es mòlt astut ó vellaco. Ser buena hipoteca, Òue- íw, brava, linda caria de pescar, Versipelleç, valdè sagacem esse. apòstols, m. pi. fam. dimissorias. [] carta crkpsn- GiÀL. II for. Testimoni de apelació. Carías de apeld-' cion. Apostoli, oram. APOSTOLAT, m. Ofici de apòstol Apóstolado. Apostolatns, us. || La congregació dels apòstols ó lo col•legi apostólich. Apostolado. Apostolorum, apos- tolicum collegium. II Las imatges dels apòstols. Apostolado, Apostolorum imagíiies. . ♦ 118 APR DICCIONARI APR APOSTOLIGAL. adj. apostóligh. APOSTÓLIGülMENT. adv. m. De un modo apostólich. Aposlolicamente, Apostolicè. APOSTÓLlGHi CA. adj. Lo qae pertany als apòstols ó al papa. Àpostólico, Apostolícos. Q m. pi. Heretges que volgueren imitar als apòstols. Aposto^ licos, Apostolici, orum. i LA APOSTÒLICA. Sèns aparato, ab ménos comodi- tat y companyia de la que correspon.! la Ujera, Expedito agmÍDe. AP08TOLIN8. m. pi. Religiosos que comensa- ren en Nilan lo sigle XIY. Apostolinos. Apostolini, orum. APÓ6TROFE. f. ret. Figura, quant T orador dirigeix la paraula à alguna cosa animada ò inani- mada, present ó ausent. Apóstrofe. Apostrophe, es. APÓ8TROFO. m. Yírgula ò coma en la part su- perior de una consonant pera suprimir una vocal. Apóstrofo, Apostrophus, i, synalephae nota. APOTÀcnCA. f. Secta que ensenya, que '1 re- nunciar las riquesas era de precepte. Apotàclica. Apotactica, 8b. APOTECARI, m. Qui prepara ò ven las medici- nas. BotkariOf apoticario, Pharmacopola, se, medi- camentarius, ii. APOTEGARIA. f. La botiga del apotecari. Boii- ca, Pharmacopolium, ii. APOTEGARIESSA- f. MuUer del apotecari. Mu- ger del bolicario. Bolicarii uxor. APOTEGMA, m. Sentència breu y aguda. Apo^ Ugma. Apothegma, atis. APOTENTAT. àdj. Rich. Poderoso, Opulentus. AP0TE08A. f. y APOTEOSIS, f. Geremònia supersticiosa, ab que ^Is pagans posavan à sos béroes y emperadors en lo número dels Déus. Deificacion, apoteosis, Apotheo- sis, is. APÓTOME. m. alg. La diferència dels números incommensurables, que 's suman pera compòndrer los binomis, trinomis etc. Apótome, Apolome, es. || mús. Part que queda de un to, quant se trau lo se- mitò major. Apótome. Apotomia, as. APOYAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar, Adju- vo, as, patrocinor, aris, opem ferre. || Confirmar al- guna opinió ò doctrina ab rahons ó ab la autoritat de altres. Apoyar, Confirmo, as. || apuntalab. APOYARSE. v. r. Servirse de algun apoyo. Apo- yarse. Patrocinio alicujus inniti. || estbibab. || ret. FUNDARSB. APOYAT, DA. p. p. Apoyado, Protectus, confír- matus, fnltus. APOTATURA. mús. Nota de mitj punt pera suavisar lo trànsit de un punt à altre. Poyatura, apoyaturaí Musicalis nota sonum gratiorem reddiens* APOTO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna cosa. Apoyo, Sustentaculum, fqlcimentum,i. || met. Favor ò protecció. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii. APPARIGI. m. EPIFANIA. APREAR. v. a. y 808 derivats. APtieui. APREGI. m. La estimació que's fà de las perso- nas ò cosas. Aprecio, iEstimatio, commendatio, nis. APRECIABLE, adj. Lo que 's digne de apreci. Apreciable . JSstimabilis. APREGIAGIÓ. f. Avaluació. Valuacion, taza- Jlstimatio, nis. APREGIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadisimo. ^stimabílissimus. APREGIADOR, A. m. y f. Qui aprecia. Apreci»- dor, iEstimator, is. APREGIAMENT. m. APBECI. APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. i£s- timo, taxo, as. [| Califícar, estimar. Apreciar, Com- mendo, estimo, as. APRECIAT, DA. p. p. Apremado, ifistimatns. APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre- ci. Aprecialivo, Ad aistimationem pertinens* APREGONAR. V. a. PBEGONAB. APREGONIMENT. m. Congostde riu entre dos montanyas. Hocino. Angustiae, arum. APREGONIRSE. V. r. Esfrènyerse 1 riu, ó pas- sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per praerupta viarum transcurrere. APREGONIT, DA. p. p. Ahocinado. Angustns. APREHÉNDRER. V. n. Imaginar. Imaginary aprehender. Imaginor, aris. || fil. Concebir las espè- cies de las cosas sèns fèr judici de ellas. Aprehender. Apprehendo, is, menfc concipere. APREHENSIÓ. f. La acció de aprehéndrer. Aprehension. Apprehensio, nis. || Lo fals concepte que ^s forma en la imaginació. Aprehension. Appre- hensio, nis. II La primera operació del enteniment ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits. Aprehension, Idea, x, perceptio, nis. Q embabch, se- grest. II f. En la fisiologia la acció y efecte de agafar los aliments ab las dents incisivas. Aprehension. Aprebensio, nis. APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab poch fonament concebeix ideas de temor ó recel. Aprehensivo, Perterritus, imaginationi obnoxius. || Lo • que pertany à la facultat de aprehéndrer. Aprehen- sivo. Phantasio) proprius. APREMI. m. La acció y efecte de apremiar. Apremio, Coactio, compulsió, nis. || for. Manament del jutge que obliga à cumplir alguna cosa. Apremio, compulsion. Compulsió, nis. APREMIADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre- miador. Oppressor, insertator, is. APREMIADDRA. f. ant. apbemi. . APREMIAR. V. a. Obligar, compel-lir. Apre^ miar, compekr, Cogo, compello, is. APREMIAT, DA. p. p. Apremiado, Compulsus, coactus. APRENEDOR. m. ant. y APRENENT, A. m. y f. Qui aprèn algun art ú ofici. Aprendiz, Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis. APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, T JA VOL TALLAR, rcf. DeuotR quc mòlts no saben fér lo fàcil, y veden íér lo dificil. Aprtndiz de Pi)m§ei, no APR CATALÀ. APR 113 iobe coser^ y qume cortar, Sliolus Minervam se jac- tat. APRENENTATGE, m. L' acle y temps qne s' emplea en apéndrer algao ofici ó art. Aprendizaje, Tirociniam, ii. EX TOT S* HA DE PAGAR l' APBRXENTATGE. ff. DCDO- la que 'Is traballs y contratemps fan prudents als homes. Potros cayendo y mozos pcrdiendo, van asesan- do. Laboríbns docemur. APRÈS. adv. ordinal. Detràs, en seguida de al- gú. En pos ó despues. Posi, ponè. || A mès de això. A mas de eso. Praelereà. || prep. desprès. || prep. Cerca, Ad, circa, juta. || p. p. Aprendido. || adj. instrueix. APRÈS fort POCH. m. adv. Desprès de mòlt poch temps. Dtspím de muy poco. Paacissímnm post tem- pus. EN AmÈs. m. adv. A demés. Ademús, Prsetereà, praBter. APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar. APRESSA, adv. m. depressa. APRES8ADAMENT. adv. m. ant. apresscrada- ment. APRE8SADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre- sadcT. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata, apresador. Pirata, ae, pncdo, nis. APRESSAMENT. m. La acció y efecte de apres- sar. Apresamiento, Captura, a;. APRESSAR, v. a. Fér presa. Apresar, Vi appre- beodere. || Robar una embarcació 'Is piratas. Apre- MT. Pnedor, aris, piraticam exercóre. [I v. a. apres- scaAR. APRESSAT, DA. p. p. Apresado, Prffidatns, vi appreheosos. || apressurat, cuttat. APRESSURADAMEBIT. adv. m. Apresurada- menley presurosamenU, Properè, festinanter. || Ab precipílació y confusió. Apresuradamente, Turbatè. APRESSURAaÓ. f. y APRESSURAMENT. m. La acció y efecte de apressarar, ó apressurarse. Apresuracion. Propera- tio, festioatio, nis. APRESSURAR. V. a. Donar pressa. Apresurar, aeelerar. Propero, insto, praecipito, as. APRESSURAR LO PAS. Caminar mès depressa. Apre- tar^ adelaníar el poso. Propero, as. També s' usa com reciprocb. B9ICARA. SÓN k ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN. lOC. De- nota que algú no vol surtir del pas regular. Nadie nos sigue el aleanee. Lento procede. APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Praícipi- tatus. II adj. Qui va, ó fa lascosas depressa. Apresu- Toào, acelerado, presuroso, Príeproperus, festinus, properans. APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR. APRETADA. f. La acció y efecte de apretar. Apreion, Pressura, aï, pressus, us, oppressio, nis. APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre- tadamenU, estrechamenU. Arctè, strictè, compres- nm. AFRETAJDERO. m. Apretador, cenyidor. Apre-- I. tador, cenidar, Cinctorium, ii. jj Cordó delsombrero. CinixUo. Resticula, ce. APRETADET. m. d. Apretadillo, Tantisper as- trictus. APRETADÍS. adj. Flonjo, bla, que fàcilment se comprimeix. Apretadizo, Quod facilò constringitur. APRETADÍssim, A. adj. Mòlt apretat. Apreior disimo. Strictissimus. APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador, Priemens, constringens. jj Instrument pera apretar. Apretador, Adstrictorium instrumentum. APRETADURA. f. y APRETAMENT. m. APRETADA. APRETADORA. f. Cinta, corda ó corretja pera apretar. Apretadera. Astrictorius funis. APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels forats del nas. Apretadores, Musculi adstríctores ia naribus. APRETAR. v. a. Estrènyer, comprimir. Aprí' tar, Arcto, denso, as. jj met. Estar prop de conse- guir à algú que's persegueix. Apretar, acosar, estre^ char. Vexo, agito, as. || met. Afligir, angustiar. Apretar, Ango, is. || Obrar alguna cosa ab mòlta in tensió ó activitat, així quant fa mòlt fret se dia qne apreta. Apretar. Intensius, agere. || Instar ab eficàcia. Apretar. Insto, as. |] Picar al caball pera que corra. Apretnr, Incito, as. || exprémer. || oruoae. APRETAR À CÓRRER, f. fam. Posarse à córrer. Apre- tar ó echar d carrer, Cursum contendere. APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma- no. Acrius animadvertere. APRETAR LO PAS. fr. Caminar mès depressa. Apre^ tar el poso, apretar ó picar de «o/eto.fGradum acce- leraré. APRETAR LAS ESTOPADAs. fr. Estréuyer à algú en al- guna disputa ó argument. Apretarle d uno las clatti^ jos. Argumentis urgere. NO m' APRETEU, que DIBÉ LO QUB NO VOLDREU, fr. DO* nota que algú dirà las faltas de altre si V apura mòlt. No me apreleisy que diré lo que oir no quereis. Tuis te depingere coloribus me vis. APRETAT, DA. p. p. Apretodo, Afilictus. ESTAR APBETAT ó VÉURERSE MÒLT APRETAT. Estar 60 gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al lobo. In summo discrimine versari. || Estar ab mòlta escassesa. Estar en apuro, Inopia laboraré. APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez, apretura. Angustia, 03, discrimen, inis, angor, is. || Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvi reden- d(£ Ímpetus. ESTAR EN APRETO. fr. ESTAR APRETAT. POSAR EN APRETO À ALGÚ. fr. mot. Posail» 60 apu- ro. Apretar las empulgueras. Aliquem constriogere. APRETO. m. y APRETURA. f. La opressió que pateix algú per la excessiva concurrència de gent. Apretadura, aprte- tOy apreton, estrechez. Oppressio, nis. APRUMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadisimo. Exte- nua tissimus. 16 114 APR . DICCIONARI APT APRIMADOR, A. m. y f. Qai aprima. Adelga- zador. Atlennaos, extenuans. APRIMADURA. f. 7 APRIMAMENT, m. La acció y efecte de apri- DQar. Adelgazümiento. Extennatio, nis. || disminució. APRIBIAR. V. a. Redahir à ménos lo gruix de alguna cosa. Adelgazar. Atteouo, tenno, as. Q met. Discórrer ab sulilesa. Adelgazar. Subtilius dissere- re. 0 met. Apurar. Perquiro, is. Q RETRiNXAt. APfiíMÀR LA plomí. ff. met. Avivar i' ingeni. Agu^ zar el ingerUo, logenii aciem exacuere, iolendere. APRIMARSE. V. r. Enmagrirse, euflaquirse. Adelgazarse, enllaquecerse. Gracilesco, is. APRIMATi DA. p. p. Adelgazado, Gracilís, ex- tenuatus. APRIBOR. V. a. ant. aprbmiàr. APRÍSIA. f. aot. EXQUESTA. 0 pl. Notas ó apunta- cions que prenian aotiguament los notaris en papers solts pera esténdrer y protocolisar desprès las es- crípturas, à qual fi tenian termini limitat. Aprisias. Aprísias. APROAR. V. a. nàut. Tirar lo barco la proa en- vers altra part. Aproar. Proram advertere, dirigere. APROBAGIÓ. f. La acció de aprobar. Aproba^ cm. Probatio, approbatlo, nis. APROBADÍ88IM, A. adj. sup. Aprobadisimo. Probatissimus. APROBADOR, A. m. y f. Qui aproba. Aproba- ior, aprobanU. Probator, approbator, is. APROBAR. v» a. Calificar ó donar per bo. Apro- kar. Probo, approbo, as, albnm calculum adjicere. I PROBAR. II CONFIRMAR. APROBAT, DA. p. p. Aprobado, Approbatus. APROFANAR. V. a. y sos derivats, profanar. APROFITABLE, adj. Lo que's pót aprofitar. ÀproMckable. Quod prodesse potest. APROFITADAMENT. adv. m. Útilment. Apro- veehadamente. Utiliter. APROFITADORy A. m. y f. Qui aprofita. Apro- vtekadofy aprfTEB LA ES- PASA etc. ABGEPESTRE. m. ARXIPESTBE. ARGIAam. for. Dret que tenia '1 senyor feudal pera obligar à qualsevol dona de remensa à sér di- da de sos fills ab paga ó sense paga y volent'ho ó no Eòo marit. }J Lo que exigia'l senyor à sòn vasall en bcas de inceodiarse alguna casa rural per culpa de est. ArHa. Arcína. AlGINAL. m. ter. Certa classe de eixàrcia ó en- giny pera pescar. AIGOVA. f. ant. ALCOBA. . AIGT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimido, \ Arttns. ABCTAGIÓ. f. BESTBicr.10. i AlCTÉnCH, CA. adj. Qui pateix dolor en las irticolacioos, y 'Is mateixos dolors. Arlético, Arte- ticos. AIDASINAS. f. pi. La seda mès fina que ve de Nrsia. Ardasinas. Persicum sericum superi us. AlDEATi, NA. adj. PerUnyent à la ciutat de Aldea. Ardeate, ardeatino. Ardeatinus. AlDENTi A. adj. Lo que crema mòlt. Ardiente, Igneos. g met. Actiu, fervorós, eficks, Ardiente^vehe- ■«íi, fervorosa. Fervens, ardens. AlDEBmA. f. nàut. Reverberació à manera de lUDa, que resulta de la repercussió de las onas agi- Mispelsveots. Ardentia ó ardencia. Ex agitatione fiactnam maris nocte exorta claritas. AlDENTtssiM, A. adj. sup. Arientísimo. Ar- dealissimus. AMBWTtfWlMAMFWT, adv. m. Ardentimul•' MKr. Ardentissimè. AMDENTMENT• adv. m. Ab ardor. Ardiente- *^. Ardenter. || Ab gran desilg. ArdimUmente. SilieDter,flagranter. || Apassionadamenti ab extrem. àféieHtemtHU. Efiactim, eíBctè. ARDER. V. n. ant. Fer flam, estar encesa alguna ce». Arder. Flagro, as, ardeo, es. 0 met. Estar en BOTJment vebament las passions. Ardir. Ardeo, es, vehementer commoveri. Q abdib. ABDIACA. m. Lo primer dels diàcas. Yuy es ^KBitat en las catedrals. ArceüoM. Arcbidiaco- B8S,Í. SÉB FBTIT PBB IBDIACA. fr. fam. SÉB PETIT PEB ten. ABDIAGONAT» m. La dignitat y jurisdicció del irdiaca. Arcedianato, Archidiaconatus, us. AaDIDABiENT. adv. m. ant. Ab animo, ab co- Titje. DenodadamenU. Strenuè, intrepidè. ▲BDIDE8A. f. ant. y ▲BDIESA. f. ant. ABDIXEXT. AmDüXON. m. ant. pcxgant. OI. ABDiB. II pi. Empresas. TOMO I. IIAVEB ÀEDIHEXT SOBEE ABDIHENT. loC. BUt. Crcixer lo valor. ARDIR. ni. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi- miento. Yirlus, ulis, strenuilas, alis. || v. n. àtbe- VIBSE. II abdeb. ARDIT, DA. adj. Atrevit, animós, arriscat. Oso- rfo, denodado, intrépido. Intrepidus, animosus. || ant. Ingeniós. Yivo, Acer. j| m. La moneda de ménos va- lor de Catalunya. Ardite. Obole similis nummus. 0 Estratagema, astúcia. Ardid, ar(«. Machina, solertia, aï II DESiTG, voluntat. || Haver, rébrer 6 tenir abdit. Tenir notícia ó coneixement. NO VAL, NO SE me'n dòna UN ÀBDiT. fr. Beuota '1 poch valor ó despreci de alguna cosa. No vale ó no se estima en un ardite, ó no se me ia un ardite, un ble* do ó un pitó, Teruntii non facie. si tens un abdit per VIL, matabiiibabas i MIL. rcf. Abque's nota al que desprecia las cosas per sér de pocti valor. Quien hace la miaja vil, nunca las llega à mil. Qui numma con- temnit non ad majora veníat. ARDOR. m. Calor gran. Ardor. Ardor, is, ni- mius calor. || met. Esfors, activitat, eficàcia. Ardor, anhelo. Ardor, is, animositas, atis. || Passió vehe- ment. Ardor, Yehemens passió. D Incentiu de la ira. Ardor, Irs fax. || bigob. || Lo punt mès empenyat de un combat ó disputa. Ardor, vivo. Ardor, is. ABDOB DE SANcn. La alteració violenta de ella. En" cendimiento. Ardor, is. ÀRDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, pe- rillosament. Arduamente, DiíBcuIter, ègroD. ARDUtssiM, A. adj. sup. Arduisimo, Perar- duus. ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad. Gravis diífiCUltaS. II IMPORTÀNCIA. ARDUO, A. adj. y ARDUÓ8, A. adj. Difícil, penós. Ardu<>, Ar- dnus. ÀREA. f. geom. L' cspay que compren una figu- ra plana. Àrea, Àrea, as. || L' espay de terra que ocupa un edifici. Àrea. Àrea, ae. Q astroo. Corona de llum que's forma al entorn del sol y dols astres. Ar$a. Àrea, corona, ae. AREGHy GA. adj. Lo que pertany à la arada ó cosa de llaurar. Labradoresco, Ad agriculturam per- tinens. ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra reduhida à gra nets mès ó ménos grossos. Arena. Arena, as. Q Lo pols ó Ilimaduras que*s tira sobre 1 escrit pera secarlo. Arenilla, polvos. Arenula, aï. || Lloch ahont se tenia la lluyta. Areïui. Arena, ay. [ La de or que's troba en alguns rius. Pepita, Auri na- tivi frustum. ABENAS. f. pi. Pedretas que's fan en la bufo y sur- ten ab los orins. Arenas. Lapilii, orum. || ari- MAL. BDiFicAB soBBE ABENA. fr. met. EdificBr per poca Edificar sobre arena, Faciiè labentia cons- u ABENA. fr. mot. Sér de poca segu- 17 122 ARE DICCIONARI relat lo qiie's dclermina. Escribir en la arena. \n ven- to scribere. MENJAR ARENi ANS QUE COMETRE! VILESA, ref. ACOH- sella que no s' ha de obrar contra la virtat, per mès que aprete la necessitat. Comer arenu untes que hacer vileza. Prius mori, quam malè agere. SEMBRAR EN Li ARENA. fr. Traballar en va. Sembrar en la arena, coger agua en cesto ó en harnero, echar lanzasenelmar, azotarelaire, Lalerem lavare, in aére piscari. VOLER CONTAR LAS ARENAS DEL MAR. fr. Pondera la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las istrellas. Coelam digíto attingére. ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mòlta arena. Arenal, Sabnletam, i, arenarios locus. [| platja. ARENAR. m. ant. Polsera de cabells. Aladar. Girca tenípora desínens capillus. || areneea. ARENGÀ8. m. anm. Arencon, Grandís halex. ARENGH. m. Peixet estret de cos, vert, blanch y platejat. Arenque. Halex, ecis. àrengh vdmat. Lo secat al fam. Arenque curado. Arengos famo arefactas. ÀRENCH SALAT. ARENGADA. ARENER. m. Qaí ven arena. Arenero. Arennia; venditor. ARENERA. f. Sorrera, polsera. Salvadera. Pal- viscülaria theca, pyxidala, m, ARENETA. f. d. Arenica, Arennla, a3. ARENGA, f. Al-locació à una comunitat ó per- 8onas de respecte. Arenga, Oratio, praefatio, nís. || iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga. Affectata, sabdola oratio. ARENGADA, f. Peix comnnment de quatre ó 8Í8 polsadas de Uarch y una de ample, *l llom bla- vench, lo demés platejat, lo cap gran y punxagnt, las aletas cendrosas. Sardina, Sardina, sarcjinia, ®. ESTAR GOM LAS ARBN6ADAS EN LO BARRIL, fr. Estar mòlt apretats en alguna part per lo mòlt concurs de gent. Estar como sardina en banasta, ó camo piojos en costura, Nimia angustia premi, comprimí. MÈS VAL SÉR GAP DE ARENGADA QÜB CUA OB PAGBLL. ref. Denota que val mès sér primer de una corporació eocara que petita, qae l' últim de una major. Mat vale ser eabeza de raton, que cola de leon^ Caputmagis in tenui re, quam nltimum in majoríbus esse prss- tat. ARENGADERy A. m. y f. Qai ven ó tracta ab arengadas. Sardinero, Sardinarum venditor, negotia- tor. II Lo que pertany à las arengadas. Sardinero, Ad sardinam pertínens. f. d. Sardineta, Parva sardinia. AUG ARENGADOR, A. m. y f. Qui fà arengas. Aren- §aior, Orator, is. ARENGAR, v. a. Dir en públich una arenga ó discurs. Arengar, Concionor, aris, orationem habe- re. II ant. arrbgur. 1. ARENGUER, A. m. y f. Qai ven arenchs. Aren-- gwro. nalecum vendilor. ARENÍS. m. Arenal. ARENI8GH, CA. adj. Lo que tè mescla de are- na. Arenisco, arenoso, Arenosus. ARENÓ8. adj. Lo que tè mòlta arena. Arenoso. Arenosus. J Lo que consta de la naturalesa y quali- tats de la arena. Arenoso^ arenàceo. Arenaceus. ARENY. m. ARENcn. ARENYÓ. m. ARANYÓ. AREÓMETRO. m. Instrument pera medir las densitats y pesos dels líquits. Areómetro. Aérome- trum, i. AREOPAGITA. m. Qaa Isevol dels jutjes de Areópago, Areopagita. Areopagita, areopagites, aï. AREÓPAGO. m. Tribanal superior en Atenas. Areópago. Areopagas, i. AREOTEGTÓNIGA. f. for. Tractat de la arqui- tectura militar que mira 'Is atacos y combats. Are(h tectònica, Areotectonica) aï. ARER. m. ter. y ARERA. m. Garbell mès gran que'l regular, que serveix pera porgar lo blat en la era. Arel Cri- brum, i. ARESTA, f. La punta prima ab qae remata 1 boll de algans grans. Aresta, raspa. Arista, ae. |j arq. Lfnea recta que divideix per lo mi(j los ànguls en- trants y surtints. Arista, Arista, a;. H ant. espina. y Lo fonament del nas. Base, Grepido, inis, spina, 05. II astron. Nom de una estrella fixa. Arista, espiga de la Virgen. Stella arista. ARE8TÓS, A. adj. Lo que tè arestas. Aristoso, aristado. Aristatus. ARETAMENT Ó HERETAMENT. m. ant. Es- tabliment de comers colonial, factoria, colònia mer- cantil. Factoria, establecimiento colonial, Mensa mer- catoria, negotiatoria. ARCTt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent à la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i. ARGA. f. Màquina 6 modo de grua pera pujar pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tai modo que fentlo rodar dos ó mès homes ab uns travessers sobre són eix, se li ra caragolant una corda, que per nn cap està agafada ab ell, y per V altre ab lo pes qne ha de móurer. Cabrestante, argüe, argana, Trac- toria machina, ergata, ae. || Fruyta de Àfrica, del tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga, Fhictns sic dictns. AROADELLS. m. pi. ter. Angarillas de fusta, espart 6 altra matèria ab sas divisions, que's posan sobre las béstias pera portar cantis de aygua, etc. àguaderas. Aquàrium ferculum, vectabulum. ARGAMASSA, f. Mescla de cals y arena que usan los mestres de casas en las obras de sòn ofici. Argamassa, Arenatum delotamentum. SEMBLAR argamassa, fr. Scr alguna cosa mòlt es- pessa. Ser una argamasa, Nimis spisum esse. vtK LA ARGAMASSA. Afgamasar, Areno, asj calcem, aqua sabuloque conglutinare. ARGANEL. m. nàut. Part de la popa que ser- veix pera penjar una àncora. Gamete. Trabs, is. AROANELL. m. naut. Anella que 's posa al cap ARG CATAU. ARG 123 de li àocora per lligarli una corda. Arganeo, Gras- sior annalas. [ ÀDelleta de metall que entra en la coostracció del astrolabi. Arganel. JEreus circulus, qao artrolabium instrnitur. AUGELAGA. f. Planta de ramas cubertas de paoxas com agallas, las fullas són mòlt petílas, las flors de un groch hermós, y '1 fruyt en una tavelle- ta. Aliaga, argoma, Genista, a). ARGELAGAR. m. Lloch abont bi ba mòltas ar- gelagas. Aliagar, argomal, Genistis consítus ager. ABGELAGA8SA. f. aLum.Argamon. Genista ma- or. ARGELt, NA. adj. Natural y '1 pertanyent à Al- ger. Argelino, Algerinensis, ARGEN8. m. La setsena part de una onsa. Adar- me. Dimidia dragma. ARGENT, m. ant. diner. || En lo blasó color blancb de plata. Argen, In steramatibus argenteus C4)l0r. d PLATA. ARGENTADA. f. ant. Espècie de afeyt que usa- van las donas. Argentada, Fuci muliebris genus. ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta. Argentador. Argenti colorem conferens. ARGEBITAR. V. a. puTEJAi. || Guarnir alguna cosa ab plata. Argentar. Argento ornaré. || poét. Donar color semblant al de la plata. Argentar, Ar- genti colorem conferre. ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar- gentado. Deargentatus. ARGENTVIU. m. Metall de culor blancb, mòlt pesat, y 's manté naturalment flúyt. Mercurio, aro^ gue. Hidrargirns, i, vívum argentum. s£& un ABGENTviv. fr. Sér mòlt viu y esturdK. Ser un azogue, una chispa, Irreqníetum esse. ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platéro. Aurarius, annularíns, íi. ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti- gas los argenters ó V obrador ahont traballan. Plal^- tia. Argentaria, a;. || V art y ofici de argenter. Pla- teria. Aurificís ars. || ant. plata obeada. argentí, na. adj. Dit de lo que tè so de plata. Argentino. Argentinus. | poét. De color de plata. PlateadOy argentino, argenteado. Deargentatus. ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de fulla dividida en cínch grífols com tascons, búncas pel revés, verdas per Y endret, y la flor es groga. Argentina. Potentilla argentea. ARGENTÓS, A. adj. ant. Lo que es de plata 6 tè mescla de ella. Argentoso. Argentosns. ARGEP8. m. ter. guií. || ter. algeps. ARGILA, f. Alumína mesclada naturalment ab altras terras que li donan un color grocb, roig, etc. S' usa pera fabricar teulas y tota espècie de terris- sa. Arcilla, argilla. Argilla, ae. ARGlLER•m. Llocb ahont hi ha argila. Lugar de arcilla. Argilletnm, i. ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila ó es emblant à ella. Arcilloso. Argíllosus. ARGO. f.AIGOB. ARGOLLA, f. Anella gran y ampla. Argoüa Ferreus annulus. U Joch ab una argolla clavada en terra ab una punxa, de modo que puga rodar fàcil- ment, y 's fan passar per dintre nnas bolas de fusta ab una pala del mateix. Argolla , aro, Ludus quo glo- buli per annuli ferrei medium transmittendi impel- luotur. II Càstich públich, en qne*s posa à la ver- gonya à alguns delinqu ents ab una argolla al coll. Argolla. Boia, aï. ARGOLLA8SA. f. aum. Argollon, Grandls an- nulus. ARGOLLETA. f. d. Argollica, Annnius parvus. ARGONAUTA. m. mit. Nom que*s dóna als guerreres de la nau Argos per la conquista del ve* lló de or. Argonauta. Argonaula, a;. ARGONÀUTIGA. f. Títol de un poema de Ya- leri Flaco sobre la expedició dels argonautas. Argo^ nàutica. Argonautica, orum. ÀRG08. m. Nom de la nau dels argonautas. Ar^ gos. Argo, us. [j Una de las setse conslel-lacions australs Argos^ argonave, Argonavis, is. jj Fill de Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grècia. Argos. Argos, i. jj mit. Yigilanl, guardià de cen nlb ó mès, que diuhen posà Juno à Ió convertida en va- ca. Argos. Argus, i. jj Ciutat del Peloponeso, de Te- sàlia, y de Epiro. Argos. Argos, i. | Nom de una con* xa marina per aparèixer en ella mòlts ulls. Argos, Argos, i. II met. Hàbil, prompte, que véu, endevina y descubreix mòlt. Argos. Alter argus. ESTAR, sÉa ó víuRBR FÉT UN ÀRGOs. fr. Dcuota la suma vigilància de algú. Estar , ser, vivir hecho tm Argos. Sollicitum, vígilantem esse. ARGÚCIA, f. Sofisteria, sutilesa inútil. 5o/Ct(e- ria, argúcia. Argutia, a;. ÀRGUEN8. m. pi. Espècie de argadells. Arga^ nas. Arcuatumvectabulum. POETAE AEGUENS. fr. met. fam. portar ó fér maiito 'is accblls. ARGÜENT. m. Qui argüeix. Arguyenle. Disputa- tator, is. ARGÜIR. V. n. Disputar, impugnar la opinió de altre. Argüir. Arguraentor, aris, arguo, is, argu- mentis aliquid probare. || Donar indici ó mostra de alguna cosa, com la vivesa dels ulls argüeix la dol mgem. ArgiUr^prohar. Indico, manifesto^ as. || ant. lEPÉNDRBR. ARGÜIRSE. V. r. Inferirse. Argüirse. Deduci, inferri. ARGULL. m. ORGULL. ARGULLÓ8, A. adj. ant. AGur, ingeniós. || or- gullós. ARGULLOSAMENT. avd. m. ant. agudament, INGINIOSAMENT. ARGUMENT, m. Rabó ú objecció segons las re- gles deia lògica. Argumento. Argumentum, i, argu- mentatio, nís. || L* assumpte ó matèria de alguna obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i. || Lo resumen del poema ó cant que 's sól posar al principi de ell. Argumento» Periocha, s, argumens • è .,-^_. j^mv,. Ariminensis,is "- ^- - -- - ' -■ - -■ "■ AWHrenCA. f. Ari de contar. iriímííÍM Ui. -.".-•: .- :•.ajamtii^.n• CA. ajj. ^^ perlanv à h •*-■*-■- •-•••• - "«^ .._ ,^- -. ,.-^-.:.:•rV"*"^"«^«• II Professo: "^*^ - ri>-!«..% Capell. 3 -^3^?;.^.-'^^^",*^'^ ''' Alexandria, qn. í^ - ■ . i • '' • • • • — : ■ ' " ••.:..;.:.' •■'""•*""-'' "'«eh rigorós. ir«. JUIGC-Kí-VT 4^^. » ... - - - ^ - - ■ ; ■ - ^a ea ^ enecia, etc. es lo milj Tia-- i-i-í AmGniÈxT.vcca^ x. - - .-■■'■ -■■ - ■ a^JSTx^ta. =. amstocmtich. í. ■: . -^ -* • ^Jí ■■■ '" : .... .. ..- •/, ,:.. ..f "*'o«^™iicos. (I Parlida- . .; : .- - -'• • ■^'■•'3. ^rwíócrair,. Arislo- ;.. ' •.:;:.. V . : AM>-TX»OIOaL4ciA. f. G.bern eomposíde j.x .: ^ :• :: AaL\D\£L^. f ;. ^^ ri i.--..- i- AMSrTODEllOCaÀTlCAlliarr. adv. m irií- ARIDAMEVT. -. .-. ii". -il^iM. * !:>X-nl:c:>. * ^nsigae ARIDESA, f V ' AUSTOL. =:. «I U poDta inferior de la llan ABIDITAT. í ^r. . i^::-i.: cran d- !> terra. si. r <■'*■. rr^:: v Conta*, i. an-ersas espècies, • y díuheo tè la '/ww. Aristolochia, qae perlany al usur'i-'/. ui-jj-'p Aríslotí!. Arííí.•f'' iV.'. Ari\ Arisiolelos. is. " aslron. CJana de Any»;rA.Í «I 'I- m Àri^to. Oiiii'iHumU. :\;. I la Ilunií. qiie preníTue 1 nom de dil filosòp Aritò^ Anii^TAHr, A. i-ij l*'-i '.'iiiví-fil ;il .'iiifíl•.•. Arim- i t^ks. Aiislotele>. is. Tl'/ A.ir';./Mi: ARITJOLS. m. Eupa espinosa. ZanapaniUa, riMM.tll'i:. S' ' 'I '»|i l'U I lli iiii.i lii/r.i \\itifç''i f[iif; re* rtl'il r.fi ;i)i riMil |ii' • Ji lli fi llu I r,|,il i•ii fonilil flfï UH íJili•lí' nMillfi. lli- iiliniil |iinii/fiii- I nom. ArifU'. Ca- IhiIm'. i. ilíii ■■. i•li-:^ rilIlKllii liifii liilM. A llir, li, fVA. íi(l) .'iiwiiM'iiil lli r;i|i dt;] Iw. Àrie- fi tlii Al illt í llll.a lilin Alil'lillll•l Aspfia «milax. ARITMÈTICA. T. arismética. ARITMÉTICH, CA. adj. arisméticd. ARJAN. III. nàui. Basló ab que's goberna *1 rimo dl», l;i nan. Caha. .Mímica, iv, arlequí, ni. Graciós en las companyías it volalíns. Arlequin, Alapísla, a;. ÀBM CkThLk. f. Paraula ó aeció de arlequí. . AlapistaD factam sive dictam. cmfET. m. d. Arleqüinillo. Mimus, i. m. ant. akcibot. f. ant. DioPEBU. II ant. aecabote- Os m. ant. dropo, beibó. f. Tot genero de instrument pera ofèn- ^1 coDlrari, y pera defensarse. Arma, Arma, «,£ri5. 0 ant. animí. ^4jiA, AL ÀUf A. exp. Pera prevenir à las tropas Ptngan las armas. Al armaj al arma, à las Ad arma. ILAXCA. La que no es de foch, com lo punyal, ma blanca, Mrea arma. Jà DEFENSIVA. La que serveix pera guardarse ^sferidas que pót fér l' enemich, com 1' escut. defensiva, Tegentia, tuentia arma. DE FOCH. La que*s carrega ab pólvora, com Wjslola, elc. Arma de fuego, Ignea, ignifera, igni- a arma. FALSA. L' acometiment fingit pera enganyar eoemichs. Arma falsa. Fallax bellí signum. OFENSIVA. La que es à propòsit pera ferir, espasa, escopeta. Arma ofensiva, Impugnantia, ntia, ictom inferentia arma. ^iHA TiBADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart, •*c. Amar arrojadiza. Arma projecti tia. A ABBIE8I loC. ant. AL ARMA. *-^Aa ÀB AftMBS. ant, Juego de armas, vestir armas. AMMks, f. p. Las tropas ó exèrcit de alguna polén- ^. ifiMj. Copi®, arum, agmina, um. || Los medis P^ra coosegnir alguna cosa, com jo no tinch mès ^M^S qUe la rabò. Armas, Yia, s, facultas, atis. || Las íosfgnias de que usan los nobles en sos escuts pera distingí rse uns de altres, y també *8 diu així *\ vateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Àr- ímu. Familic teasera, gentililia signa. || Las que s' Havan antiguament, com morrió, peto, espaUlera^ fk. Armas, Arma, orum. àiHAS FALSAS. Las quo són contra las reglas del hsó. Armas falsas. Adulterina insígnia. u us AiMAB EN LAS MANS. loc. A puut pera fér la IKrra. Cor las armas en la mano. In armis, armis Mitroctum. Diixa us AtMAs. fr. Retirarse del servey de la ailicia. També s* usa quant estant la tropa sobre itt irmas las arrima pera descansar. Dejar las ar^ au. Arma deponere. mscansab sobre las armas. mil. Apoyar lo fusell n terra al costat del peu dret. Descansar sobre las '"Ml. Armis incumbere, inniti. W9AR ABMAS AL ENEMICH. fr. mct. Douar medis à «Itreeo perjudici del mateix que 'Is dóna. Dar or- *« conira si. Alieni arma in propriam pernicien mu AMMàs EN cuBEATA. loodf^^^Wnrse *l8 'e li nan pera combàlrer. liiCMlV y^ Pr cb- P>«lio ad pugnam. _^ 1 ARM 128 DONAUB 1 Lifl AiMAs. fr. Fèrse militar Darse d las armas. Ddre nomen militia}. ENTRBGAR LAS ARMAS. fr. met. ABAIXAR CÀLSAS. ESTAR SOBRE LAS ARUAS. fr. Eslar la tropa previn- guda pera lo que pól esdevenir. Efitar sobre las ar^ mas. In armis esse, stare. FÉR ABMAS. Pelcap. Bacev armas. Prupüari. FÉRSB i us ARMAS. Acostumarsc à són exercici, Hacerse d las armas. Arma exercere. j| Acostumarse y acomodarse à lo que obliga la necessitat. Hacerse d las armas. Aliquorum mores sequi. FESTA DE ARMAS. Joch dc armas. Fiesta de armas, Trojanus armorum ludus. FET DE ARMAS. Uassauya militar. Becho de armas. Res bello gesta, bellica facinora. JUGAR LAS ARMAS. Esgrimír pera exercitarse. Jugar las armas. Armorum usus in ludo exercere. LAS ARMAS Y DINERS SI NO 's SABEN MANEJAR NO VALBN RES. ref. Ensenya que si no se'n fà bon us són per- judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren, Doc- tas arma manns, doclasque pecunia poscit. MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclear. Ife^ír las armas, Gontendere ferro. PASSAR PER us ARMAS. Fuscllar à algú. Pasar por las armas, arcabucear. Aliquem capi te damnatum catapultarum supplicio aílicere. PÉNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALGÚ. fr. DCClaràr- seli contrari, y férli guerra com à enemicb. Tomar las armas contra uno. Contra aliquem arma sumere. PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fèr ab ellas los bonors deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar, tomar las armas. Militares bonores armis tribuere. RENDIR LAS ARMAS. fr. Fèr la infanteria 'Is bonors militars al Santíssim Sagrament, posant à terra '1 genoll dret y *1 fusell inclinat Üns à terra. Rendir las armas. Armas submiltere honoris causa. |j En- tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las armas. Yictori cedere. VENIR A us ARMÀS. fr. Renyir, pelear. Llegar d loi armas ó d las manos. Pugno, dimico, as, manus conserere. VETLLAR us ARMAS. fr. Guardarlas fent cenlinella tota la nit, lo qui havia de sér armat caballer. Velar las armas. Ante arma excubare. ARMADA, f. ant. bxéiícit. || Conjunt de tropas marílimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus. ARMADOR, in . Capi la de una nau armada en guer- ra. Armador. Navis instructor. || Corsari. Armador^ corsario. Pirata, a?. || Qui allista mariners pera pescar balenasy bacallà. ArmíKÍor.Naviculatorum instructor. ARMADURA, f. Las pessas de ferro, etc. que veslian antiguament los miiilars. Armadura, Arma- tura, vd, armamenta, orum. ARMALÀ. f. Planta, gamanà. ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-^ mento. Bellicusapparatus. Q Títol de un comte que s acostumava obriren los llibres de comers, carregant los gas los, com sous dels mariners, compra de víures, elç. ArtmiwwKo, Navium ralionis expens» suppulati. 126 ABM DIGGIONÀfil ARM ABMAR. V. a. Donar las armas à algú. També 8' usa com recíproch. Armar, Armo, as, armis ios- truere. || Aparellar un bastiment pera fór guerra. Armar, Navem proelio pararé. || Provebír à algú del necessari pera alguna empresa. Armar, Neces- sariis rebus aÜquem instrnere. || Disposar, combo- yar , formar alguna cosa, com auiae un ball, j)let, brega, etc. També s* usa com recíprocb. Armar, Molior, iris. || Juntar las parts de una màquina ó compóndrerla. Armar. Ordino, as. || Fér créurer mentidas, entabanar de cap. Armaria con qneso, cargar de cabeza, embomr, Insídias alícui tendere. || Encurlar, posar las cartasde certa manera pera poder fér trampas y guanyar. Armaria. Frau- dibus et dolis ludo uti. || adornar. Q Posar llassos ó trampas pera fér cassera ó pesca. Armar, Laqueos aptare. || Fér trabícions, valerse de alguna treta pera enganyar à algú. Armar. Inierverto, is. || Posar à punt alguna cosa pera usar de ella, com V arcb, la ballesta, etc. Armar, Paro, as. || Commóurer, animar. Armar. Gommoveo, es, suscito, as. ARMAR CARAUER. fr. Ycstir lo Rcy à un caballer ó à altre las armas, practicant certas ceremonias. Armar d alguno Caballero, Equitem inauguraré, novo equiti bladium cingere. ARMAR uABiAS. loc. uàut. Enverçar gavias, ARMAR DE PUNTA EN BLANCH, fr. Armar de cap à peus. Armar de punta en blanco, Perarmo, as, à ca- pite ad calcem armis tegere. ARMARI, m. Gaíxó de fusta ab sos manyells pera posar roba y altras cosas. Armario. Armarium, reposi torium, ii. || Yuyl en la paret ab manyells y portas com una finestra pera guardar las cosas. Alacena, Rísus, i. H llibreria. ARMARIET. m. d. Armario pequeno, Armarium parvulum. ARMARINTO. f. Planta, '1 fruyt de la qual bullit serveix pera tenyir los cabells de groch dau- rat. Armarinto. Chachrys, os. ARMARSE. V. r. Aparellarse pera la guerra. Armarse, Se ad bellum pararé. ARMAT, DA. p. p. Armado, Armatus. 0 Los que fan de soldats romans en la professo de la semana santa. Armado, Armatus homo. || apercibit, apare- llat. II estafer. [| Entabanat de cap. Levantado de cascos, Spe inani suggestus. armat DB punta en BLANCH, y armat de tots punts. fr. Armat de cap à peus. Armado de punía en blanco, Gastrametatus, perar- matus. ARMATOA. m. ant. Ingeni ab que s' armavan las ballestas. Armatoste, empulgueras, Ballistae nervi extrema. ARMAT08TA. f. Màquina ó moble grosser y pesat, que serveix roès de embràs, que de profit. Armatoste. Ingens et inutilis moles. ARMEIG. m. Lo conjunt de pessas que forman alguna cosa. Armas, armazon, armadura, Fnnda- mentum, i. ARMEJAR. v. a. ant. y derivats, pblbab ARMELI. m. ant. y ARMELIN. m. ant. arminto. ARMELLA. f. ANBLLA. 1. ARMELLETA. f. d. Armelluela, Parvns a ARMENI, m. y ARMÉNIGH. m. Natural de Armènia, ] Àsia. Armenio. Armenius, il. ARMER. m. Qui fà armas. Armero. £tui is, armorum faber. || Qui cuyda de las armas ro, Armorum custos. || Espècie de perxa en 1 sos de guàrdia pera col-locar los fusells ab i ció. Armsro. Glalhrum, i. ARMER MAJOR. Oficíal quc guarda las armas armeria real. Armero mayor, Regii armentar: fectus. ARMERIA, f. Llocb ahont se guardan lai per curiositat ó per ostentació. Armeria, Ai rium, ii. II L' art de fabricar armas. Armer arma fabricandi. || La ciència heràldica. Arme clarandi et ordinandi gentilitia stemmata a ARMES. f. pi. ARMAS. armí. m. ARMINTO. ARMÍFER, A. m. y f. poèt. Qui porta Armíferoj armigero, Armiger, i. ARMILLA, f . Pessa de roba que's porta a al cos de vall la casaca, etc. Almilla. Snbnc thorax, acis. || ant. anelu. || brassalbt. ARMILLAR. adj. S' aplica à la esfera ce de círculs, que representan los princípaL consideran en lo cel. Armilar. Armillaris spl ARMILÚ8TRIA. f. Festa dels romans qual sacrifica van armas al so de trompetas. lustria, Armilustrium, ii. ARMINI. n. p. Heretge calvinista, oposat calvinista dit Gomaro. Arminto. Arminins, ii ABMINTO. ARMINTATy DA. adj. Lo que pertany minyó. Armilíado, Ad vellusponticum perÜiM ARHOIVTO. m. Espècie de mustela de deu polsadas de llarga, de color blanch, m cua que tè 'I cap negre, y es quasi tant Úarj tot lo cos. Armino. Ponticus mus. || La pell animal. Armino, Pontíci muris pellis. || En lo figura à manera de mosquetas negras, qat camp blanch imítan las pells y cuas dels ar verdaders. Armino, Ordo velleris pontici. ARMINYÓ8, A. adj. armintat. ARMIPOTENT, A. adj. poèt. Valent, g Armipotenle. Armipotens. ARMISTICI, m. Suspensió de armas. Art Inducííc, arum. ARMOLL. m. Planta inculta de la altun païm, las fullas triangulars, relalladas 6 un per sa vora, y las flors mòlt pelitas y verAs planta; naixen apinyadas en ï extrem de k En vàrias parts las cultivan y se las menja gada, armuelle, olino, Ghrysolachantuí, i plex, icis. ARO ABHONI. m. y ARMONIA. f. y sos derivats, hulmonu. ABMONIAGH. f. àmoniích. ARMOBIAL. m. lodice de armas de noblesa. Àrmorial, Geolílitíomm insigniam index. ARBfUSSA. f. Espècie de esclavíoa que porlan los ecclesiàstichs demunt del sobrepellís. Muceta. Hu- merale amicolam. ARNA. f. Tinya, cuch qoe rosega la roba. Poli- Ua, Tinea, blathea, ». Q Bach de abellas. Colmna^ y ama p. Ar. Yas, asis, alveos, i. Q met. Lo que me- ■oscaba ó destniheix insensiblement alguna cosa. FoHlla. Qaod sensím nocet. sÉR CN A&Ni. fr. met. Se dia del qae es mòlt as- tot, via. Ser muy redomado, Yersutum esse. TftiniER us lENÀS. fr. Desapolillarse. Tineam de- pellere. ABNAMENT. m. TíiCTÀDUai. ABNAR8E. v. r. met. Deterioràrse la roba y al- tre genero. Àpolillarse, Corrompo, is, deteriorem fierí. ARlf AS. f. Planta perenne de un peo à peu y mitj de alsada, fuUas enteras y flors grans, blavas y en sòo centro grogas. Se cultiva per adorno en los jardins. Amelo. Amellos, i. ARNAT, DA. p. p. ÀpoliUado, Gorruptus. j] adj. met. Carn. Picat de verola. Tiroknto. Papulis nota- tos. ARNAU. n. p. de home. Àrnaldo, Àrnaldus, i. Q VameL Daniel, is. j] Nom de família. Arnau. Arnal- dos, í. ARNER. m. ter. aocell. botiguer. ARNERA. f. mil. Teixit de vímets, ramas, etc. eo figora de cilindro de cinch à sis peus de alt y qoatre de ample, '1 qual ple de terra serveix pera defensarse del fochdel enemích. Ceston. Yiminei lo- nes terra oppleti corbes. ARNERADA. f. Lo conjunt de arneras col-lo- eadas en disposició de defensar als que manejan la artiUeria. Ceitonada, Gorbibus terra factis instructa monitio. ARNÉS. m. Conjunt de armas de cer, defensivas, qoe's vestian ab corretjas y sivellas los antichs. Ar- fUs, Anna (ora, as. || met. cirDAL. bens. àKxta DB FOGtER. f . Certa bossa brodada que solian portar los caballers penjada del cinter. BLiscHCiR DEL àrués. loc. Goutar valentias falsas. tíúswar del arnés. Blaterari, virtotem verbis non fictis ostentaré. ARNE8ES. m. pi. ant. Materials de guerra. || Tren de hatir, ARNETA. f. d. met. TnrTETA. || f . d. Petit boch de abellas. Colmenita. Alveare minos. ArnIGA. f. Tabaco de montanya, talpica, herba capital. Tahaco de montana, dmica, Arnica, a;. ARO. m. Planta de la altora de on peu y mitj, las fàllas naixen de la arrel en figura de sageta, y del mitj de ellassort ona cama ab las flors en sòn eitrem. ArOf Kato. DracQptiam, ii. CATALÀ. ARQ 127 AROL. m. En los jardins lo compartiment ó part de terra posada en quadro. Cuadro. Àrea, areola, ae. AROMA. f. Flor del aromer. Aroma, Aroma, tis. II AROHATICnS. AROMATARI. m. ant. apotecari. AROmAtich, CA. adj. Lo que fà fragància, y conté oli volàtil. Aromaiico, Aroma tarius, aromati- cus, myrinus. AaoMATicHs. m. pi. ant. Drogas olorosas. Aroma, Aroma, tis. AROMATIGITAT. f. Qualitat aromàtica. Aro- maticidad. Aroma tí cus odor. AROMATIZAGIÓ. f. La acció de aromatizar. Aromalhacion, Odoratio, nis, aromatum profusió. AROMATIZAR. V. a. Comunicar fragància à al- guna cosa. Aromatizar, Odoro, as, aromatibus pro- fundere. AROMER. m. Arbre de vint peus de alsària, las brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas de altras petitas; las flors, que són unas boletas gro- gas de mitja polsada de diàmetre, despedeixen on olor fort y agradable. Aromo, Aromàtica arbor. ARON. m. Arca en que 'Is jubéus guardan los llibres sagrats. Aron. Aron, is. ARONDETA. f. ant. orbnbtà. ARPA. f. HARPA. II Las arpas dels animals. Zarpa, Manus adunca. || met. fam. ma. ciuRSR k LAS ARPAS. fr. mct. fam. Càurer en po- der de algú. Caer en las manos. In jus alterius ve- nire. GENT DBL ARPA. fr. fam. TÍNYETA. posARU k ALGÚ LA ARPA SOBRE. fr. mct. Xarparlo. Prender, echar mano. Alicui manum injicere. TOCAR LA ARPA. fr. met. fam. robar. ARPAGH, GA. adj. asprb. ARPADA. f. Esgarrapada. Arpadura, arano, r(w- guiío^ garfada. Unguium vulnus. ARPANA. f. naut. Gronxament de la nàu. ir- fada. Navis à puppi in proram nutatio. ARPAR. V. a. Péndrer ab violència. Agarrar, Manu capere. || Esgarrapar. Arpar , aranar. Dila- nio, as, unguibus laceraré. ARPEGI. ro. mús. Sacudíment del arquet pas- sant per las cordas. Arpegio, arcada. Concutio, nis* ARPELLAS. f. pi. ARPI AS. II GARFIS. ARPER, A. m. f. Qui toca la arpa. Arpista. Sam- bocos, sabucus. i. ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. 0 Ao- cells que fingiren los poetas, monstruosos, cruels y bruts, ab la cara de donzella, y '1 demés de aocell de rapinya. Arpia. Harpya, íb. || rampí. ARPILLERA. f. XiRPALLBRA. ARPIÓ. m. ARPO. ARPISTA. m. ARPER. II met. tintità. ARPO. m. Instrument ab un mànech de fosta, y al extrem un ferro de tres puntas, la del mitj pera ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la pesca ó presa. Arpon, fisga. Harpago, nis. ARQUEBHNBAT. m. La digoiut del arqoebiflbé 128 ARR DICaONARI ARR y '1 districte de sa jarisdicció. Àrzohispado, Archie- píscopatas, us. ARQUEBISBE, m. Prelat ecclesiàstich, princi- pal de nna província ó regne. Arzobispo, metròpoli- tano. Archiepíscopas, i. ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. Àr- queador. Arcaator, is. ARQUEJAR. V. a. Formar eo figura de arch. Arquear. Arcuo, as. || Amidar la capacitat de las em- barcacions. Àrquear, Navis alveum dimetiri. ARQUER, m. Qui tira fletxas. Fleehero, Sagitta- rius, ii, arcitenens, entís. ARQUERA. f. ant. bspitllbrí. ARQUET, m. Verga prima y corba en un de sos extrems, en los quals s'asseguran las cordas pera tocar lo violí, etc. Arco, Polsabulum, plectrum, i. || Pera las albardas. Barra. Glitellarius arcus. COP DE ARQUET, fr. ARPBGI. ARQUETA, f. d. Arqueta, arquilla, Arcula, ffi. ARQUETEGLIN. m. ant. rbfbtonbr. ARQUETG. m. En lo ram de hisenda recort dels caudals extstenls en caixa, examinant antes aten- tament sòn balans. Arqueo, arqueaje. Gazophilacii recensió. Q Mida de la capacitat de una nau. Ar^ueo. Alvei navium dimensió. || La acció y efecte de ar- quejar. Arqueo. Arcuatío, nis. ARQUIEPI8CX>PAL. adj. Lo que pertany al arquebisbe. Arzohispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco- palis. ARQUILLA. f. d. Eseritorio, papelera, Scrinium, carthophylacíum, ii. ARQUIMESA. f. Espécie de escriptori de las se- cretarias. Arquimesa, Ghartarum theca. ARQUITECTE, m. y ARQUITEGTO. m. Mestre pera fér edificis, ir- quitecto. Architeclus, i. ARQUITEGTÓNIGHy CA. adj. Lo que pertany à la arquitectura. Arquitectónico. Architectonicus. ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi- cis. Arquitectura. Archítectura, archi tectònica, «. ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co- lumna. Arquitrabe. Goronae pars inferior. ARRABAL. m. Població ó barri mòlt prop de la ciutat ó vila populosa, y també V extrem de algun poble gran. Arrabal. Suburbium, ii. ARRABALER, A. adj. Qui viu en V arrabal. Arrabalero, Suburbanus. ARRABASSAMENT. m. ant. La acció de arra- bassar. Roza, Fricatio, rossio, nis. ARRABASSAR, v. a. Arrancar las matas de un terreno pera cultivarlo. Rozar, Expurgo, runco, as. II Arrancar los seps de una vinya. Descepar, Yites extirparé, evellere. || Arrancar de soca y arrel los ar- bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everlo, Í8. II Arrancar las matas de soca y arreí. Desmaiar , descuajar, Stirpo, eradico, as. || Arrancar alguna cosa ab violència, com un clau, una dent. Sacar ^ ar- rmm, Aofero, en. | Obligar i donar, con: li ns ARRiBisAR lo diucr. Sacar, Extorqueo, es, exigo, is. II Péndrer una cosa ab violència. Arrehatar. Bapto, as, rapio, is. | met. Tràurer, com: ARRABAiAAla àni- ma del COS. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, en, eripio, is. Q Obligar à algú à dir lo que tè ocult. Sth car, Occulta elicere, exprimere. || ter. abtigíi. | nàut. Passar navegant mes enllà de alguna embar- cació ó altre punt en que bi ha alguna dificultat. Èt- basar. Navigando praetergredi. ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozúdo, Eradicatus. ARRABATAR. V. a. ant. Derribar, Demo, is, ere. Q ant. Dar rebato. ARRABIAR. V. a. EÀBUR. ARRABIAT, DA. adj. enríbiat, ribiós. ARRACADA, f. Cada un dels dos penjants qae las donas porlan en las orellas per adorno. Arraca- da, pendiente. Inauris, is. || pi. met. fam. Fills petits. Pequenuelos, hijitos. Filioli, orum. ARRACADETA. f. d. Arracadilla. Parva inauris. ARRACONAMENT, m. Retiro. Becogimiento. Re- cessus, us. ARRACONAR, v. a. Posar alguna cosa en un racó. Arrinconar. In angulum aliquid conjicere. | Arrimar ó deixar alguna cosa per inútil. Arrimar, arrumbar. Depono, derelinquo, is. || Arrimar una co- sa à altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as, admoveo, es. || Privar à algú del empleo, confiansa ó favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo, is. II ter. RETIRAR. II Xafar à algú en la conversació. Arrambar. Verbis superaré. ARRACONARSE. v. r. Posarse en un racó. Ar- rinconarse. Abstrudi. || Arrimarse. Arrimarse. Incnm- bo, is, innitor, eris. || met. Retirarse del tracte de U gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere. ARRACONAT, DA. p. p. Arrinconado. Abstru- sus. ARRAHONAR. v. a. ant. y derivats. MfRiHoifiE. ARRAIX. m. Capità de nau morisca. Arraez. Mauricoï navis praefectus, dux. ARRALAR. V. a. ARREL iR. ARRAJARSE. V. r. Llansarse ó tirarse ab ímpe- tu. Arrojarse. Sese immiltere. ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR. ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau à altra. Abordar. Navím navi applicare. || arrimar. ARRAMBAT, DA. p. p. Abordada. Adpulsus. ARRAMBATGE. m. La acció de arrambar. Àlordaje. Navium congressio. ARRAMIMENT. m. ant. L' acció de desafiar 6 emplassar. Emplazamiento. Gitalio, diei indictio. ARRAMIR. V. a. ant. arremir. ARRAMBLAB. ▼. a. met. Emportàrsenho tot ab violència. ArramUar. Cuneta verrere. ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblaio, Versns. ARRAN. m. adv. Per la arrel ó jnot à ella. A raiz, cercen ó d cercen, Radicitus, à stirpe. ARRAN, ARRAN. m. ad. Taut juut à aitra cosa que no paga oalurer ree. À raitz. Ad radioem. | Se diu de ARR CATALÀ. ARR 129 HI eosa plena que no n' hi cap més. Hasta el tope, tf nmmnm osqne. àMMANAWLm V. a. Tallar ó trencar ona cosa à la ■a de la terra. Cariar de raiZy à cercen, à rapa («r- m. Extirparé, radicilus eraere. ABRANGADA. f. arq. Naixement del arch for- llt sobre pilastras, elc. Àrranque, movimiento de ar^ «. Foroicis initium. B Embestida al principi de la nrrera. Àrranque. Prímns ad currendum impetas. || 1IIA5CÍMEXT. II Surlida violenta de alguna part. imntada. Exítos violentos. Q oànt. Sortida preci- fitida. Roga^ arraneaL•, salida. Pra^ceps profec- tio. ABRANGADOR, A. m. y í. Qaí arranca. Arran" ttior, Avoltior, exlirpator, is. ARRANGAGAIXAL8. m. Lo qoi íà dit ofici. Sa- mmloi, dentisla. Dentiom extortor, avulsor. ARRANGADURA. f . y ARRANGAMENT. m. La acció y efecte de ar- nacar. Àrranque. Eradicatio, avalsio, nis. || Dit dels cikells. Meiodura. Depilatlo, nis. ARRANCAR. V. a. Trànrer de arrel una cosa fieestà plantada. Arrancar. Eradico, extirpo, as. || ■et. Tranrer del pit las reumas ó gargalls. Arrancar. bereo, as. | Tràurer ab violència alguna cosa de alguna part, com un clau, caixal, etc. Arrancar. Iroo, refigio, is. || met. Póndrer ab violència. Arran- Mr. Anfero, ers, corripio, is. || Apartar à algú de lio propòsit. Sacar^ arrancar. A seutentía deducere. I CoBseguir ab manya que algú diga alguna cosa. àrroMiar^ sacar, Astu occulla exprimere, elicere. || RaiiASSAi. 1. Ó Conseguir una cosa à forsa de ins- tticias é impertinéncias. Arrancar^ sacar. Exlor- qaeo, es, eripio, is. || Eixir de una part pera anar i altra. Partir, galir, arrancar. Exeo, abeo, is. || Co- meosar, principiar los archs ó voltas. Arrancar^ morer. Fomícis fundamenta ponere. || met. Tràurer del enteniment. Sacar, Invenio, fíngo, is. J aot. Des- lirektr. uaiacia i cóiaEE ó u gàiebri. fr. Posarse à cór- rer ab violència. Echar, apretar, arrancar d córrer. fe pedibos credere, cursum capere. AUixcAE DB SOGA ó DB SOCA T ABREL. fr. Tràurer bs planlas, brolla y malesas pera poder cultivar la Ivra. DcsmaUVy dctcuajar, arrancar de cuajo, Eradi- ee,as. ABBAKCAB LO BULL. fr. Gomeusar à bullir. Levantar dhtrvor, Efervescere, infervescere. MBANCAB LO PLOB. fr. Gomeusar à plorar. SolUWf tmper el llamto. Lachrymas solvere. ARRANGARRE. v. r. Establirse en algun lloch, adqoírint en ell lo necessari pera passar bè. Prospe- r»f arraigar. Opes augere. ARRAMGAT, DA. p. p. Arrmcado. Avulsus. n m. Qní ab 8òn traball ha lograt una fortuoa regu- hr. Àffwglúdúy acomodado. Locuples, etis. ARRAlfCATS. adj. pi. En lo blasó, arbres y ihilaB que descubreixen las arrels, y *l8 membres dab ammals qne aemblan arraneats. Arrancados. In stemmatibus arbores, et animantium membra tam- quam avnlsa. ARRANGH. m. La acció de arrancar. Arranqw. Eradicatio, nis. || Rauixa, ímpetu de còlera, irrati- que. ímpetus, aestus, us. ARRANJAR. V. a. APARELLAR, GOMPÓNDBBB. ARRAN JARSE. V. r. fam. Saberse gobernar pe- ra víurer. Bandearse. Sibi sapere, consulere. ARRAPAMENT. m. La acció de retallar los ca- bells. Rapadura, rasura. Tonsura, rasura, m, ARRAPAR. V. a. Péndrer ab violència. Arreha» tar, rapar, arrapar. Rapio, is, quidpíam alieni vel ab aliquo furari, rapere. || Pelar ab la navaja. M&» par. Depilo, as, barbam radere. ARRAPARRE. v. r. Agaforse. Agarrom. Ap- prehendo, is. || esgarraparsb. ARRAPAT, DA. p. p. Bapado. Depíiatiis. || Agarrado. Apprehensus. ARRAPÓ8, A. adj. S' aplica al mos qoe's posa als caballs de boca dura. Aspiro ^ duro. Lupa- tum, i. ARRA8. m. Drap. tapicbria. ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador. Gomplanator, is. || rasadoba. ARRA8ADURA. y ARRA8ABIENT. m. ant. La acció y efecte de arrasar. Allanamiento. Gomplanatio, subjectio, nis. I Lo de las mesnras. Basadura. Hostorio adffiquaa- di actio. ARRASAR. V. a. Aplanaria superfície de alguna cosa. Arrasar, allanar. £xa)quo, complano, as. || Arruinar, assolar, algun edifici. Arrasar, Everto, di- ruo, is. II Llevar lo curull à las mesuras. Descolmar. Mensunu cumulum demere. ARRASARSE. V. r. Serenarse, desíérse 'is nú- vols. Arrasarse. Nubes evanescere. ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. ExaBquatus, complanalus. || Umplir alguna cosa fins à la vora. Arrasar. Impleo, es. ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y misérias. Arrasiradamenie. Pessimò, perversè. ARRASTRADURA. f. La acció y efecte de ar* rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatío, nis. ARRASTRAR. v. a. Arrossegar, portar per ter- ra alguna cosa tirantla de un cap. Arrasirar. Traho, is, rapto, as. || met. Atràurer à la voluntat ó dicta- men de altre. Arrasirar, arrebatar. Ad suam senlen- tiam adducore. Q En alguns jochs de cartas surtir pertrnmfo. Arrastrar. Eà cbarta in ludo uti, cui omnes pareant. || En la moral, gobernarnos las pas- sions. Arrastrar. Passiones aliquem absorbere. ARRASTRAT, DA. p. p. Arrastrado. Rapta tus. II m. Eargant, infame, pervers. MakadOf pertcrso. Nefarius, ii, sceleratus, i. |j adj. Penós. Arrastrado, iErumnosus. AKAR ARRASTRAT Ó GOM Ull ABBASTBAT. fr. YÍOrer en mòlta pobresa, traballar mòlt y no poder medrar. Andar arraslrando. Adversa fortunA premi. VÍURER ARRASTRAT. exp. La vidd pcuosa ó qne's 18 130 ARR DICCIÜNARI ARR passa ab traballs y disgusts. Vida arrastraL• ó de perros, iErumnosa vita. ARRASTRE. m. En alguns jochs de cartas la ac- ció de arrasirar. Arrastre. Gharta; emissió, cui la- sores pareant. || En las universitats ï acte de ar- rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre. Syrmatis in scholís nsus. ARRAULLIR.V. n. Parlant de algunas béstias erissar las orellas, tirarlas al detràs en acció de vo- ler mossegar, tirar cossas ó embestir. Amusgar, Morsos jnmenta demissis auriculis minari. ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Eneogerse, acurruearse, Sesecontrahere, coartaré. || agobirdie- 81. ARRAULLIT, DA. p. p. Encogido, acurrueado. Animo demissus. ARRAVAL. m. arübàl. ARRAYGADURA. f. La acció y efecte de criar arrels las plantas y arbres. Badicacion, Radicatio, nis. ARRAYGAR. v. n. ant. y derivats, aebblir. ARRAYGO. m. Béns arrels ó immobles. Arraigo, Pnediorum possessió. ARRRAMENT. m. ant. abebü. || Forniment. Ar- madura. Armamenta, omm. ARREAR. V. a. ADOBNÀB, ATÀVIiR. ARREARAE. V. r. Provehirse de lo necessari per là manutenció. Proveer, componerse. Provideo, es. fl AlRilfUESE. ARREAT, DA. p. p. DispuestOf aparejado. Dispo- situs. ABBBAT DE fEBiE. loc. But. A puut de fcrír ó do escometre. Armado de todas armas. Arma inductus. ARREBA8SADA. f. La acció de arrabassar la ^erra. Deseuajo. Eradicatio, nis. ARREBASSAR. v. a. y derivats, aeeabassar. ARREBATADA. f. Sols s' usa en la frase: togab LA AEEEBATADA. Tocar & rebato. Ad arma conclamare. ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitada- ment, sens consideració. Arrebatadamente, atrope-- üadamente. Temeré, inconsultò. ARREBATADOR, A. m. y f. Qui arrebata. Ar^ rehatador. Raptor, is. ARREBATAMENT. m. La acció de arrebatar. Arrebatamiento, Direptio, nis. D Suspensió dels sen- tits, particularment en la mística. Èxtasis, arroba^ miento. Èxtasis, is, animi à sensibus alienatio. || Furor, ímpetu de una passió violenta. Arrebalamien-- to, acaloramiento. Furor, is, vehemens animi com- motio. II ant. eobo. || admieació, pàsme. ARREBATAR. v. a. Péndrer ab violència alguna cosa. Arrebatar, Arrípio, is, raptim capere. || Atràu- rer, suspéndrer Y animo ó sentits, com fà la elo- qüència, música, hermosura, etc. Arrebatar, Traho, is, mentem arripere. Q bobar. ARREBATAR8E. V. r. Elevarse en esperit. Arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi. 0 Enfuris- niarse, deiiarse llevar de una passió. Arrebatarse. Furore, furorearripi. || Admirarse, pasmarse. Arro- lantf asombrarse. Admiratione rapí. ARREBATAT, DA. p. p. Extasiat. Arrobado, arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe- tuós. Arrebatado. Rapidus, praeceps. Q Dit del home inconsiderat y precipitat en sas accions. Arrebatado, Inconsnltus, consiliis praeceps. ARREBOL. m. Bermelló que apareix en los nú- vols al eixir ó póndrerse *1 sol. Arrebol, Rubeus co- lor. II ant. Color encarnat. Arrebol. Purpuríssum, i. ARREBÓS.m. EMBós. ARREB08SAMENT. m. Embós de las donas pe- ra no sér conegudas. Rebujo. Oris obductio. ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera arrebosar. Plana. Tralla, ae. ARREB088ADURA. f. La acció y efecte de es- campar lo morter perla peíTei.Bevoque. Dealbatio, nis. ARREBOSSAR. V. a. Exténdrer ó escampar lo morter en la cara de la paret. Revocar, jaharrar. pa- rietes dealbare, poliré. || Donar dos ca pas pera pin- tar al fresch. Entunicar. Duplici crasla instruere, secundo incrustaré. ARREBOSSARSE. V. f. abbemanoaese. | Tapar- se la cara ab la capa etc. Embozarse, revolverse. Fa- ciem velaré, pallio obtegere. ARREBOSSAT, DA. p. p. Bevocodo. Dealbatus. II Embozado. Pallio velatus. ARREGONAR. V. a. ABEACONAE. ARREDOLAR. V. n. BODOUE. ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Ar- regladamente,moderadafnente. Amnssim. |j Conforme, segons. Arregladamente. Ad normam. ARREGLADtssiM, A. adj. sup. Arregladisimo, Moderatissimus. ARREGLADtsSIMAMENT. adv. sup. Arregla- disimamente. Moderatissimè. ARREGLAMEBIT. m. La instrucció per escrit pera la direcció ó gobern de alguna cosa. Beglamen-' to, regla. Ordo, inis, disposi tio, nis. ARREGLAR. V. a. Posar cada cosa ahont li to- ca. Arreglar, Ad normam aliquid dirigere. || Confor- mar las accions à la regla. Eeglar. Ad normam age- re. D En las fundicions de lletra, donar al motllo per medi de las alsas la proporció que demana 1 cos de la lletra. Arreglar. Ordino, as. || Subjectar. Arreglar. In ordinem cogere, reducere. ABBEGLAE SAS GOSAS. fr. Fér testament. Arreglar sus casas, hacer testamento. Testor, aris, testamentum conscribere. ARREGLARSE. V. r. Seguiria regla, Ileyó cos- tum. Arreglar se, conformarse, acomodarse. Ad nor- mam se conformaré. || Moderarse, reduhirse, refor- marse. Arreglarse, reformarse, templarte. Se conti- nere. || Compóndrerse, donarse ànsia. Componerse, bandearse. Sibi provídere. ARREGLAT, DA. p. p. Arreglada, regkdo. Or- dinatus. ARREGLO, m. Regla, orde. Arreglo. Ntmia, «, ordo, inis. AB ARREGLO, m. adv. Scgous regla. Co» arreglo. Ad normam, ad prescríptum. AfiR CATALÀ. ARR 131 f. La part íofíma dels arbres y plantas soterrada, per ahoot se'ls comunica la substància vegetativa. Baiz. Radix, icis. || La part inferior de qualsevol cosa, majorment si esta sota terra. Raiz, Radií, icis, bassis, is. || Lo principi ú origen dequal- sevol cosa. Maiz, Fundamentum, i. AARBL Dl BOIG. mct. Lo geni inconstant. Vena de loco. Animi, mentis ínconstantia, furor, oris. AKJiEL DECAixAL. Rüig oti. üeuiis molaris radíx. Dl íeksl. m. adv. Enterament. De raiz, Eradi- citàs. AEftELs. f. pi. Las fíbras que à manera de fils te- nen alguns arbres y plantas. Barbas. Fibrse, arum. POSAK AftEELS. fr. ABAELARSE. ARBELADAMENT. adv. m. Ab fírmesa ó per- manència. Arraigadamente. Firmiter. ARRELAMENT, m. La acció y efecte de arre- lar. Arraigadura. Radicum emissió. ARRELASSA.f. aum. Raigon, Grandis radix. ARRELAR, v. n. Posar arrels los arbres y plan- tas. També s' usa com recíproch. Arraigar, enapar, eckar raices, Slirpesco, is, radices emillere, agere. I Afiaosar ab bens immobles la responsabilitat. Ar- raigar. Praedibus judicium firmaré. ARRELARSE. v. r. Adquirir algú béns immo- bles en lo paratge ahont s' ba establert. Arraigar^ Si. Sedem, domicilium collocare. || met. Péndrer peu, afirmarse algun us, virtut, vici ó costum. Ar- raigane. Díutnrno usu aliquid firmari. || Estar una cosa introduhida de mòlt temps. Arraigarse, Diutur- no osn slatutum esse. ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Slabilitus, fir- matos, radica tus. || adj. S' aplica al que tè posses- sions. Arraigado. Praediis fungens. ARRELETA. f. d. Raiciüa, raiceja. Parva radix. ARREMA. adv. Ab extravio 6 fora de regla, i trasmano. Procul binch. ARREBIANGAMENT. m. La acció y efecte de arremangar ó arremangarse. Arremango, Yestis su- blevatio. ARREMANGAR, v. a. Doblegar ó tirar las mà- negas per amunt. Arremangar, remangar, Manicas sobtus volvere. ARREMANGARSE. V. r. Doblegar ó tirar per amunt la part inferior del vestit talar, fér falda. Arregazarse, enfaldarse, arremangarse. Laciniam le- vare, loUere. Q Lo vestit sota la aixella. Sobarcar. Testem sub axillam sublevare. || met. Empéndrer de fort y de ferm ó ab empenyo alguna cosa. Arre- vumgarse. Rem acriter aggredi. ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado, Su- blatns, volntns, succinctus. ARREMANGO, m. Amenassa, senyal exterior de voler ferir ó pegar. Amago, ademan. Mina, aï, mi- DÍtatio, nis. rtk À1EE3UNG0S. fr. Fér ademan 6 acció de pegar. Amagar. Minor, ans. ARBEMATAR. Y. a. y derivats, rewatae. I, A. p. p. Arremetido. Invasns. | f. Embestída. Arremetida^ arremetimiento. Irruptio, in* vasío, nis |{ corbegcda. ARREMESA. f. Embestida. ArremetiL•, Irrup- tio, incursió, invasió, nis. ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremetedor, Aggressor, is. ARREMETIMENT. m. ABEEMESA. ARREMÉTRER. v. a. Acométrer ab ímpetu y fúria. Arremeter, Irruo, invado, is. || Llansarse à péndrer alguna cosa. Arremeter, Arriplo, is. || in- QUIETAB, PaOVOCAB. ARREMIR. V. a. ant. ahenassar, desafiab. || ABREMÉTBEB. ARRENCAR. V. a. y derivats, abbancab. ARRENDABLE. adj. Loque's pót arrendar. Ar- rendable, Gonduclitius. ARRENDADOR, A. m. y f. Qui dóna en arren- dament. ArrendaderOj arrendador, Locator, is. || ae- BENDABLE. || ABBEXDATABI. ARRENDADORET. m. d. fam. Arrendadorcillo, Conductor, is. ABBENDADORET, MENJAB EN PLATA T M0EIE EN GEI- LLET. ref. Se diu perquè 'Is arrendadors solen gas- tar massa, y al passar comptes són alcansats, y ve- nen à parar à la presó. ArrendadorcilloSf comer con plata y morir en grillos, Yescere in argento, in vin- clis moriere, redemptor. ARRENDAMENT, m. La acció de arrendar y '1 preu que produbeix la cosa arrendada. Arrendamien* to, arriendo, Locatio, conductio, nis, redemptura, 8B iocationis pretium. ARRENDAR. V. a. Douar per un temps deter- minat una finca pel preu convingut. Arrendar. Loco, eloco, as. || Péndrer en arrendament. Arren- dar. Redimo, conduco, is. Q Dit de las herbas. Alen- guar. De pascuis convenire. || bedivie, bescatae. NO U ABBENDO LA GANANCIA CXp. fam. DCUOta qUB algli esta en perill, ó exposat al càstich que mereix. No le arriendo la ganancia. Nihil invideo. ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado, Locatus. || ant. BBNDIB. 1. ARRENDATARI, A. adj. Qui pren en arrenda- ment. ArrendatariOy arrendador. Conductor, is. ARRENDIR. v. a. y derivats, bendib. ARRENGLAR. V. a. y derivats, abbeglab. ARREPAPARSE. V. r. Exténdrerse en lo sí- tial, asentarse ab mòlta comoditat y repòs. Rella- narse, repanligarse, recakarse. Leniter, oscitanter de- sidére. ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado, arrepapu- do. Commodisimè sessus. ARREPAR. V. a. ABBAPAB. ARREPEL. m. adv. Contra la direcció natural del pel. A contrapelo, pelo arriba, à pospelo, Adverso piló. II -met. Ab repugnància. Cvesta arriba, drepelo. Adversus, repugnans, animus. ARREPENTIDA8. f. pi. Se diu de las donas que havent viscut mal se retiran à viurer en clau- sura en una ordre de St. Agustí, fundada en lo 9t- Ui A&R gle XiY. ÀfrepaMm^ eofidat. Ad booam fragem recepUe ícemínoe. AmmEnsmOAMSE, t. r. auipapaub. AKREPENTmENT. m. Pesar de haver fét una COM, regolarment mala. irrepaUtmíeMfo, nutam^i. tonitentia, s, metamelos, i. ABBEPENTnflE» V. r. Tenir seDÜment de ha- ver fét alguoa ooaa. Ampemine. Dolére, poBoitere, pígare. AEBEPEIITIT, DA* p. p. Àmpmtido. Pqbdí- tens. ABmEPLEGH. m. Yiatge de devoció à alguna hermíta. Bomeria. Devota, sacra peregríoatio. H La acció y efecte de arreplegar. Cojeéura, Collectio, nia. II HoBt, pila, agregat de m^tas cosas de nna mateixa ó diferent espècie, posadas en un Uoch con- foaament. Mreto. Llegar d las dagas. In arcto rem esse. me 'is qiaes baralian, dihentse paraulas if^ Hegar d tú por tú, Arrojémelas y arrojé- lefficiosò, nimis familiariter agere. A lOCH EIfLLi. fr. ABEIBAB i POCI. M nuMEB. fr. Acudir abans que'ls niraoió. GoMor la palmatoria è AlBIBAA T MÓLUBEB. lOC. fem. y ABBiBAi T ENGBANAB. loc. mct. ExpUca la brcvedat ab que*s logra alguna cosa. Llegar y besar el samto. Brevi rem confícere. IfO ABBIBAa i LA SOLA DE LA SABATA Ó DEL PEU. fr. met. Denota la excessiva diferència que hi ba de una persona à altra. No llegar al zancajo ó dia mela de su sapato. Longè inferiorem alteri esse. IfO ABBIBAB i nies Ó UÈS ENLLÍ. fr. AEBÍBAE k POCH. 81 abeiba, no abbiba, ó si abbiba no basta. expr. Denota que una cosa es tant escassa, que apenas basta pera lo que ba de servir, ^t alcat^za no llega. JSgrè suíBcit. ARRIBARSE. V. r. Anar à alguna part oo mòU distant. Üegarse. Accedo, is. ARRIBAT, DA. p. p. Llegado. Adventus. BEN ABBiBAT suu. cxp. Ab quc's dosi^B U felte arribada de algú. Bienvenido seas, Gaudeo adventnm tuum, mihi carns reditus tuus. ARRIBO, m. ABBIBADA. ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierito, Agaso, nis. ARRIERIA. f. L* ofici de arriero. Tracin. Sub- vectio, nis. ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com sòn galeras, carabàs, etc. Amero. Agaso, nis. ARRIGOL. m. ant. tip. ARRIOOLAR8E. v. r. ant. atipabsb. ARRIMADERA. f. L* adorno de tela ó esl4H*a fina que's posava en las parets dels estradoa, desde terra fins à uns sis pams. Vuy se fk de pintura. Frisos, y arrimadillo, pr. ParieUbus aflixa storea. ARRIMADÍS. m. AGAFADÍs. II Lo que es pera arrímarse à alguna part. Arrimadizo, Admoveodam. i. I met. 60BBEB0. ARRIMADURA. f . y ARRURAMENT. m. La acció de arrimar. Arri^ madura, Admolio, nis. ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa à altra. Arrimar, aoercar. Applico, as, admoveo, es. || abba- CONAB. t. 8. 4. jj ESIBEBAB. arrímarse. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In- cumbo, is, innitor, eris. i| met. Ref ogiarse al amparo y protecció de algú. Arrimarse. Alicujus patrocinio adbaerere. || Acostarse. Acerearse. Adsum,ades, pro- pinquo, as. || Aproximarse al coneixement de alguna cosa. Acerearse, Accedo, is. || Abrassar, seguir lo dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententiie adbffirere. ARRIMAT, DA. p. p. Arrimada, Accessus. ABBiMAT i LA SEVA. loc. Pertiuàs CU SOU dictàmco. Temdtieo, eerrado como pié de muleto, Propositi, sua) sententie tenax. ARRIMO. La acció de arrimar, ó arrimarse. Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. || Lo favor, amparo ó protecció dels poderosos. Arrimo, béeialo. Presidinm, ii, baculus, i, favor, is. •UUUUÓ. m. ter. Certa classe de selvatgina. ^AR. V. n. ant. abbibae. ^ABOBNT•fdv. m. àjf fKÚL Àma* 131 ARR DIGQONARI ARR gadamente. Periculosè. [] Atrevidament. Àrriscadíl•' menle, Audacter, temeré. ARRISGADtmiMy A. adj. sop. Armcadisimo. Audacissimns. ARRI8GAMENT. m. àerisch. ARRISCAR. V. a. Posar en perill algnna cosa. També s* asa com recíproch. Arriesgar, aventurar. Pericalo commiltere. ARRI8GAR8E. V. r. Itrbvirse. QUI NO s' ARRISCA NO piscA. ref. Advcrteíx que mòltas vegadas es necessari exposarse à algun perill pera conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no posa la mar: al osado h fortuna le dú la mano. Auda- ces fortuna juvat. ARRISGATy DA. p. p. Arriesgado, Gommissns. II adj. Atrevit. Osado, arriscado, Impavidus, audax. ARRISGH. m. Exposició perillosa. Riesgo, Alea, ae, periculum, i, discrimen, inis. || atreviment. ARRISSAR, nàut. Plegar, baixar las velas. Arri- zar. Yela religare. || Assegurar ab cordas alguna cosa pera resistir al balans de la nau. Arrizar, trin- ear, alotar. Funibus, firmaré. || Lligar los rems. Afrenillar, Remos inbibere, religare. [| nàut. Prolon- gar la artilleria de proa à popa, arrimanüa à las amuradas pera tancar las portas, y fér llocb. Arrizar. Ad navis la tus tormenta bellica accomroodare. || Posar y assegurar lo bol en la nau. Arrizar. Lem- bum navi religare. ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado. Religatus. ARRITJOLS. m. pi. ter. aritjols. ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada una. Arroba. Yiginli sex librarum pondus. contar pre arroras. fr. met. Ponderar mòlt. Echar por arrobas. Supra modnm augere. LO MAL VE i ARRORAS Y SE'n VA i UNSAS. rcf. DCUOta que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mòlt espay. El mal entra ú brazadas^ g seva d pulgadas: los males entran por arrobasy y salen por aL•rmes. Lentè admodum infirmitas recedit, cum initio supra modum ingravescat. ARROGAR. V. a. ant. Fér trossos. Despedazar, haeer pedazos. Lacero, lanio, as. ARROGINATy DA. adj. Semblant al rocí. Arro- dnado. Manno simílis. ARRODILLAR. v. a. y derivats, agbnouar. ARRODONIMENT, m. La acció de arrodonir. Midondeamiento. Rotunda tio, nis. ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa. També s' usa com recíprocb. Bedondear. Rotundo, torno, as. ARRODONIRSE. V. r. Limitar los gastos segons la renda. Redondearse, recojerse, cenirse, Sumptus díminuere, corrigere. j| met. Descarregarse de sos cnydados, deutes ó dependéncias. Redondearse. A curis, vel negotíis se omninò liberare. ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus. ARROGAGIÓ. f. La acció de arrogar y arrogar- se. Arrogacion. Arrogalio, nis. ||for. Afillament. ATTogacMn^ odopeum. Adoptio, nis. ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga ó apit>> pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, fiU assumens. ARROGÀNCIA, f. Orgull, insoleocía, supèrbia. Arrogància, altaneria. Supèrbia, insolentía, ae. | Garbo, bisarría. Arrogància, bizarria. Yenustas, atis, elegantia, s. ARROGANT, adj. Orgullós, insolent. Arrogank, altanero. Elatus, superbus. [j Valent, briós. Arr^» gante. Slrenuus, fortis. || Galant. Arrogante, gaUat' do. Yenustus, elegans. ARROGANTÀ8. adj. aum. Arrogantazo. Admo- dum arrogans, strenuus. ARROGANTÍSSIM. A. adj.sup. Arrogantiàm, Yaldè elegans. ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogància. At' rogantemente. Arroganter. ARROGAR. V. a. Atribuir, apropiar algunas co- sas inmaterials, com íistcultats, jurisdicció. S'on com recíproch. Arrogarse. Sibi arrogaré, assumere. ARROGAT, DA. p. p. Arrogado. Arroga tos. ARRAJADAMENT. adv. m. ant. àrruixadaiert. ARROJADts, SA. adj. Tiradís, llansadis. Arrih jadizo. Issilis. ARROJAMENT. m. ant. arrisch. ARROJAR. V. a. ant. Llansar, tirar, etjegar. Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is. ARROJARSE. V. r. Abalansarse, tirarse ab ím- petu, Arrojarse. Sese immittere. || Obrlrse ci^mf, ferse fér lloch per forsa. Arrojarse. Prorumpo, is. | met. Arriscarse, atrevirse imprudentment. ArrojarM. Praecipilanter audere. ARROJATyDA. p. p. Arrojado. Immissus. ||adj. arrüixat. ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo qne està escrit en altra llengua. Romancear, romoh zar. In vernaculam linguam vertere. ARROMANSAT, DA. p. p. Romaneeodo. In ver- naculam linguam versus. ARRONSAMENT. m. La acció de retirarsey apretarse entre sí las parts de un cos elàsiich. CoR- traccion, encogimiento, Contractiuncula, », contrac- tio, nis. II anat. La acció de retirarse 'Is nerviw Contracdony crispadwra. Tètanus, i, nervonun eOB* traclio. *. ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. I?fie%i4l| Goarcto, as, cootraho, is. || nàut. Alsarse la inii,f . pujar las àncoras à las mesas de guarnició. Atro»-. zar. Levare aochoras. ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, g acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. || fem. MORm. ARRONSAT, DA. p. p. Eneogido, aotrrueado. Contractus. ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó. Arrinonado. Renis formam referens. ARROP. m. Lo most bullit fins à adquirir la con- sistència del aixarop, y 's solen courer ab ell algu- nas fruytas, com talladas de meló, pomas, etc. Boè, ARR CATALÀ. ARS 135 arrope, Sapa, se. H Lo de moras. Diamoron, arrope di moras. Syrapas ex moram succo, diamoron, is. ARROPADOR, A. m. y f. Lo qui arropa. Ar- ropador. Stragalis tegens. ARROPABIENT. m. La acció de arropar. ir- ropamiento, Gontectio, dís. ARROPAR. V. a. Abrigar ab roba. Arropar. Ves- Ubns, stragolis fovere. || Posar arrop à alguna cosa. Arropar. Sapa coudire. ARROPAT, DA. p. p. Arropado. Yeste iovola- tos. ARROPERA. f. Yas pera tenir arrop. Arropera, Hostarium, ü, ARRÓ6. m. Gra com lo del blat, però blanch, y de mòlt aliment. Lo mateix nom tè la planta. Arroz. Oryza, ae. AaiÓS, CATAIINA, QUE U CAIN EMBAFA, ref. GUEMIMI TülL, etc. AlBÓS ren T PEBROT VOLEN LO VI BEN FOBT. ref. DO- nota 1 bè que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar- raz elpezy elpepino, nacen con agua y mueren con tina, Sorte pares, cncumis ni mirum piscís, oriza, in cressantar, agnis, interuntque mero. ARROS8AL. m. Camp sembrat de arròs. Arro- zal. Oryza consitus ager. ARROSSEGAR. V. a. Portar per terra alguna persona ó cosa tirant de ella. Arrastrar. Rapto, as. || mel. Portàrsen tras sí, ó fér que altre sia de sòn parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. Q Tarlamadejar, embrassarse en las paraulas. Mozar^ $e. Balbutío, is, lingua kesitare. [| Caminar arras- trant los peus. Arrastrar los pies. Instar seniorum pedes trahere. ARROMEGARSE. V. r. Anar per terra à rosse- gons ó com los rèptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep- to, as. ARROSSEGAT, DA. p. p. Arrastrado. Raptatus. ARROSSER, m. Qui cultiva ó ven arròs. Arroce- ro. Oryzae venditor aut cnltor. 0 Aficionat à menjar arròs. Arroeero. Oryzse edends cupidus, avidus. Q AEBOSSAL. ARROSTIR. v. a. ant. eostir. ARRÜFADURA. f. nàut. Corvadurade la proa y pya envers amunt. Arrufadura. Prominens navium e•Hvexitas. ARRIIFAIIENT. m. ant. EtissAMENT. || enüig. ÈMMmkwan de nas. Lo senyal de repugnància ò fisgosl qne's fà ab lo nas. Befunfunadura, refunfuno, Oannitio, nis. ARRUFAR. V. a. Fér arrugas à la roba, crespar- la. Aleekmgar. Plico, as. || nàut. Arquejar. Arrufar. Corvo, as. AUCFAi LO NA8. ff. mot. Mostrar desdeny ò re- pugnància. Tòrcer las narkes, ó el gesto. Naribus reouere, apud se mussare. ARRUFARSE. ▼. r. ant. EEISSAESB. 0 ENEADB- UESl. ARRUFAT, '.DA. p. p. EIISSAT. J eneadeeat. t lo doUeoh ò ptodà de b pell, ò roba que està mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, as. II Las que fà 1 vestit per estar mal cosit. FueUes. Plíca, aï, sinus, us. || cbespaduea. ARRUGAMENT. m. La acció y efecte de arru- gar y arrugarse. Arrugamiento. Corrugatio, nis. ARRUGAR. V. a. Fér arrugas. També s' usa com recíproch. Rugar^ arrugar. Rugo, corrugo. as. II crespar. ARRUGARSE. V. r. fam. Morir. Arrugarse. Obeo, is. ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado. Ruga* tus. ARRUHINAR. V. a. Espatllar, assolar algun edifici. Arruinar. Diruo, corruo, is. || Destruhir, mal- métrer la gent de guerra los edificis y tot lo que troba en lo camp enemich. Talar, arruinar. Tas- to,, depopulor, aris. || Causar gran dany ò perjudici en qualsevol línea , y sobre tot en matèria de hisen- da ó interessos. Arruinar, Efiligo, everto, is. || met. Llansar à pérdrer à algú. Echar por puertas, arrul•' nar. Perdo, everto, is. ARRUHINARSE. V. r. Halmétrer la pròpia hi- senda. Perderse, arruinarse. Ruere, pessum ire. ARRUIXADAMENT. adv. m. Yalerosament, atrevidament. Arrojadamente. Temeré, andacter. ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. RociO' dor. Aspergens, entis. ||m. Lo dels surtidors. Girún-^ duia. Ad aquas in altum projicíendas instrumentum. II Instrument que serveix pera arruixar. Roeiador. Aspersorium, íi. ARRUIXAMENT. m. La acciò de arruixar. Ho- dada. Roratio, nis. ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo que la aygua cayga espargida. Rodar. Roro, irroro, as. II Salpícar abun glop de aygua alguna cosa, com la roba que s' ha de planxar. Espurriar. Inspergo, conspergo, is. || ant. llansae. ARRUIXAT, DA. p. p. lioaa(io.«Aspersus. || adj. Atrevit, intrépit. Arrojado. Temerarius, audax. ARRUPIR8E. V. r. Retirar las parts del cos en- vers sòn centro. Encoger$e, acurrucarse. Sese incur- vare, comprimere. ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado, Compressus, coarctatus. ARRU8Ó. m. ter. faeinetas. ARS. m. Arbre mòlt espinós ; fà las flors en ra- mellets, compostas de cinch fulletas blancas; lo fruyt bermell ab la molsa blanca, entre dolsa y aspra. Jfo- juelo, cambron, camhronero. Cratoius, i. || La fruyta del ars. cireeetas de pastor. ARS RUNCH. m. ARS. f. ARS negre. m. L'ars que fa '1 fruyt negre. ARSENAL, m. ADRESSANA. ARSENIGAL. adj. quím. Pertanyent al arsénit. Arsenical. Ad arsenicum pertinens. ARSÉNIGH.m. y ARSÉNIT. m. Mineral mòlt càustich, matxinas violen las; ni ha de blanch, que sòl sér transparent, de groch y de roig. Arsémeo, rtjaigar. Arseníoiini, i, 136 ART DICaONÀRI ART m. aot. iixipéLACH. ARSÓ. m. La fusta de devant ó la de detràs ea la sella de cabalcar. Arzon. Astraba, a;, arcalus, i. H pi. Eo los telers de mitjas dos pessas laterals una à cada costat del teler, que estàu alravessadas ab la prempsa. Arzanes. In tibialium textrino enm prselo duo transversa tigna. ARSURA. f. ant. aedor. ART. m. y f. Gol-lécció de preceptes ó reglas pe- ra fér bè alguna cosa. Arte, Disciplina, as, ars, tis. || Fer antonobàsia, lo llibre de las reglas de la gramà- tica llatina, que compongué Antoni deMebrija. Arte. latina; grammatica) ars. || met. Indústria, manya. Arte. Teohna, aslntia, ae. || Astúcia, artifici, engany. ArUfido, arle, Fabricalio, nis. || Filat de pescar. Red, Tendicnla, ae, retis, is. || Estament, ofici. Afte. Ars, tb. H Delicadesa, primor. Arte. Indústria, x. ART llIGELICÀL Ó DIABÓLIGH. Art SUpCrsticíÓS de apéndrer lo que's vól per medi de un àngel ó mal esperit. Arte angelic^il ó diabòlica. Ars angèlica. ABT DE ENDEVINAR. MÀGICA. ART DE LA TERRA, y ART DE PAGÈS. Lahratizay agricultura. Agricultura, n, mratio, nis. ART DE SANT ANSELM. Art de curar las Uagas sols ab tocar las venas; es una superstició inventada per Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han volgut alguns. Arte d^iS, Anselmo. Anselmí ars. ART IB SANT PAU. ART NOTÒRIA. ART LLIBERAL. Lo quo pertany mòs al ingeni que à hs forsas corporals, com la poesia, música etc. Arte HberaL Liberalis ars. ART MÍQIGA. mIoIGA. ART mecInich. Lo que necessita mès las forsas dd cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc. Arte mecénico. Mecbanicnm opiflcium. ART MILITAR. MILÍCIA. ART NOTÒRIA. Preparaciò supersticiosa de dejunis, confessions, comunions y oracions ab que falsament 8* afirma poder arribar à tots los coneixements à que arribà Salomon. Arte notòria. Notòria ars. ART MON COR. loc. S* abrasa mon eor. Arde m co- raztm. Ardet cor meum. CADA HU DE SON ART. loC. DONAR l' ART i QUI L* HA. DE ART. m. adv. ant. de manera. DE MAL ART. loc. En mal estat ó disposició. De mal efte. Mgro corpore. donar l' art k QUI l' ha. ref. Advertir que qui entén las oosas las ha de fér. El que, 6 quien las sabé las tone, lamisadigalaeleura. Tractenlfabrilia fabri. LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dírse mòlt bè per ironia la crysopeya. La gran arts. Cry- sopeja, aB. MAL PÓT JUDICAR DEL ART QUI Slf ELLA NO Ht TÒ PART. ref. QUE SAR LO GAT DE PÉR GULLBRAS. NO ES ART DE PANE QU^RENDO. loC. QUI TÒ QUI VÉU- IBR LO CUL AB LAS QUATRE TÉMP0RA8. !fo 8ÍR ó NO TiNiR ART NI PART. fr. No teilir íoterés en algoM nttéria d esttr wtef•mMleicUid• ella. No ser ó no tener arte ni parte. NuUa tenus interesse. PÉR ART DEL ENCANTAMENT. lOC. fòm. SèUS Saber com ni com no; per medis ocults y extraordinaris. Por arte de hirli birloque. Occuitè, pncter spem!. PER ART DEL DIABLE, cxp. Per medi que pareix fora del orde natural. Por arte del diablo. Praeter naturae ordinem, ope diabolí. QUI TÈ ART VA k QUALSEVOL PART. ref. Euseuya quant útil es tenir un ofici pera guanyarse la vida. Ql•lien tiene arte va por toda parte. Arte sua faber in pretio habetur. TIRAR l' art. Pescar ab ell. Tender las redes. Retia jacere, tendere. || fr. met. Fér totas las diügéncias pera conseguir algun fi. Eehar la red. Retia mittere, tendere. ARTS. f. pi. Lo curs cumplert de filosofia. Artés. Artés, ium, logicae, physic», metaphisicx ars. BONÀS Ò BELLAS ARTS. ART LLIBERAL. ARTEGH. m. ant. àrter. ARTEFAGTO. m. Obra, manufactura. Artefacto. Fabrile opus. ^ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en los animals de rapinya. Garra. Adunca nngnis. ARTEMEGA. f. y ' ARTEMISSA. f. y ARTEROSSIA. f. Herba, altimira. ARTEMON. m. nànt. La vela gran de la galera. Artemon. Artemon, is. ARTER. m. ant. Manyós, astut. Artero. Callídns, versutus. || Mentider. F7i^/r)i050,/a/a2;. Dolosus, vafer. ARTiR, ARTER, PERÒ MAL CABALLER. ref. Reprèn als que's valen de astúcias para enganyar à altres, ir- tero^ artero, però mal Caballero. Dolosus quídem in- gènua non Índole fre tus. ARTÈRIA, f. anat. Conducte que rep la sanch del cor, y la porta à totas las parts del cos, à dife- rència de la vena, que ho fà tot al contrari. Artèria. Artèria, ae. || anat. articulació. 1. ASPRA artÍèria. L' órgano de la respiració. Aspera artèria ó traquiarteria, caria delpulmon. Aspera artè- ria, animae ducendsB tnbulus, canaliculus. ARTÈRIA, f. ART, ASTI^CIA. ARTERIAL, adj. anat. artbriòs. ARTERIETA. f. d. Arteriola. Arteriola, ae, leffa artèria. ARTERlóSy A. adj. Pertanyent à la artèria Arterioso. Arleriacus, arterialis. ARTESÀ, NA. adj. Qui exercita algun art mee&- nich. Artesano. Artifex, icis, faber, bri. ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars. ARTÉTIGA. f. Lo mal de gota en las mans. Xr- tética, gotaartéticü. Chiragra, as. ARTÉnCH, CA. adj. Qui pateix en las articu- lacions, y 'Is remeys pera curarlas. irí^ítco, arU- trico. Arthriticus. ARTIAGA. m. ARDIACA. ÀRTICH, CA. adj. Se diu del pol septentrional, dels mars y regions oeroanas à ell. Artko. Arcticns. ARXMRJU f. Ptrt ea qiA 'a solen dividir loa es- ART CATALÀ. ART lt7 crits. Artituh. Articalns, I, sectio nis. || En los imaarís qoalsevol vea ó accepció qoe's defineix iprt. ArtkMlOy acepeian. Gaput, itis, verboram ac- flftio. } gram. Parlíciíla que denota 1 genero dels ■■9, y s6n: lo, la en siogalar, y los, las en plural. JMmb. Artícolos, i. | En las capi tolacions ó trac- Mi de paa cada condició. Articulo , pacto, condidon, ABderís capat, pactnm. || Generós de còrners. Gé~ M, mrticulo. Ment, cis. || for. Excepció prèvia de ■ pledejant pera estorbar lo curs de la causa prin- ipil. Articulo, Exceptio, nis. Q Cada pregunta de las Beforman un interrogatori. Articulo. Qnsstio, nis. I anat. AaricuLAció. AíncLB DB rÉ. Veritat que's déu créurer com re- etada per Déu, y proposada com tal per la Iglésia. ^TtkMlo de fé, ChrístianaB fidei caput, articnlus. AtTicLE DB ti MOBT. Los úllims momeuts de la vi- k Articulo de la muerte. Suprema vitas hora. fOtiAB ABTicLB. fr. for. Introduhir en un plet una fMlió incident. Formar articulo. Incidentem qusas- %mm in causis inchoare. fttfliB ABTiCLB DB UNA cosi. fr. Contradírla. Por^ «r ó kaeer articulo de alguna cosa. Contradico, is, iiFcdiOicaltatem excitaré. m iiTiCLES. fr. Por articulo$. Articulatim. AKTICDLAGIÓ. f. Cada junta ó joch dels dits y iiiltres membres. Artieulaeion. Junctura, ae, arti- nkneotnm, i. | Pronunciació clara y distincta de IvpiraDlaa. Artieulaeion. Yocum expressió, pro- MMíitio. AmcOLADAMENT. adv. m. Ab pronunciació dm y distincta. Artieuladamente. Dístinctè, articu- kúm. AITICULAB. V. a. Pronunciar lasparaulas cla- n y distiBctament. ArUcular. Articulo, as, verba fmnare. | for. Posar en terme de proba las respostas éds testimonis. Articular, Qusstiones in causis ad testes interrogandosproponere. || altebcir. || adj.Lo ^ pertany à las articulacions, com dolor àkticulib, fle. Articular. Artícularius, articularis morbus. AmCüLAT, Du. p. p. Articulado. Articula tus. AITÍFICE. m. Qui exerceix algun art. Ariifice. hber, brif artifex, icis. | àütor, inventob. || met. Qii tè art pera conseguir lo que intenta. Artifu. Ca- AUIFIGI. m. L' art ó primor ab que està feta ilgua cosa. Artifieio, arte. Artificinm, ii, ars, artís. |Í8tóeia, dissimulo, manya. Mama, artifido. Calli- Au, atis, artificium, ii. AITIFICIAL• adj. Lo que*s fà per art ó indús- trií. Artificial. Artíficialis. AmnCIAUtlENT• adv. m. ABTlPICIOSAMEIfT. AITIFICIÓ8, A. adj. Prímorós, fét ab artifici. àffiffWío. Artificiosus, affabrè fiactus. || Manyós, as- tvt. Artifcioso. Callidns, versutns, technosus. AirmcíOBAlIENT. adv. Ab artifici. Artifim- MMtfr, artipeialmente. Artificiosè, AMnncioslasni, a. adj. mf. Mlkkmmmas. I. ARTIGA. f. La terra herma després do arrabas- sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi- do, noval. Novale, is. TEÍURER ARTIGAS, fr. y. ARTIGAR. V. a. Tràurer V herm, y preparar la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani-- ficar. Novale proscindere. ARTIGLE. m. AancLB. ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Artillar. Tormentis beliicis instruere. ARTILLER, m. Qui professa per principis teó- richs la facultat de la artilleria. Artillero. Machina- ria;arteínstruclus. || Lo soldat que serveix à la ar- tilleria. Artillero. Tormentis beliicis administrandís adscriptas, ignifer míles. || Lo que serveix al canó à diferència del que serveix al obús que's diu bombar- der. Artillero. Tormentis longioribus adscriptus mí- les. Q BOMBARDER. ARTILLER DE MAE. Classc CU la maríuB à la que s' ascendeix desde mariner. Artillero de marina. Na? a- lis ignifer. LO BOlf ARTILLER MORT AL PEU DBL CABÓ. lOC. LO BOU SOLDAT MAT RECULA. ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma- jors, màquinas y demés aparells de guerra. Artille- ria. Tormentaria ars. || Tot genero de màquínas de guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel- licns apparatus. D Lo cos militar destinat à aquest servey. Artilleria. Militum legió qu» bellica tormen- ta curat. ARTILLERIA DB MOBTANTA. La dc mcuor calibro, que's pót portar sobre las cabalcaduras. Artilleria de campana^ de batalla, ó de montana. Tractu leviora tormeota. ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra las fortalesas. Artilleria de sitio ó gruesa. Sedentà- ria tormenta bellica. ARTILLERIA VOLANT. La sorvida per artillers mun- tats. Artilleria de d càballo ó lijera. Equitum tormen- ta bellica. APEAR LA ARTILLERIA, fr. aut. DB9M0NTAB LA ARTH LLBRIA. APUNTAB TOTA LA ARTILLERIA, fp. qUO adomés dcl sentit natural denota fér tot Tesfors possible pera conseguir alguna cosa. Poner, asettar toda la arti-- lleria. Armis viribusque coutendere; omni ope at- que opera eniti. CLAVAR Li ARTILLERIA. Posar per Tobído ó polvorí un ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica tormenta configere, clavis obstruere. DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Dei^ cargar la artilleria. Tormenta bellica dísploderCy exculere. DESMONTAB LA ARTILLERIA, fr. TràurerU de la cu- renya, ó afust. Desmontar la artilleria. Tormenta bellica carris deponere. ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-loCBrla sobre la curenya. Kncabalgar, montar la artilleria. Tormenta carns impooere. | Gol-locaria pera usar 49 138 ÀRX DICCIONARI AS d'ella. Montar la artilleria. Bellíca tormenta ad usum praeparare. jtGAR LA ARTILLERIA, fp. tJsar do ella. Jugar la artilleria, Tormenta bellica in hostem explicaré. ARTIMANYA• f. Artifici ó astúcia pera enga- nyar. Artimana, Techna, ae, dolns, i. ARTIMÓ. m. nàut. Vela llatina ó triangular qne 's col-locava en lo pal mès pròxim à la popa ó timó. Àrtimon, \\ bort. Vela mòlt gran qne 's posava en la entena de la galera, quant lo vent era poch y 'i temps bo. ARTisA. m. ant. artbsí. ARTISAT, DA. adj. Conforme à las reglas del art. Artizado. Ad artis regolas exactas. ARTISTA, m. Qaí exerceix algnn art. Artista. Hechanicns, i, artifex, icis. || Notaris públichs de la ciutat, y notaris reals, apotecaris, cerers, cirurgians, botiguers y adroguers. Artista. Artifex, icis. || Qui estudia arts. Artista. Liberalinm artium studiosns. ARTI8TAMENT. adv. m. ant. àrtificiosambnt. ARTIT. adj. ant. diugent. ARTITUT. f. ant. estretò. ARTÓFILA8. m. pi. bootbs. ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro. Panis venerator. ARTOLITB. m. Certa pedra de la naturalesa de la esponja, y semblant à un pa rodó. Artolitos. Ar- tholitos, i. ARTRÍTIGH. adj. IRTéTICH. ARTRÓDIA. f.anat. Articulació en un os que reb en sa cavitat lo cap de altra. Artrodia, Artrodia, ae. ARTURO^m. astron. Estrella fixa de primera magnitut deia constel-laciò del Bootes. Arturo, Ar- turus, i. ARUGA. f. Insecte mòlt nociu que s' engendra de las fullas verdas. També s' aplica à altres insec- tes. Oruga. iBrnca. campa, ae, bytelus, i. ▲EUGA DE PI. Cuca roja, un poch vellosa, que en V ivern se guareix del fret en los pins en unas telas mòlt sutils, que fà à manera de taranyinas. Oruga dejpino. PiniaBruca. ARUNDINÀGEAS. adj. bot. S' aplica à las plan- tas que tenen forma de canya. Arundinàeeas. Arnn- dinaceffi. ARÚ8PICE. m« àgorer. ARVENSE. adj. bot. Pertanyent al camp. Af- vense. Arvalis. ARVELLAS. f. ant. VBS8AS. ARXEA. f. Nom que 'Is químichs donan al foch que imaginan haver en lo centro de la terra pera eóurer los metalls y minerals, y pera sér com un principi de vida en los vegetals. Archea, vuleano, al- ma del mundo. Yulcanus, i. ARXER- m. ant. Soldat de la guàrdia principal de la casa de Borgonya, que portà à Castella 1' empe- rador Carlos y 's reformà en la entrada de Felip Y. Archero. Corpoiis cuslo. ARXER DE LA CUTXILLA. m. ARXER. AXMXn» m. esonlt. Omam•ots composts de filets revestits de fullas dispostas regularment de tres e tres. Archetes. ARXIGOMFRARIA. f. Societat de personas pia dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar- chicofradia. Archiconfraternitas, atis. ARXIGÓNSUL. m. Lo president de la acadèmia de la Crusca en Florència. Archieónsul. Archiconsai is. ARXIDUGAL. adj. Lo que pertany al arxidosk Archiducal. Archiducalis. ARXIDUGAT. m. La dignitat y territori del a^ xiduch. Archiducado. Archiducatus, us. ARXIDUCH. m. En sòn origen fon lo duch j» vestit demés autoritat quels altres. Yuy dignitaldi Soberà de Àustria, y títol de tots sos fills. Arckiàh que. Archidux, ucis. ARXIDUQ€E8A. f. La muller, filla y germu del arxíduch. Archiduquesa. Archiducissa, ce. ARXnXAÚT. m. mús. arcellaút. ARXIOTA. f. Arbre de nova Espanya, ncrnihitat al taronger, y las fullas à las de olm ; los froyts téi uns grans com de matafaluga que senreixeo pot tenyir de bermell 1' estam, seda, cotó, etc. Qnil es en pasta tira à color de taronja. Archiote, An^iih les, e. ARXIPÉLACH. m. Part del mar poblada de islas. Per antonomàsia ï Egeu en lo MeditentBL Archipiélago. Archipelagus, i. ARXIPESTRAT. m. La dignitat de arxípesln y '1 territori de sa jurisdicció. Archiprestazgo^ mnh prestazgo. Archipresbyteratus, us. ARXIPE8TRE. m. Lo principal dels preberM. Es dignitat. Arcipreste. Archipresbyter, i. ARXITRAU. m. ÀRQUITRAU. ARXIU. m. Lloch ahont se gnardan separada- ment y ab seguretat papers y documents de mòlta importància. Archivo. Tabularium, chartophylatím, ii. II met. La persona à la qual se confia lo mès ra- servat. Archivo. Scrinarius, ii. ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa en rarxií pera guardaria. Archivar. In tabnlarío servaré. ARXIVAT, DA. p. p. Arehivado. In tabidaríore- conditus. ARXIVER, m. y ARXIVI8TA. m. Qui tè à sòn càrrech algú m* xiu. Archivero, archivista. Tabnlarío pr»poeitOB| scripturae magister. ARXOTA. f. ARXIOTA. ARYTME. m. med. Desfalliment del pds. Ari^ mo, Arytmus, i. AS. AS. prep. ant. a. ||En lo joch de cartas, lafri* mera ó la de un sol punt de cada coll. As. HodH) adis. II ter. Joch burro. || La primera moneda de ms- tall que fengueren los Romans per disposició de ül• ma. Al principi fou de coure del pes de una lliwrtfdc figura quadrada, sens encuny, fins à pnp 4i lil ASC CATALÀ. ASC 13» uys que varínt de pes y forma, restà imaginària com las Uioras catalanas, però sempre ab lo valor èl! ansas. ia. As, assís. || Lo total de la heréocia* if. Quid solidnm. || Dèa dds pobles septentrionals. àt. As, assís. wx TOT noBi me SIS ó is. fr. fam. S' aplica al qae ai tot troba fallas ó qne dir. En todo tiene qve deeir, Idsi qnod ipse bcít nibil rectnm patat. TÉi isos. fr. met. Eiiir mal algana cosa, ó no lo- grar lo què's pretén. Eehar azar, Adversam sortem pvieUtarí. L* AS DE Otos no'l jugan bobos. rof. Adverteix que pn qualsevol cosa, per fàcil que parega, es neces- aríteoir intel•ligència. Ag de oros no lojwgan bo» \m. Tractent fabrília fabrí. AflAFATA. f. SAFATA. ASAFÉTIDA. f. €k)ma padenta, de olor de all, k eok>r roig, y es remey contra F estérích. Asafé^ ik. Assaiètida, as, stercns, diaboli. AflAJAB. V. a. ASSAJIB. ASALS. m. adv. ant. A escayre. OblkwmenU. ObKqaè, oblíqnum. AsARO. m. Planta, de qnal arrel naixen las fa- hs co figura de ronyó, y de entremitj la cama que Nsté en sa extremitat las flors de color roig que lira iaegre: tè la propietat de excitar lo vòmit. Azaror' Ünro, ditfro. Asarom, i, nardns rastica. ASBACHBlf AB. v. a. ant. Hltj cóurer. Salcoekar^ mmkar, Male aliqoid coquere, semicoctum relin- qiere. AfflAGEIf ATyDA. p. p. Salcochado, Semicoctns. AiBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yiriam, me- tes, sens&s facnltate defici. A8BERGINIA. f. ter. albergínia. Sojbnar, akocAornar. Rubore soffundere. AflBRONCAR. V. a. Dir paraolas picants à algú. AMABftANTAR. V. a. ant. Consternar, Cons- terno, as. AflCALOmTA. adj. Lo nataral, y lo pertanyent iAscaloo, clatat de Palestina. AscaUmiOy ascabnita. iscikmites, ae. A8GALUNIA. f. y ASGALUFfTA. f. Seba qae's gaarda per llavor. àKàhwa. Ascalonía, as, ascaloniom, ii. ASGABIPAR. V. a. ESCAMPAB. A8GÀRIDE8. f. pi. Guchs rodons qae's fan en bs plaotas, y també en lo badell recte de la perso- n. Afcúridas. Ascarides, um. AflOENDÈNCIA. f. La série dels pares y avis de «Re descendeix cada bú. Ascendència, Majornm fami- fia, series, sanguis, genus. ASCENDENT, A. adj. Lo pare ó avi de que des- ceadeix algú. Ascendxente. Hajores. || m. Predomini, Miorítat sobre de algú. Ascendiente. Imperiam, ii, JB, aris. 1 Prestigi, valiment. Ascendiente, Pnestí- ini, ii. I Astre que 's deixa véarer sobre ï bori- natal temps de nàixer algú. iM||^||||yk>rosco- |M, i, sidera natalitia. || p. a. Amf^^^^mAibas, nua MÒLT ASCBüMDi I. f r. sÉB riV t^ ASGÉNDRER. V. a. ant. ENGÉlfDBBB. ASCENS, m. Adelantament, ó promoció à major dignitat. Ascenso, Ascensos, us. | gens. || comsbnti* MENT, IPBOiAClÓ. ASCENSAMENT. m. ant. gens. ASCENSAR. V. a. Donar ó póndrer à cens. Car» gar censOy acensuar. Fondum censo onerare, adstrin- gere. ASCENSAT, DA. p. p. Acensuado, Fcsnerata pe- cunia gravatus. ASCENSIÓ, f. La acció de pujar alt. Ascetuton* Ascensus, us. || Per antonomàsia la de Jesucrist al cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis- teri. AscensioH, Dominí nostri Jesuchristi in coelum ascencío. Sacer Christi ascensionis dies. || asscicpgió. AscENció OBLIQUA, sstr. L'arcb del equador, desde'l primer punt del àries fins al en que naix ab Tastre en la esfera obliqua. Ascenciouoblicua. Oblicua ascensió. ASCBNció BEGTA. astr. Lo matcix arcb desde dit punt fins que naix en la esfera recta. Ascension recta. Recta ascensió. ASCENSIONAL. adj. astron. Lo pertanyent à la ascensió. A^icndonal, Ascensionalis. ASCETA, m. Qui's dedica à la perfecció cristiana. Asceta. Asceta, d&, ASCÉTiCHy CA. adj. S ' aplica als que's dedican & la pràctica y exercici de la perfecció cristiana, y als llibres y escriptors que*n tractan. Ascéiico, Asceticns. ASCITAS. m. pi. Heretges que veneravan en sas iglésias un bot inflat. Asútas, tücodrogitas, Ascodro- gitse, ascitsD, arum. ASCLAR. V. a. ter. y sos derivats, estellab. ASCLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y fullas semblants à las de la eura, però mès estretas; es contra veneno. AsclepiaL•, asclepios, ascUpiadas^ hister. Hirondinaria, se, asclepias, adis. ASCLEPIADÉU. m. Vers llatí de un peu espon- déu, dos coriambos, y un pirriquí, ó de un espon- déu, un dàctil ab cesura y Is dos últims dàctils. Aselepiddeo, Asclepiadseum carmen. ASCLÓ. m. Aucell. BOTIGCEB. ASCÓ. m. Sollevament ó moviment impetuós de ventrell que provoca '1 vòmit. Ascó, arcada, nàusea. Nàusea, a^, fastidium, ii. || met. Disgnst fastigós qne cansa '1 mal olor ó qualsevol cosa. Ascó, fastidio,ndw^ sea. Nàusea, se, fastidium, ii. || ant. bot, ventositat. FÉB ASGO. fr. met. Fér fàstich, ó sér indecent ò despreciable. Hacer ascos, ser un osco, Nihil sano vi- líus, abjectius. FéR Ascos. fr. fam. Excitar lo vòmit. Provocar à vomito. Yomitum, vomitiones evocaré, provocaré. FÉB AScos DE ALGUNA GOSA. fr. mcl. DespreciaHa. Hor cer ascos de alguna cosa, Aliquid fastidire, naoseare. TENIR Ascos. fr. Asqucar, Nauseo, as, fastidio, is. ASCÓ. m. Bancb ab respalllera, bastant ample y capàs pera tres ò quatre pelsonas. Escaiio, Scam- num, subsellium, ii. ASCÓLIAS. f. pi. Festas abquels Àticbs cclebra- van à Bacó: consistian en pujar sobre un bot ple de 140 ASE DICCIONARI ASE vent, 7 rellisoant divertían al poble* àmòoUoí, Asoo- Ua, oram. A8GOBIÉTRER. Y. a. ACOMÉma. A8GONA. f. ant. Espècie de llansa carta que 's llensava à voltas contra ï enemich. Chuzú, Spicalas. I mwTKBA. Varietat de eixa espècie de llansa. A8CX>BIDIR8E. V. r. amàgarsi. ASGRIPTIGI. adj. Destinat, agregat. Adscriplkio, ▲dscríptins. ABDELANAGAR. Y. n. ant. aEUiscia. A8E. m. Animal de quatre potas, de quatre à oinch peus de alt, las orellas mòlt llargas, y mòlt anfert. Asno, burro. Asinns, i. || met. Tonto, neci. A»- 110, burro, borrico. Stolidos, stnpidns. || Instrument de quatre pals, units ab altres mès petits en lo milj pera estafar la roba del llit y escalfaria. TwmbUlay bmro. Lignea compages ad lectum calefaciendom. ÀSB AB OA HO lOGiA TOT. rof. Bcuota quo '1 qui tè diners logra '1 que yóI per tonto que sia. Atno con oro aloànzalo íodo, Pecnni® obediunt omnia. Cuneta consequitor aumm. ASB CAEUEGiT Dl LLKTIAS. fr. limKO. A8B Dl ARCÍDIA CAIRBGATDI 01 T MEHJA PALU. rcf. Jlepren als que són richs y 's tractan ab misèria. Àino de Areadia lleno de oro, y eome paja. Onustns auro paleam edit asinus. Inutiles avaro dÍYÍti». ASI Dl INDIAS. AUCOilf. A8I Dl MÒLTS, LO LLOP 8I*L MKCJA. TOf. BISTIAl Dl ■ÒLT8 etc. A8I Dl'lC MOIÀ, Dl QDANTAS YÍU 8* UIAMORA. rof. De- nota la facilitat dels que s' enamoran de totas bs donas que veuben. Amor trompetero, euantas veo fan- tai f «tero. Moltivolos multas fallere gaudet amans. ASI Dl TOTS QUATRB QUAET06 6 POTAS. fr. Mòlt ÍgDO- rant. ToiUo detree ó de cuatro tuelas. Summe stoli* dus. A8I Dl TEAf f. BtJllO Dl TRAGÍ. ASI BÜGAS8IE. Lo dostiuat pera la cria. GaraSion. Admissarius asinus. ASE MAGRB PLB Dl MOSGAS. loc. Dcuota quo al pobro y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu- hir à major misèria. Bl perroflaco todo esjnügas, De- pascunt asínum mnscarum millia macram. A8B MOHÍ ó MÒLT DOLENT, ó MÒLT pí. ref. Deoota quo 1m cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonàs ó mòlt dolentas. Aiito fnohino 6 muy mm, ó muy fino. Fessimus est quadrupes vel praestanlíssimns, bin- ous. ASI QUI INTRA EN HERETAT AOBNA, BIXIli CARREGAT Dl LUNTA. ref. Denota que '1 qui entra en paratge prohibit 8* exposa a rèbrer algun dany. Amo queeu- Ira en deheta agena, volverd eargado de kiia, Alienam metis messem, malè mulcatus abibis. A8i OVi'm port, t no gaball qüi'minderrocb. ref. Ensenya que es millor conlentarseab un estament mitjà que aspirar al perill dels grans empleos. Mas fuiero asno que me lleve, que cnballo que me derrueque ó derrengue. Oportet agrum imbecilliorem essequam i^eolam. A8I EANCH. Allumat. Asno eojo, derrengado. De- lumbatus asinus. ASE salvatgb. Espècie de ase pardo ab clapas blancas y negras. Asno sahaje. Onager, i. AL ASI RUCH ARRiEBO BOIG. ref. Significa que pera 'Is que ab capa de ton tos no fan lo que deuhen, lo millor remey es lo càsticb. Al asno lerdo arriero (o- eo, Rationibus obsistentem fnstís corrígat. AL ASE T MAL4 MULLER BiSTONADAS Ó HAN DE fttt. ref. Denota quel càsticb corretgeix los vicis fins de aquells que careixen de rahó. Bl loco por la pena es cuerdo. Halo accepto stultus sapit. EN MARMER T EN SALON COM MÈS VA MKS ASK8 SÓN. ref. JERUSALBM, JERUSALEM, COM, OtC. BÈ POTS XIULAR 81 l' ASE NO VOL BÀURBR. fr. De pOCh serveix manar ó repéndrer à qui no'n fà cas. La ei- toia es por demas, cuando el moUnero es sordo, Surdo quid fabulam narras ? BRAMS DE ASE NO PUJAN AL GEL, Ó 'l GEL NO*LS OU. loc. fam . Denota que no's déu fér cas de qui parla 8èns rahó. A palabras locas orejas sordas: oracúm de perro no va al delo. Non bene coelestes impía dextra colit. Peccatores Deus non exaudil. ciuRER DEL ASB. fr. fam. Conèixer Y error en que s' insistia. Caer de su asno ó de su burro ó de su bor- rioo, Errorem suum agnoscere. Dl AHONT VINGUÉ l' ASB, VINDRÀ LA ALBARDA. rof. Denota que ab lo principal ve comunment V acces- sori. Do inno el asno, vendrà h albarda, Prscípua rerum semper accidentia concinnantur. DBIXAM CiURER DBL ASE, T AJUDARMB HAS. loC. De- nota que 'Is favors s' han de fèr quant se neces- sitan. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro estd eneendido, entónces ha de ser batido, Gum ab asino delapsus fuero, mi porrigito manum. FIRMA l' ase AHONT TON AMO VÓL. rcf. DCUOta 1 mòlt que*8 fà estimar Y inferior que obeheix pun- tualment. Haz lo que tu amo te manda, y sentarúste con él d la mesa. Obedientia amicum ex hero fa- cit. LA CULPA DBL ASE DONARLA i LA ALRARDA. rcf. S* aplica à las personas que per disculpar sos defec- tes los atribuheixen à altres que no hi tenen part. La eulpa del asno eeharla d la albarL•. Propria in alios críroina conferre. l' ase FÍ un COMPTE, T 'l TRAGINER Ó QUI L* ALBAR- DA, N' pi UN ALTRE. Denota que las disposicions d els súbdits no tenen efecte sens la volunlal dels su- periors, ünopiensa elbayo,y otroel que loensilla. Aliter dominus, longè alia subdilus cogitat. L* ASE PER FAM MENJA l' agram. rcf. Deoota que quant la necessitat apreta no*s repara en delicadeses* A buena hambre no kay pan duro, m falía saUa d ninguno: cuando no tengo solomo de todo eomo. Opti- mum condimentum fames. Bona ofla post panem. MAT FORA TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DBL MAL LO MÉNOS. PERA TÚs'hA tret L* ASB DEL ESTABLE. lOC. irÓO. prOY. PIRA TÚ aÓH LOB GUANTS, ITO. ASE GÀTAIA. ASP 141 TOT ASM hobí ó Mòlt dolent ó mòlt ri. ref. Que's pren en sentit literal. Àsno mohinOf ó muy ruin ó muy fmo. Pessimos est quadrnpes, vel prestantíssimus hionas. MÒLTS ASES HI Hi ÀLMEBCàT QüE S ÀSSEMBLAN. loC. S' Dsa à iDanera de comparació pera disculpar à subjecte determinat. Hay un diablo que se parect a otro, ó hay mudios diablos que se parecen unos à otros. Plarima qojdem inler se simillima sunt. !fO BAVÉB VIST MAT ASES VOLAR. fr. fam. Nota la ialta de coneixement en las cosas comunas. No yòtr aido campanas. Nec omnibus noia nosse; aures peregrinari. PEE PEGAR AL ASE PEGAR À LA ALBAHDA. ref. Que s' aplica als que tot ho confonen sèns saber lo que's fan. Por dar en el asno dar en la albarda. Longe scopo aberrare. quant l' ASE S HAURI MORT DE RIALLAS. fr. fam. LA SIMMANA DELS TRES DIJOCS. QUE SAB l' ASE QÜE COSA ES SAFRÀ, SI MAT HA ESTAT AMOGüEB. ref. Reprèn al que vol donar sòn vot en Biatéria qoe no entén. El ciego no distinfjuc de colo- res. C£cns na tus non judicat de coloribns. QÜI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta que algú desprécia afectadament alguna cosa pera dissimular lo desitj que tè de ella. Quien dice mal de la pera «se la lleva: quien desalaba la cosa ese la C4)m~ pra. Quod saepe vituperas, tàndem proprium fa- cies. QUI NO PÓT BAVÉRLAS AB l' ASE LAS HAU AB LA ALBARDA. ref. Qüe s' aplica à las personas que quant no's poden venjar dels qui'ls han fél mal, se venjan en cosas se vas. Quien no puede dar en el asno dà en la albarda, Laedere alium qui non valet obtrectans gandet. SEGons l' ase la albarda. ref. Denota que'l port y tracte pera no fèrse reparables s' han de conformar ab la qualitat y dignitat del subjecte. A cMco paja- rillo, chico nidillo: à cada ollaza su coberteraza. Par paribus referas. Modus est pulcherriraa virtus. SÈNS DIR ASE M BÈSTIA, loc. fam. Sèus demanar llicència, sèns dir paraula. Sin decir oste nimostCy ó cho niarre. Sine venia, hospite insalutato. sÉB UN ASÉ. fr. Se diu de las personas que són en extrem tontas, ó fan alguna neccdat. Ser un burro, Stupidus, clitellarins homo. TRACBER L' ASE DEL COS. fr. TRAÏÏRBR LA LLANA. DEL CLATELL. TROS DE ASE. cxp. DeDota la incapacitat ó necedal de algú. Fedazo de alcornoque, de animal, de bruto, de bèstia. Stolidus, stupidus. A8ENADA. f. Bestiesa, tonteria. Machada, bur- rada, asnada, Stultitia, ae. A8ENAL. adj. Lo que pertany al ase. Àsnal, AsinÍDUs, asinarius. ASENÀ8. m. aum. Asnazo, Grandior asinus. || Lo mòlt neci ó tonto. Asnazo. Stolidissimus. ASENET. m. d. y Asn*. m. d* Asnillo, Asellas, asellulus, i. A8FIGIA- f. med. Privació repentina de polsos, forsas, respiració y moviment, de modo que es I* últim grau de síncope. Asfixia, Asphyxia, m. ASFOLLAR. v. a. AFOLLAR. ASEMBLA. m. ADZEMBLA. ASFOR8AR. v. a. Cobrar forsas lo malalt. Alear, ir aleando. Respiro, as, sa ni ta tem recuperaré. ASGORDAB. V. a. ant. mirar. ÀSIA. f. Pedra pareguda ala tosca. Aúa. Àsia, ai. ASiAtigh. adj. assiItigh. ASIGATS. m. ant. Esperó de una sola punta de ferro, y en ella una rodaixa à distancia propor- cionada pera que no danye al caball. AcicaU, Cal- car, aris. ASIENTO. m. ASSENTO. ASILE. m. ant. assilo. A8ÉURER. V. n. ant. séurer. ASLLOMAR. V. a. ter. allomab. ASMA. f. Malaltia de pit que embarassa la res- piració. Asma. Asthma, as, spirandi difficultas. ASMÀTIGH, CA. adj. Qui pateix asma ó lo que pertany à aquesta malaltia. Asmdlico, Asthmaticus, dyspnoicus. ASMENT. m. ESMENT. A8MOLAR. V. n. y derivats, esmolar. A8NA. f. ant. burra. ASNET. m. d. ant. aset. ASOLA8. m. adv. k soLAS. ASOLDAR. V. a. ant. assalariar. A80LRE. V. a. ant. absóldrer. ASPA. f . Creu en figura de una X, com la en que fon martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is. || arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt. Aspas. Tigna, orum. || En los molins de vent alas grans, forradas de drap que's posan en 1' arbre, y reben lo vent pera fér rodar la mola. Aspas. In axe roolitrino vela. ASPA DE SANT ANDREU. La crcu quc posavau als juheus reconciliats. Aspa de san Andrés. Decussata crux rubra. || En lo blasó, figura de una aspa ó crea de sant Andreu que ocupa '1 ters del escut. Aspa de san Andrés, cruz de Bor gom, ò borgonota. In stemmatibus decussata crux. ASP ALAT. m. Arbre y fusta oliosa, las virtuts de la qual substituheixen à las del cever. Aspalato, Aspalathus, i, spina candida. ASPARGATA. f. ant. espardenya. A8PÀRREGH. m. espArrech. ASPARREGUERA. f. ESPARREGUERA. A8PASSAGAR. v. n. ant. Precuentar, menudear. Freqüento, as. ASPATXAMENT. m. ant. y ASPEATXAMENT. m. ant. Desembràs. Des- pacho. Expeditio, nis. ASPECTE, m. Lo que'ls objectes presentan à la vista. Aspecto, semblante. Facies, ei. || La cara de las personas. Aspeclo, semblante, Frons, tís, vultus, ns. Q La situació que tenen en lo zódiach unas estrellas 14t ASP respecte de altras. Aspecto, Aspectus, us, facies, ei. TBNiB BON ó MAL ispEGTE. fr. met. TcDÍr UDB cosa bon ó mal estat ó disposició. Tener butn ó mal aspec^ to. fiem apte vel perperam instructam esse. A8PERA1IIENT. adv. m. asprement. ASPEREDAT. f . y A8PERE8A. f. ISPRESA. A8PERGES. Veu parament llatina que significa rnixament, ó aspersió. Asperges, aspersion, Aspersio, nis. d L' instrament ab que s' espargeix la aygua beneyta. Bisopo, aspersorio, Aspersorínm, ii, asper- gillnm, i. II met. dispersió. QÜEDARSE k ÀSPERGBS. fP. fam. QÜEDARSE EN ALBIS. ASPERGIR. V. a. Arrnixar de modo qae la ay- gua cayga à gotas escampadas. Rociar. Roro, irro- ro, as. ASPERIT. m. ant. esperit. || pi. esperits vitals. A8PERITAT. f. ant. aspresa. À8PERO, A. adj. ASPRE. ASPERSIÓ. f. La acció de aspergir. Aspersion, rodadura, Aspergo, ginis, eiïusio, nis. || ant. Derra- mament de sanch. Efusion ó derramamiento. Eccbeu- ma, atis, effQsio, nis. ASPERSORI. m. ASPERGSS. 2. ASPÉRULA. f. GRANZA BORDA. ASPI. m. Instrument pera formar' rams ó ma- deizas de fil: forma una creu per la part superior y altra per la inferior en direcció atravessada à la primera. Aspa, Decussis, is. sÉR UN ASPi SENSE BBOGAS. fr. fam. Sórínútü pera tot. Bste nuestro kijo don Lope ni es miel ni hiel, ni vinagre ni arrope, Prorsns inutilem esse. ASPIA. m. Espu. II ant. aspi. ASPIAR. Formar rams ó madeixas en Y aspi. Àipar, Fila in decussi convolvere. ASPIATy DA. p. p. Aspado. In decussis convo- lotus. ASPIERA. f. ESPITLLERA. ASPIRACIÓ, f. La acció y acte de aspirar. As- piracion. Aspiramen, inis, aspiratio, nis. || gram. La íorsa ab que's pronuncian algunas vocals, com en la HB de cohet. Aspiracion, Aspiratio, nis. || mús. L' espay menor que la pausa, en quant se dóna lloch à la respiració. Aspiracion, Intervallum, i, spiritus, us. ASPIRANT, p. a. Aspirante, Spirans. ASPIRAR. V. a. Atràurer ï ayre exterior intro- dubintlo en los pulmons. Aspirar, Aspiro, respiro,as. [ Preténdrer ó desitjar ab ànsia. Aspirar, Affecto, as, appeto, is. || gram. Pronunciar las vocals ab mès íorsa de la regalar per medi de la h com en proce- heix. Aspirar, Yocem aspiraré. || Notar las vocals ab aspiració. Aspirar, Inspiro, as. ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado, Aspiralus. AsPIT. m. Espècie de vívora de un peu de llar- gària, de color de coure ab una barruga sobre la ex- tremitat del nas. Aspid, Aspis, idis. ASPITLLERA. f. ESPITLLERA. ASPLENI. m. bot. Planta, falsia. ^RDDU V. a. ant. ibpayobdu. DICCIONARI ASQ ASPRA. f. Lopaló cunpque sosté 'Is arbr seps etc. Eodrigon, Rídica, ae, pedamen, inis, scif nis. LO temps de posar aspras. JLodrigazon, Pedation pedandi tempus. POSAR ASPRAS. fr. Bodrigar. Palo, pedo, as, vii statuminare. ASPRAR. V. a. ENASPRAR. ASPRE. adj. Lo que es desapacible al tacto ] tenir desigual la superfície, com la tela grossera, fusta no brunyida, etc. Aspero. Scaber, asper. || T< reno desigual pera caminar per ell. Aspero, escah so, Pncruptus, import un us. 0 met. Desapacible gust, com la fruyta pocb madura. Aeedo, dspt Acerbus, immitis. || Desapacible al ohido. Brou dspero, ingrato. Asper, injucundus. || Lo que es c( trarí à la suavitat y afabilitat de geni, com ten ASPRE, paraulas àspras. Aspero, severo. Injucund austerus, severus. || terrible. || ant. Los antíchs ( navan aquest nom à la moneda nova que no s' ba gastat ab V us. Aspro, Aspero, aspre, Nummus \ per. II Altra moneda del temps de Justinià, y al de Turquia que equival à quatre maravedissos mitj. Aspro, úspero, aspre, Nummus asper. jj RÍcr ASPREDAT. f. ant. y ASPREJAMENT. m. ant. La acció de asprej Asper eamiento, Asperare. ASPREJAR. v. a. Tenir alguna cosa 1 gust i pre. Asperear, Acerbi saporis esse. ASPREBiENT. adv. Ab aspresa. Asperamen Asperè, asperiter. ASPRER. m. ASPRA. ASPRESA. f. La qualitat de aspre. Aspereta, i perura. Asperitudo, inis, scabies, ei. || Desigualt del terreno. Aspereza. Asperítas, loci iniquitas. || lo tracte y costums. Aspereza, Acerbitas, atis. || m Se diu de las cosas desapacibles al gust ó al ohii del estil desigual, etc. Aspereza. Asperítas, aceri tas, austeritas, atis. ASPRESA de vida. loc. Rígop, austerítat. Aspert de vida, Austeritas, severitas. ASPRETy A. adj. d. Ün pocb aspre. Asperii Snbasper. ASPRETAT. f. ASPRESA. ASPRtsSIM, A. adj. sup. Asperisimo, aspérrií Asperrimus, perasper. ASPRÍSSIMAMENT. adv. m. Asperisimamen Asperrimt>, acerbissimè. ASPROR, f. ASPRESA. n La rígidesa que deixa mola al ferro. Aspereza. Asperitas, atis. ASPRORETA. f. d. Lo gustet pocb aspre ó agi Asperilïo, aspereze. Snbasper, austerulus, i. || En vi. BabaniUo. Acrímonia, «t, acerbitas, atis. ASQUERÓS, A. adj. Lo que causa asco. Asqt roso. Fastidiosus, nauseabundus. ASQUERÓS vos HAVÉÜ TORNAT? PUES DE AQUEST Gl SADO JA n' haveu menjat, ref. Contra aquells, q millorant de fortuna, desprecian lo que apreciav eo piyor estat. À»fmo9o o$ hàkis lomorfoT jMiei ÀSS CATALÀ. ASS 143 iomisteisde eseguisado. Qaas olim edisti, quid nunc ita respüis escàs? ASQUEBOSAMENT. adv. m. Forçament, is- querosameJíU. Sordidè, immundè, sqaalidè. ASQUEROSisSIM, A. adj. sap. Asquerosisimo. Sordidissiínus. ASQUEROSITAT. f. Brutícia qne causa ascos. Aíquerosidad. Squalor, is. ASaÀ- adv. 1. ÀQoi. Assi HORA. À aqueixa hora. A esa hara. Illud hor». AMABANONAR. V. a. Ablaoir alguna cosa. Aiovísar, sohar. Mitigo, as. A88ABENBAR y ASaABENTAB. V. a. ant. Fér saber, noticiar. loeerso&er, noticiar, NunUo, as. AflSABIRIR. V. a. ant. suivisiE. AflSABORAR. V. a. ant. assaboeui. AMABORIDOR. m. assahonador. 2. /Iffff^iyr^i^imffwnwT- m. ant. sabor. || Assahona- meol de las viaadas. Condimento, Gondimentum, i. ASSABORIR. V. a. assahonar. 1. 1| Tastar. Ca- ter, profHW^ gustar. Delibo, gusto, as. || v. n. sabó- IKiARSI. ASSABORIT, DA. p. p. ÀSSAHONAT. ASSAdAMENT. m. ant. sacietat. ASSACIAR. V. a. Satisfer la gana de menjar. També s* usa com recíproch. lactar. Saturo, satio, satullo, as. || met. Satisfer lo desítj del animo. 5'a- etar. Animum, cupiditatem explere. ASSACIAT, DA. p. p. SadadOy harto, satisfecho. Satiatos. ASSADOLLAR. V. a. y derivats, assaciar. ASSAFATE. m. ant. safata. ASSAG. m. ant. rnsaio. ASSAGiXLAR. V. a. sellar. ASSAGETADOR, A. m. y f. Qni|assageta. Asat" teador. Sagittarius, ii. AS8AGETAR. V. a. y A8SAGETEJAR. V. a. Disparar sagetas. Àsae- tear. Acontizo, as, sagittis petere. ASSAGETEJAT, DA. p. p. Àsaeteado, Aconti- xatas, sagittis petitus. ASSAHONADOR. m. Qui assabona las pells. turradoTy curtidar. Goriorum, pellium subactor, co- riaríns, ii. Q Qui assabona las viandas. Guisandero, Coquos, i. ASSABONAMENT. m. Lo gust de las viandas aAsahonadas. Sazan, sabor, sainete, Succus, i, sapor, is, gustos, us. II Lo de las pells. Zurra, adobo de jMles. Maceratio, nis. |j met. sahó. ASSAHONAR. v. a. Donar à la vianda lo punt de gust que li correspon. Sazonar, condimentar, dar sabor, Condio, is, sapidè condire. || Posar las cosas al pnot y maduresa que deuhen tenir, com lo sol ASSABONA ^Is fruyts. iSazonar, madurar, Matnro, as, mataré disponere. || Oprimir sovint alguna cosa pera- qoe s'ablanesca ó amoUe. Sobar, amasar, Macero, as. II Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar^ cwrtír. Coria, peUes maeerare, iK>lire« I ant. kaurà». 5, ASSAHONAR COM w POP. fr. Douar mòlts cops à al- gú. Zurrar, Verbero, flagel•lo, as. ASSAHONAR8E. v. r. Madurarse y posarse en sabó alguna cosa. Sazonarse. Maturesco, is, perfec- tionis statum attingere. ÀSSAHONAT, DA. p. p. Sazonado. Gondilus. II ZurradOy curtido, Maceralus. Q met. Cultivado, Ex- cultus. ASSAIG, m. Examen, regoneixement, proba. Ensayo. Proiusio, probatio, nis, periculum, i. ASSAILER. v. a. ant. Acomótrer. Salir al en- cuentro. Obviam alicui procedere. A8SAJADOR, A. m. y f. ter. Qui fa la proba de alguna cosa. Ensayador, Examina tor, is. || Qui ins- truheix. Ensayador. Instructor, is, edocens, tis. ASSAJAMENT. m. ant. ensaig. ASSAJAR. V. a. fiNSAJAR. II INTENTAR, aut. SON' drjar. A8SALANTAR. V. a. ant. imbuhib. ASSALARIAR. V. a. Senyalar salari ó sou à al- gú. Asalariar, Mercede, prelio conducere. ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. Mercede conductus. II adj. Assenyalat, determinat, com lloch ASSALARIAT. Senalado. Sígnalus. ASSALT, m. Acomesa impetuosa pera entrar en una plassa ó fortalesa à forsa de armas. Asalto. Ir- ruptio, oppugnatio, aggressio, nis. || En la esgrima, acomesa assegurant à un temps lo peu dret y la es- pasa. Asa/ío. Improvissus et vehemens ensisjactus. II met. Acomesa vehement y repentioa de algunas cosas inanimadas, com passions, maiaitias, etc. | Asallo, Invasió, nis, Ímpetus, us. ASSALT HOM. exp. aut. Bomhre de prendas, bella hombre. Idoneus, aptus bomo. DE ASSALT, adv. 1. Dc improvís, repentinament. De repente. Subilò, extemplò. DONAR ASSALT, fr. ASSALTAR. ASSALTADOR, A. m. y f. Qui assalta. Asalto- dor, Oppugnator, incursator, is. ASSALTAMENT. adv. m. ant. bellament. ASSALTAR. V. a. Donar V assalt à algana plassa ó fortalesa. Asaltar, Oppugno, expugno, as. || Sor- péndrer, acométrer à algú de improvís, com fan los lladres en los camins. Asaltar. Subitò irruere, irrumpere. U met. Esdevenir de prompte alguna co- sa ó accident. Asaltar, Invado, corripio, is. ASSALTARSE. V. r. ant. Enamorarse de alguna cosa. Prendarse, Amore capi. ASSALTAT, DA. p. p. Asaltado, Oppugnatus. ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea, Gon- venlus, coetus, us. || Tribunal dels grans priorats del orde de sant Joan. Asamblea. Goncilium, ii, se- natus, us. || Tocb de caixa ó timbal militar pera avi-^ sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei. ASSAMORRAR. V. a. Matar é despedassar lo llop ó altra fera la presa que agafa, sacudintla de u costat à altre. Zamarrear. Dentibus incb iade oon- cutere. ASSANRARSE. V. r. loformarse, insiraili•i•ü 144 ASS DICCIONARI ASS alguna cosa. Cerctorarsey enterarse. Cerciorem fieri, certisso, as. A8SANEAT, DA. p. p. Enterado, penetrado, Cer- cioratas. A8SAPUDENTA. f. àssàfbtida. A8SARIR8E. V. r. Moderar, templaró cessar del tol r enuig, enfado ó senyals de furor ó altra passió, especialment en lo semblant de la cara. Bs- turdirse, serenarse, despejarse. Sereno, as. AS8ARIT, DA. adj. asturdit. À8SARO. m. Planta, àsaro. AS8ARRONAR. V. a. Pegar à algú. Zurrar, Um- dir dpalos. Flagel•lo, verbero, as. || Desgavellar, des- arreglar lo vestit que's porta. Enfardelar. Consarci- Do, as. A88ARRONAT, DA. p. p. Apakado, Fustiga- tus. II MALENDRESSAT. assassí, m. ASSESSINO. ASSATG. m. -ant. ensàig. ASSATIAR. V. a. siTiAR. D ant. situar, assen- tar. ASSATJAR. V. a. y derivats, ensajar. ASSATS. adv. ant. Suficientment. Baslante, bas- tantemente. satis, sat. \\Muy. Maximè. || m. ant. en- 8A1G. ASSAU. adv. ant. bastant. ASSAYAR. V. a. ensajar. ASSEADAMENT. adv. m. Curiosament. Àseada- mente, Concinnè. ASSEAR. V. a. Adornar, compóndrer ab curio- sitat ; també s' usa com recíproch. Asear. Excolo, per colo, is. ASSEAT, DA. p. p. Aseado, Perpolitus. || adj. Pnlit, curiós. Aseado, Nitidus, elegans. || Fét ab pri- mor. Aseado. Scitè elabora tus. ASSECADOR, m. Lloch abont se posa alguna cosa à secar. Secadero. Locus ad atiquid siccandum aptas. ASSECAR. V. a. Extràurer ó fér que s' exbale la humitat de algun cos per medi del ayre ó calor. Secar, Sicco, as, torreo, es. || Gastar ó consumir la sabó ó sucb substanciós de alguna cosa. Secar, Ex- 8ÍCC0, desicco, adsicco, as. ASSECARSE. V. r. Pérdrer los arbres y plantas lo vigor, aufana, y verdor per causa del calor ó fret. Secarse, Aresco, exaresco, intereo, is. || Aixugarse alguna cosa. Secarse, enjugarse. Areo, Adareo, es. || ASSBDEGARSE. jj Quedar impedit ï us de algun mem- bre. Baldarse, Membrorum usu privari. ASSECAT, DA. p. p. Secado. Síccatns. ASSEDAR. V. a. Afinar lo cànem en lo rastell. À»edar, Cannabim suàvem reddere, perpolire. ASSEDEGARSE. V. r. Patir mòlta set. Apalam^ brarse, Síü ardére. ASSEDEGAT, DA. adj. Qui tè mòlta set. Sedien- to. Sitíbundus. ASSEGURACIÓ. f. Contracte pera assegurar en lo oomers los perills del mar. Seguro, aseguraeion, Gtotio, Qif . ASSEGURADAMENT. adv. m. Sèns dopte. Se- guramente. Certè, securè. ASSEGURADOR, A. m. y f. Qui assegara. Ase- gurador. Vas, adis, sponsor, is. ASSEGURAMEBiT. m. y ASSEGURANSA. f. La acció de assegurar. Ase* gvramietUo. Cautio, nis, fides, ei. | sbgubbtat. ASSEGURANT, p. a. ASSEGURADOR. ASSEGURAR, v. a. Donar fírmesa ó seguretat i alguna cosa pera conservaria, òpera que's mantioga en sòn llocb. Asegurar. Firmo, as, constabüío, com- munió, is. |j Respóndrer del perill dels generós et lo comers de mar. Asegurar, Yador, aris, sponsio- nem prelii solvendí facere, si res pereat. | Posar alguna cosa en un paratge segur, com las persoois en la presó. Asegurar. In vincula conjicere. II Afir- mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar. Assevero, as, pro certo confirmaré, jj Preservar de algun dany ó perill. Asegurar, Defendo, is. [ Donar fíansa. Asegurar. Pra;dem dare. || prométrer. QUI ASSEGURA DURA. ref. Deuota que '1 qni emprea ab coneixement algun negoci sortirà bè de ell. Qmn hien ata bien desata. Àrdua aggressus, ipse sibí ei- tricandi inveniet viam. ASSEGURARSE. V. r. Posarse en cobro. Aiegw- rarse. Sese tutum pra^stare. ASSEGURARSE DE ALGÚ. fr. AgafaHo. Coger, pnnétr, Prehendo, capio, is. || Fér à algú del sèn partit. Atraer, arrastrar. Ad soam sententiam adducere. | Enterarse de alguna cosa. Enterarse, Calleo, es. ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi' litus. ASSEGUT, p. p. de asséurer. Sentado. SessBS. ASSELLAR. V. a. SAGBLLAR. ASSEM. adv. 1. ant. aquí. ASSEMBLAR. V. a. ant. semrlar. ASSENAT, DA. adj. Qui tè mòlt seny. Setuio^ asesado. Cordatus, sensalus, maturus. ASSEN8AR. V. a. y derivats, asgbnsar. ASSENTADA, f. SESSIÓ. || VEGADA. DE UNA ASSENTADA, loc. DB UNA VEGADA. ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordurt. Jw" àosamente, cuerdamente. Consulto, prudenter. ASSENTADOR. adj.. annotador. || Lo qui assen- ta ó col-loca alguna cosa. Asentador, Collocador. ASSENTAMENT, m. La acció do assentarse. Asentamiento. Sedes, is. || for. La possessió que dòoa '1 jutge al demanador dels béns del contrari per no respóndrer aquest à la demanda. Asentamiento, Bonorum ex judicis sententià possessió. DB ASSENT. m. adv. ant. De espay. De espacio. Pau- latim. ASSENTAR. V. a. Posar à algú en la cadira, banch ó altre sití. S' usa com recíproch. Asentar^ sentar. Sedeo, es. || Presuposar alguna cosa pera obrar ab seguretat. Asentar, sentar, Pono, statoi^ is. II Afirmar, donar per certa alguna cosa. a/irmdr. Affirmo, assevero, as, ratnm habere» tar, posar per escrit, Aientar. Seriplo ÀSS CATALÀ. ASS 146 1 Fosar, col•locar algQDa cosa de manera qne's man- tioga ferma. Asentar. Firmo, as. || Fér algun conveni ó Iracle. Asentar, Pacíscor eris, foedns inire. || for. Posar en possessió dels bons del contrari per no respóodrer aqnest à la demanda. Asentar, In pos- sessiooem ex judicis sententia mitti. || domiciliarsb. I Eotre sastres aplanar las costuras. Sentar, Sutu- ras complanare. jj En la esgrima deixar la espasa eo terra, desistir. Asentar, In ludo gladiatorio de- sbtere, ensem humi deponere. ÀSSDiTAR LO REAL, LO CAM?, ctc. fr. Acampar las tropas. Acampar el ^ército, ó las tropas, asentar los reiàes, ó el campo. Castra ponere. ASSENTAR LA FUSTA. fr. BNGRAHBLUB. ASSENTAR SAS GOSAS. fr. ARREGLAR. A88ENTAR8E. V. r. Dit del menjar ó béurer, T^rerbo bè '1 venlrell. Sentar la comida ó bebida: ohrazar el estómago la comida ó bebida. Stomachum cibi, potionis tenacem esse. || arq. Solidarse l' edi- fici ab lo pes dels mateixos materials. Asentarse, ha- eer ostento, Sobsideo, es. || Allistarse en alguna con- gregació, etc. Asentarse, alistarse, Adscribi, dare nomeo. | Dit dels licors, assolarsb. 0 met. Posar judici. Beportarse, moderarse, Moderari, contineri. Q llogabsb. B Péndrer possessió de algun empleo. To- mar posesúm. Possessionem sumere. || Dit de la ferradura, Uastimar la pota per estar massa apretada ab ella. Asentarse, Soléam ferream pedem opprime- re. ASSENTAisB AL u.rr. loc. IncorporarsB en la cama. Pectore tenos in lectose erigere. assbntarsb bè alguna cosa. fr. met. Agradar, sér eooforme al gust ó dictamen. Sentar bien una cosa, Beoèaccípere. arridere. || Escàurer, convenir bè una cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aplari. NO ASSBNTARSB BÈ 'l MENJAR Ó BÉURER. loC. NO ho- (er bien la digestion, no asentarse en el estómago al- fuM cosa, Stomachum gravaré, cibum segrò coque- re. ASSENTAT, DA. p. p. Sentado, asentado. Ses- sos. I adj. met. Judiciós, prudent. Sentado, sesudo, amada, Matarus, quietus. || persuadit. ni BER ASSENTAT QUE ESTIOAS, QUE NO POTS CÀUEBR lODKAS. ref. fam. no digas de aquesta atgua, etc. ASSENTIMENT, m. ant. La acció y efecte de eoQsentir. Asenso, consentimiento, Assensio, nis, as- se&sns, ns. || LLicéNCiA. ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici ó dictà- meo de altre. Asentir, Assentior, iris. ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo reyóab lo públích pera laprovissió de algun exèr- cit, etc. Asentisto. Publicanus, biarcbus, i, ASSENTIT, DA. p. p. Asentido, Assensus. ASSENTO, m. Siti, cosa pera sentarse, com ca- dira, etc. Asiento, Subsellium, ii, sedes, dis. || Con- tracte 6 conveni. Asiento. Paclio, nis. || Prudència, aeoy. AiimUo, cordura, madurez. Prudentia, ae, sana iDens. ||Lo Uochquetè cada hn en un tribunal ó jBBta. iiKiilo. Locns, i, sedes, is. | Lo Uoch ahont TOMO I. està situada alguna cosa. Asiento, Situs, us, locus, i. II En los edificis la unió dels materials causada pel pes de ells mateixos de lo que resulta major so- lidesa. Asiento. Consolidi tas, atís. || pbudéncia, cob- DURA. D En las índias lo territori y població de las minas. Asiento, Fodinarum terminatio, regió. Q La part del fre que entra en la boca del caball. Asiento. Equí mandíbula. |j domicili. ||ant. allotjament. BSTAB, FÉR Ó QUEDABSB DE ASSENTO, fr. EstabllrSe en algun poble ó paratge. Estar, ó quedarse de asie^ to, hacer asiento, Domicilium, sedem in aliquo loco fígere, coUocare. ASSENYALADAMENT, adv. m. Principalment Senaladamente. Consignatè, praesertím. || ant. Mòlt bè. Excelentemente, esclarecUamenti, Praeclarè, spleo- didè. ASSENYALADOR, A. m. y f . Qui assenyala. Senalador. Signa tor, is. jj Barreta de ferro que ab sa sombra 's coneixen las boras en los rellotges de sol. Mostrador, aguja, gnomon. Gnomon, onís, ho- rarum index. || La que senyala las boras en los re- llotges de corda. Aguja, manecilla, saeta. Index, icís. ASSENTALADOR DE PA. lustrumcut dc ferro pera as- senyalar lo pa abans de posarlo al forn. Artera. Si- gillum ad panes obsignandos. ASSENYALAMENT, m. La acció de assenyalar. Senalamiento. Assignatio, designatio, nis. ASSENYALAR. V. a. Posar marca ó senyal à alguna cosa pera coneixeria. Senalar, Signo, as, rem signo notaré. | rubricar. || Determinar, fixar, com ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar, Signo, destino, as, eligo, is. || Fér alguna ferida ó senyal en lo COS. Senalar, Yulnere signaré. [ Mostrar, manifes- tar alguna cosa entre altras. Senalar, Signo, desig- no, as. II Fér senyal pera donar alguna notícia; y així 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer- ra. Senalar. Signum dare. Q Dir determinadament alguna cosa. Senalar, Assigno, noto, as. Q Amenas- sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico, as. II Apuntar los lantos en alguns jochs de cartas. Senalar, apuntar. Noto, as. ASSENYALARSE. v. r. Distingirse, singularí- sarse especialment en matèria de reputació, crèdit ú honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi- neo, es, excello, is, primas ferre. ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado, Signatus, designatus. || adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin- guido. Clams, eximius. || Notable. Notable, Notata dignns. ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma- turus, cordatus. ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pót consegnir. Ase- quible, Impetrabilis, quod assequi potest. ASSER. m. GEB. ASSERAR. V. a. AGERAB. ASSERGIÓ. f. Afirmació. Asercion, aserto, Assé« veratio, nis. ASSERENABIENT. m. La a#ció de asseranarse. Seremdad. Ser^nnm, sadum, i. SO us ASS DICCIONAW ASS ASSERENAR, v. a. Posar clara y serena, tran- qnilisar alguna cosa, com lo temps, la mar, etc. Serenar, Sereoo, as. || Posar la aygna à la serena. Serenar, Yesperlino vapori aquam exponere. || Apa- cigaar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal- mar. Sedo, placo, as. || met. Templar, moderar V enuig. S' usa com à recíproch. Serenar. Frontem, vultum serenare. ASSERENARSE. Y. r. Abonansarse 1 temps. Serenarse, Sereno, as. || met. Cessar la agitació de las passions. Serenane. Vultum placidum aut sere- num reddere. ASSERENAT, DA. p. p. Serenado. Serenatus. ASSERIR. Y. a. aut. y derivats, ifiuur, assbvb- ftAR. Q B8TURDIB8C. ASSERT. m. fílos. Afirmació. Aserto. Assertum, i. ASSERTIU, IVA. adj. AFiRMiTiv. ASSERTIVAMENT. adv. m. afibmitivahent. ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju- rament. Asertorio. Assertorium, ii. ASSESSt. m. ant. assessino. ASSESSINABIENT. m. ant. ASSISSINIT. ASSESSINAR. Y. a. Matar alevosament. Asesi- Mr. Abneco, as, ex insidiis interficere. ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado. Abnecatus. 0 m. Mort aloYosa, V acte de férla. Asesinalo. Illata per scelus csdes. ASSESSINO. m. Qui mata alevosament. Asesino. Sícarius, ii, ínterfector, is. || met. Dit de la persona mòlt cruel. Traidor, alevoso. Proditor, is, sicarius, ii. ASSESSOR, m. Qui dóna consell à altre. Asesor. Gonciliator, suasor, is. || Advocat ab qui s' acom- panya 1 jutge llech pera determinar y sentenciar en las cosas de justícia. Asesor. Assessor, is, qui ju- ris dicendi causà judici assidet. ASSESSORARSE. V. r. Péndrer assessor lo jutge llech pera provehir judicialment. Aiesorarse. Asses- sorem in consilium adhibere. ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorodo. Assessor in consilium adhibitus. ASSESSORIA, f. Lo càrrech de assessor. Aseso- ria.A8sessnra,ae, assessoris munus. Q Loestipendió drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium, mercès. ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany à Itn asses- soria. Asesorial, Assessorius. ASSESTAR. v. a. ant. y derivats, apuntjlb. 1. ASSETGE. m. ant. BLOQuno. A88ETIAR. V. a. y derivats. sniAt. Q v. n. ant* ACAMPÀE. ASSETJAR. Y. D. ant. y derivats, asskntar. 1. C ant. SITU». AS8ÉURER. Y. a. Posar à algú en alguna cadi- ra, banch ó altre siti. També s' usa com recíproch. Sentar, asentar. Sedeo, es. || ant. Deixar, col•locar alguna cosa. Colocar, deponer, poner. ASSEVEGA. f. Pedra mineral negra, llustrosa 7 dócíl, y cada una de las joyas fetas do dita pedra. ASSEVERACIÓ, f. La acció de asseverar. Ast- veracton, afirmacion. Assevera (io, aíBrmatío, nis. ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament. Aseveradamente. Àífirmatè, asseveranter. ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as. ASSt. adv. 1. AQüí. Q Ara. Ahora, aqui. Nnnc. ÀSSIA. f. Una de las parts del mon. Àsia, Àsia, c. ASSIARGA. m. Magistrat de la Assia menor, que presidia als jochs que's tenian en honor dels Dens 6 dels emperadors. Asiarca. Asiarcha, as. ASSIÀTIGH, CA. adj. Natural de la Assia ó lo pertanyent à ella. Asiàtico, asiano. Asíaticus, asia- nus. II Dit del estil que ab mòltas paraulas explica pochs conceptes. Asidtico. Asiaticus. A8SIDENT. m. ant. assessob. || ASSisTsirr. ASSIDEU. m. Secta de jnheus que tenia per ne- cessàrias las obras de supererogació: aquestos eran los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeos, i. assíduament, adv. m. risQUBifTiiiirT. ASSIDUIT. adj. ant. contíwuo, fibquint. ASSIDUITAMENT. adv. m. ant. raBQÚBimiKfT. assiduïtat, f. FaiQUÉNCiA. ASSIEMA. f. Pedra esponjosa y Ueugera, àla manera de la tosca ; per dintre tè com unas venas grogas, y per fora com una espècie de farina gro- guenca que consum la carn supèrflua. Asiema. Sar- cophagus, i. ASSIENTO. m. ASSENTO. ASSIGNABLE. adj. Asignàbk. Quod assígnarí licet, potest. ASSIGNACIÓ, f. La acció y efecte de asignar. Asignacion. Assignatio, attributio, nis. ASSIGNAR. V. a. Indicar, assenyalar, destinar. Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo, is. II ANOMENAR. ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado. Adscriptns. ASSIGNATURA, f. En algunas universitats la matèria ó tractat que déu explicar cada any lo càte- dra tich à sos deixebles. Asignatura, Doctrina, se, argumentum, i. ASSILO. m. Lloch de refugi pels delinqüents. Asilo. Ara, ae, asylum, i, refugium, ii. 0 met. Ampa- ro, protecció, favor. Asilo. PrsBsidium, patrociniam, 11. ASSIRIO. m. Natural de la Assíría regoe de As- sia. Asirio. Assyrins. ASSISTAR. V. a. ant. apuntab. 1. ASSISTÈNCIA, f. Ajuda, auxili. Asistema. Au- xilium, ii, favor, is. || Presència en algun lloch ó fun- ció. Asistencia. Praesentia, sd. \\ faequíncu. || La re- compensa ó estipendi que's dóna per assistir perso- nalment. Asistencia. Emolumentnm, i. ASSISTÈNCIA OB sBviíXA. Emplco quo correspon al de corregidor. Asistencia de S^lla. Hispalensis pre- fectura. AssisTÉNciAS. f. pi. Alimcuts que 's senyalan à al- gú. Asistencias. YictAs quotidiani largitio. ASOSTENT. m. Qd aBsistaix. ÀnttmU. Amar ASS GàTALÀ. ASS 147 laoffimBaeM. | Hiil. Lo soldat que està destioat à lerrir i algan oficial. ÀsistetUe. Famalas, i. || Qaal- se?oi dels dos bisbes qae ajadan al consagraot eo la coosagració de altre. Asistente, Alterias consecratio- DÍ mioistrans episcopas. || isssssoa. || Lo corregidor eo Sevilla. AsistenU. Pnefectas, i. || Lo religiós ano- neoat pera assistir al general ea lo gobern de sòd orde. ÀMteiUe. Geoerali prsefecto assistens. jUMUri'lM. V. a. Estar preseot. Asistir, Àdsum, ides, astOy as. || Concórrer à alguna part. Asistir. Freqnens adesse. 0 Acompanyar à algú en algun aote póbücb. AMtir, Comitor, aris. || Ajudar, socórrer, afrrorir. Asistir. Adjuvo, as. Q Parlant dels malalts, eoydarlos. Asistir^ servir. JBgroto assidere. || Servir interinament à algú. Asistir. Alteri us vicarinm esse. I Donar assistóncias ó aliments. Asistir, alimentar. ik), is. ASnanr, DA. p. p. Asistido, Protectus. AflSmADOR. m. Qui assitia. Sitiador. Obsidia- tor, is. A88ITIAMENT. m. ant. sm. 5. àSSmARm Y. a. Cercar alguna plassa ó fortale- a pera apoderarse de ella. Sitiar. Obsideo, circum- adeo, es. AflSniAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus. ABStüHER. V. n. ant. séüibr. I| matii, AflBÒ. pron. Bso, esto. Hoc, id. Dissó. m. adv. bntbetant. AHOGAR. Y. a. nànt. Apretar bè una corda, imir. Constríngo, is. ABBOGIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli- utà la societat, ó tè disposició pera ella. Smable. Soeiabilis, societatis amans. 0 benigne, cobtés. ASSOCIACIÓ, f. y AaMdAMENT. m. ant. La acció y efecte de aasociarse. Asociaàcn. Consociatio, nis, societas, atis. AflSOCIAB. Y. a. Admétrer à algú en alguna eoopanyia. Asoeiar. Adscribo, ascisco, is. Q Juntar IBI cosa à altra. Asodar. Socio, as. || Péndrer per eonpaoy. Asoàin'. Socium síbi adjungere. AaraciARSE. Y. r. Juntarse ab algú per algun efecte, com los comerciants per sos negocis. Asodar- «. Consocior, aris, socio, consocio, as, ASSOCIAT, DA. p. p. Asociado. Consociatus. Q S. COVANT. AS80LADOR, A. m. y f. Qui assola. Asolador. Tastator, eversor, is. A8SOLADURA. f . y ASBOLAMENT. m. DESOLiCló. 1. ASSOLAR. Y. a. Tirarà terra alguna cosa, arra- nrit. També s' usa com recíproch. Asolar^ arrasar. ^opnlor, aris, vasto, as, everto, is. jj dbtbbmínab, ib6lmeb. A8S0LAR8E. Y. r. Aclarirse 'Is liquits, baixant biolBtge al fondo. Asolarse, sereMrse. Subsideo, es, Mksidio, is. I met. convenibse. m.adY. aot. soument. i k solàs. IIA»MfeÉ|fMo• EYersos. ASSOUIAB. Y. a. aot. soldab. ASSOLDEJAR. Y. a. Allistar, pendrer soldats k sou, reclutar. Redutar. Legíones supplere. ASSOLDEJAT. adj. Allistat, reclutat. ASSOLEADOR. m. Lloch à propòsit pera pén- drer lo sol. Solana, solcar y abrigano, earasol. Apri- cus locus. A8SOLEGAR. Y. a. y A8SOLEJAR. Y. a. y A8SOLEYAR. Y. a. Tenir al sol alguna cosa. Asolear, insolar. Insolo, as. || y. r. Péndrer lo sol en algun rassér. Asolearse, tomar el sol. Solem captaré. g Posarse moreno de anar pel sol. Solearse, inso-' learse, Solé colorari. A8SOLEYAT, DA. p. p. Sokodo. Insolatus. A8SOLIAR. v. a. ant. Desamparar, deixar sol, abandonar. Desamparar. Deserere, recedere, abire. ASSOLIAT. adj. aot. Sol, desemparat, sense. Solo, sin. Deslitutus, desertus, sine. A8SOLIDOR, A. m. y f. Qui alcansa ó atrapa à altre. Alcanzador. Oppressor, is. ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al- canzamiento. Assecutio, consecutio, nis. ASSOLIR. Y. a. Aconseguir. Alcanzar, Conse- qoor, assequor, eris. || Atrapar descuydat. Coger^ sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de una cosa antes que arribe al fí à que's destinava. Interceptar. Intercípio, is. ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany ó delicte. Cogido. Deprensus. Q Sorprès. Sorprenidi' do, asaltado. Occupatus. ASSOMAR. Y. n. Apuntar, comensar à deixarse véurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. || Tràurer ó mostrar alguna cosa, com assomab lo cap à la fines- tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. || ant. pbotouab. ASSOMAT, DA. p. p. Asomado. Apparitus. ASSOMBRAR. Y. a. Fér sombra. Asombrar^ Obumbro, ioumbro, as. || Atemorisar, espantar. També s' usa com recíproch. Asombrar. Terreo, extérreo, es. || met. Causar admiració. També s'usa com recíproch. Asomhrar. Stupefacio, is. ASSOMBRAT, DA. p. p. Asambrado^ pasmado. Stupefactus. ASSONÀNGIA. f. mús. La correspondència de un so ab altre. Asonanda. Concentns, us. || En la poesia castellana y catalana la conformitat de uns assonants ab altres, isonanoa. Yocum concòrdia, similiter desinens. AS80NANT. adj. Lo que fà un mateix so ab altra cosa. Asmante. Sono conformis. | La final del vers que tè las mateixas vocals, però diferents conso- nants, que la final de altre ab qui ha de concertar. Asonante. Adsooa vox. || belació, cobbespondéncia. ASSONANTAR. v. n. poét. Mesclar versos asso- nants entre consonants, lo que's tè per un defecte. Asonantar. Adsonantes versus negligenter conso- nantibus inserere. ASSONANTAT, DA. p. p. Asmintado. Adsona- tus. 148 ASS DICCIONARI AflSOlf AR. T. a. Corresp^ndrerao las Anals dels tarsos. Àscnar. idsono, as. | v. n. ant. Fér son. Àiarmeeir, Soporo, as. ASSOPimUL T. a. ant. süanusia. AflNM>RTAT, DA. adj. AfOlTmiAT. A880RTIDOR, A. m. y f. Qoi assorteix. Frooee- éor. Previsor, is. ASflORTmENT. m. Provisió. Swrtido, «tirtt- mknto, pretendon. Apparatns, us. 0 Conjunt de mà- qpiinas pera algun fi. Juego. Ordo, inis, series, ei. A80ORTIR. V. a. Provehir ó donar à algú lo ne- cessari. Swrtir, Neoessaria suppeditare. A880RTIR8E. V. r. Provehirse de lo neoessarí. SurUne. Necessària sibi compararé. ASSORTIT, DA. p. p. Swrtido. Provisus. | iikw- imn(o, gwimeeido. Ornatus. | m. pi. Tarias espècies. SmrUios. Apparatus, us. ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Soiegaiamme. Fkcidè, tranquillè. ASSOSSEGAMENT. m. ant. soasBOO. ASSOSSEGAR. Y. a. Apaciguar. També s" usa eom recíprocb. Soagar^ tranqwiUzar, aqmtar. De- flagro, sedo, plaoo, as. [| y. n. Reposar, descansar. Dmtmtar, riposar, Quiesco, is, sedor, aris. ASSOSSEGAT, DA. p. p. Soagaio. Placatus. || Qui es naturalment judiciós y quiet. Sotegaéo^ npRABIENT. m. Sobressalt. Azoramiento, Pavor, terror, is. AHTTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. Tam- bé s* usa com recíproch. Azorar, Perterreo, es, pr» neta festinare. AflTORAT, DA. p. p. Azorado, Perterritas. ASTrOTG. m. estoig. ASraÀGALO. arq. fuserol. || art. Cordó qne's posa per adorno en lo canó à distància de mítj peu de la boea. Astrúgalo. Astragalos, i, tormenli beUici toralns. ABTBE. m. Cos lluminós del cel, com sol, llana, estrella, elc. Astro, Astrnm, i. || met. ant. estrv- LU 1. ASTREA. f. mit. Diossa de la justícia. Astrea, Astraea, ». AnHENOMIA. f. ant. ASTROifOMU. ABTUNGENT. adj. S' aplica als aliments ó re- meys qae restrenyen, com las servas. Astringente, ttttrietívo, Astringens. ASraCLABI. m. mat. Instrument de metall en forma de esfera sobre un pla: sòn us principal es pera observar los navegants la altura del polo y dels astres. Astrolabio, Astrolabium, ii. ASTRÓLECH. m. Qui professa la astrologia* Astrólogo. Astrologus, i, astrologia peritus. || met. ASTUT. 8ÉI üN Boif ASTBÓLBCH. fr. met. fam. séb un bon APÒSTOL. ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany à la astro- logia. Astrológieo. Astrologicus. ABrTROLOGIA. f. Ciència que tracta dels astres. Astrologia. Astrologia, ae. ABTROLÓGIGH, CA. adj. astbologal. ABTROLOMIA. f. ant. y ASTRONOBOA. f. Ciència que tracta de la gran- dària, dimensió y moviment dels cossos celestes. Astronomia. Astronomia, s. Q aristología. ASTRONÓMIGAIIIENT. adv. m. Segons los principis y reglas dels astrònomes. Aslronómieamenu, Ratione astronòmica. ASTRONÓMIGH, CA. adj. Lo que pertany à la astronomia. Astronómico, Astronomicus. ABrTRÓNOMO. m. Professor de astronomia. AflrÓRomo. Aslronomus, i. A8TRUGH, CA. adj. ant. AFORTUNAT, DITXÓS. CATALÀ. ATA U» ASTÚCIA, f. Manya, sagacitat. Astma, ardid. Astutia, ae, astus, us. || bstrÀtagbka. A8TUGIÓ8, A. adj. ASTUT. || ter. bsgrupulós, fastigós. ASTUGIOSAMENT. adv. m. astutambnt. A8TURDIR8E. V. r. y derivats, esturdirsb. ASTURIÀ, m. Natural de Astúrias, principat de Espanya. Asturiano. Asturicus, i. ASTURIÓ. m. Peix. esturió. ASTUT, A. adj. Sagàs. Astuto. Astutus, callidua. sÉR MÒLT astut. fr. Pilarse de fmo, Yaldè calli- dum, versutum esse. ASTUTAMENT. adv. m. Ab astúcia. Astutanm- te. Caliidè. ||fraudulentmbnt. ASTUTtSSIM, A. adj. sup. Astutisimo. Callidisi* mus. ASUAVAR. V. a. ant. sua visar. ASUBTILLAR. Y. a. ant. subtilisab. ASUGAGH. m. Carreró que no passa. Callejuela sin salida. Sine aditu angiportus.- ASUNTE. m. assumpte. ASUSAUJAR. V. n. ant. assossegar. AT. ATABAL. m. ant. tabal. ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. AioUmdrar^ aturdir^ atronar. Lympho, as. ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado, Attonitus. ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna- tor, is. II Instrument pera atacar las pessas de arti- lleria. Alacador, Ligneus tormentis bellicis stipandis asserculus. || Instrument ab que s' ataca la pólvora en las barrinadas. Atacadera, Asserculus, i. || En la artilleria de mar, corda grossa y forta ab un tros de fusta al extrem. Atacador, Instrumentum ex fune turmentis bellicis stipandis. ATAGAMENT. m. La acció y efecte de atacar. Atacadura, atacamiento. Strictura, ae. ATACAR. V. a. Apretar lo taco en la escopeta ó altra arma. Atacar, fgnifera arma stipare. || Embes- tir, acométrer. Atacar. Oppogno, as, aggredior, ens. Apretar à altre en algun argument. Atacar, Insto, as, nrgeo, es. ATACAT, DA. p. p. Atacado, Oppugnatus, ag- gressus. ATAGH. m. y ATACO. m. La acció de atacar, envestir, acomé- trer una plassa ó exèrcit. Ataque. Oppugnatio, oon- flictatio, nis. || Lo vall que fan los sitiadors. Vallado. Loricula, ae. || met. Acometíment de algun accident repentí, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio. ATAGONADOR. m. Sabater que adoba '\ calsat vell. Zapatero de viejoy remendon, Cerdo, nis, sutor, is. (I met. Qui pega. Zurradar. Castigator, verbera- tor, is. ATAGONAMENT. m. ant. Remendo. Bemiendo. Sarcimeo, inis. || taco t. ATAGONAR. V. a. Remeodar las sabatas. Bemen- 160 ATA DICaONARI AT£ rfor. Reparo, as. | met. fem. Pegar. Zwrrair^ tuidit. Flagel•lo, verbero, as. || Atiparà algú, afartarlo. Tam- bé s' usa com recíproch. MUnaTy atTaoaT, Cibo op- plere. ATAGONAT, DA. p. p. JUmmdaio, Reparatos. S met. Zurrado, Yerberatns. || apadassàt. ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafetà. Atafetanadc. SericaB tel» similis. ATAHUT. m. Bahul ó caixa de morts. Ataud, Lo- colos, feretriim, i, sandapila, e. ATALAYA. f. Lloch pera atalayar. Vigia, atala- ya. Specala, aB, specalatoriam, ii. || m. Qoi atalaya. Vigia, atalaya, atalayador. Excobitor, speculator, is. ATALAYAOOR, A. adj. Qai atalaya. Vigia, ata- Uiya, atalayador, Speculator, excubitor, is. || ant.Qoi observa las accions de altres. Bspia, atisbador. Spe- culator, scrutator, is. ATALAYAMENT. m. La acció de atalayar. ito- lúyamiento, Speculatio, nis. ATALAYAR. V. a. Mirar desde mi pnesto alt la mar ó la campanya pera donar avís de lo qne 's des- cobreix. També s' usa com recíproch. Atalayar, £x- cubo, as, specolor, aris. || ant. met. Observar las accions de altres. Bspiar, atalayar, atisbar. Observo, investigo, as. ATALAYETA. f. d. Àtalayuela. Specala, 8B. ATALENTAR- V. n. ant. Agradar. Àtakuoar, agradar, Placeo, arrideo, es. ATALLADOR, A. m. y f. ant. Qoiatalla. Àlaja- ifíf. Interceptor, is. Q ant. Esfia, esplorador. Gatas- eopns, explorator. ATALLARfENT. m. ant. drbssbea. |J m. ant. Medi pera terminar algun plet ó desavenéncia. Cor- t$, ajusu, Pactum, i, pactio, conventio, nis. ATALLANT. m. adv. ant. pee la dressbea. ATALLAR. v. a. ant. Detenir, aturar à algú ei- xintli al encontre. Cortar, atajar, Breviori itinere alieni obviam ire. || ant. Anar per la dressera pera abreviar camí. /r, atajar, echar par el atajo, Brevio- re itinere ire. || Detenir lo curs de alguna cosa. Ata- jar. Goerceo, es, intercludo, is. || ant. Transigir, terminar un pletó desavenéncia. Cortar, atajar, fer- wdnar. Lites redimere. Q ant. atalaiar. ATALLS. m. pi. ant. pler. ATAUBOR. m. ant. Màquina pera pujar cosas de mòlt pes. Grua, Trochlea, ae, tractoria machina. I TABAL. ATANALLAR. V. a. y derivats, atbnalub. ATAnAsia. í. Entre estampers, caràcter de Uetra. Atanatia. Typographici caracteres athanasia dicti. I Herba alta de un peu semblant à la orenga; en la címa forma una copa ab certas flors qoe*s con- servan mòlt temps ab sòn vigor. Yerba de santa Ma- ria, atanasia, Tanacetum, i. ATANÀsiA MABiNA. Herba de un peu de altura, las fullas en figura de Uansa, las flors grogas, y tota ella cuberta de una borra mòlt semblant al cotó. Algodonesa, Athanasia marítima. AXANa. ffl. aat. AnauxAGié. ATANSAR. V. a. y derivats, agostab. ATANYENT. adj. PBBTANTBNT. ATAnyER. V. n. Tocar, pertànyer. Perteneeer, tocar, Attioeo, perUoeo, es. || v. a. Cumplir las pro- mesas. Cumplir, Fidem servaré, pra)stare. ATAPAHIR. V. a. Apretar mòlt alguna cosa pe- ra que no qnede tova. Tupir. Stipo, constipo, as.. ATAPAHTTi DA. p. p. Tupido, Stipatus. ATAPAR. V. a. y derivats, tapab. ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiab. ATAPIR. V. a. y derivats, atapahib. ATAQUEBIRA8. f. Lloacions à Déu que usavan los àrabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras. ATAQUINARSE. V. r. atipabse. ATARABITAR. V. a. ter. Alborotar, Perturbo,as. ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada vivesa obra precipitadament y sèos reflexió. Trone- ra, tolondron, alborotado, Turbulentas. | atübdit. |j Picat de la taràntula. Atarantado. Stellione, taran- tulalassus. ATARRAYA. f. Filat circular pera agafar peix petit. Atarraya, Reté circularé. ATARRAYAR. V. a. Pescar ab la atarraya. Atarrayar, Reté circulari piscare. ATART. adv. t. ant. No mòlt sovint, de quant en quant. De tarde en tarde. Interdum. ATASGARIENT. m. La acció de atascarse. Atas- camiento, HflBsitatío, nis. ATASGAR. V. a. Encallar. Atascar. In trícas con- jicere. | met. Posar embaràs en alguna dependència ó negoci. Atascar, Obsto, as, ímpedio, is. ATASCARSE. V. r. Encallarse. Atascarse. Sese in trícas coojicere, in luto haerere. || met. Embaràs- sarse, no poder prosseguir en alguna dificultat ó negoci. Atascarse, Haereo, es. ATATXONAR. V. a. Clavar los cofres ó bahuls ab tatxas de llautó, etc. Tachonar, clavetear, Umbilicatis clavis ornaré, muniré. || met. Umpiir alguna cosa apretant lo que 's fica en ella, com atatxonabU roba en un bahul. Embutir, Insero, introduco, iogero, is. ATAURIGH. m. arq. Obra de guix ab que 'is moros adornavan los edificis. Ataurique, In o^dibus ornatos é gypso. ATAYAlf AT, DA. adj. Se diu del caball blanch de ancas y de coll. Atamnado, Equus clunibus co- lloque albus. ATAVIAUENT. m. ant. atavio. ATAVIAR. V. a. Gompóndrer, assear, adornar. També s' usa com recíproch. Atamar. Exorno, ador- no, as. ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado. Ornatus. ATAVIO. m. y ATA VIU. m. L' adorno y compostura de la per- sona. Atavio. Ornatus, cultus, us. ATEIRADAMENT. adv. m. ant. ABBBGLADA- MEIfT, OBDENADAMBICT. ATEIRAMENT. m. ant. obdb, bbgu. ATEISME, m. Secta dels ateistas. Ateismo. A\r beiamas, i. ATE CATALÀ. ATE 151 ATEI8TA. m. y ATEtsncH. adj. ant. Qui nega la existència de Dèa. Ateista, Athens. ATELANA8. f. pi. ant. Nom de una espècie de comédias antígaas. Entre romans eran unas pessas eómicas y satíricas mòlt llicenciosas. AUlanas. Fa- Iml» atelans. ATEMORI8ABIENT. m. ant. Mòlt temor. Ater-' ramiento. Terror, pavor, is. ATEMOBISAR. Y. a. Infandir, cansar temor. També s' usa com recfproch. Atemarizar, Terreo, es, perterrefacio, is. || àttjrdir. || àmenassíb. 1. ATEMORISAT, DA. p. p. Atemorizado, Perter- refactas. ATEMPERACió. f. La acció y efecte de atem- perar. Atemperadm. Temperatio, nis. ATEBIPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem- plansa. Templadamente, Temperatè. ATEMPERANT. p. a. Lo qne atempera. Atempt' ranU. Temperans. ATEMPERAR. V. a. Rednhir algana cosa à sòn temperament. També s' asa com recíprocb. A(em- ferar. Tempero, as. || Moderar, ablanir, templar, acomodar una cosa à altra. Atemperar. Mitigo, tem- pero, as. ATEMPORALAT, DA. adj. nàut. Tent qne bufà moltíssim faríós. AUmparalado, Tempestno- sns. ATEMPTAR. V. a. ant. y derivats, intexth, PBOJECTAB, ASSAJAR. ATENALLAR. Y. a. Arrancar à nn reo trossos de carn ab unas estenallas bullentas. Atenacear, ate- wzoT. Forcipibos aliqnem dilaniare. ATENALLAT, DA. p. p. Aienaceaio. Gandente forcipe vellicatns. ATENCIÓ, f. La acció de aténdrer. Atemm, At- teotio, intentio, nis. Q Urbanitat, respecte, obsequi, iteiieúm. Urbanitas, comitas, atis. || Consideració, atendéncía, mirament. Aitnjoion, Urbanitas, comitas, atis. B!C ATDcaó. m. adv. En aiemon^ teniendo presenti. Habiteratione. ATENDAR. V. n. y ATENDAR8E. Y. r. ant. Acamparse la tropa en las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare. ATENDATy DA. p. p. Acampada. Incastris collo- catns. ATENDEMENT. m. ant. y atendéncía. f. ATENCIÓ. 2. 3. ATENDIBLE. adj. Digne de sèr atès. Atendible. Attentione dignnm. ATENDIMENT. m. ant. atenqó. ATÉNDRER. V. n. Estar ab cuydado y atenció. AUnder. Attendo, intendo, is. Q Tenir consideració à algana cosa, com: atéicdrer als mèrits y no à la per- sona. Atender, Alieni rei consalere. || Mirar per alga- na cosa, ó caydar de ella. Atender. Rationem habere. I Y. a. ant. espirar, p Goardar, complir, mante- nirse. Àtenorse. Senro, aa. jj Donar Uoch ò tregoàa. Bar treguas. Indacias facere, pascísci. || algansar. II ant. Eixir al encontre. ATENEA. f. mil. Nom de Minerva, diossa de las ciéocias; y també de la festa que feyan en bonor de ella. Atenea. Atenea, ae. ATENEBIT. m. adv. Considerant. En atencion, en consideradon. Habita rei ratione. ATENÉO. m. Espècie de amfiteatre qne hibaYÍa en Yàrias parts, com en Roma, Alènas, etc. pera exertitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo. Atbenaenm, i. ATENIEN8E. adj. Natural y pertanyent à la re- pública y cintat de Aténas. AtenieTise. Atbeniensis. ATENIRSE. Y. r. Adherírse à lo qne's tè per mòs segur. Alenerse, Maximè aliquid probare. ATENT, A. adj. Qui tè posada ó fixa la atenció en alguna cosa. Atento, Attentns, intentus. || Cortés, urbà. AtentOf comedido. Urbanus, comis. ATENTADAMENT. adv. m. y ATENTAMENT, adv. m. Ab cuydado y atenció. Atentamenu. Attentè, intentè. || Ab urbanitat ó cor- tesia. Atentamente, Urbanè, comiter. | for. Contra V orde y forma del dret. Atentadamente, Contra juris etjudicii ordinem. ATENTAR. V. a. Maquinar, projectar ó comé- trer algun delicte. Atenlar. Facinus intentaré. ATENTAT, DA. p. p. Atentado. Intentatos. Q m. Crim, delicle. Atentado. Ausum, i, scelus, eris. D Intent sens to ni so. Intentana. Consíliom audax. ATENTATORI, A. adj. ant. Injust, violent. Atentatorio. Ausam adferens. ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundància, à discreció, com menjar atenti potinti. A tente bonete, Usque ad extremum. ATENTÍ88IM, A. adj. sup. Atentisimo. Studio- sissimus. ATENTÍ88IMAMENT. adj. sup. Atenthimtl•- mente, Accuratissimè. ATENTO. m. adv. ab tento. ATENUAR. V. a. y derivats, disminuhui. ATÈNYER. Y. a. ATANTER. |j V. n. aut. ARRIBAB. 0 ter. aconseguir. ATEOPOLÍTICH, CA. adj. maquiívelista. ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que tè ter- cianas; y també 's diu del bumor, color, etc. que las indica. Atercianado. Febri tertiana affectus. ATERMENADOR. m. Qui posa fitas à las ter- ras. Amojonador. Terminator, finitor, is. ATERMENAMENT. f. La acció y efecte de atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis. ATERMENAR. V. a. Posar fitas à las terras. Amojonar. Termines figere, constítuere. ATERRAMENT, m. La acció de aterrar. Ater^ ramiento. Prosternatio, nis. ATERRAR. V. a. Tirar à terra. Asolar. Populor, depopulor, aris. Q Causar terror. També s' usa com recíprocb. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter- rebciOy is. | Sntre jolota aproximarM i terra. i(9f- 162 ATI DICCIONARI rar. Ad lerram accedere, appellere. D ibàtebb, hu- MILLia. II ASSOMBRÀR. ATERRAT, DA. p. p. Aierrado, aterrorizado, Terrilus. l| adj. nàüt. Se diu de tot objecte inmediat à la terra. Aierrado. Proximus lerrae. ATERRIT, DA. adj. ant. ÀTBaaAT. 1. ATERRORI8AR. V. a. atebbar. 2. ATERR08SAR. v. a. Fér terrossos de una matè- ria solta. Conglobar, alerromr. In glebas congerere. ATERR08SARSE. v. r. Férse terrosos. Aterro- narse. In glebas se congerere. || Apilotarse, 's diu del arròs, etc. Aterronarse. In grumus congerere. ATERR088AT, DA. p. p. AUrronado. In glebas congestus. || adj. S' aplica als camps, etc. Terregoso. Globosus. ATER8AR. V. a. abbbglab. ATÉ8, A. p. p. de aténdrer. Aíendido. Gonside- ratus. II m. adv. en atenció. ATESAR. V. a. nànt. Posar tibants los capsó ve- las de la nau. Atesar. Navium rudentes extendere. ATE80RAR. v. a. Arreplegar y guardar rique- sas. AUsorar. Tbesaurizo, as, divitias accumulare. II met. Reunir mòltas qualitats, gràcias ó perfec- cions. AUsorar. Multa animí bona in se congerere. ATESTAGIÓ. f. Testificacíó. Atestacion. Testi- moninm, ii. ATESTAR. V. a. for. Certificar, testificar. Ates- tar. Testifico, as. ATESTAT, DA. p. p. Atestado. Testificatus. || adj. Ple. Atestado. Plenus. || m. pi. Los instruments aaténtichs que fan fé de alguna cosa. Testimomales, atestados. Probatoria, a3. ATHLETA. m. atleta. ATHLÉTIGH, CA. adj. itlétich. ATIADOR, A. m. y f. Qui atia. Atizador. Exci- tator, is. II Instrument pera atiar. Atizador , atiza- dero. Fòrceps, ipis. ATIAMENT. m. Obra de atiar. Atizamiento. Ig- nisexcitatio. ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitaré, excitaré. | Moear lo ble, llum, etc. Atizar^ avivar. Mungo^ is. j met. Fomentar las passions ó afectes. Atizar^ revol- v«r el Qjo^ el caldo. Animi motus excitaré. j| met. ATL Atticismns, i. D Moda de parlar por y concís, iítoí- mo. Concisa oratio. ATIGURGA. f. arq. Columna quadrada del orde àtich. Aticurga. Atticnrges, e. ATINADAMENT. adv. m. Ab discreció. Atm' damente. Prudenter. ATINAR. V. a. Pensar, recordarse de algiu cosa. Atinar, acertar, dar en el hkmeo. Scopum attis- gere. INBTAl, mCITAB. ATIAT, DA.p. p. Alizado. Excita tus. ÀTIGAMENT. adv. m. A la manera dels àtichs. AtkameHte. Atticè. PABUE ítigament. loc. Parlar concisament. Hablar atkamente. Atticizare. ÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à Atenas. Atico. Atticus, atheniensis. || S' aplica al estil, que ab po- cas paraulas diu mòlts conceptes. Atico, Atticus. |j ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico, Atticus. II m. Cos de arquitectura que's col-loca per adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticnr- ges, se. ATIGlsniE. m. Gust, elegància y finura ab qae's pro&nnciaYa 1 greçh en ÀIMiaf . àtioiim. met. Endevinar per congectnras. iltiMr. Praevideo, es. ATINAT^ DA. p. p. Atinado. PrsBvisus. ATINGAR. V. a. BOBRAR. ATINGANS. m. pi. Sectaris que no volian todr à ningú per por de contaminarse. Atinganos. Attii» gani, orum. ATINGUT, DA. p. p. de atenirse. Atetúdo, Ad- barans. ATÍNIA. f. Lley feta per Atinio que confirmi li que la de las dotse taulas havia ordenat ab motia éi la prescripció de las cosas robadas. Atifda. Attiflií lex. ATIPAR, v. a. Satisfer de menjar : També i usa com recíproch. Saciar. Saturo, satio, as. ATTPLAR. Alsar lo to del instrument. Aüpltír, Acutum resonare. ATIPLARSE. v. r. Posar la veu de típie. àSr plarse. Acutiorem sonum reddere. ATTPLAT, DA. p. p. Atiplado, tipUsonanU. Àei- tus. ATIRÍZIA. f. ant. ICTBRÍCIA. ATIRIZIARSE. v. r. ant. ictbriciarsb. ATISAR. v. a. ter. Observar ab cuydado. Atisk0• Scrutor, rimor, aris. || atalatar. ATJEGAR. v. a. y derivats, btjbgab. ATLÀNTIGH. m. S' aplica à la part de mir que banya la Mauritània. Atldntico. Atlantícos, i. S' aplica à un orde de arquitectura en que en Uoch de columnas se posan estàtuas de personas. Atiétr tico. Atlànticus, i. ATLÀNTIDA. f . Isla fabulosa que Plató supost* va envers V estret de Gibraltar. Atldntida. Atüoti' da, ae. || pi. ConsteMació en que eslàn las estrelliii que fingiren los poetas sér fillas de Atlas. AtlàntÜA, Allantides, e, plejades, um. || Nom de las islas dd arxipélach índicb, ahont los poetas col-locavan ki camps eliseus. Atlàntidas, atolones. Atlaotides, mn. ATLANTS, m. pi. arq. Estàtnas de homes qni en llocb de columnas sostenen lo arxitraa. AtkmUi. Atlanles, telamones, um. [j atlas. t. ATLAS. m. Col-lecció de mapas enquadernats. Atlas. Geographicus atlas. || anat. Nom de la extre- ma vèrtebra del coll que manté y dóna moviment al cap. Atlas. Atlas, sa. \\ Montanya de Àfrica. Atlas, Atlas, antis. || Nom de un Rey de Mauritània, astró- nomo mòlt sabi, de qni fingiren los poetas que soe* tenia 'I cel sobre sas espatllas. Atlas. Atlas, anli^i^ II ATLETA. II Tela de seda de Indias. 41 serica. ATLEQAR. Y. a. uuOAa. m ATO ATLETA, m. Los valents qae peleavao à pa- oyadas. Atleta, luchador. Púgil, is,athleta, aï. || Fi- siologia, r home qae (è 1 sistema mnscnlar mòlt desarrollat. Atleta. Àth]eta,a;. ATLÉTIGH, CA. adj. Lo qae pertany al atleta. Atlètica, Athleticas, pagilatorias. ATMOSFERA, f. fis. Floyt subtil y elàstich que rodeja un cos per totas parts, y participa de sos mo- viments. Atmosfera. Atmosphaera, se, coelum, i. || La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de- més, que rodeja 1 globo de la terra fins à ona altura considerable. Atmosfera. Atmosphsera, ae. || met. Lo espay ahont s' ex ten la virtut de qaalsevol cos ; y així 's dia : iTMóspsai elèctrica, etc. Atmósfira. At- mosphdBra, x. ATMOSFERA DEL SOL, LLUNi T PLINETÀS. LO floy t SUb* til qoe s suposa al entorn de ells. Atmosfera de' to/, luna y planetas. Solis aut planetaram atmos- ptera. ▲TMÓSFBiA TEiRBSTRB. Uoió ó mescla do las snbs- téncias capassas de conservar Y estat aeriforme al gran actual de temperatura en que vivim. Atmosfe- ra terrestre. Terrestris atmosphaera. ATBI08FÉRIGH, CA. adj. Lo que pertany à la atmosfera. Atmosférko. Atmosphsericus. ATOBA. f. TOVA. 1. ATOLONDHAAIENT. m. L' acte de atolondrar. Aturdtmteiito , atolondramiento. Gonsternatio , nis, lympbalus, us. ATOLONDRAR. v. a. Pertorbar los sentits. Tam- bé s' Dsa com recíproch. ifurdir, atolondrar^ per- íMrbar. Lympho, consterno, as. ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrodo. Cons- terna tus. II adj. A TARANT AT. ATOLONS. m. pi. ATLAifTmis. ATOmSAT. m. Qui segueix ó defensa 1 sistema dels àtomos. Atomista. Atomorum sectator. ATOUtSTIGH, CA. adj. Lo que pertany als ato- mistas. Atomistico. Atomorum sententia; congrnus. ÀTOMO. m. Lo més petit cos que 's suposa in- divisible. Atomo, Atomus, corpusculum, i. || met. Part mòlt petita de qualsevol cosa. Atomo, Minutis- sima res. || m. pi. Las particuletas que's percebeixen en lo raig del sol que entra en alguna pessa. Atomos, Atomas, i. FINS UN ítomo. loc. fam. En la cosa mès mínima ó petita, en ona monada. En un útamo. In minimo. ATONEGAR. V. a. Posar la primera capa de ter- ra. Recalcar. Recalco, as. ATÓNIGH, CA. adj. med. Lo que es capàs de tràarer un accés. Atónico. Atonicus. ATOvriR. V. n. ant. y derivats, aturdir, espan- tar. ATÓNTT, A. adj. Pasmat ó espantat de algun obfecte ó succés extrany. Pasmado, atómto, Stupe- kciüs. ATOBITAR. V. a. nàut. Posar un cop de mar en certa posició y moviments la nau. Atontar, Navem Aoctaatim exponere. intontie. TOMO I. CATALÀ. ATR 163 ATONTAT, DA. p. p. nàut. AUmtado. Eluctua- tim reliclus. ATONTIMENT. m. La acció y efecte de atontir. Atontimiento. Obstupefactio, nis. ATONTIR. V. a. y derivats, entontir. ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, apreta- do. Arctus. ATORAR. V. a. nàut. abarrotar. ATORAR8E. V. r. nàut. Parlant dels caps, de- tenirse, no poder passar per ahont deurian, ja per sér massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra- gantarse. Híereo, es. ATORDIR. V. a. y derivats, aturdir. ATORGAR. V. a. y derivats, otorgar. ATORMENTADAMENT. adv. m. Ab torment. Atormentadamente. Anxié. ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta. Atormentador. Cruciator, is. ATORMENTAR. V. a. Afligir y molestar corpo- ralment à algú. Atormentar. Excarniflco, as, torqueo, es. II mel. Molestar, enfadar, afligir à algú. Ator- mentar, apurar. Crucio, stimulo, as, animam agita- ré. II Donar torment pera fér confessar la veritat. Dar tormento. Reum in equuleo torquere. 0 nàut. Fér una forta impressió en la nau la violència de las onadas, la forsa del vent, lo pes de la arboladura y tot lo que pót influhir. Atormentar. Agito, as. ATORMENTARSE. V. r. Apesararse. Atormen- tarse. Animo laboraré. || Donarse mal temps. Ator-- mentarse. Excruciari. ATORMENTAT, DA. p. p. Atormentado, Cru- ciatus. ATOROSAT, DA. adj. ant. atorsonat. ATORROLLAR. V. a. Gonfundir à algú. Atur-' rullar, aturdir, confundir, Perturbo, as, confundo, is. ATORROLLAT, DA. p. p. Aturmllado. Pertur- batns. AT0R80NAR8E. V. r. Partir torsó las cabalca- duras. Atoroionarse. Torminibus laboraré. ATORSONAT, DA. adj. S' aplica à las cabalca*- dnras que pateixen torsó. Atorozonado. Torminibu affectus. ATORT. m. adv. ant. per forsa. || 1 tort. ATORTORAR. V. a; nàut. Trincar ab tortonfl. Tortorar, atortorar. Navis latera ftutbus eiroum re- tortis roborare. ATRABILA. f. ATRABILIS. ATRABILIAR. adj. y ATRABILIARI. adj. y ATRABILIÓ8, A. adj. Lo que pertany à la atra- bilís. A(ra6t7mrto, atrabilioso. Ad àtram bilem per- tinens. ATRABILIS. f. Còlera negra. Atrahilis Àtra bi- lis. ATRACA. Yeu nàut. ab que 's designa la acció de atracar, ajustar un tauló ó altra pessa de cons- trucció ab altras. Atracar. Apprehende. ATRAGABLE. adj . abordablb . 21 154 ATR DIGQOMRI ATR ATRACADA, f. nküi. Acte de atracar. Atracada . Navis appolsio. BONi ATtACADi. nàat. La qael patró dirigeix ab tal aceri que la embarcació qaeda parada y situada conveaieDtment en lo punt à que dèria atracar. Bue- %a atracada, Congrnos appolsos. MALA ATRACADA, oàut. La que*s fa sens dítas cir- cnnstàncias. Mala atracada. Infelix appnlsns. ATRAGADERO. m. Paratge ahont sens perill poden atracarse las embarcacions menors. Atraca- diro. Statio, nis. ATRACAR, y. a. nànt. Arrimar las embarca- cions à terra ó unas à altras. Atracar. Nayim appe- llere. || Arrimar nn objecte à altre. També s' nsa com recíproch. Atracar. Bem rei accedere. || Apre- tar ona cosa contra altra. Atracar. Comprímo, is, arcto, as. 0 Aproximarse, però sons arribar à tocarse 'is objectes. Atracar. Accedo, is. I ant. trossai. ATRACARSE. Y. r. Atiparse bè. Atracarse^ afí- harrane. Cibo potaqne opplerí. ATRACAT, DA. p. p. Atracada. Appolsos. ATRACXaÓ. f. La atracció y efecte de atràorer. Àíraccion. Attractio, nis. 0 ATtAcriu. S. ATRACCIÓ NiwTOifiANA. La qoc's vorífica sols en las grans massas, en rahó de aqoestas mateixas, y del qoadrat de las distàncias. Atracdon neutaniana ó pla^ nctaria. Atractio newtoniana. ATRACTIU, TA. adj. Lo qoe atrao ó tò la vir- M de atràorer. Atractiva. lUecebrosos, attractoríos. I m. Gràcia en la cara, paraolas, etc. Atractko. Ule- eebr», arom. ATRAFAGAR. V. n. y ATRAFAOAR8E. V. r. Fatigarse, afanarse. Atrafagar^ atareane. Defatigarí. ATRAFAGAT, DA. adj. Aqoeferat. Atareado. Defatígatos. ATRAGANTARSE. V. r. ant. BififüOARSB. ATRAIRER. Y. a. ant. atríurer. ATRAPAR. Y. a. Agarrar al qoe foig. Cogtr, aUrapar. Fogientem apprehendere. || Assolir, acon- segoir. Alcanzar. Conseqoor, asseqoor, eris. || Sor- péiidrer,8obreYeoir repentinament algnna cosa, com: Y atrapí la nit, 1' atrapí en lo fort ó ab mentida. CogiT, Aliqoem prebendere. I| Enganyar. Cager. Fa- Ut, is. I nàot. Poear ó passar las trapas à las Yelas. ifriajMir. Provisionales fones Yelis aptare. ATRAPAR AB LOS PIXATS AL YINTRB. fr. fam. y atrapar i u BNGBSA. fr. Sorpéodrcr de promp- te à algú en algon delicte, etc. sens podérsebo pen- sar. Coger demana» d boca, eoger Uu manoienlanul•- 10» In fragranti. ATRAPAR DBSGüTikAT ó DBSPRiYiifooT. fr. Impensa- dament, de repent. Coger de rebato^ de manos d boca. Repentè, sobitò. ATRAPAR LA LLUNA. fr. Dorar mòlt la execocíó de algona cosa. Coger la noehe. Nocte, hora, tempesta- te capi. ATRAPAR SOTA. ft*. CogiT d$k^o, Sobtop insidias oapere* ATRAPARSE. Y. r. Caorer à la trampa. Afrom- parse. Laqoeo ímplicari. ATRAPAflSAR. Y. a. Fér algona cosa depressa, íscabè ó mal, férla de qoalsevol manera. Atrabancar^ frangoUar. Opos acceleraré. ATRAPAT, DA. p. p. Atrapada, eogido. Appre- bensos. ATRÀ8. m. L'efecte de atrassary atrassarse. Atrano, Retardatio, nis; solotionis reditos, dílatio, egestas. 0 nàot. Lo pont de sitoació de la nao ó dis- tància qoe aqoesta 1 soposa mès atrassat ab res- pecte al rombo qoe ha obtiogot per la observació dels astres. Atraio. Retardatio, nis. \ adv. 1. Denota la part posterior de algona cosa. Atrds, Posterganea pars. H Se dio per qoalsevol cosa passada. Atré». Gessim. | exp. fam. Serveix pera fér retrocedir à algú. AtfOi. Retrò, retrorsòm. atrís de. m. adv. y atrísqitb. m. adv. Ademés; així *s dio: atrís de venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde. DB PART dbatrAs. fr. Per derrera, à trahició. A es-- païda» fmeltas, A tergo. Q En aoséncia de algú. A es- paldas. Ad posteriora. PÍR TORüAR atrís. fr. Rebàtrcr. Bechazar^ kacer volver atrds. Propolso, as, redigo, is. QUBDARSB MOLT ATRÍS. fr. Qoe à mès del sentit recte significa estar distant de la consecoció de al- gona cosa. Estar muy léjos. Longios, longissimè abessè. TORNAR atrís. fr. Rotrocedir en lo camí fét. Desan- dar. Per eamdem redire viam. TORNAR LA PARAULA ATRÍS. fr. Dcsdirso dc lo pac- tat. Volterse atrús, volver atrds, desdedrse, retrac- tarse. Dictis non stare, fídem prodere. ATRA8SADOR. m. trassador. ATRA8SAHIENT. m. L' acció y efecte deatras- sar y atrassarse. Atraso. Ronorom amissío. ATRAMAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es. I ant.Proporctonar. Apto,coapto,as. D Empenyarse. També s' osa com recíproch. Atrasar. Ms alienom contrahere. || ant. ocasionar, causar. D trassar. ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fér córror atràs V as- senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as. ATRASSARSE. Y. r. Qoedarse en derrera. Atra- sarse. Retardaré. ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatos. || adj. Endeotat, empenyat. Atrasado. JRrt alieno op- pressos. ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat ó anar à mé- nos. Andar ó estar alcanzado, andar d tresménos cuar- tillo ó de capa cnida, Inopia laboraré. ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas qoe deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re- ditos, vectígalia constitnto die non solota. ATRÀüRER. v. a. Fér segoir algona cosa com r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho, is. II Goanyarse la volontat de algú. Atraer. Allicio, proUicio, ascisco, is. | apaugar. ATRAVEMA-f. lànt Yea ab qoe's dosígM la ATR CATALÀ. acció de atravessar com: perns de àteívsssí. Atra- viesa, Traosversio, ois. ATRAVESSADOR. m. TRAVBSSBR. II BMBlBlS, IM- PEDIMENT. ATRAVESSABIENT. met. conbxió. ATRAVESSAR. Y. a. Posar una fusta ó altra co- sa de una part à altra. Atravesar, Transversum po- oere, ioterjicere. || Passar de part à part lo cos ó algun membre ab la espasa, la jaygaa pels porós, etc. Atravesar. Transverbero, as, transfodio, is. jj Fa^ar de una part à altra, com: atra vessa a la car- rera, etc. Atravtsar, cruzar. Transmeo, as, transeo, is. I En lo joch posar travessas à mès de lo que's po- sa al fondo. Atravesar, Extra ludi sortem sponsione eertare. jj Encreabar una cosa. Atravesar, cruzar. Becosso, as. Q nàut. Posar en fatxa, situar la nau ab lo costat perpendicular ó transversal à la direcció de la mar ó vent. Atravesar, poner d la capa, Transver- nm teoere navim. [ Llaurar segona vegada la terra. BÒMT. Repastino, as, campnm iterare. || hílmiràr, nxFÉXDRBR. y Dit dels generós, agàvellar. ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj al- gun destorb. Atravesarse, Interjicio, is. [| Intercedir, posarse de per mitj. Atravesarse. Intercedo, is. || met. Interrómprer la conversació. Atravesarse. Sermonem interpel•laré. || Encontrarse ab algú, renyir ab ell. Atravesarse, Rixor, aris, contendo, is. || Entrevenir, ocórrer algana cosa que impedeix lo curs de altra. Atravesarse. Intervenio, is. || En los jochs de interès se dia de la quantitat que s' ha perdut ó guanyat. Atravesarse. Alicujns summae jacturam in ludo fíeri. I nàut. En las maniobras situarsela nau ab són cos- tat perpendicularment à una direcció qualsevol. Atravesarse. Na vern ad perpendicnlum aptari. || nàut. Féndrer lo vent una direcció pròximament perpendi- cular à altra dada. Atravesarse. Yeotum propè per- pendicnlarem directionem accipere. ATRAVESSARSE LI k ALGÚ UN NüS AL COLL. fr. mCt. No poder parlar de susto, pena ó vergonya. Atravesdr- sek d uno tm nudo en h garganta. Yocem feucibns baerere. ATRAVES6AT, DA. p. p. Atravesado. Transver- sus. Q adj. Qui no mira dret. Atravesado, Strabo ois. I Mal intencionat. Atravesado, Malignus, versu- tos. 1 L' animal que prové de vàrias caslas. Atrave- sado. Hybridus ; hybrida, se. ATRA VESSAT EN UNA CARALGADURA. loC. AjagUt SObrO la càrrega de ella. Atravesado en una caballeria. In jomento distentus. ATRAUMENT. m. ant. atracció. ATRATMEBiT. m. Lo que alràu ó lè virtut de atraorer. Atractiva, Atlrabendi eíBcax. || Atractiu, al-Ücient que afalaga. Atractiva, lUecebrae, arum. ATRE, A. adj. ALTRE. ATREBALLAR. V. a ant. atrirular. ATRESORAR. V. a. y derivats, atesorar. ATRE8SAT, DA. adj. Diestro, adiestrado, Ins- treetos, exercitus. ATREOSI. Gonj. ant. for. À mès de aixó^ademés. ATR 158 Otrosiy ademas, demas de esto, Insnper, prsterea, item. II m. for. Cada una de las peticions desprès de la principal. Otro si. Altera petitio. || Juntament. Juntamente. Junctim. ATRET, A. p. p. ant. de atràurer. Atraido. Trac- tus. ATRETAL. adv. ALTRETANT. ATREVÉS. m. adv. DE TRAVÉS. ATREVESSAR. V. a. y derivats, atratbisar. ATREVIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Atr^ vidamenle, osadaments, Audacler. || témer ariament. P LLIRREMBNT. ATREVIDÀS, SA. adj. aum. atrevidíssoi. ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidillo, Aliqnanta- lum audax. ATREVIDÍSSIM, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au- dacissimns. ATREVIMEBIT. m. La acció y efecte de atrevir- se. Atrevimiento, osadia, audàcia. Audàcia, ib. || co- ratge. II TEMERITAT. || DESCARO. DONAR ATREVIMENT, fr. ANIMAR, t, ATREVIRSE. V. r. Arriscarse, determínarse à fer alguna cosa. Atreverse. Audeo, es. ATREVIT, DA. p. p. Atrevida. Ausus. [| adj. In- solent, descarat, desvergonyit. Atrevida, Audax. || ANIMÓS. II TEMERARI. ATRIBA. f. Instrument de fér esclops. Atriba. Atriba, se. ATRIBUCIÓ, f. La acció de atribubir. Atrihmon. Attributio, nis. ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co- sa à algú. S' usa com recíproch. Atribuir, aplicar. Tribuo, attribuo. || Kcumuhr, Atribuir, aehaear, aeth' mular, Transfero, ers, duco, is. || concedir. ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assígnatns. ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribuïa. Tri- bulante, Tribnlans. ATRIBULAR. V. a. Afligir. S' usa com recl- procb. Atributar, Contribulo, as, ango, is. || Pertur- bar r animo. Amotinar, turbar, Turbo, perturbo, as. ATRIBULARSE. V. r. AMOTINARSB. ATRIBULAT, DA. p. ^.Atribulado, Gontribola- tUS. II adj. ATARANTAT. ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions própias de la essència de Dèn, com omnipoténcia, misericòrdia, etc. Atributo, Attributum, i, attributio, nis. II Símbol ó senyal que denota '1 caràcter y ofici de las fíguras, com la palma de la victòria, '1 lliri de la puresa etc. Atributo, Signum, i, insigne, is. ATRIGIÓ. f. teol. Dolor de bavérofés à Dèu pels danys que 's segueixen. Atricion, Attritio, nis. ATRINXERAMENT. m. Trinxera, fosso, esta- cada ó cristall de terra ó brossa pera defensar lo cos del soldat dels tirs del enemich. Trinckera, atrinche^ ramiento. Vallum, i, agger, is. ATRINXERAR. V. a. Fér trinxeras. Atrineherar, Yalio, as, vallo cingere. ATRINXERARSE. v. a. Fortificarse ab trinxe- ras, etc. Atrineherarse^ barrearsi, Yallo se muniré. 156 ATft DlGGIONARi ATRINXERAT, DA. p. p. Atrinekerado, Yalla- los. ATRI8SAR. V. a. ant. Redahir à pols. Pulveri- zar, reducir d polvo, Palvcro, as, in pulverem verle- re. ATRIT, A.adj. Qui tè atrició. Atrito, Attritas. || ant. BXTBNUAT, ABATUT. ATRTVENSA. m. ant. ATRKVnfENT. ATROBAR. V. a. TBOBAB. ATROCtasm, A. adj. snp. Àtrocisimo. Atrocis- aimns. ATROCITAT, f. Graeltat gran. Atrocidad. Atro- cítas, atis. ATROMPETATy DA. adj. Dit del trabnch ó al- tra arma de foch que ,tè la boca en fígara de trom- peta. Ahocardado. In tabffi formam ore compositas. ATRONADOR, A. m. y f . tabalot. ATRONADURA. f. Fenella, obertura que solen tenir algunas pessas pel cop que dóna V arbre al tallarlo. Air(madura, Fissura, a;, físsus, us. ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Alronar, aiolondrar. Consterno, as, stupefacio, is. || Fér gran mhído à manera de tró. Atronar, Tono as, strepo, is. ATRONAR8E. v. r. Atnrdirse ab lo ruhido dels trons. Se diu dels cuchs de seda, dels polls abans de surtír del ou y de altras crias que moren obint tronar. Atronar, Tonitruum fragore perlerrefieri. ATRONAT, DA. p. p. Atronado. Consternatus. I adj. ATABAJfTAT. ATRONERAR. V. a. Obrir, fér troneras. Atrone- rar. Ostiola bellicis tormentis excutiendis efficere. ATROPAR. V. a. Juntar tropas sens orde. Tam- bé s' usa com recfproch. Atropar, Turbas cogere. ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitada- ment, ab desorde y confusió* Atropelladamente. Rap- tim, turbatè. ATROPELLADORy A. m. y f. Qui atropella. Atropellador. Gonculcator, is. ATROPELLAMENT, m. La acció y efecte de atropellar. AtropellamientOy tropelia. Goncolcatio, nis. ATROPELLAR. V a. Passar atropelladament per demunt de algú. Atropellar, Conculco, pessum- do, as. II Despreciar, no fér cas de lleys, ni respec- tes, ni de la rabó. Atropellar, Leges, jura proterere. I Injuriar, maltractar de paraula à algú sens donarli lloch de disculpa. Se diu comunment dels superiors respecte dels inferiors. Atropellar. lojuriis, probris aliquem vexaré. ATROPELUBHO TOT. fr. Despreciarbo tot ab arro- gància. Atropellar por todo. Omnia posthabere, nibil pensi babere. ATROPELLAR8E. V. r. Apressurarse massa en las obras ó paraulas. Atropellarse. Properantius age- re, dicere. ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. Concul- calus. ;| adj. Precipitat en dir ú obrar. Atropellado. In dicendo aut agendo pro^ceps. ATRÓB. adj. Fèr, cruel. Atraz. Ferox, immams. ATÜ I Enorme, grave. A(ror. Atrox. jj Mòlt gran. Atroz. Supra modum grandis. ATR08ITAT. f. ATBOCITAT. ATR08MENT. adv. m. Atrozmente, Atrociter. ATROSSABIEBIT. m. Obra de atrossar. Sofaldo, Yestis snblevatio. ATROSSAR. V. a. Alsar la roba. També s* usa com recíprocb. Sofaldar, Succingo, is, vestem exto- llere, allevare. || nàut. tbossab. ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado, Succinctus. ATROTINAR. V. a. y derivats, abandonab. 2. ATSABEJA. f. ant. gateta. ATSAGAYA. f. Llansa ó dart petit. Azagaya. Hasta, s, telum, i. ATSAGAYADA. f. Gop ó ferida de la atsagaya. Azagayada, Aclidis ictus. AT8AR. m. Desgràcia impensada. Asar. Inopi- natum malum. || casualitat. ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona de que usa van las donas. Cielada. Cyclas, adls. AT8EGALLADA. f. DISBABAT. ATSEGAR. V. a. BTJBGAB. ATSEGAYA. f. ATSAGATA. ATTANYENT. p. a. ant. PEBTANTBNT. ATTEMPTAR. V. a. ant. intentab, bnsatjab. ATTÉNDRER. V. a. y derivats, aténdbeb. ATTENEDOR, A. adj. atenddlb. ATTENTAR. V. n. y derivats, atentab. ATTRIDAR. V. a. y derivats, matab. Q abatbbb. ATUFADAMENT. adv. m. Atufadamente, enojo- samente. Iratè, iracnndè. ATUFARSE. v. r. Enfadarse y ressentirse de al- gana cosa. Atufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse, Aliqua re offeodi. ATUFAT, DA. p. p. Atufado, pkado. Aliqua re offensus. ATUIR. v. a. ant. matab. ATUNYAT, DA. adj. ATorcTAT. ATURADA, f. ESTACIÓ, detenció, pabada. ATURADETA. f. d. Paradeta, paradilla. Parva mora. ATURADOR, A. m. y f. Lo qui ó lo que atura. Detenedm', Cunctator, is. ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene- dor, Cunctator, is. ATURAMENT, m. tobpesa. ATURANSA. f. ant. detenció, jj alto. ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspéndrer lo curs de alguna cosa. Delener, parar. Detineo, es. Q GLASSAR. ATURARSE. v. r. Detenersey pararse , parar. Cunctor, moror, aris. jj ant. avebgontibse. || bete- NiRSE. I Faltar la memòria. Atnrarite, Deficere me- mòria. I Reservarse, detenirse alguna cosa. Que- darse, Retineo, es, sibi assumere. QUI k quabanta no s* atüba t à cinquanta no en- DBviNA, À seixanta desatlna. ref. Denota que 1 qui no tí' judici à quaranta anys de edat, y à cinquanta no preveu las coaas» en k vellesa obrarà errada- ATX CATALÀ. AÜC 157 ment. Quien d tmarenta no atura y d cincuenta no adi^ vina, d sesenta desatina, Qai octona post lastra non sapity nonoqae peraclo noo providet, decimo tàndem insanit. ATUBAT, DA. p. p. Parado, detmido, Detentas. I adj. Apocat. Encogido, apocado. Tardus, iners. ATURBANTAR. V. a. Dàat. Lligar à sòo respec- tin pal uo cap qualsevol que de ell penja, per mès avall de la encapilladura. Aturbantar. Funem ad pro- priam malum vincire. [| nàut. Amarrar un puntal per sòo extrem al pal que déu sostenir. Aturbantar. Fulcrnm extremo ad proprium malum allígare. ATURDIMEBiT. m. Perlurbació dels sentits. Aturdimienlo, Perturbatio, nis. || cobardià, temor. (rrao admiració. PastnOf aturdimiento. Stupor, is. Falta de expedició. Torpeza^ desmana. Hebetudo, nis. ATURDIR. v. a. Perturbar los sentits. També s* usa com recíproch. Alronar, aturdir, atolondrar. Pertorbo, as. || Causar gran admiració. Pasmar, tímrdir. Consterno, as. ATORDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Stn- pefaictns. | adj. Espantat, acobardit. Amilanado, aco- quimado. Terri tns. ATURRÜLLAR. v. a. Gonfóodrer, deixar sens paraula. Aturrullar, Perturbo, as, confundo, is. ATURRCLLATjDA. p. p. Aturrullado. Confusus. ATUTIA. f. Oxido de zinch de color gris cen- drós, que*s troba agafat à la part superior dels forns, ahont s* ha fos lo coure ab la calamina pera fer llautó: s' usa per remey en alguns mals dels ulls. Atutta. Tulhia, a^, cadmia medicinalis. ATXA. f. Candela mòlt gruixuda de cera, qua- drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fn- nerale. Q ant. destral. ATXA DEVENT. L^í dc cspart y pega. Hacha de vien- tOy hachon, Malleolus sparteus píce oblitus. ATXAGÓS, A. adj. Qui pateix algun atxaque. Ackaco$o. Yaletudinarius. ATXADA. f. Cop de atxa. Bachazo, Facis ictus. ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaqut, Affec- ta valetudo. || escusa, pretext. ATXARI. m. Herba, asaro. ATXA8SA. f. aum. Hanhon. Faxgrandíor. ATZERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Hache- ro. Candelabrum, i. ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats à obrir pas en las marws, pera lo qual portan pa- las, destrals, elc. Gastador, hachero. Sternendis viis destinatus miles. ATXETA. f. d. Hacheía, hachuda. Fax minor. ATXIQUIDOR, A. m. y f. Qui alxíqueix. Achi- cador, Imminuens, tis. ATXIQUnHJRA. f. La acció y efecte de atxi- quir. Achicadura, Imminutio, nis. ATXIQUIR Ó AmQUIR. v. a. Reduhir à me- nos lo lamany de alguna cosa. Achicar, Imminuo, is, decnrto, as. ATXIQUIR8E. V. r. Tornarse petit. Menguar, ie$ereeer, Decresco, is. ATZABEJA. f. àtsabbja. ATZAR. m. ÀTSiR. ATZARENA. f. ATS ARENA. ATZEGALLADA. f. DISBARAT. ATZEGAR. V. a. ETJEGAR. ATZEGAYA. f. atsacata. ATZEMBLA. f. ADSEMBLA. ATZEROLA. f . Fruy t del atzeroler. Acerola. Mes- pillum, i. ATZEROLER. m. Arbre, tè las fullas retalladas, las flors blancas y en forma de rahims, la fruyta com una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color de carn y en algun temps mòlt apreciada per mobles. Ac^olo. Mespillus, i. AU. AU. m. ant. aücbll. || Veu de carreter pera inci- tar als animals, issa. Jau. Eia, age. AU AU. Veus que s' usan pera significar Y aplanso ruidós. /au, jau, Acclamatio, seu plausus tumnl- tuarius. AUBAGH, GA.adj. Lo que impedeix lo pas à la llum. Opaco, Opacus. || Obscur, fosch, ombrívol. Opaco. Obscurus, opacus. || mel. trist. AUBÀ. f. ter. Magrana de pinyol. AUBADA. ant. albada. AUBARGINIA. f. ALBERGÍNIA. AUBELLÓ. m. Desaygnadero dels estanys, pa- tis, etc. Arbollon, tijera. Aquamm emissarium. AUBRIGOGH. m. ter. abercogh. AUGA.f. ant. oca. rodolí. FÉR TOTS LOS PaPBRS DEL AUCA. fr. ExpUca U íSk- constància de algun subjecte ó facilitat de trànrerlo à qualsevol dictamen. Irse con el viento que corre] moverse à todos vientos. Viclrices partes sequi. sÉR l' amo DEL AUCA. fr. Sér lo principal en algun negoci. Ser el amo ó dueno de la batia, Potiorem in aliqua re esse. AUGELADOR. m. ant. y AUGELEGADOR. m. ant. Qui per diversió ó ne- cessitat cassa animals volàtils. Cazador de aw$. Au- ceps, upis. AUGELL. m. Animal volàtil. Ave, pójaro. Avis, is, ales, itis. || met. Astut, dissimulat. Pújàro, redo- mado. Callídus, versutus, i. AUGELL AFOLLADOR. Lo quc cstà pcr saltar del nin. Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer. AUGELL DE ATGUA. Sc diu del quc rcgularmcut tè 1 bèch ó las potas en forma de cullera, com T ànech, oca, etc. Ave aquútií ó dt cu^hara. Avis aqua* . lis, fluminea. AUGELL DE BOSCH. AUGELL SALVATGE. AUGELL DE GANT. Lo quc ab lo sèu caut dóna au- guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agüero. Avis canora, oscen, inis. AUGELL DEL PARADÍS. Es dc mitj pcu do alsàría, groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen- drosa; baix las alas li naixen una porció de plomas 168 AUG DICCIONARI AÜD mòlt prímas y 1 doble més llargas qne sòn cos. Ave del paraiso^ pdjaro del sol, manucodiaia. Paradysia- ca avis. AÜCELL DE JÍIT. ACCBLl NOCTURNO. AucELL DE PASSA. Lo qui cíi ccrl temps del any mada de regió, com la oreneta, tort, etc. Ave de pa-- $0. Vaga, hospita avís. AUCELL DE RiPiFnTA. Lo qae*s manté de altres au- celis y animals que cassa, com l' esparver, àliga, etc. Ave de rapina ó rapiega. Rapax avis. AUGELL DE RECLAM. RECLAM. AUCELL NOCTURNO. Lo qoe sols vola de nit, com la oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis. AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig de poblat. Ave silvestre ó brava. Silvestris avis. AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y AUCBLL VELL NO ENTRA EN gXbia. rcf. Dcuota que es difícil enganyar als que tenen experiència. Pdjaro viejo no entra enjaula; óperro viejo no hay tus tus ó nmcu cuz cuz, Seni verba dare diflBcilè est. JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU Ó DE LA GÀBIA. fr. met. Explica que algú ha fugit del paratge ahont se pensavan trobarlo. Salto el pdjaro del nido, volo el golondrino. Omnis spes amissa est. MÈS VAL SÉB AÜCELL DE BOSCH QUE DE gIbIA. rcf. Ensenya que 1 qui tem si^r castigat per algun de- licte mès li val escaparse. El buey suelto bien se lame; mas vale salto de mata que ruego d$ buenos. Cnm llceat fagere, ne quaïras lilem. MÈS VAL UN AUCBLL EN LA MA QUE CENT Ó QUE UNA ÍL16A VOLANT, rcf. Denota que no aventurem lo bè ó coDveDiéncia que gosem per la esperansa do altre que se'ns figara major. Por el alabado dejé el conoci- dOf y vime arrepentído. Umbram procorpore cap ta vi. NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AUGBus. ref. Denota que las cosas útils y necessà- rias no *8 deahen deixar de fér perquè hi ha ja perill 6 dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de tembrar Mnamones. Propter pericula aspera et dilü- cilia no deserenda. AUGiXLADA. f. moixonada. AUGELLET.m. d. Pajarillo, avecilla, Parva avis. ADGELLBT NO FASSA8 NÍU PROP DE FRARE, FORN NI RIU. ref. Denota '1 perill de un vehí poderós. M' cabé rio, ni en lugar de seTwrio no hagas tu nido; cabé senor ni cabé igreja no pongas teja. Periculosa cum potente vicinitas. m' ho HA DIT l' aucellet. fr. loc Ab que s'obliga als noys à confessar lo que han fót suposant que ja *8 sab. Me lo ha dicho el escardillo. Fatére, scio qoid feceris. AUGELLOT. m. Aucell gros que no se li sab lo nom. Pajarruco, avechucho. Ignotus passer. AUCERDA. f. alfals. AUGIDERE. V. a. ant. y AUGIR. V. a. ant. y AUGIURE. V. a. ant. matar. AUCTÉNTIGH. adj. auténtich. AUCTORITlAm. V. a. y derivats. íütorisab. AUDÀGIA. f. atreviment. AUDAGIÓS, A. adj. ant. audís. AUDAGI08AMENT. adv. m. ant. atebvidament. AUDÀ8. adj. Atrevit. Audaz, osado, Audax, aa- dens. AUDIANA. f. Nom de la secta del beretje Audià, lo qual ensenyava que las tenebras, aygna y foch no havian tingut principi. Audiana. Audiana, ae. AUDIBLE, adj. ohiblb. AÜDIGIÓ. f. ant. y AUDIÉNGIA. f. L' acte de obir àalgú. Audiència. Auditio, nis. || Tribunal de jutge existent en cada capital de província ó regoe. En lo civil tò mènos facultats que las xancillerias. Audiència, Senalus, us. II Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audiendü' Jnridici conventus. || Los ministres anomenats per un jutge superior pera la averigoació de algona causa. Audiència. Judíces delega ti. || Lo districte ó jurisdicció en que coneix la aodiéncia ó tríbonal. Audiència. Conventus, jndicii terrítorínm. || Lloch destinat pera donar audiència, iuüenm. Àndito- rium, ii. audiència ecclesiIstiga. Lo tribunal de algun jutge ecclesiàstich. Audiència ecktiústíea, Gnríaeecle- síastica. AUDIÈNCIA pretorial. Eo Ibs fndías la que no està subordinada al virey pera certas causas. Audiència pretorial. Praïtoria cúria. DONAR audiència, fr. Admétrcr lo rey ó 'Is minis- tres als que tenen negocis pendeivts, y enterarse de las rahons ab ques* apoyan. Dar audiència. Aures dare, pr guna cosa. Autorizar, Alicui aucloritatem dare. B Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar. Ex jure et legibus obsignare. Q Confirmar, compro- bar alguna cosa ab autoritat ó text de algun autor. Autorizar. Aucloris testimonio comprobare. || Apro- bar ó calificar alguna cosa. Autorizar. Aucloritatem tribaere. [| Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Auto^ rizar. Auctoritate extollere. AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado, Auctoritate donatus. AUTORITAT, f. Lo caràcter ó representació de alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas, atis. [| Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes- tas, atis. 11 Crèdit ó fé que's dóna à alguna cosa. Au^ (ort(íad. Auctoritas, atis, fides, ei. || Magestat, apara- to, fausto. Autoridad. Apparatus , [us. || Text pera confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii. AUTTREIAR. v. a. ant. ENTaiaiB. 161 AYA DICCIOXARI AYA AUTREIAR y AirTREGAR. v. a. ant. OTOEGiB, ACOEOÀB, DOVAB, rCUfETERB, CO^CEDIB. AUTHUI'JLE. m. Plaota. impebitobu. AUTS. m. pi. lüTOS ó iens. AüTUMNAL. adj. Lo qae pertany k la primave- ra de ivern. Antumnal. Aotamnalis. AUTUMNE. m. y AUTDIINO. m. TABOOB. AUXE8IS. f. ret. bip£bboli. AUXni. m. Socorro, ajada. iutt'/ío. Aaxiliam, ü, adjamentnm, i. AUXILIAIX>R, A. m. y f. Qai auxilia. Ausiliadcr, Àdjavator, anxiliator, is. AUXELIANT. p. a. Qoi auxilia. AunlianU. An- xiliaos. AUXILIAR, adj. Lo qae auxilia. AusiUar. Anxi- liarias, adjotabilis. | bisbe de aüell. [ v. a. Prote- gir, donar anxili. Ausiliar. Opitulor, anxilior, aris, opem ferre. 0 Ajadar à bò morir. Ausiíiar, ayudar d èíen morir. Pielatis opem in agone praestare. AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjntos. AUXILIATOU, A. adj. for. S' aplica al despaig 6 provisió qne's dóna en los tribonals superiors à fi de que 's cnmplan las providéncias dels inferiors. Auiiliatorio. Anxiliatorios. || L S' nsa pera signifi- car lo despaig de aquesta naturalesa. Augiliaria. Auxiliaria, 8B. AUTAR. V. a. ant. üllab. AUZELET. m. AüCBU. Auznu T. a. ant. orib. AV. AVAGANT. m. Lo qui.sortia à defendre ab armas contra Tacusador, la innocència de la dona acusada. Campeon, paladin. ATAGAR. V. a. ant. fobcejab. AVAL. adv. 1. AVALL. AVALAR. V. a. ant. devallab. AVALISAR. V. a. nàut. Marcar ó senyalar ab vali- sas los paratges perillosos de un canal, de la entrada de un port, etc. Valizar, avalizar. Scopulos indi- caré. AVALL. adv. 1. Abaix. Ahajo. Infra. BOCA PEB avall. m. adv. Boca ahajo ^ de hruees, Prono, inflexo ore. GAP AVAJX. m. adv. Boda ahajo, Deorsúm, in pr»- ceps. iif AVAU. m. adv. dbvUl. fÉB AVALL. fr. FÉB CAMPANA. AVALLAR. V. U. DEVALLAB. AVALORAT, DA. adj. ant. valent. AVALOT, m. Motí. Motin, tumulto, alboroto, Mo- tns, tumultus, us. || Remo, confusió de crits. Zantr- bra, griteria, huUicio. Gonvicinm, ii Q Lo que resulta de alegria. Trisctty algazara. Multítudinis vociferatio. AVALOTADAMENT. adv. m. Ab motí. f urnuí- AM>«afnen(€. Tumultuosò. AVALOTADBTpdL acQ. d. 9 apUca al qui per poca cosa se avalota. Alharotadito, alhorotadizo. Tar- bulentns. AVALOTADOR, A. adj. Lo qui incita ó mou al- borots. AJhoTOtador^amoúnaicr, Seditio:$us. £ Lo qui crida ó baladreja mòlt. Alharotador, Tociferans. AVALOTAR. V. a. Causar, mónrer algun avalot, perturbar la tranquílitat publica. Alborotar, amoti- nar, Perturbo, agito, as. I met. Perturbar las potén- cias del ànima y *ls sentits. Amotinar , alborotar. Turbo, perturbo, as. B Fér crits desmesurats. Grilar, alborotar, tocear. Clamo, vocífero, as. avalotab a algi!. fr. Donarli xasco. Dar rajfa, dar matraea. In aliquem jocarí. avalotab a hu ab altbi. fr. Féríos introdnhir en- tre ells la desunió. Hiispomer. avalota pobles, m. Amotinador, revoltós AlbofoU puehlos. Tumultuarius, ii. 0 b^- Lo de bon bumor que sempre mou buUas 6 festas. Albarota pueblo$. Lssiiüs, facetus. AVALOTARSC. Y. f. Amotinartiy albarotaru, Tumultoor, aris. || Alterarse las passions. Alborotar* $e, amotinarse. Perturbo, as. AVALOTAT, DA. p. ^. Alborolado, amotinado. Perturbatus. || atabantat. AVALUACIÓ, f . La acció y efecte de avaluar. faluacion, tasa. Taxatiu, nis. AVALUADOR, A. m. y f . Qui avalua. Avabia- dor. ^stimator, is. AVALUAR. V. a. Senyalar lo preu ó valor de al- guna cosa. Valorar y taluar. Taxo, aestimo^u. AVALUAT, DA. p. p. Vahiado. TauflS. AVANAR. V. a. CODICIAB. AVABílA. f. Maltracto ó multa que Is aduaners turchs fan pagar als comerciants cristians. Atania^ Avania, se. AVANO. m. vano. AVAN8. m. avantatge. I com. Anticipació de paga que se sól donar als mariners al empéndrer lo viatge. Avance. Repraesentata pecunia. [| Càlcul aproximatiu de lo que pót costar la construcció de una nau ó de una obra bidràulica. Aumee. Suj^Hi- talio pròxima. AVAN8A. f. ant. de avansar. Con OMlkipacíon. JAÜBEB EN LA ivANSA. i^a^ tfiui cosü atiticipadamente. AVAN8ADA. f. La acció de avansar. Immee, oco- metimiento, Properantis gradus. AVAN8ADOR, A. m. y f. Lo qui avansa ó và endevant. Adelantadar. Prscurrens. 0 fam. Qui ar- replega diners ó fó bossa. Ahorradw. Sumptibus parcens, pecunias cumulans. AVANSAMENT. m. AVANSADA. AVANSAR. V. a. Aventatjar, excedir. També s* usa com recíproch. Adelantar, aventajar, superar. Praecello, is. || Apressurar.icf/erar, adelantar^avail•' zar. Propero, pnematuro, as. || mil. Acométrer, em- bestir. Avanzar, Oppagno, as, invado, is. D Antici- par, com: AYANSAB la paga, etc. iMnifar, aNiteifMr. Repraïsento, as. || Aumentar lo caudal. Adelantar. Pecunias augere. | Passar devanl de algtf • També a' AVA CATALÀ. AVE 163 ua com recíproch. itniíuar , odelantar, Procedo, is, progredior, erís. || adbuiita& 5. AVAN§AT, DA. p. p. AOBUNTAT. 1. 2. 3. || adj. mSt GiüixrT. cnrcnuÀ ó noFi avansada. Centinela avanzada, Bostiam castm prozimò excubans tarma vel vigília. iSTAt AVAifSAT. fr. met. Estar algaoa cosa prop de kfu perfecció. Hallaríe próximo d la sazon 6 per- fum: Rem proximè soam finem attiogere. AVANT. adv. 1. Àdekmle, delante. Uitrà, jam índè. I adj. MGUBNT. II iot. ab la qae aprobàm alguaa cosa óiedó. ÀdelanU. Age, prosequere. jj adv. Lo ma- lax qne mòlt. Mueho, Maltnm. ÜCilKll AVANT. fr. ADSLAlfTAB. n kqú 6 PB ALLÍ Ell AVAiiT. m. adv. y D AVART. m. adv. En adelmUf ó de aqui ó de alli neitUaule, de koy mas. Amodò, deinde. fiUIDA AVANT. fr. GUAEDAR. om NO MUÀ AVANT, AEBBEA CAU. prov. Qae inculca hpreTisió. qui bndavant no mira, enbabbe&a cau. AVAUTAR. V. a. ant. avansae. AVANTAT. p. p. aot. avansat. AVANTATGE, m. Excés ó superioritat en alga- ailíoea. Yentaja. Praestantia, as. || La part ventatjo- aqie eoocedeix lo de major habilitat al de menor. fatfojVi. Excelleos cooditio. || preferència. NIUI avantatge, f. SOBREPUJAR. AVANTATJADAMEBIT. adv. m. ventatjosa- AVANTATJAR. V. a. avansar. 1 . AVANTATJAR8E. V. r. avansarse. 2. AVANTATJÓS, adj. vbntajós. AVANTATJOSAMENT, adv. m. ventatjosa- rdt. AVANTBrAs. m. ant. Pessa de la armadura an- tjgoa pera cnbrir ó defensar lo bras desde '1 colse iva ia ma. Avambrazo. Ferrum lacerti tegmen. AVANTGcAbdia. f. vanguírdu. AVAE. adj. AVARO. AVARAMENT, adv. m. Ab avarícia. Àvaramen-' ^,9t$nenk»mente. Avidò, avaro. AVAEAB. V. a. Tirar al aygua alguna nau nova. Tívar, hotar d agua. Navim in mare inducere. i| ^BoUar fil à la grua pera que s' alse. Bemontar, Bwo,as. AVAREZA. f. ant. y avarícia, f. Apetit desordenat de adquirir y {Rnlar riquesas. Avarícia. Aviditas, atis. AVARIGIAR. V. a. ant. codiciar. AVARIGIÓS. adj. AVARO. AVARIGI08AMENT. adv. m. ant. avarament. AVARO, A. adj. Qui.tè avarícia. Avaro, avarienlo, ^^'^, avidus, sordidus. ^ iVARO AHONT TÈ \ TRESOR TÈ 'L COR. rcf. DO- ^1^ la gran afícíó ó apego que tenen los avaros al ^. Bl atariento do tiene el tesoro tiene el enlendi- *^. Ubi est thesaurus tnus ibi est cor tuum. L' ATARO es gom lo PORGH, que no APROnTA SlNO ^'^ mi HOE. ref. Denota que i' avaro y 1 porch mentres vluben no aprofítan; però sí desprès de morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto. Sus nil in vi ta, multum post funera prodest. AVA88ALLAMENT. m. Vasallaje, Servitus, utis. AVAS8ALLAR. V. a. Subjectar, rendir. AtHMO" llar. Subjício, subdo, is. AVA8SALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectus. AVEMARIA, f. Oració ab que r arcàngel sant Gabriel saludà à Maria Santíssima. Ave Maria. Sa- lutatio angèlica. || int. JEsts. AL AVE MARIA m. adv. tOr. i TOCH DE ORACIÓ. EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESÚS. AVEHINAMENT. m. ant. aproximació. 1. AVEHINARSE. V. r. DOMIGILURSE. AVEIXIGAR8E. V. r. ter. Butllofarse. Ampollar- se, avejigarse. Ballo, as. AVEIXIGAT, DA. p. p. Ampollado, anejigado, Bnllatus. AVELAR. V. a. ant. nàut. pbrse JL la vela. AVELLANA, f. Lo fruyt del avellaner. AveUarn. Avellana, a;, corylum, i. AVELLANl BORDA. Nochtzo. Süvestrís coryll froctus. AVELLANADOR. m. Instrument de cer pera fór avellanats. Avellanador. Terebrum, i. AVELLANAL. m. y AVELLANAR. m. Llocb abont hi ba avellaners. Avellanar. Coryletum, i. || v. a. Entre constructors de naus, fér avellanats. Avellanar. Foramina instar avellanarum aperire. AVELLANATy DA. p. p. AvelUxnado. Terebratns. II m. Forat en figura de mitja avellana en las pota del barco pera embutir lo cap del clau que las sub- jecta. Avellanado. Instar avellanarum foramen. AVELLANER, m. Arbre que trau de la arrel và- rias ramas rectas, flexibles; las fuUas grans, rodonas en figura de cor ; las flors poch vistosas, lo fruyt rodó de mitja polsada, la molsa blanca, oliosa y de gust agradable. Avellana . Gorylus, i. || Qui ven ave- llanas. Avellanero. Avellanarum venditor. AVELLANETA. f. d. Avellanica. Parviis oorylus. AVELLAR. V. a. DBVALLAR. AVENA. f. CIVADA. AVENDRE. V. n. agertar, sugcehir, concordar. AVENEDITZ. adj. ant. estranger. AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT. AVENIDOR, m. ant. esdevenidor. AVENIMENT.m.ant. VLNGUDA. II ACONTEIXEMENT. II ACERT. II AVBNÉNCIA. AVENIR. V. a. Ajustar, fér concordar als desa- vinguts. Avenir, ajustar. Reconcilio, as. || v. n. ant. ARRIBAR. II SUCCEHIR. NO PODERSE N AVENIR, fr. Paréixor que no pót sèr que alguna cosa baja succebit. No poderse persuadir. In animum inducere non posse. AVENIR8E. V. r. Gonvenirse. Avenirse, concer- larse, quedar ó estar de acuerdo ó de inteligencia. Con- venio, congruo, is. || Apariarse, fér barmonia una cosa ab altra. Concertar. Gonfero, ers. IM AYG AVüT PBB MI, dbmH peb TU. ref . Denota que las co- aaa de aqaest mon sòn tant inconstants, qne qui avoy es afortunat demà es desgraciat y al contrari. Los mazos del batan, cuando uno se levanta, el otro eae. Comprimit alterno pannos dum machina palsn. Mallens hic sursum toUitur, ille cadit. DB atütàdemI. m. adv. Denota que una cosa succe- hirà dins breu temps. De hoy d mariana. Gito, statim. IB AVUT BN DBVàNT, Ó DB AVUT EN BULLÍ. m. adV. De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc. QUI HA FÉT ATUT FABA DEMÍ. fr. fam. Deuota '1 poch cnydado ó indiferència ab que's mira alguna cosa. À^se la gayta por el lugar, Scilicet id nihil curs est. AX. AXABARA. f. ADZABABA. AXALSAR. V. a. ant. y derivats, bnsalsar. AXARI. m. ant. ísabo. AXILAR. V. a. ant. dbstebbab. AXIL. m. ant. desteero. AXIOMA, m. Sentència ó principi admès per tothom. Axioma. Principium, ii, axioma, atis. AXUX. m. ant. destebeo. AY. AYl interj. Dóna à entèndrerqueno'ns recordem de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re- cordarnos. Ay. Obe! bene! jam jaml j| Interjecció de dolor. Ayl Ueul hey! ahíl || m. Gemecb, suspir, Ay, Qemítus, us. AB UN ALTEB AT NE suRTiRÉM . loc. Ab quc s' anima à continuar alguna cosa, donant à entèndrer que ja fklta poch. Con otro ea llegaremos d la aldea, Jam prope finis adesl; labor improbus omnia vincit. ANAB ó ESTAR SEMPBE EN UN AY. fr. Estar algú ab temor que li succehesca algun dany. Llevar ó traer la soga arrastrando, Alicui lethalem arundinem late- ri hivrère. AYA. f. ant. dida. AYCEL Ó AIGELL. pron. ant. aquell. AYCE8T. pron. ant. aquest. AYCi. adv. 1. ant. així. AYGUA. f. Substància on sòn estat mès comú Qúi- da, elàstica, trasparent, sons olor, color, ni sabor determinat. Agua. Aqua, lympha,a3. || farm. Lo licor que s* extrau de las herbas, flors elc. destillantlas ab aygua. Agua, Licor oxherbis elc. distillatus. || pluja. atgqà abnbu. La refrescada ab neu. Agua denieve. Nivalís aqua. AIGUA k COLL T PBU AIXOT. lOC. fam. AMICHS PINS ALS ocHs, etc. ATGUA AMUNT. m. adv. Contra la corrent de ella. Agua arriba, Adversoflumine. ATGUA ANGÈLICA. ANGÈLICA, t. ATGOA AVALL. m. adv Ab la corrent de ella. Agua abajo, SecDodo flumine. ATGOA BBHTTA. La que beoeheix lo saoenlot, y DICaONARI AYG serveix pel os de la iglésia y dels fiels. Agw bendila. Lustralis aqua. ATGUA BONA ó PERA BÉUREB. AguA bebediza^ UMm ò potable, Aqua potabiUs. ATGUA BRUTA ó COMPOSTA. Lr beguda de aygoBi n* cre, y such de algunas frny tas 6 llavors, com la lli- monada, etc. Aguü compussta. Factitia aqua. ATGUA DB AGOST, SAFBÍ, MEL T MOST. ref. DeOOla ^ quant bona es pera ditas cosas la pluja de agoAc = Agua de agosto^ azafràn, miel y mosto. Mel, mostaa. ^ atque crocum sextilis parturit imber. ATGUB DE agrís. Bcguda de aygua, sucre y swà de agràs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Sacdmiki et omphacio confecta aqua. ATGUA DE CASTANTAS. lOC. fam. mOt. XOCoIrIR Cll^j ra. Aguade^castana. Ghocolatum nimià aqnà dilntOB. ATGUA DB GOMA. L' aygua en que s' ha posat gn en infusió. Aguagoma. Gummi aquà dilutum. ATGDA DE JANER UMPLB BOTAS T GRANER. POf. DeSlll que la pluja de aquest mes es mòlt bona pera litCJ vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tim tempero, Imbre madens Janus totum bene temperal;| annum. ATGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catahii* ya que tè las mateixaslpropietats que la ferrugiaott. Agua de la Espluga, ferruginosa, Aqua ferruginea. ^ AIGUA DB LAPUDA. Aygua miucral sulfúrea pru^» de Olesa en lo principat de Catalunya, dita aixiyar I lo gran felor quedespedeix. Tèlas mateixas pro!!!!* jí tats que la sulfúrea. Agua de la puda. Aqua piitiàl4ig AIGUA DE LA RBTNA DB HUNGRIA. LiCOf qUO 'S tl•llB'^ de la flor del romaní destil•lanlla ab aygoardeiL' ^ Agua de la reina de Hungria, Licor ex floríbas rorii marini stiliatitius. AIGUA DEL PAPA. La quo 's dcstll-la de difereolR herbas y subslàncias vegetals. Agua del papa, Yé^i neraria, pontiOcis aqua. AIGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeBOtl que la aygua de aquest mes es bona per la herba } mal pels blats. Agua de marzo peor que meacM A pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem. AIGUA DB MAIt MAL PELS ANIMALS. TCf. qUO s'eolíi literalment. Agua de mayo mata gocho detméà* Anniculum majus porcellum interfícit imber. AIGUA DE MIL PLORS. La que's destil•la de lasbof- nas de bou. Agua de mil flores. Mille florum aquí. AYGUA DB NEU. Aquella en que's converteix la oM quant se fon. Agua de nieve. AquaexniveliqnefacU. II La que cau barrejada ab la neu. Agua de niets, Aqua pluvialis nive intermixta. AYGUA DE OLOR. La composta ab substàncias aro- màtícas. Agua de olor, Odorata aqua. AIGUA DB ORDI. Bcguda que's fà de dit gra. Ovtiii' te. Aqua hordacea. AIGUA DE PLUJA. La quc cau dels núvols. Agu$k Uuvia. Pluvialis aqua. AYGUA DE sALiTBE. Eu ludíBS la que^s refredi ib i glas artificial fet ab mòlt HlUg^J^éemkín, HÍA irata aqua. AVI CATAU. Qünrr àyi. m. Qmnto alntelo. Trítavins, ii. AVIA. f. La mare del pare ó de la mare de algú. Ahw/a. Mamma, avia, ». AVIADOR, m. Barrina qne usan los calafats. imdor, Terebra magna. AVIABIENT. m. ant. Partida, mareha, Iter, eris, profèctio, nis. AVIAB. V. a. SOLTàE, DB8F1TXÀE, BNVIll. 0 V. D. iBt. posÀKSB BN càMÍ. || ptBFÀEAR. Q v. r. Anarse*n de eop lo IfqQÍl de la part ahont està. Salirse, derra^ une. Dispergo, is. Q desbixiisb. AVIAT, DA. p. p Soltado, suelto. Dispersos. || úf. Prt^to, luego, Mox, qaamprimum. CM MBS ÀTiAT lULLOE. loc. Antes hoy qtte tnaiiana. Qnmprímam. AVICIAR. V. a. y derivats, contbiiplai. 4. ÀVIDAMENT. adv. m. ant. ansiós amirt. AVnHTAT. f. cooicià, dbsitg. ÀVIDO. adj. poét. Codíciós, ansiós, voràs. Avido, ividos. AVILANIRSE. Y. f. ant. y derivats, abandonàb- B.3. 4. AVnJR. V. a. ant. y AVILIZIR. V. a. ant. y AVnUiNAR. V. a.FifViUR. AVOtTAR. V. a. ant. y derivats, bnviur. || dbs- ninài. AVIHENT. m. Aparejo, atavio, PreBparatio, nis. ATDIAGRAR. v. a. Fér tomar agre. També s' HM eon recíprocb. AtitMgrar. Exacesco, is. AVniAGRAT, DA. p. p. Avtnagrado. Acetosos. IJXlj. A6BB. AVINANTESA. f. OCiSió, PROPORCIÓ, COIfVBIflÉIf CIA . AVDIAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com Boa bota, etc. Avinar, empapar c-on vtno. Yino ali- qvid ímbaere. AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo- dos, erís. U unió, avistat, cordiautat. lis VAL MALA AVl.fENSA QÜB BONA SBNTÉlfCIA ref. ns VAL m BON AJi»T, etc. AVINENT, A. adj. ant. tbactablb, apaciblb, lli- BAL. sÈM. avinbnt. fr. Estar prop. Sstar à mano. Propè AVU 165 AVINENTEA. f . y AVINENTESA, f. ant. y AVINENTESA, f. ant. FACILITAT, fl OCASIÓ. AVINENTMENT. adv. m. ant. Hermosamenle, ^Qnit$ameníe. Festí nè, lepídè. AVINGUDA, f. La creixent impetuosa del rin, ftc. Atenida, ereeida. Allnvío, innndatio, nis. AVINGUT, DA. p. p. Avenido, Concors, ordis. m ó VAL AVINGUTS, loc. Bíenó mal avenidos. Corde etaoimo concordes. AVIÓ. m. Aacell. falsia. 1. AVIRONAR. V. a. ant. bodrjar. avís. m. Noticia. Amo. Notitia, s, nnntiam, ii. I AdverléBcia, consell. Àvuo, Consiliam, ii, moni- tBR) i. I ant. DiacBiGió. ANAR Ó BSTAR SOBRB l' AVÍS. fr. ANAR Ó BSTAB ALBRTA. DONAR AVÍS. fr. AVISAR. AVI8ADOR, A. m. y. f. Qm avisa. Amador, Nnntius, ii. AVISAR. V. a. Donar avís. També s* nsa com recíproch. imar. Nnnlio, notifico, as. [ Advertir, aconsellar. Avisar. Moneo, es. AVISAT, DA. p. p. Avisado. Monitns. J adj. Prn- dent, discret. Advertido, avisado. Gantns, solers. UN AVISAT VAL PRR DOS. ref. Denota lo convenient qne es estar enterat de algana cosa abans de em- péndrerla. Hombre prevenido vale por dos. Castillo aptrcebido no es decebido. Tela minns ferinnt, qme pra)videntar. AVISO. m. ant. atalata. Espia. Amzor. Speca- lator. II ulls. AVISPAR. V. a. Avivar à algú. Despertar, despa- vilar. Alacriorem, vigilantem facere. || plomar, t. També s usa com recíprocb. || fam. pegar. AVISPAT,DA.adj. y AVIST, A. adj. ant. Sagàs, viu. Despierto, am^ padn. Acutus. AVISTAMENT. m. BNTRBVISTA. AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista k alguna part. Avistar. Gonspicor, aris. AVIST ARSE. v. r. Yéurerse una persona ab altra pera tractar algun assumpte. Avistarse. Gonvenio, is. AVISTAT, DA. p. p. Avistado, Animadversus. AVrrUALLAR. V. a. ant. mil. Provebir de viu* rers. Avituallar, proveer de vituallas. Gibaria com- pararé. AVnUALLAT, DA. p. p. Arituallado. Gibariis instructus. AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti- mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la llavor de la seda pera que puje 1 cnquet que s' aviva. Avivador. Multíforís sustinendis bombicibus papyrus. AVIVAR. V. a. Donar vida. ^rtrnr. Excito, as, ac- cendo, is. || met. Excitar. Avivar, agtizar. Excito, as. AVIVARSE. v. r. Rébrer vida. Vinficarse, avi- varse. Yivesco, is. AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excitatus. AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de una quantitat. Avo. Monadis pars. AVOL. adj. ant. vil, dolent. P m. tros. AVONGLE. m. oncle, [j sobre avonclb. ant. On- cle en segon grau. AVORRIR. V. a. ant. aborrir. AVUGASTA. f. y AVUTARDA. f. Aucell de pam y mitj de llarch roig ab clapas negras, lo coll prim y llarch, las alas petitas ab algunas plomas blancas y las demés negras. Avutardo. Tarda avis. AVUTARDAT, DA. adj. Semblant a la avutar- da. Avutardado. Avi tarda; símilis. AVUY. adv. t. Hoy. Hodie. AvüT EN DIA. m. adv. En lo temps present. Hoy en dia. Naoc. 168 AYG DICCIONARI ÀT6 I8TAB iTGUi FINS i COLL. fr. met. Trobarse eo graó apreto ó perill. Estar el agua ó eon el agua d la boca, ó kasta la garganta ; tener la soga d la garganta. la 8I1IIIID0 disci-imloe versari. ESTAJí ENTas DOS ATGDAS. ff. met. Estar en dobte* M$tar entre do$ aguoi ó perpkjo. Aaimo floctoarei animo peodere. FÉR ÀTGui LA BMBiRGAaó. ff. Eotrar la aygaa per las jaotas de la naa. Hacer agua, Navim aqaam ac- cipere. rÉA atguà ó àtguadà. fr. Fér provisió de aygoa en las embarcacions. Hactr aguada, Aqnor, aris. FÉE ATGUAS. fr. met. ANAE AL BAIX. D Gonfóndrerso, no trobar eixida en algana dificultat. Perderpié. to- catio, is. II met. espantabse. rÉB LA AYGUA TOTA GLÀBA. fr. fam. TrabaUar en va. Trabajar en vana, cojer agua en eesto ó en hamero, Arare littas ; operam ladere. FÉB VENIB LA ATGUA k LA BOCA. fr. met. Fér vonir gran desitgde algnoa cosa. Bacerse la boca una agua, Alicnjus rei capíditate vehementins accendi. FÓNOBEBSB COM LA SAL T l' ATGUA. fr. Parlant dels béns y riqaesas dissíparse ab pocb temps. Haeerse ial y agua. Bona abire, dissiparí. GUAifTAB LAS ATGDAS. fr. nàut. Adclantarso nnas embarcacions à altras. Ganar Uu aguas, Navim navi antecedere. GUJLbDAT Dl ATGUA QUE NO GOBBB T DE GAT QUE NO inoLA. ref. Denota qae las personas de geni pacfficb, quant s' enfadan són mès temibles. Del agua mansa ms ükre Dios, que de la reda me guardaré yo; gudr^ date del agua mansa, Gave tibi à cane mato et aqaa •íiente. LAS suAs ATGUAS SÓN BAixAS. fr. Trobarse redahit en algan apreto. Verse en las hastas del toro: tener mal pkito, ter el pleito mal parado. Rei pericolam ant detrimeotam agooscere. LLEVAR ATGUA. loC. BOt. FÉB iTGUA, ó ATGUADA. MAL AGUANTADA ATGUA QUE BBBEU. lOC. DCOOla qUO algú no es bo pera res. Que Idstima de pon habiendo eébadal Yel qaam potat aoo est digaas aqaa. jj Re- prèn al dropo ó peresós. Beniego de bèstia que en t'n- «temo tiene siesta, Pigros aversor. NO DIGAS DE AQUESTA ATGUA NO BEUBÉ PBB TÉUOLA QUE SIA. ref. Denota qae ningú està llibre de qae li aaccehesca lo qae à altre. Nadie diga de esta agua no htòeré, Homo sam ; bamani nibil à me alienampato. NO PODEBSEN TBÍUBEB LA ATGUA CLABA ó NETA. fr. met. No poder averigaar enterament algana cosa. JW9 poder sacar en limpio ó en claro^ ó no poder sustan- tiar, Certiorem fíeri non poste. NO GUANTAB LAGÚ LA ATGUA QUE BEU. lOC. QaC à mès del sentit recte denota sèr mòlt pocb pagat lo traball. No ganar alguna el agua que bebè. Cam pla- rímam laboravimus, eodem in stata sumas. NO TBOBAB ATGUA EN LA MAB. fr. No tcnir babilitat pera trobar ó lograr lo mès fàcil. No hallar agua en la wiar. In magna reram copia indigére. FAaftüiÀiHà. ca*. fm. 496 i'.mtjDiiptp^ tren- ca algana cosa. A Dios: oruca le dió. Yale, evanaít. PASSAB PBB ATGUA. fr. Rentar llengerament algana cosa. Bacer de agua ó del agua alguna cosa. Prima aqnaablaere. || esbandib. Q fr. met. fam. Fér algana cosa depressa y malament. Bacer algo de prisa y atropelladamente. Raplim aliqaid agere. PÉNDREB LAS ATGUAS. fr. Péndrcr las aygaas medi- cinals. Tomar las aguas. Aqaas salatiferas potare. PÉNDBEB LA ATGUA DE LLUNT ó MOLT ALTA. fr. mct. fam. Comensar la relació de algana cosa per las prí- meras círcanstÀncias. Tomar de atrds el agua. Rem altias repetere. FOBTAB ATGUA AL MAB. fr. mot. Yoler ensenyar à qui sab mès. Los nedos ensenan d los sabios. Miner- vam sos docet. || fr. met. féb gabitat al diable. POBTAB Ó FÉB ANAB LA ATGUA i SÒN MOLÍ. fr. mCU Qoe's dia del qae sols mira 1 sèa profit. Llei>ar e^ agua d su molino. Sibi tantam consulere. POSAB ATGUA AL VI. fr. Mcrar, aguar^ bautizar el wio, Aqaa vinam dilaere. QUI ATGUA ATURA BLAT MESUBA. Tcf. Énscnya que convé víarer ab economia pera conservar la decèn- cia. Quien endurà, Caballero va en buena mula. Sit modus argento cupienti vivere digne. qui's nega no MIBA ab QUCCA ATGUA, Ó NO SAB DE q^ína ATGUA BEU. loc. ab qac 's dóna à enténdrer que moltas vegadas per desliínrarse del mal present se'n desitja altre de major. Sdcame de aquíy degMéHa" me aUi. Erípe me ex prsssenti malo, qoantamvis posteà me eneces. TIBAB ATGUA EN LO GAP. fr. BATtüAB. SEMBU que no es PBB ATGUA BNTEBBOLIB. lOC. Qiet. Denota qae algú aparentant sensillesa, encobreix la malícia qae no era de pensar. Pareee que no ^(Mròta el agua. Halitiam simnlat. SENS DIB ATGUA vi. fr. mct. fam. qne's dia quant algú ocasiona algan dany ó pesar sens prevenció. Sin dedr agua va. Hospite insalatato, ex abrapto . síb ATGUA ALGUNA COSA. fr. mct. Sér de poca sabs- tàncía, de ningan valor ó apreci. Ser de agua y lana, Nallias momenti rem esse. sÉB MÒscuB QUE L•L ATGUA. fr. Pondcra lo sama- ment clar qae es lo qae's dia ó explica. Ser una cosa (on ó mas clara que el agua, soí^ etc. Lace meridiana clarias. TiBAB ATGUA k LA CABA. fr. Tirar à la cara de algú pera ferlo retornar de algana basca. Echar agua en el rostro. Aqaalam soffandere. TIBAB ATGUA AL MAB. fr. met. Donar à qai tè mòlt. Echar agua en el mar ; llevar Imi al monte, Aqaam mari addere. TOBNABSE ATGUA POLL. fr. mct. Frostrarsc las espe- ransas de algú. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste^ volverse agua de cerrajas^ volverse el sueno del perro, Spe deladi. TBENCAB LAS ATGUAS. fr. EvacaBT las donas pre- nyil•llas Y bnmorqae circabeix al feto, senyal pròxim del part. Bomper las aguas 6 la sangre. Humoremi çqí ptrtom praxinè idaaae signiflctt» eviooare. AYG CATALÀ. AYR 169 ATGUACUTT. m. Certa pasta forta, transpa- rent y apegalosa qne's fa cohent las extremítals de las pells; serveix pera pegar mòlt fort algana cosa. Coki. Glutinam, i, gluten, inis. AYGUABA. f. àtguàt. || pint. Lo color líquit preparat ab aygna de goma pera pintar al tremp. Aguada, aguazo. Aqoa leviter sabactus color. || pi. ter. BXSITGCAS. DOXÀE LIS ATGUAJ)AS. fr. Entre mestres de casas doear la última ma ó bninyir ab an drap mullat lo Uanqimig. Lavar. Gypso parietes poliré. ATGUADERy A. m. y f. Qui no beu vi. Aguado, úhUmio. Abstemius, ii. || Mestre ó guardià de fonts. FmUanero, agnamn, maestro de aguas. Hidranlicns, i, aquariaSjü. 0 Qui tragina aygna. Aguador, Aquator, is. I Qui ven aygua. Botillero. Gelídarum venditor. I Ud dels signes celestes. Aemrio. Aquaríus, ii. |I ter. Qui cuyda de dístríbuhír las ayguas pera regar. Aeeqaiero, y cahectquia. pr. Ar. Qui aquae irrigaae dividend» praeest. ATGUADEmA. f. Criada pera portar aygua. Moza de eantaro. Serva aqnam ad exportandam. AYCSUADUIT. m. ant. aqübdccto. AYGUAFORT. m. V àcit de nitre tant actiu que disol la plata y altres metalls. Acido nürico, agua fuirte, espiritu del nt(ro, dcido niíroso, defíogis- úcado, úàdo azótico, Acidum nitricum, nitrosnl- phuriciim, i, aqna fortis. AT6UALEIX08. m. pi. Las llenyas que'ls rius y mar portan per inundacions y altrament. Ah- rúm. Allnvies. ATGUALERA. f. ter. rosada. ATGUALIR. V. a. Mesclar aygua ab altra cosa. i^iuir, merar. Aquà miscere. AYGUALITyDA. p. p. ant. Aguado, merado. Aquà commíxtus. AYGUAMANS. La que serveix pera rentar las mans. Aguamanos, Lavandis manibus aqna. |] ren- TAHARS. ATGUAMEL. f. La que està mesclada ab una porció de mel, de modo que no quede espessa. Agnamiel. Melle mulsa aqna. AYGUAMOLL. m. Paratge tant abundant de aygna qne ab dificultat se pót traballar. Aguazal, Mndosns locn9. AYGUAR. v. a. atgualir. || met. Frustrar las esperansas. Aguar. Gandia perturbare. || posar AtoUA AL Yl. ATGUARDENT. m. Licor clar com la aygna, de olor y sabor agradables; se trau per destil•lació de toda substància vinosa y s' inflama al focb. Agvardiente. Yit» aqna. ATGüARDSNT RBFiNAT. Lo primer y mès fort qne's tran de cada cnyta. Aguardiente de cabeza, Purior aquas vits parts. AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fà ó ven aygoardent. Aguardentero. Aquae vitse venditor vel fobricator. ATGUABDENTERIA. f. Botiga ahont se ven TOMO I. ayguardent per menor. Aguar denteria. Aqun vi tai taberna. AYGUAROL. m. ayguamoll. AYGUARRÀS. m. Oli de tremenlina. Aguarrds. Purior terebinthiníe resinae pars. AYGUARSE. V. r. Ümplirse de aygna algnn terreno. Aguarse. Aquis opplerl. AYGUAT, DA. p. p. AgjioL•, Aqnatus. ][ m. La vinguda impetuosa de aygua. Aguacero, ckaparroiif turbian, golpe, Nimbus, i, aquatio, nis. AYGÜERA. f. Pica pera fregar los plats, eto. Pregadero, fregador. Lavacrum, i. |] rentamans. AYGÜ£TA. f. d. Aguilà, Aqunla, ae. || met. Licor que no lè forsa. Aguachirle. Inferior líquor. AYGUÓ8, A. adj. Abundant ó que participa de la qualitat del aygua. Acuoso, Aquosus. AYGUOSITAT. f. Qualitat de lo que abunda en aygua. Acuosidad. AquaB humiditas. AYL. m. ant. all. AYLÉ, NA. adj. ant. aoé. AYLÍ. adv. m. ant. allí. AYLÓ. prou. ant. allò. AYLOR. adv. t. ant. llavoras, llavors. AYMIA. loc. ant. Querida, senora mia, vida mia» Mellilla, üò. H CONCUBINA. AYNA. f. ant. etna. AYO, A. m. y f. Qui cuyda de la educació de algun príncep ó gran senyor. Ayo, Pappas, m^ peo- dagogus, i. II ant. didot. AYOU. m. ter. alioli. AYONOLAR. V. U. ter. AGBNOLURSB. AYOZ. ant. nàut. Crit ó cant dels mariners peia executar à compàs lo traball de aixecar algun gros pes. [| OHIO. AYR. adv. ter. ahí. AYRÀ8. m. anm. de ayre. Airazo, airon. Yeotns impetuosus. AYRE. m. Flúido elàsticb y transparent q«e umple ó constituheix lo que dihém atmosfera. Aire. Aèr, eris. || vent. j] met. Primor, gràoia y perfeccié en fér las cosas. Aire. Lepos, oris. || Garbo, brio, gentilesa, itre, garbo, gallardia. Elegantia, », v^ nustas atis. || mús. Lo temps y moviment, qnanl se canta ó toca. Atre. In musica modorum mensora» ATRE AGANALAT. Lo que passa per algun pd^ratge estret. Aire colado, encallejonado^ acanalado. P(^ arcta transiens aér. AL BELL ATRB. loc. aut. A flacer, con eomodidad. Placidò. ATRB POPULAR. AURA ó FAMA POPULAR. ATRB QUE TALLA. exp. Ayre mòlt fret. Ayre que corta, Liquidus aér. ATRB VITAL. Lo que serveix per la respiració, itrif vital. Vitalis aér. ATREs NATIUS. Los del lloch ó país de que nn ea fill ó en que s' ha criat. Aires nalivos. Cognata aura. AB ATRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire. Expeditè. AGAFAR AL ATRB. fr. met. iOAFAR AL VOL. S3 no AYR DICCIONARI ASSOTAR l'ayrb. íf. Traballar en va. Echar lanzas en el mar. Aérem verberare. CRÉURER EN l' atrb. ff. Créurer ab mòlt poch fo- nament. Creerse del aire. Rnmoribns credere. DB BON Ó MAL AlRB. lOC. met. OE BON Ó MAL HOMOR. ESTAR Bif l' atrb. ff. No havérse resolt, y també estar sens acomodo, servir interinament. Estar en el aire. Alibi pendere. pÉR por l' atrb. fr. Tenir por de qualsevol cosa. Temerse del aire. Ex minimo metuere. GUARDAR los atres. fr. Segoir lo geni de algú. Guardarle d alguno el aire, ó llevarle d alguno el aire. Ad alicujas arbitrium sese accommodare. l' atrb l' open. fr. Se diu del qui es mòlt deli- cat. Ofenderee del aire. Minima quaequae aBgrè ferre . MUDAR DB atrb. fr. Que's dia del que s' ha posat malalt en alguna part, y passa à altra à véurer si li probarà. Mudar aires ó de airet. Yaletudinis causa coelum mutare. müoarsb 'ls atres. fr. met. Mudarse la fortuna. Mudarse el aire. Adversa uti fortunft. Mopi UN ALÉ DB ATRB. fr. DenotR que fà mòlta cal- ma. So hace ó no corre un pelo de aire. Aura doq fiat. PARAR l' ATRB. fr. Calmoru, wosegarse^ echane el ake, Yentum sedarí. PARLAR DEL ATRB. fr. Dcuota qiie la execució, ó intel-ligéncia de alguna cosa es quasi impossible. Mtlar de la mar, pensar en lo eseusado. Difficilia vel impossibilia tentare. PARLAR BN l' ATRB. fp. fam. Parlar sèos fonament. Hablar al aire. Temeré loqui. PASSAR ATBB. fr. Fóf aypo fresch. Córrer 6 posar «íre. Fio, as. VIURBR DIL ATRI DBL CEL. fr. PASSAR DBL ATRB. PASSAR Ó ILIMBNTARSB DBL ATRB. fp. Confiar ab vanas esperansas. Sustentarsey manteneru, alimenlarse dil ake. Inani spe aut blanditiis animum pascer. 0 Menjar mòlt poch. Sustentarse^ aUmentarse del aire. Tenui cibe uti. PÉNDRER l' atrb. fr. Posarso en un Uoch ahont toca r ayre. Tomar el aire. Anram captaré. pÉNDRBi L08 ATRBS. fp. Estar CU alguu paratge ab V objecte de recobrar la salut per la mudansa de elima, aliments, etc. Tomar aires. Alterius coeli va- letudinís causa auram captaré. POBTAE BH l' ATiB. fp. Portar alguna cosa sens que toque à terra. Üevar en el aire^ en peso, en tM>- landas. Sustioeo, es. AZÜ QUEDARSE EN L* ATRB. ff. Quedorse un assumpto sens determinar, no acabar lo comensal, parar la execució de alguna cosa. QueL•r en el aire, pararse. Alíbi pendére. TENIR l' ATRB DB ALGÚ. fr. RBTIRARSB. 7. AYREJAR. V. a. Posar algnna cosa al ayre. Airear. Aura) exponere. AYREJAR8E. V. r. Péndrer lo ayre. Airearse. Auram captaré. AYREJAT, DA. p. p. Aireado. kurx expositus. AYREJÓS, A. adj. Lloch descubert, llibre de boyras, bravadas, etc. Desavahado, airosa. Locns à vaporibus lliber. AYHET. m. d. Aireeico, airecilío, airecito. Aura, x. AYROLA. f. ant. era. AYRÓ8, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventosa. Yentosa tempestas. | Lo lloch en que fà mòlt ayre. Airoso , ventosa. Yentosus. || met. Garbós , briós. Airosa. Elegans, tis. AYR08AMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia. Airosamente, gentilmente. Yenustè, eleganter. AY8I. adv. m. ant. així. AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant com. 0 Jo, fula- no. Ya. Ego. ATTAMBÉ. conj. ant. Tambien. Etiam. AYTANT. adj. TANT. || ant. altrbtant. || adv. t. Fins à tant. Hasta tanta. Donec, usque dum. EN attant. m. adv. ant. No obstant. Sin embargo, no obstante. Nihilominus, tamen. ATTANTBENT. adv. ant. tambí. AYZELL. pron. demonstratiu. aquell. A2. AZ. int. ant. a. AZABARA. ant. adzabarí. AZAFATA. f. ant. sapata. || Criada de la reyna que li serveix los vestits y alhajas que s* ha de po- sar, y 'Is recull qaant se despulla. Azafata. Nobilis matrona regina^ cubicularia. AZAFÉTIDA. f. ASAPÉTIDA. AZANYA. f. ant. ASfiAifTA. AZERGOL. m. MINI. AZÓ. adv. demonstratiu. ant. assó. AlOR. m. ant. astor. AZUL. adj. y AZUR. adj. ant. balu. «»>^»^>^»M»^^^^^^<»w*«.<^^^A«'ir» MB CàTALÀ. »l«IIWW^i»rwj»^»»«^^»<»^MMS»» is. BABA8ALL. m. babadbbo. BABA88A. f. baba. BABAU. adj. Qui per qualsevol cosa 's queda abobat. Baman, babieca. Stnltus, stolidus. QüEDAB fir üic BABAU. fr. Qucdarso encantat en qualsevol cosa. Quedar heeho tm bauxan, quidarn d€ una fkza 6 hecho ma pieza. Stupidum, hebetem, vecordem remanere. BABEIO. m. L' acte de babejar. Babeo, Flnentis salí ve emissió. BABEJAE. V. n. Despedir de sí la baba. Balear. Salivo, as, salivam emittere. | Umplir de babas. Babosear, Saliva defioa inquinare, inficere. 0 met. CiUBER LA BABA. BABEJATi DA. p. p. Babeado, babaseado, I^ flua saliva fsedatus. BABEIm f. Confusió, eludint à la torre de Babel. Babel, bàbilma. Confusió, nis. 172 BAG DIGCIONAIU MG BABEflÍA. f. Pessa de la armadora antigna qae cabria la boca y la barba. Bahera. Baccula, ae. BABIA. f. Espècie de estúpides, distracció ó enagenació. S' asa ab lo verb bstai. Bahia, Mentis avocatio. BABIEGA. m. Ximple, toix. Bahieeaf desvaido. Stolidas, i, stips, ipis, bardas, i. Q Nom de nn caball del Cid. Bàbieea. Babieca, sb. BABILLA. f. Pell prima que aneix la illada de la cabaliería ab la coixa. Balnlla, Pellicola, aB. BABILONÉ8, A. adj. y BABILOm, A. adj. Natoral de Babilónia, ciutat de Sirià. Babilonio. Babylonios, babylonieosis. BABILÓNIA. f. met. Gonfosió. BahUonia, òoML GoDÍosio, nis. BABILÓNIGH, CA. adj. Pertanyent à Babílénia. ^aòí^to. Babilonicos. BABOR. m. nàot. Lo costat que ve à la ma es- qoerra del qui estant à popa mira à proa. Bàbor, Sinistrom lalos. BABÓSy A. adj. Qoi despedeíx mòlta baba. Babo^ to. Salivarioa. BABOSA. f. Cert peix de mar qoe tè la esquena negrenca ab vàrias clapas, dit «ixf perqoe despedeix ■iMtas babaa. Baho§a. Sativarii» •. BABOTA. m. aABiBCà. BABOTADA^f. Tonteria, bestiesa, bobada. ^- heria, hadomeria. loeptia, m, absordom, i. D patba- HTÀ, FALÓtMlà. BABOYÀ8, SA. adj. aom. Toitàs. Bohtm, hobazo. StnUissimos. || tàiou. BABUTXA. f. Sabata de noia màii prima. Zopoli- Ua. Símplex cakeolqs. BACUmA. /. aot. ^latarada, caygoda. BatMO- zo, haquetazo. Yiolentos corporis lapsn». B^ir-AKi^i^- m. ant. Jove eaballerqoe bavia fét sas primeras armasperoqoe no podia posar en cam- panya cert número de soldais, y per analogia 8*apUeà desprès al estudiant qoe bavia rebot lo pri- mer graó en sa respectiva focoltat. || bachillu. Boòldlkr. Bacbalao reos. BACALLÀ, m. Abadejo, espècie de peix de dos à tres peus de llarcb, pardo clar, qoe's pesca ab abooidància, especialment en lo banchde Terranova, de abont desprès de salat y secb s' abasteíx qoasi à tota la Eoropa. En lo còrners se'n coneixen vàrias espècies. Baealao, abadejo, merha^y truchuela. Onis- cos, i, morbua, ad. D met. Persona flaca. Bacalao, Macilentos, i. SBMBUB CN BACiLil. fr. mct. Estar mòlt flach, sech. Estar como un naipe óhecho una pavesa. Nimis gracilem esse. BAGAliAL• m. Llocb aboot las bacants, oferian sacrificis al Dèo Bacó. Baeanal. Baccbanal, alis. I Festa, disolocíó, borratxera de las bacants. Baeanal. Baccbalio, nis. || adj. Pertanyent à Bacó y à sas fes- tas. Baeanal. Baccbios, bacchanalis. 1 f. pi. Festas al Dèo Bacó en qoe 'ú gentils s* eotregavan é la borratxera y disoloció. Baeanales. Bacchanalia, iom, orgia, dionisia, aram. BAGANT Ó BAGANTA. f. Sacerdotissa de Ba- có. Baeante. Menas adis. BÀGARA. f. Herba olorosa de la qual los aaticbs feyan goirnaldas. Búcara. Bacchar, aris. BAGAINA. (féb uNÀ)fr. Trencar lo son. De«r^- bezar el sueno. Dormitaré. BACH. m. ant. bicadí. || obch. 1. BACi. m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos. Badn. Lasanom, i, scapbiam, ií. || ant. bacini. SBBviB DBLS BACiNS. loc. ant. Scrvir ó donar ay- ^ivamans. Dar aguamanil, Aquiminariom serviré. ■ÀGIA. f. ter. OABADAL. bAgiGA. f. Jocb entre dos ó mès ab tres cartas cada bo, las qoals si no arriban à nou punts se dia bàciga, y gaanya; si las tres són iguals se diu baci- got, y gaanya à la bàciga; y si són totas tres de on mateix coll se dia bacigoti, y gaanya à la bàciga y bacigot. Bddga. Lodos bàciga. BAGINA. f. Plata regularment de metall pera de- manar caritat. Bada. Pelvis, is. [| La que osan loe barbers pera remullar. Baeia, Pelvis toosoria. || Yas cóncavo pera rentar los pens. Baciaf bífírreno. Pello- viom, ii. BAGINADA. f. La inmundícia tirada del bad. Badnada. Sordes è lasano projectie. 0 La porció qoe cap eo un bacf. Badnada. Copiosa excrementorom copia in lasano. BACDfÀS. m. aom. Gran hacin. Hagnom lasa- nom. BAGINASSA. f. aom. Gran ftacia. Magna pelvis. BAGINER. m. Lo qai demana caritat ab la ba- cina. Bacinador. Eleemosyna) postulator. BAGINET. m. dim. Baemejo. Parvus lasanus. J Pessa de la armadura antígua que cnbría '1 cap à manera de casco. Baeinete. Cassis, idis, galea, ». || Lo soldat qoe portava corassa. Baeinete. Gatapbarc- tatas miles. BAGINETA. f. dim. Badmea^ bacinilla. Pan'a pelvis, patella, se. BAGO. m. Dèa del vi y de la borratxera, fill de Júpiter y Semele, segons Homero. Bacó. Bacchus, i. BAGÓ. m. POBCB. SI VOLS TBpfia Ull MÈS BO, MATA BACÓ. ref. que's pren en sentit literal. 5t qvieres un mes bueno mata eerdo. Bonom capis mensem? porcom neca. BAGONADA. f. ter. pobqubeia. |] atsbgallada. BAGOnAs. m. aom. porcàs. BAGONET. m. d. cotxiniula, panabola. P gobbí. BAGONISTA. m. Qoi segoeix las opinions del cèlebre filosop Joan Bacon. Bacomta, fiaconista, ae. bAgulO. m. Bastó, crossa, gayato que portao pera sostenirse 'Is dèbils y *ls vells. Búculo. Baca- los, i. n met. Amparo, consol. Bóculo. Solatium, ii. levamen, inis. BAGULO PASTOBAL. Lb crossB dcls bisbes com à pas- tors espirítoals del poble Béenh pastoral. Episcopo- rum UtuoB. BAD CATAU. BADA. f. ant. ESCOLTA, gentiicellí. 0 Cert tribat 6 dret senyoríal. BADADOR, A. m. y f. Qai no està atent en lo que déa estar. Distntido, Ad aliena animnm díver- teos. C MiiADoa. t. BADADURA. f. ESCLETXA. J CtlYELLA DE LA TEEEA. BADAFIÓ. m. nàat. Corda pera unir las bonetas ab las velas. Badaza. Tractoríos fnniculus. BADAL•IT. m. ekbadaud. BABALL. m. La acció de badallar. Bostezo. Os- eedo, oscitatio, nis. || ter. crivella, escletxa. || La obertara en la punta de la ploma de escríurer. Ben- itémn, raya, obertura. Incisió, nis. ] nànt. La ober- |ara que's fa entre dos taulas. Costura Foramen, íbís. i aspea. Fil lADALLs T CEEüHETAs. fr. No havér menjat. Btttrsecrmeesz estar por esta cruz de Dios. Impransnm BAG 173 p. p. Hendido, ahierto, resqwhra- rii l' txTni badall, fr. Morir. Dar la última bo- fwffia. Expiro, as, animam exbalare. Q espirar. LO badall RO PÓT MENTIR, Ó VÓL MENJAR ó DORMIR, 6 BioPEBiA MAirnsif iR. fr. Bambre ó sueno ó ruindad ieliuno. Somnom, famemve malam vel indolem frobal oscitatio. BADAL•LAR. v. n. Respirar, obrir involantaria- ment \a bocai mès de lo regular. Bosiezar. Oscito, bio, as. I Tèr dgana cosa ab negligència ó de mala gana. Dormir, romcar. Negligenter agere. || Manifes- tar dispb'céncia en lo que s* ou. Bostezar, Sermo- oeiD ífflpatieater ferre. Q morir. BADALLAR DE TAM. fr. Morirsc dc fam. Jfortr de kaArt. Fame perire. BADAULADOB. m. y BADAIXAIRE. m. Qui badalla sovint. Bostsza- ior, Oscitator, is. BADALOT. m. clarabota. BADANAa f. Pell adobada de ovella ó de anyell. Mana, A!ata,ae. p met. Persona de poca substàn- cia ó fonament. Badulaque. Inanis, is, slupidus,i. TOCAA la BADAif a. fr. Maltractar de obra ó de pa- nnla. Zwrar la hadana, ó elhdlago, menear el zarzo. Coolundo, is. BADAB. y. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De- kisco, partió, dívido, is. || v. n. Encantarse en qual- sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un hauzan, òcwla boca abierta. Ora suspensa teoere. || estar RàDAR LA BOCA. fr. Ahrtr la boca. Os aperire. 50 BADAR BOCA. fr. No dir res. No chistar, ó no des- fUjiar la boca ó los labios, coserse la boca, no decir esta kra et mia. Obmutesco, is. BADABSE. y. r. Obrírse, crivellarse. Benderse, tkirte. Flndi. UDABSE LAS FL0B8. ff. ESCLATAR. BADASSAS. f. pi. nàut. Las cordas fixas posa- das de distància en distància en la rclinga del gràlil de las bonetas ab que s* uneixen à las velas pera aomentarlas quant convinga aumenlar sa superfí- cie. Raiasas. Tractorü funiculi. BADAT, DA. jado, Fissus. BADAYNA. f. Espècie de enformador. Badan$, escoplo de punta corriente, Scalprum fabrile. BADAYBE. m. babau. BADEJO. m. bacallI. BADEBNA. f. nàut. Tros de una 6 mès varas de Uarcb de trena que's diu caixeta. Serveix pera sub- jectar la gúmera al virador sempre que's vira '1 ca- brestant. Baderna, Funiculus tseniatus rudentem subjiciens. BADERNAB. V. a. nàut. Subjectar ab badernas. Badernar. Taeniatís funiculis subjicere. BADEBNÓ. m. nàut. Gran y llarga baderna. Bademon. Magnus funiculus ex taïnia confectus. BADEYAB. V. n. badallar. BADÍA. f. Entrada de mar en la costa per res- guart de las embarcacions que s' abrigan en ella. Bahia. ^Esluaríum, ií, sinus, us. || abadia. BADIAN. m. ANÍS estrellat. BADIELLA. f. vidalbA. II cír. Tros de budell que va del Ilombrígol del feto al llit 6 despulla, ümbligoi cordon umbilical. Ümbilicus, i. BADIU. adj. ant. balder. BADOGH. m. Home de curta capacitat. Bodoque. Stupídos, stultus, ineptus. || babau. || La flor del magraner. Granadino, balanstria. Cytinus, i. BADOMEBIAS. f. pi. Cosas de poca importàn- cia. Pruslerias. Quisquilia?, ioeptiíe, arum. BADOQUEJAR. v. a. badar. BADOQUEJAT, DA. p. p. badat. BADOQUERIA, f. Fér lo badoch ó '1 babau. BAF. m. Lo vapor que exhala alguna cosa. Vako, vapor. Exhalatío, nis, tenuis fumus. || Lo del vi quant bull. ílumo. JEsíus mustulentus. || tuf. llansar BAF. fr. Exhalar vapor subtil las coiasca- lenlas. Vahar. Exhalo, vaporo, as. BAGA. f. ter. La corda pera lligar las càrregas. Baga, lazo. Nodus, nexus, us. || anella, círcul. Q Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. || La llassada que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque- ruela. Fili implicalio. U ant. Corretja ab que s' em- bolicava la llansa ó dart pera tiraries ab mès fúria. Amiento. Amenlum, i. |] Lo vuyt del múnech de las balansas ó romana pera regirse sobre la llenguela 6 peu. Alcoba, caja, manija. Trutinaï axis. || ter. Plan- tada de avellaners. BÀGARA. f. BAGRA. BAGARRO. m. burinot, abella. || vagahundo. BAGASSA, f. Dona pública, prostituta. Ramera, gavasa, gorrona, nioza de fortuna. Meretrix, icis, scortum, i. bagassa barbacanera. dona de fosso. BAGASSEJAR. V. n. fam. Freqüentar las ba- gassas. Putanear, putear. Meretricor, scorlor, luxu- rior, aris. BAGASSER. m. Qui freqüenta las bagassas. Pu- taneroy putero. Scortum, i, scorlator, oris, mere- tricius bomo. BU. munttr. Immerílai LOKIIT, ÚDBPUNT t, rtformane. He ur de on signe à 3 al sigoDiD remiíler 3 'L SDSTIE i TEU ' diablo tMlto. Od: AT, DA. p. p. Aaj EUT. aDl. iissiEs iiBiXEtsT. loc. ai ESA. r. Fel ò accit 19, alis. IIHENGUI. t Dl NllKENSl• Ó DS rtM>Nro. ObscDriía EflT, m. aDl. BAH. ET. m. dim. fio/cl iasiM, A. adj. su| 6, m. mú^. iQsIrat irch com de milja viríos forats per i B ells los dits forn ü» aixi perqne ín imaDa, tíbia música ■rnítCd. Succeotor, l»Bii\6. fr. mel. I ONET. m. d. Bají inta sonum edens SEUiEDi m. Obra un del pla méaos i! emiaentia. UKA. í. aat. FOHDi tuUA. f. Geat 0. Geos io&ma; pic L, MA, adj. ToDto , lUülas, plambeu: MADA. f. TODleríi itaiUs, alis. JlAs. m. aam. Toi Motc, Mon. Siull JOOUA. f. CoDlei twnniíto. \iri ioi JtET. m. dim. Bob II Lo marit que's de nuRMo. Uiorius m; JIOT. m. aum. iei ■■T. m. siTiaT. ICA. f. ler. Moxn Id valor de ua qa loneta itala síc dic (B, CA. adj. Bui] ui. Bola de meUi mIl AiJa.GlaDsplD la nereaderías, eo MJB. Merciam sarc le uàxinet ab màot mD de anyell pera lÍMl pili. I Feix d CATALÀ. BAL 115 . de vidre ó de pedra ab que jagan los noys. Bala. iLi EitciDiHAD*. La parlida ab dos mílala engan- 33 ab una cadenela, qne al eixir del canú s' ei- y talla 'Is arbres de las naus. Bala enramada ò adena. Ramos us glòbul as. iLí BiBi. La que's posa sola eo la arma de foch, a rata. Ferreus globns. iiLi BOJi La que's posa balleuia 6 encesa dins lo ú, y inflama Is combustibles que traba. Biüa I. Globus lormentarius candescens. UH UHi BiLA. exp. fam. Ab que's pondera la pres- t y velocitat ab que's Ta alguna cosa. Com mut I, como un rayo. Citissimè, velocissímè. OP DE Btu. Balaío. Plumbm glandis iclDs. iMB UKA BiLA Dl viDBi EN LO CIF. fr. mot. Teoir h judici. Ser un cascabel. Inauí capíle esse. lALADA ú BALALADA. f. poei. Cansú de al- a eslensiú treta regularment de alguna tradició -avellosa y destinada à embellir y animar las as dels pobles. Balada. lALADt, NA. adj. De poca snbslància, de pooh u. Baladi. Inanis, vilis. \\ ibévol. lALADBAYBE. m. ulídkeb. lALADRE. m. irbre vennús, de flors encarna- , y conserva la fulla tot 1' any. àdelfa, baladre. íum, ii, rhododaphoe, es. lALADREJADOR, A. m. J I. Baladibb. lALAOHUAR. v. n. Fér Crits descompassats, ur, baladrear. Yocífero, proclamo, blatero, as. lALADRAYBE, A. m. y f. y lALADREB, A. m. y f. y lALADRÓ, NA. m. y í. Qoi baladreja. Voemgtt' grilon. Rabula, ce, clamosns. || Lo cobarl que's a de valent. Baladron, fanfarró». Balalro, blale- nia. lALADBONADA. f. Dit ú fét de.baladrer. Aobn lada, fanfarronada. Inanis vox. LïNSABBÀLiDBONiDts. fr. BlosoitaT itloTtét, t^utr •oltTia. Blatero, as, gloriam inantler jaciare. lALADBONEJAB. v. n. Fér baladronadas. B»- onear. Blatero, as, inaniler jactari. íALAFIADOB, A. m. y f. ESBÀUFUDOi. lALAIX. m. Htneral de color roig obscur y al- iant Iraaspareot, que s' estima per adorno com [ledras preciosas. Balaj. Rober silei. ALAHCEGAB. V. n. baunseg&b. lALANCElADOB, A. adj. nàul. Embarcació tensa à balancejar múlt. AbíUaMeador. Nans ad indnm propensa. ALANCEJAMENT. m. BlLUfS. lALANCEJAB. V. n. BALUSllAB. ALANCi. m. Barra que travessa en la eslisora carro ó cotxe, ahont entra la llansa. Balowm. isversam tigillum. || Lo volant petit ab que's w- a moneda, fiofancin. Cndendis nnmmis machina. lALANDBA. f. nàni. Embarcació de transport m arbre y una vela. Baianira, tenan». Tecl»- prodalorií navia. 176 BAL DICCIONARI BALANDRÀM. m. Yestidnra talar à modo de capot, qae usan los ecclesiàstichs. Balandran. Gau- Sape, is. II LLOBA. BALANDREJAR. V. D. Móurer alguna cosa de un costat à altre sens mudar de siti. També s* usa com recíproch. Bamholear, bambonear, bambakar, Labo, as, trutinor, aris. BALANER. m. bàlíndrà. BALAN8. m. Moviment de un costat à altre, en especial lo de la nau. Balancej libraeion, balancea- miento. Nutatío, fluctuatio, nis. || En lo comers exa- men del estat dejsòn cabal. Avance, balance, tanteo, Sortis, mercaturae dati et expensi computatio, exa- men. BALAN8A. f. Lo seté signe del zodíach, compost de divuyt estrellas . Libra. Astraea, qMlÍ ' per agafador nn botó, que fentio girar s* obit. (SP ^ lanilla, pasadorcillo. Pessutus, i. || Lo defugia, íStÉ | algunas parts pastell, assegnrat ab nn clai ééià^ ' nera que puga voltar. Tararilla^ aUúba. Bfiohir, li obex, Icié. l'tàiàSA. 1 BAL BALDONAB. v. a. Afrontar. Baldomr. Exprobro, as, probris aliqaem appetere. BALOONATi DA. p. p. Baldonado, Exprobratas BALOONST* m. d. baldó. BALDUFA, f. Tros de fusta tornejat en figara quasi cònica ab un clan é la punta; lo fan ballar los Boys ab un cordill. PeoM, trompo y galdrufa, p. Ar. Tnrbo, inis. [] trompitxo. 4. |i f. fam. rambbí. GOF DE BALDUFA. Lo qoe donao los noys abella. Céehada. Tarbinis ictns. BALDfJFAIRE. m. Qoi fà baldofas. Trompero. Tarbiaís fabricator. BALEIGC. m. pi. La porció de grans de blat eto. qoe per no haver quedat prou batut se separa del ■et en k era. Conuilo, gransas, robera, Applnda, «, leus, erís. BALBJAB. V. D. Separar los baleigs del gra. àhakar. Exaeero, as, evanno, is. BALEJAT, BA. p. p. Abaleaiò. Exaceratus. BAUCHA. f. Lo Ktíi^ dels cetàceos que arriba à créixer fins à vint canas. Tè 1 cos cilíndrich, obs- cv, y prop del cap dos alelas carnosas y altra en la pari posterior del cos, ab dos forats sobre 1 cap pera ahont llaaaa à gran distiocia la aygua que beu; pareti en la platja, y cria sos fills com los animals de la terra. Ballena. Balacna, a), cetus, i. |j a^tr. Una de las eonstel-laoions australs. Ballena, Batena, o;. I ler. BDAKILLà. 10 nu DE LA BALENA. Ballm^io. BslaBn® pullus. m. ant. Barco de figura de balena, dbert y liaix de costat. BoIUh^q. Navis balsenae for*- ■am rafereos. BAUSTA* f. BOXESTi. BAUOABAI•AaA• n. Persona de ppcb fouk aeat. ^ai^lnque, ckUgaravU. laanis, iouülis. f. oàUt. BOGA. V. a. nàut. Lligar boyas pera saber ah•ot para« las cosas sumergidas. Aboyar. Subere ÍMalaote ram aquis lateutem designaré. f. ter. tfoiovÀ. m. Diversió, laltant ai) lo so de qualsevol mlUwm&üiò M eant. Baik. Cborea, s, tripudium, ií, saltatjo, dís. P sibau. || Intermedi de la segona y tatara jornada de las pomédias espanyolas, en que i caaAam y ballava. Boik. IotermedÍ9s chorns. BàU ai BASiois* Ball entre mòlts ab bastons, que pegui uns ottira^trei form9nt uo a« concertat ai fs^pifl dal iwlroinent. Paloteo^ paloteado. Tripu- diuB crepUantíbas bacillís. tuL BODó. Lo que executa la gent vulgar regu- larBMQt ab castaoyolas. Baile de boton gordo ó de Madií ó 4i easeahel ó en rueda» Triviale, tripudium, ckoras. ilEQVE VUnai 1 PÀBAl AQUEST BALL? loC. fam. DO- aata la iacertitut del fi de alguna funció desagrada- Me 6 perillosa. iKn que vendran ú parar estàs misas? íQuid tàndem eveniet? via LO BALL DiL POLL. fr. fam. Fríssarse, neguite- ^trae, arronsant los muscles y espatllas per alguna TOMO f. CATALÀ. BAL 177 picor ó per burla. Concomerse. Prurio, is, prurigine ges li re. FICAR EN LO BALL. fr. met. Eoclóurer à algú en al* gan negoci. Meter en la danza. Alíquem negoVio ioi- plícare, includere. Q Atribubir maliciosament algu- na cosa à qui no ba tingut part en ella. Meter en (a danza. Culpam in insontem coqücerOi in eao)dem suspioiooem vocare. uAvÉRHi UN BALL DE BASTONS, fr. met. £iin. EaYÓrhi gran renyina, y regularment garrotadas. Haher fa-- loteo, paloteado, moros y cristianos, Fnstibui , mutuò se petere, congerere; fastem sibi impingere. séa l'avo dbl ball. fr. met. Sér lo priacipal ep algun negoci. Ser duem ó senor del argamaniijp, P^ miaum, prmpotentem pennlatorum ease. UNA VBOADA POSATS EN LO BALL BALifal. lOC. IMt Denota que algú està determinat à seguir l' Sfnpi^ nyo ea que s* ba posat. Fue$l0 en el bonm^ mfim" peno, en el lance, Ab opere incepto nou desiatOM Bobis est animuB. BALLADAiSf. f. pi. Baili, TripudiuB, ü» sbair rus, i. BALLADOR, A. m. y f . Qui balla, i^itadoi». Saltalor, is, cboreutes, te. || Beoom, motiu dal Uau- ger de geni ó de pocb seny. ï>aMzanU, Solars, tia, levioris judicii. || m. Os que juga ab altra m aigu- nas conjuncturas del cos, oam eq lo ganoll, masola y anca. Chueca, Os cnio alio rotaas, coilidens. BALLADORET, A. Qi. y f.d. Búlaiumlk. fiaW tatricnius, i. BALLAR. V. n. Fér accions acompassadas ab la cos, peus y brasos. Danzar, bailar. Salto, as, tripu- dio, is, cborea m exercere. || Móurerse alguaa oest voltant acceleradament, com la baldufa. Bular. Circumago, is, in orbem, in gyros agi. | Yeaír nat cosa mòlt ampla. Nadar. Nimis laxum essa. BALLAB EN ALGUN NEGOCI, fr. mst. fam. Eutreveolr ó tenir part en ell. Se diu comunment dd que's flci en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en ol•r gun asunto. Alieno negotio se immiscere. BALLAB PES 'l CAP. fr, Consorvar coufHpajíQiCDt la espècie de algnna cosa. Bullir por la tabtza, QuapiT dam in mente speciem excitari rei quan qoíi fic- tam esse putat. BALLAa SENS OBDE NI GCNQBBT. fr. pér alguna eoBi sens reglas, fér disbarats. Desconcertar se. loconsida* ratèloqui, agere. BALLAB sEGOxNS LO 60. ff. mot. Acomodsrse à las circunstàncias. Bcúlar al $on que se toca. Ad números datos saltaré. vi DE MAL BALLAB AB LO VENTBB VUTT. rof. Ab qm 'Is bevedors dísculpan la afíció de béurar à menat. Seca la garganta ni grune ni canta. Fecundi calices quem nou fecére dissertum. FÉR BALLAR, fr. Obligar à algú à obrar ab aulorí-^ tat y manya. Hacer bailar, Gogo, is. TRÀURER À BALUR. Sacar d danzar. Ad saltationem invitaré. BALLARIDA. f. Planta petita y annual que 24 178 BALL DICCIONAJII BAL Creix en los sembrats; tè las Qors de quatre fullas, grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas lare- \\a» planas y las llavors en figura de ronyó. Zado- rija, Hypecoum, oi. BALLARUGA, f. GALÍ. 4. || ter. molinet de VENT. II pi. fam. BALL BODÓ. iNAB COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Deuota portarse en tot mòlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo. Movilem esse. BALLE. m. BATLLE. BALLESTA, f. mil. Màquina antígua pera dis- parar pedras ó sagetas grossas. Ballesta. Ballista, se. I Arma pera disparar fletxas. Arco, ballesta, Ballista, m, [| Tros de fusta elàstica, curva, oprimida pels extrems ab una corda, que moguda ab lo peu fà voltar la pessa que d'ba de tornejar. Ballesta, Scor- pío, dís, ballista, ae. ALLAEGAE POCH LA BALLESTA, fr. met. ALLARGAR POCH. ARMAR LA BAUESTA. fr. Pararia. Armar la ballesta, Ballistam, arcnm adducere, intend ere. i TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distància. A iko de ballesta, A longè. GABALCAR LA BALLESTA. Moutarla. Encabolgar la ba- llesta. Ballislam aptare, intendere. NOU DE BALLESTA. Os per armar la corda. ífuez, Uncus, i, fíbula, se, ballistae clavus. ESTAR LA BALLESTA k TRINQUER. lOC. aut. Estar à pont de disparar. En el disparador, BALLESTADA. f. Tret de ballesta. 7tro de ba- llesta. BALLESTASSA. f, aum. Balleston, Grandior iMdlista. BALLESTEJAR. V. a. ant. Tirar ab la ballesta. Ballestear, Ballista jaculari. BALLESTER, m. Qui íà ballestas. Ballestero. Ba- Uistarum faber. || Qui tira ab la ballesta. Ballestero. Ballistarius, sagittarius, ii. || en tacla. ant. Allis- tat, inscrit en la taula de aUistament que *s posava. De tabla, BALLESTER 80BERCH. aut. Ballcstcr de refors. Ba- llestero de refuerzo. BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de mitja cana de alta, las fuUas doblas, peladas y de no vertmòlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien- tos. Pbílomi, orum, herba venti. || Herba ramosa y sobre un pam de alta, fullas semblants à las del plantatge, obscnras y rojencas, la cama còncava y la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yfà es- ternudar. Eléboro blanca, yerba deballesteros, Helle- borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar fletjas. Ballestera. Jaculatòria fenestella. BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta. Ballesteria. Ars ballislaria. || Lo carrer ahontse tra- ballan las ballestas. Ballesteria, Ballistariorum vicus. BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor. BALLIA. f. bat LLI A. BALLOT. m. Planta, 'I manrubí negre. Ballote, Ballote.es. BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar. BALMA. f. ant. covA. LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauts Magdalena fev penitència. La cueva de santa Magdalena, Saneli^ Magdalena) antrum. BALMARSE. V. f. BSPALMARSE. BALMETA. f. d. Cuevecita. Speluncola, eaitr- nacula, aa, BALÓ. m. Fardo petit de mercaderias. Cabo^k^ leta, Sarcinula,ae, fasciculus, i. BALONA. f. Lo tros de panyo ó tela, que solr•• ; posat en lo coll cau sobre las espaülas. AcMn^ balona, cuello. Fasciola, se, humerale tegameotau II La del collet dels ecclesiàstichs. Cuello. Famk lintea. || Plat, que agafat en la boca del caodfllHl serveix pera arreplegar la cera que cao. Armèkf &aíonctto.Gandelabrosuppositus cations. || Troi de encerat que's posa per curiositat sota de llumanera. Velonera, Lychni susteotacnlnm. BALONETA. f. d. VaUmita, valoniUa. FueMlt ffi. BALONS, m. pi. Espècie de calsotets al m Talons, que'ls introduhiren eoEspaoya. FalM%; bragas. Femoralia, orum, braccae, arnm. ' BALOT. m. BALÓ. II aum. Balon. Mercionii i^ sarcina, se. ^ BALS. m. Ball modern entre dos, agafats abm«^ ma y 1' altra al cos. Bals. Saltationis geons. | BALSA. f. ant. bassa. BÀLSAM, m. Behina de olor snan qne flosixA algunas plantas naturalment óper incisió. Bilm$, J Balsamum opobalsamum, i. || farm. Medicameità - J substàncias aromàticas pera las feridas y Uapi» Bàlsamo, Balsamum, i. Q med. La saoch mès pvl. Bdhamo, Purior sanguinis snccns. 0 Arbre de Aïl- bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas UailM^ primas y de pocas fullas; las flors petitas, biuci^ y mòlt olorosas; lo fruyt un pinyol cobert deui^ closca seca y negra, y conté una ametlla, j 9àà^ llocb à vegadas un licor semblant à la mel, anaità y picant. Bàlsamo, Balsamum, i, y qnilocalsaMBf i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsaniVi lo fruyt. bílsam de coPAl•ld ó DE coPATVA. Lo qne 's traiii un arbre del Brasil y de Gayena, de color blaneàli mènos pur, y daurat lo mès pur. Bàlsamo éeeofMt ó de copaiva, Balsamum brasiliense, copahn. bJLlsam de judea ó de mega. Rehioa blaoqoiiQA de un arbre de Aràbia. Bàlsamo de Judea ó de JfBM. Amyris opobalsamum. bàlsam de MARIA. Rcbiua blanca de nu arbre di Amèrica semblant al pi y de color vert qoaot està fresch. Bàlsamo de Maria, Balsamum Maríae. bàlsam del PERÚ. Planta, que en lloch de fnllis ft com unas tabellas de una molsa mòlt sncosa qw serveix per als talis y altras cosas. Bàlsamo delperk ó peruviano. Balsamum peruvianum. bàlsam suor. Bàlsam pur de Meca. 0poból$mi9, Opobalsamum, i. _j í BAH CATALÀ. BAN 179 bílsàm cmvBESAL. quim. Lo mateix que elixir. Bàlsamo universal, Balsamum aniversale. bílsàm db toli). Substància balsàmica de un arbre de Amèrica que tèlas mateixas propietats que'l bàl- sam del Perú. Bàlsamo de Tolú. Balsamum Tolutaoum. BS UN bílsam. Ioc. fam. Denota que algun menjar ó licor es mòlt delicat y exceMent. Es un bàlsamo, es un dmbar. Suavis anima, odor. BALSAMAR. V. a. EMBALSAMIE. BALSAMERA. f. Potet pera conservar lo bàl- sam. Balsamerila. Balsaminum vas. BALSÀBOCH, CA. adj. Lo que pertany al bàl- sam ó lè sas propietats. Balsàmico, Balsamus, bal- saminos, i. BALSABOLLA. f . y BAL8ABIINA. f. Planta de camas sarmentosas, fnllas partidas en tiras, flors petitas y fruyt ovalat, iDoIsut y de color de taronja. Balsamilla, balsamina, Homordica balsamita. BALSABfiTA. f. Planta que creix fins la altura de dos peos, las fuUas són llargas y eslretas, re- talladas menudament en tiras; las flors petitas, Uancas ó encarnadas, y forman ramellets espessos y enterament plans. Se cultiva per adorno en los jardÍDS. Milenrama, milefolio,allareina. Achilea, a, miilefoliam, íí. bjllsamità menob. Planta de móltas camas, fullas serradas, alta de un pam, y mòlt semblant à la oren- ga: eo Ja cima forma una copa à manera de bombo- Uas dauradas que s conservan mòlt temps en són vigor. Terba de santa Maria, Gostus horlensis. BALSAR ó BAL8EJAR. v. n. Ballar lo bals. BaUar. Tripodio, as. BALTABDAR. v. a. ant. esbíldib. BÀLTICH. adj. Mar entre laEscandinavia, Dina- nnrca y Rússia. Bàlúco. Ballicus. BALTRAGÀ. m. Planta de la Tartària, de fullas semblants à las del nap, la llavor à la del fonoll, encara que major. Baltracan, Planta sic dicta. BALUART. m. Fortificació en figura triangular pera defensa de las murallas en los ànguls de las plassas regulars, y en la cortina en las irregulars. Baharte, bastion, Munimenlum, propugnaculum, i. I met. Amparo, defensa. Baluarte. Pra^sidium, ii, protectio, nis. BALUERNA, f. S' aplica à las cosas de mès en- Tolom que servey. Armatoste, Ingens et inutilis mo- les. I Dit de la persona que's presenta devanl de un altra, y li fà nosa. Sombrajo. Yaga umbra. BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba- Imutrada, Glathrorum series. BALUSTRAT, DA. adj. Format de balustres. Balausirado, balaustral. Glatbris inslructus. BALU8TRE. m. Espècie de columneta de ferro 6 fusta traballada pera formar las baranas, balcons y altres adornes. Balauslre, Clalhrus, clalhrum, i. BALUSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum parvam. BAUBALINA. f. Tela pintada que representa la part superior de una mutació de teatro. Bambalina, Theatri leclum. BABIBALEJAR. V. n. y BAMBOLEJAR. V. n. baiandbejab. || met. Es- tar una cosa poch ferma ó segura. Bambokar, Nuto, vacillo, as. |{ titebejar. BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollàb. BAMBI. ro. Arbre deia Xina, de qual escorxa segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi, que mòlts europeos crehuen sér paper de seda. Bam- bú, bambuc. Arbor sic dicta. || Gerta canya de las Indías orientals tant grossa, que 's fan barras pera llileras, y vasos que conservan mòlt fresca la ay- gua. Bambuc, Arundo sic dicta. BABIBUÉ8. f. Teixit de Assia. Bambués. Textum sic díclum. BAMTIA. f. Planta alta com la malva, fullas com las de la parra, flors petitas y grogas, las llavors rodonas. Los egípcies lacultívan y menjan. Bamtia, Bamtía, x. BAN. m. CBIDI, MULTÀ, BDICTE. O pi. VEDATS. || aut. Guerra entre plebeus ó gent à qui no era lícit guer- rejar. Bando, \\ Dret ó tribut antich. pàgab lo ban. fr. Incórrer en la pena establerta per ell. Pagar la pena, mulla, etc. Poenam luere. SOTS BAM. m. adv. ant. baix pena. BANA8TA. f. CANASTBA. BANASTER, A. m. y f. ant. cistelleb. BANCA. f. Banquet, assento de fusta sens res- patller. Banca, Sedile, is^ scamnum expers dorsi. | Escambell ab que las bugaderas preservan los peus de la humitat. Banca. Fullonium, ii. || Jocb de car- tas, en que un dels jugadors las porta, y los de- més casan ó apuntan contra ell las cartas que gira. Las que cahuen à la dreta las guanya '1 banquer, y las de la esquerra los que casan. Banca. Pharaonis ludus. I Lo diner que's posa en cada carta. Banca. Fiscus lusoríus. |] nàut. Cànua de una sola pessa, usada en las islas Filipinas pel transport de pas- satgers. Banca, Gymba, se. GAUBEB de la BANCA. fr. Péidrer la dona 1 dret de la herència paterna per haver sobrevingut varó. Caer de la banca. Fceminam jus hxreditatis amittere. FÉB CAUEBB DE LA BANCA. fr. DEIBANCAB. BANGADA. f. arq. Biga que trabada ab altra servia de adorno y fermesa en la arquitectura an- tfgua. Alfarda. Trabs, bis. || Llala de fusta de cinch dits de gruix y set de ample, que regularment ser- veix pera travessers de portas y fineslras. Alfajia, alfarjia. Lignum, i. |j En las vinyas, olivars etc. V espay de terra entre tira y lira. Almanta, enlrelino. Inter vilum ordines, areola olivelorum etc. ínter- jecla via. |{ Entre abaixadors lo taulell cubert ab un matalasset ó coixí sobre del qualcol-locan lo panyo pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan- nus tonüendus. || naut. Tauló doble y ample que passa de costat à costat de las petitas embarcacions, y serveix de siti als qui reman. Banco remero, Trans- trum, i. 180 BAN BANCAL. m. Feixa ó tros de terra quadrílonga, determinat pera llegums ó arbres. Bancal. Àrea, as. II gàpsada- 2. 0 Drap pera tapar los banchs y altres asos. Bancal. Stragalam, i, sedis opèrimentam. j| ter. BiKGiDi. 3. [| dàVàntàl naat. liifCH de àrení. BANGALER. m. Qui teixeix bancals. Sancakro, Stragulorum textor. BANCARROTA. V acte de abàfrerse 'i mer- cader ó banquers publichs. Bancarrota, quiebra. Gre- ditorum fraudatío. BANGÀ8. m. aum. Bancazo, bancaza, Scamnum majos, i, sedile, is. Q Tauló gruixut ab camas ó pet- g9s,subre '1 qual traballan los artistas. Banco. Opifí- einm, ii, scamnum, i. Q Lo en que 'is ferrers tenen la enclusa petita per adobar claus. Macho, haneo. Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. || Entre ser- radors lo caball de fusta sobre '1 qnal serran. Burro, Machina lignis serrandis. |j Siti dels galeots en las embarcacions de rems. Panco. Transtrum Jugum,i. || En las prempsas aquella pessa sobre la qual se posa lo que s* ba de prempsar. Mescla, Scamoum praeli. || Lo qde lè respatUera. Escano, banco de respaldar ó de respaldo. Scamnum reclinatori um. || La casa pú- blica en que*s posa '1 diner ab seguretat de premi. Banco. Argentaria mensa, fòrum, i. B4NCH DE ARENA. niar. Pftratge ple de arena en que 00 bi ba prou aygua pera navegar. Banco de arena, bancal. Dorsdtt, i, syrtis, is. BANCH J)E LA PACIÈNCIA. Lo dols oRvíos y fragatas dè guerra situat derant lo pal de messana. Banco de la paciència. Scamnum ante puppis malum. BANCH DB Li PiGRÍGiA. Banquet sens respatUera, abont los mestres fan sentar los noys per penitèn- cia. Càncana. Pigrorum scamnum. BiNCB DE LAS MENTiDAS. Llocb en que's rebuneix geút ociosa pera conversar inútilment. Mentidero. ■alè tériatis freqnens locus. BANGB l^BTUT ó PBTiAT. aut. Arma de siti. Banco pinjado. BANcas DEL lEB. Part abont estaa iligadas las bri- das. Ccmas del freno. ALGí} SÉÜ BN AQUEIX BANCH QUE k SÍ NO APROFITA, T i ALTRE fi DANT. ref. S* aplica als que ocupan aigua puesto ó gosan de favors sens fruyt propi, y ab per- judici de altres. Alguno està en el escano que d si no aprotecha, y d otro hace dano. Sibi nou prodest, al- teri nocet. ESTAR BN LO RANCH 0E LA PACIÈNCIA, fr. met. EStar sufrint alguna molèstia. Estar en el banco de la por- denda. Patienter ferre, lollerare. QCBDARSB EN LO BA.XCH DELS ASES. fr. Se diu dels Doys de estudi qne's quedan en los últims assentes. Quedarse en el banco de los burros. In infímis subse- llis esse. BAIVDA. f. Cinta ampla qne*s porta per insígnia de alguna orde ó grau militar. Banda, Fascia, sí, balteus, i. || Costat. Lado, banL•. Latus, eris. || Pa- ratge. Paraje, lugar. Locus, i, plaga, ce. | Partit. Parte, bando. Pars, tis, facllo, nis. |j blas. Faixa DICaONARI BAN que traspassa diagonalment lo blasó. Banda. Fascia SCUti. II aol. AU DE EXÈRCIT. DEIXAR ó ANAR À LA BANDA ALGCNA COSA. Separaria, deixaria apar. Separar, dejar d un lado. Pra^sens in tempus omittatus. DE BANDA À BANDA Ó DE UNA BANDA k LA ALTRA. lOC. De banda d banda, de parte d parte. Transversús, transversum. BANDADA, f. Ramat, vol de ancells. Bandada. Avitium, ii. BANDÀRRIA. f. dàut. Mall pera clavar los perns y clans grossos. BanL•rria. Ferreus malleus navalis. BANDEIG. m. ant. y BANDEJABIENT. m. ant. desterro. || aban- dono. BAIVDEJAR. T. a. ant. desterrar. || pregonar. II ant. abandonar. || ant. despullar. BANDEJAT, DA. p. p. ant. desterrat. BANDERA, f. Pessa de tafetà ab un escut de las armas del regne ó del cos à qne pertany, asse- gurada en una basta ó Uansa. Bandera, pendon. Yexilium, i. || Insígnia semblant à la dita, regular- ment mès alta, la qual s' usa en las professons. Estandarte, pendon. Vexillam, i. || nàut. Insígnia e& qne's posan las armas de la nació à que pertany. Bandera. Signum, vexillum, i. D La partida de tropa destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva manas militibus conscribendis. || mil. Tocb particu- lar pera anar à péndrer las banderas. Bandera, Sig- num tympano editum. Q adj. Rodayre. Andarieqo, azotaçalles. Ambulatorias. || com. Dret de recÀrrech sobre 'Is generós estrangers que entran en la adna- oa. Bandera. Yectigal mercibus aliarnm nationiim impositum. bandera blanca. La que s' enarbola en seoyal de pau. Bandera de paz. Pacis vexillnm. i BàNDERA OBERTA, expr. Ab tota llibertat. A ban- deras desplegadas, Liberrímò. alsar bandera, fr. Férse cap de nu partit. Levanr tar bandera^ hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi- tioni praeesse. ASSEGURAR LA BANDERA, fr. nàut. Tirar una cano- nada ab bala al temps de desplegaria, per sér contra '1 dret de gents disparar ab bala sèos la pròpia bandera. Asegurar la bandera. Tormenti jactn ve- xillnm ostendere. BAIXAR BANDERA, fr. iDclinarla al enemicb en sen- yal de rendició. Bajar bandera. Hosti vexilla submit- tere. bítrer BANDERA, fr. Inclinaria à algú en senyal de reverència. Batir bandera. Honoris causa signa demitlere. EIXIR AB BANDERAS DESPLEGADAS. fr. Honor que*S concedeix als vensuts de la plassa qne s* entrega. Salir con banderas desplegadas. Milites, arce tradita, explicatis signis excedere. ENARBOLAR LA BANDERA, fr. Alsarla. Enarbolor la bandera, Vexillmii erigere. MN CATALÀ. BAN 181 iwni liNBCU. fr. fem. S6r de la opinió de un illre. Sfpdr hanéem. AlieUjiu partibns fevere. lARDEMlK). m. V alferes destinat pera por- iffií bandera. Abandirado. Sígnifer, i, vexillarins, ii. lANDEBEJAR. V. n. Rodar, vagar. Bigardear, MNmrr. Dí?agor, aris. BAIIDERER. m. ant. bíicderado. lANDESETA. f. d. Banderilla, TexiUolom, i. || KUTALL. I SÀTCDEEOLà. t. liüBUETA tt cmpiifAfe. PAinsLL. [| mct. Persona Éemtaat. Teleta, Yolabílis. rh DB liHDVMTi. fr. met. fam. Sér portador de «fis. Chismmr. Snsarrationes deferre. ■AmUEULLA* f. La bandereta qne's posa en te torres, y la qne'ls toreros elàtan als toros. mierilla. Telnm, i. NBiE U5DB1ILLA8 Àis TOBos. Bcmdmllear, TaUros küs agitaré. TiiiB BANMULLis i iLGü. fr. met. Dirli paranlas pleiBts. foner wta banderilla d alpmo. Scommalè pugire, laeeseere. làNIlEULLER. m. Lo torer qae clava las klBderilks. Banderillero. Taorornm spículis later- UHDESOLA. f. Bandereta ab qae*s marcan las Mncías en los acampamenls. Banderola, VexíUam, íiienDarís pinulla. || La qne's posa en las imatges deJattrist ressnscltat, sant Joan Baptista y altres 9mk. Èmderola, Brevís fescia,breve vexillnm. | làno de tafetà qne's lliga sota ' 1 ferro de las llBMS. Banderola. Seríca fasciola. || gíllíbdet. ■MDETA. f. d. Bandita. Balteolüs, i. lARMNflXA• f. Tros de tela qne's posa com tají 6 cortina en los prestatges de las botigas de roba. Cortinilla. Parvnm velom. ■ARDIT, DA. adj. BAffDOLEB. IAhmL. m. Edicte publicat solemnement. Ban- h Edictnm, i. || La solemnitat de aqnest acte. M». Edíclí promnlgatio. [| Facció, partit, parcia- ^Bmdo. Faetío, nis, partes, inm. || abt. bolquer. miMB E9 B\.'a>OLS. Aqaadrillar. Banderizar, aban- Usar, Factiones excitaré. ittuciB VK BiüDOL. loc. ^càof vh bondo, Edictnm tioBre, promulgaré. ÜUDOLA• f. Instrnment mósich de qnatre cor- ^corb C4>m lo llahnt. Bandola, Lyra, cithara, oc. MkmOLEtAMm v. n. Bübar, saltear, Expilo, as, fnedor, aris. ■AllDOLER, A. m. y f. Lladre de camí real. Mmd&r, bandolero, bandido. Latro, nis, grassator, s. I TAUMCímo. I Proscrit. Proscrita, bandido. Pros- irípCns. BANDOLERA, f. Banda de cnyro de ahont penja i kreerola del soldat de caball. Bandolera. Baltens, i. I La del gnàrdia de corps ab galó de plata. Ban- iAm. Corporis custodis balteus. || Plassa de goar- I de eorps. Bandolera. Corporis costodis nomen. BAHDOLÍ. m. Espècie de gultarró. BandoUn. alys, ídí«. BANDOLMA. f. VAGilIVNOERll. BANDONAnEMTé in. ant. abíndono. BANDONAR. V. a. ant. abàndoníb. BANDOIVER. m. ant. pbndonista. BAND08ITAT. f. ant. bínool. 2. BANDUFELL. ter. baldó. BANDÚHRIA. f. Instrument musích de quatre ó clncb cordas, ab la caixa en figura de mitja cara- bassa y mànech com la guitarra. 'S sona ab una püa debranílla, canya ó cosa equivalent, j^amficma. Pandura, lyra, cithara, se. BAÜEANS. m. Certs idólatras de la índia, que no menjan carn de cap animal; temen sumament lo tracte ab los que professan altra religió ó secta; rompen los vasos en qae han begut, y mòltas altras supersticions. Banemos. Baneani, orum, baneanes, inm. BANOO. m. Espècie de cànem, las fullas del qual fuman y mastegan los juheus. Bango. Bangns, i. BANOYA* f. FLASSADA. BANOTER. m. FLàssADEB. BANQUER, m. Qui pren diners en una part y dóna en altra, girant la lletra per cert interès. Cambista, banquero. Men^rius, nummularius, ii. I En lo joch de la banca qui porta 1 Joch. Banquero. Cbartarum mensarius. BANQUET, f. d. BanqidUo. Scamnellum, I. ] Convit espléndit. Banquete. Dapes, um, convivium, ii. I Espècie de abrassadera prop del extrem del pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 baldó. ?tco- lete. Ferrea compagnla. \ BANQUETA, f. Tamburet, assento petit de tres peus de qne usan los menestrals. Banqueta, Tripus, odis. II arq. Basa llarga sobre la qne's fnnda 1* edi- fici. Embazamento. iCdíflcii bassis. Q fort. Esgrahó arrimat à una fortificació al peu del parapeto, sobre 1 qual disparao los soldats, abaixantse desprès pera carregar à cubert. Banqueta. Poditim, ii. || ter. BETLLADOB. ftANQUETEJAR. V. a. y n. Donar Convits ó fre- qüentarlos. Banquetear, Convivor, opnlor, aris. BABfY. m. La acció y efecte de banyar ó banyar- se. Baiio, Lavatio, balneatío, nis. || Las ayguas pera banyarse y '1 siti ahont estan. Baiio. Balnes, ther- mae, amm. || Tas ó pica ahont se prenen banys. Bano. Baptísterium, ii, lavacrum, i. || pint. Capa de color que*s dóna sobre altra, pera qne ressalte mè^. Bano. Illumioatio, nis. || Masmorra ó espècie de pati ab quartets, ahont los moros tancavan als esclaus de rescat. Baiio, Ergaslulum, i. || qním. Calor tem- perat per interposició de alguna matória entre *1 foch y lo qne's calenta, com: bant de arena. Baiio. Temperatus calor. |j La crosta ó capa de sucre ab que's cobreixen los bescuyts, etc. També 's diu de la cera y altras cosas. Bano. íncrnstatío, nis, illi- oimentum, i. BAif r DB ^^^^4ÈítBt^^ ^^ ^^^ aquesta ser- veix de medi pltm^ ^ lo calor del íoch. Bano d9 Maria. Mitm V 188 BAN DICaONÀRI BAR _ TENIR NO MÈ8 QUI ÜN BANY. loC. TODÍr ana DOCiÓ mòlt saperfícial. rmr una ligera tintura. A limíne aliquid salatare. pÉNDREa BANYS. fr. Bamrse, tomar bafioSf darse hams. Lavo, as. BANYA. Excrescéncia prolongada, y regular- ment corba, que tenen alguns animals en lo cap. Cuerno, hastüy madera del aire. Cornu, u. || Cada una de las dos pnntas que tenen sobre 1 cap alguns insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuemo, antenas. Cornu, u. || fam. Bony de resultas de algun cop en lo cap. Tolondron, hurujoUy hollo^ chichon. Tuber, is. BANYA DEGABBA. Planta dccama vuyda, fullas cen- drosas per sota, que naixen de tres en tres, Qor blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra. Alholva. Siliqua, silicia, «, f(£num gnccum. BANYA DB CERYO. Herba semblant à las banyas del cervo. Cuemo de ciervo. Coronopus, odis. ABATRER k ALGÚ LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la supórbia de algú. Bajar los brios. Alicujus auda- ciam, cornua frangere. APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comensar à sortir. Apilo- nar. Cornua erumpere. j)B detrís al REY u FAN BANYAS. ref. Ropren als que en anséncía judican mal de las accions agenas. Gente loca, comeis de mi raho y no de mi boca. Absen- tis vitam rodens. FÉR PORTAR BANYAS. fr. fam. Faltar la muller à la fidelitat conjugal. Ponerlos cuernos^encornudar. Mob- chimonium marilo pararé, addere cornua maritis. FICAR la banya. fr. fam. Afírmarse en alguna cosa y perseverar en ella ab obstinació. Encajàrsele d uno en la cabeza. Animo tenaciter adbíBrere. AHONT FICA ó CLAVA LA BANYA NO HI HA QUI LA TRAGA. fr. íam. Denota que algú es mòlt obstinat. Clavar un clavo con la cabeza. Animo tenaciter adbaeret. TOT ES HU PORTAR BANYAS Ó FERNE DU. ref. met. iron. Denota no es igual manar ú obehír. Mas vale con mal asno contender, que lena à cuestas traer. Ju- bere pra^stat quam obedire. BABiYADA. f. Cop de banya. Comada, amurco. Cornu ictns. BANYADOR, A. m. y f. ant. banyer. || Qui ba- nya. Banador. Lavator, is. || ant. Lloch fangós en que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana, baniL Limosus, cícnosus lacus. BANYAMENT. m. ant. bany. 1. BANYAR. V a. ant. mullar. {| Donar banys. També s' usa com recíprocb. Banar. Abluo, is, bal- neo, as. || Tocar la aygua alguna cosa com: lo riu BANYA las murallas. Baiiar. Alluo, is. Q ter. nadar. 1. BANYARSE EN AYGUA ROS. fr. met. Tenir gran com- placéncia. Banarse enagua rosada. Summe delectari. BANYAT, DA. p. p. Banado, Lavatus. BANYER, A. m. y f. L' amo dels banys ó que cuida de ells. Banero. Balneator, is, tbermarius, ii. BANYET. m. d. Banuelo. Balneolum, i. BANYETA. f. d Cntmecico, cuemecito, Cornicu- lum, i. II fam. Nomqioe'sdòna aldimooi. PoitUo, uta. Cacodaemon, is. |] pi. Las que tenen alguns sectes en la part interior del cap. Antena. Anteno^e^ arum. (| Quant apunta ó comensa à surtir. Pite^m. Novum cornu. BANYISTA, m. Qui pren banys. I^anúea. Baloeo utens. BANYOLÍ. m. La ànima de la banya. Ourm, cuemo. Cornullum, i. BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. CorwUo. Cornutns. jj met. Lo marit qual muller falta à la fi- delitat conjugal. Cornudoj cuclillo. Cormca, s. BAO. m. nàut. Biga que sosté '1 pont de un vai- xell. Bao. Pons falsus. || Cada una de las blgas groa- sas sobre las quals descansa la cuberta principal é sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior. BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptíaae, Bautismal Baptismalis. BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments da la iglésia, ab lo qual rebem lo sèr de gràcia y 01- ràcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptia- ma, atis, sacrum regeneratíonis lavacrum. I Garti- fícació en que consta bavér estat batejat algú. H de bautismo, Baptismns, baptismatis testifícatio, laa» timonium. BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, m. BAPTISTE. m. baptismc. BAPTISTERI, m. Llocb abont està la pila é» baptisme . Baptisterio, bautisterio. Baptisteriíui, n. BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, hr sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pam tocar lo tabal. Baquetas, pa(t7/os. Bacilli, onua.| Càstich militar ab corretjas 6 vergas, corrent lo ia- linquent nu entre dos filas de soldats. BaqfuMu Fnstigatio, verberalio, nis. HAN/iR i baqueta, fr. mct. fam. Manar despòtica- ment. Mandar à ó à la baqueta. Absolatissimè iopa- rare. PASSAR PER LAS BAQUETAS. fr. Castígaf ab eUaa. Posar por las baquetas, baquetear. Militem yvpi cíEdere. TRACTAR À BAQUETA, fr. fam. Tractaf ab vilipendi 6 ab rigor. Trat/ir d baqueta. Superbè, absolatè Uio- tare, habere. BAQUI. m. En lo vers llatí peu de una síl-labi breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii. BAQUIANA. f. Nom que donan en Panamà à la mula feta al traball. Baquiana. Baquiana, ae. BÀQUIGH, CA. adj. baganal. BAQUILIDI. m. Vers que consta de on dime- tro hipercataléctich. Baquilidio. Bacchilidium me- trum. BAQUIONITAS. m. pi. Filosops que professa- van despreciar tot lo del mon, ménos algun vas peit béurer; y un de ells, vehent que altre bebia ab lo palmell de la ma, llansà '1 vas pera fér lo malrài y quedar ab aquell cuydado ménos. Baquiomln, Bacchionita}, arum. BAR Ó BARÀ. m. ant. Fals, traydor. Es anto- BAR CATALÀ. Domàsia del comte Bara. Traïdor, pérfído. Perfidus, i, proditor, is. BARAFUSTAR. v. a. ant. Donar bastonadas, garrotadas. Apalear, Faste caedere. BARALLA, f. Biiiaypendencia, Rixa^ Sij jargiam, ii. Q pi. RahoDS, dispatas. Brega, Rixoi, aram, con- teotio, ois. BARÀLLAS DE MARIT DE LA TAüU AL LUT. ref. DenOU qae las barallas entre marit y muller daran poch. De baldon de marido nunca zaherido. Nec nxori con- Jogis convicia noceot. BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista. Rixator, is. BARAIXAR. Y. a. ter. rentar. || v. r. Remr. Jargo, as, rixor, aris. || Tenir rahons. Contender, es- tarapelarse, Gontendo, is, jargor, aris. BARALLUGA. ter. ballaruga. || ter. baldufa. BARANA, f. Sèrie de balustres regularment per las escalas y balcons. Baranda, barandilla, Peribo- los, i, loríca, s. II La fàbrica de rajolas ó pedras fins à la altara del pit pera preservar de càarer de llochs alts, com lo terrat, etc. Aniepecho, pretiL Ma- eería, loríca, ae. [1 La dels ponts. Acitara, anlepecho, fuarialago. Loríca, sb, falcimentum saxeam. BARANDAT. m. ter. envà. 1. BARAIVETA. f. d. Barandilla. Peribolas, i. BARANGAY. m. Espècie de barco de rems usat pels iadios. Barangay, Actuaria navis. BARAHGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im- perí, y era '1 qui guardava las claus de las portas de la cort. Bwrango, Baraogns, i, protector, is. BARAR. V. a. AVARAR, VARAR. BARAT. m. varat. || ant. barata. || ant. trampa, INGANT, falsedat. || adj. barato. BARATA, f. Gambi. Barata, trueque, cambio, perïïMta y cambalache en cosas de poch valor. Per- mutatio, nis, mobatra, se. BARATABLE. adj. Lo que's pót baratar. Troca- hU, cambiable, Permutabilis, commutabílis. BARATADOR, A. m. y f. Qui fà baratas. Barar- tador. Permotator, is. jj anl. Estafa, trampós. Em- hoidor, trampista, falso. Fallax, dolosas. BARATAR. V. a. Gambiar. Traçar, permutar, eambiar y cambalachear, camaL•cL•r, quant es en co- sas de poch valor. Mato, permuto, commuto, as. || Fér trampas. Baratar, trampear. Fallo, is, subdole cum aliquoagere. BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado, Per- mnlatos. BARATEJAR. v. a. malbaratar. BARATER. m. ant. baratador. BARATERA. f. PUTA, ramera. BARATERIA. f. ant. engart, falsedat. || So- born del jutge que reb preu pera donar una sentèn- cia falsa. Baraüria, cohecho, soborno, Gorruptio, nis. I com. Tota pèrdua causada voluntàriament en barcos ó generós pel patró. Baralma. Dolosa amis- 8Ío à navis praefecto iUata. m. Qui cobra 1 barato é eetrenas BAR 183 en lo joch. Baratero, Qui à superantibus in ludo mercem exigit. BARATET, A. adj. d. Baratillo, Parvi pretii. BARATILLO. m. Gonjont de mobles de poch va- lor. Baratillo. Res vilissimí pretii. BARATtSSIM, A. adj. suip. Bar atisimo, Yilis- simus. BARATO, m. Las estrenas que*s donan en lo joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato. ID ludo superantís mercès. |j adj. Lo que's compra ó ven per poch preu. Barato, Vilis, parvi pretii. [| Fà- cil de executar, poch gravós. Barato. Facilis. || adv. m. Per poch preu. Barato, Parvo, viliter, vili pretio. A barato, adv. m. En cambi. A trueque. In com- mutationem. À ron barato, m. adv. Lleugerament. Lijeramente, Leviter. DONAR DE barato, fr. fam. Concedir sens precisió alguna cosa, ó per no sèr del cas ó perquè no em- barassa al fi principal que's pretén. Dar de barato. Gratis, gratuitò concedere. FÉR barato, fr. Véndrer à preu baix. Bacer ó ven- der barato. Parvo pretio vendere, minimò mercem distrahere. IX) BARATO ES CAR. loc. Dcuota quc lo quc costa poch val poch. Lo barato [es cS GALL. BAEliLLERA. 4. BiEBA DE GITANO, exp. Ab qiie*s moleja al qui (è mòlta barba y mal composta. Barbas de samarra. Hir- sala barba. BABBAS HONftADAS. loc. Home hoorat. Elhombre honrada. Homo probas, venera ndos. BABBA DE jtpiTER. Plaota de la qoal ni ha mòlta^ espècies ; la arrel grossa, de ella surten mòlts llachs ó brots, qae cobren la terra à manera de globo. Barba dt Júpiter ó de Jove. Barba jovis. | hibbi pqfr TIBA. BAIBA BEMULLiOÀ B6 IDTJ AFBTTADA. ref. litersL Barba remojada^ medio rapada, Dimidio dom nad- nit, barba est jam paste tesecta. BARBA BOJA. Espécie de ancellet qne te 1 pit roig. Ptchi-^olorado pitirojo, posAB BABBA. fr. Eixir lo pel en ella. Bàrbar, Pa*- besco, is. TBEMouB LA BAftià. ff. Témer, espantarse, estar en recel. Temblar la barba, Exitam pertimescere. BARBA siLVAüA. Espécie dc pUoter. Barba siltana. Barba silvana. COM MBS POCAS BARBA6 MÒS POCA VBBGOHTA. rei. De* nota qne la poca edat fà al home atrevit. A poca bar- ba poca vergUenza. Imberbis javenis audatiài comes. DIR i LAS BARBAS. fr. Dir alguna cosa à algú ea sa presència. Dedr à la barba^ enlatódsus barbas, Co* ram, in os. FÉR BARB4. Cr. FÉR COS PRJESBXT. FÉR LA BABBA. fr. AFEITAR« 1. FÉB LA BARBA E5 AUCT. fr. met. Portarse*o lo nego^ çi^ empleo, etc. qne nn altre pretenia. Birlar d algu^ no, Alíqnid pncter spem seu occaltè pra^ripere. FBRSE LA BABBA DE OR. ff. mot. Fcrse üòit ríeh. Hacerse de oro, Ditesco, is. MENTIR PER LA BABBA. loC. ant. MENTIR DESGARAfii* i9NT. NiGRB DE BARBA. Borbinegro, Barbaniger. PIB BABBA. m. adv. Denota que de allò qae's parla o' bi ha un per cada hu. Por barba^ por cabeza, por persona. Yiritim» per singola capità. ptnfTii u BABBA. fr. ant. Apuntar $1 bozo. Fnbeaco, is. QIUNT VIJAB la BABBA BE TOS VEBÍ PELAR, POSA LA TUA À UMUiLAR. ref. Deqota que debém escarmen- tar en lo que saccebeix à altres. Cwmda la barba de tu veci$ío viere9 pelar ^ echa la tuga m remojo óér^ mojar. Tua res ^gitur. cum proRÍmos ardet paries. QUI 2M> GtJAROA, MAT ílsa BABBA. ref. Denota qne peia prosperar se déa víurer ab economia. QMe$í guarda, halla, y quien cria, íMta. ^ra sibi servans, qnoties opvs inveoU »t%; Qçu p^CHdes pascU, qaoà sibi gidctet habe^^ ffiMiB POCAS BABeAs, fr. Teoír poea experiència, dtet 6 caràclM*. Tener p^ca» barbas. Javeoam, in«Xf- periíMiesse. ' TV» VM f AM BB B4RU. f r. «el. Sèr WB ooia nòU saJMa per nàtt ^Bliipe. Tmm 4mU§i ètfhi. Jw sennisse. BABBABLANCBL m. Qui la lè blanca. Barbica- no, barbiblanco. Barbacaous, albns, albescens. BARBACANA, f. Fortifiicaciò aotígna devant de la muralla per defensa dels fossos. Barbacana, falsa- braga, Tabnlare, ^-allnm arcendis telis. |i La paret ab que solen voltar las plassas de algunas iglesias. Barbacana. Par>'um septum, inferior murns. [ La ala de la teulada que surt fora la paret. Aleró, alar,ala, socarren, Projectura, suggranda, ae. | La teoladetaó empostíssat sobre las finestras pera defensarlas de la aygua. Sobradillo, Parvum tabnlatnm, parva coo* tignatio. BABBADA. f. La part inferior de las barras ei las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilU in equis. I Peix sens escata de Vi ^^ llarch, cap gran y llis, y de carn blanca y gustosa, que s pesca en las costis de Galícia. Barbada, Gadus mediterraneus. BARBATORT, adj. Qui tè 1 pel de la barba mòlt fort. Barbitaheno. Barba asper, rígidos.* BARBATRCSCH. adj. Bonich, ben paregut. Barbilucio. Decorus, formosus, pulcber. | Afeytat de poch. BarbihicL•, Becens tonsns. BARBAGRÍ8« adj. Barbirurio, ^nobarbse, ntfoB. BARBALLERA. f. SoU barba. Papeda.pépo^p^ padilla, gorja, Obessnm guttur. (j La dels eaÚls. Barbada, Inferior maxilla. | La dels porcks 6 toci- nw, CoguUada f barbada, papada. QUadifai, c glandium ii. Q La dels galls. Barbas. Qàtii pafcit. | Gadeoeia à corretja que's posa baix lasberras 6 bar- ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Calennla, 33. Q Cada una de las dos vemigas liargis y ovaladas que tenen algunas cabràs gota la barba, las qtals són indici de bona casta. Marmlla, Yerueoia, m. BARBALLÓ. m. tar. ESPÍfiOL. BARBABfEQH. adj. Qui tò barba elara. Barbi- lampino. Barbipüus, barbatulus. BARBAPUNYEBiT. adj. ant. Qui comensa k po- s%r barba. Barbiponieais, Yesticeps, ipis, barbatu- lus, i. BÀRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Bàr- bar. Pubesco, is, pubem emittere. || Fèr sulír bar<^ bas. Bàrbar, Aücui barbam iogerere. BÀRBARA, n. p. de dona. Bàrbara. Barberà, a?. tog. Modo de la primera figura del silogisoie, que consisteix en que las tres proposicions siao oBÀver- «als afirmativas. ^arbora. Bàrbara. SANTA BABBARA. uàut. Lo lloch aboflt segMTda la pòlvpra en las embarcacions. SaHlabérèara. Polve- ris pi ris apotheca. NO PENSAR EN SAZ<(TA BAMM^ SlMO QUAKT TBOMA. lef. Bepren als ingrats qu^ rebpt lo beoeéici % oUidan de qui lo ha fét. Bo^or al Saulo basta posar el tnmco, d fio pasado, el saiUo çlvidado, Precibos fèrvens; oblentisírigidas. BARBARADÉXiS• f. Yici do h eraoié quant sa <»escian paraulas estrang^ras. Barbarakjis, Barba- ralexis, is, barbarianue, I BÀRBARABIENT. ady. «. kb b»rh^9im, i le meiMWBdele Uckaroe. MirkíMraïïmts. iuteiè. lÀb BÀR CATALÀ. BAR 185 frkarameHte, Barbarè. [| Cruelment, mmanè, cradeliter. « f. Graeltat. Barbàrie. Sevitia, s, ant. BAiBAftisME. II Totas las nacions Srechs y romans. Barbaria. Barba- L. f. BVEBEaiA. H, CA. adj. bíebaro. lÉu f. Moneda qoe 'Is Yiscomtes de encunyar lo sígle xiu. Barbarina. m. yici contra la pnresa del barismo, Barbarísmas, i. | poét. La baros. Barbarismo. Barbaromm co- TAT. f. Feresa, crueltat. Barbari- ts, ferocitas, atis. Q Excés, infinitat, habitat de llibres. Barbaridad, infini- s, atis. D Disbarat, necedat. Barbari- ictum, factom. D Temeritat, arrisch. dacia, ae, temeritas, atis. AiTAT. loc. fam. Es un excés. Se diu nrer, etc. Fs una atroddad. Súmmum, ira modum. y A» adj. De país mòlt remot, y entre UB tots los que no eran de sa nació. inis. 0 Los naturals de Frigia y Berbe- Barbarus. | Fèr, cruel. Bórbaro, Bar- ■BS, ferox. I Temerari. Bàrbara. Bar- rios. 11 CrTOSser, rústich. Budo, bdrba- msticus, inurbanus. || Propi dels bàr- arbàría. Bàrbaro, barbúrico. Barbarus, Sxeel-lent en sa Ifnea; y així 's diu: cu- rrmnde, abundante. Permagnus, copio- íG. adj. Barbirojo, barbaroja, JEúo- ros. 16. adj. Qui tè la barba de un bermell * de or. Barbimbio. Barbarutilus, ru- A. f. aum. Barbaza. Barba grandis. DA. adj. Qui tè pels en la barba. Bar- h€rbMdo. Barbatus, barbíger. || De llar- bmio. Barbatos. r. En sòn estat TÍríl. Bombre barbadO' 0. 1 met. De caràcter ó tasson. Barba- >po8iti tenax. ím m. B9FIG0L. JU ▼. a. AFETTAB. | Arribar ab la bar- ih. Barbear. Aliqaò menti pertíngere. nis Qui tè ofici de aíeytar. Barbero. fm que dins la aygoa sembla de color le ella es vert ab tacas de color de ta- leoa y '1 ventre platejat. Lamfuga. Ar- QCI 50 SIA sovo- rs y poch seny do Ml ean- os. BARBER4• f. La dona del barber. Barberà. Ton- soris uxor. || ant. babbea. BARBERET. m. d. Barberillo, barberito. Jnve- nis, scítulus tonsor. BARBERIA, f . La botiga y ofici del barber. Bar- beria. Tonstrina, », tonsorium, ii. p En los convents la pessa destinada pera afeitar. Barberia. Tonstrina, ae. II bbbbbbia. BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis toosor. BARBETA, f. d. BarbiUa, barbita. Barbula, as. II Lo ruído qooiïn las dents donant copa à la barba. Catearukta. Dentium concrepatio. || f. oàut. Tros de filàatica pera amarrar algun efecte do poca con- sideració. Barbeta. Stríctorius funls. k babbeta. m. adv. fort. Sens tronaràs ni mar- lets. A barbeta. Aperto corpore superius. || nàut. Se diu pera denotar qoe 'a sulrfecta nna embarcació ab dos àncoras y sos oaUes eorrospooents, quedant en disposició de girar y presentar la proa al cor- rent del vent. A barbeta. Diapositio navis, qua fici- lius vertatur. FÉa LA BABBETA. fr. Pegar ab la ma sota la barba pera fér petar las dents. Haeer la easoarukta, Facere ut dentes concrepentur. , TocAB LA BABBETA. fr. Afalagar, fér festas tocant la barba. Posar la tnano por el cerro. Blandiri. BARBETAR. V. a. nàut. Amarrar ab barbetas. Barbetar. Fnnicnlis obfirmare. BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de la barba. Barbirqjo, barbimbio. Mento ruber. BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa- ment. Barbullen. Garrulus, i. BARBOLLAR. V. n. Parlar precipitada y con- fosament. Barbullar. Garrio, is. BARBOLLATRE. m. bobbolutbe. BARBÓ8, A. adj. Ple de barbs. Barboso. Taris distinctum os. BARBOTEJAR. V. n. Parlar entre dents. Bar- botar, hablar entre dientes. Musso, mussito, as. BARBOTEJAT, DA. p. p. Barbotado. Mussi- tatns. BARBREB. m. ant. bebebebes. BARBüJA. f. La bombolla que's forma oo la sn- perficie dels licors, ó per fermentació natural, ó per focb aplicat exteriorment. Borbollon, borboton. Bu- 11a, s. BARBULL, m. ant. babboll. 0 tbífíci, hovi- VEÜT. BARBUT, DA. adj. Qui tè mòlta barba. BarMo. Barbatos; promissa, spissa barba. À DO!f& BABBÜDA DE LLOfT LA SALUDA, ref. ACOOSClla fugir de ella per sér de mala condició. A la muger barbuda de lejos la saluda. Barbats molíerí oe vale dicas. BARCA. f. Pròpiament es embarcació petílaySèos quilla; però també s' exten à las dels pescadors y altras qoo trallcan per las costas del mar y pels ríos. Bona, Gymba, seapha, ae. | La qoe Hmm pe- 25 186 BAR DICCIONARI BAR i ra travessar los rius. Barca, potlon, PoQto, ois. j La del pilot. Barca de piloto. NaTÍsactaana. í De pesca- dor. Barca de pesea4ar. Navícula, x. J met. L' os del pit dels aacells. CahalUte. ío aTinm peclore fas- tígÍDiD. i pi. Nom qoe dooan los tintorers à iinas pessas de fosta semblants à ona barca, eo qoe te- nyeixen seda y fil, ^-alentse de certas canyas pera tenyir y pera l' igoal dels tints. Barcas. Ad filom tiogendom annameotom. Q de cieu. Barco ée cruz. BiicA DE BOü YE5T. fr. met. Diligeot. Aetito, Ibi- piger. BAiCÀ DB CiXTA. Embafcacíó petita de rems, fsli de caoyas y aèos qoilla: la osao eo la índia oríen- taL Parao. Arandinea ratis. BAICA K PAHESCiX. aot. FAXISCAL. BAicA fàiàba 50 GCA5T1 NOLÍTS. ref. Dooa à eo- teodrer que *ls que TÍidieo odosament, oo medrao. Badajo de campaMúf si farect mo §tma; akdamdo gama lahacena, que no parada. HiUi Baró locrom oi mare traosvebat allert. BO!f TEüT T bàbca ifOVA. ref. Deoota 1 desitg qoe BO toroe 1 qoi se'o va. La idadel cuerr^. Àbeas, et oomquam redeas; abi ooo reditoros. BfiABCAiSB EX lAtCA DB CAUTA. fr. met. Empéodrer eosa qoe probablemeot oo pót sortir bè. Bwiarearse com poco 6 na bizeccL•. Qoidquam temeré aggredi, adoríri. LA BAECA PEL EAEQCEE T LA TEEEA PEL MASOVBE. ref. LO PAGÈS A LA TEIEA T l' SOLDAT A LA GCUEA. LA TEÜTUEA DB LA BAECA ES SB^Cr JOTE TEABALLàft T i LA YELLESA CEEMAE. ref. Se dio dels que sempre hao estat desgraciats. La moeedad trabajada y la te- jtz quemada. Miseris tota vi ta iofoosta. QUI BAECA HA ML PASSAE AB JOE.^ADA KO HA DB OBH- TAE. ref. Explica la cootiogéocia de atrassarse eo k joroada quant hi ha barca que passar. Qiúen barca ka de posar no cuente jornada. Incerta navigatio. TBiuiEt LA BARCA A TEEEA. fr. Surtir ayrós de al- gon càrrech, negoci ó difícoltat. Sacar la capa 6 su capa. Aplè sese extricare. BARGAOA. f. Lo càrrech qoe condoheix ona barca. Barcada. Yectara, s. || Lo viatge de la barca qoe passa on riu. Barcada. Floviatilis oavigatio. BABGA8SA. f. aom. Barcaza, harcon, barcote. Cymba grandior. || Barca qoe tè la proa rodona ab no gran pal al milj y ooa sola vela. Barcolongo, bar- eolargo. Óblooga scapha. BARGATGE. ro. Lo dret de barca. Barcaje. Nao- loro, i. BARCEIXA. f. ler. Mesara de grans qoe en Ma- llorca conté 6 almots: en Valencià 4 celemins: y aqoesta es la qoe s' usa en algonas parts de Cata- looya. Barquilla, barcella, barchiUa, Mensorae genos capiens doos modios. BARGELLÉ8. m. Espècie de moneda descone- guda. BarcelUs. Moneta sic dicta. BARGELOlfÉS, A. adj. y barceloní, na. adj. Natoral de ó pertaoyent i Barcelona, capital del príodpat de CaUtaiya. Bar» celonts, barcelonense. Barcioooeiksis. BARGINA. f ter. lÀBBGA. BARCO. m. \om comú de las embarcacions, en- cara qoe pròpiament es embarcació petita ab quilla. Barco. Cjrmba, scapha, x, lembos, scalmos, i. BARCAS. m. aom. Barcote. Grandior oavis. BARDAGO. m. nàoL Espècie de cap ferrat de coyro. Bardago. Fonis corio vestitos. BARDAOC, A. m. yf. Pmto, sodamiía. SodomiU, £, catamitos. i. BARDANA.m. Herba de arrel grossa, y mèsde m peo de llarga, oegreoca per fora y blanca per dins: lo gosi qoasi dols. las follas amplas, liargas, pooxagodas y pelodas; las flors de color de pórpora y naixen en onas capsetas de raòlUs eseatas, termi- nadas cada ona en on ganxo. Lampazo, hardema. Lapa, persolata, ae, verbascom, i. BARDEaANITAS. m. pi. Heretges del sigk n qoe segoiren à Bardesano, qoe à mès de sér Taleo- tinià, afegí qoe las accions dels homes depeodeixea dels fets. Bardesanitas, Bardesanitx, bardeaiankis, arom. BARDISSA, f. Clos ó cobert de esbarsers ócosa semblaot. Barda, bardal. Seps, sepes, is, aepta, orom. fíe baedissas. fr. Bordar, Tepribus BUmin, cod- tegere. BARDISSETA. f. d. BardiUa. TerbiBen WBànas. BARDO. m. Nom qsels aotichs donana al qoe feya ó caotava versos en alabansa dels héraes. Bor- do. Bardos, i. BAREJAR. V. a. ant. tAQiJBiAB. BARELAS. f. pi. Nom qoe eo lo Jap6 'a dòoa als monastirs dels bonzos. Barelas. Boaiiorom mooas- teria. BARENA. f. y BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di- nar y sopar. Merienda. Merenda, a?, antecaeniom, ii. fi V. a. Menjar algona cosa entre dinar j sopar. Me- rendar. Pro merediano cibo oli, merendam somere. BARFOL. f. aot. Tela basta que venia de las ri- beras del Gàmbia. Barfol. Tela sic dicta. BARGALLÓ. m. Palma borda. Palmito, marga- Uon. Hamílis chameropt. | Arrel de palma. Bmíz de palma. Palmae radix. BARGANT, A. adj. Dolent, fraodolent. Jnkw, pkaro, belilre, bellaco, berganU. Improbos, proter- vos, neqoam. || Astot, sagàs. Bellaeo^ iaimaio. Galli- dos, sagax. | Brètol, oial criat y viciós. Pillo, picaro, ribaldo, galopin, bribon. Pelax, neqnam, nngator, dissolotns. BARGANTADA. f. Picardia. Neqoitia, as, sce- los, eris. BARGANTÀS,SA. m. y f. aom. y BARGANTASSÀS, SA. m. y f. Piearonazo^ ber- ganton. Vaferrimos, neqoissímos, i. BARGANTCIAR. v. a. Portar vida de bargant, víorer Uiceocioeament. Pieardmr, bribonear, Aarafo- Near. PeTgraseor, aría, la^BÍler «§«•• BAB GATAU. BAR 187 ÈSnEHtAm f. Deshonestedat. Deshonesti- Hm. Impadicítia, m, tarpitndo, inis. || Do- «Ddnléacia, astúcia. Bellaqueria, picardia, rersQtia, s, pravitas, atis. Ufri. m. BltGlNTi. ím m. ter. espadídoea. MAR. Y. D. ter. BSPADAl. í. Saqaei, sarró. Barjuleta. Mantica, T. m. iDstroment de férro en figura de t, que osan los fdsters pera assegnrar la traballan. Barrilete. Ferram lígna dolanda os. QUIBARLOQUI. m. Xarrayre qne ren- gle 7 r estafa ab algnoas cosas qae ven. I, walta en baneos, birlibirloque. Circolalor, Qqí paria mòlt y ab poca formalitat. Ba^ nlos, i, nugator, is. fJkm f. nàat. Corda ab qne per popa y proa y subjeclan dos embarcacions. Barloa, dietns. HVENT. m. nàat. La part de ahont ve '1 ipecte à nn punt ó Uocb determinat. Bar- Umra, en paratges de vents constants. Pla- reotns spirat. |f Lo que respecte de altra nès pròxim al origen del vent. Barhoento. nto propior sitos. LO BiiLOVERT. fr. oàut. Adolantar ó pro- Mtre '1 vent. Mur el barlovento, Adver- nn soperare. I met. Tenir mès fortnna Influir el beú'lovenío. Aliqaem fortuna sa- i|M fortunatiorem esse. LO ii•LOVEifT. fr. nàut. No poder adelan- iressar. Ferder tl harlownto. Adverso ven- IB 6 DISPUTAR LO BAELOVENT. fr. oàut. Ma- 8 ó mès nans en competència pera coMo- la k barlovent de altra 6 altras. Begatear fi harlovento. Secundum ventnm navem HlmTEJAR. V. n. nàat. Bordejar pera ibre 1 vent. Barloventear. Adverso vento tore. r. n. p. de kome. Bamabé, Bama- OITA. m. Clergue regolar de la congre- ant Pau, que fandà Anton Maria Zacarias I ab k) fi de servir en las missions, y 's mabitas per la iglésia de sant Barnaben iomaHía, bernahita. Bamabita, te. || Altres qw comensaren en Milan lo sigle xiv. , y etpostolinos perquè professavan imitar s. Apostolini, orum. lIX» m. ant. valoa, espebit, cobatgb. Vb m. Betum clar, compost de ayguas es- f gomas pera donar llustre. Barmz»Qmr iBiluoossns licor. || Bany que'*' era ferlos surtir llustre. Jíbíüo. i Licor compost de oli que barrejat ab polvos de fum de pega resulta la Unta pera estampar. Bamiz. Atrementum, i. BARNIBSAR. V. a. EMBABICISSAB. BARÓ. m. Títol entre Yiscomte y Gentilbome. Baron, Baró, nis. || nàut. Tros de corda grossa ab que asseguran lo timó. Baron. Funis fragmenta ad navis clavuffl fulciendum. BABOBfs. m. pi. nàut. Són uns caps grossos de corda, formats en las argollas de la cinta de la mà- nega, peraqne la nau no cayga mès del necessari quant dóna de quilla. Barloa. Funes sic dicti. BAROGO. m. log. Lo quart modo de la segona figura del sig-logisme, que consta de una universal afirmativa y dos particulars negativas. Aoro^- Ba- roco. BABÓMETRO. m. Instrument compost de un tubo de vidre ó cristall, ab argenviu, per medi del qual se coneix la pesades de la atmosfera, y 's me- deix la altura de las montanyas ; déu tenir trenta polsades de Uarch ópocb ménos. Mòlts determinan lo temps medi à 27 polsades y mitja. La proporció que déu tenir la botelleta inferior ab lo tabo es la de II à 1. Generalment està averiguat que V argentvin baixa una línea per 11 toesas de altura. Barómetro^ baroseopio. Barometrum, i. BAROMETZ. m. Planta de la Tartària, espècie de falguera de cosa de tres peus de alta, semblant à un be en los peus orelles y cap, fora las banyes. Cordero de escitiOj barometz. Scitbicus agnus. BARONA. f. ant. y BARONESA. f . La muller del baró ó la que pos- seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro- oatu fmens mulier. BARONIA, f. Possessió y dignitat del baró ó ba- rooeea, y es un grau mès qne simple caballer. Ba^ ronia. Baronatus, us, baronia, «. BARONIL. adj. Lo que pertany al baró. Baronil. Ad baronem pertinens. BAROfriVOL. adj. VABONÍVOL. BAROHdhFOLMENT. adv. VABONILMENT. BAR08ANEM0. m. Instrument ó màquina pera pesar V ayre. Barosanemo. Barosanemum, i. BAR08CS0PI. m. Instrument qne indica las di- ferències del pes del ayre sens medirlas. BaroBco- jno. Baroscopium, ii. BARQüEJAR. V. a. ant. Traginar alguna cosa en una barca. Barquear. Cymba aliquid vebere. BARQUER, A. m. y f. Qai goberna una barca. Barquera. Navicniarius, ii, naviculator, is. BARQÜÈT. m. d. Barquichuelo, barquillo, bar- quete. Lembulus, lembunculus, i. BARQUETA, f. d. Barqueta, barqtUlla. Cymba, as, linter, trís. BARQUnXA. f. Peix que*s cria dintre de una conxa mès ampla que llarga, blavenca ó negra, pocb llastrosa y ab nnas rallas petites. Almeja, tellina. Mytulns, musculus, i. || Naveta, vas en forma de rea pera posar los encens. Naveta, naveeilla. , «. II Espècie de vas pera béorer en forma 188 BAR DICCIONARI BAR de gróodola. Barquillo. Cymbiam, ii. BARQUITXÓ. m. d. bar(^€ET. BARRA. f. Tros de fusta ó de metall prolongat. Barra, palanca, Yectis, sades, is. || La de fasta pera refermar una porta tancada. Tranca, barra, toma- puerta. Serà, au. || Tros de or, plata ó de altre metall en brut ó sèos traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las mateixas matérias quant estén en pasta y figura cir- cular, però en castellà sols s' aplica à la plata, à distincció de la de or que anomenan. Tejo, Strigilis, is; y la de coure, plom y estany. Galúpago. Rudis metalli massa. || L' os en que estan encastadas las dents y caixals. Quijada, mandíbula, carrilkra, quir jar. Maxilla, mandíbula, se. Joch en ques tira una barra de ferro ó cosa equivalent lo mès lluny que's pót, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis ludus. Q En lo blasó cada llista que divideix Y escut de dalt à baix. Barra, baslon, Baculus, i, radius, ii, scutum secantes fasciae in gentilitiis. || La via ó vió que fà defectuosos alguns teixits. Barra. Variata tae- nia. II En las tabonas una pessa, que moguda del raig del Uanternó, lira la canaleta per medi de un cordill quant ja se'n bavia tornat à sòn lloch per sòn oaateíx pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam trabens. || Lloch abont se ven la cassa, etc. Alcnn- dara, Pertica palus transversè posi ta. || La de tor- rons. Barra. Frustulum ex saccbaro amygdalisque confectum. || pi. Ea lo joch de la argolla lo front de ella, senyalat ab unas rallas en forma de bar ras. Barras. Armillaris meta; annuli, frons. || En lo joch deia mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar- culatum trudicularis arrae ferrum. || Eo las armas de foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, patilla, perrillo. Clavis forcipís retinaculum, canis rostrum. II Eo la orga uns llistons de fusta,que divideixen las canals dels registres. Barras. Asserculus, i. |1 Bançh de arena ó pedra en la entrada de algun riu ó port. Barra. Brevia, orum, syrtis, is. || nàut. Uns pals com de dos brassas de llarch que entrao per uns forats del cabrestant 6 arga pera virar ó donar volta quant s' alsa mòlt pes. Barras. Longurii, orum. || Dret que's pagava pera passar per algun pas estret que impedia una barra travessada, no podentse pas- sar per altra part, y equival à punlatge. Barra, pa^ saje. Yectigal à transeuntibus solvendum. ÀLSiE LAS BA.KEAS. fr. Posar la arma de foch en lo punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum ad explosionem pararé. DE BARRA k BARRA. m. adv. Enterament, de extrem à extrem, com mentir de barra à barrà. De barra à barra. A principio usque ad fínem, à vertice ad ta- lòs imos. DEIXAR i ALGí; Ó QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS. fr. met, No poder parlar en la ocasió que deuria. Aporrar. Hsreo, es, obmutesco, is. | Quedar desay- rat en algun empenyo ó pretensió. Quedarse con las manos en la cabeza; soplarse las unas. Spe deludi. ESTAR EN BARRAS. fr. Eu lo joch dc la argolla tro- barse algun jugador pròxim à embocar la bola en la argolla. Estar en barras. In promptn esse ad infe- rendum globum per armillam. H met. Tenir alguna pretensió à bon punt ó estat. Estar en barras. Nego- tium, rem ex voto habere. JUGAR ó TIRAR k LA BARRA. fr. Excrcitar lo joch de barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere, ferreum longnrium conjicere. MAL DE BARRAS. Mal de quijodas, Maxillaris infír- mitas. NO PODER TIRAR MÈS LA BARRA. fr. luet. No quedar esperansa de consegnir la pretensió. No poder tirar mas la barra. Pra^peditum baerere. PASSAR BARRA. fr. Esborrar algun escrit, passant ralla. Testar, tachar y barrear. p. Ar. Deleo, es, oblittero, as. PENJAR LAS BARRAS AL SOSTRE. lOC. fam. Morírse de fam. Estar ú diente como haca de bulero. Fame premi. QEEDAR ÀB LAS BARRAS ALTAS. fr. met. QUEDAR AB LA BOCA OBERTA. SBNTARSE LAS BARRAS. fr. Coustrénycrse las man- díbulas de tal modo, que quedan las dents tant apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave, que quasi sempre es mortal quant se manifesta à conseqüència de una ferida. Afectarse de trismo^ tener trismo. Trismo laboraré. TENIR BONA BARRA. fr. met. Sér mòlt menjador. Tener buena tijera ó buen diente, Épulonem esse. TIRAR BARRA. fr. mct. fam. Determinarse y erope- nyarse en fér ò consegnir alguna cosa. Tirar la barra. Consilium de re aliqua animosè capere. TIRAR LA BARRA MÒLT LLUNT. fr. Aveutatjar CU al- guna matèria. Tirar muy léjos la barrar In aliqua rs antecellere. prxstare. BARRARÀS, m. Se pren pel diable, ó per una persona mòlt travessa, aludint à Barrabàs in- signe malfactor. Barrabàs, Barabbas, a;. BARRACA, f. Habitació petita y rústica. Bar- raça, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. || Las que ocupan las venedoras en la plassa. Garabito, Oli- toria in macello taberna, statio lignea elevata. |j La dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y gent de tràfech. Tabanco, Yulgaris caupona, pupina. II ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for- maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps à fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo, inis. BARRAGARSE. V. r. nàut. Formar barracasen la platja y abrigarse en ellas després del naufragi. Barracarse. Tuguria struere. BARRAGÓ. m. Espècie de pessa de artilleria antígua curta y de mòlt calibre. Barraco, barraqui- llo. Tormentnm bellicum modi majoris. || En Yalén- eia anomenan així al sobredent. || barraqdkta. BARRADA, f. Gop de barra Trancazo. Yectis ictus. BARRAGAM. m. Tela de pel de cabra, en que no travessa la plnja; ni ha de diversas espècies. Barragan. Pannus é caprinis pilis contextus. y Altra BAR GÀTÀIA. BAR 189 wfiàt de roba de llana, poch mès de aoa vara de m^ j de nrís eolon. Barragm. Textom silici- lABRAGANA. f. CONCCBUU. lAlSAGABIET. m. Daat. £d la intel•ligència mani la ülüma pessa alta de enllàs qae compon li eoderna. Entre constrnctors un revés curt pera Miplelar k eoderna fins à la regala; y entre altres n tros de fuita que s' afegeix al extrem dels revés- Mnalgaina embarcacions menors. BarraganeU, ■l•i Éfostmra y urnieion, pr. Yizc. Pertic^ trauben llistas que desdiuhen de lo demés. hnido, Yariatus, variegatus. jj En lo blasó s' apli- Q i la pessa del escut, sobre la qual se posan bar- ^iarrado. Clathratum, i. || p. p. Barrado, harrt- M». Lignis munitus. bAbreghs. m. ant. Pillatge. PiUaje, saco, PrjC- taio, direptio; expílatio, nis. || m. ant. y B4EKEJA. f. MESCLA. D La irregular y extrava- fMt de menjars. Comistrajo. Obsoniorum exòtica Cfliiúxtio. làMBEJADOR. m. Qui barreja. Mezclador. Iieeos, permixtor, is. || En lo joch de cartas. Ba- f^U», Ghartarum subagitator. lASBEJAMENT. m. mescla. BAIEMAB» v. a. mesclar, fl En lo joch de las cartas. Barajar. Ghartas, lusorias pagellas commis- cere. || ant. Introduhir lo desordre y la confusió. II AS80LA.R. BARHEJABSE. v. r. Mesclarse alguna cosa, com llinatges, colors, etc. Mezclarse, Immisceri. BARREJAT, DA. p. p. MESCLAT. BABBELL m. ant. BàREA. 3. BARRELLA. f. Planta rastrera, ramosa y ro- genca: tè las fullas petitas, crassas y punxagudas, y las flors mòlt petitas. Per medi del foch destil-la on licor que's petrifica, tè 1 mateix nom y serveix pera fér vidre, sabó y altres usos. Barrilla. Soda, parietaria, oi, herba vitraria. BiRRELU BORDA. Planta que's diatingeíx de la co- muna en estar plena de pnnxas fortas. Barrilla borda, Salsola tragus. BABRELLADA. f. Munt ó pila de barrella. Mottton de barrilla. Sodae copia. Q met. Resolució indeliberada y prompta. Besolucion indeliberada, Actio indeliberata. FLOCARU BARRBLLADA. fr. mot. fam. Rosóldror prompte y sens temor algun assumpte. Decidir sia reparar ó tropezar en barras. Rem cito et audacter decernere. BARRELLAR. m. Gamp de barrella, y també '1 Uoch ahont se crema. Barrilar. Soda consitus ager, vel ubi crema tur. BABBERA. f. La barana de fusta del toril y semblants pera impedir lo pas. Barrera. Glaustra, orum. II Parapeto de defensa. Barrera, Repagulum, septum, i, muoiroen, inis. || La barra ó barras que detenen als passatgers en los ponts y camins pera que paguen lo dret. Barrera. Glathra orum. H La ciutat ó terreno que serveix de límit ó frontera. Barrera. Terminus, i, limen, inis. || En la moral reparo, obstacle. Barrera. Obex, icis, obstaculum, i. II Barra pera impedir lo pas en los carrers. Barrera. Septum transversum. BABBET. m. sombrero. || En lo blasó senyal de dignitat ecclesiàstica. Sombrero. Petasus purpureus. II met. L* home cap de casa. Sombrero. Yir familiar rector. BARRET DÉ CAPELLÀ. BONETO. BARRET DE LA XIME.XEYA. L 'extrom de Ir xuieneya de teula ó rajola que forma àngul. Caballete. Angu- lalum camini fastigium. BARRET DE QUATRE CORNS. aut. BONETO. BARRET DE RiALLAs. Home do poch foDameut. Cas- caciruelas, petate. Ineptus homo. BARRET DE TEULA. Lo dels capelldos CU dita forma. Sombrero de cunal ó de leja, Ganaliculatus galems. BARRET DE TRES Picus ó coRMs. Lo que cstà CU fi- gura triangular. Sombrero de tres picos. Triangularis galerus. AHONT Hi HA BARRETS, NO HI CAMPAN CAPUCHAS. Denota que ahont hi ha superiors callan los infe- riors. Juego mayor quita menor. Ubi sunt majores, tacent minores. AMAR BARRET EN MÍ. fr. Siguifica prostaT à algú t90 BAR DICCIONARI BAR obsequis y homenatges poch corresponents. Besar la'eaihreaj hacerse chiquito. Fasces submitere. dígàsu barret DÍGiSLi soMBRERO. ref. Reprèn al8 qoè busca n diferències en las cosas que substancial- ment no las tenen; y als que ab impertinència re- peteixen una mateixa cosa ab diferents paranlas. OUvo y aceiluno todo es uno: cual mas cual menos, tada ía lana es pelos. ídem per idem. Nil olese distat, 8i res spectetur oliva. riGARSB \ BARRET FINS k LAS ORELLAS. fr. Calar el i&mbrero, Galerum omninò immiltere. LUVARSE 'l barret, loc. Tràurersel del cap en senyal de cortesia y respele. Quitarse el sombrero. Capat nndare, aperire. H* HI HA PER tirar LO BARRET AL FOCH. fr. met. Estar pera desistir de alguna cosa si V incomodan mòlt. Hay para aborrecer los hnevos, ó para echar rayoSf ó para patear el gorro, ó para echar el hatillo (UnUir, Rem caram odisse. XAFAJí LO BARRET, fr. Impedir la execució de al- guna cosa. Cortarle à uno los pósos, ó el revesino. Alicui obstare, obsistere. BARBETA, f. d. Barreta, barrila. Obex, icis || La de la cortina. Varilla, Ferrea virga oblonga. || lira ab que's cubreix interiorment la costura de la sabata. Barreta, Goriacea fascia. || En lo teler de brodar cada un dels dos llistons de fusta més grossos eH los quals s' assegura la tela que s' ha de brodar. Banzo, Tigillum ad linteum acu pingeudum. || En lo mateix teler cada un dels dos travesers ab diferents fòMils pera estirarlo ó afluixario posantbi unas cla- viUriU Barras. Ta^nias leviores ad acu pingeudum a^ta^. II pi. Lo mal de assentarse las barras en las criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas. Trísmus, i. BAttIÜSTADA. f. Gorretada. Aperto capite sa- lulatio. FÉR BARRBTADA. fr. LLEVARSB 'l BARRET. BARRETCR. m. sombrbrbr. baRreter de agulla, ant. Qui fà gorras. Gorrero. Pileorum opifex. BARRETET. m. d. Sombrerxio. Pileolum, pileo- lus, i. 0 pi. Herba, orella de monjo. BAMttTnVA. f. GORRA. BARRI. m. Una de las parts en que 's subdivi- deixen las ciutats ó pobles grans. Barrio. Vicinia, íb, vicus, angiportum, i. || Clos de casa. Cerca. Septum, seiH^mentum, i. y areabal. BSTAR Ó ANARSB'N AL ALTRE BARRI. fr. met. HO- Rlt. TW LI ES BARRI. loc. fam. Denota que algú ix de caíta'ab lo vestit mès usual. Va de barrio, ó vestido dé harrio. Yeste simplici indbtus. BARRIGUERA. f. Corretja ó corda à modo de cingla que las mulas de carro portan en la panxa pera sostenir los aparells. Barrigwra. Ventralis cor- rigia. BARRIL, m. Carretell de diferents tamanys. BOfrilf tcnel Caduir, i, doliom, ii. || Lo que servdix pera portar galeta en las embarcacions. Bizcochero. Buccellato, plenum dolium. DESCARREGAR BARRILS, fr. Joch entre quatre, aga- fantse dos per la cintura, estant capiculals, y asse- guraiit alternativament los peus en terra, donant voltas mútuament sobre las espatllas dels altres dos, que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue- sos. Ludus sic dictns. ESTAR COM LAS SARDIKAS EN LO BARRIL, fv, ARENGADA. BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum, i. II nàut. Figura de barril petit en alguns caps, y serveix de nus pera que no passen de aquell paratge en que denhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i. BARRILL. m. barril. BARRINA, f. Instrument de ferro acerat ab un caragol ó rosca à la punta pera foradar la fusta, y al cap un mànech encreuhat. Lidio atribuheix à Dé- dalo, y altres als Galos la invenció de la barrina. Barrena. Terebra, as, terebrum, i. || Barra de ferro ab un tall al extrem pera foradar las rocas que s' han de volar ab pólvora. Barrena. Terebra, ae, tere- brum, i. II meU Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs- tinatio, nis. ANAR CARREGAT DE BARRINAS ESPUNTADAS. fr. met. PORTAR LOS PAPERS MULLATS. BARRINADA.f Lo forat que fà la barrina. Bar- reno. Terebratio, nis, terebratus, us, terebramen, inis. BARRINAMENT. m. La acció de barrinar. Bar- rena. Terebratio, nis, terebratus, us. BARRINAR, v. a. Foradar ab la barrina. Barre- nar. Terebro, as, perfodio, is, terebra perforaré. || Discórrer profundament. Maquinar. Molior, commo- iior, iris. BARRINAR LO CASCO DEL CAP AB LO TBBPi. lOC. TrC- panar. Craneum trepano terebrare. BARRINAR UNA NAU. loc. Foradaria pera que entre la aygua y s* enfonse. Barrenar, dar barreno ó una nave. Navem sumergendam perforaré. BARRIN A8SA. f. aum. Barreno. Terebrum gran- dius. BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus. BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas als traballadors. Barrenero. Minister terebris buc illuc asportandis. BARRINETA. f. d. Barreniea, barrenilla. Tere- bella, ae, terebellnm, i. BARRO. m. ter. barb. 2. || Fancb de argila. Barro. Limus, i. BARRO. m. Cada un dels travessers de la es- cala de gat. Bambo. Scalae tignum. BARRÓ8, A. adj. ter. barbós. BARROT, m. Pal de fusta travessat sobre taulas pera assegurarlas. Barrote. Transversum lignum. || En la marina llistó de fusta dè diferents dimensions proporcionadas als mòlts objectes que s' aplica à bordo. Barrote. Tigillum, i. BARROTAR. V. a. EMBARROTAR. || y BARROTARSE. v. r. En lo joch de malilla, solo SÀS CATALÀ. BAS 191 j tígaas aJlres deixar de jagar la malilla pera fér waJtra basa. Pasarse. Omitto, prffitermitto, is. BAUOTATi DA. p. p Pasado. Pr»termissus. Bàuaii. m. d. nànt. Bofrotin. Parvam tigi- bit BABSUFBT. m. Noy entremaliat. ZarandiUoy ar- liüjo, taltabardaUi, Ardelio, nis. BARAUHER, A. m. y f. Matosser, qui traballa tOKameot. Ckapwero, sambarrendon. Radis artífex. liàiiuriT. KABRUNTAB. Y. D. Prevéorer, conjectarar. kmmkar, Coojecto, as, soboleo, es, prsesagio, is. || hhuuk. 2. BABRU8GA. f. ter. rapà. BAMA. f. 7 i/^«Mgn- m. ESBiïsu. I pi. BàRDissos. II Mata é rams escayrats , flexibles , inclÍDats envers tolt y gaaroits de ponxas ganxosas; las flors blan- (Mde figara de rosa, lo fruyt nnas bayas de mòlts 9Met8 agafats à una despulla comuna. Zarza. La- ii,c, rabns, i. BAH8ERAR. m. Llocb de esbarsers. Zarzal. Da- aeUnn, robetam, i. BAST. m. Armadora antigna de ferro ó cnyro pe cübría 1 pit, costats y ancas del caball. Barda, Urica,«. iUTOMEO. n. p. de bome. Bartolomé, Bar- Httknsiis, «i. BàiraiJB. m. pi. ant. Albajas, negocis, cabó- riii. iirlii/os. Negotia, ornm. BAnx. m. ant. bau. t. BàBDLLCK m. confusió BABUTELAR. v. a. ant. passar FARiifA. BABOTELZ. m. ant. cedís. BAS. projp. ant. baix. BASA. f. aHf. Assento, siti en que està inmedía- tUDeat ia columna ó estàtna, y qne descansan en liH^tal qnant n* hi ba. Base, basa, Bassis, is || bH So las figaras planas la línea sobre qne des- cmsao las demés de la figura. Base. Spira, subjecta, B, bassis, is. (| met. Principi ó fonament. Base, basa. Maeipiam, ii, fundamentum, i. | En lo joch de car- te iü de cada jugada. Baza. Singuke Insionis m. I anat. La part superior del cos que es mès Bifliy oposada à sa punta; la part posterior del iBiyiatQ qne es la mès pròxima à las vértebras de h opatlla. Base. Bassis , is. fl bot. Part inferior i €81 de la fulla. Nadmiento, base. Pediculus, petio- h* i. II En las petxinas, tortngas y peixos semblants ^«iQscadesota. Base. Inferior condia. AUDLEGAB Ó CULUB LA BASA. fr. BeCUlÜT laS CBr- ^ de cada jugada. Àsentar la baza. Pagellarum sin- ^hasortem colligere. HOUB AMAB LA BàSA. fr. DeixBr passar la jugada, Mat natar. SoUar la baza. Chartarum lusionem submitlere. Nau, MGA 6 PBTiTA iM^^^ítal. Dit del bome Mé de poch alotaa. £Íf ^ppehtoB, ru- SENTABA LA BASA ó AQUESTA BASA. m. adv. SupOSat, sentat lo principi. Sentada la baza ó esta baza. His positis, boc posíto. BASALTE. m. y BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer- ro. Basalto. Basaltes, se. BASAMENT, m. arq. Qualsevol cosa qne està sota la columna. Basamento. Golumuffi subjecta. BASAR. m. ant. pató. BASARDA, f. fam. poe. BASCA. f. Desmay. Desmayo. Deliquium, ii, ani- mi defectio, languor, is. Q Ànsia de vomitar. Aseos. Nàusea, », fastidíum, ii. || Gran desitg de fér algu- na cosa. Ànsia, anhelo, Yehemens cupiditas, aviditas. BELLA BASCA 'm fà. loc. irou. No m dóna cap cuydado. Corran las cosas como corrieren. Quomodo- cumque res eveniat. CACRER EN BASCA. fr. Desmayarsc. Dar d alguno un desmayo. Langueo, es, languesco, is. DONARSE BASCA. DONARSB ÍNSIA. 2. DONAR BASCA ALGUNA COSA. fr. Douar àusia, inquie- tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere. JA M vÉ BASCA DE pENSARHí. loc Dòua à eutéudrer la pena que s' ba de passar fins à terminar algun negoci. MmL• pena me da solo elpensarlo Difficulta- tís praenotione angor. NO MORIRÀ DE CAP BASCA. fr. fam. NO P08ARSB*N CAP PEDRA AL FETGE. BASGOLL. m. BBSCOLL. BASCSOLLA. m. V home rústich. Agreste, risti- eo, patan, zafi o. Ruslicus, i, agrestis, is. BASGOIXADA. f. bescollada. BASGOLLÀS. m. aum. bescollIs. BASGOLLEJAR. v. a. y derivats, bbsgolleiar. BASGÓS, A. adj. met. actiu, soL-LÍcrr. BASGOSTELLA. f. bescuttella. BASE. m. mat. basa. 2. BASILEA, f. Ciutat capital de Suissa. Basilea, Basilea, ae. || Filla de nurano y Titea à qui 'Is po- bles oferian sacrificis à so de tabals. Basilea, Basi- lea, sd. II mit. Diossa dels pobles atlànticbs; que al- guns diuben sér Amilca y la Diossa celeste dels Car- taginesos. Basilea. Basilea, as. || Entre gítanoe la for- ca de ajusticiar. Basilea, horca. Patíbvlnm, i. BASILENDA. f. Festa que 's ceUbravaen honor de Yénus. Basilenda, Basilenda, as. BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu- ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus. BASni. n. p. de home. Basilio, Basílius, ii. g adj. Qui segueix la regla de sant Basilí. Basilio. Bas- silianus. BAStUGA. f. En són origen, palau ó casa real. Yny iglésia sumptuosa, com la de sant Pere en Bo- ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Basiüòa. Basílica, «. || anat. Vena que s' uneix s^b lacefàlioa, formant la mitjana. Basilica. Basílica, as. BASBLIGARX. m. Qui assisteix al Papa en la mitra. BasiHcario. Pontificis miss» mioíatiànB. BAsnjfioy. m. laan. Uo^ienl «rnupnal de oli, 192 BAS DICaONARI BAS pega grega y cera groga. Basilieon, basalicon, un- ^nto amarillo. Tetrapharmacom, basilicum, i. BA8ILIÓ8. m. ant. Bisiusco. BASILI8A. f. Nom ab que honravan à Yénns los Tarentios. Basilisa. Basílísa, ae. BA8ILI8CH. m. Animal fabulós del que 's dia que mata ab la vista. Basilisco, Basiliscus, i. [| Eu la filosofia hermètica es la pedra que mata: so es, fixa 4 mercuri, y 'I fà immoble; com lo basilisco à qui mata: y aquesta notícia es (an verdadera com ell. Basilisco. Basiliscus, i. || En la artilleria antígua canó que tirava bala de 160 lliuras. Basilisco. Basi- liscus, i. II ast. Estrella fixa en la constel-lació del lleó. Basilisco, corazon del leon. Basiliscus, i. || Lo que dóna molèstia, Basilisco. Basiliscus, i. BA8QUEJAR. V. n. Tenir bascas. Basquear, Nauseo, as. j| Manifestar impaciència pera fér algu- na cosa. Anhelar, ansiar. Anhelo, as, anxielate la- boraré. BA8QUEJAR8E. V. r. Donarse ànsia, engi- oyarse pera evitar algun dany ó perill. Componerse, menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré. BA8QUETG. m. Neguit, desfici que s' experi- menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi- tar. Bascas, ansias. Nàusea, ae, fastídium, ii. BA8QUINYA. f. Fàldellí. BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina, privada, lugar comun. Lalrina, forica, cloaca, íb. || Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant plou, pera béurer y altres usos. Balsa. Stagnum, i, slagoans aqua. || En los molins del oli, estany ahont van à pararjo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum, lacus, i. II En los molins de farina, estany per recu- llir laaygua quant es poca. Cubo. Lacus, «stagnum, i. II Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans aqua. || La que's forma de las ayguas pluvials ó vin- gudas de rius, en que's renta la roba, s' abeura 1 bestiar, etc. Lanajo. Lacuna, ae. || La que queda en los camps desprès de haver plogut ó havèrse inun- dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. || vivei. BASSA DBGLAS. Aquella en que 's recull aygua pe- ra converiirM en glas. Charca poza. Stagnum aquis congelandis itaeum. BscüBA BASSAS. Pocero, retreíerOf privadero. Fori- carius, ii. ESTAR GOM UNA BASSA d' OLI. fr. Estar Bü suma quietud algun poble ó família. Estar como una balsa de aceite. Placidè conversari, convivere. || Dit del mar quant està en calma. Bstar la mar en leche, ó en calma ó en bonanza. Mare tranquillum esse. BASSADA. f. BASSAL. II met. faerigofareago. BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^ regajo, charco. Lacus, us, lacuna, se. || Xopoll, mu- llader. Begajal. Lacus, i. || Siti llotós ab alguna ma- lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, ae. BASSALET. m. d. Glot petit de aygua, fotja. Ckarquillo. Lacuna minor. r. m. ant. baixua. || adv. m. baoa- MBXT. II arq. La basa ó pedestal de ia columna. Ba- samento. Columnae subjecta. BASSAR. V. a. ant. baixab. || bassal. 2. BÀS8EGA. f. bIciga. BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus, i. II Cadireta per anar de cos lascríaturas. CarreUm. Latrina, as. CAVAR DE BASSETA, fr. agT. AIXORBIR. BASSEYA. f. y B ASSETJA, f. FONA. BASSETJADA. f. F0NAD4. BASSIVA. adj. S' aplica à la ovella que per mólt vella se la destina à la carniceria. Oveja cotral. Ovis vetula. BASSÓ, NA. m. y f. bessó. BASSULL. m. abeduu. BAST. m. Espècie de albarda curta, embotida de llana la part que toca à la esquena de la bèstia. Basto, baste,basta. Glitella, sd. || adj. met. ant. Op^ lento. ANIMAL DB BAST. Animal de càrrega. Acémila. Jo- mentum sarcinarium. BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior- Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. || met. Ho- me rústich ó insuls. Basto, grosero, Rusticus, inur- banus. BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la roba pera cosirla bè. Basta, paso, hilvan. Laxior su- tura. II Los punts que*s fàn de distància en distància en los matalassos pera que no s' amontone la llana. Basta. Sutura culcitrae superaptata. || bastant, t. 0 pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastos. Textnm ex Àsia. FÉRBASTAS. fr. EMBASTAR. BASTADAMENT. adv. m. BASTANT. BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes à coll. Ganapan, palanquin, faquin, esportillero, bas- taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. |) Lo permó- dol en figura de persona que's posa en lo principi dels archs, coiumnas ó arxi traus en acció de soste- nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis. BASTAIXAR. V. a. ant. Portar càrrega Is bas- taixos. Trasportar, traginar al hombro. Bajolo, as. BASTAMENT, m. ant. Provisió pera la manu- tenció de una plassa ó exèrcit. Bastimento. Annona, se, commeatus, us. Q ant. sdficiéncu. abündíncia. BASTAMEBiTAR. V. a. ant. abastar. 2. BASTANT, adj. Bastante. Sufficiens. || adv. m. y BASTANTAMENT. adv. m. bastantment. BASTANTtSSIM, A. adj. sup. Bastantüimo. Sufficientissimus, amplissimus. BASTANTissiMAMENT. adv. m. sup. Bas- tantisimamente, Sati8| cumulatim. BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment. També serveix pera contenir à algú ó per posar pau entre *ls que renyeixen. Bastante, bastantemente, x«- fdentemente, basta. Satis, abundè, affatim, siste. BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. | n. Sér sufi- cient, haver n'hi proa. Üegar, akanzur^ cumpür. Sof- BUS CATALÀ. BAS 193 I 1 fieio, », sappedilo, as, sat, absnde esse, || aní. so- UÀE. II ter. Espsrgtr los arbres. BASTARDA, adj. Dit de la lletra carsiva. Bas- tardilla, bastarda. Obliqua líltera, carsivus littera- rnm character. 0 Certa pessa de artilleria. Bastarda. Tormenti bellici geoos. || aàat. La vela major llatina eD los bacbs de aquest aparell. Bastarda, Yelam ■tximom. BASTAHBCJAB. V. n. Degeaerar algona cosa de sòo origen. Battardear. Desciseo, deflecto, is. Q mei. Degenerar en las obras y costums. Bastardearm DegMero, as. BA8TARDEJAT, BA. p. p. Bastardeado. De- gtMratas. BAST ABDERIA. í. y BABTABDIA. f. Qualitat de bastart. BasUtr- dia, Dogeneratio, nis. 1 met. Dit ó fét que degenera del eslat ó obligació. Batíardda, Factum vel dietum indecens. BA0TABT, DA. adij. Lo que degenera de sòo QffgeA é Datoralesa. Bastarda, Desciscens, degene- rans, adolterinus. |j Dit del caràcter de lletra cor- sim. 3a»tardo. Obliqaus litierapum character. j| ant. B4ST. i Boar. 1. li nàut. Veia mi»lt gran que's posava en r enteoa de k galera quant era bo 1 temps y íe- yapoch^NMit. BASTAT, DA. p. p. abàSTíT. BASTAT, m. bastaix. BASmu m.Qaí (k basts. Bastero. Clitellariíis, m. Espècie de cotxe que nsavan ítiaséamas romanas. Bastema, Baster- na. ». n. p. íam. y BASnANET. m. d. Sebastià. BABTIDA. t Tablado per alsarlos edificis. iamio. Tabulatum, i. || Màquina de la milícia antígoa ealomia ée torres ab sas rodas, en que 'Is soldats se posavan à cubert albàtrer las muralles. Bastida. Ptuteus, i, vinea, e. j| ant. edifici. || Banch ó sitial pera posar eo alt las botas del vi. Combo. Fnlmenta, c, soppositum rfulorum. || En los molins fariners espoetissat ahont descansen los sachs; y també una porció de sachs posats los uns sobre dels altres. Ulé9éi. Tebnlalum, i. || Parapeto^ trinckera. Yallom armada. BASTBOB. m. Obra comunraent qnadrilonga, formada de quatre llistons de fnsta pera assegurar lis lelM que s' han de pintar y brodar, pera armar ninen» y altres usos. Bastidor, Gancelli vitro, vel teh, yéí linteo iostmcti. jj Lo que figura las escenas en lo teatro. Bastiior, Anlaenm, i, lignearum regnla- ruieompages. •MrriLLAT, DA« adj. En lo blasó 's diu de la pessa que tè 'Is marlets envers baix. BastiUado, Tnr- rilras tetígiatns. BMtniíO. m. lASTo. t, BAtfllMENT. m. Dos muntants ab travesser dalt j Wk, «test e' encaixa la perta, fineelra, «te. TOMO I. Marco, Anla^, janua) ora, margo,inis, poslis, is. || Lo de las vidrieres. Bastidor, Gancelli vitro instructi. |j EDIFICI. 1. II FORTIFICACIÓ. || ABAST. 1. || oàut. VAIXBUU BASTINA. adj. que s'aplica à la carn de animal ó peix dura y estiragaoyosa. Came correosa, ObdiH rata caro. BASTIÓ. m. fort. Espècie de trinchera ó baloarl avansai. Bastion, Saxens vel terrens agger proni' nens. BASTIR. V. a. y derivats, bdificae. |j ant. vobti- FICAR. II eot. ARMAR, FBOMOIIBEB, BlHfAaAjrTAB. BASTO. m. Lo coll de cartes en que hi ha pintats bastons. Basto, palo. lo pagellis bacilloram íaniMa, manipulus. || L' as de dit coll. Basto, palo. In page- llis bacilium. Q Qualsevol carta de dit ooU. Batio, jNilo. Bacillorom manipulus. BASTOS SÓN TRUMFOs. ciipr. met. fam. Denota ha- vérbi garrotades. Apalear, apmrrsmr, andwr $1 folo. Fustigo, as, fustes congerere. CAGAR LO BASTO. loc. met. fam. 8IGAB lA BBBBà 80* TA DBLS PBUS. BASTÓ. m. Tros de fusta llarch y rodó, disfOBat iaixí per diferents usos. Palo, haston. Postís, is.JI JHangala, canya ó jonch de Indias pera poMar enh ima. Palo, ba$tot^, bmgala, Bacitkim, Mcrmn, i,-sciH ipio, nis. II Lo que porta '1 oego per gnia. Tiento, kà f tie. Timpanorum sonitus, strepitus. BATESTERI. m. baptistbbi. BATEU. m. BATELL. BAIXAR. V. a. ant. batejar. BATIDOR. m Soldat que và de descuberta. Ba- tidor. Explorator, procursator, precursor, is. || Guàrdia de corps que và devant del cotxe de alguna persona real. Batidor, Praocurrens scurra. || Lo sol- dat de caball que và devant del general. Batidor, Antecessor, is. | nàut. Cordeta que portan las velas dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins de una beyna de tela pera que li servesca de relinga. Batidor. Nervus, i. | En la montería, qui íà alsar la cassa. Batidor, Ferarum agitator. BATIDOR DE EMPEDRAT. Yagamundo. AzotacalkSy ee- rero, callejero, Commeator, is. ULLA. m. f BATIFULLER. BATIFULLAR. v. a. Traballar los metalls. Batir hoja, Cudo, is, metalla percutere. BATirULLEJAR. v. a. y derivats, batipclur. BATIFULLER. m. Qui fà panys de or ó plata pera daurar ó platejar, batentho en una enclusa, üns deixarbo tant prim com un paper; desprès se posa en un llibre quadrat y *s và aprimant una mul- titut de vegada s. Batidor de oro ó plata ^ hatikoja. Bractearius, ii, bracteator, malleator, is. | Qui bat qualsevol metall, reduhíntloà planxas com la llauna. Batihoja. Cujusque metalli bractealor. BATIHENT. m. ant. bata?!. 1. 1| abatiment. 6. || Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^ rOj golpeo. Concussio, nis. Q batb.nt. 2. || La acció de rebàtrer. Bebatimiento, Repulsió, nis, illissus, ns. batiment DE alas. Aleteo, aletada, sacudimiento de atas, Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor. BàTiMENT DE coB. Laiido, palpitacion. Cordis pnlsa- tio, palpitatio. II pint. esbatimeht. BATiMEXT DB LLA!«A. La Bcció do Tcrgassejarla. Ba- queteoj bergveo de lanas. Lan» excossio, percussió. BATIMEMT DE MANS. PICAMENT DB MANS. BATiMBNT DE POLS. Batimiento, latido del putso. Per- cussus venarum. BATIPORT. ro. En lo taulell de las botígas la pessa ab golfos que s' alsa y baixa pera entrar y ei- xir. Trampa. Yersatile ostiolum in nundinariis men- sis. II La mampara ó mitja porta en quadro del car- rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sens que impedesca la llum. Compuerta, guardapuerta. Cata- racta, cataractes, a*. jj art. Porta de trooera que de- fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s' obre pera dispararia. Mandilete. Plnteus, ei. || Cada una de las pessas que forman lo cantó baix y alt de las portas de las baterias, y 1 mateix caoló. Bati- 19S BAT DICaONARI BAT forte, hattpoHa. Yalvatae fores. || Pany de cop. Cer- raiura degolpe. Pessalas elasticns. P Trapa dels sub- terranis Trampa. Seadothyran, i. BATUTA, m. BAPTISTA. II Tela mòlt blanca y fina de Flandes. Bati$iti, y olan. p. And. 5nbtile lintenm. BATMIÏ. m. iàPTiSTA. BATLE. m. ler. y BATLLE, m. Jaige ordinari en certs pobles de Catalunya, València y Mallorca, y antígoament de Senyoria en la corona de Aragé. Akalée, hmk, Ja- dex, icis, prsBtor, is. BiTILB BB ATGÜAS. AT6UADEB. 6. BATLLB BB MOSGAS. m. AGUSIL DE MOSCAS. BATLLB GBNEBAL. m. Minístrc snperíor del real pa- trínonl. Baik general, fíegií fisc! pnefeotos. BATLLB Di oïTAiios. Lo superior qoe s' elegeixen las gitanos. Conde. Dux, ocis, capat, itis. BATLLB LOCAL. AqucU qoe en algnns territoris en- tema en prínsera instància sobre rendas reals. Bail$ heal. Magistratas (Isci litibas jndicandis. ^QUé NO HI HA BATLLB BIf AQUEST LLOCH? loC. DO- neta la mòlta coofnsió qoe hi ha en algana part. l,Qué es esta Babihnia? ^Qaid haec confusió? •asAE BATLLE, fr. Séf mòlt familiar de algana part, (fisposar abayre y tó de satisfacció y aatorilat. Trinchar. De re aliqaa tamquam jadícem decernere. BATfXBMA. f. La mnller del batlle. Akaléesa, Frmtons axor. BATLLET. m. d. Bailedto. Praetoriolos, i. BAlUilA. f. Ofici de alcalde y '1 territori de sa jurisdicció. Aleatdía. Frsetara, o, jodicls manas, dHio. BATLLIU. m. Gaballer profés de la orde de sant Joan qoe tè comanda. Bailio. Commendatarías, ii. commendator, is. BATOLOOIA. f. Repetició inútil y molesta com: eserin mòlt, nnòlt eseria. Batehgia. Bathologia, », inanis repetitio. BATOLLA. f. lastroment compost de dos bas- tons units per medi de ana corda ab lo qnal se des- grana '1 blat à cops. Magal. Lígnnm daobns contex- tUBs braohtis, qno tritioam oonteritiir. BATOLLAR. V. a. Bítrbk. 3. BATmAGOMISllAQüIA. f . Goerra de granotas y ratas. BatraeMÚgmaqma. Batrachomysnaohia, o. BÀTBER. V. a. Pegar ona cosa contra altra, com kiBMrcoatra lasmarallas. Botir, azotar, Qaatio, concutio, is, verbero, as. || Desgranar lo blat, lle- gnms, etc. ab trill ó batollas, etc. Trillar. Tritnro, as, tero, attero, is. jj dbixatar. || Fér ciiorer ab una perxa 4 frnyt de alguns arbres. Yarear y hatojar. p. Arborum fructus pertica excutere. || met. pe6ae. I Entre perayres, basters, matalassers, vergassejarla llana ó pel. Arquear, haiir, haquetear. Lanam eon- tnndere, molire. || Vèncer. Vèncer^ halir. Yinco, is, supero, as. B Arroinar, assolar. Botir. Diruo, everto, is. II Móurerse violentament alguna part interior del animal, com lo oor» lo pols, ete. Latir^ pukar^ pal^ pUor. tiliOiy palpilo, li. I Bóirer algnuiMit all violència, com los rems, las alas, eto. Baiir, Agito, as. I Tocar lo sol ó vent de ple à ple en algana pari. Botir. Diverbero,as,percutio,is. || EEBJÍTBEa. || Entre xocolaters aplanar las rajolas de la xocolale. Estu^ dery allanar. Gocholati lateroulos complanare. J Acu- nyar ó encuynar, com: tbatrer moneda.» Actiiar. Gudere. || ant. Quehrar^ hacer bancarrota. AL BÍTBEB en LO TBMPS Dl BÍTBEB. m. adv. POT la trillo. Tritur» tempore. AL BÍTBEB, 8IN0 AQUEST L* ALTEE. rof. DOnOta Ui : impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cwndo un- gan Um nazareno$. Ad calendas gnecas. BÍTBEB LA GOSTEBA. loC. aut. Bolir lo OOStO. BÍTBEB DE BEMS. lOC. aot. ABMAB LOS BBHS, B0«AB. II fig. FUGIB. QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VÓL. rOf. DenOta que dit mes es lo temps de bàtrer. En agosto trUla el perezozo. Tondít inars fruges aogusto mense co- lonus. BÀTREBSE. V. r. baballíbsb. [| oom. abítbbbsb• BAT8AGADA. f. ter. xífacb. BATUDA, f. Lo blat que s' estén oada erada. farva. Messís, is, cumulus ad tríturara congestua. H La acció de bàtrer. TrillaàwrOy trillof. Tritura, m^ tríturatio, nis. | La dels arbres. Vareo^ vonaje. Ar^ borum pértica exoussio. g Art pera pescar, compost de tres filats de mallas diferents, però de la mateixa amplàría y llargària. Batuda, soltOy brejOj trasmallo. Yerrieiüam, i. | Monteria de oassa major pera alsarla y que vaja als llocbs ahont la esperan los cassadora. Botido, Yenatio, ais, venatn8,us. || pi. Filat traves- ser pera pescar. Red barredera. Reté, is. 0 Bret de la trentena part dels fruyts. ALSAB LA BATUDA, fr. Rocullir la erada. Desempat-' vor. Trituratas messes colligere, coaeervare. BSTÉNDBBB ó PABAB u BATUDA, fr. EscamparUí por la era. Emparrar, aparvor. Messem ad trítoram ap- tare, spargere. BATUSSA, f. Renyina. Escaramuzo, pendtneia, sarracina, zurribanda, manmorena, pelotero, refriego, reeacuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, as. || fam. Càstich, reprefaensió forta. Zurra, solfto, felpa. Ver- beratio, flagellatio, punitio, nis. || pi. batalu. BATUSSAB. v. a. BÍTBEB. t. BATUS8AT, DA. p. p. BATUT. 1. BATUT, DA. p. p. Batido, trillado. Trituratns, trítus. I Ferit. Berido. Yerberatus, percussns, pnl- satus. D Yensut. Batido. Superatus. || Se diu del ca- mí mòlt trepitjat ó freqüentat. Trillado. Trita, mili- taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex- trem. Molido, majado, machacado. Molitus. n m. ant. Gorra de cop. Chichonera, frentero, frontero, Culcite- Ua puerorum fronti pratcincta. BATXELLEJAB. v. n. batxillebbjab. BATXELLEB.m. batxillbi. BATJUSIXERAT. m. BATXIUEBAT. BATXKIJ.EBEJAB. v. 0. batxillbbbiab. BATOLLEB. b. Qui reb lo primer graó de al- gana fincsltat. tflsWiff. BMealaresa, ei, haealaïm, BàV CMÈdÀ. BK 1»7 bachillarías, ü. | Qai parla mòlt y fora de propésít. BtuihiUm•jpieotera, Garruliis, dicacalus, i, loqoax, aci8. 1 Qai vól averigoar lo que no i' importa. Cu* TÍ090. Indagator, scrutator, is. BATXnULERiuik m. aau. Ma4tkHlerazo, Dioax, aeia. BATZtLLBAAT.m. Lo gran de batxiller. Baehir- ÍUrato. Baccalearatus, us, prima academíae laurea. BATZfLLEREJAH. V. a. Parlar mòlt y fora de tenpe. BoMíknar. Garrio, is, Ualero, as, multa et inaoia loqui. BATXnXEaJtET. m. d. BachillenjQ, bachiUeriüo. Germlas, i. SATZHXEaiA. f . Parleria inpetuosa. Machüle^ ria, foeuaeidad. Garrnlitas, atis. BAXZBGABA. f. Gopferi. Gatpoíi^y hataeazo. Tieleatas iolas. i batugisas. m. adv. fam. Sèae reflexió, orde bí coQoert. Aé de írompm, & trompa y takga. Idcoqh poaiiè, insperatè. BAU. m. naut. bío. | adj. ialb. BATO- m. BAiuL. BAUPRÉ8. m. nàut. Pal ajagut que sart de la prea. Bmuprés. Inflexus prors inoitena malua. BAfWADOB. m. aot. nàTDoa. BABSIA. f. ant. Trahició. Peloniay traieiony bml•- eia. Proditio, ois, perfidía, ae. BAVAB. V. n. y derivats, babbjar. bAvABO, A. adj. Lo natural y lo pertaayeot à lamra» proviocia de Alemanya. Bévaro, Bava rus* BA VASAIX Ó BA VASSALL, m. ter. bàbàDBBO. BAVBGH. m. ant. xàbbatre. || tonto. BATA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po- BMUi, i. 11 GÍBtat marítima del regnede Nàpols, üaya. Bai», aram. BATA, NA. adj. Lo pertanyent à la ciutat de Bija. Joyeno. Baianus. BATABT. m. Instrument format de tres ó quatre pels eo qoadro sobre dos barras ilargas qne surten i eada cap, y serveix pera portar à brassos mate- rials per edificis y altras cosas. Angarillas, andae, Àoeera, «, gestatorium, ii, tabalatum, i. || Lo del tabernacle pera portar imatges. Àndas. Tensa, ae. firaeiilam. i. BA¥EBOLA. f. ant. àbbllirol. || burinot. 1. BAYETA. f. Drap fluix de llana, regularment de cana de aroplària. Bayeta. Textnm laneum cirra- I, laoeus pannus cirratus. R pi. Se pren per lo dol y draps dels tnmbols. Bayetas, htos. Panni lúgubres. rLuix COM Li BATBTA. fr. Deuots sér una persona BiòU fàcil é inconstant. Yeleta. Imbecíllís. BATETÓ. m. La bayeta mès basta y estreta. Bayttony boqum, Textum laneum cirratum et rude. BAYLE. m. BATLLE. BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera portar recados als mossos del camp etc. iíoekil y en algonas parts motril. Operarioram famulos. BAYLm. v. n. bbgib, GeBiEN4E. BAVNA•i VBBià. BAYBAR. v. a. bantab. BAYNOTS, m. pi. betnots. BAYONCTA. f. Espècie de daga ab lo màneob vuyt pera asseguraria à la boca del fusell. Se dii^ així per havérse inventat en Bayona de Fransa. B(lr^^ yoneta, Sicca, ». BATONETA CAuoA. Se diu do la bayonetit assega-^ rada en la boca del fusell. Bmfoneta oalada. Sicca sclopeto aplata. CALAR LA BAYOFftTA. fr. mU. Propararse pera aoo- métrer ab la bayoneta calada. Entrar 4 la boi^oa^ío. Sioca congredi. BAYONETADA. f. Cop de bayoneta. Bho, grandemente, Multúm, mnltoperò, magne. || Còmodament, com: ja esiioh aà. .iim. Commodè. || Oportunament, com: veniu bè. Opartwui' mentey bien, Opportnnò, apte, per tenpus. t Bastant, com: BÀ ho dóna à enténdrer. BieUf kastamte. Satis, sanè. II De bon gust, com: en tal casa menjan bè. Grandementey bien. Bene. || Ja, com: bè fa preu. Fa, bien. Jam. H Serveix pera concedir ó aprobar lo que altre diu. Bien, Quidem, etiam, utique. || interj. de despreci ab que's dóna à enténdrer que no's fa cas ó nos creu lo que diuhen. Bien^ ya^ Yah. I interj. de enuig ó amenassa. JKm, bien 09(0. Bene, sal est. I De bona gana, com: jo bè bo faria, però temo. Bími, de buena gom, Libenter, oltrò. j| Desprès denepació denota apenas, com: no bè 'm vegerea, qaani vinge** renà abse^fuianae. Àpmum^ na 6in, «i fus, kefe que Yix, statim, m». K imn* irq». MM^^Balm. | Im4 198 BE DICaONARI BE ab lo verb aia, li aamenta la afirmació, com: bè es veritat. Bien. Sanè, profeclò, certè. || Anteposada als verbs ab que*s joota, lo mateix qae certament, com: ell BÈ bo dia. Bien, mrtamenU, segwramente. Certè, eoim veròy eqnidem. BÈ, BÒ. int. Denota amenassa. Bien, bien^ya, ya, Jam, jam. || Denota que à algú li serà perjudicial lo no voler seguir lo consell que se li dóna, com: bè, bè ell se'n penedirà. Bien, bien. Bene est, bene habet. bè cinta HAKTi DBSPBBS OB FABTA. fr. tor. QUC ab k) ventrell ple 's fan miilor las cosas. BE ó MAL ó MiUMENT. Dc qualsevol maera. Bien 6 mal. Bene ant malè, qnoqumqne modo ro habeat, jare, an injuria, qnidqnid eveniat. BÈ TEMPRàT. loC. ant. AIXBBIT, DE BOIf HUMOB. BÈ ó xóLT BÈ LI ESTÀ loc. Deuota quc algú tè me- rescut lo que pateix. Bien empleado, le estd muy hien, Meritó, jure illí accídit. BÈ ó HÓLT BÈ VA. loc. irou. Ceusora la disposició qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza. Heu qnam bene geruntur omnia. BÈ QUE, ó À BÈ QüB. m. adv. Encara qae. Avnquey hien que. Quamvis, etíamsi ABONT VAS BÈ? AHONT MÈS NE s£. TCf. DCUOta que '1 medi mès segur per aamentar lo caudal es fér bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe- cuniam parit. AL BÈ BU3GABL0 T AL MAL BSPBBABLO. ref qne S' CUteU en són sentit literal. Al hien buscallo y almalesperallo. Qoaere bonum, fortisque malnm operiare futurnm. ANAB BÈ. fr. Denota que algun negoci prossegueix favorablement. A buen viento va la parva, andar de ganawias. Prosperè agi. ANAB PER BÈ. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien, mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere. • ABA BÈ. m. adv. Lo mateix, snposat assó. Ahora Ven, esto nipuesto. Agedum, age verè, boc posito. DE BÈ À BÈ. m. adv. Amistosament, de bonàs en ^ h^nM. De bien dbien, amigablemente. Grato animo, libenter, amicè. BE FÈR BÈ MAL NE PBBvÈ. rcf. Dòua à cuténdrcr la gran ingratitnt dels homes qne ordinàriament pagan los beneficis ab malas obrasy danys. Haz bieny gudrdate. Beneficia ingratitndine pensantur. ES BÈ. fr. Bssazon, esjusto. Justum est. ES üN BÈ DE DÈu. fr. fam. Denota abundància de alguna cosa. Bs una bendicion. Largè, copiosè. ESTAR BÈ. fr. Tenir són menester. Estar bien. Af- floere commodis, divitiis, rebns familiaribus nti. || Tenir amistat ab algú. Estar bien can alguno. Optimò sibi cum aliquo convenire, concordissimè cum aliquo se habere. ESTAB MASSA BÈ. loc. fam. Douota que algú abusa del bè que tè, convertintlo en dany propi. El 6ten U hace maL Bona in contrarium vertit. FÉB BÈ. fr. Afavorir. Hacer bien, Aücoi bene face- re, bene de aliquo mereri. FÈE BÈ ALB DiFCNTB. ff. Bocef las AonfOf, exequioi, lmir§let. Jotta facerey aolnra, peragere. FÈS BÈ Y NO FASSAS MAL, QUE ALTBB C0S4 NO*T CAL. ref. Anar à bon fi, que Dèu ajudarà. Al hombreino- centè Dios endereza la simiente. Simplicítas justorum dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvuserit. Fés BÈ Y NO MIRES k QUI. rcf Euseuya que *1 bè s' ha de fér sens fi particular. Haz bien, y no cates ó no mires à quien. Omni petenti indiferenter tribue. LO BÈ LI vB PER UNA CANAL. cxp. fam. Poudera la felicitat de algú, que treu profit fins de las cosas de que semblava impossible. Laperra le parirà lechones. Omnia ei feliciter cadunt. LO BÈ ó 'l mal la SàLUT 1 LA CABA *L TBAÜ. ref. Dóna à enténdrer queia cara denota la salut. El bien ó el mal d la cara sale. In frontibus animi indicia pnelenguntur. LO FÈR BÈ MAT SE PBiT. loc. Hocer bien nunea se fierde: siembra beneficiós para recoger fruto de bwnos oficiós. Metere fractum ot possis, beneficium serè. Qu» bene to fiícies, sempér bene facta manebont. MÉS AVUI SE 8AP LO MAL QUE 'l BÉ. fr. Dóua à en- téndrer que mès aviat se saben las cosas malas que las bonàs. El bien swna y el mal vuela. Mali fama ad- volat cito. MÉS BÈ. expr. adverbial de preferència, lo mateix que abans. Mas bien, àntes. Imó, potius, citius. MÒLT BÈ. m. adv. Fnmcamenk, muy bien. Optimè, mirificè. NO 'S CONEIX LO BÈ FINS QUE ES PERDUT.^IOC. Bl bitn no es conoddo hasta que es perdido. Tunc deniqne bo- na novímus cum amisimus virtutem. Incolumeim odimus, sublatam ex oculis quaerimns. PER BÈ. m. adv. Ab bona intenció. Por bien. Inge- nuè, recte. QUANT TE viNGA BÈ.' m. adv. Cuondo te venga bien. Tum cum erit commodum. QUI BÈ *T farí ó se n' anirI ó se't moribí. fr. Deno- ta lo poch que solen durar los bens de aquest mon, y que 'Is desgraciats perden prompte à qui *ls fà bè. Quien bien te hard, ó se te irà, ó setè morirà. lofausta miseri sors; benefactorem ab sentem ant mortuum lugebis. QUI BÈ fa bè troba. IoC. LO FÉR BÈ MAY SE PEBT. QUI ESTÀ BÈ QUE NO*s M06A. rcf. coutra qualsevol mudansa que*s proposa à algú, si ell creu que no li convé, respecte del estat en que's troba. Bien estd san Pedró en Boma. Marta, si bien estàs, no te muda^ rds. Praesentem fortnnam boni consule. qui't vol mal te farà RÍURER, Y QUIBÈ 't FARÀ PLO- RAR, ref. Denota la utilitat de la correcció que co- miinment la dóna qui estima. Quien bien te quiere te hard llorar, y quien mal reir: quien te dió la hirl te dard te miel. Meliora sunt vulnera diligentis, qnam fraudulenta oscula odientis. Qui te flere facit, te sa- né diligit ipse. SEMPRE ó EN TOT TEMPS VE BÈ. lOC. DCUOta que lo útil sempre ve bè, encara que vinga tart. Buenas son mangas despues de paseuas. M unera quse dantur qoo- cumque tempore prosnnt. TBMRtTOf LOMftUBDÉv.fr. TeBÍT eo casi tolaslas BEA CATALÀ. ooDveniéDcias. Mitar su casa como una colmena. Bo- noram glomi . T BB. Expresió pera iotrodubirse à preguntar al- gOM cosa* T bien. Quid igilur, quid ita. BEABÀ. m. Silabario. Syllabarium, ii. BEARNÉS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent à Eearn província de Fransa. Beamés, fiearnis, bear- neiisis. BEA8SÉS. L ter. maletí. BEAT. m. BEATO. ciiGLAs DB GAT, T CARA DE BEAT. ref. Repreu als bipóeritas. Oms de gato y cüra de bealo. Qui curiós simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe- Tina índoles, BEATA. f. Dona que ab hàbit religiós viu en la eUasora ab regla ó sens ella. Beata, Pia, religiosa foemiíia. || Dona que viu retirada en sa casa, ocu- pantse eo obras de virtut. Beata, Pia kernina. y Dit irònicament de la dona que afecta devoció. Beata, katona, gazmana, gazuiímera. Pietatis, probitatis si- Bolalrix. BEATA PAEiif ERA ó FALSA. Expresió contra las do- oas que afectan virtut y faltan à las sevas obliga- cions. Beata con devocion las tocas hajas y el rabo la^ inm, IntQS nero foris Gato. BEATA 81 l' amor nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA DB 8A1IT AGUSTÍ. BEATERI. m. Comunitat de beatas. Beaterio Piarmn fceminarum sodalitium, domus. BEATERIA. f. La acció de afectar virtut. Beate^ ria,gazmoneriay gazmonada. Simula ta vir tus, pieta- tis simulats facies, frons. BEATET, A. m. y f. d. Beatito, Beatulus. BEATinCAGIÓ. f. La acció de beatificar. Bea» üfeadon, Beatifícatio, nis, in beatorum numero ads- críptio. BEATÍFIGAMENT. adv. m. teol. Ab visió bea- tifica. BeaUficamenle, Beatificà. beatífic AH. V. a. Declarar lo Papa qne algú gosa de Déu, y se li pot donar cuito. Beatificar, In beatos referre, adscribere, in beatorum numero col- locare, beatorum honores alicuidecernere. BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado, Beatus, in numero beatorum reia tus. BEATÍFIGH, ca. adj. teol. Lo que fà benaven- larat. Beatifico, Beatificus. BEATILLA. f . Espècie de (ela fina y clara. Bea- fíAa. Tela lintea tenui filocontexta. BEATÍ88IMy A.adj. sop. Beatisimo. Beatissimus. II Tractament que's dona al Papa. Beatisimo. Beatis- simos. BEATITUT. f. Tractament que's dóna al sumo FoDtífice. Beatitud, Beatitudo, inis. y benaventuraii- BA. I HIPOCRESIA. BEATO, A. adj. Felís, ditxós. Beata, Fèlix, beatus. II Lo sirvent de Dèu beatificat pel summo PDoUfice. Beato, Fèlix, beatus. jj Qui s' exercita en obras de virtut. Beato. Pius, religiosus. || Qui afecta éofwA, MealOf btaUm^ gasnimo. Simakte virtiitis BEC 199 ostentator, pietatis larvam induens. || Qui porta hà- bit de religiós sens regla fixa, ni víurer en comuni- tat, y també qui viu retirat. Beato, Pius, religiosus. BEATtJTXO. m. iroo. hipòcrita. BEAUMONTÉS. m. Eo los partits que hi hagué antíguameot en Navarra, qui seguia lo delcondesta- ble D. Lluís de Beaumoo, cap principal de aquesta facció. Beaumontés. Bellomootanus, i. BEAU808. m. pi. Los habitants de Beausa, pro- víncia de Fransa. Beausos, YadicasJes, ium. BEBEDis, SA. adj. Bo pera béurer. Bebedizo^ bebedero, joolable, Polabilis. BEBfiBOR, A. m. y f. Qui beu mòlt, Bebedor. Potator, poior, is, bibax, acis. BEBED0RÀ8. m. aum. Qui beu ab excés. Bebe- dor, beberron, Mullibibus, i. BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca, embocadura. Sa por, is. BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens. BEBÍ. m. Tela de cotó que 's fabrica en Alepo. Bebi. Tela gossypina ex Alepo. BEBOTEJAR. v. a. fam. Béurer sovint. Bebor^ rotear, Potíto, as, frequenter bibere. BEBOTEJAT, DA. p. p. BeberroUado, ?oiUiiQB. BECA. f. Insígnia, faixa de pany o que usan los col•legials sobre de la cota ó mantó, encreuhada pel pit y penjant per las espatllas. Beca. Trabea, ae. || Plassa de col•legial. Beca, GollegaB dignitas, munus. BECABUNGA. f. Planta indígena que à mès de la propietat pectoral tè la antiescorbútica. Verònica^ becabunga. Verònica, beccabunga, sb, BECADA, f. Aucell de passada, menor que la perdiu, pardo, ab picbs lleona ts, negres y blanchs, bermellenchs per sobre y mès clars per sota ; '1 bòch llarch y la carn mòlt gustosa. Becada, chochaperdií^ pitorra, gallina sorda, Rusticuia, ae, gallinago, iaia, rústica perdix. li ter. La inclinació del cap envers lo pit quant algú 's và adormint. Cabezada, Dormitan- tis nutatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is auceila. ^ vells portan als del niu pera criaries. Cebo de pdja^ ro. Esca, se. BECADA MARINA. Aucell dc color uu poch mès par- do que'l de la Uebra, camas Uargas, bèch mòlt prim y un poch encorvat. Zazapito, chochaperdiz marina. Rusticuia marina. BAIXAR LA BECADA. ÍT. Rébrcr socorro, particular- ment si es repetidas vegadas. També s' usa ab lo verb. ESPERAR. Venir el cuervo, Alimoniam accipere. BECADELL. m. Aucell mòlt semblant à la beca- da, però mès petit. Àgachadiza, chochin, y becardon, p. Ar. Perdici similis avis. BECAR. V. n. ter. Inclinar lo cap envers lo pit qui s' adorm. Cabecear, dar cabezadas, Gaput inflec- tere, somno gravari. BECARIA, f. ant. carpíisseria. BECARRADA. f. picada. BECAYNA. f. BACAINA. BECAYRE. m. ant. mús. bbquadeo. BEGEROLA8. í. pL GAITA. t. •■ Dicaoiuüu BBL II. En los imens éw pessas iDès llargas qee amplas, de la matna naturalesa qne la banya, y acempanya la boca pera agafar lo menjar y demés usos. Pico. Rostrum, í. | met. La extremitat de al- gVMs cosas, com de la capa, mantellina, ete. Heo, Rostrom, i, àpex, ieis. 0 hò broch dels gerros, por- ros etc. fico, Rofftrum, i. fl mei. La boca del bome. Pieo. Os, oris, baoca, «b. I locn. «fecH k ftÈoB. m. adv. ant. caeí i oiti. BBCH DE AüVGfl. fnstromeat de cinirgia, dit així per la figura. Pico de ànode. Instrimentnm cbirargicom anatis os refereos. IriNm M GMMrrA 6di«rüa. Instrameot de brogia, dit així per la figura. Htède §rtiUa, itraMa. Strom^ bOiOflS, i. II AOVLLAS MK ?ÀBVOft. BàcH DB PàRDiL. Instrumeut de «írargía, ÚH aix p0r la figura. Pico •de gmrion. Chirargicom iiistra- menlam passeris rostram referens. lÉet toBooB ó roll. Qai ab iacílital se denta en- gafvyar, 6 drà le ^foe bavia de tenir reservat. Pico amarillo, boquimueUe, laeantas, inexpertns, nmplex. «ÉMtBa bo*eftocB hi. bécr. fr. met. Sér perspíeàs y difícil de enganyar. Temr toknUlos ófitrroM», na (ür d» pioo mnariHo. EamnoMB naris esee. «tO^ HR BiOH. fr. nck^k. «0 fWiiR«0VdMkoR. fr. I9a lenir shie nengRR. IVb tiMr nm i^ ímfM 4 jndo. Molta com ttínarís trltmAs i/n no «'ni oAiaor lo «teev «R. ifccR, étfim só'DVL RftOB ntoc&T loc. mel.4am. DeaotR que algú tè experiénoia pera «o deixarse enganyRr. Ith m mmno^ikdo. iPimnae qvíeB^ eon h Mketn (««Mim? Ms ne bardi? iNNiTiüu *L BÉGR. loc. ttel. BmkBf algtttta eem i d|gA*tRtfteq>lícada,^ae Tes H ceste de eirtóndrer. MT d ni/emo «hm ornà bm mamaéti, Pra9|)aratan iViÉ«fliesi«iAibere. | MmAiL•iHABnstAt. Mwmni DRL RÉoR. fr. net. fetm. Fér dir ab RMRya ^ài%é'lo que w vctfa. i^Rsor el dfnw «fe peeado, As- ttflia Rlíqirid ab nliqne ektorqnere. BECO. m. FONDISTA. WJNLMl.^. R. ant. lABAxuR. VKBlRi. m. Espècie de cotó que to de LlefRRt. RMWRVl. OossipíRQm, 4. BEDELIÓ. m. Goma-rebina de ocAer •gris, de RR tM 'regeoch 'nAts -6 ménos Iransparent, tiaMRt dOnfpRCla; de rr 'dlor de ním mès 6 Riénos percep* tíble, de Ra^R* >RmH mòH Rmarcb. Bedélio, 9edcA[H> nRÉi 4. BEDOLL Ó BEDULL. m. •AiROOtt.. MOMAnM*. m. pi. Iies àrabes seclariB 4e àR. RmMmm. Redoínl, oriim. BEELFEGOR. tdol dels Madiafnita y 'laalritta. Beelfegor. Reeiphegcn*, is. || nkro. BEELZEBUB. m. Dèo dels FiUsIeRs y ftlumg dels dimonis. Belcebú. Reeliebob. ni8| hidibriRm, íi. vÉa MVA ó BBPAS. tr, Rnrlarse. Mofar, eetemmer, befar. Irrideo, es, illado, is. BEFABERiL m. y BefamI. m. Lo tercer signe de la móaiea. Be-' fami. Tertiom mosíc» signnm. V. a. FÉa BBPAS. ▼. r. ■OFAISB. BEGUDA, f. Qualsevol licor pera bénrer. 99\nia, patio, nís, potQs, os. II L' aliment qoe solen pén- drer los traballadors de la terra entre V esmoraar y '1 dinar. ÈocMdillo y b^da. p. Ar. Anteprandinm refrígeriam. || met. Mala notloia. Tr&goy jarope. Amaràs calix, haostas. BEGUt, NA. m. y f. Secta berética, qRe entre altres errors assegnmYR q«e en aquesta vida se podia arribarà tal perisocié, qne s' obtingvésla impecabilitaty sens obligació de obebir é oíngà. Aptregoé en lo sigle tn y la condemnà Clement Y, B^mn. RegRÍRRs, i. | Nom derivat de Lambert Re- gne qae en IW ffandà nna oomonittt de donas retíradas sens ningnn vot solemne, y són lo DMteix qne beatas. Beguma. Regoina, te. BíBMJT,BA. p. p. Behido, RibiRiS. BRU RBOIIT. m. BOttATXO. BEHIR. V. n. ant. obbhir. «BnaOA. f. ter. bopa. BEL. m. La ven de las ovellas, cabras y b»líar semblant. BaUdo. Balatns, us, bee. OTfÍBdi, to prim, clar y violent de la campana. Jïniiyintfti. ào»- tvssonos. wmLAm n. p. fam. ée dRM. AoM, mkela, RRxa* betba, ae. BEUUIABQRJÍ. m. Trepant aè Rn mànooli en figora de semicf ronl, ab nna empmyadnra en t{iie s' apoya en lo pit. Jtfèí^. Arooato manabría terebra. BELADOR, A. m. y f. Qai bela. Balante, Ra* lans, tis. BELAR. V. n. Fér bels. Mir. Ralo, w; y qnail en ab freqüència. BMmr. Ralito, as. . f, ant. y f. ant. bbllbsa. BELETA. n. p. fem. de dooa. ImMüm, beliUm. BKzabetha, as, IsabellRla, as. BÉLGICH, CA. adj. Natoral de M^oa. Belge^. Retgions, belga. BELIAAL. m. ídol dels Hünivítaa ó fiidónis. Ja- lieA. Bellia, as, beliial. BELITRALLA. f. ant. Gonjunt de pobres. iPoòre- terÜL. Mendioor«neopía,paQpero moliitndo. ||Gon- JBBt de piensoa. Picaresca. Improborum, nebalo* nnm coetns. ■BJnuRRfBKTfe adv. m. Jtokít^ando, ean «un- éigaea. Mendicítar. BELTTRARIA. f. ant. Mendicitat. Gailofa, men* digaez. Mendicitas, «tis. BBUTBE. m. Yil, dolent. Belitre, fmboH, fdoaro. Balatro, nis, improbos, i,'bomo tressis. I ant. Pobre, vagamudo, que deaaaa caritat aona neeeasitat. Qa* UaAM4iMlMk éÉiffw. Rtoidirw niiinwMliM «. BELL CATALÀ. BEN 201 V. n. aat. Demanar caritat los vagamuodos. Gallofar, pordiosear, Mendícato viverOi sorbillo victitare. BELL, A. adj. Hermós, boDÍch, primorós. Bello, Bellus, pulcher, venastus. || Bó, apte, à propòsit. Be- Uú. Aplus, idoneas, commodos. || Excel•lent, com: BEU. enteniment. Bello, Prsestans, eximíus, praecla- ras. I Mòlt ò gran en sa línea com, un bell tros, ona BBLLi estona. Bello, Magnus, multus. || Agrada- ble. Beilo, agradable, elegante, Goncinnus, venustas. I S* usa pera donar mès forsa à la expressió sin- golarisant la cosa, com: estar à lasBixi vora, al bell cantó, etc. Mismisimo. Ipsemet. || Net, pur, clar, eom: aygua bbllí. Limpio. Purus. || iron. com: bell estafa. Bello, bueno. Pessimus. BBLL ACUDIT, expr. írou. Linda grada, que gracial Qoambellèl i BBLL ULL. m. adv. A bulto, sons pesar, mesurar Ai contar. A o/o, d buUo. Nullo pondero, nnlla men- sura, prudent! aestimatione. àLBBLL DEVAiiT. m. adv. PrenU por frenU, d la witma frente. Ex ad verso, é regione. HBTBXBÓ POSAB EN BELL. fr. aut. Posareu clar. Poner m Hmpio 6 en claro, Apertum perspicuum reddere. pn SL BELUL CAEA. m. adv. Por su bella cara, Im- meritò. BIUAOABIENT. adv. m. Picaramente, bellaca- fnmüe. Sabdolè, nequiter. BBL•LAQO, CA. adj. Dolent, pícaro: s' aplica à ías personas y à las cosas. Bellaco. Pellax, pravus, fersalQs. \ Bellaco, Astutus, callidus. BELLACÒ, NA. m. y f. aum. Bellacon, bellacoiul•• zo, Improbissímus, pessimus, nequissimus. BELLADONA. f. Herba ab que las damas italià- nas se pinta van la cara. Sas tavellas són venenosas. BeUad^na, belladama, Belladona, se, solanum le- thale. BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa línea. Bdíamente. Bello, pulchrè, egregiè. BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaquería, be^ Hjuada. Yersutia, vafritia, se. || Astúcia, sagacitat. BeUaqueria, Yersutia, soler tia, se. rt% BBLLAQUBEUs. fr. Belloquear, pkardear. Fia- gitiosè, snbdolè agere, vivere. BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Mellaeuelo. Mers, astutus. BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fà la fira de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrum, i. || En Barcelona fira de roba vella que*s fà tots los dias en lo passeig Nou, ò de S. Juan. BaraUllo, Locus nbi scrata venalia fiunt. i. f. ant. y f. Hermosura. Belleza, y beldad. Sols se dia de las donas pera ponderar sa hermosura. Polcbritudo, inis, venustas, atis, lepos, oris. || Pri- mor, elegància. Belleza, Elegantia, ae, pulchritudo, inis. I Abundància. AbunL•ncia, bendicion. Copia, se, largitas, atis, abundantia, se. || Adorno. Omato, be- Uera. LepoSyOris, nitor, is, ornamentum, i. TOKO I. DIR BELLESAs. ff. met. Parlar ab gràcia. Decir 6«- llezas, Goncinnè loqui. BEL-LIGÓ8, A. adj. L' amant de la guerra. Be- lieoso, guerreroy marcial, fiellicosns, belliger, pugnax. BELLÍSSIIMI, A. adj. sup. BelUsimo, Pulcherri- mus, venustissimus, elegantissimus. BELLissiMAMENT.adv. m. Perfectíssimament en sa linea. BelUsimamente, divinamente, grandemen- te. Pnicherrimè, perbellè, divinitús. BELLOR. f. ant. BELLESA. BELLOTA.f. ter. aglà. 1. 2. BBLLOTA MARINA Ò DE MAR. COUXa qUO tè dluS UU peix, espècie de ós tia de mar. Bellota marina, bala- no, folada. Glans marina. PLEGAR, EECULLIR BELLOTAS. Bellotcar, rCCOgCT bclUh' tos, Glandes colligere. BELLOTER. m. ant. Arbre que fà beliotas. #0- llotero, glandifero. Quercus, us, glandifer, i, arbor glandifera. || m. ant. Qui cull ò tracta en beliotas. Bellotero, Glandarius, ii. || Lo temps decullirlas. Be- llotero, Glandium seges, tempus. || L' alsinar en qae s' engreixan los porcbs. Bellotero. Quercetum, i. BELLUGADISSA, f. Multítut que's mou à nn mateix temps. Hormiguero, hervidero, EbuUitio, nis, aeslus, us, atfiuentia, «e. BELLUGADORi A. m. y f. bíllugubt. 1. BELLUGAR. V. n. Posar en moviment alguna cosa, y mès pròpiament la multitut de gent ó ani- mals. També s' usa com recíprocb. Bormiguear, bu- llir, rebüllir, remecerse. Formíco, as, scateo, cieo, es. BELLUGO, f. BELLUGADISSA. || ter. BBLLCGUBT. !• II Peix bermell ab clapas negras que vola per algun espay. Milano, Milvius, ii, milvus, i, milvago, inis. BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta ò revoltosa. Bulle bulle, argadiHo,zarandillo, ardiUa, Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus bomo. || Las ametUas de la arracada, ditas així per causa del mo- viment. Almendra, perilla, Adamas amygdali figuram referens. BELLULL. adv. ant. A uD, à discreció de algú. A ojo, Alicujus arbitrio. BÉLUA. f. ant. BÈSTIA. BÉM. adv. Lo mateix que bí mb: Bien me. Benò mihi. BEMOLL, m. Tercera propietat de la música, quant comensa per la clan de re fa ut, y es una mit- ja veu entre 1 punt à que s' aplica, y ï antecedent: se diu així perquè sona mès suau. BemoL B moUe. II mús. Una b que denota que la veu déu baixar mítj punt. Bemol, B moUe. BEMOLLAR. V. n. mús. Fér bemolls. Abemo- lar, Yocem semítono demissam edere. BEMOLLAT, DA. adj. Lo que tè bemolls. Bemo^ lado. Multiplicata. B molii constans. BEN. adv. m. Que s' anteposa al adjectiu y li dóna forsa de superlatiu, com: bbn sabi. Bien, muy, Maximè, valdè, admodum, apprimè, longè. U Lo ma- teix que BÈ com: BEN segur etc. Bien. yaldè,perquam Í7 m BEN DICCIONARI BEN BEN AFORTUNAT, DA. adj. Ditxós, fclís, aforlunat. Bienavenlurado, afortunado, Forlunalus, felix. BEN BÈ. adv. m. Muy bien. Optimè, egregiè. B£N FÉT. loc. ab la qaal s' aproba alguna cosa. Sien hecho, bravo^ escelenU, Pulchrè, beoè, recte. BEN DAJA. iot. que expressa desílj de algun bon 9uccés. Bien haya, feliz^ dickoso, Felix. BIINA. f. VENA.. BENA DE FEREo. ant. La llauna de las rodas dels carruatges. Calce, calzo, Conlus, i. BENAURAT, DA- adj. ant. benayentubat. QJBNAUYEANSA. ant. benayieansa. QSNAVIIÏNIR• m. aul. bè, utilitat. BENAVENTURADAM^Orr. adv. m. y «f»iAVENTURO«A]lf£NT. adv. m. Ab felicitat. Bienaventuradamenle, felizmente, dicho^amenU. Felíci-* tàf , fauQlò, íortunatè. 9í;naví;nturan8A. f. U glòria del cel. tíe- navmtüranaa, Beatitudo, inis, glòria, se. j] Felicitat, prosperitat. Felicidady dicha, [ortuna^ biemventuran^ %(u Eelicitas, atis, fortuna, se, res secunda. J pi. Las vuyt, felicitats que manifestà Cristo als seus deixe- Vli^* Bitnftxeniwanzas, Beatitudo, inis. «ENAVRUrrUHATy DA. adj. Qui gosa de Dèa en lo cel. Bienaventurado, Beatus, coslestis. Q Afortu- nat, ditxós» felis. lA^nawntwrado^ afortunado, ventur 9Q$o, Fortunatu3, felix. || iron. Massa senzill, ximple. BifmveüburadOf bandito» Simplex. BPHAVSNTUmdM, A. adj. ant. bknavbiitueat. BSNAViRANSA. f. ant. bbnavbktubaasa. BENA VIRAT, DA. adj. ant. y BISiAYVBiTURATy DA. adj. ant. BBfAVSNXURAT. 9ENGiI..f. Planta que's fà entre 'Is blats, de fuUas petitas y tendras, mòlt gustosas pera menjar com Msiam. Colleja, Siivestris lactuca. BraiDAR. ¥. a. «At. BNVENAft. BKNEDlGGIÓii f. La acció y efecte de benehir. Büí^cion. Benedictio, nis, benedictum, i. || Acla- ■laciò festiva. Bendicion, Acclamatio, nis, plausuSfUs, DONAB LA BENBDicaó. fr. Beuetiir ó desitjar tot bè k algú. Mchar la bendicion. Benedico, is, fausta pre- cari. II met. Abandonar algun negoci. ScL•r la bendir cim. Yaledico, desero, is. ■8 UNA BBNEDicaó DE DÈü. ff. Poudera la abundàn- cia de alguna cosa. Es una bendicion, Faustè, abun- dà, feliciter. PBüTT DE uaBDiGció. Fill de llegítim matrimonL l¥tt(o de bendicion, Filius legitimus. DENEDIOTA. f. Herba. Valeriana, j] farm. Con*- fecció de herbas y arrels purgants mesclada ab mel. Benedicia, Benedicta, ai. || Nocturno del reso en ala- bansa de la Mare de Dèu. Benedicta. Benedicta, ae. BENEDICTÍ, NA. adj. Lo que pertany al orde de sant Benet. Benedictino. Benedíctinus. BENEDICTINA, f. Orde de sant Benet; es anti- qnísima y està dividida en mòltas congregacions. Benedictina. Sancli Benedictí, benedictinus ordo. || Monja de St. Benet. Benedictina» Ordinis benedic- tini monialis. BENEFACTOR, A. adj. Qui fà bè. Bieníécchor, benéfico. Benefactor, beneücus homo. BENEFICÈNCIA, f. La virtut de fér bè. Benefi- cència. Beoiücentia, se. || Liberalilat. Liberalidad^ be- neficència, largueza, Largitas, liberalitas, atis. BENEFICENTiSBM. A, adj. sup. Benefifienli^k- mo. Beoefícenlissimus. BENÉFICH, GA. adj. benefactor. BENEFICI, m. Favor, mercó. Beneficio, Bene^ cium, li, benefactum, meritum, i. D Lo b^ que's reb. Beneficio, Benefactum, i, beneficium, ii. || Adob de las terras y plantas. Beneficio. Cultura, as. [| Profit^ utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo- dam, i. II Adquisició de empleos per medi de diner. Beneficio, Muous pecunia obtentum. Q Cessió de crè- dits per ménos de sòn valor. Beneficio. Sors, cea^us venditio minori pretío. || Dret de algú per Uey ó prir vilegi. Beneficio, Benefícium, ií, jus lege vel privile- gio datum. II La entrada ó producte de alguna fun- ció à favor de algú. Beneficio, Beneücium, ii. |1 Deitat que adoraren los pagans. Demócrito oo regoneixia altre deitat que '1 benefici, y la pena ó traball. Be- neficio, Beneficium, ii. || Lo dia de funció drao^lica mès personal, y lo que produeix, que 's coocedeij^ per torn als cantors, actors, maquiíustas, etc. Benefi- cio, Benefícium, ii. || cohpdls; lo de las ordes mili- tars que per són petitíssim valor s' arrívà à «oir é incorporar. Se deya compuls per que pera serviria's compel-üa als religiosus. Beneficio, Beqefioiom, ii. BBNEFiGi CURAT. Lo quo posscbeixeu los rectors, 6 Is que tenen cura de ànimas. Bet^eficie curadOy cw- rodo, Parochi beneficium. BENBFiGi ECGLBsiisTicH. Càrrech ú ofici en la igló- sia, que's confereix canònicament, y s diu simple perquè no tò obligació de cuydar de las ànimas à diferència del curat ó rector. Bemfhio ecle^iéistico. Ecclesiasticum benefícium. BBNEFiGi DE CESSIÓ, com. Dret dels acrehedors so- bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio (ia eenoi», Cessionis beneficium. BBMEFiGi DE INVENTARI, for. Heréucia 6 aoceptació de ella ab benefíci de inventari: de bmkIo que no s pót obligar al hereu à pagar mès dMtes de lo que permet la herència. Beneficio de mvcníorío. l•laeiredi- tatis aditio,jure debita supra eam ooii eihibeadi. benefici de patbonat. Benefíci que '1 dèna algun particular per dret de patronat. Benefoio dej^irana- to» Beneficium juris patronatus. i BENBFici. m. adv. i favob. BENBTICOAIHUly A. m. y t Qoi beüefícla. Ke- neficiador. Benefactor, is. BENEFICIAL, m. Pertanyent al beftefíeiec- clesiàstich. BieneficiaL Beaefioi^iqs, ii. BBiBPiQlAB• v. a. Fèr bè. Beneficiar, Benefa-* eio, is. II Millorar una cosa, férla fructificar. Benefir^ dar. Colo, excolo, is. || Yèndrer e» benefici ó à profit. Vender d buen prem. Gommodò, utililer vendere. BENEFICIARI^ A- m. y f. Usufructuari. Bemf- dario. BenefioiariíiB, ii. BEN CATALÀ. BEN 203 BENEFfGIAT, DA. p. p. Beneficia'ENTURAT. [j m. ximple. Babo, sandia^ madorro. Simplex, icis, stoUdus. BENEIT DEL CABÀS. ScnzIll, de pocb alcans, innocenU Bendito , bienaventurado. Candidus , simplex. d De geni apocat qne*s presta fàcilment à tot quant se vól fér de ell. Jtum lona, Pasillanimis, parvi, animi. BENEYTERIA. f. Senzillesa mòlt gran. Sencillez^ Simplicitas, atis. BENEYTtssiHl, A. adj. sup. SenKíIlíssim. My sencillo, senciUisimo, Símplicissimus . BENFER. V. a. ant. beneficiar. BENFET. m. ant. benefici. BENGALA, f. Regne en las Indias. Bengala, Gangetica tellus, bengale regnum. || Golfo de dit nom. Bengala. Sinus gangeticus. BENIFET. ro. ant. favor, benefici, prosperitat. BENITEYT, A. adj. ant. Afavorit. Favortddo, Protectus, fautns. BENlGN^MEltT. adv. m. Ab agrado. BenigMh' mente. Benigne, comitèr, humanitüs. BENIGNE, A. adj. Afeble, agradable. Bmtifko. Benignes, comis. ||?iadós. Benigno, propicio, plado^ so. Humanus, pins, lenis. || Trempat, suau, apàci- ble. Benigno, Benignus, gralus, beneficus. B mel. BENEYT del CABÀS. BENIGNtSSIM, A. adj. sup. Benigni^mo. Be- nignissimus. BENIGNÍSSIMAMCNT. adv. sup. Benignisima- mente. Benignissimè, perhnmaniter. BENIGNITAT, f. Afabilitat, agrado. Benignidad. Benignilas, comilas, atis. || Pietat, humanitat, con- descendència. Benignidad, Benignitas, humanitas, atis. II met. Suavitat, temperament de la estació. Benignidad, Benignitas, suavitas, atis, temperies, ei. BENINGANI. f. Fruyta que 's troba en la badia de sant Agnsti, y es de la magnitut dé una llimona, roja per fora y mòlt estomacal. Beninganio. Benin- ganius, ii. BENTVOLENSA. f. ant. BENEVOLÈNCIA. benjamí, n. p. de home. Benjamin. Benjamí- nus, i. II met. Lo fill ó persona mès amada, per alnsió à Benjamí fíU de Jacob y de Baqnel. Benja- min, Benjaminus, i. sér lo benjamí de ALGí^. fr. Sér preferit en la es- timació. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om- nium carissimum alieni esse. BENJÜHI. m. Goma pudenta, asafétida* que 's creu destil-larse del lasserpici. Benjuí, asafétiL•. Làser, is. [] Espècie de goma ó resina excel-lentque vé de las Indias orientals, de la qual diu Terreros havèr n'hi tres espècies totas diferents de la asafétida. Menjui, benjui, Benzuinum, i. BENPABLAT, DA. adj. Qui parla cortesament. Bienhablado. ürbanus, comis. BENS. m. pi. Hisenda, patrimoni, riquesas. Con- veniencias, bienes, haberes. Copia, üh, bona, commoda, orum, res, ei. BÉNS ADVENTIGIS. Los quo adquiroix lo fill en la pàtria potestat. Peculio, bienes (ídventicios. Peculium, ii, bona adventitia. BÉNS CASTRENSES Ó QUASI CASTRENSES. LOS que S* adquireixen per la milícia ó la toga. Bienes castren- ses ó caü castrenseg. Bona castrensiai anl quasi cas- trenna, easiraue pecaÜniD. 204 BEN DICCIONARI BER BÉNS DB FORTUNA. Bieties de fortufuiy ó temporales Fortaita bona. BÈFTSDBL couú. Los qae pertanyen à un poble. Bienes concejiles. Reipublicae proventns, poblicaD possessió- nes. BÈifs DEL piscH. Los qoe pertanyen al Rey. Bienes delfisco. Ad fiscnm spectantia bona. BÈrrs RSPiaiTUALS. Los que pertanyen à la salat de la ànima. Bienes espirituales. Bona spiritualía, sn- pernataralia. BÉNS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo domini directe, concedeix ab ells V útil à altre, pa- gantli algana pensió annaal. Bienes forenses. Foren- sia bona. f BBNS GiNàNGiALS. for. Los adquiríts durant lo ma- trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonioparta. BÉNS AGUTS T PEE HAVER. for. Los adquirits y 'Is que 's poden adquirir. Bienes habidos y por h(ü>er. Adqoisita et adqnirenda bona. BÈNS IMMOBLES, for. Las fíncas. Bienes immuehles, hienes raices, bienes sedientes, hienes siUos, ósitos. Stabilia bona, immobilia, res, ei. BÈNS LUBRES. for. Los que no estan vinclats. Bie- nes lihres, Immunia, libera bona. BÈNS MOBLES, for. Los adomos de casa. Bienes muehles, Mobilia bona, sapellectilia, ium, mobiles, moventes res. BÀNS MOSTBBNGHS. Los quo per no tenir amo co- negut, s' aplican al príncep. Bienes mostrencos. Ya- cantia bona. BBNSMOVBNTS. aut. BÈNS MOBLES. BÀNSPARAFERNALSÓ PARAFRBNALS. LOS que pOrtala dona al matrimoni fora del dot. Bienes parafemales óparafrenales, Parafernalia bona. BÈNSPROFECTiGis. for. Los que adquireix lo fill en la pàtria potestat ab los de sòn pare, ó que li venen pel sèu respecte. Bienes profecticios. Profeclitia bona, peculinm, ii. D Los que podia retenir y gosar à part la dona à diferència del dot y béns parafer- nals. Bienes profecticios, Receptitia bona. BENS SBHENTS. aut. BÈNS INMOBLES. BBNS VACANTS, aut. Biencs vacantes, BÈNS DB BBBBLLBS T ENEMicHS. aut. Gcrt dret físcal. AB BENS T PERSONA, expr. fam. Pera significar qoe algú concorre ab sos béns y persona per algana co- sa. Con mi real y mi pala. Rata parte et labore. BEN8TANT. adj. benestant. BENVINGUDA, f. La enhorabona que's dóna al que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad- ventu gratulatio, fanstus adventus, accessus. BENVINGUT, DA. adj. Qui arriba felisment ahont se desitjava. Bienvenido. Feliciter adveníens. BENVI8T, A. adj. Qai té bona fama. Bienvislo, hienquislo, bienconceptuado, bienopinado. Omnibus ac- ceptus, gratus. probalus. BENVOLÉNCXA. f. ant. BENEVOLÈNCIA. BENVOLENT, m. Qui vól bè. Bienqueriente, Be- nevolns, benevolens. BENVCMXBiaA. f. ant. benevolència. BENVOLER. m. Amor, carinyo, afecte. Bie^U' rer, Dilectio, nis, benevolentia, se. D v. a. Voler bè. Apreciar, bienquerer, ^Estimo, as, diligo, is. BENVOLGUT, DA. adj. y BENYVOLT, A. adj ant. Apreciat, estimat de tots. Biinquisto, hienqueridoj hien amado, Omnibns carus, acceptus. BEQUADRO. m. Accident de la música que ft natural lo punt que era bemoll ó sostingut. Beatcén Bequadrum, i. BEQUINOT. m. ant. Naranjo, hobo, simpkm, Plumbeus, ei, stupidus, i. BERA. Pretèrit imperfet. ant. Rebia. Bedhia, Be- cipiebat. BERBENA. f. Herba medicinal comnnmeDt dl una sola cama quadrangular, las fnlias de dos m dos à trets encontrat^, las flors de un blau purpém al extrem, ab quatre llavors Uargarudas, foroMl una panolla de espiga s. Yerbena. Peristereon, ei, be^ bena, a3, sagmen, inis. BERBERÍ, NA. adj. BERBEBISCH. BERBERIA. f. Costa de Àfrica. Berheria. Barblr ria, ie. BERBERÍS. m. Espècie de esbarser; lo fmyt séi uns grans semblants als de la magrana, y 'I sachM eficàs contra las febras ardents del mateix ooa. Àgracejo, berber is ^ arlo, y berber o ó berber os. p. ir. Oxiacanlha Galeni, berberis, is. || Lo fruyt deelL Agracejina. Berberis fructus. || Confecció feta ddl fruyt del berberis. Bérbero^ berberis. Confectio ber- beris fructus. BERBERISGH, CA. adj. Nataral de y lo (pi pertany à Borberia. Berberisco^ berberi. BarbarisoiBi barbaricus. BERBITZ. f.ant. OVELLA. BÉRBOL. m. vÈRBOL. BERBOLÓ8. adj. ant. verbolós. BERGANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata, etc. que's fà rosegar à las criaturas quant ban de posar la dentadura. ChupadorySolvito. GrepitacaliUB, i, crepundia, orum. BERENA, f. BABENA. BERENADA. f. BARÈNADA. BERENAR, m. y v. n. barenab. BERGAMOTA. f. Espècie de pera rodona, de pell aspra, però de excel-lent qualitat. BergamtM* Pirum bergomium. \] La perera que las fà. Bergm»' U. Bergomia arbor. (| Tabaco, pomada y altras cosís incorporadas ab algunas golas del snch ó essència debergamola. Bergamola. Succo bergomio condiUua perfusum. BERGANT, A. m. y f . bargant. BERGANT ADA. f. piLLiDA, picardia. bergantí, m. Nau de dos arbres y vela qw* drada. Berganlin. Mioparo, nis, viburna, ae. BERGANTINET. m. d. Bergantinejo. PhasíllB- lis, i. BERGÍNIA. f. ALBERGÍNIA. BERGINIERA. f. ALBERGÜIIIBA. BER CATALÀ. BES 205 m. y BEBITJ», m. Pedra preciosa transparent, de nn vert baix. Benlo, BeryUos, i, hiacynthizon, entis, acroides, is. BERIUÀ. m. Sectari de Berilo bisbe de Bosra en Arébia; deya qae Gristo no bavia tingat sòr de al- gnna sabstància personal, fins qae vingué al mon y que no tenia divinitat, sinó en quant lo pare habi- tava eo ell, aniquilant la personalitat del fill. Ningú 1 pogaé convèncer sinó Orfgenes que li feu confes- sar la fé; encara que sembla no deixà del tot la he- retgia, puix en un concili que hi hagué cent anys desprès, se troban alguns canons contra ella. Beri- hemo, Beryllianus. BEBILIANA. f. Secta de Berilo y lo pertanyent àella. Beriliana. Berylliana, ae. BEHLA. f. ESBERLA. BERLINA. f. CoLxe de dos assentes, dit així per qae vingué de Berlin. Berlina, Rheda, «5. BERJAULA. f. TONTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA. LINGA. f. nàut. PERXA. BERBIELL. m. Roig mòlt encès. Rojo, hermejo, Pu- nicus, i, rubeus, ei. |] Dit dels ulls encesos per causa del vi. Emcandilado, encamizado. Oculis scintillatus. BERMELL CLAR. Lo quc uo cs mòlt pujat. Rosillo, Sobroíos, snbflavns. pi!iTAR Dl BERMELL. loc. Emhtrmejat, embermejeeer. EabefaciOy is, rubrum reddere. Tot., colapbns, i. BESGCHJJks. m. aum. Gran bescoll. Gran pes- eMMa. Genrix torosa. WBBOOíUmBàMm V. a. Bar pmozimes. Gervícem perMlIlftf• BESGOLLUT, DA. adj. Qui tè mòlt groS lo bes- coll. Peseozndo. GoUo torosus. BESGOMPTARBE. v. r. Equirocarse en lo con- tar. Errar la cuenta. In sapputalionibus erraré. || En- ganyarse, eqnivocarse ab alguna altra cosa. Énga- narse, eqmvotarse. in aliqna re erraré, labi, falli, decipi. teSCXniI^AT, DA. p. p. Srrado. Erratus. BEBOOM^TE. m. Equivocació en lo contar, f ra- bàtuaUa^ yerro d$ cmnta. Galculi, computationis, aappntationis error. I met. equivocació. Q Lo que's fà maliciosament en un compte. Gabarro. Supputa- tionis vitium, fraus, dolns. BESGUYT. m. Pasta de farina, ous y sucre. Biz- eoeko. Dulciarius panis. || p1m?ol. B galeta. H adj. besguttat. BE8GUYTADA. f. Sopa de bescuyts ab llet. Biz- eoehada. Laclea oífa ex dnlciario pane. BESGUYTAM. f. Provisió de bescuyt. Pan tica. Biscocti panis copia. BESGUTTAR. V. a. Recóurer lo pa pera que 's pnga conservar millor. Bizcochar. Panem biscoquere, iterum, denuò coquere. flnSBGUYTAT, DA. p. p. Bxztochodo. Biscoctus. BEBGUYTELLA. f. Espècie de rosquilla de dos ovals units quasi en forma de ulleras. Bizcotela. Dnlciarii crustuli species. BESGUYTER, A. m. y f. Qui fà ó ven bescuyts. Bizeockero. Bnccellorum pistor, venditor. || m. Eyna que serveix pera posar bescuyts. Bizeockero. Bnc- cellorum plenum dolíum. BBBGÜTTET. m. dim. Bizcoehito, Dulciaría crustula. BE8ET. m. d. Besico, besito. Basiolum, suavio* lum, i. BESETS DE MONJA. f. tcr. FANALS. BBBNET, A. m. y f. Fill ó filla del nèt ó néta. Biznieto. Pronepos, otis, proneptis, is. BESNETOLty NA. m. y f. Fill del besnét ó besné- ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, tríneptís, is< BEnfEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas y peludas, fnllas llargas en figura de llengua de gos; la Qor de una pessa en forma de embut, y la arrel negra per fora y blanca per dintre; entra en la com- posició de las pfndolas contra la tós maligna. Ct- noglosa, lengua canina, 6 de perro. Gynoglossum, cynoglossus, i,sublabinm, ii. BESOTEJAR. V. a. Fér freqüents besos. Besu- fvear, besucar. Perbasío, as, crebra dare snaviola. BE88AGH. m. Alforjas de cuyro. Bizazas, biazasy bisazas. Búlgar, arum, coritus, i. BEMÒy NA. ro. y f. Lo germà ó germana de un mateix part. MellizOy gemelo. Gemellus, bígnus, i. BE8800If A. f. ant. ubgéncia, nbcessitat. BESSOGNAR. V. n. ant. necessitab. BE880ONÓ8, A. m. y f. ant. meiiesterós, píbcbs- SITAT. m. ant. mbnestbb, necessitat. f. Fart de dos germans. Helligos, BES GÀTAXA. BBT m ^eme/üs. Gemelli, oram. BESTART. m. AVCTAKDA. BÈSTIA, f. Àoimal irracional, majorment de quatre potas. Bèstia^ bnUo. Bèstia, ai, pecus, udis, 1>ratam, i. U meU Persona rada. Bèstia, bruto, Bar- dos, ineptus. lisTU ÀSsianPiLiDA. Se dia de la persona contra- ieu y doleata. Eomlfre senalado. NatoriC vitio sig^ natiu. M BÉSXU ASSKVTiUJDAk L1U1U NOS, SOMINK, fr. met. forn. ab qne's denota que Is contrafets acostuman i 8ér dolents, y que no *ns debém fiar de elk. De húakrt semlaio librano^ Smor. Ab bomine signato liberaoos, donoine. lisTU uuTA. SomaiKent incapàs, tonto. Beitia ktíOf zapOy 9ahaÍK StoUdiasimQs, beUoatas; mori* bos, natura darus. lÉszML Ds oiuiGJU ia que serveix pera portaria. Utíia ie carga, besUag^. Sarcínarium jumentum. riftTOftiUEBisTiA. fr. met. Férque algú procebes- « o» aiúr maloolum, i. BESTió. m. ait. BJiAUJarT. BESTIOLA, f. d. y BESTIOLBTA. f. d. BRRTIBTA. BESTIOTA. m. y f. BBSTlASSà* BESTRÀ.UBJBR• v. a. y BESTRER. v. a. an(. Pa|^r par endavant. AadV dpar, adelautar. Anticipo, repra^santo, as. J nRet. Introduhirse en la conversació importunasàanU Meter m cuchaitada. Seae confabulationi intrudere, immiseeret. I met. SupUr lo que altre déu pagax ak^ lo dret de reintegrarse. Boitar. Pro ali 9^ gvtgmro. Ad sparos pisoandoa bavus^ BETA. f. ant. vbva. S08 BEU DIGGIüNARI BET BETAYAR. v. a. ant. batallar. BETEL. f. Planta de Assía que s' abrassa ab los arbres com la parra; las follas coloradas, lo fmyt retort. Afirma la dentadura, desvaneix las ventosi- tats, es estomacal ytrau lo md olor de la boca. Beteló betle. Betele, is. || Monument que s' erigia, ó consagrava en memòria de algnn benefici, y vól dir habitació de Dèa, com en memòria del benefici que se li debia. BeUl. Bethel, bethyles. || Una ciutat de Samària. Betel. Betbel. BETH. m. Nom qne donan los indis à sos llibres sagrats, y sols lo diuhen en plural. Betk 6 hed. Beth. BETHA. f. Pronunciació de la B del abecedari hebreu. Betha, beth. Beta, ». BETLEmTA. m. Beligiós de la orde de Bethle- mitas, als quals en 1' any 1157 se'ls concedí un establiment en Cambridge de Inglaterra: sòn hàbit era semblant als dels germans penitents ab una estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un escut blau pera significar la estrella que s' apare- gué als Reys Magos, lo que donà '1 nom als Betle- mitas. Betlemta. Belhlehemita, se. || pi. Beligiosos hospitahris de las Indias occidentals. Innocéncio XI los permeté íér vots: avans havian format una con gregadò secular de la tercera orde de sant Francesch, fundada pel germà Pere Beancour, natural de la isla de Tenerife; també hi havia monjas hospitalàrias Betlemitas. Betkmitas. Betlemita, sb. BETIflliTIGH, CA. àdj. Gosa de Betlem. Betle^ mitico, Bethlehemicus, betlehemiticus. BETBAMITA• adj. Natural de y pertanyent à Bet- sames ciutat de Galilea. Betsamita, Bethsamita, ». BÉTIGA. f . Nom que's donava à la Andalusia de Espanya, y conserva sòn us en la història, poesia y estil snblime. BéUea, Batica, ». BÉncR, CA. adj. Natural de y lò pertanyent à la Bética. Béüeo. Baeticus. BETIB. m. Arbre alt y gruixut de las islas Filipinas, y es à propòsit pera quiilas. Betú, Betis, is. BETÒNIGA. f. Planta que tè la cama de un peu de altura^ subtil, quadrada y plena de nusos, de ahont naixen íullas Uargas, y en la extremitat de ella una espiga de flors apretadas, moradas y alguna vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Betó- mea, gariofiUa, Botonica, cerratula, sb, cesthros, pesycothropbon, i. BETUM, m. Matèria de diferent color, crassa y untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama- ble oom lo sofre. Bííwií, Bitumen, inis. (Compost de oals, sofre, seu y altres ingredients pera unir oanonàdas y altras eosas. Belum. Bitumen, inis. mnm me poch. Lo compost de pega grega, cera, encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun tros de estàtua bè. Betim ds fwigo. Incrustamentum gypseum. ' BEtOHntAB. V. a. ant. naiTDiuft• BBTÜMINÓB, A. adj. Lo que tò ò participa de betum. Mwii•iioio. Bituminosus. IIBàBiA f. U «orler 6 pb•iarfBiB'• t|rt en las junluras de las pedras pera nnírl Ex calce aut gypso gluten. BEURADOR. m. abbuiadoe. BEURATGE, m. ant. rguda. BÉURER. V. a. Eogullirse algun liec la beguda es xocolata, té, cafè, purga, 1 qualsevol refresch, se diu péndrer. Tom bibo, is, potionem abdncere, sumere pi concentrar, retallar, doblegar alguna < roba de un vestit quant s' estreny, fmfti to, as, contraho, stringo, is. BÉUIBR i GALET. loc. y BÉUKBR i LA BBGÀLADA. loc. Béuror dcí: de alt lo licor. B$herdgalete ó d ekort vinum, etc. ex epistomio afloentem ore Gréurer fàcilment las notfcias. Beher del Yulgi rumoribus facilò credere. BÉUEBB i LA SALUT DB ALGÚ. lOC. Bfinim 9alud de alguna. Alicui propinaré, pocnl invitaré. * bíubbr amobbat, ò boca pbbavall. lo bruees. Pronum de fonte bibere, labra fon^ BÉURER i morro. loc. Béurer xuclat Mamar. Aquam, vinum sugere. BÉURER mòlt T ANAR DRET NO FÒT SÉB. nassa als que per medis illícits volen féi poch temps. Quien en un ano quiere ser ri le ahorean. Qui nimium appetit omnia ai bíubbr t bufar no pòt sér. ref. Deno poden lograr à un temps oosas incompatil y sorher, no puede junto ser. Wo se pum andar d la proeesUm. Muchas ajos enunn los maja un majadero. Non potest simul i( nou esse. Nemo in 'duobus locis simul i BÉUBER T TORNARHI. fr. QuC CxpliCR i' 61 que's fà una cosa descansant y fent paus oarhi ab esfors. iQué hemos de Auoer? tomar d beber. Proposito instandnm. DESGANSAR T TORNAR i BÉURER. fr. UMlt porfia y tenacitat ab que se sosté algm en que apar se cedeix, y 's torna ab i Descansar y toríiar d beber. Major post ott DONAR BÉUBER. fr. Dar de beber. PotOM poculum alicui ministrare. DONARU BÉUBER AB UN ESCLOP Ò AB URi GAT. fr. met. fam. bell mal s'en pí. MIRAU LO QUE BÉGH T NO LA SÉT QUE PAÍ Denota qne algú atén als efectes sèns n causas. Mirais lo que bebo y no la sed que k notaris» censor, factorum causas praeterís i BÉURER8E. V. r. Empaparse de aygi ber. Ebibo, combíbo, sugo, is, BÉURER8EHO. exp. fam. Gréurer alj Tragdrselo. Aliquid credere. BEURm. m. ter. beurada. BEUTAL. f. ant. Bellesa. BEVEDOR, m. BEBEDOB. BEVENDÀ. f. ant. PURGA. [| ant. begub . m. Ctabemador del pafs 6 eiutat BIB CATALÀ. BIG 209 k Turquia. Beff. Gubernator, is, prsefectus, i. BETL. m. aot. BELL. BEYLEA. f. aot. BBLLBSi. BEYNOT. m. BBTNA. II ant. escbibínia. || bstoig. BETEÀM. m. Entre lurchs festa solemne. Bey- fM. Festam, i, dies solemnis. ■EYHE. m. copi. BEIANT. m. Moneda de plata qae en 1376 valia IsoQsy (, y eo 1813, 8 sons. Besante. Biiancíam, íi. BEIOAB. m. Pedra preciosa qne*s troba en lo mlre de alguns animals, com ana ceba, es de üereiils colors y fignras, y remey excel-lent con- to ?erí y altres mals. N* hi ha de oriental, oc- •isotal, germànica, mineral y artificial; la oriental «k mès estimada. Bezoar, hezar, Bezoarius lapís, h|B beiahar. || qaím. Compost de mantega, antimo- aj esperit de nitre en lo bany de arena, y fét pol- IN es tant diaforétich que fà suar com lo mateix laoar. Bezoar, kezoórdico, Bezoardicnm medícamen. moÀRDIGH. m. Medicament que conté pol- iu de bezoar. Bezoérdieo, Bezoarium medicamen. || if. Tot lo que pertany à la pedra bezoar. Bezodrdi- ». 8eioardicns. WBBOLAm m. Cert peix semblant al moll. Bezola. m. ant. y m. Obliqaitat de una cosa en lo tall, si- BÍéó moviment. Sesgo. Obliquitas, atis, obversa ■Tfitio. I met. Medi, terme que's pren en las pen- Umm doblosas. Sesgo, corte. Via,ae, medium, ii. 0 UqsBfà la paret pera que 's pngan obrir las por- r, feyzüy akyza. Obliqua januae ant fe- seetio. B Medi terme pera fér alguna cosa. hg9f€orte. Yia,», ratio, nis, modus, i. iaiix. m. adv. Obliquament, al través. ÀlsesgOy mfmttlí, $e$gadamefite. Obliquè, transversè. WUúMBOltASm f. pi. Espècie de telas de Indias hki de esoorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic to. ■UIGO. m. Així 's diu en Constantinopla V In- Ml•lt de víarers. Biarco. Prasfectus annonae. WUMQmA, f. Ocupació del biarco. Biarquía. IMetura, biarcbía, ». ■AMA. f. Espècie de tela crua que 'Is holan- toportandel llevant. Biasa, Lintemum sic dictum. ■OEMO. m. Tela de Galícia dita així del Uoch I tot està. Bilfero. Lintei genus. BBEBBA. f. Una de las diosas dels convits. Bihe- M. Kbesia, ae. HBDf AT. m. polivíbu. ■ÍBIXA. f. Col-lecció dels llibres canónichs del ^y ooQ testament. Biblia, sagrada eseritura^ letras ^^fiidas. Bíblia, », oodicessacrí, sacrae paginse, sa- cn icríptora. riBUGH, CA. adj. Lo que pertany à la bíblia. i||to.Bíbto0. 1. BIBLIOGRAFIA, f. Descripció, coneixement de llibres, de sas edicions, elc. particularment dels ma- nuscrits antichs. Bibliografia. Bibliographia, ae. BIBLIOGRÀFIGH, CA. adj. Lo que pertany à la bibliografia. Bibliogràfica, Bíbliographicus. BIBLIÓGRAFO.m. Qui posseheix up gran conei- xement de la bibliografia.^t&/to^ra/b.Bibliographus, i. BIBLIOMANIA. f. Afany, ànsia de tenir llibres. Bibliomanía, Bibliomania, ae. BIBUOMANIÀTIGH, CA. adj. Possehit de la bibliomania. Bibliomanidtico, Bíbliomaniaticus. BIBUÓFILO, A. m. y f. Qui ama 'is llibres. Bibliófilo, Bibliophilus. BIBLIÓTAFO, A. m. y f. Qui tè llibres raros y curiosos, y no Ms comunica à ningú ; se li dóna dit nom perquè es com una sepultura de llibres. Biblió' tafo. Bibliotaphus. BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca, Bihúo- theca, libraria, ae, athenica, orum. || La obra qoe compren la llista ó catalogo de escriptors, sas obras y professions. Biblioteca. Bíbliotheca, libraria, ae. BiBUOTECi OB BiBuoTEGis. íudico ó catàlogoon que 's posan las bibliotecas que s' han escrit ó 'Is au- tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca, Índex, icis, repertorium, ii. BIBLIOTECARI, m. Qui cuyda de ona bibliote- ca. Biblioiecario. Bibliotbecarios, ii, bibliothecae prae- fectus. II adj. Lo que pertany à la biblioteca. Biblio- tecario. Bibliotecalís. [| També s* aplica al que escriu catàlogos de llibres. Bibliotecario. Qui operam dat catalogis librorum conscribendis. BIBLI8TA8. m. pi. Certs heretges, que deyan que sols la bíblia era la regla de fé, despreciant la tradició apostòlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae, haeretici solis bibliis inhacrentes. BICORN. adj. poét. De dos corns. Bicome, Bicor- nis, biceps. BICORNI. m. Una conxa marina. Bieamio, Con- cha sic dicta. BIC08A. f. Gosa de poca entitat ó despreciable. Bieoca. Nihili, parví pretii res. Q Fortificació petita y de poca defensa. Bieoca. Monitiuncula, ae. BID£PIT. adj. De dos dents ó punts. Bidente. Bi- dons. BIENNAL, adj. Gosa de dos anys. Bienal, Bien- nalis, biennis. BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Bienninm, ii. II Ciutat de la isla de Gandia. Bieno. Bíennus, i. BIFI, A. adj. Se diu del que tè '1 llabi gros. Befo, Labio, nis. BIGA. f. Fusta llarga y grossa, regularment pera formar los sostres en los edificis. Viga, Trabs, bis, lignum, i, columen, inis. || En lo molí del oli, fusta quadrada mòlt llarga, y grossa que apreta is es- partins pera exprimir ï oli de la pasta. Viga, Tig* num, docus, i, ^jhptf oris, praelum,i. BIGA DB LA WÉf/JLmtnkDk. BiGà TBAvp^p^^ne*8 posa de través, figa 210 BI6 DICCIONARI BIL CONTAR LAS BiGAS. fr. mct. fam. Tractar de anas cosas y atéodrer à altras. Mirar al cielo ó al techo, mirar ó contar las vigas. Spectare lacnoar. BIGADA. f. BiGiTA. BIGAL. m. ter. espinada. bígam. m. GoDJunt de bígas. Yigwria. Trabiam series. BIGÀmiA. f. Segon matrimoni que contrau lo marit ó malier qae sobrevia al altre. Bigàmia. Bigà- mia, as. D L' estat de nn casat ab dos donas à un mateix temps ó de la dona ab dos homes. Bigàmia^ Bigàmia, digamia, se. BtGAMO. m. Casat ab dos donas à un mateix temps ó ab viuda, 6 dos vegadas ab soltera. Bigamo. Bigamus, digamus, i. BIGARRAR. V. a. Posar à una cosa diferents colors ó senyals sens orde ni concert. Alngarrar, De- pingo, is, variego, as. BIGARRAT, DA. p. p. AügarradOy bigarrado, gayado, Yariegatns. BIGART. adj. Nom injuriós qne's dóna al reli- giós entremeliat. Bigardo^ begardo. Bígardus, pro- tervos, procax. BIGA8SA. f. aom. Vigaza. Major traps. BIOAT. m. Llom de las cabalcadoras. Palomilla. SpinaB promineptia in eqnis. BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga- tüy bigada. Bigatos, i. BIGEST. m. bixist. BIGOI8. f. Ninfa de Etrúria qu» escrigué dels Uams. Bigois, Nympha sic dicta. BIGÓNdA. f. Certa mesura de líquits usada en Yenécia. Bigonda, Mensura sic dicta. BIOÓRNIA. f. Enclosa petita sobre de un banch pera adobar las ferraduras y clans. Bigomia. Incus» udis. BlGORBflETA. f. d. Bigorwta. Parva incus. BIGOT. m. ant. bigoti. BIGOTA. f. Corriola sens politxa ó roda ab forats il mitj. ViQOta. Plana foraminibns trocblea. BIGOTAs. m. aum. Bigotato. Grandis mystax. BlGOTERf A.adj. ter. deixat. || Sens compassió. MAEE BiooTBiA. tcr. La quc tracta als sens fills sèos ternura ni compassió à vaqueta. Mala madre. Prava genitrix. BIGOTERA. f. Tros de panyo ó cosa semblant que subjecta Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi- geodos mystaces. 0 met. fam. La llista de cnyro, que se sól posar junt à la sola en las botas ó sabatas de roba. BigoUra, Coriacia fasciola. Q En las berlinas lo mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera, U esseda scamnillos. || Cert adorno de cintas que Qsivan las donas en lo pit. Bigotera, Ornatus mulie- bris genus. TBNiE BONÀS BI60TERAS. fr. fam. Sér hermosa una dona. Ser bien pareciL•, tener buenas bigoteras. Pul- clira, decora focie, ore venusto, pollere. BIGOTI, m. y BlOOm. m. pi. JLopel que surt eo lo Mi de dalt. Bigote, Mystax, acis, labri snperioris pili. || lla- Bi. II En la imprenta adorno compost de dos ralletas en figura de bigotis. Vigote. Mystax topograpbicus. BIGOTI RBBANxiNAT. Btgote ú la femandtna. Sobre- tus, intortus mystax. GAURBB DB BIGOTIS, fr. fam. Càorcr boca per avall. Dar de hocicos, caer de bruces, besar el siie/o, kodear» Pronum cadere. cuvAR PBLS BIGOTIS, fr. mct. Dir en presència de algú lo que no voldria ohír. Decir en la barba, ó en las barbas, ó en sus barbas ; echar d ó en la cara^ echar ó deeir en sus hocicos, Palam, coram, in os ex- probare. HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre is bigote, ó bigotes. Yir gravis, fortis. LLEPARSE*N LOS BIGOTIS, oxpr. mct. fam. Trobar mòlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec- tor, oblector, aris. NO seeí pels seus BIGOTIS, exp. met. fam. ab que 's prevé à algú, que no lograrà lo que intenta ó pretén. No te verds en ese espejo. Frustra laboras, oleum et operam perdis. || Dit en alabansa de alguna dona, que no serà per qui 's proposa, ja la denune per ell, ó bè sia per conversació. Nosepeinapara él, Haud illi adservari. PASSARSB LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. met. fam. Lleparse 'Is llabis. Belamerse. Ligurio, is, regusto, as, in os lambere. PEGAR DE BIGOTIS, fr. CiURBa DB BIQOTIS. TENIR k FLOR DE BicoTis. fr. met. fam. Teoír mòlt prop. Tener delante, Coram, palam, proximè habere, jam jamque adesse. TENIR BIGOTIS, fr. met. fem. Mantenirse ferm, te- nir constància. Tener bigotes. Constantia et firtitudi- ne pollere. || Sér mòlt valent y animós. Tener pelot en el corazon, Magno robore valere. TENIR ó VOLER BIGOTIS, fr. mot. Tcuir gran dificul- tat, ó sér mòlt entrincada alguna cosa. Tener unas ó pelos. Intrincatam, inextricabiiem esse, ambagibns circnmveniri. BIGOTB. m. pi. ter. bigotis. BIGUETA. f. d. Vigeta. Trabecula, trabicula, as, tigillum, i. BIJAü. f. Planta de Amèrica que tè las ramas semblants à las del plàtano, forma uns brots ab unas fullas mòlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in- dis cubren las casas ab ellas, y *1 cap quant plou. Bijan. Planta sic dicta. BOLA. f. ant. BILIS. BnXARly A. adj. Pertanyent é la bilis. Biliarió. Biliarius. BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bè ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, as. BIUMBI. m. Un arbre de vuy t à deu peus de alt, que's cultiva en los jardins de Malabar ydòoa fruyt tot r any. Bilimbi, Malus indica fructu pentagono. BILIÓS, A. adj. Colérich. Bilioso, Biliosns. BILIS. m. Còlera^ friíu. Bilis, is, cbolera, m. Bnx. m. Ten inglesa que signifioa te sMrteixfiíM filR CATALÀ. BIS ill projecte, petició, etc. BiU. Consiliam, ii, ÍDStila- tQin, i. BILLAR, m. viLLAi. BILLONALLA. f. ant. monbdí de vblló. BIHBALOT. m. Jogaina de criataras. Traveja, jugvete Ladi instrumentum. nMEMBBE. adj. ret. Dit del període que cons- ti de dos parts ó membres. Bimembre. Bimem- brís. BIBIB8TRE. adj. Lo qae dura dos mesos. Bi- matre. Bimestrís. Buf ARI. m. arít. Número qae consta de dos noi- tols. Binària. Bioarías, íi. || mús. Compàs que cons- ti de dos moviments iguals. Binario. Bínarias, ii. BUfATERA. f. nàat. Gap prim y cnrt pera sub- jectar la vela ó cap à fi de qae no penje. Binatera. FBoicalns qao velam aatfanis firma tur. Bnvoia. m. arít. Quantitat de dos membres units pd senyal mès ó ménos. Binomio. Binobíum, ii. BUfSICA. f. med. Lesió, dany del enteniment ó fantasia, com lo qne resulta de una mossegada de n gos rabíó9. Binsiea, Binsica, ae. BDITAMBArA. m. Planta del Orient, que's diu diindaen sals purgants. Bintamharú. Planta sic dicta. BKMIRAFIA. f. Història de vidas particulars. Biogrcfía. Biographia, ae. BTOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la biogra- fia. Bi^frúfeo. Biograpbicus. nÓGRAFO. m. Escriptor de biografía. Biógra- ff. Bíographas, i. BtOMBO. m. Espècie de mampara de bastiment m 8* obre y tanca ab frontissas, y sól servir pera w divisió en alguna sala, Biombo. ümbella, ae. BIÓT. m. ter. bassa. 5. RVARTIT. m. poèt. Partit en dos trossos. Bi- jvúio. Bipartitus. BIQUINIIL• m. astr. Cert aspecte dels astres. ^fwk^L Biqaintilis, is. BIRADOR. m. nàut. Qui bira. Virador, Qai na- vern alio dirigit, funís tractorius nauticus. BmÀBI. m. vieím. RIRAR. v. a. nàut. Dirigir la nau. Yirar. Navem ddieclere, aliè dirígere. URBADOR. m. ter. àixaicolador. ▼. a. AIXARCOLAR. m. Joch de sort en que's posa '1 diner nbre ana de sas casetas, y s' executa trahent de ma bossa bolas ó biilets ab número y figuras pro- porcionadas à las casetas que hi ha en la taula del }oeli. Biribis, bisbis. Ludus aleae sic dictns. BnUL. m. ter. anyell. BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona d altre instrument. Birlar. Proslerno, dejicio, is. || Lograr V empleo que altre pretenia. Birlar, Praeri- PÍO, is. I fam. TROMPAR. BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas. Bisrloeho, Bbeda, ae. BOUXJET» m. Pessa petita de fusta, qne tè evu i^b y remata en punta, y en la part oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits. En una cara tè una S, que guanya un tanto si 's queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en la altra una P, qne vol dir posa altre tant; en la al- tra una D, que ni guanya ni pert, y en la altra una T qne ho guanya tot. Perinola. Lusorium verticillum, quadratus trochulus, maou rotabilis. Q Lo joch que s' executa ab ell. Perinola. Perinola, ae. BIROLLA. f. Cercolet de metall que*s posa al cap dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten. Birola^casquillo, Contus,i, ferreuscirculus,annulus. BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams- terdam se'n fà un gran comers. Birotina. Tela serica sic dicta. BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta, Ga- lantica, «ne, pileus, i. BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos, que desprès s anomenaren humiliats. Birretino$. Birretini, orum. BIRULÉ. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja caragolantse sobre 1 genoll. Barulé, Globulos, i. BIS. m. ant. Peix semblant à la tunyina. Biia. Bisa, ae. |{ alatxa. || skns fi. Caragol mòit curt que serveix pera engranar ab las rodas de un moviment yferlo anar mòlt despay. Bistin fin, Torcolarís cla- vus sic dictus. BISAnCIO. m. BIZANT. BISANTÍ, na. adj. Natural de, ó pertanyent à Bisàncio, vuy Constantinopla, capital de Turqoia. Bizantino. Byzantynus. BISARRAMENT. adv. m. Bonícament, elegant- men. BizarramenU. Elegantèr, lepidè, venustè. | Excel-lentment. BizarramenU. Egregiè, insigoitèr, oplímè. II CURIOSAMENT. Q Yalentment. Bizurramtnte. Fortilèr, generosè, strenuè. || Sumptuosameot, ab fausto y vana ostentació. BizarramenU, Magnifico. BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarria, Splen- dor, is. II Valentia. Valor^ bizarria. Generositas, magnanimitas, animositas, atis. || Generositat, mag- nificència, lluiment. Bizarria, Splendor, is, genero- sitap, atis, animi magnitudo. jj Fausto, vana ostenta- ció. Bizarria, Fastus, as, fastaositas, atis, tamida osten talió. BISARRtssm, A. adj. sap. Bizarrinmo. Splen- didissímus, magnificentissimus. BI8ARRO, A. adj. Qui tò bisarria. Bizarro, Egre- gius, insignis, praeclarus. || hbrmós, galurt. BI8AT. m. ant. Aucell. sacre. BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obi$pal, Episcopalis. BISBAT, m. Dignitat, territori ó diòcesis del Bisbe. ObispadOjdiócem, Epi$copatus,us, episcopi dioBcesís. BISBE. m. Prelat superior de alguna diòcesis, encarregat del past espiritual, y gobern de la iglésia en sòn districte. Ohispo. Episcopus, i, pontífex, ícis> autistes, itis. || Peix fabulós, que's fingí sér semblant à un bisbe. OMspo. Ad episcopi formam fictus piscis. D Botifarra qne's fà del ventre del porch. Obiipo obispillo, mareon, Faliscus, i, grandis botella». I 212 BIS DICCIONARI BIX BISBB àitxiliàe ódb anbll. y BisBB DK grIcií. aot. L' anomenat pera ajudar al bisbe propietari. Ohispo ausiliar de anillOj ó de titulo. Episcopas auxiliaris, aat in partibas. FÉR BISBE. fr. Deixar à algú sens diners. PeL•r, descanonar^ qwdarse d espadas. Peconia exaere, exo- neraré, spoliare. y Estafar, trànrer los béns ab en- gany. Pelar, Admntilo, as,bonis spoliare, emangere. II Ocórrer à dos à nn temps nnà mateixa cosa y així 's din: BiVBM fét xm bisb». LO MÈs TONTO Bs BÓ PER BISBE. loc. fam. Donota la manya ó astúcia ab qne algú fà sòn fét, afectant ig- norància, descayt ó indiferència. El que menos corre, vuela. Magis saBpe simniantis qaiétem efficax est labor. Qaem credis Davnm, OBdipns est. sÉR PETIT PER BISBB. fr met. Tenir algú pocb mè- rit, ó no sér à propòsit pel empleo que possèbeix ó pretén. Tener malos dedos para organista, ser muy òoòo para akalde; ser chieo pdjaro para tan grande jaula. Tneptus muneri capiendo, impar rei gerend». BISBEJAR. V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec- tar r ayre y modals de bisbe. Bpiscopizar. Episco- patum ambire, episcopi mores gerere. BISBÍS. m. BiRiBís. BISGUTELA. f. Herba petita que fà una ó mès camas pelosas primas, de un peu de altura, ab po- cas fullas, estretas per baix, de un vert pujat y quasi onejadas per las voras, mòlt aspres y pelosas. Las flors sòn grogas y '1 fruyt consta de vaguetas rodo- nas y xafedas que*s reuneixen per una vora y for- ma n com unas ulleras. Dobkscüdo, anteojo, Biscu- tella dedyma. BI8EGA. f. BlTSBGi. BI8EXT. adj. bixbst. BI8LLAURAR. v. a. Llaurar los sembrats al través pera arrancar las arrels de las malas berbas. Arrejaear, Liró, arrico, as. BISMUT. m. min. Metall de un color platejat un pocb roig que presenta en sa superfície à vegadas nnas aygnas rojas ò blavas. Bismuto. Bísmutum^J. BI8NAOA. f. Planta de dos ò tres peus de altu- ra, las fullas partidas menudament, las flors petitas y blancas en forma de parassol, y dels punxons se 'n fan escuradents. Biznaga. Oreoselinum, i. BISÓ. m. Bou salvatge. Segons Oudin es un ani- mal salvatge de crin mòlt llarga, nn corn en mítj del front, y en lo demés semblant al cervo. Bizonte, Bisons, ontis. BISSONYO. m. Aprenent, principiant, de pocb coneixement en algun art ú ofici. Bizono, bozaí. Tiro, nis. BISSA. f. Moneda y pes de las Indias. Bisa ó Hza. Bisa, ae. BISSAGH. m. ant. bbssích. BI880. m. ant. Peix. bis. BÍSTIA. f. bèstia. BI8TORT, A. adj. bbtort. BinORTA. f. Herba de arrel retorta, de abont preogoé 'I nom; la flor pnrpdrea, laa faUas Ofaladaa y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel astringent. N* hi ha de mòltas espècies. Bistarta. Bístorta, serpentaría, se, bulapathum, i. bisturí, m. Instrument de cirurgia pera tallaré fèr incisions. Bisturi, besturin, Novacula incnrva. BITÀGULA. f. nàut. La caixa en que*s porta la brúixula. Bitd^ora, Pyxis, idis. BITAS. f. pi. nàut. Dos fostas ab que s* asse- gura la corda de la àncora aferrada. Bitas. Trabes, tigna quibus anchorsB fune firmantur, inniluntur. jj nàut. Dos fustas qnadradas, rectas y grossas que pujan verticalment sobre las costellas de la nau fíos la meytat del puntal del entrepont y de la bateria en las fragatas, y en ellas s* afirman los caps de las àncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an- chorarii funes innituntur. BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de llarch, tornejat en rodó ab la basa més ampla pera tenirse dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculns. || met. Lo campanar que remata en punta. 7orre. Campanaria turris. || pi. Joch en qne's plantan sis ó més bitlias en tres fileras. Se tira de certa distància ab una ò més, y 's guanyan quant se fan càurer que- dantne una dre|a. Bolos. Trunculorum ludus. || Lo petit, ab que jugao los minyons de poca edat. Chi- rinola. Trunculorum ludus. SÉURBR i L4 BITLLA, f. met. ESTAR BN LO CANDBLBBO. BITLLAR. V. a. Entre carboners ficar al ull de la pila la llenya que han de calarhi foch. BITLLET, m. Paper pera comunicarse flimilíar- ment. Billete, esquela. Scheda, ae, ceras, aram. || Lo paper que entregan en las rifas ab número y condi- cions. Billete. Schedula, m. BITLLO, BITLLO. m. adv. Denota la acció de pagar en seguida. A toca teja. Protinus, siatim, mox, absque mora. BTTLLOT. m. Lo rey de bitlias. Diez de boloSy y euatro en lo dels noys. Primus lusorius Iruncnlus. BITÓ. m. nàut. Porta pera entrar lo càrrech en la nau. Escotilla. Navís val va. BITOR m. Aucell de llengua mòlt llarga, dit rey de las gaatllas, perquè las guia. Bitor, rascon, rey de las codomices. Glollis, idis. BITSEGA. f. Instrument de boix de cosa de un pam de llarch, de que 's serveixen los sabaters pera allisar y polir la vora de la sola de la sabata. Bisa^ gra, brunidor. Buxea, vertebra. BITXER. m. ant. botador. BITXO. m. Qualsevol insecte. Bicho. Insectum, i. n met. La persona de figura ridícula. Vicho. For- ma, facie ridiculus. || Pebrotet llargarut y picant. Pimienta, guindilla. Capsicum, i. M4L bitxo. Través, entremaliat. Mal vicho. Impro- bum ca put. BtVARO. m. ant. y BtVERO. m. ant oàstob. BÍVORA. f. vívoRà. BIXEST, m. ant. Any de 866 dias, que vé de quatre en qoatrt anys, à exoepoió del últim de cada 8Là r m ivh; js'iMBMi aíxf po^rn César manàqne's W emús dos fegadas lo dia tl de febrer, ab lo fi de I cioplir las 5 horas, 19 minats y algans segons, I foe Urda *1 sòl en donar la volta, ademés del 365 £as del any coma. Bisiesto. Bissexlas, bíssexlilís, Bferealaríos annos. | Dit dia en Y any bixest. Bi- mto, iíUertahr. Bíssextos, íntercalaris dies. BIm HA•adj. Ton, snàa al tacte. Blando. Hollis, iBTÍs, blandos. || Dit del pa tou fét de poch temps, limo, hUtnio, MoUis, tener, recens. || Pastós. Pas- m, kkatio, Saayis, tener, mollis. || Dit del temps iMfds saia, apacible. Templado, hlando. Placídas, iMiperatns. I Ploíx, pocb apte peMraball. Blando, f^. Laocos , íners. || ant. Benigne de condició. Émi». Maosnetas, eomis, natura facilis. ■JÜIA. f. Arbre. Arce faho, Campestris acer. WiAUffai. m. ant. cruixidell. H m. Qai tracta • Mai. Trigmero. Framenlaríus, ii, frnmentator, íi. II L' agavallador de blat. rn^ti«ro. Trilici accn- lÉÍator. II adj. Lo qae*s cria ó fà entre '1 blat. 7rt- IMf*. Inter sata natas. ■AHi ü. adj. ter. blí. ■AHAUEirr. adv. m. BlandawunU. Mollitèr, l«ierè,blandè. WLÈMCAm f • Moneda de velló qae valia mitj ma- meis, y per temps tingaé diferents valors. Blan- M. Miiea, e, semiternnciaa, ii. adj. CiTfDKÀL. m. Tros blanquinós de algnna cosa, pdidara, espay ó clapa de terra sens plantas. blan- fúd, klmfumno, maneha blanca, Macala alba ste- teftnnmreíerens. ■LMCAHIA. f. Conjunt de roba blanca. Manté- yk. Mapparom copia. MJmdks, 8A. adj. Mòlt blancb. Jíuy blanco, GuMiidiasímas. BLAMGATXO. m. Lo que tira à blancb. Blan- ftumo, hlaneazo, hlanquizco. Albidus, subcandi- CATALÀ. BLA 213 ■JÜfCH, CA. adj. Lo color mès clar que con- àüEíi en la sorna reflexió de la llum. Blanco. Albus Mbr, albiscolor, candidns. || En los escrits lo vnyt ^*8 deixa pera umplir desprès ó 1 que *1 temps ba CNSQmil. Laguna, blanco. Lacnna, « I Qualsevol fiyt 6 intermedi. Blanco, Intervallnm, i. Q Entre Mampers. FtAic. I. || També la primera forma ^'sposa en la prempsa pera imprimir lo full, ó la CV4 de ell que primerament s' imprimeix. Blanco, hem qoap excuditur, prímum exemplar in opere typographico. || nàot. Se diu dels caps, etc. que no ciÜD enquitranats. Blanco. Àlbum rudentis extre- ■nn. I Home de bè. Blanco. Honoratos, probus, inbitos. I Senyal fixo ahont s' apunta '1 tir. Blan- ••» tòo. Scopns, i, meta, s. | Fi n objecte dels de- ■^ 6 aedoM. ^^tail^piNmi i, limes, itis. la lecke. Lacteus. BLANC! COM uiTA TOPÀ DE NEU. Bkmo como el ampo de la nieve. Niveus, nivalis. BLANCH DE BAIBA. BABBABLANCH. BLANCH DE CAP ò DE CABELLS. Cano, Gapilecauus, capulcanum. BUNCH DE LLET. Tela mòlt blanca y fina. Contray^ eotray, mories, de mories, Contracica tela. BLANCH DE OU. CLABA. DEixAB EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de algú. Dejar d uno en blanco, Spe aliquem frustraré, pneterire, praelermittere. LO BLANCH AL COSTAT DEL NEOBB BESSALTA MÈS. fr. fam. Cuanto mas bajan las sombras, mas suben loe resplandores: lo blanco lucc mas junto d lo negro. Àlbum ex nigri contentione magis emicat. NO DISTINGia LO BLANCH DEL NB6EE. fr. Sér UU ig- norant. No distinguir de colorts ó lo blanco de lo ne- gro. Oroníno inscium esse: vera à falsis, rectum à curvo non internoscere. QUEDA BSE EN BLANCH, fr. No consoguír lo que*8 desitjava. Quedarse alpiste ó en blaneo. Spe deludi, fraudari, frustrari. TANT SE me'n DÒ.NA BLANCH COM NEGBE. OXp. mot. Explica la indiferència ab que*s mira alguna cosa. No me dú frio nt calentura: tanto seme dd por lo que vd como por lo que viene. iQaid ad me? TIBAB i BLANCH, fr. BLANQÜEJAB. TIBAB AL BLANCH, fr. TIBAB i SENYAL. TOCAB AL BLANCH, fr. mot. EndoviuBr. Dar en el blanco, en el hito, Metam tangere, scopum attingere. TOBNABSE MÈS BLANCH QUE UN PAPKB. fr. fam. Ma- nifestar dit color en la cara per algun susto ó sor- presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama^ rillo. Pallore affici, suffundi, pallorem contrahere. BLANCH CRÜ. m. BLANQUET. BLANCOR, f. BLANCUBA. BLANGÓ8, A. adj. ant. blanquinós. BLANGURA. f. La qualitat de blancb. Blaneura, Albedo, albitodo, inís, albio, nis, albor, oris. LA BUNCUBA MIL FALTA8 DISSIMULA, rof DeUOtaqUO It blaneura en las donas tapa algunas faltas. La blaneura mil tachas disimula. Mille tegit candor mn- liebrí in corpore mendas. BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja. Bamboleantf. Vacillans. BLANDEJAR. v. a. ant. blandib. || balandujae. BLATVDÍGIA.f ant. ADULACIÓ || blanuia. BLANDIMEirr. m. viBBACló. BLANDIR. V. a. Móurer, fér tremolar la llansa ó espasa ab moviment trèmol. Blandir, vibrar^ ò/ur- dear. Vibro, agito, as, torqueo, es. BLANDÓ. m. Atxa gran de cera ab un sol blé« Blandon, ambleo. Cereus, i, fix, acis, tsda, ». BLAFfET. m. d. Blandillo, blandito. Liquidíoscu- lus, blandulus, i. BLAlftSBIBI, A. adj. sup. Blamdümo» Lenissi- mus. BLAlfOR. f. BLAlfülA. BLAlfQüAlR. V. a. ant. BOLAiiQoni. 214 BLA DICCIONARI ALA BLANQUEIG, m. La acció y efecte de blanqne- jar. Blanqueo, blanqueadura; y hlanquidon, hlangwd•• tníento, albarinoj dealhaeion se diu dels metalls ayans de encanyarlos Deaibatio, nis. BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqaeja ó emblanqaÍDa. Blanqueador, De albator, is^ albaríus,ii. BLANQUEJADURA. f. y BLANQUEJAMENT. m. BUNQUKIG. BLANQUEJAR. V. a. Fér tornar blanch. Blan- fuear. Aibo, dealbo, as, candefacio, is, albom ali- quid reddere. Q v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu^ ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. || Tirar à blancb. Blanquear, tirar d blaneo. Albico, as. t BMBLANQCINAR. BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado, Dealbatus. BLANQUER. m. Qni adoba las pells. Curtidor^ íwrador y blanquero, p. Ar. Goriarius, ü, coriarins aubactor. BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer. CurH" dtifta, curiiiura, Gorii politío. || La oficina del blan- quer. Curtiduriaf teneria, Goriacea oíBcina. || Carrer ó barri dels blanquers. Curtiduria, tenería. Goriario- rum vicus, calKs. BLANQUE8A. f. ant. blaiccura. BLANQUET, A. adj. Blanquillo. Gandidolus, al* bidus, snbaltns. D m. Plom reduhil pels vapors del vinagre à una substància semblant al guix però bla- venca, y mès suau al tacto. Albayalde, eenuacalde, pUmo. Gerusa, ae, psymyphium, ii. fl Afeyt que usan las donas pera semblar blancas. Blanquete. Fucns, i. BLANQUETA. f. Teixit bast de llana que sól usarse pera frísas y escarpes de quilla y roda. Blanqueta, Textum laneum. BLANQUt,NA.adj. ter. S' aplica al moltó. Blan- co. Albus, candidus. BLANQUnxA. f. Moneda de Harruecos, que val cosa de cínch quartes. Blanquitta, Asses duo cum quadrante. BLANQUILLO. adj. S* aplicà al soldat. Blan- qwllo, Albídulus miles. BLANQUIMENT. m. ant. BMBLiNQüonsNT. || lo blanqueig del metall avans de encunyarlo Blanqui- eúm. blanqueacim, hlanquedmimto, Dealbatio, nis. BLANQUINÓS, A. adj Lo que tira à blanch* Blanquecino, blanquizcOf blanqtdnoso. Albidus, su- balbus. BLANQUIR. V. a. KtfBLiNQUIR. D BLIIIQUBJAB. BLANQUÍ88IM, A. adj. sup. Blanquisimo. Can- didlssímus, albissimus. BLANQUIT,DA•p. p. ant. biíblanqüit. BLANURA. f. Blanor, qualitat de blà. Blandura. MoUimentum, i, teneritas, atis. || Suavitat, afabili- tat, agrado. Blandura, Blanditía, ae, blandimentum» i. D Delicadesa, deleyte. Blandura. Delectamentum, \ mollities, ei, volnptas, atis. J Templansa del temps humit. Blandura. Suavitas, atis, temperies, ei. H La que causa la rosada. Beknte, Lentor, is. BLA8FEMABLE. adj. BXBCBàBLE. BLAflFEllAïiOB, A. m. y f. AianaM. BLASirniAMIENT. adv. m. Ab blasfèmia ó eie- cració. Con eseeracion, Execrabilitèr. BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe- fnanu. Blasphemans. BLASFEIUAR. V. n. Dir paraulas injuriosas cou- tra Dèn ó 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe- mo, as, Numen sacrílegiis violaré, contumelias oro scelesto in Deum effandere. || Malehir, vituperar. Blasfemar. Vitupero , as, maledíco, is , iroprecor, aris. BLASFEMAT, DA. p. p. Blosfemado. Blasphe- matus. BLASFEMENT. m. ant. y BLASFÈMIA, f. Paraula injnriosa contra Déu ó 'Is sants Blasfèmia, Blaspbematio, nis, dictum Nn- mini contumeliosum, in Numen sacrilegum verbum. II Injúria, oprobi contra la reputació de algú. ir/oa- femia, infàmia. Blasphemia,» j| Paraula injuriosaà alguna persona. Blasfèmia. Gonvicium, ii. BLASFEMO, A. adj. Lo que conté blasfèmia. Blasfemo, blasfemador Blasphemus, i, blaspbemator, is, divini Naminis obtrectator. BLASI. n. p. de home. ant. blat. BLASMAR. V. a. ant. blísfbmab. |f Repéndrer. Increpar, oprobiar. Increpo, as. BLASME, m. ant. y BLASMOR. m. ant. vitupebi, nota, tatxa. DONAE blasme ó DoiTAB QBAN BUSHB. fr. But. Repén- drer gravement ó fortament. Afear. Vituperaré. BLASÓ. m. Art de explicar los escuts de armas. Blason. Tesseras, scutarí», tesseraríi, seuli ars, scientia heràldica. | Figura, senyal, pessa que entra en r escut. Blason. Insigne, is, gentilitinm, ii. | met. Honor, glòria. Blason. Honor, is, glòria, «. || Armas de llinatge. Blason. Icon scutaria. BLASONADOR, A. m. y f. Qui's jacta ó vanaglò- ria. Blasonador, jactancioso. Oallo, nis, salacon, is. BLASONAMENT. m. ant. /agtIxcia. BLASONANT. p a. Qui blasona. Blasonante. lactator, is, jactans. BLASONAR. V. n. Disposar T escut de armas. Blasonar. Scutum disponere, designaré. 0 Jactarse, vanagloriarse. Blasonar. Glorior, aris, sese prsBco- niis jactare, sua ipsius praeconia canere. BLASTEMAR. V. n. ant. blasfemab. BLASTAMAMENT. m. ant. BLASPÉmA. || male- dicció. BLASTOMAR. V. n. ant. blasfemab. jj malehie. BLA8T0MAT. p. p. de blastomab. BLAT. m. Herba qne's cultiva generalment en Europa, y fà una espiga plena de grans continguts en dos bolls ó pellofetas, són durs y forts y de color de or quant estén madurs. Serveixent pel principal aliment de la persona, rednhits à farina de que 's fà '1 pa. Trigo. Tritícum, frumentam,i, ceres, eris. || pi. Los sembrats. Sembrados, trigos, panes. Sata, oram. BLAT BUNCAL. BUt. y blat gandul. Lo de millor qualitat. Candeal, can^ üol, trigo IteM». SU%o, inis, fàr, ans, olyra, ». BLA CATALÀ. BLE 21S BLAT ccTT. Lo qae*s menja cnyt. Prangollo. Ex trítico puImeDlam. BL&T DB BQKA LLONi. loc. met. Subjecl6 senzili y ftcil de ser enganyat. Buen JuaUy Juan de buena al^ ma. Hamo simplex íncaatus. || Apocat, que fàcil- nenl se presta à tot qaant pót fér ell. Jiuiii Lanas. nurfiaoimi, pnsülanimis. BLAT BOST. TlATGCKEA. 2. BLAT Bi MOBO. Dit eu algonas parts moresch y en •ims panís, encara que aquell es ona llavor mòlt difereat; fa ona canya regularment de ona cana ó ■è« de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas ]Urgas,querematanen pnntas. Fà unas panollas, cabertas de grans rodons del tamany de cíurons, fimameol de color de palla y se'n fà pa en algunas yirto deBcpanya. Jfoú, Irt^o de indias^ zara. Mil- fioD indicom. zara, s. BAT DBL OIABLB. BLAT BOBT. iUT ES HBABA. loc. Pom'iui. Messes virentes, sa- tl,MWB. VAT POST. Lo que tè la aresta negra. Arisprieto, ^nffmrU, Nigrís arisUs instroctom triticom. UAT HASGARÓ. tCr. BLAT OBB. BUT nsTAL•L. Lo mesclat de xeiia y ségol. Jrt^o, mtífm. Triücnm secale. BUT 5IGBB ant. FAJOL. KAKBB. Lo que tè 'Is grans plens de una pols negra ea Ibch de farina, rbon, alhéna^ Rubigo, inis, Irilicuai. BiK é BOJAL. Lo que tè 'is grans rojencbs. ftabens tríticum. MAT BÉooL. Blat de ona espiga estreta y mès Uar- p qae la comana, gra mès petit y color cendrós. teino. Seeale, is. lUTfDftT DBL SÉGOL. Gra dc la fígora de on esparó iMpíL ab Irts estrías longitudinals, groguencb de dÍBs y pardo ó violat de fora, de sabor agre un pocb tegradable. Conie^neío, eenieno a^miculado. Scle- rotiom ela vos, clavus secalinus. BUT TosBLL. Lo quo 00 tè espigas. Chamorro, irvtarnm expers tríticum. AJAiansB 'l blat. fr. Inclinarse las espigas fins i terra. Bneanuirse, eckane los panes. Segetes depri- ■i, progravilate ant violentia inclinarí. BO JMGAS BLAT QUB NO SIA AL SACH T ENCARA BEN LLl- UT. ref. que adverteix qoe no bi ba seguretat en Ik cosas per mòlta confiansa qoe s tinga. De la mano ík koea se pierde la sopa; no digas oliva que no sea L inier oa etoffam; inter manum et manum. TOT LO BLAT BN HEBBA. fr. Tenir lo cap vert époch seny. Estar harrenado de cascos. Mentis inops, tíinaibos nibil mentís est. TOUUBSI OBB LO BLAT. fi*. Tomarse pols negre. iUcmlarsf, atizanarse. Rubigine corripí, corrompi. BLAU, VA. adj. Lo que es de color semblant al W cel quant esta seré. N' bi ba de vàrias espi^cies K^Ms ea mès ó mónos pujat. Azul y cerúUo quant f Bfüca É las aygoaa del mar, rius ò estanys. Ca;* I» «FMmB. II oet. mit. bbybjós. 1I m. Lo verdanch ó senyal de dit color qoe resolta de algun cop ó contusió. Cardenal, ramalaao, Yibex, icis, livor, oris, insignita, orom. || adj. met. fam. ter. MENTIDES. BLAU DEL CEL. Lo mès clar. Azul celeste. Ga^ruleos, caísius, cyaneus color. BLAO DE AMPOLLA, y blau turquí. Lo foscb ó mòlt eixit. Azul tvtrqtdp à turquesado. Subcu^ruleos, csruleos, gravis. BLAUHET. m. Planta de la altora de tres peus, raniosa, ab las fullas blancas y groguencas pel re- vés, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt ona tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda en sòn lloch ona espina, la qual així com lo froyt va madorant s' allarga y endureix. Se creo qoe sos pol vos serveixen contra las mossegadas dels gossos rabiosos. Aliso, espina de perro, dona. Gynacantba, 03, cyanus, i, spinosum alissom. || adj Un pocb blau. Algo cerúleo ó azul. Sobca^roleos, sobcserolus, [| ter. INDI, ANYIL. BLAVEJAR. v. o. Tirar à blau. Azulear. Gisra^ leum apparere, cairuleo infíci colore. BLAVENGHy CA. adj Lo que tira à blau. Azti^ lado, azulino, garzOy azuleneo. Parlant dels objectes de història natural. Cieruleus, subcoiroleus. BLA VET. m. BLAUHET. 2. BLAVOR, f. La qualitat de blau. Azul. Cseru- leom, i. BLAVURA. f. ant. blav. BLAY. n. p. de bome. Blas. Blasios, ii. BLÉ. m. Mecha de cotó pera fér llom. Torcida^ mecha. Ellycbnium, ii, mergulus, i. || ant. broch pb LLUMENERA. BLEDA. f. Planta de bort/de fullas amplas, gros- sas, llísas, sucosas y acanaladas, però de mòlt poca substància. Arelga. Bela, eR. || m. met. Tonto. Papa- moscas, papanataSf papahuevos, ave zonsa, Hebes, etis, bardus, i. PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL. CXp. mOt. DCUOta la resistència que fà algú en créurer alguna cosa. Me la claven en la frente. Greda t judaeus Apella. BLEDARAVE. f. REMOLATXA. BLEIRAR. v. n. panteixar. BLENGA8. f. pi. Las banyetas qoe apuntan al ciervo y altres animals. Cercetas. Erumpentia cor- niculacervi, elc. BLENERA* f. Lo canonet ó canelela abont se po- sa r ble pera fér llum. Mechero. Myxos myxus, i, lucernuí rostrum, rostellum. || Herba medicinal, de arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura y cilíndrica, de cincb à sis peos de alta, y coberta com tota la planta de una borra blanca ó cendrosa iiiòit alapabida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Yer- bnscum, i, pbloraos, i, pblomis, idis. BLERBIAR. V. a. ant. BLASFEMAR. D VITUPEBAB. BLET. m. Espècie de creixen bort, blancby ber- mell: es mòlt insípit. Bledo, Blittos, blittum, i. BLETS DB PAUT. MOBBLU ROQUBRA. IfO SBMB'lf DÒRA UNBLBT. CXp. mOt, NO Se Qlfl'B dÒ- 216 BO DIGGIONÀBl BO res. No semeda un b^ledOy un pitó ó un clavo, Ni- hili facio, habeo pulo. BLIDAR. V. a. y derivats, olvidíe. BLINDA, f. mil. Gonjaot de ramas, arbres ó troochs uoils qds ab altres pera cubrirse del foch enemich. Blinda. Yallum, i. BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blmdar, Gonfagiam ex trabíbos adversos missitia tormeDUria confiscere. BLINDATJE. m. mil. Resgaart format de bigas, taulons ó ramas disposadas en pla inclinat pera de- fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage. Confngiam ex trabibus adversos missitia tormen- taría. BLimiI. m. PRiNGiPiiirr, apibnbnt, novici. BLO. Nom contret de àb y lo. Con el. Gom illo. BLONDA, f. Espècie de pontas de seda. Blonda. Beticolata taenia, vitta, se. i La estreta. Blondina. ÀDgostior taenia reticolata. BLOQUEJAR. V. a. Sitiar ona plassa. Bloquear, Obsido, is, obsideo, es, circomclodo, circomclao- do, is. BLOQUEIG, m. Lo siti qoe 's posa à tir de canó en una plassa pera qoe no bi entre res. Bhqueo. Obsidio, nis, obsidíom, ii. BO. BÓ, NA. adj. Lo qoe tè bondat. Bueno, Bonus, probus. II Senzill, de bon natural. Bueno. Bonos, símplex, sinceros. || Ulil, à propòsit per alguna co- sa. BuenOf apto, Aptus, idooeos, utilis. || Goslós, agradable, divertit. Bueno. Jocondos, gratos. || Lo que no s' ba malmès. Bueno. Non inotilis, non des- picabilis, mediocris. I Salodable. Sano, hueno, salu- dable. Sanos, salotaris. || Útil, convenient, com: es Bó pasejar, escríorer. Bueno. GoBveniens. || Àb salot. Sano, bueno. Yalens, bene va Iens. || Gran, mòlt, com: BON rato, BON tros. Bueno, ^en.Magnos. || Finalment aquest adjectio tè sentits lan diversos y conformes àla natoralesa dels sobstantios, qoe'ls pòtcalificar à tots; com: bon soldat, bon lladre, bona gana, boni fé, BONA boca, BONA casa, etc. || adv. de m. Bastant. Bueno, bastante. Sat, satis, sofficit. || interj. pera aprobar algona cosa, y proferida irònicament pera reprobarla. Bueno. Obtimè, qoidem. || Lo mès vio y fort de ona acció, '1 pont principal de ona fonciò. Calor, fuga. Yehementia, ae, ardor, oris, vis, is. iBONAS. m. adv. Volontariament. A buenasyde grado. Spontè, oltrò, libenter. ABONT BONA. cxp. fam. A donde va? donde bueno? fue aires traen d V. por aed*( Unde te habemos?- on- de venis? qoo vadis? ANAB JL LA BONA DE DÈu. fr. Goofiar vanament. Al eitricoUy al relorlérOy àmal traer, Nimis fidocialitèr Be gerere. ANAB BÒ. fr. Anar pròsperament. Ir bueno ó bten, tfr ú buen vienU) la parva. Prosperè 9gí, aliquid benò lehabera. ABBÍM AT ALS BONS T SBBÍS UN DB BLL6. ref. DOOOta que ab la freqüència s' aprenen las costoms. Anda con viejo y te dard buen consejo. Gom sanció, sanctos eris. AIXÒ VA BÒ. fr. Denota segoir ona cosa prosperant. Eso va bien. Res bene se habet. BÒ BÒ VÒL DIB BOIG. loC. fam. MASSA BÓ VÒL DIR ASSB. BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspexlírse à la nit y salutació familiar quant en la nit se troba ò'sdes- pedeix de algú. Buenas noches. Placidam tibi noctem precor. || met. Dóna à enténdrer que no*s pòt evitar ja naturalment algona desgràcia. A Dios, volo. Heo, proh evanoit; noUa est redemptío. BUN4S LLBTRAS. pi. La gramàtica, retòrica, poesia, història y anligoitats ò vària erodiciò. Buenas letras, bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplina; arum, humaniores litterse. BONÀS TARDBS. m. adv. pera saludar à la tarde. Buenas tardes. Fausta vobis serà. DB BÒ. exp. fam. De veras. Quidem, mehercolè, serio. II De ferm. De firme. Firmitèr. 0 loc. Ab tota veritat. Con toda verdad,d fe mia. Meberculè, veris- simè. DB BONÀS BN BONÀS. m. adv. Sòus ropugnància. De buenas d buenas, de bueno d bueno, buenamente, d buenas. Spontè, libenter, grato animo. DB BONÀS ò DB MALAs. m. adv. Quieras ó no quieras. mal que te pese. Yelís, nolis. DE BONÀS SB 'n donan. fr. Gompetif ab altre, igua- larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas. iEquipararí. || S' usa quant los que traclan alguna cosa són igualment destres y astuts. Entre bobos an- da eljuego. Par pari refertur. DONAR ALGUNA COSA DE BÒ. fr. PonderB *1 desitj vehement de lograr ò de que succehesca alguna co- sa. Dar algo bueno, ó un brazo, ó una mano, ó un de- do. Quid pia m vel pretiosum dare. DONAR BÒ DE BÍORBB. fr. GausBr gBDas de ríurer. Eaeer reir, escitar risa. Bisum movere. ENCARA BÒ. fr. ex. fam. Aun fortuna, Mínimum ex malis. ESTAB AL BÓ. Estar en lo punt de alguna cosa. Es- tar en lo vivo. In medio esse. BSTiGAN BONS. cxpr. de despído. Pdsenlo bien, queden Vdes. con Dios. Gonservare digneris. FÉR BÓ. fr. Tenir bona disposició, simetria ó ador- no. Parecer km. Bellè apparere. FÉR BONA ALGUNA COSA. fr. met. Eiximc respon- sable. Haeer buena alguna c-osa, abonaria, córrer por mano ó cuenta de uno, Probo, as, pro aliquo respon- dere. LO BÓ ES QUE. exp. fam. Lo bueno ó el caso ó lo mas particular, estrano ó notable es que. Quodmirum est, quinimò, quin potiús. LO QUE BS BO PEL FBTGB ES MAL PBB LA MBLSA. ref Denota que no tot lo que's pót aplicar à unas cosas se pót aplicar à altras. Lo que es bueno para el higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana, Maria Mf màU; lo fm mm Im boca, M/erma fai Mm, BO CATALÀ. BOC 217 Nen omnibas onioia prosant; quaò ahis grata, aliis iojacanda. LOS BONS se'n \kS Y 'lS DOLENS SE QDEDAN. loC. LOS kuenos se van y las ruines quedan. Morts opttiDa rapit, deteriora reliaquit. massa bò vol Dia ass. ref. Denota que no's pót de- mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ha- eeos mel ^ coTiieros han las maseas, Familiaris domi- OM servum efiücii superbufii. MÉS BO. adj. comp. Mejor. Meli<»r. MBS VAL POCH T BÓ QUB MÒLT Y DOLENT, fr. met. MoS v#JeR dos bocados de vaea, qm siele de batata, Parum booi pra^tat qoam moltum pravi« NO DEiXABLo BÓ PELS GOSSOS, fr. Levautarle d uno la palelillay paner le de lodo, echar las Umporali- dades, poner banderillas. Probris et convíciis aliquem presciodere, obruere. NO ES BÓ siNo PBRA MBNJAE. loc. No ser bueiw sine para si, iDtus »tbi eanere. NO SÉft BÓ PiaA PÓNDMH NI PERA COVAA. fr. met. Sór ioiitèl pop tol. No ser para silla ni para albarda, Omoinò íneptum, vel ad nibii aptara esse. NO TENIR LA BONA. fr. met. No estar de bon iHimor. Ko eslar con sus alfUereSy noeslar gràcia en ema, estar mal lemplada la guitarra, no estar la Magdalena para kafetanes. Noa isetum esse; fastídio aí&ei, tiaud affa- bileoQk esse. PBOAR6BU BB BÒ A MILLOR, fr. faiU. S' USa q\19tki los que tractan alguna cosa sòa igualmenl destres y astute. Mnt^e bobos onda el juego; ú cual mejor. So- lers uterque lusor neutruu fallit. SALVARSE ò LLIURARSE DE DNA Y BONA. Sotílfdel bar- rameo. £vadis emergere, discFimen evadere, scopu- los praïtervehere. sia BÓ PERA LLANéARk fr. Solo cs btteno para ser echado a la calle. Nibil valet ni si ad ignem. sÉR BÓ PERA TOT. fr. Ser bueno para todo, ser para silla y albarda, ser de inonte y ribera. DextroB» pe- dem in calceo, sinistrum in pelvi habere. ^éa MASSA BÓ. fr. Ser ab excés pacífích, eondes- sendent, sufert etc. Ser demasiado bueno. Optimum, pacatissíraum esse. TANT BÓ VOL DIR BCRRO. loC. MASSA BÒ VOL DIR ASB. TANT DE BÓ. m. adv. Ojald. Utinam, dii facerent. TEMR LA BONA. fr. met. Estar de humor. Estar grada en casa; estar dechunga, dechirinolayde buena, i^ gaita; pisar baena yerba. Leetissimam, hilarissi- anHD esse. TOT LO BÓ COSTA. loc. Denota que las cosas bonas costa B mòlt trabail. Nunea mueho costà poco. Gons- titít exíguo nunquam res magna labore. VA DB BÓ? Va de weras? Ita ne? ad popnlum phale- ras? BON. adj. Terminació de bo quant preceheix al substantiu masculí; com bon dia. fiuen. Bonus. BONANiT GREsoL. loc. fam. Que ba desaparegut repenCtaament alguaa cosa bona. Buenas noches euar- ta. wm nu. StifÉ, alevpt^ü?»»!!!. Bitm ÍNi..Janin- MOTO I. dus, gralus dies. || Salutació del demati. Buenosdias. Salve, adsit tibi Deus, precor tibi faustum diem. BON HOME, PERÒ DB AQUÍ NO PASSA. exp. fam. BUià hombre pera mal sastre, Candidus, sed iaeptu^. DE BONAs k PRiMBRAs. m. adv. SèD« repBro, preci- pitadament. Sin mas ni mas; é seeas i^ sin Uover. Te- merè^, inconsullò. PBR BONA ORDENACIÓ, loc. ant. CoDtraposat à lo de pura necessitat. Por busna ordenacion, QUANT ES BONA MAT YÉ SOLA. ref. Ensenya qB« als homes regularment no'ls vé una desgi^àoia sola. Bien vengas mal, si vienès solo. Felicem hoc mak> me, aisi alia succedant. BOATO. m. Ostentació exterior. Boato. Pompa, (B, ostenlatio, nis, apparalus, us. BOBADA. f. y BOBAN8A» f. a»t. BQBBRIA. I VANAG&ÓBiA, VAK^- TAT. BOBABíZif adj. Miï, BMO. U VANAOL0RIÒ8. BOBANabüfCNT» aév. B1. ant. VANAGbORIOSAr* MENT. BODANKABSE. V. r. aiU. VÀNAGLORtAttSE. BOBBJANT* m. adv, Fenl lo bobo. Bobeando, tontaments, imulsataenle. Stultè, insipienlèr, ineolsò* BOBEJAR. V. n. Fér lo boig^ dir tooteriaa^ Bobear. tneptio, oesipio, is, insipientèp agere. || Gastar lo temps en cosas va«»as é ioútils. Bobear, l^eaj-pro^ is, vaR«9 temfHis S»llere. BOBERIA. f. Necedad, tonteria. Bobefi&^hobaàtk. StaUitM, a&f fatuiia«, ati^, ineptiie, artiw. BOBO, Aw adj. Qui té pocb enlenimeni. Boho. Faluus, stultus, insipiens. || Graeiós. &racioso, bobo, Minyus, i. BNG4NYA BOBOS. lo€. Se dil•l do qualsevol cosa^ que lenènt mòlta apariéncia, es de poca substància ó va- lor. Ciega yertws, engana bobos. I«anis pompa. QUANT LO BOBO VÀ k\ MERCAT LO MBRCAT ESTÀ ACA- BAT, ref. Adverteix que es convervient fér las cosaa en temps oportú. Cuando el necioes acordada, el mer^ cado es ya pasada. Serò sapiunt pbryges. LO ROBO TOT UO SAB FÈE FINS AL TEMS DE MENBSTBR. ref. Tado el bobo sabé hacer hasta que se ha menester, Omnia in opus sint agis. BOBÓ. m. Dokos que*s dosaB à las eriatavas. Chochos. Cupedia), arum, dulciati», orum. BOBOYA. f. BABOYA. BOGA. f. Part de la cara de la persona y de tots los animals per abont se menja y *s das- pedeix la veu etc. Boca. Os, oris, bucca,. sò. || En- trada de algunas cosas, com: la boca del fora, de ca- nó, de carrer, ete. Boca. Os, oris, adilus, us. \\ Ober- tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, at*8, híatus, us. II met. llòs. || Bebeada, gust deJs licors. Boca. Sapor, oris. || met. La persona ó animal àiqu^^ 's dóna menjar. [Boca. Edens, comedens, Us. || En los rius- la part per aboni enlran en la nar. Boca, desembocadura. FUiminis ostium. !| En lo jocli de la argolla, la part dei anelly fua té la» b«rrao p«r ahoot ha de entrar la bolt. BBca^Os^MÍ•i 218 BOC DICCIONARI BOC BOCà AMAEGà Ó QCE MWSSk FEL, NO PÓT BSCUFIE MEL. ref. Denota qae cada hii parla de las cosas segons fo profit ó dany que ha tret de ellas. Boca cm duelo no diee hueno, Qnísqae judicat proat est affectns; ab ira to, verbam ne expectes bonnm. BOCA DE CALAIX, ó DR DRACH ó DB RAB. lOC. faiD. La que es mòlt gran. Boca de espuerta, ó de costal. Fl- lulum, patens, diductnm os. BOGA DE CANDBURO. loc. Lo cauonet ó candeleta ahont se posa 1 blé pera fér llum. Mechero. Myxos, myxus, i, IncernaB rostrum. BOCA DBFocH. Arma que's carrega ab pólvora. Boca, arma de fuego, Tgneum bellicum tormentum, arma ignifera. BOCA DB GAiG. Qui parla ab tanta blannra que ape- nas s* entén, ó que quant parla salpica ab la saliva. Boca de gachas. Ore blandus, hnmidns. BOGADB iNFBRN. Dit del quí blasfema y diu mòltas malediccions. Boca, lengua infernal, carretiro, Exi- tialis lingna. [ met. Paratge de ahont ix mòlt foch 6 calor. Boca de inpemo. Inferni hiatus. iocA FORTA, ó DUR DB BOCA. Sc diu del caball que té certa duresa en ella, de modo que la embocadura DO li fà Tefecte corresponent. Boca dura, hoquiduro, dwro de boca, Ore durus. BOCA DBL BOT. La garra per abont s' nmple ó vuy- da. Piizgo, boca de pellejo. Amicinum, i. BOCA DBL COR Ó DBL VBlfTRBLL. BOCa dcl estómogo. Stomachi faux. BOCADB PINTÓ. La petita y agraciada. Boqmta, boquilla. Buccula, », osculum, osciilum, i. BOCA DB TABAL. BALADRER. BOCA MUDA, MAT FOU ABATUDA, rcf. Dcclara la ven- tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'is mals resultats del parlar sens necessitat. Al bnen callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no enira mos- ca. Tacere prasslat philosophia quam loqui; sapiens est qui tacere novit; nulli tacuisse nocet: nocet esse locutum. BOCA PER AMUNT. m. adv. Boc4i arriba, Supinus, resupinns, recto, erecto ore. BOCA PER AVALL. m. adv. Boca abajo. Yerso, in ver- so ore, deorsum. BOCA Qnn NO PARLA dèd NO LA óu. rcf. Deuola que no's remedia la necessitat oculta. Boca gue no habla Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacilur- num os, Deos non facit audientes; petite et accipie- tis. BOCA QUE VOLS, COR QUE DBSITJA8. fr. Abundant- ment. Quequieres 6oca. Affluentèr, affatim. y A me- dida de són gust. A que quieres boca, d pedir de bo- ca. Ex animi senten tia, peroptatò. BOGA TBRROSA. BOCA PER AVALL. BOCA TOVA. ter. BOCA DE GAIG. À BOCA DE CANÓ. m. adv. De mòlt prop. A boca de cànon ó dejarro, Proximè, cominús. i BOCA DB FOSGH ó DE NIT. m. adv. Al anocheccT ó à boca de noche, Yesperè, subvespemm, subnoctem. k BOGA HMU. m. adT. 7 AB TOTA LA BOCA. m. adv. Ab tota clareda llena, abiertamente. Apertè, sine ambagibiu tundo, pleniori. AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gr ó afany. Desalado, con tanta boca, Anxins. k DEMANAR DB BOCA. fr. BOCA QDB VOLS. etC ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAB ADAUT. |' ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber tos por alguna cosa, abrir tanta boca, echar ó un palmó de lengna, Yehementissimè cupei mo conatu petere, ambire, sitire. ANAR BN BOGA DB TOTHOM, fr. DeuOta Sér 1 blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Ne notum esse. BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca, Ricium d os aperire. CALLAR LA BOCA. fr. mct. No dir res. Call ca, Musso, as, ne hiscere quidem. CÀURER BOCA AVALL. fr. CiURER DE MORBÓS. CRÉIXER LA SAUVA BN LA BOCA. fr. met. TrO gust en alguna cosa. Hacerse agua ó una ag\ ca, Appetitum excitari. cusiBSE LA BOCA. fr. mot. No respóndrer Coserse la boca, no abrir la boca, no decir m. «OCASÍ. •BOGARBXIG4T, B A. adj. Se dia del que fmn- seixó doMegala ^yíeca. Boquifruneido. Compressis labris bomo. BOCASECH, CA. m. y /. Se diu del que té la boca seca. Boqvmco. Siccus ore, íaucibus. || Se diu del caball que noee saboreja ab lo fré. Boquiuco. Sicr cos ore, siccís Caucibus. OBCABt, m. Tela gruixuda, basta y eogomada. Bocaei, hocaeinj esterlin, Byssus colore infecta. Bfttiiflgil f aum. Beeaza DiducU]m,patulumos. BOGAVTfBBÓS, A. adj boca m, AVàix. BOGAIORT, A. m. y f. Se diu del que té la bo- ca iorta. Boquituirto, boqwtorddo. Intorto ore. BOGELL. m. arq. Motilura en forma de mitja canya. Boeel. Canalis, is, canaliculus, i, stría, e. | nibot pera ferlos en la fusta. Bocel Runcína, ae. || nànt. Gorriola de fusta perahont passan los derivells. Afotoit. Trochlea nàutica. BOGELLAB. v. a. Formar cnnnletas ab lo bocell. Boctlar. Slrio, as» in canalis formam, in convexam lineam cïelare. || m. Espècie de caldera de cóurer. Bocellar. Lebes, elis. BOGEIXÀB. m. aon. BoceUm. Magnus astraga- Itis. BOCEU^T. m. d. BoceUte, Parvus a.<)lraga1us. BOGH. m. Lo mascle de las cabràs. Baie, cabrm, wfitho de cabrio, Dircns, i. || En lo regne de Yaléncia .y Ms catalans fronlerisioe. iadom, baiao. BOGt. m. La porció de menjar que cab de o« vegada en la boca. Boeaio, B«oedla, «?, Mas, 1 1 Tros de qualsevol cosa. Ptdazo. Frustuium, i. | Ti rada 6 distància de nn lloch à altre. TramOy triem Intervallum, i, tractus, as. jj Lo tros gruixut y em qne's talla de alguna cosa com de on cabiró. Zoqm te. Stipes, itis, ligni fragmentum |j aosseó de Fà. BOCÍ DB PA. loc. met. Lo sustento qne*s necesala y aixi 'sdiu: tenir un bocí dbpa. Ptdazo dejM Díurnus victns. AB LO bocí a la boca. m. adv. Pocb desprès de Ib vér menjat. Con el boeado en la boca. À prandío, m comestione finita. À MiGAs T À BOCINS, m. adv. A pedazo$f ó en fek^ ^os,por pedazos. Frostatim, interciaè, minolaÉ|j ruslillatim. ^^ BOCÍ MAL ASSENTAT. Bocodo mal digetido, Htlè ii^ gestos cibus. CAR ES LO BOCÍ QUE À DN HOM L BSCAÜfA. !«(. ta que paga bè 1 gust del menjar aquell àqa mal. lAmor^o es el boeado que mueko cuesCo. e basta quisque escam petit. CONTABLl À algú'ls BOCINS M Là BiCA. fr. fUi. servarli lo que menja, donaptli à enténdrer. los boeados. Prandentem nimia ooriositate umrii vertere; quantum quis edat observaré. FBEBE BOCINS DB ALGUNA GOSA. ff. JAGTABSL HENJAB Ó PÉNDBEB ALOUN MCÍ. fr. ÍUH. ^^90^ boeado, Aliqníd cibi sumere. >- NO TENIB UN BOCÍ DB FA FCB P08AESB k U BÍ6k4| met. Estar mòU pobre. No Uner qm llegar é k no lenerparaun boeado, no tener tros qw par&r^ bre que Dios le llueva. Extrema egealale, inopia laboraré, premi. BOGDVA. f. Instrument müsicb de banya éiM tall y corvo. Bodna. Taba, boccína, se. | EspédM trompeta de llauna pera parlar de lluny. Boém^m ba stenterophonea. jj ossa menor. "* BOGIBABA. f. ter. bofetaua, bbvís. BOCIN ALLÀ. f. MBfCDALL, BESÍDUO, BOGINAR. V. a. Tocar la bocina. cino, as. BOGINEJAR. V. a. Fér bocins. Haeer bocadillos Trucidare minutatim. BOGINER. m. Lo qui toca la boetna. Buccinator, is. BOGINET. m. d. Bocadillo. Bucoella, a. jj set. Pedacito. Frustuium, i. BODA. f. Casament. Boda, easamiento, fl•fti' arura. || La festa 6 convit en celebritat del cut*^ Boda, Noptialeconvivinm, epnlon; nnplialas if^ BODA DESIGUAL ó SECRETA. La que's celebm li' aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuplie i BODAS ME coNviDAs. exp. mot. fan. DenròHktfl gana. De mil amores. Lihentissimè, quam libeBS* mè, ranas ad aqnaro provocas. A L\ BODA DEL FILLOL QUI NO T* HI CONVIDA 99 l^t vóL. ref. Denota que ningú déu anar à fandotli I sent convidat, especialment ai en ellas BÜF CÀTiU. BOH %Íl bea. À boda y à bautizado no vayas sin ser Uamado. Sil (hala mi fa^dus, sínt vel luslralia fesla, Xoo iDvitalus pro vidus ipse fiige. AQÜBL•L QUE % LAS BODAS \'k, NCVI ük DL SF.MBI AR. r«f. Denota que cada bú dóu acoinod.irse ;tis usos y e>UJs del paísabont se troba Por úmtde fin>res, haz ft,iH-. í-*>r<'jí, Dum íoeris Ronia>. roma no vi vi lo luore. w>3As heíls. Nom de una con I ribucií'xjuo's pagava iBüguaiuent pera alèudrer als gaslos dels reys. tío- lUr rrnieí. Vectígal ad regalíum nuptiarum sumplus. » tals bodas. tjlls cocàs. rcf. DenoUt que 1 qni Tà mal i;QÍa\ no pót esperar teuirbon íi. De talcs bo- iu Tales costras. NuUum initia prava fauslura finem danl. or LAS BOOASQUI MÉNOSMENJAES LA NLVIA. ref. LO l£S XAL CALSAT ES LO SABATER. LA VICOA PLORA ï ALTRES GANTAN EX U BODA . ref. Beoola Ins vicissitats de la vida humana. La viuda flfra y olrus canl•in en la boda, Totam misconl vilum Wor el j;;audiuiD. LO f^n: NO vÉ 'l aik de las bodas, no v^. à totas imaí:. ref. Denola que lo (|ue promelon los sogres flDO*» caaiplei.x avans de efectuarse la boda, ab ifirallaí se cobra. Lo que no rienf a la hoda, no nwú loHa hora. fiiupliarum roagnilica promissa eieftfl s^epè careol. » 11 HA CAP BODA POBRE, NI CAP MORT BIGA. rof. BODEGA» f. SelLer, lloch pera posar vi. node.fja. riuria cella, apotheca, -jt, \ini promptuaríum. \\ KM. L espay sota la cuberta. Bodegr, Navis al veus si:» tabulalo. || Eu los patris de mar la pessa ó [tes- s•tque serveixen de magaLedremiax. Bocdremia», arum. BQEDBEMIÓ. m. Mèscumplert. so es de trenta ija^: era 'I tercer del any entre 'Is atenien«es, y rwresponia al fi del nostre més de Agost y prin- ft?i* ce Setembre. Hoedremion. Inter Alhenienses kríiu* anat nieosi.. BOFETADETA.f.d. fínfeionnUo, Levis salapilla. BOFETEJADOB, A. m. y f. Qni dona bofeladas. Ahttfeteadur. Alapis ca;dens, perculiens. BOFETEJAMENT. m. La acció de bofelcjar. Ahofelramifiito. Colapbiz.ilio, nis. BOFETEJAR. v. a. I»egar bofetadas. Abofetear^ dar de bofeladas, Colapbizo, as, alapis percutere, cuídere. BOFETEJAT. DA. p. p. Abofet^ndo, Depalmalus. BÓFIA. f. BOMBOLLA, BUTLLOFA. || GÓFIA. BOGA. f. EUM'ba de (fue 's fa '1 sitial de las cadi- ras. Ei\ea, eapadam. Angustifolia, orum, lypha, x. II Peix de un pam, escalós, ulls grans y pocases- pinas Boga, njo de huey. Humbra, a\ ïioops. || La acció de boj^ar 6 remar. Boga. Remigatio, nis. lioGA ARRANCADA, luet. La que's fà ab la major forsa y precipitació, servinlse ;'i un temps de tols los rems. Boga arrancada. Yebeoienlior remigatio. B04ÍA LLARGA. loc. naul. La que s faextenenl mòlt los rems ()era donar impuls a )a embarcació. Boga larga. Kemis lalius jactalis remigatio. ANAR ó ESTAR F..V BOGA. fr. mel. Estar en us ó sér mòlt corrent. Ealar en boga ò en auge. In honore es.se; nomine, fama, celebrilale gaudere, frui. EMBOLICAR ó ENREDAR LA BOGA. fr. Posar euredos ó dilicullats en una cosa mòlt clara. Mekr eftred4)8 dok' de no Inshay. Utnbram in solem mítlere. BOGADA. f. Remada. Bngada. Remorum Ímpe- tus, vis. BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bngador, boga, remero, y hoganíe. poct. Remex, igis, remigans, tis. BOGAL. adj. fràncu, generós. BOGAR. V. n. naut. Remar. Bogar, remar. Re- migo. as, remis na\em agere, incitaré. || la campana, repicar, tocar. BOGARMITAS. m. pi. DOGOMILIS. BOGATIRADA. adj. anl. Acció y efecte de bo- gar, cop de rem. || bogada. roga arrancada, boga. 3. BOGAVANT. m. Lo primer remer de cada baricli en la galera. Bogavantc. Primi quique remi- ges li Kspí'cie de llagosta de mar, n)òlt coneguda en las cosias de Andaluzia. Bogavanle. Locuslac ma- rina' genus. BOGOBIILI8. m. pl. Ceris berelges del sigle XII: ensenya van que Dèu era corpóreo y que 1' Àn- gel mal bavia criat lo mon. y altres errors. Bogomi- lina Rogomilii, boogomilii, orum. BOGUETA. f. d. sardinrta. BOHÈMIA, NA. adj. Natural de Robémia. Ab aquest nom s' entenia mòlta gent dolenta. Bohemio. Uohemianus. Ij Espècie de roba que s' usava antí- guament en Espanya en forma de fi^i^fii^i. Momio, Boemiciuja palliupi. || WivameDt. Bxcmvamente, locamente. Immoderatò, oiiuiiim. BOJARRÓ. lü. soDOMiTA. II met. fam. Panxa; y mi 's diu: uiuplir lo bojarbó. Paiidorga, barlola, UuL Ai%us, i, veoler, Iris, || estrofa, tüno. BOJAHRONA. f. BOJBRIA. iBfiR LA BOJÀRRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu- ■or. Eslnr incomtHlado, Pravo humore premí. BOJARHONI8ME. m. sODOini. BOJÀS, SA. adj. aum. trobà. BOJEJANT. p. a. Fénlbojerias pera diverlirse. L•(^9túh4lo^ simpleaudo. Desipiens. || m. adv. Jocosa^ jni'uuatf/tUy por fiesía, ca chanza, por juego, por ücfrài)h, Ii(ugatoriè, jocosè, jocaliler. kUKJANT GOM LA.S ciUTURAS. exp. fam. Belozaiido, Uàci^è, pelulaoler, petuiò. BOJEJAR. V. n. Fer ó dir bojerias. Lotfuear. De- a^, íosaDÍo, is, nugor, aris, ineptio, is, slultè age- it. jBiet. Teoir massa alegria, buila y alborol, fui- pTirfó divertia Ise. Lo^u^ar. Immoderatè, inlem- pcTifiier gaudere; jocis et ridiculls eludere. BOJ£IULA. f. Malaltia que priva del us de la nkf. L'Cura. Amentia, insania, u;, insanitas, atis. . Disbarat, despropòsit. Locura, desaliuo, Stullitía, £, sUiïiè factuui, absurdum,i. || Fatuitat, ximplesa. Ljtira, necedad, fa(uidad, boberia, Fatuitas, stolidi- Uí, atis, stuitilia, vecordia, m. || Extravagància. L..ird, eslracayancia. Moria, a;. || Mania. Locura, *eiii42. Furor, is, insania, u). || Casa dels boigs. C4M df Umos, Domus dementibus curandis. BOJET, A* adj. d. Loqaillo. Impos mentis. BOJIA. f. aot. MOiXA. BO JIOT. to. MONA, MIGO. BÒJir. m. Carril per abont volta T animal en la Alia. taboua, etc. Anden, lendd. Círcularís antliu5 àoiita, ambulacrum. I) Ruedo de la xemeneya. CíApann, vuelo. Campana, u;. || En los arbres pompa vU extensió de ramas y fullas envers la seva cir- cuiíereocia. Pompa, Arborum foliorum largue laté- \dSi diffii>ío. y ter. Volta; y així s diu: donar dos iiiiXyà la lligacama. Vuelta, SliOpba,a\ BOJOT. m. PLAGA. 3. 4. || adj Hampallut, qui té ideaa extravagants. Veuúlico, luuúiiro. Lunaticus, lauríbus aífectibus obnoxius. BOL. m. BOLiJLMLM. II La acció de tirar lo úlal j^Tà pescar, y la pesca que s trau. Lancc. Helis jKlOS. j VOL. BOLA. f. Cos esférich. Bola. Globus, globulus, i. i U de manlegay sagí, etc. Pella. Globus, conglo- batnm abdomen suillum. || La de pomada feta de simples odorílichs. Pomo, poma. Odorarius globus. II Por donar los vols. Uaba, Suffragiis designandis globus. II La sort de fér algú totas las basas en al- guns jochs de oartas. Bola. Ludi sortis universos victorià. I| met. Mentida. Bola, mentirà. Mendacium, ii. II pi. De neu. Arbre petit, espècie de viburno, semblant al saúch. Sauquillo, acer menor, Opulus, i. DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas pilotetas de vidre molt, verí ó agullas pera matar los gossos, gats, ratas, etc. Dar, cchar zarazas. OfTam medicatam edendam canibus projicere. || met. Despedir ab des- deny algú à altre de sa casa, tracte ó amistad. Dat í/íwíiWífl,v. Malèdejicere, dimittere. || Tràureràalgú del empleo. Echar, despedir, apear a vno del empleo. Dignitate, munere, oíiicio aliquem privaré; é grada dejicere. || matar. RODAR la bola. fr. ANAR k SANT TRüTÍ. BOLADA. f. arq. volada. || Cop de bola. Bolada, bolazo. Globi ictus. BOLADO. m. Pa de sucre rosat. Bolado^ eip| Lo dret que's pagava pera vén- drer dita roba. Hi ba opinions qae*s posà als últims &e\ sigle xin pera ocórrer als immensos gastos qne ocasionava la dHIensa dM pafs contra 'ís píratas y fraudulentas entradas ée teixits de ITana, seda, cotó y fil. Pou abolit per Garlos III à solicitnt de Cata- Imiya. Bolla. Vectígal ex textilibos. | Tribunal ú oficina del mateix dret. Bolla. Tribunal sic dictum. meit. Mentida, palranya. Mentim. Vendacium, ii. met. Lo senyal de merda qne sòl quedar en las ca- misas. Palontinoi, Excrenedtftía in subncula macula. BOtXABOB Ó BOLLAimE. m. Lo qni posava 'Is sellos en los teixits. Boihdor, marchamero. Her- cium notator, signator. BOLLAR. V. a. airt. Ftwar nn sello de plom als teixits pera conèixer de quina ftbrica eran. BoUar, Sigillo, as. BOLLAMHtNI. m. ttíi. veLAüfiNr. BOLLAT, BA. p. p. BoUado. Signa tus. BOIJLJSTA. f. La targeta qoe's dbna als soldats pera allotjarse. Boktà, èoMn. Chirograpbnm militis bOSpHiO. II TARGETA. || BOTLLSfA. DONAi BOLLBTA. fr. Bospodir à algú. Dar despido. Mmittere. BOLLETt. m. BOtLLBTl. BBL•LIGIÒ. f. ant. büil. BOLLO. m. BOLL. I Arroga esfèrica en las guar- nicions dels vestits de las senyoras, en las de las cortinas, etc. Bollo, Ornatns, plicatura sphxríca mulierum vesfibns exomandis. BOLLÓ. m. ter. boll. 1. Q bescambba. BOLA. m. Tap de insta peta safareigs, dstenns, \ BuyVy 6iB'• JiBML €btflmnttuDi i BOM CATALÀ. BON 825 BOLONI. adj. ftpdo, ignorant, (onto. Bolonio. Inscíus, ineptus, stipes, ligDani) stnltus. sÉR IN BOLONI. fp. Tenir pochs coneixements. Ser un necio. Stultam esse. BOLÓNIA. f. y BOLOinrA. f. Ciatat en ItMia. Bolonia, Pelsfnt, ae, bononia, a). | Capital del Bolonyéd en Picardia. Bolma, Gesoriacvm, i. || Ciutat de fteardia, de Hongria, de Mfssia. Bolonia. Bononia, ús, BOLONYÈS, A. adj. Co^a de Bolónia. Bolol^. Bononiensis. BOLQUER, m. Pessa quadrada de tela pera em- bolicar las eriataras de mamella. Panal, mattttUa, paíio. Pannas, i, infantiam involocram. || pi. met. La infància, 1s principis de criansa y naixement. Desde ó en las fajas, A cnnabulis, in cnnabnlis, à tenerís nngoiculis. BOLQüErAs. m. aam. Panalon. Patrons per- grandís. BOLQUEACT. nf. d. Panalico, Pannículus, i. BOLQUIM. m. BOLQUER. BOLSA. f. BOSSA. BOLSIGH. m. BCTXACi, BÜTXICÓ. Qül TÉ QÜATEE T 6A.STA CINCH NO TÉ DE VENEStEt BOLsrcH. ref. Ensenya qne qni gasta mès de lo qae té, no li resta que gaardar. Quien Hene cuafro y gasta cinco, no ha menester bolsico. Qui plasqaam habet absnmit, marsnpio non eget. BOf.80. m. BUTXACA, BtrrxÀCó. BOLUM. m. EN VOLUM. BOMBA. f. Bola de ferro rvyda que »' ample de pólvora pem carregar los morters de artilleria. Bomba, Igniaria, ignifera bolís, glans. H Màquina pera tràurer aygua de las nans, pons y altres pa- ratges fondos. Bomba, Anllia, ae, hydranlicam hafis- tram. || Espècie de pala còncava pera desaygaar los bareos en los rias. Bomba. Organam tnbalatatt quo aqaa ex navibos exbauritar. Q mar. vInega, HETÉORO. H En saraas y concarréncias. Copia, bom- ba. Rhytmas, i, reciprocans, tis. || vanagiórtAj^A'V•* FARRONABA. || BOLA. 6. j| La qoe servsix pera apagar k) foch. Matafwgo, bomba, Extingnendis incendiïs itïstramentam. || Espècie de fanal rodó de paper qae '» posa en los carrers per las festas. Parol. Pharns, i. II fam. WET. BOMBA DE OAS. lOC. fam. OlOBO AEBOSTVriCH. k PROBA DE BOMBA. tt. adT. HòH fort. A prueba At btymba, d maza de etcoplo, d ley, d saHsfaccion, Abso* latè, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir lo cop y explossió de las bombas. A prueba de bomba, Firmiter instractam. BOMBAMENT. m. ant. vaivaolóri^, FANVABie- NADA. BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antígua, car- ta, de gran calibre y boca mòlt ampla. Bombe^rda^ Bombarda, se. || Embarcació pera tirar bombas. Bomharda. Bombarda, a;, ignifera navis. || fem. fet. BOMBARBEfCI. m. BOMBEIG. BDimABDEIiUI'. y. a. yd^ritat». Bonmitv. TOMO I. BOMBARDER, m. Soldat qae para y dispara lai) bombardas y bombas. Bombardero. Ignearam glati^ dium jaclator. BOMBARS^RA. f; BOMBAEDA. BOMBAY, m. Import dels frayts conduhits deaM Filipinas. Bombay, Fmetiiam ex itmà» PMMpfklis deportatorum Talor* BOMMMlrf lÉ. &É a«oió (fe MHèljtfr. JMMr- deo, bombeo. Ignearam glandiam jactas. BOMMUrARé V. Bé mspat^r Momba^ JMNlMf , bombardear. Igniferas gland06 íttHBitteré) JaelAAM^ bombardís oppagoare;: <>lli3 igtfiériis ai^bM htífe^ tere. BOMBE^AT^DA. p, p. Botàba/tdeado, Dotebai^lé oppagnatas. BOMBETA, f . Globo p¥ii àé tidre pera féi" RoiH ; Bombeta. Lychtri globalas Viti'eas. BOMBO. m. Tabal tMi gvoti pe^ àéotepirttyM* en la música. Btmbo, Tympantttíl, i. BOMBCHXA. f. E^cie de cttitipentéUi ffÈjt ayre forma en la n-fgtOi majoMeiit cfaaM phrÜ'wF^ buja, ampolla, étmpaMtí, Btílla, Hi. |I BüTLLOMf: f met. Fallaraca, afectació en Y estil. BMbàM^ Hlfn- chazon. Tomtídns, faasttfs dp[)Mtà^, ithnof, !is, M^* miditas, atis. [| met. Butttoi>'A. BOMBCfiLlAll. V. ú. Pét hcmfMhÉ tà aygfika. Burbujear, firtfllo, ais. W^mttÚLLAÈÉE. t. r. ÈtittòtmB, BOMBOlLAfllM. f. itttíà: itrtlWkm, BOMBOLLAT, DA. p. p. butllofat BOMBOLLEtAR. V. H, hxAY&, íét 16&iiMM la aygaa. B&rbollàr, Eballio, is. IKIMttOLLEJAT^ bA. p. p. Étí>Hhmdo, BbM^ tus. BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFB^i:. BOMBOSt. m. Tela de cotó, qne ré>^Mfflftnt serveix pera forros. N* W ba dte vàriíí e^MíBS, mès ó ménos fltftis. Btmbitíi, Bofàbaci, fuH&Í(, #d8- sypina, xylina tt\H. B0NAG08A. adv. m. Mèlt. AbundeíMíet, itMko^ d manta, buen rato. AÍDueDlèr, affatiflr, ciopMisè, abandantet. BOlVAM. f. ant. Bondat, supclfiofrcn, Valoff tsAA y moral. Bondad, Bonitas. BOiVAMEPrr. adv. ít. ÈúeúamMe, eÈjMHúUtbel•' mente. Sua sponfe, libenter, altrò. J Aml9to^\fflfnt. Amistosamente. Amicè, faittíïiafrifer. [Ittcilrtiíilt, sens fatiga. Buenaniente: Facilè, fàcili ifégoficí, atü^ que labore. || DEGUDjtMENt, tLEofriMAMEiit. | ^É^: BONANBA. f, Bonr tenïps en fa mar. BonètnÜ^f Calma, Malaçia, «, tranqmllhars, a-tis, trafilqaifttitf, velivolum mare. || mel. Prosperitat. Bútianzff, Wff- citas, prosperitas, atis. BONÀS, SA. m. y f. aoTh. y BOlVATXAs, SA. m. y f. aam. y BONATX6, NA. m. y f. auiíí. y BONATXOT, A. m. y f. aam. PaiíífitA, de Itoh natural. Bonazò, bokaclifon, btjfnàckif, ftKilMlbs, inuN!^, 30 iU BON DICCIONARI BON BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura. Bonaveotara, aB. || í. Ditxa, bona sort. Buenaventura. Felicitas, atis, fortuna, ae. BONAYRE. adj. ant. bonàs. Q mansuetut, BEmc- NCTAT. . BSTAE DE BONÀTRE. fr. met. Estar de bon hamor. Estar de huen humor, Lepídè, festivè se habere. BONDADA88A. f. aum. Grande hondad. Magna bonilas. BONDADÓS, A. adj. De geni afable. Bondadosa. Saavis, comis. || lliberal. BONDAT, f. Qaalítat qne constitubeix bona algana cosa. Bondad. Bonítas, líberalitas, probitas, atis. II Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comilas, benignitasjenítas^atis. Q Virtut moral que'ns inclina àfér bò à altres. Bondad. Bonilas, atis, misericòrdia, ffi. II Senzillesa, falta de reserva; y així 's diu: la seva massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad. Simplicitas atis. || fílos. La conformitat de un acte ab.la facta rahó. Bondad. Conformitas actíonis cum n|t|mr D filos. Lo predicat ó atribut, que té tot ent 6 cosa criada com à tal. Bondad. Bonitas, atis. . BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com qualitat del sèr de Dòu, ó com efecte de sa miseri- còrdia. Bondat suma. Summa bonitas. lUs VAL BONDAT QUI DINERS, ref . Acousella que per contràurer matrimoni, 's déu mirar mès la bondat del subjecte, que las riquesas. Por codicia de fhrin no te cases con ruin. Noli propter opes uxorem ducere vilem. TBNIE TANTA BONDAT COM LAS CABliS LLANA. ref. Denota tenir mòlt poca bondat, sér mòlt dolent. Pedró y cudndo seràs bueno? Cuando las ranas tengan pelo. Níbil bonitatis habere, bonitate carere. BONÉ. f. ant. y BONEA. f . ant. y BONESA. f. ant. bondat. BONET, A. adj. Bonito^ bonico. Bellulus. BONET. m. ant. gorra. || boneto. BONBTA. f. MALETA. BONETAS. f. pi. nàut. Trossos de velas que s' afegeixen per la part inferior à la vela major y al Irinquet. Bonetas. Yelum addititium. || Trossos de or, plata. Boneta. Àurum, argentum, i. BONETET. m. d. Bonetillo. Pileolum, pileolus, i. BONETO. m. Sombreret de cartró, ab quatre bècbs, cubert de panyo ó de seda que usan los ca- pellans en las funcions ecclesiàsticas. Bonete. Pileus, pilenm, galerus, galerum, i. || met. Lo clergue se- cular; y així 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat. Bonete. Inter seculares clericus sapientior. || fort. Tenassa dobla ó cua de oreneta. Bonete. Saxeum munimentum. BONIGH. CA. adj. Hermós, graciós, pulit. Boni- (0, lindOf mono. Bellulus, bellatulus, polilulus, ve- nnstulus. || Primorós. Primor oso. Speciosus. Q Net; aixi 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus, mundus, purgatus. Q adv. Bè, galantment. Bonitat boniuuMnU^ UndamenU. Ballè, pulchrè, vennstè. y iron. Mal. Malamente. Male. [| pi. Adomos de lasdo- nas. Alinos. Ornatus, us. ANAR, EIXIR, ESTAR AB TOTS LOS B0NICH8. fr. DeiOia que las donas estan ab tots los adornes posàbles. /r, estar y salir con todos sus alfileres, ó de mtítf cinco alfileres ó de mar d mar. Ornatissimè, bíbi compte prodire. posARSE BONicH. fr. Atildarse, oitnorse, engalaimm aderezarse. Sese exornare, pararé, expolire. BONIGIÓ. f. ant. brugit. BONICO, A. adj. BONIGH. BONIGOT, A. adj. y BONIGOY, A. adj. BONIQUÈT. || pi. BONICH. I. ANAR k LAS BONiGOTAS. fr. mct. Péudrer las om ab comoditat y sens gran empenyo. Andar àlask- mcas. Res commodè tractaré, parvo conatusnsci|Mi jüGAR i LAS BONicoTAs. fr. Jugar per mer entrali* niment ó sens cap interès. Jugar d lae bomeas. Sm . emolumento ludere. [j Entretenirse ab la pilota tte deixaria tocar à terra. Jugar d las banicas. Püilh . dere. BONIFIGAR. V. a. ant. Abonar alguna qmSf tat. Bonificar^ abonar en cuentas. Acceptnm rafHit. II Millorar una cosa, feria útil. Abonar, bonifiear.kp' ^um, aptius aliquid reddere, efficere. B Femarkilflí- ras. Estercolar, abonar, bonificar, Agros foBCOndUlb stercorare. BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioitl» BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. StrepiM^ us, fragor, is. BONIQUESA. f. BELLESA. BONIQUÈT, A. adj. d. Bonitico, bomtíOiKkh mosulus, bellulus, venustulus. BONIR. V. n. ant. brugie. BONÍSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimiis. BONITO Ó bonítol, m. Peix semblanl 4 il tunyina, de carn magra y macissa. Banito^ Amia, se. BONOBílENSE. adj. Natural de Bonónia. niense. Bononiensis. BONTAT. f . BONDAT. BONY. m. Excrescéncia en la pell. Tvmeffbàh chichon. Tumor, is, tuber, eris. y Lo que's ft f/^ adorno en las pessas de metall. Bollo, Bulla, ». It^ ditas pessas lo que resulta de un cop que do's Up* adorno. Abolladura. Contusió, nis. || Inflor eok# de resullas de algun cop. Tolondro^ tolondraiíf éMt* jon, bollo. Tumor ex contnsione. || Lo bolto, flMR^ gep ó desigualtat de alguna cosa. Ptkm, iesipiiM Aculum tuberculnm. BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca titfM» Chapucero. Budis impolitus artifex. | adj. Loqsetf^ fét tosca y gros seramente. Chapucero. Bude inpA* tum opes. BONYÀ8. m. aum. Bubon, burujon, Magnw ^ mor, bubo, nis. < BONYEGAR. V. a. y derivats, abontegaí. BONYEGUT, DA. adj. Loque té difereoto boa]!* AboÜado, lleno de cerros, TnbercaloaliSy laberalaii BOB BONTET. m. d. TumoreillOy hultillo, btirujonciUo. Tobercnlus, i. ímpolitia, ae. BONYIGO. m.Embolich,maIa feyna. ChapuceHa, BONZO. m. Sacerdot del Japó, de la Xina y allras parts del Orient. Bonzo, Bonzus, i. BOOTE8. m. astron. Uq dels sigoes celestes. Boo^ tes. Bootes, is. || Guardia de las ossas. Bootes. Arc- tophylax, acis. BOQUEJAR. V. D. Obriria boca. Boqutar. Os di- dacere, aperire. || Espirar lo moribundo. Boquear, Expiro, as. || Fér bobas ó bossas algnna pessa de roba. Boquear. BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado^ boqneado. Ex- piratns. BOQUERA. f. Portell ó boca per ahont surt la aygna pera regar. Boquera. Incile, is. ||Xa obertura que's fà eo las heretats tancadas pera la entrada del bestiar. Boquera. Ostium, ii. BOQUERÓ. m. Obertura gran. Boqueron, Grande ostium. II Peix, espècie de anxova. Sàbalo, boqueron. Chnpea, ae. BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, aB. BOQDINA. f. Pell de boch. Piel cabruna, Pellis hircina. BOQUITJA. f. Llaga en la boca pel calor de la llet. übrera. AphtbdB, arum, oscedo, inis. BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria, enredo. Mendacium, ii, stropba, fallacia, ». || Em- bolicb, confusió. Enredo, embrollo. Rerum perturba- tio, ífflplícatio. II Abundància de paraulas atrope- liadas. BorboUon. Yerborum Ímpetus, abundantia. BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador. Trapacisla, trapacero, trapalon, em6ro//on. -Dolosus, fraudnlentus, i, syncophanta, ae. || fam. pbonóstich. 8. 0 Qui parla atropelladament. Borbollon, borboton, AÍOuens verbis, impetuosè loquens. BORBOLLAR, v. a. y BORBOLLEJAR. V. a. Enganyar ab astucias. Trapacear, trapazar, Fraudibus agere, dolis uti. || parlar atropelladament, volentho dir tot de una ve- gada. Bablar à borbotones. Yerba glomerare. BORBOLLAT, DA. p. p. y BORBOLLEJAT, DA. p. p. Embrollado, Frau- datus. BORGEGUi. m. Galsat fins à la meytat de la cama, espècie de mitja bota que usavan los soldats romans y comediants de tragédias. Borcegui. Caliga, s, cothurnus, i. BORGEGUINER. m. Qui fà y ven borceguins. Borceguinero. Gothurnarius, cabgarius, ii, cothur- norum opifex, venditor. BORGEGUINERIA. f. Paratge, oficina, botiga de borceguins. Borceguineria. Cothurnorum oíficina, apotheca. BORGH. m. ant. burcr. BORDA. f. ant. Part del mas separada de ell y sa meytat apoca diferència. lfasta.yilla,ie. || nàut.vELA. BORDAY. m. ter. Mullader, xopell de aygua. Ckarco. Stagoans aqua. CATALÀ. BOR Í27 BORDEGAs, sa. m. y f. bort. fill. Q Minyó 6 minyona de poca edat. Bapa^t, rapaza, tapavétlo, Puer, i, adolescens, tis, puella, pnellula, se. BORDEJAR. V. n. Degenerar dels sèus. Bastaf-- dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. [ mel. Degenerar en las obras y costums. Bastardear. De- genero, as, descisco, is. Q nàut. Donar bordo à la embarcació. Bordear, barloventear^ ganar barloven^ to. Adverso vento obsistere, navém in gyros ducere, II NAVEGAR DE B0LIN4. BORDELL, m. Gasa pública de donas mundanas. Burdelf lupanar, putaismo, putanismo. Lnstram, proa- tibulum, i, lupanar, aris. ^coM ó QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta à me- nut à las expresions de impaciència ó de admiració; iCàmo! iqué diantre? icòmo diabloifí ^Qno pactor ^quid rei est? vÈSTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir à algú ab despreci, ó que no 's vól aténdrer à lo que dia 6 demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infameni cippum abi. BORDENGH, CA. adj. Lo mateix que forà'dè temps. Puera de tiempo. Extra tempus. || met. Falsifi- cat, adulterat. Paho, adulterado. Falsus, simulatus. BORDER. m. ant. L'amo, '1 possessor ó '1 masover de la borda. Colono, masadero. Golonus, vilUcüs, I. BORDISSOT. adj. S* aplica à una espècie de figa. Burjasolas, burjacetas. Ficus sic dictus. BORDO. m. Gostat exterior de la nau y també tota ella. Bordo. Exterius navis latus. || Volta de là nau sobre 'i costat pera guanyar lo vent. Bordo. Na- vis in latus gyrus. || met. Passeig freqüent. ^orus, ebriosus; vino temulentus, obrutus. || Lo qui 's deixa vèncer de una passió y especialment de la ira. Borraohp. Ira accensus. || met. Algunas fmy tas y flor del coibf del vi. Borracho. Yiolacens. BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho tfi ce$to, Yíno opprími, urgere; vino gravem etse. AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA ATGUA NI 'l VI. rel* Denota que'l que està borratxo per haver begut mòU vi, desprès ha de béurer mòlta aygua. Al borrack^ fino ni el agua ba$ta ni el vino. Ebriosus nec vÍQO< nec multa satiatur aqua. ESTÀS BORRATXO? fr. fam. estís Boia? BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qqt s' emborratxa ab freqüència. Ebrio, vinoknto^ dlfuinUí de iabernay zaque. Ebrius, ebriosus, vinosus. BORRATXONÀS, SA. adj. aum. de borratxó«< Borro/ohonazo , borrachisimo , borraokofL SluaiDò ebrius, temulentissimus. BORRATXONET, A. adj. d. Borroekwlo, Ebdo» lus. BORRAYN A. f. ter. borratxa. BORREGH, GA. m. y f. L' anyell de un à dò« anys. Borrego, borró, borrega. Agnus, i, agna, a« || met. Qui tarda à confessarse un any. Cadanego, eo» daííal. Semel in anno peccata confítens. BORRECH DE DOS ANTS. Andosco. Bimus, bimulns, ij BORREGADA•f. Remat de borrechs. Borregaia? Agnorum grex. BORREGO, m. Panellet rodó de la flor de la fa- rina Molíeu, bodigo. Delioatus, moUicnlUs pams, li- bum, i. BORREGüETy A. m. y f. d. de borrec]i. Borre- guillo. Agniculus, agnellus, i. BORRELLÓ. m. BORRALLÓ. BORRELLUT, DA. adj. raspós. BORRBNA. f. L' enllassament del fust ó arsóeii las sellas, y 'Is cuixinets que s posan devant y de^ tràs de la cuixa. Borren. Anterior et posterior onlci- tra, ephippí culcítula. BORRICO. m. ter. Ase. Borrico. Asiais, i. || Ig- norant, tonto. Borrico. Goams, i, sttpes, itis. BOàRIGA. f. La bagueta que's là en lo fi] ma»; sa retort. Oqueruekt. Fili implica tio. BORRILLOL. m. y BORRBM. m. ter. y BORRIS8Ó Ó BORRISSOL. m. La bOrra sbtíl que'straudedemunt delpanyo. Flojel. Lanugo, inis, H La borra de algunas fruytas. Pelusa, vello, Lanu- go, inis. II La dels aucells abans de tri^rer ploma. Plojel. Lanugo, inis. jf La borra de sola dels tcl^rs, Ui4s y altres mobles, fam»^ borra, pekí4Uík Sitis, 390 BOS DICaONÀBI BQS 1S| tonnentam, i, sordes, dis. || ter herba, mürrons. II Tros de sombrero ó cosa equivalent, que 'Is fer- rers y aJgUDs altres se posan sobre 'Is peus pera resguart de las espurnas de foch. Angorra, Galigala ad pedes ab igne servandos. BORRÓ. m. Topo, taca ó gota de tinta qne cau en lo paper. Borron, y pastor lo dels cartipassos dels noys. Litura, ae, atramentaria macula. || Entre es- tampers lo defecte que ocasiona la mòlta tinta ó sa espessura.Pojíe/. Ex nimio atramento vitium. || bor- BADOR. II Nom que alguns autors donan per modèstia à sos escrits. Borron, Gommentarius, ii, adversària, orom. II Lo brot que apunta en los arbres y en los ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, sd. II Lo pél que té '1 panyo en V endret. Lanilla, Yi- llns, i. II met. Acció indigna 6 que perjudica la repu- tació. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met. Qualsevol imperfecció que afea. Borron. Yitium, íi, labes, is. BORROMBORI. m. ter. rebombori. BORRONAR. V. a. Fér rasgos, rallas y fíguras pera passar temps. Borrajear, Liberiore calamo ani- mi gratia scriptitare. || v. n. Tràurer borró 'Is ar- bres y Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as. BORRONÀ8. m. aam. Borronazo, Magna macula. SORRONAT, DA. p. p. Puesto en borron, Deli- nealns, adumbratus. BORRONE JAR. V. a . BORRONAR. BORRONET. m. d. Borroncillo. Parva macula, labecula, ae. BORRÓS, A. adj. Ple de borràs. Razagado, esto- poso. Stuparius, villosus. LLETRA BORROSA. La quc HO tó fíus los pcrfíls. Letra borrosa. Deformes characteres. BORRUGA. f. y derivats, berruga. BORRUGAT. m. Peix anomenat així per sòn co- lor obscur. Sombra. Umbra, ae. BORRUT, DA. adj. borrós. BORSA. f. ant. bossa. BORT, DA. m. y f. Fill que's té fora de matri- moni. Borexdno, bastardo, cunero, Nothus, i, spurias, ii, spuria proles. || met. Felís, ditxós, afortunat. Di- ehoso, hijo de la fortuna. Filius gallinae alba;. Q adj. Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosco, Rudis, impo- litas. II V arbre qne naix sens plantarlo. Borde, sil- vestre. Silvester, agrestis. BORT BORDEJA Y MARS MARSEJA. ref. y BORT T MULA CADA DlA SB'n PENSA UNA, ó 'l DIA QUI NO LA Fi, LA GUARDA PERA l' endbmI. ref. Deuota '1 poch qne's pót fiar de la gent ruina. Bl hijo borde y la mula cada dia se mudan. Yile genus, vilia facinora. BOS. m. Espècie de morrallas de espart, corda, etc. que impedeixen als animals lo mossegar. Bozal, hadal. Fiscella, se, fiscelliis, i. |i Lo que s posa als gossos pera que no mosseguen. Frenillo, bozal. Pasto- mis, epístomis, idís. || Tauleta ab garfis 6 altra cosa equivalent que*s posa en lo morro dels animals pe- ra que no pugan mamar. Bozal. Pastomis, epistomis, ídi8, II Lo que's posa à las foras pera que no malme- tan los cunills. Prisuelo. Yiberris imposilum fne- num. II La cuberla clara de espart ó altra matèria pera tapar la boca dels bucbs de abellas. Hatijo. Ye- lamen, tegumen, inis. || Pél moíxi. Bozo. Pubes, is, lanugo, inis. POSAR LO BOS. fr. Embozar, Fiscellam jumentorum ori apponere. BOSCÀ, NA. adj. Gosa de bosch. Silvestre. Sil- vestris, agrestis. BOSGALL. m. Branca de llenya, gruixuda, talla- da à propòsit pera '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum lignum, sudes. BOSGALLADA. f. Gop de boscall ó bastó. Trau- cazo, estacazOy garrotazo. Yectis iclos. BOSGALLÀS. m. aum. Trashoguero.VLàgndi sudes. BOSGALLET. m. d. Pequem tuero, lenecito. Par- va sudes. BOSGAM. m. boscatge. BOSGAR. V. a. ant. Gonstruhír embarcacions. Construir embarcaciones. Navès construere. BOSGAROL, A. adj. BOSCÀ. BOSGATER. m. llentater. BOSGATGE. m. Gonjunt de arbres espessos. Bosmje. Silva, ae, nemas, oris. || pint. País de ar- bres, espessuray animals. Boscaje.hep'icUk arborum animaliumque silva. BOSGH. m. Terreno incult, poblat de arbres y brossa. Bosque. Silva, ae, lucns, i, nemus, otïs, sal- tus, us. II La part del hort ó jardí poblada de arbres per recreo y no per fruyl. Bosquete. Silva, se, arti- fícialis lucus. BOSCH CREMAT ó TORRAT. Aqucll à quc s' ha pegat foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars. BOSCH ESPÈS. Lo que esta mòlt poblat de arbres y rabolls. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus. BOSCH PERA TALLAR. Sc dju aqucll co que 'Is arbres se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya. Talar. Ad seclionem aptus lucus. REDUHiR k BOSGH. fr. Gouvertirhi algun terreno. Embosquecer. In lucum evadere. sÉR UN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mòlt espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse. BOSGÓS, A. adj. Lloch mòlt poblat de boschs. Nemoroso. Nemorosus. BOSGÚRIA. f. BOSGATGE. BÓSFORO. m. Ganal perahont un mar se comu- nica ab altre. Bósforo. Bosphoru&, i. BOSONYA. f. ant. bellesa. BOSQUEIG. m. Dibuix ó primera ma de una pintura. Embozo, bosquejo. Adumbratio, delíneatio, nís. D Qualsevol obra material sèos conclóurer. Bos- quejo. Rude, informe, imperfectum opus. || Escrit ü obra del ingení sens perfeccionar. Bosquejo. Impoli- ta, adumbrata res. ESTAB EN BOSQUEIG ó BosQUEJAT. fr. Estar uua obra sens conclóurer. Estar en bosquejo. Opus adumbra- tum, non expolitum esse. BOSQDEJADOR, A. m. y f. ant. dibuixador. BOSQUEJAMENT. m. ant. bosqueig. BOS CATALÀ. BOS 251 B08QUEJAR. V. a. Dibuixar nna imatge sens difínir los contorns. Bosquejar, Delineo, as, imagi- nem adnmbrare. || Ferse bosch. Hacerse hosque ó selva. Silvesco, is. || met. embastar. B08QUEJAT, DA. p. p. Bosquejado, Delineatos. B08QUER0L, A. adj. boscà. BOSQUET. m. d. Bosquecillo, Lncolus, i. B08QUINA. f. BOSGÀTGE. BOSSA. f. Saqnet de cuyro ó altra matèria pera portar los diners. Boka, bolso, Gramena, sb, marsa- piam, ii. H La de seda feta de pnnt en forma de al- forjas. BolsillOf hokiUico. Grnmena, a;. || La de em- bolicar los cabells. Bolsa. Bulga, x. Q com. llotja. I Túnica que conté 'Is testículs. Escroto , bolsa. Scrotnm, i. || Las armgas que fà '1 vestit mal tallat, 6 qae no cau bè. Bolsa, fuelle, bache. Rugata vestis, plica. ruga, ad. || Espècie de cartera de cartró cuber- ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis, is. (i La de posar las navajas. Navajero^ estuche. No- vacularum capsa. || La en que descansa la extremi- tat de la creu y barra del tàlam en las professons. Carmj. Snstentaculum, i. | Reixat de cordas en lo sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar- teus, retícula tus, plaastrorum parti interiori apta- tus. II Lo com de las alforjas. Jaqne. Manticae qoaevis pars. I La que's posa en la cua dels caballs pera pre- servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. || Espècie de glàndalas que té '1 castor junt als testículs, y con- tenen nn such medicinal mòlt apreciable. Castorec, ó eastoreos, Castoreum, i, castorea, orum. [| Espècie de sach forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa, folgo. Bulga, ae. j En las minas de or la part ahont se troba '1 metall mès pur. Bolsa. Parior metalli veta. J*íera portar la bandera. Portaband^a. Vexillo portando balteum. || Cada una de las que serveixen pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus brevibus catapultis in epbippio aptatus. || La de cuy- ro per las cartas. BaUja, Vidnius tabellarius. || La que serveix pera tapar alguna cosa. Mangmta, funda. Theca, se. || La que sosté la carrabina pendent de la sella, apoyantse en ella per la boca. Porlacarabina. Goríacea scloppeto gestando ex epbippio pendens càpsula. II La que sosté la llansa 6 bandera del ca- baller. Cuja. Goriaceus scapus. [| Lo tros de tela que's posa à las criataras pera embrutarse. Cukro. Paonos, i, linteum, i. || nànt. Lo tros de corda ab que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu- nis, is. Q En lo centro de lasfonas, bassetjas, ó man- dró espècie de Uata ó trena ahont s' assegura la pedra. Caja, honda. Funda, sb. || La que serveix en las iglèsias pera donar las distribucions. Barjuleta. Pera, mantica, se. D Gaudal, quantitat considerable de diners. Bolsillo. Divitias, arum. || ridícul. 3. BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava- ro. Bolsa de hierro. Avarus, míser. BOSSA FORADADA. MA FORADADA. BOSSA sàNs DINERS DÍGASLi cuTRO. ref. Deuota ^1 poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi à que està destinat. BoUa m dinerOy üómala ó digaia mtroi candil sin metha i,que aprovecha? Miles inermis ^quid juval?absque fomite flammam excitas. k LA BOSSA DBL JUGADOR NO CAL ESTRENTEDOR, ó COR- RE SENS ATURADOR, ref. Denota que'ls jugadors una vegada perden, altra guanya n y may prosperan. El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacefeuèiUa de ellos. Pecuniarum lusoris nuUa securitas. CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Imposar alguna pena pe- cuniària. Castigar en la bolsa. Pecunia mulctare. CONTAR ó CONSULTAR AB LA BOSSA. fr. met. fam. Bm- minar algú sos havers ó caudal pera alguna empresa. Cansultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru- menam consulere. ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR Li BUTXACA. FÉR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar- los. Hacer bolsillo. Opes congerere. FÉR BossAs LO VESTIT, fr. Fér arrugas ó plechs. Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi. NO FIGARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FIGARSIN RES k LA BUTXACA. QUI GOIIPRA T MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. CODtra los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa- gat car. El que compra y miente, sú bolsa lo siente» Damno suo mentitnr emptor. TENIR BOSSA Ó BONA BOSSA ó BEN FERRADA LI BOSSA. fr. met. Tenir mòlts diners. Tener talego, tener Jker- rada la bolsa. Pecuniis affluere, abundaré. TRÀURER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. TRÀURER T NO POSAR, TIRA LA BOSSA k BODAE. rof. Denota que per mòlt que's tinga si hi ha eixidas y ào hi ha entradas, vè que s'acaba. Quien no pone f siempre saca, suelo halla, Addere qui numquam sem- per depromere curat, otius ad finem perveniet íHé reis. UNA BOSSA SOLAMENT TÉ LA GASA QUE HI HA ARGENT. ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis- tribuheixen per mòltas mans luego s'acaban. Xn la casa que hay dinero dibe haber solo un cajero. Uoios família; unicum caput. BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautiu pres poch temps ha. Reciencautivo, Novilíus servus. B08SANAYA. f. Moneda antígua de Aragó en temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, as. B08SAR. V. a. nàut. Subjectar ab bossas. Àbo^ zar. Funíbus subjicere. BOSSASSA. f. anm. Bolson. Magna crumena. BOSSER, A. m. y f. Qui fà hossdLS.. Bolsero.Cm- menarum faber, sartor. || En alguns monastirs lo qui fà de majordom. Cillerero. Mínísler, tri, dispen- salor, pr£ebitor, is. || En comunitats seculars lodis- tribuhidor dels ploms. Distribuidor de plomos. Minis- terdístributionumchoralium. || En algunas catedrals qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium ia choro annonator. || caixer. S. BOS8ERIA. f. OOcí de fér bossas, la fàbrica de elias y botiga ahont se venen. Bolseria. Grumenaram fabrica, opificina. U Gonjunt de bossas. Bokeríth CrumeDamm seríea. |] Entre mçDjoa la casa ó habita- 23i BOT DICCIONARI BOT ció del bosser. Bolseria, Dispensatorís domus. BOSSETA. f. d. BOSSICH. II GÀUNDATNl. BO80ICSH. m. d. Bolsita, Gnimena parva. BOMINADA. f. BOFBTADA, BBVÉS. BOT. m. Peli adobada pera traginar licors. Cnerüj pHhjo, y boto p. Ar. Úter, tris, pelils, is. || Acció violenta ab que's demostra algun sentiment. Sep^lh, Motiu exacerbationis signnm. I Lo salt que £à la pi- lota ò qualsevol cos elàstioh quant càaA terra. Botes ?ikB saltQs. I nàot. Uanxeta pera entrar y sortir de bordo. Boté, Línter, trís. H Salt, brinco. Salto, brin^ co. Siibsaltatio, nis, saltns, ns. | Cop de llansa, pi- ca, martell, espasa y de qualsevol arma que té mA- nech. Boté. Ictas, us. [\ ant. pot. |j fam. Figa de flor abans de ben madurar. Breva, Grossus, i. í Lo que es de pell de bou. Odrina. Bovinus úter. MT PBTiT. nàat. Senni, boteqw». Scapha, cymba- la, ffi. A lor T TOLü. m. adv. Dit quant se pega A la pi- lota apenas toca à terra sens donarii temps de bo* tar. À botivolio. Pil» propè solum percussió. i BOffS T i BllRALS. m. adv. i SAKALÀDAS. MSGABEiOAB BOTS. Joch entre quatre noys de mo* ' do que dos se posan de genolls y mans en terra ca* piculats sostenint à altres dos que s' agafiïn capíeu- lat» també y donan voltas sobre 'Is de terra quedant de invers modo; proseguínt així fins que cauhen que ll«v«rs paran y passanà sostenir als dos que estavan en terra. Zaina^aina. Ludus sic dictus. rÉa LO BOT. fr. Formar los gestos qoe preceheixen^ als plors de las eriatoras. Hacer pmhiros. Os ÍDpl<^ laUis modum conformaré; vagitus edere. rÉE UN BOT. fr. met. Irrítarse. Saltar, gaUar tm dtk)y màkàtijarsen Yehementer irasci exacerbor, aris, prsB ira accendi. iNBLàRSB GOM UN BOT. fr. UmplÜTse do vent. Bmbo- ii^si, ahotagarse. Inflor, aris. BivBjRAB LO BOT. fr. BAOt. quc cxplíca '1 souti- BMot ó enfado algun temps detingut. Volar la mwa» Iram diuturnam explodere. TBiíiB LO BOT. fr. fàm. Se dia dels noys quant s' enujan y ploran. Btíarheeho uh botija, Pr» ira tnr- gídum esse. BÓTA. f. Eyna de fusta ab cèrcols pera guardar licors. Cuitf, pipa, bota, tonel, barrica, wmja, Gup- pa, se. II ant. llànxbta. bot. || mel. La persona mÀH grossa. Ctito, oafíkigord4t»yrecaqmny nchoncko. Yen- irOSOS. I ÜLT. 5. i posabsb 6 TouiABSB GOM UNÀ BOTÀ. fr. mot. fam. Toroane mòlt gras. BmbasUcersiy $ttar hicho im 60- 1^. Turgi4am esse, pingnescere, obesum esse. . BOTA. f. Galsat de cayro ó altra matèria qoe enbreÍK lo peu y part de k cama. Bota. Ocrea, ae. | Lo éebleeb per adorno en Y extrem de las BiAnegas. Vuelta, y bota p. Ar. Pendan» manica plicata. isiAB AB LAS BOTJkS P06ADAS. fr. mot. Kslar A punt de eaipiadrer alga» viatge. Bstar con la$ botas fue»- fat, iMMr k$ etpmUu oabadas. Ad ilar laciiaidam ]paBatB% piomf tM|a aaa^ i&pnKWttte taan. GUABIflB US BOTAS ALS VESTITS, fr. OfUir. Flmbtl omare, circumdaré. posARSE BOTAS. fr. BnubotorM. Ocreas cingere. POSARSE LAS BOTAS AL BBVÉS. fr. PélVDBBE LO lAB PEI LAS FÜLUS. BOTADA. f. Fusta per las bòtas. Duelot. Dolíarií Ubula. II BòTAM. II Lo vi que cab en una bóta. i«to. Yioi quantitas dolium replentis. BOTADOR. m. nàut. Perxa llarga ab ui fem k punta y ganxo en nn de sos extrems, qoe eo In embarcacions menors serveix pera atracar y de»* traçar. Bichero, botador. Contus, i. 1 adj. qie i aplica al saltador. Saltador. Saltator. BOTAFOGH. m. art. Pal ab la metxa encesa tt la punta pera pegar focb al canó. Lanzafuege, Mb- fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer ba* gurins. II Bronqninós. Bu$ea rwidos. Rixator, 1% jnrgiosus, i. BOTALÓ. m. nAnt. Pal pera posar à las ?q1v f altres usos. Botalon. Tignum, L BÒTAM Y BOTÀMEN. m. Mnltítut debòlM regularment pera provehír las embarcacions, tifh ria, botàmetí, tontüria, dolaje. Gupparum copia. BOTANA. f . Pessa rodona de fusta pera adohr los forats dels bots ó bòtas. Botana. Utris comanaï sura, sarcimen. Q Forat que fAn en la roba ks g0f piras de foch. Chispazo. Scintiilae ictus. I Brodil las bòtas. Brocal. Colium, i. BOTANER. m. Instrument de boters ab qo»!!^ san las botapas en los bots y bòtas. Botamer^ itl• trnmentum quo sarcimen utribos aptator. BOTÀNICA, f. Ciència que tracU de la lalfl» lesa y propietats de las plantas. BotémuM. Botanio^ », berbaria arsu * • BOTÀFUCH. m. Professor de botànica. BeUmà^ botoHtita. Botanicus, í, berbarina, ii, herbari» peritus. II adj. Lo que pertany A la botànica. nUo. Herbarins. BOTANOUÀNCULA. f. Supersticiosa adiviaaal per medi de berbas. Botanonumcia. Botanomanüi^ BOTAR. V. n. Saltar la pilota 6 qualsevol elàstich que cAn à terra. Botar y saltar. Salio» subsilio, is. I V. a. Fèr forsa y tràurer alguna M del Uoch en que està. ÀrrojoTy botar. Extrado, ii- 1 Tirar la nau al mar la primera vegada. Yarart àfin Navem in aquam deducere. || nàut. Gobemar k iM pera dirigir la proa al Uoob qoe s vól. Botar, IMf dirigere. H Enujarse, enfadarse ab senyala de idv plorar. Eacer puckmtos ó ptieAaroi. Os in plotf üri modum conformaré, y Tnssar. Borfiar, üàiliaflR Ittsistere contumaciter. BOTARüT, DtA. adj. En figura de bola, 9^ Begordete, rechoneho. Erevis cpassusqaa boma» BOTAT, DA. p. p. Sattado. Reaultoa. BOTAVANT. m. nàut. Perxa llarga abisaalil en r extrem ab que 'la mariners se defanflaa/Mt abordatge. Botavanta. Bipanni aA arcaadoa iastrnctus longnrius. ||. Passa dataBToaBOiMl jii OB larma dala pak dallfQalv4* Wa 1 BOT CATALÀ. BOT S3S pera ígaalar lo casco dels caballs, etc. Pujabante. Scaber, scalprnm, i. m PER UN BOTAVANT. cxp. faiD. quo manifesta la repugnància en cedir à alguna cosa. Ni por un cristo, ni por esas ni por esotras, Neqaaquam, neatiqaam, miníme gentínm. QUE SR*N VA JA TOT AL BOTAVANT. exp. fam. Dcnota 1 poch caydado qne li dóna, al qui res li costa, de qae*s gaste mòlt en alguna funció. Arda Bayona. Sumptas nihil moror; nulli parco sumptui. sÉR UN BOTAVANT. fp. fam. Séf entremaliat. Ser un üablo, Irrequietum esse. BOTELLA, f. Vas de vidre ó cristall de coll estret. Botella. Lagena, ae, oénophornm,i. || Lo licor que conté. Botella. Liquoris mensura lagenam exae- qnans. || La de terra. Alcarraza. Fictilis urceus. D ter. Barralonet en que*s posa un galet en la panxa pera béurer. Barrilejo, eunete, cubeto, Gadas, i. 1| ter. lOTET. BOTXLLETA. f. d. y BOTELLÓ. m. d. Botellita. Parva lagena, lage- nnla, se. BOTER. m. Qui fà bots de pell. Botero. Utrarius, ii. II Qui fà bótas de fusta pera posar licor. Cubero, tonelero, barriUrOf earralero, Doliarias, ii, cadorum artifex. BOTERA. f. ter. gatonera. || La dona del boter. Botera, Doliaríí uxor. BOTERIA. f. V art de fér bótas. Toneleria, Do- liaría ars. BOTET. m. Gat, cnyro cusit per un costat y empegat per dins, de figura cònica, ab un brocb de fosta ó de banya en lo coll pera béurer ab como- ditat. Botilloj bota, borracha. Utrículus, i. || reclam. TOCAR LO botbt. fr. mct. fam. Indagar lo modo de pensar ó ï estat en que's troba algú. Tentar la ropa d alguna. Aliquem callidè exploraré. BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cúpula, se, do- liolnm, i. H La que serveix pera transportar aren- gadas. Pipote, barril, casco. Doliolam, i. botí. m. Galsat que cubreix la empenya del peu y part de la cama ó tota ella. Botin. Ocrea, as. || mÜ. La presa que fan los soldats alsenemichs. Botin. MannbiíB, exubiac, arum, prseda, ae. BOTIGAIX. m. ant. y BOnCAIXADA. f. ant. bofetada. BOTIFARRA, m. Budell ple de carn 6 altra ▼íanda. Mordlla, butifarra. Botnlus, i, tomacina, se, tomacalnm, i. FÉR BOTIFARRAS DE LA SANCH DB ALGÚ. fr. RENTARSB àM LA SANCH DB ALGÚ. BOTIFARRER. m. Espècie de aspi que serveix pera penjar las bolifarras. Moreillero. Quxdam de- cussis species ad botulos pendendos. BOTIFARRETA. f. d. Botifarra prima. Taran-- gana. Exilis botulus. BOTIFLER, A. m. y f. Qui tè las galtas mòlt grossas. Carrillos de monja boba, ó de trompetero, InflatiB baccde. jj Motiu dels partidaris de Felip V. TOMO I. BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me- nestrals, ó venen los mercaders. Tienda y botiga, p. Taberoa, a;. || La del apotecari. Botica. Pbarmaco* políum, ii. D La del barber, barberia. || La del lli- breter. LLIBRERIA. || ant. MAGATSEH. || La dcl boter de pells. Odreria. Utricularia officina. || La del cerer. CERERIA. II La de cervesa. Cerveceria. Cervisíaria laberna. || De cisteller. Cestería. Cislaria officina. I De manyà. Cerrajeria. Ferraria laberna. || De fuster. Carpinteria. Materiaria fabrica, tignaria officina. | De argenter, obrador. || De passamaner. Pasamane" ria, cordoneria. Tasniarum officina. || De pells. Pe- llejeria, pelleteria. Coriaria officina. || De pentiner' Peinería. Taberna ubi pectines venduntur. jj De per- ruquer. Peluquería. Cinoflaris officina. J De rellotger. Relojería. Officina in qua horologia fabricantur sea reficiunlur. || De roba. Roperia. Vestiarium, ii. || De sastre. Sastreria. Promercalium vestium officina. 0 De sombrerer. Sombrereria. Pilearia taberna. || De trastos y robas usadas. Prenderia. Scrularium, ii. | De oUer. Alfareria. Figlina, ae. I De telas. Lenceria. Líntearia taberna. DE LA SEVA BOTIGA, loc. mct. fam. Síguifica que ea propi ú original lo que algú conta ó refereix. De m propio ingenio. Ex proprio mar te. OBEIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. POíWf, obrif tienda. Mercaturam facere. PLEGAR ó TANCAR LA BOTIGA, fr. Quiíar, ttlzar, eer^ rar la botiga. Tabernam claudere. BOTIGOT. m. culàra. BOTIGUER, m. Qui té botiga oberta ó ven gé*- neros per menor. Tendero, botigturo. Tabernarias, ii. 11 Lo de pany os. Panero. Pannorum venditor. ] De telas. Lencero. Líntearius, ii, linteo, nis. || Auceil deunas quatre polsadas de llarch ab lo bècb negre, prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que són encarnats, units ab una membrana. Per lo llom es girassolat de blau, vert y negre ab una hermosa ralla en lo mitj; pel ventre y costats del coll y del bècb es encarnat. Habita en las voras del mar y de rius. Se li dóna aqueix nom perque's creu qne posantlo en las botigas de panyos fà fugir las arnas. Pdjaro polilla, martin perico, martin peseador, Alce-» do, alcyoo, nis. BOTIGUER DB TALL. Lo dc Tobas que ven à la me« nuda. Tendero. Tabernarius, ii. BOTIGüETA. f. d. Tiendecilla^püesto, botiguitla^ Tabernula, ac. BOTIJA. f. Vas de terrissa rodó, coll curt y estret. Botija. Lagena, ae. | Mesura de líquits usada en las Àméricas espanyolas; pesa 2 arrobas 12 llia- ras y 8 unsas. Botija. Quaedam liqnidorum roensara sic di^. II La de fusta. Colodra. Ligneum vas. BOnJASSA. f. aam. Botijon. Lagena major^ fídelia, ae. BOTIJER. m. Qui fà botíjas. Botijero. Lagena- rnm faber. BOTIJETA. f. d. BotijUlüf boújeta, Lagancolai ffi, parva lagena. 81 S34 BOT DICCIONARI BOU BOTIL Ó BOTIRÓ* m. Home petit y gros. Be- eoquin, botijon, repoUudo, cachigardeie, morcon, reia- co, rechoncho, tapon de cuha, Brevís obesusque homo. 11 Enginy pera pescar. BOTILLA. f. anl. botí. 2. BOTILLER. m. Qui fà y ven begndas en bolellas. Botillero^ boliUer. Gelidarnm potíonam conditor, vendilor. BOTILLERIA. f. La botiga ó casa en qne's ven varietat de begadas. BoHlleria. Aqnaram mulsarum apotheca, officina. BOTlNFLATy DA. adj. ter. Mès que inflat. Aho- targado, Tumens. BOTINER. m. Qui fà botins. Boíinero, Ocrearum opifex. n mil. Qui s' encarrega del botí. Botinero. Prsedíc costos. BOTINET. m. d. Botinico, botinillo. Parva ocrea. I mil. Boiinico, botiniUo. Parva pra;da. BOTIQUt. m. Caixó ó armari provisional de me- dicinas. Botiquin, Medicamentornm capsa. BOTJA. f. Mata que té las fuUas mòlt primas y blaoquinosas, las camas tendras y fà un olor mòlt suau. S* usa per remey contra 'Is cuchs. Abrótano, h€ja, lombriguera, Artemisia, ae^abrotonum^i. || ant. Lo capull que fà 1 cuch de seda. CapuUo. Bombycis follículus. BOTJi BLANCA. Planta ramosa, de dos peus de al- sària: té las fuUas blanquinosas y las flors grogas. Albaida, Ànlhyllis cythisoides. BOTJAR. m. ter. Terreno incult ple de matas y malesas. Matorral, Dumetum, i. BOTJET. m. Lo forat ó vuyt de la paret entre biga y biga quant 8* assenta la fusta. Tabica, Metopa, os. BOTO. m. Flastoma. Voto. Blaspbemia, se. BOTÓ. m. Pessa de fusta rodona y cuberta de roba, ó boleta de altra matèria que's passa pels traus pera subjectar los dos costats de un vestit ó de altra cosa que's vól unir. Boton, Pra^clavium, ii, globulus adstrictorius. || Lo nús ó borró dels arbres y plantas. ÀboUoriy boton, grumo, yema. Gemma, ffi, ealyx, icis, folliculus, i. || Boleta de ferro en la punta de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ae, glo- bulus, i. II Poncella, la flor abans de badarse. Ca- fuUOy càíiz, boton. Calyx, icis. || En lo centro de las rodas dels carruatges la pessa grossa abont encaixan los raigs. Cubo. Rotae modiolus. [j Part generativa del animal. Testiculo. Testiculus, i. || ant. Gra en la cara. Pústula. Pnstula, se. || pi. ant. bou. I. BOTÓ DB FOCH. Gauterí ab un ferro bullent que re- mata en figura de botó. Cauterio, boton de fuego, Ganterium, ii. COBDAR LOS BOTONS, fr. BOTOIIAB. DESCOBDAB LOS BOTONS, fr. DESBOTOIIAB. ^ IfO LLBVAB VALENT DB ÜNBOTÓ. lOC. aut. NO qUítaf ni tan siquiera una punta de alfler. Nihil substrahere. BOTONADA. f. Joch de botons en una pessa de roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus, ordo, series. BOTONADOR. m. Inatrumeot de ferro pera cordar los botons en la roba estreta. Abotonador. Implicandis aretae vestis globulis ferrum. BOTONAMENT. m. La acció de botonarse. Abro- chamienlo. Infíbulacio, nis. BOTONAR. V. a. Cordar lo vestit ab botons. Abo- tonar, abrochar. Globulis vestem cingere, ocellis suis globulos inserere. || v. n. Tràurer ulls los arbres y plantas. Abotonar. Arbores gemmare, in gemmas tur- gere. || nàut. Unir una boneta à sa vela, ó una pessa à altra per medi de una flassada ó botó. Abotonar. lUaqueo, as. BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im- plicatus, constrictus. Q Lo que trau botons. Se diu dels arbres y plantas. Abotonado. Gemmatus, ger- minans. BOTONER, A. m. y f. Qui fà botons. Botonero. Glavorum, globulorum opifex, factrix. ||f. ter. trau. BOTONET. m. d. Botoneito, botoncico. Adstricto- rius globulus. II pi. Lo que serveix de llavor en las flors artificials. Semilla. Semen, ínís. BOTORNON8. m. pi. Tumor que's fà entre la orella y coll. PdpuJa, papera, lamparon, parótida. Struma, panucella, se, cherades, adenes, nm. BOTOY. m. BORDAT. B01XA. f. Bola pera jugar. Bocha, Lígneus glo- bulus. D Arruga que fà '1 vestit quant no ajusta bè al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, nm- bo, nis. Q pi. Espècie de escombreta de fíl de aram, que usan los argenters pera netejar y bronyir las pessas sobredauradas. Gratas, loauratis vasís per- poliendis instrumentum. COP DB BOTXA. Bochazo. Globnli ictns. jocH DE BOTXAS. Lo quo's juga entre dos ó mès personas ab unas bolas mitjanas, las quals se pro- curan arrimar à una de petita anomenada bolitj, y guanya '1 qui las hi fà quedar mès prop. Juego de las bochas. Globulorum ludus. BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar. botxí. m. BUTxi. BOTXORN. m. Afront. Afrenta, boehomo. Expro- batio, nis, dedecus, oris. || Calor que prové de cal- ma ó foch. Boehomo. j£stus, us. [| Ayre calent en T estiu. Boehomo. Yulturnus, i. BOTZIGüt. m. BORRISSOL. BOTZINA, f. ant. BOCiNA. BOTZINAR Y BOTZINEJAR. V. n. RONDINAR. BOU. m. Toro capat y domesticat pera llaurar, tirar lo carro etc. Buey. Bos, bovis. |j Lo novell y no domat. Novillo. Juvencus, i. || Barca de pescar ab V art; també 's diu parelu per sér dos las que's ne- cesitan pera manejar dit art, del qual tiran apare- lladas. Pareja. Navis piscatoría. 0 fam. pallissa, cop. BOU DE CABESTBE. Lo vcrdadcr, lligat per sas ban- ya» à fi de gobernarlo y tirar detràs de ell à la cas- sa; ó '1 fingit de cèrcols y tela en que sól ocultarse *1 cassador. Buey de cabestriUo. Venatorius bos. BOU DB CORPUS. Tilol quo's dóna als que en alguns paratges van devant de las professons de corpus fent boberías pera fér rinrer. Tarasea^ gomia. MaDducos, i. BOÜ CATALÀ. BOT 285 BOU BNGEBixAT. Cebon. Sagíoalas bos. BOU E8QUELLKB. BOU MElfEB. BOU FIBÉSTBCH 6 SALVATGE. TOBO. BOÜ MALICIÓS. Lo que es astat y taymat. Marrajo. Calüdos bos. BOU MABÍ. Peix gros de mar semblant à la vadella. Bue}f marinOy vaca marina, foca, Marínas vitulos, phoca, ae, box, ocis. BOU MENEB. Lo que serveix de guia als altres. Ca^ bestrOf mansOf foca, Sectarius bos. BOU PBBA CASSAB PEBOius. Lo flogit pora cassarpor- dias. Boezuelo, buey de caza. Bocalas aucupatorios. BOU VELL PEBA LA MATAITSA. Cottal. YetuluS bOS. ^Al•lOBT AlflBis BOU QUE IfO LUCBES? ref. DOOOta que en totas las cosas hi ha dificultats é inconve- nients. í,Dónde irà el buey que no avet Qaocumqoe te vertas, idem tibi erit sensus, eadem acerbitas. AL BOU MATHÓ U FA POCH l' AGULLÓ. TCf. DeOOta lo poch que serveixen los estímuls als peresosos. i' buey haron poco le presta el aguijon. Segnis et tardus parom stimulis agitatur. al bou vell UtDkL DE ATBB T DEIXABÍ LA PELL. ref. Denota que*ls homes vells mudant de clima y ali- ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejornú- dale el pesebrt y dejard el pellejo. Senibus cibi etcoe* li mntatio pericnlosa. AKABBi TOT, BOUS T ESQUELUs. fr. Dcuota la roso- Inció de fer alguna cosa encara que sia ab risch y pèrdua. Roein y manzanas, ó aun que se aventuren ro^ cin y manzanas, Quidquit eveníat. BOC SOLT SE LLEPA COM vÓL. ref. Deuota quant apreciable es la llibertat. El buey sueho bien se lame, fioü bene pro toto libertas venditur auro. « BOU VELL LLAUBA DBET. rcf. Dcuota quo la prÀctica ensenya; y s' aplica als que guiats per sa intel-li- géncia y pràctica manejan bè sos asumptos, encàr- rechs etc. Buey viejo surco derecho. Res suas experti rectius curat. BOU T ABBÓs. fr. met. Dóna à enténdrerla magni- ficència de algun convit. Arroz y gallo muerto. Lau- tum convivium. coBBAL DE BOUS. Boycra, boyeriza. Bovíle, is. DOXAB BOU. fr. met. fam. Pegar. Bordonear, Baculo percutere, contendere. JA ES DUB LO BOU AL AST. rcf. Dcuota quo à algú se li ha pas^t lo temps ó edat proporcionada pera apéndrer. Ta està duro el aleacer para zamponas] viejo es Pedró para cabrero; tiene ya dura la mòllera, Flnxerunt opportuna tempora. LO BOU PEE LA BANYA T l' HOME PEB LA PABAULA. ref. Declara lo lligat que esta l' home pera cumplir la paraula, com las banyas unidas al bou. Al buey por el euerno y al Iwmbre por la palabra, Verba li- gant homines taurorum cornua nervi, vel funes. LO BOU TIBA LA ARADA, MÈS NO DE GANA. rcf. Donota que*l traball repugna. El buey traba el arado, mas no de su grado, Molestus, tamen suscípíendus labor. MàS CAGA UN BOU QUE GENT OBBNETAS. lOC. fom. DO- nota que mès profit se trau de una cosa gran que de móltas petitas. Mas caga un buey que cien gohndri» nas. Plus decies hirundine bos caçat unus. NO vÉUBEB UN BOU k TBES PASSAS. fr. Sér mólt curi de vista. No ver siete sobre un asno, Oculos cah'garet aportis oculis nou videre. PABLÍ 'l BOU T DIGUÉ MU. TOf . S' Bplíca als tODtOS que per poch que parlen no dihuen sinó disbarats. Habló el buey y dijo mu, Stultus stulta loquitur. PASSA BOU PEB BÈSTIA GBOSSA. fr. mot. Quaut lo de- fecte ó imperfecció de una cosa 's recompensa ab la bondat ó perfecció de altra. Vdyase mocha por comuda. Hoc unum alio rependatur. pÉBDBBa BOUS Y B8QUELLA8. fr. mct. Pérdrcrho tot. Perder à remate. Omoia amittere. PÉRDREB LOS BOLS Y BUSCAR LAS ESQUBLLAS. rcf. De- nota lo que nos enganya 1 desitg, pues ab poch fo- nament persuadeix lo logro de lo que desitjàm. Quien bueyes ha perdido, cencerros oye ó se le antojan. Qui amant, ipsi sibi somnia fíngunt. POTA DE BOU. Herba, barba de aaron. TANT LO PUNXAN AL BOU QUE 1 LA DEBRERIA *g MOU. ref. Denota 1 cuydado que s déu tenir en no irritar à algú encara que mostre suavitat y mansuetut. Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca^ da pajarieo tiene su higadito, Etiam capillus habet umbram suam. BOUADA. f . Ramat ó multitut de bous. Boyada. Boum grex, copia. BOUÀS. m. aum. Bueyazo. Major bos. BOUET. m. d. Bueyedllo, bueyezuelo. Minor bos. BOVA. f . BOGA. 1. Q ant. Piel de buey. Bovina pellis. BOVADA. f. VAGADA. Q BOBERU, BADOMEBUS. BOVATER. m. vegueb* BOVATGE. BOVATJE. m. servey que 's feu en reconeixement de senyorio al rey al principi de sòq reynat, en lo qual contribuhian los nobles, clergues, y las ciutats y vilas de Catalunya desde '1 Segre basta Salsas; pagàvase per parell de bous, caps de bestiar major y menor y pels béns mobles certa suma que anà variant en lo temps. Bovaje, bovúUco. Yectigal à boum jugis. BÓVEDA. f. Volta grassa en los edificis. Bòveda. Fornix, icis. || sotebrani. FÉB BóvEDAS. fr. Abovcdar, boveL•r, Fornico, con- fornico, concamero, as. BOVER. m. Pastor de bous. Boyero, boyeriza. Bubuqua, a^, bubulcus, i. boví, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal^ boynnoy vacuno, Bovillus, bovinus, boarius, bucerius, vaccinus. BESTIAR BOVÍ zELós. Toriondo, GatuUcus taurus, vacca. BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio, Bande- lius, ii. ' BOYA. f. nàut. Fusta ó suro per senyal del Au- cora que està à fons. Boya. Anchorae suber, tigi- llum, anchorale tignum. BOYRA. f . Vapor espès que s' alsa poch de ter- 186 BRA DICaONARI BKA rt 7 '8 desfà ab lo calor del sol. NUbla, Nebqja, ». 0 La que no*s pól alsar de terra. Nehlina, Nebola, ID, caljgo, inis. || La qoe s' alsa en la mar. Bruma, kntmazon, CaUgo, inis. || La qae en forma de na- volet s' arrosega per las montanyas. Gata. Serpens Debula. II ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie^ Na. Nebnla, se. || Lo dany que la mateixa boyra cau- sa al blat. Niehla. Nebula, «. || met. Confusió, obs- curitat de ideas. Cargazon. Gravedo, inis. jj f. bullà. VIVA Li BOTBi. exp. mot. fam. Denota la buUa, satisfacció y alegria que hi sól bavér en algun con- curs. Ànde la loza. Indulgente gaudio. IQVE HI HA BOTIA? exp. met. fam. que denota si està algú perturbat ó mòlt carregat de cap. í^Esidi ftiodOy abrumadot ^Lacessis? ^opprimeris? BOYRAfiSA. f. aum. Gran nübla. Magna ne- bula. BOYRETA. f. d. Nieblecilla, Nebula, se. BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. iVeò/t- Ma. Nebula dentior. BOYRÓ8, A. adj. Gubert de boyra. Nebulosa. Nebulosus, nubilus. || astr. Se diu de las estrellas fixas de poca llum. Nebuhso. Nebulosa^ stells. BBABANT. m. Espècie de tela. Bràbante, Lín- teí genus. BRAGAREN8E. adj. Lo natural ó lo pertanyent à Braga. Bracarense. Bracarensís. BRAGH. m. Tumor que conté matèria. Àpo$te^ ma, postema. Apostema, atis, vomica, os. |j ant. Gos de mostra. Perro de muestra, Ganis odorus, vestiga- tor. II Gos íi del morro partit. Dogo, braeo, Domesti- ous canis moloso similis, canis simus. |j pi. ant. Cal- Wleto. Calzoneillos. BRAGHBfAN. m. Sabi antich de la índia; regu- larment s' anomena en plural. Bracmanes, Bracma- niB, arum, brachmanes, um. BRAGA. f. Drap que*s posa à las crialuras de mamella pera netejarlas sèos desbolcarlas. Metedor, eiikro. Panniculus, superpositorius, subligar, is. jj pi. Espècie de calsas amplas y llargas que portan los Persas, Medos, Germans y Sàrmatas. Bragas. Bracs, aram, femoralía, ium. || galsotbts. k QUI NO est! acostumat i BEAOAS LAS GOSTUBAS U FAN LLA6AS. rcf. Dcuota que qui no està fét à alguna penalitat la sent mòlt mès que altres. A quien no es- U hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno fM 110 està aeostumbrado d la albarda muerde la ata- farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus. ■üDAE LAS BBAGAS. fr. Posar à las criaturas bol- quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos pannículos pueris immittere, aptare. BRAGADA. f. Part del cos del animal desde Y angonal fins à la sofraja. Bragada. Fèmur, oris. BRAGADORA8. f. BRBGADOBAS. BRAGAR. V. a. bregar. BRACMÜB8A8. m. pi. Home descoydtl y fluix. Vainazas, Juan Lanas, Laoguidus, iners. D anm. Cu- krazo. Pannus, i. BRAGAT. m. Se diu del animal qoe tè V entre- cuix de diferent color que lo demés del cos. Braga- do. Yersicolor femore. BRAGUER. m. Envenadura pels trencats ó po- trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Sabligacu- Ium, i, subligar, aris, vinctura, se. || Las mamellas de las vacas, cabràs y bestiar semblant. Bragadura, ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. || nàut. Gap gruixut que s' assegura en la pala del ti- mó. Braguero. Funis nauticus. BRAGUETA, f. Obertura en la part del devaot de las calsas. Bragueta, Bracarum anterior pars. BRAHÓ. m. La part molsuda del bras. Munon, moreiilo, Bracbii torns. J Forsa. Brazo. Yis, is. TENIR BON BRAHÓ. fr. mot. Tenir mòlta forsa. Te- ner bravos jarretes, ser kombre de buen jarrete, La- certosus homo. BRAM. m. La veu bronca de alguns animals. Bramido, Fremitus, us. jj Lo del ase. Bebuzno, rozni- do, Fremitus, us. || Lo del bou. Mugido, bramido. Mu- gitus, us. 0 Lo del lleó. Bugido. Rugitus, us. 0 Del òs. Bramido. Cauritus, us. || Lo del brau, vedell, elefant y semblants. Berrido. Barritus, us. || met. Crit ex- traordinari de la persona quant està colèrica. Brami- do. Yociferatio, nis^ clamor, oris. |j met. Lo ruido es- pantós de la mar, ayre etc. Bramido. Stridor, is, fremitus, us. BRAMS DB ASE NO PUJAR AL CBL, Ó 'l CBL NOÏS OU. ref. Denota que lo que's fà de mala gana, ó 's de- mana ab mal modo, regularment no s' estima ó no's consegoeix. Oraàon de perro no va al cielo. Peccalo- res Deus nou exaudit. Nou benò coelestes impia dex- tra COlit. I i PARAULAS NiClAS OBBLLAS SOBOAS. COBRBSPÓNOBBB AL BRAM. fr. Bebramúr. Fremitoi respondere, fremitum iterare. FÉR BRAMS. fr. Dar bramidos. Mugitus, rugitus edere. BRABIA. f. Sols tè us en la frase vulgar: córrer LA BRAMA, CÓRRER LA VEU. || ter. Enginy pera pescar. FÉR LA BRAMA. fr. Burlarse de algú. Dar grita. Si- bilis, contnmeliis aliquem vexaré. BRABIADORy A. m. y f. Qui brama. Bramador. Fremens, tis. | poét. Lo que fà un ruido semblant al bram. Bramador. Ssviens, strídens ventus, unda. BRAMAR. V. n. Fér brams. Bramar. Fremo, is, fremitus edere. || met. Plorar mòlt fort. Bramar. Fremo, is. || met. Se diu de la mar, del vent y altras cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar. Fremo, is. | Fer ruido ó estrèpit fort. Bramar. Fre- mo, is. BRAMAB COM UN TORO. fr. Bramar de coraje. Yebe- menter forere, irasci. BRAMAR l' ase. Bebuznar, roznar. Budo, is. I Lo bou. Jfu^tr. Mugio, is. jj Lo lleó. Bugir. Rngio, is. Q Lo vedell, elefant y semblants. Berrear. Barrio, is. TORNAR k BRAMAR, fr. Rebromar. Fremítui respon- dere; fremitum iterare. UA CATALÀ. BRA Wl m. Qui brama ó crída descom- fundameot. Yoceador^ algarero. Yociferator, is. BBAMATHE. m. fam. ialadier. 1. BIAMIT. m. ant. «un. BBABIÓS, A. adj. aot. DESITJÓS. BIAlff. m. aot. BSPÀSi. MAir M oiGLATiRiA. Especie de ball qne aDtíg:iia- MBt s' usava en Espanya. Bran de ínglaterra. Sal- lyiMiis quidam ordo. BIANCA. f. La rama ó llnch del arbre men- trisestà en ell. Bama, brazo, fiamns, i. || La taUada é separada del arbre. Bamo. Ramas, i. Q La esqoei- ada del arbre. Gajo, garrancho, y gancho lo tros que fneda en ell. Dissectns, discerptus ramus. || La in- díuda envers lerra. Àlabe. Deorsum flexus ramus. I DMt. La part ó divisió que resulta de una cosa ab ^tpeudéncia de ella. MamaL Alicujus rei divisió, pi». I Lo que ba de servir pera plantar. RampoUo, Cbbula, talea, s, surculus, i. D llugh. || met; La fmona qne té sòn origen comú ab altres del mateix taneb. Bama, Soboles, is, progenies, ei. J En lo fré oda una de las barretas en que s' assegura la bri- éL CüMM. Belínaculum, camus, i. || La part separa- ii de on tot però ab dependència de ell. Ramo^ par- k.lembrom, i, pars, tis. MiBCA üi^iMA. Planta perenne que té totas las fidas radicals, amplas, grans y retalladas per la vo- la,! una sola cama ab flors pocb vistosas. AeantOy ^lliíkfganíe, branca ursina, Acantbus, i. lliiSKir Pia LIS BIÀNCAS Ó PER BRÀNQUBTÀS. fr. Iriretenirse en lo insubstancial de un asumpto, •aitiot lo més important. Andane por las ramas, Abiastituto aliena proferre, persequi. nANGAL. m. Cada una de las dos pedras pi- eadas ipe forman los muntants del portal. Janiba. fih, «, postis, is, parastas, adis. || ter. marxàpbu. nANGALL Ó BRANGAM. m. irangatgb. BIANGAR. V. a. ant. abrahoicar, agafar. BBANGATGE. m. multitut de ramas. Bamada^ fmojo, Ab arbore abscissorum ramunculorum copia. ÏÏBANCSL m. ant. ramat. ttANCÓS, A. adj. BRANCUT. BBAIIGOTOMO. m. Instrument que *ls cirur- laasiotrodubeixeo per la boca pera ferir impercep- MMMDt la inflamació en los garrotülos. Brancotomo. IMam chirurgicum instrumentum sic díctum. MANGUT, DA. adj. Ple de brancas. Brancoso. Ittosus. ■BAPIDADA. f. Moviment encontrat de un cos de 10 costat al altre. Tatr^n. Fluctuatio, nutatio,nis. BlANDAR. V. a. GRONXAR. BKANDUL V. a. BLANDIR. HKAIIDÓ. m. BLANDÓ. i&ABfiLLA. f. Bigotis ó barba de la balena. Ba- ttu. Bakena, ae. Q Cada una de las branilias que fcnDaalos parayguas y vanos. Varillay varillaje. MiBos, Bractea. BiAniuA MESTRi. La de cada costal del va no pera reforsarlo. Guarda^ gma, Exteriores flabeüi vírgulaï. BRANQDEJAR. v. n. Anar de branca en bran- ca. Àndar por los ramos. De ramo in ramum volita- re. II ANARSEIC PER LAS BRANCAS. BRANQUETA. f. d. Bamilla, ramita. Parvus ramus. D Bamet. Bamito, Bamus parvus, ramulus, ramusculus, i. | pi. Llenya prima dels esporga- ments de'ls arbres. Fusta, ramojo, ramza, desbroce. Bamorum cumulns. BRANT. m. ant. espasa, estoch. BRANTLAR. V. a. BRANDAR. BRANXET Ó BRANQUET. m. ant. Gosset fi. Perro de falda ó faldero, branchete, braquillo. Simu- Ins, catulus, i. BRAQUILOGIA. f . LACONISME. BRA8. m. Membre de la persona desde 1 muscle fins à la ma. Brazo, Brachinm, ii. Q Cada una de las tres classes de la societat; só es: estat ecclessiàsticb, noblesa y poble. Clase, brazo, Begoi pars, status, g La classe ó grau à que pertany cada hu en la re- pública. Bstamento. Gradus, status, us. || En la ca- dira, banch, etc, lo barro que surt del espatller pera apoyar lo colse. Brazo, Beclinatorium, ii, sel- laB brachia cubitalia. || met. Forsa, valor. Brazo. yis, is, animi virtus. BRAs DE CAMPANA. La fusta quo li sorveíx de eix. Brazo de campana. Campana; axis. | Lo ferro abont se lliga la corda pera tocaria. Bigü^. Yectis cam- panse pulsando) deserviens. BRAS DE CREU. Cada una de las dos parts del tra- veser. Brazos de la cruz, Crucis bracbia. BRAS OE LA RODA. aut. RAIG. BRAS DE ORGA. Lo mànocb ó agafador dels regis- tres. Àsidero, Manubrium, ii. BRAS DE MAR. Caoal quo sen' entra terra à dins. Brazo de mar. Fretum, i. BRAS DE RIC. Canal que surt de ell. Brazo de río. Fluminis brachinm; amnis, rivi derivat io. BRAS MILITAR ó DE LA NOBLESA. ClaSSO de milícia Ó noblesa. Brazo militar ó de la fwbleza, Equestris ordo. BRAS SECULAR. La autoritat temporal que exercei- xen los tribunals y magistrals reals. Brazo secular ó seglar, Potestas temporalis; secnlaris anctoritas. AB LOS BRASSos EN CREU. loc. Coti ïos brüzos cruza- dos, Brachiis expansis. AR LOS BRASSOS OBERTS, loc. met. Ab agrado y amor. Abiertos los brazos ó con los brazos abiertos, Benevo- lè, benigne, placidè. k BRASSOS. m. adv. Ab moKíssim treball. A duros penaSf à fuerza de brazos, Yirtute et meritis. DONAR LO BRAS. fr. met. fam. Oferirlo pera que al- gú s' apoye en ell. Dar el brazo. Drachinm tendere quo aliquis sustineatur. DONAR LOS BRASSOS. Abruzar. Amplector, eris. ESTARSE ab los BRASSOS ENCREUHATS. lOC. mOt. BS- TARSE AB LAS MANS PLBGADAS. LLANSABSE ALS BRASSOS DE ALGÚ. fr. mOt. Confiap un negoci ó assumpte à la prudència de ú los Itrazos de alguno. In alicujus si- alicujus fídei se comitlere. t38 BRA DICaONÀRI BRà LO BRiS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. FCf. ACOnSOlla '1 caydado en los mals deditas parts, y qne en cada acció 's deuhen aplicar los medis proporcionats al fi. La pierna en el lecho y el brazo en el peeho, Lectu- la crara potant, sananda et brachía peclas. MOSTRAR LO BRAs FORT EN ALGCNA COSA. loc. Mani- festar algú sòn valor y fortalesa en algona cosa. Ma- nifestar vigor. Portem se ostendere. NO ES DEL NOSTRE BRAS. oxp. fam. Sér do altra classe ó condició. No es de nuestra clase, Non est nostri ordinis. PÉNDRER LO BRAS. fr. AcceptaHo algú pera apoyar- se en ell. Tomar el brazo, Brachíum qno alíqnis sas- tineatar accipere. 8ÉR LO BRAS DRET DE ALGÚ. fr. mot. Assistir à algú 6 sér lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin- cipalis rerum alicnjas minister. SOTA 'l BRAS. m. adv. SOTA LA AIXELLA. TENIR LO BRAS LLARCH ó DE GITANO, fr. mct. fam. Contar ab lo favor y protecció de alguna persona po- derosa. Tener brazos ó buenas aldabas; agarrarse de kuenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere. BRASA. f. La llenya ó carbó encès ó pres del focb. Brasa. Pruna, sb. donArse brasa ó Insia. fr. Componerse, menearsef bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré. ESTAR EN BRASAS. fr. met. Touír gran inquietut per algun cuydado ó recel. Estar en brasas ó como en brasas ó en aseuas, Sollicito, anxio animo esse; sollicitudine angi. EfiTAR ENCÉS COM UNAS BRASAS ó COM UNA BRASA DE rocH. fr. met. Denota que algú té mòlt encès lo co- lor de la cara. Estar hecL• unas brasas ó una ascua. Rubesco, is, ore rubicundo esse. DE POCA BRASA CERTAMENT SE FÀ GRAN FOCH T MÒLT ARDENT. I PETITA BRASA, CREMA, CtC. PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so- bre alguna cosa, qüestió ó dificultat ab temor ó re- cel. Pasar como sobre aseuas. Auxío animo esse. PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tor. PAR- LAR PERLS CÓLSES. PETITA BRASA CREMA UNA CASA. FOf. DCUOta que de un no res à vegadas ne surten grans resultats. Con pequem brasa se quema una casa: de pequem centella grande hoguera. Maximus è tenui scintilla nascitur ignis. PA96AR PER LAS BRASAS. fr. y BRASEJAR. V. a. Ensajornar, milj rostir una cosa, ó rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em- perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, torrere. BRA8EJAT, DA. p. p. Perdigado Ustulatus. BRASER, m. Eyna de metall abont se posa focb pera calentarse, y s' anomena també així junt ab la capsa. Brasero. Foculus, i, ignilabulum, i. || Pila de brasas encesas. Hoguera. Pyra,». D Lloch abont an- tíguament cremavan los delinqüents. Brasero. Ro- gus, i, pyra, a». BRASERET.m. d. Caíxetaforrada ab llauna ab la tapa foradada à modo de reixa, y serveix pera po- sar focb à fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejiUa, maridilh, braserico, estufilla, braserillo, Ubrete. Ig- nitabulum, i. BRASERIA. f. BRASER, t. BRASIL, m. Regne de Amèrica. Brasil. Brasilia, SB. II Arbre de fusta pesada y de color encés, que bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo brasil. Brasílium lignum. | Lo color encarnat que 's treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i. DE COLOR DE BRASIL. BrosUado. BrasiÜus, brasüicus. BRASILET. m. Fusta mènos sòlida y de color mès baix que '1 del brasil. Yé de las Lslas Antillas. Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum. BRASILL. m. brasil. BRASMOLOGIA. f. Ciència que tracta del floxo y refloxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a;. BRASSA. f. La mida de sis peus. Braza. Ulna, se, bexapus, i, bracbialis mensura. Q nàut. Cap en que se subjectan los extrems de las vergas de las embarcacions. Braza. Funis nauticus. BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos. Brazada, braceaL•. Bracbiorum expansió, extensió, elevatio. jj brassat. BRASSAL. m. ant. Armadura antfgua del bras. Brazal, braceral, brazalete. Bracbiale, is. BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las donas per adorno en las munyecas: antíguament lo solian portar també 'Is homes, com las donas, y en diferents paratges, y de mòltas matérias y espècies. Brazalete. Armilla, ae. patagium, ii. BRASSÀS. m. aum. Brazazo. Magnnm brachíum. BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de una vegada. Brazado, brazada. Ulna, ®. BRASSATGE. m. Tot traball de brassos, y en particular lo de fér la moneda. Brateoge, brazage. Nummorum , monetae labor, cussis. () m. Cens de una vintena part en fruyts. BRASSEJADOR. m. ant. Qui té boa bras pera tirar. Bracero. Yalidus, fortis, strenuus jacnlator. BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos. Braeear. Brachía movere, agitaré. | nàut. Tirar de las bras- sas per una ó altra part pera col-locar las vergas en lo pla ó direcció convenient, segons V àngul qne ha de formar ab la del vent. Braeear, brazar. Quosdam funes nauticos tendere ut virgaB debitè collocentur in plano ad angulum cum vento eíTormandam. BRASSEJAR EN CREUS ó À DOS PCNYs. fr. uàut. Tirar las brassas de barlovent fins que las vergas queden perpendiculars à la direcció de la quilla. S' usa també pera denotar las posicions de navegar y cór- rer en popa. Bractar en cruz, por redondo, d dos pu- nos. Quosdam funes nauticos usque dum >irgaï per- perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se- cundo vento navigare. BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra- cero. Conductus, i, fossor, is. || Qui fa brasset. Bra- cero. Brachio suffulcieos, sustentans. BRE CATALÀ. BRE 239 BRA88EBA. f. Herba, coloquíntipa. BRASfiET. in. d. Brazuelo, braciUo, Brachío- lom, i. FÉR BRÀ8SET. /r. fam. Donar lo bras à alguna per- sona peraque s' apoye en ell. Dar el brazo. Brachiam qnoaliquis sastineatar porrigere. BRATLAR. V. n. himbjír. BRAU, VA. adj. Ferós. Bravo, bravio, feroz. Fe- rox, S£vns, feras, trncalentas. || Gran, bo, excel- lent. Bravo. Insignis, egregins, eximins. Q Valent, edòrsat. Bravo. Strenaus, forlis. || Àlborotat, enfa- rísmat. Bravo, Arrogans, lumidns. || S' aplica à co- sas malas com nna espècie de aumentatiu, com: BEAü lladre, brau estrafalari, etc. Bravo. Magnas. U m. Bou petit de un any. Becerro. Yilulus, i. || adv. m. Bè. BravOf bien. Optímè, recte, pulchré. BRAVA COSA. loc. irou. Cosa nécia, disbarat. Brava cosa. Stnltèdictum aut factum. EN LLOCH BRAU. loc. £o camf descrt. En camino bra-- vo ó denerío. In silveslrí, in inculto, in aspero loco. BRAHUET, A. adj. d. Bravito. Trnculentulns. BRAULL. m. Planta de cosa de dos peus de alsà- ría, 'Is rams semblants als del morritort bort y las flors à las del saúch. Braba. Braba, ae. BRAVADA, f. Alenada, tuf molest que llansa al- guna cosa. Tufo, tuforada, vaharaL•, vaharina. Gra- vis hatilns. BRAVADA n FUM. Zorrera. Fumi halitus. BBAVABA BB VI. Eslocadü de vino. Acer vini ha- litus. Fil BtAVADA. fr. Eixir de alguna cosa tuf molest. Vahar, vahear, Yaporare, exhalaré. BRAVAMENT. adv. m. Bè. Bravo, bravamenU. Perbellè, optimè, eximiè. ,1 Cruelment. Bravamente, Acríter, ssvè. || Gopiosament, en gran manera. Bra- vamenU, Abnndè, affatim, copiosè. BRAVATA Y BRAVATADA. f. Amenassa ar- rogant y vana. Bravata, ronca, Ferox, atrox, minax dictum. H Fanfarronada. Bravata, baladronada. Ya- n» minae. 0 pi. Fieros. Minae jactat». BRAVATEJAR Y BRAVEJAR. V. n. Llansar bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar, echar bravatas, fieros, blasonar del amés. Minas effn- lire vanas; minas jactare. BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bro- veado. Yanis minis jactatus. BRAVEA Y BRAVE8A. f. Ferocitat, bravura. Braveza, bravura, Ferocia, aï, ferocitas, immanitas, atis. BRAVÍ86IM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi- mxiSy immanissimus. || adv. sup. Bra/visimo. Pulcher- rimè. BRAVissniAMENT. adv. m. sup. Bravisimo- menti, Ferocissimè. BRAVO. m. adv. BRAU. BRAVURA, f. BRAVESA. BRAYDAR. V. a. ant. Fér extrems de dolor. Bo- eer extremos. Yehementíoris affectns indicia dare. BREGAR. V. n. ant. minvar. BREGA. f. Pendéncia, debat. Brega, zambra, chacotüf trulla, zarracina, trapisonda, Bixa, ae, con- tenlío, nis. armar brega. fr. Causar rahons y disputas. Ar^ mar pendencias, chacotear. Bíxam, con tentionem sus- citaré, roovere. MócRER BREGA. fr. Divcrtirsc ab mòlta gatzara, crits y riallas. Chacotear. Joculor, aris. PLEGAR us CAPAS k BREGA MOGUDA. lOC. mct. Fér negoci mentras la confusió y *1 desordre ocupa als demés. À río revuelto ganancia de pescadores. BREGADOR, A. m. y f. Qui brega '1 cànem ó lli. Agramador. Tunsor, is, cannabim tundens, de- corticans. BREGADORA8. f. pi. Instrument de fusta de vuyt à deu pams de llarch, y al mitj un cristall ahont encaixa altra pessa en forma de canal, empiu- lada per un cap y ab un mànech en V altre, ab que*s mou fàcilment pera matxacar lo cànem ó lli. Agramadera, grama, y agramiza. p. Ar. Tunsorium cannabis instrumentum. TENIR BONÀS BREGADORAS. fr. mct. fam. Mcujar mòlt y depressa. Tener buena tijera, estar picada la pie^ dra, atacar bien la plaza. Extra modum edere, epu- lari. BREGAR. V. a. Bàtrer lo cànem ó lli pera sepa-* rarlo de la riscla ó caramuxa. Agramar. Cannabim tundere, contundere, macerare. || Benyir, disputar. Bregar. Contendo, is, rixor, aris. BREMAR. V. a. y derivats, vbremab. BRENAR. V. n. BARENAB. BRÉNDOLA. f. BARRA. BRENYA. f. ant. Garrotxa, lloch montanyós en- tre pedras y malesas. Brena, Prseceps, prsruptos locus. BRENYÓ8, A. adj. Ple de brenyas. Brenoso. Dn- mosus, praïruptus locus. BRES. m. BRESSOL. BRE8GA. f. Cos esponjós ab distíntas casetas en que las abellas fan la mel. Panal y bresca, p. Ar. Favus, i. BRESCA sÈNs MEL. cxp. Quc à dcmès del sentit rec- te significa cara gravada ó picada de verola. Cara apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cíca- tricibus notatum, compunctum. BRE8GADET. m. d. Lagarejo. Fòrum, torculum, calcalorium, ii, torcular, aris. BRESGADOR. m. Instrument de ferro pera obrir las arnas ó buchs alsant lo tap. Tempanador. Fer- reum instrumentum ad tympanum in alvearibns de- trahendum. BRE8GADURA. f. La acció de brescar las arnat ó buchs de las abellas. Castrazon, Castratura, ». || Lo temps de brescar. Castrazon. Castratíonis tem- pus. BRE8GARI. m. La bresca sens mel un poch ne- gra y verda. Escarzo. Melle vacuus favus. BRESGAMBRILLA. f . Joch en que's donan tres cartas à cada jugador, y la que queda devall ea Uh BHE MCC30NAIU trwídf*: ^f rM^ riM (\nf, « jaçi nen pr^o aitn fiai MailMfM 1 mora, y %Wiu\h f\m U a^^ pqA*>, roft- toiiit r 4t p^r oAt^, i U^4 p^r d^n, i rey p«r qoa- t/»« J <ï»Jw(l p^r tfM y U mVà p^r d//4, Qwàl*itiío\ írunío «4 ^npftrtor k u,Uh \:^% car Ui d«L9 altres ecJb. BriuA, ^aj(^lianjm ia/fají '{uídam. mEMAB« v« a. Innttr part 4e Ja i&<^I d«l9 hKfii4 4« U% aMlají, Catlrar, éttmeUtr^ y t^Arzar lo métn ijü fübrtr Aivearía castraré, i; Anar m-dj mcUGAT* m. lAitfptrf IJoch ahont «e trepitja ]a fBfttm», lAtfar, V#!ndimíale calcatoríom, | ható. 3 p, p, h'niMlaAo. Caíitratum aj%f;are. raEMADOB, A* m. y f, (joi bressa. Meeiòor^ mmnn, OtnHriun, li, canària, a;, SMElMAMe^T• m. La acció de bressar. Meee^ inra. Mofatío, vismatío, ní(HH\s imitari. || met, Ut^iir algü per 90S talents, prondas etc. Brillar, Ingenío, aut vir« lule pollen\ prA\*4lart\ BRILLO, m. brillantimi. BRIMA. f. Nimi que *s dóna à Prosserpina. tri« ma, Briïna, a>. BRIMARADA* f. Lo re^plandor ó flama de la fiy^xna. llamarada, llama, Flamnia. BRIN. m. ant. Sag\> del blat, .4/mV httm, *aliNid%K Kttrfiir, is, fariíue pui^nmientum. BRINCABLE. adj. Lo que s brinca« i mkrtm. Flexihilisi. BRINCADOR, A. ni. > f, O^i ^ínca^ trtiir«K A»r, SAllalivr, ori*, ^Itatrix, icis. BRINGAR. v. a. Donar bríseos ò aalts. Brincar, saltar. Salto, sabsalto, as, salio, subsilio, is. I DOiLEGAR. 2. II Dit del caball. Gambetear. Surrec- tis alternis crnribus equum iacidere. BRINGAR8E. v. r. Doblegarse. Cimbrarse. Yi- brari, concnti, agitari, flecti. BRINGAT, DA. p. p. Inclinat, doblegat. Incli- nadó. Inclinatus. BRINGO. Salt. Salto, hrinco, zapateta. Saltus, us. II MEDALLA. BRINDAR. V. a. Oferir alguna cosa voluntà- riament, convidar à algú. Briíidar. Offero, ers, in- vito, as. II Béurer à la salut de algú. Brindar. Sa- lutaria bibere, alicui propinaré. J met. Excitar lo apetit; y així *s diu: lo dia brinda à passejar. Con- vidar^ brindar. Invito, as, allicio, is. BRINDAT, DA. p. p. Brindado. Invitatus. BRINDIS, m. La acció de brindar. Brindis. Propinatio, nis. FÉR UN BRINDIS, fr. BRINDAR. BRIPfDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien- tals, roja quant està verda, y negra quant està madura: es mòlt agra, estringent, y serveix pera tenyir. Brindones. Fructus sic dictus. BRINEU8. m. pi. ant. Alhajas de donas. Brin^ guillo, brinquifio. Muliebre monile. Q abaloeis. BRINQUET. m. d. Saltico , saltillo , saltito. Subsaltus, us. BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor, oris, vís, is, fortitudo, inis. || Valor, resolució, es- perit. Brio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani- mitas, atis. | Atreviment, supèrbia. Brio. Audàcia, supèrbia, arrogantia, m. ABAIXAR LOS BRios. fr. met. Humiliar. Bajar los hrios. Animós frangere, insolentes spiritus com- pescere. GOBRAR BRIOS. fr. Reauímarse, reforsarse. Beka- cerse. Roborari, vires acquirere. BRIOL. m. nàut. Corda pera exténdrer y recu- Uir las velas. BrioL Funis que vela religantur. BBlteflA. f. Planta de ctmas herbàceas, llar- gas, aspras y que s* enfibm; las fullas rodonas y partidas com las de la parra. Las flors són bbin- quinosas, y 1 fruyt una tavella rodona, negra ó blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en algú- nas parts la falla del pa buUintla abans peraque perda la acrimónia. Sweza, anorca, algélia, briO" nia, Bnonia alba. BRIOB, A. adj. Esforsat, animós, qui lé brio. Orgnilo», brioso, Strenuus, animosus, viribus constans. *• adv. m. Briosamenie. Slreouè. f. La vefemaprempsada. £M,oni/o, c«<- Cü, y brisa, p. Ar. Brisa, «. ^ Los granets de ella. tírammja, Gfanum. u semen. inii^. ^ Los residies de algunas co^s exprimidas. Ba§azo, Brisa, c BRIRABAR. a4j* Ea K> blaso $< diu de Us samàs deb ilb seigons de «mi família abònt >' altera al- ftM oasa. afc|ml ó trabeot del escut principi BRO CATALÀ jwiMíoeiódelas nmas dels llinatges. Brisa- Ul Seotí «dflcitjtia seclio. WMAB, V, a. Fér hrisuras en l' escul. Brisar. Srnfam ío sectiones distribaere. BànCkm f. ter. BaBSCANBRILLA. BUSOli. m. Cordonet mòlt prim ó basta sobre qws forman los traus. Pa$iUo, Prolensnm acus purtom. Ij GtrdilletmòU prim pei*a pescar. Cordel. Fiios píscatorins. BAI8T02V8. m. pi. Espècie de teixit de llana. tntíones, Te\lum sic dictum. BBISURA. f. En lo blasó addicions invenladas fn dislinguir lo gran en los descendents de una ■lei\a casa ò família, à Q de conèixer si són del 9pm, tercer ó quarl fill, exclòs lo primogènit que fe la agull» do cusir en las roba» blanca.4, iuitanl la:i pDnla!<. Cnlndo. Upiu lerebralnm. iHOD*Din iiE BEiLs. ta i]UP puja mòlt sobre la tela- Rrratttíi, hnrdadura dr rralrr. Sniiereminens laiwr in npen plirjKio; aru phrygia díslínrla lela. il Si es de plaïa ú or. Argeniería. Auro, ar^ntove oiupidum. i. En lo blasíi pessa que rirculierx fwrl del àmbil dftl eícul pel interior. íordodttra. In- terior M'uli circulu*. BRODAH. V. a. Furmar llorsòallraH üfcaraB ab fil, llana, plaïa, elc. en la lela. Bordar. Plnmo. as, acupinfío, tirtunisuo. k. pliryK'onia acu figuraré, deiiiTiberc. BRODAt *L Ttaii*. fr. Brodar ah pnrt de cade- neta en un leler pelil, que lé figura roinÍRenlÍ figora acupinKere. BRODAKU. f. aut. utouAPtRA. BBODAT, DA. p. p. Burdadn. Atupictns. jj adj. y m. lo que esta Iraluillat ab sedàs ó allra malcria Bemldant. Bordad», bordadara, ncamado, reeamo. BHOGIB. V. n. y dcrívals. laiGia. ant. coMalTMB , bhegab , BHOIDA. f- BOTJA. t. BHÓIXOLA. r. ant. bala. BROLLA. I. Bo»cli de arbustos. Malorral, aea- ho. Duiuetuni, i. BHOLLAIKML• ni. lloeb ahont unrt la aygua à dolls. Btreidtro, tija. Fervens Malurigo. BIUMXAR. V. n. Belliif,'ar, estar en movimeDl las coaas de una maleha espt-eie. Bervir. Ferveo, scaleo, es. |J Xurriar, Buhir la aygua. Chormr, brotar, manar. Hauo, stillu, as. H Eixir la aygua à dolls de la superQcic de la terra. Borbollar, bor- bolloMer, borbotar. Scaleo, es, salio, ebullio, is. || mel. Abundar, com: ibollih la gent. Bervir. Abun- do, as. BROLLAT, DA. p. p. ntnido. Eliullüus. BBOM. m. Boair. |{ Planta, espét'ie de agram. Bromo. Bronius, i. BBOMA. f. soTB*. II fam. Bulla, soroll qup's fà diverlinlse. TremoUna. i•liarola,tabahtilii, sumba, bulla, baíahola. Tumiiltus, us, commotio, ni». || fom.Xansa. Zumba, chait:a. Jom», i, ludilicalio, nls. II BBi):estia. Rnitum, i, rationis exora, expers, bellua, ». I Lo qui es porch y malendressat. Coehino, puereo. Sordidus, immundus. | Bsrto. ANAR BRUT l' assumpto. fr. met. Anar mélt mal. Ir mal. Pessimum statum rem habere. EN BRUT. m. adv. Sens pulir. En bruto. Impolitè. II Sens rebaixar las taras. En bruto. Nulla facta deductione, sine diminutione. PARAULAS BRUTAS. Paraulas indecents. Palakras torpes, sucias. Obsccena verba. TENIR LOS BRUTS. fr. mCt. NO ESTAR PEl BROCHS. BRUTAL, adj. Lo que imita al brut, y s* apli- ca també al home dur, torpe, etc. Brtttal, bestial, irracional. Bru tus, belluinus. BRUTALITAT, f. Impuresa. Obscenidady bru- talidad, torpeza. Facinus, oris, effrsenatio, dissolu- tio, nis. II La qualitat de brut. Brutalidad. Feritas, atis, belluina condítio. || Incapacitat, rudesa. Bru- talidadf brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas, stoliditas, atis. BRUTALMENT, Ó BRUTAMENT. adv. m. A manera de brut. Brutal, brutalmente, bestialmen- te. Ferinè, ferociter; morè, ad, in morem ferarum. II Feament. Brutalmente, puercamente. Indecorè, fsedè, II Indignament. índignamente , brutalmente, Probrosè, turpiter, indecorè. || Impúdicament, /m- púdicamente, obscenamente , torpemente, Turpiter, impndicè, impurè, obsccenè. BRUTEDAT. f. ant. brutalitat. BRUTE8A. f. ant. brutícia. BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus. brutícia, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad, bascmidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum, i, purgamen, inis, immundities, ei. || La porqueria que queda en la roba pel continuo fregar ab la carn. Grasa. Sordes, ium. [| La que's trau de las cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. Q MERDA. II POSTERMA. || FANCU. || met. CALAMARSA. BRUTtSSIMAMEWT. adv. m. sup. Brutisima- mente. Sordidissimè. BU. BUA. f. Tumoret ab matèria. Bua, buba. Pustu- la, a;. II pi. Mal venéreo. Bubas. Puslula ae, gallí- cus morbus, venerea lues. BUBÓ. m. Tumor gran, ple de matèria. Bubon, Purulentus tumor. || Tumor mès ó mènos gros de certas glàndulas. Bubon. Rubo, nis. BUBÓNIA. t. Herba medicinal que s* aplica als tumors en los angonals. Bubonia. Rubonium, ii. bAgarO. m. Vas de terrissa fí y olorés. Bíka- ro. Hucar, aris. . BUGELLAS. f. pi. Instrument de argenter que té à un cap unas pinsas y al altre una paleta. Bu- eelas. ForcipulaB, arum. BU<«H. m. Embarcació. Buque, nave. Navis, is, navigium, ii. || La qualitat y capacitat de un cos. Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. || Arna de las abellas. Coímena. Alvearium, ii, alveare, is, cas- tra cerea. || fam. Lo ventre. Baul, buche^ arca del pan, bartola. Alvus, i, venter, triSi lis BÜP DICCIONARI BÜF BüCH D8 nw. Madre. Alvevs, i. TRAURER DEL BUCH. fr. faill. TRÍÜRK1 DKL BÍCH. i'M?LiR LO Bccif. fr. niet. fam. Menjar mòlt. Hm- chify llenar el baul, llenar bien el buche, Snpra modum ederc. BVCELC. m, Caragol de cabells qiie*9 fan per adorno las donas. Bucle, rizo, Cincinnus annulus, bostrychns, chi. BüGÓLIGA. f. Poesia en que s* introdubeixen à parlar pastors y geot del camp. Bucólka. Baco- lica, omm. || fam. Lo menjar. Bucólka, Victns, us, cibüs, i. BÜGÒLIGH, CA. adj. Pertanyent à la égloga, pastors, bons y à la pastura. BwóHco. Bucolicus. BIJDELERA8 T BUDELLEBAS. f. ant. Bu- dells. Tripes, hemduUo. Interanea, intestina, onm. BUDELL, m. Tripa que reb y expel•leix 1' ali* ment, y té diferents noms segons lo sítí que ocupa sa diversa magnitut 6 figura. Intestino, lrtp«. In- testínum, interaneum, i. BüDBLL CEGO. Lo quart, 6 *1 primer dels grossos* Mestino eiego, fntestinum csecuro. BtDELL CULAB Ó BEBBEB. L* Últim dels grOSSOS. Tripa del cagalar, intestino reeto. AItus, i, intestí- num rectum, longano, nis. BUDELL DEJÚ. Tfos do tHpa que ordinàriament se troba vuyda, y comensa ahont acaba *1 budell pri- mer. Intestino yepnío. fntestinum vacuum. BUDELL GiBAT. Malaltia, eòlica que embussa 1 budell prim ó tercer, y obliga à expel•lir los ex- crements per la boca. Miserere, ro/ro 6 vólvulo, Tolvulus, ileus, i, ilei inroluti lethifer morínn, miserere. Bn>ELL FBiM. Se diu de un que es mòlt prim. Hila. Lactes, iura. Bi^DELL FBiMBR. Intestíno iuoíeno, Doodenum in- testinum. BUDELL QUART. BUDELL CEGO. BUDELL QUINT. Lo que fomcusa ahont acaba lo quart, y finalisa en lo cular ó dcrrer. Intestino co- lon. Colon, colum, mononteron, i. BUDELL SAXO?rEB. BUDELL CULAB. BUDELL TERCER. Llarch, prim. lUon, ileon, inte$* ïino terceroy roko. Ileon, ei. GBUXT1B ó BONCAB LOS BUDELLS. lOC. Zw/Tír. SU- surro, bombilo, as, tinnio, is. BUDEL•LER. m. tbifeb. BfUDELLBT. m. d. Intistinit^, Intestinulvs, i. BÜBIN. m. Menjar compost de sanch y allras cosas à la paella. Budin. Caryca, se. BUF. m. La acció y acte de bufar. Sopfo. Pla- us, u<».|ant. Ressò. Retumho, Beboatus, us. I PERFUM. II En lo joch de damas la acció de péndrer al contrari la pessa ab que déu matar y no mata. Soplo. Latruncnii collussorií prívatio. | L* ayre mogut pel acte de bufar. Soph, Spiritus, half- tus. us. II Avís secret y cautelòs. Soph. Tnsusurra- lio, nis. II De enfado. Biifiio, Fretus, iracundhe ,•^lgnum. BUFA. f. Bossa de una membrana forta que serveix de receptacle à la orina. Vejiga. Vesica, a;. D Bosseta ó depòsit del fel. Vejiga. Vesicula, ae. II ler. La bossa que fà la roba. Fuelley bocha, bvh che. Sinus, us, uinbo, nis. || inlerj. admirativa. iSoplal moscasl junt, jum! Heus ! COP DE BUFA. Vejigazo. Inílatie vesicao percussió, ictus. BUFADA, f. Buf. ^ofi/o. Flatus, us. H Cop de vent que passa prompte. Bocanada de viento, pa$th volante, rúfaga. Subitus et vehemens venti flatus; repentinus venti flatus. || met. La acció executada lleugerament ó sens reflexió. Pasavolante. Levií aclio. séa UNA BUFADA DE VEXT. fr. mct. Denota que una cosa passa ab mòlta brevedat. Ser nube de verano. Fugacem esse. BUFADETA. f. d. SopHUo. ley'is flatus. BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador. Flans, tis. I m. bocadillo. 1. 1| Qui incita, mouò encén alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens. y m. pi. Forats subterràneos dels quals ix coati- nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat- ges. Sopladero. Subterreum spiraculom. || m. pi. ter. y BUFAFOGHS. m. pi. ventafochs. I met. cui- nera. BUFAFORAT8. m. ter. burinot. BUFALÍ, na» adj. Lo que pertany al búfalo. Bufaltno, Bubalinus. BÚFALO. m. Brúfol, bou salvatge. Béfalo. Bo- balus, i, bos bubalus. BUFANDA, f. Espècie de corbata feta de filojt de estam de diferents colors, que s' acostuma à posar al coll en T ivern. Jted. Tienia, ». BUFAR. Y. a. y n. Expel-lir ab violéacia lo vent perla boca. Soplar. Flo^ aflio, suflle, spiíe, as. II met. Manifestar ï home enfado^ imilaDt al animal que bufa. Bufar. Ira proflare. } Dit del ea- ball, toro y altres animals. Bufar, resopisr. Fre- mo, mugio, is. || ant. Bessooar. Betumbor, n$oaar, rimbombar. Tono, resono^ as. I Eo lo joch de da- mas, fér pérdrer la pessa quant lo contrari 's des- cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunee, as. Q Roncar, fér lo guapo. Blasonar del améSy ethir plantas. Inania jactare. | burlab. BUFAR k la obella. fr. mot. Portar uovas. Cftif- mear, soplar al oido. Susurrationcs deferre, ^ar^ gere. BUFAB i àiGt xif L* viL. fr. mct. Codicíarti al- guna cosa ò tenirli enveja per causa de ella ó di»* putarli. Èwndiar, Invidere. BUFAB LA daxa. fr. met. Lograr uoa coeaea competència de altres. Guindar. Fraeripio, subri- pio^ is. BUFAR LO PBBBB. f^. met. Sér mòlt moreno. IH* ner la tez mortna. Subnigrum vultum habere. BUFAR T PBR àXKiL•LL•à. fr. mot. Sèr làcil la «ifr- cució de alguaa eest. SBtarpajai d$ «#• alèaréa^ BUG CATALÀ BÜJ Si9 mktur pÀiiiia$ à la taratoa. Rem facillimam esse. ^FBNSAS QUE MO HI HA MAS QUE BUFAE T PEE AM- I0LLA8? ref. Denota c^ae las cosas àrdnas do*8 con- •egneíxen à las primeras diiigéncias. A la primera axadlnth, cendrós y ab vrfV'tBi negras que re- itan una cakvwa.'jp^ ^jcnpre brun- ramm» cftrfsif i^yssa, ». Q à las al- .i. I met. Home massa sufert. Borricony horricote. Pa- tien tissimus, in labore perassiduus. || met. Home de poca formalitat. Tararira, botarate, Judicío praBceps, exigua^ mentís homo. || met. Joch entre tres posats en fila, un dels quals, posat al mitj ab las mans juntas devant de la boca fà un soroll semblant al del burinot, y entretenint aixi als al- tres dos, procura donaries bofetadas y evitar las de ells. Abejon, Fucorum, alaparum ludus. BURINOT CISTELLA. BURINOT. 5. BURLA. f. Mofüy burla, escarnia , irrision, Ir- risio, nis, ludificalus, us. || Engany. Burla, Sanna postica. II Xasco. Burla. Ludifícatio, nis, nasus, us. II Faula, rondalla, cuento de vellas. Bnrleria, con- seja, Fabelia, se. BURLA AB DANT NO CUVPLE L* ANT. TCf. DÓUa à OU- téndrerque las burlas perjudicials duran poch temps. Burla con dano no cumple el ano, Nocentia scommata cito inveniunt poenas. DE BURLAS. m. adv. De xansa. De burlas, de bur- litas. Per jocnm, simulatè, fictè. DEIXA LA BURLA QUANT MÉS T* AGRADA, ref. DÓUB à enléndrer que la demasiada continuació de xansas y buUas vé à parar en disgustos y enfadós. A la burla dejarla cuando mas agrada. Parce joco tibi cum summe jocus ipse placebit. FÉR BURLA. fr. BURLARSE. FORA BURLAS. exp. Dc bo. De í>eras, Certè quidem, meherculè, extra jocum. LAS BURLAS SE TORNAN Ó PASAN i VERAS. TCf. DC- nota la discreció ó prudència que *s déu tenir en- tre bromas y xansas. peraque no sian ofensivas. A las burlas asi vé d ellas, que no te salgan d veras, Sic moderaré jocis ut numquam in seria migrent. NO HI HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. ref. Aconsella que entre xansas y bromas no *s descu- brescan los defectes ó faltas. So hay peor burla que la rerdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia. PER BURLA. lu. adv. Escamecxdamente , Dirisione, subsannatione. séa LA BURLA. fr. Ser el hazme reir, Facetum, jocularem hominem esse. TENIR BURLAS. fr. Enfadarsc prompte, sèr poch sufert. Tener malas burlas, no consentir eosquillas, lajnris ímpatientem esse; aegrè qua^iuae ferre. BÜBLAOOR, A. m. y f. Qui fà burla. Burlador, Derísor, oris. I Vas de terrissa ab forats ocults pe- ra mullar y burlar al que beu. Burlador, Pocnlum fallax. I Surtidor. artifici ocult de aygua ab que's mulla y burla al que s' hi acerca. Burlador. Machi- na emittens aquam jocandi gratia. BURLAR. V. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as. I Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is. | Despreciar. Burlar. Despicio, conlemno, is. [ Xas- quejar. Zumbar, chasquear, burlar, Eludo, is. || AVERfíONTlR. TOT BURLANT BURLANT, loc. fam. A manem de xansa. Burla burlando. Per jocum. BURLARSE. V. r. Mofarse, burlarse, ztmktm, 252 BÜR DICCIONARI BUR fisgar, Ludo, illudo, is, ludifico, as. |) Escarnir. Escameeer, hurlaru. Sublinio» sublino, is, barbam alicui vellere. lURLARSE DEL MORT T QUf L MSTLLA, Ó DE LA PRO- FESSO, fr. mél. No fèr cas de las reprehensions, ni de lo que diran. Tane el esquilon, y duermen los tordos al son, Mea commoda posco, dictis antepo- nenda sunt. ANS NO *T BURLIS DE ALG1;, MIRA BÉ QUI ETS TÚ. ref. Reprèn al qui té las faltas que nota en los al- tres. Rejprende viciós agenos quien està lleno de ellos; todos somos hijos de Adan: dése una vuelta d la re- donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribns scatet. NO *T BURLES DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAn VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. ref. Rcprcn als que 's burlan de las desgràcias agenas que probablement han de sufrir. Boy por mi manana por ti: no te alegres de mi duelo, que cuando el mio serà viejo el tuyo serà nuevo. Ne luctu lactaré meo, nam quando senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus. BURLAT, DA. p. p. PisgadOy hurlado. Dec«p- tus, illusus. BURLERIA. f. BURLA. BURLE8GH9 CA. adj. S' aplica al estil jocós ó festiu. Jocoso, burlescoy festivo. Jocosus, facetus. BURLE8GABIE1IT. adv. m. Burlescamente, ò à lo burlesca f ó dlo buf on. Ludicrè. BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat à bur- larse. Buflon, fisgon, fisgador, Sannio, nis, deri- 8or, is. BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Has- me reir. Facetus, ridiculus homuncio. BUROT. m. Guarda de portal pera registrar los generós que pagan dret. Portalero, Yectigalium in urbis portis exactor. BURQUE. m. ant. buch. 1. BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra^ borrico, Asina, se. k LA BURRA QUE ESTÍ PRENYADA FESLA ANJL BEN CARREGADA, rcf. contra *ls que afeigexen traball à qui 'n té massa. A la borrica arrodillada doblar- le la carga, Impar est asinus oneri, quid superad- dis onus? BURRADA, f. Ck)lla de burros. Burrada. Abí- norum grex. || Necedat. Burrada. Stupiditas, atis. y En lojoch del burro, solo, manilla y alguns al» tres jugada contra lley. Benuncio, burrada. Colln- 8Ío contra ludi regulas. FÉR BURRADA, fr. En alguns jochs de cartas no servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques- ta falta té sa pena, sia per malícia ó descuyt. Be- nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti- tam chartam in ludo reservaré, non exponere. BURRANGUl interj. de estranyesa ó admira- ció. Càspita! carambd! zapel Paprihui.l BURRÀ8. m. aum. Borricon, borricote, burrazo. Asinus, i. BURRET, A. m. y f. d. Borriquillo. Asellus, i, asella, ». BURRIGADA. f. BURRADA, t. BURRIGAL. adj. Gosa pertanyent al ase, J\ menlil, L•rrical. Jumentarius. BURRIGALMENT. m. adv. A caball de n burro. Pollinalmente, asnalmente. Asino insidend BURRIGAM. m. burrada. 1. BURRIGO. m. burro. t. BURRIQUET, A. m. y f. d. Borriquillo, ho\ riquito. Asellus, i, puUusasini. BURRO. m. Animal dels més pacients, serv cials y proiitosos al home. Asno, burro, jumeni Asinus, i. II mot. ignorant ó de poch seny. Asn burro. Stultus, stolidus, asinus, i. y Instrome pera escalfar llits. ase. 8. || nàul. Cada un dels d caps que serveixen pera manejar la verga mitjai y subjectar lo car. Burro. Funes naulici ad art monem tractandum. || En lo torn de seda la nx de fusta denlada, que mou totas las altres. Bu ro. Dentata rota. || Joch de cartas en que 9e*n d nan tros à cada un dels conpanys, sent trunfo que queda sobre després de distribuhidas: guan; 1 qui fa mès basas. Burro. Chartarum Indus. BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Quí ha 6 tudiat mòlt y no sab valersen, ó té poch discem ment. Burro cargado de letras. Sibi litteratus. BURRO DE CAP i PEUS. loC. MÒlt tOUlO. TtmIO capirote ó de cuatro suelas. Hebes, tardus, atip ipis. BURRO DE CÍNIA Ó DE TRAGÍ Ó GÜIUR. loC. Q porta mòlt traball. Borricon. Laboris patientisa mus. II met. Qui no fa basa en lo joch del as. Jv ro. In quodam chartarum ludo sortem amittens. BURRO EUGASSER. ASE EUGASSBR. CARREGAR Ó DEIXARHO TOT PEL BURRO. fr. Biet. i I BURRA QUE ESTÍ PRENYADA CtC. COLLA DE BURROS. BURRADA. 1. ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE BN VBHKNT I CÀRREGA JA suAN. rcf. Se diu dels qne's fotigan i poch traball. El ruin buey holgando se detnnn el perro de Juan Denteja, que antes que U één que ja: es de casta de Pedró Tiemo, que se deteosi lla durmiendo. Segnibus etiam exigaus labor gn vis est. LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DITANT. eXj fam. Nota al que s' anomena al>ans del altre, pren lo primer Uoch. L•l ruin delanti. Aliïs se pn fert vanus. LO BURRO T l' IGNORANT SÓN FILLS DE CUSIHB Ml MANS. ref. Denota que la ignorància es mòlt de prociable. El rústico y el borrico nacienm ie\ mismo parto. Ignarus jumento similis. MVNADA DE BURROS. BURRADA. 1. TROS DE Bi RRO. cxp. fam. met. Se diu de aqw que OS mòlt tonto é ignorant. Aorta, tontaxo, igm ranton. Stolidus, plumbeus, hebes. BURT. adj. Bast. groller. Burdo. Rudus impi litus. BURXA. f. Instrument pera remenar algni cosa. Hurgon, hurgonero, pincho. Ratabalam, i. | BÜS . GATiU. BDT M Io8 gnardas en los portals pera exa- I càrr^gas. Agti^a, pineho. Acnlens, sti- I La verga de ferro ó fusta pera atacar de foch. Baqueta. Virga, se. AHA. f. Cop de burxa, espasa ó estoch. t, f spmcÀon, finchaduray estocada. Func- tra, aB. I La ferida que resulta de ella. Plaga, », vuinus, eris. àS. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar. t moveo, es, fungo, is. || Punxar ó ferir instrument de punxa. Pinehar, Pungo, figere. 4T, DA. p. p. Pinehado. Pnnctus. BTA. f. d. PinehoneiUo. Rutabulum mi- AFOCH. 1. pia Lo) fr. Adular aparentant humilitat. huz, Blanditias, affectatam snmmissio- itare. MXJi. f. y YKESm f. pi. ant. tinta. hm .f uuscA. Q tér. Tocador pera senya- sins als noys. Puntero. Radius, stílus, i, I, ü, celte, is. y ter. bboca. 3. Q f. agulla. Cà. m. adv. En demaiida. QuaBrendo, soU » AGAT08A8. m. Tago, gandul, desfey- >, kolgazan, zdngano. Yagus, ambro, nis. ALA VIDA. m. Se diu de la persona mòlt en procurarse la seva subsistència y de ia per tots los medis lícits. Buseavidas. »,,victus quaerendi studiosissimus. Aft. V. a. Cercar ab dilligéncia pera tro- na cosa. Buscar, Quaero, is, tento, as. l LO FILL, Ó FILL DEL TONTO. fr. mct. fam. & al últim pera aprofítarse dels desperdi- Itres. Quidane d la espiga. Neglecta, de- aliígere. ;flCà TEOBA. ref. Denota que regularment Sneix lo que's desitja, quant al efecte 's I lotas las diiligéncias. Quien husc^i halla. i dat cura sagax reperire quod optat. ABAHON8 Y BUBGARUtDOS. m. lós. Burcaruidos, pendenciero, quimerista. ia, jnrgiosus, i. I, BURGI, BRI88A Ó BaiCE. f. ant. via tan pronunciat de costats que casi te- ma de una bóta, constant de tres pals, igors dimensions, .^tireta. Burcia. TAGA. f. MOCA DE PEIX. K m. ant. cohet. IHERETA. f. ter. verdüm. (OETA. f. ter. betetó. 2. 4Tr- m. badogh, babau. AWATA. f. BOSSANATA. Òu m. Nadador dins la aygua. Buzo, so- «br. Urinator, oris. || ant. brúixola. || ant. pròpia pera combatrer y defendrer Jmaco. Machina bellica. aatCaixeta enque^s posa la al- moyna que s* arreplega. Cepillo, eaja. Arcola, càpsula, 8B. BU8TO. m. Estàtua de mitj cos. Busto. Supe- rior corporis dimidia pars. || En 1* escut de armas lo cap de un home ó dona sens brassos, y ab sols lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de perfil se déu expressar. Busto. Superior hominís dimidia pars. ' BUTEOA. f. BOTIGA, HAGATSEM, BODEGA. BCTIFARRA. f. botifarra. BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix en dos mitjareras. Porron. Fidelia, as. BüTLETO. m. Breu ó diploma que dóna *1 Pa- pa. Buleto. Breve pontificium. BUTLLA, f . Lletras apostólicas despatxadas per la cúria romana: contenen alguna gràcia 6 pro- videncia. Bula. BuUa apostòlica, pontificium di- ploma. II Entre Us romans una joya que portavan al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell manà que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell de or à que anomenaren butlla, y estava fét en forma de cor pera advertiries en aquella edat, que'ls nobles havian de sér personas de valor y prudència. També era un adorno dels que triunfa- ban. Bula. BuUa, ». |j La taca de merda que que- da en lo pany de la camisa. Palomino. Excremen- titia in snbucula macula. butlla de carn. La en que '1 Papa concedeix als que tenen la de la crusada lo poder menjar carn los dias prohibits exceptuats alguns. Bula de cames. Carnium indultum. BUTLLA DE COMPOSICIÓ. La quo dóna '1 comissari de crusada als que posseheixen béns agens quant no'ls consta del duenyo, y per ella 's compon ab dit cemissari. Bula de composicion. Bulla compo- sitionis. BUTLLA DE DIFUNTS. La CU quo modiaut certa li- mosna s* aplica indulgència plenària à la ànima à favor de la qual s' escriu. Bula de difuntes. Pro defuncto indultum. BUTLLA DE LA CENA. La quo's llegoix lo dijous sant en presència del Papa tots los anys: conté mòltas excomunions contra'ls heretges desobe- dients à la Santa Sede, y contra *ls que restrenyen ó perturban la jurisdicció ecclesiàstica ab mòlts casos reservats.No està rebuda en Fransa, y totas las demés las examinan abans de admétrerlas, pera véurer si centenen alguna cosa contra las llibertats de la Iglésia gal-licana, y sols ab que*s diga en alguna butlla propio motu se li nega la entrada en aquells regnes. En Espanya las exami- nava ^ consell, y si trobava inconvenient se su- plicava à la Santa Sede y quedava sens efecte quant convenia y era just. Bula de la eena. Bulla in coena domini. BUTLLA DB LA CRUiADA. La eu quo *1 Papa con- cedeix indulgència als que van ò donan caritat per la guerra contra infiels. Bula de la erugada, Bulla sant» cruciat» tSi BUT DIGCIONABI BÜY BUTLLA Dl OB. OrdeoaDsa ó reglameni sobre las cosas del imperi, fét per Carles lY V any 1S56: se dia que fou lo cèlebre jurista Bàrtulo qui la dis- posà: es una lley fundameutal del imperi, que ar- regla las funcions, drets y preheminéncias dels electors etc. L* orijinal existeix en Franfort, y s* anomena butlla de or perquè los emperadors del ' Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita butlla, los dretss de mòlta importància. Gonté 80 articles que foren aprobats per tots los prínceps del Imperi, y *s mantenen vny en dia ab són vigor, à ex- cepció de unaó altra cosa. Bula d$ oro. Bulla aurea. tbnh butlla db fbbbo. fr. met. ftim. Pensar algú que tot li es lícit. Tener Ma para todo. Omnia sibl licere aliquem reputare. BimXABL m. Col-lecció de butUas. Bulario. Bullarium, ii. BinrLLAT, HA. adj. Lo que està en forma au- tèntica ó à modo de butlla, ó lo que *s conté en ella. Bulado. Bulla instructus. BüTLLAYBE. m. Comissionat pera repartir las butllas. BuUro. Bullarum administrator. l. m. BUTLLATBB. BirnxETA. f. Papeleta ab la que *s permet po- der entrar algú llibrement en alguna part. BoUta, eedulilla. Singraphns, chirograpbum, i, schedula, ffi. H La papeleta ab que 's dóna algun avís. PapeU' ta. Scbedula, le. || bolleta. BOTLLETt. m. Bitllet de comunió. Cèdula de eomtmion. De annua conmiunione testimonium. BUTLLOFA, f. La pell que s* eleva plena de humor àqüeo. Ampolla, vejiga. Ampulla, s, tuber- culum, i, intercutanea vesicula. | La del cremat. Quimadwra. Ambustum, i, ustio, nis. I met. fam. Mentida. BolOf grilla, hambolla, gasapa. Menda- cium, ii. BinUiOFAB. V. a. Fér butUofas en lo cos. També s* usa com recíproch. AnpoUar, levantar ampollas. Yersiculas ponere, excitaré. J Alsarlas en la aygua. Burhujear. Bullo, as. BUTLLOFASSA. f. aum. Butllofa gran. Boa- eAoB. Grandior vesicula. BDTLUHPAT, DA. p. p. ÀmpoUado. Ampu- llatus. BQTLLMXTA. m. d. Vejiptilla, vejigüila M* palleta. Vesicula, a. BCTN ADA. f. ter. moca db fbix. Bim. ro. ant. Be colp, à la una. De golpe, d la fftF. Repentè, cito. BimiNAR T BUmNEJAB. V. a. y SOS de- rivats. BONDUfAB. BinXAGA. f . Saquet en las casacas, calsa^^ etc. BoUilL•. Loculus, sacculus, i. | La que portan las donas cusida ó sobreposada à las faldillas. Faltri- qaera, faldriquera. Loculus, i, marsupíum, ii. | pi. met. Home descuydat y fluix. VayMzae. Lan- gnidus, iners. ANAB roB^ ó CALBNT DB BUTXACA, fr. Teulr y gas- tar mòlts diners. Ir de fuerte. Pecuniis abundaré. COM SI BO TiMGuis EN LA BUTXACA, loc. fam. te- nir entera seguretat de lograr alguna cosa. Tener como en la hoka. Res in tuto posila est. EscuBAB LA BUTXACA k ALGÚ. fr. Portarseuehi tots los diners. Mondar. Numroos detrahere. BSPOLSAB Ó DEIXAB k ALGÚ NET DE BUTXACA, fr. met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. Df- jar d algwM en bnenas noehes. Omnem pecuniaro alicui in ludo auferre. GBATABSB LA BUTXACA, fr. fam. Tràurer diners. Maeearse la faltriquera y se sol afegir pelo arriba. Crumenam radere. NO ncABSB BBS i LA BUTXACA, loc. fom. Fér al- guna cosa sens interès. No meteru ó eckarse nada en la hoUa. Nihil lucrifacere. FAOAB DB SA BUTXACA, fr. Pagar alguna cosa ab lo seus diners. Fagar de $u hohillo. E suo solvere. QUEDAB EscuEAT DE BUTXACA, fr. Quedsr sèns di- ners. Quedar limpio. Pecunia vacuum remanere, evadere. SANGBAB LA BUTXACA, fr. mot. fsm. ImposBr al- guna pena pecuniària. Castigar en la holsa. Pecu- nia multaré, poBna pecuniària a£Bcere. TENiB ALGÚ i LA BUTXACA, fr. mot. Tenir intimi- tat ab algú pera ferli fér lo que se li demana. Te- nfr de la oreja, ser dueno del eoehillon, del halo, de los cubos. Sibi subjectum aliquem habere, veint aure pressum. BüTXAGÓ. m. d. Bolsillo. Loculus, i, marsu- pium, ii. BUTZi. m. Ministre de justícia que executa las penas de mort y corporals. Verdugo, mockin, eje- eutorde lajustieia. Tortor, oris, camifex, icis. | Aucell de rapinya de mitj peu de alt, cendrós ab ks alas y cua negres clapadas de blanch: la cua llarga y en figure de tascó. Alcaudon, eaudon. La- nius, ii, excubitor, is, caudata avis. || met. Qui es mòlt cruel y castiga ab excés. Verdugo. Camifex, icis. I En lo joch del osset la part més plana opo- sada à la que diuhen rey. Cúlo. Para postica. LO PENITBNT NO DIU BES T 'l BUTXÍ S* ESPANTA. ref. S* aplica als que s* apuran pels negocis de altres mès que 'Is interessats. No suda el ahorea^ do, y suda el teatino. Dolorem patiens premit, oIR- cíosus obstrepít fautor. PAGANT, AL BUTXÍ FAN BOBA. ref. Donota V dret que cada hu té à que se li done de la millor qua- litat alló que li costa diners. Por mi dinero papa le quiero. Pecunia; obediunt omnia. BUTXINAMENT. m. ant. La acció de penjar. Tormento de horea. Camificina, m. BUTXINEJAR. V. a. ant. penjab. BUYAL. m. ant. pobat, clababota. BUYDAN8A Y BUTDE8A. f. ant. U falta de un cos ahont debia estar, ó la qualitat que consti- tuheix lo vuyt. Vaeuidad. Vacuitas, inanitas, atis. BUYDAR. V. a. y derivats, vutdab. BUTNA. f. ter. Excrement de bou. Boniga. Bol- biton, i, bdbis stereus, fimíus. kcao. m. Capea pera portar las fletxas. «nr. Fharetra, e | Cnyro pera emboli- ocas 6 verguetas de vesch. Cwro, Co- Cnixí en que Is sastres clavan las agu- 8ir. Aeerieo. Polrilliis acobns affigen- CkJiàl. B0f BUms. m. Voltor, ancell de rapinya de dos 6 tres peus de alsària, enterament negre y de vol pesat. Se alimenta de cadàvers, y viu en quadrilla ab los de sa espècie. Buitre. Yoltnr, nris. BüTTBBBA. f. Barraca pera matar^^bnytres. Buitrera. Tugariolom venationi vultonun desti- natnm. m Gk DICaONÀRI GÀB ^^^^^0^^^^^0*0^^^^^0^0^^^^^'^^^^*^^^^0^^m0m^^f^^*0 G. Es lletra muda, tercera del abecedari y se- gona en r orde de las consonants. Es numeral y val 100, però si abans de ella *s posa una X valen las dos lletras 90 : quant se troban dos GG girada la una al revés y una I en mitj, de aquesta mane- ra CID) v^l 1000, y treta la primera G de aquest modo lD> val 500. La G eo las senténcias dels ro- mans significava aGondeomo» y si se seguia nom propi Gayo. GI. Glaudío, Cn, Gneo. Entre juriscon- sultos G. cónsul ó códich. GG. Gonsuls: en noms propis Gayo. En fastos y anals GOS. Gónsul ó Gon- sulat: GOS. DES. Gónsul designat: GENS. Gensor. Posada en aquesta forma G/c. Gompte corrent. En las lletras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre Cuenta y riesgo. Al C/ Al cargo de. CA. CA. m. GOS. I exp. fam. Lo mateix que no. No. Non. CA QUE GASSA ESQUIROLS. Àfdero, Sciurorum in- seciator. GA RABIÓS NO CONEIX k sÒN AMO. ref. Aconsella que no s' apure al que està enfadat, perquè com està fora de rabó es mòlt arriscat, pus no coneix ni respecta à ningú. El perro con ràbia d su amo muerde: el can con ràbia d $u dueno vtàelve el ros- tro ó la cara. Yerba dolor parum considerat. CANS AB CANS NO *S MOSSEGAN Ó MAT SE MOSSEGAN. ref. Denota que 1s de unas mateixas inclinacions ó costums regularment sempre s' avenen. De cor- sario d corsario no se pierden sinó los barriles. Jur- gia prsdonum tantummodo dolia perdunt. ^ A CA GROS NO CAL BiRLi QUiTxo. ref. Ensenya que r bome experimentat y judiciós es mòlt dificultós de enganyar. A perro viejo nunca cuz cuz ó d per- ro viejo no hag tus tus. Astus astu non capitur; verba dare seni est difdcile. COM UN CA BASTONEJAT Ó SANAT DE FRESCH. exp. Explica que algú va depressa per algun sentiment. Como perro con f>ejiga, con eeneerro, ron maza 6 con cuemo. Yerecundia aflectum fugam capere. CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con- tent. Como una pascua. Laetissimus, valdè hilaris. LO CA GUANTA *L PA. ref. El can gana pan. Ganis dignus pabulo. LO CA QUE BÈ LLADRA, BÈ GUARDA LA GASA. ref. Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is excessos en la família. Perro que mucL• ladra bien guarda la casa. Multa canis latrans domini bene limina servat. MÈS LLADRA *L CA QUANT POR HA. TCf. MOS lodra el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vebe-. mentius latrant. . QUI VÓL BE i BERTRAN, VÓL BÈ i SOS CANS. ref. Dóna à enténdrer que *1 qui vól bè à algú, vól bè à totas sas cosas. Quien bien quiere d Beltrany bien quiere d su can. Quantum in mecs of&cii contule- ris, tantum me à te baberi putabo. SI VOLS que't seguesca *l ca, tírali pa. ref. De- nota lo mòlt que pót V interès. Quieres que te siga el can? daU pan. Rarò beneficium absque utilitalis spe confertur. GABAGALANS Ó GABAGAL8. m. pi. Sacer- dots dels sarrahius. Cabacalas. Sarracenorum sa- cerdotes. GABAGET. m. ant. Armadura antfgua del cap. CapacetCy celada, capillo de hierro. Galea, ce. GABAL. adj. Just, conforme al pes, número y mesura. Jiwío, exacto, cabal, d plana renglon. Nu- mero, pondere, mensura exaclus. || Cumplerl, en- ter, perfet en sa línea. Cuadrado, cabal, completo. Perfeclus, ad unguem exactus. || Dit de las perso- nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus, percomis. || m. Lo que correspon à cada hu. Cabal. Rata portio. || Béns, hisenda de qualsevol espècie. Medios, caudal, capa. Pecnnia, s, bona, orum, fa- cultates, um. || La quantitat que permet lo pare al fill y r amo al esclau. Peculio, pegujal. Peculium, ii. II ant. CAPITAL. J Diner deixat à guany. Cabal, I GAB CATALÀ. FrcHÜnin, ii. | fam. Abundància de béns ó hisen- da. Sebo. Bonorom copia. Q pi. Generós. CauL•les, krcinm copia. UB4L DE GUEtiA. Cavdal de guerra. Peculium castrense. Lsra CABALS, fr. Sér iguals. Estar càbales. Pa- rts, «equales esse. rÉi cABiL. fr. rití cas. NCH CABAL, MALA VBNTUBA. ref. quo s* aplica al que té pocb, y això ab traball ó perill. Poca lana y mn zarzas. E multis paleis parum fructus colli- gi; eii^i proventus, iidemque incerli. QiEDAB EN sòx CABAL. fr. Quedar en pau, sens pèrdrer ni guanyar. Quedar zafOy e% paz, Immu- WD pennanere. Qri PAGA LO QCE DÉU, FÍ CABAL PEB SÒN REBEU. RÍ. Aconsella à pagar ab promptitut lo agé pera pu ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga h far iebes, sabràs lo que tienes, Solvilo quffi de- kSj qns sunt tua scíre licebit. CÀBALA, f. SupersUcióabque'ls jubeus ab ana- ywas y diversas combinacions de paraulas y He- lis de la sagrada escriptura pretenen averiguar M sentits y misteris. Càbala. Càbala, cabda, se. || in. Negociació secreta y artificiosa. Càbala. Clan- tatsam consilium, negotium. GABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre^ ikjubalgada, presa. Excursió, nis. || be al. La en fK tot lo que 's percassava al enemicb era del fOCMBdor, sens bavér de donar ni *I quint ni res llity. Cabalgada real. Q f. Correguda de caballs, $L pna guanyar algun premi '1 qui arriba pri- Mral terme senyalat. Carrera. Cursus certamen. I Comitiva à caball. Cabalgata. || Tribut ó dret Wforíil. Derecho de eabaleada. Jus incursionis. CAIALCAOOR, A. m. y f. Qui va à caball. HMgaior. Equitans. || pujadob, pedbís. UBALCAM» DE CETBEBiA. Lo sirvent moutat en la Bn de cetreria. Montero de eetreria. Auceps. GAIALGADURA. f. Bèstia de bast ó sella. Ca- kigtim'a, €4tballeria. Jumentum, i, quadrupes, itii. MLB5TA CABALCADUBA. loc. met. fam. Pervers, fcnl natural. Mala cuca, mala pécora. Impro- tB,Dequam. ^m^vjiAm. y. a. Anar à caball. Cabalgar. IpHo, as. I Venir ampla ó mal asentada una pes- Ade roba 6 part de ella. Kentr holgado. Aroplus CABALCAT, DA. p. p. Cabalgado. Eqnitatus. üAMAwgQ^ A. m. y f. La persona que negocia. iyNMBie. N^;otiator, is. I fill bxtebn. CABALET. m. d. Caudalejo. Mòdica facultas. GABALBTA. f. mús. Frase curta de una ca- periódka y moviment animat ab que ter- caai tols los duos, tercetos y altres pessas isépera. Cahaleta. CABAliSMIIf A-adj. sup. Cabalisimo, Per- ktMmQBf pleDÍasímqa. TOm 1. GAB 1B7 GABAlissiMAMEBíT. adv. m. sup. Cabalisi- mamente. Perfectissimè. CABAliSTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la càbala. CahaUstico. Cabalisticus. CABALL. m. Quadrúpedo de potas ab casco, de coll y cua cuberta de crin ó pels llarchs y abun- dants. Sòn color mès comú es lo roig; però n* bí ba també de blanchs, negres y clapats de aquestos colors. Es animal que 's domestica ab facilitat y dels mès útils al home. Caballo. Equus, caballus, i. II En lo joch de aixedrés pessa en figura de caball. Caballo. Equus in lalrunculorum ludo. || En lo joch de cartas la que té per figura un home à caball. Caballo. Hominis equitantis imago in foliis lusoriis depicta. || Banch de quatre peus ab posts per de- munt, que usan los mestres de casas en lloch de bastida. Caballo. Tabulatum portatile csmenta- rium snstinens. |{ Lo tumor ó postema que 's fà en r angonal, y prové del mal gàl-lich. Caballo. Bu- bo, nis, tumor inguinalis. || caballbt. 9. || Lo sol- dat de à caball ; y així 's diu : los acometéren tren- ta CABALLS. Caballo. Eques, itis. Q L' aguller de fil que s' encreuha en V aspi ó en V urdidor al for« mar lo ram ó madeixa. Caballo. Transversè con* volutum filum. || La canya ó bastó quels noys se posan entre las camas pera divertirse. Caballico, caballito. Arundineus equus. y Entre estampers, quant la frasqueta pega contra la forma, y desor- dena algunas lletras. Caballo. Cbaracterum in ty- pis perlurbalio. |{ Lo blanch de la pota dreta y ma esquerra. Caballo traslrabado. Equus alternis pe- dibus albns. || Lo de pel blanch , gris y daurat fosch. RoanOy rodado. Maculatus equus. | Lo blanch de quatre potas. Caballo cuadralbo. Quatuor pedi* bus albus equus. [j Lo que té pels blanchs en la cua. Rubicaiif rubicano. Equus ex albo fuhiis. || Lo aficionat à las mulas. Mulero. Miilarum appetens equus. II Lo que montavan las damas en las fun- cions públicas. Palafren. Phaleratus equus. Q Lo de bastos en lo joch del truch. Perko. Hominis equitantis imaginem bacillo instructam referens pagella. || Instrument de fuster compost de tres fustas oblfquas en que 's posa la fusta pera des- bastarla. Borrico, burro. Fulcrum lignis dolandii inserviens. U abmat, cobert de ferro. Armada. Ar- matus. II ALFOBRAT, cobert de cuyro ó tela pera major llaugeresa. Ahorrado, Aorro. Epeditus. || en- ccBERTAT. £ru;ti6fr(ado.Straguliscoopertus. || guab- ifiT. Guamecido. Ornatus, instructus. CABALL capó. Lo capat. Caballo eapon. Cantbo- rius, ii. cAiALL DE bona BARBA. met. fam. La persona que à tot s' acomoda. 'S diu comunment en cosas ú% menjar. Caballo de buena boca. Palatum igna- rum. CABALL DB cIbbega. Cobollo de cairga, albardon, Sarcinarius, dorsuarius equus. uball de cabbbta, Caballo de carreta. Plans(ni« rius equus. 84 t68 GÀB DICCIONARI CAB CABiLL DE CABBOSSA. Cahüllo di carTozo, Cairu- carius equus. CABALL DB coTxo. Caballo ie coche. Essedarins, carpentarius, curulis equus. CABALL DB FUSTA. exp. Diet. fam. Qualsevol em- barcació. Caballo de palo. Navis, is, ligneus equus. II Lo potro en que 's dóna torment als reos. Caha-- llo de palo. Equuleus, i. CABALL DB GCBBBA. Caòallo de gwna, Bellator, pugnator, prseliaris equus. CABALL DE LLiTBBA. Caballo de Htera, Lecticaríus equus. CABALL DE LLOGüBB. Caòallo de alquiUr, Merito- rius, conductitius, vectigalis equus. CABALL DE MALA MOBT. Lo flach, lleig y do malas manyas. Gurrufero, Deformis, slrigosus equus, ca- ballus. CABALL DE HONTAB. Caòallo de mofitaf. Jumen- fum, caballns, equus, i. CABALL DE POSTA. Cahallo de po9ta, Yeredus, i. CABALL DB BEGALO Ó DE MA Ó DE PABAIUL LO que 'S té reservat per lluhiment. Cahallo de regalo, de mano, de aldaha, de ostentaeioin. Ad pompam equus, equus delectus. CABALL DB BEMüDA. CmMIo de remvda, Recens equus. CABALL DE TBOTA. Màquina fatal en figura de ca- ball, en que 1s Grechs 8* introdahiren per astú- cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo (ro- ^ano, Equus trojanus. CABALL DE VALOB. Lo de bona casta. Cahallo eaS" tiso, Nobilis, generosus equus. CABALL EMBEPüOAT. Lo que respíra ab dificultat. Cahallo asmético. Anhelator equus. CABALL FOGUEJAT. Lo que no té por al tro y res- plandor de las armas. Caballo fogtteado. Equus im- perterritus. cABALLs FOBSATs. Companyia de caballers de janets costejada pels nobles de Palma obligats desde '1 repartiment al feudo de caballerias, y ser- vian de guàrdias y escoltas diàrias al rey y à la noblesa y escoltavan també al virey y demés em- pleats reals. Caballos forzados, Militaris custodia honoris gratia. CABALL FBisó d DE FBI8A. mil. Ciliudro de fusta ab puas ó travessers pera impedir lo pas à la ca- balleria enemiga. Caballo de frisa, Ericius, ii. CABALL FCST. ant. HATZINA. CABALL GUABNrr. Lo que està à punt de poder- se montar. Caballo montado, Phaleris instmctus equus. CABALL LLEUGBB. Lo que no poHa armas defen- sivas, per lo que 's maneja ab mès facilitat y lleu- geresa. Cahallo lijero, Levis armaturae equus. CABALL MARÍ. Cert amfibi semblant al caball de terra. Caballo marina, de agua , de mar , hipopó- tamo , hipocampo. Hippocampus , hippopotamus, i. CABALL BBGüiTïfADOB. Lo que tira cossas. Caballo falto. Equus calcitrosu^:. CABALL TBOTADOB. Lo que té mal pas. Cahallo trotm. Sucr el caballo ó tmr el caballo limpio. Equum opporUinè regere ttèperículo e\'adat incolumis. eAaAiiA»- adj. Lo que pertany al caball. tàtllvr, caballuRO. Equinus, caballinus. CABALLAb. m. aum. Caballon. Magnus equus. GABALLEB. m. L' hidalgo de calificada no- }im. Caballero. Eque.s, itis. || Indivíduo del cos ék leBadors Romans. Caballero. Eques, itis. |{ Miobre *1 terraplé de la plassa. Caballero. Ag- ivcditior. II CABALL. 8. II Noble ó ciutadà romà. (Uf/ifro romano. Quiris, itis. || Lo qui munta à ObiU. Caballero^ ginete. Eques, itis. ui&UEB AVENTL'BEB. Lo que va pel mon bus- M iTCOtaras. Caballero andante, aventurero. Er- nkaadis, fictns eques. CAiàLLEB DB BBAGL'Ef A. Qui gosa de aquest pri- ikp 6 noblesa per haver tingut set fills consecu- iwMit de un matrimoni llegltim. Hidalgo de bugma. Prolis foecuDditale nobilis, nobilitalus. UliLLEBS, CADA QCAL AB SAS MULLERS, ref. que ÍMa que cada qual se conlente en sòn estat, (priíatse sols ab los de sa esfera, sens preténdrer i^Mjor ni abaixarse tampoch à sér menor de lo peM correspon. Cada amo con su tamano: cada •}• rwm pare ja. Pares cum paribus comparen- kr.|BC JANIT. Los que muniavan certs cavalls IMili y lleugers que*n deyan janels. Caballero de jmu. Eques. itis. CAiALLEE SALVATJB. Lo justador de ofici, espècie fc gladiador de la edad mitjana. Caballero salva je. fl^tírus miles, ad ofitium juniandi per diversas i parles viriliter exercendo. CAIALLEE. fr. Posar lo rey à un cabal ler , cenyintli la espasa ab vàrias cercmó- é WÈO Caballero. Equostribus armis •Lo que es mès distingit U. Generosus, pr»s- CATALÀ. CAB 25» tantissímus eques. U Lo qui 's porta com à caballer. Caballeroso. Egregiis animi dotibus instructus. . GABALLEREJAR. V. n. Porlarse com un ca- baller. Caballerear, hae^rdel c-aballero, porlarse ca~ ballerosamente. Eqnites imitari, asmulari. GABALLERE8GH, CA. adj . Lo que pertany ó es propi de caballer. C(i6a/lcrfsco.Equester,e(iuestris. GABALLEBET. m. d. Caballerito. Eques juve- nis. II Lo jove presumit en las suas accions. Caba- llerele, caballerito. Àdolescentulus eques nimis, vanus el comptus. GABALLEBIA. f. Bt^stía pera anar à caball. Caballeria. Jumeutnm, i, qnadrupes, edis. || Tropa de à caball. Caballeria. Equitatus, us. || Prehemi- néncia. previlegi del caballer. Caballeria. Eques- Iris honor, dignitas, gradus. || Art de la equitació. Caballeria. E rente, subitò. GALANDRA Ó CALÀNDRIA. f. Aucell, es- pècie de cogullada; però sens cresta ó monyo, y un poch més grossa. Calandria, alonéra, calandra, Acredula, alauda, as. GANTAi COM vjfk CALl!fDaiA. loc. fam. Cantar mòlt y bé, Cantar eotno una ciif#. Calidus. II ardent. || acalorat. calent de cap. fr. Qui ha begut mòlt vi y comen- sa à sentir los efectes. Cahmoeano. Aliquantolum vino madeus. DE CALENT EN CALENT, ffi. adv. Prompte. En eo- Uenti. Statim, protinus, é vestígio. DE CALENT EN CALENT Se PBLAlf, Ó MÉNTRR8 B8 CA» LENT SE PELA. exp. fam. Denota que's déu aprofitar la ocasió quant se presenta. El llanto sobre el difw^* to : golpea el kierro cuando estd caliente, d hierro eeh Uente, batir de recents. Tempus et occasionemarri- pe, occasíoni instandura. TENiRHo CALENT, loc. fam. Dissimular, portar on negoci ab cautela. Tener reservada, cdUado, Sul^- sigillo, as. TOT CALENT, exp. fam. pera burlarse del que té alguna esperansa sens fonament. Àtatela al dei», Sibimet habeat. | S* usa pera negar alguna cosa. PERA Tl) SÓN LOS GUANTS. VAJA K) CALEN T RIOA LA OBNT. ref^. S* aplloa al que prefereix sòn gosi al ben parèixer, iii^ yo GAL calknt» y riasi la genu, Frtgora dum vitem, pt- puli nií sibila curo. CALENTADOR. m. Lo lloch qne en algm» convents se destina pera escalfarse 'Is relígiosas. Calefattorxo, Zeta, ae, cubiculum caleCactoriom. | ASE. 8. II Instrument en forma de tabal, qoe ser- veix pera calentar la roba. Mundillo. Rotmdai exsiccatorium. CALENTABIENT. adv. m. Calientemml$, kt' dienter, callídò, fervidè. CALENTAR. v. a. escalfar. CALENTARRE. V. r. BSCALFAR8I. CALENTEJAR. V. n. Estar un poch ealeat Estar wi poco calienu. Tepeo, caleo, ea. CALENTÍRRIM, A. adj. sap. CaUntimmo.OÈÏh dissimus. CALENT6 T CALENIONCT. m. d. Un poch. calent. Tibw, ealentiio. Tepens. CALENTOR. f. CALOR. CALENTURA. f. p. U. FIBUI. CALENTURETA. f. d. FEBRETA. CALENTURON. m. FERRADA. CALEPODI. n. p. de home. CaUpeii». Galepe- dius, is. CALES. m. mit Fill de Bóreas y Oritis gema de Cetes, que morts per Hèrcules foren convertits en vents. Cales. Calais, dis. || f. Ciutat y port de Fransa. Cales. Calesiura, i, Caletum, i. CALÉS, A. adj Natusal de Cales. Cakf. Cale- siensis, caleti, orum. || m. fam. Quartoe, BMieda Cuartos. Numni, orum. CALESA. f. Carruatge obert per devani, sobre dos barras y ab dos rodas. Calesa, Pilentom, ear- pentum, i. CALESER. m. Qui mena usa calesa. CaUmn. Pílentarius, ii. | Qui lloga calesasóTolaiits. CoMh nero. Pilentornm locator. CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentu. GALESt. m. Volant, carruatge à propóeit pera passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentnm velo* cius. CALETA. f. Gala baixa en la mar. CtUeU. Par* va statio. CALETRE. m. fam. Seny, tino, disoemineat. Caletre. Hens, tís, ratio, nis. M 8ÒN CALETRE. m. adv. Do iugení propi. D$ fropio Marte. Proprio Marte, proprio labore. GALFAR. V. a. ter. escalfar. CALFRET. m. Indisposició del cos, en queà un tems se sent fret y calor estrany. CalofriOy et- ealofriOf calosfrias, Febrilis horror, algor. SENTIR CALFRETs. fr. Calofrtarse. Febrili horr»* re laboraré. CALGUT, DA. p. p. de càldrer. S* usa regiH larment ab negació, com: no ha calciut. iVd hé sido menester. Non opus fuit. CALt. m. Metall xino que s* assembla al plom y al estany. Calino. Plumbus símensis. CAUBITA. n. Qui viu en una cabanya ó bn^ GàL l; de aqoi *« digué aant Juan Caiibila. Célihita. GalibiU, SP, qui 8ub tugnriolo habitat. CUUJBAAft. V. a. Regonéixer lo calibre de al- bala 6 arma de focb. Calibrar. Moduui, men- exploraré. m. Lo vuvt de una arma de focb ó iiimftlm de la boca. Calibre, alnm. Bellici tor- menti diameter, amplíludo, capacitas. H Lo diàme- tro d0 la baia. C-alikre. Gladdis bellic» diameler, ■agaítudo, ratio, mensura, modus. iÉm DE Box ó VAL GALiBBB, fr. met. Srr de bona ò mala qualitat. Ser de bwn 6 mal calibre. Boimb avi pravse indolís esse. GALIGÓ. m, Eapécio de burgos que vó de las liiian. Coiitfiit. Subtil is tela indica. QAliOOPE. f. mit. Filla de Otres re| de Frí- gk, y de Yéous mare de Eneas. Sòn marit Too ó Tons li dedica cultos sagrats. Calieope. Calyco- pis, is. GALICirr. m. Certa lela de seda que vé de Ca- en Orient, de la qual se diu qoe's feu lo vel del temple de Salomó. Cmlifut. Galeutiensis tela. CAlillrtWlW^ A> adj. SUp. CALBNTÍSSllI. CAUDONIy A. adj. Natural de Cal idònia, ciutat étElólia. £;;0ÍMlifRta. Calydonius, ii, falydonis,idís. CAUFA. m. Entre mahometans era ai principi éè aèB error lo raateii que vicari del profeta. Es arèWga, y significa successor é hereu: però 's par io mateix que summo sacerdot de Maho- aíJ^Ja s'han multiplicat los califas. C^/i/a. GiJipba; 0, Saracenorum summus pontifex. GAUFAT. m. La dignitat de califa. Califalú, Sgvieeiionuí pontificum dignitas. QAUnGAGIÓ. f. La obra de raliflcar. C^alifí^ M». Gniara, m, judicium. ii. J aboüo. ^UÜJEriCADAMEliT. adr. m. p. n. Ab ealífi- eM6. CeUiftúéamente, Integra censura. «ALIFICADÍMIII, A. adj snp. CalifiMÜmmo, nribalHainnis. «AUVWADOB, A. m. y r. Qui califica. Caft> ifliar. Censor, is. caLiFiGAPoa p«L SANT opiGi. Teólcch anomenat per la Inquisició, destinat à censurar los llibres ó ppDpaeieions. Califcaàof del etmlo oficio. In rebus Èàm een.Hor. OAUnctAB. V. a. Determinar las qualitats banas 6 malas de alguna cosa. Calificar. Censeo, es, judico, as, de aliquo judicium ferre. Q Autorísar, eomprohar U habilitat de alguna cosa. Calificar. Csoiprobo, confirmo, as. I met. Ennoblir, acredi- tar, donar titols à algí). També s' usa com recf* prodi Calificar, Commendo, oobilílo, decoro, as. CAUFICAT, DA. p. p. Califieado. Frobatus. flAUrÓRNICH, CA. adj. Cosa de Califòrnia. CaHfàmico. Ad Califomiam pertinens. €ALiOA> f. ant. Espècie de mitja bola que usa- nm loi soldaia romans. Caliga. Cotbumus, i. CALIOmAnA. f. L' art de escríurer bè ó for* MT boM Uitra. CetUgrafia, Cali^raphiat m. TOVO I, CATALÀ CALL 173 GAUaaÀnCH, GA. adj Pertanyent à la ca- ligrafia. Caligrdfico. Caligraphirus. GAIÍGRAFO. m. Profesor de caligrafia. Cali- grafo. Caligraphus, i. GAIÍGULA. f. La pell que cobreix lo tarso dels aucells. Caligula. Calligulas, a). GALIMA. f. naut. Espècie de ^-apors à manera de fum blanquinós, que en temps de calma y do calor condensa mès ó ménos la atmosfera, Bórea, calima. Caligo, inis. || Entre pescadors conjunt de suros enfilats com uns rosaris, y equival à una bo- ya. C-aíima. Subera ne sagen«B mergantur. GALIBIEIII• n. p. de home. Calimerio. Calímc- ríus, i. GALmÓ0, A. adj. nàut. Lo que està cubert de calima. Calimoso, Caliginosus. GALOnGA. n. p, de dona. Caliniea. Callini- nioa. ffi. GAUBÜCH. n. p. de home. Calinico. Callini- cus, i. GALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. o;. GALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i. QALIQUi. m. CALicó. GALU. m. càlzbb. I En las flors lo botó que conté 'Is brins de las llavors. Cdliz. Acelabulum, i, calyx, icis. GAU8, BAm adj. calcíbeo. GALU0AYA. f. Espècie de ([uina de color groch de taronja; té las escorxas planas y de un espesor ab que's distingeix fàcilment. Quina anuL- rUla. Cbina flava. GAUSnSTAS. f. pi. Festas en honor de Juno y Ceres en las que hi havia senyalat un premi pe- rn la dona mèshermosa que's trobés allí. Calis- t§a$, CalisteaB, aram. GALmr&AT. n. p. de home. Calisírato. Ca- llistratus. gAut, DA. adj. Lo que té virtut de donar calor. CàUdo, Calidus. | Caient, Caliente, cdlido. Calidus. GAUTAT. f. QUALITAT. GAL•ITJA. f. Vapor espès à manera de boyra, que^s forma en temps de mòlt calor, y enfosqueix r ayre. CalifM. iEstuans caligo. GALIT4Ó0, A. adj. poét. S' aplica al ayre déus y opach. Caliginoio. CaJiginosus. GALIU. m. La cendra calenta ab algunas bra- salas de focb mòlt petitas. ècuqUqj borrajo, cali- bo. p. Ar. Prunaram residuum, cineres mixti re- liquiis prunarum, cineres calidi. CUYT KN LO CAL•ID Ó ENTBB CENDBAS. Subcíntricio. Subcinericius. GALIUl•lET. m. d. Rescoídit4). Cineres pranis commixti. GALL. m. La durícia que's fà en alguna part del cós, per fregarse ab altra ó Iraballar, ó per apretar massa '1 calsat ó per fret. Callo. Callum, calius, i. I Lo camí estret y llarch eo mitj de DHNilanyas, parete, etc. Callejaií y ealliso p. Ar. Aagiiata via. I ani, r^unix. H ter. Troe de ferra- M 274 GALL DICCIONARI GAL dura que cau per dolenta. Callo. Fragmentum. i. D BARRI. CALL JciCH. Barri dels juheus. Juderia. Yicusju- daicus. FERSE CALLS. fr. Adcfuirír hàbit ó costum en al- guna cosa, com en los trabaíls, en los vicis etc. Uacer, criar, iener callos. Obduresco, occallesco, is. CALLA I Usat com interjecció significa la estra- nyesa ó armonia que causa alguna cosa; y aixf *s diu: CALLA que es bó. Calla! Papael CALLADA, f. GAYATO. i LA CALLADA, m. adv. CALLADAMENT. LA CALLADA PER REP08TA. loc. Dòna à euténdrer que alguna cosa suc-cehírà ó 's descubrirà ab lo Wmps. El tiempo nos lo diré: la callada porrespuesta, Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus. CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. 7drt- tamente. callandico. Clam, secretò, silenter, tacitè, tacitò. CALLAMENT. m. ant. silenci. CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sens fer- soroll. C^llandico, Submissft voce. TOT CALLANDET. UI. adv. Ocultameut, dissimula- dament, sens fer ruído. Calla calhndo. Clam, se- crelò. CALL ANSA. f. ant. silenci. CALLAR. V. a. No parlar. Callar. Taceo, sileo, es, obmutesco, is. || Guardar secret. Callar. Sileo, e«. II Dissimular, tenir algú reservat sòn designi. Callar. Dissimulo, as, propositum premeré. Q No donarse per entès de lo que s* ou ó sab. Callar. Dissimulo, as, silentio aliquid premeré. || Passar en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu ó tracta. Callar, pasar, saltar, dejar. Dissimulo, occulto, celo, as, silentio pneterire. || Tolerar, no oposarse à algun abús lo qui pót. Callar. Fero, ers^ patior, eris. || Parar de cantar los aucells, grano- tas, ele. Callar. Sileo, es, sistere caotum. g Pres- tar silenci. Callar. Linguis favere. || poét. Calmar ó disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc. Callar. Sileo, es, sedor, aris. CALLA Tti T CALLARÉ JO Ó CALLA T CALLARÉ. loC. Denota que *1 que té defectes no li convé repéndrer los dels altres. Cdllate y culkmos, que sendas nos tenemos. Vitia tua celaré vis, alienis parce : cad- mea victorià. CALLAR T FÉR LA SEVA. loc. fam. S'aplíca al que fà sòn negoci ab dissimulo. Parece que C4ie y se agarra: callar y obrar por la tierra y por la mar. Sibi consulit ; res suas astutè curat. FÉR CALLAR, fr. Convéuc^r. Hacer callar. Silen- tium imponere. NO FA POCH, QCI CALLA T FÍ SÒN JOCH. ref. S*aplÍ- ca al que en alguna conversació observa sens par- lar pera ferne us à sòn temps. Quien calla, piedras apana. Silentio rem gerit. QUI CALLA, OTORGA. ref. Deuota que en las cosas favorables, qui calla consent. Quien calla, atorga. Qui tacet, consentiré videtur; sileotiumfatentisest. QUI NO SAB CALLAR LO SEU, MAL CALLARÍ LO BBt ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. OvienÜP lo suyo, mal callarà lo ageno: asno Urdo, f« 4ír4 lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditMl QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. DeBflll que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts diaèt rats. Quien no sabé callar, no sabé hablar. X&om quisquis nescit, is nescit loqui. QUI TÉ MÈS QUE CALLAR, MÈS ENRAHONA. rCf. S pren en sentit literal. Reprende viciós agenos, qm està lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorai medicus, et ipse vulneribus scatet. CALLARÍS. m. ant. call S. CALLAT, DA. p. p. Collado. Tacilos. | dy Qui guarda *1 secret. Reservado, callada. TacHn cautus. II Qui parla poch. Tacitumo. Tacitumin. CALLAU. interj. calla. CALLEHÉS, A. adj. Cosa de Càller cinlal li Cerdenva. Callerés. Callaritanus. CAL-LIDITAT. f. ant. astIïcia. CAL-LÍOPE. f. Musa que presideix À la el» qüéncia ó retòrica y à la poesia heroica, y signW ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era M de Orfeó. Caliope. Calliope, es, Calliopea, s. CALLÓS, A. adj. Qui té calls. Callosa. OstRl- tus, callosus. CALLOSITAT. f. La durícia que 's fò «• li vora de la líaga ó ferida. Callosidad. Callosilas, rfl CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranqdi tas, atis. II La suspensió ó cassació de alguaai# sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma» BM missió, nis, quies, etis. || catxassa. * EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant fBlà p cífica. En C4ílma, en leche, navegable, trmféb^ pacifico. Yelivolum, àlbum, sedatum, trtuqiUta CALMANT, p. a. Calmani§. Sedans. | mM que té la propietat de mitigar. Sedativo, eakmM Miligans, sopiens medicamentum. ^ CALMAR. V. n. Posarse la mar en Ga]iBR.0Í mar. Mare adquiescere, sedari, tranqnilbriJt a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la càm0 CALMA 'i dolor. Adormecer, eabnar, mitigar, fl0 gar. Mitigo, placo, as. Q Sossegar los moviMÜ del animo, la alteració de las passions, com M lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Mít guo, is, iram pessumdare. y Aquíetar los eMi' plors de algú. Ac4tllar, calmar, sosegar. Plaei^Rt lenio, is. II Dit del vent, pararse. Bnealm^rst, fé marse. Yentum cx)ncidere, sedari, remitti. CALMAT, DA. p. p. Calmado. Sedat», |il' catus. CALMI. m. Tela pintada que *s fabrífi M !> estats del gran Mogol. Calmi. Calmi. CALMUCH, A. adj. Habitant de un àwÈM de Tartaria. Calmuco. Tartams. CAL06ER8. m. pi. Moujos grechs qne mgti xen la regla de sant Basili, y fan nna Tidirf austera : *1 nom es grech y signiflea bon teli. bé hi ha monjas. Calogeres. Monachi gneei. GAL CATALÀ CALOIfELAN0. m. Mercuri dols. Mercurio dul- ff , calomelanos, panacea mercurial, protocloruro de mercurio sublimado. Protochlorureluin mercuríí snblimaluni, mercurius dulcis, calomelani. GALOBINAR. v. a. ant. calumniar. CAIX>R.m.La impressió que fan en los cossos lo foch y *1 sol. Calor. Calor, vapor, is, ignis, nis.a?^- tais, us. I met. Ardimenl, activitat, vivesa. Calor. Ardor, fervor, is, impelus, us. U mel. Lo mí»s fort, tíu ó empenyat de algun combat ó disputa. Calor. Ardor, is, vehemens vis. CiLOR NATURAL. Lo propí y necessari pera con- fter^nr la vida. Calor natural. Yilalis, nativus calor. AB CALOR. m. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis viríbus, fervidè. ARRASARSE ó MORiRSK DB GALOR. fr. Tenir utt grau excessiu de calor. Freirse de calor, ^tuare. DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa. Dar calor. Urgeo, es, excito, as, impello, is. y En las blanquerias la operació de posar al calor ó àl foch la pel, pera que prenga '1 color viu, que diu- hen de anta, introdubinthi Toli. Dar calor. Pellem igni aptare. RXTRAA EN CALOR. Tomar calor. Galorem acci- pere. FÉR CALOR. fr. Sér calent lo temps. Bacer calor. Honm «tuare, diem fervere. GASTAR LO CALOR NATURAL EN ALGUNA COSA. fr. mel. fiosarenella mès atenció de la que *s mereix. GM§r el calor natural en alguna cosa, Nimiam openm leri negotio dare. MOURBi Dl CALOR. fr. Patime mòlta. Freirse de eahr. Tehementi calore laboraré. Kl riB CALOR NI PER FRBT NO 't LLEVES LA CAPA m 'l BAiiBT. refr. Denota que no debem deixar las eceas necessàrias, encara que'ns causen alguna Boiéstia. A't por frio ni por calura no dejes tu co- kfftKfft ; «t en intiemo ein capa, ni en verano sin eMbdzu. Mias erit, ne stragula ponas. orsoARSE DB CALOR. fr. Estar mòlt fatigat pel calor et^essiu. Àkogarse de calor. Msiu nimio ur- gerí. PÉNDRBR CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR. FICAR LO CALOR. fr. Sér mòlt calent lo temps. De- jmne caer el sol. Diem valdè SBStuare, calesc;»re. CALÒBIGH. m. quím. Gos elemental, iliííl y antil que penetra ó abandona 'Is porós dels cossos, dilatant ó contrahen^sas parts: n' hi ha de combi- nat ó interposat sep:ons Testat en qm* se'l conside- ra en los cossos. Calórico. Porós pei^eans corpus. CALORIGITAT. f. Propietat que tenen los ani- mals y vejetals de produhir calor espoutàneament. Culoricídad. Caloris producendi facultas. GALORinCAGIÓ. f. La acció por la qual se produbeix lo calor. Calorificacion. Actio qiiie calor producitnr. GALORÍFICH, ca. adj. Lo que calenta. Calo- TifM. Calorificns. fU^LOHimmo. m. Instrument pera medir lo CAL Í78 calor específich dels cossos. Calorimelro. Calori- metrum. CALORÓS, A. adj. Lo que té calor. Caloroso, caluroso. Ardens, calidus. GALOROSAMEBiT. adv. m. Ab calor. C-aloro- samente. Ardenter, calidè, fervidè. GAL08TRE. m. La primera llet de la femella desprès de haver |arit. Calostro. Calostrum, i, co- lostra. Ui. GALOTO. m. Metall portat de Amèrica dels re- siduos de la campana de un poble anomenat així en la província de Popayaut ; y diuhen que acudia 1 bestiar ahont s' ohía pera lliurarse de las tem- pestats. Lo vulgo li atribuheix vàrias virtute, y '1 mescla ab lo del batall de las campanetas anome- nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto. Metallum calotum dictum. CALPA. f. ter. Peix. GALQUILLA. f. ter. Peix. GALRADA. f. ter. flamarada, incendi. GÀLRER. v. imp. gIldrer. GALS. f. Espècie de pedra que cremada s' es- ponja y torna blanca. Cal. Calx, cis. CALS AMARADA. Cal mucrta. Macerata, diluïa calx. GALS VIVA. La que no està amarada. Cal viva. Protoxydum calcis, viva calx. GAL8A. f. ter. mitja, y pi. Vestidura de home, ab dos camals ó cuixots que s* uneixen en las cui- xas. Calzony calzones. Lumbare, is, femoralia, ium, braccffi, arum. || ant. mitjas de sota. p Entre gitanos, grillons. Calzas. Compedes, um. | plur. ant. BOTINS, POLAINAS. ABAIXAR CAL8AS. fr. ABAI3UR LO CAP. DESFERSE LAS CALSAS. fr. Descordar los botons ab que se sostenen. Desatacarse. Femoralium lígulas laxaré, solvere. PORTAR LAS CALSAS. fr. met. Dominar la muller al marit. Llevar, ponerse, calzarse las bragas ò los calzones: en casa de Gonzalo mas puede la gallina que el gallo. Priores partes uxorem agere. posARSE LAS CALSAS DE ALGÚ.fr. met. Gobcruarlo, manarlo. C-aharse d alguno. Aliquemsibi subdere. siBERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tcuir coueixc- ment, podorse gobernar sèns ajuda de altres. Salir de mnntillas ó panales; estar criado. Ex ephebis e\cessiss(». GALSADA. f. CALSAMENT. || Carretera empedra- da. Arrecife, c^lzada. Strata, munita via, strata viarum. CALSADOR. m. Llenca de banya ó de pell pe- ra calsar ab comoditat las sabatas. Calzador. Cor- nea, coriacea assula. CALSAMENT. m. La acció de calsarse. Calza" dura. Calceatus, us. CALSAR. V. a. Posar à algú 1 calsat. Cahtn\ Calceo, as, calceos índuere, inducere. || Arrimar terra à certas plantas, com àpits, escarolas, etc. pera que's fasan tendras y blancas. Aporcar, aeo- gomhrar. Ablaqueo, as, terra condcre, ol>ruero. |j 276 GAL DICCIONARI CAL Cavar al rededor dols arbres y arrimar on pocb de terra à la soca. Atelillar, rnhar, recahar. Aggero, as, adohrno, is. H Tenir lo pen cerla llargària; y així 's (llu: CALSAR deu punts. Cahar. Certam cal- Cei longítndinem pedem adax|iiare. | Sér lo sabater de algú; y així 's diu: fulano calsa mòlts senyors. Calzar, Alicujus sutorem esse, alieni opns calca- rium curaré. | Afegir acer à la punta de la rella y altras ferramentas. Acarar, calzar, Caly])e refice- re. II Guarnir la part inferior de alguna cosa ab una altra de mès forta pera que la soslinga y con- servem cmn; paret, rodas, etc. Calzar, Fulcio, mu- nió, is. I Parlant de armas de focb aVeansar un de^ terminat calibre. OaUar» Gapacen esse% | BMre gitanos posar giiltons. Calzar» Gompedíbtts vinci^ re. J Tranrer los bolquers é las criaturas y veeür* los de curt. Sacar los fiéi, pomer ii rtdiméo» tu* fanlulus ab involucris expediré, liberare. Qll CALSA AB AMICH Ò PARtÜT, GALSA CAR Y ItBS DOLENT, ref. Denota qw ài ha mòlts que als atiiiebs los fan las cosas mès dolentas y mès earus. Lo ruÍH me gaste el amigo, que h bmeno proAto ei eln- diV/o.Mcrcesquasquemalas uestersibi sumat amktis. OALBARMU v. r. MzMfwe. Galoeo, as, calcío, is, sibi calceos induere. GAL8AT, DA. p. p. Cslzadó. Galceutus. | m. Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tol lo que cubreix lo peu pera sòn resguart. Calzado» Crepí-> ffi, calceamentum, i , calceatus, us. ) Toi lo que cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzéio, GaV ceameatum, i, calcearaen, inis, calceatus, us. | Lo religiós que porta sabatas y mitjas, à diferència de altres que no mès portan espardenyas ó sandà- lias. Cmhadú, Calceatus, us. jj Aucell que té las potas cubertas de ploma. Caizúdo. Avis plumípee* II Animal que té las potas blancas y *1 cos de altre color. Se diu regularment dels eaballs. OihUo. Alterius coloris pedes habens animal. GALSAflMS. f. pi. aum. Cak(metzo9, Laxa fe- moralia. sÉi UN CALSASSAS. loc. Sér mòlt fluix y condes- cendent. Ser tm calzonazoi. Inertem, desidem esse. GALBATEE. m. calccter. GÀL8BCH T GÀL8EB. m. | ciuBl. GAUEB. f. GALSAS. CALSETA. f. CALCETA. CSALSETEE. m. GALCim. GAL8IGAA. v. a. y derivats. mpiTui. CALSICH. m. V GALSILLA. f. Espècie de mitja sens peu. M- ceum. Tibiale, is. GALSINA. f. Gals al punt de emblanquinar. £e- ckaia, Gaix ad dealbandum nucerata. || Mescla de cals, pedra menuda y altres materials. Calcina. Rudera calce et arena commixta. GAL8INACIÓ. f. y CAUBlNAlfENT. m. U acció de calsinar. Cah cinacion. Exustio, nis. CALSDf AB. V. a. Eedubír é pob loi melalb ò pedras per medi del foch. Cakinar. Calcino, m- mo, concremo, as, in calcem redígere. GAL8INAT, DA. p. p. C^íkinado. CalcinalUS. GALSnf AYRE. m. Qui fà cals ó tracta en ella. Calero, Balcarins, ii. GAL8I1IEB. m. Bassa pera amarar la cab. Caiero. Balcarius, ii. || calsinatrb. CALStlfERlA* f. La casa ó lloch aliónt se vea cals. Caleria. Offlcina calcaria. CAIjBDíÓS, A. adj. Lo que té mòlta cals. Oil• c&rco, Balcarius. €AL8Ó. m. Botí sens sola. Botiny polaÍM. Ti- biale sine sol i is. CAL•lMmA. L Mt. Ruínas de un edifici. &- combros, Rudus, eris. CÉIigQWi m. pi. urrjAS. | calsas. CALBOTAft. m. iutxacas. CALBOTETC T GALSBn. m. Calsas de tela per sola dels pantalons, etc. Calzs de las Uetras com en la m, dUoBga littere pars. || Lo pal ó Unea ^ptb p^ja ó baixa mès que '1 cos de àHkntm procidenlií, procerítas. \ Part allgy elf>aii»i. fMai. AUiorom res> tia. I Lo cap de la fona. Jiamaí) píema. PiuidaB extremitas. | La part de la mitja desde '1 taló fins al genoll. Cana, Tibiale, is. | La del botó y sem* blants. fftúlUt, Ansula, ». H En la prempsa de imprempta cada un dels muntants qus serveixen de peu y costat pera assegurar la prempsa. /^ma. Fuleram, i. | In las plantas lo tronxo, troncb ó trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulís. | En lo bot lo coll per ahònt nya. Ptngo, Amkinum, i. Q pi. ^ Los miatanta de la taula. Pt/s. Pedes, um. CAMA k GAMA. m. adv. TANT i TANT. GAMA Assi CAMA ALLÍ. m. adv. Ab las camas se- paradas. X horeajaiai^ d horcajaiillas. Diductis cruribus. GAMA Dl iLAT. Cma. Culmus, caUmus, i. GAMA Dl nOCKEA. aut. GAMATOET. GAMAS DB laóQuiL ó DK CÍN6CIL. Qui las té llar- gas y primas. 2anquiva»o. Exílibus cruribus bomo. Al LAS GAMAS NUAS ó ciCAS. £» pcrnetos en pter- na$, de$nuda$ las piemas, Nudis cruribus. AGAFA! Fil LA GAMA. Apemar. Cmra appreben- dere. GAlllGAlSB LAS CAMAS i COLL. fr. ANAl i PIV. ESTAi L GAMAS. fr. mot. Haver eixit bé de algu- na disputa 6 dels càrrecbs que *s ttn, ó de algun perill. Sacar kien el eaballo ó 9atar el eahallo liwh pio, Sese ex redaigutione feliciter expediré. | met. Fér alguna con difícil y perillosa evitant tot dany. Sacar hien el eaballo, ó el eaballo limpio. Eém ar- duam sine ulla noxa exequi. ESTiiAiSB LAS GAMAS. fr. fam. Passcjarse. Siti- rar^ esUnder la$ piemas. Deambulo, as. BAvÉi i GAMAS. fr. fam. AcoNsiaua. MÓOlll VIOLUrrAMlMT LAS GAMAS. loC. POTMar, Properusgressus festinare, crura violenter jactare. sia LA GAMA DEL MAL. fr. fam. Denota que algú es la causa del mal que suoceheix. Ser el éedo «c- ío. Crimina omnia in aliquem verti, attribui. TALLAi ó siGAi LAS GAMAS. fr. Impedir los medis pera fér fortuna. De$jarretar, corlat loe patot, Co- natus reprimere. | Debilitar las forsas. Deejarre^ tar. Enervo, debilito, as, vires confringere. TALLA! LAS GAMAS Ki LA GoavA. fr. Debilitar mòlt. Desjarretar. Suffn^ino, subnervo, as. Tiifii lONAs GAMAS. fr. Sér mòlt caminador. Te- %er pies 6 buiMS pies, Perniciter gradi, currere. TVNU UNA GAMA i LA SIPULTCIA Ó AL POSSAl. fr. met. Denota que algú es tant vell ó tant malalt que no pót tardar à morir. Tener wn pié en la se^ p«f(ura. A sepnkro non longè abesse. TllNCAl Ó TlEIfGAlSE LAS GAMAS. fr. mOt. ImpOS- síbilitar ó impossibilitarse pera alguna cosa. Car- tar ó coríarm las piemas. N^gotium impediré, sibi ipsi impediré. víldeeesb de las GAMAS. fr. Escapar corrent. PoHcr pies en polvorosa, tomar las ie villadiega. Fugere, aufugere. GAüAGUmT, A. adj. Dit del que té U pu cort Pasicorto, Brevioribus gressibus incedeis. Í78 GAM DICCIONARI CAH CAMADA» f. Cop de cama. Pernada, Calcitra- tus, ns. II ter. bancada. 3. || Pas Ilarch. Tranco, gambada. Passus grallatorius. k CAMADAs. m. adv. A salts, apressuradament. A paso largo, à traMos, Cítalo passu. || met. ter. 1 TIBAS. GAMADRÉA. f. Herba. Camadreu. Camadreii,aB. GAMAFEO Ó GAMAFEU. m. Pedra en la que 's troban figuras y representacions de paíssos, y altres jochs de la naturalesa. Camafeo, Prominen8« effigies. GAMAL. m. ant. Grillons de fusta, que posats en lo coll de las camas impedeixen lo caminar lli- bromont. Cepo, corma. Cíppus, i, coropes lignea. || pi. En los arbres las brancas majors que's soparan inmediatament desde la soca. Brazos, Brachium, ii. II ter. Cuixot de 'Is pan talons, etc.ifu titas dels animals. Cambio. Quidam humor. || Lo lloch ó casa ahont se fan los cambis. Cambio. Fò- rum, i. GAMBI M!m:t. La permuta ó barata de unas nio- nedas ab altras pagant cert intents. Cambio minuto. PecunicE seu monetarum permutatio pacto foenore. k LAS PRIMER4S DE CAMBI, loc. met. Al comeusar algun negoci. A las primeras de cambio, Penè iii- cepta re, prima facie. CAMBI SECH. Lo ncgoci quc *s fà donant diner à canibi ab lletra fingida ocultant lo guany ó interès que resulta à qui dóna *1 diner. Cambio $ero. Fa- llaci syngrapha pecunis permutatio. DAR LO GAMBI. fr. Fér burla. Bacer burla, burlar- se de alguna cosa. Alícui, alíquem, in aliquem, in aliquo illudere; aliquem ludifícare, illusione deci- pere. DONAR k GAMBI. fr. GAMBIAB. E!f GAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa. OperK pretio, mercede. CAM DlCGIQNiRI CAM rÉxMBM LO GAMBI. fr. Deixar86 engaoyar «èns adonàrsen. Dejara enganar, iejarse embíuuarf de- jarsi embair. Se irretiri alicajus fallaciis; per im- prudenliam in adversarii laqoeoa incídere. TOftNAi LO GAMBI. fr. Diet. Traclar à algú com ell ha tractat. / agar can lé mimna tnoneda. Par pari reíerre. GAHfBIABLE. adj. Lo que *8 pót cambiar. T-am* kiahU, Permutabílís, commutabilÍB. GAMBIAIlls, 8A. adj. mudable, vabiablb. CAMBIADOB. m. Qoi cambía. CMmkiador,eaiiih hiante. Permutalor, is. || ant. goebbdob bb gambi. I CAMBISTA. GABIBIADmiIA. f. ant. cobbbdobu. CAMBIAIIElfT. m. ant. gambi 7. 1 La acció de cambiar. Camhio, Mntnüm, i, permntatio, nis. CAMIBIAB. ▼. a. Baratar, permutar. Camhiar, Commuto, permnto, as. ) Variar, alterar. Cambiar, Mnto, as. || Donar ó péndrer diner à cambi. Carn- hiar, Pecnniam questni dare, aocipere; collybo pe- cuniam accipere. J Mudar una cosa de una part à altra. Mvidar, traslaiar, tramuiar. Tnuisfero, ers, transmuto, as. || nàut. Girar las velas de modo que las hi pegue U vent. Cémbiar. Dare vela ventis. GAimATi DA. p. p. Camhiai». Permutalus. L. f. ant. GAMBI, m. Qui pren diners en un lloch y *ls dóna en altre girant lletra per cert premi ó in- terès. Csmbiita. Mensarius, nnmmularius, ii. GAMBBA. f. Sala. Àjpotentü, eúmara, Gubícu- Inm, i, dieta, m. || obaneb. || La sala de popa en las embarcacions. Cémara, Gubiculuro, i, dista, s. p L* eiierement de la persona. Céwuira. Yentris purgamtnta. y ant. menjadob. t, || fato. ESTAB EN LA GAMBBA. fr. ter. ESTAB EN GAFBUA. TBABALLAB EN CAMBBA. fr. Trabellar privadament. Trahajar privééemfnte, Privatím agere. CAMmmMM. f. pi. Fluix de ventre. Dnfmo, eà^ maroi, diarrea. Profluvies, ei, ventris Buius. CAMBBAS PE sANCi.Fluíx devcnlre, ep que *8 trau sanch. l>úfiiffrtc«.D)ssentería,ie,sanguin8tio, nis. QUI TÉ CAMBBAS. Cúmartento. Foriolus, i, ventris profluvium patiens. TCNiB CAMBBAS. fr. fem. /fff ifi Mfetc. Ventris fluxu laboraré. CAMBBAHmA. f. y CAMBRAT. m. Tela mòlt fina que pren lo nom de la ciutat ahont se fabrica. Cambray, Gameracen- sis byssus. || Lo que li sembla ó pertany. Cambra- %iaio. Cameraeensi bysso similis. GAMBMATÓ. m. Tela semblant al cambray, però mès basta. Camèrai/ím, Cameracensis bfssus crassíor. ÇAMnUBE. m. ant. gamabbb. || En los hospitals lo qui cuyda de la cambra. CamanrOf eabo ie tala, Cubiculi in valetudinariis pncfectus. GABIBRERA. f. La criada de distinció de la casa de senyors. Iknuella, camarera. Cubícularia ornalrix. GAMBSETA. f. d. Camarilla^ tammr culnm, i. GABUAOTA. f. Lloch ó qnarto infe mals endressos de la casa. Chiribitil. De donius pars. GAMBUIX. m. combvix. GAMEDBÍB. m. Planta que 's cria ea pres y pedregoses; fà las fullas petitas y f à las del roure; la flor bermellenca y ai Camedris, camedrio, Teucrion cbamapdr)'i GAMEJAR. v. n. Móurer las caHias. Crura violenter jactare, crebrò movere. | de pressa. Pem$ar, Festino, as. CAMELL, m. Quadrúpede del oos m ab un jep en lò llom; aguanta mòh pe mòlts dias sens b^urer. Camello, Camellui CAMELLA. f. La femella del camell. Camellus fcBmina. GAMELLEB. m. Qui mena y cuyda mells. Camellero. Camellarius, ii. GAUELLET- m. d. CamelUjo, Camelln GABBEPITO• m. Planta de la altura peu, naix naturalment sens cultiu en vài de Espanya; té las fullas divididas en ti gons, las fors petitas y grogas; es resinoi pedeix un olor semblant al del pi. Píiii crium chammpitys. GAMEBLENGH. m. camablecb. GAMETA. f. d. Piemeeita, Parva 1 pessa corva de la arada desde '1 deu tal fin GaMpago, cama. Bura, a% buris, is. GiMETAS T k puGiB. loc. ter. Per denotar tut ó llestesa en sortejar lo perill, romor Uadiego. Fugam capere. gAmFOBA. f. gínfoba. GABirOBAB. v. a. ganfobab. GABirOBAT, DA. p. p. canfdbat. GABlt. m. La terra batuda ó trepi^ transitar de un paratge à altre, ramtao. ' «; iter, ineris, trames, itis, actus, us. | ] de una part à altra. Camino, Via, s, ilei trames, itis. || Cada un dels viatges que va à cercar alguna cosa, com: fér un gai gua. Viaje, camino. Iter, ineris. J Medi ( CanUno, medio, recuno. Via, le, ratiOi q reter. Camino carreuro, de rmedas, Coi commuois via. D mil. Cubert. Camioú Operta, loricata via. || De ferradura ò I Camino de herradura, Semíta, m. | Rali Carretera, ramino rfa/. Regia , publica, communis via. || met. Lo medi mòs Cacil, segur pera ía consecució de alguu il. j real, rarretitro, trillado, Tula via. camí pe sant JAUME. ^lA LÍGTE^. CAMÍ DEET. m. adv. Directame^l. Cm cho. Directe. CAMÍ FEBBAT. «. CaUÍ 40 herradura, Semüa, «. CAMÍ üEiHBaH. |4 can# GÀM GiTALi. GÀM 181 9 % I 11 1 J*s n^i th jaus. Cmmm0 §eneral ò real. Iqgia, publica, mili- tarà, commanis via. ▲NAE CADA QUAL PER SÒN CAMÍ. fr. Se diu dels que discordaD en las opinions, /r cada cual por iu camino. In varias abire sententias. ANAE DE CAMÍ. fr. Estar de pas en un lloch per arribar à altre. Jr de viaje. Iter facere. A.NAa FOIA DE CAMÍ. fr. mel. Obrar sens método. /r fuera de camino. Temeré, inconsultò agere. Q Prosseguir ab error. Ir fuera de camino. A recta via aberrare, deflectere. ANAA PEL camí aEAL. fr. met. Seguir la cor- rent ó acostumarse à alguna cosa. Jr por 6 con el tkorrillo. Trita viA pergere. J met. Facilitar la con- secució de alguna cosa. Ir pitr el camino real. Yia \iU pergere. COSA DEL CAMÍ. Vial. Yialis. DE CAMÍ. m. adv. Al mateix temps. De camino. Obiter. i»EsrBi LO CAMÍ. ir. Tornar alràs pi*l mal-^x dini. Daandar. Yiam repeleie. MTiuò DE TRES CAMINS. Lo llocli aliont SO divi- deiien. Tritio. Trivium, ii. iini AL CAMÍ. fr. Eixir al encontre. Salir al en- tmtro. Obviam alícui ire. || Parlant de lladres. Sdliear. Expolio. as. || met. Prevenir la idea ó in- leoció de algú. Salir al camino. Prdevenire. EiOnTAR LO CAMÍ ÜE LA ESCALA Ó DE LA PORTA. fr. Triorer à algú de casa. Enseuar la puerta de la caíír.t domo exp'llere. Hi CAMÍ. fr. CAMLNAR. FÉiiòxcAMÍ. fr. Seguir algú'l camí que em- pren. iriK camino. Proposilam viam facere. GoiiDECAMÍ. fr. Apartarse del camí dret dirigint- se i nn dels costats. Tòrcer el camino. Deaecto,is. MB8 YELL ql'e'ls CiüiLNS. loc. fam. pera dcuotar qoe ona cosa es mòlt antígua. Mas viejo que la sar- na, que el repelon ó que préstame un cuarlo. Chao aotiqniof. soiivÉRHi CAMÍ .M CARRERA, fr. met. No couéí- ur medi pera conseguir alguna cosa. A'o haher me- us, Impossibíle esse. üo Ti.^iR ALGUNA COSA CAMÍ NI carrera. fr. met. No leoirorde ni concert. So tener pies ni cabeza, or- èts »t tmeterio, Um ni son^ no llevar camino. A rec- ta via deflectere, aberrare. oiaii ò DONAR UN CAMÍ. fr. Fcrlo ahont no n' hi havia. Momper, abrir, procurar un camino. Yiam steniere. I met. Facilitar lo medi de eixir de al- gDRa dificultat; y així *s diu: dèl orrira un camí. Ahrir camino. Sternere viam; vitandi periculi cau- sa melioris fortunae rationem moustrare. || met. Sér inventor de alguna cosa. Ahrir camino. Rei inves- tigandx, seu stabilienda^ principem aut auctorem esse. pÉNDREi LO CAMÍ DE LA PORTA. fr. Eixirsc de al- guna cosa. romar, coger la puerta. Abire domo. posAESB IN camí. fr. Empéudrcr un viatge. l^nerH #« camino. Ym se committere. TOMO 1. QUANT ÀNIllS DR CAMÍ NO VIATJIS 8ÍN8 PA NI VI. ref. Denota quant convé pera tots cassos la prevén* ció ó preparació dels medis oportuns. Quien no trae soga de sed se ahoga. Necessària sedulus c*ura, ne inopía) damna feres. QUI CAMLNA MAL CAMÍ, NO FA RON PES À LA FI. ref. QUAL LA VIDA, TAL LA MORT. QUI SEMSRA EN CAMÍ RAL PERT LO GRA T PERT LO JOR- NAL, ref. Denota què traballan en va 'Is que no's va- len dels medis proporcionals al fi. Quten siembra en el camino, cansa los bueyes y pierde el trigo. In me- diam quicumque viam sua semina jactat. Hínc lassare bove.s, perdere farra juvat. TALLAR ó TAPAR LOS CAMINS, fr. Embarassarlos, fer- los intransitables. Cegar los conductos, pasos, oere- daSy caminos. Yiam obstruere. TEMR ó NO TENIR UNA COSA CAMÍ. ir. met. Sér ó no alguna cosa fnndada. Llevar ó no llevar camino. Rem fundamenlo niti vel non. TORNAR A ALGÚ k CAMÍ. fr. mct. Fér enténdrer la rahó à algú, demostrantli V error ó dictamen equi- vocat en que estava. Meter en ó entrar por camino ú alguno. Ad meliorem frugem rexlucere. CAMINADA, f. Passeig llarch pera fér exercici. Caminada, camina ta. Deambulatio, nis. CAMINADOR, m. Lo qui camina mòlt yab velocitat. Àndariego, caminador, andador. Yelox» o(^is, celer. Q m, pi, Cordó, cinta ó corretja cusida à la part superior del justillo de las crialuras, que sosté algú ab la ma pera ensenyarlas à caminar* Andadores. Gestandis infantilms aptatse fasciolae. II Lo justillo al qual se cus dit cordó, cinta ó cor- retja. Apretador. Fascia qua infantes cinguntur. ANAR SENS CAMINADORS Ó NO NECESSITAR CAMLNA- DORS. fr. met. fain. Denoia que algú té prou indús- tria pera manejarse per sí mateix sens ajuda de altre. yadarsincorcL•s,sincalabazas, comer pan con corteza. Alieno auxilio non indigere. CAMINAL, m. ter. Carrer ó camí en los jardins ó passeigs. Calle. Ordo, inis, via, se. CABIINANT. m. Caminante. Yiator, is. CAMINAR. V. n. Anar de viatge de un lloch à altre. Caminar, andar. Progredior, eris. CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus. CAMINATA. f. CAMINADA. CAMINET. m. d. Caminillo, caminito. Yia, as. CAMÍS, m. ant. y CAMISA, f. ALBA. II f. PesAa de tela ab coll y manegas , que*s posa immediata à la pell. Ca- misa. Subucula, ae. || timó de la arada. || gamisola. II Camisa enquitranada , tros de tela l>asta y usada, que regularment se fa de las velas ó altre genero bast empapat en quitrà ó altras substàncias c<)m- bustibles, pera incendiar las embarcacions óplassas eneinigas, y descubrirdenit las maníobrasdel ene- micb. Camisa alquitranada, embreada, defuego. In- cendiarium linteum. camisa romana. Part del vestit de ceremónia dels reys de Aragó. Camisa romana. Túnica. 37 281 GAn DICCIONARI DEIXAE k ÀLGl) SENS CAMISA Ó AB LA CAMISA DB LA BSQUExNA. fr. fam. pera explicar que à algú li ban pros tot lo que tenia. Dejar d wio sin camisa ó no dfjarle ni aun la camisa, Omninó bonis aliqnem spoliare, exuere. DO.XAR Ó PÉNPRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES- QUENA. I oc. Sens dot. Dar ó tomar la mujer en ca- misa. Indotatam uxorem dare, ant acciperc. EN CAMISA, m. adv. Sens portar res mès. En -pa" nos menores. In pannis. || ant. Lleugerament. A la Ujera. Lèviler, perfunctoriè. POSARSE ó FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. lOC. que s' aplica al que 's fica en assumplos que no V importan. MeUrse en camisa de once varas. Alienis negotiis sese temeré immiscere, implicaré. jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde- nada passió al joch. jugar hasta la camisa, Sorti vel ipsam tunicam commiltere. NO TENIR MÈS QUE LA CAMISA DEL DEMUNT. fr. met. S' aplica al que es mòlt pobre, sèns tenir ofici ni patrimoni de que manlenirse. No Uner tmo mas que la capa en el hombro, Inopia, egestate laboraré. PRIMER ES LA CAMISA que'l Gipó. ref. Explíca la preferència que déu donarse als parents ó personas immediatas respecte las que no bo sòn. Mas cerca està la camisa de la came que el jubon: mas cerca està la camisa que el sayo: en tal ano naci, qui quiero mas por mi que por li, Pallio túnica propior» genu crure, sura propius. QCEDARSE AB LA CAMISA DE LA BSQLBNA. fr. met. Quedarse un mòlt pobre. Quedar sin camisa. Ad summam paupertatem devenire. víNDRERSE LA CAMISA, fr. Yéndrersebo tot. Vender hasta la camisa. Omne^ facullates vendere, abalie- nare. GAMI8A8SA. f. aum. Camisa llarga. Camison, Promissa túnica. CAMISETA, f. d. Camisilla, Parva túnica. | Pessa basta de cuyro, panyo ó tela pera tapar a - guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, e. GAMI8Ó. m. Pessa de tela ab coll y sèns es- patllas que planxada *s posa sobre la camisa. Ca- misolin. Ficta subucula. GABII80L. m. ant. Pessa de V armadura antí- gua que tenia la mànega llarga fins à la ma. Cami- sote. Armatur» veteris genns. GABUSOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la interior, y sòl estar guarnida pels punys y ober- tura del pit. Camisola, Subtilior subucula, || ter. ARMILLA. GAM laOLÓ. m. CAMisó. GAMISSA. f. ant. timó de la arada. GAMORRA. f. Renyina. Zacapela, camorra, surrikanda, ehamusquina, Rixa, ae, contentio, nis. II impertinència. QiB TANTA camorra? expr. ^quí tanta cotilla? GAMORRISTA. m. Qui fàcilment y per leves causas arma camorras ó renyinas. Camarrista. Ri- xator, is, contentiosus. GAMOaA T GAMOnNA. adj. qae s* aplica la poma de olor y gust mòlt sabrds y que s* nsa e la medicina. Camwsa. Barticum malum. H pommu GAMP. m. Aroplària de lerreno dilatat que eil fora de població. Campo, Àger, grí, campus, í. | met. Extensió, àmbit, capacitat. Campo. SpathiD, ii, campus, i. || Los sembrats, arbres y demés qv ell produheix. Campo. Arva, safa, omro, mrt^ inm. II En las robas. fondo. || Lo siti ó terreno qua ocupa un exèrcit, y 1 mateix exèrcit en disposíeil de pelea. Campo. Siativa, castra, orom; acies^eL II En lo grabat y pintat V espay llis ó que no tèl- guras. Campo. Àrea, areola, ae, pHrus. | escah- ment. II adj. Lo que pertany al camp, com: tem CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campeflkr. CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp prepantpHi M desafio ó batalla singular. Palenqw, YallmB. CAMP DE BATALLA. Lo llocb ahout combateoda exèrcits. Campo de batalla. Martíus, prslii, pan c-ampus. CAMP DE DARRERA CASA. loC. fam. LO CUl. StkS honor, trascorral, tübalorio, nalgatoriOy tahaUnSt rabel. Anus, i, podex, icis, clunes, iom. CAMP DE LLAVRÓ. Camp dc scmbradura. CMpi de labranza. Àger, gri. CAMP TAPIAT. Camp tancat ab tàpia, cercat, ehi. II Camp del torneig ó justa. PaUnqui. Yallum* k CAMP TRAVÉS, loc. Dcíxant lo camí y atiafu- sant lo c-amp. A campo travieso. Obliqnè, timffH^ sis viis. k CAMP OBERT. m. adv. A campo ahierto. àfBHi campo. i ó AL CAMP RAS. m. adv. A campo tüh. 9t diu. ASSENTALAB LO CAMP. fr. mÍ1. MAMCAB LO 040. | Partir el campo. Locum in certamini prafigeit. ASSENTAR LO CAMP. fr. AsentOT el eampo. CM facere, ponere. CÓRRER LO CAMP. fr. mil. CoTter el cnmpè, llC sionem facere, irrumpere. DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. DesÍBlir deil^M empenyo en competència de altres. Dejar H abiertOf libre, desemharazadOy despejaéo. Ab ii to desístere ; rem deserere ; locum aliia dare. DEscuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoiieixer la ció del exèrcit enemich. Botir el campo é fsMfc descubrir campo. Campum Instrare, exploraf•.l met. Averiguar alguna cosa. Descubrir CMipo é i campo. Alicujus animum exploraré. EIXIR AL CAMP. fr. Boccrse al campo. In tria fugere. I sortir al camp. FtMAR lo camp. fr. fam. escapabsb. LO CAMP FÈRTIL NO DESCANSANT SE TORNA ref. Denota la necessitat del descans pera oqéÍ* nuar en lo Iraball. El campo fèrtil no detcansmk tómase estèril: alguna ter olvida tus iarteti ptn volver con nueto aliento si ieseas. Ludus animo debet aliquandodari, Ad cogilandum melior ni redeat libi. CAM iLEVAi LO CAMP. fi*, mil. lecultir ks despuUas éd enemich veiUBty en lo camp mateix de la bata- Ui, y també llevar las lendas qne serviren pera i|Hur. Àlzar, levantar el campo. Facere carn- CATALÀ. IÜITI5I1 LO GAH?. fr. ManUner campo. Locum mlimÍDi cuslodire. lüCAft LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que hi de ocupar un exèrcit ó campament. Marcar el mípo. Castrametari. fCANT 110 HI HA PILS CAMPS, KO HI HA PBLS luff. ref. Denota que en anys estèrils no's poden émt mòltaa almoynas. Cuanio no lo dau los carn- fm, 90 lo L•m hs unUos, ó no han $anto$ donde m ia» eampe». Agrorum sterilitas aufert egenis VftWk. (CUAl LO CAMP P£E ALGÚ , ó QÜBDAE AXO DEL Ciip. fr. met. fam. Vèncer à altre en la disputa ó fl•lfeoyo. Oafior el campo. Yictorem, superiorem cnocre. QCiDAi ij LO GAMP. Quodar algú vensut en de- afoó batalla. Qvtedar en el campo. In conflictu itfnnbere. UGo^iÉixBE LO CAMP. fr. met. Prevenir las difi- caltats que p6t tenir una cosa abans de empèn- àvrla. Èeeonocer el campo. Speculari, rem per- fmàtK. Hani AL CAMP. fr. DesaGar, renyir. Salir ú cam- pi §1 campo. Ad duellum provocaré. USB SEGUI ó AssBGuaAE LO CAMP. Garantir als CMbtents en las batallas à camp clos la llibertat MUorh y de las personas. Àsegurar el cam/>o. kÍH servaré. CàMPAL. adj. ant. campbsí. [| Aplicat à bata- lli. BATALLA. CAMPAMENT, m. fixèrcit acampat, la forma àiannparlo y'l lloch que ocupa. Campamento, tmpo, ofampamento. Castrametatio, nis, stativa CMtra. CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de Nfi boca avall ab un batall que la fa tocar ó so- Nr. Cempana. Noia, ae, concavum aes; cymbalum, tiitiiuiabulum, i. || Tot lo que li sembla , com lo hgil dp la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re- h^ de sobremesa y flors artificials. Campana. Cupana, «. | Planta de Espanj'a de fullas ovala- Éiy de on peu de llarcb las inferiors, y mès peti- iv las superiors, flors grossas y grogas: la sua un! es medicinal. Ala. Helenium, ii. | fam. La iMa culpable que fan los estudiants en no assistir li classe. iVortV/of, corrales. Scbol» docessns. || bala. Jpomea é maravilla. Ipomea purpurea. jj ImIí. Mmiia. Petunia nyctagíni flora. * CASPANA DE COMUNITAT. La quc scTveix en las aforacíons religioeas pera convocar à alguns ac- s. Segnndilla. Campanula, se. CAMPANA PBTTfA. EtquUa. Noia, as, crepitacu- D, i. CANPAiiA vaiNAT6RiA ó w BÜ9S0. MÀquioa eMBun- GAM 283 ment de fusta en forma de campana, de la qual uaan los bussos pera mantenirse mès temps dins la aygua. Campana de huzo. Urinatoria campana. i so DE GAMPANAS. m. adv. A campana herida ó lanida, à toque de cumpanas. Tintinnabularum sono. ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Pòsar en equilibri las campanas al temps de ventarlas, de manera que queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore versus ccelum posito delinere, ponere. BÉNS DE CAMPANA DÉU LOS DÓNA Y 'l DIABLE *LS ESCAMPA, ref. S' aplica à aquells que inverteixen los béns de la Iglésia en altres fins dels que estan destinats. Bienes de campana^ dalos Dios, y el dia^ hlo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat omnia dcemon. COP DE CAMPANA. 'L loch repetit de las campanas. Campaneo. Noiarum pulsatio. FÉB CAMPANA, fr. fam. Faltar algun estudiant à la classe. Hactr corrales, novillos. Ab schola va- caré. JOÜ DE CAMPANA. tOT. BBAS DE CAMPANA. QUAL LA CAMPANA, TAL LA BATALLADA. TCf. EUSC- nya sèr mès ó ménos ruidosas las accions segons la qualitat de las personas. Cunl es la campana, tal es la hadajada. Qualis campana est, talem sonitum edit. BEpicH DE CAMPANAS. Repiquc de campanas. Fre- quens noiarum pulsatio. TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, ó no fèr llit. Andar ó estar en pié, tener hombre. Lecto valedicere. VENTAR LAS CAMPANAS. fr. Tocarlas féntlas donar voltas. Vohear las campanas, ò llevarlas ú pino. Arrectis, rotatisipie campanis sonaré. CAMPANADA, f. Batallada, 1 cop que dóna 1 batall à la campana y '1 so qúe resulta. Badaja- da, c^impanada. Campans ictus, pulsatio, sonilus. n met. Escàndol ó novedat. Campanada. Inaolitus rumor, facinus, oris. CAMPANAR, m. La torre ó paratge ahont se col-locan las campanas. Campanario. Turris, is. I Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami- data turris. || En lo torn de seda cada un dols dos fusos clavats en ell k modo de pilans ahont s' assegura '1 fus de ferro. Frailecico, canecillo. Gemini cilindri. PVJÀRSRN AL CAPDEMtNT DEL CAMPANAR, fr. mct. Enfadarse mòlt. Subirse d las bovedillas. Vehemen- ler irasci. CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa- nas. Campaneo. Frequens noiarum pulsatio. CAMPANEJAN. Y. n. Tocar ab freqüència las campanas. Campanear. Campanas frequenter pul- sare. H Tocar ab freqüència las campanetas ó cam- panillas. Campanillear. Tintinnabulum frequentor pulaare. CAMPANER, m. Qui ík campanas, ó té per ofici tocarlas. Campanero, Campanarius, li, carn- tu GAM DICCIONARI CAN panamm arlifex; cymbalistes, ». | camfànilla herba. Q ant. TBRRATüfSNT. | Lo qui tenint campa en un poble habita on altre. Q adj. Lo que ve del camp. Campesino, campestre, Campestris. CABIPANERIA. f. Lo conjunt y so de mòl- tas campanas. Campaneo. Nolarum mullitudo soni- tusque. CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa- ttti/a, campanita, Tintinnabulum, i. || Apagador de llumeneras. CampaniUa. Extinctorium, ii. || Mem- brana del ofdo formada pel quint parell de nirvis, ta qual està estesa y tivanta com la de un timbal. Timpano, Auris, auditus tympanum. y bombolla. | GARGAMELLÓ. TOCH FORT DE LA CAMPANETA. Campüntllazo, Ye- hcmens tintinnabuli sonitus. GABIPAIflL. m. ant. campanarí. GAMPANILLA. f. Herba que té las fullas en figura de llansa y las flors de campana. Enredade- ra, campanilla. Arvensis consolvolus. y La flor de dita herba. Campanilla. JBnula campana, y d. cam- paneta, y pi. Las campanetas de la mt&sica de re- giment. Campanillas, Tintinnabula, orum. AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab totS-106 requisits y adornos. Cim todas las eampanillas. Nimís compte. TEMR MÒLTAs CAMPANILLAS. fr. Estar alguna per- sona mòlt condecorada. Tener mwhas campanillas. Numeris omnibus decoratum esse. GAHIPANUT, DA. adj. Retumbant, remuntat. Hinchado, eampanudo. Ampullosus, ampullaceus. y met. S' aplica al estil y paraulas retumbants. Campanudo. Tumidum, inflatum dicendi genus. FBRLA CAMPANUDA. fr. Cométrer algun error cul- pable per totas sas circunstàncias. Hacerla ferra- da. Tota via erraré. CAMPANYA, f. La planura del camp. Campa- na. Apertus, patens campus; patentia camporum {equora. y Lo temps de un any que la tropa està fora dels quartels contra sòs enemichs. Campana, Stativorum tempus, quo sub pellibus copi® agunt, in castris sunt. ANAR i CAMPANYA, fr. met. Auar à la guerra. Sa- lir d campana. Ad bellum gerendum proficiscí. bítrer ó córrer la cahpanta. fr. mil. Regonéi- xerla pera saber V estat del enemich. Carrer la campana. Campum exploraré. ESTAR EN CAMPANYA, fr. mil. Trobarso fora dels quartels pera obrar contra V enemich. Estdró hallarse en campana, in aciem descendere. CAMPAR. V. n. Tenir de que víurer. Vwir. Vitt» necessariis frui. y Prucurar la manutenció, Buscar la vida. Yictum, vitie necessària qnsrere. II mil. Assentar un camp en acció de gnem. Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra- metor , aris. y Surtir de algun risch ó perill, com: CAMPAR de la presó, de alguna malaltit ele. Escapar, ptmersi en salvo, Evido, effogio, ia, ela- bor, eris. campíbsbla. tr. net. Sér felfs ó afortantt. Cmh par cün su estrella. Fortuno uti secunda. CAMPAROL. adj. Lo que pertany al camp, j la persona que està sempre en ell. Campesins, campestre. Campensis, campestris. agrestís, is. | fam. Qui es del camp de Tarragona. Natural éel campo de Tarragona. A Tarraconensi proviocia oriundus. CABIPAT, DA. p. p. Salvadó, escapada. Ew sus. CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres 6 aventatjarlos en alguna habilitat, art ó gràcia aa* tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello,pra- cello, is, prsBsto, as, emineo, es. ) mil. Estar em campanya. Campear. In castris agere, sub pelU- bus esse. CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Precel' sus. CABIPEÓ. m. L' héroe famós en las anna^ que's disti ngueix en algunas gloriosas accions «^ Campeon. Eellica laude insignis, egregius. CAMPESt, NA. adj. camparol. GARIPESTRE. adj. Lo natural de ó pertanyesl als camps. Campesino. Bacceus. y adj. camparol. CABVET. m. de Campillo, Agellus, i. CABIPETXO. m. Arbre que creix espontànet- ment en Méjich, de gust un poch dols, desprès amarch y astringent, y de un olor agradable: ex- teriorment es de un color bermell fosch, y conté una matèria que serveix pera diferents tints. Cam^ peche. Haematoxylum campechianuro. y Fusta se- parada de dit arbre. Campeche. Lignum campe- chianum. CAMPINTA. f. Planura gran de terra de llau- ro. Campina. Campus, i, sequora campi. CABfPIÓ T CAMPION. m. gampeó. CAMPO, A. adj. Llibre, franch. Franco, Lí- ber. CAMP80R. m. ant. cambista. CAMU8A. f. Animal, espècie de cabra montés. Gamuza. Ibex, icis. y La pell de dit animal que adobada serveix pera mòltas cosas, Camuza, gamu- za. Ibícis subacta pellis. CAMUSET. m. d. Gamuza. Parvus. CAMVI. m. GAMBI. CAN. adv. ant. quant. \ fam. Casa en; si a* anomena pel cognom del amo, com ; à can Joan, à CAN Pere. Casa. Domus, i. CANA. f. Mida que s' usa en Catalunya y al- tres parts: es de dos varas à poca diferència y va- ria algun tant en alguns paíssos. Cana. Mensnra duas circiter ulnas continens. y Llistó ó bastó de un à dos pams de llarch pera jugar à bòlit. Marra. Fnstis, is. y Planta que fà las flors grogas y forman una espècie de serrellet. Yerha cana, bven varon, Scnecio, nis. MED» AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO 8ÈU MAL VÓL CONBIXEB LO DELS ALTRES. BABii QVANT NB VAL LA CANA. fr. mel. Estar es- CAN GATAUL. CAN 288 Ímnnt ei etearmkiíto: Iktarlo enlaea^ Ivm fecisse, sao perícnlo caatnm esse. . FONDO ó SOTA TERRA. loc. met, pera ne alguna cosa esta mòlt amagada. dMo/o i» Ikrra. In ima terrarom; in- La f. CAlfAYBEA. b. f. La acció de canar las robas. Va- UliUB ope mensaratío. | De las terras. om terminus, dimensió, limes. uf. Voto farà mezclar aguaconvino. • XL, m, ter. y IXA. f. Cetrill del vinagre, oli etc. Acetabulnm, i. oxys idis, acetarium pi. Ampolletas de or, plata, vidre ó pera servir lo vi y aygna quant se yimagreras. Ampulla, e, aqnarins, vi- ihis; urceoli, omm. f. anm. BoUlUm. Magnos f. A. RoMita BoUUita. Vr- ML m. Medidor de terras. Apeadar, àgraríasjdímensor, decempedator,oris. f. Cavitat prolongada deacuberta com c. per ahont se condnheix la aygua ó le fà de terra, pedra, fusta, plom, etc. I regadiu, navegació, desguàs y altres I* usa en genero masculí parlant dels it, com lo canal de Urgell, lo de Ma- . Canal. Canalis, is. || La llarga, y re- to llauna, que posada sota de las ca- lenlada reb sas ayguas y las llansa pvets en los carrers 6 patis. Canaltm. La de las tenladas y aygua que cau 'Moml, canalera. Collitia, e. | arq. En ia de la bassa per ahont se precipi- ti rodet. Ss^fiii. Incile, is, angnstns is. I La cavitat que's forma entre las iMl quant està mòlt gras. Canal, Ca- I En la cama V os desde 1 genoll fins 1 lo bras desde*l coixe fins à la munve Tioia, s, radius, ii. | Paratge estret T ahont passa la corrent fins à trobar lÉiia y mès profondilat pera nave^ur, AL de la lania, lo de iahama elc. Ca- , i. I Lo recfa pera conduir la aygna del fi6l, Canaly krazal, y caz p. Ar. Incile, I aat. flOLca. ) En k» rius lo qae's íà tre la pesca, y paga cullirse ab CrcíIí- iaeia. Canal. Canalículus. i. f Lo de i é la obertwa fv ahont sort ï 9vn. GANAIAT, DA. adj. Lo que fà canal. Acanala- do, Canaliculi formam referens. CANALERA. f. canal. GANALETA.f, d. Canaleja, eanalita, Canalicu- la, se. II arq. Motllura còncava en lo canóde unaco- lumna. Estfia. Columnanimcanaliculus; strix, igis. GAlf ALLÀ. f. Gent despreciable. Canalla. Po- puli fsx, vilis plebs, abjectissimse conditionis bo- mines. H Los noys petits. Chiquillo$. Poelli, ornm. GANALLADA. f. picardu. GANALLETA GANALLOTA Ó GANALLUS- 8A. f. Los noys petits. Chiquitillos. Puerulí, orum. GANALÒ m. canaleta. GANALOBBE. m. ant. caramell. P CAüdale- RO. t. GÀNAM. m. ciiiEM. GANAMAR. m. canemar. GANAMAs. m. Borràs, telaque'síà de la esto- pa del cànem, Canamazo, Cannabina tela. jj aum. Cmiamazo. Magna cannabis. GANAMBNT. m. ant. caü ACiò. GAFIAlf A. f. Cartutxera gran de cuyro ab sas divisions que cenyeix la cintura. Canana, caceri" na. Bursa. s. GANANEO, A. adj. Cosa de la t:*rradeCanaan. Cananeo. Canacus cana nitis, is. GANAFÉ. m. Espècie de sofà. Canapè. Bisse- llicum, ii. GANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, ò vén- drerlas à canas. Varear. Ulna metiri. || Medir, fi- tar las terras, heretats ó edificis, senyalant sos lí- mits y fitas. Àpear. Agros, preedia lustrare, díme- tire, limites eís statuere. GANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas Canàrias. Canario. Canariensis, canaríos. | m. Au- cell del mateix tamanyo ffue 1 passarell, comun- ment de color grocb ò de palla y clar, de cant fort y armoniós. Es natural de Canàrias, de dife- rents colors, y 's cria en gàbias. Canario. Chioris, idis, canariensis passer. | Espècie de embarcació petita. Canario. Batis, is, navigium, ii. | interj. de estranyesa. Sopla, canario, fnfgo. Pap«. GANÀRIA. f. La femella del canari aucell. Ca- nària. Chioridis fsmína. | pi. Islas en V Oroéano Atlàntich. Canariai. For:unat« insube. CAHAR. f. pi. Lo cabell que de aegre roig ó castany se toma blancfa. Canas. Caní, orum, capi- tis ni ves, canítíes, ei. CAN ARTRA. f. Paner gran format de vimecha ó llistons petits y entreteixits. Es comonnieot de fi^ra prolongada, y serveix pera transportar íniv- tas T altras eoaas. T hi ha de varis laonnys v fi- gnras. Bmuuta, canasla, eanasto. Sporta, r, fid- eus, cophinus, i. I ter. pi. iaficr^s. cuFL» LA ca:«astra. fr. £»àaaasfflr. In raai^ trum coodcre, immittere, ínferre. portar caüasteas. fr. Fer mantó, anar clorhpÍM los aucells. Ewmaniarse lo$ péjmroa, i$t&r tmoan- tadm ó wíanUtioi. Mcerore afici. 286 CAN CANASTSER. m. cistbller. GANASTRETA. f. d. Canastra petita. Cana^fí- lla. CanistelluDi, i. GANA8TRÓ. m. Lo bras del peu de la creu, que en sos extrems assegura 'Is cordills ó cade- netas de ahont penjau los plats de las balansas; y en la romana la barra per ahont corre 1 piló. Às- hL Scapus, i. II Cada meytat de dit bras. Brazo, Brachium, ii. CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus. GANAVEEA. L Planta medicinal mòlt conegu- da. UALVÍ. GANGANETA. f. esqubneta. CANCELL, m. Armament de fosta ab que s' impedeix la entrada del ayre y U registre en las iglésias y salas. X hi ha de vàrias figuras; en las iglósias comunment són cuberts : la línea del de- vant es la major; las dos dels costats s' uneixen à la paret en que està la porta. En las salas, en- tradas, etc. n' hi ha de una sola línea, y 's mante- nen sens unirse à las parets: se posan ordinària- ment de la part de dins de las iglósias y salas. Concel. Cancellus, i, cancelli, orum. || Lo que es de vidres pera fér divisió de una sala. Camm. Vi- treum cancellum. CANGELLACIÓ. f. La acció y efecte de cance- llar. Caucflacion, eancf/ada, canceladwra, Ustadu- ra. Inductío, obliteratio, cancollalio, nis. CANCELLAR. v. a. Anul-lar un instrument públich, borrantio ó inutilisant lo sello. Caneelar. Cancel•lo, as, deleo, es, circumduco, is. || met. Bor- ra r de la memòria. Cancelar. Oblittero, as. CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancel•la- tus. CANCELLER, m. Lo qui en las universitats té la aulorilat pontifícia y regia pera conferir los graus. Cancelario. Cancellarius, ii. || Nom que 's donava al mestrescola en algunas iglésias. Canet- Uer, Cancellarius, ii. CANCELLERAT. m. y CANCELLERIA, f. Tribunal superior de jusli- eia, ahont à demés dels plets que en ell s' intro- duian, se coneixia per apeUlació de totas las cau- sas dels jutges de las províncias (jne estàvan dins de sòn territori, y privativament de las de noblesa y propietats de patrimonis vinclats. De las suas executórias no hi havia apel-lació,ysols s'admetia recurs per a^^ravi ó injustícia notòria, y la súplica k> ttl rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya n* lli havia una en Valladolit y altra en Granada. Chancilleria. Cancel•laria »s, supremum tribunal. CÀNGBR. m. Signe boreal dA zodíach ahont arriba i sol en lo solstici del estiu. Cdnctr. Garci- nus. i, canrer, cri. U granch. 2. CANCERARSE. v. r. Patir càncer en alguna part del cos. Cancerarse, encaMérarse. Cancro la- boraré. CANCERAT, DA. p. p. CmiMraA). Cancero in- fectus. DlCaOMARI CAN CANCERÓS, A. adj. Lo que està tocat del cúh cer ó participa de sa naturalesa. Cameeroío. Cu- ceraticus. CANCILLER. m. canceller. | Antiguameol U secretari del rey que guardava '1 sello real. Caad- ller, Cancellarius, ii. CANCILLER DE LA PURiTAT. Qui tenia antíguaiBent lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Ctm- ller del sello de la pwrúíad, Cancellarius à secreti» regis. cANCiLLBR DE LAS ÍNDUS. Qui té à SÒD Gàrrfcb los sellos reals pera sellar las cartas y provisioiü del rey pertanyents à las Indias. CaneiUer ii /iM Indias. Indi» cancellarius. CANCILLER MAJOR. Qui guafda '1 sello real y sell^ ó fà sellar los despaigs reals. Cantiller may•r'' Cancellarius, ii. CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Títol honorífict^- del arquebisbe de Toledo. Cauciller wiyor ie Cii-^ iilla. Supremus Castells cancellarius. CANCnXERLA. f. cancelleria. CANDALI88A. nàut. Aparell ab oorona que penja de cada un dels dos pals majors y serveix pera ficar y tràurer las emlnircacions menors del servey del buch y altres pesos de consideració. Candaliza. Machina levandis ponderibus in irtí. CANDALOBRE. m. ant. candblero. CAVfDEAL. adj. candial. CANDELA, f. Pessa rodona de cera, seu 6 al- tra matèria en forma de vara, ab un blé pera ler llum. Vela, candela. Lucerna , candela, s. || L9 moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar- lo. Mocarro. Pendens mucus. || Lo floquet ó espi- gueta que fàn en lloch de flor alguns arbres, con lo pi, alba, castanyer, etc. CandeliUa, eipiguilU, . Julus, i. H arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab altres serveix pera sostenir los entoldats. Etpérr§r go. Longurium, ii, oblongus fustis.. CANDELA DE siu. Vela de seho. Sebacea, sebiria candela. ACABARSE LA CANDELA, fr. met. usada en IO0 en- cants pera denotar que s' acaba '1 temps de dir mès; se medeix per la duració de una candela en- cesa. Acabarse la candela ó candelilla. Finem ins- taré; in e\itu esse. y fam. Se diu del malalt que està pròxim à morir. Acabarse la candela. Animam agere, in agone esse; extremum spírílum ducere. GOM UNA CANDELA GAF PER AVALL. loC. fom. DJSai- parse 'Is béns. Bacerse sal g agua. Bona dissipari. FÓNDRERSB COM UNA CANDELA, fp. met. fam. Impa- cientarse ó negui tejarse perquè no 's fà alguna 0^ sa à gust propi. Qniemarse. Nimia soUiciludine, ar- denti desiderio affici. FÓNDRERSE LA CANDELA, ATXA, ETC. FÓndrerseftb excés, fent canal la cera ó seu. Correrse la vela, el kacha^ etc. Candelam fundi, liquefierí. CANDELABRO. m. Candelero ab tres ó m^ brocbs. Candilakro. Candelabruni, i. CANDELER, m. Qui traballa la cera ò té boti- /i CAN CATALÀ. CAN 18? i IBipéra iréndrerla. Cerero. Cerarins, cerearias, ii. I Lo qui fà 6 ven candelas de seu. Yelno, Seba- Maram candelarum opifex, venditor. CüfDEL» MAJOi. Lo qui té à 8òn carrech aquest éfici en la casa real. Cnero mayor. Cereorum prse- feetv. GAliDELERA. f. Festa de la purificació de Nos- Iri Senyora, en la qual se fà professo solemne ab emdelas l>enebidas, y s' assisteix à la missa ab ^ Cündekria, Purificacion. Lustrationís, puri- IntioDis Beata; Maria; Yirginis festum. || Herba ■edicinal de arrels perpendiculars, blanquinosas Tfibrosas; lo tronch dur, cilfndricb, alt de cincb iiispens y cuberl com tota la planta de una borra y^ti y C(*ndrosa mòlt apretada. Serveix en me- énn com à emolient. Gordoloho, candeUiriaf rer- Iiit9. Yerbascum, pblomos, i, phlomis, idis, pyg- ■tis, ilis. I ant. riM. CANDELERÀS. m. aum. Candelerazo, Magnum «nMabmm. CAIIDELEBET. m. d. CandeUrillo. Parvum (•Bdebbmm. GANDELERIA. f. Casa ó botiga ahont se tra- Whòven la cera. Cereria, Ceraría taberoa. I Bo- ti^ rimt se venen candelas de seu. Yeleria.Se- htmnm candelarum taberna. CAHDCLEBO. m. Instrument de fusta, plata ó altia natéria, lo qual se (a de vàrias maneras: ceMta ée un peu que li serveix de basa y una com à tàmnà que en la part superior tó un canó ahont lepM la candela pera que 's tinga dreta y segu- ia. (Mefmo. Candelabrum, i. || Lo de mòlts bras- wébroeha. salamó. || ter. gaia vell. 1. | Lo que s'apüea à la paret, etc. palvatória. t. y Lo que porliD 108 acòlits en las funcions de iglésia. Cirial Lfdbmebas, candelabrum, i. || nàut. Ferro que 's pwi à bordo de la embarcació y en altras parts peit anegurar en ell alguna corda. Si té una ane- Hi en la pari superior, s' anomena candelero de rily y si acaba sens ell, candelero cego. Candelero, tafínn in navis latere afRxum. wmxM Kf LO CANUELEEO. fr. mot. ab que 's deno- ta que algú està col-locat en puesto, dignitat ó mi- BMterí de gran autoritat. I^oner ó estar en el cande- kn. Hoaore, digaítate eminere. GANDELETA. f. d. Candeliea, velilla, Parva mdela. Al ó w CANDELETAS. m. adv. Poudera lo ben re- d desitjada que es una cosa. Como el agna de >. Cupidissimè. ■ÒLTAS CAXDELETAS fJLn UN CIRI PASQUAL, fr. mOt. im. Benota 'I cuydado que 's déu tenir en losdes- perdícis, perquè continuats acarrean gran dany; ó eo pérdrer las ganàncias curtas, perquè repetidas fta munt. Mwthat candelillat hacm un ririo pas- ewal: mmkos poeos hacen un mueho: grano à grano lh§ü para H el ano, ó grano à grano hincha la ga- ümm el papo. Flumina oollectis multiplieantur aqnis. Mults gutt» implent flnmen. GAVmELIES. m. ant. candeler. CANDELLS. m. abriulls. GANM. adj. que s'aplica al sucre crístallisat. Cande, piedra, Saccharum claríficatum. GANDIAL. adj. que s* aplica al blat de supe- rior qualitat. Camdeal, escanda, eseandia, Ador, oris. CÀNDIDAMENT, adv. m. Senzillament , ab eandor. Cdndidamente, Ingenuè, síncerè, candidè. CANDIDAT, m. Qui pretén alguna dignitat ó empleo bonorífich. Candidato, Candidatus, i. || ant. Sensillesa, innocència. Candidez, c^mdor, Sinceri- tas, atis. CANDIDATURA, f. Catalogo decandidats. Caii- didatura, Candidatorum catélogus. CABIDIDEBA. f. Senzillesa, innocència. Candi- àez. Sincerítas, atis, eandor, is. CÀMSnBOj A. adj. Blanch. Càndida, Candens, candidus. || met. Senzill, sens malícia. Cúndido. Gandidus, sincerus. g Ximple, poch advertit. Càn- dida. Simplex, ímperitus. CANDIEL. m. Menjar delicat que's fà ab vi blanch, rovells de ou, 8iírre y altras espècies. Candiel. Delicatissimum obsonium. CABfDIOTy A. adj. Natural de Gandia ó Creta, isla del Mediterràneo. Candiota, Creticus, creten- sis. I Gerra en la qual s' hi posa vi ó altres licors pera portarlos de una part à altra. Candiota, Bo- linm, ii, cadus, i. GANDIH. V. a. Posar en conserva ó ab sucre. Almiharar. Sac<;haro condire. CANDIR8E. V. r. desxatarse, esllanguirsb. J Parlant de las conservas. Almibararse. Condiri. CANDIT, DA. p. p. Candida, Sac<*haro condi- tus. II allanguit. CANDONGA. f. fam. Carinyo fingit per engan- yar. Candonga, Doloss blanditi», adulatio, nis, fabula, e. GANDOR. m. CArnNDBSA. GANEA Ò GANEBA. f. ant. acanea. GANÉFORA. f. Donzella que portava en un pa- neret tot lo necesari pera Ms sacrificis del gentils. Canéfora. Canephora. CAIVEJADOR. m. CANADOR. GANEJAR. V. a. GANAR. CANEJAT, DA. adj. Lo modo com queda ar- rugada la pell del cos humà especialment la de las mans, desprès de estar bon rato en aygua. Acano- lado, arrugadoj estriado. Canaliculalus , imbrica- ts. CANELA, f. cantella. || ant. candera. GANELER. m. ant. candeler. GANELLA. f. ant. aixeta. I ter. cantella. CÀNEM. m. planta annual del tamany de la or- tiga, que's cultiva y prepara com lo lli pera fer teixits, cordills y altras cosas. Sas fullas estan ta- lladas en forma de dits: las flors són de color de herba; lo fniyt es rodó, mès petit que'l del pebre, cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y 288 CAN DICCIONARI CAN s'emplea pera alimentar aocelU y pera altres usos. Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti- vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem- blants à las del malví, aspras y negras, sas fullas com las del cànem cultivat. Cdnamo. Cannabia, is, cannabum , cannabns, i. | Lo net de la primera operació en la pinta. CanaL Pexa canabis. || Lo de la segona. Chorron. Depurgata cannabis. || Drap fét de cànem. Lienzo, cdnamo, Cannabacer, ori» cannabina tela. LA LLAVOR DB CÀNEM. Caüamoti. Caonabis semen. MocHs DE cínem. Los desperdicis de ell. /Vesper. dicios del cdnamo. Residuum, i. sÉR GOM LO CANBM DB LAS voRAS. fr. fam. Se diu de lo que no serveix pera res. Ser ó valer tanto eo» mo la carabina de Ambrosia. Ad nihilum deservíre* GANEMAL. adj. que s' aplica à la terra bona pera plantar cànem. CaiíamaL Ad cannabim pro- ducendam apta terra. GANEMAR. m. Lloch sembrat de cànem. Ca- namar. Cannabi consitus ager. CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo qui las dóna 's queda una oarta, y reparteix las demés, pert quant surt igual à la seva, y guanya quant surten las dels altres. Sacanete. Chartarum ludus sic dictus. || Llans en que 4 qui porta 1 joch guanya las tres primeras cartas, y així *8 diu: fér CANET. Ronda. In chartarum ludo primorots. FÉR CANET DE CUL. fr. met. fam. fér bancarrota» CANET DB TRENTA MIL DIMONIS. Peloa entre mòlts ab confusió y desorde. Sarracina, gresca, Pugna, se, conflictus, us. FÉR PETAR LO CANET. fr. fam. met. FÉR FBTAR LA CLACA. CANEYLA. f. CANYELLA. GÀBIFORA. f. Producte inmediat dels vegetals; una espècie de oli volàtil concret que's troba eo varias plantas, Alcanfor, càmfora. Camphora, e. | Massas ó pans mès ó ménos voluminosos, rodooe- jats, còncaves per una part, oonvexos per la altra» perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor fort y particular, de gust agre y seguit de una sen- sació de fret. Alcanfor, refnado ó fwrifieado, Cam- phora, a;. CANFOHAT, DA. adj. Lo que conté cànfora* Akanforado. Camphoratus. GANGE. m. Cambi. Sols s* usa en matérias di- plomàticas, parlant de poders, presoners, etc. Can" ge. Captenim in bello permutatio. GANGEAR. V. a. Fér lo cange. Cangear. In be- llo captos permutaré. GANGEATy DA. p. p. Cangeado. FennulatiiB. GANGILÓ. m. ant. CATt^FOL. CANGRENA. f. Corrupció en las parts camo- sas, que las fà pérdrer la sensació. Gangrena. Gen- grena, », carnis lethifera tabes. GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre- na de alguna part del cos. Ga^rtnarse, Gangrena afllci. laboraré. GANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan- grena affectus. GANGRENÓ8, A. adj. Lo que té ó participa de la cangrena. Gangrenoso, cungrenoso. Gangrena af- fectus. GANGUE. m. Instrument compost de dos plan- xas que pesan basta 200 lliuras ab que ajustician als malfactors en la lida. Cangue. Instrumentum sic dictum. caní, na. Lo que pertany ó té propietats sem- blants à las del cà. Canino. Caninus, canarius, cy- nicus. GANÍBAL. m. CARiBB. CANÍGULA. f. Constel-lació celeste. Canícula. Canicula, se. y Lo temps de mòlt calor, en que la estrella canícula naix y 's pon ab lo sol. Canicula. Tempus caniculare. GANIGULAR. adj. S' aplica à cada dia de la canícula. Canieular. Si rius, canicula ris. GABnNABfENT. adv. m. Rabiosament, com lo cà. Caninamente. Canino dente, canina rabie. GANIQUi. m. Tela prima de cotó que vé de la índia. Caniqui. Subtilis tela indica. GANÓ. m. Instrument Miyt, prolongat y rodó que's fà de metall ó altra matèria, com: canó de es- copeta, de orga, de ullera, etc. Canon. Sipbo, si- phon, on is. y La ploma dels auc^lls quant comen- sa à eixir. Canon. Primae, tenniores pluma^. y Lo del blat y altras herbas. Cana. Culmus, calamus, i. y Lo de posar agullas de cap ó de cosir. AlfUete- roy canuto. p. Ar. Denticulum, spinularium. ii, acicularius tubus. y Lo de la canya entre nu y nu. Canuto. Intemodium, ii. y Lo de canya que*s posa à la llansadora dels teixidors. Canilla. Fusus, i. p Lo de plom, vidre ó terra pera las canonadas ó aqüeductes. Cano, Silanus, mastus, i, calix, icis. I anat. Lo de la freixura. Garguero , traquiarie- ria, cana del fulmon, Aspera artèria, y Lo de la xemeneya. Bumero, cànon de chimenea. Infundibu- lum, infurnibulum, i. y Pessa de artilleria. Los hi ha de diferents calibres y pera varis usos, com: CANÓ de bàtrer, de campanya, etc. Canon. Tormen- tnm bellicum. FÉR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en ells. Encanillar, Cannís stamen, sericum glomera- re, circumvolvere. POSAR CANONS LOS AUCELLS. Encanonor, pelechar. Plumo, as, plumesco, is. CANOA. f. Embarcació que usan los Indis feta ifi una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In- dica navis, cymba, ». CANOER. m. Qoi guia ó goberna la ca noa. Ca noero. Cymb» gnbemator. CANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, a?. CÀNON. m. Decisió establerta en algun concili sobre 1 dogma ó disciplina. Cànon. Canon, on is, decretum, i. J La part de la missa que comensa: «Te igitur» y acaba ab lo «Pater noster», y alguns volen fins la comunió. Càntm. Míss» cànon. | Ca- CAN CATALÀ tàlogo dels llibres sagrats y auténlíchs rebuts per ÏA Iglésia catòlica. Cànon, Sacronim librornm cà- non. II pi. L' estudi ó facultat del dret canónich. Cé^ume$, Canonicum jus. CANONADA, f. Aqüeducto, conducto de canons de barro ó altra matèria pera conduhir aygua. £n- ctuiado, Hydragogia, ae, canalis, incile, is. Q Tir del canó de artilleria y V estrago que fà. Canonazo, Tormenti bellici jactus, emisio, explosió. || Entre abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar- ra, Varia ta, variegata ta^nia. || f. fam. pet. CANON AR. V. n. POSAR canons. CANONARCA. m. OGcial dels monasterís an- tichs, que tocava la campana pera cridar à junta. Canonarca. Canonarca. CANONÀ8. m. aum. Canonazo. Magnum lor- Dientum bellicum. CANONAT, DA. p. p. Encaiionado. Plumatus. CANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar. Canoneo. Ejaculatío, explosió, nis. CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar- tilleria. Acanonfar f caúonear. Bellicis tormentis oppngnare, impetere. GANONEJATy DA. p. p. Canoneado, Bellicis tormentis oppugnalus. GANOBIER, A. adj. S' aplica à las llanxas ar- madas ab canons. Cahonero. Tormentis bellicis ins^ tnietus. I m. Qui fà canons pera teixir* Canillero, Fnsomm téxtoriorum opifex. CANOIVET. m. d. Canoncico, canoncUlo. Siphun- enlns, i. J Los de canya ó de vidre pera adornos de vestit. Canuiillo. Yitreus tubus, angustior fistula. CANONGE, m. Lo qui obté alguna canongia. Cünémgo. Ganonicus, i. CANONGE DE LA PBSCÀTERIA. PILLO. CANONGE REGULAR. Lo quc obté canongia en Iglé- sía regular, com en la de Pamplona ; y també 'Is religiosos Premostratenses y altres que viuhen baix la regla de sant Agustí. Canónigo reglar, Canonicus regnlftrís. QàXON^EaSA. f. La dona que viu en comuni- tat religiosa observant alguna regla, però sens vots solemnes, com en las abadfas de Flandes y Ale- manya. Canonesa, canonisa, y canóniga. fam. Ca- nònica, le. GANON6ET. m. d. Canonjillo. Parvus canoni- cus. II fam. ter. ximple. CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca- nonjia, eanonicato, Canonicatus, us. CANONICAL. adj. Lo pertanyent al canonge. OnumieaL Canonicus. CANÓmCABIENT. adv. m. Conforme à la dis- posició dels sagrats canons. Canónicamente, Ca- Donicé, legitimé. CANONICAT. m. canongia. CAN^miCH, CA. adj. Lo que està fét ó arre- glat segons los sagrats cànons; com : boras cànónt- càSf lliseó CANÒNICA, otc. Canónico, Canonicus. | S' aplica als llibres y epfstolas del cànon de la sagra- TOMO 1. CAN 28» da escriptura. Canónico. Canonicus, authenticus. || DRET CANÓNICH. CANONI8ABLE. adj. lo que 's pót canonisar 6 es digne de que 's canonise. Canonizable. Proba- tissimae virtutis homo, etc. CANOmSAGIÓ. f. L* acte y efecte de canoni- sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanclorum numerum relat io. CANONISAR. V. a. Declarar solemnement y posar lo Papa en la llista dels sants à algun beato 6 que ha fét aignns miracles. Canonizar. Consecro, as, in sanctorum numerum adscribere. || Califícar de bona ó mala alguna cosa. Canonizar, Probo, as. II Aprobar y aplaudir algun fét. Canonizar, Lau- do, as. GANONIGATy DA. p. p. Canonizado, Conse- cralus. CANON18TA. m. Professor ó estudiant del dret canónich. Canonista, Canonistes, s. CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim ó fleca dels canonges. Panaderia de los canónigos, Canonicorum panarium. CANOP.^ m. Mida del dragó, ó mida que servia als egipcios pera conèixer la magnitut de las inun- dacions del Niló. Canope, canopo. Canopus, i. || mit. Estrella que *s troba en la part en que '1 timó de la constel-lació de la nau dels argonautas va à en- trar en la aygna. CanopOy canope. Canopus, i. || En- tre 'Is egipcios dèu fals que segons Plutarco era 'I Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano- po. Canope, Boquir, Canopus, i. CANOR Ó CANORO, A. adj. Harmoniós. Ca- noro. Canorus. |I S' aplica als aucells que tenen lo Cíint suau y harmoniós. Canoro. Canorus. CANORAMENT. adv. m. harmoniosament. C\NOVA. f. ant. Panera gran. Cuévano, Cor- bis, is. CANQUE. f. Certa tela dé cotó que 's fobrica en Xina. Canque, Sinensis gossypina tela. CAN8ACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar- se fatigat. Cansancto. Fatigatio, nis, loïiitudo, inis, languor, oris. CANSADAMC.Yr. adv. m. Fatigosament. Can- sadamente, Molestè. CANSADÍSSIMi A. adj. sup. Mòlt cansat. Can- sadisimo. Valde defatigatus. C4NJ(ALADA. f. Li penca del porch salada, y s' aplica espesialmant al greix que 's troba jant à la part interior de la pell de dit animal. ToeinOf lardo. Porcina, suilla, suina caro. G4V3 VL^BEA. m. Qui ven cansalada. Tocine- ro. Allontopola, se. CANSAMENT, m. cansaci. GAXiAH. V. a. Causar Cdnsaci. C'inmr, Fati go» lefaüg), laíso, a^. || in?t. importunar. || Fér p^r- li-er la 8u')^''in?ia J^ la terra p?r lo mMtqne h a p.-olu'iil. Cin>ar, Djh^^o, defalig3, as. NO CANSAR. loC. ant. NO PARAR. C/iVi.^R9E. V. r. Faügarse fénl algana cos* 38 IM CAN DICCIONARI CAN Cansarse, Fatigari, lassari. y Disgustarse de algoni cosa. Cansarse, Taedere, detadaere. ESTAR CANSAT DE ktGt 6 DE ALGUNA COSA. loC. ES- tarne mòlt disgustat. Estar cansado, fastidiado, ahurrido, Odisse. NO CANSARSE, Ó NO HI lA QUE CANSARSE. ÍT. Uelfi Denota que no 's lograrà una cosa per mès medis que s' emplean. Ao hay que cansarse; todo es tra- hajar en vano. Lateres lavare. QUI CANSA ALCANSA. ref. Esplica que 's déu tenir mòlta constància pera lograr lo que *8 necessita. Pobre importuno saea mendrugo , la perfídia mata la caza. Spem importunus extorquet. CANSAT, DA. p. p. Cansado. Fatigatus. || adj. Lo que ha perdut mòlt de la celeritat de sòn movi- ment; yaixí 's diu: bala cansada. Cansado, Tar- dus, remissus, defessus. || Qui respira ab dificul- tat per haver caminat mòlt depresssa ó causa sem- blant. Exhalado. Anhelatus, || Desterrat per havé servit mòlt, com: lletra cansada. Cansado, Obsole- tus. Q Molest. CansadOy pesada, Molestus, impor- tunus. GANSO. f. Composició pera cantarse. Caneion, Carmen, inis, cantio, nis, musa, cantilena, e. || Repetició molesta. Canúnela, Crambe repetita, re- cocta. II ó CHANsó. f. ant. Era una clase de poesia que constava de cinch ó set estrofas enterament iguals en nombre y metro, y s' empleava pera can- tar amors ó alabansas. Canciom, Gantio, onis. TORNAR AR LA MATEIXA CANSÓ. fr. Repetir ímpor- tunament alguna cosa. Yolver d la misma caneion: otra al dicL• Joan de coca: no ha^f olla m tocino: toma su purga: dale bola. Importunè repetere. GANSONEJAR. V. n. Anar ab cansons y batr xillerias. Gastar romanees, tener mucJUii eaméndu^ las. Simulata proferre. GANSONEBi A. m. y f. Qui té mòltas sofiste- rias, escttsas, camàndulad, y s' val de tergiversa- cions. Romancera. Argutè, caliidè verbosus. || m. Llibre que conté vàrias canaona y romansoa. Can- eionero, romaneero. Carminum liber. GANSONETA. f. d. Caneioneiea, eaneioneilla, canciondta. Ganticula, caotíuRcala, », canticulum, i. I La que serveix pera fér dormir à las criatnras. Arrullo. Nenia, «, lallus, lallum, i. CANT. m. La acció y efecte de cantar. Comto. Cantus, sonus, accentus, us. || Poema curi en estil beróich. Canto, Carmen, inis. || Cada una de laa parts en que *s divideixen alguns poémas épichs. Canto. Cantus, us. | ó cbant. Se precisa à vegadaa com sinònim de canso; però tenia un aenlit nèa lat, entrant en esta clase de poeaias lolaa aquellaa que eran própias pera cantadas. Comia, Gaatícum. CANT DE 0R6A ó FIGURAT, mús. Lo que admet en- tre las sis veus del diapasaon altras notas, com corxeras, semicorxeras, etc. Canto de àrgamo ó /I* gurado. Concentus, us. CANT FREQÜENT T MOLEST. ÜRm. V Rcte de caotar ab freqüència. Cantieio. Cantilatio, nia. CANT FLA 6 oaiGoaii. Lo que sols consta de 8i8 veus del diapasson. Canto llano, Simplex cantus. AL CANT DEL GALL. À media noche. Media nocte. II A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can- tus, prima luce. FASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells qnant fàn las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris. CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. CanUS" bk, Cantui aptatus. GANTABMO. m. lXzaro. GÀNTABEO, A. adj. Lo natural ó pertanyent à Cantàbria. Cúntabro. Cantabrus. CANTADA, f. Pessa de música variada de re- citats, arias, un baix y mòltas veus ab acompan- yament de instruments. Cantada, cantata, Cantile- na, SB. CAVITADETA. f. d. Cantadilla. Parva canti- lena. GANTAOORi A. m. y f. cantor. CABITAL. m. pedra, còdol, matací. CANTAE. m. Copia posada en música pera cantarse. Cantor, y cantina pr. Cantus, us, càntic, nis. II V. a. Jugar la veu ab compàs y modulació. CaíUar. Cano, is, canto, as. || poét. Compóndrer ó recitar alguna cosa. Cantar. Carmina pangere, condere, recitaré. [ En lo joch de cartas dir lo punt. Cantar. Conditiones in ludo aperire. Q Des- cubrir un secret. Cantar. Occulta revelaré, arca- num aperire. || nàut. Dir ó prevenir en veu alguna cosa. Cantar. Elata vocequidquam animadvertere. I AVISAR, REFÉNDRER. jj Rut. Afavorir; així 's diu: CANTA bè la fortuna à algú. Cantar, soplar, Aliquid benevertere, accidere. | Recilar versos. Cantar, Cano, is. II S* usa pera repéndrer al orador que no muda de tó. CasUar. Uno spiritu, ac sono vocem ducere. CANTAR DEU GANTAR8. Llibre canóuich dels càn- tichs de Salomó. Cdntico de los ednticos, cantar de los cantares. Ganticum canticorum. CANTAR T FERFiDiAR. ref. coutra 1s impertinents y presumito, que moleatan repetint tot lo que no saben fér. Cantar y porfar. Ad fractam canis. AIXÓÓ AQUUT ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIXÒ SÓN FIOAS DE ALTRE FAMBR« CANTAR DE FLA. fr. Rut. Judicar. Juzgor. Puto, aa. I Confessar francasient. Cantar de plano, Can- dídè, ingenuè confiteri. CANTAR M REFENT. Coiilaf d libro abtcrto. Ex tempore, repentè canere. AiHJÍ CANTA Ó B8TÍ QUI CANTA. loC. fam. DeuOtR que hi ha documents ab que probar lo que *s dia. Carta canta. Teetantor líttene. CÀNTABA. f. Peix de mòlt mal gust. Cdntaro. Cantharus, i. | Vaixell à manera de gerra. Canta» ra, Amphora, ». || Mesura de liquit de la capacitat de una arroba. CéUara. Amphora, m. Vas que usà Racó en lo triumfo de Aaia. Cantarà, Cantbaras, i. I nàut. to eaixó del üanch en la bodega del gàa- guií. Cdtuara. Alveua, i. CAN CATALÀ CAN i»l CANTAKANO. m. Teu presa M ItaliÀ : espé- de de calaixera ó armari ab mòlta calaixos. CantO' rmlf emUarano. Arroarínm, ii. CANTARELLA, f. So mooótono y desagrada- ble en lo cantar, parlar, llegir, etc. Tonillo, son- iomete, eantkio. Ingrata vocis eontentio. | d. ter. €AiiTBaBT. I Repetició molesta é importuna de una maleixa frase. Cantinela, Crambe recocta. CANTASEB. m. Pedrís ó banch en la cuyna pera posar loa canters de aygna. Zafariche, y cail•- unra p. Ar. Hydriarom urnarinm. || Qui tt can- tors. ÀlfarerOy cantartro, Figolns, i. GABITARt, IVA. m. y f. Qni canta à totas horas fora de propòsit. Cantarin, cantarina. Molestns can- lator. D f. La dona que té per profesió cantar en lo toatro. Cantarina, Cantatrix, icis. GANTÀMIDA• f. Mosca verinosa de color vert, y de qualitat acre y corrosiva, que reduhida à pol- vos s' aplica sobre la pell pera fér alsar bombollas. CantdridaSf eubiUo, Cantharis, idis, cantbarida, s. Lo pegat de dits pol vos, y la bombolla que fa. CoMtérida. Cantbaris, idis. | pi. Insecte sens alas de mès de una polsada de 1 arch, negre y ab unas rallas transversals encarnadas. L'oli preparat ab ell s' aplica com vegígatori à las caballerias. Aba- dejo, Meloe majalis. GANTELL. m. Extremitat, cantó, ó vora de al- guna cosa majorment si fà escayres. Canto, Extre- mitas, atis, latus, eris. || L' extrem de algunas co- sas que 's poden partir fàcilment, com cantell de pa, de formatge, etc. Cantero. Extremum f rustum rei . DB CAXTBLL. m. adv. De costat. De canto. Obli- què, transversè. GAHTELLEJAE. v. n. Traballar los cantons de una post ó taula. Cantear. Tabulae extremitates elaboraré, dolare. GAlfTEIXirry DA. adj. Lo que té canteu. Et- fuinado. Angulatns, angularis. GANTENO. m. Peix delicat que va regularment entre las rocas. Se troba entre Gandia y Rodas. Es- taro, hreeho. Scarus, i. CANTEM, m. Vas de terrissa ó metall, estret de boca, ample per la panxa y estret pel peu, ab una nansa ; serveix regularment pera posar ay- gna. Càntaro. Amphora, bydria, se, cantharus, i. y met. Lo licor que cap en un canter. Céntaro. Quantum licoris cantbarus capit. I ter. Mesura de vi de diferent capacitat. Càntaro. Ampbora, m. U Urna en que 's posan sorts per las quintas y elec- cions. Se diu així, perquè antíguament se posa van en un cànter. Càntaro. Urna, situla, se. 1 cÀNTBBS. m. adv. k bots t i baebals. BNTBAB ó BSTAB BN CÍNTEB. fr. Entrar en sort. Entrar ó estar en càntaro ó en euerte. In sortem conjici. II met. Estar proposat per algun erapleo, ó pròxim à conseguirlo. Estar en càntaro, Muneri adipiscendo proximum esse. TANTÀS VBQAIAS vi *L CillTBB i LA FONT QUE *8 TMiicA» é ()UB u iftiTiif n oKixA *ir GOiL, rof. I>e« nota que qui s'exposa mòltas vegadas ix escar mentat ó reb. Cantarillo que mnehas wc^es va à la fuente ó deja el asa ó la frente : tantas veces va el càntaro à la fuente, que algunas se quieln'a 6 se deja el asa ó la frente. Amphora qusò saBpius petit fon- fta, valdè periclitatur. Fontanas quicumque fre- quens petit urceus undas. Vel rèdit ille ansa vel rèdit ore minor. GANTERELLA. f . y CANTEBET. m. d. Cantar ico, cantarillo. Can- tharuUus, i. CANTERILLER. m. cantaber. CANTET.m. d. Cantillo, cantico. Catiuncula, ». CANTI. m. cJLnteb. CANTIGI. m. fam. L*acte de cantar ab fre- qüència. Canticio. Cantilatio, nis. y cíntich. CÀNTICH. m. Composició mètrica pera donar gràcias à Dèu. Càntko. Canticum, hymnus, i. y Qualsevol cant. Càntico. Occentus, us. cíLntich dels cínticbs. gantab dels cantàbs. CANTIL. m. Paratge del fondo del mar, que forma com un esglahó ó vora tallada mès ó ménos à plom. Cantil, Syrtes, is. CANTILENA. f. CANSO. CANTIRIARONS. m. pi. Espècie de barcas ab que pescan los negres de la costa de Goromandel. Cantimarones. Navium genus. CANTIRIPLOIIA• f. Eyna de coure, estany, plata ó llauna en figura de garrafa pera refrescar la aygua. Cantimplora. Lagena, e. y Màquina hi- dràulica de un canó encorvat ab dos brassos desi- guals, que posats en la aygua ó licor lo xuchi per rahó del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y *1 Uansa pel bras mès llarcb. Cantimplora. Trúms, i, sipho, nis, hydraula, se. y Ferro que 's posa en la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora. Ferrum antiqnum epbippii. FÉB LA cantimploba. fr. fam. Fér lo ploricó, pon- derar misèria pera móurer à compassió. Hacer la guaya. Planctum agere; queri, plangere. CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont se guarda *1 vi per la casa. Cantina. Cella, sb, spe- eus, us. y Espècie de taberna ó bodegó en los qua^ tels dels soldats. Cantina. Caupona, m. y pi. Doi caixons petits ab sas tapas, units ab dos corretjas amplas cubertas de cuyro; té sas divisions pera portar provisions en los viatges. Cantinas. Càpsu- la, ®. CANTDfEE, A. m. y f. Qui cuyda de la canti- na. Cantinero. Celi» vinariae prepositus; promus, condus, i. CANTnUET. m. d. cantbbbt. CANTITAT. f. qüattitat. CANTÓ. m. L* àngul exterior de un edifici, üf- quinay canton. Angulus, i, ancon, onis; angnlare vi«e raput. y Extrem, racó, punta de alguna cos4| com de camp, de casa, de matalàs. Çomijal, km* gulus, i. CANTON» m. ant. cant^, 292 CAN DiCGlONARI CAN CANTONS »EL BxÉftciT. ant. FlaDchs, costat del exèrcit. Fiances del ejército. Exercitús latera, cor- nua. CANTONADA, f. auDi. Esquifia, esquinazo. An- giilus, i, ancon, onís. GIRAR LA CANTONADA, fr. Girar de camí eixint dff un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina. y'm angulam pnetergredi. GANTONAT, DA. adj. ant. catrat. GANTONERA. f. Pessa de metall pera subjec- tar los ànguls de las pessas de fusta, com taulas, escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. || raco- NERA. CANTOR, A. m. y f. Qui té per ofici cantar. Cantor, Cantor, modulator, oris, psaltes, se. J Qui canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, «. CANTÚRIA. f. Cant de miüsica. Canturia, Can- tus, us. II Lo modo y ayre de cantarse las compo- sicions musicals. Canturia, Canendi modus, ordo. II La capella de música de algnnas iglésias. Capi- lla de música. Musicorum cborus. CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells. Canoso. Canosus. || Cada una de las casetas que fàn las abellas en las bre^as. Celdilla, Cella, cellula, se. II CANÓ. I. CABIUZIR. V. n. ant. Tornarse blanch de ca- bells. Encanecer, Incanesco, albesco, is, canum fíeri. CANXALÀOUA. f. Planta de Amèrica, mòlt semblant à la centaura menor. Cancha lagua. Plan- ta sic dicta. CANY. m. ant. canonada. 1. CABíYA. f. Planta mòlt coneguda que 's cria en los paratges humits. Cana. Arundo, inis, canna, le. U ant. Lo moll del os. Tuétano, Medulla, meduUu- la, ae. II La cama del blat, del moresch y sem- blants. Cana. Culmus, i. Q Espècie de jonch de Amèrica que serveix pera bastó. Cana, Jnncus, i, arundo, inis. y La de la freixura y del pulmó, ca- nó DE LA FBBixuRA. || mús. Lo canonet de canya ò metall, en que està la llengüeta del baixo y altres instruments de boca. Estrangul, pipa, cana, Tube insufilandee lingua. || nàut. La part de la àncora desde la creu fins à la anella. Cana, asta, Ancbo- rse asta. | nàut. Manuella de fusta ó de ferro asse- gurada ab un pern pera girar lo timó. Cana, Cla- vi, timonis , gubernaculi manubrium. | La pari mes prima, llarga y rodona del rem. Caüa, Remi corpus. II Lo tros ó extensió forrada en las escolas y amuras pel extrem, en que estan fermas en Ica punys de las velas. Caüa, Pars manicata funia é velis pendentis. || Enlasfàbricasdecriatallóvidre, canó de ferro, ab V extrem del qual se pren la porció de pasta necessària, y per sòn vuyt se bufa pera donar la forma corresponent à la pessa que 's vól fèr. Cana, Tubns ad vasa vitrea conficienda. | Canonet de palla, fusta ó metall pera xuclar ó béo- rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I En- tre boters canó de canya pera inflar los btU bu- fant. Cana, Tubns ad utres inflandos. || Entre can- terers ó gerrers tros de canya partida de Ilarch k llarch, que aplican pera unir la pessa que trauhen. Cana. Arundinis fmstulum quo fignli utuntor. | Entre pescadors la que serveix pera pescar, y co- munment se compon de un cert número de ellas Uigadas entre sí. Cana de pescar, vara, y rahiza la punta ahont se lliga '1 llinyol. Arundo pisca- toria. II arq. Lo cos de la columna entre la basa y'l capitell. Caiia. Columnse scapus, corpus. || pi. Fes- tas ó joch de à caball que la noblesa acostumava fèr, peleant en vàiias quadrillas ab canyas, de las que 's resguarda van ab las adargas. Canas, fiesta ó juego de canas. Cannis pugnantíum etpiestris ludis. CANTA BORDA. CANTOTA. CANTA DE EscoMBRAS. Espècic dc bruch de que se'n fàn escombras. Escobilla, aldiza. Erix, icis. CANTA DOLSA ó DE SUCRE. Canya sòlida, que ex- premuda trau un such de que se'n fa sucre. Caiia dulce ó de aiúcar, canamie/. Dulcis canna. CANTA PRIMA. Canuccla, Cannula, s. ARRIAR LA CANTA. fr. uàut. Dcixal•la en completa llibertat pera que seguesca Ms moviments que li fà fèr la pala del timó, impel-Iida pels cops del mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li- berum relinquere. DRETA LA CANTA ! uàut. Ycu ab que's mana al ti- moner que pos^ la canya del timó al raitj ó en la direcció de la quilla. Derecha la cana! Gubernacu- lum ad viam. ESTAR SECH, MAGRE, FLACH Ó PRIM COM UNA CANTA. fr. Se diu del que està mòlt magre. Estar como un naipe. Gracillimum esse. QUI TÉ CANTAS PÀ FLAÜTAS. loC. prOV. QUI TÉ TIONS FÀ ESTELLAS. MATAR AB CANTAS. fr. Ferir ab canyas punxagu- das à modo de sagetas. Suplici usat entre 1s mo- ros. Acanaverear, Acutis cannis confodere, inter- ficere. CANTADA, f. Cop de canya. Canazo, canave- razo. Cannse, ictus. CANYAFERA Ó CANTAFERLA. f. Planta silvestre semblant à la canya comuna; las fui las y llavors com la del fonoll. Canaheja, cnnerín, caiia^ reja, férula. Narthecia, «, narthex, cis. CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent ó semblant à la canyafera. Peruldeeo, Ferulaceus. CANTAFtarOL. m. y CANTAFtaTOLA. f. Arbre de Amèrica, ab las fnllas de un vert mòlt llustrós, y la flor groga de olor agradable. Canafistola ó canafistula. Cassia fistularis. II Lo fruyt de dit arbre. Es una tavella rodona y forta, de dos fins à cinch pams: la molsa es purgant. Caiia fistula. Cassia, fistola, ísí. CÀNTAM. m. ant. cInem. CANTAMÀS. m. ant. Drap de estopa del cà- nem. Cahamazo. Tela cannabina vilior. || Drap clar de cànem sobre que's broda ab seda ó llana de co- lors, y serveix pera sabatas, tapets de taula etc. CAN GkUlL TaBbé •* iiimfinn així desprès de brodat. Cano- mmzo. GÉDnabinvm texlum operepbryipo elabo- rando. | ant. estopa. GAIITAIIEL• f. CANTI DOLSA. GANTAMÓ. m. Llavor de cànem. Canaman. Cannabise semen. CANTAR, m. Lloch plantat de canyas. Cano- veral, eaíiar, canisar, CMizal. Anuidífer, canne- tum, amndinetam. i. GANTAYERA Ó GAmrAXnTLA. f. Espècie de canya prima qiie*s cria en paratges humits. Ca- nmftra, zwrrizo. Silvestris canna. CANYELLA, f. La segona pell de nn arbre del mateix nom, que's fà en las islas orientals, de co- lor roig groguench, de olor y sabor mòlt aroma- tich y agradable. Canela. Cinnamomam, cinna- mnm, i, cassia, «. || La part anterior de la cama desde'l genoll fins al peu. Canilla, tibia, Radius, ii, tíbia, s. I anat. L' os desdel colze fins à la mr. nyeca. Canilla, cúbito. Radius, cubitus, i. || L* ar- bre que fà la canyella. Canelan, drbol de la eanela, Cannellifera arbor. GAMTKLLA BLANCA. La escorsa del Winter, arbre de la Amèrica meridional y de las Antillas; ser- veix de condiment, y té una propietat mòlt enèr- gica. En la Amèrica la emplean contra V escorbu- ti, y entra en la composició de varis preparatius farmacéutichs. Canela blanca, faUa corteja de Win- ter. Winterania canella, canella alba; cortex win- teranus spnrius. CANTELLA DB CANÓ. CANTAFÍSTOLA. CANYELÓ. m. caramel-lo. 2. || fam. L' extrem dels ramals de las deixuplinas. Cana/oN. Flagel•li extrema contorta et duriora. GÀNYEM. m. ant. cànem. CANYER. m. cantar. CANYET. m. ter. Lloch ahont se llansan las rossas ó animals morts. Buitrera, muladar. Ole- tnm, i. vÉSTEN AL cantet. fr. mot. fam. ter. ab que's despedeix à algú ab mal modo. Vetc al rollo. Abi in malam crucem. GANYETA. f. d. Caniia, canilla, eantiela. Can- nuela, se. CANYETILLO. m. Fil de or ó de plata en for- ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam tubuli ínstructa. GANYte. m. Teixit de canyas y cordill pera secar figas y altras f ruytas, y criar cuchs de seda. Coàtzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com- ptgo. I pi. Lo dels carros. Adrale9. Yallum currus crebris sudibus contextum. || cantota. CANYIULA. adj. Qui està mòlt flach ó dèbil- Canijo, agostizo, desmirriado, releco, bacalao, dit' vaido, poquito, hétieo, ekupado. Languidns, macer* GANYÓ. m. ant. clavagubba. Q ter. gabgahe- iLA. 1. 1 ter. De paper, paperina. || Lo que en la gayta gallega ó sach de gemech fa '1 baix. Ranca tistula. I canó. CAP 291 CANYOMERy A» adj. s* aplica à Ita embarca- cions que nvntan algun canó. Cananero. Rellico tormento armatus. GANYOTA, f. Canya borda, Carrizo, canola, jmca, cisca. Carex, icis. LO lloch ahont se cria. CarrizaL Carectum, i. GANZ. m. ant. cant. CAOBA. f. Arbre gran de las Indias, de fusta so- lida y llustrosa, de color castany mès ó mènos clar. Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai- xeras, llits etc. Caoba, caobana. Caoba, e, indica arbor. {{ La mateixa fusta. Caoba. Caoba, 8B. CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi hagué abans de la creació. Caos. Cahos, i, mas- sa ae. || Confusió, desorde...Ciios. Perturbatio, con- fusió, nis. GAP. adj. Ningú. Singuno, Nullus. || m. La part superior del cos. Cabeza. Caput, sinciput, itis. || Cada persona. Cabeza. Persona, ae. || Superior en alguna corporació ó comunitat. Cabeza. Caput, itis, princeps, ipis, prseses, idis. y Lo principal de alguna societat. 6efe, caporal, caudillo. Dux, cis. II Lo principi ó extrem de alguna cosa respecte de la seva llargària. Extremo, cabeza. Caput, itis. U Capacitat, talent, disposició. Cabeza. Ratio, nis, judicium, ii. II Conducta, enteniment, judici. C4i- beza. Mens , is, judicium , ii. || Motllo de fusta que usan los perruquers pera traballar los penti- nats. Fraustina. Forma, ». || ant. capítol. || La planxeta de llauna ó llautó que's posa al extrem del cordó, tireta, etc. Herrete. Ferreus contus, fer- reta cuspis. || V extrem del carrer. Salida, cabo. Extremitas, atis. || Termini ó conclusió de alguna cosa. Pin. Finis, is, terminus, i. jj Cada bri ó cama del fil retort. Cabo, hebra. Filuro, i. Q nàut. Tros de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. || geog. Montanya ó terra elevada que entra en la mar. Cabo. Promontorium, ii. || ter. res. || Lo cim de alguna altura. Cima, sumidad. Cacumen, cul- men, inis. || Part principal de la taoh quant se juntan vàrias personas. Cabecera. Primus locus, sedes. || En los rams de fil ó madeixas lo principi. Cabo. Filum, i. || prep. Envers. Udcia. Yersus. || pi. nàut. Las parts principals que forman ï es- queleto de un buch, com són quilla, codaste, roda, codernas etc. Cabeza. Prscípua navis membra. || nàut. Los extrems, ó la popay la proa deia nan. Ca- bezas. Capità navis. || pi. Las vàrias espècies que's tocan en un assumpte. Cabos. Capità , membra. CAP k cap. m. adv. Un ab altre. De persona d persona, de silla d silla, mano d mano, cuerpo d cuerpo, uno d uno. Viritie, vir cum viro. CAP AIXALABRAT, ATOLONDRAT Ó ALBOROTAT. Sub- jecte aíxalabrat. Tolondro, tolondron, fargallon. Turbatus, inconsultus. CAP À MAR. Alguns ho entenen solament per do- nar vela à popa estant à la capa à fi de presentar bè la proa à la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma- re prora. 191 CAP raCCIONARI GAP ckf k Mü.TT. m. adT. Bdeia arrik•, Snraam. CAF BOIG. Qui obra inconsíderadameiit. Cüiquilu- tio, alegre de cascos, Ventosum cerebniin. CAP DE ANT. L* ofici quo's Celebra per algun di- funt lo dia que fà V any de la seva mort. Cahe ée a»o. Anniversarium, ii, annu» eicequie. Q Los pri- mers dias del any; y així se sól dir: cap di ant, lo primer dia. Ano nuew. Calends januarii. CAP DE ASE. f. Planta olorosa semblant al espí- gol ab las flors blavas en forma de espiga. Con- hieso, amaranto, for del amar, moco de pavo. La- vandula slboDcas. Q iuliola. CAP DE BAifDo. Qoi alsa partidas de gent armada y las dirigeix. Cabeeilla, caheza de partido, de hemdo, euadrillero. Factjonis, dux, princeps. CAP DE BESTIAR. Quadrúpedo de la espècie do- mèstica, com bou, etc. Mes, eaheza de ganado, Pe- cus, udis. CAP DE BOU. Qui '1 tè mòlt gros. Caheza de two, cabezudo. Capito, nis. | Tossut. Cahezudo. Perti- nax. I Peix. jcliola. || ter. cullbbbta. t. CAP DE BUBBo. met. Tonto, ximple. Badea, «'E ó i LA OLLA. fr. met. fam. Obstinarse algú en sòn dictamen e'rróneo. Meter la eabeza en un puchero, Pertinaciter et obstinatè errorem sustinere. Fl'GIB DEL CAP. fr. ANABSEN DE LA MBMÓBU. ji'gíbseho à cap t cbeu. fr. met. Denota lo poch que s' aprecia alguna cosa. Echar ú pares jf d na- nes, Nihili facere. LLiGAB CAPS. fr. met. Combinar las circunstàn- cias de sòn discurs ó de qualsevol assumpto. Alar ajuntar partes ó cabos. Rem ad precipua capità revocaré. LLiGAB LO CAP. fr. Peutiuar y lligar los cabells. Alar, componer, recoger el cabello, Capillos in no- dum colligere. MENJAB soBBB \ CAP DE vs TiNTós. fr. tenir mòl- ta gana, no sèr llemench ni escrupulós en lo men- jar. Comer sobre la eabeza de «n tinoso. Lancem sordidam fames non respicit. HÈS VAL SÉB CAP DE LLIÍS QUE CCA DE AVESTBts. ref. MBS VAL SÉB CAP DE ABENGADA, ETC. MÉTBEB i Hu LO CAP ENTORN, fr. met. Eutabanar- lo de cap, poaarli al cap alguna idea ó projecte disbaratat. Hacerle perder la chaveta, ponerle en el magin, ponerle en rueL•, Caput perturbare. MÓUBEB Ó BBMENAB LO CAP JA i UN COSTAT, JA i l'altbb. fr. Cabuear; menear, morer la eabeza. No- to, as, caput motare. NO PODEBSB TBÀUBEB DEL CAP ALGUNA COSA. fr. met. fam. Pensar, contínuament en alguna cosa que causa pena. So poderse quitar de la eabeza, no kaber quien quite alguna cosa de la eabeza. Quid- piam ex animo exurí non posse. NO SABEB PEB QUIN CAP COMBNSAB. fr. DubtBT 60 lo comensament de alguna cosa. Ao saber por don- de comenzar. In re aliqua haerere ; aquam in aliqna causa alicui harere. NO TENiB CAP NI CENTENEB. fr. Estar una cosa tant intrincada, que no se li troba medi pera po- saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem ínex- tricabilem esse. NO TENiB CAP NI PEUS. fr. Estar una cosa mòlt confusa sens orde ni concert, yo tener 6 no llevar ptVs ni eabeza, Nec caput, nec pedes. OBBIB ó BÓMPBEB LO CAP 1 ALGÚ. fr. Ferlí UO trench ó ferida. Descalabrar, abrir la eabeza, Ca- put fíndere, frangere. || met. Molestar ab crits ó instancias. Quebrar, ó romper la eabeza ó los cas- cos, Caput obtundere, importunis contentíonibus atterere. PASSABLI Ó CÓBBEBLl i ALGt^ ALGUNA COSA PEL CAP. fr. met. Oferírseli à la imaginació. Pasarle d algu- na alguna cosa por la cobeza, ponérsele en la eabe- za, Oecurro is, aliquid in menlem venire, in ani- mum aliquid accidere. PELAT ó BAPAT DE CAP. Quí té 'Is cabells talUts mòlt arrant. Baido de eabeza, Homo capite rasus. PEB CAP. fr. Per cada individuo. Por C4ibeza. Per singula capità. PEB CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega- ció ó impossibilitat de alguna cosa. Por nín^tiii ter- mino ò estilo ó medio, de ningun modo, por m'n^iiii cabo, Minimè nnquam, nullatenus, nulla ratione» nullo modo. pftBDBEB LO CAP. fr. met. Morir violentment. Fpt- der la eabeza, Emori. I Tomarse boig. Volveru lo- co, enloquecer. Mentis impotensfieri. PEL CAP MÉS BAIX. m. adv. Al mónoa. A lo, per lo ó cuanda ménos, Minimum; ad, ut mínimum, ad minus. POBTABLA DE CAP. fr. met. Tenir tramada ab dis- simulo la execució de alguna cosa. Llevaria hecka- Rem prsmeditatam exequi. POSABLI i ALGÚ AL CAP ALGUNA COSA. fr. BWl. P^ CAP UTAU. CAP Ml mdirlg. Mtltr n }a taktza. Allins animo alíquíd \fat, illa mcDle repoaere. mil LO CAF. fr. fam. ab qae algií aiwegnra al- puroxa; y aíxi 's diu: posaria'l cap, que no es ma TM dihen. Pomt la eabeza. Motí; capile meo ]ttt* sia aliler rea fe babeal. mftiisi iL CAP ALGCNA COSA. fr. mel. 4fimiarse tisúa dictamen perseverant en ell ab obstinació. bitjínelt úvnonla cahtza atgma cota. Animo Imciler ailbsrere. Mui soiKE 'l cap ALGcnA coeA. fr. Demostra 1 nptcte y reverència ab que 's reben las cédulas, Ic^MlTOS reals, etc. Helaíóricameol manifcsla Tipreci que's la de alguna cosa. Poiter algana MM totrt la tttbeza. Snmmnin honorem erga rem diqaani sigoia utendere. POSAK V\ CAP COM Cl TAIAL Ú COU TIES (fCABTANS. fr. oel. AHirdir, aíolondrar. Consterno, as, convi- lüt raput obtandere. KJAiM.Y AL CAP. fr. mel. Denota la perturbaciú Ccansan los vapors forts de algnna cosa. con) labaco, etc. ^Hbiru d ta cahtza, tahWn tl Au- ■a^IacArnmita, y niírir d jtraliVar dit del vi bo. Sm$ns bebelare, caput lorpore gravarí. gii íakata, l cap se ckata. ref. Aconsella '1 ■ill rnydado ^e 's déu leoir en escullir y mudar bqoe's possebeix. QttUn h'm lirnt y mal ticogf, ftrwttl^Mt lemfia no ic CNo/r. Por bvitar mas ■linUa, urnÓM nt lúmpo ritnto. Qui bona cum !■■!, mala diligil, ille malomm. (Jnidquid con- Üpril, on Uc«nte fera). HuaucAP. h. Flaqnejar 6 torbarse 'Is scn- ito. 9mM»ínf. Yerliginem pati; Terti^iue labo- nn. I lòarerlo k una part y altra en senyal de Mpf alguna cosa. Caiectar. Abnao, renoo, is. || WL Depreciar aignna cosa. Torrfr (o cabtia. Ali- . __f6i coDlemnere. nnuo Ds GAP DE NAS. fr. mel. Rastrejar, pre- laír ó enléadrer lo qae altre vòl executar. IIu- Mr, alrr, iareula aarir. Redoleo, es, aobodo- >, nr.aris. * MacAPDi da:isa. fr. met. Sit lo principal de dpe negoci mal gobernat. Cutor fa dama, ter tl ■t à el iwào de la baila. Choriplifcum agere. tl ctp DiL DOL. fr. met. Assistir à algun fune- nlcan i parent mès pròxim del difunt. Hacrr tl imk. Jostis, funeri pncesse. a BO tÉ Al CAP gtE S' HO POSE ALS PEES. lOC. km. Dòu Ji enténdrer que algú di[a IN CAP ROIG. fr. met. temb lo cap di ca- TIRA pel cap giIE VtLLES, Ú QÜE TlftE PEL CAP QVK VILLA. loC. TIRAR lARKA. TiRARSE DE CAP i LA ATQCA. fr. met. fum. Empén- drer atrevidamenl aignna cosa perillosa 6 mAlt difícil. Ethar el peeho al agaa. In discrímen sese commitlere. trIubeh CAP. fr. met. Sér a propòsit ó venir al cas. I>ntr dl coio. Ad rem facere, esse, perlinere. TBÀtRiR DEL CAP. fr. met. Diüstiadir. Qtiitar dt la eabtza, roer ò qaiur del tatco. Dissuadeo, es; à senten tia removere. TaiuREH DE SÓN CAP. fr. mot. Inventar ó idear algana cosa. Saear de tu cahtza. Proprio Harle in- venire. tríuber lo cap. fr. met. fam. Deixarse vénrer en aignna pari, com en lo balcó, Gneslra, elc. Aiomorit, atomar la rahtza. Apparere, sese oslen- dere. |{ Deíxarse véurer lo que bavia estat ocnll per algun lemps. Sarar la eabtza. Rem primnm prodire, apparere. I met. Manifestar desitj de al- guna co.sa. .S'nrnr ía rnüf^a. Aliquidappelere, in- biare. I met. Alrevirse à dir ó fér alguna cosa 'I qui estava bumillal 6 abatut. Saciir las pits dt lat alforjai. Timidilatemabjicere.audaciorem evadere. TRÀtBER Lu CAP del fil. fr. met. Averíguar ab móltas diligéncias l' origen 6 causa de alguna co- sa. Saear la pua al trompo. Rera difficilem expli- caré, aperire. TRENCAR LO CAP. fr. met. obrir lo cap. 1. Q fr* mel. AMOHi:k cap. fr. mot. obrir lo cap. 2. l'Mpi.iR LO CAP i)K VKNT. fr. Hiet. Adiilar» onvan^i" xcr í'l algií- Ufnarf henchir la caheza de riento. Adiilarí, aH^Mitari. VKMR k CAP. fr. mol. mai)i;rar in tvnor. XAFAR i.o CAP. fr. mot. Humiliar la supèrbia de algii. Ourhrantar la caheza, Amlaciam frangore, oaput ooiitororOf (|uatoro. CAPAt f. Pow, |iallium, íi. mantollum, i. || La (|no*s posa solnn aítras (*osas pora oubrirlas, com, lo Kuix, oolor, kirnis on las |Hirots, qiiadros, otc Capa, mano, camisa, Togumontum, i, crusta, ai. Q La do roll s^ns valona. Fcrrei^uclo, Larorna,®, pal- líum, íi. II La do or on las minas. Àlutacion, manta. Al n ta I lo, nis. || l.a do caputxa, dallarà: a. Penu la- ta rhlamys lao•rna, || Dit do alguna cosa quo s' oxton sobn» altra com: capa do torra. Capa, lecho^ tontiada, Togumontum, i. || La pon'iò do guisat ca- lent quo's posa sobrt» altra |H*ra comunícarli 1 ca- lor. Cama, capa, Cibí condíti crusia* inductoo, su- |H«r.«|)osita\ II La crosta quo la composició do fari- na« ous Imtuts y sucn« forma on los pous. llongua do |H)rcb ) allras cosís somblanis. quant so gui- san. Baréilla, Crusta . a\ J Lo liany do sucro y amido ab quo's cubroixon los boscuxts y altras|)as- tus. .Ucor.M. Satvharí ot amxli crustuhim. || Lo tol qnoV forma on la suporticio dols Uquits. .Viifii, rr- la, lama, flor, capa, Spuma, a\ liquorum cromor. jl mot. Lo pivtoxt do quo's val algü pi'ra amagar lo li do alguna cikwi. Capa, pretexto, sacolor, soca- pa, IViOloxlum, i, sjhvíos. oi. [ L' oncubrimont de ali^una iHtsa. y així *s diu: capa do Dadrt^. Capti, alcaMucte, t>(Yultator« ivlalor, oris. i naut. Nom quoN dóna gonoralmont a la dispiv^icio do la nau quo tivtiautM' ou la mar. x no faltant vonl. no va. \\ quotU quasi parada. Aquesta maniobra *s fa per oonxonkMU'ia, com |vra^uar\lar lo dia o ahni em- IvirxNJicio. o b^ piT proiMsio. i\mi pt'r aguantar un tom|vniL Cxipa, Naxis cursús rotardatis. ; naul. lA xola principal quo xa on V arbrt^ dol mitj, que os la ms^or. Cap.;, mayiT. Volum majus. ^ Kn sa ai\v|vio ivuui to xarias av^licacions a ü-nUv x així s diu: i vrv dol limo. do fi^^madura. de quitrà, eïc. quo s<>n tnv^^ do draps onqui:r!inals. otc. ab quo's cubreixon x gujirvUn do U intemp'rioaUnns ob;*vtcs. TiJ^i, Oi^ïx-uíum. ob:uramon!um. teiu- monfum. i. \ ivnv li^-av.Sojiou^ quo a mi^s dol fio«e doiu al capi;a do uwa «au I qui la carr^ca. x os K» 5 p**r ivut on la mxojTIcío de imN^uío*. x do !• ivr ^viil o:t *A do *.as liui:as. (^\l^^ í*¥*>-í''"*. M«- ru>s'«* ;;:;*.. i Vn'.iv t;i:\i;*U rs ,ic .ar.'|\(:us !»^ :or^ *Vr «VI.!»» »;ï'.os p^vísaj^^bre dol a^ívxi. i^tjw. Tor- i ■, i> v-aïv juna* I x pus , v\rx v\x\sKrix>ai%i o ia«:\\. La ques ^w^Ri hi arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres actes capitulars. Capa magna ó c^msistarial. Epis- coporum solemne pallium. CAPA DE LA ROTXA. La CEmísa del capoll. Caàarzo. Bombycis folliculi exlerias textum. CAPA DE COR. La que*s posan los prebendals pera assistir en lo cor als divins oficis. Capa dt coro. Trabea, so, sacrum pallium. CAPA DEL CEL. met. Lo mateix cel dit així perquè cubreix tolas las cosas. Capa del cielo, Coelum, i. CAPA DE RET. Tcla fina de IH y cotó, de la que s(»len forse sobrepellissos los canonges, etc. Capa de rey, Subtilissima tela. CAPA PLrviAL. La que usan los prelats y 'Is qne fan de prosleen las vespres, professonsy altres a(v los dol cuito diví. Capa pluvial, Pluviale, is, plu- vialo pallium. AGUANTAR LA CAPA. fc. met. fam. Fór de arcabot. AXcauhetear, Lenocínor, eris. AGUANTARSE k LA CAPA. fr. nàut. SuplÍF Ó Pessis- tir un temporal, mantenintse tol lo possible en las posicions de capa, ó sens girar la popa al veoL Aguantane d la capa, captar. Quieta navi perma- noro. ANAR DE CAPA CATGUDA. fr. met. fam. Anar en de- cadència en los béns, fortuna ó salat. Andar ó ir de capa caida, A pristina fortuna decidere; adversa ui i valetudine. RARCO k LA CAPA, VARIXER A LA HAMICA. rcf. ab que *Is mariners donan à entóndrer qne posada la ombairació à la capa, no hi ha res que fér; ni h ptv^ició y aparells abque se sosté ofereneo giaiii cuydados quo són indispensables en altras cirmos- tàncias. Barco d la capa, marinera en, !a hamaeé. Ouiota navis sí^Uicitudine nantas solx'et., DR CAPA T ESPASA, oxp. De coDsideracíó, de im- portància ó entitat. De tomo y ïomo, Magni momeD- ti pi^ndoris. DEFENSAR À CAPA T ESPASA, ft. Defeosar i algú é alguna ci^sa ab lot empenxo ó osfors. Defenierút§r p\\ y tspada. Tot is xiribus, xiris equisqne defen- dore. Fil^t CAPA. posAisE i LA CAPA. fr. uàul. AmuTar lo timó a la Ivanda. disposar las velas de modo qne *1 buixM s' a^uaoïe ab la proa à la mar, ó preoga la mar per la amura. Bactr capa. ponerse ò esperar d la capa. Instructis x-elis navem retinere. rri IN i c&pA VAL TALLADA, ff. met. üun. Gmb- Pi^ndrer algun neg>r:^. fe^j. Rem utrinque malècoB- pi^nenp. üi iRrií \ TF^ENSiR LA CiPi. fr. dmI. fam. De- fensar la bis:Dda i> dM. Ouéricr, iefendrr Im rt- pa. Rem sTsini defenitoTY. lueri. iiAxsií i ^ -..i?!, fr. mel. fam. Deiurfai càmtr \yT.\ c^rxr x\> LK<^:^ris. ftrnríkir .'« r«jpa. fallio M* oxjwiire. >i \NTCNnL<« i M CAPA. fr. met. Estareu ofcoen*- OA^ ospmat ccasvfirn Kxrar algara cosa. EtUr é GAP amié la capa. Tempns rey faciendac observaré; pelaré rei gerends opportnnitaleiD. Q nàut. Dis- ptfiu* las velas de nna embarcació, de manera que OBÍne mòlt poch 6 no gens. Estar ó ponerse 6 es- ftnr à la capa. Vela remittere, cursum retardaré. rA:»UAi LI €AFA. ff. met. fam. Eixir de casa ns tenir altre objecte que divertirse passejant. futur la capa. E domo per otiam exire; per olinm teabulare. gri TÉ ciPA DE TOT s' ESCJLPA. ref. Denota que a^U qoe lé diners ó valiment de tot s escapa. tàn tieme capa, de todo se escapa. Arte sua dives MBm quisque ambulat orbem. nuí Lk CAPA. loc. met. S' usa quant s' óu una tUgeració mòlt gran. Mebaja, compadre, y lleva- tétlugalga.. Paulo, lantisper minue. THAI LA CAPA AL Toio. fr. met. fam. Aventurarse i algun dany pera evitarne altre de major, ó conse- |iir algun fi. Eehar la capa al toro. Aleam jàcere; JKtuue se commitere. || Pérdrer la ver^'onya y arriicarho tot. tehar la capa al toro. Pudorem di- ■ttere; pudoris cancellos praetergredi. níüiBS LA5 CAPAS NETAS. fr. met. fam. Eixir lèttdany ó pèrdua de algun negoci. Sacar el ca- MIo, salir hien librado. Feliciter, prosperè rem GAFA. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto- lÍM, la fusta del qual per sa apreciable qualitat iaMcorrarse, es excel-lent pera fondos de bar- Vk Capd. Arbor sic dida. A. adj. sup. Capacísimo. Ca- os. GAMOTAT. f. L' àmbit, cspay ó extensió de a^BUich. Capacidad. Capacilas, atis, amplitudo, I Talent, intel-ligéncia, comprebensió. Capa- Captns, us, ingcníum, ii, mentis vires. || èfiM pera alguna cosa. Capacidad. Capacilas, lÜL CAFAOiA- f. Lo que cap dins de la capa. Capa- fcQnod pallinm capit. || caiotada. || Cop de capa. Ufsfiò. Pallii ictus. CAPADOGI, A. adj. Lo natural y cos» de Capa- te. Capadocw, Cappadox, ocis, cappadocius. ii. CAFADOK, A. m. y f. Qui te per ofici lo ca- fÈfCapadar^ castrador, sanador. Castrator, oris. Ctf ADUBA. f. Capament, la obra de capar. Cifsim'a. Castratio, nis. J Lo sen\al que qu..Mla éaptéi de capat. Capadura. Castratio, eviratio, M.|Los mateixos testículs Uevats. Capadura. lueti tesUculí. CAPALTAST. adv. t. Al últim Ifmps de la Me, prop de la nit. Al antjrhecer, d boca de ro- llfa sokelarde. Ad sub vesperum; appetente nuc- li^ post solis occasum. iCAPANA 6 GAFANNA. f. ant. caíaxta. /WPAB. V. a. Stnar, tàarer ó ínutili^ar Iom MÍEBb al aDÍottl, deMp'^Nhabil pera la ge- Caatrar. Cmïwtf' m» m a.Aflli ""mm CATALÀ. GAP 199 algunas orde« regulars lo senyal del temps de aprobació pera distingir als novicis. Caparon. Ca- paro, nis. GAPARRADA. Cop de cap. Cabezada, testarà- da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to- pada, topetada. Capiti ictus. Q met. Acció de pocb judici ó dessesperada. Cabezada. Imprudens fac- tura. GAFARRÀS. m. aum. Cap gran y despropor- cionat. Cabezorro. Capul grande. || met. Se diu del bomc de mòlta capacitat. Erudito. Sapiens, tis. CAPARRÓ, m. de Capet ó cap petit. Cabeztula, cabezilla. Capitulum, i. || met. Home de poch ju- dici. Cabezuela. Yanum, vacuum caput. CAPARRONADA. f. capaiiada. GAPARRONET. m. d. GAPAiió. CAPARRÓS, m. y CAPARR088A. f. Sal neutra, mineral, con- gregada de una aygua verda que deslil-lan las mi- nas de coure: n' hi ha de blancas, verda, blava y de artificial, que*s fa de certa aygua que té mòlt de verdet. Caparrosa. acije, aceche. Chalcanthum, í; ferri vitriolum. CAPARRUT, DA. adj. Cappritxós, tussut. Ca- pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti- nax. CAPAR80N. m. La coberta que's posa al ca- ball pera cubrir la sella y guarniments. Capara- zon. Sti-agulum, operimentum, i. CAPÀ0, SA. adj. Lo que lé àmbit ò espay pera contenir en sí alguna cosa. Capaz. Capax. || Gran, espayós. Capaz. Amplus, spaliosus. || met. Apte, à propòsit, suficient, Capaz. Aptus, iduneus, dig- nus. II met. Home de talent é instrucció. Capaz, hóhtl, talentoso. Uoctus, erudílus. || Se diu de al- gú en orde à las qualitats que rrqnereixen las Ueys; y així à diu: lo l)0Íg no es capís de fér tes- tament. Capaz. Poti'slateni, facullatiMn liabens. FÉRSE cAPÀs DE ALGUNA COSA. fr. Enterarseu. Ua- cerse capaz de alguna cosa. ' Aem cugno0cere, per- cipere. CAPA8SA. f. aum. Capoton. Magnum palliuin. CAPAT, DA. p. p. Castrat. Capado, Castratus, CAPATÀS. Lo qui t<' à sòn càrrech cert núme- ro de gent [xt algun tiaball. Mayoral, manijero, capataz. Caput, itis, pnf*fR• ni. Lo qui fà sorts ab la capa al toro. Cúpemdor, Taunis pallico eludens. CAPEL. m. Barret. Somkrero, Galenis, pileus, pileum. i. GAPELO» m. Lo sombrero hermell que portu per insígnia de la sua dignitat los cardenals de la santa iglésia romana. Capelo. Plleus, I, cardinalum insignia. jj La mateixa dignitat de cardenal; y així *s diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina- lita dignitas. || Cert dret que antiguament percibia *1 bisbe del estat ecclesiàstich. Capelo. Stipendii genus, quod olim episcopis à clericis pendebatur. CAPELL, m. Pessa de tela, que*s posa per abrich al cap de las criatnras desde que naixen. Capilh. Calantica, ffi,capidulum, i. || Vestidura de tela blanca que*s posa à las críaturas acabadas de batejar. Capilh. Capidulum, i. || Tros de badana ó córdoba que*s posa à la punta ]de las sabatas per part de dins pera que fassan tou y no dan^-en lo peu. Capillo. Corium calceo interins assutum. | Remendo en la punta de las sabatas per par àt fora. Capellada. Obstragulum, f. J La obra que fà 1 cuch de seda ab sa baba. Capilh, capullo. Bom- bycis folliculus. || La cucurulla ab que*8 tapan los ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que s' estigueu quiets. Capilh, capirote. Capidulum, i. II CAPEL. 11 Gibrella ó mitj cove que's posa al re- vés en los buchs de las abellas quant tenen mòlta mel. Capirote. Operculum, i. | capoll, jj ant. prs- puci. II ant. Lo de capa. capütxo. | Lo de cardenal. CAPELO. II GORRA, RONETS CARSO. CAPELL DE FILAT. Gorra de eixàrcia de punt ó teixit molt clar que portavan ajustada al cap los almogàvers y altres. Redecilla. Reticulum. DEL CAPELL A LAS SARATAS. loc. De piés d cmbesa, A planta pedis usque ad verticem capitis. CAPELLA, f. Edifici dins las iglésias ab aliar y advocació particular. Capilla. Templi cella, sr- cellum. I Las iglésias petitas que estan, jt aepait- das, ja unidas à altras iglésias. Capilla. Sacellun, i, aidicula, se. I Lo cos de músichs assalariats per alguna iglésia. Capilla. Musícorum cbonu sMii canentium. ] mil. Oratori ó altar que portan Im regiments y altres cossos militars pera dir inian. Capilla. Altare portatile militaribus c<^ii8 deser- viens. y Los altars que fàn los noys. Altareim, jEdicula, m. C4PBLLA ARDENT. Espécie de túmbol. Túmuhf /«- neraly capelardente. P}'ra funebris, accensís fiícilMtB ardens. CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglésia, en la que està 1 presbiteri y V altar major. Capi- llú Mtfyor. Templi sacella princeps, ara màxima. c\PELL\ REAL. fr. La que es de patronat especial del rey. 8* anomena així mès comunment la cape- lla que te M rey en sòn palaci. Capilla real. Saee- llum regium. E5TAR EN CAPELLA. Se diu del reo que esta en la capella de la presó desde que se li notifica la seo- tencia de mort pera prepararse à ella. Estar euf* pilla. Mortis pcena mulctatum esse. y mel. Estar esperant per moments lo resultat de alguna pre- tensió ó negoci que dóna cuydado. Estar en eapi* llú. in suniMio discrimine versarí. GAP GATAU. P06AE B!f GAriLLA. fr. Trasltdar lo reo c^dem- nat i mort à la capella de la presó pera qve *8 prepare i morir cristianament, fimer, m»m en ca- ft'fto. Gapitís poena mnlctatiim in sacellnm inji- cere. CAPELLÀ, m. L' ecclesiàstích que obté alguna capellania. Capellan. Capellanus, i. || Qualsevol ecclesiàstichy encara que no tinga capellania. Ca- pellan, clérigo, Sacerdos, otis, presbyler, i. | Lo sacerdot que diu missa en la capella ú oratori par- ticular. Capellan. Sacerdos, otis. capbllí de altae. Lo qui canta las missas en la capella' real. Capellan de altar, Presbyter in regió sacello sacra celebrans. gapbllí db caldbrbta ó db missa db onib. Lo qui no ba seguit carrera. Clérigo de misa y olla, Clericus scientía; hospes. capell! de cob. Qiialsevol dels capellans que hi ba en las catedrals y col-legíatas pera assistir al cor. Capellan de coro. Sacerdos choro addiclus. capbllí de hokob. Lo qui diu missa à las perso- nas reals en un oratori privat. Capellan de lumor. Regius capellanus. CAPELLÀ MAJoa. Lo cap ó superior de alguna co- munitat de capellans. Capellan matfor, Sacerdotum prdefectus. capell! majob DEL BEY. Prelat que té jurisdicció espiritual y ecclesiàstica en las cosas y sitis reals. La exerceix lo patriarca de las Indias, y usa de aquest títol r arquebisbe de Santiago. Capellan tnaffor del rey. Pra;la(us Indiarum patriarcbalu decoratus. capell! majob dels EXÉBCiTS. Aixf s'anomena sòn vicvri general. Vicaria general, capellan ma- gor de los ejércitoe ó castrense, Castrensis vicarius. capell! ebal. Lo qui obté una capellania per nombranient del rey. Capellan real, Capellanus regius. TUAB CAPELLANS, fr. TIBAR PERDIGONS. CAPELLABfET. m. d. Capellà jove. CapellaM" lo. Juvenis capellanus. GAPCLLAlflA. f. Fundació de algun particu- lar sens intervenció del ordinari ab certa obliga- ció de missas ó altres càrrechs. Capellania, Cape- llania, 8e. GAPELLANIU. m. Lo qui obté alguna capella- nia. Capellan. Capellanus, i. GAPELLAR. m. ant. Espècie de capa ab ca- putxa à la morisca. Capèllar, Epitogium arabícum. CAPELLAMA. f. aum. Capillaza, Magnum sacellum. || nàut. Tapa de llauna ó de fusta que preserva de humitat las bilacoras, etc. CapUlo, Operculum, i. GAPELLEE. m. Qui cuyda de alguna capella y de lo pertanyent à ella. Capillero, capiller. Ca- pells custos. GAPELLET. m. ter. gapsó. CAPELLETA, f. d. Capillita, eapilleja, Mdi- cula, ae. GAP 801 GAPELLüf A. f. Pessa de la armadura antígia que cubria la part superior del cap. Capellina, Galea, ae, cassis, is. | Lo soldat que usava de dita armadura. Cape //ma. Miles galeatns, casse instruc- tus. GAPEL-LO. m. capelo. GAPER. m. Lo sacerdot que assisteix al altar ó al cor ab capa pluvial. Capero, Sacerdos plu- viali pallio vestitus, indutus. CAPERÓ. m. ant. capebutxo. CAPEROL. m. nàut. L* extrem superior de la roda en las embarcacions mtnors. Capèrol, Carin» rot» caput. CAPERUTXA. f. CAPERCTXO. CAPERÜTXAS T GAPERÜTZOT. m. aum. Caperuzon, Cucullus major. GAPERUTXET. m. d. Caperueita, caperwtilla. Cucullus minor. GAPERirTZO. m. Espècie de boneto que aca- ba en punta inclinat en detràs. Caperuza, Cucu- llus, i, capitium, ii. GAPET. m. d. Cap petit. Cabeeilla. Càpitulum, capisellum, i. Q met. fam. Jove de poch judici. CVi- hecilla, Exigui judicii, inconsultusjuvwiis. CAPETA. f. d. Capa petita. Capità. Pallio- lum, i. CAPFICAR. V. a. CAPGIBAB. g Abàtrer, humi- liar. Humiliar, Humilio, as. CAPFICAT, DA. adj. Melancólich, afligit, trist. Amarrido, amodorrado, marrido, MoBstus, tristis, afllíctus. II Ensopit per causa de algun mal. Amo- dorrado, modorrado, amodorrido, Sopitus, sopore correptus. || m. Sarment Uarch de un cep, que s* enterra eixint solament lo cap, pera criame altre. Serpa, mugron, Mergus, i, propago, inis, tradux, ucis. FÉB CAPFICATS, fr. Fér passar lo sarment per sota terra, de modo que eixint lo cap se forme un nou cep. Amugronar, Demittere vitem in propagines. CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui- tano, Yentosum caput. CAPFOQUER8. m. pi. Ferros ó pedras pera apoyar los tronchs en las llars de foch ó escalfa- panxas. Morrillos, Lignorum ardentium sustenta- cula. CAPGIRADA, f. GAPGiBAMBNT. || met. Efugi manyós pera deslliurarse de algun apuro. Begate, Effugium, ii, subdola evasió. CAPGIRAMENT. m. Trabucament. Preposte- racion, tergiversacion, Tergiversatio, nis. CAPGIRAR. V. a. Girar de alt à baix alguna cosa. Volver de arriba abajo, trahvear. Sursum deorsum invertere. || Fér anar abaix la punta ó extrem de alguna cosa. Volver de eaheza ó de pun- ta, Deorsum vertere. U Trastornar, perturbar V or- de de las oosas. Volver lo de ahajo arriba, ó lode arriba abajo, Invertere, sursum deorsum permís- cere, summa ab imo evertere. GAPOíREUm m. GAPGUAMBNT. || mct. Varietat (Af OIOCiONABI GAP de coias bumaiias. AUibajo. HnnaiianuB rernm vicisfitiido. iK>NAt ó rÉt CÀPOiAELL ó TAMioiELLA. ff. Càurer de alguo lloch. Dar ahajo. Cadere, pnscipilari. | met. Destrairse, acabarse alguna cosa. Irse d jn- quff ó d rodar, Illabi. GAPIALT9 A. adj. Se diu del arch que per de- fora ea eacarser^ y per dioa està à nivell , ò per fora rodó, y per dins escarser, de modo que sa volia fassa pendent dret k fora. Capialzaio, Arcus species. CLàPWiUUi• m. Ceri peix que 'é troba en lo Paranà riu de la Amèrica meridional. Capibara, Capibara, se. CAFIOULAB* V. a. Posar una coaa jnot a al- tra encontradament, com lo cap als peus. Gualdrtk' pear, coHlrapear, Ex adverso collocare, locare. GAPIGULATy DA. p. p. GtMldrapeado, comra- peado. £x adverso collocatus, localus. CAPIDJL f. CAPaLA. 1. GAPIGORRI8TA. m. L' ociós y vagamundo que comunment vi de capa y gorra. Capigorron, eapigorriita, Vagus, errans. || Lo qui té ordes me- nors, y *é manté sempre així sons péndrer las ma- jors. Capi§wnm, caqigorriita, Clericus minoribus ordinibus initiatus ad majores ascendere recusans. CAPILHUUU adj. S'aplica als vasos del cos que són mòlt subtils y prims. Capilar, Teouissi- rous, capillarís. | fís. 8* aplica als tubos mòlt es- trets. CapiUur. Capillarís, capillí instar. || m. Arbre about las Veolals penjavan sos cabells al fér tos vots. Capilar, Capillarís arbor. GApÓLLA. f. Espècie de vel blancb en forma de caputxa, que *8 posa al cap de las criaturas en la ceremónia que V fa acabant de batejarlas. Capi- Uúy rapiUa, Capidulum àlbum infantium baptisno desi'rviens. | Part del bàbit dels religiosos de al- gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi- Ha. IkMMiclMilis cncallus. | Lo religiós pràfés de qualsevol orde. CmpiUa. Relígíosum ordinem pro- fessus. II Lo primer exemplar de cada full de la obra que •* imprimeix. CapiUa, Primum exemplar ex typograpbica oflkioa deductun. ■0 14 niàS Al LA GAHLUL, T UO ^UXAti Al LA HOaTALLA. ref. GBM T FHStaA FINS k LA SBPl LTCIA. Ttiuaia LA CAHLLA. fr. DncapilUír. Goncullum lollere. GAFnxUT, DA. ac^ . eemblanl à la capilla dels religioeos. r•|N7/iMl•. In cucolli fomam kutnKlus. GAFDIQOT• m. ainncoT. GAFOU V. n. fbisb capàs. GAMiÒ T GAMBOT. m. ArmusM ab una ea- penMni que wm eu las uaivenàtats los dorton y inestres pera certa actes púMirb•, Ga4a ftH*«llat Ip sòn oeler difsreul. Capimfe, ftodervm el magislr^ mm ineigiie. | Le cop ^«e > dòM hi W dk del del iMKj, «poyaule sabre 1 pelMs y denoNiUeaMr abviol^Bcia. MipiaslP, esfirs», I TiiuiBi LO CAPiBOT. fr. De$eapir9tar. Pileum demere, tollere. GAPIBOTADA. f. ant. Cert guisat ab berbas, ous, alls y altres ingredients. Capirotada, More- tum, i, minutal, alis. GAPUCIMi• m. Lo eclesiastich que obté una capiscolia. Chantre, eapiseol, iochanlrt. Cborí pr»- fectus. CAPISCOLIA. f. En las catedrals y col-legia- tas dignitat que té à son càrrecb lo dirigir lo cant pla en lo cor. Capiseolia, chaníria. Chori pnefec- tura. CAFU8ATÀ8. m. aum. Capisayon, eapisa^a- zo. Major cucullata penula. CAPIflSAYET. m. d. Capisayuelo, capisaillo, Cucullata penula. CAPI88AYO. m. Vestidura que portan los bía- bes y prelats demunt del roquet, y arriba mès avall dels genolls, y ab dos oberturas pera traurer los brassos. Manuíete, capisayo. Túnica ad geftua demissa. CAPI88ET. m. espècie de travesser usat ea maquinària que té la figura de martell pels dos caps. Capisele. Transversarinn sic dictum. GAPIMOLA. f. Capacitat, talent; y així *s dio: fulano té bona capissola. Cholla, Sana mens, ma- turum judícium. CAPISTA. m. MAXTBUaiSTA. CAPISTSELL. m. caieaiistell. CAPITÀ, m. Qui mana una companyia de sol- dats. Capitan. Ceuturio, nis, dux, ucis. || Lo qui ía de cap entre lladres. Capitan. Grassatorum dux, caput. I GENKEAL. || Principal entre altres do són exercici. CMpitan, Prínceps. H Cert peix de las 000- tas de Amèrica. Capitaa, Piscis genus. capití db lAKiNiaA. Eu la armada qui goberna *i barro que porta 1 general. Capitan de bandera, Navis pnctoria; pra>fectus. CAPITÀ DB BATALLÓ. Lo capité quc mana una de las sis company ias de que consta un batalló de ma- rina. Capitan de haiallfm, Classariae cohortis dux. CAPITÀ UB CLàis. Qui en las plassas de armas té i sòa càrrecb obrír y tancar los portals à las boras de ordenansa. Capiuia de Uam, Portarum urbis custos, pnefectus. CAPITÀ K nuQATA. Quí la mana ab lo gran de tinent coronel. C^pitaa de fragata. Celocis pne- fectus. cvHTÀ M «cÀaniAS üB ooaps. Lo qui goberna una de las tals companyias ab inmediata subjecció al rey. Capittía de pmdia4t de earps, itegiorum süpt- lomm, seu corporis cusiodum pnefectus. ciPiTÀ nEL POBT. Lo quí cu\da de la netedat y bou orde del port, ) pren notícia de las embarca- cions que eniran ó ixen de ell. Capitan del pneria. h^rtàs pnrfedus. CAPITÀ ^E «ài Y GiBUBA. Lo qui mana vaixell de guimi de la aranda. Capimn de mar y f ufirri. Ka- \Í5 pneleclus. CJIP C4TALÀ CkP 909 CAPITÀ Dl «ESTBAifsi. Qui 611 las adressanaB té à sòn càrrech loe aparells y cuydado dels magatiems. Capitan de maestranza, Armamentarii prsefefjils. capití de vaixell. Lo qui mana y té grau de fo^ ronel. Capitan de navio, Navis prsefectus. CAPiTl GBxXERAL. Qui té '1 maudo de la tropa de un exèrcit, armada ó província. Capitan genefú* Imperator, oris, du\, ucis. CAPITAdÓ. f. Repartiment de contribucions per caps. Capitacion. Capitatio, nis. CAPITAL, m. La quantitat de diner que 's posa k cens, réddit ó ganància. Capital, Caput, itis, census, us. || Lo cabal de qualsevol espècie que al- gú posseheix estimat en diner. Capital. Bona, orum, res, ei. || La ciulat que es cap de regne ó província. Capital, Caput, metròpolis, is, urbs prínceps. || adj. Lo que pertany al cap, com: ac ttb6 pera afeytar. Jabonera, Mass» saponarÚB ev^o- diendse deserviens càpsula. CAPSA DEL SOMBBEBO ó DEL BABBÉT. lA ({Ue Sef- veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la pols. Sombrerera, Pilei tbeca, càpsula. CAPSA DB tJLLBBAS. Lb de cBrtrò 6 c^ro en for-^ ma de estoig, que serveix pera deaar las ulleraB. AnUojera. Ocularis vitri theca. CAP8ADA. f. Entre llibreters los fordillets ab que 's juntan los caps dels fulls al enquaderitar. Cabeiada. Fumicuhis anneetendis voluminiun foliis deserviens. || Cada divisió que*s fà en kid hortas ó terras sembradas de verduras. Tablar, era, haneo, bancal. Hortensis àrea. FÉR GAPSADAS. fr. Dívidír las terras en capsadas ó eras. Tablear, In areas dividere, secat^. GAPSADURA. f. abbassADBba. || Bbolla. CAP0AL. m. coixí. | La part dels llits aboni se posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum- ma pars ubi cervicalia locant«r. || Lo guarniment de fusta ab qile s' asseguren las campanas. AttMl•- non, cabeza, contrapfso, Supei^sítum culiiied) àpex. ) Tronch ó pedra sobre que s' nssentan las bòtas pera preservarlas de la humitat. Paino^ com* bo, Siípposilam fulcrum. || Lo travesser del cap de amunt y cap de avall, que junt ab loa montants forroan lo bastiment de las finestras, portas, etc. Cabio, Transversum lignum. || met. Acusació, càr* rechs. Acusacion, eapHulo. Accusatio, nis. BBNTiNA DB CAFSAL. expr. RenyiuB de marit y muller. Rina de almohada. GoDJugiLlis rixa. CAP8ALBRA» f . La taula ó barana que's posa en lo cap del llit pera sostenir los coixins ó per adorno. Cabecera, Lecti caput. GAP8ANA. f . Cèrcol ó rodella de simolsa, pan- yo ó altra roba pera portar cànters ó altre pes so- bre! eap* BoÍbU. GeatícoliiSi ceMioilliB, eesUl* 40 %H CAP DICCIOXAII C4P jIU, y vrrdf pwa p^/^arbí Ia« <4lai*, eaJderatt, elr, ic^í^, .S«;MÍba)ai]íi, i. CAF0AB* V, a, fffVtrcBiHi al« C4>rdofts, trensí- Jlan, é'U'.ílfrr^leari r.larfUar, eiharkerreUt. f^rrefri (untUm funkulÍA aptar^f. ^ Enlru JlibreUrs co•ír iai4 cupMíístn úcA» lübreU, Cüberear. Eitremam to- Juriiíriurn ta^níarn aü^oere, úrmare. | Cikïír eo los l'xtnerriH d<; lai» fHtonM 6 ro^jai» un traveser del ma- Ufíi, pí'ra ínjbrírlo y reíorftarlo. Caherfar. Sioreae alíarurrive r^ruin ora» Ueoíííi aitéoere. CAPSAMA* f, aum. 6'a;on. Capsa grandís. CAPSAT, DA* p. p. íiuarMcxdft, dateUaio. FerreÍM conlÍH aptatuí^, CAPSEB* in. Qui fa capHa«. Cajero. Capsamm artifííx. I GAPSETA* f. d. Cajila, cajilla. Capsoia, x, cmlÏHCüHf í. II liot. Lo yaiínti roembraoós 6 de closca y vuyt, dinl•l del qual estan tancadas las llavors. CàpHula, cajilla, raja. Càpsula, a;. CAPSIBÓ. m. d. Cabezvelüj cabeeillafCahecita. Capitulum, i. GAPSIROT. ni. CAPSIGR4XT. GAP8Ó. ni. Lo capell que's posa en lo cap de la crialuras. Capillo, Capidulum, í. GAP80NET. m. d. Cajetin. Càpsula, x. GAPSOU* m. Lo dret del deu per cent entre procurador». Irocura, proruraduria. Honorarium, U, II Lo dret queV paga al senyor del dominí di- recte, quíint h' enafçenan las possessions donadas à cens. iaudemio. Laudemium, ii. CAPTA. f. La acció de demanar caritat ó al- moyiia. Demanda, cuesta. Qua?slura, a», mendica- tiü, nis. II La que en alguns pobles se fa '1 dia de Pasiiua pel predicador de la quaresma. Uomazo. Colledio, nis. CAPTADOR, A. m. y f. Lo qui demana cari- tat ó fa la capia. Demandador, cuestor. Quaístor eleemosynarius, slipem quaírens. CAPTAR. V. n. Demanar caritat. Mendigar, pedir limomaf pordmear. Emendico, as. || Alràu- rer la atenció ó voluntat de altres ab la dolsura y suavitat del tracte ó del discurs. Captar, Capto, as, allicio, is. || Procurarse medis que dependei- xen do altres pera conseguir algun fi. Mendigar. Emendico, as. CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendícatus. CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon portb, BON aspkc.tk. II V. a. ant. «obkrtar. || v. r. ant. go- BKRNARSR, P0HT4RSR BK. CAPTENIR, v. a. trac.tarsk bk. I v. r. com- PORTARSSK, CONntllRSR, KSTAR SATISFET, MANEJARSB. MAI. CAP TENIR. fr. aul. REBRI.AR8E. CAPTERRERA. f. Bardissa que s* assegura ab torra ó pedias sobre las |mrels dels corrals, horts ) heretats p^Mn síi conservació. Barda. Pares vir- gultis tixMa. CAPTENENIA. f. ant. constíncia, fiembsa. CAPTIRI. ni. CAPTA. II In bacina de captar en bt^ Í2:k:ía5, es qmt rtgmhrmtmt ki ha li del Saot pelcnJto del ^aàk üecayAi. Te^eeiia ad $lipe« cooqnreBduB : eleemosyitae patiaa. CAPTIU, TA« m. T f. CArnr. [ met. Svkfcdra aJ^nna \asÀò. Apmiiimmio. Animi afecta «ata«. CAPTIVAR. T. a. Fer prcsoaers als en la guerra, prí^antlos de la UibetiaL S* apfia mes própianient als cristiaiis fels presoners pdi turcb^. Cautirar. Captivo, as; in captirilalea ai- ducere. ; met. Subjectar las poCéncias àeà CúMÚtar. Captiva, as. snbgicio, is. CAPTIVARgB. V. r. CAfTAm. 2. { ant. TRCRiiE. CAPTIVAT, DA. p. p. ConlÍMido. In ca^ ta tem addnctns. CAPTrVATGE. m. ant. y CAPTIVERI. m. y CAPTIVITAT, f. EsUt del qüi ha perdii h llibertat. Cauliterio, cautitidad, captiridmi. Ck^ tívitas, atis. CAPTURA, f. for. L* acte de agafar à algv pe ra posarlo en la presó. (Uiptura. Captura, c CAPTURAR. V. a. Agafar à algú y ponrioci la presó. Proceder ú la captura, pomer em etpMn. In carcerem immittere. || Fér pagar la multa opo- sada al que ba contravingut à algno bàndol. W- tar. Multo, as. CAPTURAT, DA. p. p. MuUado, cmpttnk. Captus, deprehensus. CAPÚ8. in. ant. Caputxa mès llarga qm an- pla, y remata en punta com la dels caputxiík Ct- puz. Aínicuium lúgubre. CAPUTXA, f. Entre estampers accent ciitai- flexo. Capucha. Nota accent ús circnmflexi. | Esp^ cie de mantellina que portan las donas, mòlt estre- ta, y arriba Gns à la cintura poch mès ó ménoi Capucha. Muliebris cucullus, ricinínm, ii. | cafct- xo. II Certa reforma de la orde de san Franoesch, fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe en temps de Alexandre VI. Captcha, àrdem ii U capucha. Observantiae regularis orde. CAPUTXA8SA. f. aum. Capvchon. Cncallos grandis. CAPUTXER, A. m. y f. Qui fà caputxas. Ce- puchero. Cucullorum opifex. CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. CncnllüS mi- nor. caputxí. Lo religiós descals de la orde de sant Fi-ancescb que porta barba llarga, V hàbil pardo obscur, ab capa curta del mateix saj'al y ini caputxo punxagut que cau sobre la esqnena, y 8e^ vei\ pera taparse 'I cap. Capuchino. Capaccinas monacbus. || Sostenidor aboni encaixa '1 pícaport quant s' ajusta la porta, .\ariz. Nasi fígnram re- ferens clavus; pessuli receptaculum. Q Lo que per- tany à la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca- puccinorum inslitulum pertinens. | pi. ter. tola- OtB Carns ds onrta bngada, 1 7 à popa per dins en las [ JÜkm. Areaale arotissims ippiqae collocale. I. met. Hipòcríla. Santo de nrtnlis limuialiir; peeudoca ni FIU. [r. met. Afeclar b itrúfea, ó ia yaia nmg' Imoililatem, animi demisait k nel enciam. CapucktM. Ti USA. f. Obra de capatxi, » mal sentit. Captxhinada I piclum. lÀS. m. Bum. Capnchiuan iw. OT. m. d. Capuehiiíito. O I. m. Cuberla del cap mès I mala ea punta, y 's ti can CBfncho, capaeka. CuiuIIdij . m. Cap pelit. CaíxzMtta. k. í. SíDloma de debiliíal ÜBTenlas malalliaa. Caqtujii [B, CA. adj. de mala cons mtMo. Caquelicus. dj. Lo qutt ti- mòlt preu. A tat, volgut. Qiierido, earo. ( A preu alt. Caro. Carè. | ai anl. ?i:s, pbkqce. ^ m. nà iiixut de las eolenas. Car. iff. fom. Lo que cosla mòlt \ r« hocado. jUta petisli. adv. aàni. Envers, à la bai »dm. Versos. vos COSTI UI. loc. fam. D DM cosa costa mès de lo •olja curo. Cave plus jns algú b' exposa al dany 6 I. Mira que no] tt tuette U ! aecedere, ceAera; OM n ém. TtvaBa. fr. (an. Oferirse ete, oomunicai^ió ú visita d ciiau. CAS 801 lisrw earo. Agre snl copiam hcere- tr. inEciAi. . cu T F09\H0 i L* nSNl, TOT ODEDt reír. Denota «pie las mulacions acci- atrnbeixen lo sto de la cosa. Qae vait w mriba, ací çwda f titn ot tratqM- Don motalar sobslancia. La part anterior del cap. Cara. Fa- ns, us. | Afabilitat, agrado. Cara, ten- s, aspectos, us. || Fatiada d enfront ». Faehada, tara, fmti. Frons, tia. ;ie del aygua. Flor. Superficies, ei. || la lela, panyo, elc. Ha:, (ara. Snper- ' endret de las pells. Plor. Fars eile- inl. UtRSTU. A. m. adv. Hanilestament, descuber- ■ 4 cura, if fMiro firme. Facie ad b- rasíncia, devant de aigd. Cara i tara, 'as, m prttneia. Corara, ex adversa, MOT. Tam. Se din del qoe es carallarch, llas y 16 '1 nas de Wftn. CorMjWt'IHIo. iL rÍT i LA MOU. Tr. fam. xikplí, u- nca 4 Dl VEBD* DE OCI. exp. hm. la descolorida y groga. Cara ée uetlga ó illidns, pallenli ore homo. iniB. expr. Qne s'aplica al quiespre- ;ú diu nna cosa ; detràs alln. Cara , kombre de doi carat. Snbdolus, bi- rins; libica fera, aller Janus. inu 6 DE MosTi. fam. Se din de aqae- ine es lletja y horrible de cara. Cara noclurnum. ;tob ó de kkbs micns ò de vinagbi. tie té l'aspecte desagradable. Aulri- iepoeos amigoi ó de vinagre. TorvuB, ' tns. 3T. La qne per sas fisonomias sempre '4ira amvehaehada. Puerilis aspectos. LsQcu. Se dia del qne la tk alegra y Cara de poKvat, eanalegrt. Hilariset KA vEiGoNTA ú sÉns vEEGONTi. Desca- myit. Caríraüío, dínwl/acaroí. EQroDB, >cns DINERS. Se diu de la cara maci- 1. Cura de titmei. Marcida, lànguida RLLOTGE. Lo circul ahont estén senya- lis y sas parts. MvttWa. Circolus bo- rologiis. ais Dics. CASA DE lOTas. HA nosA püLiDA. Cada una de las so- balladas de la pedra. Pateta. Lapilli grati facies, latns. ADBtLA.r. Planta qne creii fins k la 8 i tres peus; fa las fullas molsodat y 908 CAR DIGGIONABI en figora de Uansa, las flors bermellas, y '1 frnyt semblant al nas de la vadella. Bearra. Anthirrísium mi^us. CARA OB VAQDBTA Ó 8ÈN8 VliOONTA Ó ENVERNISSA" »A. Se diu del home que no té vergonya, y no 14 cas de que li digan iiy úrias, ó V atrapen en men-> tida ó en alguna mala acció. Cura de paqueta, Im- pudens, inverecundus homo. CARA ESTRAFETA. Lr que té (soDonüas estranyas y defectuosas. Cmra à fgwra difcttltota. Deformis vultus. CARA PER CARA. lOC. RUt. i LA CARA, CARA i GAR^. CARA pioada ó apedrega da. Quí la té mòlt pica- da de verola. Cara de rallo, apeéreada à emp&dror da, Facies variolarum cicatricibus plen^. k CARA PB ATGUA, i LA CARA DEL ATGUA. m. adv. À la superficie é prop la superfície del aygua. À flor óàla fhr del agu^ Ad aqan snperfíciem. i caRa DEscviERTA. m. adv. À vista de tothom. A cara descubierta. Palam, in conspeetu omBÍum. ANAR AB LA CARA DESCUBBRTA. fr. met. fam. Anar sens reparo ni teonor de res lo qui obra bè. A»nr una carda, VelieinenU*r reprehendere, objurgah*. CARDADA. f. La llana que cali en una carda. Cardada. Quantum laiiu' |MM'ten capit. GARDADOR* A. ni. y f. ^uí carda. Cardttdor, Canninator, íh. GARDADURA. ni. ) GARDAMENT. f. La acció de cardar. Cardadu- ra, Oarmiíiatio, nin. QAfllDAMOlllO. ni. Planta medicinal que fa uns gninelH com pinyons de color de ceiidin, olo- it>imti 3 de gust un |mh*Ii picant. (*fi rc/ainomo, car- doimmo, grana dfl paraiso, Oirdamonnuu. i. CARDAR. V. a. Pentinar la llana ò cotó pera pll df I Papa pels im^h'í» grax-e» de la Igle«ía. SiSn setanta, > tenen veu aeti\a > iwssiva en la eUn^iò de pttuttÀce. Cardtn^L Kee)e8Ía> canliívili;!^. jj Au- coll hermell del taiiMay de un tort, du» eoti^r de Mnch ab una faixa tteimi tot \oUant del IWH*h. y »' exten lius al coll, OnlfiM/. Loxia cardinalisk. |j «ARDBNALAT. n. U dig•íl•l de rardenaK r«rd#Mliil«, CaMÍinalat«»« «». etnlimilítía díg^ nií*», CARDKWAma, A. «ty. io f«a i^rta») al Ctnlcnal. C«rdra«IMf. CMitiMdilitta. CARDENIL. Bi. aol. CàEW?cu,. CARDCT, A. m. y f. Qui fa canias. Cétéfr^. Pecfinum opi fe y, artifei. GARDEROLA. f. ant. cadar?íera. GARDESGH. m. ter. Anccll de estaoy. téjm% df r$tanqM. Avís sic dicta. GARDET. m, Cart que *s cria en los gureU: ai ha de aspre que serveix pera farratge y porgaria» animals, y ni ha de suau y tendre que s tira à k olla. Cardillo, cardoncillo, (larduus. cardulas, sta- hmus, i. CARDÍACA, f. Planta semblant à la ortiga; ie la fulla cres|)ada, Imrrosa y partida, y las flora de color blanch y purpüreo. Cardíaca, Leonums car- díaca. II f. CARDIALGIA. CARDÍACH, ca. adj. S'aplica à las raalaltiai del cor y als remeys que las curau. Cardimeop cor- diaca, Canliacus. CARDIÀLGIA. f. Dolor agut en la boca del cor. Cardinlgifl. Gardiacus morbus. GARDIÀLGICIIi CA. adj. Lo que peiian> a la cardialgia. Cardidlgico, (^rdiacus. GARDINA. f. ter. cadarnera. CARDINAIm adj. Principal, fundamental. Car- dinal, üirdinalis. || S' aplica als signes úries, càn- cer, lliura y Capricorn i. Cardintil. Cardinal is. CARDO. m. CARDOT. CARDOMONO. m. gardamomo. GABpONS. m. pi. Her))a que fa una cama es- pinosa , la fulla llarga y espinosa com la de la lle- tiiga, y una capsa ab quatre ó cinch pnas. Car- dencha. Dipsacus, i. CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la lle- tuga, mòlt espinosa, y fa una espiga en forma de pin>a plena (le punxas, que serveix pera frisar los paiiyos. CardenchOfCardon. Stellatus cnrduus. || La espiga del cardot. Capola^ carda. Fulloniim, i,ca^ men, inis. I.UKH PiAXTvTnK cvRDOTs. OrrdeNcJlKf/, cardhai, Canluclum, i. CAREIG. m. (Comparació ó confrontació. Ca- rtó. (>)mpai*alio, collatio, nis. CARÉIXER. V. n. Tenir falta de alguna cosa. Cartcer, l>rei>, es. CAREJAR. V. a. Confrontar unas personas ab allras peni a\eriguar alguna xcrilat. Carcar. aca- rar. Himiines coram sistere, conferre. || Coiuparir una cosa ab altra. Cartar^ acarar, cotejar. Com- partí, as, conCero, er». CAREJATf DA. p, p. Careado, CiMn^karatus. CARENA, f. iMUt. l\vs8R de fusta (|ue fmssa de po|va a proa. sobre la que *s funda lt»ia la t*iuliar- cai^ió. (^iNa. lUirína. a\ a»s. erís. Ctimptisició que's fa eu lo bm*h de la nau. Carenti. .Navis repa- nitit). I La biga llarfa que (lassa de un cap a altre, > sermx de IUmm o caballet iiera si^tenir las de- m^ que k^-nuia la teshala. fiaUtK fiiri/rr«. pMenie. ClixtMTUiM ligiHinim dímrtium. « Lo llom de terra entre solch \ soloh. Loka, cahalkm. c^Mkte, m- CAR CATALÀ CAR lis «10. Forca, lira, 9. | esouelito. | as la iTILLA. t. lAiENA. fr. y. NAB. T. a. Decantar lo harco pera ado^ rtaar, dar d la handuj ú la quilltij dar el I harco. Navem reficiendam invertere. || I pera que poga tornar à servir. Carenar. reparo, carino, as. NAT, DA. p. p. Carenado. Inslanralus. NCIA. f. Privació, falta de alguna cosa. Carentia, », privat io, nís. U f. ant. QUARKSVA. f. Falia ó escass >8 de alguna cosa. Caritas, alts. Q Prou inòll all por causa issés. Careitia. Annon» StBvitia, caritas, STiÓSy MAm adj. ESTÈRIL. I CAR. T, A. adj. S'aplica als caltalls y cu* enen un quadrilongo de pel b'anch (s'cs i llargària del front y tara, y quasi en to- plària. Careta, Equus albicante Cascia in jlinctus. TA. f. d. Carita, carilla. Vulticulus, i. D sa comunment de cartró, que serveix pe* »arse. Múscara, mascarilla, careta, card- sz, penMina, ic. || Filat mòlt esp.*s de fil de e *is abellersseposanen la cara pera bres- r«n7/a, careta. Larva metalii tilis con- isB LA c.vRETA. fc. mct. Dcscubcir la in- alla. Quitarse el enibozo. Consilium, rem Jalam detegere. lasE LA CARETA, fr. mel. Parlar ab rellu- ir la vergonya pera dir ó fér alguna cosa. fo mascarilla ó la múseara. Faciem per- nr. m. Closca de tortuga de mar que 's y desprès serveix pera capsas , embutits, y, earay. Goacba marina lesludinea. 8AR. v. a. y derivats, carregar. lARÉME. m. com. Document que sols ncía de la carta de pago en que aquesta 's h de present y en a(|uell de futur com in- iiateixa veu. Cargaréme. Documenlum sic A. f. aní. Lo cos de la columna ó tota part que hi ba desde la basa al capi'ell. capus, i. II caries. ABSE. V. r. Dan^arse ó pudrirse algun irae. Cariarï. [AtidE. f. arq. Espècie de pilastra ó co- ve representa fíguras de dooas vestidas ab irgas, de ({ue se servian los anticbs pera ria ó cos de la columna jónica, de lo que origen los capitells. Carialide ó caridlides. !es, «. [ATIS. f. Nom de la d í ossa Diana. Caria- llis, ídís. ra. Nom de un xuclador de a}gua en r estret de Messina, en front de 8cll-h. Canh- di9. Char^'bdís, idis. CARIBB. m. Home bàrbaro, emel. Aludeix ala indis de la província de Caribana, queacostumanà tenir semblants propietats. Caribe. Ferus,i, trux, ois. GARICA. f. d. CARETA. II Certa pasta composta de figas. Carica. Ex ficis confecta massa. H Planta semblant à la figuera, que *8 cria en Síria. També 8* anomena aixf '1 aèo fruvt. Cariea. Carica, s. CARICATURA, f. Retrato ridícul de alguna persona. Caricatura. Ridicula tabula,alícuju8 inuh go risui expòsita. carícia, f. Albago, demostració de amistat ó carinyo. Caricia. Blandití», arum; amoris signífi- catio. CARICIAR. V. a. ACARICIAR. CARIGIOSAMENT. adv. m. CARINTOSAMBüT. CARICIÒ8. A. adj. carintós. CARIES, m. Dany, putrefacció de algun o« causada per algnna matèria corrosiva. Caries. Ca- ries, ei. CARINYO. m. Amor, afició, benevolència. Ca- rino. Benevolentia, blanditia, ae, amor, is, dilec< tio, nis. II Festas en senyal de amor. Cariüo, ter^ neza^ temura. Benevolentia, », blandimentuin , i. CARINTÓS, A. adj. Afectuós, amorós. Carino• 90. Blandus, comis, suavis. CARlNTOSAMEirr. adv. m. Ab carinyo. Ca^ rihosamente. Blandè, studiosè. CARINYOStsSIM, A. adj. sup. Carinoiiiimo. Blandissimus, studiosissimus. CARINYOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab mòlt carinyo, ab mòlt afecte. Cariiosisimamente, Blandissimè, studiosissimè. CARISMA, m. leol. Lo dò gratúit que Dèu eon- cedeix abundantment à alguna criatura. Carisma. Charísma, atis. CARÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt car ó de mòlt alt preu. Cariiimo. Carissimus. || Mòlt estimat. Ca- risimo. Carissimus. CARÍSSIMAMENT. adv. m. Ab mòlt alt preu. Cariiimamente. Carissimè. || Ab mòlt apreci. Cari^ simamente. Carissimè. CARÍSTIA. f. Festa que 's celebrava à la diossa Concòrdia pera restablir la pau entre las família 8. Caristia, carisia. Caristia, a;. j| Insecte poch mèa gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar* cueMo, lo conta en la classe dels aucells. Firaus- íi, caristia, piragona, firal. Pyrausta, ae. CARISTIA. f. CARESTIA. CARIT, DA. adj. ant. Estimat, volgut. Qu/eri* do, caro. Carns. CARITAT, f. Virtut teologal que consisteix en amar à Dèu sobre totas las cosas y al pròxim com à nosaltres mateixos. Caridad. Cbaritas, atia, amor, is. I Lo que 's dóna als pobres pera socor- reries. Caridad, limosna. EleenMB^niiserícor- dia, », auxilium, ii. || casa ■Jj^^^^i• P* de dona. Cavidad. Charitas, iivj 316 CAR DICCIONARI CAR DBXAif AB CARITAT, fr. Implorar la compassió age- na, ó anar de porta en porta à fi de recullir algnn socorro. Pedir limomay pordiosear, mendigar. Sti- pem emendicare, colligere. FÉR CARITAT, fr. Douar algun socorro à algnn ne- cessitat, especialment al qui la demana, Hacer 6 darlimosna. Eleemosynam facere, elargirí. FÉR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Dcuota la ím- prudència de aquell que dóna, fins allò que à ell mateix li farà falta, al qui no ho ha de menester. Dais por Dios al que tiene mas que vos. Potent iori auxilinm pncstas. LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SÍ MATEIX. ref. Denota que la pròpia conservació es la obliga- ció primera, y que no debóm olvidarnos de nosal- tres pera socórrer als demés. La caridad hien or- denada comienza por si mismo, ó empieza en casa. Gbaritas bene ordinata à semetipso incipit. Tibi potius quam cuívis sis amícus. CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exerciia la caritat. Caritatiro. Benoficu8,ergaínopi*s liberal is. GARITATIVABIENT. adv. m. Ab caritat. Ca- ritativamente. Benevolè, piè. CARITRONA. f. d. ant. careta. GARLÀ. m. £n alguns llochs de la corona de Aragó era un Senyor que tenia cerla jurisdicció y drets en algun territori. Carlan. Judex quidam apud araconenses. || Tot vassall que tenia '1 castell en feu de altre sonyor. Carhn. Carlan, is. GARLANIA. f. La dignitat de carià y '1 territo- ri de sa jurisdicció. Carlania. Dignilas aut ditio apud araconenses sic dicta. CARLES, ant. n. de bome. cArlos. GARLt. m. Gent que segueix lo partit del prín- cep Càrlos. Carlin, carlista. Caroli partium secta- tor. II Gos caser, petit de cos. que té '1 morro xa- fat y negre. Dogo carlin. Domestícus canis. || car- LINA. 2. CARLINA. f. Planla pt'renne dels Pirineus; té las fullas relalladas y espinosas, la arrel grossa, molsuda y en figura de fus. Picada y estovada ab aygua serveix pera fér lo vesch. Ajonjera, ajonje^ fo, aljonjera, aljonjcro, ajonje, angèlica, carlina, cardo pinto. Carolina, a;. || Moneda de plata que 's fabricà en temps de Càrlos Y y valia sis sous à poca diferència. Carlina, carlin, carrilla, careta. Garolinus nummus. CARUNGA. í. nàut. Concavitat feta en una pessa sòlida, ahont encaixa la metxa de altra pessa que ha de descansar en ella. Carlinga. Trabs, bis, modius, ii. CÀRLOS. n. p. de home. Càrlos. Carolus, i. CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ». CARME. m. Orde regular de religiosos que ban pres lo nom de la montaíka del Carmelo. Cér- men. Carmeli,carmelitanusordo. || Lo convent dels carmelitas. Cúrmen. Carmelitanum coBnobium. || n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo. H ant. VERS. CARIMEUTA. m. y f. Religiós y religiosa dd Carme. N* hi ha de calsats y descalsos: los pri- mers portan V hàbit negre y la capa blanca, loa altres V hàbit pardo y la capa també blanca, peri més curta y grossera. Carmelita, carmelitana. Gl^ melita, dd, carmelitanus, i. CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany àk religió del Carme. Carmelitana. Carmeïitanos. CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la lliM• Carmenador. Carminator, is. CARMENAOIJRA. f. ant. La acció de netejar la llana. Carmenadura. Carminatio, nis. CARMENAR. v. a. ant. Netejar la llana. Car* menar. Carmino, as. CÀRMENS Ó CÀRMENTB. m. pi. ant. m- sos. CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, marí ée Evandro, dita així perquè donava *ls oracles M vers. C-armenta. Carmenta, Arcadia, ae, Canm- tis, is. CARMENTAL. f. Una porta de Roma. CaraMi• tal. Carmentalis porta. || pi. Festas que *s celebiB- van en honra de la ninfa Carmenta. CarmntikL• Carmentalia, inm. CARMES. m. L' insecte que 's cria en la gft- na, de qui prengu* 1 nom lo color carmesi. Car- mes. Cocci venniculus. carmesí, NA. adj. S'aplica à las robtaéa seda ó panyo de color de púrpura mòlt p^jlL Carmesi. Purpureus. || m. Lo polvo que's 6 M cuquet de la grana. Carmesi. Piilvís punHUMb murex, icis, púrpura, ta. ; carmí. ni. Tint de cotxínilla ó de himài alum de roca. Cannin. Murex, icis, conchilima, C II Lo color eneés semblant al carmí. Carmin. Fl^ pureus. CARMÍ RAix. Lo que 's fà ab guix prim y cotiiií- lla. Carmin bajo. Purpurissnm, i. CARMINATIU, VA. adj. farm. bot. Se díi dels medicaments y subs'àncias que corretjeiiai y dissipan los flatos. Carminativo. Canninativai. CARMINI. m. carmí. CARN. f. La part molla del animal. Came. Qt- ro. nis. II I II dels tres enemichs de la ànima, ^ inclina à la sensualitat v à la lascívia. Carv. li- bidó, inis, concupiscenlia. ae. || Lo menjar qae^ compon de parts de animals lerre;$tres ó volàlilib en contraposició de la que 's compon de anisttk de aygua que 's diu peix. Cdmr. Caro, ois. | U (]ne 's ven en públich pel abast del comú. CitMí Cibaría caro. || La part tova de ia fniy ta que flrfl cuberta ah la pell, escorxa ó esclofolla. Pulpa,Mt ne. Fructuuui pulpa. CARX DE CODOMT. CODONYAT. CAUN DE PEL. La dc cuni 11 y altres animaUè cassa ([ue tenen pel. Cnrne de pelo. Pilosi animla caro. «:ar> nn pit. carn de poch profit, ref. HfPlfi que dita carn no es mòlt profitosa. Orm^ ie aMét CAR CATALÀ. CAR 817 rame sin provecho, Nil pecudis prosunt desumpt» à pectore carnes. CARN DE PLOMA. La dels aucells qne serveixen pel regalo del home, com de gallinas, capons, etc. Came de pluma, Avium caro. CARN FA CARN, Y VI FA SANCH. ref. Denota que la carn es lo millor aliment pel cos. Came came cria, y pec^s agua fria. Carnem lauta caro, písces aqua frígida gignit. CARN FINGIDA. TumoF en r escroto, melich ó en las ingles, que conté ayre ó aygua,óalguna porció de budell. Eernxa muscular. Hèrnia, ae,abductio, nis. CARN MORTA. La dels animals que 's matan. Car- niza. Cadaverina caro. CARN MORTRCiNA. La dels animals morts sens vio- lència. Came morlecina. Morticina caro. CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car- ne salrajina. Ferina caro. CARN SENS ossos. La que no té ossos y es de part escuUida. Came mòmia, Pulpa, x, torus, i. || met. fam. Empleo de mòlta utilitat y poih traball. Car- ne sin huesn^ bocado sin hueso. Munus oílicium uti- le, incommodi expers. CARN TRiNXADA. La que 's reduheix à micas. Pi- cadillo, gigou, came picada, Pulpamentum, i, mí- nulal, alis. cvRN viVA. En las llagas se diu dè aquella que encara (jue eslà sens pell, se conserva sana y sens putrefacció. Carne viva, came sana. Caro vegela. CARN T s.vNCH. Los geruiaus y parens. Carne y sangre, Propinqui, consauguinei. i CARN. m. adv. Crit ab que un dels dos partits que hi hagué en Catalunya animava a!s s;*us pera acoraélrer ab valor. A ellos : cierm Espana. Eia agite, in hostes ruite. ENTRE CARN Y PELL. m. adv. En V interior del cos, però prop de sa superfície. Entre came y cue- ro. Carnem inter et cutem. FÉR CARN. fr. Parlant dels animals carnicers, ma- tar. Matar, hacer cnrniceria, riza. Cíedere, truci- dare. || En los homes, ferir ó maltractar à algú. Hacer came. Yulnus alicui infligere. MÉS PROP ESTA 1)E LA CARN LA CAMISA QUE 'l GIPÓ. ref. Denota (jue als parens y personas acostadas se 'Is déu donar la preferència. Mas cerca estú la camisa de la carne que el jubon, Aplum qualque lo- cum teneant, sint prima priora. NO ES CARN NI PEIX. fr. met. Denota que alguna persona es del lot inútil. Si es carne, nipescado; Ml frio ni calienle; este nuestro hijo don Lope ni es miel,ni hiel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest, nec obesl. PASSARSE ó EscALFAiiiRSE LA CARN. fr. Fér mala olor ó comeiisar à corrómprerse. Aventarse las carnes. Feteo, putresco. PLE DE CARNS. Sc diu del que 'n té mòltas. Car- nudo, cnrnoso. abuUado de carnes. Carnosus, car- na tus. POSAR CARNS. fr. Posarse gras. Cobrar, echar ó tofMV cames, embamecer, encamfoer. Pinguesco, is- POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. ff. met. Encarregar los negocis ó béns à qui sól pérdrerlos ó destruirlos. EncomenL•r las ovejas al lobo, Oves lupo commilere. POSAR TOTA LA C4RN EN LA OLLA. fr. mcl. AveO- turarho tot de una vegada. Poner toda la carne en el asador. Omnia bona in sortem, in periculum commitere. PUJAR LA CARN. fr. CHar carn quant se va curant una llaga ó ferida. Encarnar. Carnem accrescere. QUANT LA CARN ES DEL LLOP, PER ELLA MATEIXA SE n' hi va. refr. Denota que al qui es desgraciat, tot li ix al revés. El que ha de morir d oscuras, aun que tenga el padre cerero; al pajarillo que se ka de perder, alillas le han de nacer, Induet, ut pereat, malè credula avicula pennas. QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. ref. Deno'.a que las conveniéncias s' han de gosar ab sos càrrechs y penalitats. Quten come la came, que roa el hueso ; quien lleva las oblatas, que tana las campanas. Qui sentit commodum senliat et iucom- modum. sÉR CARN Y UNGLA. fr. met. fam. Sèr mòltamigas algunas personas. Ser came y una, olla y coberlc- ra, no haber pan partida. Arctissima necessiludine teneri jüngi. sÉR DE CARN Y OSSOS. fr. met. Sentir com altre los traballs de ai{uesta vtda. Ser de carne y huesu. Iníirmitatibus corporis, animique affectionibus ob- noxium esse. SÉR UN TROS DE C\RN RATEJADA. fr. IllCt. fam. SCV mòlt tonto é incapas. Ser un pedazo de alcomoque, de animal, de bruto, Stolidum, stupídum, plum- beum, vecordem esse. SOFREGIR LA CARN. fr. Passarla una mica pel foch, per la cassola ó pahella, Perdigar. Avem vel carnes leviter amburere. TREMOLAR LAS CARNS. fr. Tcuir gran por ú horror de alguna cosa. Temblar las cames. Trepido, as. TRINCHAR COM i CARN DE RUTIFARRAS. fr. RENTAR- SE AR LA SANCH DE ALGÚ. GARNADA. f. L' esquer fét de carn pera pes- car ó pera cassar llops. Camada. Esca carnea. CARNADURA. f. La qualitat de la carn de al- gú, en quant la cura de las feridas; així dihém: fulanó té bona ó mala carnadura. Encamadura. Carnis natura. CARNAL, adj. Lo que pertany à la carn. Car- nal. Carneus, carnalis. [| Lo temps del any que no es quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus anni. [j met. Luxuriós, y lo que pertany à la luxú- ria, com; home carnal, pecat carnal. Carnal. Libi- dinosus. II Mundà. Carnal, mundano. Terrenus. Q GERMÀ, cosí, NEROT, ONCLE. || m. pi. Uua espécie de tela enirefína de que se'n fà mòlt us. Crea. Linteí genus. II ant. carnaval. GARNALATGE Ó GARNELATGE. m. U carn feta trossos y salada que serveix pera la pro- ii$ ChR DICCIONARI CAR vissíó de las embarcacions. Camaje, Caro salifa et fnutatim seela ad asrnn naviganthim. || La des- trossa gran ó mortaldad qoe resulta en alguna ba- talla. Camaje. Cedes, strages, is. GARNALÍSSIM, A. adj. sup. CamaUsmo. In veneren maximó pronns. GAHNALITAT. f. CoAeopFSC4'ncía, deleyt de )a carn. Camalidad, Libido, mís, libidinosa vo- luptas, GABNALBIERT. m. adv. Ab carnalitat. Torpe- mente, eamalmente. Libídinosè. juüTARSB CARNALMENT. fr. Tenir unió carnal. Me- voherse, tewr rèpulm. Gopulam inire. CARNABOL. m. ant. sarró. GABNA86A. m. Abundància de carn. Camaza. Corn pars interior. || pi. ayguacutt. GARNATGE. m. cAR:C. PASSAR k PIL DE ESPASA. CAMNER. m. ant. sepultura. || met. vintrell. VENTRE. GARBiERA. f. Planta perenne que té las fullas radicals, an^plas y retalladas de las voras. ab una sola cama mòlt poblada de flors pocti vistoaas. Àcant», branca ursina, yerba gigante. Acanlhus, i. GARI€E8TOI.TA8. f. pi. Los tres dias abans del dimecres de cendra. Carnestalenda^, camavaL Bacchanalía, ium; geníalum epu'arum feri». Q m. Figura ridícula que 's fa en los tres dias de carna- val, y que s' arosluma posar en las finestras ó bal- cons y *s crema en V últim dia. Judas, Persona- tus Judas. Q met. Subjecte ridícul y despreciable. Cascaekuflan. Jnutilis, inepius homo. ENTERRAR k CARNESTOLTAS. fr. DivcHirse '1 poblO r últim dia de carnaval, fingint un enterro en que 's porta 1 Carnesloltas à enterrar ò cremar. En al- guias parts ixen en k> dia de cendra al camp à di- vertírse y fér menjadas, ete. Qaemar é Jndat. Ei^ terrar la sardina. Personam ludam eomburere. GARNETA. f. d. Carnecúa, eametiUay cameci- ea, Caruneula, m.^k la rrasa. d. una cara bu- llida à la brasa. CarboniUada. Caro cocta et torre- facta. GARlflGER, A. m. y f . Qui talla y ven carn. Camicfro, cortador. eortante. Lanius, carnarius, ii. J adj. aplicat al animal que mata à altres pera meigàrsels. Camicero, camivoro. Garnivorns. || Lo qui menja mòlta carn. Carnicero. Carnarius, ii. || Home cruel y sanguinari. Carnicero. Grudelis. \ f. S' aplica à la dona luxuriosa y lasciva. Camaly Injwriosa. Luxuriosa, ad venerem proclívis. || La 11iaraqueenCatalun\a pesa trenta sis unsas. Itòra e nosus. ^ GARIfOT. m. Garn sup?ríiua que 's cria eo alf^j guna llaga. Carnosidaà. Garnuncula, », tubsi^ eris. I Excrescéncia que 's fa junt à las naglasf causa bas-anl dolor, inrro. Paronychia, redivia^Rl GARN8ALADA. f. cansalada. CARNUM. m. carnassa. 1. GARIfAs, SA* adj. Brut, asquerós. A^iirrmi sucio, hediondo. Sordidus. || ler. rossa. GARIfUSSA. f. CARNASSA. GARlfUT, DA. adj. Qui té mòlta carn. Carmi so, carnudo. Garnosus, corpulentus. I GARONADA. f. Espècie de canó. Cfffoaata Tormenli bellici genns. ^ GARONTE. m. mil. Barquer d?l infern. Cti^ te. Gharon, tis. 0 GAROTA. f. Gesto que *s fà ab la cara, ab H qual se manifesta '1 fàslich que 'ns fà alguna cM| ò '1 disgust que 'ns causa. VfmjV. Ges! teulat io,R^ gest us, us. FÉR carotas. fr. Denotar ab las aceions de II cara '1 dessabrimiMit que 'ns causa algun mnqtf aspre, agre, etc. Atargar las dientes ó ptmer !■ dientes largos. Gíbi acerbitatem vulta comeckialOT oslendere. GARP. m. ant. Part del bras y 1 palmell de k ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam. GARPA. f. Peix que*s cria en los estaayff T gorchs y bassas dels rius, mòlt semblant à la IV ca. Carpa. Giprinus. GARPENTER. m. ant. fuster. GARPETA. f. Cnl)erta de carta. Sobrecarta, tm bierla. Epislol® involucrum. GARPENTO. m. Garruatge usat pels ronaM] de ((ue se servian principalment los patricis. Gv pento. Garpentum, i. GÀRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys] en las bassas dels rius. y té '1 cap y las més grossas que la tenca, à la que sembla en lo demés. Carpa. Gyprinus, cypriïts, ü. GARPÓ. m. La punta ó extremitat inferíori la ejipinatla. Cocsis , rabadilla. Uropygium, n CAft CATÀLi. CAR %\* I Ptrlasi dels aucelis V ossel que 'is fú reïufioar la cua. RahadUla, ohispillo. Uropygíum, ií. GABPOBÀL8A1II. m. Fruyt del arbre que fà 1' opobalsam. CarpobéhaíM. Carpobalsamum. GARQUÉIXIA. f. bot Espócie de ginesta. Cai'- quejia. Leiitiscus carquexia. GABRABINA. f. Anna de foch semblant à la escopeta, però un poch mès curta. Carabina, Sclop- petum brevius. || rallada. La que on V interior del canó é cert número de i-atllas. Carabina raya- da. Brevius scloppetum incissuris distinctum. VAL TANT COM LA CARRABINA DEL AMBRÓS, y SC SÓl anyadír carregada de sagó. ioc. fam. Se diu de las cosas que són enterament inútils. Es lo mismo qne la carabina de Ambronio, ó vaU tanto como la ca- rabina de Ambrosio. Res nihili facienda. GARRABINADA. f. L' estruendo que fà 1 tir de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop» peti explosió, fragor. I Lo tlany que causa M tir de la carrabina. Carabinazo, Scioppeti ictus. CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri- gada de carrabiners reals, dilsaixí perquè usan la carrabina. Cara 6 ÍA^fo. Regise scloppetariorum ala; eques. || Soldat destinat pera perseguir lo contra*- bando. Carabinero, Miles mercium interdictarum impediens. || En los regim-.'ntst de caballeria 1 sol- dat escull ít que no portava botas sinó botins, y 's distingia ab un galonet de plata ú or en las botas de ki casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. || fam. vossEi. GARRAGA. Embarcació gran y pesada (jue s* usava en la Assia. t'.rrrí/f a. Pei-grandisasiananavis. anàrsen à la carraca. fr. met. fam. morir. GARRALL. m. Massa porosa ó esponjosa, que forroan las escombiarias de algima mina benefi- ciada, Escorial. Sihoria, aï. GARRANGO, GA. adj. S' aplica al que coixeja. Rencúj rengo, zauqueathr y Claudus. || Yeü alxa- cós è impedit. Carraco. carcümal. Decrepitus, va- letudinarius senex. GARRANGOL. m. ant. verdin. GARRANQUEJANT. m. adv. Poch 4 poch y ab pena. Han, yian, un pie tras olro. Pedeteotini. \en\l•. GARRANQUEJAR, V. n. Anar coixejant, ma- nejanlse de «n comtat à altre. Renquear. Claudi- co, as. GARRÀS. m. ter. Penjoy de rahims. Colga jú, cuelga. Pensiles uv». | Singlot de rahim. Gajo, tvffi scapus. GARRA8GA. f. Arbre, espècie de alsina peti- la; en sa escorxa 's forman uns grans à manera de galas petitas y dins uns insectes de que's trau la grana. Costo jo, Cíirrasco, earrasca. lles, icis, cuscultum, ii. GARRASGAL. m. Lloch plantat de carrascas. Coscojar, coscojaly oarrawal, Ilicedim, i. GARRASCAIéBT. m. d. C4^rra9C4íiejé, tíicè^ XVLUk, i. GARRASGAMA. f. aum. Carrascmi, UeiKgran- dior. GARRASQUETA. f. d. Carroiquita, Ilex mi- nor. GARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo. Obtusus. GARRAU. m. ter. xarrich, xarrach. GÀRREGH. m. La acció de carregar. Cargo, Oneratio, nis. || met. L' ofici, empleo ó comissió. Cargo. Munus eris. || Gobern, direcció ú obligació de fór ó cumplir alguna cosa. Cargo. Oous, eris, oflicium, ii. II En los comptes, lo conjut de parti- das rebudas. Cargo. Accepti ratio. || Las mercade- rias que porta una embarcació. Cargamento, c^tr- gazony farga. Navis onus; mercès in navi vehen- da3. H La culpa ó falta de que s' acusa 4 algú en lo cumpliment de sòn empleo. Cargo. Objectam cri- men. círrech de ínima ó db gonciAncia. Lo que la agrava. Cargo de conciencia. Goncienti» aggravatio. CARRECH NOU. Lo que's fà novament à algú. Re- cargo. Nova críminis objeelio. DBMÉTRER k ALGÚ DB SÒN CiRaBCH. fr. aïll. PTlVar à algú de sòn empleo ó degradarlo dels honors y dignitats que té. Deponer. Dignitale, honore ali- quem privaré. DEMÍTRBRS8 DE sò!f círrbch. fr. ant. Pér dímifl* sió del empleo. Dimitir el empleo, kacBr dimi$ion del empleo. Dimitto, is. vÉR círrech k kiQt. fr. Reconvenirlo. Bacer cargod alguno.Kem alieni imputaré, exprobrare. FÉRSE càrrbcb db ALGUNA COSA. fr. EnteraTsc de ella, compéndrerla bè. Sacerse targo ée alguna cosa. Rem callere, aprimè cognoscere. PÉNDRER k SÒN círrbch. fr. EfiCBrgarse de fèral- gana cosa. Tàmar d 9u cargo. Aliqnid exequendum sibi suraere. GÀRREGA. f. La cosa que pesa sobre de altra. Carga. Pondus, eris. || Lo pes regular que porta sobre 8< V homeó bèstia pera transportarlo de aaa part à altra, y també, V qae porta au carro ó em- barcació. Cairga. Onus eris, sarcina, ». || Quanti- tat determinada de certas casas, com de Tf, que són quatre barralons, de oli trenta quartans, éé blat etc. C-arga. Mensura sarcinae commoda. || Tri*- bat, gravómen. Carga. Tríbutum, i, vectigal, alís. Q La ol)ligacíó per rahó del estat, ofici ó empleo. Carga. Onus, eris, juris vinculmn. || Porcié de pól- vora y munició que's posa en las armas de foc^. Carga. Pulveris pyrii ac globulorum mcnsnra. I ciaaECH. CÀRREGA CERRADA. La descsrga genera] que fà la tropa. Carga eerrada. Commnnis tormentonira be^ Iticorum explosió. J Reprebensió forta. Càrga cer*- roda. Gravis, aeris objnrgatio. CÀRREGA QtB FLAC, NO PESA. i^f. Denota qne lo qne vé de gnst no incomoda per molest que sia. Sarna «m gusto no fica. fii labor ípie levis, gra* ta est inmi cansa laboris. S20 CAR DICCIONARI CAR A CARiKOAS. m. adv. Ab molla abundància. A cargas, Gopiosè, abandè, affalim. IGUALAR LA CÀRREGA, fp. Repartiria en dos por- cions de igual pes. Terciar la carga. Sarcinam utrinque ad aequilibrium aptare. NO PODER PORTAR ó AGUANTAR LA CÀRREGA, fr. met. No poder cumplir la obligació de sòn empleo. Acodillar con la carga, rendir d la carga. Oneri succumbere. PESAR LA CÀRREGA, fr. Férse molesta la obligació. Sentarse la carga. Rem alicui molestam essc. PORTAR LA CÀRREGA, fr. mel. Suffír tot lo cuida- do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onns ferre, pondus suslinere. SACUDiRSE LA CÀRREGA, fr. mct. Llibertarsc de algun gravàmen de cuydado. Echar la carga de $i. Onere se expediré. sÉR CARREGÓS, f. Causar molèstia ó enfado. Ser ^sado. Grave, molestum esse. TRÀURERSB LA CÀRREGA DEL DBMLNT. fr. mcl. Apartarse vclunlariamenl de alguna obligació. Sol- tar la carga. Onus deponere, muuus dimittere. GABBEGADÍ8SIM. A,adj. sup. Cargadisimo. Yaldé onuslus. GAEHEGADOR. m. Lloch de aboni se carrega. límbarcadero, cargadero. locus navibus, plaoslris onerandis deslinalus. D Lo ((ui embarca las suas mercaderias pera comerciar en Indias. Cargador, Mercalor, oris. || Inslrument de fusta pera carre- gar los canons de arlilleria. Cargador, Tormentis bellicis pulvere munií-ndis tignum. || Qui 's lloga pera portar càrregas de una pari à altra. Carga' dar. Homo sarcinis poriandia conductus. GABBEOAIIEIIT. m. Los géneros ó mercade- rias de alguna embarcació. C^rgamento, cargazon. Navis onus. || Lo pes que se sent eo alguna part del coe, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon. Gravedo, inis. GASMEGAB. V. a. Poaar pes sobre 1* bome, nan, etc. Cuinar. Onero, as, onus alicui impoue- re. y mil. Acométrer ab vigor al enemicli. Carg^r. Aggredior, eris. || Posar la pólvora y municions en las armas de focb. Cargar. Tormentum beliicum pulvere pyrio, glandibuaque muniré, inslniere. II Menjar mòlt. Cargar mucL• ò dematiado. Isque ad ingluviem epnlari. || Imposar un gravàmen so- bre las personas ó cosas. Cargar. Yectigal, tribu- tum, officium imponere. || Fer provisió de alguna cosa. Cargar. Accumulo, as, congero, is. | met. Apuntar en lo llibre de comptes lo que algú déu. Cargar. Debitum in rationario notaré, alicui ads- cribere. || Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar. Onus augere, onus oneri addere. || Imputar ó atri- buhir à altre alguna cosa. Cargar, ackaear. Rem alicui attribuere, adscribere. || En lo jocb de car^ las tirarne una superior à la jugada. Cargar. In cbartarum ludo pagella pagellam vincere. || Des- cargar las vigas en la paret. Atizonar. Trabcm pa- rieti incumbere. | Estribar ó descansar una cosa sobre altra. Cargar, armar. Innitor eris, aostiiie•f es. II Pérdrer algú sobre si alguna càrrega. 6*«ffir Onus suslinere, suscipere. || met. Béurer nauma vi. Al•lomarge. Inebriari. H Aumentar lo prea de alguna cosa. Cargar, encarecer. Pretium augere. | Donaria culpa à algú. Cargar, echar la culpa, Crimiuor, aris. II ARMAR. 6. GARREGAaSE. V. r. Inclinar tot lo cos à al- guna part. CAirgarse. lucubo as, incumbo, is. | com férse carrech en los comptes de las quautilals rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num- morum summam acceptam referre. || Dit del ma- lalt, férse la malaltia mès molesta. Agrararse. Gravesco, is. || Dit de la atmosfera y del temps en- nuvolarse. Cargarse, encapotane, ohscurecerse. Nu- bibus coelum obduci. GARHEGAT, DA. p. p. Cargado. Oneratus. || adj. Abundant de alguna cosa, com: arbre carre- gat de fruyt, bome carregat de paciència, de pes^ setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus. CARREGÓS, A. adj. Molest, gra vós. Gravo$o, molesto. Gravis, mol^stus. CARREGÜETA. f. d. Carguilla, carguita. Le- vissarcina. GARREJAUIENT. m. CARRETEIG. CARREJAR. V. a. CARRETEJAR. SLL. m. Entre corders, rodet que asse- gurat per medi de una clavilla à una creu, volia per medi del cordill de la roda, y serveix pera retórser ó formar lo fil, que s' enganxa ab una ane- llela que dit carrell lé en V extrem. Carrete. Trochlea filis obvolvendis. CARRER, m. V espay que queda entre d4is rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, s. DEIXAR À ALGl3 EN LO CARRER, fr. mCt. fam. PèU- drerli 'Is béns ó empleo ab que *s mantenia. Dejar d mno en la calle. In summam egestatem redigere. BX MITJ DEL CARRER, m. adv. En públích, de- vant de tothom. En publico, en medio de la ntlle. Palàm. rin CARRER, fr. met. Apartar la gent pera que fassan llocb. Abrir paso, hacer calle. Turbam auio- vere. GIRAR DE CARRER Ó 'l CARRER, fp. Mudai' (Ic Caiul gurtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina, doblar la calle. Viam flectere. NECESSITAR l'N CARRER DE GENT. fr. inet. Sèr mòlt valent. Üevarse ó hacer huir una calle de hombres. Hominum multitudinem fugare. PASSEJAR LOS CARRERS, fp. Anar contínuameut de carrer en carrer sens necessitat. CaUejear, paja- rear, azotar las calles, hopear, corretear. Toia ur- be discurrere, vagari. PÉNDRER t OCUPAR TOT LO CARRER, fr. mel. Nei*es- silar mòlt llocb pera passar. Coger las calles. Vias occupare. QUEDAR AL CARRER, fr. mct. Pérdrer lots los me- dis de subsistència. Quedar ó quedarse en la calle. In summam egeatat^n devenire. CAR CATAli. CAR 311 mil AL cjLBiu.fr. met.Malmétrer los diners, la búenda, etc. Tirar ó tirar àla ra//«. Bona dissiparé. Tiiciii AL CAiiRi. fr. Fér marxar à algú per fona de la habitació que ocupava. Echar de casa. Ejicere edibus, foras. || mel. Despatxar à algní de la casa ahont servia ó estava col•locat. Echar d la ealle^ poner en la calle, £ domo ejicere. TÚ passarís pel mec carrer, loc. met. S'ame- nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli à euléndrer que quant ell lo necessitarà se li darà la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos entontraremos. Fies mihi obvius, proque merito tibi rependam. CARRERA, f. Camí ral que va de una part à altra. Carrera, Via, se. || Los carrers destinats pera passar las professons y altras solemnitats sem- blants, (arrera. Via aulaïis ornata. || Los carrers Diòlt freqüentats pera passar los reos que 's casti- gau públicament. Carrera y calles púhlicas. Fre- quentiores y'm. || mel. La professió de las armas y de las lletras. Carrera. Armorum vel litterarum professió. || met. Lo curs ó duració de la vida hu- mana. Carrera. Yitoi spatium. Q mel. Lo curs ó ca- mí que algú segueix en sas accions. Carrera. Vitae ratio, modus. || La seguida de punts escapats en la mitja. Carrera. Aliquot libialum nodi soluti. || En la música la pujada ó baixada que fa '1 qui toca ó canta, pujant ó baixant per lo comú una octava, passant lleugerament pels punts intermedis. Tam- bé s' anomenan així las notas que la expressan. Cmrrera, carrerilla. In musicis vocis aul soni ele- valío vel depressió concitatior. || ant. carrer. || Cada renglera de escachs en lojoch de damas. Ca- Ue. Trnnculorum semita. ESTAR EX CARRERA, fr. Havcr comensat algú à servir algun destino ó professió. Estar en carre- ra, yiam adipiscendorum munerum ant bonorum tenere. EIXIR k CARRERA, fr. Eixir à rébrcr à algú. Sàtir ú recibir, al encuentro. Alicui obviam ire. SEGtIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. Aplicirse als estudis. Seguir las letras, Lilteris vacaré. CARRERETA. f. d. Carrerilla^ carrerita. Gar- sitatio, nis. CARRERÓ, m. Lo carrer estret y escusat per aboni no s' hi passa mòlt. Callejuela, calUjon. Angiporlus, us, anguslus callis. || L' estret y llarch que forman dos parets. Callejon. Angusta via. CARRERÓ QUE >'0 PASSA. Lo que uo U* eixida à un altre carrer. Callejuela sin salida, Angiporlus, an- gíportum, i. r£i PASSAR PER UN CARRERÓ, fr. Encallcjonar. Per angiportum iinmittere. GARRERONET. m. d. Calle joncillo. callejon- cito. Angiporlus, i. GARRET. m. d. Carreton. Acuma, x. Q Lo que serveix pera jugar las criaturas. Cestillejo. Cur- rus, us. CARRETA, f. Espècie de carro llarcb y estret TOMO I. de dos rodas, que té '1 pla format solament de tres ó cinch llalas, ab la del mitj més llarga que serveix de llansa ahont s' enganxan los bous pera tiraria. Carreta^ carro. Plausirum, i, currus, us, curriculum, i. || Carro petit en que '1 circul de las rodas s' assegura sobre unas llalas travesseras y r eix en la del mitj. Canuco. Carruca, as. CARRETADA, f. La càrrega ([ue porta una carreta ó carro. Carretada. Yehes, is. || La multi- lul de cosas en qualsevol espècie. Carretada. Mul- tiludo, inis, rerum copia, congeries. k CARRETADAS. m. adv. Copiosameot, ab mòl- ta abundància. A carretadas, d cargas. Copiosè, abundè. CARRETAM. m. Conjunt de carros ó carrelas. Carreteria. Carrucarum series, multitudo. CARRETEIG. in. La acció y efecte de trans- portar ab carro ó carreta. Acarreo, carretaje, àcar- reamientú. Veclura, se, adveclio, nis. GARRETXJABLE. adj. Lo que *s pót carrete- jar. Acarreadizo. Advectandus. CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete- ja. Carreteador. Advector, is. CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab carro ó carreta. Carretear, acarrear. Veho, sub- veho, iransveho, is. CARRETEJAT, DA. p. p. CarreUado. Yectus. CARRETEL-LA. f. Cotxo mòlt lleuger cons- truhit de manera que 's pót usar tapat ó destapat. Carretela. Pilentum, i. CARRETELL. m. Espècie de bóta petita que regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril^ tonel. Doliolum, cadus, i. CARRETELLET. m. d. Barrilete, Doliolum, i. CARRETER, m. Qui fà carros. Carretiro, car- pintero de carretas, de prieto, Plaustrarius, cnrru- carius, ii. y Qui mena carro ó carreta. Carretero. Plaustrarius, ii, ductor, oris. 0 adj. S' aplica al ca- mí públich y ample pera carros y coixos. Camino earrttiero. Publica via. iiNEGAi COM u!f CAiiBTEi. fr. &m. Rendir mòlt. Etkar de la aseta, jurar tomo un camtero. Furiosè blasphemare. SUAl COM U5 CARRETER, fr. fim. Suif COploM* ment, ab mòlta abundància. Sudar d charroe, Co- piosa sudare. CARRETERA, f. Lo camí públich per carros y coixos. Carretera, rua, carrera, via. Via publica. ciRRETERA EMPEDRADA. Calsada, arrtcife, Slrata, munita via, slrata viarum. .NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DIES- SERÀ. ref. Ensenya que pera lograr algun fi debém sempre preferir los medis mès regulars y segurs, encara que més lentos , als que 'ns hi poden con- duhir mès prompte, però que no presentan tanta seguretat. Por ningun tempero no dejes el camino real por el sendero. Tramitis haud quoíras, moneo, compendia, cnm te, Quo pergis, ducit publica trita via. 4S 322 CAR DICCIONARI CAR GARRETERIA. f. c\rhktam. y Ofici de carre- l<»r. Ciirretfí'ni. l'Iíiiistoriíi. ars. |{ Lo paratge ahont w» fahrirari los carros 6 carretas. Cnrreteria. Car- nicannií oílíciíia. CARRETETA. f. (I. Cnrrelilla. Camila, x. GARRETIER. in. ckrrfter. CARRETILLA. f. VaAivI í\\io fíncés corro pels peus íle la í?ent. Carrelilln, husrapiés. PyrotM)liim propi' soliini serpens. CARRETÓ. 111. EspiM'ie (i(> caíxó petit al) una roíla per la part de devaní y per la dí» deln'is dos nianechs pera feilo córrer 1" home; serveix pera imrlarcals. pedra, morter, etc. Carretilh. Carru- lus. i. Ij ï.o ([iie iisiri los polires tnllits per anar als paratíjes púl•lichs a demanar caritat. Carreton. riostelluni. i, í(ra\atus, us, acuma,a». [| Lo dels es- moladors. (jne te nna roda licada entre dos harras ahont portaii la mola, ah una e>na ah a\pm que raja (]uant la necessitan. CarreUm. Carrulus co'is vect(»rius. || Lo que serveix pera ensenyar de ca- minar a las criat uras. ('nrreúUiiy carreton, castUle- jo, Infantile vehiculum. GARRETONET. ni. d. carret. 2. GARREÜ. m. La pedra picada en quadro pids edificis. Sillnr. Lapis qnadratus vel quadrus. GARREUADA. f. La fahrica feta de carreus po- sats en filera. SiUeriti. Lapidum (luadratonun se- ries, ordo. GARRIERA. f. ant. carrera. GARRIL. m. Lo senxal ipie deíxan en terra las rodas dels carruatp's. Carril, hache, rodada. Òrbi- ta, op. II Caní i estret en (pie sols hi ha l' espay just jH»ra {tassar un carro. Carril, Via, ic. ] ferro^:ar- RIL. GARRILLERA. f. Cada una de las dos corret- jas rnmuntinenl rulHTlas de escatas do metall, ab «lue 's subjecta '1 morrió. Barboquejo. Corrigloï squamalu' ({uibus galea capiti allif^lur. CARRILLO, m. ter. taberxa. GARRIOLA. Carrioh, Curnilus, i. CARRO. m. Màquina de fusta sobre dos ro(*as .«iostinpnulas |)er un eix 6 fust»!l y stTveix pera por- tar càrrega. Carro. Currus, us. plostnim, plaus- trum, i. veha, ir. || Constel-lacíó anomenada ossa major im^Is astrónomos. Carro, osa mayor. Trsa major. |i Kn los cotxos se din així la màquina sens la caixa. Carro. t:arrus rhedarius. || m. Entre es- tampers màfpiina sobre la que fan còrn»r la forma pera estampar ó imprimir. Carro. Síirracum t\po- ^Taphicum. |; m. Kn las màquinas de filar la part que montada sidire rodas se separa estirant lo fil y torna capilellanllo en los rodets. Carro. Car rus, sirracum. i. c^RRO DF cUrec.í. m. Carro de trasport tirat per dos ómòs calmi lerias. Carromato. Cisium onora- rium. c\RRo pe ovmre c\raii.s. Lo que quatre caballs lo tiran. Cuadriífuyo. Quadriga, a', quadrijugus currus. c\RRO QiE r.RUNY MÒLT. Chirritm. SarracnliiD. vehiculum , i, stridens currus. c\RRo TRii :\FAL. Lo quo s' usa mòlt adornat pi las professons. representacions y allras feslas. Carro triunfal. Carro triumphalis , vehicnlim triíimphale. Qii 'l carro unta, als sèüs Rors ajuda. ref. De- nota (|ue M (pi i vól lograr alguna cosa, es roene»- que fassa al/?un regalo. Quien sn carro unta, m fnieyes ayuda. Tarda linit qui plaustra, snos JQ^tl ipse juvencos. Qui causidico donat, suam cansan aí;it. iNTAR LO CARRO. fr. mct. faiu. Regalar ó grati- ficar à algú pera consegnir lo que's desitja. Tnldr el carro. Muneribus aliquem deiinere. GARROBLA. ant. garrofa. GARROLL. m. ter. gotim. CARRONYA, m. ruhí. CARROSSA, f. Espi'cie de cotxo ricament ador- nat (jue regularment se fa pera las funcions pó- blicas. Carroza. Carruca, a;, currus ornatior. [ Carreta moll llarga de quatre rodas. Ga/fra. Plau»- trum, i. II ROSSA. CARRUATGE, m. Tot genero de màquina ab rodas, (|ue tirada \)er anima's serveix pera portar pes. Carruaje. Vehiculum, i. || Conjunt de carros carretas, cotxos, etc. Carrvaje. .\dgaria, a», vebi- culorum copia. ANAR \LriiN carruatge EX DETRÀs. Ccjar. Rotro* cedí», is ; cessi m ire. p\ssEJiR AHc\RRrATGE. loc. Rvar. Rhoda, curru ptM- oppidi vias vehi. QUI ADORA CARRUATGES. Apcrador. Carronim, ve- hiculorum aptator, CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en- senxar de caminar à las criaturas. Andaderas, car- retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum. CARS. m.ant. cas. || casualitat. CART. m. Planta an>al que té las fui las ó pen- cas unidas à la cama, en la ei ma de la qual naix una e.^^pt'Tie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro bilUS, i. H CARDOT. CART, s.iXT ó BBNEYT. Planta medicinal, que té las brancas rojencas y aspras, la ílor groga, petita y de bon olor. Cardo santó ó bendïto. Carduus be- nedictus. CARTA. f. Paper escrit y comunment clos ab hòstia 6 lacre, abque's comunican los ausents. Carta. Litlera», arum, epistola. a\ 1 Quadern de las llelras del abecedari y primers rudiments pert apendrer de llegir. Cartilla, silaharin. Tabella al- phabelica. elementaria. jj Pessa quadrilonga de cartró mòlt ti (HMa jugar. S'aipe, carta. Charta pic- ta lusoria. pagi*lla lusoria. | ant. Testimoni per es- crit. Escritura. Syngrapha. cp. syngraphus. i, so- lem n is .Sf Cài MCQOXAU tifBtiàm \mMm 0ft0m^, ImK^ «^írií «ycn, fi»- mm tm$Uf0m tiu ^t^^ t^^n, mtm (:n¥i mwfiiU, t% U ^/ira tíds, Allcra TÍla éimum ^ÍHi tmmí *í% ytuU UeaUn. i,k%k U9, mfU,%, wmit%u. \ Aifii«lla ea qoe bí lia fiidii drK#>|irrn, Ca$üét loeoi ó de inau$. Torbo- ImoMi àmimn, t.kfkk u% utmukn. 1/ if orian als boHs y altras críaturas de- sampamdas* üiflNMi c^sm d# #«|kÍiiIoi. Erepbotro- phium» ii» hn^phiMntpheum» i. UkSA M joai« La rasa i^blitvi aboni se reunei- \.Ais. Cm$€ fmeríe. lauia M férru ^ jK^fTDM. DÍTes, pioia d<«M«. (.kak 3f/^k, SCPTLTTEA »CLA MOftT. RAifA, LA Moai au. lEaic. CASA PATEAL. La CM qoe babiU 1 cap de ü llinatge. Ceu€ peaermm. Geatilitia doMBS, patri pena tes. CASA PCa CASA, ó M QA&A K5 CASA. ID. Sdv. l•t ona eo altra sens deixaraecap. CmIU hUm^ emmptt casa, de casa en cúsm. Ostiaüm, domesticatia. CASA MüvapAL. La que es gran ó rica res|iecle de altras. Casa ^mcipaL Principalis domus. CASA ptsLiCA ó DE FftosTiTiJCió. La de las doa» de mabi vida. Burdel, casa de pvstitmeiom. ^ergib, OB, lopaoariom, ii, lopanar, is, lostnun, i. CASA REAL. Lo paUo del rey. Casa reaL Basílica, aola, s, domus regia. | Las peraonaa reals j 1 conjunt de sos familiars. Casa reoL Begia domis. CASA SAMTA. La de Jerosalém abont està '1 aaat sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domai hyerosolimitana. CASA SOLAR. Lh de noble antigoitat. Casa tolari solariega, y casa de cabo de armeria ó casa cakeis de armeria, p. Nav. Generis capat, primària d»- mus gentililia. ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla ó de es- tar per casa. Estar de casa, estar ó hallarse de trafi- llo. Domi familiariter, inconditè agere. k QCI f1 una casa Ó 'S casa, LA BOSSA LI TOailA RASA. ref. Denota que en ditas ocasions segaüa niòlt diner. A quien Imce casa ó se casa la hoüa U le queda rasa, Domum asdífians, aut connobia pe- tons crumenam exhaurit. RBNEYTA CASA ES AQUELLA QUE TÉ OLOE Dl VIU TOTA ELLA. ref. Sigulfica que la antigiietat eo las casas denota sér principals ó ricas. Bendita cata es aquella que huele d antiguo toda ella. Fèlix illa do- mus, qu» tota viget antiquitate. Cuique soa do- mus. BO ES ANAR 1 VISITAB, PERÒ MILLÓ EN CASA ESTAR. ref. que aconsella quant boes lo retiro. xVo hajfcua mas buena que estar uno en su celda, CADA CASA ES UN MON. loC. fam. CADA TIEBA FÍ Sà GUERRA. CADA IC EN LA SEVA CASA FA LO QUI VÓL. ref. CAB* au DEL SEU FA LO QUE VÓL. CADA lU IX SA CASA, T DEU IN LA Dl TOTS, ó GABlA au QUE S* ESTIGA EN SA CASA Ó QUE 'S CUTM M U SK\A CASA. ref. Significa que convé qoe las hair lias vi^ican separadas pera evitar dispotas ò dis- sensions, cWii WM en su easa y üias en la d£ tadas, Sit sua caique domos; Deus adsit obiqoe domonni. Cuique famili« domus saa sil. CiftA au SAP i CASA SEVA AIOKT S* Bl PIjOC. ifL DenoU qaeüda bo c«aei\ millor qoe altre toqaa GAS CATALÀ CAS 32» li convé. Cada uno sabé donde U aprieta el zapaio. Sua quísque probé noscit. Est nolum bene cuique pedem quà calceus urit. CASiS FETAS DE HOBAE, LAS VEUEÀS ENDBREOCAR. ref. QUANT DE MAL JUST VE l' ANTELL, MAL PROFIT farí la pell. ciuRBRLi i ALGí! LA CASA SOBRE. fr. met. fam. Patir alguna gran opressió. Caérsele d alguno la casa acuestas, Gravissimè opprimí. COM UNA CASA. iD. adv. Mòlt reparable ó notable de importància ó consideració; y així 's diu: es un filoaop COM UNA CASA, un disbarat com una casa. Dt consecwnciaf como una casa, ó como una loma, ó de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel momenti. DE CASA. m. adv. Se diu del vestit ordinari ó senzill que s* usa en casa, com: va de casa. Casfro. Domesticus. || Familiar de alguna cosa. Casero, Fa- miliaris. DE FORA CASA Ó FORASTERS VINDRJLn QUE DE CASA *IIS TRAÜrIn , t HOSTES VINGUEREN QUE DE CASA *NS TMAGUEREN. ref. que reprèn als que volen manar en la casa dels altres. De fuera vendrà quien de al•- $a mo$ echarà, Hospes inquilinum ejiciet, atticus advena. DITXOSA LA CASA EN QUE HI HA CORONA RASA. ref. De- nota que 'Is ecclesiàstichs solen sèr V amparo dels sens. Do no hay cabeza raida , no hay eo$a cum" flida. Presidium familias clericus e^se solet. BixRi DE CASA. fr. Se diu de la primera vegada quQ ix de ella '1 qui no podia eixir per malaltia ó altre motiu. Salir de casa, E domo convalescen- tem egredi. BN CADA CASA COUHBN FARA8, T EN LA NOSTRA i CALDBRADA8. Tet. Deuota que en totas parts hi ha travalls y cada hu té 'Js seus p3r majors. En cada casa eueeen hahas y en la nuestradcalderadas. Ubí- que flBrumnes abundant, suas cuique videntur gra- viores. EN LA CASA DE *N JUGLÍS TOTHOM BiLLA 'l CONTRA- pis ó LA CANALLA ES BALLADORA, rcf. Dauota quo las costums de la família ó del súbdit solen sér con- formes à las dels pares ó superiors. En la casa del gaitero todos son danzantes, ó en casa del alboguero todos son albogueros. Talis est hera , qual is pedis- aequa. Sunt tibiciníbus plens , tibícinis «ies. EN LA CASA QUE NO HI HA PA , TOTHOM CRIDA , T TO- TBOM TÉ RAHó. rcf. Dcuota qu3 la misèria sól oca- sionar disputas ó rinyas en las famílias. Donde no kay harina ó en la casa donde no hay harina, todo csmokina. Paupertas rixarum minístra, jurgio- ram radix. IN LA CASA QUE NO s' HI RENTA, NO HI HA PA. TCf. Denota que pera aumentar los interessos es neces- sària la activitat en los que gobernan , y que es mòlt perjudicial lo descuyt. Casa renida, casa re* §ida. Ritè domus regitur, domino objurgante se- vero. BSTAt i LA DARRSRi GASA. ff. Estaf aoiDament 19X0 1. pobre. No tener tras que pasar 6 sobre que Dios le llueva. In summa egestate esse. FÉR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos. Hacer casa. Bona compararé. fAr l' home a casa. Voler manar à casa ab exa- geració y gallejant. Oler la casa d hombre. Domini solummodò virum forte se ostendere. FERNE UNA COM UNA CASA. fr. Fér alguna mala feta de consideració. Hacer una como un templo. Facinus idque maximum admississe. LA CASA EN CANTÓ Y LA VINTA EN RACÓ. TCf. DC- nota que la casa cantonera tè mòltas ventatjas, y que convé estar la vinya lluny del camí peraque Is que passan no cullan los rahims. Casa en conto y VI Ma en pago, ó ca ta en canton y vina en rincon, Secretam vitem é contra pone penates. LA CASA EN QIE S* HI TRAVALLA, MAT HI FALTA PA NI PALLA. ref. D^Miola que '1 traball proporciona la sul)sisténcia y Ms aumenls de la casa. Quien tra* baja medra, ó quien trabaja tiene alhaja, ó la casa en que se trabaja nunca estd sin pany ni pa ja. Qui vitat molam vitat et farinam. Quem labor excercet penes est pretiosa supellex. LA CASA QUE NO TÉ PAU, MÓLTAS NFFS NO's TANCA AB CLAU. ref. Denota que 'Is marits y mullers que no viuhen bè , T un per V altre descuydan la casa y sos interessos. La casa en que siempre hay guer- ra, muchas noches no se cierra, Conjugii rixis ja* nua nocte patet. MUDAR DE CASA. fr. DeixRT la en que se habitava, y passar à víurer en altra. Mudar de casa. k domo in domum habitandi causa migraré. NO CABRER EN TOTA LA CASA. fr. mct. fam. Eslar r amo mòlt enujat ab tots. No caber en toda la ca* sa. Domum pra; ira turbare , minis impïere. NO EIXIR DE CASA. fr. Estarse en ella p^r necessi- tat. Guardaria casa. borni obnecessilatemdetineri. NO TENIR CASA NI ALBERCH. fr. fam. Eslar algú mòlt pobre. No tener cosa ni hogar, ó sobre que Dios le llueva. Rei familiaris angustiis premí ; e\- tremam pauperlatem pati. OFERIR Ó FRANQUEJAR LA CASA À ALGÚ. fr. Donarlí entrada pera freqüentaria. Franquear, of recer la casa, iE'Jium adilum facilem alicui concedere. PARAR CASA JL ALGÚ. fr. Moblarla peraque piiga habitarhi. Poner la casa d alguno. Domum alicui pararé. PARAR CASA i PART. Sepsiurse *Is que vivian junts, y formar família diferent. Poner casa dpar^ te. Domicilium disjungere. PARAR ó PLANTAR CASA. fr. Péudrer casjpera sí, establirse de nou com à cap de família. Poner, asentar casa. Dommm sadem stabilire, domicilium statuere. PER SA CASA MIRA POCH LO QUI lUOA Ó MIRA AL JOCH. ref. Denota lo mòlt perjudicial que es V aficio- narse massa als jochs. No tiene d su eetsa apego el que juega ó mira el juego. Haud aibi sapit qui ludos inmoderatè petit, 41 9S0 GAS DICCIONARI CAS PLEGAR CASA. ff. fam. Mudar de residència ó do- micili. Arrancar ó levantar la casa. Sedem , domi- cilium mataré. QUI GASTA MÈS DEL QUE TÉ , HA DE ANAR CASA k LLOGUER, ref. Denota que cada hú no déu gastar roès que lo que li permeten las suas facultats. Quifh gasta mas de lo que gana , vestirà de telarà- na, Sumptus, prout facultas patilur, facies. ^Quí 'fà cuydar de casa de altre? loc. fam. ab que 's reprèn à qui *8 cuyda de lo que no li toca. iQuién U dió tela para este entierro ? ^ Quid tibi cum hoc? quid ad te? QUI NO TÉ CASA PER SÍ DE MÒLTS HA DE SÉR VBHÍ. ref. Denota que qui no té casa pròpia , ha de mu- dar mòltas vegadas, El que no tiene casa de sugo, vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in- certo vagatur. QUI TOT HO VÓL ÀVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE- AAR. ref. Denota que '1 qui s' entreté mòlt en averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las aevas. Quien las cosas mucho apura no tiene vida segura. Aliena inquírere pericolosum. SÉR LA CASA DE \n GARLANDA Ó DE MALGORBRN. fr. üam. No haverhi orde ni concert en alguna coea. Andar manga por hombro. Nullo ordíne regi do- mum, familiam. SÉR MÒLT DE CASA. fr. Teuír algú mòlta confiansa 6 franquesa en alguna casa ò ab la família. Ser mug de casa. Alicujus familiae esse amicissimum. sír tots de casa. fr. fam. Denota que no s' han àt gastar complimenta ab las personas ab qui 's té alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami- liar issimè uti. SI en ta casa hi entra MÒLT RE, MIRA SEMPRB GOM HI \É. ref. Denota que 's déu tenir cuydado ab los medis de adquirir. Si tu casa mueko tiene , mira siempre eomo viene : tén kaeienda , g mira bien de donde venga. Sinttibi divitie, veniant tamem unde yideto. SI EN TA CASA HI HA lONANSA, NO HI SERÀ SI fiS FERMAN8A. ret. Deuota que V eixir Gansa sól per- turbar la tranquilitat y causar mòlts mals ratos à las casas. Si haces por alguien fanza, no hahrú en tu casa honanza. Qui se vadem constituït , tran- quillitalem avertit. TENIR LA CASA PLENA COM UN OU. fr. TENIR TOT LO RE DE DEU. GA8ACA. f. Vestidura de home, que s' ajusta al cos sobre la armilla, ab mànegas y faldons que arriban al genoll, però que no tapan sino la pari del detràs. Casaca. Chlamys, idis, sagum, i. CASACA DE ARNÉS. f. COTA DE MALLA. GIRAR LA CASACA. fr. met. fam. Ferse algú del partit contrari al que seguia. Volrer casaca , ma- dar de casarà. Sententiam , animum mutare, ab aliquo ad alium deOcere. PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sèos •cupaciò. Pasear la casaea. E domo per otívm exiro. GASAGAflAik. f. aum. Casacon. Túnica, sagni majus. GASAGIÓ. f. for. cassació. CASACON. m. Casaca gran que 's porta sobr la ordinària pera major abrích. Casacon , sobreio do. Mantelluin, i. CASADA, f. La família de alguna casa. Cas§ Família, os, domus, us. || La muller de algú. Casé da. Uxor, oris. casa, família. LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO TÉ SOGRA N CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada , qm no tiene suegra ni cwiada. Hsec bene , cui non ei socrus nec fratría, nupsit. CASADET, A. m. y f. d. Casadillo , easadilla Nuptus. CASADOR , A. m. y f. Se diu de la personi que ja té la edat pera casarse. Casadero. Nubilii connubilis. TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT. CASAL. m. ant. arrabal. || ruch de arellas. GASAMATA. f. Volta que 's fà en alguna pari de la muralla , ahont se col•loca una bateria pen defensa del fosso. Casamata, plaza baja. Muralií clypta. I Pou en lo terraplé dels baluarts pera ohii traballar als minadors. Casamata. Avertends ca- lien laria^ machinationis ch-pta. || Obra que ix al fosso en la cavitat que fà la muralla per baii delí rebellins y baluarts , ahont se posa una peasa de artilleria cuberta pera oféndrer los assalts y (éi dany à las trinxeras pròximas. Casamata. lau clypta ad latera propugnaculorum. CASAMENT, m. Contracte matrimonial ab lai degudas ceremónias per la iglésia. Casamienla. Gonjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptis, arum. || ant. alrerch, posada, haritaciò. || En al- guns jochs de cartas la acció de posar sobre de una carta certa canlitat algun jugador, y altra igual lo qui porta '1 joch , y així mateix en las xapas. Ca- samiento. i£qualis sors. AJUSTAR ò FÉR CASAMENT, fr. Proposarlo à las parts, y fér que convingan. Ajustar una boda. Nup- tias efficere, conciliaré. FÈR UN CASAMENT DORLE. fr. Casarse pare y fiU ab mare y filla, ó mare y fill , ab pare y filla. Hacer un casamiento doble. Duplices nuptias effi- cere. LO CASAMENT HA DE SÉR k GUST. loc. fam. Denola que la elecció de marit ó de muller ha de sér en- terament líbre y espontànea. Matrimonio g senario, no quieren fuerza ni brio : el casado descontenia siempre està en tormento. Non vi conjngium , non vi stat summa potestas. NO HI HA CAP CASAMENT PORRE, NI CAP MORT RICA. ref. Denota que al temps de celebrarse Is casa- ments, comunment se pondera mès de lo que *s tè^ y *s disminuheix quant arriba 1 cas de morir. Hi boda pobre f ni mortuòria rito. Nuptias nummonuR copia, penúria funera comitatur. MO II ftà CAP CASAMENT SINS FLOaS, NI GAF KORT CAS CATALÀ. CAS 831 SENS PLORS. ref. Denola que 1s casaments se cele- bran ab alegria, y que la tristesa y sentiment acompanyan à la mort. Ai boda sin canto, ni mor^ tuorio sin llautó, Nulla carenl canta connubia, fu- nera planctu. SI VOLDRÀS BÉ ACERTAR AL CARRER t' HAS DE CASAR. refr. si vóls ésser ben casat, etc. SÓN casaments de dèü nos dó ó que dèü los be- NEHEscA. loc. fam. que 's diu dels que 's fan per alguns fins particulars, que à qui roénos convenen es als que 's casan. De eslos casamientos que Mart- farda hace, d unm pesa y à oiros place, Gonjugíbus nubila, aliis connubia placent. GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro- posa ó ajusta casaments. Casamentero. Gamostu- ïns, i, nuptiator, is. GASANELLA. f. gala, ballaruga. GA8AQUETA Y GA8AQUILLA. f. d. Casa- quilla. Exigua chlamys. CASAR. V. n. Contràurer matrimoni. Comun- ment s' usa com reciproch. Casar, Nubo, is, uxo- rem ducere; matrimoníum inire; tbalamum as- cendere. J v. a. Autorisar ab sa presència '1 rector 6 altre sacerdot ab llicencia expressa, '1 sagra- ment del matrimoni. Casar. Gonnubio jungere, matrimoníum illigare; marito, as. |{ met. Unir ó jantar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo, jogo, as. II En lo joch posar lo diner que s' ha de jugar, ó travessarlo à la sort. Meter. Ludo, is; sor- tí exponere. || met. Disposar algunas cosas de ma- nera que fassan joch ó tingan correspondència unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as. casarse ab la promesa de altre. fr. Soplar la dama. Sponsam alteri praeripere. estar casat ab algcna cosa. fr. met. Estar mòlt aficionat ú obstinat ab alguna cosa, com dictamen, opinió, etc. Estar casado. Proprio judicio, suse sententiae stare, pertinaciter adhaerere. lo qui LLINT se'n vJL k CASAR, YÀ ENGANYAT, 6 Vi i ENGANYAR. Tcf. Adverteix que per ac^rtar lo ma- trimoni convé mòlt que 's conegan y tracten los que s' han de casar. Quien lejos va d casar, ó va inganadoy ó va d engahar. Qui petit uxorem patrià regionc remotam, Failítur, aut ipsam fallere, crede, cupit. ^Q€É NO HI HA MÈs QCE CASARSE ? loc. fam. Deno- ta que pera casarse 's necessitan algunas conve- niéncias. Casar, casar, y el gobiemo? Da mihí qui- bus connubia prospera fiant , tuncque connu- bam. QCI 'S VÓL CASAR, MÒLT S' HI HA DE PENSAR, ref. que à mès del sentit recte adverteix que 'Is assump- tos de importància 's deuhen premeditar abans de posarse en ells. Anles no te cases, mira lo que ha- tes. Antequam agas, respice finem. Non est aput aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami quam foedera jungas. SOLS FÓS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL BUTXÍ ó com diuhcn altres : encara qvb Fés h» i'n bastó VESTIT DE HOME. loc. fam. que denota '1 gran desi I j que té de casarse alguna dona. Sea maridi* Uo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum- tfae placet. VAL MÈS CASARSE QUE CREMARSE. TCf. ÀCOUSella 1 matrimoni com à reme^' contra la concupiscència. Mas vale casarse^ que abrasarse. Melius est nube* re, quam uri. CASAT, DA. p. p. Casado. Nuplus, maritatus. CASAT só, QiE m' HI DiHEV. Deuota que alguns matrimonis desprès de celebrats se troban faltats de tot lo que 'Is pót fér felissos, lo que es cansa de que 's penedescan los que així 's casan. Casado y arrepentido: casado y mal dia, todoenundia, Quemque pigere solet, vix ducta uxore, mari- tum. CASAT Y ENMAYNADAT. exp. fam. que 's diu del casat que té fills. Casado con hijos, padre de fami^ lia. Paterfamilias. PERA SÉR UN MAL CASAT, VAL MÉS QUEDARSE FADRÍ. fr. que 's pren en sentit literal. Para mal casary mas vale nunca maridar. Nubere quam pravè, sa- tius sit nubere nunquam. QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA- DA. ref. Denota que perilla mòlt la vida del que obsequia à las casadas, perquè es indispensable que 'I marit procurarà venjarse. Quien adama 6 corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con- temnit vitam, nuptae qui vivit amator. SI VÓLS ÉSSER BEN CASAT, ciSAT EN Ó PEL VEHINAT. ref. Aconsella que pera contràurer matrimoni, es preferible un conegut de bonàs circunstàncias, en- cara que pobre, à qualsevol altre per riquesasque tinga. El hijo de tu veeina, quitale el moco, y fd- sale con tu hija, ó al hijo de tu vecino mételo en ca* sa, y dale vestida. Cognitum, licet pauperem, quam divitem ignotum conjugem praBstat. CASCA. f. Tortell de marsapà y poncem ó pa- tata banyada y cuberta ab sucre. Casca. Dulciaria in orbem re voluta. GASCABELL. m. Boleta vuvda de metall, ab una nanseta, y en la part oposada un tall que re- mata ab un foradet à cada cap y un ferret dins ab que sona bellugantlo. Cascabe), cascabillo. Crota- lum, scabillum, sistrum, i. || art. Lo remat quasi en forma esfèrica que té '1 canó en la part poste- rior. Cascabel, cantera. In extremo bellici tormen- ti globulus. II Lo ferret ó granet de qualsevol ma- tèria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar. Escrupulillo. Calculus in crotalo sonitum reddens. II met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla. Levioris judicii homunculus. || Serp del Brasil de quatre à cinch peus de llarga y grossa com lo bras; sòn color tira à un roig groguench; los ulls petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat de la cua blanca. Corre mòlt lleugera detràs dels passatgers los que la detenen ab 1' olor de la arrel viperina que 's posan al cap dfe un basíò. Casca* bel, Serpens sic dictns. 33t GAS DIGCIONABI GAS soNAB LOS CA8CAULLS. T. Cost^theliar, Crotalt pulsare. TEüiE CA8CABELLS AL CAP. fr. fam. Sér alborotat y sens judici. Ser un eascabel, Cerebrum non ha- bere; inaní capite esse. riiFLtt DE CA8CABELLS LO CAP. fr. ÀlboFotar à al- fçà ab esperansas falagaeras peraqne execnte al- guna cosa. Cascahelear. Inani spe aliquem accen- dere, excitaré. GASGABELLADA. f. Esquellada feta ab casca- bells. Cascabelada, Grotalorum ludus. GA8GABELLEJAB. v. n. Fér ruido la ferra- dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocoliH tiavy guachaj^ear, chapear. Crepito, as. GASCABELLET. m. d. CascaheliUo, cascaheli' to, Crotalum minas. GA8GABELLITO. m. Espècie de pruna petita y rodona, de color purpüreo fosch, de gust dols, y que s' en trau fàciln ent lo pinyol, fUise4theli' Uoj àruela de dama, Exiguum et orbiculatum pru- num. GA8GADA. f. Salt de aygua natural ó artifi- cial. Cascada, catarata, Pracceps aquarum lapsus. B pint. Los plecbs més petits de las robas de algu. na pintura. Cascada, Plica, a;. GABGADüRA. f. La acció y efecte de cascar. CascMwra. Quassatio, nis. Q Lo mal dels pits de las donas que crian, procedent de la llet que se Is glassa. Pelo, Lactis in mulierum uberibus coagu- latio. CASCALL, m. Planta medicinal, de fullas llar- gas, partídas al rededor y agafadas sens cua à las camas; las flors són semblants à las rosas y de varis colors ab la llavor negra que fa venir son. Adormii^rat dormidera. Papaver, is. CASCALL BLANCH. Lo quc fà la flor blanca, y de sòn fruyt se trau lo millor opi per medi de la in- cisió. Adarmidera blanca. Papaver àlbum. CASCALL BOBT. Adormidera silvestre, Percepbo- rium, ií. CASCALL coBNüT. Lo que 's cria en los arenals de la mar, y està ple de un such groch de mal olor. Adormida marina, amapola boyuna, Cbelidonium glaucium. sccH DE CASCALL, fam. Mcconlo, Meconium, ii. CASCAR. V. a. fam. Pegar. Cascar, dar, plan- tar, Contundo, is. || lucrLLAa. CA8CARILLA. f. Escorxa de un arbre de Amó- rica, amarga, aromàtica, medicinal y semblant à la quina, y quant se crema de«pedeix un olor com lo del almesch. Casearilla. Croton cascarilla. CA8CÀRRIA. f. Lo íanch que s* apega al cap de avall de la capa y vestits. Zarpa, cazcarria, zarria. Blatea, ee. || mebda. CA8CARRÓ8, A. adj. Lo que té cascàrriàs. Cascarriento, Lutosus, blateis inquinatus. CA8CAB8E. V. r. fam. Menjarse ó béurerse al- guna cosa. Eckarse al coleto ó acuestas, soplar, samparse, Edere, potare. g B^iviLLtasB, I CASCAT, DA. p. p. Caseado. Gontusus. ESTAR CASCAT, f. mct. fam. Estar atxacós ó mòlt faltat de salut. Estar caseado. Adversa uti valetu- dine. CA8CATA. f. CASCADA. 1. CASCO. m. mil. En la armadura antígua pessa pera cubrir y defensar lo cap. Casco, Cassis, idis. II La matèria de la naturalesa de banya, que ser- veix de ungla à las cabalcaduras, etc, en la qual se*ls clava la ferradura. Casco una, Ungula, m. | anat. La closca del cap. Casco, cràneo. Testa, c, cranium, ii. || nàut. Lo buch ó capacitat de la nau. Casco, bnque. Navis alveus, corpus. || Lo material de un edifici sens adornos ni altres adherents. Casco de casa. iEdium moles. || V àmbit ó espay que ocupa una població. Casco. Spatium, ii, ambi- tus, us. II La copa del sombrero, y en las gorras la part que cubreix lo cap. Casco. Gacumen, iois, ga- lese ora. Q En lo blasó, '1 timbre que's posa sobre r escut com adorno principal. Casco. Geotilitia corona. || art. Qualsevol tros de bomba ó granada. Casco. Testa, s. CASCO ACOPAT. S' apUca al caball ó euga quel té reduhit, com las mulas. Casquimileno. Contractis ut muls ungulis equus. CASCO AFRiso!f AT. Sc diu dcl caball ó euga quel té ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus. CASCO MOLL. S' aplica al caball que té 'Is cascos flonjos. Casquiblando. Inquiculis moUis, delica- tus. ALEGBE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale- gre de cascos, casquilucio. Levis mentis bomo. ESTAi ALEGRE ó CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar un poch borratxo, comensarse à perturbar lo cap. Estar ó ir calamocano. Semiebrium esse. SÉR ux ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fàm. Teuír mòlt poch judici. Tener los cascos d la gineta ó Imcios, ó tener cascos de calabaza ó malos cascos. Cerebrum non habere. CASCAÒCASCmt. prou. indefinit, ant. ca- da HU. CASCUNHOaA. exp. ant. cada instakt. CASCUT, HA. adj. Se diu del animal que té mòlt casco. Cascudo. Ungulis robustus. GASELL. m. En los molins de oli cada una de las separacions per medi de envans, pera que'ls que hi porlan olivas las pugan tenir separadas fins que *s molgan. Atajadizo, algorin. Cellariolum dea- rium. GASER, A. adj. Lo que's fú en casa ó pertany à ella. Casero. Casarius, domesticus. || Lo que*s fà en las casas entre personas de confiansa sens apa- rato ni cumpliments, com: ball caser, comèdia CASERA, etc. Casero. Domesticus, familiaris. CASERA, f. ter. Hajordona, dona de claus. Ama, casera. Casaria, ». GASERABIENT. adv. m. Senzillament, sòos etiquetas. Caseramente. Domestico. CàS CATALÀ GAS 333 GASERIÜ. m. Lo conjunt de casas de un poble ó ciutat. Caserio. Domorum congeries. || Con con- junt de casas en lo camp, que no arriban à formar poble. Casar. Pagus, i. CASERNA, f. Magatzem, volta feta à proba de bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al- tres usos. Caserna, Camera, clypta, ae. GASET. m* d. iron. Cas àrduo y dificultós. Ca- sillo. Àrdua, diíficilis res. GASETA, f. d. CasUla, casita. Domuncula, ae- dicula, casula, a3. || Lo campanaret ó panxa que fan las rostellas de las fílosas. RocaderOj caslillejo, Colús rombus. || Cada un dels quadrets en lo joch de damas. Casay casilla. Locus, i. |{ Cada una de las petitas divisions del calaix ahont s' hi posa '1 xoGolate sobre'i paper pera bàtrerlo y donarli la forma de rajola. Casilla, Loculus. GASH. m. Moneda de coure de Turquia: 50 componen un ral de velló. Cash, Moneta síc dicta. CASI. adv. QUASI. GABILLER. m. En palacio 1 mosso destinat à netejar los vasos de nit. Casiller, Lasani aut sell» familiariciB mundator. GASILLO. m. ant. mató. GASIMIR. m. Roba mòlt fina de llana com mitj panyo. Casimira, casimiro. Lanea tela panno te- nuior. GASINYOT. m. fam. Casa petita y desprecia- ble. Caswha, caseta. Casula, £e. GABIOPEA. f. Constel•lació boreal, en que hi ha, eotre altras, cinch estrellas mòlt brillants. Ca- siapéa. Casiopea, se. GA8I8TA. m. caslista. GASLANIA. f. GASTELLAMA. GASOLÀy NA. adj. gaser. || Qui està mòlt en casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case- ra. Providus, rei domesticie consulens. || Dit de alguns animals feréstechs que's domestican, com cuniils, etc. Casero, domestico, y duendo se diu particularment dels coloms. Cicuraius, domesli- cns; cicur, is. GASORI. m. fam. Casament fé( sens judici. Casorio. i£g\pli nuplise. GABPA. f. Croslctas com las mal las del sagó qne's fàn arrant dels cabells y en las llagas quant ae curan. Cas^^a. Strigmentum, i, porrigo, inis. GASPAR. V. a. Netejar, tràurer la caspa. Des- easpar. Porriginem mundare. GA8PERA. f. Pinta espessa pera tràurer la cas- pa. Caspera. Spissus peclen. GASPORRA. f. CATXAPORRA. CASPÓS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo- sa. Porriginosus. GASQUET. m. Cuberta de roba, etc. pera ta- par la closca del cap. Casquete. Capitium, ii, cudo, ais. II Pegat compost de pega y mòltas herbas ce- fàlicas, que's posa en lo cap dels tinyosos, y ar- rancantlo desprès de cert temps segueixen las ar- rels dels cabellSi y cnran. Casquete. Cocupha, m, birrethus, i. j] Entre argenters, filera. || mil. cas- co. II anat. d. de casco. Casquete. Calvariola, ae. CASQUET ESFERicH. mat. Tota secció de esfera ta- llada per un pla. Casquete esférico.SphsdrsMs sectio. CASQUET DE PLUTON. mit. Lo que li feren los cí- clopes, que tenia la propietat de permétrer à quiU portava que vejés los objectes, sens que pogués sér vist. Casquete de l•luton. Ditis galea. GASQUILLO. m. En la llansa del cotxo la pes- sa ahont s' enganxan las boleas. Casquillo. Can- thus, i. GASSA. f. La acció de cassar. Caza. Venalura, a;, venatio, nis, venatus, us. || Los animals abans y desprès de cassats. Caza. Venatio, nis. || Eyna de metall que té un mànech ab un ganxo al ex- trem, y serveix pera tràurer oli ó aygua de las gerras, etc. Cazo. Cacabus, urceus, i. GASSA DE AUGELLS. Caza de aves. Aucupium, ii, aucupatio, nis. GASSA DE COLOMS AL VOL. Palomeria. Columbarum aucupium. GASSA MAJOR. La de las feras, com llops, porcbs senglars, cabirols, etc. Caza mayar. Venatio, nis, venatus, us, ferarum agitatio. GASSA MENOR. La de Ilebras, perdius, etc. Caza menor. Minorum animalium venatio. ABANDONAR LA GASSA. fr. nàut. Orde que per sen- yal sól donar lo General de una esquadra, pera que executen aquesta maniobra, desistint de aquesta di- ligència y posantseral umbo convenient. Abandonar, desamparar la caza. Ab hostili conatu desistere. ALSAR, MÓCRER ó AIXECAR LA GASSA. fr. Fér dc ma- nera ({ue'ls aucells se posen à volar pera tiraries al vol. Volar. Avis volatum incitaré. || Fér surlir del jas ó cau à la que no vola pera mataria ó agafaria. Levantar la caza. Feras venando agitaré, terrere. ANAR A LA GASSA DE ALGUNA GOSA. fr. Sol-licitaHa ab mòltas diligéncias. Andar à caza de alguna cosa. Aucupare. DONAR GASSA. fr. uàut. Perscguir una embarcació à altra. Dar caza. Velis remisque hostili conatu na- vem premeré, urgere, insequi. l| mil. Perseguir al enemich. Dar caza. Persequor, aggredior, eris, in hostes irruere. ESPANTAR LA GASSA. fr. ALSAR LA GASSA. || mel. Mal-lograrse algun negoci per havórse anticipat los medis, ó per no havérse empleat los que feyan al cas. Espantar la caza. Praeposleiè agere, prse- postera festinatione rebus suis oílicere. FÉR ALSAR LA GASSA. ír. ALSAR LA GASSA. LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA i GOMPRARLA À LA PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt mes barata y 's tria com vól. El que quiera buena caza vaya d compraria d la plaza. Òptima, quiC emitur, venatio. posARSE EN GASSA. fr. uàut. Maniobrar pera que una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en caza. Retrorsum fugiendo vela dare. UN ALSA LA CittBA T ALTRA LA MATA. ref. DeOOta 9U GAS DICCIONARI CAS que algú sens treball logra lo que altres han pre- parat ab mòllas diligvncias. l'no Inanta la ca:a, y otroja mata, Alius sementem farit, alins metit. CASSACIÓ, f. fur. La acció de anul•lar algvn instrument públich. Casacion. Abrogatio, derogatio, nis. II TBIBUNAL DE CASSAGYÓ. || HECl'HS DE CASSACIÓ. CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador, Venator, eris. || Dit dels animals que per instinct cassan à altres. Cazador, Venaticus. || coesari. || nàut. Epiletoque's dóna al barco destinat à donar cassa V fer la descuberla. Cazador. batidor, Pr»- datoria navis. || pi. Soldats de tropa lleugera mòlt àgils, que són los mes à propòsit pera rómprer lo foch, Y pera lasguerrillas. Cazador, Milites levisar- maturffi. || met.Quí guanya à altre atrahentio al sèu partit. Ca:ador. Evocator, is. CASS\DOH DE ALFORJA Ó DE GOSdOS. Quí CaSSa ab gossos. Ilassos ó allras trampas. Cazadorie alforja^ Qui laqueis vcnatur. cissADOR DE ART T MANTA. *L qui cassa ab tram- pas, com són Ilassos, espartons, etc. Parancero, chuchero, Industrius ^-enator. CASSADOR NE BARRACA. Lo que espen la cassa de dins de una barraca. Par« poia per fon y cav asbra li GÀS y pera preservaria. Cazoleta, Umbo, nia. || Vas en que 'Is abrillantadors posan la soldadura.. Ca- aoleta. Vas ubi ferrumen asservalur. I nàut. Pessa de fusla tornejada, qne serveix pera cordar, boto- nar ó enllassar. CazoneU. Pessulus, i, fibula, ». GASflOT. m. ant Bragat. | Sobrevesta llarga. GAMUflSA. f. fam. fam canina. GA8T, A. adj. Pur, honest, oposat à la sensua- litat. Casto. Castns, purus, integer, honestos. || In- nocent CastOj cúndiiof puro. Innocens, simplex. Q iHt de las cosas inanimadas que conservan la pu- resa ó perfecció corresponent. Ca$ío, Integer. GASTA. f. Generació, llinatge. Se diu també dels irracionals. Castaj raza. Seminium , ii , ge- ■ua, eris, stirps, pis. || Sort ó qualitat de las per- aonas ó cosas. Casta, ealana, raza, ralea, Condi- Uo, nis, species, ei. ■ALA CASTA. exp. íam. que s' aplica al maliciós j de mal naturaL Mala cuca. Homo nequam. QCÍ no 'n vi Dl CASTA, 'if vL POCH Ó *If Fi MASSA. rei. QUI NO ^N VÉ Dl lAflSA 'n Vk POCH Ó 'N FÀ MASSA. ynaE di gasta. íir. met. llavérse conünuai y continuarse alguna cosa en los de alguna comuni- tat ó família, y sér ja com una propietat inaepara- Me de ella. Üevar de svtlo y prapiedad, À fonte, ab^origiiie cadere duci. CUkflZAnSHA. f. Certa planta de las Indiaa orientals. Casta fena. Castafena , as. GASTAMEliT. adv. m. Àb castedat. Castamen- H. Caslè, Íntegre, pudicè. CàsààMlf àkm adj. S' aplica al color com lo de la escloíòlla de la castanya. Castano. Spadix, icis ; spadicum, i, spadiceus, spadicínus. || Sè diu del cabal] y matxo que té '1 color fosch rogench. Bayo, castano. Badius, spadiceus equns. GAtfXAHYA. f. La llavor ó fruyt del castanyer, màU. nutritiva y sabrosa, del tamany de una nou, de figura de cor, y cuberta de una esclofolla esti- nganyosa y de color fosch que tira à vermell. Cas- Urna, Gastanea, », nux castanea. || Figueta ó am- polleta dita així per la figura. Castana. Castane» fonnam referens vas. || Lo cabell de las donas lli- gat en forma quasi rodona. Castana, In castanea fermam alligati c-apilli. || Cop que *s dóna al cap ab laa^mans plegadas. Castahetazo, Plicatis mani- nibus ictus. GA8TANTA BoiDA. La del castauyor bort. Castana regoldaiuí, silvestre, espinosa, Baianitis, idis ; sil- Teatrís castanea. GASTANTA DE ATGUA. planta que naix en las voras dels estanys y rius ; té las fulias com las del àn- im, ab puntas en sa circumferència y la cua llar- ga, las flors petitas, lo fruyt espinós y rodó ab una llavor dins semblant à una castanya. Castana de afiMi, ahrojo ocudtiL Tribu! us aqnatícus. GASTANTA Dl MAI. Espécie do petxina rodona y plena de punxas com V erissó, ab la boca en lo centro de la part inferior. Erizo, Echinus marí* I ài\m espècia de petxina en figura de güoboy CATAli. GAS 33£ la part superior plana, ab sis ordes de puaa lon- gitudinals, y una berruga en la basa de cada una. Castana marina , erizo marino, Echinus esculen- tus, echinomelra, a$. castama SECA. La que s' ha fét assecar pera que puga guardarse tot V any. Castana pilongA, ó api- lada ó seca, Exsicca, indurata castanea. CASTANTAS PBa NADAL SABEN BB , T 'S PABTEIXBN MAL. ref. que 's pren en sentit literal. Castanas por Nadal saben hien, y pdrlense mal. Castaneae sapiunt natali, vixque secantur. COP DE CASTANYA. Castanctozo, Castane® ictus. ESCLAFIT, PET Ó BUIDO QUE Vk LA CASTANYA BOM- PENT L' ATBE QUANT SE POSA SEXCEBA AL POCH. CaS- ttthetazo, Crepitus, us. CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas^ taíiada. £x castaneis comessatio, comestunu GASTANYAL Y GASTANYAR. m. Lloch plan- tat de castanyers. Castanal, castanar y caslaneda p. Ast. Castanetum, i. GASTABfYER. m. Abre gros y ramós, de fu- lias semblants à las de la noguera, y £à '1 fruyt 6 llavor anomenada castanya. Castano, Castanea, m. II m. y f. Qui ven castanyas. Catíanero. Castanea- rum propola, venditor. CASTANTBB DE ÍNDiAS. Abrs móltgrau y semblant al castanyer comú, la escorxa del qual té propie- tats tónicas molt enérgicas; y encara que han vol- gut, que substituhesca à la quina, numerosos es- perimenls han probat que no. pót reemplassar à la peruviana. Castano de Indias. JSsculus, hipocasta- num, 1. GA8TANYETA. f. Esclafit que 's fà apretant lo dit del mitj ab lo pólzer, y soltantlo ab violèn- cia. Se sól usar en mòlts balls. Castaneia, Digito* ram crepitus. || Tela de seda, llana y fil que 's fa- brica en Amíens. Castaneta, Tela sic dicta. || ter. CASTANYOLA. || nÀut. Bspécio de ansa de fusta ó de ferro que 's clava en costats, amuradas, cubertas ó al paratge que convé pera amarrar caps. Casta- nnela. Ansa radentibus alligandis. || nàut. Tros de fusta ab un forat gran en lo centro, ahont s' asse- gura bè la corriola de la amura major. Castanuela, galdpago, postelero de amwra. In malo ligneat es» tudo. GASTABfYOLA. f. Berba medicinal semblant al joncb; té la arrel llarga, negra y olorosa, brots triangulars, y en cada un una panotxa de pelitas espigas. Juncia, Cyperus, cyperom, i. D Peix pla com lo pagell, però de color de plom com la de las oranetas. Castano, coraeina. Chromis, is. || pi. Ins- trument de dos meytats cóncavas, de fusta de no- guera ó castanyer, etc. que, unidas ab una cinta ó cordó, tenen la forma de dos petxinas ó de una castanj-a, y serveixen pera acompafiar en alguns balls espanyols. Castanuela, castaneta, Crama, tis^ crepitaculum, crepitacillum, i. || Dps testos, qne posats entre 'Is dits, y fentlos pegar un ab altre inilan un pocb lo aode laseaslanyolas• ttnviai, 336 CAS DICCIONARI GAS tejoleias , tejuelas. Ex tegulís crolalum. || Toca- niont, 80 ó repích de castanyolas. Castaneteado. Gniinatibu8 eüílus 8onus. 80NAR k TOCAR LAS CASTANTOLAS. fr. CastaueUar. Crotala, cmmala pulsare. CASTEDAT, f. Yírtnt que consisteix en piar- dnr puresa y moderació en orde à la sensualitat ó deleytes c^irnals. Castidad, Gastitas, atis, castimo- nia, piidicitía, fp, CASTRDAD CONJUGAL. La fidelitat que Ms casats deuhen ^ardarse mútuament. Castidad conyugal. Gonjugalis castítas. CASTELL, m. Lloch fortiflcat ab murallas, ba- luarls, fcKssos, elc. Antiguament se feyan rodons, però sens flancbs laterals que defensaí^sen com ara. CaMlo. Cafitellum, castrum, i, arx, arcis. || nànl. Cuberla en forma de castell, tant en la proa com en la popa, y serveix pera abrich de la gent. Cas- tillo, Tabulatum castelli formam referens; arx, cis. c\sTKLL DE FOCH. Ml•lquina de fusta en forma de castell, guarnida de fochs ariificials pera di- versió en algunas festas públicas. Castillo ó úr- M de fuego. Ignivoma arbor, castellum pyrobola- rium. CASTELL TEiMEXAT. Lo que té tcrmc ó territori propi y Alat ó que *8 conegan sos limits per tradi- ció. Castillo amojonado, Castellum, i. CASTELL Ko TERMENAT. Lo que no té territori. Castillo, Castellum, i. CASTELLS llevadíssos. Los que posavan en las naus pera armarlas pel combat. Castillos fortú- tilts, Turres Castelli mobili. FÈR CISTELLS EN l' atre. fr. mct. fam. Fér plans 6 projectes sens fonament. Hacer torres de riento ó eastilhs en el aire, Vanas spes alere, inani spe pacisci. FORTIFICAR Al C4STELLS. ff. EttcastUlar, Arce castell is communire . TiXciR i ALOí' EX IX CASTELL, fr. Posarlo pres en ell. Encastillar^ encerrar, meter en un Castillo. Aliquem in arcem conjicere. CASTELUi. f. Antiguament era regne de Es- |ian)a. ara està dividit en dos provincías ditas lUistella la Nova, la que té por capital Xadrit, y Castella la Vella. Valladolil. Castilla, Castella. a>.* CASTEIXÀ. m. La llengua que parlan los de Castella. Castellana, espaiiol, Castellanorum lin- giui. sermó. |, GtÜK^rnador de algun castell. Caste^ llnno, eastellan, Castellanus, i. arcis pra[^fectus. |j anl. Monil•lla de or que corregue en Espanya, y ja no to us. Cnda una tenia H grans, y en temps dels re\s catòlichs \iilia 11 rals vil maravedíssi)S de plata. Castellana. Castollanus numnius. [ Cna de las 50 parts on que s divideix lo march de or. Castellana. Bossísaurei quinquagesima par». [ adj. Lo natural 6 propi de Castella. C•sttIkM. Casle- llanus. i u asiiu4!(A, M. «Ar» èXmét OMtclk. i Iac(7«íW/ana. Castellano morè; ut fert castells consuetudo. DELS CASTELLANS NO ES BO SIXO LAS GOSÀS MTl fr. ant. Que las promesas dels castellans oo són bonas ó positivas com lo bèstia de Castella. De C lilla el ganado, A Castella bos. GASTELLANADA. f. fam. La acció de par mal lo castellà. Castellanada, Castellanns bu\ rismus. GASTELLANAS. f. pi. Pessas que servian ] ra igualar y justificar las monedas ditas cas Ilans. Castellanas, Castellanis nummis lequan pondus. GASTELLANIA. f. Senyorio y jurisdicció i castellà, que té lleys particulars y jurisdicció part pera sòn gobern. Castellania, Arcis pnefect ra, dilio, tcrrítorium. GASTELLANISAR. V. a. Fér castellana alga cosa ó que semble castellana; y així dihém: i m perquè s' ban de castellanisar los noms cat lans? Castellanizar. Castellanum aliquid reddeí CASTELLABÍISAT, DA. p. p. Castellanizai Facie castellana indutus. CASTELLAR, m. CASTELLÀ. 2. CASTELLATGE. m. Cert dret que*s pagi al passar pel territori dels castells. CastiUeri castillaje. Vectigal in transitu per castelli ¥ii niam persolvendum. CASTELLERIA. f. CASTELLATGE. CASTELLET, m. d. Castillito, eafUUejo^ MH lluelo, castellete, Parvum castellum. I Plomall <| 's posa per adorno en las cabessadas dels cabal! Garzota, Comus, i. CASTETL. m. castell. CASTIAR. V. a. CASTIGAR. CÀSTICH. m. La pena que s' imposa & alj per algun delicte. Castigo. Poena, e, animadve sio, castigatio, punitio, nis. |j correcció. cIsTicB exemplar. L' cxtraonlinari pera mij< escarment. Castigo ejemplar, Supplicium, ií, seir ritatis exemplum. CÀSTICH lleuger, reprehensió. sÈ>s CÀSTICH. m. adv. Impune. Impune. CASTIFICAR. V. a. Fér à altre ó algona ca casta. Castificar. Cast i fico. as. caslnm efUcere. CASTIGACIÓ. f. CÀSTICH. I MORTIFICACIÓ. CASTIGADAMENT. adv. m. Pura y coired ment. Castigadamente. Castígatè. castè. CASTIGADtSSIM, A. adj. sup. Casíi§mdÍMÍm Castigatissimus. CASTIGADOR, A. m. y f. Qui castiga. Cast gador. Punitor, ultor, is. [ ant. REPREaE!«soa7 coi rector. CASTIGAHENT. m. cístich. CASTIGAR. V. a. Executar, donar alguna pi na corporal. Castigar. Castigo, as. pleclo. puní is. I Moriificar« afligir. ri«li9ar, mmiiftemr^ caJk hir. Affligo, is, cokibco, es. { Correlgir ï esort OMl^fWi MifMif I cpmytri CKtipi as^ cacnp CAS CATALÀ. CAT 837 ÏBy emendo, as. || Entre llapidayres abaixar lo preu per algun defecte ó tara que hi ha en la pedra, com en lo diamant de difícil puliment, de ayguas obscuras, etc. Castigar. Prelium niinuere, de pre- uo delrahere. || nàut. Exercir una cosa sobre altra esforsos demasíats, ja de pressió, ja de percussió. Castigar. Nimiam vim supra aliquid exercere, fangi. II ant. escarmentar. || v. a. Advertir, ser- monejar, amonestar. Sermonear. Atmoneo, es, ere. OLI i UN CASTIGA, À CENT AVISA. ref. pera deno- tar, que '1 cÀstich de un es escarment de mòlts. Otfffii à uno castiga, d ciento hostiga. Multis mina- tar, qui uní fàcil injuriam. Unius poena, multorum metus. CASTIGAT, DA. p. p. Castigada. Castigatus. CA8TIMÓNIA. f. ant. castedat. GA8TINYA. f. Mineral ó terra seca que sols se troba en las minas de ferro, y serveix pera fón- drer lo ferro y fecundar las lerras forlas, humi- das, etc. Castiha. Castioa, a). castís, sa. adj. De bon origen y casla. Cas- Itzo. Ingènua stirpe salus, nobili gènere ortus. || Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor- recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. U Se dia dels filis de una espanyola casada ab un Indi ill de espanyol y de índia. Castizo. Ingenuus. GASrtssiBf, A. Castisimo. Gastissimus, pudi- cissimus. GASTLÀ, CATLÀ. m. ant. castsllI. t. jj m. Ha dels 5 ó 10 caballers que pel servey de guerra devian tenir los vescomtes, comdors y valvassors, y rebian sou per la manutenció y la de sòn caball. Caüan. Catlan, is. GASTLANIA. f. castella!'us. CATXAPET. m. d. GazapUh, Cuniculus par- vulus. CATXAPORRA. f. Bastó de quatre ó cínch pams de llarch. que en un extrem fornia una espiVie de bola ó cap. V.achiporra, Cla^Ti, le, fustis capitalus. CATXAMA. f. Fleuma ó lentílut en lo modo de obrar. Cachaza, Tranquillitas animi. [ met. La |>ersona que la gasta, teimazo, pachon, pttsma^ faftfh, Tardus, plunibe us homo. CATXA88UT, DA. aitj. Lo qui te mòlta cat- xassa. Cackazudo, Lenius. Iraiiquíllus animí. CATXET. m. (labinet curt, ample y moll pan- xagul. Cacketer^, Pugianculus, i. GATXETA. f. lú cop que ^;t dóna à la rara ab lo puny do». Cackete. Iciu:» pugno impadus. CATXETER. m. Qui acaba de matar al toroe la plassa ab lo catxet. Cachetero, Taurorum agita tor cos pugíone trasGgens. CATXIDIABLE. m. Lo qui 's vesteix de a modo ridícul, imitant la figura ab que sòl pintan '1 diable. Cachidiablo, Ridiculè personatus. GATXIFOLLAR. V. a. fam. tbompar. CATXILLAR. V. a. ter. cadellar. CATXO. m. Joch en que 's juga ab la meyi de las cartas, desde 'Is sisos fins als reys, 6 i V altra meytat, graduant per aquest orde *\ valt de cada carta, y aumentantse '1 punt segons se vi lligant los colls, sent lo major lo del sis ó cinch d cada un. Se reparteixen las cartas de una eo m fins à tres, y en totas se pót envidar; quant Uígi las tres de un coll se fa catxo, y 's diu catxo nu jor lo de tres reys. Cacho, Pagellanim ludns qi sortem ducit qui majorem ejusdem generis nmiM rum aptat. HAVEM FÉT BON CATXO. exp. fam. LA HAVEM PEl BONA. CATXORRILLO. m. Pistoleta de butxaca, d chorrillOf cachorro, Sdoppetum minimum. GATXUMBO. m. Nom que en algunaspaHsd Amèrica donan à la closca llenyosa y dura de al gunas fnn tas, de las quals ne fan x'asos, tassa rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumko, Corlc quorunulam fructunm. CATXUPi. m. L' espanyol que passa à Améri ca y s' hi estableix. Cachupin, Hispanus adveii apud indos. CATXURRERA. f . Herba que's fà en los camf cultivats y regularment entre *ls sembrats; fà fniyt rodó ab cerdas tiessas que s* apegan fàcil ment als vestits. Cadillo, Caucalis latifolia, lap pa, w, CATXURRAL. m. Lloch de mòltas catxurrerai CadiUar, Àger lapparum ferax. GATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ci dilfo, Lapp«T fructus. CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cackucha. Sal tationus genus. [ Barretina regularment en figor de plat ó giradora. Cackncka. Galea calinata. CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madr gucra, Rcceptaculum, i. [ Paratge ahont se recul algii. Manida. Receptaculum. i. |! Lo lloch abon se re(*ullen los cervos y da\nas. Vcnadcro, Cenm rum « dama rum receptaculum. {> Lo forat abon viuhen y crian los cunills. Madrigucra, conejert coHCJaK rirar, rírcn), gazapera. Cuniculus, i, la tebra. a\ [ Lo foral ahont se ret i ran los grills e los camps. GriUcra, Grilli cavoa. ^ La co>•a abon se recull la guineu, l•lapofcra. Lucanar, aris. | L lliH•h ahont s' amagan K^ llatlres. iadroncra, mer de hdrtmes. Latronum nveplaculum. latibulum. | Lo forat ahont se fican los llanganlaixos. LagarU ra. Lacertonim iti^ea. ;; U cova ahont viu V (»] cria à sos fills. Ojcro. Crsomm lustrum. P Lo lloci ahont fan lo jas y viuhen e i la montanyi 1s poitb CAU CATALÀ. CAU Sil senglai^s. Porquera. Aprornm apra. || Lo forat dins del qiial crian las ratas. Ratonera, Murium cabile. II Tuet. Lo lloch retirat ahont se junta mòlta gent de mala vida. Madriguera, nidoy c^mejera, conejaL Sceleratorura lalebra vel latibulum. tríi'REr del cau. fr. met. fam. Esquivar 6 allu- nyar de algun lloch als que s* acosluman amagar- se 6 refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove- re k receptaculo. CAUGIÓ. f. for. Seguretat que dóna una perso- na à altra de quecumplirà lo pactat, promès ó ma- nat. Cauàon, Cautio, sponsio, nis, cautela, x. CAUGIÓ DE iNDEMNiTAT. La que algú dóna à altre prometent tràurerlo salvo de alguna obligació. Caucion de indemnidad. Be alterius indomnitate sponsio, fideijussio. CAUCió FiDEJUssóRiA. for. La caució que 's dóna ab fiansa. Caucion fideymoria. Gautio fídejusso- ria. CArció iriiATÓEiA. Jurament ab lo qual promet t ornar à la presó M pobre que ix de ella sens fian- sa. Caucion juratoria, Jurata fides de se ipso car- ceri mfttendo. PRESTAR CAUCIÓ fr. CAUCIONAR. CAÜGIONAMENT. in. ant. caugió. GAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se- guretat de que farà ó no farà alguna cosa. Dar ó prextar caucion. Caveo, spondeo, es. GAÜDAL. m. Quantitat de diners, hisenda ó béns. Ceudal. Bona, orum, opes, facnitatcs, um. || Abundància de alguna cosa. Caudal. Ubertas, atis, copia, £. CAÜDALÓS, A. adj. S' aplica à las corrents dels rius, rieras, etc. que porlan mòlta aygua Cüudaloso. Copioii^ dives aquarum. GAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mòlta abun- dància. Caudalüsamente. Copíosè, abundanter. CAUDALOSfSSIMy A. adj. sup. Caudalosisi- mo. Copiosissimus. GAÜDATARI. m. L' ecciesiàstich doméstich del bisbe ó arquebisbe, destinat à portarli M rós- sech de la capa consistorial. Caudatario. Caudata- rius; ii, cauda; portalor. CAULA. f. ter. cucala. CAUQVILLA• f. ant. sello. GAUQUILLADOR. m. ant. Qui sellava Ms cai- lons de mercaderias en la aduana. Clauquillador. signator, oris. GÀUREB. V. n. Anar à terra alguna cosa. Caer. Cado, is. II Estar una cosa situada en tal part, com: la Assia cau al orient. Caer. In hoc vel illo loco si- lum esse. fl Anar à parar alguna cosa à diferent llocb del que 's pensava. Caer. Divertere ad li- qüem locum. II Comélrer alguna falla. IncurrÍTj eaer. Aliquam noxam adinittere. || Cumplirse 'I temps de algun plasso, pensió, paga , arrenda- ment, etc. Caer. Advenire, diem dictum redditi- bus percipiendis. || Morir. Caer. Cado, is, obire Borlem. I Pérdrer la prosperitat, valiment ó em- pleo. Caer. Fortunam aut dignitatem amíttere, sta- tu dcturbari. || Tocar ó eixírii à algú alguna cosa per sort, com la loteria, sér soldat, etc. Caer. Ser- iem aut fortunam alieu i evenire. || Venir alguna feslivilaten cert temps ó dia, com: Corpus cau sem- pre en dijous. Catr. In cerlum diem feslum inci- dere. || met. Menjar, b^urer; així s'diu: hi hacat- GUT una costella, un porró de vi. Caer. Edo, bibo, is. II met. Acabarse alguna cosa ; y així *s diu : ja HA CATGUT tot lo porcb, una bota de vi, etc. Caer, Consuraor, eris. CAURER RÈ Ó MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. met. Tenir orde y proporció ab ella ó sér convenient y oportuna, ó tenir tot lo contrari. Caer bien ó mal una cosa con otraó d otra. Unum alteri aptari, con- venire, vel díssonum esse, non cohaerere. cAuRER DE MADUR. fr. met. Sér algú moltfssíro vell y decrèpit. Caerse de maduro. Pr» longseva «;- tate defícere, dissolvi. ciURER TOT PLEGAT, fr. ClURER COM UN SACH. DEIXAR cÀuRER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa. Dejar caer. Dimitto, is. || Deixaria de la ma à pro- pòsit, afectant sér per descuyt. Hacer caediza al- guna cosa de la mano. Ex indústria rem dimittere. DEIXAR CÀURER ALGUNA ESPÈCIE EN LA CONVERSA- CIÓ, fr. met fam. Ferse venir bè 'I parlar de al- gun asumpto. Dejar se caer alguna cosa en la con- versacion. Consulto et arlificiosè verba facere in- curiam simulando. DEIXARSE CÀURER EN ALGUNA PART. fr. met. fam. Dirigirse à ella. Cargar d ó sobre alguna parle. Ali- quò petere. FÉR CAURER. fr. Tirar à terra. Derribar, Deji- cio, is. QUI NO HA GATGÜT ESTÍ PER ciuRER. ref. Euseuya que no 's deuhen censurar los defectes dels al- tres, perquè tots estam exposats à que 'ns succe- hescan. Quien tiene hijo varon, no diga d otro la- dron. Loripedem reclús derideat. SI CAU ó NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa que està primparada. S'x cae ó no cae, estar una cosa en langanillas. Nutanter. cÀURERHí. fr. met. fam. Venir en coneixement de alguna cosa, compéndrerla, y recordarse de ella. Caer en ello, Capio, is ; aliquid comprebendere. CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa. Causa. Causa, ae. || Fi , motiu ó rabó. Causa. Oc- casio, nis, fínis, is. || Negoci en que *s pren interès ó partit. Causa. Negotium, ii. Q for. Plet. Pleite, causa. Lis, itis, quiestio, nis. || Procés criminal. Causa. Actio in aliquem. H Pretext. Pretesto, cau- sa, color y titulo. Praetextus, us. || Origen ó principi de alguna cosa. Causa. Causa, sb, principium, ii. U ant. COSA. II Lo dret que 's té à alguna cosa. De^ recko. Jus, uris. CAUSA ADEQUADA, fil. La que produheix 1' efecte sens la concurrència de altres. Causa adeeuada. Causa adaequata. CAUSA BEN FUNDADA EN DRET. for. CaQM jlISla. Hi CAU DIGQONÀRI CAU Causa hien fundada en derecho, Àb jure, pracsidiis instructa, munita, parata causa. CAi'Si CIVIL. for. Causa ordinària com es un plet, etc. Causa civil. Ordinària^ cognitionis lis. CAisA CRiMLHAL. Procés que 's fà conlra la perso- na de algú per algun delicte ja sent de ofici, ja à instància de part. Causa rrtmtiui/. Causa, quaes- tio rei capilalis. CAUSA DE APEL-LACió. for. La quo 's segueix per havérse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio- nis lis, judícium. CAUSA EFICIENT, fil. La quc ab sa virtut fà ó pro- duheix algun efecte. Causa eficienle ó efectriz. EÍIi- ciens, efoctrix causa. CAUSA EQUÍVOCA, fil. La que no es sola ni sem- blant al efecte que produheix. Causa equivoca ó cefen8arla r advocat. Defender una causa, Causam agere, di- ccre, peroraré. CAUaADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador, causa, causanu. Qui in causa est, ui aliquid fíal, auctor, is. CAUSAL, f. Se diu de qualsevol ralió ó cosa impulsiva. Causal. Causa, m, rallo, nis. [| adj. gram. Se diu de alguna parlicula; v. g. perquè. Causal. Causalis. GACSALITAT. f. La relació de la causa ab V efecte. Causalidad. Aclio, nis, causalilas, atis, cau- 80 cum effectu relatio. CAUSANT, p. a. causador. || m. for. La persona de qui's deriva à altre algun dret, y aixi 4 pare es CAUSANT dels drets que T hereu troba en la he- rència. Causante. A 1 icuj us juris funda tor, auctor. CAUSAR. V. a. Produhir la causa sòn efecte. Causar. Progenero, creo, as, edo, eflicio, is. || Sér causa, motiu ú ocasió de que suc<*ehesca alguna cosa. Causar. In causa esse. CAUSAT, DA. p. p. Causada. Produclus. Q m. £L Efecte. CausaL•. causaíum, i, effectus, us. CAUSATIU, VA. adj. Lo que fa la controvèr- sia y constiluheix 1* estat de la causa. Causaiivo, Cansativus. CAUSETA. f. d. fam. Causa petita. Causa pe- fii€Ía,p/«t(fct//o.Causu!a, a;. || Moliu petit. Ocasion- eilla, ocasioncita. Causula, ». CAUSÍDIGH, ca. adj. for. Lo que pertany al seguiment de causas y plets. Causidico. Causidicus. I V advocat qne porta las causas ó plets. Causidi- C0. Causidicus, i. CÀUSTIGH, CA. adj. med. Medicament cor- rosiu. Càustko. Causticus. || mel. Salírich. Cdusti- eo, tatirico. Sat\ricus, mordax. || En la catóplrica Y dióplrica 's diu del raig de llum reflexo ó refrao- to que s' uneix ab altres en un punt, de modo que crema en la matèria que se li aplica. Cdusiico, us- larw. Causticus. ;• adv. m•cACTu^AMisiT. GAUTQJl•f. Precaució, reserva. Cauie/a. Caute- la, a;, cautio» nis. || Astúcia, manya pera enganyar, estratagema. Cautela. Astutia, a), calliditas, alis. AB CAUTELA, m. adv. CAUTELOSAMBNT. ABSÓLDRBR AB CAUTELA, fr. SO diu OU ]o judict ecclesiàstich quant en lo dubte de si algú ha incor* regut ó no en la excomunió, se V absol. Àbsolver d cautela. Ad cautelam absol vere. GAUTEXAR. V. a. Recelar, prevenir, precau- cionar. Cautelarse, Caveo , es , vereor , eris. || r, CauUlarsCy precaverse, Sibi cavere, consulere. GAUTELAT, DA. p. p. Cautelado. Cautus. CAUTELÓS, A. adj. Qui obra ab cautela ó ma- lícia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versulus, va- fer. II Prudent, mirat en dir ófér alguna cosa. Catt* telosa. Pnidens, solers. GAUTEL08AMENT. adv. m. Ab precaució y prudència. Cautelosamente, cautamente. Cautè ,sa- pienter. || Ab reserva, maliciosamente. Cautelosa- foente. Cautè, subdolè, tectè, vafrè. GAUTELOStSSIM^ A. adj. sup. CauUlosinmo. Callidissimus. CAUTEL•OSisSlMAMRNT. adv. m. sup. Cau- telosisimamente, Quam cautè. GAUTEU. m. Yergueta de ferro que remata en forma de botó, de la qual bullent usan los cirur-i gians pera estroncar la sanch, etc. Cauierio, hoton de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. || La acció de cauterisar. Cauterio, cauter izacion. Ustio, adustio, nis. II La llaga ó font que's fa ab lo cauteri. Caute- ria. Cauterium, ii. || Medicament càustich. Caute- ria. Cauterium, ii. || met. Lo que corretgeix ó pre- serva, ó tot remey dolorós de algun mal ^oral. Cauieria. Correctio, nis» remedium, ii. cauteri actual. Lo botó de ferro bullent. Cau^ terio actual. Subitaneum, extemporale, ignitum cauterium. cauteri potencial. Lo que's compon de remeys mòlt forts y corrosius, ó la pedra pera cremar la parlà que s'aplica. (^atiferio/iorenrta/.Lapis caus- ticus. GAUTERISACIÓ. f. Gautbri. 2. CAUTERISADOR, A. m. y f. Qui cauterisa. Cauterizador, cauterizante. Ustor, is. CAUTERISAR. V. a. Foguejar ab lo cauteri . Cauterizar, dar boton. Caulerizo, as, cauterium íd* ducere. || met. Corregir ab aspresa y rigor. Caute- rizar, Objurdo, as, asperè corrigere. CAUTERISATi DA. p. p. Cauierizado. Caute- rio adustus. GAUTIU, VA. m. y f. catiu. CAUTIVAR. V. a. Fér presoners los moros als cristians. Cautivar, Aliquem in caplivitatem ad-> ducere, captivum facere; captivo, as. || met. Ren - dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu fungi. II met. Rendir las poténcias del ànima, atràu- rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliaré, audieo* tis animum agere. || r. Deixarse arrastrar de lan passions. Cautkarse. Servum fieri. 344 CAV DICCIONARI CAY GAÜTIVAT, DA. p. p. Cautivado, Captivatus. GAUTIVERI. m. y GAimviTAT. f. L* estat de presoner ó calin. Cautividad, Captivilas, atis. GAÜTO, A. adj. Qui obra ab precaució. Cau(o, Cautns, provisor. || mit. Déu de la astúcia y caute- la. Caucio, cauto. Catius, ii. || adj. ant. ocilt, re- SERVIT. GADTZUGH. m. Substància sòlida, inodora, parda, insípida, flexible y bastant tenàs que s* ex- trau per incisió de alguns vegetals de Amèrica y de las Indias v té mòlt us en las arts. Cautchuc. Substanlia sic dicta. GAVÀ. f. CAVADi. I La vena major del cos, que entra en la cavitat dreta del cor. Cava, Cava, (B, || ter. GEi'TA. CÀVACH* m. Aixada ampla. Azadon de pah. Ligo amplus. || magall. GAVAOA. f. La aciiy ts que deixan entre sf las onar das. Cara, cavada. Undulatio, nis. GATADts, SA. adj. Se diu de la arena que's separa cavant. Cavadizo. Excavata arena. GAVADOB, A. m. y f. Qui cava terra. Cavadar. Fossor, pastinator, occator, is. GATADURA. f. cavada. f. 1. GATALGANT. m. CAiALCADoa. GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcae. GAVALEB. m. caballei. GAVALGAR. V. a. y derivats, gabalcar. GAVALIER Ó GATAXXER. m. y deri^Uts. ca- BALLER. GAVALDI. m. ant. potro. GAVALOT. m. Moneda francesa del temps de Lluís III que valia € diners . Cavalol. Moneta sic dicta. GAVAMENT. m. cavada. 1. GAVAR. V. a. Estovar ó móurer la terra ab lo càvach ó aixada. Caçar. Ligonizo, pastino, as, hu- mum recludere. D Fér algun clot cavant. Caear, Excavo, as. | Tràurer la terra de las minas de or. £s(Ojif(ar.Effodio,is. I aixorbir. || excavar. Q naut. Fér als taulons la cavitat que neoessilan quant han de aplicarse k algun paratje convexo. Acopar, ca- ror. Arcuo, sinuo, as. I ant. ribotejar. J v. n. Anar algunas cosas pnifundisanl y pudrint la carn. So^ carar, earar. Sinuo, permeo, penetro, as. || met. Reflexionar, pensar interiorment. Carar. Altius meditari. CAVAR roüM) ó i?f DiKS. ff. RNroxBiR. | mel Disr córrer profundament, penetrar mòlt. Profundirúr^ profwdar, akandar. Percalleo, es, funditusper^ pendere. GAVARIOTA. f. Nom de una secta musulma- na, que nega que Déu biga enviat profetas. Cavm- ri§Ui. Cavarigta, m. GATATy DA» p. p, «MMb. Gif«t«i• GAVA¥L. m. ant. caball. CAVERNA, f. Gran cova ó cavitat en la terra i en alguna roca. Carfma. Anlrum, i, caverna, ae. | anat. La profunditat ó concavilat que fà la matèria ò posterma en las llagàs ó fcridas. Caverna. Sinus, us. Q Entre gitanos, casa. GAVERNETA. f. d. Carfrnífa. Cavernula, ca- vernacula, íc. GAVERNÓ8, A. adj. Lo que tè mòltas caver- nas. Cavernoso, Cavernosus. |j med. Se diu de lai llagas ó feridas que tenen cavernas. Cavernoso, Ca- vernosus. GAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver- nós. Cavernosidad. Antri ambitus. CAVIL•LACIÓ, f. La acció y efecte de vavil-lar. Cavilacion. Cavillatio, nis, cavillatns, us. U Reparc ó dificultat de poca monta. QuisquiUa. Quisquilis, arum. |{ sofisma. CAVIL'LACIONETA. f. d. Cavilaeioncilla ^ cavilacioAcita, Cavillula, ap, cavillulum, i. CAVIL-LADOR, A. m. y f. cavíl-lós. GAVIL-LAR. V. a. Fi\ar la imaginació en va- nas subtilesas. CavUar, Cavillor, aris. GAVIL-LÓ8, A. adj. maniítich. || Inquiet, im- pertinent, enredador. Caviloso. Cavillator, cavilla- bundus. I Dit de las cosas fetas per las personas de dita condició. Cavihso, Subdolus, fraudulen- tus. CAVnL-LOSAMElilT. adv. m. Ab cavil-lació i engany. Cavilosamenic, Dolosè, fraudulenler, cap- tiosè. GAVIL-L08ITAT. f. p. u. cavil-lació. GAVILLA. f. Planta semblant al panicart. f«< rilla, Eringium, ii. CAVIRÓ. m. CABiRÓ. CAVITAT, f . L' espay vuyt en los cossos. Co- ridad, Cavitas, atis, ca\-us, cavum, i. CAVO. adj. En la cronologia més de 29 dias. Caro. Cavus. GAVORCA. f. ant. cova. CATAFABA. f. Planta indiana que s' enredi com la eura. Catfakaha. I^ajafaba, ae. GATAN. m. Planta de Indias mòlt bona pen fluixos de sanch, mal de caixal elc. Cayaii. Herbi sic dicta. GATAlimA. f. Nom de la segona dinastia delí re\sde Pèrsia. Caifanida, Gajanidas, ve, GAVANITAS, Y GAT ANS. m. pi. Ceria MCtl de heretges. Cayanos, cayaNÍías. Cajani, orum. GATÀPIA. f. Certa herba del Rrasill, la arré! de la qual matxacada, y pre:>a ab aygua diubei que resisteix al verí de las serps etc. Tay^pM Herlia cajapia. GATCHJDA. f. La acció y efecte decàurer. C•i• da. Collapsio, nis, lapsus, us. g La llargària de li tela. cortina, capa etc. Caida, Aulieorum longil» do. II CtLPA. ANAR DE CATGÜDA. fr. met. fam. ANAR Al lAIZ. 1« GATCHIT, HA» p. p. CúUo. Ctsvs. | adj. acl. GBB GATAIA Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadijado. Lan- gaidus, iners. GAYLAR. V. n. ant. callar. GATMAlf. m. Animal anfibi de Indias, espècie de llangardaix mòlt semblant al cocodrillo, encara qne mès petit. Caymam'. Lacertns instar crocodili. I met. Qui afecta prudència per sos intents. Cai- man, redomado. \eterator, versipellis. {| ter. bràs- SBl. 1. GATHENT. m. gitouda. GAYRAT. m. arq. Fost que atravessa diagonal- ment de una carrera à altra en los ànguls entrants. Cuadral, Ex angulo in angulum diagonaliter trans- versa trabs. y pi. Las bigas menors qué surten del caballet de la teulada. Asnas. Tigna, orum. GAYRE. m. Cantó ó àngul exterior que forman dos superfícies. Esquina, Exterior angulus.H ant. QUADRO. EN CATRB. m. adv. EN QUADRO. GATHELL•.m. catre. 1. || Perruca postissa que imita y supleix pel cabell natural. Cairel. Ca- liendrum, capillamentum, i. || ant. fletxa. || Es- pècie de saeta de fusta cremada y cuadrada. Cua- drillo. Hissi le telnm quadrom. GATEÓ. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo, cmadrado. Quadratus later. CAIAUNT. pron. ind. ant. cada hu. CE. :. interj. eu. || Veu pera imposar silenci, xi- Tox. n Nom de la lletra C. Ce. Ce. CEBA. f. Planta de regadiu, de la alsària de d«s ó tres pams, las fullasfistulosas, la cama estu- fada del mitj, y remata en una espècie de panotxa globosa. La arrel es una cabessa del mateix nom, formada de varis grills ò capas tendras y sucosas, de UQ olor fort, acre y. picant. Cebolla. Caepa, s, oepiam, ii, c«pe indecl. || Ciutat deLigúria. Ceba. Cebft, 86. GBBA MARINA. Planta silvestre que*s fa en las platjas de mar y en las montanyas; té las fullas de un vert bonich, amplas y sucosas, la cabessa sem- blant à la de la ceba comuna, composta de mòlts grilla que's divideixen en tres capas ben distintas; primera de tels mòlt prims, foiiàceos, sechs y bUuichs; la segona de grills esposos, molsuts, vis- eoaos, mòlt acres y amarchs; la tercera de no de- Hirroilats, poch espessos, viscosos, blancbs y mu- silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona capa, que aplicats à la pell la inílaman mòlt promp- te, y en allas dosis obran com los verins narcótichs acm; es contra las feriduras passivas, y exerceix «na influència estimulant mòlt notable en la secre- eíò de las membranas viscosas; y T us dels pre- parats de aquesta planta produbeixen grans ven- taijas pera la curació de la tisis pulmonar. £&- «íkh uMla albarrawi. Squilla, se, scilla mari- lOMO I. GEC 8i6 CEBA sicoTRÍ. Such estractiu rehínós que*s trau de mòltas plantas exóticas. Aloe sueotrino ò ioco- trino, acíbar. Soccotrina, ae, aloe succotrina. CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen- tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada bu al del sèu devant, formant com una cadena y dos que estan drets fent V un de amo y V altre de comprador provan alsar al de devant. Arrdneate, nabo, arrdneate, eepa, Ludus cepa vulgò dictus. pÉR MENJAR ó ROSEGAR CEBA. fr. mot. fam. Fér rabiar ó mortificar à algú. Haeer morder el, 6 del ó en el ajo d wio. Alicui molestiam crearé. QUI VEN ó CULTIVA CEBAS. CebolUro. Caeparius, ii. GEBADOR. m. pint. Lo cuadro que represen- ta vàrias espècies de aucells. Cebaeero, Avium pic- tura, diversiorum. GEBALLOlfS. m. pi. Cuchs que s' engendran dels ous de las moscas etc. en la carn. Cresa, In- sectorum semen. || adv. ant. desprès, k las ho- RAS. CEBAMA. f. aum Cebollon. Caepa grandior. GEBETA. f. d. Cebolkia. Gsepula, pallacana, se, gethyum, ii. GEBÓ. m. Tot animal encebat, perquè sia mès tendre y gustós. Se diu especialment del porch y y bous de Galícia. Cebon. Saginatus vitulus, por- cus etc. CEBOLLAR. m. Lloch plantat de cebas. Cebo- llar. Caepina, ae, c^petum, i. GEBOLLÍ. m. Llavor de cebas. Cebollino. Cíe- pae semen. H Planter de cebas. Cebollino. Caepi- na, ffi. GCBOLLUTy DA. adj. Se diu de las plantas y flors que tenen cabessa com las cebas. Cebolludo. Capitatffi, caparia plantse. CEBRIÀ, n. p. de home. Cipriano, Cebrxano, Cebrian. Ciprianus, i. GEGADERO. m. Ferro corb, al que en los cot- xes y galeras se lligan los tirants de cànem ó cuy- ro assegurats en la retranga, y serveixen pera fér recular lo carruatge. Cejadero. Retinaculum, i. GEGA. f. Mesquita de moros en Córdoba, ahont anavan ab la mateixa reverència qne à Meca. Ceea. Mahometanorum fanum Cordubse structum. ANAR DE CECA EN MECA. fr. mot. fàm. Anar ociosa è inútilment de una part à altra. Andarde Ceea en Meca. Hac illuc vagari. HAVER CORREGUT LA CECA T LA MECA T LA VALL Dt ANDORRA, fr. met. fam. Sèr algú mòlt experimen- tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse. GEGEAR. V. a. Pronunciar la S com C. Ceeear. C pro S efferre, pronuntiare. || Parlar sonant la S de modo que sembla una espècie de xiulet. Ceeear. Sibilando loqui. Q Pronunciar ce ce pera cridar k algú. Ceeear. Blandè compellare. GEGEO. m. La acció de ceeear. Ceeeo. S et C inversió. || Espècie de xiulet en la pronunciació de algunas lletras. Ceeeo, Sibilus blandè ore eixi- tus. 45 Si6 GED DIGGIONÀfil GE6 [y A. m. y f. CEGO. GEGINA. f. Carn salada, aixula y seca. Cecina, Salita indurata caro. GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, tràurer los in- conveiiiiMits ó abusos. Quiiar, cartar, renMver, Pro- pel lo, rejício, anteverto, is. GEDÀS. m. Instrument compost de un riscle rodó y una tela comnnment de cerdas pera passar farina ó colar líquits. Cedazo. Incerniculuni, i, excussorium cribrum. || Lo que serveix pera pas- sar perlas, pedras preciosas, etc. QuUatera. Dimen- sorium unionum cribrani. PAssii PBL cbdís. fr. Separar ab ell alfarina del sagó, ó las partículas de altras matérias, de modo que queii, a*. LA rtiTTA DEL GiMO. Céitíde, C«drÍ5, idís. GEDEON. m. Vall y torrent entre Jerusalem r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl. CÈDULA, f. Tros de paper escrit ó per escrfi rer, vale ó paper de obligació. Cèdula, Scbedul 8B, chyrograpbi caulio. CÈDULA DE PREEMLNÉNCiAs. La quo *s dòna k alj per haver servit mòlts anys en sòn ofici, consei vantli 1 salari, honors y facultat pera concérrer ells sempre que vulla. Cèdula de preemineneiaM, muneris, ofiiciis pra^rogativa. CÈDULA INTRODUCTÒRIA, for. PoticiÓ Ó IDeilN rial. Libelo introductor io, Libellus, i, supplicatií nis. CÈDULA REAL. Dcspaig del Rey, ab lo qual i concedeix alguna gràcia, ó 's pren alguna pro? déncia. Cèdula real, Regium diploma. GEDIJLA88A. f. aum. Cedulou, Tabella m^ publicè proposita. GEDULATGE. m. Lo dret de las cédulas. 0 dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigtl. CEDULETA. f. d. Cedulilla, Schedala, », pii tacium, ii. CEF. m. CEFO. CEFALEA. f. ant. xigranta. CEFÀLICA. f. anal. Vena superior del bra dita així per havérse cregut que treya la sanch d( cap. Cefúlica, Cephalica vena. CEFÀLICH, CA. adj. Lo que pertany al ca] Cefúlico, Cephaheus, ceplialicus. CEFALLÒ8, A. adj. balrucient. CEFALÓNICH, CA. adj. Lo natural de, y I pertanyent à la isla Cefalónia. Cefalonio, Cepballi nes, um. CEFEU. f. Gonstel-lació celeste, (kfeo, Ce| heus, i. CEFO. m. Espècie de mona bermella, las ni mel las de blau de cel, la panxa blanca y laa poll negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, ckibor, Cephns, i. CEGAIXÓS, A. adj. Qui té habitualment k ulls carregats, bermells y plorosos. Cegajam^ m gato$o. Lippus. CEGAMENT, adv. m. Temeràriament. Ctifi mente, ú ciegat, alueinadameute. Cscè, temeré, ii consultè. CEGAR. V. a. Lle\'ar la vista. Cegmr, Gboc exoculo, as: caMrum reddere. ) met. Ofuscar Y en teníment ó la llum de la rahó *ls afectes y pti sions desordenadas. Cegar, Mentem caccare, exca care. || Tornarse cego. Cegar. Ca?cutio, is; liuiiii bus. oculis orbari. | Tapar, tancar. Cnrar. Intar c*udo, obtrudo, is. CEGAT, DA. p. p. CegaAo. Exoculatiis. CEGO, A. m. y f. Qui no hi veu. Ciefo. €m COS. i. oculis raplus, lumine cassos. | mel. foam hit de alguna passió. Ciego. Animo c«cas. | Cot riola ó motro sens polilja. fíe^o. Cochlea, c À cRtiiS. m. adv. ccgahixt. àSktL i ciGAS. fr. hm. Anar i «Ib clnelM. in dar ciegamenu, C^cutio, is. CEL GATAIA GEL 817 CEGOS Ó E!V li TEtll DELS CEGOS QUI NO TÉ uk9 QTB un tLL B8 RET. loc. fam. Denota que entre mòlts que tenen algnna falta, lo qui la t^ un poch menor aventatja als altres. En la tierra de lot rie- ^oi il tuerto ($ rtif, Cserorum in pàtria colitur pro principe luscus. Inter indoctos semidoctus pro- imtnr. LOS CEGOS IfO DISTINGEIXEN DE COLOIS. fr. CADA HU DE 8ÒN OnCI. ■ÒLT CEGO ES, Qri NO HI V6v PEt UNA TELA DE CE- DÍS, ref. met. fam. Denota 1 poch coneixement 6 perspicàcia de qui no entén las cosas mès claras y fàcils. Harto eiego es el que no vé jHír tela ie eeda- so. Qui nil cumque vidot per cribrum , oecus abundè est. QUALSEVOL CEGO HO VÉU. loc. fam. Denota la evi- dència de alguna cosa. Em lo verd un ciego. Vel c»co perspicunm. sia CEGO. fr. met. No enténdrer bè ó desconèi- xer las cosas per ignorància ó per passió. Ser cie- fo, tener eataratas. Mentem excan^are, rationem pnppedire. SOMUVA \ CEGO QUE VETA, T S0V1AVA 'l QUE CtE- TA. Denota la facilitat ab que mòlts creuben con- aegnir lo que volen. Sohaba el eiego que veia, jf tomaba lo que queria, Sabini quod voiunt som- niant. CEGONTA. f. Ó GEGONYAL. m. Perxa en- caixada sobre un puntal pera tràurer aygua de al- guns pous. Cigonal, eigüenal, Pertica putealis. I aOONTA. GBGÜEDAT. f. Privació de la vista. Ceguedad. tocitas, atis. H Passió que ofusca la rahó. Cegue^ ied, alueinaeion, alucinamiento. Mentís, anime cBcitas. CSBOUEJAR. V. n. Escursarse la vista. Ceguear. Oseotio, is. GBOUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Oecutatis. CBGUERA. f. Gran defecte ó privació total de li ^riata. Oguera. Oecitas, atis. U Fal-lera, ó gran aleióà alguna cosa. Mania, tema. Exòtica voluntas. L. f. ant. CEGCEDAT. \ A. m. yf. d. Ceguezuelo, eieguezue- lo, tfo, f7/o, cico, Gseculus, i. TAT. f. ant. ceguedat. iw m. Arbre de Indias mòlt alt y coput, fà nnas tavellas mòlt grans, amplas y plenas de una llana de la que s* acostuman fér mocadors, matalassos y coixins, però mal sans per la dema- aiada ardéncia de la llana. Són fruyt es rodó que 'a divideix en vàrias parts iguals. De ell se *n trinben tots los recaptes de escriurer. Ceiba, Zey- Ima, i. H Xfill m. L* orbe diàfano que circuheix la terra. fSsIo. CcBlum, i. D La glòria celestial. Cielo, Glò- ria» tt, «Bterna beatitudo. || La atmosfera. AdmÓM- fèrm^ eíé/o. Athmosphera, «b. || Déu ó sa providén- tUL Cielo, Deus, i, divina providentia. || Clima; WA '• dia: Espanta té bon cbl. CielUDAR DE CLIMA. PENSARSE TOCAR LO CBL AB LO DIT. Se diU del ho- me vanitós que *s créu tenir un mèrit mòlt supe- rior als altres. Engreido eomo un gallo de cortijo: pensarse tocar el eielo eon el dedo. Sese súper alios inaniter extollere. QUI AL CEL ESCUP i LA CARA Li CAU. ref. Quien al eielo escupe en la cara le eae. Qui spuit in ccslum, subit ore cadentia sputa. SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem- ple ó algun altre lloch causa mòlta satisfiíooió, per estar mòlt il•luminat ó adornat, ó per havèrhi una gran música, etc. Estar hecho un cielo. Splendore ematu eminere, micare. Si 'l CEL CAU k TOTS NOS ATRAPARÀ SOTA. loC. fam. ab que 's redargüeix al (|ui posa condicions de dup- tes impertinents. lYsieae el eielo y nos coge deba- jo ? Sí el eielo cagera se eogerian mueheu eogujadas. ^Quid 8i nunc coelum ruat ? vEMR ó RAixAR DEL CBL. fr. peTO dcuotar que al- guna cosa es mòlt bona. FfRir ó hajar del cieto. De ccdIo labi, delabi. 9f8 GBL DICaONàRI CEL * vÉsTBif AL CEL. loc. fam. ab que *8 despréeia lo que latre din. VéU al cielo , al rollo , é fasear, Apage, abi. vÉüEER LO CEL OBERT. fr. Presentarse una ocasió favorable pera eixir de algun apuro. Ver el eklo akierto ó he ciehi abiertos. Inopinatam spem afful- gere. VOLER PÜJIR àL cel i DESPIT DELS SANTS. ÍT. ab la que 's reprèn à una persona empenyada en lo- grar sos desítjs y sa voluntat justa ó injusta. Quie^ re mipadre Mwnoz (o çim no quiere Dios, Rem inu* tilem postularé. || Sér imprudència , voler un im- possible ó lograr lo fi sens los medis proporcionats. Qaerer eubir al eielo iin alas ó sin escaUra , ó dar Mia punada en el cielo. Impossibilia tentare, altio- ni te ne quoBseris. GELADA, f. Armadura antfgua del cap. Cela- du, easeo. Cassis idis, galea, ». || ant. Emboscada. Celada, Insidi», arum. | amagatall. fSELADABIENT. adv. m. amagadament. GELADETA. f. d. Celadilla. Insidie, amm. GELADOR. m. Lo qui vetlla ó cela per la con- servació del orde y bon gobern. Celadòr, Curator, monitor, is. || En las congregacions y altres cossos lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela- dòr. Monitor, curator, is. || En las escolas lo qui enyda que 's guarde silenci. Celador. Gelater, is. GELANTES. m. log. Segon modo indirecte del sil-logisme en primera figura; consta de una pro- posició universal afirmativa entre dos negativas. Cekmtes. Celantes, is. GELAR. V. a. Amagar, ocultar. Celar, encubrir^ ocultar. Tego, is, celo, as. || Procurar ab cuydado la observància de las Ueys , obligacions ó encàr- rechs. Celar. Vigilo, as, promoveo, es. || Observar ab atenció 'Is movimens y accions del qui 's té re- cel. Celar. Observo, as. GELAT , DA. p. p. Celado. Gelatus. GELDA. f. V aposent del religiós ó religiosa en sòn convent. Celda. Cella, ae. GELDETA. f. d. Celdilla, eeldita, Cellula, se. || f. bot. Cada un dels vuyts que ocupan las llavors en las capsas, los grans en las tavellas, etc. Celdi- lla. Cellula, ». GELEBÈRHIM, A. adj. sup. Mòlt cèlebre. Ce- lebèrrima. Celeberriraus. GELEBRAGIÓ. f. La acció de celebrar. Cele- hraei4m, Gelebratio , nis. || Acceptació , aplauso. Aplauso, aclamaoion, celebracion. Aceptatío, accla- matio, nis. GELEBRADÍSSIMi A. adj. sup. Mòlt celebrat. Ctlebradisimo. Geleberrimus. IZLEBRADOR, A. m. y f. Lo qui celebra ó aplaudeix. Celebrador. Prcsdicator, plausor, is. GELEBRANT. p. a. CeUbranu. Celebrans. | m. Lo sacerdot que diu la missa. Celebra^. Rem divinam faciens; sacrum peragens. GELEBRAR. V. a. Akbar, encaréixer. Aplau- iirf celebrar^ encart^^r, Uudo, pr«dieo, as» plav- do, is. I Reverenciar, venerar solemne y pública- BMnt los misteris de la Religió y memòria dels Sants. Celebrar. Celebro, concelebro, as ; festum agere, colere; culta veneratione prosequi. || Fér so- lemnement y ab los requisits necessaris alguna funció ó contracte. Celebrar. Ritè , solemniter ce- lebraré. II Dir missa. Decir misa, celebrar. Celebro, as, rem divinam facere, sacrum peragere. GELEBRATy DA. p. p. Celebrada, Pnedicatus. GÉLEBRE. adj. Famós, cèlebre. Clams , cele- bris. I Festiu , xistós , que té agudessas agrada- bles. Cèlebre. Festivus, lepidus, facetus. GÉLEBREMENT. adv. m. Ab celebritat. Ce- lebremente. Facetè. GELEBRITAT. f. Fama, renom ó aplauso. Ce- lebridad. Celebritas , solemnitas , atís. || Solemni- tat ab que's celebra alguna festa ó succés. Apara- tOy celebridady pompa, solemnidad, fausto, mo^nt/l- cencia, magestad. Apparatus, us, magnificentia, a;. GELEBli. m. Mesura de grans , que conté la duodécima part de una fanega. Celemin. Modius, ii. H La quantitat que cap en una de ellas. Celemin. Modio contenta portio. GELERAGH. f. Herba medicinal de un pam de alsària, sens cama, que produheix la llavor en las fullas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs. Doradilla. AspleniumceIerach,scholopendrium, ii. GELERAT, DA. adj. malvat. GELERITAT. f. Promptitud, prestesa. Celeri- dad. Celeritas, maturitas, atis. GELE8TE. adj . Lo pertanyent al cel, ó à la glò- ria. Celeste. jSthereus, supernus, siderevs, cosles- ti6. II De color de cel. Celeste , ctrúleo , de color de «te/o. Caemleas, coslestís. || poét. Lo que pertany al cel. Celestial, celeste. Supernus, sidereus, letbe- reus, ccBlestis. GELE8TIAL. adj. celeste. || met. Agradable, perfecte, deliciós. Celestial. Gratum, perjudicum. GELESTIALMENT. adv. m. Per disposició del cel. Celestialmmte. Divinitús. | Perfecta, deliciosa, admirablement. Celestialmente. Amcenè, gratè, ju- cundè. GELIAGA. f. Vena que porta la sanefa al ven- tre inferior. Celiaca. Cssliaca artèria. || med. Fluix de ventre en que surt lo quilo junt ab los escre- ments. Celiaca. Caeliacus fluxus. GELIAGH, GA. adj. Lo qui pateix de celiaca. Celiaeo. Cseliacus. GELIÀBiDRIA. f. Herba de fullas menudas y arrahimadas, la llavor de la qual sòn uns grans rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cth- laníro. Cor^andrum, i. CELIBAT, m. L* estat de solter. Celibato. Ce- libatus, us, caelebs vita. GÉLIBE. m. Lo qui no ha pres estat de matri- moni. Celibato, eélibe. Agamus, i, ccelebs, is. GÉLIGH. adj. poét. Lo pertanyent al cel. Celi- co. ifithereus, supernus, sidereus, coelestis. GELIDtenA« f* Herba que per qualsevol pul GEN GATAU. CBN 8i» qne's trenqne 6 talle sort un soch groch qae amar* goeja. La flor es de quatre fullas, rodona y gro- ga. GolondrtMj celidania. Chelidonia, m , chelido- oimn, ii. caEUER. m. ant. cbluse. GELÍSTIA. f. La llum escassa que despedei* leo las estrellas. Eeiplandor de las e$treüas, Side- reus splendor. A. pron. ant. aquell. • f. La porció de pels que hi ha demunt de la concavitat superior dels ulls de las perso- nas. Cija, Supercilium, ii. Q La de fava. Ceja. Hi- lam, i. ciBHAESE LAS CELLAS. fr. Hiet. fam. Denota que algú estudia mòlt. Quemarse las cejas, Enixè ad li* teras incumbere. ENTiE CELLAS. Entrccejo. Supercilium, ií. GEL-LA. f. ant. celda. H ant. gambi a. CZLLAJUNTy A. adj. Qui té las cellas unidas. Csjijwíto, Contigua habens supercilia. CELLER, m. Puesto pera tenir lo vi. Bodega, Yinaria cella; vini proraptuarium. Q ant. tabeina. GELLERER. m. ant. cbllbi. . m. d. Bodeguilla, Yinaria cellula. . f. d. Cejuela. Parvum, minus su- percilium. CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga 1 front en senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus, volta. I Qui t^ las cellas grans. Cejudo. Superci- liosos. CELOBERT, m. L' àmbit 6 espay descubert que 's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar llnm. En 1* article pati 's dirà la gran diferència que hi ha entre aqueslas dos veus. Patio, Iroplu- viom» ii. CBLfilTUT. f. La elevació y excel•lència deal- gvua cosa. Celsitud. Celsitudo, inis. || ant. altesa, MAJESTAT. CZLTA. adj. que s' aplica al indivíduo de la Gàl-lia céltica. Celta, Cella, s. CZLTAS. m. pi. Los pobles de dita nació. CelUu. Celt», arum. CELTIBÉRIGH, CA. adj. Lo natural de ó per- tanyent à Celtibéria. Cellihérico, celtiberio, celtibe- n». Geltiber, celtiberícus. CÉLTIGHy CA. adj. Lo natural de ó pertanyent ab Geitas. Céltieo, Cellicus. CEMBRA. f. Espècie de tambor àrabe usat en la milícia de la baixa edat. Zambomòa. Tympanum. CEUENTAR» V. a. ant. cimentar. GEHEBiTIRI• m. Fossar, lo lloch sagrat ahont B^ enterran los fíels. Cementerio, cimenterio, Cceme- teriam, sepulcretum, i, sepulcralis àrea. GENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, «. || Tribut ó dret que's pagava en Aragó y Navarra per la taula del rey, equivalent al que feya Castella anomenat de Tanlar. Cena del rey. Ad regis mensam tribu- Inm. csiiAS pe AiséNGiA. Lo (|ue's pagava encara que1 rey no*8 trobés en los pobles. Cenas de etusticia, Tributum sic dictum. CENAs DE PRESÈNCIA. Lo quo's pagava pels gastos ocasionats pel rey en sa permanència. Cenas de presencia. Tributum sic dictnm. CENA DEL SENTOR. Lo convít Últim quo donà Je- sucrist la nit abans de la sua passió als Apòstols, en la que instiluhí '1 sagrament de la Eucaristia. S* expressa també ab lo sol nom de cena. Cena del Senor. Coena Domini. MÉS n' ha mort la cena, QUE NO n' BA CURAT AVI- CENA. ref. que adverteix que '1 sopar mòlt es en extrem perjudicial à la salut. Mas mató la cena que curo Avkena, Opipara coena plus nocet, quam me- dicorum artes sanant. CENACLE Y CENÀCULO. m. La sala en que Jesucrisl celebrà ï últim sopar. Cenúcuio. Ccenacur lum, i. CENADOR. m. ant. menjador. CENAR. V. a. ant. sopar. GENDAL Ó CENDAT. m. Tela de se4a ó de fil mòlt prima y transparent. Cendal. Serica aut byssina tela. CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras, etc. Capillo, Cassiculus cuniculis, capiendis. CENDRA, f. La pols que queda de las cosas cremadas. Ceniza, Cinis, eris. Q pi. Los restos de un cadàver. Cenizas, Cineres, um. CENDRA CALENTA. CALIU. CENDRAS BLA VAS. piut. Color blau, hcrmós, espe- cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar al temple. Cenizas azules, Lomenlum, i. CENDRAS GARBELLADAS. Ccuizas garvUlodas, Cine- res críbrati. BLA DE CENDRA. PrimoT dia de quaresma. Miéro)- les de ceniza. Feria quarta cinenim, sacrorum ci- nerum dies. ESTAR, GUARDAR, TENIR ENTRE CENDRAS. fr. fam. Ocultar alguna cosa pera que no's descubresca. Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere. FÉR CENDRA, fr. quc dcuota sèr lo primer dia de quaresma, y així se sol dir: ^quant f£m cendra? Ser miéreoles de ceniza, Feriam quartam cinenim esse. POSAR CENDRA, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia de cendra la ceremónía de la iglésia, posant cen- dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca- put inspergere. REDUHiR k CENDRAS. fr. Dostruhir totalment algur na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi- tús rem evertere. CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada. Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ] £m- plastre de cendra y altres medicaments que'lis ma- nescals aplican pera fortificar las parts macadas de las cabalcaduras. Cernada, Cinereum cataplasma. POSAR CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven- tre de las criaturas. Aumadar^ encernadar. Lixivio cinere cooperire. tSf I I ■ li « !•¥.«. pqrífirar I' or. plata y a1trp§ m^'taJU fn lo Kr'•wíl. Affndrar, Aurnm, argentam, •^'•. í«ir>r»r^, ÍK"'' piirifl'-arfï. CEIVDRAT, DA. [». |i. Affnirado. Purifi<*alas. GEIVDKEJAB. v. n. Maní;*4««*jar la r<'ndra. Mti- noMf/ir la f^fnizn. V/iwrt^ rnanibim ronirprian». y Tirar h rolor iW ri^nflra. .S>r miififntOf r^níroío. Cini•n•iim i'mí-. CÉNDBEK. V. a, ffr. pamh^r fari\4. CENDRER. rii. Urn\) \)H>*\ tW íil, qaeV pr/sa so- lin* (li^ la I i na |H'ra |MHfuir l•ii^ada. C^rnadno, Co- lando )i«ivioliriii*ijiii, CENDRERA. f. lUl•l-h pnra pomr la condra. Cf' vimo. Cirii•i-aríiirn, ií. CENORÓÜ, A. adj. Ix* color de cendra. Oní- rifiiln, rfin:ono, rnnrrrio, rfnizo. Cíncracpus, ci- iirnmiíH. II CiiJMTl dl- cendra. Onizoxo. Cincrc cffn.HpcrNiiK. GENOROSA. r. l'Ianla de fiilias .Rcniblants a la l'Uni, |HT iiiiH part vcrdas y pt*r la alira de color de cendra. Ceni:n. Ciinita, se, ^'allinarea cunila. CENEFA. r. IJÍNta de fusta 6 tela en la part HiiiNTior del.s ilo.HMers, pí'ra adorno y pera tapar las Il•lirreliiM de las cortinas. Cmrfu. lAmhm, i, fim- liria. fascia. ir. || Llista de tela (|u(* tenen al niitj alRiinns caslllas de diTerent color que la dels cos- tats. Cenrfa. FaKcia niediíini planelm (N'cufMns. || I.' l'X t rem tle las ndms de difen'nl color. Cenefa, Kímiïría. n\ línihus, i. CENEO. r. niet. Diiihen los |)oelaH (pie en sòn origen ton una dona anomenada Onís. Ceneo. Go- niMis. i. II Kpitelo de Jiipiter. Crnro, Ceneus, i. CÉNIA. f. ter. cJMv. GENILL. ni. ant. Ilerlia tilosa que's fà en la ay- gua eniliasHjida pt'r mòlt temps. VcrrfÍH, ova, nltga, Vlga. le. GENIT. m. fVWT. GENOBI. m. anl. \ion^.«{tir. CENOBIAL. adj.anl. monístic.u. GENOBIARGA. m. \i\T. GENOBITA. Ml. ant. mo>jo. GENOBlTIGHt GA. adj. anl. voní>tu:h. GENOFÉOIAR. f. pi. Feslas dels tattemacles, i|ue ceteliran K^ heltreus ati .viian solemniíat. (V- Hopfui^is. Scenopeisia. oruni. CENOTAFI. m. Monument st^pulern I en menkW I ia do al^un (vn^MMiíse il-lusln». Cfnoutfio, (>m>- laphium. ii. GENRA. r > deriva's, «fm^rv. CENH. m. roniraote en «píeV transfereix to ilo- mmi UI i I do una tinoa a un leiver. perai|ue ponv- Il•lsca I* usde fru>i» quedant lo domini dinvte o al(«ilial on pintor dol irausforiMit. que en lo d rol so diu onfiíouMs: oMijcanis«' *l qui aivop»a la e^wros»- sïo »v lra*l*'v * Inbutar al s^nxor diroiMo Of*rfa pouMi^ annual on ro«^«noi\onK*nldol diMnini dins> lo > nm>i>niponsii do la ulitiiat qno*s ooiloix: \ on- cara i|iio svfom» i^adioa 4r ijiialiiH)» V fiaga 4o onirada wm imdlM <|«a«iil9ii nMf«cl•\« «i cmk DIGCIONAm GEN tracto, DO es ife essència del cens. Cento. Geu us. J Lo dret ü obligació del qni ha de pagar p 9Í4 de cosa concedida baix aqueixa carrega; y U bf* la mateixa pensió. Censo. Jus percípiendi ca nem, cànon annous. | cottracte. | evpamo HO'T. CENS AS sEífToiiïA WRECTA, f. Lo ceus enfilóol quant la finca que s' estableix es alodial, y M r cedent se reserva 1 dret de usar de fadiga, de mar per rahó de domini y cobrar lluhisme seg las circunstàncias en los traspassos siicct*9si CVnso cor seiiorio directo. Gensus dominii directi CE.NS AB SENYORIA MITJANA. foT. LO qUe'S pOSa alguns paratges de Catalunya, especialment Barcelona quant la finca ja està subjecta à on o ab senyoria direcia, y es anexo al mateix qae'ic cedent tinga dret à usar de fadiga, ó bè firmar la escriptura del traspàs y cobrar pari del Uul me, lo que s' explicarà mès extensament en V licle sKNYORÍA. Censo con senorio mediano. Ceni dominii medii. <:en8 consicnatiu. Aijueli en que's reb unaqu tital per la qual s' ha de pagar una pensió anni ass<*gurani lo capital ab fincas. Censo roast^Mlí Pensió pro pecunia accepta. CENS i>E AYGiA. La pcnsió que pagan en Hadi los amos de casa per la aygua viva. Censo de a§ Tributum ex aqua. CENS ENFiTÉiTicH. Dret de exigir pensió ana de aquell à qui s' ha trasladat lo domini útil de guna finca, reservantse *1 domini directe. Cé enfiléutico, Jus ex emphiteusi. CENS EN NVA PERCEPCIÓ, for. Espécie de cens fitéutich, conegut particularment en Catalun} aproltat per una de sas constitucions municipali al «lue van anéxos tres drets: lo de amparar àfi cobrar las pensions, lo de firmar en las e8cri|i ras dels tnispassos y '1 de usar de fadiga al úa W de quoilarse la finca pel preu y pactes ab i s' havia venut à altre. *S sol usar quant s* e bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor dírc \ '1 número legal de mitjans, en aquells lerrilc en que's p^nlen posar tres sen^oriasmiljanasifl de la dirtH'ta. Empi^ró aquest dret de fadiga 8 lo |K>t u>;ir lo piTcepWr del dit cens en nnda p ce|K*ío quant no ba esta I protestat pel últim n>or mitja de la finca. Cfnso en nnéa pertepei Consus nudaf porcoplionis. CENS pERPETi 0. Imposícíó sobro lièns ímmok ab oMipicio do no piHierloe: enai:enar sens cofl xemont del son) or del cons. pera usar de dosi cion<. que si^n: o quoilarso la finca pel mateix < n dona un aliro. o porcibir la vintena paït prou que pót qnilar. CVaja Awi^V .1 al fnírar. Expolib'lïs census. CT>$ RGsrR\ ATU . .V jUcü oD quo '< lrmn:iíerpii iImiíiü de algma cwa, rrs$>T^ani^ 'I drel de 1 CEN CiTili.. CEN tBl gnna pensió aimual. Censo reservativo. Préservati- vus census. CENS VITALICI, p. ü. VIOLAR!. GAMBGAR UN CI5S. fr. Iioposar segon cens sobre de altre. Cargar un c^iso, Funduni censu onerare. fVNDAi CENS. fr. Establir alguna renda bipote- cant finca ó altres béns. Pwidar un censo, Censum fundaré. LO PERTANYENT AL CENS. CtHsal, y censual p. Ar. Censnalis. COENHAL. m. Contracte de venda que s' executa entreveninl per part del comprador cert preu, y per part del venedor una pensió annnal, abans del 5 y vuy del 3 p. 0|0, ab pacte de retrovendició, que s' anomena de lluhir ó quitar, donantse c^t- monment una espècie de bipoteca de alguna finca, que responga del capital y pensions. No val lo pacte de que *s pague anticipadament la pensió, per estar prohibit per una constitució del papa Fio Y. Censo, y censal p. Ar. Census, us. || Lo que 8* imposa sobre 'Is béns del comú. Juro, In regiis Teetigalia jura. CREAR UN CKNSAL. fr. Fundarlo. Crear un censo, Censum fundaré. LLUiiR ó QUITAR UN CENS\L. fr. for. Extingirlo, tomar la meta ó capital deixant libre la hipoteca. JUit»tr un eenso. Censum i*edimere, census caput floWere. ?É!niUR UN CBNSAL. fr. ASCENSAR. sÉR UN CENSAL. fr. mct. fam. Pondera 1 gasto continuat de alguna cosa ; y així 's diu; un rellot- ge 18 UN CENSAL. Ser un censo 6 un censo perpetuo. Qnestnosam rem esse. SI COHPRAS RES 1 CENSAL, NO 'n PAGUES MÈS DE LO QUI VAL. ref. contra las usuras en los censals. Cuando d eenso compraràs, paga lo juslo y no mas. Com censum emas, noli plus justo solvere. GEN8ALI8TA. m. Lo qui cobra ó té à sòn fa- vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar. Gensnarius, ii, censual is debitor. GEN80E. m. Lo qui de orde del tribunal com- petent examina obras literàrias. Censor. Censor, castigator, is. || Entre 'Is romans magistrat que vetllava sobre las costums, abusos é indecéncias. Cem$ar. Morum censor, corre-ctor; moribus praï- fectus. ] Murmurador, que sindica las personas ó sas accions. Censor. Detractor, vituperator, is. CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor. CatMorio. Censorius. CENSURA, f. Judici ó dictamen de algun es- crit. Censura. Censura, 8b; judicium, ii. || Nota, correorió ó reprobació. Censura. Nota, a;, insecta- tíOy vellicatio, reprobatio, nis. || Ofici del censor. Censura. Censura, ae, censoris munus. || Pena eccle- auslica del foro exterior ab arreglo als cànons. Censura. Censura ecclesiastica. BXF08AR8I i LA CENSURA, fr. Surtir alguua cosa on públích. Salir d la barrera. In censuram se QO^ji^^'^ ceiuHir» se coainiittere. CENSURABLE, adj. Digne de censura. Censu- rable. Censura dignus, dignus notari. CENSURADOR, A. m. y f. Qui censura. Cen- surador. Censor, castigator, is. H Qui en tot té que dir. Censurador. Censor importunus. CENSURAR. V. a. Formar judici de alguna obra. Censurar. Censeo, es; sententiam ferre, ju- dicium facere. || Murmurar, vituperar. Censwrar. Vitupero, as, detrabo, coarguo , is. || Reprobar, corretgír, criticar. Censurar. Censoria virgula no- taré. CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicatus. CENT. m. CENTENAR. || uumcral cardinal. Cien- to. Centum, indec. CENT EN ROCA. fr. fam. XANGUET. CENT EN ROCA T GUARDA LA ROSSA. rcf. Prométrer mòlt y aténdrer poch. A't obra buena, ni palabra mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po- cos: cacarear y no poner huevo: gastar pastillas de boca. Bona verba donaré, et nummos comprintn re. Magna promittere, et nihil extricare. Hermo« dorns. DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DCUOtE QUe pochs s' exceptuan de allò de que 's parla, y co- munment s' entén en mala part. San Mc^lút de los vinos agudos treinta vecinos los veinte y nuevé comudos. Yix unus integer. CENTAURÀ. f. Planta de fullas mòlt verdas semblants à las de la noguera. Centaura mayor. Centaura, centaurea, febrifuga, as, centaureumei, centaurium, ii. CENTAURA MENOR. f. Planta semblant à la oren- ga, la fulla com la ruda. ab unas floretas de color de rosa, y de gust amarcb; ié mòlta estima, y mès quant està seca la sua llavor que es semblant à un gra de blat. Centaura menor , kiel de tierra. Limnesium, libadium, ii, centaurum minus, chi- ronia, snifrhoea, gentiana centaurium. CENTAURE Y CENTAURO. m. Mónstruo fin- git pels gentils, mitj home y mitj caball. Centau^ ro. Centaurus, i. || Una de las setze constel-lacions australs. Centauro. Centaurus, i. || pi. Los pri- mers habitants de Tessàlia. Centauros. Centauri, orum. CENTCAMAS. m. Insecte verinós, llarch y es- tret , ab mòltas cametas als costats. EscolopendrOf eientopiés. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, ». CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo- retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela. Centum capità. CENTÈ, NA. adj. nümeral ordinal. Centeno^ centésimo, centenario. Centessimus. CENTELLA, f. Espurna, guspira. CkUpa^ cen- tella. Scintilla, ». 1 poét. Llam. Centella, rayo. Fulmen, inis, scintilla, x. SÉR VIU GOM UNA CENTELLA, fr. fam. Sc diu de qui té mòlta vivesa ó ingeni. Ser una cendra, ó ví- 00 como urna cendra. Celerem, promptum, CEpedi- tum esse. 361 GEN DICCIONARI GEN CENTELLAR. V. n. centbllbjib. GENTELLATy DA. p. p. cnsNTELLEJAT. CENTBLLEJAR. V. n. Guspirejar, espurnejar. CentelUar, ehispear, centellar. Scíntillo, as, fal- geo, refulgeo, es. CENTELLEJAT, DA. p. p. CenUlUado. Scin- tillula, aB. CENTENA, f. ant. La companyia de exèrcit que 's componia de cent homens. Centena, Centè- narius. CENTENAR, m. Lo numero de cent unitats. Centena^ centenal, centenar. Centenarius numerus. À CENTBNAS. m. adv. ab que 's pondera '1 gran numero de alguna cosa. A cmtenares, d centenadas, Majorem , mirum in modum ; ingenti numero. CEVITENARI^ A. adj. Lo temps de cent en cent anys. Centenario, Seculum, i, centum anno- mm spatium. || m. La festa que 's celebrava de cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum Mitessimo quoque anno celebratum; dies festi elapsis centum annis. CENTENELL. m. ó f. Espècie de regla movible que usan los fusters, picapedrers, etc. pera fèràn- guls de totas espècies. Falsa escuadra. Norma, gno- ma, (B. CENTEBTER. m. Cert cordonet que divideix la madeixa peraque no s' embolique. Cuenda. Fidicu- la, SB, funiculus, loramentum, i. || ant. cbntubió. CENTENO. m. ter. sègol. CEVITÉSSIM, A. adj. numeral ordinal. Centè- simo. Centessimus. || Un cent avo, una part decent. Centésimo. Centessimus. CENTILOQUI. m. Títol de un llibre de Ptolo- meo, de cent locucions, conversacions, etc. Cfiili- loquio. Centiloquium, i. CENTIVIELLA. f. Lo soldat que vetlla en lo lloch ahont li manan. Centinela. Vigíl, is, excubi», arum, vigília, e. | La persona que està de obser- vació. Centinela. Speculator, is. CBNTiNBLLA AVANSADA. mil. Soldat destinat à ob- servar los moviments del enemich desde *1 punt mès distant del cos del exèrcit. OndWla avanza-- da. Excubitor longè à castris positus. CBNTiNBLLA PBBDrDA. mil. La que s* envia à re- córrer la campana pera observar al enemich, que està exposada à pérdrerse. Centinela perdida. Ex- cubitor perículosior. BSTAB DB, ó FÉE CBNTIIfBLLA. fr. Estar lo SOldat guardant de fixo algun punt. Hacer 6 estar de cen- tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe- culis esse. CENTIPUCAR. V. a. CBNTtPLICAB. CENTÓ. m. Obra composta de mòlts versos ó passatges y pensaments escuUits de mòlts autors. Vè del llati, cento, nis, que pròpiament jsignifica capa ó mantó ab mòlts remendos. Centan. Cento, nis. I Obra de ingeni sèos mètode. Centon, cmsOy farrago. Farrago, inis, mala congeríes. CENTORB. m. pi. Pobles de la Tartària, ó Es- cftia eui'opea. Cenlores. Centores, um. CENTPEUS, m. CBXTCAMAS. CEBITRAL. adj. Lo que pertany al centro. Cft- tral. Centricus, centralis. CENTRAT, m. Eo lo blasó globo imperial dias de un ò de mítj círcul en forma de cinta, qne pas- sa pel centro del globo. Centrada. Arcuatus. CENTRE, m. CENTRO. CÉNTRICH, CA. adj. Céntrico. Centricus. CENTRÍFUGO, A. adj. fís. Lo que fuig ós' aparta del centro. Centrífuga Gentrifogus. centrípeta, f. fís Lo que busca ó s' enca- mina al centro. Centrípeta. Centrípeta, se, quod petit centmm. CENTRO, m. Lo punt del mitj de una fignn circular, lo qual dista igualment de tots los ex- trems ó punts de la circumferència. Centro, pmio céntrico. Centrum. i. I Lo fons de alguna cosa. Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo, inis, profunditas, atis. || En las fíguras curvillneas lo punt ahont se reuneixen los raigs reflexos. Centro, foca. Focus, i. || fort. En unbaluart lo puat de la gola, en que coroensala capital. Centro. Cen- trum, i. II En la esgrima *1 punt en que segons li situació y figura està la forma del có6. diUrs. centrum, i. || En T àngul recte de la espasa lo nai- xement del bras, y en V agut y obtús la muny»- ca. Centro. Centrum, i. H mil. aquella part del exèrcit ordenat que està entre la vanguàrdia y re- taguàrdia. Centro, cuerpo de batalla. Media «MS. exercitus centrum. || bot. Lo mitj de la flor, qae's compon de flósculos units entre sí, formaoluiia I- gura plana un poch con vexa. Diseo, eeiilro, Dis- cus, i. II nàut. Sobrenom queadquereix la naufis en una línea ó columna de altras navega preofr- hida de la meytat y seguida de la allra. Cetn, Intermèdia navis. || En las figuras polfgonas k» punt en que's tallan las diagonals. Cenfro. Gei- trum, i. II met. L* objecte ó fi que algú *8 propM, com: lo mando es lo centro à que aspira la airiN- ció. Centra. Scopus, i. || met. Lo que està ea mi^' ó quasi en mitj de alguna cosa; així *s dia: lo oii- TRO de la ciutat etc. Centro. Imbilicus, i | La lloch en que hi ha abundància de aigua eon, còm : Barcelona es lo centro del comers. CaUrs* AÍDuens, tis, emporium, ii. CENTRO DE BQUILIBRI PORSAT. PUDI ahOll eStí col-locat un cos entre dos moUas que fan igual et* fors pera dilatarse en direccions opoaadas, lo etfl manté V equilibri. Centra de eguilibrio forzak. iEquilibrii violenti punctum. CENTRO DE GRAVBDAT. Lo puut, per ahont passaat una línea vertical divideix lo cob en dos porcioai de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis puac* tum medium, centrale; centrum, i. CENTRO DE GRAvrTAció. Lo puut en quc s' eqai- líbran las forsas de dos ó mès cossos que aeltti mútuament entre sí, ja laits ea w aislema, é jl CEN CATALÀ. per efecie de la gravedat. Centro de gramtaeúm, Gravitationis centrum. CK.NTEO DEL ESCUT. En 1o bUsó '1 iiiitj del escot, que representa *1 cor de un home de ahont dima- na 1 valor y la generositat. Centro del escudo. Te- ser» gentilitae centrum. CENTao DE EOTAaó. Lo puni sobre que^s verifica la rotació de un cos ó sistema de cossos. Centro de rotoftoii. Rotationís centrum. CERTEO DE ü?rA QüADEBKA. nàut. La líuea que en lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament sa ÍSgura per meytat, en lo sentit de alt y baix. Centro de tma cuaderna. Perticae nàutica; perpen- dicular is linea. CENTio DE voLUV. Lo de solidesa ó de figura de tol COS. Centro de volúmen, Yoluminis cen- trum. CENTRO DIVISOR. Eutrc relIotgers es lo punt en lo pla del rellotge, que representa 1 centro dçl mon, y serveix pera dividir en graus la representació de un círcul màxim de la esfera. Centro divisor, Punc- tus divisorius. CEÜTRO VÉLICH. uàut. PUNT VéLICH. ESTAR EN sòíí CENTRO, fr. mct. Trobarse bè y content en agun lloch ó empleo. Estar en su centro, Lstè, tranquillè vita et munere frui; tranquillè degere, agere. GENTRON8. m. pi. Naturals de Gentray, ciu- tat de Flàndes y sa comarca. Centrones, Cenlro- nes, om. GENTROSGÓPIA. f. mat. Tractat del centro. Centroseopia, Centroscopia, se. GENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cincb jutges que s' elegian en Roma, tres de cada una de las trenta oi Dch tribus, destinats pera las causas pri- vadas. Centumviro. Centumvir, irí. GENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen- tamvírs ó à són empleo. Centumviral. Centumvira- lis. CKNTUBfVniAT. m. Lo cos ó junta dels cen- tamvirs. Centumvirato. Centumviratus, us. GENTÜPUGADARIENT. adv. m. Ab multi- plicació de cent vegadas. Centuplicadamente, Cen- tuplícatò, centuplò. CENTUPLIGAR. v. a. Aumentar una cosa cent vegadas. Centuplicar, Centuplico, as. ITRA Y CENTÚRIA, f. Sigle ó espay de eent anys. Centúria, siglo. Centúria, as, centum anni, saeculum, i. [| En la milícia romana la com- panyia de cent bomes. Centúria, Centúria, m, CENTURIAT. m. Espècie de centurió. Centur rionazgo, Centuriatus, us. CENTURIÓ, m. En la milícia romana M capità de una centúria. Centurion, Centúrius, ii, centu- rió, nis. II Capità de las deu centarias de piquers de una legió. Centurion, Primipilarius, ii, priml* pilaris, is. GENTIDOR. m. Espècie de faixa pera cenyir lo COS. Cenidor. Zona, s, cingulns, i, prfficincto- GER Í5S rium, ii. H Qui cenyeix. Cenidor, PraBcinetor, is. CENTIMENT. m. ant. clausura. || apreta- MENT. CENYIR. V. a. Rodejar alguna cosa à altra, com la faixa al cos. Cenir. Circumligo, as, cingo, evincio, is. J Abreviar, reduhir à mènos. Cenir, Circueo, praBcingo, is. CENYIRSE. V. r. Apretarse *1 cos ab alguna corda, faixa etc. Ceiiirse, Se cingere, || Moderarse, reduhirse en losgas(os. Cenirse. Parciús se gerere, sumptibus parcere. CENYIT, DA. p. p. Ceiiido. Accinctus, prae- cinctus, parcus homo. CEP. m. La planta que fà rabims. Vtd, cepa. Yitiscaput; vinea, uva, ae. jj Trampa de fusta pera agafar llops, guineus y altres animals. Cepo, De- cipula, a>. II Instrument de dos fustas bastant gros- sas, llarga» y quadradas, ab uns forats rodons pel mitj pera tancarhi i coll, ó la cama del reo. CqNP. Cippus, i. n Instrument pera devanar seda abans de torcerla. Cepo. Troclea, ». ( La caixa de la es- copeta ó fusell. Cepo, caja, Compages, is, compago, inis; lignea catapultae. cep rlanch. Planta perenne indígena, mòlt co- muna en las bardissas y malesas; se troba en Mont- serrat, Monseny y en los prats dels Pirineus. Brio- nia, nuez blanca, Rryonia alba. CEP DE PRESÓ. Grillo de ferro que's posa als peus dels presos. Cepo, brete, Cippus, i. CEP DEL íncora. uàut. Ccpo dcl ancla, Tignnm cui anchora aíBgitur. CEP PERA cremar. CepoTTO, Yiteus truncus. DE BON CEP PLANTA LA VINTA, T DE BONA MARE LA FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do- na virtuosa, perquè de són bon exemple dependeix la bona criansa dels fils. De hwna vid planta la vina, y de huena madre la hija. yirtutem simílem genitrix et filia gestant. CEPÀS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi- tis caput. CEPELL. m. La pell del cep. Césped, Corticu- la, ffi. CÉPIA. f. cipiA. CEPTRE, m. cetro. CEQUt. m. Moneda de or, que usaren los mo- ros en Espanya, vuy corre en Venècia y altras parts. Cequi, Aureus nummus africanus. CÉQUIA. f. Rech ó canal de aygua. Àcequia, Corrugus, i, incile, is. FÈR cÉQüiAS. fr. Àcequiar. Incilia facere; incili- bus intercidere. PARATGE AHONT HI HA MÒLTAS CÉQÜIAS. Acequial. Incilibus interruptus locus. QUI FÀ ó cuTDA cÉQUiAS. Accquiador, aeequiero. Incilium curator, artifex. CER. m. Espècie de ferro que templat adqui- reix mòlta duren; es mòlt trencadís y capàs de un bermós poliment. Acero. Gbalybs , ibis , ferri nucleus. I«f cct bíf£»JíàU 'r«4 «.-f .r* Hi" '*M 4.'# '{<»A .44 s:^ 4a f*:. Jéf* «//t thi* 4ttft*tm Vffi^é'A. í\H4Ui In* ri tt'ii'iiihí n$n, tíilit mmI i^'t *''t mt'9 imia. Ora íinyn. fu- i«4«iMii i.f.Hk. ti . km. It'iiirt'uiximHH, danlar pa- «ItlMI. Ii'fllllíll l'oif*. no IM M4 tifcil <.ni4 (/I K 1.4 vil'- i•tüVMk. H'f. l•lb iIIH•'m ili'ftiiiii ()iif' lifi 110 Ic riW'ü lli*, lo «iiicH veu (1(í ii<|ii<'llii i'>«|rriM lli* iini* M iriirlií. Ao /i//y 7/ir/« r/ra MM/* /'/ //Mc fin/«*. Nu I In miiMM' rem <*mI , iiímí qiiain miImcm' vldiMiiiM, Niliil l'Ml ampliiiM, Hii|H-a. frnntniíi 111111* i•iiNiN ^ AMiO (.o«i l'M 4 i.Kiu. fr. IVrlo di'iril. Ua- in flr* ii/f/uMM r(*ni )/ piíliiln, TnirtahiltMii, ad rt'Kon- Ih ailiiliiiiiii oxHiv nintuM t>N4 (i^iu. fr. SiM' (lòril, Sn una ena, r.rMMiíii, hartiiluliMii OHrto. UMMAOI• III. MoiuMla nw^i ijiio valia la sÍMcna |»ail ili« mill iliarliiim. (Vnirio. (loiatiiim, íí. CIKNAI^MIA• f I HKiHMit roiii|uuil do pog» y t>oia fV» !»;»«•; Maltha . ivra|ii(HSi, a\ || Mos(*la do ooiM > |iOHa all ipio U milmtorM oiii|h^H)^ii lo llin^oL fVii»!»'. iviojii*;. r.oratuiii, i. IIKMAIITA Ò OKHAMTC ui. f. K!ip;yio do •01 1» xoniioM dol Vl'nort , do uii otdor itMíoiioli , In \m \\\M\ omu» > do U ^iio\ diu«|uo (0 ou lo cap do« lviii\aM oom U*» dol oain^td, (VinmIii, t'or^is» t\KllAllYK;il« CA« A«ij. lo «|U0 |kmUu> àU \0^ll%U I*•>•XIK0 t.OINlMlOUS. Cli;ilAT% lu l^^|voio do ui^uoul (Vui|HV!&l do I voi^ . oli ) aIUix^ iivjiixsliou^. iiuMi 4|^;|IaUVí« \ m\dl «SM^i mi iMtipU>Uv ( ««V.V Co(«iiuiii« 1. » a«^. ■ lo*|wo |s^iUu\ aUvi, 0 > u do oU. .l»v»iV, K\ vKiiMs^ l'A* lu^, %*M>ls^ m>>ii w^iuv CI^H^IW m Kíu do i\>^x iV'vi,v Ci\"ji:unK i, aV V ÍN4Vt^ r.Wfc*./ \ xSvAUHVA. «k^HUnVA %^^l^\ \%' ix i^ » \ .^atío. L•ts'. . L' art 4e tvscar. pf^p. Trop- f^rrn. Propis, círca. ja\tà. \ adT. Fié- síni, íniíD«rpe. jcm. in proiíioo. i ACEtci. ixtit.k. CLtCi. adT. U. Mòlt prop. JÍBy rfrr«. fftt- xJDif', in proiíiD^i. CEHCA, NA. adj. Próiim . inmediat. Imat, rerrawi. Fropinquas, pniximiis. CERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercmém, OhH<^.sor,e\pu^nator,oris. ] CArrAnoft. [ Esmdría- yador, investigador. Cercador. Scmtator, ioresti- Kalor, is. CERCADIT. m. pamdís. GERCANIA. f. Proximitat, inmediació. Cfrc«- nia. Visririía, a>. Vicinilas, atis, annexus, ns. GERCAPOUS. m. Ganxos de ferro pera Iràarer lo qiio cau al8 pous. Rehatiadera, Ferreis harpago- nibus instructuscirculus. A0 4FAR AB LOS CERCAPois. fr. Garfear, Uncis per- luslraro, uncis aliquíd abripere. CERCAR. V. a. Buscar. Cercar. QiuerOy inqui- n», is. II Rodejar, clóurer, murallar. Cercar, cw*- cunvalar. Convailo, as, circummunío, is. D aot. gi I cKiiCA TROBA. rof. Quien busca , halla. Qui qiiuMit, invenit ; labore et studio desiderata com- parautur. v^i I MAI. CRRC4 PREST LO TROBÀ. ref. DcDota qittl qui provehent lo mal no V aparta can en ell. Qme» mal bmca, prontu lo halla: el pez que busca eloh :n<*/o« busca su duelo, Malum qui quaerít , qncrit sua funora gnarus. GEARGARUtDOS. m. Confusíoner. Ctraier*, 6N. U^rim'IK Us potas bermellas, y las u^ts iH>^r»s. Lo amscle te ademes ana espècie de h&t' ru^^ aI priíKMpi del bech. Xtffreta. Rotsdits , idis, aiMs ftts^'A. CERCENADOR. m. Qui c^rv^oa. OrreMdir. Orcum. hieiui, lis. CERCEXADTRA. f ^ > CSRCSXAMEXT* s: Li ^"vv y effïc;^ de ccr- CSRCSX.4R* ^ A Ta ^a: *jt> evivaitaU deal- ^*jiA ,\•ï>* v.-^^nxr aV.tiV,^^. ui^.v. as. I Vasts»» aJt- ,* isC-TXÍ.' .': GER CATALÀ CER 3S5 piAitiA, TAT, DA. p. p. Cercenado, Ampntatos; modus adhibitus sumptui, etc. GERCETA. f. Ancell de aygua de) tamany de un colom , lo bèch gros y ample de la pari supe- rior, pardo cendrós, salpicat de unas clapetas obs- curas, y en las alas una rengla de plometas blan- cas y altra de verdas girassoladas. Gavioia, cerce- ta. Fulica , querquedula , ae , c^rceris , is , fulix, icis. CERCIORAR. V. a. Enterar à algü de alguna cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem alícujus rei, de aliqua re facere. CERCIORARSE. V. r. Enterarse de alguna co- sa. Cerciorarse. De re al i([ua certiorem fieri. CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus, certior. CERCLAR. V. a. encergolar. CERCLADOR. m. cercolador. CERCLE Y CERCO. m. a. cèrcol. Q ant. ci.os. TANCA. CÈRCOL, m. Pe^sa de fusta, ó ferro ó altra ma- tèria en figura circular. Aro. Arculus, annulus, circulus, i. II En las bòtas , barralons , etc. Fleje, arco, aro. Doliuracingens circulus, arcus. || Lo pri- mer en las bòtas. Rumo. Primus in dol i i capí te ar- cus. H Lo segon. Sotalugo. Secundus dolii arcus slrictorius. | En lo botó de la roda del carro, man- GLiTo. II ant. ROTLLO , RODONA. |] aut. cÍRGUL. || ter. PANERA. CERCOLADOR. m. Qui guarneix las bòtas de cèrcols. Arquero. Arcuarius, ii, arcuum, circulo- rum artífex. GERCOLAMENT. m. ant. engbrcolament. CERCOLAR. V. a. ant. excercolar. GERCOLAT, DA. p. p. encercolar. GERCOLER. m. cercolador. GERCOLET. m. d. AriUo. Arculus, i. GERDA. f. Pel llarch, gruixut y aspre, com lo del porch, cuas dels caballs, etc. Seda, cerda. Se- ta , ffi. M anolls de cerdas. Cerdàmen. Setarum manipu- lus, fascis. CERDÀ, NA. adj. Lo natural de ó pertanyent à la Cerdanya. Cerdanio , ctretano. Geretanus. | met. Astut. Astuto. Sagax. CERDANA. f. Dansa catalana. Cerdana. Chorea, se, saltatio, nis, tripudiam, ii. CERDANYA, f. Territori de Catalunya en los Pirineos. Cerdana. Ceretana, ». CERDEJAR. V. a. Sonar asprement la corda de algun instrument. Cerdear. Slrido, is. CERDÓS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso, eerdudo. Setosus, hirsutus, setiger ; settis obsitus, horrendus. <«EREAL. adj. Lo que pertany à la diossa Ce- res, com festas, jochs cereals, etc. Cereal. Ce rea- lia. II Lo que conté farina. Cereal, farindceo, Fari- Darius. CEREALS, m. pi. En la antígoa Roma Is edils que cuydavan de la provisió del blat. CereaUs. Ce- reales, ium. CEREBELO. m. Cos moUós inmediatal cervell per la part mès baixa del cap. £s de la forma de un globo un poch aplanat , sis vegadas mès petit que1 cervell; sa sustancia es un poch mès sòlida. Cerebelo. Cerebellum, i. CEREBRAL, adj. S' aplica à las afeccions que ocupan ó semblan ocupar primitivament lo cervell. Cerebral. Cerebralis. CEREBRE. m. CERVELL. CEREMÓNIA. f. Acció exterior segons lley, es- tatut y costum pera adorar las cosas divinas, y for- malisar las profanas. Ceremonia. Cerimònia, caere- monía, ae, sacrum, i. 1| Cumplinient afectat. Cere- monia. Nimium, prolixum officiam. DE CEREMÓNIA. m. adv. Ab tot r aparato corres- ponent. De ceremonia, de etiqueta. Solemniter. FÉR CEREMÓNiAs. fr. Causouejar. nacer gestos d alguna cosa. Repudio, as. GUARDAR CEREMONIA. fr. Fér lo que es de costum ó estil, especialment en los tribunals y comuni- tats. Guardur ceremonia. Rítè peragere. PER CEREMONIA. m. adv. Per cumpliment. De ce- remonia, por ceremonia. Urbanilatis causa, gratia. CEREMONIAL. m. Llibre ó taula de ceremó- nias. Ceremonial, ritual. Cseremonialis, ritualís li- ber. II adj. Tot lo que pertany al us de las ceremó- nias. Ceromonial. Ritualís, ca»remonialis. CEREMONIÀTICH, CEREMONIER Y CE- REMONIÓ8, A. adj. Qui es amant de ceremó- nias, ó decumpliments. Ceremonioso, ceremonidtico. Caere mon íosus, nimíus comís,urbanítatis affectator. CEREMONIOSAMENT. adv. m. Ab ceremó- nias. Ceremoniosamente, ceremonidticamente, afec-» tadamente. Cremoniosè, affeclatè. CEREPOLL. m. cerfull. CERER. m. Qui blanqueja ó ven cera. Cerero. Cerarius, cerearius, ii. CERERIA, f. Rotiga de cerer. Cereria. Ceraria taberna. CERES. f. mit. Diossa filla de Saturno y Opis, inventora de la agricultura. Ceres. Ceres, cris, Panda, se. CERETA. f. POMADA. CERETt, NA. m. y f. cerdà. CERFULL. m. Herba semblant al julivert, aromàtica y de gust agradable. Serveix pera fér salsas y altras cosas. N* hi ha de dos espècies. Pe- rifollo, cerafolia. Chserephíllon, c»refolium, ii. CERIACH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i. CERÍFICH, ca. adj. Lo que pertany à la cera. Cerifico. Cerificus. CERILLA. f. Candeleta prima. Cerilla. Candela minuta, ccreolus, i. CERIMÒNIA, f. CEREMONIA. CERMENYA. f. Pera, la mès primarenca y pe- tita, que en alganas parts se diu mosqnerola. tW*. mena, Armeniacum, i. 358 GER DIGGIONAfil CERMENYONEE. m. Arbre que fà las cerme- Dyas. Cermeno, Armcniacus, i. CERBIÍGALO. m. Espècie de falcó ab las polas grogas y las plomas de color de canyella. Cemkalo. Cenchris, idís, tinnanculiis, i. CEENIDORA8. f. pi. Escaletas de pastera. Va- nllas, Margo lignea. GEElflE. V. a. ant. Passar algana cosa pel cedàs, purgador, etc. Cemer, cribar. Gribro, as. GERNIT, DA. p. p. Cribado. Gribratus. GERO. m. ZERO. | Peix del (amany de un tort yolàtil. Tordo aeudtil. Tnrdos, i. GERMXRAEI Y GEROFEHER. m. Acòlit qne porta '1 candelero. Ceroferario, Gerofera- ríos, ii. GEROMÀNdA• f. Endivinació per medi de las figuras de cera. Ceromaneia. Geromancia, ». GEROT. m. cbhípega. || CBtAT. GERONAR. V. a. ant. cbrcae. GERQUILLO. m. Gírcul de cabells que forma la corona dels religiosos. CerquiUo, Tonsura, coro- na monachorum. || En los caballs metxa de crin, que cau sobre del front entre las orellas. Penacho, eopeU, remolino. Equi in frontem demissi crines. I Lo viu ó cercolet de metall sobredaurat ó plate- jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo- tons, etc. Cerquillo. Girculus metallicus deauratus. I Porció de cabell pera dissimular la calva. Cer- qwllo, Gomarum circulus adscititius. GERRA. f. p. U. CEEDA. Q sbrea. GERRALLER. m. màmtí. GARRALLERIA. f. Botiga de manyà. Cerraje- ria. Ferraria taberna. GERRAR. V. a. nàut. Fér girar la canya del timó fins que són extrem toque ab V amurada en una y altra banda. Cerrar d la bamda el timon. Te- monis manubrium undique volvere. GERRAT. m. seeeat. GERRO. m. Porció de cànem ó lli pentinat y ■et pera poderse filar. CerrOy copo. Girrus, i. GER8. m. Vent fret que bufa del nort. Cierzo, Ureas, Aquilo, nís, boreas, ae. GERT, A.adj. Segur, indubilable. Cierto. Ger- tus. II Indeterminat , com : en ceet temps. Cierto, Quidam. || adv. Cierto, ciertanunte. Certé, profec- tò, equidem. m CEET. m. adv. Ciertamente, de cierto. Gertè. DBixAE LO CEET PEE LO cfCBET. fr. que*s preu.en sentit literal. Dejar lo cierto por lo dudoso. Gertum pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro corpore. JA ES BEN CEET. loc. fam. À butn segwro. Indubi- tante, certò quidem. 81 ceet; PEE CEET. m. adv. Cierto, por cierto. Gertè, quidem, equidem. GERTA. adv. m. ceetament. GERTÀ, Vf A. adj. ant. ceet. |j segué. CERTAMEN* m. Disputa literària. Cer0men. Geriamen, inis, quaestiones poblkè disccptaode. GER adv. m. Per cert. Curtamente. GERTAMENT. Gertè, profectò. GERTAN8AY GERTEBÜTAT. í. certesa. GERTER, A. adj. Destre y segur en lo tirar. Certero. Dexter, solers, collimator, jaculator; ja- culis certus. GERIESam. adv. certament. HO CBETEs. m. adv. Cierto f ciertamente. Quidem, certè. DE CBETES, SI PER CBETES. m. adV. POT cicrtO, 81 por cierto. Profectò. GERTESA. f. Goneixement de alguna cosa. Cer- teza, certidumbre. Gertitudo, inis. GERTIFIGAGIÓ. f. Escrit en testimoni de al- gun fét. ( ertificaeion, certifcado. Littere fídem fa- cientes. GERTIFIGADOR, A. m. y f. Qui certiQca. Cer- tificador. Asseverans, tis. GERTlf'ICAR. V. a. Afirmar, donar per cert alguna cosa. Certificar. Assevero, certioro, as; pro certo aliquid asserere, affirmare. || for. Afirmar alguna cosa ab instrument públich. Certificar. Scripto testimonio fidem facere, asseveraré. GERTIFIGAT, DA. p. p. Certificada. Asseve- ratUS. II CEETIFICACIÓ. GERTiriGATORI, A. adj. Lo que certifica ó serveix pera certificar. Certificatorio, fehaciente. Fidem faciens. GERTIFIGATÓRIA. f. certificació. GERTINITAT. f. certesa. GERTtmH, A. adj. sup. Certisimo, eiertisimo. Gertissimus, valdè ccrtus. GERTtsSniAMENT. adv. m. sup. Certt^ima- mente, cierrisimamente. Valdè certè, certissímè. GERTITUT. f. CEETESA. || moral. La que*s lé de sér tan certa una cosa que judicar lo contrari se- ria temeritat. Evidencia ó certitud moral, Gertitudo moral is. GERVA. f. La femella del cervo. Ciervet, Gerva, SB. II SERVA. GERVAL. adj. Lo que pertany al cervo. Cer- val , cervino, cervario. cervuno. Gervarius , cervi- nus. GERVARINA. f. Herba medicinal, espècie de plantatje, de fuUas diferents, que las 16 llargas, estretas, plenas de caixals y fàn una espècie de estrella sobre la terra. Estrellamar. Goronopífolia, », plantago, inis. GERVATELL. m, Gervo novell que ja no ma- ma. Cervato. Hinnulus, i. GERVATELLET. m. d. Gervo petit que encara mama. Cervatillo. Hinnulus, i. CERVELL, m. Massa mòlt tova continguda en la cavitat del cràneo del animal. Seso, celebro. Ge- rebrum, i. jj met. Prudència, judici, sabiduría. Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. || met. Imaginació, comprehensió. Celebro. Compre- hensio, nis, mentis acumen. CERVELL PE GAT. loc. fam. que s'aplica al que no GER CATALÀ. té enteniment, ó usa poch de ell. Eiicaprichado, Cerebrosus. BÉURERSE 'l CERVELL, fi*. Havér perdut 1' ente- niment. Tener el juicio en los talones. Judicio, pru- dentia destituí; judicii expertem esse; incunsultè agere. DEssiOARSE 'l CERVELL, fr. fam. Càlentarse U cap discorrent mòlt sobre de alguna cosa. Devanar- » lossesos. Caput gra vari. DONAR CERVELLS DE MOSQLIT i ALGÚ. ref. met. que explica havérse conciliat 1' afecte y voluntat de algú pera tot lo que vól. Dar sesosde mosquilo d alguüo. Ad nutum proprium aliquem trahere. ENTRAR Ó FICARSE EN LO CERVELL, fr. fam. met. Se diu de un soroll óalborot mòlt violent, que apar que penetra dins lo cap. Taladrar la cabeza, Au- rem perterebrare, auditum acutè feriré. ESCALFAR LO CERVELL i ALGÚ. fr. Enfadurlo. Inco- modar, Molèstia aílicere, incommodum afferre. ESTAR ALGÚ EN CERVELL DE ALGUNA COSA. CXpr. Entussonirse en ella. Empenarse en alguna cosa, Totis viribus incumbere. HAVÉR LO SERVELL SEGUR. fr. Tcuir bon cap ó en- teniment ferm pera '1 mando. Tener caràcter y ri- gidez para el mando; tener entereza. Animi fortilu- dinem habere. NO ES GOSA DE CUYDADO, LO CERVELL s' HI VÉU. ref. ab que's pondera per antífrasis algun gravíssim dany. iN'o es nada lo del ojo y lo llevaba en la ma" no; no es nada la meada, y calaba siete colchones y una frazaL•. Non graviter caput est Isesum; cere- brum patel ecce. TOU COM UN CERVELL, fr. Deuola que algun men- jar cuyt està mòlt tou ó tendre. Tierno como una leche, SuaviS) moUis. GERVELLERA. f. MORRIÓ. || bacinet. || ant. mò- llera. [ Casquet de cer pera defendre '1 cap del cabali. Cervellera. GERVELLET» m. d. Gos mòlt immediat al cer- vell per la part mès baixa del cap. Cerebelo. Cere- bellum, i. GER VER. adj. cerval. GERVERINA. f. a. cervarina. GERVEROLA. f. Herba ramosa de uns quatre pams de alt; té las fullas llargas y obertas: fa una flor de color de palla : la usan los blanquers pera adobar los cuyros. Agrimonia, Agrimonia, x, GERYESA. f. Beguda de ordi ó blat, y de la flor de la herba llúpols. Cerveza, Cervisia, sabaya, ap, zylhum, zylhus, i. D llúpols. GERVE8ER9 A. m. y f. Qui per ofici fa ó ven cervesa. Cervecero, Cervisiarius, ii. GERVE8ERIA. f. Fàbrica ó botiga de cervesa. Cervec^ria, Cervisiaria taberna. GERVO. m. Animal quadrúpede de banyas ganxudas, llisas y mòlt enramadas. Ciervo, Cer- vus, i. cERvo volant. Escarabat pardós ab dos banyas de vàrias puntas com los cervos, y quatre alas. CES 387 ciervo volanle, escarabajo comudo, Alatus et cor- nutus scarabseus. GES. m. Orifici per aliont V animal expel•leix los excrements. Àno, sieso. Anus, i, podex, icis. || ant. CUL. CÉSAR. m. Sobrenom romà de la família Júlia. César. Caesar, aris. || Nom de dignitat dels que es- ta van destinats al imperi. César. Caesar, is. GESÀREO, A. adj. Lo pertanyent al empera- dor, al imperi ó magestat imperial. Cesdreo. Can- sar eus. GESARIÀ, NA. adj. Lo qui seguia 'I partit del César. Cesariano, tosarianus. GESARIENSE. adj. Natural de Gesarea. Cesa- riense. GaBsarieusis. GESGLA. m. ter. cèrcol. GESGLAYRE. m. cercolador. GESENÉS, A. adj. Lo natural de, y perta- nyent à Cesena ciutat de Itàlia. Cesenés. Ca^senas, atis. GESINA. f. CECLNA. GESOLFAUT. m. Un dels set signes de la mú- sica ó sia primera nota de la escala. Cesolfaut. Mú- sics, musicale sígnum. GESSAGIÓ. f. La acció y efecte de cessar algu- na cosa. Cesacion, cesamiento. Cessatio, vacatio, nis. CESSACIÓ k DiviNis. Pena ecclesiàstica per la qual se suspenen los divins oficis. Cesacion ú divinis, Cessatio à divinis. GESSAMENT. m. cessació. GESSANT. m. Lo qui cessa de desempenyar sòn empleo. Cesante. Cessans, tis. GESSAR. V. a. Suspéndrer ó acabarse ; parar r execució de alguna cosa. César. Cesso, as, desi- no, is. II Interrómprer lo que s' està fent. César, Cesso, as, desino, remitto, omitto, abrumpo, is. || ant. IMPEDIR. GESSÀRIO. adj. CESÀREO. GESSAT, DA. p. p. Acabado, cesado, Absolu- tus, perfectus. GESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels que percebeixen un sou pera que de allí endevant cesse la paga. Cese. Non ultra, satis sit. GESSIÓ. f. Renúncia à favor de altre. Cesion, Cessió, abalienatio, transcríptio, nis. || accessió. CESSIÓ DE BENS. for. Reuúncia que fà 1 deutor per no poder pagar als acrehedors peraque '1 jutge pague, graduant los crèdits. Cesion de bienes, Bo- norum cessió. FÉR CESSIÓ DE BÈNS. Ccder, ka^^cr cesion, etc. Bo- na sua in alium transferre, transcribere. GESSIONAR. v. a. Transferir. Ceder. Cedo, is. II for. FÉR CESSIÓ. GESSIONARIj A. m. y f. La persona à favor de la (jual se fà la cessió. Cesionario^ cesonario. Creditor, oris. GESSIONAT, DA. p. p. Cedida. Cessus. GEST. pr. demons. Aquest es. ^stc e^. Dic e$t, 358 CEV DICCIONARI GIC GESTA. f. CISTELLA. Dia TAN AVIAT CESTA COM BALLESTA. TCf. No anar consegüent en lo que 's diu. Decir unas veces cesta, y olras ballesta. Temeré, incongruenler loqui. ESTAR SI ES CESTA, SI ES BALLESTA. Estar indeter- minat. Estar si son fritas, si son asadas. Bene vel malè cedat. GE8TE. f. Cintura de Yénus ahont esta van con- tingudas totas las gracias, tots los desitjós y tots los atractius. Ceste. Cestis, is. CESURA, f. La síl-laba que queda al fí de la dicció desprès de format un peu del vers. Cesura. Cíesura, sr, comma, atis. GETAgeO, A. adj. Se diu dels peixos grossos vivíparos. S' usa també com à substantiu. Celàceo. Cetus, celaceus. GETÀRIA. f. Estany ahont los romans criavan peixos de mar. Cetaria. Celaria, a?. GETI8. f. Moneda antígua, petita, q«e corria en Galícia y de valor de la sexta part de un marave- dís. Cetis. Moneta sic dicta. GETRA. f. PiTXELL. GETRELL. m. ter y GETRILL. m. Vas de vidre, llauna, ó de terra pera posar V oli. Aceyterüj oliera, alcuza. Lecy- thus, guttus, i ; olearia lagena, ampulla. |{ Lo de vinagre. Vinagrera. Acetabulum, i, acetarium vas- culum; oxys, idis. |j pi. Las ampolletas en que 's posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Àmpu- llse, arum. GETRILLADA. f. L' oli que cab en un c^trill. Alcuzada. Quidquid olei capit lecythus. GETRILLÀS. m. aum. Alcuzon. Grandis lecy- thus. GETRILLER. m. Qui fa ó ven cetrills. Alcuce- ro. Lecythorum faber, venditor. GETRILLERAS. f. pi. Pessa ó guarniment de fusta, cristall, etc. pera posar los cetrills del oli y vinagre. AngarillaSf portavinagreras. Ampullarum vectabulum. GETRILLET. m. d. Alcucilla. Parvus, minor lecythus, olearia lagenula. GETRO. m. Vara de matèria preciosa, insígnia de emperadors y reys. Cetro. Sceptrum, i. || Lo regnat de algun príncep. Cetro. Sceptnim reg- num, i, imperium, ii. GEU. m. SEU. II met. cevo. GEVADOR. m. encevador. GEVAMENT. m. encevament. GEVAR. V. a. ExcEVAR. II met. Atràurerabpro- mesas y carícias. Balagar. Allicio, is. GEVARSE. V. r. Deixarse vèncer de las pas- sions. Ceharse. A voluptatibus superari. || Entre- garse ab mòlta afíció à alguna cosa. Ceharse, Toto animo in aliquid intendere. GEVAT, DA. p. p. Cebado. Allectus. GEVELLINA. f. marta cebellina. GEVER. m. Herba de la qual se'n fà un such aroarguíssim. Procçheix de Àfrica ; però ja's troba aclimatada en las costas meridionals de Espinya. Es mòlt semblant à la adzavara, però no soportt tant lo fret, ni las suas fullas terminan en poon, ni té la flor à manera de embut, y naix més baia que M fruyt. ZàbiL•^ zdbita. Aloe, es, agallochim, i. II Lo such que 's trau de aquesta planta, iíoet. Aloe succotrine. GEYA. f. CELLA. GEYBA. m. Arbre de Amèrica, mòlt alt, copi y espinós que fà unas tavellas mòlt grans, amplií, y plenas de una borra de que 'n solen fér moci- dors, coixins, etc. La fusta es blana y sòn sachf»* rinós; lo fruyt rodó, dividit en vàrias parts igaail^ y ple per la part inferior y superior. Ceibaó^, Arbor sic dicta. GEYL. pr. ant. aquell. GEYTÓ. m. sattó. Cl. GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxeodií; icis. GIABOGA. f. nànt. La volta en rodó de embarcació de rems, remant los de una pflr(| ciant los de 1' altre. Ciaboga. Remorum iol tio. II La acció de girarse 4 barco, cambiant itj sentit oposat la situació de sa popa y proa, en canal ó paratge estret pera fondejar; ò desprès haver deixat càurer la àncora. Ciaboga. Navb versió. FÉR CIABOGA. fr. met. Remolinarse las persNÜ pera fugir. Hacer ciaboga. Ingymm conjaDgí,€n^ ^ volvi. 1 GIAR. V. a. nàut. Tornar lo barco enderroAM sènsgirarlo. Ciar. Remos inhibere. GIÀTIGA f. med. Malícia que prové de nit* mor que*s &ca en V os de la cadera. Cía, Ischias, ad is. GIÀTIGH, GA. adj. Qui pateix, y lo «jw tany à la ciàtica. CtdrtVo, cedtieo. Yschiaciis, Ihicus. GIBADA. f. CIVADA. GIBADER. m. morral. GIBADILLA. f . Herba medicinal senMit à espuela de cabal ler; té las fullas de baix amplas y mòlt paregudas à las de la figwfa nal, las flors blavas, y las llavors pnlvería aplicadas à la pell serveixen pera matar òférte•J gir los polls. Albarraz, yerha piojera 6 Staphis, idis. GIBARI, A. adj. que s' aplica à laslleysi manas que Iractan del arreglo dels menjars y Wi* vits dels pobles. Cibario. Cibarios. GIBELES. f, Diossa, mare de tots los Dèos. Ci^^ beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es. GIGATEJAR. V. n. Regatejar. Regaleur, lear, Sumplibus sordidè parcare. GIGATER, A. adj. Mesquí, avaro. cicatero, ronoso, rmn, Avanis, sordido». CIG CIGATERIA. f. Avarícia. Mezquindad, cicaU- ria. Sòrdida parsimònia, avaritia. CIGATrIs. f. Senyal que queda desprès de cu- rada la llaga. Ciratriz. Cioalrix, icis. CIGATHISACIÓ. f. La acció de cicatrisar. Cicalrizacion. Vulneris obduclio. CIGATRISAL. adj. Lo que pertany à la cica- Iris. Cicatrizal. Ad cicatricem perlinens. CICATRISAR. V. a. Tancar las llagas ó feridas desprès de curadas. També s' usa com recíproch. Cicalrizar. Cicalrico, as, cicatricem obducere. CIGATRI8AT, DA. p. p. Cicatrizado. Cicatri- catus. GIGATRI8ATIU, VA. adj. Lo que té virtut de cic^itrisar. Cicatrisativo. Cicatricandi vírtule po- Uens. CiCERO. m. Entre estampers cert caràcter de lletra de un grau més que la de entredós y un mé- uos que la atanàsia. K hi ha de xich y de gros. Lectura. In typographia lectura. CICERONIÀ. m. Poble de Campa nia dit per Plinio Acadómia. Ciceroniano. Giceronis vilIa. || adj. que s' aplica à lo que imita à cosa de Cícero, com r estil, eloqüència etc. Ciceroniano. Cicero- nianus. CIGICENA8. f. pi. Nom que dona van los grechs à las salas magníficas que 'Is servian de menjadors. Cicicenas. CicicencE,arum. |1 Moneda ó medalla gre- ga que valia dos dracmas y era mòlt estimada per la herfflosura del encunv. Cicicenas. Moneta sic dicfa. CtCLADA. f. Vestidura llarga y rodona que antíguament usa van las donas. Ciclada. Gyclas, adis. H pi. Nou islas en lo mar Ageu, dit Arxipé- lacb. Cicladas. Cyclades, um. GICLAN. m. Lo qui té solament un testícul. Ci- clan. Testiculo carens. ciCLICH, CA. adj. Circular. Orbicular, ciclico. Cyclicus. GICLO. m. GICLAN. II Cert número de anys, los quals acabats se tornan à contar de nou. Cicló. Cy- clus, i. CICLÓ DECEHNOVENAL Ó DECEMNOVENARI, Ó LLUNAB. Curs periódich de nou anys en que'is novilunis cabuen en los mateixos dias. Los romans los senya- lavan ab lletras de or. Àureo número, cicló decem* novenal ó decemnovenario. Aureus numerus. CICLÓ PASQUAL. Pei'iodo de cinch cents trenta dos anys solai*s, que resulta de la multiplicació de ei- clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt. Cicló pascual. Paschualis cyclus. ciCLo SOLAR. Número de 28 anys, desprès del qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes. Cicló solar. Solariè cyclus. CICLOIDE.. f. geom. Línea curva formada, ó per un punt delacircunferéncia de un círcul sobre una línea recta, ó per la extremitat superior del diàmelro circular tirat perpendiüularmenl aobre dita línea. Cicloide, CicloLs, idis. CATALÀ. GIF S59 CiCLOPE. m. Gegant fingit pels poetas, fill del cel y de la terra, ab un sol ull en lo front. Ciclope. Cyclops, opis. CICONS. m. pi. Pobles de Tràcia Cicones. Ci* cones, um. CICUTA, f. Planta ab una branca semblant al fonoll, ab las fui las tres vegadas aladas; fuUetas agudas é incisivas; olor nauseàtich y desagrada- ble; '1 such es verinós, y preparat serveix de re- meY' Cicuta, cicutaria yerha. Cxcuiík, ae, conium maculatum. CID. n. p. de home que s' aplica à un héroe en valor , per la semblansa al antich Ruí-Diaz de Vivar tant cèlebre en la història de Espanya. En sòn origen es veu aràbiga que significa capità. Cid, cidi. Cid, dux, cis. , CIDÀRI8. f. Espècie de diadema que usaren los reys de Armènia, pareguda à la tiara dels per- sas. Cidaris, Diadema sic dicta. CIDRA. f. Vi fét de fruyta. Cidra, Sicera, ». CIÈNCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas ab principis certs y evidents. N' hi ha de vàrias classes, com exactas ò matemàticas, naturals que miran ó especulan la naturalesa, las de vàrias fa- cultats que's divideixen en pràcticas y especulati- vas, infusas y adí|uiridas, divinas y humanas etc. Ciència. Scientia, doctrina, diciplina, ae. CIÈNCIA CERTA. Ciencia cierta, pleno conocmien- lo. Exploratè, sciens, et prudens. CIÈNCIA DE SIMPLE INTEL•LIGÈNCIA, teol. La qUe versa sobre lo que no es, ni fou, ni serà; só es, sobre la quiditat de las cosas en 1' estat de mera possibilitat. Ciencia de simple inteligencia. Scien- tia simplicia íntelligentiaB. CIÈNCIA GATA. POESIA. ciÈNcÍA MITJA. f. teoI. La ab qne Dèu véu las co- sas que han de succehir C4)ndicionalment; v. g. la ab que vegè ó conegué la conversió dels de Tiro, si haguessen vist los miracles, de J. C. Ciencia me- dia, Scientia media. AB CIÈNCIA T PACIÈNCIA, m. adv. Abcoueixement, permís y tolerància de algú. A ciencia y paciència, con noticia y tolerància de alguna, Sciente, et si- lente. DE CERTA CIÈNCIA. Ab coueixement cert. Con ple* no conocimiento. Scienter. sÈNS CIÈNCIA MiA. loc. fam. Sens saberho jo. Sin mi conocimiento. Me insicio et ignorante. CIENT, A. adj. Qui es sabedor ó sab alguna co- sa. Ciente. Doclus, sciens. científicament, adv. m. Conforme à las reglas de alguna ciència. Cientificamente. Sapíen- ler, peritè. CIENTÍFICH, ca. adj. Cientifico. Sapiens, doctus, peritus. CIENTMENT. adv. m. adrbtas. CIFONI8ME. m. Suplici dels mtichs, que con- sistia en untar de mel al pacient per tot lo oos nú, y posarlo al sol lligat à no pal pera que 'i pi(i«e- 860 CIM DICGONARI CIM sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium 8ic díctum. CIGALA, f. Insecte del tamany de una llagosta que en V estiu fà un cant ronch y desapacible. Cigarra, chicharra. Acheta^ cicada, a;. CANTAR COM UNA CIGALA, ff. CANTAR COM UNA CA- LÀNDRIA. S. GIGALA88A. f.aum. Cigarron. Grandiorcicada. GIGALETA. f. d. y CIGALÓ, m. Cigarra pequena, Peltigonia, ffi. CIGARRER, A. m. y f. Qui fà ó ven cigar- rros. Cigarrero, Yenditor, opifex foliorum nicotia- ns convolutorum. CIGARRISTA. m. Qui fuma mòlt. Cigarrista, cigarrero. Multum fumans. CIGARRO. m. Rotllet de fnllas de tabaco; 's fà també trinxat y embolicat ab paper. Cigarro. Ta- bacci folium convolutum. [ L' embolicat ab fullas de blat de moro. Pajilla, pajita^ pajica, Tabacci folium convolutum. CIGBIE. m. ciSNE. GIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino. Ciconiuspullus. CIGONYA, f. Aucell de pas , semblant à la grua, blanch, ab algunas plomas negras en las alas, y '1 coll y bèch llarch. Cigüena, Ciconia, crotalis- tria, se. || Ferro de la campana, aboni se lliga la corda pera tocaria. Cigüena. Hastile, is. || Instru- ment pera tràurer aygua. grua. B. || Entre estam- pers la maneta en las prempsas. Cigüena. Mann- brium ii. || met. Burla que 's fà à algú per detràs posant los dits retorts sobre Y indice. Cigüena. Sau- na postíca. II ter. perxa. CIGONYETA. f. d. Cigüenuela. Panra ciconia. CIGONYÍ. m. ciGONT. CIGRÓ. m. ciURÓ. CIGÜELA. f. ant. CIGALA. CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de Priam, per qui fou assesínada bavent interpretat falsament la voluntat dels déus. Cita. Cila, 8B. CILIABIDRA Y dUÀNDRIA. f. cbliín- DRIA. CILICI, m. Sach ó vestidura aspra que s* usa- va antfguament per penitencia. CHido. Cili- cium, ii. n Cinturon de cordas ó filferro que's porta sobre la carn pera mortificació. CHido, Gili- cium, ii. CILIClA, NA. adj. Lo natural de Cilícia en la Assia Menor. CHieiano. Cilix, cis, cílissa, e. CILÍNDRICH. ca. adj. Lo que té figura de ch lindro. CiUndiico. Cilindricus, cílíndralus. CILINDRO, m. geom. Cos sólit, llarch y rodó en forma de columna, que té per basas dos circuls paralelos. Cilindro, Cilíndms, i, mamphur, uris. II maquin. Lo que en las maquinas de ^'apor impe- deix que passe '1 vapor. Cilindro. Cilindrus, i. CIL-LA. f. CEBA VARINA. TO. y Lq més alt de fos mcmtanyas, arbreeelc. Cima, eumhre. Acumen, inis, cima, rp. || met. Lc grau superior à que's pót arribar. Calmo cima. Súmmum, i, fasligium, ii. || La part superior del morrió, ó V adorno que s* hi posa. Cimrra. Gonns, àpex galeíc. || L' extrem en que està assegurat lo nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoríc arundiniscuspis. || bot. Conjunt mòltascuas ópun- xons, que eixint de un mateix pant, se divideixen regularment en altres raigs que portan flors, de modo que poden anomenarse umbel-Ia irregular, com en lo saúch. Cima. Cyma, ae. ESTAR FINS k LA CIMA DELS CARELLS. fr. mct. fam. Estar cansat de sufrir qui no hi ti> cap obligació. Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasta el go- lleu. Diutius ferre non posse ; stomachalum esse. CIMAL. m. ter. persa. || remato, címrori. CUMAR. V. a. nàut. Passar lo car de la entena en los falutxos y demés barcos de vela llatina de una banda à altra per la inmedíació del arbre y per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la vela quede de la bona volta. Cimar. Yelum vento secundo aptare. CHHARRON. m. nàut. Nom que*s dóna al ma- riner indolent, rundinayre y poch amich del tra- ball. Cimaron. Lentus, segnis. CniASSA. m. arq. Motllura en forma de S, composta de dos parts de círcnl, que la terminan en ample, sens fér ànguls. Cimacio. Cimatinm, ci- ma tion, ii. CIMBELL. m. Cordill que's lliga à la punta del bastó en que's posa V aucell que serveix de munta ó ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, x. \\ Lo mateix aucell. Cimhel. Avis aucupatoria. CÍMBOL. m. CLAVICÍMBOL. CimBORI. m. arq. Cúpula petita sobre la mit- ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo, inis. II met. enteniment. || met. atzegalladà. CIHfBROS. m. pi. Pobles germànichs. Cimhros. Cimbri, orum. cmENT. m. Entre boters cert ribot pera fér gàlsers en lo cantó de la fusta. Juntera. Rancina, se. II Fonament. Principio , cimiento. Oementnm, fundamentum, i. CIMENTAR. V. a. Fundar , fundamentar. Cí- mentar. Fundo, as, fundamenta jacere. || met. As- sentar bè 'Is principis de alguna cosa, com virtut, ciència, etc. També s* usa com recfproch. Estable» hlecer, cimentar. Stabilio, is. cmEBITATy DA. p. p. Cimentada. Fundatus. CIMER. m. ant. plomall. cniERA. f. blas. Adorno sobre la cima del elm ó celada, com un cap de gos, castell, etc. Ci- ntura. Gentilitíum insigne. CUMERI, A. adj: L* habitant de terras mòlt fredas. Cimeria. Cimerius. CnHERA. f. CIMERA. CmiNTERI. m. CEMK*(TERI. cnOTARRA. f. Sabre ample y mòlt encor>'at. Àlfange^ cimiíarra, Harpe, és, acinaces, is. CIN CATALÀ. CiN 361 CIMÓ6, A. adj. bot. Se diu de las flors que presentan la inflorescència en címa. Cimoso. Gy- mos us. GINABHI. m. Such mòlt bermell que destil-la un arbre de Àfrica , del que acostuman usar los pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari, ind. CINAMOMO. m. Arbre pompós, que té la fulla semblant à la del ginjoler, ab pichs al rededor, y la flor menuda y olorosa. Cinamamo, Cinnamus, cinnamomum, i. GHfGELL. m. Instrument de ferro que té la boca y lall de cer, y serveix pera tallar ferro fret ab martell. Cartafrio, Ferri sector. || Ferro pera tràurer los claus que no's poden arrancar ab las estenallas. Botador, Ad tollendos clavos ferrum. GINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqué. || La carta que té cinch senyals. Cinco, Pagella quin- qué notas exhibens. PER QCL\s ciNCHs SOUS. loc. fam. Per quin motiu ó rahó. Porque earga de agua ? Quare ? quid ita? quamobrem? GINGHABTITAL. adj. ant. De cinco anos. Quin- quennis. GINGHGENT8. numeral cardinal. Qainientos, Quingenli. dNGHEBTRAMA. f. Herba que's cria en los paratges humits, y té la fulla semblant à la men- ta. Cincoenrama, Quinquefolium , ii , pentapa^i- Uon, i. caifCHMlWÒ, NA. adj. Lo qui naix al cap de cínch mesos de sér engendrat. Cincomesino, Quin- quemestris. dNGOGESMA. f. ant. Pascua de Pentecostes. Pentecostes. GINOOlflNA. f. QUiNiNi. GÍNDRIA. f. Espècie de meló que té la molsa bermellenca y es mòlt aygualit. Melon de agua^ zandia, sandia. Melopepo , nis. || arq. Motllo de fusta pera formar sobre de ell los archs y bóvedas. Cimbra, cercho, Lingneus ad fornicem excipien- dum arcus. dNBRIAR. m. Lloch plantat de cindrieras. Sundiar. Melopeponum abundans locus. CINDRIERA. f. Planla semblant à la melone- ra, de brots quasi igualment estesos, però de fulla més petita y de un vert mès fosch. Sandia, n^ndia, Angnria, se. CINGAR. Y. a. y derivats, singar. caNGLA. f. Faixa pera asegnrar la albarda ó sella. Cincha. Cingula, «b. || fam. Banda. Banda. Fftscia, », balteus , i. I Beca de col-legial. Beca. Trabea, ae. caNGLADURA. f. La acció de cinglar. Cincha- dura. Ginctura, se. Q nàut. singladura. CINGLAR. V. a. apretar la sella ó albarda ab k cingla. Cinckar. Gingo, is, cingulA adstríngere, II Engolfarse en alta mar. EngolfarsCy entrar en alta mar. In altura provebi. || nàut. siifGLiR. CINGLAT , DA. p. p. Cinchado. Giictus. TOMO I. ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor fort de Ven- tre. Betortijon de tripas, dolor de vientre. Tormen, inis, vermina, um. CINGLE, m. y CINGLERA, f. Gordillera de rocas espadadas. DespenaderOy sierra. Prsrupti montes, rupes. || TIMBA. CINGLETA. f' d. Ctnchuela. Fasciola, se. CtNGUL. m. Gordó ab una borla à cada estrém, ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Gin- gulus, cingulum, i, diazoma, atis. ctNIA. f. Màquina feta de rodas pera tràurer aygua dels pous. Noria. Antlía, se , aquaria, rota. CÍNIGH, ca. adj. Se€ta de fílosops morals, de que fou autor Antístenes. Cinieo. Cynicus. CINNOR. m. Instrument músich de fusta, de so trist y melancólich, que's sonava en lo temple de Jerusalem. Cinnor. Instrumentum sic dictum. GINOCÉFALO. m. Animal de la casta de mona, sens cua , que's cria en Líbia : té '1 cap rodó ; lo morro com lo del gos carlf ; la cara evberta de un pel blanquinós , verda la esquena y pelat de las ancas; es inclinat à la luxúria, fogós y fort. 1>e ell contan los poetas mòltas fàbnlas, y alguns 1' ano- menaren Anubi. Cinocéfalo. Gynocephalus, i. || Nom de un poble fabulós, los habitans del qual fln- gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio- sos. Cinocéfalo. Gynocephalus, i. CINOGLOSA. f. BESNEULA. CIN08URA. f. a'stron. Gonstel-lació boreal tpm consta de set estrellas. Cinosura, osa menor. GyniH sura, se, cynosuris, idis. CINQUAGÉSIMA. f. Lo diumenge abans del primer de quaresma. Qwneuagésima. Quinquago- simae dominica. CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo qvé té cincb desenas. Cineuenta. Qainquaginta, indee. CINQUANTÈ, NA. adj. Lo que pertany al nú- mero cinquanta. Quinenagenario, cincwintino, quiw> cuagésimo. Quinquagesimus. || m. La cinquantena part de alguna cosa. Ctncnanteno. Quinquagesima pars. II f. ant. Gompanyia de 60 soldats. Cincuan- tena. Quinquagesima. CINQUÈ, NA. adj. Quinto. Quintus. CINQUENAMENT. adv. m. ant. Bn quinto In- gar. Quinto. CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cmti- llo. Annulus, i. CINQUIPUL. f. Festa que celebravan los ja- heus à Jerusalem, à la que anavan descalsos. (Hn* quipul. Festum sic dictum. CINT, A. p. p. CENYIT. CINTA. f. Teixit Uarch y estret. Cmta. Yitta, zona, zonula, ae. || La ab que's cenyeixen la sotana *ls ecclesiàstichs. Cenidor. Cinctorium, ii. j] La co- munment de color de rosa que tenen en las ofici- cinas pera lligar los plechs de papers. Balduqui. Linea rubra, taenia, se. || Llenca do^oyro de tres d quatre dits de ampla , ab que per medi do una ci- 47 Ml cm DICaONABI frih € eaUtmj rcfiknMot to eüiUua. CmU. Càmdoàmm, ü, astiíclornm cógalsB ei corio. | asrrrtA. 1 nànt. Las fmsUs qoe van per fon del eo0tat de to Daodepopa a proa pera reibrsdel tm- postúiaL CíaX«. TraiuTersa aaTÍs ligaa, trabs, is. I La qae's posa al voltaot de to copa del aombrero ca to pari de fora. Citillo, Spira , restkmto , ae. { fer. Eo^ay pera pescar. Cúila. ftele sie dida. EfTAE E5 CRTA. fr. Se diB de tos dotti preaya- das. EUsr em cmU. Fnegnaaleoi. graTÍdam, ícetam B. avm. CmU $rmtdi. lagna viUa. OL Kiua. í coaaiTCca. i aot. cuta, cditi:a6. CnrTEUA. f. Lo coojiiat, botiga 6 comers de cíntas. CimUria. TíUamm, taeiiianuD eopia, ner- catua. GDiTET , A. ■. y f. Corroaipiit de laciatel. Jm- àtuo. HyadAÜiiis, i. GOfTETA. í. d. CiaiilU. Tcaioto, ae. CUllU» ■• aat. Floix de ventre ab nesctode MBch. DÚ€Blfrw. Dyienlena. GOno. n. p. de boae. JAcnro. cmróu D. a5mó. L berba. cniTAcaA. f. La part inferior del tall del eo», ahoalie ceoveixea los vestits. Ctaíara. HcdioA I CWIliaÒ. m. Cinió pera portar to espasa. 7a- Martí, nuwM, uk^ii, biriei. CinetorívB, para- iSWMiy ii, balte», i. | La cinia que aatfgmuneBt níjgatovan los narits k las doaas easadasde aoe, y m f* ba fet coni V os. Chumrm. Castato, m. ant. cbwrL. ^ m. Fiu, pedra ab qne 'to romaas narca- taa tos Bíltas ea los camins ò indieavan to direc- tíé dit cada aa. Cifo. Cipam, i. GfnA* f. Feii mòlt scaMmt al catomars, del i|aal se diíereacto per sér aiès gros, y no leair caa. Té on os sobre to esqaena qne s* osa en tor» màcto y altres arts. JibU. Septo, m. GDPUSB•BL uruE. CiFBIMAB. m. ufaeeab. cmu. adj. Katoral de Xipre» y \o pertaayent à aqaesto isto. Ciptio, C)prias, cyprícat. gIquiA. f. cÈQtu. CnCAm prep. ant. cebol. dSCCNSE. adj. Lo pertanyent al droo. CòT' SMse. Circensto. cnuaSMOBi. a^ pi. ioebs ó espectacles deto romans en lo circo. CtrcMses . Ciroenses, inm, cir- eenses Indi. GDIGEU. adj. Lo pertonyent à to braiia Circe. Circeo. Circeos. Gnux>. m. Entre 'to romans llocb volUt de gra- das destinat pera algana fonció. Cireo. Circos, i. I Lo conjunt de personas qoe assistian en dl. Ctr- so. ConsessBi, as. m* «at. EàaiABià, tolta. OR V. a. Rodfjar. Cimtr. ctrrmr, ro- èemr. Cirtameo, sepio. aaàbío. is. , DA. p. p. Cirmiio. Septns. c ir- às. I m. Eàpay de temeoo comfres en eerta circamferénca ; y to mateiia cirtomferra- cto. Cirraúo. Cirrnitas, ambitns. os. periaie- tros, i. GÍBCOL. m. geom. Figura plana de ona soto línea qne fonna nn cèrcol dit circamfereocia. Or- eulú. Circnlos, i. | Orde de a^^entos. ciaco. CÍRCCL VICIÓS, lòg. Yici de to oració, qae $ c<^ quant ona co&a s* explica per altra reciproca- nt, y to» doe» qaedan sens explicació. Cfrcmlo rt- ciofo. CirCttlttS TÍtioSBS. cíactLs DE posiaó. Són los sis mè» grans de to esfera, à saber: eqninocctol, eclipticb, primer me- ridià, borixontal y 'Is dos colaros qne divideixen lo meridià. Cirtulos de posieiam. Positionis cir- cali. diccLs »K ALTCià 6 BB DK?aE:»ió. Loé paralclos al borizont ó superior à ell, y determinan to al- tara dels astres; 6 soU de ell y determinan sa de- pressió. AlmieúmtúrMdos. Circuli borizootii para- leli. cítccLS WNuais. astr. Los qne sen^aton tos bo- ras; los principals súa dotze qae divideixen U eqninocctol en vint y quatre parts iguals ó en quinze graus per bora. Cirmíof horarioi. Horarum circuli. cmcrLS VUTIC4LS. astr. Los majors que passan pel zenit y nadir, y són perpendiculars al bori- zont. Circulos tertieales, Terticales circuli. CniGlILAaÓw f. Acció de circular. Circwin- eúm. Circulatio. nis, circuitus, us. cnCüUAM• adj. Lo qae pertany al cfrrul. O'r- emlér. Orbicus, orbicutotus , orbicutoris. -; f . La carta ó avis escrita de orde superior, donant algu- na orde 6 noticto. Circulmr. Circularis littera. ^ v. n. Passar una cosa per mòltes mans, com la mone- da. Circator. Circulor, aris, per manus circumfer- ri. i Partont de to sancb, córrer per las artérias y venasy desde '1 cor à las demés parts del cos. Cór- rer la saa^. Per Teaas sangainem volvi, circu- tori. CaUSOLAMMEMTm adv. m. CkenlarmenU. Cir- catotim» ia gyrum, in orbem. GIBGULAT, DA. p. p. Cirmlaio. Circolatus. d. CBEGOLET. adj. Lo que e$tà cerca del polo. Circaiipo/ar. Circumpolaris. CDtGinfGIDiAB• V. a. Tallar lo prepaci. OV- cimcfVor. D'rcumcido, is. [ met. Cercenar ó mode- rar alguna cosa. Ctramcidor. Reseco. as ; modum adbibere. GmCDllCaDAT, DA. p. p. y GIRGII1ICÍ8, A. p. p. irregular. CircunàL•io, Circumcisas, circuaüectus. GmcUüanÓ. f. L* acte de circuncidar. Cir- eanciftoa. CimuBdsío, nis, çireomcisma, «. | cm C4TALA. Festa que celebra la Iglésia '1 primer dia del any. Circunciston. Gircumcisionís festum. CIRGUNDAR. V. a. kodejar. GIRGUNDAT, DA. p. p. rodejat. GIRGUNFERÉNGIA. f. La línea rurva que tancada per lolas parts forma un círcul. drcunfe- rencia. Circumferentia, ae, circumductio, circums- criptio, nis. aRCiTNFERÉxciA CÒNCAVA. La línea del círcul con- siderada per la part interior. Circunferencia conca" va, Circumferentia còncava. Pars intima circumfe- rentiae. ciRCVN'FERÉxciA coNVEXA. La mateina conside- rada per la part exterior. Circunferencia con- vexa, Circumferentia convexa , extima circumfe- rentia. CIRGUNFERElfCIAL. adj. Lo que pertany à la circunferencia. Circunferencial. Ad circumfe- rentiam pertinens. GIRGUNFERENGIALBfENT. adv. m. Circunr ferencialmente. In orbem, circúm. dBGÜíVFLEXO. adj. S' aplica al accent com- post de agut y gra ve. Circunflejo, eapwha. Circun- flexus. GIRGUNLOCUGIÓ. f. Rodeig de paraulas pe- ra explicar lo que podria dirse ab ménos. Pfri- frasis, circunlocucion. Gircumlocutio, periphrasis, is. GIRGUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun- locnció. Circunioquio. Yerborum circuítus, circui- tío, ambages, um. dRGUNSGRIT, A. p. p. Circunserito, Gir- cumscriptus. GIRGUNSGRÍURER. V. a. geom. Descrfnrer una figura al entorn de altra. Circmscrihir, Gir- cumscribo, is. || Reduhir à certs límits. Circunseri- hir. Gircumscribo, is. CIRGUN8PEGGIÓ. f. Atenció, cordura, pru- dència. Circunspeccion, Gircumspectio, considera- tio, observatio, nis. || Severitat y gravedat en ac- cions y paraulas. Circunspec4;ion. Gravitas, atis, morum severitas. CIRGÜN8PEGT T GIRGUN8PECTE , A. adj. Remirat , prudent. CircwMpecto. Gautus, consideratus, prudens. || Serio, grave, respecta- ble. Circunspecto, Gravis, circumspectus, veneran- dus. GIRGUNSTÀNGIA. f. Accident de temps, llocb, modo, etc. unit à la substància de algun fét. Ctr- cunstancia. Gircumstantía, a;, adjuncta, orum. Q Gondició, qualitat, requisit. Circunstancia, Qnali- taS, atis. II MENDDÉNCIA. EN LAS circunstIncias PRESENTS, m. adv. Equi- val à lo mateix que en V estat actual de las cosas. En las presentes circunstaneias, Rebus sic stanti- bus. CIRCUNSTANGIADAMENT. adv. m. Ab to- tas las circunstaneias. Circunstaneiaiamenu, Exac- te, ad amussim. CIR 863 CIRGüNSTAlfCIAR. v. a. Explicar per me- nor las circunstaneias de alguna cosa. Circunslanr ciar. Exacte, distinctè aliquid explicaré, describe- re; rem, prout est gesta, narraré. GIRGUN8TANGIAT9 DA. p. p. y adj. Lo que s' explica ab totas sas circunstaneias. Circunstan^ ciado. Distinctè, ad amussim relatus. GIRGUNSTAIf dOlf AT , DA. p. p. CIRCUNS- TANCIAT. GIRGUNSTANT y A. adj. Lo que esté al entorn de altra cosa. Circunstante, Gircumstans. ) pi. Los que estan presents, assisteixen ó concorren. C^r- cunstantes, Gircumstantes, praesentes. GIRGUNVALAGIÓ. f. La acció de círcunva- lar. Forlificacian, circunvalación, Gircumvalatio, nis. II mil. Siti, cordó. Cireunvalacion, Gircuitio, nis. GIRGUirVALAR. V. a. Gercar una ciutat, un exèrcit, etc. Circunvalar. Gonvallo, as, circummi!* nio, circumvenio. is. GIRGUNVALAT9DA. p. p. Cireunvalado. Gir- cumseptus, vallo septus. GIRGUNVEHÍ. adj. Pròxim, cercà. Ctrcun- veeino, c<íntigm. Circumvicinus, oontignus, proxi- mus. CIRENAICH. adj. Se diu de una secta de Filo- sops fundada per Arístipo en la divisió deia peri- patètichs. Cirenaico, Gyrenaicus. GlRElfEU. adj. Lo natural de Girene. Cirenea. Gyrenensis. CIRER. m. CIRERBE. y BOSCi. 8A1IG1JINT0L. CIRERA, f. Lo fruyt del cirerer. Cereza. Gen* sum, i. CIRERA DE ARBÓ8. ModroHo, y alòredo p. Aat. Üne» do, nis, arbutum, i. CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt del cirerer bort. A* pino, majuelo, Oxyacanthae fructus. CIRERA GARRAFAL. Las majors y de millor gust. Cereza garrafal. Gerasum, i. CIRERA GUINDA. La igual À las altras de gust un poch agre y de color quasi violat. Guwda, Gera- sum, i. CIRERAL T CIRERAR. m. Lloch plantat de cirerers. Cerezal, Gerastum, cornelum, i. CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un poch bermellenca ; són fruyt són las cireras. Cere^ zo. Gerasus, i. CIRERER 80RT. Comcjo, ccrezo silvestre. Gomus, ccrnum, i ; frutex sanguineus. GIRERET. m. d. Cerezito. Parvus cerasus. GIRERETA. f. d. CereciUa, cerecita, Gerasum exiguum. 11 Aucell de unas quatre polsadas de llarch, de color de cendra en las alas, blanch de ventre y potas rojas. S' entreté jugant entre las canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla se. CIRI. m. Gandela de cera de un sol ble, llarga y grossa. Ctrto. Gereus, i, funale, is. || ler. Gande* las com las de dir missa. Vela. Gerea, s^eea can- dela. 364 CIS DICCIONARI CIS CIRI PASQUAL. Lo que's beneheix lo dissapte sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la Ascenció. Cirio pascual. Cereiis paschalis. MÓLTAS CANDKLAS FÍN UN CIEl PASQUAL. fP. met. fam. Explica qne mòltas vegadas la repetició de cosas petitas arriba à fér una matèria grave. Mu- ehas eandelillas haeen vn cirio paseualf muehos po- ^0$ haeen un mucL•. Multa minuta et congestagran- dem efficiunt molem. Partibus ex minimis magnus consorgit acervus. suRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espècies impertinents, estranyas ó fora del cas. Con $upata de cahra ó de gallo; ó con su media espada. Collo- cutionem importunis sermonibus interrumperé; ab instituto aliena loqui; prster rem loqui. GIBIAL. m. Candelero. CiriaL Lychnucbus, candelabrum, i. cniAs. m. aum. Cirio grande, Magnus ce- reus. CnUDER. m. ant. candeler. 1. dRIET. m.d. Ctrto peqvteno. Cereus parvus. cmLOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de e»- tanque. Avis sic dicta. CniNEÜ. m. Lo qui ajudà à portar la creu à Jesucrist. Cirineo, Gyrineus, i. | Lo qui ajuda à al- tre en algun empleo ó traball. Cirineo. Adjutor, oris. canOT. m. ter. Cubert de ramas pera guardar- se del sol. Sambraje, sombrajo. Umbraculum, i. CIRQUE. m. ciRCO. CIRURGIA, f. Art de curar fèridas, llagas y tot mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ». CIRURGIÀ, m. Profesor de cirurgia. Cirujano, Chlnirgus, i. CIRÚRGIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la ci- rurgia. Quirúrgico. Cbirurgicus. CISALPt, NA. adj. Lo que esta situat entre Ro- ma y *l8 Alpes. Cisalpino. Cisalpinus. CI8ÍXL. m. Espècie de escarpa pera traballar ab primor pedras, metalls elc. à picb de martell. Cincel, Scalprum, scalpellum, i. CISELLAR. V. a. Traballar, grabar ab cisell en pedras ó metalls. Cincelar, Casio, as, scal- po, is. CISMA. m. Divisió ó separació entre Is indi- víduos de algun cos. Cisma, Schisma, atis. H Discòr- dia en alqun poble ó família. Cisma, Discòrdia, ae, dissidium, ii, divisió, nis. CISBIÀTICH, CA. adj. Rebelde à la verdadera Iglésia. Cismàtica. Schismaticus. || Qui introdubeix la discòrdia. Cismdtico. Seditíosus. CISMONTÀ, NA. adj. Lo que està situat de aquesta part de las montanyas, respecte de la si- tuació aboni se considera. Citramontano, cismonta- no, Citramontanus, cismontanus. CISNE. m. Aucell blanch, de bècb grocb, coll mòlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell ò membrana com V ànecb, y 's cria en las ribe- rasdels estanys y rius. Cisne, Cygnus, i, carnonis ales. y Una de las vint y dos constel-lacions boreals. Cisne, Olor oris, cygnus, i. || met Bod poeta 6 mí- sicb excel-lent. Cisne, Cygnus, i. CI8PADÀ, NA. adj. Lo que està entre lomy U riu Pó. Cispadano. Cispadanus. CISSI. m. Nom que donaren loe antklis à on eu^ ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii. CISTELL, m. Teixit de vímens, jonchs ó alta matèria, en figura comunment rodona y còneavi, que serveix pera posar fruytas y altras oosas. Cu> to. Fiscos, calatbus, i, corbis, is. | Lo gran. Arfi- dijo, argadillo, Yas vimineum. CISTELLA, f. Paner ó panera. Cesta. Cistt oo^ bula, piscina, », panariolum, i. || La de pilla. H* crino. Corbis, is. ROIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aptiai al qui ab sas accions se porta com à boig. Lotok alar, Furiosns. ÜMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAE LÀ MOSCA Afc IfAS. dSTELLADA. f. CISTELLAT. dSTELLÀS. m. aum. CesUm. Magnus corUi. CISTELLASSA. f. aum. Ceston. AmpUor^gial• dior corbis. CISTELLAT. m. Lo que cab en una cialella. \ Cesta, Quod ficus capit. CISTELLER. m. Qui fà ó ven cistells ó ciile- à Has. Cestero, Cistarius, ii, cistarius artifex, VM* J ditor. i CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cmcriíf.» Cistario ofiicina, taberna. CISTELLET. m. d. Cestillo, eetlico. GorWii corbí cu la, ae. CISTELLETA. f. d. panerit. t. ctSTER. m. Orde de religiosos fundada Robert y sant Esteve. Es antiguíssima, y lia grans homes y pontífices à la iglésia» títUrp Cisterciencis, Roberti ordo. || Bujol que poaaa las botas pera recullir lo vi que cau de la ta. Cuhelo, Dolium, ii. CISTERCIENSE. adj. Lo pertanyent à la wi^< del Cfster. Cisterciense, Cisterciensis. CISTERNA, f. Espècie de pou en qiie^s va la aygua de la pluja, Algibe, eitternM^ na, a;. dSTERNER. m. Qui cuyda de las Aljibero, Cistemarum curator. dSTERNETA. f. d. y CISTERNÓ. m. d. Cistemilla, Par^, cisterna. GISTO. m. Arbusto que creix fins à uns pams: tè las fullas llargas y aspras del revés, ki-^ flors grossas y blancas ab una taca fosca, font- das de fullas com las rosas. Jura, laia^ foiíoii, to, Cistus, i. II Arbusto de fullas semblants kk^ 1 del llorer, arrugadas, verdas y com reliíno6aR| J las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cen^ajo^ ctr- { gazo, Cistus laurifolia. dSüRA. f. Obertura sutil en algun ros.. risuni* CIT GàTÍLA. av ses Scíssura, conscissnra, ae. || Lo tallet que fa 1 san- grador en la vena. Ciwra, Scissura, ae. GITA. f. Senyal ó avís del Uoch y temps pera véorerse ò parlarse alguna persona ab altra. Cita, Concitio, citatío, conventio, nis. ] Referència à al- guna lley, autoritat, ó altre instrument pera com- probar lo que's diu. Ctía. Testimonium, íi, autorí* las, atis. GITAGIÓ• f. La acció de citar. Emplazamimto, citocioií. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis. CITACIÓ DB EEMAT. for. Notificació ó intima al deutor, de la venda que's và à fér de sos béns. Citacion de remate. Comperendinatio, nis. CXTADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. Yo- cator, convocator. apparitor, is. crTAA. V. a. Avisar à algü senyalantli 1 temps y Uoch pera tractar de algun assumpte. Citar, Evoco, as, indico, is. || Referir ó anotar al marge de algun jescrit, los autors ó textos per comproba- ció de lo que's diu ó escriu. Citar, Testimonia, auctoritates vel texlus indicaré. || for. Notificar à algú quecomparega devant laautorilat, Àlegar, ei* tar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo- care, aliquem convenire. || Anomenar à cada hu per són nom, Citar, Singulorum nòmina cilare. CITA» DB EEMAT. fr. for. Nolifícar al deutor que es execulai, lo remat que's và à fér de sos béns. Citar dt 6 para remate, Bonorum proscriptionem indicere. CtTARA. f. Instrument músich semblant à la guilarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una plom de cer. Laud, citarà. Citbara, se, barbitos, i. GITABINS. m. p. Pobles de Sicília prop de Pa* lerm. Cilarims, Citharíi, cilbarini, orum. CITARISTA. m. Qui toca la citarà. Citarista, Citharista, », cilharoedus, i. CITARtSTIGH, CA. adj. poét. Lo que pertany à la citarà. Citaristico, Cilbarcedicus. dTAT, DA. p. p. Citado, Evocatus, citalus, in- dicttts. GITATOBI, A. adj. for. Lo manament ab que's cita àalgú. Citatorio. Citatoríum, ii, cilatorium rescriptum. dTATÓSIA. f. CITACIÓ. CafTEA. f. cítaba. CITESEA. f. mit. vénüs. CITÉRIA. f. Imatge grotesca que's posava en Roma en certas ceremónias públicas y à la que's feyan donar resposlascomals nostres politxinel-las. Citeria, Citeria, le. CTTERIOR. adj. Lo que està à la part de aquí r6^>ecte de lo que està à la part de allà. Citerior, Citerior. GirÓRIA. f. cbntacra mbnor. GITO¥i3«. m. Vestit de dona ajustat al oos, clos pel pit y ab un coll. Chamerluco, Muliebris torguala veslis. GITRA. f. ant. cítaba. || Mesura de traurervi. fITXELL. GITRAGO. m. Herba, espècie de niella que té *1 gust semblant ai de la cidra. Cidronela. Citrago, citreago inis. CITRABlARt, NA. adj. Lo que està del mar en aquesta part. De esta parte del mar, de aeddel mar, citramariíM, Gis, citra mare. CITRAlIONTÀi NA. adj. CISMOICTÀ. crnUELL. m. ter. cetbill. GITRELLA. f. ter. canti, cantibbt. ciTRIcaiy CA. adj. Lo que pertany al poncem ó taronja. Citrieo. Gitricus. GIURÓ. m. Planta y fruyt mòlt conegut. Gar^ banzo, Cicer, eris. GTORONAR. m. Terreno plantat de ciurons. Garhanzal, Sata ciceribus terra. CIUTADÀ, NA. m. y f. Yehí, fill, ó l 'qui viu en alguna ciutat. Ciudadano, Civis, is, urbis inco- las. II Home bo. Civdadano. Yir frugi. | Qui gosa '1 dret de ciutadà. Ciudadano. Givis, is. | adj. Lo pertanyent à la ciutat y als ciutadans. Ciudadano. Oppidarius, civicus, civilis. CIUTADÀ BONBAT. Títoi do bouor. Ciudadano hon- rado, Givis bonestus: nobilitatis gradus equestri ordíni proximus. ciuTAoi MAJOR. Primera clase ó estat dels habí- tans de ciutat, que comprenia 'Is mès bonrats y estimats no exercint art mecànicb. Ciudadano ma^ yor. Major civis, civis, prim i ordinis. CIUTADÀ MITJÀ. Segon estat ó classe de ciutadans com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Givis secundi ordinis. CIUTADÀ MENOR. Tcrcer estat que comprenia *\a menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos iguals en dret solssediferenciavan: I.*" En la pre- cedéncia dels primers, y í.» En los privilegis es- pecials de cada vila ó ciutat, de manera que un burgès de la vila de Perpinyà portava avantatge à mòtls ciutadans de mòltas ciutats de Catalunya. Ciudadano menor. Minor civis. GIUTADEJAR. V. n. Semblarse à loqaees de ciutat. Ciudadear, Civitatem referre. GIUTADiXA. f. y cniTADELLA. f. ant. Fortalesa ab baluarts situada en paratge ventatjós pera subjectar ó de- fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis. GIUTADETA. f. d. Ciudadilla, Civitella, ae. cniTAT. f. Població gran que gosa de majors prebeminéncias que las vilas. Ciudad. Civitas, atis, urbs, is, oppidum, i. | L' ajuntament de ella. Ayuntamiento, cuerpo municipal, eiudad. Givitas, metròpolis, is. jj Los ciutadans. Ciudad, ciudadanoi. Cives, ium. dUTEDÀ. m. CIUTADÀ. CIVADA, f. Planta semblant à la cugnla, y sòn gra al del sègol. Avena. Avena, e, bromos, i. dVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal, Avena consitus ager. GIVADER. m. y OVAnmA- f. ant« Morral peni donar civada. 886 CLA DICCIONARI GLA etc. à las cavalcaduras. Cehadera. Hordearía man- tica. dVELLA. f. Pessa de metall de vàrias fignras ab un pungant al mitj pera subjectar las corretjas, etc. nebilla, Flbula, se. || Pessa de fusta de llado- ner en|[foniia de ferradura, que*s posa al cap de la cingla. Anitlo. Annullus, i. GIVELLADA. f . y CXVELLAM. m. Abundància de civellas en las guarnicions. HebiUaje, Fibularum series. CIVUXAR. V. a. Cordar ab la civella. Hebillar. Fibulo, as. GIVELLASSA. f. aum. Hebillaza. Magna fíbula. dVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus. GIVELLER. m. Qui fà ó ven civellas. Hehillero, Fibularum artifex, venditor. GIVELLETA. f. d. Hehillica, hebillita, hetnlU- ta, hebilluela, Par^'a fibula. dVBRA. f. BATAET. CiviGU, CA. adj. cictadI. || doméstich. || S' aplica k la milícia urbana, y à sos individuos. ürhano, civico. Civicus, urbanus, civilis. CIVIL. adj. Lo que pertany à la ciutat. Civil. Civilis. I Sociable, urbà, atent. Civil. Urbanus, co- mis. II for. Lo que pertany à la justícia en orde à interessos y no en lo criminal. Civil. Civilis. CIVILI8ACIÓ. f. L' ac^^ió y efecte de cívilisar. Civilizacion. Civilinm morum inductio. || Política, urbanitat, cultura. Urbanidad, cultura, civilizacion, tivilidad, sociabilidad. Urbanitas, comitas, atis. CIVILI8AR. V. a. Fér cuit y sociable. També 8* usa comrecíproch. Civilizar. Cultum, mitemque; ad cívilem \iUt cultum revocaré. CnriLISATy DA. p. p. Civilizado. Cultus. CIVILITAT, f. civiLiSÀCió. CIVILLA. f. C1VKLLA. dVIUMENT. adv. m. Ab política, urbanitat. Vrhanamente, civilmente, eortégmente. Comiter, ur- banè, civiliter. || for. Conforme al dret civil. Civil•- menU, Civiliter, jure civiti. CL. CLACA. f. Verbositat, conversació impertinent. Garla, charla. Garrulitas, loquacitas, atis, gar» ritus, us. FÉR PETAR LA CLACA. fr. fam. Se diu vulgarment dels que tenen llarchs enrahonaments en assump- tos de poch interès. Tender el pano del púlpi(o. Blatero, arguto, as, blatio, garrio, is. CLACAR. V. n. xarrar. CLADCNTÉRIAS. f. pi. Festas que*8 celebra- van en honor de Bacó al podar las vinyas. Úaden- terias. Cladenteriae, amm. CLADE8. m. ter. barbacana. GLAFOLL. m. ant. capoll. |] ter. bsclofolla. CLABI. m. ant. for. Queixa, querella. üMtan- eia, ^[uerella. Querela, querímonia, n, qacallis, us, delatio, mstaotia jndieitlis. || aul. clévmi. | ant. Primera demanda executiva. Instància, demam Prima ínstantia judicialis. fér clam. fr. ant. Queixarse. Quejarse, Qntt eris, expostulo, as. MENAR clam. fr. Rut. Seguir plet. Seguir plet Litem persequi. CLAMADOR, A. m. y f. clamant. CI.AMAI.M Y GLAMALLiaiS. m. CLAM TECHS. CLABIAMENT. m. clamor, súplica. CLABIANT. m. for. ant. Querelloso, quertlka instantf. Petens, tis, delator, oris. CLAMAR. V. n. Cridar liastimosamenl dei nant favor ó ajuda. Clamar, Clamo, as, vocifer aris. II Dit de algunas cosas inanimadas, com : terra clama aygua ; 1 delicte clama càstich. C mar. Peto, is. CLAIHARSE. V. r. for. ant. Quejarse, quereU se, paner instància ante el juez. Peto, is, qncr eris. CLAMÀSTEGHS. m. Cadena penjada en canó de la xemeneya pera tenir la caldera, olla, i al foch. tiares, caramilleras. Focarius cremasl CLABIAT, DA. p. p. Clamado. Clamatns. CLAMATER. m. for. ant. clamador. CLAMOR, m. Crit gran y esforsat. CUm Clamor, oris, vociferatio, nis. || Veu llastimosa aflicció, ó passió de animo. Clamor. Ululatfo, i ululatus, us. CLAMOREJAR. V. a. Pregar ab instància veu llastimosa. Clamorear. Clamorose precari, gare. CLAMORÓS, A.adj. Dit del rumor llastimós una multitut de gent. Clamoroso. Clamurosus. clandestí, na. adj. Secret, ocult. Clanà tino. Clandeslinus. occullus. CLANDESTINAMENT, adv. m. Ocultame sens testimoni. Clandestinamente , d escondid Clandeslinó, clam, secretò. CLANDESTINITAT, f. La qualitat de cland tí. Clandestinidad. Clandestini qualitas. CLAP.m. y CLAPA. f. Taca. Mancha. Macula, a>. jj La [ de diferent color de algun cos. Mancha. Maci m, labes, is. Q clariana. 1. En lo bosch y all plantatges V espay de terra en que no hi ha arbi Calra. Pars soli arboribus nuda. CLAPAR. V. a. Pigar, fér clapas en alguna sa. Manchar. Maculo, fcDCo, as. CLAPAT, DA. p. p. y adj. Manchado. Macu tus. CLAPER. m. ter. Munt de llenya. Jinada. I norum strues. CLAPERA. f. RODERA. CLAPIR. V. n. Lladrar de certa manera 'I | qnant persegueix la cassa. Latir, gahir. Gannio, CLAPIT. m. Guinyol interromput, (piant \o{ persegueix la cassa, ò sent algun dolor. iMi Gannittus. us. cu GATili. CLAR, A. adj. Lo que té claredat, duro. Cla- ms, lucidus. II Transparent, ters com laaygoay cristall. Claro. Perlucidus, vitreus. | Limpio, par, desembarassat , com : veu , visla , pronunciació CLAEÀ. Claro. Glarus, perspicuus. || Líquit mesclat ab alguns ingredients que'l fan poch espès. Claro. Rarus, disolulus. || Eo los teixits lo que no té la densitat ó espessor convenient. Claro. Rarus. I Lo color poch carregat de tint. Claro. Rarus, mitiga- tus color. II Evident, manifest. Claro. Planus, dilu- cidus. I L' espay ó intermedi que hi ha en algunas cosas, com en sembrats, professons, etc. Claro. iDtervallum, i. || Poch comú, com: los sabis verda- ders són clabs, Raro; claro, poeo. Rarus, infre- quens. Q Lo que té mès intermedis de lo regular. Claro. Rarus. || Lo que*s diu ab llibertat ó sens re- paro. Claro. Sinc«rus, ingeouus. || Ras, seré, com: dia CLàA. Desptjado, claro. Clarus, serenus. || Pers- picàs, agut. Despejado, claro, agudo. Aculus, pers- picax. P ant. Esclarecido, llustre. Glarus, il•lustris, d Distància que mcdia en la narració ó escrit* Claro. Intervallum, i. || pint. La porció de llum que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic- tune pars. CLií estI. expr. ab que's dóna à compéndrer sér certa y assegurada la cosa que's diu. Claro tità. Patet, planum est; scilícet, in confesso est. CLAR T catalI. m. adv. Ab tota claredat, sons ningun reparo ni mirament. En Imen ronumee. Li- quidè, planè. CLAE T OBScci. piut. Dibuix que no té mès que un color en lo camp en que's pinta. Claro y oscuro. Tonus, i, adumbratio, nis. i LA CLARA ó A LAS CLARAS. m. adv. Sèus emba- ràs, sens reparo, sens empaig. A las claras: por lo clare. Apertò, palàm, in propatulo. A?iEii CLARS. exp. fam. que manifesta I desitg de que lo que's tracta s' explique ab tota senzilles é ingenuïtat. Vamot claros. Sincerè, apertè agamus. CANTAR CLAR. fr. Denota la llibertat ab que*8 diu alguna cosa. Cantar claro, decir algwM cosa tan clara como el agua, cantarle d alguno la cartüla. Palàm, apertè, liberè loqui; oíficii aliquem admo- Bere. OR CLAR Ell CLAR m. adv. Manifestament, ab cla- redat. De claro en claro. Apertè. FBRSB CLAR. fr. FBRSE DIA. P06AR EN CLAR. fr. Explícar ab claredat. Pomr en claro. Patefacere, dilucidaré. SÍR una cosa MBS CLARA QUE LA AYGUA ó QUE *L SOL, etc. Ser una cosa mas clara que el sol ó que $1 agua, etc. Rem sole vel luce clariorem esse. tot CLAR. m. adv. Clarament , sens fér embuts. Por lo claro, en puridad, claramente. Apertè, clarè, sincerè. trícree en clar. fr. met. Dedubir la substància de algun discurs; averiguar alguna cosa. Sacaren clairo, en limpio. Clarè, nitídè, deducere. CLAMA. f. La matèria blanca y líquida quecir- cu > a67 cuheix lo rovell del ou. Claira. Albugo, albumen, inis. II CLARISSA. GLARABOYA. f. Finestra alta sèns portas. Tragaluz, claraboya. Finestra altior; || La que està en las teuladas. Bukarda. Fenestra prooünens. || calat. 3. glaraboyar. v. a. entretallar. glaraboyat , da. p. p. bntretallat. ii adj. met. Se diu de qui's posa 4 vestit mòlt fora- dat. Clarabagado. Perforatus. CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara- mente. Nitidè, dissertè, luculenter. CLAREA. f. Beguda de vi blanch, auere ó mel, canyella y altres aromàtichs. ^éetar, clana. Mul- sum, i, marina, ». CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridaà. Claritas, is. || Modo de explicarse sèns oonfusió. Claridad. Perspicuitas, alls. || Un dels quatre dota del cos gloriós. Claridad. Claritas, atia. jj Perspi- càcia en los ulls pera véurer. Claridad de la vista ó de los ojos. Acumen, inis, acies, ei. jj La propietat de pronunciar clara y distinctament. Claridad de la voz. Yocis splendor. CLAREJAR. V. n. Comensar à manifesta rse la llum del dia. Clarear , elareeer. Clareaco , is; diem , lucem , auroram apparere , adventare. | Traspassar la llum per algun cos per massa prim. Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresoo, ta. CLAREJAR DE FAM. loc.fam. Touir mòlta fam. tía^ rear de hambre. Fame extaouari, debilitari. CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. LocidatUB. CLARELL. m. Lo cànem de segona sort tret lo bri. Cdnamo inferior. Cannabis vilis, inferior. CLARESA. f. ant. glaredad. CLARET, A. adj. d. Clarito. Clariusculus. || Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete. Rubellum, helveolum vinum. CLAREYA. f. CLAREA. GLARt. m. Instrument músich. Es un canó de metall que desde la boca fins al estrem s* aunenta, y acaba ab una espècie de trompa. Claria. Tuba, ®, lituus, i. U Qui té per ofici tocarlo. Clarin, eío- ftfifro. Tubicen, classicen, inis. CLARÍ DE CAMPANYA. lustrumont müsich de me^ tall, espècie de corneta, però mès estret y ab mès tortas. Clarin de campaàa. Lituus castrensis. CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro. Yacuus intervallus. || Entre Is núvols quant co- mensan à dividirse, V acte de donar pas à la llum. Claricia. Nubium perlucidarum divisió. GLARtCLAi. f. CLARIANA. caJiRinCACIÓ. f. L* acte de clarificar. CUh rifUacion. Clarificatio, purgatio, nis. CLARIFICAR. V. a. Aclarir alguna cosa llevanlli *ls impediments que la fàn fosca. Clarificar. lUua- tro, claro, as. y Purificar lo que té solatge, com li- cors, sucre, etc. Clarificar. Defasco, purgo, as; cla- rum, puriorem reddere. || iMuminar. AUmèrar^ clarificar, ilumiaar. Ulamino, «9. Ui cu DIGGÍONARI GLA GLARIFIGAT, DA. p. p. Clurifieado. GlaratQs. GLARIFIGAHIJ, va. adj. Lo que té virtut de clarificar. Clarifieativo. Glarificus , pargandi vim habens. GLABÍFICH, ca. adj. iesplandent. GLARllf ADA. f. Joch repetit dels clarins ó al- guna senyal que's fà tocantlos. Clatinaia, Litno- rum sonus frequens. GLARINATy DA. m. y f. En lo blasó *8 diu del animal que porta esquellas ó campanas, com vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina- bulis ornatus. CaLABIffET. m. Instrument músich de vent, que va aixemplantse proporcionalment fins al ex- trem. Clarinete. Buccina, se. || Qui '1 toca. ClarineU. Buccinator, oris. CLARINS. m. pi. Roba mòlt prima y clara. Clarinen, Lineum textum rarum. GLAHIÓ. m. pint. Pasta de guix blanch y gre- da pera dibuixar en tela 6 drap lo que s* ha de pin- tar. Claríon. Gypsea ei cretosa massa. GLARIR. V. n. ant. iiarLÀNDim. GLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari- sa, clara, Ordinis sanct» Clars raonialis. GLARisiMy A. adj. sup. Clariiimo, Clarissi- mus. II Mòlt il-lttstre. Esclarecidiiimo , datintM. Clarissimus, nobilissimus. GLARÍSMMAMENT. adv. m. sup. ClarUma- metüe. Clarissimè, valdè clarè. GLAHIT, DA. adj. resplindint. CSLARITAT. f. CLARBDAT. GLARÓ. m. ant. claeí. CLAROR, f. L* efecte que causa la llum il-lu- minant algun espay. Betplandor, elarUad. Glari- tas, atis. DONAi CLÀioi. fr. Comunicar la llum. Eiclarecery iluminar. Il•lumino, as; luce complere. PASSAR LA cLAtoi. fr. Yéurerso la claror de una part de un cos è la altra, per sér prim. Clarteer- u. Perlncco, es, raresco, is. PAssAiSBFf LA CLAioR. fr. Sér una cosa ab mòlt aparato ò cootra 1' orde y estat que convé à cada cosa. Salir de su qukiOj ó de nt$ quimot : terdepa^ dre y mwf tenor mio. Modum praeterire : extra mo- rem rapi ; é consoetudine reoedere. CLARTAT. f . ant. claredat. GLABCA. f. ant. closca. CLAMA. f. AcissiA. CLA88A fIsTOLA. f. ant. CAllYA-riSTOLA. CI.AlitF. f. Número de personas de un mateix estament ú ofici. Clase. Glassis , is , ordo , iais. || Cada divisió de estudiants que estndian matèria diferent. Clase, Schola, aula, ». || La mateixa aula ó classe. CUue, Schola , aula , ». || Orde de cosas pertanyents k una mateixa espècie , com v^etals, minerals, etc. Cla$e, Ordo , inis , classis , is , se- ries, ei. CLÀniCH) CA. adj. Distingit , notable, com: autor, error clíssici. CIMoq. Classieus. GLA8IFIGACIÓ. f. La acció y efecte de classi- ficar. Clasilieaeion, In ordines collocatio. CLASSIFICAR. V. a. Distribnhir en classes. Clasifiear. In classes dividere, distribnere. CLASSIFIGATi DA. p. p. Clast/icado, In clas- ses collocatus. CLÀSTES T CLÀ8TRES. m. ant. clíustro. CLATELL, m. Part de detràs del cap y coll so- bre la punta de la espinada. Cogote, eolodrillo. Oc- cipium, ii, occiput, itis. clatell de estellas. Ioc. fam. llaüut. GROS DE clatell. EESCOLLUT. SÉR NET DE CLATELL, fr. Sér astut. Sentir naeer la yerha; tener eolmillos, Solertem, vel aeris inge- nu esse ; emunct» naris esse. CLATELLADA, f. rescollada. FERSEHi i CLATBLLADAs. loc. fam. ab que*s deno- ta que à cops déu ferse enténdrer la rahó à algú. Hacer al loco cnerdo con la pena, Rationem expug- nantibus fustibus est arguendum. CLATELLÀS. m. aum. Cerviguillo, Magnum oc- ciput. CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell. Dar pescozones, Colaphos alucuí impíngere, cola- phis aliquem caedere; occiput alicujus depalmare. CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphís csesus. CLATELLET. m. d. Pe$euecillo, Parvum occiput. CLATELLIlf A. f. clatell. GLATELLUT, DA. adj. S' aplica à qui té M clatell gros. Peseozudo, cervigudo, Cervicosus, co- Uotorosus. II met. Tonto. Necio, estúpida, Stupidus, stolidus. CLAU. m. Tros de ferro prim ab cabota y pun- ta. Clavo. Clavus, i. jj Lo rodó y de cabota quadra- da que usan los sabaters. Broca, Clavus quadrato capite. II ant. clavell. || Lo que no té cabota. Sae- Itfi. Decapitatus clavus. || Lo de civella. pungant. II cala. 8. 1 met. Dolor agut, cuydado grave ó pe- na que dóna congoixa. Clavo, Cura, s, angor, oris; gravis animi dolor. | f. Instrument de ferro pera tancar y obrir los panys. Llave, Clavis, is. | Ins- trument pera caragolar ó descaragolar. Llave. Cla- vis, is. II Instrument de metall pera donar corda al rellotge. Llave, Clavis, is. || met. Medi pera descu- brir lo ocult. Llave, Secreta invesligandi ratio, modus. Q Principi que facilita M coneixement de alguna coea. Llave, L•lementum, principium, ii. Q Martellet pera afinar los instruments músichs. Üave, afnador. Clavícula, s. || mús. Lo senyal que *s posa al principi de la pauta, que segons la ralla en que està senyala '1 tó. Clave. Clavis, is, toni musici signum, nota. || En las armas de foch. PANY. Q arq. La pedra que clou 1' arch. Clave. Um- bílicus, tholus, i. II met. Explicació al principi de alguns escrits pera sa intel-ligéncia. Clave. Clavis, is. II CAPONA. II pi. En lo molí de farina, fustas pera posar lo collferro al centro del arbre. Cunas, ela- vo$. Claví, orum. | m. ter. ullal. GU CATAUL GLA 369 aiC Dl L•iJL M IIO0C4. Lo que Vé la caboia sein- Mul à la ala de dit insecte. Clato de ala de moica. Httarins claTus. CLAU DEL PEC. ant. tLL DE POLL. CLAU DEL CLL. Taca que 's fà en lo blanch del lli. CUro del ojo. Oculi clavns. UAi* DE moscA. Lo que lé caragol, y serveix poa anir las peseas de una maquina ú pararies apetantse à las lemelias. TomUlo, Ferreus cilin- ■ras. CLAU GAüxcT. EKorpia. Uncus, i, uncinatus cla- APtETAE LO CLAU. fr. met. APIETAB LAS CLAVl- CLAVAE tX CLAU i LA iODA DE LA FOETUÏYA. fr. S* aplica als que havent arribat à un alt jfen de fortuna procuren assegurarse una pro&- ipnlal duradere. Eckar un dato d la rueda de la prfMM. Prosperítatem, fortunae rotam Ugere. CLAT4a Cü GLAU AL coE. fr. met. Cansar gran Mfceíó 6 sentiment, datar U ú uno el eorazon- fafiterexalterius srumna commoveri, vehemen' rpereellí. fit S^TtAE, 6 VOLBE r£i EXTEAE LO GLAl PEE LA ^BMfA. fr. Sér tossut y tenàs en sòn diclamen. ^0mar «a cíaro con la eaheza : en dando qw el fmo raiía, ha de rabiar. Propositi tenacem esse. * ' m MOAt i'5f GLAU EN LA PAEET. fr. DOSpullar ■a casa de tot quant hi ha. So dejar clavo, ni es- IM en la fartd, Omnem domus supellectilem, vel Mmob sobripere. P^w SI VE *ii D^A UK CLAU. expr. que denota '1 ifnti ò poch cuydado de alguna cosa. íso im- : firu «B e/oro : moumeda una castaneta, vn ptfo» !'4i klti§, un ki§o ó un fepino; ieme da lo mixmo fméiUu €opla$ de Calainos ó de don Gaiferos ó de [mmfmkMda; no ee me da nada; nada $e me da, . Mmcí &CÍO, nihili habeo. ^ CKA AL CLAU T GE5T À LA FEEEADUBA. fr. met. ÈL ab que *s nota als que enrahonan mòlt y fora propòsit. riM en el cl.no y rtfa(o en la herradu- fti semel sapit, desípit cenlie;». Dulce et ama- 'Mto Bobis una niíscet. _*'Cur oovuNA ó MESTEA. La que lanca y obre tots pays de una casa. L•lare maextra. Communis ■ ÍIS- 'té CLAU DAUEADA. La dcls gcntils homes del roy en M. Llave dorada, Deaurata clavis. aAU VE t.xTEADA. La dcls gentils homes dol rey exercici, pera tenir entrada en algunas salas -M palau. Üare de entrada. Honoraria clavis. ttAU DEL EEGNE. Plassa forifl en la frontera. Lla- \iH rtino. Regni claustra, antemurale. ^^ Gur DOBLE. La que à més de las dents regulars ifé de altres pera donar segona volta al pt*stell. doble. Duplicata clavis. OAC riLSA. La feia oceltament pera forsar un r. Üme f%}m* fÍ|MlÉI|lBi laconia, adultera GLAL's DE LA lOLÉsiA. Putestat espiritual pel go- bern y direcció dels fiels. llavei de la Iglesia, Ecclesi» claves. aquí van las clafs. loc. mel. Denota que algú 's desprèn del maneig de algun negoci sens donar ninguna rahó. Ahi te quedan las llavm. Rem totam tibi committo. GiEAE LA CLAU. fr. Tancar ab ella. Echar la lla- ve. Clavi clandere. LA GLAU ES LA PAU. rcf. Donota que pera evitar suspitas y díspotas, y víurer ab seguretat convé tancar bè. Llave en cinta hace buena à .mi y é mi vecina : mas vale vuella de llave que conciencia de fraile. Si bona tuta cupis, clavibus auge fores. PÉEDEER LA GLAU. lo<'. mel. Tcoir corrensas. /i^- se de vareta. Yentris diarrliuea, flu\u laboraré. PRESENTAR LAS GLAUS. fr. Acte dc summissíó y obediència al soberà, quant entra en una ciutat ó la conquista. Presentar las llaves. Claves offerre, exhibere. REBLAR LO GLAU. fr. mcl. Impugoar, relmtrer ab rahons. Rebotar y rechetsarj remachar el clavo. Re- pollo, is. SOTA ó Dws CLAU. m. adv. Denota que una cosa esta ben guardada ó tancada ab clau. Debajo de llave, Iras llave. Sub clavi. TENIR LAS CLAUS DEL GEL A LA BUTXACA, fr. met. Tenir la potestat espiritual que lé la Iglésia pera absóldrer los pecats y concedir indulgéncias. Te- ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit- tendi potestalem habere. TENIR UNA CaSA TANCADA AB GENT GLAUS. fr. Estar eerrado con cien llaves. Cènlum clavibus aliquid obserare. CLAUDICACIÓ, f. La obra y efecte de claudi- car. Claudicucion. Claudicatio, nis. U goixbsa. CLAUDICAB. V. n. coixejar. || met. Obrar de- fectuosament. Claudicar. Claudico, as; à recta via deflectere. CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. U Claudica-- do. ClandicaUis. CLAUHER. m. Anella pera portar las claus regularment ab una cadena. L•lavero. Claviger annulus. || ant. claveller. || clavari. [j ant. £n las onles militars era 1 caballer que tenia la dig- nitat y càrn^ch de gnardar y defensar lo castell ó fort principal. Clavero j clavario. Claviger, i. || m. y f. Qui cu\tla de las claus y té encarregada la economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla- varius, ií. • CLAUHET. m. d. ClaveU, clavillo, clavilo. Cla- ^Tilus, i. CLAUHETA. f. d. Llnvecilla, llavecita^ llave^ eica. Parva clavis. CLAUSTRA. f. ant. claustro. CLAUSTRAL, adj. que s' aplicà en Espanya à principis del sigle xvi à alguns religiosos frencis- canos separats^de la observància, que actualment perseveran en Itàlia. Claustral. Clanstrelia. { Lo 48 S70 CU DICaONÀRI GLA que pertany al elausti*o, y als individuos que viu- hen en ell. Claustral, Claustralis. GLAU8TRAT Y CLAUSTRE, m. ant. CLAts- TRO. GLAUSTRET. m. d. Claustrillo, Parvum pcris' tylwra. ■• GLAUSTRO. in. Galeria que volia '1 pati prin- cipal de alguna Iglésia ó conveni. Claustro» Claus- truni, peristyium, i. [| En las universitats la junta que 's compon del rector, cat^dratichs, doctors y mestres. Claustro, Academicns coetus. cLAtsTRo HATERxo. Lo veutre de una mare. Claus- tro matemo, Maternum claustrum. A CLAUSTRO PLE. m. adv. Se diu quant s' exami- na à algú en presencia de tol lo claustro pera gua- nyar algun any que no ha cursat. À claustro p/e- No. Coram, integro coDln academico. CLAUSTRO. m. d. gla estret. CLÀUSULA, f. Període de perfet sentit. Clàu- sula, Clàusula, a;, periodus, i. || for. En los tes- taments y escripturas cada disposició del testa- dor ó fundador. Clàusula. Clàusula, », conditio, nis. CLÍC8CLA C0N8TITVTKNT. for. La que '» posa en algnnas escripturas constitubint à algú possessor per altre. Clàusula constUuyente. Constituti clàu- sula. cLÀrsüLA gvarbntígia. La que 's posa en algo- nas escripturas donant facultat als jutges pera procedir à la exacció en forsa de la mateixa com si així s' hagués sentenciat ó transigit. Clàusula guareutigia. Clàusula guarentigia. CLÀUSULA IRRITANT, for. La quc cassa ó annul-la alguna cosa. Clàusula irritante. Clàusula irritum faciens. GLAUSULAR. V. a. Terminar lo periodo ó la rahó. Clausular, Claudo, is. CLAU8ULAT, DA. p. p. Se diu del estil de las clàusulas breus. Clausulaio, Concisus, stric- lus dicendi roodus. CLAUSULETA. f. d. Chusulilla, Brevis perio- dus. CLAUSURA, f. En los convents religiosos lo recinto aboni no poden entrar donas, y en los de religiosas ni homes ni donas. Clausura, Clausura, le. II La obligació que tenen las personas religiosas de no eixir de cert recinto, y la prohibició dels seculars de no entrar en ell. Clausura, Clausura, m. II Llocb de retiro. Eneierro, eucerramiento. Clau- sura, se. CLAVA. f. Garrot que remata ab nua porra plena de claus ó altras cosas pera ajuda. Aixi s' anomena la porra de Hèrcules. Clains. Cla\'a, te, CLAVAGUERA. f. Conducte subterrani de im- mundícia y ayguas corrompudas. Albanal, alba- nar, cloaca, akantarilla, eaüo. Cloaca, », coUu- viarium, ii. || Lo forat que hi ha en las parets dels horts pera entrar la aygua quant plou. Clavijera, ForaBMBy iiis. GLAVAQUERA MESTRA. La principal. Cloaca madre- Colluviarium, ii. CLAVAGUERÓ. m. La que surt de las casas y s junta ab la mestra. Atarjea, atajía. Angusta cloaca. CLAVAMENT. m. La acció de clavar alguna cosa, fixació. Euclavacion. Infíxio, nis. CLAVAR. V. a. Ficar un clau en algun cos só- lit. Clavar. Clavum infigere, impingere, inserere. II Introduhir alguna cosa punxaguda en altra, com una agulla en la roba. Uincar, clavar. Figo, afligo, is. II fam. Pegar, com: clavar una bofetada. Enea- jar. Alapam, iclum alicui inferre. || met. Enga- nyar. Enganar. Fallo, decipío, impono, is. || met. Repéndrer à algú. Reprender, Increpo, as. CLAVARLA k TOTHOM, fr. met. No perdonaria à à ningú. A'o ahorrarse con nadie, ni con su paàrt: no perdonar d Cristo. Nulli, nemini parcere. CLAVARI. m. Qui tè en són poder la clan dfl algun lloch de confiansa. Clavero. Claviger, i. I MAJORDOM. II Empleo de clavari. Claveria. Clarí- ger, i. CLAVARSE. V. r. fam. Menjarse, ó béurersè alguna cosa. Zamparu. Devoro, as, deglutio, is, I Posarse à fòr alguna cosa, com: clavarse à cór- rer, à ríurer. Echarse à córrer, d reir. Incipio, is, ccepi, isti. CLAVA8SÓ. m. Lo conjunt de claus. Clava:on. Clavorum copia. CLAVATAYRE. m. clavetatre. CLAVATERIA. f. clavassó. CLAVE. m. Instrument de música, ab cordas de filferro y teclas com lo piano. Clave, c/aricor- dio, Clavecymbalum, i, fidiculare organum. CLAVEGUERA, f. clavaguera. CLAVELAR. Y. a. y derivats, clavar. CLAVELL, m. La flor de la clavellina. Clavel. Ocellus, i, dianlhus caryophyllus, betonica? coro* nariic flos. I La flor sens esclatar de un arbre de Assia, mòlt semblant al llorer, de la figura do un clau petit, rodó ab quatre puntas en la cabola, de color pardo, de olor mòlt aroma tich y agradalile, y de gust un poch picant. Serveix en la medicina y com espècia en los guisats. Clavo, clavillo. Ca- ryophyllum, i. || Lo vell que s' ha conservat dos anys en ï arbre. Madreclavo, Caryophylliim bi- num. II ant. clavellina. CLAVELL de Lvdias. FloT, la plaula de la qual, dita en Castellà Otona, es de uns tres peus y mítj dealsaria, mòlt ramosa y plena de nusos. Clavel de Indias, clavelon, Ocellus indicus. CLAVELL DE LA XINA. Flor ab cíoch fullas, blan- casper la part inferior, y més ó ménos encesas y purpúreas per la superior, y 1 tot, encara que petit, mòlt hermós. Clavel de la China, Sinensis ocellus. CLAVELL DE MAR. MADRÍPORA. CLAVELL PB MORO. Flor, la plauts de la qual pu- ja uns tres peus, y forma mòlts rams que tenninaii GLA CATALÀ. CLA 371 ab la flor niatis^ada de groch y morat obscur. C/a- rf / de moro ó morisco, 3lauriscus ocellns. CLAVELL DE POM ó DEL AMOE. Esp^cíe de clavelli- na que fà mòlts clavellets en un pom ab los capolls rodejats de mòltas fulletas llargas y estrelas en forma de barhas. Minutisa, m'^nutisa, Dianthus barbatus. GLAVELLAR. V. a. y derivats, clavar. GLAVELLÀS. m. aum. r/aiWon.Grandiorocel- lus. CLAVELLER. m. clavellüia. || L* arbre que fà 'Is clavells de espi^'a y creix fins à la altura de trenta peus. GiroHe. Caryophyllnm. i. CLAVELLER DE ÀFRICA. Planta quc té una arrel de la que ixen distintas camas de un peu de llarch, cnbertas, així com també las fullas, depels aspres, j las flors en fornia de espiga, encarnadas y aemblants k las de la viola. Alboqueron. Hespe- ris africana. CSJiVKLUST•m. d. Clavellina. Ocellus simp!e!C. CLAVELLINA, f. Planta de fullas Ibirgas, es- trelas, panxagudas, de color vert fort; la flor de diferents colors y de olor agradable. Clavell clatt- lltM. Betonica coronaria. || ter. violer doble. || Entre constructors de naus la figura que fà la re- bladura dels perns sobre la anella. ClavtHina. Cus- pis clavis intorta. || art. Clau de estopa ab que 's tapa 1' oído de un canó pera resiguardar la càrrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum clavum CXAVELLINADA* f. Abundància de clavells. MuUitud ie elaveles. Ocellorum copia. GLA VER. m. clauhbr. GLAVERA. f. Forat 6 motllopera formar la ca- bota dels claus. Clavero, clavera. Clavarins typus. P Instrument de cerraller pera reblar los claus. Clavera. Ad clavorum cúspides retundendas ty- pus. I Entre calderers instrument de ferro ab que forman los claus de aram pera compóndrer las calderes. Embut idera. Glavarius typus. || Lo forat ahont s' inlroduheix lo clau y queda encastada la cabota. Clavera. Foremen cui clavus aptatur. CLAVERA DE po!>iT. Entre clavetayre^ pessa de ferro quadrada, de quatre à cinch pams y ab va- ris forats pere fér las c4ibotas als claus grossos, y ab un petge punxagut à cada extrem pera clavaria en una fusta encastada en terra. Clavera depuente. Glavarius typus pont is fíguram referens. GLAVERIA. f. La dignitat de claver. Claveria, Clavigeri dignilas. GLAVETA. f. ter. dim. clauheta. f. pi. Pessas que serveixen pera fixar las politjas y rodas en lo punt del eix que sia necesi^ri fent una entalla en estàs y altre en V arbre. Clavetas. Claves. GLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui fà claus. ClaterOy chapucero, clavelero. Clavorum fa- ber. GLAVETEJAR. v. a. Guarnir de claus. Clave^ lear. Cbvís muoire, ornaré. GLAVETEJATy DA. p. p. Chveíeado. Clavis omatus. GlAviA. Pessa de ferro que atravessa V eü* extrem del fusell dels carruatges, pera que no es- cape la roda. Pezonera. Extremi axis fulcrum, re- pagalum in extremo axe. GLAYIGÍMBOLYGLAVIGORT. m. CLAVE. GLAVICORN. m. Instrument müsich de llautó y de vent semblant al cornelí y de las dimensions del figle, consta de tres pistons y termina ab una gran campana cònica de mòlta obertura. Clavi* corno. Instrnmenlum sic dictum. CLAVÍCULA, f. med. Cada un dels dos ossos del cos bumà, que ixen de las espattlas y clou- ben lo pit per la part superior. Clavicnla. Claví- cula, ae. CLAVICULAR. adj. niet. S' aplica al mnscies de las clavículas. Clavicular. Clavicularis. CLAVIGULAT, DA. adj. En lo blasó la pessa que sembla foradada, de modo quese'n véu altra per en milj de ella. Claviculado. Claviculatus. CLAVIGER. m. Ml. FORTKR. CLAVILLA, f. Pessa de fusta ó de ferro en for- ma de clau, que entra per un forat pera assegurar alguna cosa. Clavija , espiga ^ larugo. Subscus, udís, ligneus clavus. {| Trosscl de ferro ó fusta pu- lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al- tres instruments semblants. Clavija. Claviculus, i, instrumentorum musicorum pinnula. p En lospen- jarobas la pessa que remata en forma de botó ahont se penja la roba. Bolillo. Paxilus, i. || nàut. TIMÓ. II TURMELL. || Pessa de fusta à mitj escayre, ab una ei vel la de fusta que serveix pera lligar los bous à la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula, 2B. H En los cotxos lo ferro que s possa en un dels tres forats de la llansa peraque no s' iscan las boleas. Clavija. Retinaculum, i. || nàut. Tros rodó de ferro ó fusta, que passat per un forat^ dels ela- viliers, serveix pera amarrar ó péndrer volta als caps. Cabilla. Filmla, x. || nàut. Cada un dels cai- xals ó pessas de fusta en forma de tascó, encaixa- das de ferm y exteriorment en la circumferència de la roda del timó en punt corresponent al ex- trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in temonis rota. APRETAR A kíÀit LAS CLAVILLAS. loC. met. Apre- tarlo ab algun discurs ó argument. Apretar d al- guno las clavijas. Aliquem vehementer premeré, urgere. CLAVAR Ó ASSEGURAR AB CLAVILLAS. fr. uàut. £tt- cabillary cabillar. Subscudibus firmaré. NO HI HA PITJOR CLAVILLA QVE LA DE LA MATEIXA FUSTA. ref. Emuna en Amèrica : puja fins à cinch ó sís peus de alsària, y té la flor de una sola fulla en forma de campaneta. Coa. Coa, :e. TÓLRBR LA COA ALS CARALf.S. fr. aut. CoStum dO menar detràs del difunt caballer en V acte de sòn enterro alguns de sos caballs desangrantse per la cua acabada de tallar, en major honra y mostra de dol. Cori§r la cola d lot cahallos. Scindere cauda. COA CATALÀ GOAGCIÓ. f. Foraa ó violéDcia pera precisar k algú à alguna cosa. Coaccion, Goactio, nis, coac-* los, 08. GOAGTIU, VA. adj. Lo que té forsa de obligar. Coaelico, Coactivus. GOADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda à altre. Coadjutor. Coadjutor, oris. || De un bisbe, bisbe db A!fELL. g Lo qui en virtut de butllas pontiffcias te* . nia la futura de alguna prebenda , y la servia sens rendas ni emoluments. Coadjutor. Snecesor, oris. 0 Lo jesuila que no feya professió solemne: 1 sa- cerdot se deya espiritual y '1 llech temporal. Coad- jutor. Laicus societatis, Jesu administer, adjutor. GOADJUTORI. m. coadjutor. 1. GOADJUTÓRIA. f. Facultat ó càrrech de coad- jutor. Coadjutoria. Successoris in beneGcio mu- nus, digoitas. || La facultat que per bntllas apostó- lícas se concedia à algú pera servir dignitat ó pre- venda ecclesiàstica en vida del propietari, ab dret de snccehir à ell desprès de sa mort. Coadjutoria. Àdjutoris munus cum successionis jure. GOADJÜVADOR. m. coadjutor. OOADJUVABIT. adj. Lo qui ajuda. Coadyu^ vamUn Adjuvans, coadjuvans. COADJUVAR. V. a. Contribuirà la consecució de alguna cosa. Coadyuvar. Adjnvo, as, opitolor, aris. GOADJüVATy DA. p. p. Coadyuvado. Adjutns. GOADUlfACIÒ. f. Incorporació de una cosa ab altra. Coadunacion, coailtmamifnfo.idanatio, adhe- sió, ois. GOADUIVAR. v. r. Mesclar ó incorporar unas cosas ab allras. Coadunar , incorporar , mezclar. Aduno, as, immisceo, es. || ant. aqcadrillar. OOADIINAR8E. V. r. Inirse, roesclarse. Cm- dunarse. Misceri, uniri. || Conformarse. Conformat' u. Consentiré, conveniri, conformari. Q0ADU1VAT4>A• p. p. Coadunado. Adunatns. GQÀGUL. m. Lo que causa la coagulació. Cod^ gulOf cuajo. Coagulnm, i. || med. Sanch presa. Coa- gulo, sangre euajada. Sanguinis concretio, coagu- latio ; sanguís concrelus coagulalus. COAGULACIÓ, f. y COAGULAMENT. m. La acció y efecte de coa- gularse ó condensarse alguna cosa. Coa§ulaeion. Coagnlatio, concretio, nis. OOAOI7LAR. V. a. Condensar los líquits, com la llet, etc. També s'usa com. recíproch Coagular, euajar. Coagulo , spisso , as , contraho, is. COAGULAT, DA. p. p. Coagulado. Coagula- tus, pressus. COALICIÓ, f. Lliga, unió, aliansa. Union, /t- ga, asociacion, coalicion. Coalitus, us. COAPÓSTOL. m. Apòstol en companyia de al- tre. Coapóstol. Coapostohis, i. COAHDIA. f. GOBARDIA. COARRENDAIXHI• m. Lo qui junt ab altre dÒBt 4 arrendar alguna cosa. Coarrendador. Loea- lioDÍs apcíus* COB 375 COARREBIDAR. V. a. Arrendar en companyia de altre. Coarrendar. Simul, una cum aliis conda-* cere, locare. COARREIfDAT , DA. p. p. Coarrendado. Lo- catus, conductus. CO ARRENDATARI, m. Qui arrenda junt ab altre. Coarrendatario. Conductionis socius, consors. COART. m. COBART. COARTAGIÓ. f. for. Obligació que imposa 'i beneGci ecclesiústich deordenarse dins cert temps. Coartacion. Benefíciarii actio. COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la voluntat, jurisdicció, etc. Coartar. Coarcto, coan- gusto, as. COARTAT, DA. p. p. Coartada. Coarctatus. P adj. Se diu del esclau que ba pactat sòn rescat, y ha donat part del diner al amo, qni ja no *1 pót vcndrer à ningú. Coartado. Servus qui pretii par- tem pro libertate persolvit. PROBAR LA COARTADA, fr. for. Fér constar lo pre- suposat reo bavér estat ansent del paratge en que 's cometé '1 delicte al mateix temps y hora en que U fét succebí. Probar la coartada. Innoeentiam reum palefacere. COBALT, m. Metall de color blanch platejat, que 's troba comunment en las minas ab I*' arsé- nich y altres metalls; la seva cals s* emplea pera fér lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y ai vidre. Cobalto. Cobaltum, i. COBARDABIENT. adv. m. CobardameuU, tou cobardia. Instrenuè, timidè, ignavè. COBARDIA. f. Falta de coratge. Cobardia. \g^ navia, a>, timíditas, atis. COBART, DA. adj. Qui no té valor. Menguado, cobarde, gallina. Ignavus, imbellis. sÉR COBART. fr. Cobardeur. Paveo, es; timldum esse. COBBLA. f. coPLA. COBDICI. m. y COBDÍCIA, f. Apetit desordenat de riquesas. Codicia. Cupiditas, aviditas, atis. || met. Desitj ve- hement de cosas bonàs. Codicia. Cura, a^, studium^ ii, anxietas, atis. LA COBDÍCIA MATA LA PA«. ref. quo dcnOta que la sol-licitut en atesorar porta la abundància, la eo- dicia mata el hambre. Faroem fugat solicitudo. LA COBDÍCIA ROMP LO SACH. rcf. Rcpreu la deroa* siada sol-licitut en alcansar las cosas. La codicia rompé el saca. Ruptns hiare solet, stipante cnpidi- ne, saccus. COBmcíABLE. adj. Desitjable. Coditiable, en- vidiable. Appetibilis, desiderabilis. COBDICIADOR, A. m. y f. Qui cobdícia. Cth diciador. Appetens, entis. COBDICIAR. V. a. Desitjar ab ànsia las rique- sas ó altras cosas bonàs. Codiciar. Nimiscupidè appetere, expetere ; aveo, es. OOBDIdAT, DA. p. p. Codiciado, Appetih». COBDICIÓS^ A. adj. Qui té cobdfeía. CMÍí- 376 COB DICCIONARI COC ciosif. A\idu8, cupidus, appelens. || mel. sol- LÍCIT. GOBDIGIOSAMEBiT. adv. in. Ab cobdícia, ab ànsia. Ansiosamente, codiciosamente, avaramente, con codicia. Avidè, cupidè. GOBDIGIOSETy A. adj. d. Codkioíito. Parnm cupiens. GOBDIGIOSiSSIM, A. adj. sap. C^iciogiiimo, Avidissímus. GOBEA. f. ant. cobdícia. CX>BEITAT Y GOBEYTAT. f. ant. cobdícia. GOBEITÓS, A. adj. ant.v COBDICIÓS. GOBEJAMENT. m. ant. desitj, cobdícia. || ABRICH. GOBEJANSA. f. ant. cobdícia. || inclixació, PASSIÓ. GOBEJAirr. adv. m. coBDiciosAMürT. GOBEJAR. V. a. ant. cobdiciar, dbsitjar. GOBEJÓS, A. adj. ant. cobdiciós. GOBERT, A. p p. CUBERT. GOBERTORA T GOBERTURA. f. CUBBl- TOBA. GOBÉ0, A* adj. ant. cobdiciós. GOBEZE8A. f. ant. cobdícia. GOBLA. f. COPLA. GOBLAR. Y. a. itüTAB. COBLAMm V. a. Jnntar per orde las cartas de vn mateix coll. Ligar, arrumflar. Lusorias ejns- dem generis chartas congregaré, copularé. GOBLAT, DA. p. p. J UNTAT. GOBLEJADOR Y GOBLEJAYRE. m. COPLIS- TA, VERSISTA. GOBLEJAR. V. n. copleiab. OOBLEJAT9 D^ P- P- coplbiat. GOBRAGÀLIER. m. cobbbcIlibb. GOBRAGEL. m. sobbecel. GOBRADER9 A. adj. S' aplica à lo que es fà- cil de cobrar. Cohradero, Pecunia facilè recupe- randa; recuperalu facilis. GOBRAOOR. m. Qni està encarregat de co- brar. Cobrador. Collectarias, ii, coactor, cxactor, oris. II cobbadeb. || Lo qui està encarregat de co* brar en las carreteras lo dret que pagan los car- ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris; portorii exactor. || Lo qui cobra '1 tribut que pagan las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc- ció. Peajero, Alabarche, es, pedagii exactor. || Lo qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que pagava '1 bestiar. Rodera, Pecuaríi tributi exac- tor. LO mal cobbadob fa mal pagadoe. ref. Reprèn al^i que 's descuydan en lo que Is importa mòlt, ocasionantse lo no sér atesos, fins en lo que 1s es degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel òp- tima nòmina non appellando mala fiant. GOBRALLIT. m. cobrellit. |j ant. sobrscel. GOBRABIENT. m. ant. y GOBRAN8A. f. Recol•lecció de lo qot *a déu. JtoMcton, eokuinza. BxacUo, níi. GOBRAR. V. a. Recullir la paga deU deate«. Cobrar. Nummos exigere, recipere. || Recuperai lo perdut. Recuperar, recobrar. Recupero, as, re- cipio, is. II Junt ab alguns substantius, com afició, carinyo, voluntat, odi, signiíica péndrer, posai ditas cosas à algun objecte. Cobrar, tomar. Ano- re, etc. prosequi. || Junt ab alguns sulistaolius, adquirir; y així *s diu: cobrar fama, crèdit, eae- michs, esperit, valor, etc. Tomar , cobrar. Acqniro, is. II ant. cantar, entonar. Cantar, v. g. cobiab au- Ll'YA. GOBRAT, DA. p. p. Cobrado. Receptus. GOBRATAULA. m. cobbetal'la. GOBREGÀLZER. m. Tros de tela fina pera ta- par lo calzer, regularment del color de la casuUa. Pano de eéliz. Calicis tegumentum, velum. GOBREGEL. m. sobrecel. GOBRELLIT. m. Cnberla superior ab que *i tapa '1 llit. SobrecamOf cvbieria ó coberíordiU cama, tellina. Stragulum, i, supernum lecti teg- men. GOBRETAÜLA. m. Caberta de badaoa ó de roba, que *s posa demunt la taula per la seTa Inn- piesa. Tapete, carpeta, iobremesa. Mensarios tapes; mens» tegmen, tegumentum. GOBRIR. V. a. CCRRIB. GOBRO. m. Exacció dels deutes. Cobro, f#- hranza. Exactio, nis. DONAR COBRO. fr. Acudir à temps al remey de al- guna cosa. Atajar. Serpenti malo oceurrere. POSAR ex cobro. fr. Posar alguna cosa en parat- ge segur. Poner en cobro. Rem in luto pouere, ser- varé. posarse en cobro. fr. Refugiarse en paratge se» gur. Ponersi en cobro. Se in locum totum reci- pere. ' GOGH. m. Cuyner. Cocinero. Coquus, i, condi- tor, oris. II m. ter. Espècie de cocas Uargas islas ab espinachs, mató. sucre, tunyina ó altres eoflas. roría. Placenla, ». || m. tor. Tros de pasta de borre- go que 's tira ó reparteix en los liateigs. Bizcocko, Baccellalum, i. sobre-coch. m. Cuyner major. Cocinero innyor. Prímus conditor. GOGA. f. Pasta de farina, aplanada y de vàríai figuras. Torta. Torta, polenta, placenla, a*. || La de la flor de la farina pastada ab llet pera rega- lo. Mleta. Adoreum molle li bum. || La que hi ka mantega. Almojabana. Laganum, i. || La que's con en lo forn guarnida de ous ab esclofoUa. Homaio. Ovis ornatus panis. jj La que s compon de farina, mel y altras espécias. Melcocha. Mel coctnm. |) La que 's fa por la col-lació de la vigília de Nadal ab ametllas, nous v altras frnvtas. yochebueno. Pla- centa, a\ || Navio rodó, ample de popa y proa, curt. alt de bordo y de mòlt calat, que tenia dos ^ tres cubertas. Coca. Navis, is. COCA DE LLEVANT. Arbre de Indias que fà la fulla mòlt menuda, que xupan los indis sens tragarla,] coc CATAlA. COD 377 Uaken que Is manté y dóna forsa. HayOy coca de iMmfe. Arbor síc dicta. riisB cüi COCA. fr. met. Xafarse. Hacerse lorti- Oi. Omninò obtundí. H»àB k kiat PLA COM UNA COCA. fr. fam. que de- iflla tenir subjectat à algú al judici que temerà- rinent repugnava. Hactr venir d la gamelta, Adi- 9re,€ogere. OOGGIÓ. f. La acció de cóurer ó cóurerse algu- Mcon. Coceifm, eocmiento, Coctio, nis. OOGEJAR. V. a. y derivats, cossejar. m. ter. cubell. J Vas de terra. TinajoUy ; euezo. Vas luteum. COaTAS. f. pi. Festas que 's celebravan en iioor de Prosserpina robada per Pluton. Cocitas. tKitx, arum. j^ GOGLEÀHIA. f. Planta que's troba en las Mhljas maritimas de la Europa septentrional ; té la pun mès ó ménos alta, un pocb angulosa, llisa y "imüui, flors blancas en figura de corímbo termí- jdifmyt globulósde vàrías dimensions, que conté ■sHts grans; pertany à la família de las crucife- 4hk Coelearia. Cochlearia ofiicinalís, cochlearia krtensis. coaKAiiA DE ivBETi. Plauta que té las fullas in- feriors semblants à una llansa y dentadas, las su- iviors en figura de alabarda y blanquinosas, las 7jtm$a estesas y un poch ramosas, las flors blan- Nk en forma de girassol, y las llavors en unas |lpMUeOLADA• f. Cop de còdol, pedrada. Pedra- da, coktazo, penazo. Lapidis ictus. GODALAR. m. Pedregant, pedntgal. Pedriscal, pedregat, ca$cajar. Saxetum, i. GODOLET. m. d. Piedreciía. Parvus lapis. || met. luiporlú, impertinent. Mo$ca. MiLsca, sí. FÉB LO coDOLET. fr. Fér burla de algú , p<*njant un còdol en la anella de la p^irta. Uacer el ladri- lUjo. Ludibríura facere. GODOLÓ8, A. adj. Pedregós. Pedregoio, guijar- reio. Saxosus. GODONY. ni. y GODONYA. f. Fru) la rodona, groga, graoíUoHa, a^pra y de olor agradable. Membrillo. Cotoaeum, i, cydoniom uulum. Í9 378 COF DICCIONARI COG GODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers. Mfmbrillar. Cotoiieís, cydoniis consitus ager. GODOBí¥AT. m. Confitura de codony. Carne de membrillo , codonaU. Diaodonium , ii, cydonites c'ihns. GODOVfYER. m. L' arbre qae fà codon}3. Jíffli- brilUro, membrillo. Cotonea, c\donia mal us. coDO.WEft DE EMPELT. ZtfJNÒofl. Malum cítreuo). GCMX>VfYERAR. m. codomai. GODONYET. m. d. Membrillito. Parvuni malum cydonium. GQDOBNAL. m. nàut. coDEütAL. GOBJADURA* f. ccejàduka. GOEJAR. V. n. ccejae. GOENT, A. adj. picant. ESTAM coent db ò ab algé. fr. Eslar amargo. In- ▼idia in aliquem duci : acerbo in aliquem esse animo. COERCIÓ, f. La acció de refrenar algun desoi^ de. Coercion. Coercitio, nis. COETA. f. d. CUETA. COerÀNEO, A. Lo que es de una mateixa edat. Otflaneo , coevo. Coaetaneus , cosins. COETERNO, A. adj. Igualment etern. S'aplica à las tres divinas personas. Coeterno. Costernus. COEVO, A. adj. COETA.NEO. COEXUrrÉNCIA. f. La existència de alguna cosa juntament ab altra. Coexistència. Coexisteo- tia, ae, simullanea existentia. COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab altra cosa. Otexistente. Goexistens. COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al- tra. Coexistir. Goexisto, is; rem quamvis simul cum alia existere. COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus. COFA Y COFFA. ant. copa. I. ] cófia. Q nàut. Espècie de tauleta xica que's col-loca dalt dels arbres majors sobre 1s baos , de figura de una D majúscula, (ofa. Mensula navalis. COFAL. m. ant. cófia. COFARSE. V. r. Posarse repantigat , arrepapat en r assento ó altra part. Arrellanarse , repanti- garse, aclocarse, recakarse. Desideo, es, pandicu- lor, aris; repando ac resupino corpore sedere. COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus. COFÍ. m. Covenet de espart , etc. pera posar pansas, figas, etc. Espuerta, cofin. Cophinus, fiscus, i. II ter. ESPORTÍ. CÓFIA. f. Espècie de gorra que abriga *1 cap de las donas. Escofeta, còfia. Calantica , s, retien- lum, i. n GANDALLA. g PULPA. POSAR LA CÓFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornare. COITERA. f. La qui fà ó ven cófias. Cofera. Calanticaruro fabricatrix, venditrix. GOFIETA. f. d. Cofiezuela. Parva calantica. CÓFIS Y MOFIS. loc. fam. Se diu del conveni ó contracte de personas unidas pera algun mal fi. Monipodio. Monipodium, íi. Fil CÓF18 T Mória. loc. met. Fèr compires y co- mares. Hacer mangas g cabezoms. Arbitrío suo dis- ponere. COFOY , A. adj. satisfet , co.xtent, estcfat, ORGULLÓS, ENVAMT. COFRE. m. Espècie de caixa ó arca regular- ment en forma de bóveda \ cuberta de badana ó vaqueta , que serveix pera guardar roba , diners, etc. Cofre. Arca, ae, cameratum scrinium. | Espè- cie de babul. Cofre. Àrea, camera, ae, camillom, i. I Entre estampers quadro format de quatre Uis^ tons, que abrassa y subjecta la pedra, en que*s posa 1 motUo en la prempsa. Cofre. Typographicuni quadrum. cofre REAL. ant. V erari real. Erario , arcat reales. iErarium, ii. GOFRER. m. Qui fà ó ven cofres. Cofrer:. Ar- cularius, ii. COFRET. m. d. Cofrecillo, cofrecito, eofrtdec. Parva, minor arca. OOFURNA. f. Aposento petit. Tabu^o. Gurgus- tium, tugurium, ii. COGITACIÓ. f. ant. pensament. COGITAMENT. m. ant. reflexió, pensament, PENSA. COGITAR. V. a. PENSAR, reflexionar, CONCEIIR. COGITAT, DA. p. p. ant. pensat. COGNACIÓ. f. Parentiu de consanguinitat per línea femenina entre 1s descendents de un pare comú. Cognacion. Cognatio, nis. COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan- guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us. COGNIdÓ. f. ant. coneixement. COGNOM, m. APELLIDO COGNOMENARSE. v. r. anomenarse. COGNOMENAT, DA. p. p. ant. anomenat. COCKHX. m. BROT, COGOmBRE•m. Planta indígena de Egipte, que's cultiva en todas las provincias de Espanya; fà la rama sucosa, rastrera y mòlt llarga, las fa- llas rodonas y partidas, las flors grogas , sent unas masculinas y altras femeninas, lo frnyt cilíndrich ú oval. Pepino. Cucumis, erís. || Lo fruyt de dita planta, que es de mitj peu de llarcli , verí mès ó mènos clar per la part exterior, y blanch en la in- terior, y conté llavors ovaladas y punxagudas per un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris. COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumere impactus ictus. QUI HA FÉT LO COGOMBRE, QUE 'l TRAGA i LA OMUA. ref. met. fam. I>enota que qui ha contret una obli- gació, la deu cumplír. Quien hizo el cohombro qné lo lleve al hombro: quien hizo la sorna que se la co- ma. Auctorem facti, licet grave , sequatur onus: qui sibi malum peperit ipse defleat. COGOMBRER. m. Terra plantada de cogom- bres. Pepinar, cokombral. Cucumeribus consitus ager, cucumerarium, ii. COGOmBRET. m. Planta siU-estre, la fulla de vert bhmquBÓc, lo frayt com un cogombre, però COI CATALÀ COI 8*79 més petit, y per poch que*s toque la planta cau lo madur. CohomhriUo, pepino del diabío. Sílvestris eucnmis. COGOMBRO. m. cogombre. GÓGULA. f. CI^GDLA. GOGULLA. f. L' hàbit de cor que vesteixen alguns monacals. Cogulla. Cucullus, i. GOGULLADA. f. Aucell un poch mès petit que nua guatlla, de color terrós, y té un plomallet en lo mitj del cap. Cogujada. Alanda cristata. CSOGUT, DA. p. p. GUTT. II PICAXT. CXIHA. f. CUA. COHABITACIÓ, f. L' acte de habitar junt ab altres. Cohahitaeion, Cohabi talió, nis. COHABITAR. Y. n. Fér vida conjugal los ca- sats. Cohabitar. Cohabito, as. COHABITAT, DA. p. p. Cohabitado. Gobabi- tatns. C90HERGIÓ. f. COERCIÓ. COHERÈNCIA, f. Connexió ó relació de unas coeasab altras. Coherència, Cohaerentia, se. COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren- U. Cohaerens. €X>HEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en eompanyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis. COHERN. ro. ant. quadern. CSOHET. m. Canó de paper ó canya, reforsalab llioyol y atacat de pólvora. Cohete. Pyrobolus, i. COHET BORRATXO. Lo que eucés corre serpentejant per entre peus. Buscap\é$ , carretilla , rapapiés, eokeu raslrero, Prope terram excurrens vel serpens pyrobolus. COHET DE coRD\. Lo que corre per una corda tra- vessant de un cap à altre. Cohete corredor. Pyrobo- lus per funem percurrens. C30HETADA. f. Hultitut de cohets. Coheteria. Pyrobolorum multitudo. COHETER. m. Qui fa ó ven cohels. Cohetero. Fyrobolarius, ii. OOHIR. V. a. ant. fornicar. || coir. CSOHIBIR. V. a. ant. contenir , eeprimir , ee- fflBNAR. COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat. COHONDAMENT. adv. m. airosament, ab ftlBBO. 00HONE8TACIÓ. f. La acció de cohonestar. Cékonistacion. Cohonestatio , nis. COHONESTAR. V. a. Donar probas ó aparién- das de sér bona alguna cosa. Cohonestar. CÒfaones- to^as. COHONE8TAT, DA. p. p. Cohonesfado. Coho- aeslatus. COIGUAL. adj. teol. S* usa pera denotar la igualtat de las tres divinas personas. Coigvtal. Coae- qoalis. COINCIDÈNCIA, f. L* acte ó efecte de coinci- dir. Coincidència. Concursio, nis. COINCIDENT, p. p. Coincidente, Concurrens, tís. COINCIDIR. V. n. Convenir, sér conforme una cosa ab altra. Coincidir. Quadro, as, convenio, is. COINCIDIT, DA. p. p. Coincidido. Quadratus, conventus. COINDICANT8. pi. met. Senyals que concor- ren ab los síntomas particulars. Coindieantes. Coin* dicantes. COINQUINACIÓ. f. y COINQUINAMENT. m. La acció y efecte de coinquinarse. Coinquinaciony mancha. Coinquina- tio, nis. COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar, ifo- ler, reventary machacar, apurar, abrumarj manarà majar, jorohar. Coínquino, as. COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, envilirse. Coinquinarse. Coinquinari. COINQUINAT, DA. p. p. Coinquinadú. Coin- quinatus. COIR. V. n. ant. Tenir accés ab dona. Tener ae- ce$o d muger. Coeo, is, COISSÓ. f. Sensació que causa lo que pica. Es- cozor, pieazon, resquemazon, resquemo, escocimien- to. Acer prurilus, prurigo. CÓrr. m. CÒPULA. 2. COIX, A. adj. La persona ó animal que al ca- minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau- dns; altero pede captus, debilis. | Lo banch ó tau« la que té alguns dels peus mès curt. Cojo. Claupus, vacillans. NO SÉR COIX NI MANCO. fr. met. Sér expert, intel- ligent. So ser cojo ni manco. Dexteritate , ingenio pollere. QUI vi AB UN COIX, AL CAP DEL ANT ES TANT COIX COM ELL. ref. al) que s' esplica quant influxo tenen las malas companyias pera pervertir a!s bons y senzills. Quien con lohos anda d aullar se ensena: la manzana podrida , pierde d su compaitia : ojos malos d quien los miran pegan su malaiia. Exerces pariter forciae commercia linguas? parvo cumclau- do tempore claudus eris. Cum perverso perver- teris. COIXARIA. f. COIXERA. COIXEJAR. V. n. No poder assentar igualment los peus. Cojear. Claudico, as. Q met. Faltar à la rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as, à recta via aberrare. COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudieatus. COIXERA Y COIXE8A. f . Accident que impe- deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo, inis, clauditas, atis. COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus. COIxt. m. Espècie de sach petit ple de llana, cotó ó ploma pera reclinar lo cap ó sentarse. Al- mohada. Pluvinus, toms, i, pulvinarium, ii, pul- vinar, cervical, is. || Lo de cotxo. Almohadon. Pul- vinus. II Lo de fér puntas. Mundillo , boïo. pr. Ar. Mnndulus , i. || Lo que serveix pera daurar. Plu- fMZon. Plumarum copia, cumulus. || cobró. GoifsuLTARHO AB LO COIXÍ. fr. fom. mot. Péndrerse %9$ COL Wm^ p«>ra m<>ditar algnn negoci. Camultar carn U aimr.hdda: fhrmireis Mbre elh y tnmareit atmerda, Coriitilniin rapprp. GOnüVERA. f. La fonda del coixí. Fwnda ¥ fúfütíknéA. Pnlvinaris fnnda lintea. COrnifET. m. d. Àlmokadilla, PnlvíUiis, i, parvnm «ttran^Inm. j| Lo de posar agnllas. Aceri- ffí. Aciarinm. ii. ] Lo que nno las donas pera co- íiir. Almfl•kadilla. fnlvíniu . polyinniud , i. J Lo qne*i po»a ivobre la inci.sió de las sangrias. CahezoL Linteotns, linU^amentnm, i. || Lo rfues posa sobre Ms roÍTÍns del llit pera dormir mès còmodament. Ktn\m, rabfzal. ^ryam cervical. COIXO. m. (er. coix. COIXOT» m. CÜIYOT. il pi. SAEAGÜCLL. GOK. m. Prodacte de la carbonisació de la nlla rpie .V emplea en las màqnínas de vapor ab prefe- rència à psfa, perquè no conlé sofre ni fa forn, y per fomegnent no destmeíx (an prompte las pessas de roTire. 0>k. Carlionísatío sic dicta. GOL. f. Planta comestible, de fnllas amplas y ▼erdosas, bastant coneguda. Berza, col. Caulis, is, brassíra , pra^ica, s. || adj. ant. Alguno, Ali- qnis. cot BORRATxo^A ó lOERATJEXCA. tcr. BiTza. Bras- síca, «i, cantis, is, crambe, es. COL DK MOT 6 DE ivERN. tcr. Breton. C)7na, s, vel atis, brasir^r ranlículns. COL DR CAPDELL Ó CAPDELLADA Ó DE SOLDAT, ter. Bf pollo. Capilata brassica, canlís. c^L GiTAivA, EOiTAüA, CEESPADA. ter. Col de cún- taro. Crispatus canlis. r^L VERDA , ALOMA , 6 PRIMERENCA. Col rtzadü, llanta. Drassira verna. COL T IRÓf^Ll Ó COL T IRÓQUIL. BRÓCOLI. r^L T PLOR. Espècie de col que forma una capsa h manera de flor composta de diferents brots tots blanchs, y es de mòlt bon sabor y gust. Coliflor. Brassica florea. i ELLAS, COMPANY, VOS k LAS COLS T JO A LA CARN. ref. Explica quo algú prefereix à sí als altres. A rZ/ax, padre, van d las berzas y yo ú la came. Tu faules sectare, parens, ego carnibus insto. CAD\ DIA Ó SEMPRE COLS AMARGAN. fr. mct. fam. Denota que per bonn y gustosa que sia alguna co- sa, nb la continuació enfada. Cada dia olla amarga fi raldo : cada dia gallina amarga la cocina. Puti- dus es, toties si miln ponís apnim; fastidíum gig- nít nimíum repetitn voluplns. Ei^TRK COL Y COL LLKTi'íiA. ref. c|ue denola S('»r ne- cessari lo variar algiinas cosas peraque no fasti- díen. ICntrc col y col lechuga. Caulíbus alternes lac- tuca intersíta sidet. parlíIn dr cols, l\ mare 'n cuyna. esp. fam. ab que 's reprèn als (|ue imrlaii fora de propòsit. St preguntan pt}r herzas^ mi padre tirne vn garbanzaL \}\\U\ lecytbo cuni stropliio? Ad rogaluin non res- pondes. aKMK>AR, MBNEJAR LAS GULs. fr. mol. fam. Mano- DICaONARI COL jar algun assumpto ò negoci. Menear el ajo. Àlic negotio interese. GOLA» f. Ayguacuyt. Cola. Gluten, inis, glut num. i. COLA DE lOCA. La que basta mullaria ab sali^ peraque apegue, Cofa de hoea. Saliva tanium í gendum gluten. COLA OE PEIX. Pasta de pells de diferents peixo y la del ventre semblant à la ballena. Coia de pe eado. Ex piscium pelle gluten, ichycolla, ae. COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concn tum. pressum. Q nata. 1. 1| Nom que 's dòoa à oi espasa del Cid. y desprès ha passat à significar 1 mateix que una bona espasa. Colada. Probatns en sis. COLADÍ8, SA. adj. Lo que es fàcil de filtrar» FiUradizo. Percolabilis. COLADOR, m. Cedasset, ò drap pera colar k líquits. Colador, coladero. Purgator, is, qnaliu qualum, i. || Xuclador de aygua. Sumidero, Vora go, ini5. 1 Forat, abont se cola la aygua ò altre Ii quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, v•rago, inis I Bebedor de vi. ctp. || collador. t. OOLADORA. f. En los molins de oli espècie d llauna sens mànecb, que serveix 'pera tràurer oi dels pouhets ò cups. Eseullador. Vas olearium. GOLAUEFIT. m. La acció y efecte de colar Coladura. Purgatio, eliquatio, nis. COLAR. V. a. Passar algun líquit pel cola dor. Colar. Liquo, eliquo, colo, percolo, as. | fam Bèurer mòlt vi, aygua, etc. Colar. Pocula haurire Q V. n. Passar per algun Uoch estret. Colar. Pei arctam viam transire. | m. Lloch plantat de cols, Berzal. Brasiccarius locus. COLAR8E. V. r, fam. Introduhirse ocultamenl en alguna part. Colarse. Latenter irrepcre. COLA8SA. f. aum. Berzasa. Magnus caulis. COLAT, DA. p. p. Colado. Liquatus. GOLCOM. m. Alguna cosa. Algo. Aliquid. coLCOM MÉS. adv. m. Alguna cosa mès. Algo m- torum compotem es se. GOLEBRINA. f. ant. culebrina. GOLOFONA. f. PEGA GREGA . GOLOIGNA. f. ant. colònia. GOLÓ. m. COLON. GOLOM| A. m. y f. Aucell doméslich de variar castas, que's diferencia principalment en lo color ò la grandària. Palomo, paloma. Columbus, i, colum- ba, ffi. U Lo criat en palomar que surt al camp. Pa- lomariego. Columbario nutritus. || met. La persona de un geni paclfich. Paloma. Columbina indole praeditus. || Se pren també per símbol de la inno- cència y senzillesa. Paloma. Simplicitads siinbo- lus. Q Censtel-lació sota del ca. Palomo. Columbus ccBlestís. y Cosa mòlt blanca. Palomo. Columha, a*. II Entre gitanos, llansol, tonto. COLOM BOSGATÀ , DE BOSCH , FERÉSTECU , ROQUER Ó SALVATGE. TUDÓ. COLOM BOTAT. Lo blau clar ab una ralla negra al extrem de la cua. Palomo botafogo. Columbus va- riegatus. COLOM GALSAT. t qui tè las camas y peus vestits de ploma. Paloma ealzada. Plumipes, dasypus co- lumbus. COLOM casolí. *L domesticat ó que's cria en casa. Paloma duende 6 casera ó zurita. Columba cicur. colom coronat. Lo qui té una porció de plomas del cap en forma de mitj cfrcul. Paloma tripolina ó tropolina. Anglicà columba. COLOM cuLiBLANCH. Lo que té la cua blanca y lo restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco. AlbsB caud» columba. COLOM cuLiNEGRB. % que té la cua negra y lo demés blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda; co- lumba. COLOM cuLiTENAT. Lo que té la cua de un color entre cafè y canyella y lo demés tot blanch. Palo- mo eulitenado. Burrae caudae columba. COLOM DE LA TERRA. 'L que es mès gros que'ls comuns. Paloma mestiza. Columba major. COLOM DE MONTo. 'L que té una espècie de plo- mallct sobre M cap. Paloma de mono ó monuda. Cristata, cucullata columba. COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCD. GOLOM miGOTó. Colom petit de ploma mòlt fina GOL GATAIA. COL 88S y de color blanquinós ab algunas rallas groguen- cas. Palamo fHacoton. Columbns albus croceis lineis disUnctus. COLOM FLAMBNCH. LO Hlòll gPGS qUO lé 1 hècll carrat y 'Is ulls encarnals ab mès circals que'ls comuns. Paloma flamenca. Bèlgica columba. COLOM GLàssAT. Lo quo té la ploma crespada. Pa- Urna tÍ2ada. Crispa ta, bispída columba. COLOM MONGÍ. X que té algunas plomas del ex- trem de las alas y la cua blancas , y lo restant de altre c^lor. Palomo mongin ó mongil. Alis albis co- lumba. COLOM PAPATATXi. 'L quB té altas las plomas des- de *1 cap 6ns al pit com una mantellina. Palama de toca, Cucullata columba. GOLOM pAvo. 'L que té la cua dreta y estesa com un vano. Paloma jalandrina y alguns paloma tri- folina. Golumbus erecta cauda distinctus. COLOM PBOIfEB. COLOM CALSAT. COLOM aogrER. Espècie de falcó ó colom boscà que và mòlt per las rocas. Roquet , halcon roques, falomo hravio, Columba sylvestris. COLOM ROVELLAT. Lo que té la ploma de color de rovell. Palomo royo. Fulba columba. COLOM XARBL-LO. 'L tot blaoch. Paloma blanca. Columba alba. COLOMS BMPARELLATs ó APARIATS. Lo mascle y fa- mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas ó pareadas. Conjanct^e, c-opulatae columbae. CASSAR COLOMS, fr. Palomear. Columbasaucupari. cvTDAR COLOMS, fr. Palomtar. Columbas curaré. FÉR LO COLOM. fr. fam. gitar. FIX8 LOS COLOMS TEifEN FEL. ref. Dcnota que una persona per quieta y pacifica que sia, s' enfada al- gunas vegadas. Cada pajarito tiene su higadito, ó cada pajarilla liene su higadiÜa. Etíam capíllus habet umbram. LO PERTANTEMT ALS COLOMS. Columbino. Columbí- DD8. RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUGAR. GOLMIA. n. p. de dona. Coloma. Columba, sb. COLOMA SURANA. ant. TUDÓ. OOLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co- loms. Palomar. Columbarium, ii. || Lo petit de co- loms casolans. Palomera. Parvnm columbarium. MINJAR HIHAJA AL COLOMAR, QUE COLOMS IfO 'n FAL- TARÍ.5. fr. «el. Se diu de la protecció y foment que 8* ha de donar à las arts , comers , elc. Haya eeho m elpalomar, que ellas vendran. Sint Moece- nates, non deerant Marones. QUA.^T ES FÈT LO COLOMAR, LO GOLOM ES HORT. ref. Significa que solen morir los que fan casas al cap de poch temps que las disfrulan. La casa hecha y el huerc-o d la puerta; ó casa hecha, sepultura abier- ta. Vix perfecta domos, videas adslare ferelrum: longa molirís opera , quòrum fruilione cita velet mors. GOLOMASSA. f. Lo fèm de colom. Palomina. Palumbere stercns, fimus columbinus. TOMO 1 COLOMA YRE. m. Aficionat à criar coloms. Pa- lomero. Columbarius, ii. || Traficant de coloms. Pa- lomero. Columbarius, ii. COLOMBO, m. Planta sarmentosa perenne que creix en Àfrica, y en las Indias orientals; trau lo sèu nom de Colombo ciutat principal de Ceylan, de ahont la enviavan en altre temps. Colombo. Me- nispermum palmatum. COLOMER, m. colomar. COLOMET. m. d. Palomico, illo, ito. Golum- bulus, columbinus, pullus, i. COLOMETA. f. de Palomiea, illa, ita. Colum- bula, 2B. colomí, m. Lo fill del colom casolà, que té pocb temps. Pichon. Columbulus, i, ippio, nis, co- lumbinus pullus. P Lo del colom roquer. Palomino torcaz, pichoncito. Culumbulus, palumbulus, i. COLOMINA. f. Herba que's fa mòlt entre V or- di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu- mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion, ii, capnos, i. COLOMI8TA. m. colom atre. COLON. m. MASOVER, j] Part. principal del pe- rfodo. Colon. Colon, i. COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun- tuació de dos punts en aquesta forma ( : ) que ser- veix pera distingir los membres de una oració, de manera que 'I sentit que 'Is preceheix quede ja perfet, y lo que segueix sols serveix pera major explicació y claretat. Colon perfecta. Colon, i. COLON iMPERFET. gram. En la escriptura la pun- tuació menor en esta forma (;) que serveix pera senyalar una part de la clàusula. Colon imperfecto. Colon, i. COLONA, f. ant. columna. COLÒNIA, f. Porció de gent enviada pel go- bern à establirse en altre país. Colònia. Colònia, íB. I Lo siti ó paratge abont s' estableix. Colònia. Colònia, a;. U Cinta de seda, llisa y ampla de dos dits poch mès ó ménos. Colònia. Fascia, tsBnia, se. II Ciutat, arquebisbat y electorat sobre *1 Rhin. Co- lònia. Colònia agrippina. || Ciutat de Yestfàlia. Co- lònia agripina. Agrippinensis. FÉR ó ENVIAR UNA COLÒNIA, fr. Esiableccr ma eo^ lonia. Colonos deducere. HABITANT EN ALGUNA COLÒNIA. ColonO. ColoUUS, i. COLONIEN8E. adj. Lo natural de ó lo pertan- yent à la ciutat de Colònia. C-oloniense. Colonien- ses, agrippienses, ium. COLOQUINTA Y COLOQüÍNTIDA. f. Plan- ta, espècie de cogombre de fruyt mòlt semblant à la cíndria, del tamany de una pilota petita, mòlt amarch, y ütil en la medicina. Coloquintida, alhan- dal. Colocinthis, idis. COLOR. m. Modificació del raigs de la llum, que segons la disposició dels cossos los fà aparèixer blaus , verts , encarnats, etc. Color. Color , is. || La impressió que fàn en los ulls los raigs de la llum que rv»flexa en la superfície de algun cos. Co- 50 m COL DICCIONARI COL lor. Color, is. || En los vestits , lo qne no es negre ni blanch. Color. Quicumque color modó nec ni- ger, nec albus. || Lo tint que presentan las plomas dels aucells. Jaldre. Avium color. || Lo tint que s' observa en los núvols segons la seva espessor, ó se- gons com los toca '1 sol. Celaje. Color, is. || escusa, PRETEXT. II Viso ó apariéncia. Color, Species , ei, honestamentum, i. [| En lo blasó la matèria y or- nament de las armerias , en que primer hi havia blanch, roig, blau y vert ; desprès s' hi afegí '1 de or y púrpura, y últimament s' introduhiren lo ne- gre, M de armin i, etc. Color. Color gentilitia dis- tinguens. || afett. 1. || pi. pint. Los materials de varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig- menta, orum. COLOR ARTIFICIAL. En lo tint , pintura , etc. , lo compost de varis simples. Cohr artificial. Àrtifí- cialis color. COLOR BAIX. Lo fluix ó quo no ressalta. Color bajo. Debilis color. COLOR DEALMESCD. Lo pardo obscur. Color musco. Hoschosus color. COLOR DE AROMA. Espécio de color groch qne's dóna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma. Aromaticus color. COLOR DE AURORA. 'L que resulta del blau, blanch y encarnat. Color de aurora. Roseus color. COLOR DE AYRE. Cert color groch sumament baix y delicat. Color de aire. Pallescens color. COLOR DE CANARI. X groch Semblant à dit aucell. Color de canario. Subcroccus color. COLOR DE COURE. *L roig fcrruginós. Color de c^- bre. Cuprinus color. COLOR DE FocH. V eucamat fosch que no té la per- fet ió del carmesí. Color de fuego. Flammeus color. COLOR BSMORTUHiT ó APAGAT. Lo quo no ressalta. Color amortiguado ó apagado. Languescens color. COLOR FORT. Lo quo uo pert. Color permanente. Perennis color. COLOR NATURAL. Lo que té cada objecte conforme à sa condició ó naturalesa ; y ademés en las per- sonas mòlt coloradas se diu del propi en contrapo- sició al postís. Color natural ó propio. Proprius, peculiaris color. || En las blanquerias lo de ante. Color de ante ó natural. Subpallidus color. COLOR TRENCAT Ó ESBLATMAT. LO baix y dèbil. Co- lor quebrado ó quebradizo. Subpallidus color. COLOR VIU, PUJAT ó EIXIT. Lo que ressalta. Color vivo, subido. Yividus color. COLORS PRIMITIUS. Los fuudamentals, de la com- binació dels quals resultan tots los altres, que se- gons Newton són 1' encarnat , lo groch , lo blau, lo vert, lo violat, lo de indi, y 1 de taronja ; però '1 P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch y encarnat bastan pera totas las combinacions dels demés. Colores madres ó primitivos. Yeri , prim i colores, musch. Pnecipui colores. Entre tintorers lo blau , V encarnat , lo 0 negre y '1 de palla. Colores primitivos. BAIXAR LO COLOR. fr. met. pint. Pérdrer sa vive- sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere. BÈ LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dòna à entèndrer que a algú se li coneix alguna cosa ab lo color de la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaís- tibus aegroti nisi credis, crede colori. COSA DE DOS COLORS. Bcrrcndo. Bicolor. DE COLOR DE ALBERGÍNIA. Aberengcnodo. Subvio- laceus. DE COLOR DE ANTE. Lo de color scuiblant al de ante. Anteado. Subpallidus. DE COLOR DE RRONZE. Bronceado. Mre'i coloris. DE COLOR DE BURELL. Aburclado. Burrus. DE COLOR DE CAFÉ. Tostodo , dc color de cafè. Adustus. DE COLOR DE CANYELLA. Acanclodo, canelüdo. Cin- namomi coloris. DE COLOR DE CASTANYA. CASTANY. DE COLOR DE CASTANYA CLAR. Acabcllado. Sub- flavus. DE COLOR DB CENDRA. CenicicntOy c^ntzcsOy ceneri- cio. Cinereus^ cineraceus, cineritius, gílvus. DE COLOR DB BSMERALDA. De color dc csmeraldü ó de verde esmeralda. Smaragdinus. DB COLOR DB FUM. De color dc humo. Insuasuni, i. DE COLOR DB GAMUSA. Gamuzadé. Alutaï coloreni referens. DE COLOR DB LILA. S' aplica à las cosas de color entre morat y cendrós. De color de lila. Lileus. DB COLOR DB LLIMO Ó LLIMONA. DO Un grocil VíM- dós. Limonado. Citreus, citrinus. DE COLOR DE MORA. MORAT. DB COLOR DE NÀCAR. De blanch ab un punt de co- lor de rosa. ^aearado. Roseus. DB COLOR Dl MOQUBRA. Nogucrodo. Nucei colo- ris. DE COLOR DB OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris. DB COLOR DB OR. Dorodo. Auratus. DE COLOR DB PALLA. Pajado, pajizo, melado. Hel- vus, pallidus. DB COLOR DB PLATA. PlateaL•, argentado. Argen- teus. DE COLOR DE PLOM. De color de plomoy plomizo. Plumbei coloris. DE COLOR DE PUN8Ó. Se diu del color de foch mòlt viu. De color de pwízó. Puniceus. DE COLOR DB PÚRPURA. Purpúrco. Purpureus. DE COLOR DE ROSA. Rósco, rosttdo. Roseus. DB COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te- las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y la trama blanca, ó al contrari. De color de rosa ba- tida. Rosea tela. DE COLOR DE SAFRA. Azofranüdo. Croccus. DE COLOR DB SANCH. Sanguiíico, sanguino. San- guíneus, sanguinolenti coloris. DE COLOR DB TARONJA, ^iaraujadoy anaranjado. Aureus. DE COLOR DB VERT DB ESPERA , y SO SÓl afegir FORRAT DB PAS&A TBMPS. loC. fam. qUC se sòl ICS- COL CATALÀ. COL 387 p^ndrer à las criaturas quant demaoan alguna pessa de roba y no se Ms vól fér. De color de aire. Aérei color is. DB COLOR DE VIOLA. Violodo, víolúceo, Yíolaceus. OB COLOR FoscH. Obscuro. Surdus, subniger. DISTINGIR DB COLORS, fr. mot. Tenir discerniment pera no confóndrer las cosas y acomodar à cada una lo que li correspon. Diitinguirde coloree. Recte de rebus judicaré. DOiiÀR COLOR ó COLORS, fr. Pintar. Dar color ó co- lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as; colore infícere. FÉR BixiR LOS COLORS i LA CARA. fr. Fér tomaj* roig à algú avergonyintlo. Sacarle los colores, 6 Moear los colores d la cara ó al rostro, ó ponerU d eilguno colorado, ó abochomarle. Rubore suffun- dere. rÉR pÉRDRBR LO COLOR. fr. Disminubirlo, ó sér causa de que decayga *\ color natural. Robar el colar, hacer caer de color, Decoloro, as. MUDAR DB COLOR. fr. Manifestar en la cara algu- na alteració de animo. Mudar de color, Colorem mataré. MUDAR MIL COLORS, Ó DE COLOR CADA INSTANT, fr. Denota la turbació ó temor de que 's descubresca à algú lo que li convé tenir ocult. Un color se le iha , y otro se le venia, Non vuUus , oon color ídem. péNDRER COLOR. fr. Comensar à madurarse al- guns fniyts, donantne senyal ab lo color que tenen quant són madurs. Tomar color, pintar, Matures- cere. PBNDRER LO COLOR. fr. Tenyirse, empaparse de ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color, Co- lore imbui. PÉRDRBR LO COLOR. fr. Descolofírse algú. Caer de eokr. Pallescere. puiAR LO COLOR. fr. Donarli mès vivesa carre- gantlo mès, ó afegintli alguns ingredients pera que ressalte. Subir el color, Acuere colorem. 80 COLOR. m. adv. ab pretext. TBNTIR DB TOTS COLORS, fr. met. fam. BALLAR SE- GONS LO 80. TORNARSB DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS. TRA8MUDÀRSELI k ALGÚ 'l COLOR. fr. Anàrsen lo color natural per algun accident repentí. Demu- iàrsile d algvno el color, Yultum alicui immutaré. GOLORAMENT. m. La acció de donar color à la pintura. Coloracion. Colorum inductio. COLORAR. V. a. Pintar ó donar color à algu- na cosa. Colorar, colorir, Goloro, as, colorem in- ducere. || met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la veritat. Colorear, pretestar, colorir, Praetexo, is, eulpam nomine prsetexere ; strumam dibapho te- gere. GOLORARSE. V. r. posarse algú colorat. GOLQRAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora- do, Colore imbutus. || met. Dissimulat ab alguna rahó aparent. Coloreado, Praetextus. POSARSE ALGÚ COLORAT, fr. Avergonyirse. Poner- se colorado, Rubeo, rubesco, is. || Fér alguna fati- ga. Encenderse, ponerse colorado, colorar. Exardes- co, is. COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con- traposició de altres. Colorin, angaripolc^, garam- (atfUM. Coloris varietas; vividus, floridus, vege- tus color. COLORET. m. d. AFETT. 1. COLORETA8. f. pi. Roba ordinària de varis colors. Àngaripolas, Yersicolor infimi generis lin- teum. COLORIR. V. a. pint. COLORAR. COLORISTA, m. Qui fà, dóna ó ven colors. Colorista. Pigmentorum artiíex, venditor. COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloratus. COLÓS. m. Estàtua de enorme grandària Colo- so. Colossus, i. COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo- sal. Colosseus, colossicus. COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que pertany à aquesta isla. Rodio, colosense. RÍiodius, colossensis. COLOSTRE. m. calostrb. COLP. m. COP. k DRET COLP. loc. ant. De front, cara à cara en lo combat. De frente , cura d cara. Facie ad fa- ciem. COLPA. f. CULPA. II Mixto pera beneficiar la plata ó altres metalls. Colpa. Ex colendis metallis mixtura. COLPEJAMENT. m. copejament. COLPEJAR. V. a. MACAR. COLPEJARSE. V. r. macarse. COLPEJAT, DA. p. p. macat. COLPER. m. ant. prompte, de colp, junt. k COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple- gat, à la una. À la vez. In vicem. COLPET. m. d. copet. COLPORRÀGIA. f. Fluix de sanch per la va- jina. Colporragia, íd. CÓLQUICH, CA. adj. Lo natural de y perta- nyent al antich regne de Assia anomenat antfgua- ment Colcos y ara Mengrélia. Cólquide, colco, Col- chicus. CÓLQÜIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la qual surt de la arrel: n' bí ba de vàrias espècies y té diferents noms. Per sér danyosa en gran ma- nera als gossos s' anomena mata gossos. Cólquida, cólquica, Colchicum, ephemerum, i. COLRADURA. f. pint. Vernís que donat so- bre una pessa platejada de brunyit, la fà semblar daurada. Corladura, Aurei coloris linimentum. II Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio, nis. COLRAR. V. a. pint. Donar colradura. Corlar,, eorlear, Aureo colore inficere. || Cremar, fér tor- nar moreno '1 sol. Asolear, Insolo, as. COLRARSE. V. r. Tornarse moreno per anar 388 COL DICCIONARI GOiy mòlt pel sol. Aíolearse. Solé pernrí ; solis ardore offuscari. [ subtarse. 2. GOLRATy DA. p. p. pint. CorUado, Aüreo co- lore infectus. || Del sol. AsoUado. Solé perustus. || SCBTAT. CX>LRE Y GÓLRER. V. a. ant. cóldrkb. CX>LT| A. p. p. de cóldrer. Celebrado, Calius, honoratus. GOLTEL Y GOLTELL. m. y derivats, ganivet. COLTELLADA, f. gàntadà. || ganivetada. GOLTELLER. m. dagueb. GOLUMBIANA. f. Roba de llana teixida al en- cordillal , atafetanada. N' hi ha de varis colors. Colwnhiana. Pannus laneus sic dictos. GOLUBHAUET. m. Nom de nna estrella de tercera magnitut situada en la ma del Serpentari. CohhrüfMt, Stella sic dicta. CSOLUMBRINA. f. CEP BLANCH. || art. CULE- BBINA. COLUMNA, f. Pilar rodó que sosté 6 adorna algun edifici, tabernacle, etc. Columna , eoluna. Columna, s. ] En V escrit cada part en que esta dividida una plana per medi de un blanch ó ralla de dalt à baix. Columua. Columna, m. | mil. Por- ció de soldats formats en línea ab poch front y mòlt fondo. Columna, eoluna. ïn columnam, in co- lumna speciem instructum agmen. || met. La per- sona ó cosa que ser>'eix de apoyo ó protecció. Co- lumna, Praesidium, íi, columen, inis. y La que es mès ampla de la part del capitell que de la basa. Columna ahalaustrada, Latior in capite, quam ba- se columna. COLUMNA ACANALADA. arq. La que té algunas ra- Uas en forma de mitja canya. Coluna acanalada, estriada, Striata columna. coLCMNA AisLADA. ar. La que no està apoyada al lloch. Coluna aislaiay iuelta. Exempta , insnlata, separata columna. COLUMNA ÀTicA. an|. La que manifesta sas quatre fatxadas. Coluna àlica, cuadrada, Àttica columna. COLUMNA BÉL-LicA. La quo cslava devant lo tem- ple de Belona. y *s tirava envers ella una fletxa en senyal de declaració de guerra. Coluna bélica, Bellica columna. COLUMNA COMPOSTA, arq. La que *s compon del orde jónich y corinti « però ab diferència en lo ca- pitell. Coluna compuesla. Composita columna. COLUMNA coBÍNTiA. arq. La de proporcions iguals à las de orde jónich; però sòn capitell ó copada es- diferent. Coluna coriniia. Columna corinthia. COLUMNA DÓBiCA. arq. La que consta de la altura set vegadas y mitja de sa gruixària ó diàmetro. Coluna dòrica, Dorica columna. COLUMNA ieemítica. La desfigurada de pilastra que te en lloch de capitell un cap de Uermes ó de Mercuri. Coluna hermètica. Columna hermètica. COLUMNA JÓMCA. art|. La que te la altura de vuyl vegadas sa gniíxaria: però dc«4>rè$ se H dóna mitj i^ruix mès. Coluna jvnica, Jonica columna. COLUMNA MiLLAB. La que senj'ulava las mtllas a los camins. C'Oluna millar. Milliariani, íi, millia re, is. COLUMNA SALOMÒNICA, arq. La que poja eo fonH espiral, donant algunas voltas, las que regalar- ment són sis. Coluna saUmàniea. Salomoaka striata, in spiras erecta columna. COLUMNA TOSCÀNA. arq. Aquella', la proporció è la qual es, que sòn diàmetro en lo inferior sia fa séptima part de sa altura. CoIwm íotemna. Tesa columna. GOLUMNAS de Hébgules. Las montanyas que él• videixen lo Mediterràneo y Occéano, aboni Hérca- les terminà sos viatjes. Coluna$ de Héremies. G»- lumns Herculese. GOLUMNADA. f. columnata. QOLUMNARI, A. adj. S' aplica à la mooedi de plata acunyada en Indias, que té esciüpidas lai dos columnas, y la inscripció t plus ultra» y aiii 's diu: pesseta columníbia, etc. Columnario. Oh lumaris nummus argenteus. GOLUBINATA. f. La sèrie de columnas qae sostenen ó adornan un edifici. Columnata. ColiB- narum ordo, series. CSCM.ÜMBIETA. f.d. Co/aníca, illa, tia. Colo- mella, ae, parva columna. GOLUUPI. m. Corda que 's lliga pels dos extrems al sostre ó arbres pera gronxarse. Cofan- pio. Oscillum, i. GOLÜRO. m. astron. Cada un dels dos circuli màxims de la esfera, dividits en ànguls rectes peb dos polos y que atravessan lo zodiach. Co/vro. Ot luri, orum. GCM•ÜSIÓ. f. for. col-lusió. GOLXA. f. Cnberta de llit, de dos pessas de ro- ba cusidas per las voras, plenas de llana, colo, etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Cal- cka. Lecti stragulum; lodix, cis. GQLXAR. V. a. encolxab. GÓLXIGH* m. Planta indígena que *s Iroba ea los prat^ de Europa, y en mòlts de Espanxa; le la cabessa mès ó mi^nos grossa y mòlt profunda en terra, comprimida de un costat y convexa del al- tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro- siu. Cólckico, ó quiía merifndas de otuno. Colchi- cum autumnale. OOMm m. Oubf pera donar menjar als locínos. Gamella. Rudelabrum lígneum, gabatha. ae y jmIv. m. Como. Qaomodò. (| Lo modo ó forma ab qne succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, eea, quomodò. quomodooam. >| Comparació de dos ei- trems semblants en una qualitat; així s dia: blanch COM una nen. etc. Como. Ceu. ac. quasi, at veint. sícuti. | En quin estat: y aLxi *s diu: gom es- tà 1 malalt. Couko. Quomodò. ] Seguns. conforme; y aixi sdiu: com tuvullas. tVmo. Quomodò. sicul, ut.apnd. juxta. ) Al principi de interrogació val perquè, aixi dibem: com no has vingut':^ C^nm», Cur. quare. quid ila? ] Serveix pera explicar lo COM CATALÀ. modo, y així *8 din : com ho farem. Como, Utcnm- que. I Senyal de admiració; així dihem: com t* has posat! Como, ola y esto? Oh, proh, hem. |{ Ab verbs en temps de sabjnnctin equival à si condi- cional ó à genindi; així dihém: com sia així, no temas. Como, con tal que, gi, €um, dum, diimmo- dò, modò. I Desprès de segona oració es que de infinitia; així *8 diu : no veyéu com són uns mata moscas? Como , que, Quod. | adv. quant. || Pera que, ó à fi de que. Como. Ut. COM AIXÍ. m. adv. Como, que,porqu€, Quare, qua de cansa. COM ES k%k, T AIXÍ COM. m. adv. Per exemple. Por ejemplo, Exempli causa, gratia, uti, veluti, si- cnt. COM NO? Perquè no. Como no? porqne no? Cur non, quare non, quid non, quia non. COM SE vüLLA. loc. Como quiera. Utcnmque: quo- modo libeat. SENS coií vÀ, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar res. A troche moche; d tontas y d locas; sin mas ni $Mís; d ojo de cubero; d secas y m Uover; sin mas aed fit mas alld, Inconsideratè, temeré et incon- sultò. GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir las parts menors del período. Coma, inciso, Yirgn- la, », comma, tis. || ant. Montanyela. Loma. Gli- vus, i, collis, is. II Aucell de Amèrica que té M bes- coll vert, las alas rojas y la cua negra. Coma. €omma, atis. || mús. La octava ó quasi octava part de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula se, duesis, is. SENS FALTAR UNA COMA. fr. pcra dcnotar que una cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma, ó punto ni coma, ó un dpic^. Ad unguem, absolulè, perfecte GOMAlf ADtS, SA. adj. encomanadís. GOBIANADOR. in. Lo caballer que té coman- da en alguna de las ordes militars. Comendador. Beoeficiarius eques. || Lo prelat en alguns con- vents de la Mercè y de sant Anton Abat. Comenda- dor. Coenobii praeses. || Qui dóna comandas. Co- mendador. Beneficií, prsemii dator. GOBIANADORA. f. Entre religiosas mercenà- rias la prelada. Comendador a. Coenobii prsBses. GOBfANAllI£NT. m. ant. comandament. i GOMANAMENT DE ALGÚ. lOC. aut. i SA DISPOSICIÓ, À 8AS ORDES, RAlX DE SÓN MANDO. GOBIANAR. V. a. ant. encarregar, encoma- nar. COBIANAR8E. v. r. encomanarse. CiOBIANATi DA. p. p. encarregat, encoma- nat. GOMAIfDA. f. Dignitat en las orde^ militars, ysòn territori y rendas. Enc^mienda, hailiage. Eqüestre beneficium; equitis beneficlarium, proe- minm. || ant. Encàrrech. Encomienda. Mandatum, i, comendatío nis. || defósit. qoMAiiDA DEL BUCH. nàut. S' entenia qnant lo COM 889 patró primitiu y verdader, elegit pels accionis- tas encarregava pera viatje determinat són Buch ab totas sas facultats à altre subjecte; però ab consentiment de la major part dels interessats, que del contrari ell quc^dava responsable de qual- sevol perjudici. Encomienda del huque. Navis con- mendatio. COMANDA DELS GENERÓS, uàut. Contractc real no- minat entre '1 propietari de uns efectes y *1 que'ls reb en depósit, ab comissió pera portarlos à cert destino, ja sia pera consignarlos à altre, ó bè pera véndrerlos, ó negociar ab ells, mediant algun pre- mi del benefici que 'n resultas de qualsevol de di- tas operacions. Encomienda de los generós, Mercium commendatio. COMANDAMENT, m. ant. manament. | en- CÍRRECH, permís, LLICÈNCIA. A comandament, m. adv. Bajo la órden. Subpr»- cepto. COMANDÀNCIA, f. Empleo de comandant. Comandància. Prefectura, s ; duels vel prsfectí munus. Q La província subjecta en lo militar à algun comandant. Comandància. Praüfectura, s; prsfecti regió, ditio. COMANDANT, m. Oficial que mana una plas- sa, un lloch ó qualsevol tropa. Comandante. Dux, cis, prffifectus, i. || Lo que mana à altres subal- terns. Comandante, Dux, cis, praefectus, i. COMANDANT GENERAL. Lo de UD regne ó provín- cia. Comandante general. Prstor, is, prsfectns, i. COMANDANTA. f. nàut. Títol del navío co- mandant de una escuadra ó divisió, que 's diu real si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na- vis. COBIANDAR. V. a. Manar un exèrcit, plassa, destacament, etc. Mandar, comandar, imperar. Impero, as, praefecti, ducis munus obire. COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera- tus. COMANDATARI. m. Lo que porta encarrechs de altre, y s' obliga à donar compte de ells. Enco^ mendero. Fideí comissarius, ii, negotiator, is. jj Ec- clesiàstich secular que gosa en comanda algun be* nefici regular. Comendatario. Regularis beneficií usufrucluarius. COMANDATICI, A. adj. S' aplica à la carta ó despatx de recomendació. Comendatieio. Gommen- datitius. COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los seus entorns. Comarca. Confinium, ii, regió, nis. COMARCA, NA. adj. Yehí. Comarcano. Fini- timus, conterminus, vicinus, confinis. COMARE, f. Padrina de batejar. Madrina, ro- madre, padrina. Lustrica mater; commater, tris. p Amiga. Comadre. Amica, vicina, ee, familiaris, is. LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQUÈ 'lS DICH LAS VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman à sufrir las correccions. Mal me quieren mis eoma^ dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipse 390 GOM DICCIONARI GOM loquar, medetestantnramícfie; veritas odinm parit. RENYEIXEN LAS COMARES, T 's DIÜHEFf LAS VERITATS NETAS T GLARAS. ref. Sígnífica qiie comnnment en lo calor de las disputas se descubreíxen las faltas ocultas. Rinen lus comadres, y descúhrense las ver- dades. Crímina rixantes inter produDlur amícas. COMBAT, m. Pelea entre personas ó béstias. Combaté, Pugna, ae, praelium, ii, dímícatio, nis. Q Batalla interior del animo ó de las passions. Luchay combau. Interior cogilationum pugna; animi cogi- talio, fluctuatio. || Debat , disputa forta. Debaté, combaté. Gontentio, coUuctatio, nis. GOMBATENT. p. a. Qui combat. Combatiente. Bellator, prseliator, pugnalor, is. GOBIBATIDOR. m. Qui combat. Combatidor. Prsliator, is. GOMBAtrER. y. n. Pelear. Pelear, combatir. Certo, dimico, as, contendo, is; manus conserere. II V. a. Àcomélrer, embeslir. Combatir. Invado, is. II met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor, aris, resisto, is. || met. Agitar V animo, 'Is afectes y passions. Combatir. Agito, perturbo, as, commo- yeo, es. || Disputar. Combatir. Decreto, depugno, as, licitor, aris. U Dit de las onadas del mar y dels vents. Batir, combatir. Yerbeix), as, percutio, is. GOBIBATUT, DA. p. p. Combatido. Agitatus. COBIBCNEFIGIAT. Lo qui es beneficiat junt ab altres de una mateixa iglésia. Combeneficiado. Beneficiarius. GOMBÉS. m. nàut. L' espay eütre V arbre ma- jor y 4 de trinquet en la cuberta de la bateria que està sota del castell: alguns constructors lo definei- xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts. Combés. Catastroma, tis. COMBINABLE, adj. Lo que's pót combinar. Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis. COMBINACIÓ, f. Acció de combinar. Combi- íuicion. Ordo, conjunctio, combinatio, nis. || Unió de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion. Combinatio, nis. || Agregat de veusposadas per or- de alfabétich. Combinacion. Yerborum ordo. COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di- ferentas entre sí pera formar un compost, com, lle- tras, números, etc. Combinar. Ordino, col•loco, as, struo, is. II Comparar. Combinar, cotejar, compa- rar. Comparo, as , confero, ers. || Formar algun plan. Combinar, proddestino, as; aliquid moliri, menteconcipere. || Juntar tropas óesquadras. Jun- tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is. COMBINAT, DA. p. p. Combinado, Conjunc- tus, sociatus, foBderatus. COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de combinar las cosas. Combinatorio, Copulatorius. COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab seguretat alguna cosa. Convoy. Praesidium, ii. | La provisió que's porta. Convoy. Commeatus, us. P met. fam. acompanyament, séquit. COMBOYANT. m. mamfasser. || p. a. Convo- yante, Custodiens. COMBOYAR. y. a. Escoltar un comboy. C» voyar. Subsidior, aris, stipo, as; praesidio, enÉl• diaB esse. || manifassejar. COBIBOYAT, DA. p. p. Comvoyado. Stipatn COMBREGADOR. m. Lloch ahont s' hi àèm la sagrada comunió. Comulgatorio. Sacrs syniiíi administrands sacer locus. || En los conveoti è monjas la finestreta per abont se Is dòoa la cm» nió. Graticula, comulgatorio, Fenestn, feoeslel• la, se. COBIBREGAR. v. a. Donar la sagrada comh nió. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui trare, porrigere, exhibere. || v. n. Féndrer h grada comunió. Comulgar, Eocharistiam aoeipo^ cMEDIR8E. V. r. Arreglarse, moderar- se , contenirse. Comedirse, Se continere , modera- ri. GOMEDITy DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo- deratus. J En menjar y béurer. Sohrio, templado, frugal, Sobrius, frugalis. || Cortés, atent, ben criat. ürbanOy cortès, Urbanus, officiosus. GOBIENADOR. m. comanador. GOMENAR. V. a. engomanae. GOBIENAT, DA. p. p. encomanat. GOMEBIDAGIÓ. f. EBCOMENDACIÓ. GOMENDATARI. m. Ecclesiàstich secular que gosa en comanda algun benefici. Comendaiario. Regular is benefici i usufructuarius. GOBIEBIDATIÜ, VA Y GOBIENDATORI, A. adj. Carta ó despaig de recomendació. Comendati- eiOf comendatorio, Commendatitius. GOBIENJA. f. Província y ciutat de Fransa. Cominges, Comenge, Convenae, arum. DIU LO BISBE DB COMENJA, QUI NO TBABALLA NO MEN- JA, ref. Denota (pie '1 traball es necessari pera guanyar lo sustento. En la tierra de mala duea, fuien no trabaja no manduca. Qui vitat molam, vital et farinam: boves expectant messis tempus: qui non laborat, non manducat. OOMENS. m. ant. gombnsament. GOMEN8ADOR, A. adj. Qui dóna principi ó comensa alguna cosa. Principiador, Inceptor. GOMENRAL. m. Qui habita ó menja ab altra persona. Comensal, Comensalis, contubernalis, convivalis. || En algunas catedrals y col-legiatas prebendat immediat al canonge. Bacionero, co- mensaL Portionarius, ii, redditum cathedralis aut collegialis ecclesiae participans. C03IEN8ALIA. f. En algunas catedrals y col- legiatas prebenda immediata al canonicat. Radon, eomensalia, Portionaria prsebenda. GOMENSAMENT. m. y GOaiENSANSA. f. ant. PrÍMipio. Initium, principium, exordium, ii. GOMENSAR. Y. a. Empezar , comenzar , dar printipio. Incipío, is, ccepi, isti, ccepto, as. || v. n. Empezar, prineipiar, tener principio alguna cosa. Incipio, is, caepi, isti. coMENSAB i DONAB PBEU. fr. Ahfií 6 rompcT el precio, Mercium pretium statuere , judicaré , mer- cibus componere. COMENSAB BÈ Ó EN FOBTUNA ALGUNA COSA. Entrar con el pié derecho ó con huen pié, Feliciter inci- pere. COMENSAB DE CAP T DE NOU. fr. fam. Toroar à em- péndrer una obra mal acabada. Empezar dtnuivo. Rem iterum incipere. COMENSA T MAY ACABA. exp. fam. ab què't denota que un té mòlt que dir, ó que per mòlt que diga, sempre li queda que dir , ó que per demasiada- ment llarch se fà pesat. Comienza y no acaba. Fi- nem dicendi non facit. GOMEN8AT9 DA. p. p. Comenzado, empezado. CoBplus. GOMEBIT. m. ant. comentabi. { bxposigió. GOMENTADOR , A. m. y f. Qui comenta. Co- mentador. Interpres, explanator, is, paraphras- tes, m, GOmENTAR. V. a. Explicar , glosar , aclarar alguna obra literària. Comentar, Explano, as, com- mentor, aris. GOMENTARI. m. Interpretació, explicació, declaració del sentit de alguna obra literària. Co^ mentario, comento, Paraphrasis, is, dilucidatio, nis. II pi. Hístórias escritas ab brevedat , com las de César, las del Marqués de St. Felip , etc. Comenta- rios. Comentari i, orum. || llibbe de mbmóbia. GOMENTAT, DA. p. p. Comentado, Expla- nalus. GOMERGI. m. comebs. GOMERGIABLE Y GOMERGIAL. adj. S* apli- ca als generós ab que*s pót comerciar. Comerciable. Mercabilis. || met. ant. Afable en lo tracte. Socia- ble, comerciable, Humanus, comis. GOMERGIABTT, A. m. y f. Qui comercia. Comer. ciante, Negotiator, is. GOMERGIAR. v. a. Negociar, traficar com- prant, venent ó cambiant generós. Comerciar. Nun- dinor, aris, mercaturam facere. || met. Tenir co- municació ó tracte, comunment il-lfcit, unas per- sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer- cium habere. GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi- natus. GOBIER8. m. Negociació comprant y venent. Co-» mercio. Commercium, ii. || Comunicació ó tracte de uns ab altres. Comercio. Commercium, ii. I Cos de comerciants. Comercio. Mercatorum societas. || met. Tracte secret é il-lícit entre personas de diferent sexo. Comercio. Commercium turpe. || Joch de car- tas entre quatre ó mès personas, en que*s donan à cada hu tres cartas tapadas , se*n posan à la taula quatre destapadas, y guanya '\ qui junta tres de un coll superiors à las dels altres jugadors. Comer- cio. Pagellarum Indus quidam. || Lo paratge més 892 GOM DICCIONARI GOM coiicorrcgul en los pobles graus. Comercio, Locus frequentissimus. GOMEN8AR. V. a. ant. comerciar. GOMÉ8, A. p. p. Cometido. Commissas. || aat. Encomanat, encarregat, conQat à algú. Comelido^ confiado. Gommi^us, creditus. COMESTIBLE, adj. Lo que's pót menjar. Co^ mestible. Gomestibilis. || m. pi. Comestibles, Cibaria, orum. COMETA, m. Cos celeste de la naturalesa dels planetas. Cometa, Cometa, ae. | Joch de cartas dit en algonas parts al hn y al dos: lo qui té ma juga las cartas per orde , com as, dos , tres , etc. fins que pert U orde que en tal cas juga '1 del costat si la té, y així se segueixen las demés. Cometa. Pa- gellarum ludus quidam. || Lo nou de oros del ma- teix jocb, y val per qualsevol carta. Cometa, Page- lla lusoria. COBIETEDOR , A. m. y f. perprbtador. U Lo qui encarrega fér alguna cosa. Cometedor, Commi- sor, is. GOBIETRE. V. a. y COBIÉTRER. V. a. Encarregar à algú algun negoci. Cometer, con/tor. Committo, decerno, is. I Fér algun delicte, etc. Perpetrar, cometer. Faci nus patrare. COBIÉTRERSE. V. r. fiàrse. COMt. m. cuMÍ. COMIAT, m. DESPEDIDA. DAR COMIAT, fr. DESPBDIR. PÉNDRER COMIAT, fr. DESPEDIRSE. CÒMICAMENT, adv. m. k la manera dels có- michs. Cómicamente, Comicè. CÓMICH, CA. m. y f. comediant. || adj. Lo pertanyent à la comèdia, com: estil cómich, etc. Có- mico, Comicus. COMICIS, m. pi. Juntasdels romans pera trac- tar los negocis públichs. Comicios, Comitium , ii, comitia, orum. COMINAL. adj. ant. Indiferent. Comun, Com- munis. II nàut. tripulació, y Qui té part en la mas- sa comuna. Participe de la masa comwM, Particeps ipis. II COMUNAL. II nàut. ant. oficial de mar. || adj. ant. acceptable. cominalmente. adv. fícilmentb. COMINALESA. f. ant. judici de Irbitrbs. COMÍS. m. Pena de pérdrer la mercaderia, 'i qui comercia en generós prohibits, Comiso, Ad ú»- cum addnctio. || Los mataixos generós comissats. Comiso, Fisco adducts mercès, adducla bona. COMI8SAR. V. a. Declarar lo que incideix en la pena de comís. Dar de comiso , comisar. Confis- co, as. COMISSARI, m. Qui té facultat de altre pera algun negoci. Comisario, Delegatus, i. COMISSARI DE GUERRA. Qui passa revisla general à la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili- tum prsefectus. COMISSARI del sant OFICI 6 DE LA INQUISICIÓ. *L sacerdot que enlen en los càrrechs de ella. Comi- sario del santó oficio ó de la inquisicion. Tribunalis fídei minister, sacerdos. COMISSARI GENERAL. Antíguament lo qui manava un tros de caballeria en los exèrcits. Comisario ge- neral. Legatus. COMISSARI GENEivL DE CRUSADA. Ecclesiàstích que per nombrament del Rey y facultat pontifícia té à són càrrech los negocis pertanyents à esta gràcia. Comisario general de cruzada. In sancta; crucials causis praafectus. COMISSARI GENERAL DE ÍNDiAS. En V Orde de sant Franoesch, religiós encarregat de sas províncias en Indias. Comisario general de ïndias. Ordinis S. Francisci apud indos prsefectus. COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM Ó DE LA TERRA SANTA. Religiós Franciscano resident en la cort per nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels convents y hospicis dels sants llochs. Camisario general de Jerusalen ó tierra santa, Ordinis S. Francisci apud Hyerosilimam prsefectus. COMISSARI ORDENADOR. L' inmodiat en autoritat al intendent de exèrcit, la auséncia del qual supleix. Comisario ordenador, A qusestore exercitus se- cundus. COMISSARIA, f . y COMISSARIAT. m. Empleo y oficina del co- missari. Comisaria, comisariato, Curatoris munus seu officina. COMISSAT, DA. p. p. Lo genero que ha cay- gut en cx)mís. Comisado, comiso, Fisco adductai mercès, y comissionat. COMISSIÓ, f. Orde , encàrrech, facultat que alguna corporació dóna de paraula ó per escrit à altre, pera que execute ó entenga en algun as- sumpte. Comision. Delegatio, nis, mandalum, i. PECAT DE COMISSIÓ. Lo que s* executa infringint la lley de Dèu en algun precepte negatiu. Pecado de comision. Admíssum agendo peccatum. COMISSIONAR. V. a. Dar comissió à algú pera enténdrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as, committo, is. COMISSIONAT, DA. p. p. Comisionado. De- legatus. I La persona encarregada de algun nego- ci. Comimnado, eomisionista. Legatarius, ii. COMISSURA, f. anat. Unió del cràneo ab unas dentetas com las de la serra. Comisura, Commisu- ra, ffi. CÓMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat de las maniobras y càstichs dels forsats. Ct'miíre, Celeustes, se, pausarius, portisculus, trierarchus, i. COBilTIT, DA. p. p. ant. comissionat. || des- tinat. COBilTIVA. f. Acompanpment. Séquiio, comi- tiva. Coinilatus, us. CÒMODAMENT, adv. m. Ab comoditat. Co- modamente. Opportunè, commodè. COMODANT. m. for. El que presta à altre gratuitament una cosa pungible peraque se ser- GOM CATALÀ COM 393 Tesci de ella fins à cert temps ó pera cert us y li reditnesca desprès. Comodante, Comiuodans, tis. COMQDAR. ▼. a. for. Deixar ó prestar gratui- toent pera cert temps. Comodar, Commodare. GOMODAT. m. for. Contracte pel qual se dóna éreb algnna cosa ab obligació de restituhirla. Co- mitío, Commodatam, i. OOHODATARI. m. for. Qui pren alhajas ó di- ien à fiar. Comoiatario. Commodatarius, ii. GOaiODi. m. Lo que serveix pera tot. Comodin, Onnibas inservíens. GQÜODITAT. f. Conveniència. ComodiL•d. GoDinoditas, atis. | La bona disposició de las co- ns pel us que s* ba de fér de ellas. ComodiL•d. Gonmoditas, alls, opportunum, i. || Utilitat, inte- rès. CowkodUad. Utilitas, atis, lucrum, i. diGAi siS COMODITATS, fr. Buscar sos interès- üi, otílitats. Ser anUgo de sus conveniencias. Cap- tat commoda. OÒMODO, A. adj. Oportú , proporcionat. Có- ■0^. Idoneus. icoMODO. m. adv. que denota la moderació del |reo. A freeio ac-omodaL•, d moderado precio, Me- tiocri pretio. GOÜPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat, Cmpacto. Compactus, pactilis. GOMPADÉIXERSE• V. r. Tenir llàstima, com- fttsió. Compadectríe. Misereo, es, misereor, eris, Mopatíor, eris. GOMPADESGUT, DA. p. p. Compadecido. Mi- sertQs. OOUPADRATGE. m. oompaternitat. OOMPAOINAGIÓ• f. L* acte y efecte de com- pipau*. Compaginacion. Compago, inis, compa- res, eompactio. OOMPAGINADOR, A. m. y f. Qui compagi- ■. Ompaginador. Compactor, is. OOMPAGINAR. V. a. Ordenar cosas que tenen R^íó 6 connexió. Compaginar. Compagino, as, ^pÍDgo, is. OOlff AGINAT, DA. p. p. Compaginado, Com- IK^'natus. GCmPANATGE. m. Menjar no calent, à modo ^fiambre, ó cosa pera acompanyar lo pa, segons i' estil de la barena. Condumio, companaje. Obso- *iiiD, ii. I Gasto ordinari. Gasto. Impensa, se, lUiptos, us. I Lo que desprès de cuyt ó rostit ^wtnià f rei. Piambre. Coctum aut assum frigi- / OmPANEJAR Ó GOMPANAJAR. v. n. Fér companatge. Hacer condumto, tomar un bocado. ^pQlis refici. || Compartir, distribuhir alguna cosa ^economia. Economizar. Rem dome^ticam pru- ^ter, non profusè impendere, administraré. OOüPANY. m. Qui acompan>a ó s' acompa- nya ab altre. Compaíiero. Socius, ii. Q Qui esta en ^ mateixa oficina, empleo, etc. Companero. Co- Ufga, se. H CÒMPLICE. Q Qui viu en companyia de litres. Compaiuro. Convivens.| En lo jocb los que s' ajudan mútuament contra altres. Companero. Socius, ii. II Lo que forma joch ó simetria ab altra cosa. Companero. Compar, is. || Lo qui corre una mateixa sort que altre. Companero. Consors, tis. || Lo que s* acostuma usar ó portar ab sí mateix, com lo llibre, etc. Companero. Socius, i i ; sodalis, fa- miliaris, is. ANAR DE COMPANYS, fr. Ir en compania. Unà, si- mul progredi. COMPANYA, f. Família ó fills petits. FaaiJKa, hijos. Familia, se, proles , is. |j ant. Lo servey. Gente, servidumbre. Familia, s, famuli, orum. || COMPANYIA. II nàut. Lo petit retret de popa en las nans petitas. Camara. Conclave, is. || ant. nàut. EQUIPATGE, TRIPULACIÓ. QUI AR COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA. fr. met. QUI AR CRIATURAS SE FICA, ETC. ' COMPANYAR. V. a. acompanyar. GOMPANYERA. f. Companera. Socia, ffi. COMPANYETA. f. d. Família. Liberi,orum. COMPANYIA, f. Societat ó junta de personas. Compania. Societas, atis. | Lo marit respecte de la muller, y a(|uesta respecte de aquell. Compania. Conjux, gis. U Lo qui và junt ab altre. Compania. Socius, ii. II com. Societat de comerciants. Compa- nia. Societas negotiatorum. || mil. Cert número de soldats ab són capità. Compania. Cobors, tis. || Nú- mero de comediants que forman un cos pera re- presentar en teatres públichs. Compania. Hystrio- num chorus. COMPANYIA DE ESPARDENYA. La dc geut rubiua que desampara quant mès se necessita la seva assistència. Compania de aípargata. Infidus co- mes. COMPANYIA DE jEsi^s. Religió fundada per sant Ignasi de Loyola. Compania de Jesús ó de nuestra Senora. Ordo socielatis Jesu. COMPANYIA DE NOSTRA SENYORA. L' Ordc dc reli- giosas que 's diuhen de la Enscnyansa y trauben són origen dels jesuitas. Orden de nuestra Senora. Ordo jesuítarum sub titulo B. Yirginis Mariae. COMPANYIA DEL PELEGRÍ, uàut. aut. EQUIPATGE. AR ALEGRE COMPANYIA, SE SUPREIX LA TRISTA VIDA. ref. que 's pren en sentit literal. Con alegre com- paniaf se sufre la triste vida. Comea facundus vehi- culum est in via. COMPANYIA PER HONOR, AR IGUAL ANS QUE AR MA- JOR, ref. Denota que la amistat ab los iguals, es mès segura que ab los majors. La compania para honor, antes con tu igual que con tu magor ; cada cual con sa igual. Majoris numquam, separis esto comes. LAS MALAS COMPANYIAS NO PORTAN RES DE EO. loC. prov. Aconsella lo mòlt que convé evitar las malas companyias. Huye del malo, que trae L•no. Impro- borum fuge consortium. MÒLTS ME FAN COMPANYIA, loc. fam. Donola sér algú de la mateixa condició ó modo de pensar de altres. Ser iguales. Ejusdem esse conditionis. 89i COM DICCIONARI GOM PER coHPANTiAS. in. adv. PoT companios. Mani- pulatim, gregalim. GOMPANYÓ, NA. m. y f. Companero, compa- nera. Comes, ilís. || pabió. QUE HO DIGA MON COMPANTÓ, QrE ES TAL COM JO. ref. Denota que enlre dos companys lanl moliu de desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan bueno e$ Pedró como su companero : preguntadlo d Munoz qm miente mas que vos, Quajrilo id à Fabio qui te néndiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa. GOMPANYONA. f. ant. muller. COMPARABLE, adj. Lo que 's p6t ó es digne de Gompararse. Comparable. Comparabilis. OOMPABAGIÓ Y COMPARANSA. f. L' ac- te y efecte de comparar. Comparacion, Compara- tio, nis. II for. ant. comparecéncia. EN comparació, m. adv. En comparacion. Habita coUatione. COBIPARADAmENT. adv. mod. comparati- vament. COMPARAR, v. a. Confrontar una cosa ab al- tra pera trobar la proporció ó conveniència entre ellas. Comparar, cotejar. Comparo, as, confero, ers. H V. r. ïgualarse ab altres. Compararse con oiro. Cum aliquo sese sequare. COMPARAT, DA. p. p. Comparada. Collatos. COMPARATIU, YA. adj . Lo que compara ó serveix pera comparar. Comparativo. Comparati- vus. II gram. La frase ó adjectiu que relaciona 'Is termes de la comparació. Comparativo. Comparati- VÜS. COMPARATIVAMENT, adv. m. Ab compa- ració. Comparativamenle. Comparativè, comparatè, relatè. COMPARE, m. Padrí de batejar ó confirmar. PadrinOy compadre. Patrinus, i, Instralis pater. || S' aplica també als amichs y coneguts. Compadre. Amicus, i. DEL PA de mon compare BON TROS A MON FILLOL. ref. Denota que comnnment s' es pródich de lo dels altres y avaro de lo propi. l>el pan de mi com- padre, huen 6 gran zatico d mi ahijado. Ex alieno magnifícus; de alieno liberalis. FÉR compares T COMARES, fr. FÉR CÓFI8 T MÓPIS. COMPARECÉNCIA. f. for. L* acte de compa- rèixer devant del jutge. Comparecéncia, compari- eum. Vadimoníí obitus. COMPAREGUT, DA. p. p. Comparecido. Prs- sentatus. COMPARENDO. m. Despaig ó citació ab que *1 superior ó jutge mana à algun súbdit que com- parega. Es veu usada en los tribunals. Comparen- do, Yadíraonii jussum, mandatum. COMPARÈIXER Y COMPARER. V. n. Pre- sentarse personalment ó per poders. Parecer, com- parecer. Compareo, es. || Trobarse la cosa perdu- da. Parecer, comparecer. Appareo, es. Q Deixarse Yéurer en alguna part, ó acndir à ella. Ptwecer, comparecer. Adsum, es. COMPARENT.p.a. Compareeiente, Comparens. COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i. || Fadrí forro, traballador de la terra. Bracero. Fos- sor, is. COMPARICIÓ. f. for. comparecéncia. || L* au- to ab que 1 jutge mana comparèixer. Compari- eion. Vadimonii jussum. COMPARSA, f. Acompanyament en la repre- sentació teatral. Comparsa, Comitatushystrionalis. n Companyia de disfressas. Comparsa. Lar\'aruin comitatus. COMPART. f. ant. Qui té part ab altres en al- gun negoci. ComparU, Socius, ii. COMPARTICIÓ, f. REPARTICIÓ. COMPARTIDOR. m. Qui comparteix. Com- partidor. Partitor, is. || adj. Lo que's pot compar- tir. Compartible. Partibilis. COMPARTIMENT, m. Distribució y reparti- ment del tot en parts iguals. Compartimiento. iEqualis rerum distributio. COMPARTIR. V. a. Distribuhirun tot en parts iguals ó proporcionadas. Repartir, compartir, Divi- do, distribuo, is. COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, eamparti- do, Dívisus. COMPÀS, m. Instrument matemàtich de fusta ó metall, compost de dos pessas unidas al cap ab un pern, y s' aixampla ó estreny segons convé. Compàs. Radius, circinus, i. || met. Regla Ó inodo de víurer ó de obrar. Compàs. Regula, se. || mús. Temps que *s gasta en cada nota ó figura. Compàs. Intervallum, i. || Lo moviment de la ma del que regeix la orquesta. Compàs. Tempus, oris. || Ralla perpendicular en las líneas ó pautas de solfa. Compàs, Linea perpendicularis. || En la esgrima la deguda proporció en los moviments. Compàs, Nu- merus, i. coMPis DE CALIBRES. Lo que serveix pera amidar lo calibre de las pessas de artilleria. Compàs de calibres. Ad tormenti bellici capacitatem metien- dam circinus. COMPis DE PROPORCIÓ, mat. PANTÓMETRA. coMPis MAJOR. Un dels temps de la música. Com- pàs mayor. Majus intervallum in re musica. COMPÀS MENOR. Altre temps de la musica. Com- pàs menor. Minus in'ervallum. PORTAR LO COMPÀS, fr. mús. Dirigir una orquesta. Eehar ó llevar el compàs. Cantum numerosque in concentu moderari. jj fr. met. Dirigir ó gobernar alguna cosa. Echar el compàs, Dirigere, moderari. tríuter DE COMPÀS, loc. met. Tràurer de tino. Sacar de tino, Mente movere. COMPASSADAMENT. adv. m. acompassada- MENT. COMPAS9AMENT. m. La obra de compassar. Medicion, Mensio, nis. COMPASSAR. V. a. acompassar. COBIPASSET. m. d. mús. compàs menor. adj. DiGiiB DB compassió. - GOM GÀTÀIA. omPAMIÓ. f. Lléstíma de las desgràcias agenas. Compasum, Misericòrdia, íb, commísera- üo, ni6. DIGNE DE COMPASSIÓ. Qaí merelx sér compade»- cut. Digno de compasiony compasible, Miseraodus. MóiiBEisE i COMPASSIÓ, fr. MovtTH à companon. Misericòrdia nioveri. OOMPAS8IIJ9 VA. adj. Qui fàcilment se com- fMdei^. CompMívo. Misericors. GOMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual que *1 padrí de batejar 6 confirmar contrau ab los pares de la criatura. Compaternidad. Spiritualis OQgnatio. GOBIPATIBILITAT. f. Aptitut de una cosa pen unirse ab altra. Compatibilidad, Sociabilitas, compatibilitas, atis. COMPATIBLE, adj. Lo que té aptitut pera «Micórrer en un mateix lloch ó en un mateix sub- jecte. Compatible, Sociabilis, concílíabilis, compa- libUis. OOMPAim. V. n. Patir junt ab altre. Padecer Mm elre. Compalior, eris. CXMIPATIBflE• V. r. compadéixbese. GQMPATTTy DA. p. p. Padecidoconotro. Com- pearai. | compadescdt. GQMPATRICH, A, Y GORIPATRIOTA. m. y f. Qai es de una mateixa pàtria. Compalricio, compiUnota, Concivus, c^nterraneus. GOBIPATRÓ, NA. m. y f. Patró juntament ab altre. Compatnmo, campatron, Gompatronus, i. GOMPATRONAT. m. Dret y facultat de com- petró. Compatronalo, Compatronatus, us. GOMPAYNA. f. COMPANYA. OOBIPEVUDOR, A. m. y f. Qui compeMeix. lmpul»or, Instigator, impolsalor, is. GOMPEL-LIMENT. m. Incitatiu, estimul. /m- puUOf eompul$ire pera arreglarhi las lletras. C-ompanedor. Re^h typographica. || compositor. || adornadom. ■1 GOM CATALÀ. «ÒLTS COMPOTfBDOBS DESGOVPOlfBVr 11 IfiJviA. Fcf. Denota que en las cosas de gnst ó de ingeni no ooové que mòlts hi entrevingan. Mnehos compone^ émtt deteomponen la nma. Multitado imperaloram Cariam perdídit. GOMPOlfENDA. f. Lo dret que's ])aga en la dataria de Roma per las bntllas ó llícéncias que BO tenen tatxa flxa. Compmtnda, Pro diplomatibus pecunía. GOMPOmBLE. adj. Lo qae*8 pót compóndrer. Cmfcmille, CompositUius. GCHHPORT. m. Tolerància, sufriment, permís» siü. Proeedimiento, eomporte, proceder. Opera, acta, ornm, agendi ratio. GCMPORTABLE. adj. Snfrible. Tolerable^ tmfortable, fopcrtable, lletadero, sufrible, permi- tihk, Ferendus. GOMPOBTABtENT. m. Sufríroent. Svfrimiefl•- to. Tolerantia, se. || Modo de portarse. Comporte. Agendi ratk). GOMFOBTAR. V. a. Permétrer. Tolerar. To- lero, as. I Sufrir. Sufrir, tolerar , comportar, Fero, era. I SÀTisna, pagar. r. Tolerarse , permitirse. p. p. Comportado. Tole- m. y f. d. Compuestito. 00IIPORTAR8E. V. Fennitti. GÒBIPORTAT, DA.. ntos. OOMPOSADETy A. Comptnlus. G0MP08AD0B, A. m. y f. componedor. AMiGABLB coiPOSADOR. Àrbitre en qui's compro- meten lospledejants. Amigable componedor. Arbiter. GOBIPOBAB. V. a. ant. Carregar contribu- cions. Impaner. fmpono, is, irrogo, as. |) Transigir, compóndrerse. Transigir, avenir se ^ componerse. Transigia , is. || Compóndrer una cosa de parts. Campaner. Compono , is. || mct. comprométrer. Q Fér pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos fneios. Plus justo extorquere. V. r. AVENIRSE, COMPÓNDRERSE. 'y DA. p. p. Impuesto. Impositus. CX^ROPOmdÓ. f. La acció y efecte de compón- drer. Camposieion. Compositio, nis. || Ajust, cou- Yeni. Composicion, Pactío, nis. || mús. Artificiosa composició de diferents sons. Composicion. Musica compositio. I Obra del ingeni. Composicion. Opus, eris. I gram. Lo quel mestre dicta als deixebles pera tniduirho en la llengua que aprenen. Compo- sicúm^ tema. Compositio, nis. || Reparació de algu- na eo9a maltractada. Compostura. Reparatio, nis, compoaüiira, ». CXyMMBITOB. m. Qui compon, especialment en la música. Compositor, componedor. Compositor, is. I Entre estampers qui arregla las lletras en la estampa. Compositor. Notas typographycas aptans. y for. iaBiTEB. COMPOST, m. Agregat de vàrias parts. Com- fmesto. Totom ex partíbus conflatum, constans. || aoDEST, ADcaifAT. j| adj. bot. Las flors que resultan COM 397 de la unió de dos ó més floretas sentadas en lo re- ceptacle, y rodejadas de un calis comú. Compuesto, Composi tus. II Se diu de las fullas lo perfodo de las quals sosté dos ó més floretas distinlas unas de altras, com en lo trébol de prats. Compuesta. Com- posi ta. II quím. Se diu del cos format de dos ó mès elements, com la aygua de oxigeno y de hidróge- no. Compuesto. Conflatum. Q farm. Medicament for- mat de móltas substàncias activas. Compuesto, Compositus. II p. p. Compuesto. Composítus. || COMPOSICIÓ. 5. GOMPOSTABtENT. adv. m. Ab compostura. Compuestamente. Compositè. || Ordenadament, ab modèstia, gravedat y modo. Compuestamente. Compte. CS01IIP08TEL-LÀ, NA. adj. Lo que pertany à sant Jaume de Galícia. Compostelano. Compostel- lanus. COMPOSTURA. f. Adorno. Asfo, compostura^ alitto, adorno. Ornatus, us. || Modèstia, gravedad, circunspecció. Cotn|)osUra. Modèstia, aB. || compo- sició. AB compostura. m. adv. compostament. COMPRA, f . I La acció y efecte de comprar. Compra. Emptío» nis. La de ous, gallinas y altras cosas pera revéndrerlas. Recova. Ovorum, alia- ruin({Uü rerum collectio. || La mateixa cosa com- prada. Compra. Emptio, nis. COMPRABLE Y COMPRADtS, SA. adj. Lo que s' pót comprar. Comprable, compradizo. Emp- titius. COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com- prador. Emplor, is. | De gallinas, ous, etc. pera revóndrer. Recovero. Comparator, is. || La persona destinada pera comprar, particularment en comu- nitats religíosas. Comprador. Emptur, is. LO MAL comprador ME>JA DOLENTA VIANDA. ref.qUC *s pren en sentit líteial. El mal comprador come lo peor. Malus emptor difilcilè bonum eiiit obsonium. COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini de alguna cosa. Comprar. Emo, is, mercor, aris, permuto, as. compríIrsela. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las de Villadiego; dar la grupa , poner ó echar los pies enpolrorosa, volar golondrino, escurrirse. Xh'ire. QUI COMPRA MBS DEL QUE PÓT, APRÈS HO HA DE VÉ!(- DRER TOT. refr. Aconsella que no fassem mès de lo qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo que no puede , vende lo que le duele. Quisquis emit quod opum nou fert mensura suarum, quod non fert animus vendere s»pe solet. QUI COMPRA T MENT, E!f SA ROSSA BO SENT. rof. Denota que la mentida del comprador sempre re- dunda en sòn perjudici. El que compra y mien'e, su holsa lo sienle. Damno suo menti tur emptor. QUI NO't COXF.IX, QUE *T COMPRE. TOf. SC diu dC aquell que pretén enganxar ab bonàs paraulas à qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, óque te compre, ó ese te compre. Qui ma'è tç novit, emat. 398 GOM DICCIONARI COM OOMPRATi DA. p. p. Comprado, Emplus. || soBORNAT. II Joch del home entre quatre ab vuyt cartas, y las vuyt que restan Ons à quaranta 's compran y rema tan à qui mès dona. Comprado ^ compradillo. Pagellamm ludus quidam. GOmPBEHENSIBILITAT. f. Possibilitat de sér las cosas compresas. Comprensibilidad, Com- prehendendi vis. Q Lo que fa las cosas comprehen- aibles. Comprensibilidad. Gomprehensibilitas, alls. GOMPREHEN8IBLE. adj. Lo que s' pót com- péndrcr. Comprensible. Coroprehensíbilis. GOMPBEHENSIÓ. f. L' acte de compéndrer. CompreHsioH. Conceptio, nis. | Facultat, perspíca* eia pera compéndrer. Penetraeion, eompreMto». Comprebensio, nis. || gram. Reunió de dos ó mès sil-labas en una sola, y per altre nom Sinéressis. Comprensiony c4mtraceion. Synsresis, is. VA. adj . S' aplica à la GOMP] >4:m. : facultat de compéndrer ó enténdrer alguna cosa. Comprensiva. Gomprehendendi vis, capacitas. GOMPREHENSOR, A. m. y f. teol. Lo bena- verturat que gosa de la presencia de Déu. Com- prensor. Beatus. || Qui compren ó alcansa alguna cosa. Comprensor. Comprehendens. GOMPRÉS, A. p. p. ComprendidOf eomprenso. Comprehensus. || Contingut. Contenido, comprendi- do. Contenlus. COMPRESA, f. med. Trosset de tela sens voras y ab varis doblechs que s* usa pera cubrir los apò- sits ó pera aplicar directament à la part malalta ó extràurer lo pus dels tumors. Compresa. Apposi- 4um ad comprimendum. GOmPRESSIBILITAT. f. La propietat de po- der sér un cos comprimit ó reduhit à mènos volú- men à benefici de la pressió ó percussió. Com- preMilidad. Comprimendi facultas. G01IIPRE88IBLE. adj. Capàs ó susceptible de compressió. CompresibU. Comprimendi capax. COMPRESSIÓ, f. La acció y efecte de compri- mir. Compresion. Compressió, nis. COMPRÉSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix. Compresivo. Compri mens. COMPRIMIR. V. a. Exprimir, apretar, es- trènyer. Comprimir. Conprímo, is. || Reprimir, contenir. Beprimir, eamprimtr, refrenar. Cohibeo, es. II Obligar. Comprimir. Urgeo, es, adigo, is. COMPRIMIRSE. V. r. Contenirse, refrenarse. C'Omprimirse. Se comprimere. COMPRIMIT, DA. p. p. Comprimida , com- presso. Compressus. || adj. bot. Se diu de la cama xafada que té dos caras laterals convexas, com en los pt'sols de olor. CAmprimido. Compressus. COMPROBACIÓ. f. L* acte y efecte de com- probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis. COMPROBAR. V. a. Confirmar alguna cosa comparantla ab altra, ó acreditantla ab probas. Comprobar. Comprobo as. GOMPROBAT, DAt p. p. Cimfrobado. Gon- flrmatus. COMPROMÈS, A. p. p. Comprometido. Com- promissus. H m. compromís. COMPROMETIMENT. m. COMPROMÍS, jj Coa- senliment, la acció de posar un assumpto en com- promís. Comprometimienlo. Compromissio, nis. COMPROMÉTRER. V. a. Fér à algú respon- sable de algun encàrrech. CompromeUr, Fidem ali- cujus obligaré. H Deixar à la discreció de un ter- cer la determinació de una disputa, plet, etc.Can- promeler. Compromitto, is. COMPROMÉTRERSE. V. r. Arriscarse, po- sarse en algun compromís. CompromeUne. Com- promissum adire. compromís, m. In dels tres modos de elec- ció canònica, quant los electors donan à un ò mès subjectes de entre ells poder pera elegir. Compro- miso. Compromissum, i. || Conveni entre pledejants pera adberirse al judici de un àrbitre. Compromi- so. Compromissum, i. ) Escriptura ab que 'Is ple- dejants nombran àrbitres. Compromiso. Compro- missum, i. y PERILL. ESTAR ó POSAR EN COMPROMÍS, fr. Posar ó cstar en incertitut. Estar ó poner en compromiso. Incerto esse, ponere. GOMPROMISSAR. V. a. COMPROMÉTRER. COMPROMISSARI, m. V àrbitre que nom- bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro- misario. Compromissarius, ii. I En las eleccions canónicas aquell à qui s' ha fét lo compromís. Compromisario. Compromissarius, ii. COMPROMISSAT, DA. p. p. compromès. 2. COMPROMITENT. m. Lo qui dóna 4 dret de elecció ó de adjudicació en los plets al compromis- sari. CompromitenU, Compromittens, tis. COMPTAR. V. a. y derivats, contir. COMPTE, m. La acció y efecte de contar. Cuenla. Computatio, nis, ratiocinium, ii. | Càlcul, C4)mputo. CnentOt cúlculo, eómpulo. Computatio, nis. II Paper en que estan escritas las partidasde alguna suma ó import de alguna cosa.. Cumta. Ra-*i tionum tabulsB. || Milió, deu vegadas ceot mil. iít- llon, cuento. Decies centena millia. | ant. aonda- LLA, FÍRVLA. II pi. ARITHMÉTICA. COMPTE DE LA VELLA. X quo *8 fà ab los dits. Cuenta de lavieja. Perdigitos subductio. COMPTE ERRAT QUE NO VAL6A. fr. fam. pera sal- var las equivocacions que hi poden haver. Cuenta errada que no valffa. Computus haud valeat quo- ties intervenit error. COMPTE T RAHÓ SOSTENEN LA AMISTAT. FOf. DeDOU que 1s bons comptes fan los bons amichs. Cuenla y razon sustenta amistad. Mútua fídesfovetamicitias. COMPTES VELLS lARALLAs NOVàs. rcf. S* entén en sentit literal. A euentas viejas harajas nueras. Numera inveterata riias pariunt. i BON COMPTE, m. ad V. Segons lo dit abans. A la cuenta. Meo judicío, mea sententia. || En conclu- sió, en compendi. En cuento^ d buena cuenta. Tan* dem, brevitèr. GOM CATALÀ COM 399 i coMm. m. adv. En part del pago de lo que 's déu. A ruentOj d huena ruenla. fn sumiuam perso!- teodam. || A cérrech. Arargo. In se susripere. i MON coMm: PBi voM compte: ó à compte meu. M. adY. A mon càrrech y cnydado. Por mi cuenta, Ic« lide. AL PASSAR COMPTIS NOS veukím. ref. Al dar la mhktamelo rftréú.Conivenietteinptiisipse vídebis. AJtSTAa soe COMPTES, fr. Examinar las midas qie convé péndrer en algun negoci. Ajustar uno %uewenta$. Negolinm permalurè perpendere. cinu EN LO COMPTE, ff. fam. Advertir V error eflqoe s* ha incorregut. Caer, dar en la cuenta. Ad booam fmgem redigi. ] me(. esmenabse. coMPtOMAi UN COMPTE, fr. Comparar las partidas abioa jostíílcalius. Pelotear. Snmmas summiscon- ferre. DBWAüAi COMPTE, h. Pedir cuinta. Rationem ab diquo palere. DONA! BON Ó MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor- nspòndrer bè 6 mal à la confiansa ó encàrrechs fiéls. Dar huena ó mala cuenta de $u persona. Sus- eepti negotíi rationem reddere. ^ DONAE COMPTE, fr. üonar noticia ó rahó. Dar cuen-- la. Referre, nuntiare. EN COMPTE, m. adv. En Uoch. En cuenta, en lu- fcr. Pro. VIfTBAl llf COMPTES AR SÍ MATEIX, fr. CÀURER EN LO ooMPTE. I Considerar lo que pas^a en sòn interior pera arreglarse del millor modo que convinga. Entrar en euentan eonsigo. Serum cogilare. ■fTAB POMA Ó HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havér mmplflrl los nou mesos la dona pren}ada. Estar fwera ie cventa. Gravídam foaminam, exactís men- sibos, parlnm expectaré. I K8TAB 6 ANAR LLUNT DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY DB Q0CA8. ESTAR Ó VENIR 1 COMPTE, Ó TRÀURER COMPTE, fr. .8èr alguna cosa útil ó profitosa. Tener cuenta. Pro- ^"toue, rem nlílemesae. FÉR COMPTI, fr. SUPOSAR. fír COMPTES siíNS CONTAR AR l' HOSTE. fr. Signi- fica formar plans sens contar ab los embarassoa ò dificullala regulars. Hacer castillos en el aire ; con» ^ lar tin la kuéipeda. Vana spe deludi. fír lo COMPTE i ALGt}. fr. met. lla!arIo. Hacerle la rama. A liqüem occidere, ultimo supplicio afii- eere. | Notar las partidas que Tlian de compóndrer. líerar la euenia. Rationem ducere. || despedir. FÉR UM COMPTES DEL GRAN CAPITÀ Ó GRANS COMPTES. fr. Fér partidas arbílràrias y no justificadas. Hacer la euenia iel gran capitan. Exorbitantium expen- lamm arbitraria ratio. FÉR 6 tríürer comptes ALEGRES, fr. Tcnlr vanas esperansas. Bacer 6 formar euentas alegres ó gala- nat. Vana spepasci. FÉRSE compte, fr. FÈRSE CÀRRECH. HOME DB COMPTE, loc. Persona de suposició, de ha- vers. iliraitr0deHrra|f^o.Homo qui est inaurtoritate. JA T* AJITSTARÉ 'l COMPTE, 6 JA AJUSTAREM Ó PA8- sARi^.M COMPTES, fr. met. fam. ab que s' amenassa à algú. Yo ajustaré euentas contigo, ya ajustaremos cuentaSy ya nos veremos. Tecum rationes inibo. liquidar los comptes, fr. Igua'ar lo càrrech ab la data. Liquidar las euentas, Parío, aa; rationes expediré. NOTRORAR SÒN COMPTE 6 ERRAR LOS COMPTES, fr. met. fam. Tenir un èxit contrari à lo que s' espe- rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi. PÉNDRER À algO PER SÒN COMPTE, fr. mct. fam. Pén- drer de tema à algú. Tomaria con algwno. Cum aliquo rixari. || Encarregarse de alguna cosa. fo- mar por su cuenta. In se recípere. PÉNDRER À COMPTE ó À RON COMPTE, fr. Admétrcr alguna partida en part de pago. Tomar en cuenta. In acceptum referre. PÉRDRER LO COMPTE, fr. S(T mòlt diffcil Tcdubír à número alguna cosa per sa multitut. Perder la cuenta. Computos exccdere; ad computum redigi non posse. POSAR EN COMPTE, fr. PoucT en cuenta. Rationibus in fer re. RÉRRRR COMPTE, fr. ant. DONAR COMPTE. RÉRRER COMPTE pRiM.fr. ant. Donar compte estret. Dar cuenta estrecha. Arctam rationem reddere. SAEER SÒN COMPTE, fr. SARER SAS COSAS. TENIR COMPTE, fr. Atóndrcr à alguna cosa, 6 te- nir cuvdado de ella. Tener cuenta. Incumbere in rem. || Cumplir, guardar exactament lo que's ma- na. Observar, tener cuenta. Jossa facei-e. TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarse la hora. Gula^ non indulgere. TENIR SÒN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum nunc sedulò babere. TENTE COMPTE, loc. do amcuassa. Cuenta con la cuenta; cuidado con ello. Rem cura diligenler. TIRAR LO COMPTE, fr. TRÀURER COMPTES. TRÀURER COMPTES, fr. Calcular r import de al- guna cosa. Echarla cuenta. Rationes computaré. TRÀURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que pót resultar à favor ó en dany propi. Ajustar sus euentas. Nogotium permalurè perpendere. VENIR À COMPTE, fr. S(T Útil, conveuieut ó profi- tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem protiquam esse. GOMPTET. m. d. Petit compte. Cuentecita, ica, illa. Computatiuncula , x. GOMPTISTA. m. Qui sab comptes. Cuentista. Compulationis peritus. COMPULSA, f. for. Còpia, traslat de una es- criptura, etc. fét judicialment y cotejat ab 1* origi- nal. Compu/sa.Apographum, exemplar auctoratum. COMPULSAR. V. a. for. Tràurer alguna com- pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. Q Obligar à algú à fér alguna cosa. Compulsar. Coni- pello, is. COMPULSAT, DA. p. p. Compulsado. Trans- criptus. J Obligat à fér alguna cosa. Compulso, compelido. Compulsus. 400 COM DICCIONARI COM COMPULSIÓ, f. for. Apremi, forsa que'g fà à algú obligantlo à execular alguna cosa. Compuhion. Compulsió, nis. GOBtflPULSIU, VA. adj. Lo que te virtut de compel-lir. Camjptti«tvo.Gi>mpellendi virtute pol tens. G0BIPIIL80RI, A. adj. for. Se diu del mana- ment ó provisió del jutge pera compulsar algun instrument. Compulsorio, De actis transcribendis jussum. GOMPUNGCIÓ. f. y GOMPUNGIMENT. m. Dolor, sentiment inte- rior deliavér pecat. Com))ttncíoH.Cordiscompunctio. GOMPUNGIRfiE. V. r. Tenir compunccíó de las culpas comesas. Compungirse, Ingemiscere. || ant. Remordir alguna cosa la conciéncia. Compvn- gir. Stimulo, as. GOMPUNGIT, DA. p. p. Compungido. Dolore, compunctione affectus. GOMPUaGAGlÓ. f. PUEGàCIÓ CANÓMCà. I PUE- gàció vulgar. GOMPURGAR. V. a. purgar. OOMPURGAT, DA. p. p. purgat. GOBIPÚ8. adv. Com mès aviat. Como ó cuanlo maspronto. Quò cittus. GOBIPUTACIÓ. f. Càlcul ó compte de temps que's necessita pera alguna cosa. Computacion, Computatio, nis. COMPUTAR. V. a. Contar, calcular ó exami- nar per números. Se diu regularment dels anys, temps y edats. Computar. Computo, numero, as. COMPUTAT, DA. p. p. Computado. Computa- lus, numerat us. CÓBiPUT. m. La ciència de computar per las estrellas pera la ordenació del temps. Computo. Calculus. COMTAT, m. Dignitat y domini del comte. Condado. Comitatus, us. COMTE. m. Títol de honor, dignitat y dis- tinció. Conde. Comes itís. || Capità ó superior en- tre 'Is gitanos. Conde. Caput, itis. I Antfguament lo qui tenia la guarda y custòdia de un districte auxiliat de sos oficials ab jurisdicció civil y crimi- nal, essent lo verdader senyor, per só com li esla- van subjectes lo vescomte, *1 còndor y '1 valves- sor los quals sols en nom de ell ad mi nistravan jus- tícia, excepte en las causas dels vasalls y sos rús- ticbs, bomens propis y altres enfíteuticaris que com à causas feudals tocavan als senyors ó barons. Conde. Come^, itis. COMTE DEL REAL PATRIMONI, aut. BATLLE DEL REAL PATRIMONI. Baile del real patrimonio. Regii físci pricfectus. COMTE8A. f. Dama titular, ó la muller del comte. Condesa. Comitissa, se. COMTET, E8ETA. diin. de comte. Condesito, Ua. Puor comes, puella comitissa. COMÚ, NA. adj. Lo que es de mòlts. Comun. Communis. Q Corrent, adinés de toUlom ó de la migor part. Comun. Pervalgaria. | Ordinari, bast, despreciable, de inferior condició. Comun. Vil is. I m. La gent que compon una província, ciutat, po- ble, vila, etc. Comun, comunidad. Communi popn- li. GREMI. II BASSA. 1. | UNIVERSAL. || En V oQcÍ diví *i reso general destinat pera tots los sants de una mateixa classe. fAmun de los santos. Commune sanclorum. || pi. astrol. S'anomenanaixf: Geminis. Yirgo, Sagitari y Piscis, perquè aqueixos signes participan unas vegadas de las qualitats de sos an- tecedents, y altras de sos consegüeata.^trorpórfos, comunes. Communes, ium, bicorporei, orum. coMt) DE DOS. gram. Lo substantiu que convé als dos sexos. Comun de dos. Commune dnorum. COMÚ DE TRES. gram. L' adjex'tiu de una termina- ció, que's pót acomodar al substantiu masculí, fe- mení y neutre. Comun de tres. Commune trium. EN COMÚ. m. adv. En eomun^ en general. In com- muni. II Juntament/ en comunitat. En comim, de comunidad. Conjunctim, conglobatim. LocoMÚNo's prohibeix! NINGÚ. ref. que's pren en sentit literal. Lo comun no se prokihe d ningun. Commune nemini prohibetur. PARLAR EN COMÚ. fr. Hablar en comim. Indefinitè loqui. PER LO COMÚ. ra. adv. Generalment. Por lo comun. Communiter. QUI PARLA EN COMÚ NO PilLA AB NINGÚ, Ó NO AQRA- viA i algij. ref. Denota que ningú 's déu donar per agraviat de alguna paraula picant dirigida à mòlts. Quien hahla en comun no kahla con ningun. Nulli priva to nocent verba indefinitè dicta. QUI SERVEIX al COMÚ, SERVEIX i NINGÚ. ref. Dcno- ta que1s serveys fets à una comunitat no aóo rego> neguts. Quien sirve al comun, sirve d ningwn. Ne- mine servit qui omnibns conjunctim servit. TENIR ALGUNA COSA EN COMÚ. fr. Ttncr, gozar, ó pth seer en comun. In commune frui, babere, possidere. viURER EN COMÚ. fr. FÉR COMUNA. COMUNA, f. NECESSÀRIA. II DESPESA. COMUNA DE ESTUDIANTS Ó DBSPESERS. Companvía de aquestos en una mateixa casa contribuhínt al gasto en parts iguals. Comunidad. Societas, tis, oonvictus, us. pta COMUNA, fr. Víurer vàrías personas juntasen una mateixa casa contribuhint al gasto en parts iguals. Hacer e$cote. Symbolum agere. COMUNAL, adj. ant. comú. I Mitjà, ni gran ni petit. Comunal. Mediocris. COMUNALMENT Y COMUNAMENT, adv. COMUNMENT. COMUNER, A. adj. Lo pertanyent à las fac- cions de Castilla en temps del emperador Càrlos. Comunero, Ad Castell» factionis pertinens. || m. y f. Lo partidari de aquestas fac4;ions. Comunero. Fac- tionum particeps. || Generalment parlant lo qui pren la veu popular contra del príncep. Comunero. Rebel•lis. || Qui té part ab altres en una hisenda. Comunero. Socius, censors. GOMUNIA« f. ant. AJUSTyCONVENly COMPANYIA. COM CATALÀ. CON iOl '. f. La facallat de sér co- Buiicablf. CoiiNiittraèi7f4a4.Comunícabilí(as, atis. GOMIllilCJJHJE. adj. Lo que's pót, ó es digno ée eomoiicarsa. Comwíkahle. Commanícabilis. | feUM, Iradable. AoruiMe, eomwnkahU, tratable. So- mlis. ^ OOMUNlGACaÓ. f. Obra de comanicar ó de aanaiicane. Cdmvaieofto». Commnnicalio, nis. | Tracte, corretpoodéiicía. Comwnieaeion, Consaelo- ii,ÍDÍs, famiiiarítas, atit. (Tracte il-lfcit entre hiBat y donas. Ctmvmieaewn. Torpe conimercinm. I Cbíó , correapoodéDcia de unas cosas ab altras, iMi de «yres, de an qoarto ab altre, etc. Comwni' «fÍM. HataacommaDicatio. | rel. Figura ab que*s eoanlla als jolges ó contraria sobre lo qne's déu feren lo cas qne'a poa. Comwliúeúcio». Communi- calío, nis. covDxicàGi6 DE raocis. loc. for. Providi^neia del jilge pera s!*r entregals los antoa 6 procés à la part fM 'Is demana. Ctmimieaewn ie froceio. Judicia- liiBi actaum commnnicatio. GOmmCAH. V. a. Fér à altre participant de lo qae algú té. Comunicar, Gommunico , as. || Des- nbrír, manifeslar à altre \o que algú sab. Comuni- MT. Commanico , as. || Conversar , tractar ab algú ,ie paraula 6 per escrit. Comfmiear. Commonico, m I Consultar, demanar parer à altre sobre un avompto. Comunicar, Consilior , aris. 1 Fér snber Incuydados , pensaments, etc. Comunicar, Gnras ^ GOMUNIGARSE. v. r. Tractarse de paraula 6 Wpircierít. Comunieane, Communicor, aris. | Jnn- H Ine ó estar contígna una cosa ab altra. Comuni- etne . Conjungor, eris. OOmmCAT I DA. p. p. Comunieaio, Gom- HBÍratns, commíssns. OOmnflGATIUy VA. adj. Apte pera comuni- car 6 comunica rse. Comunicativo, Commnnicativns. OOHUinCATORI, A. adj. Lo que serveix pera comunicar. Comunicalorio, Gommunícatoríns. || UtriAS COVrXlCATÓRliS. OOmiNlÓ. f. Comunicació, participació de lo (pKMComú. Comwnion. Communio, nis. | La sa- grada Eacarístía. Oimunion. Sacra synaxis. || Re- ^iòde la sagrada Encaristia. Comunion. Corpo- ri* H sanguinis Christi communicatio. cowrxió DELS 8A?rrs. La participació dels bens c^rílnals que gosan los Rels com k membres de n niteix cos. ComuNÍon de la iglesia 6 de los san- in. Sanriorum communio. GOmnflB. V. a. ant. ter. EXotcisAa, conjur ír. OOHUNÍSUM, A. adj. sup. ComiMinmo. Yal- dè communis, communi.<»imus. OOMOVltMIlfABICNT. adv. m. Comunisima- mente, Frequentissimè. GOMUNITy DA. p. p. exorcisat. COMUfflTAT. f. La qualitat que fa las cosas romnnas. CSomwiúlarf. Gommunitas, atis. || Lo comú de algun poble. cout. 1. 1 Congregació ó societat TOMO 1. de personas que viuhen l»aíxunasmateíxas reglas. C-omvnidnd. Sorietas, atis. H Junta de personas en cada poble de Castilla , que en temps del empera- dor Cíirlos Y seguia 'I partit de las comunitats. To- mvnidad. Factiosa turma. | pi. Alborots, levanta- ments dels poble^s de Castilla en temps del dit Car- los V. Comunidades, Partes, ium, facüones, um. GOMUNHIElfT. adv. m. Ab general consenti- ment. Comunmenie. Coromuniter, c^mmunitus, vulgò. II De ordinari. Comunmeníe. Ferè, plerum- que , ut primum. GONATO. m. Esfurs. Empenn, conato, esfuerio, Conatns, us. CONCA. f. Vas gran de metall ó fnsla. Cuinca. Concha, as. || ant. Closca de tortuga y semblants. CoMha. Cochlea, m. \\ La cavitat del ull. Cnencadil ojo, HirquDS, ui. || La de fusta pera donar béurer als porchs. gabadal. || Espay de terra gran en aquesta forma. Cuenca. Conchafa terra. || gibrblljl. CONGAGAR. V. a. enmerd^r. CONGAGARSE. v. r. escagatiarse. CONGAGAT, DA. p. p. enmbrdat, escagatxat. CONCAMBI. m. gambi. GONGANONGE. m. Lo qui es canonge respecte de altres dol mateix cabihio. Concanónigo, Simul cum alio canonicus. GONGASSAR. v. a. FERtR, bítrer. GONGATEDRALITAT. f. La qualitat que cons- tituheix k una caledral unida ab altra. Concaiedra- lidad. Concatheilralitas, atis. GONGAU§A. f. Lo que obra junt ab altra cau- sa. C-oncausa. Cum alio cansans. GONGAVITAT. f. La part interior còncava de algun COS. Concavidad. Concavitas , atis. || La de una bóveda. Concavidad. Camera, a;, coelnm, i. CÓNGAVO, A. adj. La part vuyda de algun cos pel interior de ell. Cóncavo. Cavus. GONGEBEMENT. m. ant. concepció. CONCEBIBLE, adj. Lo que*s pót concebir , ó imaginar. ConcMhle, Goncepti bilis. CONCEBIIIIENT. m. ant. concepció. CONCEBIR Y CONCÉBRER. v. a. Fi^rse pren- yada la famella. CnncMr. Genero, as, concipio, is. II Formar ideas ó conceptes de alguna cosa. Coh- cehir. Teneo, es, imbibo, capio, is. || percebir. Q for. Expressar. Concebir. Exprimo, is. CONCEBUT, DA. p. p. Concebido, Conceptus. GONCEDIBLE. adj. Loqu'^^s pót concedir. Con- cedible. Concessibilis. GONGEDiniENT. m. ant. concessió. CONCEDIR. V. a. Donar, olorgar. Otorgar, con- ceder. Concedo, is. || Adherirse al dir de altre. Con- cfder. Assentior, iris. || Consentir, permélrer. Con- ceder, ceder. Consentio, pcrmitio, is. CONCEDIT, DA. p. p. Concedido. Concessus. CONCELL. m. consell. CONGELLAR. V. a. ACONSELLAR. CONGENT. m. mús. Cant armoníAs de mòltas veus. Conrento, Concentus, us. iOt COïN DICCIONARI CON GONGENTRACaÓ. f. qafm. La major densitat 6 forsa qne adquireixen certs cossos per la subs- tracció de altre estrany interposat entre sas moU Jéculas. ConeeMraeion. Densilas, condensitas, atis. II f . La acció de reunir envers nn centro comú , com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco del mirall abrasador, y s' aumenta en gran mane- ra per aquesta operació la intensitat del calor. Con- centTacion. Gonceulralio, onis. CONCENTRAR, v. a. Penetrar, in troduhi runa cosa ab altra. Concentrar, Intima penetraré. || met. EECOXCBNTtAl. CONCENTRARSE. V. r. RECONCEXTaàasB. CONCENTRAT, DA. p. p. aBCOXCEüTEAT. GONGÉNTRICH, CA. adj. geom. Se diu de las flgaras que tenen un mateix centro. CoHc^afneo. Concentricus. GONGEBITRIPICICLE. m. Lo compost delcoo^ céntrich y epiciclc. Concenlripickb, Goncentripi- cyclicus, i. CONCEPCIÓ, f. Acte y efecte de concebir. Con- ceprion. Conceptio, nis. || Per antonomàsia la de la Verge Maria. Conceprion. Beata* Mari» Yirginis conceptio. || La festivitat que celebra la iglésia ab aquest títol. Cunapcion. Inmaculatus Yirginis Ma- ria^ conceptns. CONCEPCIONARIS. m. pi. Orts teólechs de Paris que en lo sigle setze soslenian sér ja de fé catòlica que la Verge Maria fou concebuda en grà- cia. Concepcionarios. Gonceplionarii, orum. CONCEPTE, m. Idea que concebeix ó forma V enteniment. Concepto. Conceplus, us. || Sentència, agudesa ó ditxo ingeniós. Coneepto. Acutè dictum. II opinió ó judici que's forma de alguna cosa. Conr eepto. Opinió, nis. || feto. i NON concepte, m. adv. Segons ma opinió, ó segons lo meu modo de pensar. A mi ter; ú mi modo de pensar. Mea opinioue, senientia. CONCEPTEJAR. v. n. Dir freqüentment con- ceptes aguls. ConcepUar. Acutè dicta fundere. CONCEPTET. m. d. Concepte ridícul , petit. ConceptiUo. Parvi momenti cogitatio. CONCEPTIBLE. adj. concbbiilb. CONCEPTI8TA. m. Qui diu ó escriu conceptes ingcniosos ó aguts. Conceptista. Argutiarum exco- gitator, inventor. CONCEPTUAR, v. a. Formar concepte ó judi- ci. Conceptuar. Judico, as. CONCEPTUAT, DA. p. p. Coneeptuaio. Judi- catus. CONCEPTUÓ6| A. adj. Ple de agudesas y con- ceptes. Sentencioto,eonceptuo$o. Ingeniosus, acutus, subtiiis. GONCEPTUOSAMENT. adv. m. Ab agudesa y concepte. Omcepíuoiamente. Acutè, scitè, inge- niosè. CONCERNÉNCIA. f. BELACIÓ. 2. PEBTÉXENGIA. OONCERBIENT. adj. Lo que pertany à alguna cosa. ConcemienU. Attinens. \ CONCERNIR. V. imp. Tocar , perlAnyer. Cm cernir. Altinet, perlinet, ebat. CONCERT, m. Bon orde y disposició en laa es sas. CoNcierfo. Ordo, dispoaitio, nis. | AjnsC , cm- veni. Coneierío. Pactum , i. | Composició mvsíOBl de mòlts instruments. Concierto. Concentns, os. | Composició de dos ò tres vens sobre sòa hm é cant pla. Coneierío. Cantus, ns. || Avingui, osocer» dat. Convenido. Convenius, us. I coHVim. DE coüCBBT. m. adv. De comú oonsentímeat Ik coneierto , de aeuerdo , de wumnmwm , de e^nfmmk dad , unúnimemenu. Uno consensu, CONCERTA, f. GONCBST. OONCERTADAMENT. adv. m. Ab orde y c» j cert. Omeertadamenu. Ordinalè, compositè. I CONCERTADiaSIlI, A. adj. sup. Coserrtt*- stmo. Ordinal issimus. CONCERTADORy A. m. y f. Qui ooscM. Concertador. Concilialor, oris. co.^cEBTADoa DE nivusois. Qui té A sòo càrral ü lo despaig de las confirmacions dels reals prívil^ gis. Concertador de pritUegioe, Prívilegiis c«Bf^ , mandis prsefeclus. CONCERTANDO. m. gram. GerU varÍKÍé éà infinitiu. Coneer tanda, Infinitivi conveDÍenlia. • CONCERTAR. V. a. Tractar del pren dea cosa que*s compra. Ajtutar , eoncerlmr. De dísc^piare. | Pactar , tractar , concordar algRi cosa. S' usa com à reciproch. P^etar^ raacerl^ ajustar, concordar. Constituo, is. | Unir, i maflli als desavinguts. Contertar, coneilimr, GoneiliSr J V. n. gram. Convenir do§ par-s de la Ofisíl alguna circunstància. Comeeriar, tomitOTdmt.OÈ^ venio, congruo, is. I v. r. avbnusi. CONCERTAT,DA. p. p. OmenUio. OrdÍMlR CONCESSIÓ, f. Gràcia , permís , otorpw^t Concesion. Concessió, nis. | ret. Figura per la fm dóna per sentada la opinió de altre ab lo fi de «- lernos de ella pera redargüirlo. Coactfioii.GoaH»- sio, nis. CONCESSIONARI, m. for. La persona à qii*^ fà una concessió. Coniesionairio. Donal^rius, ü. CONCIÉNCIA. f. Ciència y coneixeaeol ïn\t' rior del bé que debém fér , ó mal que debéfli evi- tar. Concieneia. Conscientia , b. | Se prea per ^ bona concieneia; y així s diu: fulano m té coü-' ciÉN'ciA. Concieneia. Recta conscientia. | bicb^nl. CONCIÉNCIA brbónba. tcol. La que ab ignofiaeíi judica lo verdader per h\%. CoHctencie miiM. Erronea conscientia. DE coNciéNciA AVPLA. m. adj. Se diu del qM tk poch fonament obra ó aconsella oonira *1 rigBrde las lleys. Aneko de concieneia. Parum religiosas. DE CO.NCIBNCIA E8TBBTA. S* diu del qUO Cl ■ti' ajustat al rigor de las lleys. Estrtckodie eoarifsrií• In moral ilms arctior. EX CONCIÉNCIA. exp. Arreglat à ella. En esarifi- cia, segun concieneia, à eaneieneia, Religiosè; cientia integra. CON CATALÀ. ACüSAi LA cojraÉNGU. fr. Sentir inlerionnenl remordiments. Acusar , remorder , argüir la con^ eimcia, Fadi conscientía (nrlMiri, cruciari. CAiiBOAi LA coxciAmcia. f. Agravarla ab lo pe- caU Cargar la cMcienria, Peccalum admítlere. ooNSCLTAA AB LA coüciÉNCiA. ff. mel. Atcndrer y obrar segons lo que dicta la conriéncia. Ajustarsi COR n eontiateia. Conscientiam consulere. ■üCAatiaAa la co:«ciéncia. fr. niet. Recordar à algú sèn deber ó sas obligacions. Eneargar la con- rtiMM. Religionem in alieu j us memoriam revoca- ré. I Fér à algú responsable de alguna cosa. En- eargur di U tonciincia. Conscientiam obligaré. BSCABioTAa LA coNciÉNCiA. fr. uiot. Estar poch segar de lo qne s ha fét. Esearbar la eotwiencia, Conscientiam aliqnem mordere, pungere. ■STAR TRANQUIL DE CONCIÉNCIA. fr. NO teoír algÜ res que li cause remordiments. Estar iranquUo de cimeieneia. Integra conscientia esse. NiTKJAa LA coNCiÉNCiA. fr. Confessarse ó satisfer altres obligacions de justícia. Itescargar la coMien- eia, Oflicio aatisfacere. NOTBüia coNCiÉNciA. fr. mot. Ser mòlt descuydat ea lo cumpliment de las obligacions. So Uner coh- rimcta. Neqne jns, neque aM]uum noscere, colere. ru MA GOHCiÉNciA. loc. Que serveix pera asse- gonr 6 afirmar la veritat de alguna coí^a. Por mi «ondenda, d fe mia. Meherclè, medius fidios. niDICA OOXCIÉXCIA T VEN VIXAGRE. rof. FES LO QDI JO 't DICH T !Y0 mires LO QUE JO FAS. OOmaENCIÓft, A. adj. Qui té bona concién- dl. Coneknzudo, Religiosus. aOHGICIlGIOSABiENT. adv. m. Segons bona conciéncia. Omcienzvdamenle. Religiosè; ex animo. m. Junta ó congrés pera tractar de i. Concilio. Concilium, ii. I Junta ó reunió llcgUÍBMi dels preiaU de la Iglésia catòlica pera deliberar y decidir sobre las matérias de dogma y disciplina. Omcilio. Concilium , ii , svnodus, i. || La col-lecdó dels decrets de algun concili. Conci- lio, Goncilii decreta. CONCILI clandestí. CONCILIÀIULO. coxGiLi BcuMÉNicH ò GENERAL. Aquell k quc assi$- teízeii los prelats de tots los estats y regnes de la cristiandat, baix la presidència del summo Pontí- fice 6 dels seus legats. Concilio ecuménico ó gene- rai. Generalia, oscumenica synodus. ooffciLi NACIONAL. AqucU 00 qoo's juntan los bis- bes y arquebisbes de una nació, baix la presidència del patriarca , ó del primat , si n' hi ha. Concilio mwimml, Nationalis synodus. ooHCiLi noviNaAL. Aquell à que assisteixen los bisbes de una província , presidint lo metropolità. Còncí/to jNnovtMÍa/. Provi ncialis synodus. JUNTAR UN CONCILI, fr. Coogregarlo. Convocar un rondíto. Concilium convocaré, congregaré. OONdlilABUB. adj. Lo que's pót conciliar ó eompóndrer. ConeiHaWe, Coucordabilis, conciliatu hcilit. CON iOS CX>lfCaLlABIJlN m. Lo concili qve no es con- vocat per autoritat llegftíroa. foneilidbMh, Concí- liabulum, i. || La reunió de gent que tracl^de eie- cutar alguna cosa mala. Concilidbulo. Conciliabn- lum, i, coítns nefarius. GONGIUAGIÓ. f. I^ acció v efecte de conciliar. Conciliaciün. Conciliatío , nis. || Conveniència ó semblansa de una cosa ab altra. Cimciliacion, Sími- litudo , nis , convenientía, se. Q Favor ó protecció que algú s' adquireix. Conciliacion. Gratia, as, fa- vor, is. CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia. Conciliador, Concilíator, is. GONdUAR. V. n. Cumpóndrer los animós dels que esta van oposats entre si. Conciliar. Concilior, aris. II Guanyar los à ni mos y benevolència; alguna vegada *s diu també del odi y aburriment. Cmd- liar, conciliarscy grangearu. Concilior, aris. | Con- cordar proposicions que pait^ixian conlràrias. Con- eiliar. Intcrpretor , aris. || adj. Lo qae pertany als concilis, com decisió, decret conciliar. Couiliar, Cuiícilíaris. j] m. La persona que assisteix k un concili. Conciliar. Qui in concilio suffragium fert. GONCILIATi DA. p. p. Conciliado. Conciliatus. CONGILIATIU, YA. adj. Lo que concilia. Qmr cilialivo. Conciliandi virtule pollens. GONCINNITAT. f. Armonia que resulta de la col-lücació de las paraulas escuUidas , respecte de las Iletras que las fan mès ó ménos agradables. Concinidad. Concinnitas, atis. CONCIÓ. f. ant. sermó. concís, A. adj. Lo que estïi dit ó escrit ab eon- cisió. Conciio. Brevi dictum. || La persona qne par. la ab concisió. Conciso. In dicendo brevis. CONGI8AMENT. adv. m. Ab concisió. ContP- samente. Concisè. CONCISIÓ, f. La qualitat en V estil de dir bis cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci- sió, nis. CONCITACIÓ. f. Acció ó efecte de concitar. Coneitacion. Concitatío, nis. CONdTADOR, A. m. y f. Qui concita. Cottd- tador. Concitator, oris. CONCITAR. v. a. Instigar à algú contra altre. Concitar. Concito, agito, as. CONCITAT, DA. p. p. Concitado. Concitatus. CONCITATIÜ, VA. adj. Lo que concHa. Con- cita tivo. Concitativus. CONCIUTADÀ, NA. m. y f. Lo ciutadà respec- te de altres vehins de la nuíteixa ciutat. Coneiwdtl•- dano. Concívis. CONCLAMACIÓ. f. L' acció de conclamar. Conclamacion. Conclamatío, nis. CONCLAMAR. v. n. Cridar ó clamar junta- ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as. CONCLAVE, m. Junta de cardenals pera elegir papa, y lo lloch de la elecció. Conc/si^. Concla- vium, ii, conclave, is. CONGLA VISTA. m. Lo familiar ó criat (|tN iOi COi\ DICCIONARI CON en Ira en lo conclave. Conclacista. Famulus cardi- nalihus minisülrans in conclavi. GONÇLOENT. p. a. Cimcluyente. 0)uclu(len8, deiTelorius. CONCLÒS, A. p. p. Concluido , concluso. Con- dusus. DONAE PER CONCLÒS, fi*, for. Honar la rausa per terminada, y no havt'Tlii ja llocli à prokar ni al- letar res. Dar por concíuso. Ueni actam esse pro- fiterí. GONGLÓUBER. V. a. Acabar, terminar. Afa- mar, conchir , dar fin. Concludo, Í8. 0 Determinar, rosúldrer aljruna cosa. Conduir, Decerno, is. || In- ferir , trànrer alguna conseqüi'ncia. Cancluir. In- fero, ers. || Convèncer à algú ah la rahó, de ma- nera que no li quede que replicar. Conduir. Con- vinco, is. II for. Posar fi à las causas. Conduir, Ac- tis in judicío finem imponerc. P Parlant de obras de pintura donarhi la última ma , deixant ab per- fecció totas sas parts. Definir. Absol vere, ad amus- sim perficere. CONGLUENT. p. a. concloent. GONGLUENTMENT. adv. m. De un modo que conclou ó con vens. Conduyentemente. Invinci- biliter, evidenter. CONGLUHIR. V. a. CONCLÓIRER. GONCLUHIT, DA. p. p. conclòs. s£a cosà coNCLcniDA. fr. Sor acabada. Ser cosa conduidaf terminada. Conclusam, perfecta m rem esse. GONCLÚ8, A. p. p. conclòs. CONCLUSIÓ, f. L* acte y efecte de conclóu- rer. Condu$ion. Conclusió, nis. || Lo G y resolució de alguna cosa. Condusion, Conclusió, finis, is. Q Lo determini sobre alguna matèria que s* ha ven- tilat. Condvsion. Delíberala, et conslituta senten- tÍB. I for. La terminació dels al•legats jurídicament en un plet. Condvsion. Actorum in judicio finis. II Proposició que *s defensa en las escolas: regu- larment s' usa en plural. Condusion, Thesis, is. II La proposició que 's deduheix de altras. Conclth mn. Conclusió, nis. || En la eagrima acció ab la ma esquerra, prenent la guarnició de la espasa del contrari, llevanlli, ja sia per forsa torcentli la ma, ó amenassantlo ab la punta de la espasa al pit. Condvsion. Subjugatio, nia. || ant. La oració de desprès de la comunió en la mísaa. PosUomu- nion. Postcommunio, nis. DEFENSAR CONCLUSIONS, ff. En los estudis pú- blichs sostenir alguna opinió ó doctrina, respo- nent a las dificultats dels que argumentan. Defeil•- der aeto, eondvsiones. Theses, sustinere, propug- naré. ER coNCLcsió. m. adv. En suma, finalment. En rondusion. Denicpie, tàndem. GONCLUSIONISTA. m. ACTIANT. CONCLUSIÓ, VA. ailj. Lo que conclou 6 ter- mina una cosa, ó serveix pera conclóurerla ó ter- niinarla. CondvsiíH), Concludens. CONGO, A. m. y f. Vell que no es casal . Viijo, anciana^ solteron, lonuptus senex. CONCÓL-LEGA. m. Lo qui es del Dialeix esl- legí que altre. Concólega, In col•legio socius. CONCOIIITAnGIA• f. Concurrència de UM cosa ab altra. *S súl usar en lo modo adverbial, PER CONCOMITÀNCIA. CoMToifiifaNda. Commiuiio, flít; duarum vel plurium rerum eoncnrsua. CONCOBUTANT. adj. Lo que ac mè discordant. CONCORDARSE. V. r. Avenirae, compòodnr- flc. Aeordarse, Convenire, componí. CONCORDAT, DA. p. p. Concordaic, AptatiK I m. Traclal ó conveni entre algun príncep y la cort de Roma sobre punts de disciplina tàà^ síàslica. Concordato, concordata, Concordatun, i. CONCORDE, adj. Confonne, de un mateix ae» tit y parer, rtit/ortnf, concorde, Goncors. CONCORDEMENT. adv. m. De acort. ConcoT' demente. Concorditer. CONCÒRDIA, f. Conformí tal. anió. ikmfm^im Concòrdia, íp. H Ajust ó conveni entre 'Is desa vi» gut.^. Avcnencia^ concòrdia. Pactio, nis. || Instra* CON CATALÀ meni jurídich que conté lo (racial ó convingut en- Ire las parts. Concòrdia. Convenlio , nis. || Pau, quíeint. Ctmcordin, Pax, aci», tranquil i las, al is. || mil. Divinitat que *s venera en Ruma. Concòrdia. Concòrdia, k. DE CONCÓKDIA. Dl. adv. DE ACOBT. GCmoOBFÓBEO, A. adj. leol. S* aplica al qui combrega ab las degudas disposicions, que diulien se fi un mateix cos ab Cristo. Concorpóreo. Gon- Mrpweiis. COHCOMMEOlüTf DA. p. p. Consurrido. Fre- «pientatus. COWflOBBKWT. p. a. Qui concorre. Concur- min, Concuirens. OONGÓMIEM• V. n. Junlar:« en un mateix lloch y temps varias personas, successos ó cosas. taonrir. Frequeolor, aris, convenio, is. || Gon- tribahír ab alguna quantitat. Contribuir, coucurrir. GoDcarro, is. y Ajudar à algú. Concvrrir. Juvo, as. I c!mBVBiiia. OONGOTDE. f. geom. Certa ligura que in- ventà Nicomedes. Coneoide, conquide. Concliois, idís. OONGOBT. adj. CONCORDE. | m. coxcórdia. OOItCREAGIÓ. f. teol. La acció de criar niòl- Ih oomu en un mateix temps. Concreacion. Con- oeaüo, ois. OONiaUEGIÓ. f. Lo conjunt de mòltas partíeu- kiqiie 8* uneixen, formant una massa. Concrecion. ON^nentatio, nís. OONGBETf A. adj. lóg. Qualsevol objecte con- siderat en si mateix, ab exclusió de (piant li pót NEGÜDA. f. COMBIXEMENT. À cojvBGUDA. m. adv. ab coNEixamniT , i iudigi. OONEOUDABUNT. adv. m. Clarament. Cmm- tidamente. Apertè. GONEGUDtflSIM, A. adj. 8Dp. Conocidisimo. Notisstroas. COWEGüDtfMlIMAMiniT. adv. m. sap. Mòlt clarament. CoHOcidisimamente, Apertissimè, valdè perspicuè. CSONEGUT, DA. p. p. CamMidü, Ifotos. f m. y f. Familiar, mòlt tractat. Conocido. Familiaris. || Comi&, sabut. CoMcido, Vnlgaris. | Distingil, acre- ditat, iUlnstre. Omocido. Crenere, dignilate coos- pícuns. I f. for. ant. judici. 8. sÉivfes GOüiGüT Qvt LA MALA uBtBA. fr. fam. ab que's pondera qae una persona es mòlt coneguda. Ser ma$ amocido quB la mda ó taüconoeiào eamo la ruda. Nullinon notns. OOffEnaSDOm, A. m. y f. Qui coneix. Ccmúce- ^>r. Intel! igens, tis. OONECDEMENT. m. La accid y efeota de co- nèixer. CoaocimieiUo, Notio, nis. I for. Obra de ct^ néixer y judicar nna causa. CoMCimieiHQ, Notio, nis. I Document que firo» *1 eapilà de nna embar- cació de lo que ha carregat. CoMcimiento, fóliífa de emrga. Schedula, «. | iicsTaucció. | oiscieciò. Ai G0.XEIXE1IB1IT. m. «dv. Ab instruoció y ciència. Om Mnocímifiilo. Scienter. sens GOsvEïunicT. m. adv. Sens instrucció y ciència. ^m•onoe•m•Mlo. Inscienler. VBüiB EN coNBixBUBNT. fr. Couéixcr algUDB con desprès de havèria dubtada ü olvidada per algun temps. Venir en tonocimienio. In agnttionem venire. GOFfEIXEIfAA. f. coNBixBMBNT. 1. 3. I La per^ sona que's té coneguda y tractada. Conocido, Fami- liaris, is. n Notícia. Conoeimiento, Notilia, le. TENift MÒLTA coNBixBNSA. fr. ílim. Tractur y co* néixer algú mòltas pi^rsonas. Ser rnay eenocido. Fa- milíarem esse. GOiVEnENT. p. a. Conoeienu. InlelUgsos. || ant. Conegut. Conocido. GOlfÉnOBE. V. a. Enténdrer, tenir idea de al- guna cosa. C4)Hocer. Nosco, cognosco, is. | Saber, advertir. Conocer. Nosco, is. || Tenir idea clart de la Gsonomia ó figura de alguna persona. Canooer. Nosco, is. I Tenir tracte, comunicació y amistat ab algú. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. | Presumir, conjecturar, com: conbch que pkmri. Conocer. Prsesagio, is. | met. Tenir 1' boine acte carnal ab alguna dona. Comúcer. Cognosco, is. ANTBS QUE CON BGAS !f0 ALABES NI VlTVnaU. ref. que's pren en sentit literal. Anies qw eoaozeoi, m alahe$f ni rokondas. Ignotum neque laudes, neqne vituperes. COKiiXBB AB LO BLANCB DELS ULLS Ó AB L4 CARA- fr. fam. Penetrar la intenció de algú. Conoeérsele d alguno alguna cosa en lo hlanco de log ojog. Alicu- jus mentem seu consilíum cognoscere. DE QUANT ENsi QUB*NS coxBixÉH? fr. fam. Reprèn la demasiada familiaritat de algú ab qui s' havia tingut poch ó ningun tracte. En que bodegon hemos eomido juntos? Unde libi mecum tanta familiaritas? D05AB ó DONABSE i €o?iiixBB. ff. fum. lUnífestar lo geni ó c-ondició. Dar 6 darse d conocer, kacer é hacerse ver. Enotesco, is. COKÈnEBSEm V. r. Judicar justament de s( mateix. Conocerse. Se no8c«. CONéiXEBSELI. fr. LLCHIR LO FEL. COBTESTABLE. m. ant. Cap de la part de exèr- cit que's deya conestablia. Ge fe de condeetahHa.Su- premus dnx. GONEflPTABLIA. f. ant. Companyia ó partida de exèrcit. Condeetahlia. Militum principis munus. GOVfFABULACIÓ. f. Conferència, conversació entre dos ó mès personas. Se sòl péndrvr en mal sentit. Confabulacion. Confabulalio, «is, confabu- latus, us. ' GOlfFABlILAIIORy A. m. y f. Qui eonfebula. Confabulador. ConfalmJator, is. CONFABULAR. V. a. Conferir, tractar dos ó mès personas. Confabdary conferenciar. Confabu- lo, as. GOlfFABULARSE. V. r. Convenirse dos ó mès personas sobre algun negoci en que no són ellas solas las interesadas. Se sòl pèndrer en mal sentit. Confabulane. Coéo, is, conspiro, as. CSONrABULAT, DA. p. p. Confàbuledo. Gon- fabulatus, GONFALÓ. m. ant. gaicfabó, pendó. GONFARREACIÓ. f. Modo de casarse entre Ms romans, que's feya ab certas y determinadas pa- raulas en presència de deu testimonis, y celebrant- se un solemne sacrifici. Confarreaeion. Confarrea- tio, nis. GONFARREAT, DA. m.- y f. Lo casal de est modo. Confarreado. Confarreatus. CONFECCIÓ, f. Medicament de diferentrts subs- lAncias pulverísadas é incorporadas ab aíxarop fins à tenir consistència. Confeccion. Confe^'tio, nis. II ant. conclusió. CONFEOCaONADOR, A. m. y f. Qui confec- ciona. Confeccionador. Confectionum concínnator. CONFECCIONAR, v. a. Fèr eonfpccions. Con- feccionar. Confectiones medicasconcinnare. rtn. CONFECCaONATi DA. p. p. Confeccianodn, Confectus. CONFEDERACIÓ, f. Lliga, Unió entre alguna? personas, comnnment entre prínceps ó repúblicas. Alianzdf confederacion. Confsderatio, nis, foBdns, eris. V. a. y CON CATALÀ. CON i09 GOBTFEDEHARSE. V. r. Fèr alíansa, lliga ó unió entre altres. Confederar, confederarse. Confe- deraré, foeJas inirac. CONFEDERAT, DA. p. p. ConfederaL•. Con- faeJera'us. OONFEDERATIU, VA. adj. Lo (pie confedera. Confederatiro. Gonfosierans. CaONFEGIDOa, A. m. y f. Qui confegeix. D:- letnador. Syllabatim legens. GONFEGIR. V. a. Pronunciar cada lletra de per s{, juntanl las consonants ab las vocals de cada 8(1-181x1, pera unir així totas las de una dicció. D^- Itírear. Syllabatim dicere. || examinar , conéi- ua. OONFEHÉNGIA. f. La acció de conferir ó trac- tar entre dos ó mès personas. Conferencia, Collat io, DÍ8. 1 Lo repàs ó explicació que fan los conferen- ciants à sos deixebles. Conferenria, repaso, paso. Explícatio, nis. Q En algunas universitats y col•le- gis l' acte ab quc*s reuneixen totas las aulas. Ara- àemia, conferencia. Aluronís exercendis ludus lit- nrius. I En algunas universitats la llissóque's dóna cada dia. Conferencia, Quotidiana lectio. Fét coicperÍxcia. fr. Explicar privadament algu- na ciència ó facultat à algun deixeble. Pasar, ha- ter eanferemia, Privalim legere. CXINFEaENGIABrr. m. Lo ((UÍ fà confen'ncia ò ensenya privadament à algun estudiant. Pasante, Hypodídascalus, i. GONIXRENGIAR. v. a. Tractar, conversar. Conferenciar. Colloquor, eris. || consultar. CONFERENCIAT, DA. p. p. Conferenciado. \\ GO^SCLTàT. CONFERENCIEJAR. v. n. conferenciar. CONFERIR, y. a. Comparar una cosa ab altra Conferir, c^Ujar, Comparo as. || Examinar alguna cosa junt ab altres. Conferir, Consilio, as. || Donar 6 concedir alguna cosa, com dignitats, etc. Cm fe- tir. Confero, ers, concedo, is. || conferenciar. OOIÍf'ERIR8E« Y. r. apersonarse. CONFERIT, DA. p. p. Conferido, Collatus, consiliatns. CONFERMAR. v. a. confirmar. CONFERMAT, DA. p. p. confirmat. CONFÉS, m. Lo sacerdot que óu la confessió sagramental. Confesor, Confessarius, ii, confessor, oris. I m. y f. for. Lo reo que confessa sòn delicte. Cmfeso, eanfesante, Confessus. OCMFESAAR. v. a. Oir lo sacerdot los pecats del qai*s confesa. Confesar. Peccata íntra pwniten- tic sacramentum audire. Q Manifestar ó assegurar algú ]o qne sab. Confesar, Confiteor, eris, manife»- lOy as. I Regonéixer ó declarar per la forsa de la nhò lo que de altre modo no s' hauria declarat. Cemfiiar. Àgnosco, credo, is. d Declarar lo pení- teot al confessor en lo sagrament de la penitència *ls pecats qne ha comès. Confesar, Peccata inlra poenílentisB sacramentum conQteri. Q sobornar. GoanEssjLi'PB FLÀ. fr. fam. Declarar una cosa ab TOKQ I. tota sincevitat, sens ocultar res. Confesar de plano. Planè conQteri. QUI LA CONFESSA, QUE LA PAGUE. Fiïf. QUI XARRA, PAGA. CO.VF£SSAR8E. V. r. confessar. 4. GO.VFESSAT, DA. p. p. Confesado. Confessus. CONFESSIÓ, f. D.*c!aració de lo que a!gú sab, ja sia voluntàriament, japregun'at per altre. Con- fesion. Confessió, nis. Q La declaració que '1 peni- tent fà de sos p3cats al confessor en lo sagrament de la penitència. Con fesion. Sacramentalis confes- sió. II for. La resposla que dóna 'i reo, ja sia con- fessant, ja negant lo delicte que se li imputa. Con- fesion. Rei in judicium vocali responsum , decla- ratio. CONFESSIÓ GENERAL. La quc's fà dcls p?ca's de la vida ó de gran part de ella. Confesion general. Confessió general is. [| La fóriuu*a ú oració que té la iglèsía pai-a prepararsv.' Ms fíels à rèbrer alguns sagraments, que comensa: Jo pocador, etc. Confe- sion general. Confessió, nis. oÍR DE CONFESSIÓ, fr. Excrcir lo ministeri de con- fessor. Oir de confesion ó de penitencia. Confessio- nes audire, excipere. CONFESSIONARI, m. Lo Uoch destinat pera oir las confessions sa.s:ra mentals. Confesonarioy confesionario. Confessarii sacrum tribunal. || Trac- tat ó discurs p.»ra saber confessar y confessarse. Confesionario. Audiendi et e^e-quendi .^cramenta- lein confesionem methodus. CONFESSIONERA. f. En alguns convents de Monjas la religiosa que té M cuydado dels ccnfes- sionaris, ó està encarregada de la clau. Confesio- neray confesionariera. Sacri confessarii tribunalis adapertrix monialis. CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro- bació de són prçlat ordinari confessa als penitents. Confessor. Con fc-tsa rius, ii. || Titol que*s dóna en la iglèsia als sants que no són màrtirs. Confesor. Confessor, oris. CONFESSOR DE MANEGA AUPLA. *S ÓíU de aquell que dóna fàcilment la absolució. Confesor de man- ga ancha. Confessarius pcenitentibus nimium in- dulgons. EXAüiNARSR DE CONFESSOR, fr. Obtenir del prelat ordinari la llicència de confessar precehint exà- mens. Exponerse de con.esor. Examen subire ui confessionibus audiendis idoneus quis declarelur. CONFÍ. m. Terme que divideix las províncias y regnes, y senyala sos límits. Confin, lindero. ConGnium, ii. CONFIADAMENT, adv. m. Ab confiansa y se- guretat. Confiadamenie. Fidenier, securè. CONFlADiSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo. Confidentissimus. CONFIADOR. m. Fiador ab altre ó company en la fiansa. Confiadot. In Gdeijussione socius. CONFIANSA. f. Seguretat y esperansa ferma que's té en alguna persona ó cosa. Confíanza. Fi- 63 410 CON DICCIONARI CON h ducia, íB. II Animo, aliento, vigor. Confianza. Yir- tus, ulis , vigor , oris. || Presumpció , vana opinió de si mateix. Confianza. ConGdenlia, arroganlia, se. AB coxFiAxsA m. adv. Sens reserva. Con confian- za, Ingenuè. DE coNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en qui pót fiarse. De confianza. Fidelis , cui lutò con- fidi potest. DONAR coNFiANSA. ff. Douar algú esperansa de que conseguird alguna cosa. Confiar, ínspemalí- quem erigere. EN CONFIANSA. m. adv. En secret, baix sigil-!o. En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo, secrclò. EN LA CONFUNSA ESTA 'l PERILL. loC prOV. DeUO- no!a que aigunas cosas se mal-iogran per descuy- darlas à causa de tenirhi massa conüansa. En la confianza esld el peligro. Qua3 tulíosa videntur, evanescunt. FÉR CONFIANSA. fr. y CONFIAR. V. a. Fiar de algú. Confiar, ConGdo, is, II Esperar ab íirmesa y seguretat. Confiar, Con- fido, is. II Encarregar y Gar al cuydado de altre al- gun negoci. Confiar. ConGdo, credo, is. CONFIAT, DA. p. p. Confiada. ConGsus. CONFIDAR. V. a. CONVIDAR. GOBIFIDÉNCIA. f. coxfiansa. CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fà ó diu en re- cíproca conGanza. Confidencial. Fiducialis. CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab conGan- sa. Confidencialmente. Fiducialiter. CONFIDENT, m. La persona de qui's fà con- Gansa. Confidente, Fidus. || Fidel , se^r , de con- fiansa. Confidenle, Fidelis. || Lo que serveix de es- pia y porta las nolícias Ú2 lo (pie passa en losene- michs. Confiiente, Specu^a'or, explorator, is. CONFIDENTtBSni, A. adj. sup. Mòlt Gat. Confidentissimo. Fidelíssimus. CONFIDENTBIENT. adv. m. En conGansa. Confidentemente. Fidenter. || Ab Gdelital. Confidenle- menle, Fideliler. CONFIGURACIÓ, f. Disposició de las parts de un cos que li donan certa forma ó Ggura. Configu- racion. ConGguralio, nis. CONFIGURAR- V. a. Donar certa forma ó Ggu- ra à alguna cosa. Configurar. ConGguro, as, conG- guror, aris. CONFIGURAT, DA. p. p. Configurado. ConG- guratus. COBnrnfANT. adj. Lo que conGna ab altra cosa. ConfinanK, ConGnis. CONFINAR. V. n. Estar inmedial à altre algun poble, província ó regne. Lindar, confinar. GonG- nem, c^nterminum ease. |^v. a. Desterrar à algü, senyalantli un lloch determinat, del que no paga Burtir durant lo temps del sèu desterro. CònfMr. Relego, deporto, as. CONFINAT , DA. p. p. Co^noào. Relegalus. OONFiRMAGlò• f. RevalídaDid de alg«a íét aprobat antes. Confirmacion. ConGrmalio , nis. || Proba de la veritat. Confirmacion. GonGrmatio, nis. II Lo segon en orde dels sagraments de la iglésia. Confirmacion. Sacra conGrmatío. || ret. Aquella part del discurs que V orador presenta pera pro- bar y persuadir la seva proposició. Confirmacion. GonGrmatio, nis. CONFIRMADAMENT. adv. ra. Ab ürroesa, seguretat y aprobació. Confirmadamente. Firmiter, inconcussè. CONFIRMADOR. m. y CONFIRMABIT. p. a. Qui conGrma. Confirma- dor, confirmante, GonGrmans, confírmator, is. CONFIRMAR. V. a. Revalidar lo que estava ja aprobat. Confirmar. GonGrmo, as. || Corroborar la certesa ó veritat de alguna cosa. Aseverar, confir- mar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Gon- Grmo, as. II Assegurar, darne à alguna persora ó cosa major seguretat. Confirmar. Munió, is. || Ad- ministrar lo sagrament de la conGrmació. Confir- mar. GonGrmo, as. || met. fam. Donar una bofeta- tada. Confirmar. Alapa percutere. CONFIRMAR8E. V. r. RatiGcarse en lo dicta- men ú opinió. Ratifiearse, confirmarse. In aliquo se conGrmare. CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. GonGr- matus. CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al auto ó sentència que conGrma 'Is donats antes. Confirmatorio. GonGrmativus. CONFISCABLE. adj. Lo que^s pót conGscar. Confiscuble. GonGscabilis. CONFISCACIÓ, f. L' acte y efecte de conGscar. Confiscacion. GonGscatio nis. CONFISCAR. V. a. Privar de sos béns à algií, y aplícarlos al Gsch. Confiscar. GonGsco, as. CONFISCAT, DA. p. p. Confiscado. GonGsra- tus. II ant. Gastat , c^m: salut confiscada. Perdido, consumido, quebrantado, Gonsumptus. CONFIT, m. Anís ó altres grans ensucratjs. S' usa mès comunment en plural. Confite. Bellaría, Orum. I CONFITURA. CONFIT DE AMETLLA. *L qUC té diuS lo SUCTC UUa ametlla. Pehdilla. Amygdalum saccharo obli- tum. CONFITS coRDELLATS. Se diuheu així las deixupli- nas. Àzotes, confites. Yerber, is. FÉR CONFITS, f. CONFITAR. POT ó ALTRA COSA PERA POSAR CONFITS. ConfitCfa, Bellariorum vas, capsa. CONFITAR. V. a. Posar viandas ó fruytas en algun such , en que se solen mesclar berbas ó al- tres ingredients forts, com vinagre, sal, etc. pera queVconserven y prengan lo gust de dilas berbas. Adobar, encurtir, Gondio , is. Q Góurer ab sucre clariGcat las fruytas preparadas pera fér conGtura. Confitar. Liquato saccbaro condire. I met. Guardar alguna cosa ab recel y mòlt cuydado. GtMrdar por simimm. Quidqntn avídiasimè reservaré. CON CATALÀ. CON OONilTÀS* m. amn. Cwfton, Bcllarinm roajus. CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Cúndilns. OONFim. m. y OONiTlUUL m. ant. Qui fà ó ven confits. Con- fkn, Bellaríonim opifex, venditor. || ADRecuER. QONFITEBIA. f. U casa ó botiga ahont se fan I venen confits. (kn^Uria. Bellariorum oflicina. || inoGnuA. GONFITDHA• f. La frny ta ó altra cosa qne està cmfitada. Du/ce, eonftura. Bellaría, orum. GOXmimA DB CAIELL DE AltGEL. CARELLS DE Ls- coerriTURA de cararassa. cararassa confitada. aRmrRA di peras. pera. GQXPITDRA DE PONCEM. PONCElf. OORFITtRA DB CmiSERVA. CONSERVA. GORFITUBERA. f. Eyna en forma de lassa ab hpidorR, que serveix pera tràurer à taula las con- llaras en conserva. CampoUra. Cratera bellariis ikunistrandís. GOBIFLICTE. m. Lo mès fort y renyit de un mÜNit. Omfieto, Súmmum prcelii periculum. || ■et. Angúslia , agitació del animo. Conflicto, An- gRitia, s. OONFLUÉNGIA. f . y OONFLUEliT. m. Concurrència ó junta de dos lÍRS. Confluència. Confluenlia , sa. \\ adj. med. S' i|líca als granets de la verola que surten ab mòI- liabnndància. Confluente. Copiosus, confluens. GONFLUHn. V. n. Juntarse dos ó mos rius en n mateix paratge. Confluir. Confluo, is. || Concór- Rreo un mateix paratge gent do diferentas parts. tmfínr. Confluo, is. OOIIFONDIBIENT. m. ant. confusió. GOifFÓlfDB£B. V. a. Mesclar unas cosas ab ahras. Confundir. Confundo , is. || Equivocar, pcr- tirbar , desordenar alguna cosa. Confundir Con- fudo» is. Q Convèncer, deixar à algú sens paraula. ilimi//ar, confundir. Convinco , is. COlfFÓNDRftRSE. v. r. Avergonyirse. Àver- fMrorif, correrse. Erubesco, is. |{ llumiliarse ab lo coneixement de sí mateix. Anonadarse, confundirse. Akjicior, eris. [ Tnrbarsc y no accrlar en expli- tatrse. Confnndirte. Titubo, as. GONFONDITi DA. p. p. ant. confós. OONrORMACIÓ. f. Col•locació de las parts !>eforman alguna cosa. Conformacion. Conforma- OONrOHUAB. V. n. Convenir, concordar una ^ ab aUra. Conformar. Conformo, as. || Fèrse Ki persona de la opinió de altra. Mès comunmcnl >*ua recfproeh. Conformar. Convenio, is. I v. a. ijtttar, concordar una cosa ab altra. AcorL•r, con- fif»ary ajustar . Quadro, as. OOlfFORBIARSE• V. r. Acomodarse à fér lo qm repugnava. ResignarUf cwíformarH^ reducirsc, ftmurse. Sese snbmittere. H Convenir ab la opi- BJdde nn altre. Adherirse , conformant. Adha^rco, es, alicujus opinioni subscribere. iU GONFORBIAT, DA. p. p. Conformado. Con formatus. CONFORME, adj. Igual, proporcionat, conve- nient, corresponent, jusl, semblant. Conforme. Conformis. || De un mateix parer. Conforme. Alteri consentiens. || adv. m. seions. Confwrme , d tenor, segun, en conformidcd. Juxla, sccundum. || Ab cor- respondència y proporció. Conforme. Congruenter. CONFORMEMENT, adv. m. Ab unió y confor- mitat. Conformemente. Unanimiter. CONFORMITAT, f. Semblansa entre dos per- sonas. Conformidad. Similitudo , inis. y Igualtat, correspondència de una cosa ab altra. Conformi- dad. Congruenlia , ai. || Unió , y bona correspon- dència entre dos ó mès personas. Conformidad. Unanimitas, atis. || Simetria y proporció entre las parts que forman un lot. Conformidad. Symetria, a$. II Adhesió al dictamen de altre. Conformidad. Adhiesio, nis. || Resignació, paciència y sufriment en las adversitats. Conformidad. Palíentia, va. CÓRRER DE DONA CONFORMITAT, fr. fam. CÓRRER RÈ AR ALGÚ. DE CONFORMITAT, m. adv. De comú acort y con- sentiment. De conformidad. Communi consensu. EN CONFORMITAT, m. adv. CONFORMITAT. 3. || Baix aquesta condició, i^n conformidid, en este supueslo, ha jo esta con dic i on. Uoc posi lo. PÉNDRER AR CONFORMITAT ALGUNA COSA. fr. PÉNDRER AR PACIÈNCIA ALGUNA CüSA. CONFORT, m. y CONFORTAGIÓ. f. La acció y efecte de con- fortar. Confortacion. Roboratio , nis. || Consolació. Consolacion, conforlacio)\ , consuelo. Consolatio, nis. CONFORTADOR, A. m. y f. Qui conforta. Confortador. Roborator, is. CONFORTANT, p. a. També s' usa com à substantiu. Conforlante. Confortans. CONFORTAR, v. a. Donar vigor , esperit y forsas. Confortar. Roboro , as. j] Animar , consolar al que esta aQigil. Consolar, confortar, alentar, animar. Conforto, as, consolor, aris. |1 Avituallnr, rcforsar, socórrer. Avituallar. (NGOIXADÍ8SIM, A. adj. sup. Corujojadi- $imo. Valdè anxius. CONGOIXAR. V. a. Angusliar, fatigar, afli- gir. Aeongojar, congojar, angustiar. Aflicto, as, afligo, ango, is. GONGOIXAR8E. v. r. Angnstiarse , afligir- se. Acongojarsey congojarse, angnstiarse. Angor, eris. GONGOIXAT, DA. p. p. Acongojado, congoja- io. Afllictatas, afflictns. GONGOIXÓ8, A. adj. Qui pateix congoixa. Aamgojado, angustiado, cangojoso. Miserè anxius. I Lo que causa congoixa. Congojoso. Anxius. G0NG0IX08AMENT. adv. m. Ab congoixa ó aflicció. Congojosamente. Anxi^, sollicitè. C90NG0ST. m. Lo pas estret entre montanyas ó rius, ó '1 tcrreno estret que deixan las faldas de las montanyas prop dels rius, ó M Iloch estret per ahont passan los rius quant s' estrenyen entre dos montanyas. Jlocino, garganta, hoz, boquete, golli- 20. Montinm angustia?, fauces. CONGRAGIAR8E. V. r. Férse ben voler de algú. Congraciarse. Alícujusgratiam aucupari. GONGRATULAGIÓ. f. La acció y efecte de congratular. CongratuJacxon. Gralulatio, congratu- latio, nis. GONGRATULADOB, A. m. y f. Qui congra- tula. Congratulador. Congratulator, is. OONGRATULAR. Y. a. Manifestar à la perso- na à qui ha passat un cas felís, la satisfacció ({ue un ne té. S' usa també com recíproch. Congratu- lar. Grator, gratulor, aris. CONGRATULAT, DA. p. p. Congralulado. Gralulatus, congralulatus. GONGRATULATORI j A. adj. Lo que per- tany à Ja congra!ulacíó. Congratulator io. Gralula- torius. CONGRE, m. Peix de mar sens esca'a, de la figura de la anguila, però mès corpulent y ple de espinas. Congrio. Conger, congrus, i. OONGREGABLE. adj. Lo que 's pót congre- gar. Sociable, congregahle. Congregabilis. CONGREGACIÓ, f. Junta de vàrias personas pera tractar de alguna cosa. Congregacion. Gon- grc^tio, nis. | confraria. || Nom que 's donava an- tignament à alguns partits ó bàndols. Congrega- cion. Fàctic, nis. || La reunió de molls monastirs baix un mateix superior general. Congregacion. GoogTQgatiOy nis. | Lo capítol en algunas ordes re- català. con il3 ligiosas. Congregacion, capitulo. Gapitulum, i. || En la cort romana qualsevol de las junlasdels cardenals y altras personas, pera despatxar vàrio^ negocis, com: congregació del concili, de ritus' etc. Congregacion. Sodalitium, ii. P Comunitat d*, sacerdots seculars dedicats als exercicis dels m nislcris ecclesiíistichs baix certas constitucions com la del Salvador, de San Felip Neri, elc. Con- gregacion. Congregalio, nis. congregació dels fiels. La iglésia catòlica ó universal. Congregac'on de los peles. Ecciesia ca- tholica. GONGREGAGIONAL. adj. Lo pertanyent à congregació. Congregacional. Congregationalis. | m. L* indivíduo de una de las quatre principals seclas derivadas del independentisme. Congrega- cional. Congregationalis. CONGREGANT , A. m. y f. Indivíduo de una congregació. Congregante. Sodalis, is. CONGREGAR, v. a. Juntar, convocar, reunir. Congregar. Congrego, as. CONGREGAR8E. V. r. Reunirse, juntarse. Congregarse. Congregor, aris. CONGREGAT, DA. p. p. Congregada. Congre- gatus. CONGRENY. m. Instrument de fuster, espècie de prempsa pera fér ajustar la fusta encolada. Congriel, cepo. Praelura jungendis fustibus deser- viens. II vaixell. CONGRENY DE MENESCAL. POTRO. 2. CONGRÉS, m. Junta de vàrias personas, co- muninent pera deliberar assumptos de gobcrn y ajustar la pau entre prínceps y repúblicas. Con- greso. Conventus, us. || Coit de mascle y femella. Congreso, coito, còpula, ayuntamiento carnal, Coi- tus, us. CÓNGRUA. f. La renda e^clesiàslica assenya- lada pel sínodo, pera la manutenció del ordenan- do. Cóngrua. Congrua, ». CONGRUABiENT. adv. m. Convenientment, ab oportunitat. Congruamenle. Convenient er. CONGRUÈNCIA, f. Conveniència, oportuni- tat. Congruència. Congruentia, ae. CONGRUENT, adj. Convenient, oportú, à pro- pòsit. Congruente. Congruus. CONGRUENTfssiM, A. adj. sup. Congruenli- simo. Yaldè congniens. CONGRUENTtSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab mòlta oporlunhat y conveniència. Congruenti- simamenle. Yaldè congruenter. CONGRUENTMENT, adv. m. congriament. CONGRUISME. m. teol. Sistema sobre la grà- cia eticàs, que defensa que Dèu la dóna als homes en aquellas circunslàncias en que preveu que ohi- ràn las suas inspiracions. Congruismo. Congruista- rum syslema. CONGRUI8TA. m. teol. Qui segueix lo con- gruisme. Congruista. Congruista, aj. CONGRUITAT. f. CONGRUÈNCIA. ili CON DICCIONARI CON GÓN6RUO, A. adj. Oportú, convenient. Opor- tuno, cóngruo, Congraus. GÓNIGHyCA. adj. geom. Lo que pertany al co- no, com secció, superfície, elc. Cónico. Gonicus; ad conum pertinens. GONIELLS. m. pi. COLITXOS. CONILL, m. cUxXiLL. CONJECTURA, f. Judici probable de las cosas pels senyals que's veuhen ú observan. Conjetu- ra. Conjectura, se. CONJEGTDRADLE. adj. Lo que's pót conjec- turar. Conjeturable, Conjecturabilis. GONJECTURADOR, A. m. y f. Qui conjectu- ra. Conjelurador, Conjeclurator, is. GONJECTURAL. adj. Lo que està format en conjectures. ConjeturaL Conjecturalis. GONJECTURALMENT. adv. m. Per conjec- tura. Conjeluralínente. Conjectatoríè, conjectura- liler. CONJECTURAR. V. a. Fér judici probable per alguns indicis y observacions. Conjeturar. Conjec- to, as, conjicio, is. CONJECTURAT, DA. p. p. Conjeturado, Con- jeclatur. CONJUGABLE. adj. Lo que's pót conjugar. Conjugable. Conjugabilis. CONJUGACIÓ, f. gram. Diferent terminació del verb, per modos, temps y personas. Conjuga- cion, Gonjugalio, nis. || anat. Copulació de nirvis. Conjugacion. Conjugalio, nis. CONJUGAL, adj. Lo que pertany à U unió en- tre marit y muller. Maridable, conyugal, Conju- galis, conjugialis. GONJUGALMENT. adv. m. Ab unió conjugal. Conyugalmenle, Conjugaliter. CONJUGAR. V. a. gram. Variar un verb per modos, temps y personas. Conjugar. Yerba conju- garé, inflectere. CONJUGARSE. v. r. ant. casarse. CONJUGAT, DA. p. p. Conjugada, Conjuga- tus. II ant. CASAT. CONJUGUES, m. pi. Lo marit y la muller. Cònr yugeSf consorles. Cònjuges, um. CONJUNCCIÓ. f. tnió. Conjuncion. Conjugium, ü. II gram. Part indeclinable de la oració, que jun- ta entre sí las paraulas, ó bè oracions enteras. Conjuncion, Conjunctio, nis. || astron. Concurrèn- cia de dos ó tres estrellas en un mateix círcul de longitut. Conjuncion, Commixtio, nis. CONJUNCCIÓ DE LA LLCNA. astrou. Se diu quant la lluna esta en un mateix círcul de longitut que '1 sol, de modo que no 'ns envia llum alguna, pus no tenint la lluna mès llum que la del sol, aquest astre V hi comunica per la part oposada. Conjun- cion de la luna, Conjunclio, nis, novilunium, ii. coNJVNCCiONS XAGNAS. astrou. Las de Júpiter y Salurno, que succebeixen à poca diferència de di- nou anys. Conjunciones magnat. Magnas oonjoctio- nes. GONJUNCCiONS uixiMAs. astron. Las de Júpiter y Saturno, singularment quant succebeixen desprès de haver passat vuyt cents ó cerca nou cents anys. Conjunciones méximas. Naxima; conjunctiones. GONJUNCT, A. adj. conjunt. CONJUNCTAMENT. adv. m. conjuntament. CONJUNCTIU, VA. adj. Lo que uneix una co- sa ab altra. Conjuntivo. Coujunctivus. CONJUNCTURA. f. CONJUNTURA. CONJUNT, A. adj. Unit, contíguo. Conjunto. Conjunctus. || met. Aliat, parent, ron/viifo, consan- guineo, Sanguine, amicitia junctus. J Mesclat, in- corporat ab cosas diversas. Conjunto, Mixtus, in- corporatus. || m. L' agregat de vàrias cosas. Con- junio, Complexus, us. '. adv. m. Unidament. Con- juntamente. Conjunctè, conjunctim. CONJUNTAR. V. a. JUNTAR. CONJUNTAT, DA. p. p. JUNTAT. CONJUNTtSSini, A. adj. sup. CAnijuntisimo. Conjunctissimus. CONJUNTURA, f. Ocasió favorable. Oportú- nidadf coyuntura, Opportunitas, atis. || Unió de un os ab altre. Coyuntura, Commisura, ffi, articulus, i. II ant. CONJUNCCIÓ. CONJUR, m. La acció y efecte de conjurar los exorcistas. Exorcismo, conjuro. Exorcismus, i. Q Imprecació màgica ó supersticiosa. Conjuro, Magi- cum carmen. || Súplica forta que's fa à algú. Con- juro. Obsecratio, obteslatio, nis. CONJURACIÓ. f. Conspiració premeditada contra V estat ó príncep. Conjuracion, Conjuratio, nis. II CONJUR. II AVALOT. CONJURADOR, A. m. y f. Qui conjura. £xor- ctsto, conjurador, conjurante, Conjurator, is, exor- cista, se. CONJURAMENTAR. V. a. Pèndrer lo jura- ment à altre. Conjuramentar, Juramento obligaré, obstringere. GONJURAMENTAT, DA. p. p. Conjuramen- tado. Juramento obligatus. CONJURAR. V. a. Dir V exorcista las oracions disposadas per la Iglésia, pera tràurer V esperit maligne del cos dels energúmens. Conjurar, Exor- cizo, as. U Demanar alguna cosa ab instància y ab alguna espècie de autoritat. Conjurar, Obtestor, aris, obsecro, as; GONJURAR8E. v. r. Conspirar unintse alguns contra sòn sobera ó superior. Conjurar, Conjuro, as. II met. Conspirar contra algú unintse mòltas personas ó cosas pera férli algun dany ó pèrdrer- lo. Conjurar, Conjuro, as. CONJURAT, DA. p. p. Con/urado.Conjuratus. II m. Qui entra y fa part de alguna conjuració. Conjurado, Conjurator, consponsor, is. GONJUTGE. m. ant. matrimoni. j| Jutge junt ab altre ab una mateixa cansa. Conjuez, Judex si- cum alio. oamiBMORAGlÒ• f . Memòria qnt'é (k de al- CON CATALÀ CON il5 guoa cosa. Conmemoracion. Commemorat ío, nís. || En r ofici ecclesi«ístich, la memòria de algun Sant, feria, etc. Conmemoracion. Commemoratio, nis. coNMEMOEACió DELS DiFL'KTs. Anivcrsai'i que ce- lebra la jglésia '1 dia dos de novembre per las àni- nias del purgatori. Conmemoracion de los difuntos. Commemoratio omnium fidelium defunctorum. CONBIEMORAR. V. a. Fér memòria ò conme- moraciò. Conmemorar, Commemoro, as, reccnseo, es. GONMEnfORATIU, VA. adj. Lo que repre- senta ò fà conmemoració. Conmemoraíivo. Com- memorativus. || Las senyals ó circunslàncias ex- teriors al acometiment de una malaltia y totas las que han precehil à la època en que s'ha donat avís al facultatiu. Conmemoraíivo. 6)mmemorati- vus. GOFfBIEllIORATy DA. p. p. Conmemorado. Commemora tus. CX>N]liEN8URABLE. adj. Lo que'spòl midar ab una mateixa mida ò ab igualtat. Conmensurable. Conmeosurabilis. GONMENSURACIÓ. f. La mida ò proporció de una cosa ab altra. Conmensuracion. Mensura, NNEXIÓ. f. y GONNEXITAT. f. Enllàs ó relació de una cosa ab altra. Conexton, Connexió, nis, connexus, us. II pi. Drets y cosas annexas à la principal. Co- nexidades, Connexiones, um. GONlfEXIU, VA. adj. Lo que pót juntar una cosa ab altra. Conexivo, Connexivus. - OONBíEXO, A. adj. Lo que té enllàs ó connexió ab altra cosa. Connexo. Connexus. CONNIVÉNGIA. f. Dissimulo en io superior de las infraccions ó transgressions de sos súbdits. Connivencia, Conniventia, se. complicitat. OOBINOTAGIÓ. f. Relació que indirectament dóna à conèixer una altra cosa, com: lo blanch CONNOTA la blancura. Connotacion. Connolatio, nis. g Parentíu en grau remot. ConMlacion, Connota- tio, nis. GONTNOTADOEi A. m. y f. Qui connola. Con- notador. Gonnotator, is. GONNOTAR. V. a. Fór relació una cosa ab al- 4ra. Counotar. Gonnoto, as. , OONNOTAT, DA. p. p. Connoíado. Connoíatus. GONNOTATIU, VA. adj. gram. S' aplica als noms primitius ó al ofici ó cosas que conno^an à altra principal. Connotativo. Connotativus. GONNOVIGI, A. m. y f. Lo qui es novici ab al- tre en alguna orde religiosa. Connovicio. Connovi- lius, ii. GONO. m. geom. Figura sòlida que està contin- guda en dos superfícies, la una esun cfrculque's diu bassa, y 1' altra es la reproducció continuada de la circunferóncia del círcul, que' yà estrenyent fins à reduhirse à un punt. Coiio. Gonus, conum, i. coNO lECTB. geom. Se diu aquell que té Y eix perpendicular à la basa. Còno reelo, Rectas conus. coNO EscALENO. gcom. Se diu aixf *1 que té 4 eix inclinat. Cano escaleno. Obltquus conus. ' GONORT. m. CONSOL. • GONOYDE. f. geom. Cos semblant al cono que té per basa una elipse en lloch de círcul perfet. Conoide. Conois, idis. GONQUE. adv. Finalment. Enfin, finalmenU, TaUdem, denique. / GONQUÉRRER. V. a. ant. CONQUISTAR. GONQUESTA. f. CONQUISTA. GONQUILIOLOGIA. f. hist. qat. Ciència que tracta de las closcas. Conquiliologia, Conquilioio- gia, 05. GONQUIRIDOR t* CONQUERIDOR, m. CON- QUISTADOR. GONQUIRIR T GONQUERnU V. a. ADQUllil. I CONQUISTAR. GONQUIST. m. ganAncia. GONQUIBTA. f. Adquisició de una plassa, ciu- 4||, etc. feta à forsade armas. Conquista. ExpUg- nóiofíàB. g met. La acció f electe de conqoMar 6 atràurer alguna persona à sòn paiHit, ó guanyar sa voluntat. Conquista. Cap'a^.io, nis. || La ma!ei\a cosa conquistada. Conquista, Res bello quo^ila, parla. GONQUISTADORi A. m. y f. Qui conquista. Conquistador, Expugnator, is. GONQUI8TAR. V. a. Adquirir à forsa de ar- mas alguna plassa, ciutat, etc. Conquistar, Expug- no, as. U met. Guanyar la voluntat de algú fentsel de sòn partit. Conquistar, Allício, is, cap'.o, as. GONQUI8TAT, DA. p. p. Conquistado. E\- pugnatus. GONREAR. V. a. Cultivar la terra, ferhi *ls traballs necessaris pera que done fruyt. Labrar, cultivar^ arar. Colo, is. GOfifREATy DA. p. p. Lahrado, cultivado, Ara- tus. GONREGNAR. V. n. Regnar junt ad altre en un mateix regne. Conreinar. Unà cumalio regnaré. GONRI»AR. V. a. CONREAR. GONREU. m. Cuydado, bon estat y conser\'ació de alguna cosa. Conreo, Reneficium, ii. || Cultiu. Labranza, cultivo, labor. Agricultura, cultura, a;. SEGON CONREU. Se diu així la segona llaurada que *s dóna à las terras. Binazon, Repastinatio, nis. GON8ABEDOR, A. m. y f. Lo qui juntament ab altre sab alguna cosa. Consahidor, Gonscius, consciens. GONSABUT, DA. adj. S' aplica à la persona ó cosa de que s' ha tractat anteriorment. Consabido. Ante notus. GON8AGRAGIÓ. f. La acció y efecte de consa- grar. Consagracion, Sacratio, nis. GON8AGRADOR. m. y CONSAGRANT, p. a. Consagrante. Consecrans. GON8AGRAR. V. a. Fér sagrada alguna per- sona ó cosa. Consagrar, Gonsecro, as. y Posar los romans à sos emperadors en lo número dels déus. Consagrar, Gonsecro, as. || Pronunciar ab intenció *Í sacerdot las paraulas de la consagració en la missa. Consagrar. Gonsecro, as. || Erigir un monu- ment pera perpetuar lo nom de alguna persona, ó succés notable. Consagrar, Gonsecro, as. || Oferir, emplcar lo temps en alguna cosa, com la vida al bède la pàtria. Consagrar, Totum incumborc. || Oferir, dedicar à Dèu alguna persona ó cosa. Con- sagrar, Gonsecro, as. || Destinar alguna expressió ó paraula pera particular y determinada significa- ció, com las paraulas consubstancial, transubstan- cial, etc. Consagrar, Destino, consecro, as. GON8AGRAR8E. V. r. Dedicarse ó entregarse al servey de Déu. Consagrarse, Deo se vovere, consecrare. GON8AGRAT, DA. p. p. Consagrado, Conse* cratus. GON8ANGUÍNfiO,A. adj. Qui es parent per consanguinitat. Consanguineo, Consanguineus. GONSANGUnOTAT. f. Unió per parentiu na- CON CATALÀ. lural de vàrias personas que descendeixen de un noateix troncb. Consanguinidad, Consanguinilas, atis. GON8ECTARI. m, Explicació breu de la pro- posició que s' ha demostrat, y en que 's dedu- heixen algunas conseqüéncias. Cansectario, eorola- rio. Corollarium, ii. |j Lo que es consegüent y ac- ce.<>sori à alguna cosa. Conseetario, Consectarius. OONfiEGUGIÓ. f. L' acte de lograr lo que *s pretén. Consecucim. Consecutio, nis. CONSECUTIU, VA. adj. Lo que immediata- ment se seguiex à altra cosa. Conseeutivo, Gonse- quens, subsequens. GONSECUnVARIENT. adv. m. Luego, inme- dJatament desprès. ConsecutivamenU. Continenter, illicò. GONSÉGRER. V. a. ant. coNSEGUia. GOBISEOÜEI^. m. En los entimemas la se- gona proposició que 's deduheix del antecedent. ConsecuenUy consiguiente. Consequens, tis. || geom. arít. Lo segon terme de una rahó ab que 's compa- ra 'i primer dit antecedent. Conseeuente, Conse- qaens, tis. || adj. met. Lo que se segueix en orde respecte de alguna cosa. Conseeuente. Consequens, adhaerens. Dl ó PBB CONSEGÜENT, m. adv. Dóna à enténdrer que una cosa se segueix ó deduheix de altra. De túMÍguiente, por consiguiente, consiguientemente, far el consiguiente, por eonsecuencia. Consequentèr, proindè. sia ó ASktL 6 NO CONSEGÜENT, fr. fam. Sér ó no constant en ï obrar. Ir, proceder ó no consiguiente, gumriar eonsecuencia. Sibi constaré, consequentèr agere. GOlfSEGtJENTlIENT. adv. m. per conse- güent. CONSEGUntENT. m. ant. consecució. OONBEOüIE. V. a. Lograr lo que 's pretén ó desitja. Lograr, conseguir, alcanzar. Consequor, eris. OONSEIL• m. ant. consell. COnSEILABIA• f. ant. conselleeia. COlfSEILER. m. ant. conseller. OONAELL. m. Parer, dictamen que s' dóna ó pren pera fér ó deixar de fér alguna cosa. Consejo. Consiliam, ü. || Tribunal superior de diferents mi- nistres ab un gobernador pera 'Is negocis de go- bem y administració de justícia. Consejo. Cúria, s. I La casa ó paratge ahont se reuneix. Consejo. Cúria, £. I Congrés de vàrias personas. Jwnta. GoBtufl, m. I frudAncia. g teol. pl. Los secrets de la divina providència. Juicios, consejos. Judicia, omm. CONSELL gol-latbral. Tribunal supremo de Nà- pols, dit així perquè 'Is seus ministres s' assen- tan al costat del virrey. Consejo colateral. Neapo- liUnoa seoatus. GOHSiLLM LAcausAOA. 'L qui judicava de las jatamptOB pertaoyenla à la butlla de la TOMO I. CON 417 santa Crusada. Yuy està reduhit à un tribunal que's diu Comissaria. Consejo de la Cruzada. Sanctie cruciata; Iribunal. CONSELL DE ORDES. Tribuual superior que 's compon de un president y varis caballers elegits entre las ordes militars. Consejo de ordenes. Sena- tus regius pro ordinibus militaribus vel equestri- bus. CONSELL REAL DE ESPANTA É LNDIAS. TribUUal 8U- premo que aconcellava al rey sobre negocis go- bernatius. Consejo real de Espana é Indias. Su- premus senatus regis consiliarius. CONSELL SENS REMET, CÍGAT AB ELL. TOfr. DeUOtR que de poch serveix lo consell sinó và acompan- yat de remey. Consejo sin remedio, euerpo sin al- ma. Absque ope consilium nihil est nisi corpus inane. CONSELLS EVANOÉLiCBS. Aquclls que dóna 1* Evangeli en general, encara que no obliguen com de precepte, com la pobresa voluntària, castedat, etc. Consejos evangélicos. Evangèlica perfectio. DONAR CONSELL, fr. ACONSELLAR. ENTRAR EN CONSELL, fr. Tcnir consell y delibe- rar lo que s' ha de íér. Entrar en consejo, consul- tar. Consulto, as. PÉNDRER CONSELL, fr. Cousultar à altre lo que 's déu fér en algun cas dubtós. Tomar consejo, dic- tdmen, parecer, consultar. Consulo, is. QUI PREN CONSELL DE ELL MATEIX, ELL TOT SOL 8R PENEDEIX, ref. QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENE- DEIX. SI TENS DE PÉNDRER CONSELL, PREIILO SEMPRE DE HOME VELL. ref. S' entén en sentit literal. Del viejo el consejo. A sene consilium. TIRAR k CONSELL. loC. aut. CRIDAR 1 CONSELL. CABRER AL CONSELL. loC. BUt. ASSISTIR AL CONSELL. vóL DONAR CONSELL, Y LA CASA LI CAU. ref. Re- prèn als que donan consells à altres, y no'ls pre- nen pera sí mateixos. Alcaravan zancudo, para otros consejo, para ti ningvno. Aliis medicus, ipse vul- neribus scatet. CON8ELLADOR, A. m. y f. ACONSELLADOR. CONSELLER, m. Qui aconsella. Consejero, consultor. Consiliarius, ii. Lo magistrat ó ministre de algun consell. Consejero, consiliario. Senator/ is, magislralus, us. || ant. cónsul. CONSELLER DE CAPA T ESPASA. X quí uo es lletrat, y no té vot en los negocis de justícia. Consejero de capa y espada. Juris ignarus, imperitus consilia- rius. CONSELLERA, f. La muller del conseller. Consejero. Senatoris uxor. CONSELLERAT. m. ant. CONSULAT. CONSELLERIA, f. Empleo de conseller. Const' jeria. Consíliarií munus. CONSEMBLANT. adj. SEMBLANT. CONSEMBLANTMENT. adv. m. semblant- ment. I anconj. També,') lo mateix. Tambien, lo mismo, otro tanto. Etiam, quoque, ibidem. (Si 418 CON COmENdEüT T GOFIBENT. p. a. de con- sentir. Consentiente, Consentien». CONSENTIMENT. Aprobació, adhesió al pa- rer de altre. Asenso, consentimiento. Consentio, nis, consensus, us. PKE coNSEMTiMENT. m. adv. med. Per la connexió que las parts del c^ humà tenen unas ab altres. Por consentimiento. Con nexe. GON8ENTIR. V. a. Permétrer. Consentir, Fero, ers. II V. n. Adherirse al parer de altres. Consentir. Alicujus opinioni subscribere. || Admétrer, sér compatible. Consentir. Congruo. is. || Créurer, te- nir per certa alguna cosa. Consentir. Credo, is. || Badar, esquerdar ab algun cop. Cascar. Fundo, is. GON8ENTIR8E. V. r. Rébrer un cos sólit al- gun dany, de modo que amenasse ruína. Sentirse. Labasci, vitium pati. CONSENTIT, DA. p. p. Esquerdat, en perill de deslruirse. Sentido, cascado. Conquassatus. || S' aplica al home casat que consent la vida llibre y llicenciosa de la sua dona. Consentido^ cabron. Ho- mo uxorius, aquariolus, i. CONSEQÜÈNCIA, f. lóg. La proposició que's deduheix de las dos primeras en un sil•logisme. Consecueneia. Conseciuentia, se. || Fét ó succés que resulta de altre. Consecueneia. Consequens, tis. Bif CONSEQÜÈNCIA, m. adv. S' usa pera denotar que una cosa que's fa, ó s' ha de fér es conforme à lo manat ó acordat anteriorment. En consecuen- eia. Consequenler. pEa CONSEQÜÈNCIA, m. adv. per conseqüent. sÉt ó NO DE conseqüència, fr. Sér ó no de im- portància. Ser ó no de consecueneia , de considera^ eion, de monta. Nullus vel magni momenti esse. CONSEQÜENT, m. CONSEGÜENT. SÉR ó NO CONSEQÜENT, fr. SÉR Ó NO CONSEGÜENT. GONSEQÜEBITMENT. adv. per CONSEQÜENT. CONSERGE, m. La persona que té à sòn càr- rech las claus de un palàcío, castell ó casa de al- gun gran senyor. Conserje. Custos domüs regise. CONSERGERIA. L' empleo y habitació del conserge. Conser/eria. Munus custodis domus re- gí». CONSERVA, f. Espècie de confitura qne's fa bullint algunas fruylas, sucre, etc. Conserva. Sal- gama, orum. || nàul. La mútua unió de mòltas em- barcacions pera auxilíarse y defensarse. Conserva. Ilavinm comitatus. || La que's fa de trossos mòlt menuts, com de carabassa, etc. Conserva trojeza- da. Salgama frustalim discíssa. |j La que*s fà de rahims cuyts ab most fins à péndrer cert punt. üvate. Defrutum uvis commixtum. FÉR CONSERVA, fr. Bullir las fmytas ab sucre ó mel fins à péndrer cert punt. Omúrvar, Saccbaro condire. CONSERVACIÓ, f. La acció y efecte de con- servar. Conservacion. Aservatio, conaervatio, nis. CONSERVADOR, A. m. y f. Qui conser- DICaONABl CON Conservador. Senrator , is. | latge eocleattatich ^ secular pera defensar de violénciaa 4 la igMa ^ als ecclesiaslichs. Conservador , juez conservai^^, Judex conservator. CONSERVADORIA. f. La dignitat de jot^» conservador. Conservatoria, eomervaimia. iuàkk conservatoris munus. CONSERVAMENT. m. ant. consbrvació. CONSERVAR. V. a. Mantenir alguna eo8a,eij- dar de sa permanència. Conservar. Servo, I8.| Guardar, retenir. Conservar. Servo, as. | Parliil de costums, vicis, virtuts, etc. conliDoar eo diü Observar, conservar. Servo, as. CONSERVARSE. V. r. Periiianéíxer,danril- guna cosa. Subsistir. Subsisto, is. CONSERVAT, DA. p. p. Conservadú. Semim, conservalus. CONSETVATGE. m. nàut. cosmavA. 1 CONSERVATIU, VA. adj. Lo que comem. Consercativo. Conservans. CONSERVATORI , A. adj. U cosa que tM y conserva à altra. Conservatorio. Coosenraos. | La casa destinada pera ensenyar de música. Ct^ servatorio. ifides ubi jubens musica emdínnlar. CONSERVATORIA. f. Autoritat , jorisdiceiè del jutge conservador. Conservatoria. Judicis eoi- servaloris facultas, jurisdictio. | L' indult ó llelfii aposlólicas ab que algunas comunitats fào jilgü conservadors. Conservatoria. Judicis consenralerií elígendi facultas ex apostolicis litteris. | pi. Ii* cartas ó lletras dels jutges conservadors dooidaià favor de las parts pera conservar sos drets. (^ servatorias. Judicis conservatoris in snbdilor^ favorem litterse. CONSEYL. m. ant. consell. CONSEYLAR. V. a. ant. AcoNaELLAR. CONSEYLER. m. ant. consillib. CONSIDERABLE, adj. Digne de adrcotf^' rat. Considerable. Consideratione dignat. |&*»« quanliós. Considerable. Magnus, ingens. CONSIDERABLEMENT, adv. m. Ab n^* en gran manera. Considerablemam, lagMp^^ mirum in modum. CONSIDERACIÓ, f. V acte y efecte de coi^i' dersiT.Consideracian. Consideratio,nÍB. | HinD^* atenció que té algú. Afirainteiifo , caMMfrjrJf"* aUncion, respeto. Observatío» nis. CARREGAR LA CONSIDERACIÓ, fr. mOt. leÍexÍC«tf "^ atenció alguna cosa. Cargar la ctmtidiuieim.^ attentè perpendere. EN CONSIDERACIÓ, m. adv. En atenció. Ai n*'^ deraeion. Attenta perspecla re. PARAR LA CONSIDERACIÓ, fr. Aplíctrla particilV' ment à alguna espècie. Parar la eoofúlrr•nfi• Attentè consideraré. SENS CONSIDERACIÓ, m. adv. Sètts reflexió, À mirament. Sin consideracion. Temeré y inconsaltè. SÉR ALGUNA COSA Dl GONSIMIÀGIÓ. fr. Séf de ÍB- porlància, de conseqüència. Ser alfwma cosa àtcnr- CON CATALÀ. Btderaeian, ie monta, de importància ^ de peso. Mag- ni momenti rem esse. GON8IDERAGIONETA. f. d. CoMideractímei- lla, Consideratio, ois. GON8IDERADAMEBIT. adv. m. Ab coDside- ^ ració. Consideradamente, Gonsideratè, consnltò. GON8IDERADOR, A. m. y f. Qui considera. CoKsidBrador, eoMtderante, Gonsiderans. ) ant.coN- SIOEIABLB. 1. CONSIDERAR. V. a. Pensar , meditar , refle* xionar. Considerar, cR, A. m. y f. Qui conspíim. Conspirador, consfirado, conjurado, Conjuratus, i, conspirator, is. CONSPIRAR. V. n. Unirse mòltas personas contra un soberà ó gobern. Conspirar, Juro, cons- piro, as. II Unirse mòltas personas contra algun particular. Conspirar, emjurarse. In alicujus per- niciem conspiraré. H Concórrer vàrias cosas à ua mateix fi. Conspirar, coneurrir, encaminarse, dtri- girse. Conspiro, as. CONSPIRAT , DA. p. p. Conspirado , conju- rado. Conspiratus. || m. ant. conspirador. CONSTÀNCIA, f. Fermesa de animo. Constam^- eia. Constantia, ae. || Perseverància en las mateixas cosas indiferents y malas. Constància, Constantia, 86. II Nora de algunas ciutats. Constància. Constan- tia, 8B. 0 n. p. de dona. Constància, Constantia. CONSTANCIENSE. adj. Los habitants ó natu- rals de Constància ó cosa pertanyent à ella. Cons- tanciense, Constantiensis. CONSTANT, adj. Qui té constància. Constants. Constans. || Lo que consta de vàrias parts. Cons- tanu. Constans. J p. a. Cert, manifest. Constanu. Constans. CONSTANT LO MATRIMONI, fr. for. Meutrcs duré 1 matrimoni. Durante el matrimonio, constants el ««- trimonio. Existente matrimonio. CONSTABITINOPOLITÀ, NA. adj. Natural de y lo pertanyent à Constantinopla. Constantinopolitsl•' no. Constantinopolitanus, byzantinus. CONSTANltesm, A. adj. sup. Mòlt constant. Constantisimo. Constantissimus. CONSTANTtSSIBIAllIENT. adv. m. sup. Ab mòlta constància. Constantisimamente. Gonstantis- simè, certissimè. CONSTANTMENT, adv. m. Ab constància. Constantentente. Constanter. || Ab coneguda certesa. Indubilahlemente, constantemente, indefecliblemenU. Certè. CONSTAR. V. n. Sér una cosa certa y manifes- ta. Constar, Constat. || Estar un tot compost de sas parts. Constar. Consto, as, coaleo, es. CONSTEL•LACIÓ, f. astr. Conjunt de vàrias estrellas fixas à que s' ba donat lo nom de algim CON CATALÀ. animal ó de altra cosa pera poderlas significar ab més facilitat y orde. Ccnstelaeion. Constellalio, nis. D Passa de alguna malaltia. CoMtelaeion. Regnan- tis morbi vigor. GOlfSTERNAGIÓ. f. Gran turbació y aba- timent del animo. CoMtemacion. Constematio, nis. OONSTERNAB. V. a. Gonturbar y abótrer Y animo, é fér pérdrer lo coratge, (onstemar. Cons- terno, as. GONSTERNAT, DA. p. p. ConsUmado, Cons- teraalns. OCMfmL-LAGlÓ. f. CONSTBL-LACIÓ. GONSnPAGIÓ. f. Contracció dels porós , que impedeix la transpiració. Conslipacion, eonstipado. Perstrictio, constrictio, nis. ) ant. med. Restrenyi- ment de ventre. CoMiipacion, Perstrictio, nis. CXMISTIPAMENT. m. constipació. 1. N8TIPAB. V. a. Tancar los poros impedint la transpiració. Regularment s* usa com à recf- procb. Constipar y conttipane. Cutis meatus inter- cludere. GONmPABSE. V. r. ant. med. Restrényerse '1 ventre. Coiutiparse , e$trenirse el vieníre, Yen- trem intercludi. GONflTIPAT, DA. p. p. Constipado. Cutis meatibus constriclns. || m. constjpació. 1. GOVnmTUGIÓ. f. La essència y qualitats de una cosa, ab que 's diferencia de las demés. Coiu- ftiiM^foii. Essentia cujusque rei. || Lley , edicte. Constihttion, Constitutio, nis. I La forma ó sistema de gobem, ó las lleys fundamentals de algun es- tat. Constiiueion. Polilica reipublicae forma. || L' estat actual y circunstàncías de algun regne, cos, familia, etc. Constitucion, eslado, circunstanciaSy «útfoctoft. Status, us. II Regla, ordenansa, estatut ó forma de gobern de algun cos ó comunitat. Estatutúy constitucion. Constitutio , nis. y En las personas, temperament ó complexió. Constitucion, compkxion, Constitutio, nis. y for. En lo dret romà la lley que establia '1 príncep, ja fós decret, res- cripte ú orde. Constitucion, Constitutio, nis, cons- titutum, decretum, i. CONSTITUCIÓ APOSTÒLICA. Docisló ó manament so- lemne del papa en orde à algun punt de dogma ó disciplina. Constitucion apostòlica. Apostòlica cons« titutio. I pi. Col•lecció de cànons de la iglésia, que alguns havian atribubit als apòstols, però que en lo dia tots convenen que són apòcrifes. Constitució- nes apostólieas. Constitutiones apostòlic». CONSTITUCIÓ OB DOT ó DOTAL. for. Acto pol qual se senyala *1 dot à la núvia, oblígantse à satisferlo al marit en seguida ó à plassos. Constitucion de éote. Dotis assignatio, designatio. CONSTITUCIÓ DEL MON. La sua creació. ConstitU' eion del mundo, Mundi constitutio. CONSTITUCIONS DE CATALUNYA. Col-leCCl'ó dO lloyS, drets y privilegis del principat. Constitueiones ie Catahína. Gatbalauni» constitutiones. I ^ringens. CON i21 GONSirruGIONAL• adj. Loque pertany à la constitució. Constitucional, Constitutionalis. GONSTITUCIONALIIIENT. adv. m. De un modo constitucional. Constitucionalmente, Morè constitutionali. CONSTirUGIONARI. m. Se diu així per ex- cel-léncia *1 qui admet la constitució ó butlla «Unigenitus. Constitucionario, Qui buUam Unige- nitus debita veneratione et observantia prosequi- tur. GONMTITUGIONAT, DA. adj. Comprés en las constitucions. Comprehendido en las constitueiones. In constitutionibus contentus. GONSTITUHENT. p. a. Qui constituheix ó es- tableix alguna cosa. Constituifente, constituhidor» Statuens. y for. Lo qui estableix ó funda al- gun cens, dot, patrimoni, etc. Constitugente, Sta- tuens. GONSTITUHIDOR, A. m. y f. constituhent. GONSTmJHIR. V. a. En la física y moral formar, compóndrer. Constituir, Constitno, is. | Estatuhir, ordenar. Estahlecer, constituir. Statuo, is. II Fér que alguna cosa sia de certa qualitat ó condició. Constituir. Efficío, is. y Posar ó col-locar à algú en alguna dignitat ó empleo. Constituhir. Statuo, is. y Posar, fér consistir, com: la benaven- turansa 's déu constituhik en lo Summo Bè. Cons^ tituir, Repono, is, loco, as. CX>N8nTUHIT, DA. p. p. Constituido, Cons- titutus. GON8TITIJT. m. Punt principal de una es- criptura pública. Constituto, clàusula. Scriptum capnt. y fil. Lo tot que 's compon dels constitutius. T^, constituto, Totum, ius. CONSTITUTIU , VA. adj. Lo que constitubeix alguna cosa en lo sèu sér, de modo que la distin- geix de las allras. Constitutivo. Constituens, consf titutivus. GON8TRÉNYER. V. a. Obligar à algú à fér alguna cosa. Conslrenir, compeler, precisar, apre^ miar, Cogo, is. y med. Apretar, oprimir. ConstrC' nir, Constringo, comprimo, is. GOIfSTRÉVIYEESE. V. r. Dissimular, repri- mirse. Heprimirse, contenerse. Fneoo, tempero, as. GONSTmENYIBLE. adj. Lo que 's pót cons- trényer. Constrenihle. Constringendus. GONSTRENYIDAMEirr. adv. m. Ab forsa ó violència. Constrenidamente. Constrictè. GONSTRENYIMENT. m. Forsa ó violència que 's fà à algú pera que execute alguna cosa. Constrenimiento, Constrictio, nis. \\ aprimi. GONSTRENYIT, DA O GON8TRET, A. p. p. Constrenido, compulso, Constriclns. GON8TBIGGIÓ. f. La acció y efecte de cons* trényer. Constriccion, Constrictio, nis. GONSTRICnU, VA Y GONSTRnfGENT. adj. med. Lo que apreta y deté. Constrietivo. Cons» 122 CON DICCIONARI CON GOfVSTBICIOR. m. anat. Cada on dels mus- cles del nas. Ccnstrietar, Consirictor, is. CONSTRINGIR. V. a. CONSTlÉNTEl. GON8TRINOIT, DA. p. p. CONSTEENTIT. CONSTRUCCIÓ, f. L* acte y efecte de constrn- hir. Constrvceion. Gonstructio, nis. | gram. La rec- ta disposició de las parts de la oració entre sí. CoMtruccion. Gonstructio, nis. || Traducció de un idioma à altre. Traducciony construccion. Versió, nis. II nàut. L' art de construhir las embarcacions. CoMiruccion. Navis arcpiítectura. |j med. Disposi- ció dels membres del. cos humà pera fér la dissec- ció. Ckmstruccian. Gonformalio, dispositio, nis. CONSTRUCTOR, m. nàut. Qui sab y exerceix r art de construhir embarcacions. Constructor. Navium artifex. || Qui edifica y construheix qual- sevol obra. Constructor. Constructor, slructor, is. CONSTRUHIR. V. a. Fabricar, edificar. Edifi- cary lahrar, construir, fabricar. ^Edifico, as. y En Jas aulas de gramàtica tradubir del llatí al espa- nyol. Construir. Yerto, is. || Fér, formar. Construir. Construo, is. CONSTRUHIT, DA. p. p. ConstnUdo. Cons- tructus, structus. CONSUALS. m. pi. Jocbs y festas tingudas per sagradas en honor del déu Conso ó Neptuno, en que feyan una cabalcada magnífica, perquè de- yan que aquest dèu havia donat lo caball als homes. Consuales. Consualia, ium , consuales In- di. CONSUBSTANCIAL, adj. teol. S* apHca à la santíssima Trinitat, pera significar que las tres personas són una mateixa y única substància, naturalesa y essència. Consubstancial. Consubstan- tialis. CONSUBSTANCIALITAT, f. teol. Unitat, identitat de substància. Consubstancialidad. Con- substantialitas, atis. CONSUBSTANCIAUIIENT. adv. m. De un modo consubstancial. Consubstancialmenle, Con- substantialíter. CONSUETA. m. APUNTiDoa. || Llibre que conté las consuetuts. C^onsueta. Liber consnetudinum. CONSUETUDINARI, A. m. y f. teol. for. Se diu de la persona que té de costum cométrer al- guna culpa. Consuetudinario. Gonsuetudinaríus. y adj. Lo que es de costum. Consuetudinario. Con- suetudinarius. CONSUETUT. f. Costum. Costumhre. Gonsuetu- do, inis. CONSUHIT, DA. p. p. ant. de cusir. cüsit. CÓNSUL. m. Un dels dos magistrats que s'ele- gia n cada any pera la suprema autoritat de la re- pública romana. Consul. Gonsul, is. ) Un dels jut* ges que componen lo tribunal del còrners. Cónsul. Gonsul, is. II Persona pública que en las plassasde còrners té cada nació pera protegir la navegació de són país, y pera administrar justícia. Cónsul. Gonsul, is. cóxsuL DEL SELLO. Antích oficí muntcípal. Cà sui delsello. Consul, is. cóNSüL GENEKAL. L' encarregat de la corresp^i déncía ab los cónsuls particulars. Cónsul gemn Consul, is. CONSULAR, adj. Lo que pertany al eómi Consular, Consularis. \\ Nom que *s donava al p- bernador que Is romans tenían à algunas pr«vb* cias, de las quals en Espanya n* hi havia tres.^» sular. Consularis, is. y Certs camins que nam los romans. Consular. Consnhires via. CONSULARMENT. adv. m. A manera deel» sui. A modo de cónsul, consularmente. CotuM' ter. CONSULAT. m. La dignitat de cónsul wà, y i temps que durava. Consulado. Consulatvi,K y Lo tribunal del comers compost de prior y ell* suís. Consulado. Consulatus, us. | L* o6ci décií- sul de alguna potència, y *1 districte que cjouipwi Consulado. Consulatus, us. y Se deya així enlivt romans la casa ahont se juntavan los cónsuls. Chi^ sulado. Domus consularis. CONSULTA, f. Conferència entre algnaaiyH'• sonas pera resóldrer alguna cosa. Consulta. Cmér lium, ii. y La pregunta ó proposta que *s fà Mkn algun dubte. Consulta. Consílíum, ii. § Lo dietí- men que Ms magistrats, tribunals ó altras eoifM- cions presentan al rey pera la seva aprotaeü. Consulta. Consilium, ii. y La que fàn los emh llersal rey. Coiuu/ra. Consilium, ii,consultati•,Sk CONSULTABLE. adj. Lo que 's pót coimNv. Consultable. Consultatione dignus. CONSULTACIÓ. f. ant. consulta. CONSULTAMENT. adv. m. ant. aposta, is PROPÒSIT. CONSULTANT, p. a. coNSüLToa. CONSULTAR. V. a. Conferenciar, traelirife altres sobre algun negoci. Consultar. GodsiiIIi,í^ y Demanar parer ó consell à algú. Consult».(f^ sulto, as. y Presentar los tribunals snpremoséil• tras corporacions algun escrit que requireii^ aprobació real. Consultar. Consulto, as. |DeHk» rar algú ab sí mateix acerca alguna coei. (3Mirf tar. Consulto, as. CONSULTAT, DA. p. p. Consultoio. Conté» tus, deliberatus. CONSULTIU, VA. adj. Lo que's pót y déiicfl» sultar. Consultiva. Consultatorius. CONSULTOR, A. m. y f. Qui consulta. C^ tor. Consultor, is. y Lo qui dóna *1 consell ooi^*' tat. Consultor. Consultor, is, consiliaríus, ii. CONSULTOR DEL SANT OFICI. Ministre del trAK** de la inquisició pera suplir las auséncias éé^^ vocats de presos. Consultor del satmo úfm. Tri** nalis fidei consultor. CONSUM, m. Lo gasto que*8 fà dels eatf^ bles y altres generós. Conswmo, wuwneimtt e0^ micion. Expensa, m. OONSUBIACÍÓ. f. L'aetede evÈdémt ^P cm iralgm con. Commmmimmi. Consummatio. xlÍBCció, sapressió. Omiumaciím. Extinc- MÈ/aò DEL màtaimoni. *L primer icte ab gi '1 débít conjugal. Contumaeúm del ma- . Matrimonii consmniiiatío. fició DUS 8IGLI8. La fi del mon. Conswmo' M f^(of . Mundi finís. mMADAMENT. adv. m. Enterament, aent. OmtuwtadamenU. Perfecte, absolutè. mUADtSSIll, A. adj. sup. CoMumadisi- Jnlnssimus, perfectissimus. PMAUtMIMAMffnffT. adv. m. sup. fectament. CauumadigimamenU, Àbsolu- perfectÍMÍmè. UMADOB, A. m. y f. Qui acaba y per- algana cosa. Ctmsumador. Perfector, is. TOIA». V. a. Acabar, perfeccionar. Per- ; eoMumar, dar la última mano, Consum- I Gonsomir. Aniquilar, consumar, Deleo, lant del matrimoni pagarse per primera 1 dèbit conjugal. Consumar. Gonsummo. ir, arminar, llensar à pérdrer, fér malbé, . Ferder, arruinar, echar dperder, maltra- llar. Destruere vastare. CHAT, DA. p. p. Consumado Consum- mtATIU, VA. adj. Lo que es la perfec- iplement de altras cosas, com lo sagrament carislia que es lo complement dels demés. Itvo. Consummans, perficiens. UMIDORy A. m. y f. Qui consum ó des- Consumidor, Consumptor, contritor, is. miMEBlT. m. La acció y efecte de con- ansumimiento. Consumptio, nís. imnu V. a. Gastar, destruhir, extingir. '. Gonsummo, is. | Molestar, apurar, afligir. '. Àngore afficere. I Parlant del sacerdot Ma rébrer lo cos y sanch de nostre Sen- Jiuntr. Gorpus et sanguinem Josuchristi suscipere. DUmSE. V. r. Gastarse, deslruhirse, e.Ccnsumirse. Gonficio, is. || Afligirse, apu- ntumirse. Àngore, nuBstitia aflicí. | Desse- ;h à poch lo malalt. ExUnuaru, consumir- €, Morbo intabescere. | Preferir patir al- esilat, abans que demanar algun socorro. ^ereo, is. OMIT, DA. p. p. Contumiio. Gonsomp- nctus. DMPGIÓ• f. coTfsuMiifERT. | med. Lalklta radical. Contuneion, Gonsnmptio, nís. ACTE. m. L' acte de tocarse dos cossos. Goolactus, us. ADOR. adj. Lo qoe'spót contar. Contadar, idss. I m. aríl. fl^^lJ^ Contadar, c^m- mUàor. Cyyay ^ qui té T cm- oilar lo i\mpm ^ j eíiídas de I». CwnHim» «íiaibos. | C4TAUL CON I» La persona anomenada pel jutge conpetent 6 p<^r las mateixas parts pera liquidar algun compte. Contüàor, Tabularius, li. coNTÀOoa DB KxÉaciT. Lo qui té à aòn eirreoh lo compte y rabó de lo que *s gasta en un exèrcit. CStmlodor d< e;^í(o. Militaria qwestor coifTADoi Dl FioviícGu. *L qui lé r empleo de la administració de las rendas, y dóna compte y rabó de las contribucions dels pobles y productoa de las rendas de la província en que estÀ empleat. (Tonia- dor de pimneia. Provincias questor à rationibus. coNTADoa DB VAIXBLL. Lo quí portu '1 compte y rabó de lo que*8 gasta en ell per compte del rey. ContadüT de navio. Navís qusstor à rationibus. COllTiDOB GBNBBIL DB LA DISTEIIUCIÓ. X qUÍ CStà encarregat de féria de la real hisenda. Contador general de distribucion. Regíarum rationum supre- mus qusstor. CONTADOa PRINCIPAL DB MARINA. 'L qUÍ poHa *1 compte y rabó de tot lo que*8 gasta en lo ram dè marina per lo que toca al departament à que està destinat. Contador principal de marina. Kei navalis quaestor primarius. GONTADORET. m. d. Contadorteo, illa, ito, Gomputator, is. OONTADORIA Y OONTADÜRIA. f . U ofici- na ahont se porta '1 compte y rahó del prodnolo de algunas rendas y de sa distribució. Contaduria, Qusstoríum, ii. jj L* empleo ú ofici de contador. Contaduria. QusBstura, le. | La casa ó lloch ahont esta establerta. Contaduria, QuiBStura, ». GONTADüRtA DB BxÉRciT. OficínR ahont SC porta *1 compte y rahó de tot lo que costa V exèrcit, y de- més gastos de guerra pertanyents à una província. Contaduria de ejérdto. Exercitus queestura. C05TADÜRIA DB PROVÍNCIA. Oficiua ahout se porta *1 compte y rahó de las contribucions y productes de las rendas de la província. Contaduria de pro- vincià. Provincialís qmestnra. CONTADURIA GBNERAL. Oficíns Bubjectu à algun tribunal de hisenda que califica *ls comptes dels diners relatius al séu ram. Contaduria general. Su- prema rationum cúria. CONTADURIA GENERAL DB DISTRIBUCIÓ. Oftcina que portal compte ó rabó de la distríbneló de ta real hisenda. Omtaduria general de diitrUmeion, Bono- rum regiomm disiríbutto. CONTADURIA PRINCIPAL DB MARINA. Oficína esta- blerta en cada departament de marina, pera portar lo compte y rahó de lo que en ella *s gasta pertan- yent é aquest ram. Contaduria principal de marina. Rei navilis qiuestoríum prínceps. OOIITA«.f. Infecció que s'apiq^a. Omtagio. Gontagíun, ii. 1 met. La perversitat que resulta del mal exemple. Contagio. Corruptio, ois. GONTAGIARi v. a. infestar, contaminar. OOfrTAOIAT, DA. p.p. »PBSTAT,CMITAMniAT. OOlfTAGlÓf, As adj. Encomanadís, ay^plós. CmU/tgim. CoolagíoMU. | Qu lé coMlagf . Cmtel•- i2i CON DIGGIONAKI CON gio$o. Lne, contagio iofectns. | mel. Los vicis y costums mals que's contrauhen ab lo tracte. ConUh gio$o. Contagiosos, corrnptus. OONTAMENT. m. ant. Narració de algun fét. Ctiento. Narratio, nis. | ant. compti. 8. GONTAimf ABLE. adj. Lo qae*8 pót contami- nar. CaiUaminabk. Contaminabilis. OONTAimiACIÓ. f. L* acte y efecte de con- taminar y contaminarse. Cantamiíuieúm. Impia- mentnm, i. QONTAMDfADOE. A. m. y f . Qui contamina. Conlamníador, Contaminator, is. OONTAlUlfAR• V. a. Penetrar la inmnndícia à algon cos, cansant en ell tacas y mal olor. S* usa també com reciproch. Contaminar, Contamino, as. I Apegar lo contagi. Contaminar, contagiar. Conta- gio inficere. | met. Gorrómprer, viciar, alterar. Contaminar. Cornimpo, is. || met. Pervertir, cor- rómprer los costums 6 puresa de la fe. Contami- nar. Corrumpo, is. | Parlant de la lley de Dèu in- fringiria, profanaria. Contaminar. Frango, is. GmrrABflNAT, DA. p. p. Contaminada. Con- laminalus, macuiosus. CCHITANT. m. DINEt C09ITAÜT. AL coMTÀjiT. m. adv. JL dwei contakt. CONTAR. V. a. Numerar, computar progres- sivament lo que *s pót distingir per són número. Numerar, tontar. Numero, as. || Tràurer comptes segons las reglas de !a aritmètica. Contar, caíei»- lar, compntar. Numero^ as. || Referir algun succés verdader ó fabulós. Contar. Narro, as. | Possar en compte. Contar. Recenseo, es. | Posar à algú en lo número, classe ú opinió que li correspon. Contar. Colloco, as, adscribo, is. CONTAft AB ALGUNA PEaSON A Ó COSA PBt ALOUlf PÍ. fr. Confiar en ella que servirà pera conseguir lo que's desitja. Contar con algmapenona ó coia fOr ra algun fn. Alicui confidere, credere. CONTAR ó NO coNTAE AB kUit. Fér ó 00 fóT memò- ria de alguna persona. Contar ó no contar con al- guna. Commemoro, as, vel di>liviscor, eris. coiiTAB PBB PBTA ALGUfiA COSA. fr. Douar Igoal valor al desitj ó promesa de fér alguna cosa si real- ment s' hagués executat. Contar por hecha alguna cosa. Factum putare. k QUI HO VB k coNTAB. oxp. fam. Deuota que de algun fét o* està més enterat aquell à qui *s conta quel mateix que ho conta, ifira d ^ ntVii $$ lo cuen- ta. Cui h»c narras? QUI NO HI Bs, NO u ES CONTAT, loc. lam. Deuota que entre mòlts que tenen interès en alguna cosa, regularment queda perjudicat qui no està present. Quien no parece, féreu. Absentis nulla est babenda ratio. GONTAR8E. V. r. Referirse. Contaru. Dicor, eris, narror, aris. CONTAT, DA. p. p. Contada. Numeratns. I m. ant. COMPTAT, t. CONTE. m. coKPTB. 1. 1 Composició 6B verSi de bastanta extensió, formant una espècie de poiv met ó noveleta. Cmento. Narracionis. CONTEMPEEAR. v. a. süavisàb, modebab. OONTEMPLACIÓ• f. L' acte y efecte de con- templar. Contemplaeion. Contemplatio ^ nis. | Lo carioyo, regalo y condescendència excesiva ab que se sól tractar à las criaturas. Mimo , condeteenden- da. Blandimentnm, i. | Condescendència. Conde$- eendeneia. Obseqnentia , s. | La excessiva que té *1 marit à sa muller. Gwrrumina. In debita uxori con- niventia. CONTEMPLADOR , A. m. y f. Lo qui con- templa. Contemplador. Contemplator, is. CONTEMPLAR. V. a. Mirar atentament alguna cosa. S* usa també com reciproch. Contemplar. Speeto, as. | Considerar profundament alguna cosa. Contemplar. Contemplo, as. | teol. Meditar las co- sas d i vi nas. Meditar, contemplar, considerar. Con- sidero, as. I Complàurer ab adulació. Contemplar. Assentor, aris. | Condescendir ó consentir alguna» cosas que, encara que de poca importància, poden sér perjudicials. Contemplar. Indulgeo, es. | Trac- tar ab excessiu carinyo y regalo , particularment à las criaturas. Mimar, contemplar. Blandior, iris. CONTEMPLARSE. V. r. Regalarse , cuydarse bè. Megodearse. Delector, aris. | Mirarse, observar- se cuydadosament à sí. mateix. Contemplarse. Res- picere se. CONTEMPLAT, DA. p. p. Contemplada. Speo- tatus. II adj. S* aplica à las criaturas ab qui s' usa excesiva condescendència. Mimado, contemplada • Palpatus. I Melindros, delicat. Mimosa. Mollis. COVITEMPLATIU, VA•adj. Lo que pertany à la contemplació. Contemplativa. Contemplativus. 0 Qui medita intensament. Contemplativa. Con- templator, is. I La persona entregada à la medita- ció de las cosas dívinas. Contemplativa. Rerum di- vínarum contemplator. | Qui condescendeix ab adulació à la voluntat de altre. Contemplativa. As- sentator, is. CONTEMPLATIVAMEirr. adv. m. Ab con- templació. Contemplativamente. Contemplatim. CONTEMPLATORIA. m. ant. obatobi. CON1EMPORÀNEO, A. adj. Lo que existeix al mateix temps q je alguna persona ó cwsl. Con- temporéneo. Centemporanens, cosvus, codtaneus. CONTEMPORI8ACIÓ. f. La acció y efecte de contemporisar. Contemporizacion. Morigeratio, nis. 0ONTEMPORI8AMENT. m. contempobisa- ció. CONTEMPORISAR. V. n. Acomodarse al gust ó dictamen de altre, per respecte ó algun fi parti- cular. Cantemparizar, ir d al amor del agua, blan- dear con otro. Morigeror, aris. || Entretenir la exe- cució de alguna cosa per algun fi particular. iHfc- rir, contemporizar. Morigero, as, morigeror, aris. CONTENCIÓ, f. Competència , emulació. Can- tencion. Conten tio, nis. | Brega , disputa. Contm- don, eantienda. Contentio, nis, rixa, ». CON CATALÀ. CON 42S GQNTBlfCIÓS, A. adj. Lo que està en disputa, iminirtoio. Contentiosus. || Lo qui té costum de onlradir tol lo que altres afirman. Contencioso, Lí- igíosDs. I for. S* aplica à la disputa que tenen los jMejants en presència del jutge. Contencioso. Con- laaliosns. | Disputable , dubtós. Conteneioso. Con- toitiosas. OOHTKHCTOffA— F^'T- adv. m. Ab un modo CMteociós. CotUeneioiaminte. Contentiosè. «MTENDA. f. Pelea, disputa ab armas ó ra- hNs. CofUienda, eaiUencion, dUputa , alurcado. CoileQUio, ois. GOTIÍnDBER. V. n. ant. Pelear, batallar. üHinder. Contcndo, is. ÍSTr. m. ant. sbntal, indici. f. ant. GONTixÉNCu. II fermesa. OONTENGUT, DA. p. p. ConUnidf), compren- tt». Couiprehenstts, contentus. OOHTENIB. V. a. Enclóurer, tenir dintre de sí M cosa à altra. S* usa també com à recíproch. ikrtrir, fonUner, comprenier, Comprebendo, is (Mtiiieo, es. I Detenir, destorbar. Reprimir, con- iner, refrevar, cohibir, retenir, Contineo, es. || Re- irínir ó moderar alguna passió. S' usa tambi* com ndprocb. Comtener. Cohibeo, es. aniTENTy A. adj. Satisfet, alegre, gustós. CSulfRío. Contentus, Istus. 0D5TENT ESTICO DE LO QUE TINCH. loC. Dcnota qUC Ii muda nsa que's proposa à algú no li os con ve- areot, atiVs V cslàt en que's troba. Bien esld San Pe- in en Romn. Dum bene sis, noli melíus esse. ciK«TE?íT 10, CONTEXT TOTHOM, rei. Di'nota que al- gú esià content ab la si'va sort ó estat. Mi marido es tamboriUrOy Dioi me lo dió if asime h quiero, Mihi ^tom sit, licet aliis ingratum. OONTENTACaó. f. ant. contento. OOlfTENTADts, SA. adj. S' aplica al qui es tttil de acontentar. CoaUntadizo. Natura facilis. OONTENTAa. v. a. acontentar. GONTEliTAHSE• V. r. acontentarse. GONTENTIÓ. f. CONTENCIÓ. CONTENliSSIM, A. adj. sup. Mòlt alegre, satisfet. Recontento, content isimo, Lstíssimus. OONTENTO. m. Goig, alegria, satisfacció. Con- '^^y eontentamienio , placer , alegria. Líutitia , ae, S^Mdium, ii. ^TAi roRA DE sí DEcoNTEMO. fr. met. fam.Eslar ^^Ciasivament alegre. Volverte ó estar loco de con- ^*NTE8TAGIÓ. f. La acció y efecte de contes- tar. Conlestacion. Contestatio, nis. || Altercat , dis- puta. Contestacim. Disceptatio, altercatio, nis. CONTESTAR. V. a. Conformarse 'Is testimo- nis en tot ab la declaració de altres. Contestar. Gontestor, aris. || Respóndrer à las preguntas ó es- crits. Contestar. Respondeo , es. J for. Respóndrer lo reo à la demanda del actor. Contestar. Gontes- tor, aris, respondeo, es. CONTESTE. adj. S' aplica al testimoni qu'^ declara lo mateix que altre sens discrepar en res. Contesle. Conieslificans. CONTEXT, m. Lo teixit de vàrias obras, y per extensió V enredo, maranya ó unió de cosas que s* enllassan. Conlexto. Textns, us. jj La si^rie del discurs, narració ó història. Cottffxio. Contextus, us. GONTEXTAGIÓ. f. CONTESTACIÓ. GONTEXTAR. V. a. CONTESTAR. GONTEXTE. adj. conteste. GONTEXTURA. f. Combinació respectiva de las parts que componen un tot. Contextura. Con- textus, us. II met. La configuració corporal de la persona. Contextura. Corporis habitus. GONTIENDA. f. contenda. GONTÍGUAMENT. adv. m. Ab iomediació de temps ó de lloch. Omtiguamente. Conliguò. CONTIGÜITAT, f. Ininediació de dos cosas. Contigüidad. Contiguílas, atis. CONTÍGUO, A. adj. Inmcdiat. Contigua. Pro- pinquus, vicinns, contiguus. CONTINÉNCIA. f. Virtut que modera y refre- na las passions. Continencia. Continenlia, abslinen- tia, aï. II Vbstiiióncia dels deleyles de la carn. Con- tinencia. Continent ia , u^. || L' acte de contenir ó contenii'S.i. Continencia. Contentio, nis. coNTiNéNciA DE LA CAUSA. for. Unitat en lot ju- dici, que sia una la acció principal , un lo jutge, unas las personas quc*l se,:;ucixen Qns h donar la senti'ncia. Continencia de la causa. CausíB , aclio- nis complexió. GONTINENSA. f. CONTINENT. 1. CONTINENT, m. L' ayrc de la cara ó 1' garbo del COS. Contiiiente. Corporis habitus. || adj. Mode- rat, qui practica la virtud de la continencia. Con- tinente. Continens. || m. Lo que conté en sí altra cosa. Continente. Continens. y goog. Una gran ex- tensió de terra unida que '1 mar rodeja pert totes paris y quií abarca vàries nacions, províncies, etc. Continente, tierra firme. Continens terra. DE ó EN coNTiNE.NT. adv. Luego, al instant. Lue- go, al instante, en continente. Continuo, confestim. CONTINENTAL, adj. Lo que pertany al conti- nent. Continental. Ad coniinentem pertinens. CONTINENTÍSSIM , A. adj. sup. Qui es mòlt moderat. Continentisimo. Yaldè continens. GONTINENTMENT. adv. m. Moderadament, ab conün^ncia , ab lemplansa. Continentemente. Continenter. GONTINENZA. f. continíncia. m o6 r\ 426 CON DICCIONARI CON GONTINGÉNCIA. f. Accident, ventarà, cas fortuit. Contingència. Casns, ns. CONTINGENT, adj. S' aplica à las cosas que poden succehir, y deixar de soccehir. Conlingenu, easuaL Contingens. 1 La part ab que cada ba con- tribubeix pera un mateix fi. ContingenU, Contin- gens, tis, symbola, ae. OONTINGENTMENT. adv. m. Casualment. C&ntingentemenU. Contingenter. GOBrüNGIR. V. n. ant. scccebie, esdeveüir. CONTINGUT, DA- adj. contengut. || adj. Mo- derat. Moderado, conlenido, iohrio, Continens. || m. Cosa de que 's tracta ó parla en algun escrit. Conlenido, Argumentum, i. .CONTIBíUACIÓu f. Acte y efecte de continuar. Conlinuacion, Continualio , nis. Q ret. Figura en que 's repeteixen las paranlas y perfeccionan las seoléncias. Conlúiaciii^toii. Continuatio, nis. ÀB Li CONTINUACIÓ, m. adv. Ab la prossecució de 10 comensat. Con la eontinuacion. Assiduò. COBITDIUADAMENT. adv. m. Seguidament. Seguidamente f contintuidameníe , $in intermision. Continuo. || De continuo. ConlinuadameiUe, d la continua f continuamenu. Continuo, continuatè. CONTINUADOR, A. m. y f. Lo qui continua una cosa comensada per altre. Continuador. Conti- nuator, is. COBITtBnJABIENT. adv. m. coNTmuADAiiBNT. t. y m. ant. continuació. CONTINUAR. V. a. Prosseguir lo comensat. Continuar. Prosequor, eris. || Durar, perseverar, permanéixer. Continuar. Duro , as , permaneo, es. • CONTINUARSE. V. r. Seguir, esténdrerse. Continuarse. Protrabor, protendor, eris. CCMniNUAT, DA. p. p. CAtnlinuado. Continua- tus. II ant. adj. contínuo. continuïtat, f. La unió natural de las parts del continuo entre s(. Conlinuidad. Continuitas, atis. COirriNUO, A. adj. Lo que dura ú obra, ó 's íà sens interrupció. Continuo. Continuus. || Dit de lo que té unió entre sí. Continuo. Continuus. | Perseverant en fér alguna cosa. Continuo. Assiduus. I m. Lo tot compost de parts unidas entre si. Conr tinuo. Contínuum, i. | Cada un dels cent soldats, que antiguament davan una guàrdia contínua al rey. Continuo. Regis stipator. DE CONTINUO, m. adv. CONTLNUAOAMENT. CONTIRAL. m. ant. igual. | ant. adviisaii, CONTIABI, CONTEINCANT. CONTORdÓ. L EETOECIMBNT. CONTORN, m. Terreno ó paratge vehí respec- te dels que '1 circubeixen. Contorno. Confinium, ii. 11 pint. y escult. Declinació ó perfil exterior que termina la figura. Perfil^ contomo^ CircnmlUio, DÍS. coNTOBNs BspiBALs. arq. Se diuben així *\b adoi^ nos que 's fan en qualsevol part de la fUràM. figura espiral. Contomog espirales. Spira, ae, sim- plificalio, nis. EN coNTOBN. m. adv. En la circunferéncia. £n contorno, al rededor. Circúm. CONTORNAR. V. a. TOBNAB. | V. r. BEMÓUBBl* SE, BEVÓLDEEBSE. CONTORSIÓ, f. Moviment violent y afectat de una persona. Contorsion. Contorsió, nis. | tob- MBNT. COVITRA. f. Oposició. Contra. Oppositio, nis. I prep. ab que 's denota la oposició y contrarietat de una cosa àb altra. Contra. Contra, adversum. I ElfFBONT. AL CONTBA. m. adv. AL CONTBABI. EN CONTBA. m^ adv. Oposadameat. Coniraria- mente, en contra, en contrario. Contrariè. FÉB LA CONTBA. fr. Oposarse à alguna cosa. Opo- nerse, imjmgnar, Impugno, as, adversor, aris. OONTRABAIX. m. mús. La veu mès baixa que *1 baix. Contrabajo. Músics sonus gravissi- mus. II Instrument músicb de corda , de la figu- ra de una viola, però mès gros. Contrabajo. Lira màxima. CONTRABALANCEJAR. Y. a. contbaposab. COBITRABALANSA. f. contbapés. CONTRABANDISTA, m. Qui s' exercita en lo contrabando. Contrabandista, matutero. Mercium ínterdictarum advector. || Home través, entrema- liat. Zarandillo, diablilh. Ardelio, nis. LO CONTBABANDISTA GUABDA, MAL PEL CONTBABAN- DO. loc. fam. Denota que mòltas vegadas per estar mès segurs nos bavem de valer de gent dolenta. Quieres hacer del ladron fiel? fiate de él. Rem tnam furi tutius asservandam permittes. CONTRABANDO. m. Comers de generós pro- bibits per las lleys de cada estat. Contrabando. Mercium Ínterdictarum advectio. || Los mateixos generós probibits. Contrabando. Mercès interdictx. I met. Lo que es ó té apariéncia de il-lícit, encara que no bo sia. ContrabanL•, matute. Suspecte vel fortim actum. CONTRABARRERA. f. En las plassas de to- ros la segona barrera. Contrabarrera. Septum in- terins. CONTRABATERIA. f. Bateria que 's posa en oposició de altra. Contxabateria. Adversum pro- pugnaculum. CONTRABÀTRER. V. a. Tirar contra las ba- terias del enemicb. Contrabatir. Hostilia tormenta tormentis quatere. CONTRABOTIR. V. a. bebutib. CONTRABRASSA. f. nàuL Cap que ajuda à las brassas pera subjectar las vergas en la posició acomodada, peraque bis velas prengan vent. Con- trabraza. Nauticus funis. CONTRAGAMBI. m. Lo gasto que sufreix lo donador de una lletra pel segon carabi que causa. Contracamhio. Ex literat» pecuni» commutatione damnum. CON CATALÀ. CON 427 GONTRAGANAL. m. Canal que 's trau del principal. ContracanaL Al veus, i. GONTRAGÀS. m. Cert ungüent hà pels cops. Ungüento. Unguentum. GOBrmAGGIÓ. f. La acció de arronsarse 'Is cossos elàstichs, quant són ferits ó impedits per altres. Coniraccion, Contractío, nis. || La acció de arronsarse 1s nirvis en lo cos dels vivents. Cm- iraccian, Contractio, nis. U gram. Supressió de He- tras y sIUlabas enteras en una ó mès diccions. Contrafeta». Contractio, nis. GONTRAGÉDULA. f. for. Cèdula que revo- ca la anterior. Contracédula, Rescriptuni dero- gans. GONTRAGIBADERA. f. nàut. Yéla que *s sól posar demunt de la del bauprés. Contracebadera, Velí genus in navíbus. GONTRAGLAROR. f. La llum que penetra per algun cos diàfano, ó la que 's percebeix de costat pera examinar lo llustre ó viso de alguna roba ó pintura. Trasluz, Transversa lux. GONTRAGOR. adv. m. De mala gana. De vMLla gana. Gravatè, aegrè. G0NTRAG08TA. f. La costa de alguna isla ó península, oposada à la que troban primer los qui navegan envers cllas pels rumbos acostumats. Contracosla, Litus litori oppositum. GONTRACTA. m. contracte. Q La escriptura que conté Ms pactes y condicions de algun con- tracte. Contrata. Conventionis syngrapha. GONTRAGTAGIÓ. f. Comers y tracte de gene- rós vendibles. Contratacion. Mercatura, as, nego- tiato, nis. GONTRAGTAR. V. a. Negociar, fér contractes. Conlraíar. Negotior, aris. GONTRAGTAT , DA. p. p. Conlratado. Nt'go- tiatus. GOBTrRAGTE. m. Pacte, conveni entre parts de fér ó donar alguna cosa. Contrato. Contractus, us. II Lo de véndrer las mercaderias totas juntas ó de un plegat. PancaL•. Coacervatim vendendi con- ventio. Q Entre gitanos, carpciceria. CONTRACTE DE COMPRA T VENDA. for. LO COnVCui entre M venedor y comprador, ab lo que s' obliga '1 primer à entregar la cosa venuda; y V altre '1 preu convingut per ella. Conlralo de compra y ven- ta. Emptionis et venditionís contractus. CONTRACTE DE LOCACIÓ Y CONDUCCIÓ, for. COUVO- ni, pel que V amo de una cosa s* obliga à con- cedir à altre V us de ella pel temps deter- minat , mediant cert preu convingut que ha de pagar lo qui la reb. Contrato de locacion y con- duccion. Locationis et conductionis contractus. CONTRACTE ENFITÉÜTICH. for. LO COUVCni mÚtUO, pel qual V amo de una finca que 's ven se reserva *1 domini directe , y passa la utilitat al compra- dor, qui no la pót véndrer sens consentiment del aenyor directe. Contrato de enfiteusis ó enfitéutico, Empbyteusis, contractus emphyteuticus. CONTRACTE iL-LÍciT. Lo Celebrat contra las lieys y bons costums. Contrato ilicito, Contractus illi- citus. CONTRACTE iNNOMiNAT. for. Lo que *s comprcu en lo nom genérich del contracte, per no tenir nom específich y determinat. Contrato imominado. Con- trac-tus innominalus. CONTRACTE LÍCIT. {.0 que estA arreglat à las lleys y bons costums. Contrato Ikito. Contractus licitus. CONTRACTE NOMiNAT. for. Lo que à mès del•l•lom genérich té *1 particular, com lo contracte de oom- pra y venda. Contrato nominado, Contractus nomi- natus. GONTRAGTÜAL. adj. for. De contracte, que pertany à contracte ó conveni. Contractual, Quo ad contractum pertinet. GONTRADA. f. ant. contorn, comarca. GONTRADAN8A. f. Ball figurat, en lo cual ballan mòlias personas à un temps. Contradanza. Chorea, ffi, tripndium, ii. GONTRADAN8I8TA. m. Quies mòlt aficionat à las contradansas. Contradancista, Choreis dedi- tus, addictus. GONTRADIGGIÓ. f. L' acte de contradir ó contradirse. Contradiccion. Repugnantia, se. || Opo- sició. Contradiccion, Còntradictio, oppositio, nis. IMPORTAR CONTRADICCIÓ, fr. Afirmar una proposi- ció cosas contradictórias. Envoher^ implicnr con- tradiccion. Sibi repugnaré, contradicere; in termi- nis implicaré. GONTRADIGTOR, A. m. y f. Qui impugna ó contradiu. Contradictor, contradecidor, Contradic- tor, is. GONTRADIGTORI, A. adj. Lo que té contra- dicció ab altra cosa. Contradktorio. Contrarius, contradictorius. GONTRADIGTÓRIA. f. lóg. Se diu així qual- sevol de dos proposicions, de las quals la una afir- afirma lo que V altra nega. Contradictòria, Propo- sitio alterí contradicens; contradictòria, se. GONTRADIGTÒRIAMENT. adv. m. Ab con- tradicció. Conlradictoriamente. Contrariè, contra- dictoriè. GONTRADIHENT. p. a. C<>ntradiciente, Con- tradicens. GONTRADimENT. m. ant. contradicció. GONTRADIR. V. a. Negar lo que altre afirma, óal contrari. S' usa també com recíproch. Contra- decir. Contradico, is. GONTRADISAIMENT. m. ant. contradicció. GONTRADI8SA. f. nàut. Segona dissa per ajudar à la primera, y assegurar mès la verga. Contradíza, Alter secundus rudens. GONTRADIT, A. p. p. Contradicho. Contradic- tns. II m. ant. contradicció. GONTRAEMBOSGADA. f. fimboscada que 's fà contra de altra. Contraemhoscada, Insídi» con- tra insidias paratge. 4H0OIITRAEBGARPA. f. fort. Lo declivi del i28 CON tros de muralla qn* està dins lo fosso. Coiilr««fcar- pa. Marí intra fossam declivis crepido. GONTRAE8GOTA. f. nàut. Cap del gmix de la escola , que s' assegura en uo dels extrems de la vela pei-a subjectaria en los temporals. CoiiXra- escota. Ad fulciendum navis velum funis. GOBrrRAEBGOTt. m. nàut. Cap que serveix pera donar major seguretat als escotins de las ga- bias. Omlreseotin. Ad regenda vela rudens. GCHiTRAESCaiPTUBA. f. Instrument ab que 's protesta de altre anterior. Cantraescriptwra, Coo- trascriptum, i, antigramma, atis. GOimAFAGCIÓ. f. ant. cosTaiv'ENCió. GONTRAFAHENT T GOlfimAFAHEDOR. m. ant. coNnivENTOR. GONTRAFAIXAT, DA. adj. En lo blasó lo que té faixas eontraposadas en los colors ó metalls. Contrafajado, Advcrsis íasciis instmctBS. GONTBAFALLAR. v. a. uimüNFAE. | for. De- cidir lo jutje alguna cosa contra lo queantes havia determinat. OmtrafaUar, Judicem contra qnod prius decreverat decernere, censere. GONTRAFALLO. m. EETEU^Fo. H for. Sentèn- cia del jutge, en la que decideix alguna cosa con- tra lo que antes havia determinat. CotUrafallo, Lat£ sententi» opposíta. OONTRAFER. v. a. Escarnir, imitar alguna cosa. Imitar, ^ontrahacer, remedar, escarnefer. ímitor, aris. | Fér alguna cosa semblant à altra. Contrahacer. Fuco, as, aflingo, is. | ant. coxteà- VENIE.' OONTBAFERSE. v. r. Fingirse lo que no es. Pingirsi, eotUrahacerse. Simulor, aris. GONTEAFET, A. p. p. Cfmtrakeeho, Imitatus. I S' aplica al que té algun membre del cos esgar- rat. Deforme, conlrahecko. Mirio, nis. OOlfTSAFILEBA. f. La filera que serveix de defensa óresguart de altra ó altras fileras. Contra- hiUra. Ordinis, linee mnnimenlum. GONTRAFIUIA. í. for. Inhibició contrària à la de la la firma. Contrafrma. Decreti inhibitio. GONTRAnAMANT. p. a. for. Se diu de la part que obté inhibició contrària à la de la firma. OmtrafirmanU. Alterius decreti inhibitionem ob- tinens. GCl•liTRAmHAR. v. a. for. Guanyar inhibi- ció contrària à la de la firma. Coi»(ra/frM«r. Ante- rioris decreti inhibitionem obtinere. GONTRAFLORÀT, DA. adj. En lo blasó lo que té flors eontraposadas en lo color y metall. Contraforado. Adversis floribus instroctos. QOBfTRAFOR. m. Infracció de for. Contrafu»- ro. Primari» legis violatio. GOVITRAFORT. m. mil. Fort oposat al dels enemichs. Contrafuerte, Propugnaculum, i. | Ea los vestits la tela, cotó ó altre drap que 's posa en- tre la roba y '1 forro. Entreula, trape. Panaus ín- terpositus. ] Corretja de dos dits de amplària, que 'd clava en los arsons de la sella pera infflUffy^ DICCIONARI CON las cinglas. CoiuraftierU, Retinacnlam corideesm. I Llenca de cuyro ab que's reforsan los calsals. Omtrafuerte, Fasciola coriacea. posAE coxTEAFOETS L•is VESTITS, fr. Reforsatloi ab tela, cotó ó altre drap, col-locantlo entremtlj de la roba y *1 forro. Entreular, Pannum ínterpo- nere. GONTRAFORTt. m. fort. conteafoet. 1. GONTRAF0880. m. fort. Lo fosso segon què's fà pera resguart del primer. Refo$eto, contra fota. Fossa, fossae objecta. GONTRAFUGA. Espècie de fuga en múska que preceheix de un modo oposat al de una fuga primitiva. Contrafmga. Musicalis sonus. GONTRAGIRAR. v. a. com. Tornar à girar una lletra de cambi no ingada à sòn venciment, contra '1 qui V havia eodossada. Buamhiar. Mea- sarium syngraphnmin mandatorem repellere. GOimtAGUÀRDIA. f. fort. Obra exterior de dos caras que forman un àngul devant dels ba- luarts, pera cubrir sas caras y rébrer al euemich. Cwítragwiréia, Additum munimentum , praesi- dium. GONTRAHERBA. f. S' aplica à tota herba que serveix de antídot ó contraverí. Omlrajferki. Anlidotus, i. GONTRAINDIGAlfT• m. med. Síntoma que destruheix la indicació del remey que pareixia convenient. CoAtraindicante, Indici um indicio con- trariuro. GONTRAINDIGAR. V. a. med. Dissuadir la utilitat de un remey que per altra part pareixia convenient. C(m(ratiidiV4ir. Indicium indicio adver- sari. GOVITRAINDIGAT, DA. p. p. Omtraúdkado. Advérsatus. GONTCALOR. m. Ofici honorífich en la casa real, segons la etiqueta de la casa de Borgonya; entrevenia en los comptes y gastos, tenia à són càrrech locuydar de las alhajasy mobles, y exer- cia altras funcions. Comtralor, Regis impens» ca- rator. g En lo cos de artilleria y en los hospitals de exèrcit qui porta i compte y rabó dels fondos y efectes. Omtralor. Tabularius, ii. GONTRALT. m. La veu entre *1 tiple y tenor. Omtralto, Ab acuto cantus. | Lo qui canta ab la veu del mateix nom. ContraUo. Ab aculo canens cantor. GONTRAMANAMENT. m. conteaoede. GONTRAMANAR. v. a. Manar la execució de una cosa contraria à la que s' havia manat. Coa- tramomdar, Jussis contraria jubere. GONTRABIARGAR. f. La segona marca dife- rent de la primera, que 's posa en los fardos y al- tras cosas à fi de que sian mès assenyaladas. Coa- framarro. Secunda nota. GONTRAMARGAR. v. a. Posar segona senyal ó marca. Contramartar, Secundam notam impa- nere. CON CATALÀ. CON it9 CX>FITRA1IIARCAT, DA. p. p. Contramarca- do. Iterum assígnalus. GONTRAMARGH. m. Lo segon march que 's clava en lo bastiment qae esta fixo en la paret pe- ra posarhi las vidrieras. Contramarco. Secnndafe- nestralis crafes. CSONTRAMAREA. f. nàut. La marea que es oposada à altra. Conlramarea. Mare refluum. OONTRAMARXA. f. Retrocés deila marxa co- mensada Contramareha. Retrogressns, us. I mil. Evolució ab que un batalló muda de front ó de costats. Contramareha. Frontis aut laterum acíei miitalio. H nàut. Lo moviment successiu de tots los vaixells de una Ifnea que maniobran en un mateix llocb. Contramareha. Navinm cursus. GONTRAMARXAH. v. n. Retrocedir, tornar atris. Contramarchar. Retroc«do, retroeo, Í9. GONTÍIAIIIE8TRE. m. nàut. L' oficial subal- tern del capità ó mestre. Contramaeslre. Navis sub- prsfectus. . OONTRAMINA. f. La mina oposada à la dels contraris, pera inutilisarla. Contramina. Adversus cnniculus. || Comunicació de dos ó mes minas pe- ra limpiarlas y tràurer las runas ó metalls. Conr- tramina. Cuniculorum continuitas. GONTRAMINADOR. m. Qüí contramina. Coníraminador. Fossor adversi cuniculi. GOlfTBAMINAR. V. a. Fér contraminas. Con- trammar. Hostiles cuniculos adversis cuniculis aperíre. GONTRAMINATi DA. p. p. Contraminado. Adversis cuniculis apertus. GONTRAMITJAIf A. f. nàut. Arbre de la nau immediat à la popa. Contramesana. Malus puppí proximns. OOlfTRAMOTLLO. m. Motllo fét ab altre. Con- tramoïie. Ex typo imago. GONTRARfURALLA. f. Muralla baixa pera ma- jor defensa de la principal. FalBahraga, antemuro, eontramuraUa, eontramuro. Muro murus adversus. CSONTRANATURAL. adj. Lo que s* oposa al orde de la naturalesa. Contranatural. Naturae con- trarius. OONTRANOVÉlfDRER. v. a. ant. no cointtA- VBlflE. GONTRAORDE.m. Orde que revoca la donada anteriorment. Contraórden. Jossi priori contraria. GONTRAPALANQUt. m. nàut. Qualsevol dels dos caps que serveixen pera assegurar la verga, en cas de fallar algun dels palanqnins. Contrapa^ Umquin. Rudens alter antenn» obfirmand». CSONTRAPÀ8. m. müs. Lo segon pas que can- tan uns, cantant altres los primers. Contraposo. Harmoniacus concenlus concentui oppositus. | En algons Ilochs de Catalunya ball en que mòlts pa- rells ballan à un mateix lemps ab diferents passos, ja à la dreta , ja à la esquerra , segons lo passatge de la música. Contrapaso. Saltationis genus. GONTRAPA86AR. V. a. En lo blasó estar dos figuras de animals en acció de passar encontradas. Contrapasar. Obviam ire. CONTRAPÈS, m. Lo pes que^s posa à la part contrària de altre pera equilibraries. Contrapeso. ^quipondium , ii. || Rarra que usan los volatins pera mantenir V equilibri. Contrapeso , ekorizo, tiento. Halter , is. || met. Lo que's considera sufi- cient pera equilibrar una cosa excessiva. Contra- peso, ifiquílibrium, ii. G0NTRAPE8AR. v. a. Posar una cosa contra de altra. Contrapesar. iEquilibro, as. I met. Igua- lar una cosa ab altra en valor ó mèrit ó altra cir- cunslàncía. Contrapesar. iEquare pretio. P Pesar una cosa tant com una altra. Equilibrar , contra" pesar, equiponderar. ^Cquare pondere. CONTRAPESAT, DA. p. p. Contrapesado. .Cquilibi-atus. CONTRAPESTE. f. Se diu del remey ó pre- servatiu contra la pestc. Contrapeste. Medicamen- tum à pesle prseveniens. CONTRAPEU. m. Contrarietat, contradicció. Oposicion, estorho, óòtce, contrapié, pihuela. Obox, icis. GONTRAPILASTRA. f. arq. Pilastra unida à la paret. Contrapilastra. Parastata, «b. GONTRAPORTA. f. La segona porta gran que divideix las demés de la casa. Contrapuerta , por- ton. Mdium porta inferior. CONTRAPOSAR. V. a. Comparar una cosa ab altra. Contraponer, comparar , eotejar, equiparar. Confero, ers: || Oposar. Oponer, contraponer. Con- trapono, is. CONTRAPOSAT, DA. p. p. Contrapuesto. Col- latus. CONTRAPOSICIÓ, f. Coleig de cosas contrà- rias. Contraposici n, contrabalanza. Collalio, com- paratio, nis. || oposició. CONTRAPRODUENT, adj. Lo que proba lo contrari de lo que's tracta. Contraj^oducjnte. Con- traproducentem. CONTRAPUBIT. m. mús. Concordància armo- niosa de veus contraposadas. Contrapunto. Diver- sorum tonorum harmonia. CANTAR DE coNTRAPiNT. fr. Fér armooia ab con- cordància de veus contraposadas. Contrapuntear, cantar de contrapunto. Tonis diversis concenium edere. CONTRAPUNTADAS. f. pi. En lo blasó las arroas que estan punta contra punta. Contrapunta- das. Cuspidibus muluò adversis. CONTRAPUNTARSE. V. r. Competir un con- tra altre en algun empenyo. Medir las armas. Con- tendo, is. || Dirse paraulas picants. Contrapuntear- te, contrapuntarse. Jurgor, aris. CONTRAPUNTEJAR. v. a. cantae db cox- TIAFUNT. CONTRA-PUNXÓ. m. Pessa que serveix pera senyalar sobre Ms metalls ahont s* ha de foradar, (rfffMfe. Inslmmenlum aic dictvai. i30 CON GOirmAQUERELLA. f. for. Quexadel quere- llat contra '1 querellant. Contraquerella. Contra- quaBrella. GONTRAQUtLLA. f. nàut. Pessa que cubreix toia la quilla del barco de popa à proa. Contraqui- lla, CarinsB fulcimentum, superior carina. GONTRARECIBO. m. Lo recibo que*s dóna re- vocant altre anterior. Cònlrac^duia.* Rescríptum contra rescriptum. GONTRARÉPLIGA. f. Rèplica que*s fà contra del que ha replicat. Cjntra rèplica, Objectioni op- posita objectio. CONTRARESTAR, v. a. Tornar la pilota *i qui està en la banca. Contrarestar. Pilam renHtte- re. II Resistir, oposarse. Contrarestar. Adversor, aris, resísio, is. CONTRARI, A. adj. Oposat , repugnant. Con- trario, Conlraríus. J Danyós, perjudicial. Adverso, contrario. Noxius. || m. Enemich. EnemigOy contra- rio, adversario, desafecto, Contrarius , ii ) Lo qui segueix un plet contra altre. Contrario, Competi- tor, is. AL CONTRAU. iD. adv. De una manera oposada. aI contrario, al revés. Contrario, contra. DEL CONTRARI, m. adv. A HO sér aixf , si no es aixi. üe lo contrario, donde no. Sin rainus, aliter. MÒLT AL CONTRARI, m. ddv. De una manera mòlt oposada. Muy al contrario , muy al revés, Longè aliter. CONTRARIAR, v. a. contradir, ofosarsb. CONTRARIETAT, f . La oposició que té una cosa ab altra. Oposicion, contrariedad, Contrarietas, adversitas, atis. • CONTRARIETAT DE LLETS. OpOSÍCiÓ dC lleyS On lo dret escrit , ó de dos llochs de una mateixa lley. Antinòmia. Antinòmia, ®. CONTRARIETAR. V. a. ant. contradir. CONTRARIÍ86I1I, A. adj. sup. ContrarUsimo. Yaldè contrarius. CONTRARIÓ8, A. adj. ant. contrari. GONTRARODA. f. nàut. Peesa que cubreix y fortifica la roda de la nau , guardant la mateixa figura. Contraroda, Contignatio, nis. CONTRARONDA. f. Segona ronda pera asse- gurarse més de la vigilància dels puestos. Contra- ronda, Excubíarum lustratores. CONTRA8. m. pi. mús. Los baixos més fondos en algunas orgas. Contras. Organi tubae profundio- ris«oni. CONTRASAGEL Y GONTRASAGELL. m. ant. contrasillo. CONTRA8AGELLAR. V. a. ant. y CONTRA8ELLAR. v. a. Posar segon sello. Contrasellar, Alterum signum imponere , iterum obsignare. CONTRA8ELLO. m. Segon sello en una ma- teixa cosa. Contrasello. Secundum signum , alte- rum sigíllum. adj. ant. GONsBHBLAirr. DICCIONARI CON IGUAL. II adversari , CONTRARI Ó RIVAL Dl IGUAL VA- LIA. DONAR PER PAR t PER CONTRASBIIBLB. ED lo deSt- fio, presentar contrari de igual valia. Dar par ai• versario. Alicui adversarium adhivere pasem. CONTRASENYA, f. Senya que's dóna reser- vada mútuament pera enténdrerse entre sf . Contra- seiia. Secreta inler aliquos nota. || mil. La senyal pera conéixerse unsab altras, y la qiie*s dóna à la centinella pera no deixar passar al que no la porta. Contrasena. Tessera excubíis agnoscendis. CONTRAST, m. contradicció , oposició. || Ofid de marcar las alhajas de or y plata. Contrasu. Li- bripens , dis. || Llocb ahont se marca F or y li plata. Contraste. Ofiicina ubi metalla ponderantur. II met. Combat entre personas ó cosas. Contrasüt contienda. Contentio, nis. | nàut. Mutació repen- tina y contrària de vent. Contraste. Subita venti commutatio. || pint. y escult. Oposició entre '1 ca- ràcter de las figuras , entre sas parts ó entre *l8 colors. Contraste, Oppositio, nis. || orstaclb. CONTRAST DE CASTELLA. La pOrSOUa que té à 8Ó0 càrrech lo marcar los pesos y mesuras , la plata j altres metalls. Contraste de Castillat marcador ma- yor del reino, Ponderibus et mensuris prcBfectns. SENS TOT CONTRAST. Sèns cap contradic-ció. Sin contradicion alguna, Nulla oppositione. CONTRASTAMENT. m. L' acte y efecte de contrastar. Sacudimiento , concusion. Agitatio, jac- tatio, nis. CONTRASTANT, p. a. Lo qui resisteix. Opwes- tOy contraste. Obsistens. || orstant. CONTRASTAR. V. a. Resistir, oposarse à altre ab obras ó ab rahons. Contrastar. Obsisto is. | Exercir V ofici de contrast. Contrastar, Notam inu- rere. || Fér tremolar alguna cosa. Contrastar, con- mover, hacer temblar, Commoveo, es. || Tirar per terra. Derribar. Diruo, is. || Fér desistir. Hacer íí- tubear, hacer campanear, hacer vacilar, Haesilatio- nem movere. || ant. orstar. || impedir. CONTRASTAT , DA. p. p. Contrastaio. Obs- titus. CONTRASTAT, m. nàut. Cap gros sobre V estay , pera ajudar à sostenir T abre , tirantlo envers proa. Contraestay. Funís malorum rudente firmans. CONTRATECA. f. Filat de malla gran que té detràs de sf un altre de malla mès menulla. 7f«f- mallo. Yerriculum, i. GONTRATELA DE PESCAR. Filat de mallas amplas y fortas pera pescar, lo qual se posa detràs de altre de mallas mès estretas, y de cordill mès prim. Contramalhy cantrawMÜadura. Astrictioribus ma- culis reté. CONTRATEMPS, m. Infortuni , calamitat. Contratiempo. Damnum, i. || Escalabro, desgràcia. Descalahro, revés, plaga. i£rurona, x, inforlnnium, 11. OONTRATRETA. f. Astúcia pera desbaratar é CON CATALÀ. CON i31 inntilisar alguna treta ó engany. Cantratreta. Frau- dis pulsio. GONTRATIUNXERA. f. for. Trinxera dels si- tiats contra 'Is sitíadors. Contratrinchera. Agger munitus obsídentibus objecta. GONTRÀURER. V. a. Aplicar à un sentit par- ticular alguna proposició ó màxima general. Con- traer. Contraho, is. . CONTRA VALLAGIÓ. f. La acció y efecte de contravallar. Contravalaeion. Yalli circumductio. CONTRA VALLAR. V. a. mil. Formar los si- tíadors la línea ó trinxera pera impedir las eixidas de ella. Contravalar, Vallum urbi obtendere. CONTRA YENGIÓ. f. Transgressió de algun manament. Transgiesion, contraveneioiif quihraíl•- tamientOf infraceion, Yioiatio, transgressió, nis. CONTRA VENENO. m. coNTaiVERÍ. CONTRA VENIBfT. p. a. contraventor. CONTRAVENIR. V. a. Fér lo contrari ó anar contra lo que es!à manat y disposat. Contravenir. Legis stalula perfringere, violaré. CmiTRAVENTOR, A, m. y f. Qui fà lo con- trari de lo que està manat y disposat. Cktntraventor. Transgressor, is. CONTRA verí. m. Medicament contra Is efec- tes del verí. AntidotOy eontraveneno, Antidotum, antidotus, i. CONTRAVÉRSIA. f. CONTROVÈRSIA. CONTRA VIDRIERA, f. Segona vidriera que serveix pera major abrich. Contravidriera, Iterati cancelli vitrei. CONTRAVINGUTy DA. p. p. Contravenido, Perfractus, viola tus. CONTRAXIFRA. f. La clau pera enténdrer al- guna xifrà. Contracifra, Ratio nolas occultas in- terpretandi. GONTRAY. m. Panyo fi que 's fabricava en GoDtray de Flandes. Contray. Contracicus pannus. OONTRAVENT. p. a. Lo qui contrau. Contra- yenle, Gontrahens. CONTRAYT. m. ant. contracte. GONTRE8CARPA. f. contraescarpa. CONTRE8GRIPTURA. f. y CONTRESCRIT. m. Escrit pera protestar de altre anterior. Contraescriíura, Contrascriptum, i. CONTRE8TAR. v. a. ant. contrastar. CONTRET, A. p. p. Contraido. Contractus. || adj. Esgarrat de algun membre. Litiado, estropea- do. Pesundatus. | obligat. CONTRIBUCIÓ, f. Paga de la part que's déu 60 una pena, tribut ó gasto comú. Impue»to, con^ ^hwion. Contributio, nis. Q Lo mateix tribut que *8 paga. Contribucion. Yectigal, is, tributum, i. contrircció lustral; La que s' imposava anti- gnament als comerciants. Contribucion lustraL Collatio lustralis. tmick CONTRIBUCIÓ. Repartiment que's fà respec- te als béns y utilitats de cada hu delscontribuyents à fi de reunir en una sola paga lo que està divi- dit en vàrios drets y tributs. Uniea eontrihueion. Ünica collatio. CONTRIBUHENT. p. a. Lo qui contribuheix. Contribuyente. Contribuhens, tis. COBTTRIBUHIDOR, A. m. y f. Lo qui contri* buheix. Contribuidor, contribuyente, contributario' Contribuhens, tis. CONTRIBUHIR. V. a. Pagar cada hu la quota ò part que li toca per alguna imposició, reparti- ment, etc. Contribuir. Contribuo, is. | met. Aju* dar, concórrer al logro de algun fi. Contribuir, eoncurrir. Adjuvo, as. 1 com. Se diu del que pa- teix alguna pèrdua ab lo qui s' abat. Con(rt6utr. Aliquid cedere de jure suo. CONTRIBUHIT, DA. p. p. Contribuido. Gon- tributus. GONTRIBULATy DA. adj. atribolat. 1. CONTRICIÓ. f. Dolor ó sentiment de haver ofès à Déu, sòls per sér bondat infinita. Contricion. Contritio, nis. CONTRINCANT, m. Competidor. Contrincante. Competitor, is. || En las oposicions lo qui es de una mateixa trinca que altre, pera argüirse mútua- ment. Contrineante. In disceptationibus socius. CONTRI8TAR. V. a. Afligir, entristir. Contritr- tar. Contristo, as. CONTRISTATj DA. p. p. Conlristado. Con- tristatus. CONTRTT, DA. adj. Lo qui té contrició. Contri- to. Contritus, verè pcBnitens. CONTROVÈRSIA, f. Pendéncia, disputa, es- pecialment en matérias de religió. Ventilaeion, controvèrsia. Controvèrsia, se, disceptatio, nis. CONTROVERBISTA. m. Qui escriu ó tracta sobre punts de controvèrsia. Controvertista. Con- trovèrsia rum scriptor. CONTROVERTIBLE. adj. Disputable. Contro- vertible, Disputabilis. CONTROVERTIR, v. a. Disputar sobre alguna matèria. S* usa també com recíproch. Ventilar, controvertir. Controversor, aris, discepto, as. CONTROVERTIT, DA. p. p. Controvertido, Controversatus. CONTUMÀCIA, f. Tenacitat, terquedat, obsti- tinació en algun error. ContuvMcia. Contumàcia, m. y for. La omissió ó tardansa en comparèixer en un judici, ó cumplir algun requisit del mateix, dins lo terme corresponent. Rebeldia, contumàcia. Contumàcia, ». CONTUMÀS. adj. Perfidiós^n mantenir algun error. Contumaç. Contumax, || for. Qui no vól com parèixer en judici. Rebelde, contumaz. Judicium detrectans. CONTUBIASRIENT. adv. m. Ab porfia y con- tumàcia. Tenazmente, contumazminte, con eontu- vMcia. Contumaciter. CONTUMÉLIA. f. Injúria, insult, afront de paraula dita à algú à sa cara. Oprobio, contumelia. Gontumelia, «. 131 CON DICGIONABI CON GONTUMELIÒS, A. adj. Ofensiu, injuriós. Afrentoso. coníümelioso. Contumeliosus, injuriosus. GONTUMELIOSAMENT. adv. m. Ab conlu- mélia,de un modocontumeliós. CantwneliotawiènU. Contumeliosè. GOBITUNDEBIT. adj. cir. S* aplica al instru- ment que fa contusions. ContundenU, Gontendens. CX>NTURBACIÓ. f. Inquielut, turbació. Con- turbacion. Conturbatio, nis. GONTURBAR. V. a. Inquietar, trastornar, al- terar. Alterar, conturhar, turbar, Conturbo, as. || met. Conmóurer 1' animo. Turbar, eonturbar, agi" tar, Perturbo, agito, as, permoveo, es. GONTURBAR8E. V. r. Inquíetarse, turbarse. AlUrarse, eonturbarse. Contorbor, aris. GONTUBBAT, DA. p. p. Conturbado. Contur- batus. GONTUBBATTO, VA. adj. Lo que contnrba. Contvrbativo. Conturbans. CX>NTA8, A. adj. Cascat, macat. Majado, coii- tuso, maguHadOy caseado, Gontusus. CONTUSIÓ, f. Cascadura, macadura. Contusion, Quassalura, se, contusió, nis. GONTUTOR. m. Tutor juntament ab altre. Canlutor. Contutor, is. GONVALÉIXER. V. n. Recobrarse de alguna malaltia. Contaleccr. Convaleo, es. ] met. Referse de alguna pèrdua, recobrar la prosperitat perduda. ijonvalfcer. Vires, prosperitatem recuperaré. CONVALESCÈNCIA, f. La millora del malalt fins à estar enterament rcstabiert.' ConrfaleetHeia, Ad adversa valetudine reoreatio. || Casa ú hospital pera convalóixer los malalts. C4mvalecencia. Noso- comium, ii; convalescentium hospitium. CONVALESCENT, p. a. Qui convaleix. Con- vaUcienU. Convalescens. CONVALEBCUTi DA. p. p. (/mvalecido, E mor- bo recreatus. CONVENCEDOR, A. m. y f. Qui con vens. Convencedor. Convincens. CONVÈNCER. V. a. Precisar à altre à que mu- de de dictamen en forsa de la rabó. També s' usa com rccíproch. Convenctr, Convinco, is. || Probar un fèt ó delicte que's negava. Comveneer. Demons- tro, as, bominem jugulare. COBfVENCIBLE. adj. Lo que pòl coovéocerse. Convencible. Convincí capax. CONVENCIMENT, m. La accíó y efecte de convèncer. ConvencimienlOj conviccion, Yictoría, », coactio, nis. CONVENCIÓ, if. Conveni, concert. Cowention, eoNrfmo, conderlo, ajutU. Gonventum, i. | Assam- blea política de Fransa. Convencion, Supremus se- natus. CONVENCIONAL, adj. Lo pactat y convingut. Convencional, Conventionalis. | m. Membre de la convenció francesa. ComvencuméL Conventioiialis, is. CONVENdONALMENT. adv. m. Per con- venció. Conveneionalmenie. Ex conveulione; positò. CONVENENZA. f. CONVENI. CONVENGUT, DA. p. p. de convenir. CoMe- nido. Conventus. || ant. concorbbgut. CONVENI, m. Ajust, convenció. Convenia^ cot- cterto, eontsencion, convenieneiaf ajuste, Gonvenlio, nis. Q Lo que fà algun príncep ab la cort deRoni. ConcordaU), Pactum, conventum,i. DE CONVENI, m. adv. De concert. AcoriadamenU. Ex conventione. CONVENIBLE. adj. CONVENIENT. CONVENIBLEBiENT. adv. m. CONYKinSNT• MENT. CONVENIÈNCIA, f. Ltilitat, profit. (^mventcA- eia. Utilitas, atis. y Acomodo, proporció. Acomodo, proporcion, conveniència. Famulatus, us. | Comodi- tat. Conveniència. Vits comoditas. || Conformitat de una cosaab altra. Conveniència, congruència. Convenientia, se. || pi. Havers, rendas óbèns. Om- ven^encias. Bona, orum, facultates, um. CONVENIENT, adj. Útil, profitós, oporlü. Con- veniente. Commodus. Q Congruent, conforme, cor- responent, proporcionat, decent. Convenieme, Coo- veniens, congruens. CONVENIENTtsSIM, A. adj. sup. Mòlt con- venient. Convenientisimo. Yaldè commodus , con- veniens. CONVENIENTtSSIMAMENT. adv. m. SUp. De un modo mòlt convenient. ConvenientisivMmení. Yaldè commode. CONVENIEBmiENT. adv. m. Útil y oportuna- ment. Convenien lemente. Convenienter, opportunè. CONVENIR. V. n. Concordar, s:^r de una ma- teixa opinió ó dictàmeu. Convenir. Convenio, is. | Importar, sér convenient. Convenir. Convenio, is. I Gorrespóndrer , pertànyer. Convenir. Competo, is. II ant. Concórrer, acudir, juntarse en aigua lloch. Convenir. Convenio , is. jj gram. concoedai. NO coN'vé CNA cosà AB ALTEA. fr. fam. Denota la desproporció ó inconseqüència de las acciona. So viene el son con la castaneta. Haec maximè discor- dant. SI uÒLT CONVÉ. m. adv. Denota la possibilitat de alguna cosa. Si d mano viene. Forsan, forsilan, foi^ tasse. CONVENIRSE. V. r. Ajuslarse, concordarse. AvenirsCy convenirse. Paciscor, eris, foedere jun- gi- CONVENSDT, DA. p. p. Conveneido. Convic- tus. Q adj. for. S' aplica al reo que està convensat del delicte, encara que no V haja confessat. Cm- viclo. Conviclus. OOlfVENT. m. La casa en qne viuben en co- municat los religiosos, ó las roonjas. Convento. Cod- nobium, ii. || La mateixa comunitat. Coiirfiito. Ca»- nobitarum communitas. | ant. conveni. CONVENTÀS. m. aiun. Comventttzú. Amplom eoMiobiuffl. CON UM VEN IKl. m. d. CoMentito, tro, illo. An- gUtiUB CflNIobillIll. ouuiventIcul. f . y a>JIViMTÍCULA.TD. ant. Junta il-ltcilayclan- teiu de algonaspersonas. Convtntieulo. Conven- lieiliUD, i. ttMVCNl'UAL. adj. Lo que pertany al con- mt. ComtentuaL Ad coenobium pertinens. || m. Lo nljgite qne viu en algun convent. Conventual. Coe- wkn sodalis. | En algnnas ordes lo relij^iós predi- olor de la Casa. Conventual. Conventualis concio- ntor. QÜil VKNl II ALITAT. f. La habitació dels re- %Í0M» que viuhen en un mateix convent. Conven- Miai. CoBDobitanun contubernium. || La asigna- ttdeun religiós à un convent determinat. Con- mttaliiai. Cnipiam coenobio religiós! adscriplo. OM VKlillJ ALMENT. adv. m. En comunitat. (imtentMalmente. Morè monastico. GQCfVEBOÉIfGIA• f. met. Direcció de las If- ms y dels raigs de la llum à un mateix punt. Cmtergencia. Convergentia, s. OOnVEEGCNT. adj. mat. S* aplica à las li- ms y raigs de llum que 's van acostant los uns als ikm, de modo qne sí s' allarga van se reunirian a «n mateix punt. Convergente. Convergens. OONVERS, A. adj. Convertit. Se diu especial- Mflt dels moros y juheus que*s converteixen \ la idigíó catòlica. Converso, eonveriiL•. Conversns. OON VESSA. f. Enrahonament familiar. Con- mrnnon. Familiaris sermó. || Las personas que mhooan entre sf familiarment. Convenaeion. Co- bqnentium ccetus. eosvEisà DB ?ocà süistíncià. *S diu aixf aquella CiqBe*8 Iraclan asnroptos de poch ó ningun inte- 1^. Hlique. Inutilis confabulatio. iuoar de coTCVEtSi. fr. Enrahonar de un assump- ll diferent del que*s tractava. Echar la pldtica d Hrap•rtf, roher la hoja. Sermonem aliè vertere, Meelere. iu?iciR Là coüVERSÀ. fr. Interrómprer la con- veni comensada. Romper, corlar la convenaeion. Ceptum ab alio sermonem interrumpere. QOflVEBMJiLE. adj. Tractable. Sociable, con- ftntkle. Sociabilis. OOfiVERflAGIÓ• f. C0NVERS4. || La que\s tédes- ffh de menjar. Palillo, conversacion. Sermó epu- bris. UllAt CAUtEt E!« Là CONVERSACIÓ ALGUNA ESPÉ- cn. fr. Diria afectant descuyt. Dejarse caer alguna (Mceii/a eonversacion. Consultè verba facere, in- ^nam simulando. UlÒLTA CONVERSACIÓ ES CAUSA DB MENYSPREU. ^• Denota que lo familiarisarse demasiat ab la Snit, es la causa que no's conserva M respecte de- ^t La mueha conversacion es causa de menospre" ^. Quotidiano convictu auctoritas imminuitur; ni. nia familiaritas contemptum parit. TCNIl ó ■AVtl UN GlAN RATO DE CONVERSACIÓ, fr. TOMO 1. CATALÀ. CON 433 fam. SÍM* una cosa de llarga duració. Aun hay que hacer para rato; aun hay un buen rato. Valde pro- lixnm ese. tríurer l\ CONVERSACIÓ, fr. fam. Torar en ella alguna esp>cie. Sacar la conversacion. De re ali- qua sermonem excitaré. GOIfVEBSAR. V. n. Enrahonar familiarment unas personas ab altras. Conversar , platicar , de- pjrtir. Colloquor, eris. CONVERSIÓ, f. L' acte V efecte de con verlirse. Conversion. Conversió, nis. || Mutació de una cosa en altra. Conversion. Conversió, nis. || Muda n sa de mala ó bona vida. Conversion. Conversió , nis. || rel. Figura que dirigeix lo discurs als aust>nts, morts y à las cosas inanimadas. Apòstrofe, conver- sion. Apastrophe , a». || ret. Figura de paraulas, que's comet quant dos ó mès clàusulas acaban de una mateixa manera. Conversion. Conversió, nis. J mil. Lo inovímet que fà la tropa girantse al al- tre cos'al. Conversion. Agminis à fronle mutatio. B log. La mutació de subjecte en predicat ó al conli*ari. Conversion. Conversió , nis. || ant. in- versió. CONVERSIÓ, VA. adj. Lo que té viriud de convertir, Conversiro. Conversus; vi convertertdi ptifidílus. CONVERTEMENT. m. ant. conversió. CONVERTIBLE, adj. Lo que pót mudarse y converlirse. Trasniudable, convertible. Converti- bilis. CONVERTIlX>Ry A. ant. convé rtirle. CONVERTimENT. m. ant. conversió. CONVERTIR. V. a. Mudar una cosa en altra. També s' usa cova. recíprocb. Trasmutar, convertir, irasformar. Coiiverto, is. || Reduhír ú la verdadera religió ó à la practica dels bons costums al que va errat. Convertir. Alíciuem ad bonam frugem revo- caré. II Emplear alguna cosa en un fi diferent del que estava destinada. Convertir. In alium usum converlere. CONVERTIT, DA. p. p. Convertida. Conversus, mutalus. CONVEXITAT, f. La elevació de la superfície circular de un cos, més alta del centro que de la vora. Conrexidad. Convexitas, atis, convexio, nis. CONVÉXO, A. adj. S* aplica à la superfície que té convexitat. Convexo. Convexus. CONVICCIÓ, f. Prol)a manifesta y evident de una veritat negada. Conviccion. Persuasió, nis. CONVICTE, A. m. y f. convensit. 2. CONVICTOR. m. Qui viu en algun seminari ó col-legi sens sér de la comunitat. Convictor. Con- victor, is. CONVICTORI, A. adj. En los col-legis de je- suítas la habitació ahont vivian los pensionistas. Convictorio. Collegiuni, i i. CONVIDADOR, A. m. y f . Qui convida; Con- vidador. Invitator, convitator, is. CONVIDAR. V. a. Pregar à algú que li f»ssa 56 434 CON DICCIONARI COP companyia à menjar ó à altra funció. Convidar. Convivo, as. || mel. Móurer, incitar; així 's diu: lo temps CONVIDA à passejar. Convidar, Invito, as. CONVIDAR À ALGiJ À ALGUNA COSA. fr. BrindaHo ab ella. Ofrecer d alguno alguna cosa , convidar d al- guno con alguna cosa. Invito, as, offero, ers. GONVIDARSE. V. r. Oferirse algú voluntària- ment pera alguna cosa. Convidarse. Sese ultrò of- ferre. CONVIDAT, DA. p. p. Convidado. Invitatus. II m. Lo qui menja en companyia de aquell qui V hà convidat. Convidado. Conviva, ae, aepulo, nis. GONVINGENT. adj. Lo que convens. CoiivtH- cenU. Convincens, evinc^ns. GONVINGENTMENT. adv. m. Ab convenci- ment. ConvincenUmenU. Ineluctabili modo. CONVINENT. adj. CONVENIENT. GONVINENZA. f. CONVENI. CONVIT, m. Acció y efecte de convidar. Con-^ viu. Convivium, ii. || La funció à que es algú con- vidat. Conviu. Convivium, ii. || Lo sumptuós y es- pléndit. Conviton. Convivium splendidum. LO CONVIT DE BARCELONA, expr. ab quc 's nota als qui convidan sols per cumpliment. El conviu del toledano ; bebiérades si hubiérades almorzado. Ca- labris hospitis zema ; Cyclopis donum. CONVOGACIÓ. f. La acció de convocar. Üa- mamiento, convocacion. Collatio, convocatio, nis. CONVOCADOR, A. m. y f. Qui convoca. Con- vocador. Collalor, is, convocans, tis. CONVOCAR. V. a. Citar à mòlts pera que cou- corran à un lloch determinat. Convocar. Convoco, congrego, as. CONVOCAT , DA. p. p. Convocada. Convoca- tus. CONVOCATORI, A. adj. Lo que convoca. Con- vocatòria. Convocatorius. CONVOCATÒRIA, f. U carta ó despaig ab que 's convoca. CoNrocatorta.Convoeatoriae litterae. CONVOY. m. coMiOT. CONVULSIÓ, f. Moviment, agitació extraordi- m'tria y alternada de contracció y estirament de uirvis. ConvulsioH. Convulsió, nis, spasrous, i. CONVULS, A. adj. Qui pateix convulsió. Coii- vuho. Convulsus. CONVULSIU, VA. adj. Lo que pertany à la convulsió. Convulsiva. Convulsione, spasmo affec- lus. CONXA. f. La closca de alguns peixos; com tortuga, etc. Concha. Concha, ae. | La closca de la tortuga que desprès de beneficiada serveix pera capsas, embuiils y altres n»os. Cwrty, cara^. Con- cba marina testudinea. | fam. La unió de alganas personas que obran de concert per algun fi. Can- chabanza. Coitio, conventio, nis. | colxa. TENIR MÒLT AS CON XAS. fr. met. DenoU que una persona es mòlt reservada y astuta. Temr mmchms conckas, ó Uner wuis canckas qu un galàpofo. Ca» llídum esse. CONXARSE. V. r. Convenirse mòltas personas pera algun fi , regularment dolent» ConehakÈrm. Coeo, is. CONXORXA, f. CONXA. 3. COOPERACIÓ, f. La acció de cooperar. Cooft- racion. Cooperat io, nis. COOPERADOR, A. m. y f. Qui coopera. Co- operador. Cooperator, is. COOPERAR. V. a. Contribtthír, obrar junta- ment ab altres pera un mateix fi. Cooperar. Coope- ror, aris. COOPERARI. m. cooperador. COOPERAT , DA. p. p. Cooperaio. Coopera- tus. COOPERATIU, VA. adj. Lo que cooperi ó pót cooperar. Cooperativa. Cooperari poteos, va- Iens. C00P08IT0R. m. Lo qui concorre ab altre à la oposició de alguna prebenda. Coopositor, com- petidor, contrincanU. Competitor, oris. COOPTACIÓ. f. Provisió de una plassa ó em- pleo vacant. Cooptacion. Cooptatio, nis. COORDINACIÓ, f. La acció y efecte de coor- dinar. Coordinacion. Ordinatio, nis. OOORDINABIENT. adv. m. Ab coordinació. Coordinadamente. Ordinalè. COORDINAR. V. a. Posar en orde y mètode algunas cosas. Coordinar. Ordino, as; in ordínem redigere. COORDINAT, DA. p. p. Coordinada. Ordina- tus. COP. m. Encontre de un cos ab altre. Golpe. Collisio, nis. II Ferida, contusió que resulta de una bastonada, pedrada, etc. Golpe. Yibex, icis. |j In- fortuni, desgràcia. Golpe, contratiempo. Infortu- nium, ii. II Multitut, abundància. Golpe. Copia, m. II Pasmo, admiració, sorpresa. Golpe, admiracion, sorpresa. Admiratio, nis. y En las obras de ingeni, aquella part que té mès gràcia y oportunitat. Gol- pe. Locus, pars operis elegantior. Q En lo joch de la mesa y billar la jugada en que 's guanyan al- gunas rallas, com bitlla, etc. Golpe. Iclus in glo- bulorum ludo. | vegada. COF de AGULLA. AgujOZO. ACUS ÍCtUS. COP DE ALA. *L que dóna ab ella V aucell. Aleta- zo, ahzo. Alae iclus. Q Lo moviment de las alas quant las bat V aucell. Aletada. Alx motus vel jac- tatus. COP DE ALETA. 'L quc dòna ab ella *1 peix. Ale- tazo. Alae ictus. cop DE ANELLA. 'L que ^ dòna ab ella à la porta de la casa. Aldahada. Pessuli ictus. COP FORT DE ANELLA. Aldahazo. GnivioT pessuli ictus. COP DE AMPOLLA. MedowMzo. Ictus ampulla im- pactus. COP DE AST. Asúiorazo. Ictus veru impactus. COP DE ATGVA. XÍFACB. COP DB lALA DE TERRA. X que dòna aquesta dís- COP CATALÀ COP Í3S parada de una ballesta ó cerbalana. Bodocazo, Ic- tos globnli fictilis. COP DE BANYA. Comada. Cornuictus. COP DE BARRA DE LA PORTA. TraUCaZO, IctUS Veclí impaclus. COP DE BARRET ó DE soMBRERo. Sombrcrazo, Gale- ríi ictus. COP DE BASTÓ. BASTONADA. COP DE BAYONBTA. BAYONETADA. COP DE BURÍ. Burilada. Caelatura, x. COP DE CABESTRE. Jaqumazo, Iclus capíslro ini- pactus. COP DE CAMA. 'L moviment violent que 's fà ab ella. Pernada, Crnri« motus. COP DE CAMPANA. % que pega 1 batall en ella, y també '1 so que fà. Campanada, CampansB ictus, sonílus. Q Lo toi'h repetit y continuat de ellas. Campaneo, Grebra campanarum pulsatio. COP DB CANÓ. CANONADA. COP DE cÀNTER. Cantüzo. AmphorsB ictus. COP DE CANYA. Catíazo, Cannse ictus< COP DE CAP. Lo que 's dóna pegant ab lo cap. Cahezadüy cahbazada, easquetazo, calamorradiaf cascarron, viaraza. Capitis ictus. || met. fam. De- terminació pocb premeditada. Ventolera, PraBceps, inconsideralum consilium. COP DE CARRABINA. X ruído que fà la carrabina quant se dispara, y V estrago que fà són tir. C-ara- hinazo. Scloppeti explosió, fragor. COP DE civACH ó DE AIXADA. 'L quo 's dóua ca- vant. Azadonada. Ligonis ictus. COP DE CÒDOL Ó DB ROCH. CodüZO. SaXÍ ÍCtUS. COP DB CORDILL. Cordtlazo. Ictus fune impactus. COP DE CORDÓ. Cordonazo. Ictus funiculo impac- tus. COP DE cossA. 'L que 's pega ab lo peu. Acocea- miento, Calcitratus, us. COP DE CCA. *L moviment de la cua dels peixos y altres animals. Coleadura. Caudae ic'.us. COP DE ci'LATA. Culatazo. Ictus parte postica scloppleti ímpaclns. COP DB ccLBBRA. Pvetinazo, Fibulatae zona; ic- lus. COP DE CULLERA. Cucharüzo. Ictus cochleare illa- tus. coF DB DESTRAL. Hachazo, Securis ictus. COP DE DIT POLZE. I*ulgarada. Pollicis ictus. COP DE ESCOMBRA. Escombrazo. Ictus scopis im- pactus. I ESCOMBRADA. COP DE ESCUT. Broquelazo. Ictus scuto illatus. COP DE ESPARDENYA. Alpargatazo. Ictus calceo cannabino illatus. COP DE ESPASA. Chínchorazo, Ensis ictas. COP DE ESPASA DE PLA. ChtarazOf cimbronazo. Plana ensis parte ictus inflictus. cop DE ESTACA. Estacttzo. Fustis ictus. COP DB ESTisoRAS. Tígerada^ tigeretada. Forficis incisió, sectio. co? DB FLETXA. Fkchazo, Sagitt« ictus. COP DE FONA. 'L tir ab ella. Hondazo, Fundse jactus. COP DE FORTUNA. *L succés extraordinàriament favorable que logra algú, ab lo qual aumenta sa fortuna. Golpe de fortuna, Eventus fortunatus. COP DE FUHET. FUHBTADA. COP DE FUSELL. Lo que 's dóna ab ell, y '1 tir que dispara. Fusilazo, Scloppeti ictus vel explosió. COP DE GARROT. GARROTADA. COP DE GENOLL. RodUlada, rodiUazo, Genu per- cussió. COP DE GENT. Concurréncia de mòltas personas. Genlio, golpe de gente, Hominum confluent ium con- fusa multitudo. COP DE LLANSA. LLANSADA. COP DE MA. Manotad'i, Ictus manu inflictus. COP DB MAR. Onada forta contra las embarcacions ó costas del mar. Golpe de mar. Marini fluctus ic- tus. COP DE MARTELL. MarlUlada. Mallei ictus. COP DE MASSA. Mazodü, Clava impactus ictus. COP DE NiRVi ó viT DE BOU. Corbachada . Ictus bu- balino nervo impactus. COP DE OLLA. OllazO, Olls ictUS. COP DE PAELLA. SarUnazo, Ictus sartagine illa- tus. COP DE PALA. Palazo, Ictus pala impactus. COP DE PALET. Guijarrazo, Ictus lapide impac- tus. COP DE PÀNDERO. Pandcrazo, Ictus tympano im- pactus. COP DE PEDRA. PEDRADA. COP DE PENCA. Pencazo. Lori vel flagri verbera- tio, ictus. COP DE PESCAR. NANSA. COP DE PICA. Picazo, Hastilis ictus. COP DE PICAPORTA. COP DE ANELLÀ. COP DE PILOTA. Pehtazo, Pilse ictus. COP DE PISTOLA. 'L tír de aquesta arma y la feri- da que resulta de ella. Pistoletazo. Brevis scloppe- ti ictus, vel explosió. COP DE PLA. Lapó. Ictus cnse vel fuste impactus. COP DB PLANTOFA. plal•ltufozo, Ictus crepída im- pactus. COP DB PLOMA. 'L rasgo ó lletra adornada que*8 fà sens aixecar la ploma del paper. Golpe de píu- mtty plumaL•, Lítters ductus elegantior. COP DB PLUJA. xAfACH. COP DE PORRA. Porrazo, porrada. Ictus clava il- latus. COP DE PORTA. Portazo. Forium ictus. COP DE POST. Tablazo. Tabula impactus ictus. COP DE PUNY. PUNTADA. COP DE RAJOLA. Lodrillazo. Lalerís iclus. COP DE RELLA. Rejazo. Vomerís ictus. COP DE RONSAL. Jammxzo. Ictus capislm impac- tus. COP DE SABATA. Zapalazo, Calcei ictus. COP DE SABRE. Süblazo. Acinacl ictus. 436 COP DICCIONARI COP COP DE SAGETA. SoetazOf saetada, SagitliB iclus. COP DE TAPÍ. Chapinazo, Iclus sandalio impactus. COP DE TABONJA. Aaronjazo.Ictusauranlioillatus. COP DE TEULA. Tejüzo. Ictus togula impactus. COP DE TBABUCH. Lo tír y la ferida qne resulta de ell. Trabucazo, Scloppeti íngeni majoris moduli ictus, explosió. COP DE TBATDOE Ó k TBASCANTÓ. SOSquiu, lusidio- sus iclus. COP DE TBANCA. aut. COP DE BABBA. COP DE ULL. Punt de vista agradable. Golpe de vista, Prospdctusgratus, amoenus. || ullada. COP DE VANO. Abanicazo. Ictus flabello impactus. COP DE VEBGA. Vardüscazo. YirgíE ictus, COP DE XUBBIACAS. XUBBIACADA. COP DE xusso. Chuzazo. Spiculi ictus. COP EN BOLA. 'L que's dóna à una bola ab altra, sens que rode ni toque en terra la que porta V im- puls. Golpe en bola. Globi iclus per aerem ducti. COP EN SECH. Lo que's duna de ferm à alguna cosa pera contenir lo moviment de altra. Sequete. Fir- mus impulsus. COPS AL BOT ó AL BULTO. exp. fam. ab que s' ani- ma à algú pera executar una cosa regularment difícil. Animo d las ganchas. Macte animo, euge. A COP. m. adv. k forsa. k COP CALENT, m. adv. met. Luego , al instant. ' En caliente, Dum fervet opus. k COP DE BOIG. ra. adv. Sens reflexió. De carrera. Temeré, inconsulló. Jl COP DE DLNERS. m. adv. Ah abundància de di- ners. A copia de dinero , ú fuerza de dinero. Mulla pecunia. i COP DE PUNTS. m. adv. met. Depressa. A galó- pe, de galope, Festinanter. ANAR i COPS DE PUNTS. fr. fam. fiarallarse, pe- ga ntse cops ab los punys. Andar d puhadas , d la morra, al morro, al pescuezo, al pelo, d mia sobre la tuyd. Pugnis contendere, certare. APLANAR 1 COPS. fr. Pegar mòlt à algú. Moler. Tundo, is. DE COP. m. adv. Tot plegat, de improvls. De gol- pe, de repente, de sopeton. Repentinó, subitó. DE co? T VOL. m. adv. Sens reflexió ni meditació. De golpe y porrazo , de golpe y zumbido , de bole y voleo. Pneci pi tauler, properè. DE UN COP. m. adv. De una sola vegada , en uoa sola acció. De un golpe. Simul. DE UN SOL COP. m. adv. De una sola vegada, sens aixecarse. De una asentada, ó sentada, Contincnter. DESCARREGAR COPS. fr. Donar à algú cops ab forsa y violència. Descargar golprs. Pugnis ciedere. DESCARREGAR LO COP. fr. Douar un cop à algú. Descargar el golpe. Ictum infligere. D0NAR5E COPS AL PITS. fr. Pegarse ab la ma ó puny al pit en senyal de sentiment pels pecats comesos. Darse golpes de pechos. Peclus percutere. ERRAR LO COP. fr. mel. Frustrarse V electe de al- guna acció. Errar el golpe. Decipior, eris. FÉR JL COPS DE PUNTS. fr. met. Fér depressa al' guna cosa , sens aténdrer à que estigué ben ò ml feta. Atrabancar. Precipitanler aliquid facere. FÉR COP. fr. Fér forsa alguna rabó ó argumeiit Hacer sangre, dar golpe. Intellectum rapere. -^ FÉR COPS DE PUNTS. fr. ANAR k COPS DB PUNTS. FÉR ó DONAR COP ALGUNA COSA. fr. Caosar sorprea y admiració. Dar golpe alguna cosa. AdmíratioiieB movere. || Causar novetat ó estranyesa. Dar è hu» choz alguna cosa. Admiratione afficere. FÉT A COPS DE PUNTS. fr. Fét depressa , y per lo mateix malament. Galopeado. Praeproperè fadiis. QUI PEGA PRIMER , PÈ6A DOS COPS. ïoC. DeOOtB Y aventatge que reportan los mès dilligents ó pri- mers en certas cosas. No hay tal venta como la pri- mera. Òptima venditio est, quae se tulit obvúi pri- mum. TANCA DE COP. fr. mel. fam. Se diu de la ralióqae conclou y no 's pót impugnar. No liene quite , wo tiene rèplica, es incontestable. Irrefutabile esl. TOT DE UN COP. m. adv. DE UN COP. COP. m. Borrolló de cànem , llana , Hi , seda 6 cotó que's posa en la filosa pera Glarlo. Copo. Glo- bus, i. Q Cada borrolló de neu que can quaot oevi. Copo. Coeleslis aquae floc^us. || La part mès espessa del filat, y també tot lo filat. Copo. Spissior retis pars. COPA. f. Vas petit , regularment de cristall eo forma de càlzer. Copa. Calix, icis. D Lo ramatge del arbre. Copa. Arboris fasligium. || La part vuyda del sombrero en que entra U cap. Copa. Pilei su- perior pars. II Braser que té la figura de copa, y es de coure, llautó ó altra matèria, ab dos ansas pera portarlo de una part à altra. Copa. Vas focarium. II Cada una de las cartas del coll que té pintadas copas. Copa. Quselíbel cbarla pic!a ex ordine car- chesiorum. FER TREMOLAR LAS COPAS DELS GENOLLS, fr. fam. Fér por à algú. Hacer temblar la pajarrilla, Pavo- rem incutere. TREMOLAR LAS COPAS DELS GENOLLS, fr. fam. MaOS- festar lo temor ó respecte que's té à alguna persona ó cosa. Temblar la contera, temblar la barba. Tre- more concuti; contremiscor, eris. GOPABLE. adj. ant. culpable. COPAIBA. f. Arbre del Perú , qne té las bran- cas petitas , las fullas compostas de altras mès xi- cas , las flors blancas en forma de rahims. Del tronch se trau lo bàlsem del mateix nom. Copaiba. Copaifera ofiicinalis. GOPARRET. m. d. copet. GOPA88A. f. aum. Copaza. Calix grandior. GOPATyDA. adj. S' aplica al arbre que té mòlt ramatge. Copado. Patuïus. GOPEJADOR, A. m. y f. Qui copeja. Golpea- dor. Percussor, is. GOPEJAMENT. m. La acció y efecte de cope- jar. Golpeo, golpeadura. Percussió, pulsatio, nis. COPEJAR, v. a. Donar repetits cops sobre de COP alguna cosa, matxacarla. Golpear, Qualio, is. || Do- nar cops à algü, maltraclarlo ab ells. Golpear, sa- ciMÍir, Percutio, is, verbero, as. || fér suTRAcns. GOPEJATy DA. p. p. Golpeado, Contusus. GOPiXLA. f. Gresol que's fà de cendras ren- tadas ú ossos calcinats pera cendrar ó purificar V or y la plata. Copela, Metallis excoquendís vas. GOPELLAGIÓ. f. La acció y efecte de copellar. Çopelacion. Auri argenlive ad puruin excoclio. COPELLAR. V. a. CENDRAR. COPELLAT, DA. p. p. cendrat. GOPER, A. m. y f. Qui (enia per ofici servir ab la copa àsòn senyor. Copero. Pinccrna , a;, pociU lator, is. COPER MAJOR DEL RET Ó DE LA REYNA. Quils SerVÍa la copa. ArchicoperOy copero mayor del rey. Pincer- narum magister. GOPERA. f. Lo lloch ahont se guardan las co- pas. Copera. Palerarum repositorium. COPERET, A. m. y f. d. Coperillo, Pincernu- la, SB. GOPERNIGÀj NA. adj. Lo que pertany al cè- lebre astrónomo Copérnich , y à sòn sistema , en orde al moviment de la terra ó inmovilitat del sol. C^pernicano. Copernicanus. Q m. Astrónomo que segueix lo sistema de Copérnich. Copemicano. Co- pernicanus, i. COPÉRNICH. m. aslron. Nom que en memòria del cèlebre Nicolau Copérnich se dóna à una taca de la lluna, (lopérnko, Copernicus. COPET. m. d. Golpecillo, tío, ico, Levis ictus. COPETA. f. d. Copilla, ita, Parvus scyphus. | B6CALFETA. CÒPIA. f. Trasllat de algun escrit ó solfa. Co- jMfl. Apographum, i, exemplarium, ii. || Abundàn- cia, multitud. Copia. Copia, ae. || pint. y escult. La obra que's trau exactament de altra. Copia. Scrip- ta, ex altera expressa imago, effigies. || gram. La llista de noms y verbs ab los casos que regeixen. Copia. Nominum verborumque copia. || Lo sumari de las parts que en las rendas pontificals ó deci- mals tocavan à cada participant. Copia. Comenta- rium, ii. CÒPIA SIMPLE. La que no està autorisada per al- guna persona pública. Copia simple. Apographum non autenticum. HAvéa cóPiA. Haver proporció, Irovar alguna co- sa quant se necesita. Haber, tener copia ó propor- eian. Alicujus rei copiam adesse. PER CÒPIA. m. adv. En trasllat, en compendi. Trasuntivamente, en copia. Summatim. COPIADOR, A. m. f. Qui copia. Copiante, co- pista, copiador. Libellio, nis. || com. Lo llibre en que*s copia la correspondència. Copiador. Negotia- teruro liber in quo mútua commercia transcribun- tUr. II PLAGIARI. COPIAMENT. m.ant. cópu. 1. COPIAR. V. a. Transcríurer, traslladar algun escrit. Trasladarf copiar, trasunlar. Excribo, is. CATALÀ. COP 437 Tràurer còpia de alguna obra de pintura ó escu'~ tura. Copiar. Picturam aul scuipturam exscribere. D Imitar la naturalesa en las obras de escultura y pintura. Copiar. Ad vivum exprimere. || poèt. Fér la pintura ó descripció de alguna cosa. Copiar. Describo, is. || Escríurer algú lo que altre dicta. Copiar. Exscribo, is. || met. Imitar las faccions y costums de algú. Copiar. Aliquem imitari. || met. ESCARNIR. COPIAR DEL NATURAL, piut. ycscul. Copiar lo mo- delo viu, que es una persona nua. Copiar del na- tural. Ad vivum exprimere, formas imitari, sequa- re. COPIAT, DA. p. p. Copiado. Exscriptus. COPILAR. V. a. y derivats, compilar. COPIÓS, A. adj. Abundant, números, quan- tíos. Copioso. Copiós us. C0PI08AMENT. adv. m. Abundantment. Co- piosamente. Copipsè. || extensament. C0PI08tssIM,A.adj. sub. Coptosistmo. Uber- rimus. COPIOStflSIMAMENT. adv. m. 8up. Copiosi- iimamente. Copiosissimè. C0PI08ITAT. f. ant. còpia, arundància. COPLA. f. Cada estrofa de una composició poè- tica, ja sia tercelo, quintillas, octavas, etc. y per antonomàsia la quarteta ab assonància, consonàn- cia ó sens ella. Copia. Rhytmus, i. || iron. Ditxo aguty picant. Copia. Sal, is. || colla, quadrilla, pandilla. i ler. Lo cos de música de alguna iglè- sia. Capilla. Musicorum chorus. COPLA de art major. Estrofa de vuyt versos de dotze sí 1-Iabas, queconcertan entre sí '1 1, 4, 5, y 8; lo 2, 3, 6 y 7. Copia de arte mayor. Rhytmus major. COPLA real. La de dos quintillas de uns mateixos ó varis consonants. Copia real. Regalis rhytmus. copLAS DE CEGO. Las dels romansos que solen cantar los cegos, y comunment las despreciables. Coplas de esquina ó deciego. Cyclicus rhitmus. CANTAR, dir ó FÉR COPLAS. Coplcar. Coudere rhyt- mos. COPLA8SA. f. aum. Comunment se diu de las malas coplas. Coplon. Et triviis cantiuncula. COPLEJAR. V. n. Fér coplas, dirlas. Coplear. Yersus condere, canere. COPLETA. f. d. Coplilla, ica. Cantiuncula, s. n pi. Las sentenciosas y morals que cantan los misionistas , y *ls congregants. Saelilla, saeta. Sententiosus rhytmus. COPUSTA. m. Qui fà coplas malas ò sens poe- sia. CoplerOy coplista. Cantilenarum conditor. || Qui ven coplas y romansos. Coplero, coplista. Can- tilenarum venditor. CÓPOL , Ó CONOP. m. ant. Barco petit de figura de una copa. Cópano. Cuppa. COPOLL. m. BOTÓ. 2, I. COPOLLET. m. d. poncelleta. COPS* m. pi. Renda de la mi i*a de Barcelona, 438 COR y de alguns particulars; y es que de cada quarte- ra de blat, elc. que 's desembarca 'Is ne loca una cullerada. Cop«. Tributum frumentarium. CÒPULA, f. Lligadura, unió de una cosa ab altra. Còpula. Copula, ae. || Acte carnal. Còpula, concúbitOy acceso, eoito, actoò ayunlamiento carnal, congreso, Goneubílus, us. || dial. Lo verb que uneix lo predicat ab lo subjecte. Còpula. Copula, a3. || gram. copulatiu, t. COPULAR. V. a. unir. COPULAT, DA. p. p. UNIT. COPULATIU, VA. adj. Lo que uneix una cosa ab altra. Copulatico. Copulalivus. || gram. Se diu de la conjuncció que junta las parts de la oració ú oracions enteras. Copulalivo. Copulativus. COPULATIVAMENT. adv. m. Juntament. Co- pulatkamente. Copulatè. COQUESSA. f. ant. guynera. COQUETA, f. d. Tortilla, ica, úo.'Parva, tor- ta. II fam. Dona de poca delicadesa, que té espe- cial gust y vanitat de sér a un temps festejada ó galant^'jada de mòlts, y no correspóndrer à ningú* Coqueta. Procorum ama'rix. || ter. palmeta, t. PALMETADA. 1. COQUETERIA, f. y COQUETISME. m. L' art, vida y mododc las coquetas. Coqwteria coquelismo, Procacis amatri- cis ars, etc. COQUt, NA. adj. Avaro, miserable. Mezqmno, miserable f ronoso, agarrado, menguado, aprelado, estrcnido. Sordidus. MES PERT LO coQt'í que'l LLIBERAL, rcf. Deuota que '1 voler ahorrar causa à vegadas majors gastos. Piensa el avarientoque gasta por uno, y gasta por ciento. Centussem impendit, ra'us ass?m impen- dere gnarus. COQUINERIA. f. Avarícia, rateria. Mezquin- dady misèria, sordidez. Sordes, is. COR. m. Porció de carn mòlt sòlida, quasi oval de la pari superior y remata en punta obtusa gi- rada al costat esquerre. Corazon, Cor, dis. || met. Coratge, animo, esperit. Corazon. Cor, dis, vir- tus, utis. II Voluntad,amor, benevolència, com: fill del meu cor. C^orazon. Benevolentia, a;. || L' inte- rior de las cosas inanimadas, com lo cor del ar- bre. Corazon. Medulla, a;. || Lo centro de alguna cosa. Corazon. Centrum, i, medium, ii. || Lo tros de roba ó altra cosa que 's talla en forma de cor. Corazon. Quod cordis formam refert. || m. Paratje ó lloch del temple ahont se rehuneix lo clero pera cantar los oficis divins. Coro. Chorus, presbyle- rium, ii. II Conjunt de ecclesiàstichs, religiosos ó religíosas que cantan ó resan los oficis divins. Ca- ro. Chorus, i. II Lo reso y cant de lashorascanóni- cas. Coro. Divina oflicia. | Cada una de las dos bandas en que's divideix lo cor pera can'ar alter- nativament. Coro. Chorus, i. || Número de perso- nas que cantan tolas a una veu. Coro. Cboms, i. j| Lo conjunt de tres ó quatre veus. Coro. Cboms, i; DICCIONARI COR cantus, coíicentus, us. || poét. Versos destini^ pera cantarse ab mòltas vens juntas. Con. Cvw men, inis, cantus, us. j| dram. Lo cant de las com que tenen connexió ab lo drama, y que *ls aoticli soüan posar al fi de cada acte. Coro. Cbonu, i.| Multilut de esperits angelicals, y benaventurats qv alaban al Senyor en lo cel, com los dels àRgelii verges, màrtirs, etc. Coro. Cborus, i. ] NAmerode personas que's reuneixen pera cantar, fer bron, etc. Coro. Cborus, i. || Interjecció ab que s' aBiM à algú. Animo. Euge, macte animo. | Part. cm- junc. ant. pi's. COR FRANCB. f. FRA.NCH. COR GRAN. S* aplica à la persona de sentinifRli magnànims. Gran corazon, magnànima. MagnàRÍ- mus. COR NORLE. 'S diu de la persona magnàoini, ge:!erosa, de bonàs intencions. Corazon nohk. Ge- nerosus. COR DE POLLASTftE, DE BE Ó DE GALLINA. COtàlT, DéRlL. COR DE LLEÓ. f. VALENT, BRAÇ. COR FRET, COR GELAT. fr. adj. FRRT, GELAT. COR OBERT. fr. COR FRANCH. | IMPRUDENT. ALEGRARSE *L COR. fr. Alegrarse el corazon. L©- tari. ANAR AB LO COR A LAS MANS. fr. met. fam. DeBOU la ingenuïtat y bona fé de algú. Uetar ò Unerd corazon en las manos. Sine fuco esse. ANAR AB LO COR OBERT. fr. ANAR AB LO COR i US MANS. ANAR AL COR. fr. CONHÓURER. ANAR LO COR. loC. aul. PENETRARSE, FERSE CÀI- RECII, F^.R PENSAMENT ó RESOLUCIÓ. ANÀRSENHi 'l COR. fr. mel. Desiljar ab ànsia il- guna cosa. Irse tras algo; irsele d algiMO el ita* por alguna cosa ò à alguna cosa, Ardentissimè ex- pelere. ARRANCAR LO COR, fr. met. Exagera 'Idolor.sei- timent y conmiseració per algun succés llasliBÍí• Arrancarse el alma, el corazon, las entranas. Aoi- mum dolere aut commiseratione offici. BALLAR LO COR. fr. EstBT mòlt alegre. íaikf^ corazon. Loetari. BÀTRER LO COR. loC. AFECTARSB, INQUIBTARSE, 80- BRESALTARSE. BRINCAR LO COR. fr. BALLAR LO €01. ciURER LAS ALÀS DEL COR. fr. ÀBATRÉRSB, 1^ TRARSE. CAVAR LO COR. loC. ant. PARTIRSE *L COR, T•f' CARSR *L COR. CLAVAR ó FERIR LO COR. fr. met. Móurer à algs > llàstima y compassió. Atravesar, clavar, trasffi^ el corazon. Miseríc^rdiam altius movere. DE COR. fr. Àb veritat, ab lealtat, en bona fé. 9t corazon. Fidel iter, integrè. DE LA ABINDÍNCIA DEL COA» PAÏM lA MGA•ÍT•- abundAncia. DEL COR LI N\IX A Mi ■ COR CATALÀ. COR 439 àalgü alguna cosa de sòn nalural. Salirdepelo. Ex jngenio agere. DIR LO COR ALGUNA COSA. fr. met. Pi*onostícarla sens motius sutDcients. Decir ó anunciar algo el carazon, Presagíre animum. DOBLAR LO COR. loC. aut. DOBLAR l' ÍNIMO, l' ES- PERIT, LO VALOR. DONAR LO COR. PRESAGIAR. DONAR COR. fr. DONAR ÍN1M0. DONAR DE COR. fr. DECORAR. EIXIR i kiGÚ DEL COR ALGUNA COSA fr. Diet. Fer- la ò diria ab tota veritat ó realitat. Salir d uno al- guna cosa del coraz'\R coratge, fr. Esforsar, donar animo. Ara- lorar. Vires inducere. ■AVÉR coraTge. fr. ant. fér ixmo. BAvéR i CORATGE. loc. aut. Estar mvy enojado por alguna cosa. Irecundus, ira concílalos esse. Pé.NDRER CORATJE. fr. CORRAR ÍNIMO, à:«IMARSB. GORATJÓ8, A. adj. Briós, animós. Yaleroio, ünimoso, resolulo, l•rioso. ValidiL», fortis. GORATJOAAMENT. adv. m. Ab brio y ani- mo. Valerosamente, animosamente. Fortiter. GORATJUT, DA. adj. ant. coratjó6. GORATXA. f. Sach de coyro que serveix pera conduhir tabaco, cacau y altres generós de Amè- rica. CfHrArAa. Saccus coriacens. GORAYL. m. ant. coral. GORB, A. adj. Lo que està en forma de areh. Corvo, corvado. Curvus. GORB. m. Aucell negre carnfvoro, del tamaiiy de una gallina. Cuervo. Gorvus , i. || ant. gep. | Una de las constel-lacions australs. Cuervo. Gor- vus, i. II ESPINADA. COEE DE LA ARADA. CAMETA. 2. CORB DE LA CAMA. La part de la cama oposada al genoll. Corva. Poples, itis. CORB MARÍ. Aucell Semblant al ànech, té 'Is dits units ab una membrana, *l bèch llarch, cilfndrích, dentat y encorvat de la punta. Cuerro wuirinn, mergo, merganasar, c4)rvejon. Mergus, i. CORB PETIT. Cuervecillo, icoy ito. Parvus conns. H CORNELLÀ, CU CALA. CRIEU CORBS T US TRAURÍN LOS ULLS. ref. Explí- ca lo mal que corresponen los ingrats als benefi- cis; que *ls serveixen mòltas vegadas pera tomar mal per bè. Cria cuerios y te sacaran los ojos. Ale luporum catulos. LO CORB DIU NEGRA 1 LA GARSA, Ó 'l CORB DIÜ A LA GARSA, COMARE, VOS SÓC MÒLT NEGRA. ref. Reprèn à aquells que imputan als altres los mateixos vicis y defectes que ells tenen. Dijo la comeja al ener- vo ^ quitate alld, negro , y el cuervo d la comeja, quitaos vos alld, negra ; dijo la sarten d la caldera, tirate alld , culinegra. Caldaríi fuliginem aspema- tur sarlago. LO QUE PERTANY AL CORB. Corbtno. Ad cofvum pertinens. NO PÓT SÉR MÈS NEGRE \ CORR DE LO QUE HO SÓN LAS ALÀS. ref. Denota que no hi ba que témer ma- jor mal que F haver ja succehit lo pitjor que po- dia venir. No puede ser el cuervo mas negro que las alas. Pejore loco res esse non possunt. GORRA. f. cuc ALA. g Fusta corba en la que s encaixan los raigs de la roda per la part interior, la qual per la part exterior .v guarneix de ferro. Pina. Absis, idis. I Motllo de fér teulas. Galdpago. Tegularum forma. GORBALL. m. Peix de mar de un pam y mitj de March, de color fosch clapat de negre, 'I cap curt, las dents de dalt mòlt mès petitas que las de baix , y '\ llom negre ab dos radis ó agullons- Corvina. Seisna umbra. GORBABIENT. m. La part per aboni alguna cosa *s dobla. Conadura. Curvatura, c | La part corba en los archs v voltas. Curvatura. Cunralu- ra, ie. GORBATA. f. Adorno de roba fina que s porta al voltant del coll. Corbata. Fascia, tffnia, a^. OORBAli. m. Espècie de corbata que do dóna mès que una volta al coll, ajustantse al delràs ab civella ó gafets. Corhatin. Fascia, n^. focale, is. CORBELLA, f. fals. 1. OORBETA. f. nküX. Embarcació lleugera de Ires arbres y vela quadrada. Corbeta. Libnrvi- ca, ». COR CATALÀ . COR 4it GORGADURA. f. La acció y efecte de corcar. Carcomedura. Corrosió, nís. CORCAR. V. a. Rosej^ar lo corch algaua cosa. Carcomer, bromar. Exedo, is. CORCAR8E. V. r. l'mplirse de corclis alguna cosa. Carcomerse, Carie corrumpi. || Parlant de llegums y fniytas. Picarse, r.urculione exedi. U Parlant dels grans. Agorgojarsey gorgojarse. Gur- gulione cor rodi. CORCAT , DA. p. p. Carcomido. Exessus. || adj. Parlant dels grans. Gorgojado, Gurgulione corrosus. CORCE. f. nàut. ant. Espècie de gorab. Cdrabo. Navis gonus. CORCH. m. Insecte que rosega la fusta y la reduheix à pols. Carcomay broma. Cossis, is. || La pols que fa '1 corch en .la fusta y llegums. Carco- ma. Cossis, is. || Lo vuyt que '1 corch fa en lo Ironch dels arbres. Hueco, hueca. Trunci cavitas. y Lo cuch que 's cria en las llentias, guixas y al- tres llegums. Mida. Curculio, nis. || L* insecte que corca las dents y caixals. Guijon. Tinea, a^. || Lo de la roba. arna. || Lo de las llavors y fruytas. Coco. Tinea, ». || met. Lo cuydado grave y conti- nuo que mortifica interiorment. Carcoma. Gravis cura. II La persona ó cosa que va gastant la hisen- da poch à poch. Carcoma. Consumptor, is. || Mot- KUT. CORCÓ. m. ROSECH, NEGUIT, CORCH. 8. OORCOBA. f. GEP. CORCOBAT, DA. adj. geperut. CORDA, f . Conjunt retort de fils ó brins de cà- nem, espart ó altra matèria. Cuerda, irite. Funis, iis. II La que es mòlt gruixuda. Soga, cuerL•, ma- roma. Rudens, tis. || La de corriola ab que 'Is mes- tres de casas pujan los materials. Tiro. Trocblea, le. H La de viola, guitarra y altres instruments iDÚsichs. Cuerda. Lira3 chorda. || La metxa de cà- nem sens filar pera pt^gar foch à las pessas de ar- tilleria. Cuerda. Ignifera rentis. || Certa mida re- gularment de vuyt varas que serveix pera medir las terras. Cuerda. Agrària mensura. || En los re- lotges de butxaca una cadeneta agafada per un ex- trem en lo cilindro y pel altre en lo tambor, que propaga '1 moviment que reb de la molla. Cuerda. Catenula, ai. jj La que es feta de vímens. Crizneja, Yimineus funis. || La que es feta de cor- dills. Torzal. Funis intortus. || La que 's posa en la prempsa quant se fa vi, pera contenir la brisa. Briaga. Rentis torcularia. Q La que serveix pera apretar y as.segurar la cingla à las cabalcaduras. Latiguera', Idtigo. Funiculus, i. Q La que serveix pera comprimir alguns instruments. Tiradera. Ad conlrahendum corrigia, funiculus. || naut. Las que en las embarcacions no tenen nom particular. Triza, beta. Funis, is. [| nàut. La que es feta de espart. E$trenque, estrinque. Sparteus rudens. || nàut. La de dos ó tres caps. Piola. Nauticus funi- cnlus. I pi. Los nirvis del cos humà. Cuerdoi. Ner- TOMO I. vi, orum. II geom. La línea recta tirada per la part interior de una córl», y terminada en dos punts de ella. Cuerda. Linea recta. CORDA FALSA. mús. La que no's pót posar en con- sonància ab las demés del instrument. Cuerda (al- $a. Cliorda dissonans. AFLUIXAR LA CORDA. fr. met. Moderar lo rigor. Aflojar la cuerda, las riendas. Lenius agere. DONAR MÈs CORDA. fr. met. Exasperar al qui està enfadat. Dar soga. Scommatibus stomachatum am- plius exasperaré. ESTIRAR LA CORDA. fr. met. Portar las cosas ab demasíat rigor. 7rafr la cuerL• tirante, apretar la cuerda. Se verins agere. LA CORDA SEMPRE *S TRENCA PER LA PART MBS FLA- CA, ref. Denota que *1 més dèbil queda ordinària- ment vensuf , encara que tinga mès rahó que la part contrària. Ou«òrarsf|>or lo mas delgado. A po- tentiori vinci. LLIGAR AB coRDAS. fr. Eumaromar. Funibus 11- gare. PUJAR ALGUNA COSA AB CORDA. Guiíidar. Funibus attollere, sursum ferre. PUT k CORDAS, ó 'l coll LI PUT i CORDA. exp. fam. Denota que1s malfactors y facinerosos estan en con- tinuo perill de sér penjats. Le huele el pescuezo d cúhamo ó la garganta d esparto. Funem redolere. TANT Y TANT SE VÓL ESTIRAR LA CORDA QUE VÉ QUB*8 TRENCA, Ó TANT TIRARJlS LA CORDA, QÜE's TBENCABÍ. fr. met. Denota que no es prudent portar las cosas fins al extrem. Tanto pica la piedra en la raiz del torvisco, hasta que quebranta el pico. Qui nimis emungit, sanguinem elicit. TENIR Ó PORTAR CORDA DE PENJAT, fr. VUlg. DeUO- ta la fortuna gran que ha fét algú. Tener soga de ahorcaL•. Gygis habere annulum , virgulam di- vinam. TIRAR DE LA CORDA. fr. uàut. Halar. Rudentes trahere. TIR4R LA CORDA FINS qüe'strenqüe. fr. met. Apu- rar la paciència de algú. Apretar hasta que salu la cuerda. Nimium obstringere, premeré. TivAR LAS CORDAS. fr. uàut. Posaflas tirantas. re- sar. Rudentes distendere. CORDADA, f. Lo conjunt de presos lligats y en especial los que van à cumpMr en los presidís. CuerL•. Facinerosorum innexus. CORDAM. m. Conjunt de cordas. Corderia, cordeleria. Serilla , orum, P nàut. Lo conjunt de cordas de una emlwrcació. Cordaje , cordeleria, jarcia. Funes nautici. CORDAR. V. a. Ajustar al cos alguna pessa de roba per medi de botons, gafets ó cordó. Abrochar, atacar. Fibulis vestem slringere. |1 Passar lo l)0tó en lo trau. Aboíonar. Yestis globulos astrictorios ad retinacula contorquere. CORDAT, DA. p. p. Abotonado, abrochado, aUh eado. Globulis cinctus. GORDELL. m. y B7 4i2 COR GORDELLA. f. ant. cordill. GORDELLAR. V. a. EnitK)licar la baldufa ab an cordill pora feria ballar. Rodear, Circumcingo, is. GORDELLAT, DA. adj. Entre passamaners s' aplica a unas cintas que imitan lo cordill. Cardela- do, Funiculi speci?m referens. || m. Roba basta de llana, quc's diu així perquè la trama fa un cordi- llet. Cordillage, Panni lanei genus. GORDER. m. Qui fa ó ven cordas. Soguero, ca- hestrero, Reslio, nis. ] ter. a:RIBrn,A. adj. Lo natural y pertanyent à Corinto. Coriníio. Gorinlhius. || Un dels cinch ordes de arquitectura. Corintio. Corinlhius ordo. OORION. m. anat. Membrana exterior de las dos que cubreixen lo feto. Corion, Exterior mem- brana, qua fcBtus oblegitur. GORISTA. m. Entre *ls regulars lo qui assis- teix al cor; però mès pròpiament se dóna aquest nom als religiosos destinats al cor desde que pro- fessan, fins que s' ordenan sacerdots. Corista, Mo- nachus choro addictus. Q Cada un dels que cantan, formant lo cor en las representacions de música. Corista. Qui in fabularum musicis modis decanta- tanim chori partes agit. || mús. Instrument de cer en forma de forqueta que fentlo pegar en una post per un dels ganxos y apoyat desprès en ells, dóna sempre un to constant, al que s* arreglan tols los instruments de música. Tono. Furcilla cbalybea ad eoncentum fidibus revocandis. GORI8TAT. m. Entre 'Is regulars lo temps que passan los religiosos ó religiosas baix la di- recció de un mestre desprès de haver professat fins que s' ordenan sacerdots. També té aquest nom lo lloch ahont viuhen. Jovenado. Tempus quo mo- nachi post professionem sub magislri direclionem permanent. GORBfULL. m. curull. GOBBHJLLAR. V. a. CURULLAR. CORMULLAT, DA. p. p. curullat. CORN. m. Arma que tenen pera defensa alguns animals. C^mo, Cornu, u, ceras indeclinable. | Lo dels caragols y papallonas. Cuemecilloy ito, ico. Corniculum, i. J Costat de alguna cosa, com: corn del altar. Lado, ewmo, Latus, erís. || La tropa que cubreix lo centro del exèrcit per qualsevol dels dos costats. Ala, Cornu, u. p La punta de la manta, matalàs, sàrria, etc. Cogujon, comijal. Angulus, i. II L' instrument que tenen los porquers pera cri- dar y arreplegar los porchs. Cometa, cuemo. Su- bulcorum cornu. || Lo que tenen los casadors de cervos pera cridar la cassa. Cvema. Buccina, e, tuba cornea. CORN DB la abundància, mil. Cert vas en figura de corn que derrama fruytas y flors, ab que'ls gentils significavan la abundància. Comucopia, cuerno de la abundància, Cornucopia, sb. coBN MABÍ. Caragol gran de mar que per un dels caps aca'baen punta y foradada serveix pera tocarlo com una trompa. Bocinal, caracol. Murex tritonis. COBNS DE LA LLUNA. Lds puutas que*s veuhen antes de la primera quarta, y desprès de la segona. Cuemos de la luna. Luns cornua. LO QUE t£ la figura DE CORN. Comiül, Comeus, comeolus. POSAR CORNS. fr. met. posar bantas. so DE CORN. Dret pel qual lo senyor de algun castell obligava à tocarlo en certs casos. Son de bo- eina. Bnccinae sonus. TOCAR LO COBN. fr. Sonarlo. Taier la bocina. Cor- nu canere. || met. Anàrsen de improvfs de algun puesto, y sens despedirse. Tomar el trole, escurrir la bola, Elabor, eris, abeo, is. GORNADA. f. BANYADA. CORNALERA. f. Ansa de la portadora. Brazo, Brachíum, ií. CORNARfENTA. f. Los corns del bou, cervo, etc. Comamenta, comadura, herramienta. Cornua, um. GORNAMU8A. f. GAYTA. || Figli, trompa llarga de metall ab una rosca mòlt gran al mitj, ab la boca, per ahont Uansa V ayre, mòlt ampla. Coma- musa. Obtorta tuba. GORNAMUSER. m. GATTBR. CSORNAR. V. a. Tocarlo corn. Tocaria bocina, bocinar. Buccino, as. GORNÀRIA. t. Pedra preciosa mitj trasparent, de color comunment de taronja y mòlt hermosa. Serveix pera gravar sellos. Comerina, comiota, comelina. Onix, ychis. GÓRNEA. f. anat. La segona túnica del ull. Cómea, Cornea túnica. GORNELINA. f. vulg. cornària. GORNÉLIA. f. Espècie de corb ab lo cap, gor- ja, alas y cua negras y 'I restant cendrós obscur. Comeja. Corn ix, icis. GORNER. m. Arl)re que té 1s tronchs drets, bermells y llisos, las flors blancas, y '1 fruyt, sem- blant à las cireras, de color roig negrench. Come^ jo, corno. Cor nus, i. GORNET. m. d. Cuernecillo, ito, ico; cuemezue- lOf cometé, comfruf/o. Corniculum, i. || Petit corn marí. Caracolillo, caracolejo, bocinilln. Parva buc- cina. GORNETA. f. Instrument de boca, dit així per la asemblansa ab lo corn. Bocina, cometa, Cornu, u. II Lo qui toca aquest instrument. Corneta, Sym- phoniacns cornicem. CORNETA DE CASSADOR. La que tocan los cassadors pera donarse algun avís ó senyal. Cometa de monte. Yena'oria tuba. CORNETA DE posTiLLò. La quc tocau los poslillons en algunas parts pera avisar. Cometa de posta. Yeredaria, se. GORNIGER. m. ter. còrner. GORNIGERVI. m. banta de cervo. GORNIER. m. còrner. GORNIFORME. adj. S' aplica al cometa ab cua quant aquesta apareix corba. Comiforme. Cor- niculatus. GORNI8A. f. Conjunt de vàrias motlluras que coronan un cos ú orde de arquitectura. Cornisa, c^múza. Corona, se. GORNISETA. f. d. Comisica, ita, illa, Parva corona. GORNUGÓPIA. f. CORN DE LA ABUNDÀNCIA. || Adorno que consta de un march de fusta daurat ab un mirall al mitj y una palmatòria al peu. r^am»» copia, Pensilis lychnus. ili COR GORlfUT, DA. adj. Qui Ió banyas. Comudo y comijero poél. Cornulus. || Marit à qui la muller ha fallat à la fé conjugal. Comudo. Curruca, aï. CORNUT T PAGAR BÉÜRER, Ó CORNUT Y POBRE. lOC. fam. S' usa quant à algú desprès de havérli fel al- gun agra vi ó causat algun perjudici, encara se '1 tracta malament. Sobre cuernos, penilencias; tras eomudoj apaleado, y mdndanle bailar, Laesum mul- clare; damnum darano addere. DE CORNUT i BORNI. loc. fam. S' usa pera denotar lo poch que's pót escullir entre dos cosas dolenlas. Cual mas, cual menos, toL• la lana es pelos. Omnis lana refert plusve minusve pilum. LO CORNUT ES l'íltim QUE HO 8AB. rcf.Denoía que *1 qui es més interessat en alguna cosa que s' ha fét, aquest es V últim à qui's participa. El comudo es el ultimo que lo sabé, Ultimus agnoscit patiens sua probra maritus. GOROGRAFIA. f. Descripció de algun regne, país ó província. Corografia, Chorographia, a;. COROGHÀFIGAMENT. adv. m. Segons las reglas de corografia. Corogró^amenU. Chorogra- phicè. GOROFRÀFICHy CA. adj. Lo que pertany à la corografia. Corogrófico, Chorographicus. GORÓGRAFO. m. Qui descriu algun país. O- rógrafo. Chorographus, i. GOROLA. f. Part principal de la flor, general- ment olorosa y de color viu, que cubreix las parts que serveixen pera la generació. Corola, Corolla, ». GOROLARI. m. Proposició que 's deduheix de de la demostrada anteriorment. Corolario, Corol- laríum, ii. GORONA. f. Ornament honorífích que cenyeix lo cap, y per diversos respectes correspon à dife- rentas personas. Corona, Corona, ». || La cima del cap. Corona, coronilla, Yertex, icis. || La tonsura clerical. Corona, Tonsura, se. || Regne ó monarquia. Corona. Monarchia, 03. || La tonsura de figura rodo- na que's fa als ecclesiàslichs afeytautlos lo cabell en senyal de que estan dedicats al ministeri de la iglésía. Es mès ó ménos gran segons la diferència dels ordes. Corona. Clericalis tonsura. || La aurèo- la ab que's coronan los sants. Laureola, corona, dia- demà, aurèola. Beatorum laureola. I Rosari de set denas. Corona. Rosarium, ii. || Premi, honor, re- compensa. Corona. Praïmium, ii. || Fi, remat de al- guna cosa. Corona, coronacion. Finis, is. Q astron. Espècie de metéoro , que es un círcul que*s forma al voltant del sol ó de la lluna. Halo, corona. Halo, nis. II fort. Obra exterior que's compon de dos baluarts, dos cortinas y dos mitjs baluarts. Corona. Munimenti pars exterior. || Certa moneda de or que corria ja en temps del rey D. Juan segon de Castella, anomenada així per tenir gravada una corona. Ha tingut diferents valors. Corona. Aureus nummus corona distinclus. || Moneda de plata que manà encunyar 1). Enrich segon pera satisfer los grans empenyos que contragué à la entrada desòn DICCIONARI COR regnat. Corona. Argenleus nummus. y mel. Doior, esplendor. Corona. Decus, honor, splendor, k / met. Lo círcul ó corro de gent que*8 forma al loí- tant de algú. Corona. Circulos, i, corona,». \vq. Una de las parts de que^s compon la cornisa laqui esta sota la cimassa y la gola. Corona. Corooa, 8. Q La que forma las banyas al cervo y altres ani* mals. Corona. Cornua arcuata. j^nàui. Cap gros qM està fixo per la meytat de la seva llargària eo ligil• ganta: té unas grans corriolas per ahoot pasnií corda del aparell. Corona. Funís nauticos. CORONA AUSTRAL. Conslel-lació; celeste del beo» feri meridional. Corona austral. Corona anstnlii CORONA BOREAL. Coustel-lació celeste del heni»* feri septentrional. Corona boreal, Borealis corona, constellatio. CORONA CASTRENSE, VALAR Ó VALLAR. La que*8 001- ce4ia al primer que entrava en lo camp enemick; era de or y tenia grabadas las insígnias de laelt^ cada. Corona castrense, valar ó vallar, Castreoiís, vallaris corona. CORONA DE BARÓ ó BARONAL. La de or que portaa los barons, y forma com un boneto ab dos filem de perlas comunas al voltant. Corona de bar(m.hr ronum corona. CORONA DE CIUTADÀ, CÍVICA ó CIVIL. La que^sò»" nava al ciutadà romà que havia salvat la vida à altre en acció de guerra. Corona civica ó civii Co- rona civica. CORONA DE COMTE ó coNDAL. La que es iosisaa dels comtes, y està guarnida de divuyl perlai grossas. Corona de c^mde. Comitum corona. CORONA DE Ducn ó DiCAL. La que està oberta íèai diademas ab perlas y pedreria engasladas lot cui- tant y ab vuyt florons semblants à las fullas del àpit. Corona de duque ó ducal. Ducum corona. CORONA DE FERRO. La quo usavan los emperadort quant se corona van reys dels Llombarts. Cotí^mU hierro. Corona ferrea. CORONA DE FLORS. La quo cstà formada de dífe- rentas flors. Pancarpia. Pancarpis, arum. CORONA DE INFANT. La que en lot es semblant i la del rey, però no té diademas. Corona de i»[»^i Regiorum infantium corona. CORONA DEL CASCO. En las cabalcaduras V extrm de la pell de la pota ó la part de ella inmcdiataí la pell. Corona del casco. Pellis ungalam besti* circumdans. CORONA DEL PRÍNCEP DE ASTÚRIAS. La qUC 6» Í8^ à la del rey , sinó que no té mès que quatre dia- demas. Corona del principe de Asturias, Asturice*' sis principis corona. CORONA DE LLORER. La que's donava entreleixidi de ramas de aquest arbre pera premiar al cosa ab altra. Cotejo, comparacion, colacion, ft^ gon, paralelo. Comparatio, collatio, nis. COTEJAR. V. a. Confrontar, compdrar nin ctfi ab altra. Golejar, comparar, parangonar, «/«•• nar. Comparo, as, confero, ers. COTEJAT , DA. p. p. CoUjado , comparat Comparatus, collatus. COTETA. f. d. Batica. Parva synthesis. COTt. m. Roba de fil regularment rallada,<|* serveix pera pantalons, etc. Coti. Línets distiiCl tela. COTIDIÀ, NA. adj. Lo de cada dia. CitiHk^i Quotidianus. COTIDIANAMENT. adv. m. Diariameot. O tidianament. Qnolidiè. COTILEDON. m. Fullas seminals prodnhidv pels lòbuls. Cotiledon. Cotíledon, is. COTILLA, f. Juslillo de tela ó seda abbranillf ó espart, ab que las donas s' apretan lo cos. (^ lla. Muliebris thorax. QUE TANTA COTILLA? exp. ab que's demosüil disgust que causa algú ab sas íroporlunacioiis. t^ tanta geringa ? Qui tanta jeta ? Quid iU moleili' COT CATALÀ. COT 457 OOTILLAYRE. m. Qui lé V ofici de fér c^lillas. ColiUero, emhallenador. Thoracum muliebriumopi- fex. GOTILLÓ. m. Espècie de vals en que s' execu- tan vàrias fíguras. ColUlon. Saltatio, nis. GÓTI8 Ó GOTITO. f. Diosa del desorde y la impuresa entre 'Is grechs. Cotis , Cotito, Gotytto, us. CX>TtTEAS• f. pi. Festas en honor de la dhia Cótis que's celebravan de nit ab balls lascius, acom- panyats de tota clase de desordes. Era prohibit baix pena de la vida revelar lan vergonyosos mis- teris. Cotileas, Cotita;, aruni. GOTIYDE. f. Cavitat del os ílio que reb 1* os del fèmur. Cotiyde, Gotiydes, se. GOTNA. f. CONNÀ. GOTO. m. Lloch ahont se recullen los pobres que no tenen posada. Cotarro. Uospitium, tugur- rium, ii. GOTÓ. m. Arbre de alguns tres peus de alsà- ria, fle al principi té las camas verdas, y berme- Uas al temps de florir, las fullas en figura de cor, las flors grogas, y '1 fniyt es una capsa que conté de quinze à vint llavors embolicadas ab una borra llarga y blanca. Algodon, algodonal, Gossypium, ii. II pi. La seda , raspadnras de banya, blens de cotó ó altra qualsevol matèria que's posa en lo tin- ter, peraque s* empapen en la tinta, y la ploma no'n prenga mès que la necesària. Algodones, gro- pos, cendales. Atramentarii tomenta. GOTOLINA. f. COTONINA. GOTOUU. m. y GOTOUVA. f. Aucell semblant à la cugullada, però un poch mès petit y sens monyo. Toloviüy gu- lloria, galeriia, Galerila, ai. GOTONER. m. Lo qui tracta ab colo. Algodone- ro, Gossypii mercator, vel vendilor. GOTONINA. f. Roba grossera de cotó, teixida comunment à la encordillada. Colònia. Gossypina tela. GOTORRA. f. Lloro petit. Cotorra , càtaíntca, calalina, cataUnica. Parvus psittacus. || La famella del lloro que aprèn y repeteix ab facilitat las pa- raulas que sent. Cotorrera. Psittacus foBmina. || met. La dona mòlt parladora. Cotorra, cotorrera. Loquax, garrula foBmina. PARLAE MBS QUB UNA GOTORRA. fr. ab que's pon- dera lo mòlt que algú parla. Hahlar mas que una urracdf que un sacamuelas. Nimis garrulum esse. GOTORRISTA. m. Lo qui no té ofici y no fà altra cosa que anar de taberna en taberna. Cala- vino. Yagans, bibax. GOTORRO. m. Lo lloch ó casa ahont cot\pór- ren à jugar los tahurs. Garilo, tahureria. Aleato- rium, ii. GOTURNO. m. Calsat antich à la heróyca, del que se servian los actors en lastragédias. Coiumo. Cothurnus, i. CALSAB LO coTUBNo. fr. mot. Usar r estil subli- TOMO I. me, majorment los poelas. Cahar el cotumo. Su- blimi stilo uti. GOTXE. m. COTXO. GOTXERA. f. La muller del cotxero. Cochera. Aurigas uxor. GOTXERET. m.d.Cocherillo, coeherito. Puellus auriga. GOTXERIA. f. Paratge ahont se guardan los cotxos. Cochera. Rhedarum stabulum. GOTXERO. m. Lo qui mena las mulas ò ca- balls de un cotxo. Cochero. Auriga, ae, rheda- rius, ii. LO QÜB PERTANY AL COTXERO. Cockeril. Ad aUfi- gam pertinens. COTXET, m. d. CochecillOy Uo. Currus minor. GOTXINADA Y GOTXINERIA. f. Acciò in- decorosa y grossera. Cochineria, cochinada. Actio sòrdida, indecora. GOTXINAMENT. adv. m. De un modo inde- corós , indecent. Indeeentemente. Indecorè , inde- cenler. GOTXINILLA. f. Insecte sens alas de figura ovalada , forma com anellelas de color cendrós fosch; se crian pels paraljes humits, y quant los tocan forman una bola. Cochinilla, cucaracha. Forcelio, nis. || Insecte de Amèrica del tamany de una xinxa; té '1 cos deprimit y arrugat transver- salment, y desprès de sech reduhit à pols serveix pera donar lo color de grana à la llana y seda. Co- chinUla. Goccus, coccum, i. GOTXINO. A. adj. S' aplica à la persona mòlt brúla. Cochino. Sordidus, immundus. GOTXO. m. Carruatge de quatre rodas, ab una caixa ab assentes pera algunas personas. Coche* Carpentum, i. || ter. porch. coTxo DE CAMÍ. 'L quc servoix pera lligar. Co- che de camino. Rheda, x. coTxo DE coLLERAS. Lo quc cs tirat per mulas guarnidas ab colleras. Cocíie de colleras. Rheda, íb. COTXO DE DILIGÈNCIA. DILIGÈNCIA. coTxo DE LLOGUER. Lo que's lloga públicament, Simón. Currus conductitius. COTXO PARAT. met. Lo balcó ó miranda en part pública, en que's logra la diversió sens eixir à bus- caria. Coche parado. Prospectus liber et gratus in aïdibus. COTXO Y COTXADURA Y CIBADA PERA LA MULA. rcf. Reprèn als ambiciosos que no 's contentan ab lo necessari y desitjan cosas supèrflua». Conde y cob- dadura y cehada para la mula: abad de zarzuela, comisteis la olla, pedis la cazuela. Consumptis api- bus lances petere. GUIAR ó MENAR LO COTXO. fr. Couduhir los ani- mals que'l tiran. Cochear. Aurigo, as, aurigor, aris. PARAR LO COTXO. fr. Detcuirlo devant de algú en senyal de respecte y cortesia. Parar el coche. Cur- rura sislere. POSAR ó trIubee COTXO. fr. Comensar à tenirne. Echar coche, Curru angeri. 69 468 COV DICCIONARI COZ OOTXOT. m. Gotxo vell 6 de mala fignra.'Car- rieoehe, Despicabíiis rheda. GOUHENT, A. adj. Lo que dònacoissó. Quema- joto, Pnililivas. || Picant. Picante, Acer. GOURE. m. Metall que es ménos dúctil que'l or y la plata, de color rojench. Cobre, Cuprum, i, ses, eris. ALSAR LO COURE. fr. Alborotar y avergonyir à algú à crits. Mover el alambre, dar grita. Aliquem exsibilare. GOSA DB COURE. Cobreuo, Cnpreus. LO QUE TÉ BARREJA DE COURE. EMObrado. CuprO mixtus. LO QUE TÉ PART DE GOURE. CobrtZO, iSrOSUS, COHl- promixtus. GÓURER. V. a. Preparar las viandas per medi del foch ó algun líquit pera qne's pugan menjar. Cocer, Coquo, is. || Donar per medi del foch à al- gonas cosas com al pa, rajolas, etc. la consistèn- cia necesaria. Cocer, Coquo, is. || Digerir lo ven- trell lo menjar. Digerir, cocer, Aencoctr, Coquo, is. I Estar cohent alguna cosa líquida. Eervxr, cocer. Ferveo, es. Q Donar coissó alguna cosa. Eicocer, marder. Urigine afficere. || Donar pena ó sentiment alguna cosa. Escoeer. Mordeo, es. || Causar al pala- dar alguna cosa una sensació picant. QMmar, re- quemar. Aeri prurigine os afiQcere. GOURER.m. Lo qui traballa'l coure Latonero, velonero, Faber asrarius. GÓURER8E. V. r. met. Escalfarse desmasiat ab lo calor excessiu del foch ó del sol. Aehieharrarse, Nimip calore aduri. || Restituhirseà sòn estat natu- ral los líquits alterats pel costipat. Cocer, cocer- u elresfriado. Ex frigoris obstructione ad sanita- tem restituí. LO QUB^'S COU PERA Tl) DEIXAHO CREMAR, ref. Denota que no debem fícarnos en lo que no*ns im- porta. Lo que no has de comer [déjalo bien atcer; ni mio es el trigo, m mia la cibera, muela quien ç«te- ra, Suam quisque rem agat. OOURm. m. Lo coure que serveix pera la cuy- na. Cobre, iEramentum, i. COVA. f. Cavitat subterrànea formada per la naturalesa ó pel art. Cueva, caverna , guarida, Spelunca, se. || La que's fà en las montanyas pera extraurer alguns minerals ó terras. Homacho, Fo- ramen, inis, cavitas, atis. COVADA, f. Los ous que V aucell cova en una vegada. Empolladura, nidada, Ovorum cubatio, pallities, ei. OOVADOR. m. Lo lloch senyalat ahont la ga- llina ó altre aucell vaà póndrer ó à covar los ous. Ponedero, niL•l, nido, Nidus, i. || Lo vuyt que's fà en las parets del colomar pera póndrer los co- loms. Homilia, Columbarium, ii. GOVAMENT. m. La cria ó poll de las abellas. Empfdladura. Apum pullus. COVAR. V. a. Calentar los aucells los ous peia fér eixir los polls. Empollar, Incubo, íncnbílo, as. AQUÍ còvAÓ aquí est! COVANT, fr. irou. Denota bavérse algú descuydat pera trobar alguna cosa. Voló elgolondrino, útatelo al dedo. Spes omnis ova- nuit. COVARÓ Y GOVAROT. m. V ou que's posa en lo covador pera que la gallina hi ponga. Pone- dero, nidal, Requietam ovum in nido. COVAT, DA. p. p. Empollado, Incubatus. èOVATXA Y COVETA. f. Cova petita. Cova- eha, cuevecica, ita, illa, covezuela, Covernula, se. COVATXOLA. f. covATXA. ] Qualsevol de las secretarias del despaig universal. Covachuela, Re- gia ofRcina. COVATXOLI8TA. m. Cada un dels oficials de las secretarias del despaig universal. Covathuelis- ta. Qui in oíllcina regia decretis expediendis mu- nere fungitur. COVE. m. y COVEN. m. Espècie de cistell gran fét de vf- metsy canya, mès ample de la boca que del cul, y serveix pera posarhi vàrias cosas. Cuévam^ r/s- Um. Corbis, is. || Lo que no té ansas. Macona, Cor- bis ansis carens. || Lo que serveix pera posar lo Uf en la bugada. Carriego. Yiminea cista, corbula. || m. ant. Espècie de nau que així s' anomenava en la edat mitjana, y que se semblaria mès ó ménos «í -un cove. Cuévano, Corbis, is. FERNE ujíA COM UN COVE. fr. met. Comètrer al- gun error culpable per totas sas circunslancias. Hacerla cerrada, ó de clavo pasado. Tota re vohc- menter erraré. LO QUE ESTJL en LO COVE ES PEIX. loC. tor. NO BI ÏÏK VftS CERA QUE LA QUE CREMA. LO QUI UN COVE SABRJL PÉR, JA PÓT DIR QUE ES CIS- teller. refr. qui fí un cove, fí una cistella . QUI Fi UN COVE, f1 UNA CISTELLA, rof. Deuota que 1 qui fà una cosa, *n pót fér mòltas de altras de la mateixa espècie. Quien haee un cesto, hard eunto. Unum cui texit coUatum, fac texere cen- tum. COV^NET. m. d. Cove petit. Covanilloy covani- lla. Corbicula, se. COVENIR. V. n. CONVENIR. COVENT. m. ant. convent. COVENTUAL. adj. ant. conventual. COVINEN8AJAR. V. a. ant. concertar. COVINEN8A. f. ant. conveni. COVDfENT. adj. ant. convenient. COVINENTBIENT. adv. m. ant. convenien- MENT. CÓVIT. m. Fruyt de Amèrica que produheix V arbre dit carabassa. Covid. Fructussicdictus. COY. m. Terme adoptat del inglès que significa llit de mariner. Coy. Lectum, i. COYARIBUGH. Espècie de carabassa de que desprès de assecada se serveixen los negres pera portar las provisions. Coyambuco. Cucurbita. GOYUDOR Y COYRIDOR. m. ant. cuLLiooa. con Y OOmf. m. cosí. GRE CR. GRANGH. m. Peix de sis ó vuyl polzadas de llarcb ab vuyt camas, las dos de devanl majors que las demés, cada una ab dos unglas llargas en forma de alicatas. Se crian en las rieras y en lo mar: los del mar són mòlt mè3 grossos y quasi ro- dons. Uns y altres són bons pera menjar y j|àit siibstanciosos. Cangrejo. Càncer, eris. || TwÈbv maligne, dur, negrencb que rosega la carn y es de dificilíssima curació. Zaratan, càncer. Càncer, eris. I Llaga maligna que's fa en la cara, que s* en- danyaab los remeys. Nolimeldngere. Malignum vulnus. II Espècie de osca que la lletra de eslampa té en la part inferior pera conèixer si està ó no al revés. Cran, Lilterarum crena. || m. pi. fam. dits. c&ÀNCH DB ATGUA DOLSA. Astaco. Caucer, eris. c&ANcn PETIT. Cangrejuelo. Parvus càncer. FÉRSB UN CHANCH. fr. Canccrarse. Cancero, as, carcÍAomate exedi. COMIneo. m. La closca del cap, que tapa 'i cervell. Crdneo, casco. Tes la, ae. GRAPASS08. m. pi. anl. Monteras que s' in- Irodubiren V any 1700 ab poca diferencia; n' hi havia de senzillas, fetas de roba y altras guarni- das ab flocbs, tafetans y altres adornos. Cripasos. Pileum, ei. CRÀPULA, f. Borratxera. Cràpula. Cràpula, sb. GRAPULAT, DA.adj. ant. Emborratxat. Em- briagado. Crapulentus. GRAS, A. adj. Gras, esp?s. Craso. Crassatus. II Junt ab los substantius error, engany, ignoràn- cia, etc. significa indisculpable. Craso. Supinns. GRA88ABIENT. adv. m. Sens disculpa. Crasa- mente. Crasè. GRA8SA8. f. pi. La brutícia que queda en las brescas quant se trau la cera. Ceron. Ceraí faíx. GRASSiSSIM, A.adj. sup. Crasisimo. Crassis- simus. GRA88ITUT. f. Grossària. Gordura, crasüud. Crassamentum, i. GRA8TAT. m. CRESTAT. GRA8TIANS. m. pi. Sectaris que negavan à la Iglésia '1 poder de excomunicar. Crastianos. Cras^ tiani. GRATEA. f. Diossa dels etxissers y encanta- dors, mare de la famosa Scila. Cratea. Cratea, sb. GRATEONO. m. Planta, espècie de blat ne- gre. Crateono. Crataegonum vulgare. GRÀTER. m. La boca en forma de embut per ahont respiran los volcans. Cràter. Cratera, se, cràter, eris. GRA VAN. m. Espècie de conxa que s' apega en lo fondo de las naus, que han estat mòlt temps al mar Cravan. Concha, íc. GREA. f. CARNAL. 6. GREABLE. adj. Lo que pót sèr creat. Creable, Creabiiis. CATALÀ. GRE 459 GREAGIÓ. f. L' acte de crear Déu lo mon ó al- guna cosa de res. Creacion. Creatio, nis. I La nova erecció de un empleo ó càrrech. Creacion. Creatio, nis. II Lo nombrament que fa '1 papa de cardenals. Creacion. Ordinatio, nis. CREACIÓ DE CENSAL. for. L* acto ab que's reb un capital sobre hipotecas determinadas, pactant pa- garse la pensió permesa per la lley. Constilucion decenso. Census insti tutio. GREADOR. m. CRIADOR. II m. ant. acrbhedor. GREAR. V. a. CRIAR. II Erigir, instituir alguna nova dignitat ó empleo. Crear. Ordino, creo, as. GREAT, DA. p. p. CRUT. || Creada. Ordinatus, creatus. GREATURA. f. ant. criatura. GREBRADURA. f. ant. Ruptura. Quebradura, ruptura, rotura. Fractura, se. GREDENGER. m. ant. Lo qui té *1 ccydadode làcredenasi.Credenciero. Abaco pra^fectus. GREDENGIAL. adj. Lo que acredita. Breden' cial. Fidem faciens. Q m. pi. carta credencial. GREDEN8A. f. La tauleta del costat del altar ahont se posan las canadellas quant se celebrau los oficis divins. Credencia, aparador. Reposito- rium, ii. J Prestatje ahont antíguament se posavan las botellas de vi y aygua de que's feya salva avans de béurer lo rey. Credencia. Repositorium, ii. II tinï:ll, esgudeller. Q ant. creéncia. GREDIBILITAT. f. Fonament ó rahó pera sér creguda alguna cosa. Credibilidad.Qreú\h'úiifis,^Ms. GREDIBLE. adj. ant. creïble. GREDIBLEMENT. adv. m. creiblement. GRÉDIT. m. Deute que algú té à sòn favor. Crédito. Credituní, i. || Assenso, crehència. Crédito. Fides, ei. || Abono, apoyo, cabuda, valiment. Cré- dito. Comprobatio, nis. || Reputació, fam. Crédito. Nomen, inis. || Llibrament ó aboneu alguna quantitat. Crédito. FiduciariíB litlerae. || Lo favor, poder y autoritat que's logra ab algú ó en alpina cosa. Crédito. Gratia, ae. Q com. Confiansa ó entre- ga de diner ó genero que's fa à algú en virtut de sa legalitat. Crédito. Fides, ei. Q pi. efectes. donar k CRéDiT. fr. Deixar diner sens altra se- guretat que *1 crèdit de aquell qui '1 reb. Dar ú Crédito. Alicujus fidei comroittere pecuniam. DONAR CRÈDIT, fr. ACREDITAR. DONAR Ó POSAR GRÉDIT. fr. CRÉüRER. FÉR CRÉDIT. fr. FÉR FÉ. GREDO. m. Lo símbol dels apòstols, que conté 'Is principals articles de nostra santa fé. Credo. Apostolorum symbolum. CREDO DE LA MISSA. L' Ordenat en la forma que vuy se diu pel concili Niceno, afegint alguna cosa al dels apòstols contra 'Is arrians. Credo de la misa. Missae symbolum. CADA CREDO. exp. faiii. Cada moment, ab mòlta freqüència. Cada credo. Frequentissiraè, crebrò. EN UN CREDO. m. adv. En mòlt breu temps. En un credo. Brevissimè. 460 GBE DICaONARI GRE CBÉDUL, A. m. y f. Fàcil en créarer. Orédtdo, ereedor, Gredulus. GBEDULITAT. f. Facilitat en créarer. Credtl•• lidad. Credulitas, atis. CREEN8A. f. CBEHÉNCU. 1. FÉR CREENSA. f. ant. Assegorar , confirmar la realitat de lo qne's diu. Asegurar en verdad. Asse- vero, as. II ant. réa acatament, ó reverència. CREGUT, DA. p. p. Creido, Greditus. I, A. m. y f. ACREHEDOR. || ant. cu- BADOR, ADMINISTRADOR. CREHÉNGIA. f. Lo crèdit que 's dóna à algu- na cosa. Creencia, Fides, ei. || Lo que *s déu créu- rer en la religió, fe y professió de ella. Creeneia. Fides, ei. Q Opinió, fonament en los arguments y raciocinis. Creeneia. Sententia, s. || ant. con- FIANSA. GREHENT. m. cretent. creïble, adj. Lo que 's pót créurer. Creihle, ereedero, Gredíbilis. CREIBLEMENT. adv. m. probablement, ve- BOSfMlLMENT. CREIRE. V. a. ant. gréürer. CREIX. m. ESCREIX. II AUMENT. CREIXEMENT, m. ant. aument, increment. I ant. CREIXENSA. CREIXENAR. m. Lloch poblat de créixens. Bercera, Locus laveribus ferax. CREIXENERA. f. Planta que 's cria en los ay- guamolls, es alia de dos peus, ab mòlts brots ei- líndrichs y ramosos; las fullas amplas, compostas de altras petitas, llisas y de un vert bermós, y las flors blancas y en forma de girasol. Berra, bene- ra, herraza, Sium latifolium. CRÉIXENS, m. pi. Planta que 's fà en llocbs de aygua, 'Is brots de un peu de llarch, las fullas compostvfle altras en figura de ferro de llansa; las flors petitas y blancas, y tota ella de un gust picant ; y 's menja per enciam. BerroSy maítuer- zOy peregil de agua. Laver, is. CRélXENS BORTS. CREIXENERA. CRÉIXENS DEL PARÍ. Hcrba Originària de la Ame- rica meridional, de cama alia sobre de un peu, tendra, sucosa, fullas en figura de cor, obtusas, dentadas , pecioladas y oposadas. Té propietats mòlt cnérgícas y es antiescorbútica. Berro del Pa- rd. Spilantus oleracea. CREIXENSA. f. V acte y efecte de créixer. Crecimienio, Accrelio, nis. CREIXENT, m. creixensa. Q En los rius V au- ment de aygua per causa de las plujas ó per fón- drerse la neu. CrecienUy crecida. Alluvie«, ei. || AUMENT. II LLEVAT. 2. || Eu lo blasó Id forma en que la lluna té las puntas giradas en un escut. Cre- ctentó. Lunuls invers». || p. a. Crecienu, Cres- cens. CREIXENT DE LA LLUNA. L tcmps que passB des- del noviluni al pleniluni , en lo qual apareix mès grossa. Crecientede /a/una.Lunaecrescenliscornua. CREIXENT DE LA MAR. La pujada que fà en algu- nas costas dos vegadas al dia. Crecienu de la mar, flujo, foUf marea, creciente, entrante, moníante, eè- taeion. Maris fluxus. FÉR LO CREIXENT LA LLUNA. CRÉIXER. 1, L. V. n. Aumentarse insensiblemeot en altura ó extensió, ó en número los cossos natu- rals. Crecer. Accresco , is. || Aumentarse alguna cofg^er afegirsenhi exteriorment , com los rius, eWÜDrecer. Augesco, is. y Pujar la aygua de la mar dos vegadas al dia. Llenar, crecer. .fistaor, aris. II Allargarse, progressar alguna cosa en sòn curs, com la borrasca, 'i dia, etc. Crecer. Gresco, is. II Espargirse, exléndrerse material ó moral- ment, com la taca, la pesta, etc. Crecer, cundir. Propagari, proflui. || Aumentarse 'I volum de al- gunas cosas eslovantse, ó inflantse , com ï arròs, etc. Crecer, cundir. Augesco, is. || Parlant de la lluna descubrirse mès part de ella. Crecer. Gres- co, is, majori luce fulgere. || redundar. || v. a. Fer crescudas en la mitja. Crecer. Augeo, es. U Au- menlar lo preu ó imposició de alguna coMU Au- mentar, subir. Augeo, es. || poét. Aumentar, afegir. Crecer. Addo, is. CRÉIXER PER AVALL. fr. CRÉIXER COM LOS NAPS. FÉR CRÉIXER ALGUNA COSA. fr. Dilataria, donarli mès àmbit ó extensió de la que tenia. Dilatar, es- lender. Extendo, is. CREIXIDERA. f. ter. rall adora. CREIXIMENT. m. AUMENT. || creixensa. II EXALTACIÓ. CREIXIMONI. m. L' aument que fà 1 blat en lo graner ó traspalantlo. Creces. Incrementa, orum. CREMA. f. La acció de cremar. Quema. O^m- bustio, nis. I V incendi de algun edifici, boscb, etc. Quema, incendio. Gonflagralio, nis. || Menjar de llet, ous, midó ó farina, sucre y canyella bullit fins à cert punt, en que 's trau del foch y s' torra de sobre ab una planxa de ferro bullent. Crema, fiaon. II Los dos punts sobre de una vocal, pera de- notar que déu pronunciarse ab tot sòn valor. Cre- ma. Dièresis nota. || En los enrajolats regata, jun- tura entro rajola y rajola. Degolladwra. Junctura, fie. II pi. xancras. CREMAGERA. m. fam. Se diu del qui esta mòlt temps en dir la missa. Quemacera. Sacrum admodum lente faciens. CREMADA, f. Tros de malesa que baventse cremat té la llenya sens fullas ni pell, y mòlt ne- gra del foch. Chamicera, quemada. Gombusti ne- moris semiambusta ligna. CREBIADOR, A. m. y f. Qui crema ó cala foch. Quemador. Ustor, is. || Lloch ahont se crema- van los sentenciats. Quemadero. Ustrinum, i. CREMADURA. f. La acció de cremar ó cre- marse. Quema, quemadura, qwmazon. Combustió, nis. ) La llaga ó senyal que fà 1 foch ó altra cosa mòlt calenta. Quemadura. Adustio, nis. Q La de la^ GRE GATàU. GRE i61 plaatas per causa del fret, etc. Quemadura, Uzon. Exustio, nis. GREBIALL Y GREMALLER. m. ter. GRAELLA. CRElUAI.I.F.«g- m. pi. CLAMÍ8TECHS. GREMALLOT. m. CBBMBLL. GHEMAHIENT. m. CREMA. 1. 2. GREBIAR. y. a. Consumir per medi del focb. Quemar, Comburo, il•, || Escalfar ab mòlta activi- tat, com lo sol en lo fort del estiu. Quemar, abra- sar. Exuro, is. II Assecar, enmostigar lo fret ó ca- lor excessiu. Quetnar, abrasar, Aduro, is. Q Fér en- fadar mòlt à algú. Quemar , eneender , enardecer, exasperar. Exacerbo, as. || Parlant de licors, alam- binar. II V. n. Obrar en qualsevol cosa la acció del foch. Arder, Ardeo, es. || Sér desmasiat calenta al- guna cosa. Quemar. Nimas calere. GREMARSE. V. r. Sentir desmasiat calor. Qtumarsey abrasarse, Exuri. || Despacientarse al- gú, perquè no 's fa la cosa à sòn gust. Quemarse. Ardenti desiderio premi. || met. Patir la forsa de alguna passió ó afecte. Quetnarse. Flagrare. || fam. Estar prop de endevinar ó trobar alguna cosa. QaevMrse. Propè attingere. || Sublarse '1 pa quant se cou. Churruscarse, Exuri. || Dit del guisar per falla de such. Churruscarse, asurarse, quemarse. Exuri. GREMAT, DA. p. p. Quemado. Ustus. CREMAT SIA. loc. fam. pera assegurar la veritat. Que me maten, Peream ni. ESTAR CREMAT, fr. met. Estar mòlt enfadat. Es- tar volado, ó dado d las furias, ó d Barrabds. Exa- cerbalum esse. GREMELL, GREMELLÓ Y GREMELLOT. m. Lo moch del llum desprès de ben cremat. Mo- co, seta, jeia. Lucis fungus. GREBIELLt. m. Nom del palau del Gzar en en Moscóvia. Cremelino, Cremelinum, i. GREMER. m. Certa malaltia de Ungria. Cre- mer, Pannonia) morbus. GREMONÉ8, A. adj. Cosa de Cremona. Crema- nés. Cremonensis. GREMOR. m. cremadura. CREMOR DE TARTRÀ. Crosta blanca que *s fa en la superfície dels licors quant se purifica '1 tartrà. Cremor, cristal ó cremor ídrtaro, Cremortartari. GRENELLAT, DA. adj. En lo blasó 's diu de la muralla que té marlets. Crenelado. Pennis dis- tinctus. GRENüT, DA. adj. Qui té 1s cabells llarchs. Cabelludo, crinado, crinito, Crinitus, comatus. GRENXA. f. CLENXA. II ter. créixens. GREPÓ. m. CARPÓ. GREPÚSGUL. m. La claror desde que apunta '1 dia fins que ix lo sol, y desde que 'I sol se pon fins à la nit. Crepúsculo. Crepusculum, i. GREPUSGUli. adj. Lo que pertany al crepús- cul. Crepusculino, Ad crepusculum pertinens. GREPüSGULISAR. V. n. Despedir crepúsculs. Crepusculizar, Crepuscula diffundere. GRESGUDA. f. La obra de créixer. Creeimiento. Incrementnm, i. U L' aument de aygua que preneu los rius, etc. per las plujas , ctc. Crecida, Alluvio, nis. II f. pi. Los punts que s' aumenlan en la mitja pera aixamplarla. Crecido. Crescentes fili nexus. FÉR CRESGODA. fr. Aumeutarse 1 preu. Subir, Uh mar aumenio. Pretium augeri. Q créixer. 9. GRESGUT, DA. p. p. Crecido. Cretus. fj m. pi. CRESCUDAS. GRE80L. m. OEBSOL. n LLUM, LLUMENERA. GRE8P| A. adj. CARAGOL. 6. 1. 1 ter. Capaó espessor que's fà en la superfície dels líquits. Capa, nata. Liqnorum cremor. || En las viandas la matèria que s* endureix en la superfície. Costra. Gmsta, 8B. Q ENCRESPAMENT. FÉRLA CRESPA, fr. FÉRLA CORONADA. GRE8PADOR. m. Cilindro de ferro sobre del qual s' ajusta de llarch à llarch un altre ferro en forma de mitja canya pera crespar los cabells. Enr crespador, medicaiia, Calamistrnm, calamister, i. GRESPAR. V. a. Caragolar los cabells , fér ta- vellas à la roba'. Enerespar, crespar, rizar, enrizar. Crispo, as. GRE8PAT1 DA. p. p. Encrespado. Grispatus. GRE8PELL. m. Espécie de bunyol mòlt prim. Oreja de abad , lasana , albardilla. Laganum , i. || CARAMELL. 1. GRESPELLA. f. ter. Espécie de tortell. Rosca. Spirale libum. GRE8PELLET. m. d. Hojuela. Laganum tè- nue. GRESPINELL. m. herba pdntbra. || cevbr. GRE8PÓ. m. Espécie de glassa en que V urdit està mès retort que la trama. Crespon. Rarior tela. II Tela de seda rissada à modo de pelfa. Crespon. Serica tela crispata. GRESSIO. f. ant. créixens. GRE8TA. f. Excrescéncia natural de carn mòlt roja que '1 gall , etc. tenen sobre '1 cap. (Htsta. Crista , 8B. II Lo monyo que tenen alguns aucells, com la puput, etc. Cresta, mono, copete, airon, pe- nacho, Crista, se. || La part de la celda ahont se col-locan las plomas. Cresta. Conus, i. || La del os de la canyella. Espinilla, canilla, tibia, Tibia, se. I anat. Tota part que té semblansa ab la cresta de la gallina. Cresta, Crista , m, || Mal qne's fà en las parts vergonyosas à causa del coit. Cresta. Ficus, i. II En las tahonas aquella part del eix , que s' eleva sobre la mola sotana. Cresta. Crista, se. CRESTA DE GALL. Espécie de sàlvia de fullas un poch semblants à la cresta del gall, la cama angu- losa , la flor bermella y ab una espécie de llabi. Gallocresta , ormino , orvalle. Sàlvia , a^ , hormi- num, i. CRESTA marina. FONOLL MARÍ. ALSAR LA CRESTA, fr. PosaHa tiessa. Encrestarse. Cristam erigere. LLEPAR LA CRESTA, fr. met. Procurar guanyar ab sumissions y precbs la voluntat del qui reparteix i6t GRE mCGIONARI • GBE gràcias. Andar ahajado. Officiossissima candida- torum diligentia. LLEVAR LA CRESTA, fr. Tallaria ó separaria del aucell. Descrestar. Gristam amputaré. piCARSE LAS CRESTAS. fr. oiet. fam. Contrapan- tarse y dirse paraalas picants. Darse de las hastas, apitonarse. VerbU contendere. GRESTADOR. m. Instrument acerat pera tallar las brescas, quant se crestan las arnas. Castradera, cortadera, tajadera, Castratorium, ii. GRESTADURA. f. Lo temps y acció de crestar las arnas. Castrazon, Mellalio, nis. GRESTALL. m. cristall. Q La porció de terra que s' al sa entre dos solchs. CabalUte , cahallon, loma , loba , camellon , enlresurco. Porca , se. | La porca ó porció de terra que divideix las eras ó teulas. AWardilla, caballeUf camellon. Porca, le. || m. La línea de teulas que posadas de través for- ma la carena ó esquena de ase de las teuladaa. Cahallete, Tecti cuJmen. GRESTALLt, NA. adj. cristallí. CRESTAR. v. a. Tallar , tràurer de las arnas las brescas ab la mel , deiiaolhi las necessàrias pera que las abellas pugan mantenirse y fobricar- ne més. Castrar, eortar^ y escarzar si es en lo mes de febrer. Alvearia castraré. Q ant. capar, castrar. CRESTAT. m. Lo boch ó mascle de las cabràs capat. Castron, cabron, castrado. Hircus, i. || met. fam. C0RN13T. II m. pi. En lo blasó 1s galls que te- nen la cresta de diferent esmalt que lo restant. Crestados. Cristati. || p. p. Castrado, Castralns. || adj. Lo que té cresta. Crestado, Crislatus. CRESTERIA. f. arqui t. Adorno de travall ca- lat en la arquitectura gòtica. Cresteria, Cristaria, as. GRESTETA. f. d. Crestita , illa , ica, Gristu- la, ffi. GRESnÀ, NA. adj. cristià. GRE8TIANISME. m. cristianisme. OftESTIENTATZ. f. ant. CRISTIANDAT. GRESTTRI. m. CRiSTERi. GRESTÓ. m. crestat. GRETEN8E. adj. Gosa de Greta. Cretense, cré- tico, Gretensis. GRÉTIGH. m. Peu de vers llatí , de tres síl- labas, la segona breu , las altras llargas. Crétko, Greticus, i. GRETLLA. f. ter. escletxa. GREU. f. La figura de dos líneas , ó fustas , ó pessas de plata, etc. atravessadas, que forman regularment ànguls rectes. Cruz, Grux, cis. Q Insígnia y senyal del cristià , en memòria de la en que morí Je^ucrist. Cruz. Grux , cis. jj En las ordes militars insígnia de honor, mès ó ménos semblant à la creu regular. Cruz, encomienda, ve- nera. Equestris ordinís insigne. || Pessa de honor en lo blasó. Cruz. Grux, cis. || La que'ls bisbes portan en lo pit. Pectoral. Pectorale, is. || La que va devant en las professons. Guion, eruz, Sígnum, i. II La de St. Anton. Tao. Divi Antonií famulorum insigne. || Lo senyal en lo pla de mòltas moaiii dels prínceps cristians. Cruz. Obversa dumé facies. 0 esgri. La acció en forma de creaqairi pelean. Cruz. Decussati enses. | astroo. htiü constel-lació de quatre estrellas en figura de ent Cruz , cruc^ro. Sidus crucis figuram refereos. |b punt ó centro de tota verga simètrica ó de iguals, y també -1 de la vela que en ella s' ga. Cruz. Grux , cis. | nàut. Lo punt eo qM i uneix la hasta de la àncora ab sos brassoi. Cm AnchorcB crux. || met. Aflicció , càrrega , tnUl gravàmen. Cruz. Grux, cis. | met. Ooctrim y ni gió cristiana, y així 's diu que sant Francisct Ift vier anà à plantar la creu entre 'is infiels. Om Grux, cis. CREU DE CARAVACA. La de quatre brassos. Om de Caravaca. Grux, cnjus lignum reclumdno tiw versa seirant. CREU DE SANT ANDREU. La atravessada de Ml Aspa de S, Andrés^ cruzdeBorgoha. DecussataoB CREU GEOMÈTRICA. Inslnunent óplich de doiifr glas ab certas graduacions , pera observar te é turas de las estrellas, y medir qualsevol disíàtfií y elevació. Cruz geomètrica, búeulo de J§cúb,íSf llestilla. Grux geometria. AIXÓ HO DEIXARÍ ab LA CREU ó AB LA MOtTAIU. ref. Denota que sols la mort pót desarrelara hàbit ó inclinació. Eso lo apartarú ó acübméU pala y el azadon. Mos inveleratus sola mortefi- ribit. DE LA CREU i LA FETXA. m. adv. Enterament, M principi al fi. De la eruz d la fecha. A capital' calcem. detrís de LA CREU ESTÀ 'l duble. ref. M^ teix lo perill de ([ue's vicien las obras per bifiit- tal ó hipocresia. Detrds de la eruz estàel4iàlf el rosario en el cuello , y el diable en el cUT^ Grux in corpore, et in pectore Satan. EN CREU. m. adv. En figura de creu. E* cnt* In crucis figuram. ESTAR PER AQUESTA CREU DE DÉU. fr. fam. QSCdtf sens diners , sèns empleo , etc. Quedarse fsf ^ eruz. Omnibus carere. FÉR CREUS. fr. fam. fér badalls y greuiüitas* FÉR tX CREU T LA RALLA 1 ALGÚ. fr. DeDOtl <|* volem evitar tot tracte y correspondència ab ilS^ Hacerle la eruz. Familiaritatem deserere. | Akil donar qualsevol cosa. Echar la bendicion, JtS^ dicere. FÉR LA CREU Ó 'l SENTAL DE LA GREU SOBU H ^ GUNA COSA. fr. Signaria. Persigno, as. FERSE CREUS. fr. Dcmostrar la gran adminei^ estranyesa que causa alguna cosa. Haeerte em^ maravitlarse, asombrarse, pasmarse. Ingeoti si0 ratione rapi. NO TENIR SINO LA CREU DEL FRONT. fr. mel. ft^ Sór summament pobre. \o tener casa ni hoftf* ' sobre que Dios le llueva: no tener blanen ni wm••• Inopia summa laboraré. com ca- -"" rnrnuin los ""; laesiini-na.Ci';, ''iii>>iini urniM coni- iii'Niii lli' lagiiarni- ■Hfl iiKU crcuysi•i-vi'i- ' '-;i|i lloïs cops del I. H r. (tl. VEMilS. '", illa. Panacnix. ciTl. Cmr, aientir, Icriu iusenlimenl à , \i. II Fi: i.i.Rir.En. fr. Créuròr Bèns -1 c de ligtro, ó Uner buauu VI i.i. caÉnaER rina Qvt no vE- VI.^ESTEa VÍ.LRSa, i QUINT BO -. laiu. lii'nola la dlGcullal en íin* iissffturnrsen bè. l'rrtf -fiílHioi'cs. I I RKi UI'E HO VAIÀ jI VÍCa», T ."«I V't K xo uu CHEflis. loc. fam. üi-'s iliíi, y qae'B dcgprecia gi : "I . ifuifit fto lo qvúra ener, ' íilns, ni-enc, (|uid ad rae? iiiI.tkrhudvu. t.miBELLU. delare- i m. pi. UTALÀ. CRI 463 p 1' .\om de alguns doU herel;;cs albígenses. Crr^ntes. \ ptrro, Cnilenles. CREVEmA. r. CBEní.NCU. CREZÓ. m. anl. Ilcmor, oslíma i|iic s' adquireix 6 Riianya ab alguna arcíú ffloriwta. Irez. .N'oincn, inis, honor, is. || fi», en l)ona y maia pari. CUA. f. La procreació di•l.t animals ciiKi'nc-ral. Cria. Prole», is. Q Enire [Kislnrs 1' aument (\uv ad- quireix lo ramal al> la nova pi'OcnMciíl. Cria. In- crementum, i. H Lo lemps de la pr |>ól criar. Cnable, Creabilis. CHIAdÒ. f. CREACIÓ. CRIADA, f. Dona de servey. Fitmiila, criada. Famula, IC. I CRIATIHEBA. CRIADETA. f. d. Criaditia, criadutla. Ancil- tula, a:. CRIADOR, m. Alribnl pi-opi de ll^u ifun crià tolus las cosae de no ro$. friadvr. Crt>»lor, is. || met. i>VBNTOB, jtiTUH. II (jui p<'r oGti cuida de la criansa de alguns animals. Criador, .\ulrilor, is. || mel. Se diu de alguna persona ó tciia resiHHle de las cosas de que abunda, com: aijucsl uoy es niòll cRiADOfl de polls, elc. Criailor, Aliundans. CRIAHBA. f. ter. Esp<-cie de bolet. || vrrxt.lu. ler. Bolet bo pura uu-njar. Stia. Juugus edulis. CRIAHENT. m. anl. cria:(sa. || crkauó. CRIANSA.f. Atenció, cortesia, urbanitat. Crian- za. Comilas, atis. || euiuació. DONAR CRIANSA. ít. El•l'CAR. . Fér . que I propi y peculiar de Di^u. Criar. Civo, as. || Engen- drar, produhir, com: aquesla terra cau boim vi- nyas. Crtar. Produco. is. H ixventar. || Donar ma- mar als filla propis ú de altres. Criar. Lacto, as. || Alimentar, cuydaraucells y altres animals. Criar. AlO, is. U UtSTRUHIR, EUCCAR. II AtXEMAR, FOIIEM- TAR. y Fér cria las bi'stias. /'rorrear, tnraitar, crjjr, AaMr críti. Procreo, as. | Anyellar, pn)du- bir lo bestiar. Abijar. Procreo, as. | Trúurer brots los arbres y plantas. Ahijar, tchar rtn«erot. Uer- mino, as. CRiARus TOVAs. fr. fam. hamírsklas frescas. CRIARSE COM LOS ABIfiES HE LA RAMBLA. IoL'. CRIAT. t. en mal seotil. LO CRIAR ENVELLEIX Y 'l PARIR E^TENIIREIX. ref. Denota que la duna que cria sól desmillorarse, y ijue la que pareix s<' posa de millor setuklant. El rrtor arruga, y fi parir alaria. Hiigas laclatio paril, procrealio tollil. CRIAT, DA. p. p. Criada. Creatuü. || adj. i|uu ab los adverbis bé 6 mal se diu dels que hao tin- gui bona ó mala criaiisa. Din ò mal triado. Bene 461 GRI DlGGtONAlU GRI vel malè inslitntiis. J m. Qui serveix per sòd sala- ri. Criado. Famulus, i. CRIAT DE VOSTÈ. expr. de cortesia ab que algú s' ofereix al servey de altre. Criado de Vd. Mihi tua jussa capessere fas est. CRIAT MAJOR. aot. GENTILHOME. || Lo qui sefveix inmediat à sòn amo. Criado de escalera arriba, Fa- mulus praccípuus. CRIAT MENOR ó INFERIOR. Lo cuyner, colxero, etc. Criado de escalera ahajo, Famulos iníimi subsellii. ESTAR CRIAT. fr. Sabefse gobernar sens necessi- tar de altres. Estar criado, Sibi sapere; ex ephebis excessisse. CRIATURA, f. Tota cosa criada. Criatura, Greatura, a;. Q Infant, nat de poch. Criatura, In- fans, tis. II Lo felo abans de nàixer, Criatura, Fcb- tus, us. II mel. L' home fét però que té poca expe- riència, 6 no es bo pera cerlas cosas. Criatura, Puer, i. II met. Lo qui obra puerilment. Criatura, Puer, i. II Un respecte de altre à qui déu V empleo 6 elevació. Hechura, criatura, Creatura, ». || Des- graciat y així 's diu: iqué has fét criatura ó cria- tura de Dèul Criatura. Infelíx, cis. cRiATUEA DE MAMELLA. La que eucara mama. Ni- na de teta, Infans laclans. criatura verda, ter. sach dels gemecos. DE AIXÒ PLORA LA CRIATURA, loc. fàm. Dòua à en- téndrer que algú no vól una cosa, quant se mort per ella. La gata de Mariramos, Sollicitudinem ver- sutè dissimulat. || no 'n vull no'n vull, donàumen RON TROS. desde criatura, m. adv. Desde la primera edat. Desde nino, Ab incunabulis. ENCONAR 1 UNA CRIATURA, fr. DonaHi la primera llet. Hacer las entranas d una criatura, Infanti co- lostrum prffibere. ES liNA CRIATURA, loc. fam. Expresa que algú té poca edat, 6 las propietats de noy. Es una criatura, Caret letale. || nosér home per això. FÉR CALLAR LA CRIATURA, fr. Eutreteuirla, apaci- guarla quant plora. Acallar el nino, Infantis vagí- tus demulcere. FÉR CRIATURAS. fr. fam. FÉR CONCEEIRÀ LA DONA. FÉR DE ó i LA CRIATURA, fr. FÉR CRIATURA DAS. FÉR DORMIR LA CRIATURA, fr. Cautarü pera que li vinga la son. Dormir al nino, Puerum sopire. FÉE UNA CRIATURA CRISTIANA, fr. fam. RATEJAR. PINS LAS CRIATURAS HO SABEN. loc. pera repcndrer als que ignora n ó dubtan lo que es públich y noto- ri. Es publico y notorio, ó.anda en coplas, ó los ni- nos lo saben, Nemini non nottum. JA NO ES TANT CRIATURA, Ó NO ES UNA CRIATURA. exp. fam. pera denotar que algú té mès e^at de la que's judica ó representa. Ya no es nino, iEtatem habet. LAS CRIATURAS DIUHEN LO QUE ÓUBEN 6 SENTEN 1 DIR. ref. Aconsella que'ls pares deuhen tenir mòlt cuy- dado en no obrar ò parlar mal devant dels fills, perquè aquestos no fassan altretant pel mal exemple, il•lan loi ninos en el talej» hfmtfmé sus padres en el L•gar, Qnse teclis andit, nml ubique puer. mirIu quina criatura, exp. fam. lonink'ji SISAS. NO 'm SIA CRIATURA Ó TANT CRIATURA. lOC. CUL pera repéndrer k algú que no proceheix ab It d^ guda reflexió. No seas nino, Relínque nuoes. PÉRDRER LA CRIATURA, fr. MALPAEU. PLORAR COM UNA CRIATURA, fr. fam. Plorarabde- sespero per algun sentiment. Llorar d ligrima «i- va, llorar Idgrimas de sangreó camo una Mogiíd»' na. Amaré fíere, graves edere fletus. QUI AB CRUTURAS SE FICA CAGAT NE SURT. ref. Ai- verteix lo perill de encarregar lo maneig de bi cosas à personas sens pràctica ni reflexió, diifi con ninos se acuesta, sucio se levanta: ara «m m- nos y segaràs cadillos, Idoneis negotia crede. | De nota la poca seguretat que'sdén tenir en lo eara- yo dels noys. Amor de nino, agua en cestillo, fw^ rorum amor, sulcus in aqua. SEMPRE serIs criatura, loc. fam. ab qne's deno- ta que algú obra com à noy. Siempre has de ser »> no, iEternus puer. CRIATURADA, f. Acció ó paraula própias de noys, y reprensibles en la edat varonil. Ninekf muchachada, nineria, puerilidad, Puerílílas, itii> FÉR CRiATURADAS. f. Obrar sens reflexió ócomi noy. Alinear, muchachear, antnar«e.RepQeraseo,iS| nugas agere. GRiATURERy A. m. y f. Aficionat à críatoitt. Ninero, Infantarius. GRIATURERA. f. La Criada deslinada exclori- vament al cuydado de las criaturas. Niíiera, em- ra, Gerula, aï. GRIATURETA. f. d. Criaturiea, illa, ita, Ii- fantulus, i. GRIGH. adj. fam. cuQui. || Pobre que vólap•* rentar lo que no pót. Quiero y no puedo. Est voinii- tas, deest faeultas. CRicH CRACH. m. Lo soroll que*s fà trepi^iottl- guna cosa, com avellanas, etc. y s' exten à qttl- sevol altre soroll semblant. Trisca. Crepitos,!». GRIDA- f. Publicació de alguna cosa en Teo al- ta, y en tos paratges públichs , pera que arriba ^ notícia de tothom. iYf^on.Praeconíumi ii. |il^' II NUNCl. FÉR UNA CRIDA. fr. Publícar en veu alta lo qtis convé que vinga à notícia de tothom. frtfeHT. Praïconis voce promulgaré. || fr. met. Publicar !• que estava ocult, y devia callarse. 'PregoMf- Ab- el ita promulgaré. FÉR FÉR UNA CRIDA. fr. ab que's notaàalg^^ mòlt xarrayre ó que no sap guardar secret. Der^ cuarto al pregonero. In vulgus emiltere . GRIDADI88A. f. CRITS. GRiDADORy A. m. y f. cEiDATRi. I ant. Acvaà- DOR. II NUNCI. GRIDAMENT. m. ant. CElTS. GRI CATALÀ. CRI idS CRIDAR. V. a. Avisar ab la veu ó ab senyals à algú pera que vinga. Clamar, dar voces, Yoco, as. II FÉi UNA caiDA. II Avisar à algú pera que*s pre- sente à alguna part. Llamar. Arc^sso, is. || Inspi- rar; y així 's diu: Dèu lo cridà à la religió. Lla- mar. Yoco, as. II Convocar ; y així 's diu : CRiDAià capítol, à consell. Llamar, convocar. Convoco, as. y Demanar à algú pera que entrevinga en alguna cosa, com: cridar al metge. Llamar. Yoco, as. || en- cant ab. 3. II met. Atràurer, com : cridar los hu- mors, etc. Llamar. Attraho, is. || Fér acudir los aucells per medi del reclam. Exclamar. Follículo aves allicere. || v. n. Fer crits. Gritar, clamar, «o- cear,vociferar, dargritos. Yocifero, as. || Parlar ab veu alia. Levantar la voz, gritar. Yocem eflerre. || Alsar la veu ab orgull. Levantar el grito. Fremo, is. I Trucar à la {Jorla. Llamar. Pulsare ostium. QUI MBS CRIDA, AQUELL GUANYA. loC. fam. ExpUCH la astúcia y la malícia de aquells que perquè no tenen rahó solen ferse témer ab criïs pera c^nse- guir lo que desitjan. Fingir ruido por venir d par- tiio; el que mal pUíto tiene d barato ó d voces lo meu. Quo minns rationibus valet, eò magis ratío- nibos eontendit. CRIDAT, DA. p. p. Üamado. Yocatus. CRIDAYRX, A. m. y f. Baladrer , qui fà crits. Gritador, vocingUro, voceador, griton. Yoci- ferator, is. CRIDÒRIA, f. ter. gatzara, avalot, crits. GROf. m. Delicte grave ab la formal intenció de injuriar. Crimen. Crimen, inis. CRIM DB LESA MAJESTAT. Lo comés coutra la perso- na ó dignitat del rey, ó contra T Estat. Mmen de lesa majestad. Perduellio, nis, lesae majeslatis crimen. PURGARSB DE UN CRIM. fr. Justificarse. Crimen dis- sol vere. GRIMINAGIÓ. f. ACRIMINACIÓ. GRimiNAL. adj. Lo que pertany à crim. Cri- minal, criminoso. Criminalis. || Delinqüent. Crimi- Hoso. Criminosus, i. GRIMINALISAR. V. a. for. Fór criminal uii plet que era civil. Criminalizar. Reddere crimi- nale. GRIMINALISTA• m. Escriptor de matérias criminals, 1' advocat mòlt versat en ellas, y '1 no- tari que las actua. Criminalista. Criïninalium cau- sarum scriplor. CRIMINALITAT, f. Qualitat ó cii*cunstància que conslituheix criminal una acció. Criminalidad. Nequitia, se. CRIímNALMENT. adv. m. Dd un modo cri- minal. Criminalmente, criminosamenle. Criminosè. CRIMINAR. V. a. ACRIMINAR. CRIMINAT, DA. p. p. y adj. acriminat. CRIMINÒS, A. adj. criminal. CRmiNOSAMENT. adv. m. criminalment. CRIN. m. Lo conjunt de cerdas ó pels aspres que alguns animals tenen en lo coll y en la cua. Crin, cliny crines, Juba, se, crínes, um. TQMQ U GRINAL. adj. Lo que pertany ni erin. Crinal. Crinalis. GRINAT, DA. adj. poét. crbnct. CRIO. f. ter. CRIA. I. CRIOLL, m. Lo fill de europees nat en Amè- rica. Criollo. Pàtria indns, gènere europeus. CRIPTA, f. Bóveda ó volta grassa subterranea, especialment en las iglésias. Cripta. Cripta, as. CRIPTOGRAFIA, f. Art de escríurer en xí- fras, ó de un modo secret. Criptografia. Cryptogra* phia, ae. CRIPTOGRÀFICAMENT. adv. m. De un mo- do criptogràfích. Criptogrdficamente. Cryptogra- phicè. criptogràfích, ca. adj. Lo que pertany à la criptografia. Criptogrà/ico. Criptographicus. CRIPTÓGRAFO. m. Qui escriu criptogràfica- menl. Criptógrafo. Cryptographns, i. CRIPTÓNOM. m. Qui posa sòn nom ab ana- grama. Criplóninw. Cryplonomus, i. CRISÀLIDA. f. L' estat del insecte méntres està en lo cogoU. Crisdlida , ninfa. Larva , nympha, pupa, se. CRÍ8I8. f. Judici que's fà de alguna cosa des- près de ben examinada. Crisis. Censura, se. Q Mu- tació considerable que fà alguna malaltia. Crisl$>, Crisis, is. II Las circunstàncias mès críticas ó àrduas de algun negoci. Crisis, estado critico. Status cri- ticus. II Esfors violent ó involuntari. Crisis. Cri- sis, is. CRISMA, m. y f. Oli y bàlsam barrejat que consagran los bisbes en lo dijous Sant, pera ad- ministrar los sagraments del baptisme, conQrma- ció, orde y extremaunció, y ungir als bisbes quant los consagran. Crisma. Chrisma, tis. || judici, en- teniment. FÉR pÉRDRER LA CRISMA, fr. fam. Irritar, enfadar mòlt. Descrismar , descristianar , desbautizar. Ad iracundiam concilare. NO TENIR CRISMA, fr. fam. Denota que algú no té partida bona. :Vo vale nada faera de la crisma. Yi- lis homunculus est. || Dit del qui obra desbarata- dament. Estar faera de Dios, ó ser hombre de la vida airada. Pcrdilum, liumanis alienum ess3. PÉRDRER Ó LLEVARSB LA CRISMA, ff. DESCRISMAB- SE. QUI COMPRA CRISMA, loc. fam. pera donar à cn- téndrer (jue algú té poch seny. Ponerle sal en la mòllera. A judicis procul abesl. TE LLEVARÉ LA CRISMA, loc. fam. ab quc amenas- san los baladrers. Te quitaré ó romperé la crisma. Cavo, vitam tibi adimam. CRISMACIÓ. f. L*acte de imposaria santa cria. ma. Uncion, crismacion. Chrismatio, nis. || ant. Ufi. tura que feyan aboli à alguns matats. Vntura, cris- macion. Unctio, nis. CRISMAL. m. ant. Yas en que1s monjos porta- van oli l)enehit pera ungir als malalts. Crisma/. Cbrismale, is. 60 i66 CRI DICaONARI CRI GRISMAR. V. a. Ungir ab crisma. Crismar. Chrismale ungere. GRISMERA. f. Lo vas ó anipolleta en que's guarda '1 crisma. Crismera. Clirismarium, ii, chris- matís pyxis. GRI80BERIL. m. Pedra preciosa, que es sols un beril palit, y ab algun color de or. Crisoherilo, Chrysoberillus, i. GRISOGOLA. r. Pedra preciosa, quadrada y de color de or. Crisocola, Cbrysocolla, se. || Soldadu- ra pel or y alguns altres metalls; la millor es verda com una esmeralda, y la destíl-Ia '1 coure. Crisocola. Chrysocolla, x. GRI8ÓLIT. m. y GRISÓLITA. f. Pe^ira preciosa , ménos dura que1 lopaci, diàfana ydecolor de or mesclat devert ab un foch maravellós. CrisóUto, Chrysolitus, i. GRISOPEYA. f. Art ab que's pretenia conver- tir los metalls en or. Crisopeyay piedra filosofal. Chrysopeja, a?. GRISOPRASI.m. Pedra preciosa, espècie de tc- paci,que encara que vert tira à colorde or. Posada al foí'b se torna blanca. Crisopraso. Cbrjsoprasus,!. GRI8PATURA. f. cir. Figura erissada que pre- nen las flbras, pel foch , ó algun humor picaut. Crispalura. Crispalura, as. GRISPELL. m. ter. tortell. GRI8SA. f. ant. crisis. CRISTALL, m. fís. y qui in. Lo cos que's pre- senta baix de una forma regular de mòltas super- fícies planas, com las sals, metalls, alums, elc. Crislal. Crystallus, i. || Vidre mòlt fi y transparent, que resulta de tres parts de arena ab una de sosa, y una petita quantitat de cals y de litarge. Cristal. Crystallus, i. || Roba de llana, mòlt fina, prempsa- da y ab llustre, de que se*n solen fér mantellinas, comunment las pagesas. Cristal. Lanea tela tenuis ac nítida. || cristall. 2. 3. || poét. Aygua clara. CriitaL Lyinpbarum speculum. cristall de aoca. Espi^cie de pedra foguera, blanca y transparent. Cristal de roca, cuarzo. Crys- tallus montanus. GRI8TALLERA. f. Maquina en que 's traballa '1 cristall. Cristalera. Hachina ad crystallum perfi- ciendum laborandumve. GRI8TALLET. m. d. Cristalico, illo, ito. Crys- tallus parvus. CRISTALLiy NA. adj. Lo que es de cristall ó li sembla. Cristalino. Crystallinus. J Pur , clar, transparent. Cristalino. Crystallinus. || L' humor cspt^s que forma '1 globo dels ulls, y en que pa- teixen la refracció los raigs de la llum. Crislaliuo. Crystallinus humor. || Espècie de mal gàl-lich mor- tal. Cristalino. Crystallinus, i. GRIgTAÍXISAGIÓ. f. La aci*íó de cristallisar ó cristallisarse. Cristalizacion. Congelatio, nis. GRIgTALUSAR. Y. a. quím. Reduhir à cris- tall las sals y altras substancias. S' usa també com recíproch. Criitalizar, Congelo, as. CRI8TALLI9AT, DA. p. p. Cristalizaèo. Gol• gelatus. CRI8TALLOMÀNCIA. f. La «iperstidé ée endevinar per medi dels miralls, fent YéwcrM ells los objectes que*s volen. CriitaUmauU. tt toptromantia, s. GRI8TERI. m. SB1VICI4L. GRISTIÀ, NA. adj. Lo que pertany à li raligü de Cristo. Cristiana, cristiamMco. Chrístiaoni. | B. y f. Qui professa la religió de Cristo , que nbéa lo baptisme. Cristiano. Cristianas, i. | ftun. Seil del vi al que s* hi ha tirat aygoa. AfMiia, crw- tiano. Yinum aqnam mistum. || Germà, piteÍBi com: tots som cristia!«s. Crtilíciío. Frater, pmi- mus. II fam. Qui; així dihem: no hi ha cusni ^1 piiga enténdrer, aguantar, etc. Quim. Qoí. CRlSTli per FORSA NO PLAU i DBU. Tti. GOBblll que no obran bè sinó per forsa. Benie^o éd éití que à palos ha de dar el fruto. Qnos via bene agere cogit, odi. | S' usa també pera drer al mesquí que fà *ls beneficis de mala La sarza da el fruto apiramdo y el min /i iEgerrimé suci^urrit , si qnando succorríl amm cRisTii VELL. Qui desceodeix de cristíaniièM me^la coneguda de moro , juhea , ni allra nmk Cristiano viejo. Christiano gènere ortns. CRISTIANS DE LA CORRETJA. *LS antiChs CrístiM y juheus que habitavan en la Messopotàmia y Sírií^ 'Is quals per orde superior portavan nna oom^ llarga: vuy casi tots són nestorians y jacoMNi Cristianos de la correa. Christíani à corrigia. CRISTIANS DE SANT JOAN. Sccta qiie batiJR ull com batejà sant Joan: no adoran la Santi Trinitat, etc. Cristianos de S. Joan. Chriatiaai ti Joannis. COM SÒ CRISTll Ó i Fà DE CRISTli. loC. f. pMl assegurar lo que's diu. Aféódltffie erielkm;^ justos y en creyentes. Meherculè , religiosè ae pa^ sanctè. NO ESTAR CRISTll. fr. fam. NO ESTAR DE FÍLB. NO ESTAR DEL TOT CRISTIÀ, fr. fam. Tenir priatípi de borratxera. Estar calamocano. Vino teatattf esse. NO ESTAR Ó NO TROBARSB MÒLT CaiSTii. fr. &>• No estar del tot sa ó perfet. No estar muy eeíití»' Nou plena incolumitate gaudere. PARLAR CRISTIÀ, fr. fam. Parlar clar y en idiafli que entengan los que escoltan. üabUr erisMf^ Proprio ac claro uti sermone. SANT CRisTii. Persona de bon geni ó de boaaí** dole però de poca capacitat. Buen howàrt , àifl^ de Dios, santó varon. Bonns vir. sÉR ó NO sÉR cRisTil. fr. fam. Se din de hi PO" neda bona ó dolenta. Ser ó no ser ie ley. U9^ mum aut adulterinum esse. GRISTIANAMENT. adv. m. Sc^ns la Iky^ Cristo. CristianavMnU. Chrislianè. | aiuMÜ^ MENT, FIELMENT. GRISTIANAR. Y. a. ant. UTBiAa. ^j GRI CATALÀ. CRO i67 GEISTIABfDAT. f. Lo país que habitan los cris- tians. Cristiandad, Orbis christianus. ] Virtut cris- tiana , com: home de mòlta cristiandat. Cristian- dad, Christiana vírtus. || Lo gremi 6 congregació de tots los fiels cristians, la mateixa religió ú ob- servància de la lley de Gristo. Cristiandad. Natio, observantia christiana. CRISTIANESCH, CA. adj. poét. caiSTii. GRI8TIANET, A. m. y f. d. Cristianico , illo, ito, Debilis christianus. CBISTIAlflSAR. V. a. Conformar alguna cosa ab lo rito cristià. Cristianizar. Ad ritus christia- nos aliquit conformaré. GBISTIANI8ME. La doctrina y religió de Jesu- crist. Cristianismo, Religió christiana. J Lo gremi dels fiels cristians. Cristianitmo, Christianismus, i. CailSTIANtsSIM, A. adj. snp. Cristianisimo. Yaldè christianus. || Renom 6 epiteto del rey de Pransa. Cristianisimo. Christianissimus. CBUnif A. f. Moneda de Suècia , feta de plata baixa , y val uns tres vintidosos. Cristina, Cristina moneta. J n. p. de dona. Cristina, Cristina, s. GRISnu. m. SERVICIAL. CSIflrrO. m. Dèu y home verdader , lo Fill de Déu fét home. Cristo, Chrisius, i. J sant cristo. CRIDAR A ALGl} *L CRISTO. fr. ENCALSAR , EMPATTAR als lladres. POSAR COM UN CRISTO. fr. fam. P06AR COM UN LLÀTZER. SANT CRISTO. Qualsevol imatge de Cristo crucifi- cat. Crucifjo, Cristo, Christi cruci affixi imago. CRIT. m. La veu mòlt esforsada. Grito, Clamor, is. II met Fama , anomenada. í^omhradia , nombre. Momen , inis. || pi. Confusió de veus altas y esfor- sadas. Grüerta, grita, voceria, vocingleria. Clamor, is, convicium, ii. CRIT DE ALARMA. L* ab que s' avisa pera péndrer las armas en algun perill. Grito de alarma , d las armas. Ad arma conclamatio. À carrs. m. adv. En veu alta y esforsada. A gri- toSy d toees, d voz en grito, Clamosè , clamitanter. ALSAR LO CRiT.fr. Alsar la veuab orgull ydesorde. Ahar , levantar el grito, Yocifero , as , fremo, is. DONAR ó FÉR üN CRIT 1 ALGl}. fr. Cridarlo. Lla- mar, dar una voz d alguno, Yocare aliquem. ES UN CRIT DE NO MÓURERSE AL RET. fr. fam. De- manar un preu excessiu de lo que's ven. Es un desuello. Justo carius est. FÉR CRtr. fr. Córrer la veu, dirse mòlt. Sonarse, córrer la'voz, Sermonem dissipari; ruroorem esse. FÉR CRITS. fr. Esforsar la veu repetidas vegadas. Vocear, dar voces, dar gritos, gritar, Clamito , vo- cifero, as. CRITEBI. m. Discerniment , judici. Criterio. Criterium, ii. GrItiGA. f. Ron gust, discerniment, y capaci- tat pera judicar de una obra ó pera férla. Critica, criterio. Critice, ces. || Judici que's fa de las obras, segons las reglas del bon gust. Critica , crisis, in- dícium, ii. II Censura maligna y solnpada de qual- sevol cosa. Zaherimiento , critica. Censura, 8B. || for. REFCTAGIÓ. GRITIGABLE• adj. Lo que pót ó déu sér criti- cat. Criticable. Censuram paliens. GRmCADOR, A. m. y f. murmurador. || crí- TICH. 1. CRITICAR. V. a. Examinar una obra, y judicar segons las reglas del bon gust. Criticar. Censeo, es. II MIRMCRAR. CRITICAT, DA. p. p. Criticado. Censoria vir- gula notatus. CRÍTiuh. m. Qui judica segons las reglas de la crítica. Critico, censor. Criticus, i. || fam. Qui afec- ta parlar ab cultura. Cuito , critico. Vaniloquus. || critiqcbjador. 2. I adj. Lo que pertany à la crítica. Critico. Criticus. | Judiciós, com: història crítica. Critico, Rectus. Q med. Lo que pertany à la crisis, com síntomas, accidents, temps y mutacions nota- bles. Critico. Criticus. || Se diu de tota circuns- tància oportuna , àrdua , urgent , etc. Critico. Ur- gens, instans occasio. CRITIQUEJADOR, A. m. y f. Censor cruel, que en tot té que dir sens perdonaria roès mínima falta. Arisíarco, criticon, mordaz , critico. Arislar- chus, i. Q Qui censura las obras de ingeni à tort y à través. Criticastro, zoilo. Zoylus, i. CRITIQUEJAR. V. a. criticar. || Abusar de la crítica, criticar injustament. Critiquizar. Mordeo, es. II Vituperar las accions ó conducta de algú. Cri- ticar, censurar. Noto, admurmuro, as. GRrVA. f. ter. garrell. GRIYELAR. V. a. garrellar. CRIVELL. m. ter. clivell. CRIVELLÀ. f. CLiviLLA. 1. 2. Q gall. 1. CRIVELLARSE. v. r. Radarse. Henderse. His- cere, findi. || clivillarse. CROAT. m. Moneda de plata que valia 36 ma- llas. Ab lo temps tingué diversos valors. Cruzado. Cruciatus nummus. CROATO. m. Natural de la Croàcia província de Hungria. Croato. Croatus, i. CROCA. f. METZINAS. I COCA DE LLEVANT. CROGH. m. Ganxo ab que1s mariners acostan las barcas unas k altras. Cocle, cloque. Harpago nis. n Instrument pera armar la ballesta, que atrau ab forsa la corda fins à montarla en la nou. Gafa. Uncus quo ballistae nervus intenditur. CROGOMAGMA. f. fam. Tauletas , bolas, etc. compostas de goma aràbiga, safrà, midó, mirra y rosas encarnadas. Crocomagma. Crocomagma , ». GROGOTA. f. Vestidura de púrpuraóde sòn co- lor, que s* usà antíguament. Crocoíon. Lacema, ab. GROCUTA. f. Animal de Egipte, y de Etiòpia, que diuhen s' engendra deia hiena y del lleó, y que té las mateixas inclinacions. Crocuta. Crocuta, s. CROERA. f. reixa, enreixat. CROI. adj. ant. dur, rústich, intractarliS. GRÓIXER. V. n. cruixir. i68 GRO DICCIONARI CRO GROLLAR. V. a. Fér tremolar. Eslremecer.lv^ mefacio, is. CROM. m. Espècie de melall. Cromo. Cromum, i. ) Cert peix, del qual se dio qae óu perfecta- ment. Cromo, cromeg, Gromus, i. LITOGRAFIA AL CROM. CROMO-LITOGRAFU. CROMAT, m. La sal deàcit crómicb. Cromalo, Cbroroaticus sal. GROMÀTIGHi CA. adj. mús. Ln dels tres ge- nerós del sistema roúsich, que proceheix perdoà semitons y una tercera menor. Cromdlic4), Cbro- maticus. II m.pint.CoIorido.Cromdftco.Chroma,tÍ8• CRÓMIGH, GA. adj. Pertanyent al crom. Cró- mico. Cbromicus. . GROMLEK. m. Monument drufdich format de pedras verticals col-locadas en una ó mès fileras. Lo mès notable es lo de Carnacb. Cramlek. Drui- dici monumentum. CROMO-UTOGRAFIA. Procebiment que se segueix pera estampar dibuixos de colors per medi dei àcii crómicb ab diferentas bases, usantse co- munment los croroats de potassa. Cromo-lilografia, lüografia al cromo. Cbromica litograpbia. CRONA. f. Moneda usual del cantó de Bérnia. Corona, croona. Corona, ffi. CRONIAS. f. pi. Fes'as qne's fejan à Salurno. Cronias. Festa saturnalia. GRÒmCA. f. Història que observa V orde dels temps. Crmica, corónica. Cbronica, a;. CRÓNICH, GA. adj. Se diu de la malaltia ba- bítual ó que dura mòlt temps, inveterado, crónico. Cbronicus. Q Dit de la malaltia, elc. en que V bu- mor té són moviment regular, ó per dias, com quint, setè, ctc. Crónico. Cbronicus. CROlflGÓ. f. Narració històrica y breu, se- guint r orde dels anys. Cronicon. Cbronicon, i. GRONI8TA. ra. Autor de crónicas. Cronista, Cbronicarum scriptor. GRONOGRAFIA. f. Descripció del temps. Cro- nografia. Cbronographía, va. GRONOGRÀFIGH, GA. adj. Lo que pertany à la cronografia. Cronogrdfico. Cronographicus. GRONÓGRAFO. m. Sabi en ó escriptor de cronograQa Cronógrafo. Chroncgrapbus, i. GRONOGRAMA. f. Unió de certas paraulas ab sentit, y que las lletras numerats que*s troban •n ellas denotan un any mil-lenari, etc. Cronogra- ma. Cbronogralnma, ae. GRONÓLEGH. m. cronologista. GRONOLOGIA. f. Ciència de las épocas ó del temps. Cronologia. Cbronologia, as. GRONOLÓGIGAMCNT. adv. m. De un modo cronológicb. Cronológic4imenU. Cbronologicè. GRONOLÓGIGH, GA. adj. Lo que pertany à la cronologia. Cronològica. Cbronologícus. GRONOLOGI8TA. m. Escriptor ò profesor de cronologia. CronólogOj crofio/o(/t«fa.Cbrono]ogus,i. GRONÓMETRO. m. Mida del temps, y cert re- llotge de moviment quasi uniforme, y es per «ve- riguar en la mar la longitut geogràfica del punt en que's troba la nau. Cronòmetro, tempómetro , re- loj de longiludj ó reloj marino. Cbronoineter , i. GR0N08G0PI. m. Péndola pera medír lo temps. Cronoscopio. Cbronoscopium, ií. GRONÓmGH. m. poét. Composició en vers en la que las primeras lletras de cada un de ells, pressas com numerats forman la xifra de certa època. Cronóstico. Cbronosticus, i. GROPIOT. m. Fruyta de Amèrica la qual té una llavor picant, que mesclan los indis ab lo ta- baco de fumar pera aliviar lo cap. Cropiot. Fnictus sic dictus. GRÓQUI8. m. Dissenyo senzill de algun terreno ó posició militar, fét à ullo sens reglasgeomètricas. Croquis. Delineatiogeometricisregulis non servalis. GROSSA, f. Basló ab un travesser al cap, que serveix pera apoyarse 'Is coixos. MuUia. Scipio, nis. 11 Forqueta pera sostenir los bayarts y taber- nacles. Horquilla. Furcula, «. | Xancra pera pas- sar las rieras, etc. sens muUar^e. Zanco. Grallac, arum. Q Gayato, insígnia de la dignitat episcopal. Bdculo pastoral, cagada. Lituus, i. || cama db fus- ta. I e^ult. Adorno llauger en forma ó semblan- sa de la crossa episcopal pera sostenir lo corona- ment de alguna obra de escultura ó arquitectura. Ménsula calada. Mensnla, OB. posAi ó PARAR CROSSA, fr. fam. Delenirse mòlt temps en algun llocb. Hac^r pié. Diu demorari. |j ESTARLIRSR, DOMICILIARSB. GROSSETA. f. Mossa, pessa de ferro pera sos- tenir la cassela del ayguacuyt. pié. Fulcrum, i. GR08TA. f . Cuberla ò capa exterior, que s' en- dureix sobre de alguna cosa bumida ò molla. Cos- tra. Crusla, se. || La part exterior y dura del pa, formatge y toia cosa blanca. Corteza. Cortex, icis. II La del pa separantlade la molla. Dcscortezadu- ra. Panis cortex deglabratione recisa. | La capa dura que queda en alguns mals quant se van curant. Postillay pústula, escara, costra, pvpa. Pnstula, se. II La que'sfà en las mataduras. ríia. Ulceris crusla in jumentis. || Lo sol del pa. Svelo. Panis pars ima. H BANT. 7. Q pi. Llaguelas que la llet fa surtír à las criaturas. lactúmen. Puerorum laclantiumplagulo;. BOKA CROSTA, fam. BRIBÓ. cuRERTDB CROSTA. Costroso. locrustatus. séR DE LA CROSTA DE Bux. fr. fam. Sèr mòlt tonto. Ser ctrrado de mòllera. Stipilem esse. UMPLiRSE DE CROSTAS. fr. Apostíllarse. Pustules- co, is. GROSTAM. m. Betum pera las naus. Zulaque, brea. Bitumen, inis. MÉTRER CROSTA X k LANAU.fr. aut. EmbotumaHa. Embrear, dar zulaque d la nave. Navem bitumine linire. GROSTETA. f. d. Costrilla, ita. Crusiula, as. II La que1s grans deixan en la pell. Lenujuela. Crustula, m. ' CROnÒ. m. V extrem de algunas cosas que*s GBU GATAIA CRU 469 |Miír fteUnent, com de pa, formatge, elc. Fractom, aegiDenlam, i. | Lo bocí ó canló pa i diferencia de la- llesca. Zoqueie. Fruslu- I, i. I Copqae's pega al cap ab lo nu del dil Ae\ milj tancat lo puny. Capon. Talitrum, i. GB0810BÍST. m. d. Petit crostó de pa. Cante- «SH. Frustulum, i. CMITAITTE. m. anat. Muscle que ocupa la ovüal del pols y alsa la mandíbula infcriop. Cro- Ufí$f€roiaft0. Crotaphila, es. OMITALATEA. f. Certa planta. Crotalaira, «NflarM. Grololaira, ». CBÓTALO. m. Espècie de tambor que porta- Hi k» ncerdots de Gibeles. Cróialo. Grolalum, i. |«ari»BCA8CÀBBLL. nOTO. m. Attcell de aygua del taroany del citae, però ab las potas més curlas, de color khach, que ab lo temps degenera en roig. Sota M bèch té ona bossa abont guarda la pesca que Ipíapera me^jàraela desprès ab comoditat. Lo ■•do da obrir aquesta bossa pera donar aliment alstèas polls ha motivat la fàbula de que s' obre 'i fil pera alimentaries ab la sevasanch. Pelicano, tfaaínMr, cmocróíalo. Pelicanus, i. Q Aucell de Asérica semblant al cisne, 1 qual se manté de KTps, etc. ifcafrar, pf/ícano.Onocrotalus, i. Q Cert peix del mar de las Indias envers lo grau 15 de la- titat septentrional. Alcatraz. Pincis onocrotalus. ClOÏre. f. ant. CREU. CEUy A. adj. Se diu de la vianda que no es!à preparada per la acció del foch, y de la que no ho fità fins al punt convenient. Crudo, Crudus. || Se diide algunas cosasque no estan preparadas, ren- tadis ó tenyidas, com de la seda, drap, elc. Cru- ^. Crodus. 0 met. Cruel, desapiadat. Crudo, Di- ns. | Se diu del temps moll fret y destomplal. Ontk. Rigídus. | met. Se diu dol tumor ó ntatéria qie 10 està prou feta. Crudo. Immaturus. || Crí- tich, en circunstàncias mòlt apuradas. Crudo, tn- ttmj^ttivo, Intempestivè. iVOLTBS SB T1.4t UÈS DEL Cai: Ql'E DEL NU. rcfr. Qoe mès caritat ó favor material se pól esperar del dur de cor, però rich, que del que no té res. Mu u $aca del crudo qúe del desnudo, Pauper nul- la dari potest. CaiDADA. f. CRUSiDA. II TRAVESSIA. GEUABIENT. adv. m. Rígurosament. Àspera, CTMiamenU, Acerbè. || cruelvent. GBUCIADA. f. Herba medicinal, de fullas en figura de ferro de llansa, ab tres nirvis, y dispo- sadas en creu : sas flors tíraii a blau ab dos fullc- tas en cada globulet. N' hi ha de vàrias espècies. Onciata, erucianela. Cruciata, x, caUdAB. V. a. ant. y derivats, atormentar. I aoL cBOciri _ «pui porta la creu en al- So, crucero, crucifero, y W de ha flors que te- nen las ftdietasdísposadas en forma de creo.Cnirí- fera$. Cmcifene, arum. GRUGÍFEROS. m. pi. Religiosos do la orde de la santa Creu, fundada en 1160. Cruciferos. Cru- cigeri, orum. GRUCIFIGAGIÓ. f. CRUCIFIXIÓ. GRUGIFIGADOR, A. m. y f. Qui crucifica. Crucificador, Crucifigens. GRUGIFIGAMENT. m. crucifixió. GRUGIFIGAR. V. a. Posar ó clavar en creu. Crucificar, martirizar. Crucifígo, is. || p. n. Morti- ficar las pasions. Mortificar, crucificar. Se totum Christi moricntís in cruce voluntatis mancipere. GRUGIFIGAT, DA. p. p. Crucificado. Cruci af- fixus. LO crucificat. Per antonomàsia s' entén Jesu- crist. El Crucificado. Jesuschristus. GRUGinu, GRUGirix, GRUGiraa y gru- GIFIXO. m. SANT CRISTO. GRUGIFIXIÓ. f. Acció y efecte de (ïmcificar. Crucifixion. Crucifixió, nis. || met. voiTiriCACiò. GRUGIFORME. adj. £n forma de creu. Cruci- forme. Cruciformis. GRUDELMENT. adv. m. CRUELMENT. GRUEL, A.adj. la terminació femenina apenas se troba. Qui's complau en fér mal à altres. Crwl. Crudelis. || Inhumà, qui no's compadeix del mal ó de^ràcia de altres. Inhumano, cruel. Crudelis. Q FERÓs. II met. Insufrible com: dolor, malaltia cecel. Cruel, acerbo. Acerbus. || Sangrent, dur, 'violent, com: batalla cruel. Cruel. Crudelis. || Dit del temps fret, rigurós. Cruel. Asper, rigidus. GRUELtsSIMy A. adj. sup. Cruelisimo. Crudc- lissimus. GRUElissIMAMENT. adv. in. Crudelisima- menle. Crudclissimè. GRUELMENT. adv. m. Ab crueltat. Cruel- mente, cruentamente. Crudeliter. GRUELTAT. f. Inhumanitat, fcresa de ànímo. Crueldad. Crudelilas, atis. || Acció cruel. Crueldad. Immanitas,alis. || Insensibilitat, com: es una cruel- tat no donar educació als fills. Crueldad. Crude- lilas, atis. GRUENT, A. adj. Sangrent. Cruenta, sangrien^ to. Cruentus. || inoumà, cruel. GRUENTAGIÓ. f. La acció de ensangrentar. Crventacion. Cruentalio, nis. GRUESA. f. Estat de algunas coifas que no te- nen suavitat ósahó deguda. Cruma. Perna, se. || En las prempsas cada un dels dos monlants pera assegurar tota la màqui- na. Piema, Fulcrum, i. GUIXAL. m. Pessa de la armadura antígua pera cubrir y defensar la cuixa. QuijoU, Coxarum tegmen. || Tros de sombrero ó de pell que 's posan al revés sobre la cuixa los perayres ó cardadors de llana. Cojal. Coxse (e^men. || cuixa. 3. Q pi. CALSAS, SARAGÜELLS. GUIXERA, f. cuiXAL. 1. GUIXETA. f. d. Mvslillo, Parvum fèmur. guixí. m. coixí. GUIXOT. m. Part de calsas en lo qual s' hi ftca una cama. Cakan , manga de calzonfs , miw- lo. Femorale, is. || cuixal. 1. 3. || ter. pernil. GUL. m. Las ancas ó part carnosa, que tenen las personas desde T acabament de la espinada fins al comensament de las cuixas ; y encara que pocas vegadas, se sól dir també dels irracionals. CulOf salvo honor, trasero. Clunes, ium. || V ano ó forat per ahont s* expel-leix V excrement. C%h, ano, Anus, i. || La part inferior de las ollas, casso- las, etc. SuelOf culo, fondo, asiento, Imum, i. | La extremitat inferior ó posterior de alguna cosa. Cur lo. Extrema, postica pars. || Bocí que queda del extrem inferior de alguna cosa, com de ciris, (»ii- delas, etc. Cabo. Extremum, i. || met. Racó, com: morir en un cul de hospital. Rincón, culata, An* gulus, i. CUL ARRERAS. oxpr. fam. Reculant. A recuUmes, reculando. Retrògressu. CUL DE RUGADERA, Ó DE PASTERA. LaS aUCaS mòlt abultadas. Culon, Notis productior. CUL DE GALLINA Ó DE VELLA. CULCUSIT. GUL DE MONA. Qualsevol cosa fea y ridícula. Cu- lo de mona, FoBdum. CUL GROS. Qui té las ancas abultadas. Nalgudo, Natibus crassus. ANAR CUL ARRERAS. fr. fam. Estar empenyat. Estar ó andar alcanzado. £re alieno oppressum esse. ARA QUE LI flA VIST LO CUL DIU QUE ES FEMELLA. ref. Denota que no es menester mòlta advertència pera conèixer lo que es patent y notori. Lo que con el ojo veo, con el dedo lo adivino, Quae patent vaticinor, ARRIRAR AL CUL. fr. fam. ARRIRAB AL SOL. cAuRER DE CUL. fr. Pérdrcr V equilibri fins à tocar de cul en terra. Dar de culo ó de eogote. In clunes prolabi. EN LO CUL DEL SACH SE TROBAN LAS ENGRUNAS. ref. contra 'Is que dissipan las cosas de que deu- hen respóndrer. Àl dar la cuenta me lo direis ; al fin se ven las zurrapas, Cum veníat tempus ratio- nis damna videbis. || Denota que al últim se des- cubrirà lo que eslava olvidat y ocult. Todo saldrd en la colada. Res ante occulta tàndem aperietnr. ENTRE CUL Y CLETA 's FICA UNA NETA. rofr. ab . que algú ffbta à altre que li va prop fentli nosa. Meterse ó venir entre pies. Alicui obicem esse. ESTAR DE GUL. fr. ESTAR DE ESPATLLAS. FÍcATno AL CUL. fr. fam. pera despreciar algú lo que se li ofereix. Arrópate ó arrehòzate en ello, ó hien le puf des arropar con ello. Tibi solus babeas. JO so 'l cul del frare. loc. fam. tot ho paga 'l cul del frare. llevar ó trJLurer lo cul k ALGUNA COSA. fr. Des- cular. Extrema rei confringere. LO CUL DE 'n JAUMET QUE NO SAB SÉURER NI ESTAR DRET. ref. pera dir que algú no està may quiet. Estar siempre de levanle. Ardclionem esse. LOS MÉS VALENTS CAUHEN DE CUL. ref. Signífica que lo qui freqüentment s' exposa als perills flat 476 CUL DICaOMBI CUL eo sa destresa ó habilitat, regularment can eo ells. £l mijof nadador es del agua. Qui amat períciílam ÍD íllo peribit. NO rïa t% ccL DC dia. loc. Ko fér dia pera res. No kaeer dia para nada. Diem breviorem esse. PEL CUL EüTiA LA LLCTtA. ref. Deoola que F apéodrer 6 adelaotar en alguna cosa ba de sér à costa de mòlt traball. La leíra eon iangre entra; no H alcanza la viciaria ,. sin haber bien peleado, Abique cmore subit pneri non littera menlem. QL'E li QL'E VÉCEER LO Ci'L Al LAS QÜATEE TÍMP(H EAS. ref. contra *ls que parlan fora del cas 6 del assumpto de que *s tracta. Que Iímm que hacer loi bragas eon la alcabala de la$ kaboi ; ó qne tiene que ver el eulo con las cuatro lémporas. Quid spe- cnlo comercíi cum gladío? (fui LLOGA 'l cul NO SÍU QUANT VOL. ref. Deuota la precisió de estar lo criat à la voluntat de són amo encaraque sia contra la seva. Qwien sirve, no es libre. Famuiatus vera servitus est. QUI MÒLT S' ABAIXA *L CUL MOSTRA Ò ENSENYA. ref. Denota que la sumíssió y humilitat no han de degenerar en baixesa. Quien mucho se abaja el eulo ensena, Abjectioni obnoxia nimia demíssio est. REMENAR LO CUL. fr. Móurerlo afectada ó despro- porcionadament caminant. Nalguear, sontonearse. Nates jaclare. SABER MÉS QUE 'l CUL DE MESTRE VIDAL. loC. fam. 8ABF.R MK8 QL'E OLI DE BASSA8. SUAR. LO CUL, ó 'l CAP DEL NAS. fr. Cosíar mòlt afany y treball la consecució de alguna cosa. Xu- clar el ojo, Maximo laboro aliquíd consequí. TENIR LO CUL PELAT DE ANAR PER LAS AULA8. loC. Tenir mòlta expcrií^ncía del mon. Haber andado ó corrido las siete paríidas ; saber de toda costura. Tolum orbem percurrissc. TOT no PAGA 'L cul DEL FRARE. loC. fam. qUO 8* usa ({uanl à algú li carregan totas las moléslias que deurian repartirse entre altres, ó li donan lo- (as las culpas. Que lo pague el calo del fraile , ó yo soy el eulo del fraile, Aliorum onera alicui im- ponere. GULADA. f. Cop do cul. Culada, Clunium iclus. Q Lo cop de cul quant se cau. Culada, Ssper nates prolapsio. DONAR Ó PEGAR UNA CULADA. fp. Que à mÒS del sentit nnie equival À cAurer algú de sòn estat, honra , fortuna , etc. Dar de cabeza ò de eulo. In negoliis jaoturam patí. GULAR. m. Budell en quo's deté y pren figura 1' excrement. Cular, Inter reclum el coecum in- testinum. Q v. a. donar la vaca. CULARA. f. Butifarra fe^a del budell cular. Morcon^ ohispillo, Bolulus grandior. GULARRERAS. adv. k reculons. GULÀ8. m. aum. CuluHy culazo, Ampliores du- nes. CULATA, f. La part posterior de la c«ixa del íoseU y armas semblants. Culata. ScloppeU posiica pars. I La part posterior del cotxo. Culata. Rhedae postica pars. | art. Lo que hi ba en lo canó des- dels munyons ó ansas fins al fi de la pessa per abont esta mès reforsada. Culata. Postica pars. | Cam. CUL. CDLATADA. f. Cop de culata. Culatazo , mo- ehazo, eulatada. Ictus scloppeti postica parte im- pactus. I Còssa que pega la arma de foch al dispa- raria. Culatazo, coz. Ictos scloppeti postica parte impactus. CULATÓ. m. En las armas manuals de foch es lo caragol del calibre del canó que se li ajusta al cul pera sostenir T impuls de la pólvora. Culata. Yersatilis scloppeti clavus. CULATXO. m. Drap que's posa à la criatura sota del bolquer. Ctdero, Pannus linteum , infan- tttlis tergendis. GULGUSU. V. a. Malcusir. Ctutr, cukoser, Male sarcire. FÉR CULCUSITS. fr. CULCUSU. CULEBRA. f. Serp. Serpiente^ euUbra, Goluber, i. I Corretja pera cenyir lo cos. Pretina. Fibulata zona. I Corretja en que Ms cassadors portan la cassa al coll. Percha. Ligula, at. \\ Bossa llarga y estreta à manera de corretja , en la qual solen portar los diners los que van de camí. Culebra. Marsupium colubri instar. || Constel•lació prop del polo antàr- tich. Culebra. Coluber , i. || f. En las fàbricas de ayguardent es lo conducte ó canonada posada dins de un safareig, etc. pera ahont passa Tayguardent que 's va destil-lant. Culebra. Tubus, i. GULEBRA8SA. f. aum. Culebron. Coluber gran- dior. GULEBRETA. f. d. Culebrica^ illa, t(a. Par- vus coluber. GULEBRINA. f. art. Pessa mòlt llarga y de poch calibre que allarga mòlt lo tir. Culebrina, Cu- lebrina, a3. GULEJAR. V. n. REMENAR LO CUL. GÚLEO. m. Pell ó sach de cuyro. Cúleo. Cu- leus, i. GULERA. f. CUGULLA. 8. GULERO. m. CULATXO. GULET. m. d. Culito, Parvus culus. CULINÀRIA, f. ant. cuynera. || guisado. GULIVAT, DA. adj. AJUPIT, ARRUPIT. GULGAR. V. a. colgar. GULLER. m. ter. cullera. || cullerot. CULLERA, f. Instrument de fusta , plata , etc. ab una paleta còncava y un mànech pera póndrer la vianda del plat y portaria à la boca, y per altres usos. Cuchara, Cochleare, is. || art. Planxa de ferro en figura de barca , ab un mànech de fusta , pera introduhír la pólvora en los canons. Cuchara. Fer- reum cochleare. CULLERADA, f. La porció de menjar que cap en una cullera. Cucharada. Cochlearium, U. | far. Mida de una cullera que hi cap quasi mitja unsa. CUL CATALÀ Cmeharada. Gochlearium , ü. ] Se diu de las pa- raulas de aquell que s' introduheix en alguna conversació, regularment sens necessitat. Cucha- rada. Nepta verba. || Cop de cullera. Cucharazo, ictus cochleare impactus. i CADA CULLERADA BEU. loc. fam. ab que's noia al que beu ab mòlta freqüència méntres menja. Tros cada pregon azote, Pocula nimis ilerare. DOiuE CULLERADA, fr. met. Introduhirse inopor- tunament en la conversació de altres, ó en assump- tos que no li pertanyen. Meter tu eucharada. Inepte se inlrudere. GULLERADETA. f. d. Cucharadita, Quod par- vum cochleare capit. CULLERASSA. f. aum. Cwhartm. Cochleare grandius. GULLEREJAR. V. n. Remenar ab la cullera. Cueharetear. Cochleare versaré. || met. hanifas-' SBJAR. CULLEBER. m. Qui fa ó ven culleras. Cucha- rere, cuchareteor. Cochlearum artifex. || Espècie de randas ó llenca de fusta ab caixals pera penjar las culleras. Cucharero , cwharetero de cocina, Coch- leariom reposílorium. CULLERETA, f. d. Cucharela , ica , illa , ila, Cochleare minus. Q L' embrió 6 cria de la granota quant surt del ou, que es de color negrench, cilín- drich , de una polsada y mitja de llarch , y mitja de ample per la part del cap , desde'l qual se va aprimant Gns à terminar en una cua punxaguda. hissats uns quinze dias li naixen dos potas , y de allí à poch temps altras dos; y així viu sobre uns quaranta dias , fins que pert la cua , y queda una granota perfecta. No tè veu; viu contínuament dins de la aygua , de la qual trau lo cap pera respirar; es summament àgil y s' alimenta de petits insec- tes. Banacuajo, girino. Gyrinus, i. CULLERETA DE AYGUA. Planta de fullas mòlt par- tidas ab los talls de Ires en tres, ménos las del cim que són senzillas y mòlt estretas. Es tan càustica, que picada y aplicada à la pell excita inflamacions. RanúnculOy codeariay rrisantemo, Ranunculus, i. CULLEROT, m. ler. llossa. CULLETA. f. Cert tribut. Colecta. CoUecta , a;. I ter. CULLITA. CULLIDA. m. CULLITA. II COL-LECTA. CULLIDOR, A. m. y f. Qui cull. Cogedor, coge- dero. Colleclor, is. || col-legtor. || adj. Lo que's pót cullir. CA)gedÍ2o. Collectivus. || Se diu de la persona que ha arribat al estat de casarse. Casa- dero. Nubilis. || Dit dels fruyts. madur. || met. vell. II Arrendador de drets. Asentisla, Conductor, is. CULLINT. p. a. CULLIDOR. 1. CULLIR. V. a. Arreplegar algunas cosas , com los fruyts de la terra , etc. Coger, recoger. Colligo, is. II Arranc^ir ab las mans alguna cosa , com las flors , etc. Coger. Carpo, is. Q Atrapar à algú des- cuydat. Sobrecoger , coger de manos d boca, Depre- hendo, is. || Atrapar à algú en engany. Pescar, co- cul 477 ger, Capío, is. Q Agafar al qui fuig. Atrapar, De- prendo, is. jj Recullir ó alsar de terra alguna cosa. Alzar, coger, levantar del suelo, Extollo, is. || Con- vèncer ab rahons à algú. Concludo, is. || Enganyar ab astúcia. Engcmar, coger al espartillo, Irretio, is. I Agafar cassa. Cazar. Venor, aris. Q Cautivar la voluntat de algú. Cazar, Capto , as. |j ant. col- lectar. II m. La acció de cullir. Cogedura, Collec- tio, nís. CADA HU cull LO QUE SEMBRA, exp. Deuota que'l premi y utilitat correspon al servey ó traball. Ckh mo sembrdredes, cogerede$, Ut sementem feceris, ita et metes. CULLIT, DA.p. p. Coçúfo. Collectus. || Atrapat, desprevingut. Sorprendido, sobreeogido, Deprensus. CULLITA. f. Los fruyts que dóna la terra. Co- secha, Messis, is. || La temporada de cullir ó arre- plegar los fruyts. Cosecha , agosto, Messis, is. || La ocupació de cullir los fruyts. Cosecha, Messis, is. jj met. Multitud de cosas que no són fruyts , com: CULLITA de pussas, etc. Abundància, cosecha. Copia, 83. Q La abundància de cosas inmaterials , com mèrits, virtuts, vicis, etc. Cosecha, Messis, is. \ Lo profit ó fruyt abundant que's trau de alguna cosa. Vendimia, cosecha. Copiosus fructus. CULLITA abundant. GíkUla, Messis abandans. i BONA ó MALA CULLITA. m. adv. Pera denotar que '1 preu de algun arrendament de terras ó fruyts ha de sér lo mateix en un any estèril , que en un any abundant. A fruto sano. De communi incerloque casu facta conventio. SÉR Ó NO ALGUNA COSA DE LA CULLITA DE ALGÚ. fr. ' fam. Ser ó no de pròpia invenció. Ser ó no de su ó de pròpia cosecha. Ex proprio aut alieno martc; propria Minerva esse. CULLITÓ. m. ter. cistell. CULnONACló. f. astron. La major altura de un astre. Culminacion, Culmínatio, nis. CULMINANT, m. astr. Punt del meridià per ahont passa un astre. Culminanie. Culminans, tis. CULMINAR. V. n. Passar un astre pel meri- dià. Culminar, Culmino as. CULOT. m. Lo carbó que fà fum per no estar ben penetrat del foch. Tizo. Seraiustus carbó. CULPA. f. falta comesa voluntàriament. Palla, culpa, gerro. Noxa, culpa, ». CULPA JURÍDICA. foT. Falta de diligéncias que déu fèr r encarregat de alguna cosa. Culpa jurídica. Incúria, ». CULPA LATA. Omissió dc aqucllas cosas que ni '1 mès negligent descuydaria. Culpa Iaia, Culpa lata. CULPA LEVE. Omissió de aquellas diligéncias que no descuydaria un home diligent y exacte. Culpa leve. Levis culpa. CULPA LEvissiMA. Omissió quo pót cométrer lo mès cuydadós fins en sos propis negocis. Culpa le- visima. Levissima culpa. CULPA TEOLÒGICA. Pccat. Culpa teològica. Pecca- tum, i. i18 CUL DICCIONARI CÜL k CULPA. m. adv. A causa. À causa. Propter. I^k QUI donarJLs la culpa? loc. ab que's reprèn al qai 's queixa de algun dany y de que ell no es la c^usa. Amansa su sana, quien par si mismo se engana, Desinat irascí^propriusquom decipit error. DONAR LA culpa. fr. Atríbuhír à algúlafallaque's presum ha comès. Echar la culpa 6 la carga, dar culpa, culpar. Culpo, as. DONAR LA CULPA k ALTRE. fr. Dísculparse algü, imputant la falla à altre. Echar la culpa, ó las ca- bràs d otro, Gulpam in aliquem conferre. DONAR LAS CULPAS k QUI NO LAS TÉ. fr. La Culpa del asno echarla d la albarL•] cargarle d alguna las cabràs. Culpam in insontem derivaré. no'n tindrias tú la culpa. exp. ab que*s nega lo que un mateix ha de menester ó que*s véu clara- ment que no convé concedirho. Guarda Pablo, no en mis dias. Minimè unquam. QUINA CULPA Té \ CIRERER, SI SÒN AMO *T FÍ UN despler. ref. contra Is que no podentse venjar de aquell de qui han rebut agravi, 's venjan de qui no té la culpa ó de lascosas inanimadas. Qué culpa tiene la vina, quesu amo contigo rtna? Quid nocen- ti cum insonte? QUINA CULPA TÉ LA GATA, SI LA MÒ8SA NO*S RECATA. ref. Denota que aquell que pateix algun dany, ó perjudici per sa culpa no té motiu pera queixarse. Juslo-es el mal que viene, si le busca el que le liene; el mozo no ha la culpa, que la mo2a se lo busca. Jure venit damnum cuivis sua damnapetenti. QUI Té LA CULPA, QUE PAGCE LA PENA. ref. ES mòlt just que qui fa M mal que M pague. Quien tal hace que talpague. Auclor criminis det pcanas. TANTA CULPA Té QUI MATA LA CABRA, COM QUI LI Té LA GARRA. ref. Deuota que tant culpables són los que consenten lo mal, com los que'i fan ó conlri- bubeixen, de qualsevol modo que sia. Hacientes y eonsencienles merecen la pena igual. Auctor et as- sensor poena mulctandus eadem. TENIR ALGÚ LA CULPA. tr. Havér douat ocasió à que succehesca alguna cosa mala. Tener alguno la culpa. Inculpa esse. GULPABILÍSSIM, A. adj. sup. Culpabilisimo. Maximè culpabilis. GULPABUiSSIMABIENT. adv. m. sup. Cul- pabilisimamente. Criminosissimè. CULPABILITAT, f. La qualitat de culpable. Culpabilidad. Protorvia, a;. CULPABLE, adj. Qui té culpa. Culpable. Cul- pabilis. CULPABLEMENT, adv. m. Ab culpa. Culpa- blemente, culpadamenU. Culpabiliter. CULPAR. V. a. Donar la culpa. Culpar, echar la culpa. Culpo, as. || v. r. condbmnarsb. CULPAT, DA. p. p. Culpado. Culpatus. || m. RBO. CULROIG, JA. m. y f. Aucell un poch mès xich que un pardal y té la cua roja. Cola rubia. Cauda rubra. GULTAMENT. adv. m. Ab cultura. Eleganle- mente, cullamente. Culte. || irón. Ab afectació. Cul- tamenk. Fucatè. GULTARI. m. Entre 'Is romans qui feria pri- mer la víctima. Cuitaria. Cultarius, ii. CULTELL. m. ganivet. CULTELLADA. f. ganivetada. GULTEHÀ. m. Qui usa del estil afectat y poch intel•ligible. Culte^^ano, cuito, cullera. Fucatè lo- quens. CULTERANI8ME. m. La secta dels cuUerans. Culleranismo. Fucatè loquenlíum grex. CULTERIA. f. CULTURA. GULTIA. f. CULTIVA. CULTIL-LAGIÓ. f. geom. Lo modo de amidar per medi de un instrument universal. Cultilacion. Cultillandi ratio. GULTIPARLAIL V. a. Parlar ab afectació ó massa cultura. Cultiparlar. Fucalissimè loqui. CULTIPARLI8TA. m. y f. Qui parla mòlt y ab veus afecladas. Cultiparlista. Fucatè ioquens. GULTriSSIMi A. adj. sup. Cuítistmo. Cultissi- mus. CULTIU, m. Obra de cultivar la terra. Cultivo, cultura, labranza. Cultura, sd. CULTIVA, f. Lo rastoll llaurat que s' umple de herba pera pasturar lo bestiar. Dehesa. Pascuum,i. CULTIVABLE, adj. Lo que's pót cultivar. Cul- tivable. Arva, orum. ' CULTIVACIÓ. f. CULTIU. CULTIVADOR, A. m. y f. Qui cultiva. Culti- vador. Cultor, is. CULTIVAMENT. m. CULTIU. CULTIVANT, p. a. CULTIVADOR. CULTIVAR. V. a. Treballar la terra pera feria fructificar. Cultivar, y culturar. p. Ar. Terram co- lere. || Posar los medis pera mantenir y aumentar lo coneixement, tracte y amistat abalgú. Cultivar. Amicitiam colere. U Ab los noms, talent, virtut, ciéncias, etc. exercí tarse en ellas. Cultivar. Colo, is. CULTIVAT, DA. p. p. Cultivada. Cultus. CULTO. adv. m. Ab cultura de estil. Cuito. Culte. J m. Honor ó reverència que's tributa à al- guna persona ó cosa que la representa. Cuito. Ob- sequium, ii. || Adoració, ú homenalje que's ren- deix à la Divinitat. Culta. Cultus, us. | adj. Se diu del estil pur y correcte, y de qui V usa. Cuito. Excultus. II Dit del e^lil afectat y de qui V usa. Cuito. FucatuSj fucosus. || Se diu del home ben inslruhit, y del pafs ahont se cultivan las ciéncias y arts. Cuito: Cultus. || Cortejà, politich. Cuito. Urbà nus. cuLTO DE DULiA. Houor que's dóna als àngels y sants per las excel-léncias ab que Dèu los ha do- tat. Culta de dulia. Dulia, ae. CULTO DE BiPERDVLiA. X que's dòna à Maria San- líssima per la eminent dignitat de Mare de Dèu. Culte de hiperdulia. H)perdulia, ». GUM CVLTO DK LATEiA. Adoració qae's dóna solament à Déu per sa infinita grandesa. Cuito de latria. La- tria, se. ciTLTO DIVÍ ó DivmAL. Lo que's dóna à Dèu en los temples ab oracions, sacrificis y ceremónias que mana laiglésia. Cuito dimno. Cul tus Deo exbibitus. cüLTo EXTEBN. La adoració à Dèu y als Sants ab sacrificis, professons y altras cosas visibles. Cuito extemo. Exterior cul tus. CÜLTO INDEGUT. Süperstició ab que's dóna à Dèu honor aparent y fals, com predicar miracles falsos, etc. Cuito iudebido. Vana religió. ccLTO INTERN. Adoració à Dèu en Y interior de nostres cors, ab actes de fé, esperansa y caritat. Cuüo interno. Vera religió. cuLTo SAGRAT ó RELIGIÓS. Lo que*s dóua à Dèfi y als Sants. Cuito sagrado ó religioso. Religió, nis. cuLTO supéRPLUO. 'L quc's dóna per medi de co- sas vanas é inútils 6 ab algun fi contrari al de la Iglésia. Mto supérfluo. Vana religió. cuLTO suKRSTiciós. Lo que's dóna de un modo indegut ó à qui no*s déu donar. Cuito superstieioso, Snperstitio, nis. CULTURA, f. CULTIU. 1. 1 met. Los medis pera aumentar y fomentar alguna cosa. Cultivo, cultura, Studinm, ii. || Hermosura, elegància en V estil, llenguatge, etc. Cultura. Elegantia, aB. GULTUHAOOR, A. m. y f. cultivador. GULTURAR. V. a. ant. cultivar. GUMABf A. f. Segons uns la sibil-la Cnmea, y segons altres dislincta. Cumana, Cumana, se. GUMANÀ. m. Arbre de las Indias semblant à la morera en la figura y fruyt, del qual se fa una beguda pera suavisar la tos : la fusta es tant dura que ferintla trau foch com una pedra foguera. Cu- mand, Arbor cumana. GUIfBÉ. m. Cert ball dels negres y U so à que*s balla. Cumhé, iEthiopum saltatio. GUMBULÚ. m. Arbre gran de Malabar, la ar- rel del qual cuyta ab arròs, passa per febrífuga. Cambulú. Arbor cumbulu. GUUEA. f. Nom de la sibil-la de Cumas, ciutat de Itàlia en Campània. Cwnéa, Cumea, ee. CUMt. m. Herba de fullas partidas mòlt menú- das, la cama acanalada, ab mòlts ramets de flors petitas, la llavor ovalada, con vexa de un costat y plana de altre, parda, aromàtica, acre, medicinal y bona pera salsas. Cumino, Cuminum, i. cumí bort. Espècie de matafaluga borda. Cumino silvestre. Cuminum silvestre. CUHÍ DE MADRIT. CARVÍ. CUBIPLEANTS. m. Lo dia en que algú cnm- pleanys. Cumpleanos. Natalis. CUMPLERT, A. p. p. Cumplido, Perfeclus. || adj. Abundant, Ilarch, ple, com : vestit, menjar CUMPLERT, etc. Cumplido, AÍIInens, largus. | Dotat de totas las prendas estimables. Cumplido, cabal. Cumnlatns. J Mòlt atent, cortès, obsequiòs. Cum^ plido. OfficioSUS. II SATISFET, SACIAT. CATALÀ. CUH 479 GUMPUDABtENT. adv. m. Enterament. Cum- plidamenie. Cumulatim, exacte. || abundantment, CÒMODAMENT. GUBIPLIDÍ88IBI , A. adj. sup. Cumplidisimo, Pienissimus. GUMPUDÍSSIBIAMCNT. adv. m. sup. Cum- plidisimamente. Plenissimè. GUMPUDOR, A. m. y f. Qui cumple. Ctcm- plidor. Executor. || Plasso ò cosa que s' ha de cum- plir. Cumplidero. Finiendus, finem habilurus. GUBIPUMENT. m. Obra de cumplir. Cumplt- mienio. Complementum , i. || Obsequi » demostra- ció de urbanitat. Cumplimiento, cumplido. Urbani- tas , atis. I Oferta per mera urbanitat ò ceremò- nia. Cumplimienio. Perfectio, nis. || complement, jj ABAST, POVISIÒ. II ant. PROU, BASTANT. estar ò anar de cumpliment. fr. Fér ò rèbrer alguna visita per pura ceremònia. Estar 6 ir de eumplimiento. Salutationes pro officio reddere. FÉR cumpliment. fr. COMPLETAR. || CUMPLIR. OFERIR ALGUNA COSA PER CUMPLIMENT. fr. Oferir alguna cosa per ceremònia, ab la confiansa de que no serà aceptada. Ofrecer alguna cosa por ó de eum- plimiento. Perfunctoriè aliquid exequi. TOT se'n va en cumplimbnts. fr. Denota que algú fà massa cumpliments. Todo es eumplimiento. Om- nibus se venditat. GUBIPLIMENTAR. v. a. Donar la enhorabona ò fér visita de cumpliment. Cvmplimentar. Gratu- lor, aris. || for. Posar en execució Us despaigs ú ordes superiors. Cumplimentar. Exequor , eris. || Saludar à algú. Cumplimentar. Saluto, as. GUMPLIMENTAT, DA. p. p. Cumplimentado. Salutatus, gratulatus. GUMPLIMENTERy A. adj. Qui fà mòlts cum- pliments. Cumplimentero. Pulldus oflicií secta tor. GUMPLIR. V. a. Executar lo que es de obliga- ció. Cumplir. Prsesto , as. | Sér lo temps en que termina algun plasso ú ob igaciò. Cumplir. Finem habere. || cumplir. Q Convenir , importar. Cumplir. Expedit. II Satisfer alguna cosa U desitj de algú. Üenar, cumplir, satisfacer. Expleo, es. || Corres- póndrer, sér de obligació. Pertenecer. Congi^o, is. TOCAR , PERTInTER. | ACABAR , CONGLÒURBR. || nàut. Indicar ò donar per resultat la estima, que s' ha arribat à aquell à qui ^s dirigia la derrota, sens que per això se haja verificat. CumpítV.Impleo, es. CUMPLIR AB ALGÚ. fr. Satisfer la obligació ó cortesia que se li té. Cumplir con alguno. Alicui satisfacere. CUMPLIR AB TOTHOM, fr. Fér à cada hu V obsequi que li correspon. Cumplir con todos. Omnibus se officiosum priebere. CUMPLIR PER ALTRE. fr. Sér) alguua cosa en nom de altre. Cumplir por otro. Alteri us oíficia adim- plere. CUMPLA JO T 'lS DEMBS DIOAN LO QUE VULLAN. fr. ter. Significa que algú queda satisfet en cumplir sa obligació sens reparar en miraments ni respec- 480 CüN tes. Cnmpla yo y tiren ellos, Oílieium exequar in- yUís delractoribus. FÉR ALGUNA COSA PER cuMPLiR. fr. Apareolaralgú qne cnmple, à fí de que no'l tingan per ornis. Ha- cer alguna cosa por cumplir. Perfunctiorè, non ex animo aliquid pr^estare. || correspóiydrbr. GUMPUT, DA. p. p. CUMPLERT. CÚMUL. m. Pila, arrepleoh de mòltas cosas. Cúmulo, Cumulus, i. || Tropell de desgràcias. Cú- mulo. Malorum strues. || Suma de negocis, traballs, rahons, elc. Cúmulo. Gongeries, ei. GUMULAR. v. a. curullar. CüMULAUVAMENT. adv. m. for. Ab ó à prevenció. CumulativamenU. Gumulatira. GUMOLINAR. V. a. y derivats, curullar. GUNA. f. anl. LLIBRE DE ÓBITS. LO QUE S* APRÈN EN LA CUNA TOT TEMPS DURA. ref. ant. HO HA PRES AB LA CAPILLA, elC. GUNDIR. y. n. Exténdrerse, escamparse *ls If- quils, particularpient V oli. Candir, Diifando, is. I Fropagarse, multiplicarse alguna cosa. Ctmdir, Mnltiplicari. H mct. Propagarse las cosas immate- rials, com los vicis, notícias, etc. Cundir, Serpo, is. GUBIDIT, DA. p. p. Cundido. Díffusus. GUBTETA. f. for. Espècie de vall en lo mitj dels fossos sechs de las plassas pera desayguarlos de las plujas. Cuneta, Fossicula, se. CUBflLL• m. Animal quadrúpede, feréstech y casolà, regularment pardo cendrós, las polas cu- bertas de sola de pel roig, es mòlt fecundo y soca- va la terra. Conejo. Cuniculus, i. || Se diu de la carn que's ven en la carniceria, que no té os ni greix. Came mòmia. Pnlpa, s. GUNiLL PORQUÍ. Quadrúpcdo de uns dos pams de llarch, cubert de pels erissals, pardo de la esque- na y ri^ench dels costats y de la panxa, la cua y potas mòlt curtas , las orellas pelitas y rodonas. Gruny com loporch y 's domestica fàcilmenf . Paca. Mus paca. DONAR ó PÉR cuNiLL. En lo joch de damas arra- conar, posar al contrari en estat de no poder pas- sar avant ni alràs las pessas que li qucdan, sens faltar à las lleys del joch. Encerrar. Goncludo, is. TRÀURER LO GUNILL DEL CAU AB LAS MANS DE AL- TRE, fr. fam. trIurer la cuca oel forat, ctc. CÜVnLLA. f. La famella del cunill. Coneja, Gu- niculus foBmina. || met. fam. Dona mòlt fecunda. Coneja. Fscunda mulier. CUBIILLAR. y. n. Parir la cnnilla. Parir la co^ neja. Guniculum parere. GUNILlAs. m. aum. Conejazo. Grandior cuni- culus. GUNILLER. Lloch destinat pera criar cunills. Conejalf conejar. Cuniculorum vivarium. y Qui cas- aa cunills. CotifjVo. Guniculorum venator. I Dit del gos que serveix pera cassar cunills. Podenco, eane- jero. Yenaticus, i. || Qui cria ó tracta en cunills. Canejero. Guniculonim negotiator. GUNILLET. m. d. Coneju9lo, etmejUlo, Uo. Cu- diccionari cür nicnlus parvus. || catxap. || Vedella, planta fins la altura de dos ó tres peus, ab las fui las molsudas y en figura de ferro de llansa ; las flors semblan un cap ab morrió, y '1 fruyt al nas de una vedella. Becerra. Anthirrinium majus. || pi. Joch de noys en que uns s' amagan y altre Ms va à buscar y paga aquell à qui atrapa. Escondite , eseondecucus, juego del quiquiriqui. Ludicris puerorura occulta- tio. II GILITXOS. GÜN8. ant. mil. Formació triangular de un cos de exèrcit ó armada naval pera escométrer pel vértice à fi de rómprer ó dividir al enemich. Ctí- neo. Guneus. MÉTRERSE EN cuNSDE BATALLA, ant. Posarse la ar- mada naval ó Y exèrcit en orde de batalla for- mant CUnS. EN ORDE DE BiTALLA. GUNT. m. Falca de fusta pera reforsar alguna cosa. Cunoj cuna. Guneus, i. || encuny. || tascó. || ant. cuNs, en la milícia. GUNYAR. V. a. ENCUNTAR. || lor. CUINAR. CUNYAT, DA. m. y f. Germà ó germana del marit respecte de la muller, ó de la* muller res- pecte del marit. Cunado. Levir, i, glos, oris. GUNYER. m. cutner. GUNYOL. m. ler. tascó. GUOGIENT. m. QUOCUSNT. GUODLIBET. m. y derivats, quodlibet. GUOT. m. Lo cabell del clatell embolicat en forma de cua. Coleta. Gaudata coma. GUOTA. f. quota. GUP. m. Espècie de safareig ahont tiran los rahims desprès de trepitjats pera que fernienten, y *s forme '1 vf. Lagar. Lacus vinarius. GÜPET. m. d. Lagarejo, tinillo. Parvus lacus vinarius. GUPIDÓS, A. adj. ant. desitjós, cobdiciós. GUPSAR. V. a. fam. Agafar. Agazapar. Appre- hendo, is. GÚPULA. f. La volta en forma de mitja taronja en los edificis grans pera hermosejary donar llum. Cúpula, media naranja, dombo. Tholus, i. CUQUER, A. adj. PORUCff. GUQUET. m. d. Gnsanillo, tlo, gasarapillo, ito. Yermiculus, i. GUQUty NA. m. y derivats, goqcí. GURA. f. Aplicació dels remeys pera recobrar la salut. Cura. Guratio, nis. | curació. | curadoria. I RECTOR. I ant. CUTDADO. GURA DB ÍNIMA8. Lo cérrecb que té '1 rector de cuydar en lo espiritual à sos feligresos. Cura de . almas, rectoria, rectorado. Parocbi munus. allargar la cura. fr. que, à mòs del sentit rec- te, denota prolongar sens necesítat algan negoci per pròpia conveniència. Alargar la cura ó la me- cka. Negotium diferre. ENCARA HI HA Ó TÉ CURA. fr. ENCARA TÉ REMET. NO RAVÉR GURA. aut. No fér cas de alguna cosa. Eitar 8in euidado, no hacer caso. Pavci babere , si- ne suspicio esse. CÜR CATALÀ. CUR i8l NO TKxm cctA. fr. que à mès del sentit recte, I denota la imposibilílal de algun efecte, en parli- calar la esmena. No Uner cura. Prorsus impos- sibile. posARSB IN CURA. fr. Enip6ndrer la curació de al- gun mal cróních. MeterHf ponene ó entrar en cura. JSgritudinis curationem altius repetere. TK.NU ó HAVER CURA. fr. Poderso curar lo malalt ó malaltia. Tener cura. Medicabilem esse. CUBABLE. adj. Lo que*s pòt curar. Curable. Sanabilis. CmutCIÓ. f. Lo modo de curar. Curativa, cn^ raeion^ cura. Guratio, nis. || La preparació del fil y drap pera 1 blanqueig. Curacion. Lintei deajbatio. I CL'RADORU. GURADOR. m. La persona anomenada jjirfdi- camenl pera administrar los béns y negocis dels menors ó del qui no es apte pera gobernarsels. Cu- rador, curador ad bona. Curalor, is. || Qui cura *is malalts. Sanador, curador. Sanator, is. GURADORIA. f. y CURADRIU. f. ant. Femení del càrrech de cu- rador. Curadora. Cuiatrix, icis. GURADURA. f. ant. V encàrrech de curador dels menors. Curaduria. Tutela, se. GÚRALOTODO. m. farm. Cataplasme pera lots los mals. Sanalotodo, panacea. Pancbrestum medi- camen. || Planta que's té per un remey universal. Panacea^ panace, todabuena, androsemo. Panaces, is. I met. Lo medi que s' intenta aplicar general- ment à tot, ó ab que's creu poderse remediar qualsevol dany. Sdnalaiodo. Pancbrestum reme- dium. ci^RALOTODO BORT. Figuera infernal borda. Higue' ra loca, estramonio. üalura stramonium. CURANDERO, m. Qui fa de metge sense serbo. MedicastrOf curandero, sacapotras, ensalmador. Empiricus, i. Q barliquibarloqui. CURAR. V. a. Aplicar al malalt los remeysque 's creuben convenients. Curar. Medico, as. || Visi- tar y receptar lo metge al malalt. Curar. Medeor, erís. J Tornar la salut à un malalt, .^anar, curar. Curo, as. 1 Costejar al malalt lot lo necesari. Cu- rar. Necessària aegrotis suppedilare. |1 Beneficiar las pessas pel blanqueig. Curar. Dealbo, as. | ant. ccTDAR, PROCURAR. Q mel. Aliviar las doléncias ó passions del animo. Curar. Animi affectionibus mederi. ) met. Remediar algun dany. Curar. Dam- no remedium adhibere. Q v. n. Recobrar la salut perduda. També s' usa com recíprocb. Sanar, cu- rar. Convalesco, is. || v. r. cuydarse. CURARSB EN SALUT. fr. fam. SA.NGRARSI EN SALUT. CURAT, DA. p. p. Sanado, cwrado. Percura- tus. D m. Ecclesiàstich que té encàrrecb de rector. Cura. Parocbi munere fungens. || rectoria, fili- 6BR81A. CURATIU, VA. adj. Lo que serveix pera cu- rar. Curaiivo. Curalivus. CURBATÓ. m. CURVATÓ. TOMO I, CURGAT, DA. p. p. CORCAT. || met. Pervertit. Maleado, inficionado. Infectus. CURCUDELLA. f. ter. CURCU llana, estisoretà. CURCULLANA. f. estisoretà. CURCUMA. f. Arrel semblant al gingebre, del mateix olor y un pocb amarga. Curcuma. Curcu- ma, s, cyperus indicus. CURCU8IT. m. Costura marcada y gran que queda de una ferida, tumor, etc. Cotturon. Rudis sutura. I cuLcusiT. || costura. CURENYA. f. Carro pera portar y manejar fà- cilment las pessas de artilleria. Curena. Tormenti bellíci currus i CURENYA RASA. m. adv. Sèus parapeto ó defen- sa que cubra la bateria. A curena rasa. Sine mu- nimine. POSAT EN LA CURENYA. fr. Dít de la pessa de ar- tilleria col-locada sobre sòn carro. Encurenado. Carro tormentario impositus. CURETA. f. Instrument pera netejar los pal- massos ó cardas. Pierme. Dipsacis tergendis pec- ten. CÚRIA. f. Tribunal de negocis ecclesiasticbs. Cttrta, audiència eclesiditiea. Ecclesiasticum fò- rum. I CORT, TRIRUNAL DE JUSTÍCIA. ci^RU DELS TERS06. Oficiua en lo jutjat ordinari , abont s' inscribian las obligacions ab clàusula guarentígia. Cúria de los tercios. Tertiorum oficina. CURIAL, adj. Lo pertanyent à la ciiiia. Curial. Curialis. || ant. príctich, expert. || m. Qui cuyda dels expedients ó negocis de la cort romana. Cur rial. Curiae romanx internuntius. Q ant. cortesí. CURIÓ. m. Entre 'Isantichs romans lo princi- pal y sacerdot de una cúria. Curion. Curio, nis. CURIÓS, A. adj. Aficionat à saber y averiguar las cosas útils ó instructivas. Curioso. Sludiosus. II Qui vól saber lo que no V importa. Curioso. Cor riosus. Q Qui s' encanta à mirar las cosas ab mòlta curiosiíat. ifiroR. Curiosus. || Qui ha pogut juntar las cosas mès vellas y eslranyas en orde à las arts y à la naturalesa. Curioso. Singularium curiosus. II Net, asseat. Curioso. Mundus. Q L' objecte que per sa estranyesa mou la curiositat. Curioso. Sin- gularís. I Primorós, e\cel-Ient. Curioso. Eximius. En temps dels emperadors romans un oficial del imperi destinat à impedir fraus, vendas injostas, etc. y donar rahó de lo que passava en las provín- cias. Curioso. Curiosus. CURIOSABlEBiT. adv. m. Ab curiositat. Cúria» samente. Curiosè, nitidè, studiosè. [ ansiosament, DESITJOSAMENT. CURIOSiSSnf, A. adj. sup. Curiosisimo. Cu- riosissimns. CURIOStSfllBIAllIENT. adv. m. sup. Curiosi- simamenU. Curiosissímè. CURIOSITAT, f. desilj de saber y averiguar cosas bonàs é instructivas. Curio^idad. Curiosilas, alis. B Desilj ó diligència pera saber y averiguar cosas novas y secrets dels altres, Curiosidad. Cu- 63 482 CÜR DICCIONARI CÜR riositas, atis. || Averignacíó de cosas singulars. Cu- riosidad. Síngularium inquisitio. || Cosa di^na de sér vista ó sabuda. Curiosidad, E\imia res. | Nete- dat. Curio$idad, Impieza, aseo, Uundities, ei, ni- tor, is. GÜRMULLARYGURMULLIR•V. a. y deri- vats. CURULLAR. GÜRÓS, A. adj. ant. cutdadós. CIUROSAMENT. adv. m. ant. cutdadosàiibnt. CURRÉNGIA. f. OCURRÉNCU. GURRIBLE. adj. Dit de la moneda bona y re- bedora. Corrienle. Legitímus. GURRIGAN. m. Esp^^cie de cíxàrcia pera pes- car mòlt usada en las coslas del Medilerràneo. Cur- rkan. Armamenía piscatoria sic dicta. GURRIOL. m. SENDERA. GURRIOLA. f. Planta, corrstjola. H coreiola. GURRO, A. adj. Qni es mòlt afectat en lo gust rigurós de las modas. CwrrulaMy leehuguÍM, achu- hdo. Novomm rituam secta or. H ter. iiai<(co. CORRUA, f. ter. colla, rua. GURRUGA. f. Aucell petit, verdós, que canta mòlt bè y cova Ms ous del cucut. Curruca, verdoso, Atricapilla, curruca, e. GURRUTAGO, A.adj. CURRO. 1. [ PBSTBJADOa. GüRS. m. La direcció que té ó 's dóna à alguna cosa. Curso. Cursus, us. Ó met. Sèrie ó continua- ció, com: lo CURS del temps. Lapso, Intervallnm, i. I En las universitats y col-legis lo temps assenya- lat en cada any pera asislirà las aulas. Curso, Cur- sos aeademicus. || Cada facultat que s* estudia en las universitats. Curso, Cursus, us. || Lo temps que B* emplea en estudiar alguna facultat en los estu- dis públicbs, com: los anys de filosofia, los de teologia, etc. Curso. Currículum, i. | Col-leoció dels tractats principals perahonts' ensenya algu- na facultat. Cur«o. Cursus, us. | Evacuació del ven- tre. Curso. Yentris profluvium. || Lo camí que fà, ó *l8 carrers per ahont passa alguna professo, etc. Via, carrera f curso. Iter. ) Lo moltó poch despaig de las morcaderias. Despacko, curso. Yenditio, nis. I L' us de la moneda. Curso. Monetce admissió. || Ld duració y progrés de las cosas, com de la vida, etc. Curso. Perpetnitas, atis, spatium, ii. Q Lo modo de obrar durant la vida. Tenor de. vida. Yivendi ra- tb, cursus. I med. Lo camí que prenen los humors en lo cos humà. Curso. Fluxus, us. I Lo moviment dels astres. Curso. Cursus, us. H L' estat de las co* sas, per rahó de la positura de ellas, ó de las per- •onasde que dependeixen. Curso. Status reram. U còs. CURS ANT. m. Qui cursa alguna facultat. Cur- sanu. Frequens aeademicus. CURSAR. V. a. Assistir à la universitat ó col- legi, y oir la explicació de alguna facultat , estan ^ matriculat. Cursar. Academiam freqüentaré. I Fre- qüentar algun lloch, ó f^r ab freqüència algonas cosas. Cursar. Freqüento, as. CUMATi DA. p. p. C^naio. FrcquenUtlia. I adj. Versat en alguna cosa. Cursado. Expertus, assuefactus. CURSILLO. m. En las universitats, suplements ó '1 curs ,à que solen assistir desprès de acabat lo regular. Se diu així perquè dura poch temps. Cur- sillo. Literarium curriculum. CURSIU, VA. adj. Caràcter de lletra de estam- pa que imita la de ma. Bastarda, cursiva. Obliquií* littere. GURSIVAMENT. adj. m. ant. deprbssa. CURT, A. adj. Lo que té poca extensió. C^orto. Curtus. II Cosa de poca duració. Corlo. Brevis. j| Lo petit en comparació de allras cosas de sa ma- teixa espècie. Cor to. Minor, brevior. || Defectuós, escàs. Corto. Iroperfectus. || La moneda que no té '1 degut pes. Feble. Deficiens nummus. || met. Lo qui té poch talent ó instrucció. Limilado , corto, de pocos alcances. Parvi acuminis. Q Apocat , vergo- nyós. Encogido, corto, limido. Yerecundus. || Lo qui es poch hàbil en són art ó facultat. Zancarron, cor- tapala. Imperitus. || Se diu del oficial poch expe- dit en lo traball. Corto. Inexpertus. | Tivat, com: tenir la brida curta. Tirante. Tensus. || adv. m. ant. IRBUVBNT. A la curta ó JL la llaiga. m. adv. Expressa que ab lo temps ha de verificarse alguna cosa. A la carta 6 dia larga ; tarde ò temprano. Non nun- quam, serius aut ciàs. ANAR CURT. fr. Estar faltat de medis. Estar al- caxízado de medios , andar d tres fnénos cuartiUo. Egestate laboraré. ANAR ó VESTIR DB CURT. fr. Anar los ecclesiàs- tichs sens hàbits talars. Ir de corto. Decurtata veste incedere. GURTACIÓ. f. astr. La diferència que's consi- dera entre la distància del centro del mon de un planeta en sa òrbita y la del centro del mon , al punt de la eclíplica , en que se suposa estar lo planeta. Acortamiento, curtacion. Curtatio, nis. GURTAMENT. adv. m. ant. breument. || adv. m. ESCASSAMENT. GURTÀRIA. f. Poca extensió. Cortedad, pegvt- nez. Parvitas , atis. y Falta de talent , instrucció, valor, etc. Cortedad. Crassa minerva. || Escassi^s de béns. Cortedad. Inopia, s. ÇURTATJE. m. y CURTEDAT Y GURTE8A. f. curtJLria. GURTEJAR. V. n. Sòr alguna cosa curta pera lo que ha de servir. Ser corto. Brevíorum , quam opus est , esse. | Faltar , no sér prou abundant. Escasear, no hastar. Sat non esse; non suflicere. CURTET, A. adj. Cortito. Breviusculus. GURTissIM, A. adj. snp. Cor füímo. Mini mus. CURUGA. f. curruca. GURUL. adj. que sols se diu parlant dels edils que tenian los romans y de las cadiras de marfil ahont s' assentavan. Curul. Curulis. CURULL- m. La porció de gra, farina, etc. que puja sobre la superfície de la mesura. Colmo. €u- CÜS CATAU CÜT m mulus, i. II Lo que puja mès amunt de la supei Hcie en los vasos de gelats. Copele, Cacumen, inis. ) En las xemeneyas V extrem que se sól formar de dos ó més teulas ó rajolas empinadas pera que isca '1 fum y no entre la pluja. Caballete, Augulatum ca- mini fastigium. CURULLAR. V. a. Umplir la mesura , vas, eto. més amunt de la superfície. Colmar. Cumulo, as. CURULLAT, DA. p. p. Colmado, Cumulatus, CURUBIELLAR Y CURUBIULLAR. V. a. y derivats. cuauLLài. CURURIYA. f. Serp del Brasil , ab dents tan agudas que despedassa personas y fieras. Cwrwriva, Cururyva, ae. CURVA. f. geom. Se diu de tota línea que do es recta. Curva. Curva, a;. || nàut. Pessa de fusta que per la part exterior forma un àngul , y per la interior està en línea curva ; són mòltas y servei- xen pera unir una part de la nau ab la altra per la part de dins. Curva. Incunrum tígnum. CURVA Banda. nàut. Cada una de las que col- locadas bor ison talment subjectan lo tallamar con- tra la proa per una y altra banda. Curva btuaia, Tígnum incurvum curvam dentatam in proram utrinque oonnectens. CURVA cAFUTxiNA. uàut. La quo subjecta U talla- mar à la roda. Curva capuehina. Tignum incurvum sic dictum. CURVA CORAL. nàut. La que junta 1 codaste ab la quilla. Curva eorale, Coralo tignum incurvum. CURVATÒ. m. Curva petita que té Uoch en vàrías parts de la nau. Curvaton , eurvita. Parvum tignum incurvum. CURVATURA., f. Qualsevol separació de la direcció recta. Curvatura, ctarvidad. Curvatura, a;. CURVERIA. f. Conjunt de curvas. Cwveria, Curvarum copia. CURVILÍNEO, A. adj. geom. Se diu de la fi- gura que termina ab líneas curvas. Curvilineo. Curvilineus. CURYO, A. adj. cÒRB. CU8CH, CA. adj. ant. peresós. CUSCUETA. f. CUERETA. CU8CURULLA. f. ter. petxina. CUSCUSSÓ. m. ant. parinetas. Q ametllat. 2. CUSCUSSÚ. m. Pasta de farina y mel rejuida à granets rodons que cuyta desprès ab \o vapor del aygua calenta *s guisa de vàrias maneras. £s menjar mòlt usat entre 'Is moros. Alcuzcuzú , al- cuzcuz. Massa ex melic farinaquo confecla. CUSCUTA. f. Herba parassita , sens fuUas, ab los brots prims com cabells roigs , que s' agafa y enreda ab altras plantas, de las quals s'alimenta, y fà unas borletas blanquinosas ahont té la flor de una sola fulla , y quatre ó cinch llavors morenas petitas com las del cascall. Cuscuta. Cuscnta, m. cusi, NA. m. y f. cosí. GUSIBLE. adj. Lo que's pót cusir. Çotibk. 5u- tilií*. CUSICUSi. m. Animal de las índias del lanMny de un gat. Cukusi, Felis indicus. CUSIDOR. m. Instrument compost de una tau- leta ab un caragol de fusta en cada cap , à la part superior dels quals se posa un travesser foradat à la mida dels caragols , de modo que 'Is manté en una situació vertical, y en mitj de ell s'asseguraq las cordas pera cusir los llibres. Telar, cosidor. Ad libros conpingendos macbina. CUSIDORA. f. La dona que s' emplea en cusir per altre. Coslurera, Sarcinatrix, icis. CU8IDURA. f. COSTURA. CU8INATJE.. m. Lo parenliu de cosins. Prt- mazgo. Inter consobrinos consanguinilas. tniSIR. V. a. Unir ab fil y agulla dos trossos de roba, cuyro, Ilata de espart, etc. Coser. Sarcio, is, II met. Unir ó juntar dos cosas de manera qoe sem- blen cosidas. Cosif, Conjungo, is. CU8IT, DA. p. p. Cosido, Sarcitus. Q met. Mòlt ple de cosas de una mateixa espècie. Plagado. líOr pletUS. II CANTADA, COSTURA. ESTAR cusiTS. fr. mot. fam. Se diu de las peiiso- nas que estan mòlt apreladas en algun lk)cb. EMar eomo fio jos en costura ó coma sardinas en hanmta, Loci angustiis compressos esse. CÚSPIDE, f. Lo punt en que's reuneixen los cantons de una piràmide. Cúspide. Cuspis, idis. CUSSIA. f. nàut. Galeria de la nau pera passar de popa à proa. (raUria, crvjia, iUla. Agea, catas- troma, se. ANAR DE cussiA. fr. mct. Buscar ab cuydado al- guna cosa que's desitja. Irse à ojeo. Requiro, is- CUSSOGAS. f. pi. ter. pessigollas. CUSSON. m. ant. picador de caballs. CU8SURA. f. ant. Ccr dret ó us anticb. Cutura. Jus sic dictum. CUSTODI, m. Qui guarda alguna cosa. Custodio. Custos, odis. II En la religió franciscana qui gobcr- na alguna custòdia. Custodio, Custodio) prsfectus. I Dit del Àngel de la Guarda. Custodio. Custos, odis. CUSTÒDIA, f. SACR4RI. II La acció de guardar alguna cosa. Custodia. Custodia , «. H Pcssa de or ó de altre metall preciós, en la qual s' exposa à la pública veneració *1 Santíssim Sagrament. Custo- dia. Sacra pyxis. Q La persona ó escclla que guarda algun pres. Custodia. Custos , odis. Q En la religió franciscana cert número de convenis que no l)astan à formar província. Custodia. Custodia, íe. || Clau- sura, retiro. Encierro, clausura. Recessus, us. TENIR EN CUSTÒDIA, fr. Tenir alguna cosa res- guardada. Tener en custodia , ó en cobro. Recondi- tum habere. CUSTUM. m. y CUSTUnSA. f. COSTUM. GUTÀNEO, A. adj. Lo que pertany al cúti». Cutdneo, cuticular. Culaneus. CUTÍCULA. f. anat. epwèrmis. CUTICULAR. adj. cctíIneo. i8l CÜY DICCIONARI CÜY cAm. m. y f. La pell sutil qne cnbreix exte- riorment lo cos humà. Cutis. Cutis, is. GUTXARÓ. Cullera grossa. Cucharon, Tndieu- la, se. CUTXARRETA. f. nàut. Cada un dels dos cut- xarros superiors de popa , Ms extrems dels quals agafan los caps del jou principal. Cucharreta. As- serculus, i. CUTXARRO. m. nàut. Cunritat que forma la figura del casco de la nau en la popa y en la proa, desde la línea de aygua fins à la cinta , y al un y altre costat de codasle y roda. Ctieharro. Curvi- tas , atis. I Cada un dels enllassos que forman aquesta curvitat , y dels taulons de ferro , que s* assentan sobre ells. CiM^^arro. Asserculus , i. [ GALIMA. CUI'XILLOS. m. pi. Afegit ó remendo triangu- lar que se sól posar en las pessas de roba , major- ment de las calsas ó pantalons pera donar mès amplària, etc. Cuekülos, Panni frostum cuspidatim incisum. GUY. (ai) exp. ant. Con el qual, Cum qoo. GUTAT, DA. m. y f. ant. cunyat. CÜTDADO. m. Atenció pera fér bè alguna cosa. Cuidado. Cura, s, s!udium , ii. || Dependèn- cia 6 negoci à càrrech de algü. Cuidado. Cura , se. g Ànsia, sol-licitut, diligència , Cuidado. Sollici- tndo, inis. || Recel , temor. Cuidado. Suspicio, nis. I yigilífccia. 0 ANGi?STiA , coifGoixA. || Yeu ab que 8* avisa à altre que s* aparte del dany que li ame- nassa. Guarda , cuidadío. Eus , ca ve. Q interj. que equival à poch à poch , pararse. TaU , tate. Leutè. CUYDADO, ó CUYOADO QUE ME LA PAGAtiS. loC. fam. de amenassa. Cuidado me llatno. Ca ve faciaa. AB cuYDADO. m. adv. Ab judici y reflexió. Quedo, con tiento. Pedetentim. || Ab esmero. Con cuidado. Adamussim. AB MÒLT CUYDADO. m. adv. Cou mucho cuidado, fonderosamenle. Impensè. CÓBEER AB CUYOADO DE ALGUNA COSA. fr. Estar obligat à respóndrer de ella. Córrer al cuidado de wüo alguna cosa. Rem alienam cura) esse creditam. DONAE CUYDADO. fr. Causar temor lo mal estat de alguna cosa. Dar cuidado ó que jpensar. Aliquid aliquem sollicilum lenere. ESTAE DE CUYDADO. fr. Estar lo malalt en perill. Eitar de cuidado é de peligro. Gravi morbo labo- raré. LOS CUTDADOS DEL A8B MATAN LO TBAGINBB. ref. Denota que es de tonios passar cuydado de lo que no*ls interessa. Cuidados agenoe matan alaeno. Ar- cadicum tocquent aliena negotia pectus. no'n passe ó febda CUYDADO. loc. fam. Non passe ànsia. A'o le dé cuidado ó pena. Pone curam. NO 't done ó no'n passes CUYDADO. loc. irón. NO ANlBis i lOMA PBB LA PENITENCIA. PASSAB, TÍmn 6 estab ab cuydado. fr. Estar en temor ó recel de alguna coea. Eetar en cuidado. Sollicitiidine urgerí. posAB CUYDADO. fr. Fér alguna cosa ab sol-licitut y atenció. Poner cuidado. Curam adbibere. POSAR EN CUYDADO. fr. Fér que algú estiga ab recel ó temor. Poner en cuidado. Quempiam in sol- licítudinem adducere. || alarmar. 2. POSAR NOU ó MAJOR CUYDADO. fr. AumenlaHo. Montar en cuidado. Sol•licitud i nem augere. tríurer de CUYDADO. fr. Donar à algú una notí- cia favorable sobre alguna cosa que *1 tenia en re- cel. Sacar de cuidado ò de pena. Aliquem à sollici- tudine liberare. || Ajudar à algú à surtir de algun apuro. Sacar d uno de cuidado ó de un drduo em- peno. E periculo edncere. CUTDADÓ8, A. adj. Sol-lfcit, diligent. Cuida- doso. Sedulus. || Vigilant. Vigilante, cuidadoso. So- llieitus. GÜYDADOSAMENT. adv. m. Atenta , dili- gentment. Próvidamente, cuidadosamente, guarda- damente. Studiosè. dJYDADOStflSIM, A. adj. sup. Cuidadosisi- mo. Taldè sollicitus. CÜYDAR. V. a. Posar cuydado en la execució de alguna cosa. Cuidar. Curo, as. ( Pensar, presu- mir, intentar, com: cuydí matarlo. Intentar, creer. Intento, as. || Eslar quasi à punt de verificarse lo que significa altre verb ab qui s'acompanya. Es- tar d piqué. Parum abesse quin. || Guardar, procu- rar. Percatar, proveer, guardar. Servo, as. || Par- lant dels malalts, gobernarlos. Cuidar. Curam babere de eegrotis. || guardar lo bestiar. k NO CUYDAR. m. adv. IMPENSADAMENT. CUYDARSE. V. r. Mirar bè per la pròpia sa- lut. Cuidarse. Yaletudini indulgere, con^ulerc. GUYDAT, DA. p. p. Cuidado. Curatus. CUTERA. f. CULLERA. I CUIXAL. 1. CUTLITA. f. CULLITA. GUYNA. f. Pessa de la casa, destinada pera guisar. Cocina. Culina, ae. || Vianda cuyta. Cocine- na. Obsonium, ii. COMBREGAR EN LA CUYNA. fr. mot. BÉURER A GA- LET. 2. FÉR LA CUYNA. fr. CUYNAR. LA CUYNA TANCADA Y 'l GAT DINS. ref. qUC S diu de las personas descuydadas que afectan ser ciiy- dadosas. Las llaves en la cinta, y el perro en la co- eine^ Omnia agendo nihil agens. GUTlfAMENT. m. ant. La acció de cuynar. Cocedura. Coctura, ». | olla. 2. CÜYNAR. V. a. Cóurer, guisar la vianda. Gui- sar, cocinar. Coquino, as. CÜYNAT, DA. p. p. Cocinado. Coquinatus. || olla. 2. GUTNER, A. m. y f. Qui té per ofici cuynar. Coeinero. Coquus, i. CUYNETA•f. Coemiea, illa,ita. Angul us culina. CÜTR. m. ant. cutro. GUYRA86A. f. CORASSA. CUYRAM. m. Provisió de cuyros. Coramkre. Còríomm copia. CÜY CATALÀ GUZ m CUTRO. m. La pell que cubreix la carn dels animals. Cuero, Corium , ii. || La pell de bou y semblants adobada y dura pera solas del calsat, elc. Cuero. Corium, ii. || bot. 1. DEiXARHi 'l curao. fr. met. fam. Morir. Dar la piel ó el pellejo ; doblar la servilUta. Obire. DEL crvao 's fAn las tiretas. fr. fam. De lo principal ix lo accessori. Del cuero salen las cor- rea$. Ex bove loramenta fiunt. posAt GVTRO T coRKETJAs. fr. fam. Fér alguna obra 6 diligència per algú, y ademés pagar los gastos. Poner cuero y eorreas ; el sastre del Cantillo ó del Campillo, que cosia de balde y ponia el hUo, Excubias agere in naupacto. GUYHOL. m. Tros de córdoba ó badana qve usan los terrissers pera allisar la obra abans de cóurerla. Alpanata. Ficlilibus perpuliendis aluta. CÜYSSOR. m. cuissoR. GUYT, A. p. p. Cocido, Coclus. || adj. digerit. I Acostumat. Envejecido, Expertus. || ter. Jech. cunillets. 1. ESTARHi gutt. fr. mct. fam. Estar mòli versat en alguna cosa. Estar eurtido ó cocido en alguna cosa, Yersatum esse in a liquo negotio. MAL ct'TT ; ó mitj cuyt, mitj CRU. cxp. Se diu de la vianda que no eslà prou cuyta. Sancochado, sal" cochado, medio cocido, Semicoctus. MASSA GUTT. exp. Rccocho, rccocido. Becoctus. QcA siti DESPRÈS DE cuYT. loc. A qué vindrà à parar. ^Qué serà en resumidas cuenias, ó en suslan' cm, ó en limpio, ó en eonelusion ; en qui vendran d parar estàs misas? Quid tàndem evenisl. TANT ME fA Ó TANT SE MB'n DÒNA CUTT COM CRU. exp. fam. tant se me'n dóna naps com cols. GUYTik. f . FORNADA. Q La porció de xocolata que *s fa regularment en un jornal. Molienda. Molitu- ra, X. I AílicGió, desgracia, misèria. Cuita, Mnim- na, SB. I APURO, perill. Q pressa, ínsia. DE cüTTAS. m. adv. Tot corrent. A toda prisa, Celerrimè. CUYTADAMEirr. adv. m. apressuradamemt. GUYTAMENT. m. pressa. || desgrJIcia. GUTTAS. v. D. Fér las cosas depressa. Darse priesa, apresurarse, despaeharse. Propero, as. ] v. a. Donar pressa. Dar priesa, meter prisa. Insto, as. [ Anticipar la instrucció de alguna cosa. Acele- rar, Celero , as. || empattar. | afligirsb. || ant. CUYDAR. NINGÚ 'ns cuita. loc. fam. No hi ha cap motiu urgent pera anar depressa. I^adie nos sigue el al- eanc^, Nemo urget. GUYTAT, DA. adj. apressurat. ] malalt. B AFLIGIT. GOYTÓS, A. adj. Lo que 's cou fócílment. Co- eedero, cocedizo. Coctibi.is. H cuytat. GUYTOSAMEirr. adv. m. apressuradament, ANSIOSAMENT. Guzi Y cumi. m. cosí. 186 DÀB DICCIONARI DAD -1 D. Quarta lletra del abecedari y de las set do- minicals, tercera de las consonants y una de las mudas. Se pronuncia arrimant la punta de la llen- gua à las dents de dalt y apartantla de cop. Té us com xifra romana y val 500. £n las medallas ro- manas signiGca Dècim, nom propi. En 1* abece- dari qufmich denota '1 vidriol. Abans de nom pro- pi significa don ó donya, ó doctor. Posada així d/d en las llelras de cambi val dias data ; així d/fba. Dias fctxa y d/v. Dias vista. DD. Abrevia- tura de doctors. DA. DAALDER. m. Moneda de plata que *s fabrica en Uolanda, y val cosa de set vinlidosos. Daalder, Nummus sic dictus. DABAGi. m. Entre moros lo mateix que cabo de esquadra. Dabaji, Manipuli ductor. DABALL. adV. 11. DAVALL. DABANELL. m. ant. debanadoras. DABAN8. adv. t. y 11. avans. DABA88ALL Ó DABA8SEIX. m. Cop de pluja forta y de poca duració. Turbion, aguacero, chaparron, grapada, aguaducho. Nimbus, i. || met. fam. Abundància excessiva de paraulas. Tropel, flujo, ehorrelada de palabras, taraviUa, Yerbosi- tas, atis. DABBAT. m. Nom que donan los mu$sulmans à la bèstia del apocalípsis. DabhaU Dabbat. DABES. m. Lo sisè mes dels deu de que *ls habitants de la isla Formosa componen sòn any. Dabes. Sextus mensis. DABLE. adj. Possible. Pactiblef dable, hacede- TO, PoSSibilis. 11 COMMUNICABLE. DABÓVIS. f. Tela de cotó, que 's fabrica en las Indias orientals. Dabóvis, Dabovís. DABUH. m. Animal de Àfrica , de la magnitut y quasi de la figura del llop ; però ab mans y peus semblants als de la persona. Dabuk, Dabuh. DACEN. adv. 11. ant De assó, dealló, deifrf, De estOy de ello, de a^tfi.Ex hoc, hinc. DAGIÀ. n. p. de home. Vaeiano, Daeíiiiif,l DAGIANANT Y DAGIAVANT. idf. t. II AQUÍ E.l AVANT. DAGlj A. adj. Lo natural de y lo pertaqeH à Dàcia província de Europa. Daeio, Dacios. DACIÓ. f. for. DONACIÓ. I ant. data. DAGROYDE. f. med. Se diu de las úlcenu è que'nraja contínuament matèria. IHitmii.l•t croyde, ses. DÀcnL. m. Peu de vers llatí, de ona sU-Ui llarga y dos breus. DúetUo. Dactylus, i. | Midiàb grechs, que s* extenia à quatre grans deofdijiik pels costats. Dúctilo, dedo. Dactylus, íLlpl* Los primers sacerdots de Cibeles. í>deli7os, òékír los idéos, Dactyli idei. DÀGTILA. f. Certa dansa que nsavan loiitlt- tas. DdctUa. Dactyla, s. DACrriUGII, CA. adj. Lo qne pertany al dk- til. Daetilico, Daclylicus. || Vers llatí de selpeoSr los quatre primers comunment dàctils, y algnait vegadas espondeos, y *ls tres últims coreos. ir- quiloquio, dactUico. Archilochus. DACnUOmÀNGIA Ó DAGTILOMÀIIGU. f. Endevinació quc's feya per medi de an anell penjat en una taula en que estavan las lletras del abecedari, endevinant segons ellas , y *1 pant m que queya l' anell. Dactilomancia, DactylomaDlií} ae. DACTILAT, DA. adj. Lo que té forma de dit. Daclilado, Daclilatus. DACnuns. f. Inflamació de un dit. Dit^ tis, Daclililis. DAGTILOGIA. f. L' art de parlar per hidí- versas posluras dels dits. Dactilogia. Per digUü locutio. DACTILONÓMIA. f. Ciència deciml» dits. Dactilonomia, Daetylonomía, s. DADA. f. DATA. g DONADA. DÀL CATALÀ. DAM iSI DADAS T TOMADAS. e\p. faiD. Contextacions y ré- plicas entre dos ó mès. Dares y tomares; dimes y direles, Altercatíones, um. DADAS. f. pi. Festas que 's celebravan en Ate- nas pel naíxament de alguns déus en particular y de tots en general y en las que s' encenian mòltas atxas. Dadas. Datx, arum. *DADÉ8SIAS. f . pi. Dadas, DÀDIVA. f. Lo que's dóna. Dddiva, don, mer- eed, regalo. Donum, i. DADIVÒSy A. adj. Liberal, propens à donar. Dadivoso, Largns, muniQcus. DADIVOSAMENT. adv. m. Liberalment, ge- nerosament. Dadivosamente, Munifícè, liberaliter. DADIVOSITAT. f. lliberalitat. DADOR, A. m. y f. Qui dóna. Dador. Largitor, is. I m. com. TIRADOR. 4. II Qui porta lletra ó carta pera entregarlaà altre. Dacíor. Cíngraphxpraebitor. DÀFNIGH, CA. adj. Lo pertanyent al llorer. Mfnko. Dapbnicus. DAGA. m. Arma blanca curta y aguda, de dos talls y à vegadas de quatre. Daga. Sica, vò. DAGA. m. degí. DAGANAT. m. deganat. DAGA8SA. f. aum. Dagon. Sica grandior. DAGOBERT. n. p. de bome. Dagoherto. Dago- bertus, i. DAGON. m. ídol dels fenicisy filistens. Dagon. Dagon, is. DAGüER. m. Qui fa tota clase de ganivets. Cuehillero. Cultrarius, ii. DAGUERIA. f. Barri, carrer 6 botiga dels da- guers. Cuehillerií s Gultraria officina. DAGUETA. f. d. Daguilla. Sicula, se. DAIXÓN8ES. Veu fam. indeterminada que sól significar aixó,fulano, etc. y regularment s' usa quant no recorda 1* nom de la cosa ó no vól dirse. Eso, esto. Hic, istud. DAIZÓNSES T DALLONSES, loc. fam. que sól usarse contra *ls que no saben donar rahó certa de ninguna cosa. Pregonaran no sé qué , que fueran d no sé don- dif so pena de no sé cuanlo. Dytirambicus sermó. DAJÚ8. prep. davall, dessota. DALA. f. nàut. Canal de fusta pera llansar à la mar la aygua que trau la bomba. Dala, adala, Nauiicus canalis. DALÉ. m. Ànsia, desitj vehement. Anhelo. Cu- pido, inis, anxietas, atis. DALERA. f. Certa moneda de Alemanya. Da- lera, Moneta sic dicta. Q dal6. DALI. interj. pera excitar à fer alguna cosa. Vamos à ello. Ea, agè. || interj. pera excitarà algú à pegar à altre. Dale. Percute. || També s' usa pera repéndrer ó contenir als perfídiosos. Dale. Heusl DALi QUE DALI. exp. fam. Manifesta V enfado que causa la perfídia ó repetició indiscreta. Dak que daky dale que le dards f dale hola, otra al dieL• Juan de Coca, toma si purga, amuela Simón. Yah! Ne sis pertinax. DALIL. m. ant. adalit. DALIRSE. V. r. ter. glatir. D ALL. m. podall. DALLA. f. Ganivet corb de fulla moll ampla que remata en punta, la qual encaixada en un mànech serveix pera segar; y sól sér la insígnia de la mort. Guadana, dalla. Fsenaria falx. DALLÀ. adv. 11. De la altra part. Del olro lado^ de la otra parte. Trans, ultra. DALLADOR, m. Qui dalla, Guadanero. gua•' dahil, dallador. Messor, is. DALLAR. V. a. Segar ab dalla. Dallar, segar con guadana. Falce metere. DALLAYRE. m. dallador. dallí. adv. 11. DE allí. DALLÍ avant. adv. ter. de allí en avant. DALLO. adv. De allò. De aquella. Illius. DALLONSES. DAIXONSES. DALMAT, A. m. y f. Natural de Daimàoia pro- víncia de la iMíria en Europa. Da/rnam. Dàlmata,». DALMÀTIGA. f. Vestidura sagrada semblant à la casulla, de la qual usan lo diaca y snbdiaca pera asistir en los oficis del altar. Dalmdtica. Dal- matica, se. || La que usavan los anticbs caballers. Dalmdtica. Dalmatica, se. DALMAU, n. p. de home. Dalmacio. Dalma- tius, ii. DALT. adv. 11. Denota la part alta de algun lloch. Arriba. Sursàm. || En los escrits s'usa re- ferintse à lo dit abans. Arriba, sobre, antts. Supra. II De alsària. De alto, de altura, de alzada. AUitu- do, inis. DALT DE tot. Eu la cima de alguna cosa. A lo mas alto, cima por cima. tn cacumine, in vertice. ANAR DE DALT À ABAix. loc. fam. Càurer preci- pitarse. Dar, venir abajo, tenir al suelo. Precipi- tem ferri. DE DALT i BAIX. m. adv. De cap à peus del prin- cipi al fi. De arriba abafo. A summo ad imum. NO TOCAR DALT NI BAIX. fr. NO HAVERNHI PERA DENTS ENCEVAR. FOSARSE DALT. fr. Eu alguus jochs de carlas do- nar per perduda la ma. Entrarse ó meterse en ha^ raja. Lusoria folia deponere. VENIR ALGUNA COSA DE DALT. fr. Estar decretada per Dèu. Venir de arriba ó de lo alto. De coelo, à Deo, supernè descendere. DALTABAIX, m. Lo cop que's dona al càurer de lloch alt. Altibajo, zaparrazo, zaparrada, har^ quinazo, batacazo. Yehemens lapsus. || Desgràcia que sobrevé perdent la fortuna. Zaparrazo. Casus, us, fortuna, ae. DONAR UN DALTABAIX. loC. fam. DONAR UNA PALLI- SA. n ANAR DE DALT i BAIX. DALTRI. De altre. De otro. Alterius. DAM. m. ant. dant. DAMA. f. Dona nobl e, y de distincció. Dama; senora. Hatrona, ffi. || Criada de honor de la rey^ na, ó de grans senyoras. Dama, Nobilis virgo. | 488 DAM DICCIONARI DAN Dona hormosa, de bon cos y disposició. Dama. Speciosa fcsmina. || Dona galantcjada de algun ho- me. Dama, Amasia, ae. || En las comédias la que fa 'Is papsrs principals, fora la graciosa. Dama. Primarum partiani histrionisa» || En lo joch de las danaas lo peó ó p "ssa coronada que pót córrer toia la línea. Dama. Duella, ffi. || En lo joch de cscachs la pcssa principal desprès del rey, la qual se pót móurer à totas paris. Dama. Lalrunculorum regi- na. II nàut. Espècie de tascó que en algunas em- barcacions s' encaixa verticalment en lloch de es- càlam. Dama. Scalmus, i. j| ant. mestressa. U ter. MASSÓ piTJADOR. j] pi. Joch eulre dos en una fusta que hi ha 64 quadrels ó casetas ab 12 pessas cada jugador, y guanya '1 qui primer las acaba al con- trari. Dama. Lalrunculorum ludus. DAMA Dl CARRERA. Nom quo s' acomodan las do- nas mundanas. Dama de carrera. Scorlum, i. DAMA DE CORT ó DB ESCAOBS. met. PUTA. DAMA DE HO4NOR. DAMA. 2. DAMA DB palígio. Lr doDa que entrava en clase de dama à servir à la reyna fins al temps de po- sarse tapins. Menina. Pnella, se, regín» assecla. DAMA SECRETA. La quo's dòDa de avanlatje al qui sab jugar ménos. Dama gecreta. In scrupulorum ludo conditio preslans. BELLA DAMA. BELLA DONA. BUFAR LA DAMA. fr. Eu lo joch de damas feria pérdrer al contrari per no haver mort quant de- via. Soplar la dama. Latrunculum tollere. || mel. Lograr una cosa en competència de altres. Gaindar, Subripio, is. Q met. fam. Casarse V un ab la pro- mesa de altre. Soplar la dama. Sponsam alteri prffiripere. CORONAR LA DAMA. fr. Posar un peó sobre altre quant arriba à la última caseta del contrari. Coro- nar, senalar una dama. Scrupos geminaré. f6ró ENTRAR DAMA. fr. Arribar un peó à la últi- ma carrera del contrari. Hacer 6 entrar dama^ lle- gar d dama. Latrunculum ad extremam liueam adducere. DAMÀS. m. DOMAS. DABIA8GENO, A, adj. Lo natural de y pertan- yent à Damasch. Damasceno, damasquino. Damas- cenus. DAMASQUií NA. adj. damascbno. | m. Esp'^ cie de sabre que vingué de Damasch. Damasquino, Damascenus acinaces. Q Pes de que se serveixen en llevant. Damasquino. Damasquinum pondus. il LA DAMASQciNA. m. adv. Al ostil de Damasch. A la damasquina. Damascino morè. DAMA8QUILLO. m. Espècie de teixit de llana ó seda semblant al domàs. Damasquillo. Texlum damascenum. DAMASQUINA. f. Planta anyal de la altura de dos peus, que té las flors groguèncas y de mal olor ; es detersiva, astringent, fresca, y fà retirar la llet de las donas. Dawiasquina , damasoniot da^ ma, alitma, Damassoniom, ii. DAMARIA. f. Delicadesa, ayre desdenyés. Me- lindre, dameria. MoUities, ei. [j m. Reparo, escni- pulositat. Dameria. Morosior scrupulus. DÀMASO. n. p. de home. Ddmaso. Dtma- sus, i. DAMA88A. f. aum. Dama elegant. Damasa. Ve- nusta, elegans fcemina. DÀMIA. m. mit. Ídol. Damià, Bona ó Buena. Damià, se. DAMIÀ. n. p. de home. Damian. Damíanns, i. DAMIANISTA. m. Secta que no regoneixia dis- tincció de persones en Déu. Damianista. Damianis- ta, X. II Nom que's dona en sos principis í las re- ligiosas de santa Clara. Damianislas, damianitat, DamíanistiB, arum. DAMIERO. m. Aucell qus's troba eo lo Cap de Bona-Esperansa. Dimiero. Damierus, i. DAMIETA. f. Espície de polla de aygua en Egipte. Djimieia. Daraieta, sb. DAMI8ELA. f. Nova aixerida , esluíada. Da- misela. Yenusta juvencula. || Senyoreta. Damisela. Yenusla juvenis. DAMNABLE. adj. coNnEMSABLB. DAMNACIÓ, f. CONDEMNACIÓ. DAMNADAMENT. adv. m. PeoosameDt. Pe- nosamente. ifigrò, acerbò. DAMNADURA. f. ant. cancel•lació. DAMNAR. V. a. ant. condemnar. || rbprobar. REVOCAR, ANUL-LAR. || V. T. CONDEMNARSE. DAMNAT, DA. p. p. ant. condemnat. DAMNATGE. m. ant. dant. DAMNEJAR. V. a. ant. danyar. DAMNIFIGAGIÓ. f. L* acte de causar dauT. Damnilicacion Damnifatio, nis. DAMNIFIGADOR, A. m. y f. Qui causa dany. DamniUeador. Perniciosus. DAMNIFICAR. V. a. y derivats, danyar, per- judicar. DAMNÓSy A. adj. danyós. DAMONIAT. adj. esperitat. DAMONT. prep. ant. damunt. DAMPTAR, DAMNEJAR Y DAMPNIFI• CAR. V. a. y derivals. damnar. DAMUNT, prep. y adv. 11. Sobre de alguoa co- sa. Encima, sobre, de sobre. Supra, súper. DAMUNT, DAMUNT, Ó PER DAMUNT, m. adv. SUPER- FICIALMENT. 0 PER ALT, k ULL. ANAR DAMUNT Ó PER DAMUNT, fr. SURAR. FÉR ANAR DAMUNT DAVALL. TrasloroRr V OTÚe de las cosas. Volver lo de abajo arriba, ó lo de arribà abajo. Perturbo, as. DAN. m. ant. dany. SÉR TLNGUT k RETRE LO DANY. fr. aut. Ser rtSpW^ sable d resarctr el daiio. Sese pncdcni dare. SOSTENIR DANY £ INTERÈS, fr. PAGAR DANYS T PER- JUDICIS. DABTÉS, A. adj. DINAMARQUés. DANSA. f. Ball à compàs de la música. Dans€. Tripudíum, ii. || Lo número de dansants en aiguat DAN CATALÀ: DAR dansa pública. Dansa, Ghorea, se. g L' art de dan- sar. Danza. Sallandi, ars. || Poét. Poesia destina- da à acompanyar lo ball que constava de den ó niès estàncias. seguidillas. DANSA DE DONAS É DONZBLLAS. Cert ball dels si- gles mitjans. Danza de matronas y dancellat. Salta- tionis genus. DANSA DB SANT GüT. Pesta qoe aparesqué en los sigles mitjans. Danza de S, Guy. Pestilenlia, ». DANSA DE ESP AS AS. La que's fà ab espasas en las mans ab las quals se donan cops al so de algan instrument; y fou instituhida per Rómnlo. Danza de espada$. Garpea, se. DANSA MESCLADA. Ball del temps de D. Pere lY de Aragó que tal volta *s cantava pels mateixos dansants ó altres. Danza, Ghorea, se. ANAR ó ENTRAR EN DANSA. fr. mot. fam. lutrodu- hirse 6 trobarse en algun negoci. Andar, entrar, estar ó meterse en danza, danzar. Negotii consor- tem esse. FICAR ó POSAR EN DANSA. fr. Atribuihir maliciosa- ment à algú cosa en que nò ha tiagut part. Meter algwM en la danza. Gulpam in insontem conjicere. II Procurar ab manya que algú entre en algun ne- goci. Meter en danza. Negotíc quemquam implicaré. SEGDiR EN DANSA. fr. Seguir la bulla. Ànde la dan- za, lo, io. DAN8ADOR, A. m. y f. Qui dansa. Danzador, tripudianle, Saltator, is. DANSANT, A. m. y f. Qui dansa en las pro- fessons y festas públicas. Danzanie, Saltator, is. DANSAR. V. a. Ballar à compàs ab orde y mé- todo. Danzar, Ad números saltaré, jj Móurerse al- guna cosa depressa. Danzar. Agitari. || ballar en ALGUN negoci. TRÍURER k DANSAR, fr. TRÀURER k BALLAR. DANSARt, NA. m. y f. batlarí. DANSER. m. bastoner. 4. DANT. p. a. Qui dóna. Dante, dador, Dans. || m. Cert poeta italià de mòlta fama. Dante, Dans, tis. DABiTA. f. Quadrúpedo de Amèrica, de la gran- dària de un mulat, cap gros y llargarut, ab una espècie de trompa elàstica, y en sa extremitat los forats del nas ; los ulls són petits, las orellas sem- blants à las del porch, lo pel espès, curt y ne- grench. Dante, alce, gran bèstia, orinac, Alce, al- ces, is. DABíY. m. Detriment , perjudici. Dano. Nocu- mentum, i. DANT EMERGENT, for. Lo quo té priucipi de altre cosa, com en los contractes lo que se segueix de la detenció del diner. Dano emergente, lucro cesante, Damnum, lucrum cessans. k DANY DE ALGÜ. m. adv. De són compte. A dano de alguno, d su cuenta y riesgo, Sub illius secn- ritate. PAGAR DANYS Y PERJUDICIS, fr. Pagar tots los danys y gastos que ocasiona alguna cosa. Pagar danos y perjuicios, Omnia solverc documenta. TOMO 1. 489 QUANT ES VINGUT JA \ DANY, ES EN VA PARLAR DR ANTANY, ref. QUANT FOU MORT LO COMBREGAREN. DANYABLE. adj. danyós. DANYADOR, A. m. y f. Lo que danya. Dana- dor, damnificador. Damnosus. DANYAR. V. a. Fér ó causar dany. També s* usa com recíproch. Danar , damni/icar, Noceo, es. II Oféndrer, incomodar, com la mòlta llum à la vista, etc. Molestar, danar. Obsto, as. || Maltractar, Uansar à pérdrer alguna cosa. Danar, Detrimen- tum afferre. DANYAT, DA. p. p. Danado. Laesus. DANYÓS i A. adj. Qui ó lo que danya. Danoso, danino, nocivo, danable. Damnosus, noxius. U mo- lest. DANYOSAMENT. adv. m. Ab dany ò perill. Danosamente, Damnosè, infesto. DANYOSissiM, A. adj. sup. Danosisimo, Dam- nosissimus. DAPIFER. m. Oficial de la casa imperial que posava'ls plats à taula. Dapifero. Qui ad imperia- lem mensam dapes afferebat. DAQUEN. adv. ant. de aquí. DAQUEST. adv. De aquest. De esto. Ex hoc. DAQUi. adv. de aquí. DAQUÍ AMUNT. m. adv. ant. De ahi arriba. Hinch, sursüm versus. DAQUIAVANT Y DAQUIENANT. adv. t. DE AQUÍ EN AVANT. DAR. V. a. DONAR. DARAM. loc. De aram. De alamhre. ExsBrse. || Lo mateix que me han de donar. Darme han, Dan- dum est raihi. DARASSANA. f. adrassana. DARASSANAL. m. ant. aradsana, arassana, DRACIANA, TARASSANA ó TERSANA, DARSANALE, DARAS- SANA, drassana, adrassana. DARASSANER. m. drassaner. DARDADA. f. Cop de dart. Dardada. Teli ictus. DARDANARI. m. MONOPOLISTA. DARDAR. V. n. fam. Rondar mòlt pels car- rers sens necesitat. Biltrotear, ruar, eallejear, cor- retear. Vago, as. DARDAYRE. m. Qui darda mòlt. Callejero, biltrotero, ruante, azotacalles, y eerero, p. Ar. Er- ro, nis. DARDELL. m. dart. DARDERAS. Institució pera la asisténcia dels mahiltsdel St. Hospital. Darderas, Darderae, arum. DARGA. ADARGA. DAROGAR. V. a. y derivats, derogar. DARRER, A. adj. Últim en línea ú orde. Ulti- mo, postrero, postrimero, y postrer 8% s' anteposa al substantiu. Postremus. MALHAJA 'l darrer, loc. proverb. que usan los noys pera animar à córrer al que's và quedant al últim. Mala sarna le coja al ultimo; d puto el pas- tre, Occupel extremum scabies. 63 490 DAT DABBERA. m. fam. cul. | adv. 11. La part pos- terior de alguna cosa. Tra$, detrds, Ponè. | Al úl- tim, delras de tot. Al úlíimo. Postremò. I prep. que indica V orde de las cosas. Tros, éitrús. Pooè. || ady. m. En aoséncia de algú. En auseneia, detrds. Absente. | m. pi. La part posterior dels vestits, etc. Cuarioi irauroi. Postica vestis. AL DiaiBiA. m. adv. dakiera. ANia DAUiEiA ó AL DAEEBEA. fr. Contínoarse, snccehírse ona cosa à altra per orde, torn ó nú- mero. Segwru. Sobsequi. ANAE DAiiEtA DB kUit, fr. Persegoirlo, córrerli detrès. ír ò aniar Ira» de alguno, Perseqnor, eris. ANARLi DAiBBiA. fr. Fér medis pera consegnir alguna cosa. /r 6 andar troi alguna cosa. Aliquid ambitiosè qnsrere. QCBDAisB DAiBBBA ó BN DAiiBiA. fr. Quedarse detrÀs. Bezagane. Retrò agere. DAmHERAMENT. adv. t. Desprès de tot. Ulti- mamenU, fosteriormenU, postreramenU. Postremòm. HAMHERATGEB. m. pi. ant. bndbbibrits. PABEKBEWCH, CA. adj. taedí. DARRERIA, f. Fi. | Lo termini de alguna cosa, y comnnment V últim període de la vida del home. Pastrimeria. Extremnm vilae tempas. dabiebias dbl bomb. Mort, judici, infern y glò- ria. Postrimerias, novisitnos. Hominis novissima. LO QUB'l BOIQ Fi i LA OAIEEEIA, *L SABÍ HO FÍ i LA FBiiiABu. ref. Ensenya que 1 neci desprès de mòlts desenganys ha de executar lo que'l prudent eiecQta ab previssió. Lo que el loco hace d la der^ Yiria, hace el sabio d la primeria. Ubi sapiens de- sinit, ibi stultus incipit. DARBANALE. m. ant. drassana. DÀRSElf A. f. La part resguardada de un port pera conservar carenas y habilitar las embarca- cions. Ddrsena. Navale, is. DART. m. Arma semblant à una llansa petita, qiie*s tira ab la ma. Dardo, gorguz. Telum, spicu- lum, i. DA8LOT. Veu. ant. galopar. DAMA. adv. 11. De aquesta part. Deacd, del lado óde la parte de acd. Cis, citrà. DAT, DA. p. p. DONAT. DAT T NO CONCEDIT, loc. ÜEim. Donota que*8 permet vna proposició, encara que sia falsa, perquè no fa al cas. Dado y no eoneedido. Transeat. DATA. f. Diada, nota del temps y Uoch en que *• firma un paper. Data. Díei in litteris consígnatio. I Partida pera descarrech de lo rebut. Daia. Ex- pensi ratio. Q Translació del joch de damas. Data. Data. BSTARDE BONA ó MALA DATA. loc. fam. Estar de boD ó mal e|lat. Estar, quedar, ir de buena ó foala data. Bene vel malè se habere. || estar ó no estar DB FÍLIS. FosAR BN ó FER DATA. fr. A^^eutaruDa partida per descarrech de lo rebut. Adatar, datar, Expensi ra- Uonem litteris mandare. DICCIONARI DAÜ DATAR. v. r. Posar lo dia en algnn escrit. Da- tar, poner fecha. Rei scriplae diem designaré. | fo- SAR EN DATA. DATARI. ro. President de la dataria. Dataria, g prodatario si es un cardenal. Datarios, ii. DATARIA, f . Tribunal de la Cúria romana, que despatxa las provisions de beneficis no consisto- rials, las reservas de pensions sobre ells, las dis- pensas matrimonials, las de edat y altras, las fa- cultats de enagenar béns ecclesiàstichs, y las pro- visions de oficis vendibles de la noateixa Cúria. Dataria. Diarii scriptoris, munus officina. DÀTIL. m. Lo fruytde la palmera, que es com una pruna petita y llargaruda, groch, agradable, y '1 pinyol cilfndrich ab un solch de cap à cap. Ddtil. Dactylus, i. | Espècie de caragol de mar, de Ui figura del dàtil. Ddtil. Dactylus, i. | Certa pedra preciosa. Ddtil, belemnHa. Dactylus, i. DATILET. m. d. Datiliüo. Parvus daclylns. DATIU. m. gram. Lo tercer cas de la declina- ció. Dativo. Dativus, i, dandi casus. DATO. m. IHvnment, prova. Dato. Documentum, i. I pi. mat. Quantitats conegudas pera trobame altras de desconegudas. Datos. Not» quantitates. I Indicis de que's trauhen conseqüéncias. Datas. Argumenta, orum. DAU. m. Pessa cúbica de os, marfil, etc. que en sas caras té de un fins à sis punts, y serveix pera varis jocbs de fortuna. Dado. Talus, i. | Pessa cú- bica de metall, que serveix de punt de apoyo pera mantenirse en equilibri algunas màquinas, com la porta, '1 rodet de la moïSi.Tejuelo, dado, ràngua. Cnbus ferreus. || Cada plom, etc.abque*s carregan las armas de foch. I>a<2o, posta. Talus ferreus. | Ca- da un dels cnrrons en que descansan los brassos de la campana y altras màquinas. Palomilla. Sr neus in machinis cardo. | ant. Pessa de panyo qua- si quadrada pera formar un plech en una obertma dels faldons de la casaca. Palbald. Lacinia chkimy- di assut». II La planta ó part superior que corona '1 capitell. Ahaco. Abacus, i. || Los quadrets del tauler del joch de las damas, etc. Escaque. Tes- sera, sí. || En lo blasó 1s quadrets queresullan de las divisions del escut, tallat lo ménos dos vegadas. Dado. Tessera-gentilitia. || nàut. Pessa quadrada, regular de bronze, encastada en una politja que gira en sòn codernal sobre un pern de ferro pera resguardar lo forat de dita politja. Dado, alma, dnima,palometa, chapeta. MnenscsíTdo. | Remendo quadrat de lona qne's posa en la vela pera sòn re- fors. Dado, sobresano, refuerzo. Veli fulcimentum. J pi. En las robas, mostra de figura quadradas* Cuadros , cuadrados, escaques. Tesselae. ] Maqui. Pessa que rossa ab Y eix y va ajustada à la cadL reta. Bronce. Cubus, i. DAU FALS. Lo de jugar que està disposat de ma- nera, que tenint mès pes à un costat que à altre quasi sempre cau de la mateixa cara. Dado faiso . Adulterinus talus. DAV GÀTALi DAV i91 CARREGAR LOS DAUS. ff. FàlsificaHos introdahÍDt pium pera que caygan sempre de una cara. Cof- (jar los dndos. Talòs adulteraré, corrumpere. cóRRERLi BÈ 'l DAU k ALGÚ. fr. Teoir sort. Tener suerte favorable, córrer el dado. Fortunam amícam babere. DETXAR LO DAU k ALGÚ. fr. fam. DEIXAR EN LA MA. elc. LO DAU ES TIRAT. loc. fam. La cosa està resolta. El dado està tirada. Jacla est. LO MILLOR DELS DAUS ES IfO JU6AEL06. lOC. qUe de- nota sér lo més prudent evitar los danys y perills. El mejor de los dados ó el mejor lanee de los dados M no jugarlos. Ne temeré Àbydum sabnaviges. MUDARSE 'ls DAUS. f. Mudarso r estat de las cecofo.Dignilas,atis. II Puresa, honestedat, recalo. Decoro. Pudor, oris. I Honra, punt, estimació. I>ecoro. Honor, is. || Part de arquitectura que ensenya à donar als edificis 1' as- pecte y propietat corresponent. Z)ecof o. Decorum, i. DECORÓSi A. adj. Decent. Decoroso, honroso, Decorus, honestus. DEC0R08AMENNT. adv. m. Ab decoro. De- corosamente. Decorè, decenter. DECÓRRER. V. n. ant. FLUIR. DECORRIMENT. m. ant. decurs. DECREIXENT DE LA MAR. ant. RBFLUIX. DECREMENT. m. DISMINUCIÓ. DECRÈPIT, A. adj. S' aplica à la edat mòlt avansada, ò al qui per sèr vell té las poténcias poch claras. Decrépito, caduco, carraco. Decrepitus. DECREPITUT. f. Summa vellesa. Decrepitud, senectud. Senium, ii. DECRET, m. Decisió, resolució. Decreto. Sen- tentia, se. || En lo dret canònich, la constitució que forma *1 papa consultant los cardenals. Decreto. Pontifícium decretum. || Lo llibre del dret canònich que recopilà Gracia. Decreto. Gratiani decretum. *- DECRET DEL SENAT. La rosolució dol mateíx se- nat. Senado consulto. Senatusconsultum, i. DECRET IRRITANT. Lo que iuvalida alguna provi- dència anterior. Decreto irritante. Decretum ali- quid irritum faciens. DECRETACIÓ. f. ant. decret. DECRETAL. adj. Lo que pertany à las decre* tals. Decretal. Decretalis. || f. Epístola ab que'l pa- pa declara algun dubte per sí sol ó ab parer dels cardenals. Decretal. Decretalis epistola. || pi. Re- copilació de las epístolas ò decisions %poatiliciaSr I Decretales. Decretales, ium. 496 DED DICCIONARI DEF DEGRETALI8TA. m. Intérprete de las decre- tats. Decrelalista. Decretalium interprcs. DECRETAR. Y. a. Resóldrer, decidir. Decre^ tar. Decerno, conslituo, is. DECRETAT, DA. p. p. Decretado. Decretas. DECRETI8TA. m. Comentador del llibre que en lo dret canónich s' anomena decrel. Decretista, Gratiani decreti inlerpres. DECRETORI. adj. S' aplica al dia que'ls met- ges assenyalan pera formar judici de la malaltia. Decretorio. Dies criticus. DECÚBIT. m. med. Lo pòsit que fa algun hu- mor passant de una part à altra del cos. Decúhito, Decubitus, i. DÉCUPLO, A. adj. S* aplica à la quantitat que es com deu vegadas la altra ab que's compa- ra. Décuplo. Decuplus. DECÚRIA. f. En la milícia romana la esqua- dra de deu soldats gobernada per un cabo. Decur ria. Docuria, sd, Q En los estudis de gramàtica la classe de deu estudiants à qui pren la llissó U de- curió. Decuria, Decuria, se. DECURIAT. m. Lo grau de decurió en la mi- lícia romana. Decuriato, Decuriatus, us. DECURIÓ. m. Entre 'Is romans, lo cabo que gobernava deu soldats. Decurion. Decurio, nis. || Lo gobcrnador de una colònia ò municipi. Decu- rion. Decurio, nis. || En los estudis de gramàtica 1' estudiant que pren la llissò à deu. Decurion. De- curió, nis. II DECURIAT. DECURS, m. La continuació del temps. Decur- $0, discurso , curso. Temperis decursus. DECUYT. m. Such bullit ab herbas que*s fà pera béurer y altres usos. Cocimiento, decoccion, Decoctum, i. DEDICACIÓ, f. Consagració, aplicació de al- guna cosa al cuito diví. Dedicacion. Dedicatio, nis. II Celebritat del dia en que's fà memòria de haver- se dedicat algun temple ò altar. Dedicacion. Dedi- cationis festum. Q Inscripció de la dedicació de al- gun temple ó edifici grabada en una pedra de ell. Dedicacion. Inscriptio, nis. DEDICANT, p. a. Dedicante, Dicans. DEDICAR. V. a. Consagrar alguna cosa al cui- to de Dèuó dels Sants. Dedicar. Dico, as. || Erigir algun monument en memòria de algun héroe ó de alguna victòria. Dedicar. Dico, as. Q Emplear, des- tinar, aplicar. També s' usa com recíproch. Dedi- - ear. Destino as. Q Dirigir , enviar alguna cosa à persona determinada. Dedicar. Alicui mittere. DEDICAT, DA. p. p. Dedicada. Dícatus. DEDICATÒRIA, f. Carta que's posa al prin- cipi de alguna obra pera dirigiria à qui*s dedica. Dedicatòria. Nuncupatoria epistola. DEDIGNAR. V. a. Desdenyar, despreciar. De- dignar, desdenar. Dedignor, aris. DEDUCCIÓ, f. 11-lació, derivació. Deduccion. Dedttctio, nis. || Rebaixa de alguna quantitat. De- duccion, di9cuen(o, rebaja. Dedaotio, nia. | mú». Progressió natural de sis veus do, re, mi, fa, sol, la. Deduccion. Musicalis progressió. DEDUHIBLE. adj. Lo que's pót deduhir. Dedu- cible. Deductibilis. DEDUHIR. V. a. Tràurer la conseqüència de una cosa per altra. Inferir, deducir. Infero, ers. || Rebaixar alguna partida de una quantitat. Deducir, rehajar. Subduco, is. || for. Presentar las parts sas defensas ò drets. Akgar, deducir. Ex jure agere. DEpUHIT,DA. p. p. Deducido. Illatus. DEÉ. adj. ant. DEsé. ^ DEEMBRE. m. desembre. DEEN. adj. ant. dbsé. DEENEMENT. adv. ant. En desè lloch. En dè- cima lugar. Decimò. DEE8A. f. DiossA. DEFALCACIÓ. f. ant. y DEFALCAMENT Y DEFALCH. m. ant. des- FALCH. DEFALCAR. V. a. DESFELCAR. DEFALCAT, DA. p. p. desfalcat. DEFALENT. adj. defectible. DEFALIMENT. m. ant. falta, culpa. DEFALIR. V. n. DEFALLIR. DEFALL. m. FALTA, MORT. DEFALLENT. adj. DEFECTIBLE. DEFALLIMEBIT. m. Falta de forsas, de vigor ó de animo. Desfallecimiento, dejamienta, lasitvd, caimientOy languidez. Defectus, us, languor, is. || Basca, desmay. Desfallecimiento. Deliquium, ii. || Lo que ve per falta de aliment. Ahilo. Languor, exanimatio, nis. || ant. falta, culpa, carència. DEFALLINT, adj. ant. defectible. DEFALLIR. V. n. ant. Pérdrer V animo. Desfà- llecer. Conflaccco, e^. || Cométrer alguna falta. Fal- tar. Ab olBcio deficere. || ant. Morir. Pallecer, fe- necer. Emorior, iris. Q ant. disminuir, minvar. || Faltar, no havèrhi prou de alguna cosa. Faltar. Desum, es. DEFALLIR8E. V. r. Pèrdrer la salut, lo vigor. Descaecery debilitarse, caer en languidez. Langueo, es, languesco, is. DEFALLIT, DA. p. p. Desfallecida. Debilita- tus. DEFALT, m. ant. falta, defecte, carència. Q adj. ant. faltat. DEFALTAR. V. a. ant. defallir. DEFECCIÓ. f. L* acte de separarse pública- ment de una causa, partit ó secta. Defeccion. De- fectio, nis. y conjuració, sublevació. 3. DEFECTE, m. Imperfecció natural ó moral. ^Defecto, imperfeccion. Defectus, us, vitium, ii. DEFECTIBLE. adj. Lo que pót faltar. Defecti- ble. Defectibilis. DEFECTIU, VA. adj. Lo que té alguna falta ó defecte. Defectivo. Defectivus. DEFEGTUÓ6| A. adj. Lo que es imperfet. DefectuotOy imperfecta, tachoso, manca, trabajoso. ImperiectmB. ^ DEF DEiXCTUOBABIEPiT• adv, m. Ab defecte. Dffee4voiamenU, Imperfecte. DEPENDENT, p. a. Defendiente, defensar , de^ fenàedor, Defendens. iviNDBNT DE coNCLCsiONS. Lo qui defensa en ac- te públich literari algunas proposicions, y respon aU arguments qne*8 posan contra ellas. Sustenían^ le. Propugnator, defensor, is. DEFENDIBLE. adj. Lo qne 's pót ó *s déa de- féndrer. Defendible, Defendibilis, priesidio munilns* DEFÉBTDBER. V. a. ant. Prohibir, Tedar. Pro- hibir, vedar. Veto, as, prohibeo, es. || defemsai. DEFÉNDB FJMIE, V. r. ant. llibeabss, bscüsabsb. DEFENENT, p. a. ant. defendbnt. | ant. de- FBNDIBLB. DEFENIMENT. m. ant. y DEFENSA, f. La acció de defensar 6 defen- sarse. Defema, Defensio, nis. || Reparo, resguart. Defensa^ defensiva, Defensio, nis. || Arma ó instru- ment ab que algú 's defensa en algun perill. De- fensa. Munimen, inis. y Amparo, protecció. Defen^ sa. Tutela, m. | Qualsevol obra de fortificació. De- fensa, defensas. Munimentum, i. | Manifest en abo- no de alguna persona ó cosa. Defensorio, afolo§ia. Apologeticum scriptum. || ant. piohibició. posiBSB BN DEFENSÀ, fr. Posarsc en disposició de resistir al que intenta algun mal. Ponerse en defèn- sa, estar ó ponerse d la defensiva. Sese tueri. DEFENSABLE, adj. Lo que's pót defensar. Defensable. Pra^sidio munitus. DEFENSAB. V. a. Preservar de algun dany. Defender. Defendo, is. || Mantenir, sostenir alguna cosa contra '1 dictamen de altre. Defender. Defen- do, is. I Advocar en favor de altre. Defender. Pa- trocinor, aris. | ant. Prohibir, vedar, impedir. Defender. Veto, as. I Sostenir la certesa de alguna cosa. Defender. Rem asserere. DEFEN8ABSE. V. r. Preservarse de algun dany. Defendern. Sese tueri. DEFENSAT, DA. p. p. Defendido. Defensus. INEFENSIÓ. f. ant. defensí. DEFENSIONAT, DA Y DEFENSIU VA. adj. Lo que serveix pera defensar ó defèn sarse. Defenr si90. Protegens. DEFENSIVA, f. Estat del que*s defensa sens acométrer. Defensiva. Priesidium, ii. BSTIB Ó POSABSB i LI DEFENSIVA, fr. POSarSC CU estat de defensa sens voler acométrer al enemich. MstüT d, 6 ponerse sobre la defensiva. Defensioni ac prssidio sui ipsius tanlum intentum es.ie. DEFENSO, f. ant. defensa. msnaiSOB, A. m. y f. Qui defensa. Defensor. Defensor, is. | m. for. La persona anomenada pel jutge pera defensar los béns de un concurs à ft de que defense als ausents. Defensor. Defensor, is. DEFENSORI. m. defensa. 6. DEFENSOBIA. f. L' exercici ó ministeri de de- fensor. Defensaria. Patroni, tutoria munus. IMEFEBÉNCIA. f. Adhesió al dictamen ó modo TOMO I. CATALÀ. DEF 497 de obrar de altre per respecte ó pér excessiva mo- deració. Deferència. Assensio, nis. DEFEBENT. m. astr. Sf lo sistema de Toio- meo las curvas que portan los planetas ab són epi- cicle. Deferents. Deferens, tis. j anat. Los vasos qne contenen lo semen en los testiculs. Deferente. De- ferentia vasa. || adj. S' aplica al que s* adhereix al dictamen de altre sens voler sostenir lo sèu. Defs• rente. Assenliens alteri. DEFEBIB. V. u. Convenir ab lo dictamen de. altre. Deferir. AÍicui assentin. DEFÉSy A. p. p. ant. de deféndrer. Vedada^ defendido, prohibida, Defensus. DEFFALT. ant. defalt. DEFFALLENT.adj. ant. defectiblb. DEFFEGTIU, VA. adj. DEFECTUÓS. DEFFÉNDBEB. V. d. DEFBNSAt. DEFFENEDOB, A. m. y f. defensor. DEFFENENT. p. a. DEFENDENT. DEFFENIMENT. m. ant. y DEFFENSIÓ. f. DEFENSA. DEFFÉS, A. p. p. DEFÈS. DEFFET. ant. desfet. DEFFIAB Y DEFIAB. V. n. ant. desconfUI. DEFICIENT, adj. Defectuós, imperfet en algu- na cosa. Deficiente. Imperfectus. DÈFICIT, m. Yeu llatina que usan los comer- ciants pera significar lo descubert que resulta, com- parant lo capital existent ab lo que hi ha posatenla empresa; y en la administració pública la part que falta pera umplir las atencions del estat reunidaa totaslas sumas deslinadasà cubrirlas. Défcit. Dèfi- cit, n La notaaue indica dita falt«n. Dé/icit. Dèficit. DEFINICIÓ, f. Explicació clara y exacta de la essència de alguna cosa. Definieion. Definitio, nis. H Decisió, determinació. De/Snicion. Decisió, nis. 0 pi. En las ordes militars, ménos en la de sant Jau- me, U conjunt de estatuts y ordenansas que ser- veixen pera sòn gobern. Definiciones. Constitutio- nes, um. DEFINICIÓ DE COMPTES. Lo Fcmato dcls comptcs, ó la certificació que's dóna peraque conste que bau quedat ajustats, y satisfet ï alcans que resultava de ells. Finiquito. Apocba, se. DEFINIDOB, A. m. y f. Qui defineix ó deter- mina alguna cosa. Definidor. Definitor, is. ] En las ordes religiosas cada religiós que ab lo prelat prin- cipal forman una espècie de consell anomenat de- finitori pera '1 gobern de la religió, y resóldrer los casos mè5 àrduos. Definidor, Definitor, is. DEFINIMET. m. ant. definició. 2. DEFINIB. V. a. Explicar la essència de alguna cosa. Definir. Definio, is. || Determinar, resóldrer. Definir. Decerno, statuo, is. DEFINIT, DA. p. p. DefiniL•. Definitus. DEFINITIU, VA. adj. Lo que decideix, resol y conclou últimament alguna cosa. S' usa en lo forense, y s' aplica à la sentència que compren lo» tot del plet. Definitito. Definilivus, decretorius. 64 498 DEG DEilNrnVAMENT. adv. m. Decisivament, resolutivament. Definitivamente, Definitè, defíni- iivè. DEnNITORI. m. Lloch destinat pera celebrar las jnntas de definidors I eligiosos. Definilorio. Lo- cus ad definitorum consessum destinatus. || La jun- ta ó cos dels definidors. Depnitorio. Definitorum coetus. DEFLUIX. m. Moviment que fa la lluna apar- tantse de un planeta del' que no distava mès que 12 graui y acostantse cap à un altre. Dr/Iu/o. Deflu- zus, i. DEFLUXIÓ. f. ant. fluxió. DEFORA, adv. Exteriorment ó per la part exte- rior. Defuera, por defuera, Foris, forinsecüs. DEFORES. m. pi. Los sitis que rodejan ó cir- cuheixen algun lloch. Àlrededoret. Gircumjacentia loca. DEFORBIE. adj. Desfigurat, imperfet, lletg, .desproporcionat. Deforme, Deformis. DEFORMEMENT. adv. m. Ab imperfecció ó desproporció. Deformemenie, Deformiter. DEFORMITAT, f. Imperfecció , desproporció en la fiígura. Deformidad, disformidad. Deformitas, alis. I Error grosser. Deformidad, Turpis error. DEFRAUDAGIÒ. f. y DEFRAUDAMENT. m. La acció y efecte de defraudar. Defraudacion, Defraudatio, interceptio, nis. DEFRAUDADOR, A. m. y f. Qui defrauda. Defraudador, Fraudator, is. DEFRAUDAR. V. a. Usurpar los drets de al- gú. Defraudar, Fraudo, as. || Frustrar, deixar sens efecte alguna cosa. Defraudar, Fraslror, aris. ] met. Llevar, privar, estorbar. Defraudar. Interci- pío, is. DEFRAUDAT, DA. p. p. Defraudada. Frau- dalus. DEFUGI, m. Escusa pera evitar alguna dificul- tat. Efugio. Effugium, i. DEFUGIR Y DEFUIR. V. n. fugir. DEFUNGGIÓ j. Defuncion, muerte. Defunctio, DÍ8, obítus, us. DEFUNGT Ó DEFUNT, A. adj. DIFUNT. DEFUYTA. f. ant. dbfugi. DEGÀ. m. Lo mès antich de una corporació* Decano. Antiquior, is. || Lo qui en las iglésias ca- tedrals obté '1 deganat. Dean. Decanus, i. || Eccle- siàstich que té jurisdicció determinada fora de la cúria del bisbe. Yicario forense. Yicarius foraneus. DEGANAT, m. La dignitat de degà, y 'i terri- tori ecclesiàstich que li pertany. Deanato, deeana- to, Decani dignilas. || Territori à que s' exten la jurisdicció del degà fora de la cúria episcopal. Vicariato fordneo, Yicariatu foraneus. DEGA8T. p. p. ant. degastat. DEGASTAR. v.a.ant. mílbaratar, destruhir. . DEGEL Y DEGELABiENT. m. ant. desgiíS. DEGELAR, V. n. ant. desglassar. DICCIONARI DEG DEGENERACIÓ, f. Decahiment, decliiiaa4d« alguna cosa. Degeneracion. Depravatío, declioilio, nis. DEGENERAR. V. n. Decàurer, pérdrer, kh dir alguna cosa de sa primera qualitat. De$mmf» Degenero, as. || met. Decàurer algi de la boUm de sos antcpassats, no correspóndrer à sas vxUk 6 à las que ell mateix tingué en altre tempi. M* generar j hastardear. Degenero, as. | pint. Daflgi- rarse alguna cosa. Degenerar. Degenero, as. DEGENERAT, DA. p. p. Degtneroio. DegeM- ratus. DEGLUTIDOR. m. Engullidor per ahoet le degluteix 1* aliment. Engullidor, deglwtíàor. Se- glutitor, is. DEGLUTIMENT. m. La aocló y efecte de» gullir. Deglucion. Deglutio, nis. DEGLUTIR, v. n. EnguUir, paasarse algoi cosa. EnguUir, tragar. Deglutio, is. DEGLUTIT, DA. p. p. Engullido, Iragoà.^ glutítus. DECKMLAR. v. a. ant. dbgollae. DEGOIXAdÓ. f. La acció y efecte de d^ llar. Degollaeion , degüello. Jugulatio, decoliatií, nis. DEGOLLADERO. m. Lo siti destinat pend^ gollar los caps de bestiar. Degolladero. Mm»* llum, i. POSAR Ó PORTAR AL DBOOLLADERO. ff. Oiet. FMTÍ algú en gravíssim perill de pérdrer la Vidal'l sufrir algun mal grave. Üevar aldegaUtiéeni^ degüello. In extremum periculum, discrimtt aü- quem dare. DEGOLLADOR, A. m. y f. Qui degolla. Df*- llador, Jugulator , is. H m. La part del aiM perahont se degolla. Degolladero, Jugolus, jig•* lum, i. DE€rOLLADURA. f. OEGOLLAIMA. S. DEGOLLAMENT. m. DEGOLLACló. DEGOLLAR, v. a. Tallar la gargamella à a^' gun home ó animal. Degollar. Jogulo, as.|0^ Sér algú sumament molest, pesat, importi. M^ llar. Eneco, as. || Tràurer massa sanch en lasi^ grias. Degollar. Immodica detractiooe aaagiU^ aliquem enervaré. ^ ^ PASSAR i MATA DEGOLLA, fr. Hatar als enenú^ desprès de baverlos guanyat alguna plaaaa 0^ assalt. Pasar d cuchülo, Hasta, gladio jngiüare^ DEGOLLAT, DA. p. p. Degolladú, Jvgu' DEGOSTAR. V. a. ant. devastar, MSiai DEGOTAMENT. m. DESTIL-LACIÒ. . DEGOTANT, p. a. Lo que degota, üétm^ Stillans. DEGOTAR, v. D. Càarer algUD liqnit g^ à gota. tíotear. Stillo , as, stillatim ploere, cai^ re. DEGOTER. m. ter. y DEGOTÍS. m. GOTERA. DEGOYLAR. V. a. DlGOLLAft. DEI CATALÀ. 0BGRA. Temps del verb déurer, deuria. Dt- hitra, Deberet. DEGRADACaÓ. f. L* acte de degradar solem- nemeDt à algnna persona dels honors y privilegis que tenia. Degradacim. Degradatio, nis. U La pri- vació del gran, honors que algú tenia. Degrada- eion. Privatio, nis. y pint. La disminució que en virtut de la perspectiva adquireix per medi de la distància qualsevol dels cossos que en ella *s fin- geixen, declinant de són tamany natural. Degra- dacion, DiminutiOy nis. DEGRADACIÓ DB LÀ LLUM. pint. Templausa dels clars en la pintura en aquellas cosas que estan més distants y apartadas. D gradacion de luíz. Lu- cia temperatio. DBGEAOACió DEL coLot. piut. Modcració de tinta que s' observa en los termes que's consideran mès ò ménos lluny. D:gradaeion de color. Goloris tem- peratio. DBGEADACió EEAL ó ACTUAL. La que s' cxecuta ab las solemnitats previnguda» pel dret ó pel us íd- troduhit. Degradaeion real ó actual. Soiemnia de- gradatio seu exauguratio. DB61ADACIÓ VEEBAL. La quc dcolara '1 jutge competent, però sens arribar à la execució. 1^- gradacion verbal. Yerbalis degradatio seu exaugu- ratio. DEGRADAR. V. a. Privar à algú de las digni- tats, honras y privilegis que gosava. Degradar. Degrado, as. DEORADARSE. V. r. Humiliarse , abaixar- se à lo que no correspon. Degradane. Yüesco, is. DEGRADAT, DA. p. p. D^gradaào. Degrada- tns. DEGRADUAGIÓ. f. degeadació. DEGRE. Temps del verb déurer, debcs. D^hxe- ra. Deberet. DEGÚy NA, adj. NiNGl}. DEGUASTAR. V. a. y derivats, desteuhib, MALBABATAE. DEOüDABfENT. adv. m. Jusiament. Debida- meme. Debitè, ut par est. DEGAS. m. pi. NINGUNS. DEGUSTACIÓ, f. ant. tast. DEGU8TADOR, A. m. y f. ant. Qui tasta. Caladort frobador. Degustalor, is. DEGUSTAR. V. a. ant. tastae. DEGUT, DA. p. p. de déurer. Dehido. Debitns. I Ady. Corresponent. Correspondienle, debido, ffo- foreitmMiú, Debitus. || Just. Debido, jueto. iEquus, debitw. NA. adj. ant. desè. L. f. ant. DiossA. DEHIDOR ant. y DEIGIDA. m. S' aplica als que donaren la mort à Nostre Senyor, ó contríbn- bireo à ella. Deieida. Jesu-€hristi interfector. | ant. BHIAHONADOB, XISTÓS. nadDI. m. Homicidi de Jesucrist Dèu y home verdatl•r. Ueieidi0. Jesu-Chrísti oeciaio. DEI i9(l DEIDAT. f. DBITAT. DEtnCAGló. f. Transformació que causa la gràcia en la ànima del joai-vnintla ab Dèu. Det/Í- cacion. Deifícatio , nis. J Entre Is gentils la acció de posar en lo número dels déus à sos héroes y emperadors. Deifeaeion. Apoteosis, is. DEIFIGAR. V. a. Divinisar alguna cosa per medi de la participació de la gràcia. Dei/iear. Di- vinitatis participem facere. J Entre 'Is gentils po- sar à sos héroes y emperadors en lo número dels déus. Deifiear. Homines in deorum numerum ada- cribere, adsciscere. DEISME. m. Error dels que regoneixen única- ment à Déu com autor de la naturalesa, y negan la revelació. Deismo. Deismus, i. DEISTA. m. Sectari del deisme. Deista. Deis- ta, ae. DEITAT. f . Lo ser ó essència divina. Deidad, Deitas, atis. | Entre *ls gentils nom que donaren à sos falsos déus, y que usan ara mòlt los poelas. Deidad. Dívinitas, atis. DEIÚS. deji^s. DEIVIRIL. adj. Qui participa de dos naturale» sas divina y humana com Jesucrist. Deiviril. Dei- virilis. DEIXA. f. Donació ó llegat que algú fé en aèn testament. Manda. Legalum, i. | pi. Lo calsat, Yea- tit ó altras despullas que deixa algú desprès de haversen servit. Deeechos. Rejecta vestis. || pi. Lo que queda en los plats de vianda rose^^ada, ossos, etc. EscafMchos. Ciborum reliquiae. DEIXALAR. V. a. ant. descubeie. DEIXALAT. adj. ant. dbscvbeet. DEIXABIENT. m. Negligència, peresa. Deja- miento. Ignavia, ae. | Abatiment, falta de forns. Dejamienío. Languor, is. DEIXAR. V. a. Despí'ndrerse de alguna cosa, retirarse, apartarse de ella. Dejar. Linquo, is. | Omitir, no fér. Dejar. Mitto, is. || Desamparar, abandonar. Dejar. Derelinquo , is. I Fór alguna deixa. Mandar, dejar. Lego, as. | Permétrer, no impedir que *s fassa alguna cosa. Dejar. Stno, is. | Anomenar, inslituhir , com : deixae hereu, mar^ messor à algú. Dejar. Nnncupo, as. I Cessar, anar- sen, com: lo dolor, la febre me ha deixat. Dejaf. Linquo, is. Q Renunciar lo vestit, lo calsat, no vo- lerlo portar més. Daechar el venido, el calzadú. Dimitto, is. g Donar à altre alguna cosa pera usar de ella per algun temps, ab la obligació de tor- naria à sòn amo. ireslar. Commodo, as. Q Cessar, desistir, no prosseguir. Dejar. Desino, is, ceaso, as. DEIXAE i ALGI^ DESPULLAT, EN CAMISA, FOBEE, ¥Br LAT, AB LA BOBA DE LA ESQUE.tA. fr. Robar, llovar, portàinenhi à algú toMo que tenia. D^jar d algimo en cueroSy en pelota. Omnia alicui auferre. DEIXAE i ALGlS sBxs EES. fr. LlcvarU r empleo ó acomodo que tenia. Dejar A alguiM en pU. Omit mnnere destitutum relinquere. 500 DEI DICCIONARI DEI ItEIXAR i ALGÚ TAPAT, SENS RESPOSTA, SKNS SABER QÜE DIR, AB LA PARAULA £N LA BOCA. fr. Fèr Callar à algú, quedant confús, sens saber que respóudrer. Alarugar, atraganíar. Obturaré os. DEIXAR ANAR. fr. Soltar lo que's té en lama, ò que eslà en allra manera detingut. Soltar, Demilto, is. II DEIXAR CÓRRER. DEIXAR, DEiXARSE ANAR. Precípílar de dalt à baix à sí ó altra cosa. Dar ahajo c&nsigo, con algo. Ab alto loco dejicere. || met. No cuydar de pulírse en lo vestit. Di^ar caer^ soltar, Demítto, is. DEIXAR ó DEIXARSE CAURER DE DALT A BAIX. fr. met. DEIXAR Ó DEIXARSE ANAR. DEIXAR CÓRRER, fr. Permótrer, tol-lerar, dissi- mular. D?jar córrer, Non curaré. DEIXAR DB CONÈIXER, fr. Uavér perdut la conei- xensa de alguna cosa. Dysconocer, Notam olim ali- cujus formam abolitam alícui esse. DEIXAR ENCANTAT, PARAT. fr. Causar admiració, pasmo, espant ab algun succés raro. Dfjar paima- do, paradOf atónito. Ad stuporem aliquemadígere. DEIXAR ENDARRERA, fr. Adelanlarse, avcntatjarse. J>?jar atrds. Post se aliquem rclinquere. DEIXAR ESTAR. fr. Abandonar alguna empresa, no insistir en ella, cessar de perseguir ó inquie- tar, de exigir alguna cosa de algú. Dejar. Omit- to, Í8. DEIXAR LO CAXINAR PEL CÓRRER, fr. Anar dc- pressa, prccipiladamcnl, ab violència. Jr, andar, caminar mas que deposo, Properare. DEIXAR LO CERT PER LO INCERT ó DUPTÓS. fr. NO aproli!ar la ocasió de adquirir algun bè per las espL»ransas de altre inès favorable. Dí'jar lo cierto por lo dudoso. Certum pro dubío imprudenler re- linquere. DEIXAR MOCAT. fr. mcl. Xo deixar lograr à algú lo que pretenia ó desitjava. D?jar ú buenas noches, Spe frustraré. DÉIXAL CÓRRER Ql E ELL s' ATURARÀ Ó *S PARARÀ. exp. Aconsella que's deixe à algú en sòn empenyo temerari fins que ell mateix se dcsenganye. Déjalo córrer que ello se pararà. Sine agal ; tàndem de- sistet. deixaria de sér qui só. loc. primer se perderia 'l meu nom. KO DEIXAR DB. fr. Traclar k algú de; així 's diu: de lladre no l' he deixat. Tralar, Appello, as. NO DEixARRi RES. fr. Deuota r oslrago que ha causat alguna cosa, com una pedregada en las vinyas. Asolarlo, talarlo, destruirlo, llevdrselo to- do. Altero, is. NO DEIXAR PARAR, 80SSEGAR Ó REPOSAR UN INSTANT. fr. Cansar mòlt à algú. A'o dejar pmer los pies en el suelo, Requíe^cere aliquem nonsinere. NO DEIXAR PÈRDRER RES. fr. Aprofilarho, arreple- garho tol. A'o desechar ripio, Omnia sibl procu- raré. NO DBIXilNI Cir m COIXA NI PEl GEPERUDA, fr. }fQ PIIXAR ÏÏÈB Rl VUT. DEIXARSB ANAR Ó DEIXAR8B ANAR EN TEiU. fr. Llansarse à ella. Echarse, arrojarse al tHflo,if^ ribarse. Se prosternere. DEIXARSE ANAR DE RÍuREi. ff. Ríurcf desordesi- dament. Caerse de risa, Solvi rísu. DEIXARSE pÉRDRER. fr. Se díu del que perl toll» tariament en lo joch pera complàurer al contrari é per altra causa, üacerse perdidizo. Jacturam ii l«- do spontè facero. DEIXARSE VÈNCER, fr. Cedir als impulsos de algi- na cosa. Dcjarse llevar, Cedo, is. DEIXARSE vÉURER. fr. Comparéíxet à algoM part. Parecer, parecerse. Appareo, es. NO*T DEIXARÀS DB CASAR PER AIXÒ. eXp. faiD. 8' usa pera denotar que no's pert la estimació de algi t per fér alguna cosa. A'o perderes por eso cassmtír j lo, lloc tibi non oberit quin uxorem duras. DEIXAT, DA. p. p. Díjado, prestada, maUh J do. Relictus. || adj. Fluix, negligent, qui no ciyà fi de sas convenièncias. Dejado, Ignavus. | Postrat, I abatut. Postrado, Debílitatus. I Malfet, malgRDèi. | D?sazonadOf postrado, dejado. MalèafTectus. | Obiíi en los interesos. Dejado, delativo, Iners. DEIXAT, DEIXAT ANAR.loc. fam. Caygut, deagay- rat. Desmazalado, Lassus. | Dit del vestit ynM semblants. Caido, Demissus. ANAR TOT DEIXAT, fr. Anar tol de^yrat. Catm d pedazos, Negligenter incedere. BEN DEIXAT, m. adv. Se diu de nna obra priatt- rosa, ben acabada. Delicada. ArtiGciosos, elcgati DEIXATAR. V. a. Dividir, desfer las parts de algun cos per medi de algun liquit. Desleir^ dutr tar. Diluo, dissolvo, is. DEIXATAT, DA. p. p. Desleido, desataio. Di- lulus. DEIXEBLE, m. La persona que aprèn algitt doctrina del mestre, ó cursa en alguna escola. /N^ cipulo. Discipulus, i. II Qui segueix la opinió deal- gú, encara que sia de temps mòlt mòs antich. Oi*- cipulo. Discipulus, i. II pi. mús. Qualsevol deb tons que venen à parells, com E, I, €, 8, 4 diferit- eia del 1, 3, 5, y 7. Discipulo, Snbalteroi loni. DEIXIBLE. adj. anl. Lo que es digne dedfi- xarse. Cosa dejada, digna de dejarse. Relinqui di^ nus. DEIXIFRAR. V. a. Explicar lo que estava obs- cur. Decifrar, Enucleo, es. DEIXO. m. DEIXAMENT. DEIXONDAR. v. a. Despertar al qne dort* Desadormecer despabilar, recordar, ExpergeüMÍO» is. II v. a. met. tréurer la llana del clatiix. DEIXONDARSE. V. f. Sacudir lo son. MUtf" dar, despabilarse. Expergíscor, eris. DEIXONDAT, DA. p. p. Desadarmedio, df^ pabilado, recordada, Expergefactus. DEIXUPLINA. f. La acció de deixnplinarf deixaplinarse. Disciplina, Flagellatio, nis. | fi* Los assots que serveixen pera deíxaplinar ydeixo- plinarse. DiscipHnas. Flagmm, flagellirai| i. DEL CÀTALi DEL 501 r. m. MlZVrLlNAT. I. UUUnjniAA. T. a. Assolar, dar deixuplina per mortificació. Di$€ÍplÍHar. Flagel•lo, as. | Ins- Iniàir, ensenyar à algú la seva professió donanlli llissons. Dueipíinan Instnio, enidio, is. OBCKIlFLDfABflE• V. r. Assotarse, donarse eops ab ks deixuplinas per mortificació. Discipli- utm. Se flagel•laré. DaZÜÏUlf AT, DA. p. p. bisciplinado, Fla- fplblos. I m. Lo qui en los dias de la selmana Bola anava deixnplinantse per varis paraljes del psble, resant las estacions. Disciplinante, discipli' «aio. Sese flagellans. DEJEGTAH. V. a. Despreciar, desestimar. De- «rkcr. Respno, is. H Reprovar, exclóurer. Desè- cftar. Kespno , is. ', DA9 p. p. Deseckaio, Rejectus. L adv. Mòlt aviat. Temprano. Praepo* ftrt, natnrè. BuA, liA.adj. Lo qui no lia menjat res. Ayu- ■0. JejanDS. || met. Qui no té noticia de alguna co- sa, 6 no la enien. Àjfwno. Rem penitus ígnorans. || Qai*g priva de algun gust ó diversió. Ayuno. Qui naliqaaabstinetse. n vut. m. adv. Sens haver menjat res. En •yimof. Jejanè. y met. Sens tenir notícia ó sens eaténdrer alguna cosa. S' usa ab los verbs estar 7 QCTDAi. £11 aywMi. Rem penitus ignoraré. BBJUIIAB. V. n. Abstenirse de menjar. AyU" *«r. icjuno, as. I met. No bavér entès cosa algu- Bi. OMicrse fn ajfvnas. Rem penitus ignora- ré. DIIÜ^U DKSrafcS DR FABT Ó DESPRÈS DE HAVÉR nsiT. fr. Se reprèn ab ella à aquells que aparen- Un mortificació y viuhen regaladamenl. Ayunar ^sfw$ ii karlo. Satiatum jejunia pra^dicare. nocDiJVNAQUi VAL MENJA. ref. Denota que *1 fà de alguna cosa en al^n dis- curs, etc. DflineacioH. Delineatio, nis. || L' objec- te delineat. Delineacion. Delineatio, nis. || arq. mo- delo. DELINEADOR , A. m. y f. Qui delinea. Deli- neado*'. Delineator, is. DEUNEAMENT. m. delineació. DELINEAR, v. a. Tirar los perfils exteriors de algun cos. Delinear, Delineo , as. | mct. Explicar alguna cosa ab s^as menudencias. Delinear, Minu- tatim descriliere. DELINEAT, DA. p. p. Delineado, Descriptus, delineatus. DEUNQÜENT Y DELINQUINT, adj. Qui delinqueix. Delincuente, Delicti reus. DELINQUIMENT. m. falta, ma:«camert. DELINQUIR. V. n. Cométrer un delicte, in- fringir alguna lley ó precepte. Delinquir, Dclin- quo, is, pecco, as. DELIQÜEGENT. adj. liqiidable. DELIQUI. ni. Defalliment, desmay. Deliquio, Deliquíum , ii. || Arrelmtament , desacort. Àrreba- tamiento, deliqvio. Furor, is. deliqci del sol. rclipsb. DELIR. Y. a. ant. borrar, destrvhir. || m. de- lit. 2. DEURANT.p. a. Qui delira. Delirante, Delirans. DELIRAR. V. n. Perturbarse la rahóper causa de vellesa, debilitat ó malaltia. Delirar, Deliro, as. I mel. Dir ó fer disbarats. Delirar, desvariar, Ineptio, nis. DELIRI, ro. Desvari, perturlmció de la rahó. Mirio. Deliramentnm, i. | met. Despropòsit, dis- barat. Delirto, desvario. Ineptía, a?. || ínsia. DELITi DA. p. p. ant. borrat. || ni. Vigor, for- sa, agilitat. Brio, vigor, buena disposieion. Vigor, is. II Gana, desitj. tiuslo, placer, Ciipidilas, atis. jj delicte, i adj. Sentenciat com à reo. Ajusticiado, Gapilali poena multalus. DELIT ABLE. adj. delect\ble. DEUTANSA. f. ant. delette. DEUTAR. V. a. deleytar. DELITAR8E. V. r. delettarse. DELITÓSi A. adj. Qui té ganas de fér alguna cosa. Ganoso, Cupidus. y deliciós. || Qui té salut. Bien dispuesto, Vegelus. DELIT08AMENT. adv. m. vigorosament. DEUURA. m. Libre, 's diu del mar. Mar li- hre, alta mar, Altum, i. DEUURAGIÓ. f. y DELIURAMENT. m. La acció y efecte de sal- var à algú de algun perill. Libramiento, Liberatio, nis. DELIURARi y. a. deslliurar, e.ntregab, con- signar. DBJUREf A. adj. Libre, no coartat. Ltèr». Liber. || Franch, quiti. Libre, korro, Immnnis, li- ber. DELL, A. Contracció de las veus de y ell. Del, de el, de ella, Illius. DELLÀ. prep. dallà. DELLABON8. adv. t. DESPRÈS. Q De las bona. Desde enlónces. Ex tune temporis. DELLIBERAR. V. a. y derivats. DELuniAi. | PROMÉTRER. DELLIBRAR. V. a. y derivats, deslliubai. DELLIURAR. V. a. ant. DESLLli'RAE. DELLIURE. adj. DESLLitRE. DELMA. m. DELMB. DELMABLE. adj. Lo que està subjecte à del- me. Dezmable, Decumanus. DELMADER Y DELMADOR, A. m. y f. Qnl cnyda de cobrar lo delme. Dezmero, diezmaior, Decumanus. DELMAR. y. n. Cobrar lo delme. Ditzmar, dezmar, Decumo, as. || v. a. met. Castigar decula deu un. Diezmar, dezmar, Decumo, as. | Sepa- rar de cada deu un. Diezmar. Deciroo , as. | En la milícia antfgua romana tràurer per sort un soldat de cada deu pera porlarlo al suplici. Dez» mar, diezmar, Legionem decimare. | Pagar loe delmes. Diezmar, dezmar, Decimas sol vera. DELMATORI. m. Territori del qual ae co- bra '1 delme. Dezmatorio, dezmeria, DcciunaiM dí* tio. DELME. m. La part de fruyts que pagan loi fiels à la íglésia, que regularment es la desena. Tambó 's paga à alguns seculars. Diezma, déema, Decunia, te. || La desena part de un tot. Dècima^ diezmo, Decuma, ao. COBRAR SEGON DELME. fr. REDELMAR. DELMER, A. adj. Lo que pertany al delme. Dezmero, decimal, diezmal, Decumanus. | m. y f. Qui paga delme. Diezmero, dezmero, Decimaram Solutor. U DELMADER. DEMÀ. m. adv. t. Lo dia següent respecte de aquell en que 's parla. Manana. Cras. || met. Lo lemps venidcr indeterminat. Manana. Cras. || IMest, alrnns de mòlt temps. Manana, Cilò. | exp. ab que algú nega lo que se li demana. Mantma, Blinimè. DEMÀ AL MATÍ. Eu lo demalí del dia que sc^gneis al present. Manana por la manana, Posterúm ma- nè. DEMÀ i LA TARDE. Eu la tardc del dia següent respecte de aquella en que 's parla. Maüanapor Im tarde. Cras vespertí no tempore. demI AL MiTj DIA. Eu lo mítj del dia que segueix à aquell en que *s parla. Manana al medio dia. Se- quenti meridíe. DEMÀ AL VESPRE ó i LA NIT. En Is Vetllada del dia següent respecte de aquella en que 's parla. Manaua por la noche, Crastina nocte. DEMÀ, DEMÀ, Ó JA BO rAAÉ DEMÀ. loC. ÜROl. ÍTÓII• 504 DEM DICCIONARI DEM contra Is peresosos que difereixen fér las cosas. Hoy me iréf era» me iréy mala casa mantendré. Cras agam. PEMÀ PASSAT, Ó PASSAT DEMI Ó DESPRÈS DEMÍ. m. adv. Lo dia següent al de demà. Pasado mariana. Perendiè. || passat, expr. met. fam. ab qae algú denota que no farà lo que se li diu. La semana del otro viémes. Ad calendas graicas. NO PENSAR AB DEMÀ. fr. Yíurer ab tota alegria y satisfacció, sens pensar en lo venider. No pensar en manana. Futurum teropus oblivioni tradere. DEMAGBAR. V. a. y derivats, aflaquir. DEBIAGÓGIA. f. Ambició de dominar en una sedició popular. Demagògia, Demagògia, ». DEMAGÓGIGHy A. adj. Lo que pertany à la demagògia. Demagógico. Demagogicus. DEMAGOGO. m. Lo cap de una sedició popu- lar. Demagogo, Sedilionis popularis prínceps; con. jurationis ca put. DEMANADA, f. ant. demanda. DEMANADISSA. f. bequesta. 3. DEMANADOR, A. m. y f. Qui demana, pre- tendent. Pedidor, demandadory prelendiente, Gandi- datus. I Pidolayre. Pedidor, pedigüeno, pedigon. Efflagitafor, is. Q captador, y Qui demana en judi- ci. DemandanU. Petitor, is. || suplicant. DEMANANT, p. a. suplicant. DEMANAR, v. a. Instar à algú pera que done ó fassa alguna cosa. Pedir^ demandar. Peto, is. I Pregar que *s fasse caritat pera socórrer alguna necessitat, ó pera '1 cuito de algun sant. Pedir, Flagito, as. || pregunta*. || for. Explicar algú sòn dret ó acció davant del jutge. Demandar, poner una demanda, pedir en justicia. EÍDagilo, as. || Po- sar preu à la mercaderia. Pedir, Prelium indicaré. II Voler, desitjar, com: lo pagès demana pluja. jPc- dir. Expeto, is. || Avisar desde la porta, pera véu- rerse ab algú de la habitació. Llamar. Fores pul- sare. || Expressar algú sa voluntat de que altre comparega à sa presència, com: ï amo demana al criat. Llamar. Accerso, is. || Requirir una cosa à altra, com: los sembrats dbmanan pluja. Pedir, re- qnirir. Exigo, is. || buscar, inquirir, preténdrbr. II Proposar als pares ó parents de alguna dona V intent de que la concedescan à algú per esposa. Pedir. Alicujus conjugium petere. || En alguns jochs preguntar als miradors, si la jugada es llegílíma ó no. Pedir. Fidem rogare. || Cridar à algú. Llamar. Appello, as. demanar 1 ALGÚ, Ó PER kiot, 6 PER ALGUNA CO- SA, fr. Preguntarne. Pedir, preguntar por alguna, ó por alguna cosa. De aliquo, inquirere. DEMANAR DEL BEN ESTAR DE ALGÚ. fr. PregUUlar per sa salut. Preguntar por la salud de alguno. De salute sciscitari. DEMANA MÒLT T TINDRÍS POCH. loC. fam. I edir SO- krado por salir con lo mediado. Multa petes, ut pauca coDsequeris. NO HI MA MÉS QUI DEMANAR, loc. Denota que en alguna part hi ha abundància de tot lo que 'a d^ sitja. No hay mas que pedir, Nihíl desidenoduí restat. ^Quí DEMANA? Preguuta quo *8 fa al qui tnicai la porta pera saber qui es. ^ Oïttm llama? ifm va allà? ^Quis pulsat fores? quem qusris? ^H Qui DEMANA? Preguuta que *8 fà al qui Imci un altre pera saber à qui busca. ^Por quien pt^• ^UH(a ? ^Quem quadris? DEMANAT, DA. p. p. Pedido. Postulatiu. DEMANDA, f. Petició, súplica, aol-licasL M^J manda. Postuiatum , i. || p. u. prbgünta. | Im. Deducció en judici expressant la pretensió, igii- vi ó dret. Demanda. Dica, m. || qubstió. | U({U» GIÓ. DEMANDA OBSCURA. ENIGMA. DEMANDAs T RESPOSTAs. Los aitcrcats quo ocorm en algun assumpto. Demandas y rt»pue$ta$, 4m y diretes, Contentiones, nm. coNTEXTAR i LA DEMANDA, h. fof. Preseotafie fl judici pera respóndrer à la pretensió del rdIv. Contestar d la demanda, Litem coDtestari. FÉR DEMANDA i kLct, fr. Demanar eo jotiài. Poner una demanda. Dicam alicui acribeffe, iíki intendere. EIXIR i LA DEMANDA, fr. Defcnsat alguna tm^k posarsc com part en un plet al contrari. Salir ik causa ó d la demanda, Causam defeosorem pere. MORIR EN LA DEMANDA, fr. lusistir OB lo insistir en alguna acció. Morir en la demmié, fr ccepto usque ad vitie profusíonem ínsistera. DEMANDADER, A. m. y f. Qui serveixilv monjas pera fér los recados fora del conveni ^ mandadero, Monialíum famulus. DEBIANDANT. p. a. for. Qui posa ua ^ manda. Demandante, demandador. Actor, is. DEMANDAR. V. a. DEMANAR. DEMARCA, m. Magistrat que tenia aatigR- ment lo gobern de un poble ó aldea. Dewtamu, 9^ marchus, i. DEBIARGAGIÓ. f. Línea ó senyal quedividrà lo terme de algun trrritori. Demarcacum. fiuM designatio. DEMARGADOR, A. m. y f. Qui demaiCR. Bt- marcador, Finium designator. DEMARCAR. V. a. Senyalar los termei ib ^ gun país ó terreno. Demarcar. Confinia designire. II nàut. Senyalar per medi de la brúixnla la ^ recció ó rumbo. Demarcar, marcar. Noto, desigl^ as. DEMARCAT, DA. p. p. Demarcaio, Deouct- tus, designatus. DEMA8IA. f. y derivats, desmasu. DEMAli. m. MATÍ. II adv. t. Al principi M matí. las primeras horas del dia. De nuiiaM,ifl>' ^prano, Diluculò. LLEVARSB DEMATÍ. fr. MATINBJAR. QUl'S LLEVA DEMATÍ TÉ TEMPS PIRA TOT. fr. fOfl* n DEM Denota que qui es diligent logra lo que altres no poden logra r. Qaien madruga halla pdjaro en elni- do, y quien duerme hdllale vacio. Qui cilò surgit, avem nído capit, ille cubantem; qui dormit va- cuura reperit ille locum. DEMATINET. m. Lo principi del matí. Mana- na, ita. Diluculum, i. || adv. t. mítinbt. DEMÈNCIA, f. Bogeria, enagenació de la rahó. Lacura, demència, Dementia, amentia, se. DEMENT, adj. Faltat de judici. Demente, Amens. I imprudent, extravagant. DEMENTAR8E. V. r. y pocas vegadas actiu. Pérdrer lo judici. Dementarse. Dementem reddi. DEMENTAT, DA. p. p. Dementado, Menlecap- tus. LO DXMBNTAT PER LA PENA ES AVISAT, ref. Signi- fica que*! càstich corretgeix los vicis fins dels boigs. El loco por la pena et everdo. Malo accepto stultus sapit. DEMENTRE. adv. t. ant. mentre, ExXTRETANt. DEMÉNTRES. ant. míntres. DEMENY8. adv. m, deménos. :iXER. V. a. ant. merèixer. Q desme- bíixer. DEMÉBIT. m. Falta de mèrit. Demérito, Im- meritum, i. || L' acte y efecte de desmerèixer. De- mérito. Immeritum, i. || Culpa, delicte. Demérito. Noxa, a;. DEMEBITORI, A. adj. Lo que causa demèrit. Demeritorio. Immeritorius. DEMÈ8. adv. m. Excés en lo número, pes ó mesura, com: n' hi ha dos demés. Demds. Insuper. Q adv. Ab los articles lo, la, los, las; significa lo restant ó los restants. Demds. Reliquum, csteri. ADEMÉs DE QUE. Pera major abundament. a mas de que, Praeterquamquod. {| Fora de que, prescindint de això. Demós ó ademàs que, Praeterquam quod. DEL DEMÉS ó EN LO DEMÉS. m. adv. que's refereix à altra cosa de que s' ha tractat. Por lo demds, óen euanto d lo demds. Alioquin, caeterúm. ES PER DEMÉS. loC. ES UN GROS. LAS DEMÉS VEGADAS. aut. Las mès de las vegadas- Las mas de las veces. Semel at centies. PER DEMÉS. m. adv. En va, inútilment. Por de- mds, en vano. Frustrà. SERHi DEMÉS ó PER DEMÉS. fr. Sér inútil, supér- fluo. Estar demós. Supervacaneum esse, superesse. DEMÉTRER. V. a. Privar à alguna persona del empleo, ó degradaria dels honors y dignitats que tenia. Deponer, apear. Cuipíam munusabroga- re. II Renunciar algun càrrech, elc. Renunciar, di- mitir, hac^r dimision. Renuntio, as. DEMILLAR Y DEMELLAR. V. a. ant. MENOS- CABAR. DEMI8SIÓ. f. DIMISSIÓ. II SUMISSIÓ. DEMOCRÀCIA, f. Gobern popular. Democrà- cia. Democratia, se. DEMÒCRATA, m. Partidari de la democràcia. Demòcrata. Democrati» assecla. TOMO I. CATALÀ. DEM 505 DEMOCRÀTICAMENT, adv. m. De un modo democràtich. Demo:rdticamenle, Populariter. DEMOCRÀTICH, CA. adj. Lo que pertany à Id democràcia. Democrdiieo. Democralicus. DE MQDO. adv. m. de manera. DEMOLICIÓ, f. La acció ó efecte de demolir. Demolicion. Disturbalio, nis. DEMOLIDOR, A. m. y f. Qui demoleix. Des- truidor, asolador. Demolilor, is. DEMOLIR. V. a. Arruïnar, enderrocar. Demo- ler.Demolior, iris. DEMOLIT, DA. p. p. Demolido. Demolilus. demoníaca, f. Secta de anabaptístas, la qual ensenyava quels dimonis à la fi del món s' havian de salvar. Demoniata. DoBmoniaca, se. DEMONÍACH, DA. adj. Lo que s' atribueix ó pertany al dimoni. Demoniaco. DoBmoniacus. || met. ENDEM0NIAT. DEMONÓGRAFO. m. Aquell que ha escrit so- bre 'Is dimonis. Demonógrafo. Demonographus, i. DEMONOLATRIA. f. Adoració dels dimonis. Demonolatria. Doemonolatria, a;. DEMONOMANIA. f. Coneixement cientffich acerca dels dimonis. Demonomania. Dosmonoma- nia, as. DEMOSTRAR. V. a. y derivats, demostrar. DEMORA, f. y DEMORAN8A. f. ant. Tardansa, dilació. De- mora. Mora, SB. || nàut. La direcció ó rambo en ^ne *s troba ú observa un objecte, ab relació à la de altre conegut. Marcacwn, demora. Respectus, us. DEMORAR. V. n. Tardar, detenirse en alguna part. Demorar, retardar. Cunctor, aris. || nàut. Gorrespóndrer un objecte à un rumbo ó direcció determinada respecte à altre lloch ó al paratge desde ahont s' observa. Demorar. Con ven lo, is, respondeo, es. DEMOSTRABLE, adj. Lo que's pót demostrar. Demostrable. Demonstrabilís. DEMOSTRABLEMENT. adv. m. De un modo demostrable. Demostrahlemente. Evidenter, de- monstrabiliter. DEMOSTRACIÓ, f. Proba de alguna cosa per principis certs. Demostracion. Demonstratio, nis. || Manifestació, senyal, significació. Demostracion. Manifestatío, nis. | Festa, significació de alegria, regositj ó contento. Exaltacion , demostracion. Exultationis manifestatio. DEMOSTRADOR, A. m. y f. Qui demostra. Demoslrador. Demonstrans. DEM08TRAN8A. f. ant. DEMOSTRACIÓ. DEMOSTRAR. V. a. Probar alguna cosa per principis certs y evidents. Demostrar. Demonstro, as. II Manifestar, senyalar. Demostrar, Demonstro, as. DEMOSTRARSE. V. r. DECLARARSE. 11 APARÉI- XERSE, MANIFESTARSE. DEMOSTRATf DA. p. p. Demostrada. Demoo»- irattts. 65 806 DEN DICGIONÀIII DEMOSTRATIU, VA. adj. Lo que demostra. Demostrativo, Demonstrativns. Q ret. Un dels gene- rós que s' usa pera fér paneglricbs é invectívas, ó alabar y vituperar. Demostrativo, Demonstrativus. II gram. Se diu del pronom que senyala ò demos- tra algun objecte, com: aquest, aqueix, aquell. Demostrativo, Demonslrans. DEMOSTRATIVAMENT. adv. m. Clara, con- vincent. Demostrativamente. Demonstrativè. DEMPNADOR, A. m. y f. ant. dantador. DEMUNT. adv. 11. y prop. damunt. || ant. mon- TANY^S. DENA. f. En lo rosari cada part que consta de un pare nostre y deu ave Marias. Decenario, diez de rosario. Decenarium, ii. Q Lo gra mès gros ó as- senyalat que's posa en los rosaris pera dividir las desenas, y també la desena dels xichs. Diez de ro- sario, Sacrorum globulorum decas. || desena. DENANT. prep. ant. davant. || abans. DENARI. m. Moneda romana de plata que en Espanya valgué la desena part de un maravedis de plata y coure. Denario. Denarius, ii. DENDE. adv. 11. desde. DENDRITA. f. Pedra figurada. Dendrites. Den- drítes, aB. DENDRÓFORA. f. Pedra ü objecte, en que's troba la figura de algun arbre ó planta. Dendrófo- ra. Dendrophora, sb. DENDRÓMETRO. m. Instrument ó màquina pera medir los arbres. Dendrómetro, Dendrome- ter, i. DENEGACIÓ, f. Acció de negar. Denegacions repulsa, Denegatio, nis. | Desaprobacíó, la acció de desdirse. Denegacion^ retractacion, Inficiatio, nis. Q REPUTACIÓ. DENEGAR. V. a. No concedir lo que 's dema- na. Negar. Denego, as. || for. No admétrer una demandi. Denf^ar. Adorem actione sua removere. DENEGAT, DA. p. p. Denegado, Denegatus. DENEJAR. V. a. ant. netejar. D£NER. m. DIXER. DENGÓS, A. adj. melindros. DENGÚ. pron. ant. algú. || ningü. DENGUE. m. Delicadesa afectada, desdeny que fan las donas, y à vegadas de lo que mès volen. Dengue, melindre, Muliebre faslidium. DENIGALS. pi. Ceremónias que 's feyan pera purificar la família, desprès de las exéquias de un difunt. Denicales. Denicales ferm. DENIGRACIÓ, f. La acció de denigrar. Deni- gracion, Opprobrium, ii. DENIGRADOR, A. m. y f. Qui denigra. Zahe- ridor, Exprobrator, is. DENIGRAR. V. a. Infamar. Denigrar, denegre- cer. Denigro, as. DENIGRATIU, VA. adj. Lo que denigra. De- nigrativo. Probralus. DENIGRATIVAMENT. adv. m. Ab desdoro. Denigrativamente, lodecorè. DEN DENOMENAR. V. a. denomiuae. DENOMINACIÓ, f. Títol, renom. DeM/nm- cion, Denominatio, nis. DENOMINADOR, m. arit. Lo número qneei los qnebrats expressa las parts en que 's divideix un enter. Denominador. Denominator, is. | Qii anomena cosas. Denominador, Nomenclàtor, is. DENOMINADOR COMÚ. arit. Lo Tcsultat de diferesti denominadors multiplicats entre sí. DenomiíMkt comun, Gommunis denominator. DENOMINAR. V. a. Anomenar algoni o« determinadament. Denominar, Denomino, as. |ll^ sar algun títol ó renom à las personas ó cosas. 1^| nominar, Nomen nomini superaddere. DENOMINAT, DA. p. p. Denominada, minatus. DENOMINATIÜ, VA. adj. Lo que deDomiüÉ Denominativo, Denominativus. DENOTACIÓ. f. La acció y efecte de denottr^ Denotacion. Denotatio, nis. DENOTAR. V. a. Indicar , anunciar. Démltf. Denoto, as. DENOTAT, DA. p. p. Denotado. DenotatiiS. DENOTATIU, VA. adj. Lo que denota. Vm'\ tativo, Denotans. DENOU. adj. DINOU. DENOVÉ. adj. Lo 4inou en orde. Déeimnm» Decimus nonus. DENS, A. adj. Espès. Densa. Densus. | ríA> Apanyat, apretal. Denso. Densus. DEN8Í8SIM, A. adj. Densisimo. Densiasd» DENSITAT, f. Espessor. Densidad. DeosHai atis. DENT. f. Cos petit, blanch, llis y mòlt dur,» castat en la geniva y en la major pari descobert: pròpiament s' entén cada un dels quatre que otú ^ al mitj de la mandíbula, y serveixen pera pai^ lo menjar. Dienie, Dens, tis. || uaet. Cada uoa de las punlas de vàrios instruments que serveíio pera tallar, serrar, etc. DienU, Dens, tis. | pl.í* las claus de ferro la part del cap davall que*$l£i dins del pany, y serveix pera obrir. Dienüt^s^ das. Clavis dentes. || En las ferraduras ponia re- torta que's fa als extrems, (alio. EquiwB solca auricula. DENT CANINA. ULLAL. 1. DENT CORCADA. La gastada ó podrida. DitiMj^ tado , negui jon. Dens cariosus. DENT DE CA. Planta, las flors de la qual sònbltf- cas ó purpúreas. Diente de perro. Canis dens. DENT DE LLEÓ. PIXALLIT. DENT soRRE DENT. La dent que naix sobre de tl* tra. Sobrediente, Dens supra dentem. ARRANCAR LAS DENTS. fr. Esdeutegar. Desde^ítf} sacar ó arrancar los dientes. Edèn to, as. CLAVAR LAS DENTS. fr. Fícarlas en alguna pirt- nincar ó clavar el diente, denlellear. Mordeo,e$i morsu laceraré. CRUIXIR ó PSTAa LAS DEXTS. fr. Mkket lis uias I DEN CATALÀ. DEN B07 contra las altras per causa de fret ó de alguna con- vulsió. Dentellear, dar dienU con diente. Denlio, is. II Explica la ràbia ó desesperació ab que 's pateix alguna pena ó torment. Aprelar, rechinar, crugir los dientes. Slrideo, es. ENSENYAR Ó REGANTAR LAS DENTS. ff. Fér Cara à algú, oposa rse à sas ideas. Mostrar dientes ó los dientes ó el diente. Obsistere minando. ENTRE DENTS. lu. adv. Se diu quant algú parla sens deixarse enténdrer. Entre dientes. Mussitan- ler. ESCURAR LAS DENTS. fr. Netejarlas. Mondar, Hm- piar, escarbar los dientes. Dentes purgaré. ESMOLAR LAS DENTS. fr. tügí. Prepararse pera menjar. Aguzar los dientes. Praesenti cibo accingi. ESMUSSAR LAS DENTS. fr. Causar en ellas una sen- sació desagradable, com fà V àcit fort de alguna fruyta, ó altre menjar mòlt agre. Alargar los dien- tes, poner los dientes largos, dar dentera. Dentes hebetare, stupore afficere. Fi CiURER LAS DENTS, Ó NO, QUE 'T CAURIAN LAS DENTS. exp. ab que's nega alguna cosa de menjar, especialment à las críaturas. A'o, que se te caerón los dientes. Minimè, ne dentes tibi decidant. FÉR ESGARRIFAR LAS DENTS. ff. CaUSar CH SllaS una sensació desagradable algun ruído, com quant s' esquinsa alguna tela, *s rasca algun metall, etc. Dar dentera. Dentes stupore aífícere. GUARNIT DE DENTS. DENTAT. 1. LAS DENTS TE scAN. loc. íróu. quc 's diu de aquell, que bavent traballat poch afecta eslarmòU cansat y haver traballat mòlt. Arrópate que sudas. Yaldè, egregiè insudasti. LLuciAR LAS DENTS. fr. mct. Prepararsc pera men- jar. Aguzar los dientes. Praesenti cibo accingere. MASTEGARHO ENTRE LAS DENTS. fr. PrOnUUCiar malament, ó per dificultat, ó per no voler deixar- se enténdrer. Mascullary mascujar, mascar. Inter- ruplè loqui. NO HAVERNEHI PERA DENTS ENCERAR ó NO TOCAR i MITJA DENT. fr. Haverhi poch menjar. No haher pa- ra untar un diente ; no llegar d un diente ; no tener para un diente. Cibí inopià laboraré. NO PASSAR DE LAS DENTS, Ó NO ENTRAR DE LAS DENTS EN AVALL. fr. Manifesta la repugnància que 's té à alguna cosa. lYo entrar de los dientes adentro, Dis- plicere. PARLAR Ó IJIR ENTRE DENTS. fr. ButziuCJar, mUF- murar. Hablar entre dientes, musitar, refunfmar, grunir. Musso, as. pÉRDRER DENTS T CAixALS. fr. met. Passar mòlt temps en alguna cosa y adquirir experiència en ella. Encanecer. Senesco, is. POSAR DENTS ó *L DENTAT. fr. Ventar, endentecer, echar los dientes. Dentio, is. TANT PROP TINCH LAS DENTS QCE NO 'm RECORDO DELS PARENTS, Ó DE AMICHS NI PARENTS, fcf. DeUOta que cada hu mira mès aviat per sí, que pels al- tres, per mès acostats que sian. Primero 6 anM son mis dientes que mis parientes ; mas cerca estan mis dientes que mis parientes. Ad nostra commoda quam ad aliena propensiores sumus. TE DESFARÉ Ó ROMPRÉ Ó LLEVARÉ LAS DENTS Ó LAS DENTS DE LA BOGA. loc. ab quc s' amenassa algun cop en las dents. Te quitaré 6 romperé los dientes 6 te haré escupr los dientes. Dentilegum te fa- ciam. TENIR LA DENT SOBRE DE ALGí^. fr. Tcuirli quime- ra ó parlar mal de ell. Tener, tomar ó traer alguna entre dientes, tenerle ojeriza, tercer hipo con alguno. Aliquem odio habere. TENIR DNAS DENTS MÒLT LLARGAS. fr. fam. Tcuir mòlta gana. Estar d diente, ó estar à diente como haca de hulero. Fame laboraré. TREMOLAR LAS DENTS. fr. Bàtrcr las unas contra las altres per fret ó temor. Tiritar, dar diente con diente. Denlibus stridere. VALENT DE DENTS. exp. coutra aquell que 's jacta de valent, donantli à enténdrer que sols es bo pe- ra menjar. Valiente por el diente. Dente et ventre potens. DENTADA. f. Mossegada, cop de dent. Dente- llada. Morsus, us. DENTADURA, f. Lo conjunt de dents y cai- xals en la boca. Dentadura, herramienta. Dentium series. DENTAL, m. La fusta ahont s' encaixa la rella en la arada. Dental. Dentale, is. DENTAR. V. n. posar las dents. DENTARI. adj. DENTICULAR. DENTARRA Y DENTA8SA. f. aum. Dent mès grossa del regular. Denton. Grandior dens. | pi. Qui té las dents desproporcionadas. Denton, denludo. Dentosus, dentalus. DENTAT, DA. adj. Lo que té dents. Dentado. Dentatus. || m. dentadura. || En lo blasó 's diu de algunas paris de ell que terminan en punta aguda en forma de dents. Dentado, endentado, tronchado, partido, danchado, endanchado. Denticulatus. || En- tre mestres de casas instrument que té talí per dos costats, y serveix pera perfeccionar lo quadro, y pinturas dels enrajolats. Aciche. Inslrumentum ffiquandis lateribus aptum. POSAR LO DENTAT. fr, POSAR LAS DENTS. DENTELÀRIA. f. Planta que fà las cainas com de dos peus de altas, acanaladas, fullas punxa- gudas, las flors purpúreas y divididas en sis parts, la llavor llargaruda y s' emplea contra '1 càncer y mal de caixal. Velesa, dentelaria. Dente- laria, a^. DENTELLAR. V. n. cruixir las dents. DENTELLAT, DA. adj. DENTAT. 3. DENTELLÓ. m. arq. Motliura en figura de dents per adorno sola la corona de las cornisas dó- ricas y corínlias. Denlellon, denticulo. Denlicu- lus, i. DENTETA. f. d. Dentezuelo, dientecico^ illOf í(a, Denticulufi, i< 508 DEP DICCIONARI DEP FÉR DENTETi. ff. Fér vcnír à algú ganas de pos- sehir ó menjar alguna cosa, posàntlahi à la vista. Dardentera, Appelitum alicui movere. DENTICIÓ, f. La acció y efecte de posar las dents, y '1 temps en que's posan. Dentkion. Den- tilio, nis. DENTIGULAR. adj. lo que té figura de dent. Dentario, dentkulur, dentellado. Denticulatus. DPNTÍFRIGH, DA. adj. Lo que es apropósit pera nslejar las dents y conservar sa 4 dentat. Dentifrico. Dentifricüs. DENTISTA, m. Qui té per ofici arrancar 6 ne- tejar la dentadura. Dentista, sacamuelas, sacamo- lero, Bentium cbirurgus. DÉNTOL. m. Peix de mar de bon gust, un poch semblant al besugo, lo cos variat de colors, y en la mandíbula superior dos dents surtidas en fora que Ij donan lo nom. Denton, Dentex, icis, sinodus, ontis. [ dentarra. 2. DENTOTA. f. aum. dentarra. DENTUDA. f. Peix de mar semblant al déntol, encara que major. Dentuda, Dentex, icis. DENTUT. DA. adj. dbntat. DENÚNCIA, f . La acció y efecte de denunciar. Denuncia, deuuneiacion, Denuntiatio, nis. DENUNCIABLE, adj. Lo que's pót denunciar. Denunciable. Quod denuntiari potest. DENUNCIACIÓ. f. DENiÏNCiA, En lo comers y navegació exhibició de las facturas del càrrecb que un capità fà en aduanas. Manifiesto, denuncia- cion. Denunliatio, nis. DENUNCIADOR, A. m. y f. Qui denuncia Denunciador, delator, denunciante. Delator, is. DENUNCIAMENT. m. deniSncia. DENUNCIABIT. p. a. DENUNCIADOR. DENUNCIAR. V. a. Noticiar, fér saber. Denun- ciar. Denuntio, as. || Avisar, publicar solemne- ment. Promulgar, denunciar. Promulgo, as. || Acu- sar, delatar en judici. Acular, deíamr. In judicium vocare. [ pronosticar, predir. Q intimar. DENUNCIAT, DA. p. p. Denunciado: Denun- tialus. DENUNCIATORI, A. adj. Lo que pertany à la denúncia. Denunciatorio, Accusatorius, denuntia- tivus. DEO GRÀCIA8. Salutació llatina de que s* usa en alguna part. Deo gracias. Salve, Deo gratias. DEONARI8. m. pi. Hereljes, espècie de mani- qneus. Deonartos.Deonarii, orum. DEPARAR. V. a. Subministrar, presentar al- guna cosa ó persona. Deparar, Offero, ers. || Posar davant. Deparar, Offero, ers. DEPARCIÓ. m. ant. distribució, repartiment. DEPARTAMENT, m. Districte à que s' exten la jurisdicció de cada Capità general ó intendent de marina. Departamento. Jurisdicció, nis. || Pessa pera tenir los presos incomunicats. Aparlamiento^de-' partomenfo. Gubiculumabductum. || Divisió depais ó de administració. Departamento, Província, (e. DEPARTIDAMENT. adv. m. SBPA&iDiViirr, distributivambnt. DEPARTIDOR, A. adj. RBPAITIDOI. DEPARTIMENT. m. PABTiaó, divisió. | skh- RACIÓ. II PARTIDA. 1. || FORTÀ QÜESTIÓ, DISPUTÍ. | ant. DESPEDIDA. DEPARTIR. V. a. DISTBIBUHIB, RBPAiTn.| DESPARTIR. J SEPARAR, DIVIDIR. | PAETIB. || MAilil. y DESISTIR. DEPARTlRSE. V. r. IPÀBTABSB, 8EPABA1SI. | DIVIDIRSE. DEPARTTT. fr. àpabtat, separat, dividit. DEPÀRTRER. V. a. APARTAR, DIVIDIB. DEPAUPERAR. V. a. ant. empobbib. I deiiu- TAB, EXTENUAB. DEPÉIXER. V. a. ant. dbstrossjlb. DEPENDÈNCIA, f. Necessitat de altn om pera sér y existir. Dependència. Relatio, ni^. | Si* bordinació, subjecció. Dependència. Subjectiu, bíi. Q Negoci ó encàrrecb. Dependència. Negotinm, iL Connexió, relació de parentiu ó amistat. Dspedul• eia. Respectus, us. DEPENDENT, p. a. Qui ó lo que dqteodòL Dependiente. Pendens, tís. || m. Qui serveix óflA empleat ab subordinació. Dependiente. Sobdi- tus. DEPENDENTMENT. adv. m. De UD mfík dependent. Dependientemenle. Ex aíterius nutu. DEPEBIDIR Y DEPENJAR. V. n. Tenir e» nexió ó relació entre sí, ó una com conseqüéncil necessària. Z)e/)fn presivo, Deprimens. DEPRESSOR, A. m. y f. Qui abat y humilia. Depresor, Depressor, oris. || anat. Muscle ab qne*8 baixa '1 cap envera lo pit, y també altre que ser- veix pera taixar los ulls. Difresor, Depressor, oris. 510 DER DICCIONAM DER DEPRIMIR, y. a. Abàtrer , humiliar. Ahaíiry deprimir. Deprímo, is. DEPRIMIT, DA. p. p. Deprimido. Depressns. DEPROFÚNDI8. Paraula llatina usada pera denotar lo salm que's canta als morts. Deprofundis. Deprofundis. CANTAR LOS DEPROFi^NDis k kLGt. fr. fam. pera díf que algú es mort ó enterrat. Cantar el deprofundis. Ad superos evolavisse. DEPROMPTE. adv. m. de prompte. DEPUIX. adv. t. y ord. desprès. DEPUNIR. V. a. ant. castigar. DEPURACIÓ, f. La obra de purificar. Depura- cion, Purificatio, nis. DEPURADtSSIM. A. adj. sup. Depuradisimo. Defaecatisimus. DEPURADOR, A. m. y f. Qui depura. Depu- rador. Defaecator, is. DEPURAR. V. a. Purificar , netejar. Depurar. Depuro, defaeco, as. DEPURAT, DA. p. p. Depurado. DefsBcatus. DEPURATIU , VA. adj. Lo que serveix pera depurar. Depurativo, depuratorio. Depurativus. DEPAs. adv. 1. 11. yord. desprès. DEPUTAR. V. a. y derivats, diputar. DEPUYS Y DEPUYX. adv. t. desprès. DEQUÉ. m. adv. que indica la matèria de que*s tracta. De qué. Qua de re. || Hisenda , renda, etc. De qué. Res familiaris, opes, um. DEQUEN. pron. De aquell. De aquel. lUius. DEQUENT. adv. De aqui. Hinc. DERELINQUIR. V. a. ant. y derivats, deixar, abandonar. DERINGLIR. v. a. ant. y derivats, deixar, ABANDONAR. DERI8IÓ. f. Risa, burla. Irrision. Derisío, nis. DERIVA, f. nàut. Separació de la nau de sòn verdader rumbo. Deriva, abatimiento, caida d sota- viento. Deflexio, nis. DERIVACIÓ, f. Deducció, descendència, ori- gen. Derivacion. Derivatio, nis. || La acció y efecte de tràurer ó separar una part de sòn origen, com laaygua del riu. Dfrtvacton. Derivatio, nis. || gram. Deducció de una veu respecte de altra segons la etimologia. Derivacion. Derivatio, nis. || met. Ac- ció ab que'ls humors passan de una part del cos à altra. Derivacion. Derivatio, nis. DERIVAR. Y. n. Tràurer sòn origen ó principi una cosa de altra. També s' usa com recíproch. Derivar, derivarse. Exordium capere; deduci. || Venir, descendir una persona de certa família ó llinatge. Derivar, derivarse. Nascor, eris. || De- duhir una cosa de altra. Deducir, derivar. Deduco, is. Q Convertirse en us propi alguna cosa del pú- blich. Apropiarse. In proprium redigere. || Arribar à notícia de algú. Llegar. Alicui nuntiari. Q nàut. Separarse la nau envers sotavent del rumbo à que '8 dirigeix. Derivar, ahatir, davalar, decaer, dri- var, grihar, Deflecto, is. DERIVAT, DA. p. p. Derivado. Profeclos. DERIVATIU, VA. adj. gram. Lo que g forma i deriva de sòn primitiu. Derivativo. DerivalÍTiu,ib alio deductus. DERLINGA. f. Moneda de Venècia eqnivaleot à 3 rals de velló. Derlinga. Moneta sic dicta. DEPONDI. m. Pes antich de mitja cosa. Di- pondio. Depondium. DÉRMIS. m. La pell de la persona. Dink Cutis, pellis, is. DERMOGÉmA. f. Conjunt ó teoria dels fenò- mens de la pell. Dermogenia. Dennogenia. DERMOGRAFIA. f. Descripció del cúlis. De^ mografia. Dermographia, se. DERMOLOGIA-f. Part de la anatomia, qnetrir ta de la pell ó cutis. Dermologia. Dermologia, s. DERMOTOMIA. f. Dissecció del cutis. Dtrwh tomia. Dermotomia, sb. DEROGACIÓ, f. La obra de derogar. AhoUeiti^ derogacion. Derogatio, anullatio, nis. U dism»ücií DEROGAR. V. a. Anul-lar, abolir alguna Uef ó costum. Derogar. Derogo, as. | Perjudicar àal^t en sòn dret, autoritat, noblesa, etc. Derogar. kBíl• toritatem violaré, derogaré. || destruir, RBroBin. DEROGAT, DA. p. p. Derogada. Derogatm. DEROGATORI, A. adj. Lo que deroga. Dti•- gatorio. Derogatorius. DERRAMADOR, A. m. y f. Qni derrama. llll^ ramador. Perfusor, is. DERRAMAMENT. m. Acció y efecte de éüh ramar. Derramamiento. Perfusio, nis. || Lo desps^ dici de líquit ó gra que's llansa al temps de mtít rarlo, ó quant se trenca la eyna que'l conté, ftr- rame, derramo. Diffusa res. || Dispersió, espaifí- ment de algun poble ó família. Derramanie0f dispersion. Dispertio, nis. DERRAMAMENT DE SANCH. Efusiofí, clefTamaAtialt de sangre. Eccheuma, atis. DERRAMAR. V. n. Llansar ó espargir ooMS líquidas ó menudas. També s' usa com recíprock Derramar. Eflfundo, is. || mel. Espargir, difandif. Derramar. Difundo, is. Q Dit dels béns ó hiseodi» gastarlos ab prodigalitat. Derramar. Profondo, it» DERRAMAT, DA. p. p. Derramado. EfosüS* DERRENGLIR. V. a. ant. DERELINQUIR. DERRER, A. adj. darrer. DERRERAMÓNT. adv. m. iSltimaminT. DERRERENCH, CA. adj. Tardí. DERRERETAT. f. ant. darreria. DERRETIBLE. adj. Lo que pót derretirse. Htf" retihle, fusible, fúsil, liquidable, licuahle, liauf^y' tible. Fusilis. DERRETIDOR, A. m. y f. Qui derreteix. fli- didor. Liquator, is. DERRETlMEirr. m. Ac^ió y efecte de derf«- tir ó derretirse. Derretimiento , /tcvoeiaii. Liqot- tio, nis. n FUNDició. 0 met. Afecte, amor vehement Derretimiento. Amor vehemens. DERRETIR. V. a. Liquidar, disóldrer peroMii DES Mobr. tubé s' nsa com recfproch. Derretify Ímmt, Kfnt^r. Liquefacio, is, liqno, as. | fón- DIEI. DERBETIRSE. V. r. Inflama rse en amor, óena- morane ab mòlta facilitat. Derretirse, Amore ar- dere, flagrare. DEaBirriTy DA. p. p. Derrelido. Liquefactus. DEBROBAR. v. a. ant. robar. DERROCA, f. ant. derrota. iítrer ex derroca, exp. ant. derrotar. OCRROGAmEBiT. m. La acció y efecte de der- rocar. Derriho , destruccion , demolicion. Eversio, peiiurbatio, ois. DERROCAR. Y. a. Tirar à terra algun edifici. IVrfocar, derriharj derruir, denwler, Diruo, is. || Precipitar à algú desde una roca. Derrocar, despe- ur, derrumbar. Aliquem é rupe praecipitem age- re. I DERROTAR , DESBARATAR. || met. YÉXGER. | Fér CMirer à algú de sòn estat , fortuna , empleo , etc. knoear. De statu, gradu deturbare. FOITA ES Li ROCA, PUS PORT QÜI LA DERROCA, rcfr. Qoe la forsa vens la forsa. La fuerza vence d la furza. Fortior fortiori cedendum. DERROCAT, DA. p. p. Derrocada. Eversus. || tot. DERROTAT, DESORDENAT, DESBARATAT. DERROGATIÜ, VA. adj. derogatori. DERROCAR. V. a. DEROGAR. DERROTA, f. Direcció ó rumbo de las embar- cacions. Derrota , derrolero , via , rumbo , camino, rata. Cursos , os. || Fugida desordenada de un exèrcit vensut. Derrota. Clades, is. || destrucció. DERROTA composta, nàut. La que consta de varis nunbos, ó navegant en vàrias direccions. Derrota cmfmta. Compositus cursus. DoiiAR LA DERROTA, fr. uàut. Determinar la di- recció del viatge ó comissió. Dar la derrota. Cur- snm prffiscribere. FÉi DERROTA, fr. ^avcgar d rumbo; hacer derrota. Cnrsum coogruentem petere. DERROTAR. V. a. mil. Desbaratar , fér fugir ordenadament al exèrcit contrari. Derrotar. írofligo, as. n ABRüLNAR , DISSIPAR. || Dsstruhir, ar- fïinar à algú en la salut ó en los béns. Derrotar. Mo, is. [ Dissipar, llansar à pcrdrcr alguna co- íí. Derrotar. Dilapido, as. DERROTAR8E. v. r. nàut. Extraviarse una ^(Bkrcació de la derrota à causa del vent ó la corrent, etc. />errotarsf.i\avem vi ven lorum erraré. DERROTAT, DA. p. p. Derrotado. Dislurbalus. DERROTERO. m. nàut. Llibre que conté la si- toció geogràfica dels punts mes notables de las costas y mars adjacents é intermedis, ab las nolí- cias nec^sàrias pera facilitar y assegurar la nave- gació. Derrolero. Cursus marilimus. DERRUHIR. V. a. arruïnar, derrocar. 2. DES. Partícula prepositiva que entra en la com- posició de mòitas veus , y comunment denota ne- gació, com: DEsventura , sens ventura. Des. Dis. || ant. DESDE. CATALÀ. DES 511 DBS QUI. Contracció de desdb iga. De$i$ fue. Ex quo. DE8ABILLÉ. m. Veu purament francesa, ves- tidura que usavan las donas , composta de faldellí y mitja bata de la mateixa roba y color. Desabüié, Muliebris vestis. DESABONAR. V. a. DESAPROBAR. DE8ABONO. m. perjudici. DE8ABONYEGADOR, A. m. y f. Instrument pera tràurer las abonyegaduras de las pessas de metall. Desabollador. Arrectorium instrumenlum. DESABONYEGAR. V. a. Tràurer los bonys de las pessas de metall. Desabollar. Gontusiones com- planaré. DESABONYEGAT , DA. p. p. Desahollodo. Complanalus. DESABORDARSE. V. r. nàut. Separarse una nau desprès de abordada ab altra. Desabordarse, desatracarse. Se experire, dissol vere. DESABRICH. m. Falta de alguna cosa pera abrigarse. Desabrigo. Nuditas , atis. || met. desam- PARO. DESABRIGADAMENT. adv. m. Sèns abrich. Desabrigadamente. Nudè. DESABRIGAR. V. a. Tràurer V abrich. També s' usa com recíproch. Desabrigar, desarropar. Nú- do , as. II nàut. Tràurer los aparells als arbres. Desabrigar. Malos funibus exuere. DESABRIGAT, DA. p. p. Desabrigado. Deia- tus. II adj. met. desauparat. || descubert. || uxl- VESTIT. II nàut. Fondejadero exposat als vents y cops de mar. Desabrigado , descubiertú. Aquiloni- bus obnoxius, apertus. DE8AGALORAR8E. V. r. Dcsahogarse del ca- lor. Desacalorarse, descalorarse, desahogarse. Refri- gerari. DESACATADAMENT. adv. m. Ab desacalo. Desacatddamente. Irreverenter. DESACATAMENT, m. DESACATO. DESACATAR. V. a. Faltar à la reverència y respecte degut. Desacatar. Irreverenter agere. DESACATAT, DA. p. p. Desacatado. Irreve- renter acceptus. || m. Insolent , desvergonyit. Di" sacatado, desacatador. Petulans. DESACATO. m. Falta de reverència y respecte degut. Desacato , desacatamiento. Petulantia , irre- verenlia, x. DESACERT. m. Acció y efecte de desacertar. Desacierto, desacuerdo. Erratum, i, error, is. DESACERTADAMENT. adv. m. Desacertada- mente. Temeré, inconsultò. DESACERTAR. V. a. Errar , obrar sèns acert. Desacertar, no tener acierto. Erro, as. DESACERTAT, DA. p. p. Desacertado. Erra- tus. II adj. Lo que està fét sèns acert. Desacertado. Inconsultus. || m. Inconsidcrat, qui obra sèns acert. Demcerlado. Inconsultus. DESACOMODADAIKIENT. adv. m. Mòlt inco- modat. Desacomodadamente. Incòmode. 51S DES DICaONARI DES DE8AGMIODAB. Y. a. Privar de la comoditat, fér pérdrer alguna conveniència. Desacomodar. Commodis privaré. || incomodar. DE8AGOMODAR8E. V. r. Pérdrer aignn aco- modo ó conveniència. DesacomoL•rse, Ministerio excidere. DE8AGOMODAT, DA. p. p. Desaeomodado. Commodis privatns. || adj. Qui no té medis pera mantenirse en sòn estat. Desaeomodado, Yacuus, OtioSUS. I DESEMPLEiT. DE8AGOMODO. m. Desconveniència , falta de comoditats. Deiocomodamiento. Incommoditas, atis. DESAGOMPANYAMENT. m. La acció de de- sacompanyar. Desacompanamiento, Dissociatio, nis. DESAGOBfPANYAR. V. a. Retràurerse de la companyia de algú. Desacompanar, dejar solo. Dis- socio, as. DES ACOMPANYAT, DA. adj. sol. DESAGOMPASSAR. V. a. descompassar , des- gavellar. DESAGONSELLADAMENT. adv. m. Impru- dentment, precipitadament. DesaconsejaL•mentef desaeordadamente, Inconsultè. DESAGONSELLAAIENT. m. DISSUASSIÓ. DESACONSELLAR. V. a. Dissuadir. Desacon- sejar, disuadir, quitar de la eabeza, Dehortor, aris. DESACONSELLAT, DA. p. p. Desaconsejado. Dehorlatus. '|| adj. Qui obra capritxosament ó sens consell. Desaconsejado, Temerarius. . DESACONTENTAR. V. a. DESCONTENTAR. DESACOPLAR. V. a. Separar las cosas que esr tavan copladas. Desacoplar, Sejungo, is. DESACORDADAMENT. adv. m. Sens acort. Desaeordadamente y indeliheradamente , inconsidera- damente. Imprudenter. DESACORDADtSSIM, A. adj. sup. Desacor- dadisimo, Yaldè dissonus. DESACORDADAMENT. m. ant. OLVIT. || Dis- CORDÍNCIA. Q DISCÒRDIA. DESACORDANSA. f. ant. discordIncia. DESACORDAR. V. n. discordar. DESACORRALAR. v. n. Tràurer del corral. Desaeorralar, Pecora é cohorte ducere. || met. Afti- mar, tràurer de algun apreto. Desaeorralar, E pe- riculo educere. DESACORT. m. discòrdia. || discordíncia. || IMPRUDéNCIA. DESACOSTUMADAMENT.adv. m. Fora de lo regular. DesaeostumbraL•menle, fuera de costumbre. Insolitè. DESACOSTUMAMENT. m. Desvesament. Fal- ta de costumbre, Desuetudo, inis. DESACOSTUMAR. V. n. desvesar. DESACOSTUMARSE. V. r. desvesarse. DESACOSTUMAT, DA. p. p. DESVESAT. | DB- SUSiT. DESACREDITAR. V. a. Fer pérdrer lo crèdit à algú, ò disminuhir la estimaeiò de alguna cosa. També s' usa com recíproch. Desacreéitarf dei^fi" nar, deslustrar^ oHureeer^ iisfamar. Lacero, as. DESACREDITAT, DA. p. p. Desaereéitaéo, Infamatus. DESADORNAR. V. a. Llevar los adornes. De- sadomar, desalinar. Omatu spoliare. DESADORNAT, DA. p. p. DesaéonadOy Ded^ coratus. DESAFAVORIDOR, A. m. y f. Qui desafaT»- reix. Desfavorecedor, Oblrectator, is. DESAFAVORIR. V. a. Deixar de afavorir. D^ sairar, d^sfavoreetr, Benevolenliam subtrahere.| Contradir, oposarse. Desfavarteer. Oppungo, as. DESAFAVORIT, DA. p. p. Desfavoreeido, Gra- tia privatttS. I DESADORNAT. DESAFECCIÓ. f. DESAFBCTB. DESAFECTACIÒ. f. NATURALITAT. I. DESAFECTE. m. Falta de afecte. Desd/èds, desamor , descarino. Àmoris remissió. | Aversü, enemistat. Errònia, desafeeto, desamor, ffimtKil, aversion, ojeriza, Livor, is. y adj. Oposat, conlrari. Desafeeto, Àdversus, infeslus. DESAFERBIARSE. V. r. dbsocüparse. DESAFERRAR. V. a. DESAGAFAR. I nàut. Llevar los caps ab que està aferrada una vela. Desaferw, Yelum solvere. DESAFEYNAT, DA. adj. DESOCUPAT. ESTAR DESAFBTNAT. fr. No teuir res que fér. àh dar ó estar de vagar. Vacaré. DESAFIADOR, A. m. y f. Qui desafia, l^to- dor, retador, duelista, Provocator, is. DESAFIAMENT, m. desafio. | ant. CaiUi cartell de desafio. Cartel, Ad pugnam vel dneBM appelatio seu provocatio. DESAFIANT, p. a. DESAFIADOR. DESAFIAR. V. a. Provocar al combat. Itesf|(ir, retar. Ad duellum provocaré. || Provocar à entm en competència sobre cosas que requireixeo forsa, agilitat, destresa, etc. Desafiar, Provoco, as. | net. Competir, oposarse una cosa à altra. Desafiar.HS' no, as. II ant. Ròmprer lo senyor feudal la féyanis• tat que ab lo feudatari tenia. Desafiar, Desafidaie. DESAFIAT, DA. p. p. Desafiado, PrOYOCatns, lacessitus. DESAFiaONAR. V. a. Fer pérdrer r tsor ó afíció. Desaficionar, Alieno, as. DESAFICIONARSE. V. r. Pérdrer 1* amor 6 afíciò. Desaficwnarse, desapasionarse, Amorem de ponere. DESAFICIONAT , DA. p. p. Desafewuio, Amore destitutus. DESAFINADAMENT. adv. m. Sèns la perfet ta entonació. Desafinadamente, desentonadamnUt desacordemente, Díssonè. DESAFINAMENT. m. Disonància en las vensi cordas de algun instrument, etc. Destemple, iesafi' namiento, desentonacion, desentono. Dissonantia, £• DESAFINAR. V. a. mús. Discordar las vens 6 apartarse 'Is instruments del punt de la entoució. Desafinar, disonar, Dissono, as. DES GATAÍl. hBH }ÍÍÒ HBMmiATy DA. p. p. l)eiafiAaio, iesentma- éú. bissonus. DESAFIO Y FESAFIU. m. Acció y efecte de desafiar. Desafio. Duelium, i. || Provocació en ge- neral. Desafio. Provocatio, nis. || Conbal singular prohibit per las lieys divinas y bunianas. Desafio. DaeiloiD, i. U Lo combat que segueix à la provoca- ció, Desafio, duelo. Duelium, i. DE8AFOB. m. Acció violenta contra Iley, cos- tum ó rabó. Dtsafuero. Scelus , eris , iniquitas, llis. DESAFOBADAMENT. adv. m. Fora de mida. Desaforadamente. Enormiter. DE8AFORAR. V. a. Anul•lar, trencar los fors ó privilegis. Desaforar. Privilegia abrogare. || Pri- var à algú del for ó exempció per algun delicte senjalal. Dfsaforar. Alicujus jura abrogare. DESAFORABSE. V. r. Desvergonyirse, propas- arse. Desaforarse, descomponerse ^ descomedirse, iumandarse, propasarse. ModesliíB fines transilire. DE8AFORAT, DA. adj. Gran en excés. Des- ^forado f desn^edido, excesivo, enorme, desmesurado. ImiDiois. I m. y f. Qui obra sens lley, que tol ho t!ropella. Desaforado, desalinado. Praiceps. DESAFORTUNAT, DA. adj. Qui no ic fortuna. Dtsafortunado. Infortunalus. DfiSAGAFAlMENT. m. ant. La acció y efecte de desagafar. Desasimiento, despegadura. Abalie- ^tio, nis. DE8AGAFAR. V. a. Desunir, separar lo aga- ili. Desasir, desprender. Solvo, is. || desípegar. DE8AGAFAT, DA. p. p. Desasido. Soiutus. DESAGARRAR. v. a. Deixar lo que estava agarrat. Detagairar, desaferrar. Solvo, is. DiEBAGARRAT , DA. p. p. Desagarrado. So- lolQS. DBIAGENZAR. v. a. ant. desadornar. DBBAGERMANAR. v. a. Tràurer la conformi- lat que hi ha entre dos cosas, desapariarlas. Des- kirmanar. ^qualitatem dissolvere. DBBAGERMANARSE. V. r. Faltar à la ger- Bindat ó unió fraternal. Deshermanarse. Fralres dissociari, fraternilatem violaré. DE8AGERMANAT, DA. p. p. Deshermanado. Iliasocialus. DESAGRAGIAR. v. a. DESADoa.NAR. DGBAGRADABLE. adj. Lo que desagrada. De- SMgradahU. Injucundus. DESAGRADABLEMENT, adv. m. Ab des- agrado. Desagradablemente, desapaciblemente. In- jucundè, iosuaviter. DESAGRADAR, v. a. Disgustar, També s' usa com recíproch. Desagradar. Displiceo, es, repug- no, as. DESAGRADAT , DA. p. p. Desagradado. Dis- plíeiifu. DESAGRADO, m. Falta de afabílitat. Desagra- Í0. Displicentia, s. I Disgust, descontento. Des- agrado. Fastidium, ü. TOMO 1. DESAÓRADtJAR. v. a. y denmta. mokadar. DESAGRAHroABÍEBiT. adv. m. Ab ingrati- lut. Desagradecidamente, ingratamente. lugratè. DESAGRAHIDÍSSIM, A. adj. sup. Desagra- decidisimo. Ingratissimus. DESAGRAHIMENT. m. La acció y efecte de desagrahir. Desagradecimiento. Ingratitudo, inis. DE8AGRAHIR. v. a. No correspóndrer als be- neficis. Desagradecer. Gratiam pro beneficio non refer re. DESAGRAHIT, DA. p. p. Desagradeeido. In- gratus. II adj. Qui desagraheix. Ingrata, desagra- decido. Ingratus. DESAGRAVI Y DE8AGRAVIAMENT; m. Satisfacció del agravi ú ofensa, esagravio. Salls- factio, nis. || Compensació del dany causat. Des- agravio. Damni compensatio, reparalio. DESAGRAVIAR. V. Donar satisfacció del agra- vi, ú ofensa. Desagraviar. Injuriam vel ab injuria vindicaré. || Recompensar lo dany causat. Desagror viar. Damna rependerc, compensafe. DESAGRAVIAT, DA. p. p. Desagraviodo. Yindicatus. DESAGREGAR. V. a. y derivats, disgregar. DESAGRIR. V. a. FcM' pórdrer la agror ó as- presa. Enduícir, desacerbar, suavizar. Dulcoro, as, acerbitatem temperaré. DE8AGRIT,DA. p. p. Desactrbado. DulcoratüS' DESAHOGADAMENT. adv. m. Ab desahogo ó desembaràs. DesahogaL•mente, Expeditè. | Ab desenvoltura ó insolència. DesahagadamenU. Pro- caciter. DESAHOGAR. v. a. Aliviar en los traballs 6 afliccions. També s' usa com recíproch. Desakogar, Recreo, as. || Aliviar 1' animo de alguna passió ó cuydado que 1* oprimeix. Desakogar. Animi aegri- tudines levare. DESAHOGAR8E. V. r. DESCALORARSE. ] Queí- xarse ab algú dels resentiments que's tenen al) ell. Desahogarse. Gum aliquo expostulare. || Comu- nicar à algú las propias penas y traballs. Desaho^ garse. i£rumnas cum aliquo communicare. || De- sempenyarse, pagar los deutes, desempentaese. 1. II DIVERTIRSE. DESAHOGAT, DA. p. p. Desahogado. Solatus. [ adj. Desvergonyit, insolent. Desahogado, desca- rada, deslavado, desollado, faroton. Procax. || Se diu del puesto desembarassat y expedit, en que no hi ha confusió de gent. Desahogado. Expeditus. | nàut. Se diu del àngul ó de la posició en que's na- vega ab lo vent, y de la que la nau conserva sens tombar, y ab desembaràs. Desahogado. Expeditus, secundus. DESAHOGO. m. Alivío en las penas, traballs ó afliccions. Desahogo, desnhogamiento. Levamen, inis. II Esbargiment. Desahogo. Recreatio, nis. || Aixample, dilatació. Desahogo. Laxatio, nis. || De- sembaràs, llibertat, desenvoUiíii^MÍrili•» Lo- quacitas, atis. Ui DES DICCIONARI DES DESAHÜNIT• adj. DESAVINGUT. | DESUNIT. DESAmDA. f. SURTIDÀ. DESAJUDAR. T. a. Impedir, fér nosa lo que pót servir de ajuda. Desayudar. Àuxilium impedi- ré, obstare. DESAJUDAB8E. V. r. Sér negligent. Pesayu- darse. NegligentiaB indulgere. DE8AJUDAT, DA. adj. Negligent. Desayuda- do. Negligens, deses. DESAJUNARSE. v. r. desdejunarse. DESAJUST, m. Obra de desajustar. Desajuste, Disjunctio, nis. DESAJUSTAR. V. a. Desigualar, desconcertar, no ajustar una cosa ab altra ó ab sí mateixa. De- sajustar. Discrepo, as. DESAJUSTARSE. v. r. Apartarse del ajust ó conveni. Desajustarse , desconvenirsey descompouer- se, Conventionem rescíndere. DESAJUSTAT, DA. p. p. Desa juslado. Ver- turbatus, disjunctus. DESALABANSA. vituperi, menyspreu. DES ALABAR. V. a. Vituperar, posar faltas ó daras à alguna cosa. Desalabar. Vitupero, as. DESALABAT , DA. p. p. Desalahado, Vitupe- ratus. DESALAPAT, DA. adj. desahogat. 2. DESALBARDAR. V. a. Tràurer la albarda à las cabalcaduras. Desalbardar, desenalbarL•r. Gli- tellas detrabere. DESALBARDAT, DA. p. p. adj. Sens albar^ ta. Desalbardado, Glitellis solntus. DESALBERGAMENT. m. L' acte y efecte de llevar ó negar V bospedatge. DesL•spedamiento. In- bospilalitas, atis. DESALBERGAT, DA. adj. Qui no té bospe- datge. Deshospedado. Hospilio caren$. DESALENAT. adj. desalentat. || Sens alé. Sin aliento. Anelitús carens. DESALENTAR. V. a. DESANIMAR. DESALENTARSE. V. a. desanimarse. || des- MATARSB. DESALENTAT, DA. adj. desanimat, desmaiat. DESALIENTO. m. Decaïment de animo, falta de vigor ó forsa. Desaliento. Animi languor, re- missió. DESALINYAR. V. a. De^compóndrer, desador- nar. Desalinary desalaviar. Ornamenta turbare. DESALINYAT. DA. adj. Desalinado. üirtusus, incultus. DESALLOTJAR. V. a. Tràurer de algun lloch. Desalojar, Ab bospitio ejicere. DESALLOTJARSE. v. r. Deixar voluntària- ment r allotjament. Desalnjarse, Fugere. || Cedir à altre la pròpia casa. Desalojarse, Domum alicui ce- dere. DESALLOTJAT , DA. p. p. Desalojado, Sede demigratus. || desalbergat. DESALT. m. Quimera, malícia. Ojeriía, Odium, ii. t adj. desagradable. I m. descontentament. DESALTAR. v. D. ant. y derivats, disgüstíl I abaixar. DESALTERAR. V. a. ant. Fér passar la set Apagar f ó matar la sed. Sítim sedare, explere. | Apaciguar, assossegar. Desalterar. Sedo, as. DESAMABLE. adj. Indigne de amor. Deum- ble. Inamabilís. DESAMADOR, A. m. y f. Qui deixa de amar. Desamador. Amorem deserens. DESAMANGEBAR8E. V. r. Deixar V amao- cebament. Desmancebarse. Pelliçalum deserere. DESAMAR. V. a. aburrie. | Deixar de amar. Desamarí Amorem oblitterare. DE8AMARRAR. V. a. Tràurer las amarras. Desamarrar. Vincula solvere. [ nàut. Separar bdi embarcació de altra ó del lloch ahont eslava aoiar- rada. Desamarrar, desatracar. Segrego, as. DESAMARRARSE. V. r. Dàut. Fallar per qualsevol causa un ó tots los cables ab qoe la naa està amarrada. Desamarrarse. Solvi. DESAMARRAT, DA. p. p. Desomarraio. Se gregalus, solutus. DESAMAT , DA. p. p. Desamado. Inamalos. DESAMBALAR. V. a. desembalar. ] ant is- CORCOLLAR. DESAMENT. m. Obra de desar alguna con. Reservacion, reserva, encerramiento, esccnimmii6. Inclusió, nis. DESAMIGH. m. ant. enemich. DESAMISTANSAR. V. a. Descoinpóndivli amistat de alguns. També s' usa com recipnà Desamistar, descompadrar. Dissocio, as. DESAMISTAT. f. ant. enemistat. DESAMOHINAR. V. a. desenujar. DESAMOHINO. m. desexfado. DESAMONESTAR. V. a. ant. dissuadir. DESAMOR, m. Desafecte, mala correspoodèi- cia. Desamor. Ingratitudo, inis. Q aburrimeut,!»- mistat. DESAMORAT , DA T DESAMORÓ6 , A. adj. Mal Agradós, qui no té agrado, ó no '1 mani* festa. Desamorado, desamoroso. Insuavis, injeciui- dus, amoris expers. DES AMORTALLAR. V. a. Tràurer la Biorta- 11a à un difunt. Desamortajar. Ferale involucnuD detrabere. DESAMORTALLAT, DA. p. p. Desam^U^j^ do, Ferali indusio spoliatus. DESAMOTINARSE. V. r. Desferse uamolí. Apaciguarse, desamotinarse, pacx^arse. Tumollii• placari. DESAMPALLEGARSE. V. r. DESEHPAUi- GARSE. DESAMPARADAMENT. adv. m. Sèos aiB- paro. Desamparadamenie. Dereliclè. DESEMPAR ADOR , A. m. y f. Qui de8aiB|l* ra. Desamparador. Derelictor, is. DESAMPARAR. V. a. IhàOàíMt^ B^àm favor ó amparo à qui " BES GATàU. DES SI 8 j r. Desero, is. p Ansentarse de aignn Hoch. dmmpwrar. Derelinquo, is. || Abandonar alguna fortificació ó altra cosa, deixantla sens defensa. Pnmanleíar. Excedo, is. y Desistir de alguna idea, pretensió, etc. Abandonar, desamparar, Conamíni renuntiare. || Faltarli à algú las paraulas, forsa, memòria, etc. Abandonar, desamparar. Effagio, is. iDEsirciÀB. g nàat. Despullar una nau de. tots sos arreus y aparells abandonant lo casco per inú- til. Ik$amparar, Armamenta eripere. || nàut. de- liUOLÀE. 0 for. BENUNCIiR. DESAMPARARSE. v. r. ant. apartarse, di- VIDUSE, 8EPAR4ESE. DEBAMPARAT, DA. p. p. Desamparado, De- relictus. D adj. desert. DESAMOBLAR. V. a. Tràurer mobles de al- guna part. Desamueblar. Supelleclilia auferre. DE8AMOBLAT, DA. p. p. Desamoblado, Su- pellectilibus destitutus. DEBAMPARO. m. La acció y efecte de desam- pQirar. Desamparo, dejacion, Derelidio, nis. U Falta de socorro y protecció. Desamparo. Destitulio, nis. DE8AMPÚ8. adv. i. després. toESAMURAR. y. a. Sollar las amuras de las velas. Desamwar. E velis pendentes funes laxaré. HBBANCORAR. v. a. alsar JLncoras. DESÀNIM AGIÓ. f. Falta de animació en algun concurs. Frialdad, indiferència, desaliento. Animi defectio. DESANIBIADAMENT. m. adv. Sèns animo. ^nmimaiamenu, Exanimabiliter. DESANIMAR, v. a. Fér pérdrer V animo, acobardir. També s* usa com recíprocb. Desani- mar, 4e$alentar, deseorazonar. Exanimo, as, ani- JDDm frangere. DESANIMAT, DA. p. p. Desanimado. Exani- matas. | adj. Fer, cruel, inhumà. Desalmado, In- homanns. | mAimi at. DEBABfUIG. m. Desenfad). Desenojo, IraB re- ■nssiOy depositio. DESANUJAR. v. a. Fer pérdrer V enuig, des- eoEidar. També s' usa com recíproch. Dssenojar, iatManar, desatufar, Tsedium levare; iracundiam llaeare. DESANÜJAT, DA. p. p. Desenojado, desatufa' é^, Sedatus. DESANÜJÓSy A. adj. Propi pera desanujar. Ikunojoso, Iram placandí capax. MESAPACIBIUTAT. f. Desagrado. Desapaci- Ulidai. Asperítas, atis. DE8APAGIBLE. adj. Desagradable , lo que eausa disgust. Desapacible, Acerbus, imp'acidus. DESAPAGIBLEMENT. adv. m. desagrada- lUHcirr. MBSAPAREGUTy DA. p. p. Desaparecido, Su- Mytef• V. n. Ocultarse, apartar- lab prestesa. També s' usa com recí- \ Diffugio, evanesco, is. || morir. DESAPARELL. m. nàut. Desarmanent de la nau y V acte de desaparellarla. Deiaparejo, Navis instrumentoruro perturbatio. DESAPARELLAR. V. a. desapariar. DE8APARIAR. V. a. Separar à una de las co- sas que formavan parell ó igualtat. Desaparejar, desemparejar, desparejar, desaparear. Dissocio, as. II Desgavellar, desbaratar alguna cosa ab desali- nyo. Desparpajar, Perturbo, as. | Desguarnir, des- coropóndrer. Descomponer, desaparejar, Perturbo, as. II nàut. Tràurer à una nau los aparells, que- dant arbolats solament los arbres majors. Desman^ telar, desguamir. Navis instrumenta turbare. DESAPARICIÓ, f. La acció y efecte de desa- parèixer. Desaparicion , desaparecimiento. Subita occultatio. DESAPARROQUIANAR8E. v. r. Deixar de comprar à la botiga ahont se solia anar seguida- ment. Desaparroquiarse. Yenditorem demittere. DE8APARROQUIANAT, DA. p. p. Deiapar- roquiado, A tabernis dessuelus. DESAPASSIONADAMENT. adv. m. Sèoa passió. Desapasionadamente, Ingenuè, apertè. DE8APAS8IONAR. V. a. Desarreglar la pas- sió. S' usa comunment com recíproch. Desapasio^ nar. Abalieno, as, studium deponere. || despreocu- par. DESAPASSIONAT, DA. p. p. Desapasionado. Abalienatus. DE8APEGABLE. adj. Lo que *s pót desape- gar. Desapegable, Quod degluiinari potest. DESAPEGADAMENT. adv. m. Ab desapego, ab desamor. Desapegadamente. Acerbè. || dbsintr- ressadament. DESAPEGADÍSSIM, A. adj. sup. Desasidisi* mo. Yaldè abalienatus. DESAPEGADOR, A. m. y f. Qui desapega. Desapegador. Deglutinator, is. DESAPEGAMENT. m. Desunió de las cosas que estavan apegadas. Desapegadura, Deglntína- tio, nis. II desapego. DESAPEGAR. v. a. Separar las cosas que es- tan apegadas. Despegar, desapegar. Deglútino, as. d Separar lo que estava unit. Despegar, dtsasir, Divello, is. DESAPEGARSE. v. r. Apartarse, despéodrer- se de alguna cosa. Uesprenderse, desasirse. Abalie- no, as. II Desafio ionarse, no deixarse arrastrar de algun afecte ó passió. Despegarse , desapegarse, Abalienari. || esllarissarsb. DESAPEGAT, DA. p. p. Desapegado, Deglutí'* natus. II adj. desagrahit. || després. || Pocb amable en lo tracte. Despegado, desamorado. Asper, inoffi- ciosns. DESAPEGO. m. Indiferència, desinterès de las cosas temporals. Desapego, desprendimimto, despegamienio, Abalienato, nis. || desamor. AR DESAPEGO. m. adv. Ab mal agrado. Deiapt^a- damente, Asper4. m DES DICCIONARI DES DESAPÉNDREB. V. a. Olvidar lo après. Desa- frender. Dedisco, is. DESAPERGEBIDAMENT. adv. m. Descuyda- dament. Desapercibidamenle. Improvidè. DESAPERGEBIMENT. m. Despreveoció. De- ^ptrcebimienlo. Apparalus inopia. DE8APERGEBIT Y DESAPERCEBUT, DA. adj. DESPREVINGUT. BE8APIADADAMENT. adv. m. Sens pietat. pegapiadadamenle, Impiè. DESAPIADAT, DA. adj. Qui no té pietat. Desapiadado , inhumano, impio^ incompasivOf in- compasible. Impíos. DESAPLIGAGIÓ. f. INAPLIGACIÓ. DESAPLIGADAMENT. adv. m. Sens aplica- ció. Desaplicadamente, Ignavè. DESAPLIGAT, DA. adj. Qui no té aplicació. Desaplicado, Instudiosus. DESAPODERAMENT. m. La acció de desa- poderar. Desapoderamiento, Depositio, nis. DE8APODERAR. v. a. Despullar à algú de lo que estava apoderat. Desapoderar, desaposesionar, iisposeer. A possessione depellere. || for. Llevar lo poder donat ú otorgat. Desapoderar, Facultalem alieni revocaré. | defallir. DE8APODERAR8E. V. r. DESAPROPURSK. DE8APODERAT, DA. p. p. DESPULLAT. || DE- FALLIT. DESAPOSENTADAMENT. adv. m. Desapo- itiUadamenU, Privatè. DE8AP08ENTAMENT. m. La acció y efecte de desaposentar. DesaposentamienWf desalojamien' to. DecessuSy us. DESAPOSENTAR. V. n. Anarsen dealgun lloch. I>e^alojar, Demigro, as. || v. a. Tràurer à algú de una habitació, privar del aposentament. Desaposen- tar^ desalojar, iEdibus pellere. jj mil. Fér fugir los soldats del llochque ocupavan. Desaposlar. Pello,is. DESAPOSENTAT, DA. p. p. Désalojado. De- pulsus, ejeclus. DESAPOYAR. v. a. Traurer V apoyo ó fona- içent en que estrebava alguna cosa. Desapoyar. Falcimentum tollere. DE8APOYAT, DA. p. p. Desapoyado. Fulci- mento destitulus. DESAPRÈS, A. p. p. Desaprendido. Oblitns. ]»:SAPRETAR. v. a. afluixar. DESAPROBAGIÓ. f. Obra de desaprobar. De- taprobadon, reprobacion. Improbalio, nis. DESAPROBAR. v. a. No aprobar , no consen- tir en alguna cosa, no repuiarla per bona. Desapro- bar, reprobar, Improbo, as, pollicem verlere. DESAPROBAT, DA. p. p. Desaprobado, Im- probatus. DESAPROFITADAMENT. adv. m. Sens pro- fit. Desaprovechadamente , sin provecho. Inaniter, mprovidè. . DESAPROFITABIEBrr. m. Atràs, desperdici. lk»afro9€ehttmmíto. Incuria» m. DESAPROFITAR, v. a. Emplear mal los béns ú altra cosa. Desaprovechar, desperdiciar. Malòuli. II Pérdrer lo que s' havia adelanlal. Desaprove- char, Amitlo, is. DESAPROFITAT, DA. p. p. Desaprovechado. Abusus. II adj. Inútil, peresós, descuydal. Desa- provechado. Segnis. DESAPROPI. m. Obra de dusapropiarse. Desa- propiamientOf desapropio. Abdicalio, cessió, nis. DESAPRÓPIAMENT. m. DESAPnoPi. DES APROPIAR, v. a. enagenar. DESAPROPIARSE. v. r. Renunciar lo domini ó propietat. Desapropiarse, Abdico, rcnunlio, aba- lieno, as. DE8APROPIAT, DA. p. p. Desapropiado. Abalienatus. DESAPUNTALAR. v. a. Tràurer los puntals, en que estrebava alguna cosa. Desapmtalar. Ful- cra tollere, removere. DESAPUNTAR. v. a. Descusir , tràurer los punts. Desapuntar. Dissuo, is. || Desviar la punte- ria en las armas de foch. Desapuntar, Ab scopo aberrare. || Borrar las apuntacions. Desapuntar. Nota delere. DESAPUNTATy DA. p. p. Desapuntado. Dís- sutus. DESAQUEFERAT, DA. adj. desocupat. BSTAR DESAQUEFERAT. fr. ESTAR DESAFETNAT. DESAR. V. a. Posar alguna cosa en lloch segur. Guardar, alzar, condesar, reservar. Abdo, is. || Apartar de la vista alguna cosa, reservanlla. Reti^ rar. Subduco, is. || fam. Posar à algú pres. Apri- sionar. In vincula conjicere. DESARBOLABIENT. m. Obra de desarbolar. Desarbolo. Navis malorum ejectio. DESARBOLAR. v. a. Llevar à una embarca- ció 'is arbres, ó rómprerli à altre 'Is seus en un combat. Desarbolar. Navis raalos disturbare. || Rómprer y pérdrer los arbres una nau mateixa per temporal. Escupir , desarbolar. Kavem malorum jacluram pati. DESARBOLAT, DA. p. p. Desarbolado. Malis nudalus. DESARBORAR. v. a. Abàtrer. Derribar. Ever- to, is. II DESARBOLAR. DESARET. m. ant. desoeretament. || anl.ROBO, DESPULLA. DESARETAR. V. a. desheretar. DES ARMADURA, f. ant. y DESARMAMENT, m. Obra de desarmar ó de' sarmarse. Desarmamiento, desarmaduray desarmo, desanne, desarmamento. Bcllicorum inslrumenlo- rum ex navi ablatio. DESARMAR, v. a. Llevar ó fer deixar las ar- mas. Desarmar. E\hrmOj dearmo, as. || Desguarnir las pessas de que 's compon alguna mà(iuina. De- sarmar, desmuntar, descomponer. Dissolvo, is. || ; Reformar, llicenciar las tropas. Desarmar. Milites dímittere. | Frohibir lo portar armas. DtsarvMur. DES GATàU< DBS 817 Alicui arma inlérdicere. || nàut. Llevar à la embar- cació la artilleria y aparells. Desarmar, desguar- ntr, desartillar. fiayom instrumenlis nudare. || Dis- parar la ballesta, Iràurerla del punt ó disparador. Desarmar. Balistam laxaré. || mel. Aplacar , assos- segar la còlera de algú. Desarmar, coriar la còlera. Sedo, as. || mel. Llevarli à algú 'Is medis de poder executar alguna cosa. Desarmar , cortar los pasos. Obslo, as. DE8ARMARSE. V. r. Deixar las arroas. Dejar, deponer las armas. Deponere arma ; ab armis dis- cedere. DESARMAT, DA. p. p. Desarmada. Armis spoliatus. II Qui està sens armas. Inerme, desar- mada. Inermis. || raet. Desprevingut. Inerme , des- frevenido. Inerrais. DESARRAYGAR. Y. a. DESAUELAft. || DES- POSEHIt. DESARREB088AR. V. a. Tràurer V embós. També s' usa com recíproch. Desarrebozar , quilar el embozo. Pallium ab ore removere. DE8ARREGLADAMENT. adv. m. Ab desar- reglo. Desarregladamente, desregladamente. Turba- tè, raptim. DESARREGLAMENT. m. DESAREEGLO. DESARREGLAR. v. a. Desordenar, tràurer de regla. Desarreglar. Turbo, as. DESARREGLARSE. Y. r. Desordenarse , ei- xirse de regla. Desarreglar se, desreglarse, Praepos- lerè agere. DESARREGLAT, DA. p. p. Desarreglado, des- reglado , inmoderado. Immoderatus. || Fél contra regla. Desarreglado. Perturbatio, confusió, nis. DESARRELAMENT, m. Obra de desarrelar. Desarraigo, ea;lirpacion. Eradicatio, extirpatio, nis. DESARRELAR. V. a. Arrancar de arrel .iDe- sarraigar, descepar. Eradico, as. U met. Extingir enterament alguna passió ó vici. Desarraigar, ex- tirpar. Eradico, as. || met. Llevar algun mal de la república, 'Is insectes de las plantas, etc. Desar- raigar. Expurgo, as. DESARRELAT, DA. p. p. Desarraigado. Era- dicatus, extirpalus. DESARREMANGAR. V. a. Abaixar la falda que eslava arremangada. També s' usa com recí- proch. Desenfaldar, desarremangar. Collectam ves- lera solvere. DESARRENGLAR. V. a. DESARREGLAR. DESARRIMAR. V. a. Apartar alguna cosa de alli aboni estava arrimada. Desarrimar. Amo- veo, es. DESARRIMAT, DA. p. p. Desarrimado.Se- posi tus. DESARRUGAMENT. m. La obra de desarm- gar. Desarrugadura. Erugatio, nis. DESARRUGAR. v. a. Tràurer las arrugas de la roba, etc. Desarrugar. Erugo, as. DESARRUGAT, DA. p. p. Desarrugado. ErUr gatos. DESARSE. V. r. Amagarse. Delraerse^ poMru en salvo. Sese abdere, recipere. || retirarsb. DESASSABORAR. V. a. DESSARORIR. DESASSATIAR. V. a. ant. desassitiar. DESASSATJAR. v. a. ant. desassitiar. DESASSEADAMEBIT.adv. m. Sens curiositat. Desaseadamente. Inculte. DESASSEAR. V. a. Desalinyar. Desasear, la- concinno, as. DESASSEAT, DA. p. p. Desoseado. Inconciíi- nus. DESASSENYALAR. Y. a. Tràurer los senyals. Quilar las sehales, desmarcar. Notam demere. DESASSET. adj. ter. disset. DESASSITIADOR , A. m. y f. Qui obliga al enemich à alsar lo siti. Descereador. Ab obsidione liberator. DESASSITLAMENT. m. La obra de alsar lo siti. Descerco. Ab obsidione liberatio. DESASSITIAR. Y. a. ALSAR LO SITI. DESASSOSSEGADAMENT. adv. m. Inquié- tament. DesasosegadamienU. Inquietè. DESASSOSSEGAMENT. m. DESASSOSSEGO. DESASSOSEGAR. Y. a. Perturbar la tranqoi- lital ó sossego. Desasosegar. Perturbo, as. DESASSOSSEGAT, DA. p. p. Desasose^aio, Commolus. || adj. Inquiet. Desasosegado. Turbo* lenlus. DESASSOSSEGO, m. Turbació, inquietut. Ba. sasosiego. Inquietudo, inis. DESASTRADAMENT. m. ínfelismeut. Desoi^ tradamente. Miserrimè. DESASTRADiSSIMAMENT. adj. sup. Desa9* tradisimamente. Miserrimè. DESASTRAT, DA. adj. Desgraciat, desYOQta- ral. Desastrado. ^rumnosus. DESASTRE, m. Calamitat, gran desgràcia. Dr sastre. Infortunium, ii. DESASTROSAMENT. adv. m . DESASTR ADAMBifT, DESASTRÜGH, GA. adj. ant. desastrat. | m. DESASTRE, DISGUST. DESAT, DA. p. p. Alzado, recogido, 'guardai»^^ Servalus. || Llocb retirat. Retirado. Reconditus. DESATAGAR. v. a. Desfer las calsas. Desata^ car. Exsolvo, is. || Tràurer los tacos y càrrega de la escopeta. Desatacar. Gatapultam exoneraré. DESAT AVIADAMENT. adv. m. Descompo»- lament. Desataviadamente. Insulsè. DESATAVIAR. Y. a. Desguarnir , tràurer hm adornos. Desataviar. Ornatibus spoliare. DESATAVIAT, DA. p. p. Desataviado. Inor*^ natus. II adj. ant. Lo qui ba perdut lo tino. DeMH tenlado. Mente turbatus. DESATAVIO Y DESATAVIU. m. Descom-^ postura del veslit. Desatavio , desalino'y desaseo. Inconcinnitas, atis. DESATENCIÓ, f. Descortesia, falta de urbaai•^ las. Dese^idorado. Aoro illito detersus. DESAUTORISAR. Y. a. Tràurer à algú la auto- ritat ó poder que tenia. Desautorxzar. A dignilate dojicere, exauctoro, as. || desaprobar. DESAUTORISAT, DA. p. p. Dcsaulorizado. Auctorilate spolialus. DESAUTORITAT. m. Falta de autoritat ó res- pecte. Desautoridad. Auctoritatis defectus. DESA VANS. m. Rebaixa de una part del deu- te. Descuenio. Debiti diminulio. || pi. Pèrdua de una part y no del tot. Pérdidas. Jactura?, arum. DESAVANTATGE, m. Pèrdua, detriment. Des- ventaja. Incomraodum, i. DESAVANTATJADAMENT. adv. m. Sèns ventatja. Desaventajadamente. Inferius, incommo- dè, iniquè. DESAVANTATJAT, DA. adj. Inferior , pocb ventatjós. Desaventajado. Incoramodus, iniquus. DESAVENÉNGIA. f. Discòrdia, oposició, con- trarietat. Desavenencia. Disensio, nis, discòrdia, aj. DESA VENIR. Y. a. ant. desunir. DESAVENIRSE. Y. r. Discordar , no convenir en los parers ó voluntats. Desavenirse. Discordaré, dissentiré, disconvenire. || renyir, enemistarse. DESA VENTURÓS , A. adj. ant. desventurat. DESAVINENT, adj. Se diu del Iloch que no vè de passada, y que pera férhi alguna diligència s' hi ha de anar expressament, y per lo mateix es in- comodo y molent. Apartada. Distans. DESAVINGUT, DA. adj. Lo qui esta discorde 6 no 's conforma ab altre. Desavenido. Discors. DESA VISAR. Y. a. Donar avís contrari al que s* havia donat. Desavisar. Monitum vel nuntium revocaré. DESAVUYT. adj. ler. divutt. DESAVUYTÉ, NA. adj. ter. divutté. DESAYRE. PENA, incomoditat, xasco. Q ant. FALTA, CARÈNCIA. DESBALLESTAR. V. n. DESATINAR. DESBANCAR. Y. a. En lo joch de banca es guanyar al banquer lots los diners que posa pera jugar. Desbancar. Omnem ludi sortem adipisoí, lucrari. || met. Fèr pérdrer à algú la amistat ó la es- timació que li. tenia altra persona, guanyant la pera si. Desbancar. Ab alterius amicitia depellere. DESBANDARSE. Y. r. mil. Deixar ó desam- parar los soldats las banderas. Desbandarse. Milites à signis abire, ordines desererc. DESBARAT, m. disrarat. DESBARATADAMENTE. adv. m. Sènsorde ni concert. Desbaratadamente ^ disparatadamentCy dis- paradamente. Praeposterè, perturbalè, confusè. || Fora de rahó y de propòsit. Disparatadamente, dir paradamente. Inepte, absurdè. DESBARAT AlUENT. m. Descomposició, des> concert. Desbaratamiento. Perturbalio, commotio, nis. DESRARATAMENT DB YBNTRB. RepetíciÓ mòlt frC* qüent de cambras ó cursos. Desbarate de viintre, Alyi soltttio, proflavhun. DES CATALÀ. DES 519 DESBARATAMENT DE VENTRELL. DeSCOmpOSÍciÓ Cpie s* experimenta en ell y que priva de fér bè la di- gestió. Descomposicion ó desconcierlo de estàmago, Prava stomachí aíTectio. DESBARATAR, v. a. Desfer, destruhir, ar- ruinar alguna cosa. Desbaratar, Diruo, is. || mil. Desordenar, dcsconcerlar; posar en confusió als contraris. Desbaratar. Profligo, as. || Fér malbé. Desbaratar, malbaratar. Dissipo, as. || Desencami- nar à algü fentio tornar dolent. També s' usa com recíproch. Distraer, malear. Corrumpo, is. || Des- concertar, com DESBARATAR uu ajust. Desbaratar, Turbo, as. || v. n. Dir disbarats. Disparatar, des- baratar, disparar, desbarrar. Aberro, as, ineptio, is. II La obra de desbaratar. Desbarate, desbarato, Deslruclio, nís, cxcidium, ii. DESBARATAR8E. V. r. Desenfrenarse en los costums. Desbaratarse, desenfrenarse. Licentius vi- vere. || Dit del temps. Descomponerse, Disturbari. || Apartarse algú de la seva obigació. Distraerse, Ab officio discedere. DESBARATAT, DA. adj. que s' aplica à la persona de mala vida, conducta ó gobern. Desba- ratado, desconcertada. Moribus, corruptus, perdi- tus. II Lo qui diu ó fa disbarats. Disparatado. Im- pnidens; inconsultó agens vel loquens. DESBARRAT, DA. adj. Lo qui no té barba. Desbarbado, rapagon, lampino. Imberbis. || desver- GONTIT. DESBARRAMENT. m. La acció y efecte de dislocar las barras. Desquijaramiento. Maxillamm decisió, confractio. DESBARRAR. V. a. Dislocar las barras à algú. Desquijarar. Maxillas discindere, confringere. || V. n. desbaratar. DESBARRAT, DA. adj. s' aplica à la porta ó altra cosa, à la qual se li ba tret la barra que im- pedia obriria. Desatrancado. Re^eratus. DESBA8T. m. La acció y efecte de desbastar. Desbaste, desbastadura. Dedolatio, nis. DESBASTAR. v. a. Tràurer las parts mès bas- tas ygrosseras de alguna matèria que s' haja de pulir. Desbastar. Dolo, as. || Eér pérdrer à algú la rusticitat y grossería que té per la mala educació que ha rebut. Desbastar, descortezar. Inurbani ho- minis ingenium expolire. DESBASTARSE. V. r. Deixar las costums rús- tic^s. Descortezarse. Excoli. DESBASTAT, DA. p. p. Desbastado. Politus. DESBATEJAR. V. r. Fér despacientar. També s' usa com reci^r och. Desbaulizar, descriminar, des- crislianar. Exacerbo, irrito, as. DESBAYNAR. v. a. desen vaynar. DESBOBAR. v. a. Tràurer la llana del clatell. Desasnar. Socordiam alicujus execulere. DESBOCAMENT, m. La acció y efecte de des- bocarse. Desbocamiento. Impudentia, a;, procaci- tas, alis. DESBOGARSE. V. r. Comunment se diu del caball que's posa à córrer y no vól obehir al frè. Desbocarse, dispararse. Praecipitem currere. || met. Prorrómprer en paraulas injuriosas y ofensivas, parlar desatinada y perjudicialment sens ningun respecte à las lleys de la rahó. Desbocarse, Effr»- natè loqui, DESBOCAT, DA. adj. Lo qui està acostumat à dir paraulas indecents, ofensivas y desvergonyí- das. Desbocada. Maledictus, procax. DESBOLCAR. V. a. Tràurer los bolquers à las criaturas. Desempanar, desenvolver, Infantium in- volucra solvere. DESBOLCAT, DA. p. p. Desenvuelto, desempa- nadó. Involucris solutus. DESBOSCAR. V. a. ter. desembosgar. DESBOSSAMENT. m. ant bosqueig. DESBOSsAR. V. a. ant. bosqlejar. || ter. des- embossar. DESB08TAR. V. a. ant. aerebatae, arrabas- sar, LLEVAR DEDEVANT. DESBOTAR. V. n. Descarregarse '1 ventre per vòmit ó cambra, ó per las dos parts. Desaguarse. Sordes é corpore ejicere. || Parlant de la atmosfe- ra plóurer mòlt. Descargar el cUlo ó el nuhlado. Densos fundi ab letbere nimbos. DESBOTONAMENT. m. Obra de desbotonar. Dosabotonadura, Globulorum solutio. DESBOTONAR. V. a. Descordar los botons. També s' usa com recíprocb. Desabotonar, Vestís globulos solvere. DESBOTONAT, DA. p. p. DesaboUmado, deiOr brochado, Globulis destitulus. DESBRAGUERAT, DA. adj. Ab la bragueta descordada. Desbraguetado. Non honestè braca- tus. DESBROGAR. V. a. Trencar lo broch de algu- na eyna. Desbrocar, desgotellar. Yasis labra dir- rumpere. DESBÜCLAR. V. a. ant. estripar, esmocab, TRÀURER LAS TRIPAS. DESCABALAR. V. a. Tràurer algunas de las parts necessàrias pera que una cosa sia completa ó cabal. Descabalar. Diminuo, is. DESCABALCADOR. m. Pedrís que bi ba prop* de la porta de las casas pera baixar de caball. Apeadero. Pòdium ad desillendum ex equo. DESCABALCAMENT. m. La obra de desca- balcar. Descabalgadura. Ab equo descensus. DESCABALCAR. V. n. Baixar de caball. De»- cabalgar, desmontar. Ab equo desilire. J Tràurerà algú del empleo. Àpear. Depono, is. || Fér pérdrer la esperansa. Desenganar, quitar la esperanza, Aliquem de spe dejicere. DESCAB ALÇAT, DA. p.p. Descabalgado, de»- montado. Equo disultus. DESCABALSAR. V. a. DESENCAMINAR, CORRÓll• PRER, SOBORNAR. DESCABALSAT, DA. p. p. DESEIfCAMmAT. DESGABELLADAMENT. adv. m. Sèns orde ^1 ;^ 520 DES ni concert. DesealeUadamente, descahtzadamente. Inordinatè. DESGABELLAMENT. m. La obra de descabe- Ilar. Descabelladara. Grinium diffusío. || despropò- sit, DISBARAT. DESGABELLAR. v. a. Desfer lo cabell. Tam- bé s* usa com recíproch. Dacabellary desgrenar. Spargere crines. DE8GABELLAT, DA. p. p. Dtscabellado, des- grenado. Passis crinibus. || adj. Dísbaratat, sens orde ni concert. Deseabellado , disparatado, sm ptVs ni cabeza. Inordinatus, temerarios. DE8GABES8AR. V. a. ant. escapsar. DE8GALABRAR. V. a. Ferir à algú lleugera- ment en lo cap. També s* usa com recíprocb. Des- calabrar. Caput haud graviler vulneraré. || met. Llevar part de alguna cosa en lo fisich 6 en lo mo- ral. Descalabrar. Detraho, is. DESGALABRAT, DA. p. p. Desealabrado, Ca- pite contusus. || adj. Aixalabrat, imprudent. Desea- labrado, arrojado. Temerarius. EIXIR DESCALABRÀT. fr. ANÍRSEN ESCAMXAT. DESBALABRO. m. Contratemps, infortuni, dany, pèrdua. De$calabro. Damnum, i. DESGALFAR. V. a. ant. refredar. DE9GAL8, A. adj. Lo qui va ab los peus nus. Descalzo, Nudipes, .excalceatus. discalceatus. || Lo frare que profesa anar descals. Descalzo. Honachus exc^lceatus. DE8GALSADOR. m. Posteta ab un forat de la mida de la sabata 6 bota pera descalsarla. Deseal- zador. Ad ocreas detrahendas instrumentum. DESGALSAMENT. m. descalsesa. DE8GAL8AR. V. a. Llevar lo calsat. També s* usa com recíprocb. Descalzar, Excalceo, as. || met. Trànrer 1* impediment que*s posa pera travar lo moviment de alguna roda; ó la falca que's posa à las camas de una taula ó altras cosas semblants. Descalzar. Obicem movere. || Anar gratant la ay- gna algun terreno. Derrubiar, Sensim deterere, diruere. || met. tràurer del bèch. NO DB8CAL8AR8E. fr. MENTIR i TRBNCACOLL. NO SÉR BO PERA DESGALSAR i ALGÚ. fr. Sorli mòl inferior eu alguna Labiiilat. No llegar d la suela del zapato. Alteri longè inferiorem es^. DESGAL8AT9 DA. p. p. Descalzado, Excal- ceatus. DE8GAL8E8A. f. La acció de estar descals. DelscaUez. Pedium nuditas. DESGAMBIAR. V. a. Permular, dar una cosa per altra. 'S diu del diner que's cambia en mone- das menudas. Trocar. Permuto, as. DESGABIBIATi DA. p. p. CambiaL•, Gom- mntaius. DESGAMISAT, DA. adj. Lo qui no té camisa. S* aplica al bome perdulari ó facinerós. Descami- sado, Miserculus, scelestus. DESCANS, m. Quietut, repòs. Descanso. Quies, etil. I Lo que fiMOt ó monimeit otim tlgnn ili- DICCIONARI DES vío en la fatiga y en los cuydados. Descanso. \ latium, ii. II L* assento sobre que s' apoya y as gura alguna cosa. Descanso, fiasis, is, sustentar lum, i. I L' espay de temps en que algú està s traballar. Huelga, tregua. Ab opere vacatio. || m so DEL CARRO. || BENAVEXTVRANSA. || REGLA. AB TOT DESCANS, m. adv. Ab tota tranquilil sens ningun mal de cap. A pierna suelta ó íendú Quietè, placidè. PÉ.NDRER DESCANS, f. Dcscausar. Tomar descan Rcquiesco, is. DESGANSADAMENT. adv. m. Sens trabi sens fatiga. Descansadamente. Quielè, placidè. DE8GAN8ADOR. m. Lo siti ó lloch ahont descansa ó pót descansar. Descansadero. Lw quicti destinatus. DESGANSAR. V. a. Alivíar à algú en lo ti ball, ajndarlo. Descansar. Levo, as. || v. o. Cesi en lo Iraball, reparar las forsas ab lo repòs y qu tut. Descansar. Reqniesco, is. || Tenir algun aíi' en los cu}dados. Descansar. IntermiUere curas. Desahogarsc, tenir algun consol comunicant las ] nas y traballs à alguna persona de confia nsa. usa comunment com recíproch. Descansar, Animi remiltere. || Reposar, dormir. Descansar. Dorm is. II Estar sens cuydado en la confíansa dels ofií ò en lo favor de algú. Descansar. Fiduciam in a quo ponere. J Estar una cosa assentada y apo}a sobre altra. Descansar. Nilor, eris, supersto, as. Estar la terra un ò mes anys sens cultiu. I>esca sar. Agros à cultura quiescore. || |Estar entern jàurer en la tomba. Descansar. Jacere, silum es n FÉR PAUSA. DESCANSAT, DA. adj. Lo que no porta gn fatiga ni traball. Descansado. Minimè open sus. ESTIGUÉ ó víjessen DESCANSAT, loc. ab que alj assegura à altre qu*s farà lo que demana. Descat se V. Fiet, erit, ne sis sollicitus. DESGAPDELLAR. V. a. Desfer algun capdel Desoviltar. Glomera evolvcre. || mel. Dir lot quai se sab ys' havia tingut ocult. Desembuchar, de buchar. Secreta propalare. DESGAPDELLAT, DA. p. p. Desovillado. E) plicalus. II adj. ant. desunit. esbarrí\t. DE8GAPSAR. V. r. escapsar. DESGARADAMENT. adv. m. Ab descan Descaradamente, con descaro, ó descoco, sin suelt desoUadamente, roiamente. Imprudenter. DE8GARAGOLADOR. m. Instrument per descaragolar. Destornillador. Instrumentum torcu lo detorqucndo. DESGARAGOLAR. v. a. Desfer lo paper, per gamí, etc. que estava caragolat. DesarroUar, des enrollar. Evolvo, is. || Desfer los toms que s* bai donat à un caragol peia Iràurerlo ò afluixarlo Deslomillar. Clavum cochlealum dislorqnere. DESGARAGOLAT9 DA. p. p. Desarrolkdo d$9eni$r%iUado. Diasolatos. DES CATALÀ. DES 511 DE8GARAR8E. V. r. Parlar ú obrar sens mo- dos ni vergonya. Descararse. Impndenter loqui aut agere. DESCARAT, DA. p. p. Deicarado. Petulans. B adj. Desvergonyit, lo qoi parla ú obra sens cap respecte buuià. Descarado. Effrons, impudens. || Descubert de cara. Descuhierto de cara ó de rostro, Detectus facie. i LA DESCARADA. HI. adv. DESCARADAMENT. DESGARNADOR. m. Instrument qneusan los dentíslas pera separar dels caixals ó dents la carn de la geniva. Descarnador, Uneus dentibus carne deturbandis. DE8GARNADURA. f, La acció de descarnar. Descamadura. Garnis detractio. DESCARNAR, v. a. Apartar ó separar la carn del os. Descarnar. Ossa carne nadare. H met. Es- carbotar, gratar alguna cosa. Descarnar. Sc2í\po,}8. DESCARNAT, DA. p. p. Descarnada , escamido. Carne spoliatus. DESCARO, m. Desvergonyiment, insolència, falta de respecte. Descaro, descaramiento. Impn- dentia, ae. DESCÀRRECH. m. La acció de descarregar al- guna cosa. Descargo. Exoneratio, nis. || La data 6 descompte ab que se satisfà la rebuda de que algú hàfét càrrech. Descargo. Expcnsi ratio. || Justifi- cació, resposta ó escusa del càrrech que's fa à algú. Descargo. Grirainis confutatio. || Satisfacció de las obligacions de justícia ó que agravan la concién- eia. Descargo. Ciúipeò liberatio. DESCÀRREGA, f. L' acte de disparar la tropa las armas de foch. Descarga. Gatapultarum ex- plosió. DESCARREGADOR, m. Siti destinat pera des- carregar alguna cosa. Descargadero. Locus onerí deponendo. || Instrument de ferro unit à la part in- ferior de la baqueta, fét en forma espiral, ab unas roscas punxagudas pera tràurer los tacos de las armas de foch. Sacatrapos. Spira ferrea plumbeis etlaneis globulis é catapulta ignea extrahendis. DESCARREGAR, v. a. Llevar ó aliviar la càr- rega. Descargar. Exonero, as. || Tràurer T os de la carn pera deixaria mès útil. Descargar. Exosso, as. II Disparar las armas de foch. Descargar. Ex- plodo, is. D Tràurer de qualsevol arma de foch la pólvora y municions ab que estava carregada. Des- cargar. Pulverem pyrium ac glandem catapulta ig- nea extrahere. || Parlant dels núvols plóurer co- piosament. Descargar el nuhlado. Densos fundi ab sethere nimbos. DESCARREGARSE. V. r. Purgarse '1 reo dels càrrechs que se li fan. Descargarse. Objectnm cri- men repèl lere. || desencarregarse. DESCART. m. Las cartas del joch que's llan- san ó quedan sens repartir. Descarte. Pagells sor- ti inutiles. II La acció de descartarse. Descarte. Pa- gellarum rejectio. || met. Escusa, efugi. Descarte. Excusatio, causatio, nis. TOMO 1. DESCARTAR, v. a. met. Dejectar alguna coBa ó apartaria de sí. Descartar. Rejicio, is. Q descae- TARSE. DESCARTARSE. V. r. Tornar algunas de las cartas que's creuhen inútils à la pila de las que no s' han repartit prenentne altras tantas. Descartar», Inutiles pagellas rejicere. || Anar llansani las car- tas que's creuhen inútils ó perjudicials pel joch que's vól fér. Descartarse. Pagellas sortí inutiles demittere. Q Excusarse una persona de fér alguna cosa. Descartarse. Recuso, as, renuo, is. DESCASAMENT. m. La declaració de nul-li- tat del matrimoni. Descasamiento. Matrímonii dís- solutio. I ant. divorci. DESCASAR. v. a. Separar als que no estan Ue- gítimament casats y viuhen com à tals de bona ó mala fé: declarar per nul-lo '1 matrimoni. Desea- sar. Matrimonium irritnm, nullum declararé. DESCÉBRER. V. a. ant. burlar, bngantak. | DECEBRE R. DESCEBÜT. DA. p. p. ant. burlat, encantat. II DECEBUT. DESCAUDALAT, DA. adj. que s' aplica al que ha perdut los cabals. Descatdalado. Opibus orba- tus. DESCENDÈNCIA, f. Propagació, successió, lí- nea continuada y derivada de una persona, que es com lo principi comú de tots los que descendeixen de ella. Descendència. Progenies, ei. DESCENDENT, p. a. Qui descendeix. Deseen- diente, deseendente. Genus vel originem ducens. DESCENDIR. V. u. Procehir per natural pro- pagació de un mateix principi ó persona comú, que es lo cap de la família. Descender. Genus, ori- ginem ducere. || Derivarse ó procehir una cosa de altra. Descender. Orior, iris. DESCENS, m. Baixada. Deseenso. Descensus, us. Q Cayguda de alguna dignitat ó estat à altre in- ferior. Deseenso. Depulsio é gradu vel dignitate. DESCENSIÓ. f. La acció de baixar. Descension. Descensio, nis. DESCENYIR. v. a. Deslligar ó tràurer lo cen- yidor, faixa ó altra cosa que's porta al rededor del COS. Descenir. Discingo, is. DESCENTiRSE DE RÍURER. fr. Ríurer ab mòlta vio- lència y excés. Desperecerse, destemillarse, deseaU zarse, despedazarse, descoyuntarse de risa. Risu solvi. DESCERRALLAR. v. a. ant. espantar. DESCINGLAR. V. a. Llevar la cingla à algun animal. Descinchar. Cingulam solvere. DESCLAVADOR. m. Instrument de ferro que usan los fusters y manyans pera desclavar. Es un mànech de cosa de un pam de llarch, rodó, ménos del cap de avall que es pla, y acaba en tall. Z)ef- clavador. Instrumentum clavis revellendis. DESCLAVAR. v. a. Arrancar los claus ab que està clavada alguna cosa. Desclavar, desenclavar, Glavos revellere. I Tràurer ó despéndrer algRna 67 622 DES cosa del clau ò claus ab que està asse^rada. Des- clavar, desenclavar. Clavis solvere. || Arrancar lo que està fixat en algun lloch, com: desglàvàr la estaca. Deshincar. Refigo, is. DE8GLAVILLAR. V. a. Tràurer las clavillas. DesencUwijar. Collabosdelrahere. DESCXOFOLLAB. Y. a. ter. esclofollía. DESGLÓS, A. p. p. Ahierlo, Apertus. 1 Li desclosa, ant* i la obscuberta. DESGLÓUHER. V. a. Obrir lo que eslava clos. També s' usa com reciproch. Abrir. Aperio, is. DESGLÓUREBSE. V. r. Separar y exténdrer las flors las fullas que tenian recullidas en la pon- cella. Abrirse, desahotonarse, Folia explicaré. DESGOBRIBIENT. m. descübrivbnt. DESCOBRIR. V. a. dbscubrir. DE8GOCSAT, DA. adj. S' aplica al qui demos- tra massa descaro y desembaràs. Descocado, Impu- dens, petulans. DE8GOLAR. V. a. Deshonrar, no guardar las fiestas. Festa haud colere. DESGOLGAR. V. a. Destapar lo que eslava col- gat. Descubrir, desenterrar, Exfodo, is. DESGOLGAT, DA. p. p. Descolgado, deseubier- lo, desenterrado, Effosus. DE8GOLL. m. V acle de descoUar la ballesta. Desempulgadura. Arcus denudatio. DE8GOLLAR. V. a. Tràurer la corda dels caps del arch en la ballesla. Desempulgar. Arcui ner- vum delrahere. || v. n. Sobrepujar. Descollar, des- collarse, Praeslo, as. DESGOLORIBiENT. m. L' acte de tornarse pàlida alguna cosa ó de pérdrer lo color. Descolo- ramiento, Decoloratio, nis. DESCOLORIR. V. a. Tràurer ó rebaixar lo co- lor. També s' usa com reciproch per pérdrer lo co- lor. Descolorar, descolorir. Decoloro, as. DESCOLORIT, DA. adj. S' aplica à lo que té color pàlitó baix en sa línea. Descolorido, Decolor. DESCOLXAR. Y. a. nàut. Desfer los cordons dels caps. Descolchar, Funes navium disjungere. DESCOBIBREGAR. V. a. ant. escomunicar. DESCOMBREGAT9 A. p. p. EXCOMUxMCAT. DESCOniEDlDAMENT. adv. m. Desvergonyi- dament. Descomedidamente, Procaciler , inurbanè. DESCOMEDIMENT. m. Desvergonyiment, descaro, falta de respecte. Desaguisado, desentono, desmesura, descomedimiento. Inurbanitas, atis. DESCOBIEDIRSE. V. r. Faltar al respecte de pataula ó de obra. Descomedirse, descompasarse, Immoderatè, audacter agere. DESCOBIEDIT, DA. adj. Desvergonyit, inso- lent. Descomedido, desmesurado. Petulans. DESCOBIPADRAR. V. a. ant. Desavenir als que eran amichs. Descompadrar. Amicitiam dis- solvere. DESCOMPARTIDOR, A. m. y f. DBSPARnnoR. DESCOMPARTIR. v. a. DBSPARTUi. DESGOBIPASSAR. V. a. DESBARATAR. DICCIONARI DES DE8COBIPASSARSE. V. r. OBQCOMIDIISB. DESCOMPASSAT, DA. adj. Excessiu, despro- porcionat, fora de lo regular. DescomedUiú, iucmr pasado. Immodicus. DEBCOMPÓNDRER. Y. a. Trastornar T orde ó composició de alguna cosa. DeseompoMr, iaor- denar, desbaratar. Dissolvo, is. | üeduhir algan cos als principis ó simples dels quals se compoQ. Descomponer, Ad elementa referre, reducere.| Desguarnir, tràurer los adornoa. DesaiorMr, iit- colgar, Ornalu spoliare, omatom deponere. | du- PER. DESCOMPÓBIDRERSE. V. r. Faltar à la mo- deració y modèstia deguda, alborotarse, eixirse de las reglas de la prudència y bona criansa. Da- componerse, Immodestè agere. | Pérdrer V estat de salut. Descomponerse, Yitiarí, malè affici. DESCOMPONIBLE. adj. Lo que pót sér des- compost. Descomponible. Dissolubilís, distorbabi- lis. DESCOMPOSICIÓ, f. L' acte de descompóa- drer ó descompóndrerse. Descomposieion, l•lAja- batio, nis. DESCOMPOST, A. p. p. Dueompuislo.l•ü• turbatus. I adj. Immodest, atrevit. Descimfiusfo. Immodestus, audax. DEBCOMPOSTAMENT. adv. m. Ab de^con- postura. Descompusstamente. Inconditè,^iocoiDpo- sité. DESCOMPOSTURA. f. Descaro, falta de loo- déstia. Descompostura. Impudentia, e. | Falta de asseo. Descompostura , desaseo, desalino, loco- ria, m. DESCOMPROHIÉTRER. V. a. Toroar atrasle compromís, Descomprometerse, Díscompromittere. II S' usa també com recfproch. DESCOMPTAR. V. a. dbscontar. DESCOMPTE, m. Rebaixa , compensació de part del deute. Descuento. Debiti diminutio. VAJA EN DESCOMPTE DE MOS PECATS, fr. ab la qial algú 's dóna consol de algun mal, desitjant qw li servesca en part de la pena que mereixeo las sevas culpas. Vaya en descuento de mU pecaiu- 1> remissionem peccatorum haec à me Dens soicipiat. DESCOMUNAL, adj. Extraordinari, doos- truós, mòlt diferent de lo regalar en sa Hoet. Descomunal, enorme, descampasado, d/esecmMt' Immanis. DESCONCEPTDAR. V. a. DESACREDITAR. DESCONCERT, m. Falta de concert, desordi en las parts de algun cos ó màquina. Deseonàerlt* Rerum perturbatio. g Lleugeresa, imprudència ea las paraulas ó accions. Descancierio. Pnepostera agendi ratio. || Falta de gobern y economia do- mèstica. Desconcierto. Rei domesticae incúria. | Desbaratament de ventre. Desconcierto, d/ttf^^ desate de vientre, Yentris profluvinm. | La acciòj efecte de desconcertar y desconcertarse. I^eicos- certadwa, Disturbatio,'di8solutio, nis. DES GATÀLi. DESGONGERTADAMENT. adv. m. Sens con- cert. Desconcertadamente. Inordínatè, confosè. DE8GONCERTADOR, A. m. y f. Qui descon- cerla. Desconcertador, Pertorba tor. DESCONCERTAR. V. a. Desbaratar, pertor- bar r orde y concert ó composició de algana cosa. Desconcertar j desordenar, descomponer, turbar, per- vertir, Disturbo, as. DE8CONCERTAR8E. V. r. Desaveoirse las personas ó cosas que estavan ab concert. Desccn- certarse. Dissideo, es. || Fér ó dir las cosas sens V orde y prudència que correspon. Desconcertarse, echar por las de Pavia. Immodestè, inordinatèage- re aut loqui. || Desbaratarse alguna cosa. Descon- certarse. Disturbari. || Desllorigarse algun os. Des- eoneertarsef desvencijarse, dislocarse. Ossa luxarí, articulos extorquere. || Debilitarse '1 ventrell, no fér bè la digestió. Desconcertar se. Dèbil i tari. || Des- baratarseli à algú las ideas ó medis de conseguir algun fi. Desconcertarse. Rationes rerum agenda- rum disturbari. DESCONCERTAT, DA. adj. desbaratat. DESCONEGUDAMENT. adv. m. ant. Ab in- gratitut. Desconocidamente. Ingratè. DESCONEGUT, DA. p. p. Desconocido. Incog- nitns. II adj. desagrahit. || Ignorat , no conegut abans. Desconocido. Incognitns, ignotos. DESCONEIXENT, adj. ant. desconegut. 2. DESCONEIXENSA. f. Ingratitut. Desamoci" miento. Ingratiludo, inis. DESCONÈIXER. V. a. No conservar la idea de alguna cosa, haverse olvidat de ella. Desconocer Immemorem esse. || met. Notar la visible mudansa que *s troba en alguna persona ó cosa. També s* usa com recíproch. Desconocer. Non dignoscere. Q No voler regonéixer un à alguna persona ó cosa com à pròpia ó pertanyent à ell. Desconocer. Rem suam esse negaré. || Fér lo desentès, afectant ignorància de alguna cosa. Desconocer. Negligo, is. DESCONFIADAMENT. adv. m. Ab descon- fiansa. Desconfiadamente. Diffidenter. DESCONFIANSA. f. Falta de confiansa. Des- confiania. Difiidentia, se. jj zelos. DESCONFIAR, v. n. No confiar, tenir poca es- peransa. Desconfiar. Diffido, is. DESCONFIAT, DA. p. p. Desconfiada. Diffi- sus. II adj. Qui desconfia. Desconfiado. Difiidens. DESCONFIR. V. a. ant. derrotar, desfer, des- trubir. DESCONFITA Y DESCONFITURA. f. ant. DERROTA. DESCONFORMAR. V. n. No convenir una co- sa ab altra. Descon formar , discrepar, disentir. Dis- convenio, is. DESCONFORME. adj. No conforme. Descon^ forme, disconforme. Dissentiens, dissidens, dispar, incongruens. DESGONFORMITAT. f. Diferència, falta de DES 528 semblansa de unas cosas ab altras. Desem formi- dad, disconformidad. Dispari las, atis. || Oposició, desunió, contrarietat en los parers ó en las volun- tats. Desconformidad , disconformidad. Dissensió, nís, dissidium, ii. DEBCONFORTAR. V. a. y derivats, ant. des- animar. DESCONJÜNTABIENT. m. La acció y efecte de desconjuntar ó desencaixar los ossos de sòn Uocb. Descoyuntamiento, descoyunto, desencajamienr' to, desencaje. Luxatio, nis, luxatura, s. DESCONJUNTAR. v. a. Desencaixar los ossos de sòn lloch. Descoy untar, desvencijar, desencajar, desgobemar. Luxo, as. || Desunir, afluixar las parts de alguna cosa que deuhen estar unidas. Desven- cijar. Laxo, as, dissolvo, is. DESCONJUNTARSE. V. r. Eixirse de sòn en- caix, V os de la espatlla. RespalL•rse. Os humeri luxari. DESCONJUNTAT, DA. p. p. Descoyuntado. Luxatus. DESCONOIXENSA. f. ant. DESCONEiXENSA. DESCONORT. m. desconsol. DESCONORTARSE. V. r. ant. desconsol ARSB. DESCONSAGRAR. v. a. PROFANAR. 1. DESN8ENTIR. V. n. No consentir, deixar de consentir. Desconsentir. Non consentiré, dissen- tiré. DESCONSENTIT , DA. p. p. Desconsentido. Dissensus. DESCONSOL, m. Aflicció, mòlta pena per fal- ta de consol. Desconsuelo, desconsolacion. MoeroF, is, afllictio, nis. DESCONSOLADAMENT, adv. m. Ab descon- sol. Desconsoladamente. Moeslè. DESCONSOLADÍSSIM, A. adj. sup. DescoH" soladisimo. Moestissimus, valdè afilictus. DESCONSOLAR. V. a. Privar de consol à al- gú, aflígirlo de manera que no tinga consol. Tam- bé s' usa com recíproch. Desconsolar. Afiligo, is. DESCONSOLAT, DA. adj. Lo qui no té con- sol. Desconsolado. MoBstus, solatio carens. || met. Lo qui en sa cara y discursos dóna mostra de un geni melancólich, trist y afligit. Desconsolado. As* pectu, verbis tristis. || met. S' aplica al ventrell ó ventre que pateix cert defalliment ó debilitat. Desconsolado. Languore laborans. DESCONTAR. V. a. Rebaixar alguna quantitat de una suma. Descontar. De summa deducere, de- trahere. || met. Rebaixar algun poch del mèrit ó virtuts que s' atribuheixen à algú. Descontar. Mi- nuo, is. DESCONTENT, A. adj. Disgustat, mal con- tent, desagradat. Descontento. Displicitns. || Poch leal, infiel. Descontento, malcontento, desleal. Infi- dus. DEBCONTENTADts, A. adj. De mal aconten- tar. Deseontenladizo. Fastidiosus. desgontentahiebit. m. descontento. 524 DES DICCIONARI DBS DE8GONTENTAR. V. a. Disgustar, desagra- dar, fér malcontent, cansar descontento. Descon- tentar. Díspliceo, es. DE8GONTENTAT, DA. p. p. Descontintado. Injucondas. DESGONTENTÍSSIM, A. adj. sap. Desconten- tisimo, Yaldè dísplicilos. DESCONTENTO. m. Disgust, falta de conten- to. Descontento, descontentamiento. Bisplícentia, 8B, tsedium, ii. DE8GONTINUAGIÓ. f. Cessació, interrupció. Deseontinuacion, interrupcion. Intermissio, nis. DESGOBnXNUAR. V. a. Interrómprer la con- tinuació de alguna cosa. Deseontintiar, interrum- pir. Interrumpo, is. DESGONTDIÜAT, DA. p. p. Descontinuodo, discontinuado, Interruptus. DE8GONTÍNUO, A. adj. Lo que no es ó no e»- tà continuo. Descontinuo, discontinuo, Intermissus, interruptus. DE8GONVENIBLE. adj. Lo que no es acomo- dat ó proporcionat à altra cosa. Desconvenihle. In- congruens. || m. Qui à res s* avé, posant dificul- tats ahont no n'hi ha. Desconvenihle. Morosus. DESGONVENIÉNGIA. f. Incomoditat, perju- dici. Desconveniencia. Incommodnm, i. || Diferèn- cia, desconformitat de parers ó voluntats. Discon^ venienciüj desconformidad, diversidad. Dissentio, nis. DE8GONVENIENT. adj. INCONVENUNT. DE8GONVENIR. V. n. No convenir en las opi- nions. També s* usa com recíproch. Desconvenir, disconvenir. Disconvenio, is. || No sér à propòsit ó proporcionada una cosa ah altra. IHsconvenir, dis- convenir, Haud coluerere. DE8GONYIDAR. V. a. Revocar lo convit ó avís donat pera alguna funció. Desconvidar, Nuntium revocaré. DE8GONVIDAT, DA. p. p. Desconvidado, Àb invitatione revocatus'. DESGON VINGUT , DA. p. p. Desconvenido. Discors. DE8GOBDAR. V. a. Tràurer las cordas de al- gun instrument. Descordar, desencordar, Chordas detrahere. || Tràurer los botons del trau ahont es- tan ficats. Desahotonar, Testis globulos solvere. || Parlant de gafets, cordons y altras cosas que aguan- tan la roba tràurerlos del lloch que 'Is manté ti- vants. Desahrochar, Refibulo, as. | Parlant de las calsas ó altra pessa de roba deiiar anar lo que la manté ajustada. Desatacar, Ligulam solvere. j| ant. DBSTÓRCEa. DE8GORDAR8E. V. r. Desfer ó afluixar la ro- ba cordada , à fi de desahogarse. Desahrocharse, desahotonar se, desalforjarse, Sese discingere. DESGORDATi DA. p. p. Descordado. Chordís destilutus. Q Desahotonado , desahrochado, Refibu- latus. DESGORPORAR. V. a. ant. sílvarse, fugik lo cos. DE8GOR8ADOR. m^ ant. Qui trau la esoona. Descortezador, Deglabrator, is. DE8GOR8ADURA. f. La acció de tràurer li escorsa. Descortezadwra, Deglabratio, nis. DE8GOR8AR. v. a. Tràurer la eaoorsa. Deleo^ tezar, Decortico, as. DESGORT. m. poét. Composició poètica de me- tro irregular , introduhida ó calificada pel poeli Garíns d'Apxier , y s* aplicava à diferents assomp- tos. PoUmetra. Polimetra. f>ESGORTÉ8, A. adj. Faltat de modos y corte- sia. Descartés, Inurbanus. DE8GORTE8ABIENT. adv. m. Sèns corteúa. Descortesmente, Inurbanè. DESGORTE8IA. f . Falta de modos, de atencià política ó urbanitat. Descortesia. Innrbanitas, ru- ticitas, atis. DESGOSnOURA. f. DBSGUSIT. DE8GOSIR. v. a. DlSCÜSia. DE8G08SAR. V. a. Trencar lo cos de la agu- lla. Descular, desojar. Àcus oculum infringere. DE8G08TUM. m. ant. Desús , falta de us. De- suso, Desuetudo, inis. DE8GOTXAR. V. a. Desabrigar à algú traheoV- li la roba de demunt. També s* usa com recíproch. Desarropar, descobijar, desarrehujar, Tegumentum, stragulum alicui detrahere. DE8GOTXAT, DA. p. p. Desarrehujado. De- tectus. DESGRÉDIT. m. Pèrdua ó méngua de la repu- tació. Descrédito, desreputacion. Infàmia, s, nomi- nis jactura. AB DESCRÈDIT, m. adv. Sèns crèdit. Jren^iia^ mente. Ignominiosè, dedecorè. DESGRÉGUER. V. a. ant. dbscréuui. DE8GREIXEN8A. f. ant. La aoció de minvar. Descrecer. Decresco, is. H v. a. ant. DisMiifimn u- BAIXAR. DESGRÉORER. V. u. Deixar de créurer, m donar crèdit. Descreer, Fidem abnegare , creders nolle. DE8GRIDAR. V. a. ant. prosceíüeei. | anL DESACEBDITAE. DESGRmATy DA. adj. ant. peosceit. | mia- CREDITAT. DESGRIPGIÓ. f . Figura ó dibuix de alguoi oo* sa , representantla menudament y per parts. De»' cripcion, Descriptio, nis. Q Narració, representació de alguna cosa per medi de paraulas , describíntla menudament ab totas las parts y circunstànciïs. Descripcion, Enarratio, nis. DESGRIPTIü, VA. adj. Lo que descriu, coo^ definició descriptiva. Descriptiva. Describens. DESGRISMAR. V. a. fam. Donar à algú m fort cop en lo cap. Se diu per alusió à la part ahont se posa *1 crisma. Descrismar, iesmiitanor* Ictum alicui in caput impingere. y Donar à aigi motiu de enfadarse mòlt. Descrismar, kú iracuo- diam vehementer provocaré. DES CATALÀ. DES 52S DESCRIT, A. p. p. DeseriiOf De$cripto. Des- criptns. DESGRÍURER. y. a. Dibuixar , figurar alguna cosa representant la menudament y per parts. Des^ eribtr. Describo, is. || Referir una cosa per pessas menudas', representantla ab las paraulas com si 's dibuixava. Describir, Enarro, as. Q Definir alguna cosa explicant per menut sas parts y propietats. Describir. Describo, is. DESGR08TAR. V. a. Tràurer la crosta de al- guna cosa. Descostrar, Gruslam delrahere. DE8GR08TRARSE. V. r. Càurer la crosta de alguna cosa. Deicascararse. Gruslam , superficiem rei decidere. DESGUAT, DA. adj. escüat. DE8GUBERT, A. p. p. Deseubierto, Detectus. || adj. Usat ab los verbs anar , estar y altres signi- fica portar lo cap descubert. Descubierto. Capite nudato. y m. Lloch sens cuberta. Descubierto, Sub dio patens. j] m. dèficit. ESTAR ó QUEDAR EN DESCUBERT. fr. En lOS COmp- tes faltar alguna quantitat pera satisfer lo càrrecb. També 's diu del que no pót desferse de alguna reconvenció. Estar ó quedar en descubierto. In ra- tionum subductione superari. QUEDARSE AL DESCUBERT^ fr. Quedarse sens abricb, exposat à la inclemència del temps. Quedarse al descubierto. Sub dio agere. DESCUBERTA. f. mil. Lo regoneixement que à certas horas fà la tropa pera observar si en las inmediacions hi ha enemich , ó pera averiguar 1^ situació. Descubierta. Militaris speculatio. DE9GUBERTAMENT. adv. m. Clarament, sens cap empaig. Descubiertamente , al descubierto, d la descubierta. Aperlè, manifeslè. DE8GUBRIDOR, A. m. y f. Lo qui descubreix ó troba alguna cosa oculta ó no coneguda. Deseu- bridor. Inventor, is. || Lo qui revela algun secret. Revelador, deseubridor. Revelator, is. || Lo qui in- daga y averígua alguna cosa. Deseubridor, Inda- gator, is. II Se diu per antonomàsia del que ha des. cubert terras desconegudas. Deseubridor. Incogni- tarum regionum inventor. || mil. Explorador, ba- tidor del camp. Deseubridor. Explora tor, specula- tor, is. DESGUBRIMENT. m. Manifestació de lo que estava amagat ó secret. Descubrimiento. Invenlio, nis. II Per antonomàsia la invenció de alguna terra desconeguda. Descubrimiento. Regionum incogni- tarum invenlio. || Lo territori que s* ha reconegut ó descubert. Descubrimiento. Regió inventa. DESGUBRIR. v. a. Manifestar, sér patent alguna cosa. Descubrir. Manifesto , as. || Destapar. Deseu- brir. Delego, is. || Trobar lo que estava ignorat ó amagat. Descubrir. Invenio, is. || Yéurer de lluny. Descubrir. Speculor, aris. U Yenir en coneixement de alguna cosa que s' ignorava. Descubrir. Gog- nosco, is. II Revelar, manifestar lo que estava se- cret. Descubrir. Revelo, as, delego, is. jj Dominar, véurer algun siti ó paratje en V interior de una fortificació desde fora de ella à menor distància que la que alcansa 'I tir de canó. Descubrir. Intra jac- tum rem esse animadvertere. DE8GUBRIR8E. V. r. Llevarse '1 sombrero, etc. Descubrine. Caput nudare. DESGULPAR. v. a. disculpar. DESCURAT, DA. adj. ant. descuidat. DESGU8IR. }^. a. Desfer ó trencar los punts de las cosas que estavan cusidas. Descoser. Díssuo, is. DE8GU8IT, DA. p. p. Descosido. Díssutus. Q m. La part descusida de alguna roba. Descosedura, descosido. Suturae solutio. pÉGALi PEL DEScusiT. loc. ab quc's reprcu la impertinència del que diu ó fà sempre '1 mateix. Otra al dieho Juan de Coca. Recoque crambem. PEGARLA PEL DESCUSIT. fr. PaHar sens reflexió, dir tot lo que vè à la boca. Hablar d Umtas y d locas. Effulio, is. DESGUYDADAMENT. adv. m. Ab descuyt ó negligència. Descuidadamente. Negligenter. || ant. INADVERTIDAMENT. DESGUYDAR. V. n. No posar en las cosas la atenció y diligència úegaúsLS. Descuidar. Negligo, is. DESGUYDARSE. v. r. Distràurerse de alguna cosa, no pensar en ella. Q mel. Fèr alguna cosa de que se segueix vergonya ó ignomínia. Descuidarse. Piaculum aul quid viro probo indignum admittere. DE8GUYDAT, DA. p. p. Deseuidado. Neglec- tns. n adj. Negligent. Deseuidado. Negligens. || Dei- xat, que cuyda poch de la compostura en lo vestir. Deseuidado. Incuriosè indutus. || Desprevingut, no advertit. Desprevenido , desapercibido, deseuidado. Imparatas. || Lo qui s' olvida fàcilment de las co- sas. Olvidadizo. Óbliviosus. ATRAPAR ó GULLiR DESCUIDAT, fr. Sorprèndcr à algú. Coger de rebato. Imparatum occupare. DESGUYT. m. Omissió , negligència , falta de cuydado. Descuido. Negligentia , incúria , ae. || 01- vit, inadvertència. Descuido. Oblivio, nis, inconsi- derantia, ae. Q Acció desatenia que desdiu de aquell que la executa ó de aquell ab qui s" executa. Des- cuido. Indecora , inhonesta aclio. jj Desllís , acció vergonyosa. Descuido^ desliz. Lapsus turpis, desho- nestans. DE8DAURAR. V. a. Tràurer 1* or ab que esta- va daurada alguna cosa. Desdorar. Inaurala abra- dere. DE8DE. prep. que serveix pera denotar princi- pi de temps ó lloch, com: desde aquí, desde luego, DESDE ara. Desde. E, ex, de, ab. || Desprès de. Des- de. Abhinc, posthac, exindè. DE8DEJUNAR8E. V. r. Péndrer lo primer ali- ment en lo matí. Desayunarse. Jento, as. DE8DEL. Contracció de desde lo. Desde el. Ab,ex. DE8DENTAR. V. a. Llevar las dents. Desdentar. Edento, as, DE8DENTAT• DA. adj. Lo qui ha perdut las dents. Desdentado. Edentatus. S26 DES DICCIONARI DES . DESDENY, m. Esquivesa, desapego qne mani- festa algun desayre ó despreci. Desden, Despec- tio, nís. DESDENYAR. V. a. Tractar ab desdeny. Des^ denar. Gontemno, is. DESDENY ARSE. X. r. Tenir à ménos lo fér ó dir alguna cosa crehentla indecorosa. Desdenarse, Dedignari. DESDIR. V. n. Degenerar alguna cosa de sòn origen. Desdecir. Degenero, as. || No conformarse una cosa ab altra. Desdecir, Discrepo, as. i DBSDIB. loC. i TBNTI POTBNTI. DESDIRSE. V. r. Retractarse de lo dit. Desde- eirse, Palinodiam canere. DESDITXA. f. Desgràcia, infortuni, infelicitat. Desdicha, Infortunium, ii. || Pobresa summa, mi- sèria, necessitat. Desdicha, Summa egestas. DIR DBSDiTXAS DE ALGÚ. fr. Dime mòlt mal. Decir mal de alguno; cortar de vestir. De aliquo maledi- cere. DESDITXADAMENT. adv. m. Ab desditxa. Desdichadamente. Infeliciter. DE8DITXAT, DA. adj. Desafortunat, infelfs. Desdichado. Infortunatus. DESDOBLEGAR. v. a. Esténdrer una cosa què estava doblegada. Desdoblar. Explico, as. DESDORAR. V. a. Deslluhir la virtut, reputa- ció ó fama de algú. Desdorar, Obscuro, decoro, as. DESDORO. m. Tot alló que deslluheix ó dismi- nuheix la reputació ó la fama. Desdoro, Dede- cus, oris. DESÈ, NA. adj. Lo que pertany ó té U número deu. Deceno, décimo. Decimus. || m. Cada una de las deu parts iguals en que's divideix un tot. D/ct- ma, diezmo. Dècima, decuma, ». DESEGOLAGAR. V. a. ant. dbsapariae. DESEGONIUYR. V. a. ant. dbsamistansab. DESEDiriGAGIÓ. f. met. mal bxbmplb. DESEDIFIGAR. V. a. escandalisae. DESEDCIDA. f. eixida. DESEIXIMENT, m. desbmpbnto. || ant. desa- fio. 0 ant. PRIVACIÓ. DESEIXIRSE. V. r. Desempenyar bè alguna obligació. Desempenarse, desempenar. Sese expedi- ré. J DBSBMPALLBGARSB. || aut. PRIVJULSB. DESEMBAFAR. v. a. Tràurer lo fàstich que's tenia al menjar desprès de haver estat embafat ó sens gana Desempalagar, Cibifastidium depellere. DESEMBAFATi DA. p. p. Desempalagado, Fastidiolevatus. DESEBIBALAR. v. a. Desfer las balas y tràu- rerne las mercaderias. Desembalar, desenfardar. Sarcinas solvere, dissolvere. DESEMBALAT, DA. p. p. Desemhalado, des- enfardado. Sa re in is disolutus. DESEMBALATGE, m. La acció de desemba- lar. Desembalaje. Sarcíns solutio, dissolutio. DESEMBARÀ8. m. Expedició, llestesa. Des- embarazo. Agilitas, atís. | La obra de desemlKiraa- sar ó desocupar. Evaeuaeion, desembarazo. Evacua- tio, nis. D DBSAHOGo, ALÍvio. || DILATACIÓ. Q Eixída, desahogo en lo parlar ú obrar. DesembarazOj des- parpajOf despejo, soltura, resoluciortf desahogo, gen- tileza , expedicion, Expeditio , nis. || Desvergonyi- ment. Desembarazo , desenvoltura , desvergüenzay aire de taco. Procacitas, libertas^ atis. || desem- PENTO. DESEMBARASSADAMENT. adv. m. Ab des- embaràs. Desembarazada, sueltay expedita, despe- jadamente. Expeditè. DESEMBARASSAR. V. a. Llevar los obsta- cles. Desembarazar, desembarazarse. Expedio, is. II Desocupar. Desembarazar , desocupar, evacuar. Evacuo, as. || arq. Llevar los adornes inútils de la decoració, facilitar lo desembaràs de la casa. Des- embarazar. Mdes pervias facere. || Dit de la taula llevar las estovallas, y demés servey. Desembara- zar, alzar. Mantilia, etc, de mensa removere. || Tràurer de un port las naus vuydas pera que en- tren altras carregadas. Desembarazar un puerto. Yacuis navibus portum solvere. || També 's diu en lo moral en orde à las ideas, afectes, etc. Desem- barazar. Expediré. DESEMBARASSARSE. V. r. Expedirse , des- ocupa rse. Desembarazarse. Negotiis sese expediré. II DfiSPÉMDRERSB. || uàut. Separarsc, deslliurarse de algun perill. Zafar, desembarazarse, rebasar. Na- vem à periculis expediré. DESEMBARASSAT, DA. p. p. Desembaraza- do. Extricatus. || Expedit, prompte. Desembaraza- do, expedita. Expeditns. || preparat. |{ Desahogat, libre, sens miraments, ni respecte. Desembaraza- do, despejado, desaL•gado, exento. Procax, audax. DESEMBARBOLLAR. V. a. desembolicar. DESEMBARGADERO Y DESEMBARGA- DOR. m. Llocb destinat pera desembarcar. Des- embareadero. Locus descensioni é navibus aptus. DESEMBARCAMENT, m. desembarch. DESEMBARCAR, v. a. Tràurer à terra la càr- rega de una embarcació. Desembarcar. E naví du- cere. D v. n. Saltar à terra lo qui estava embarcat. Desembarcar. E navi descendere. || met. Baixar de un carruatge. Desembarcar. E curru descendere. DESEBIBARGAT , DA. p. p. Desembarcado- Eductus è navi. DESEMBARCH. m. L* acte de alsar Y em- barcb. Desembargo. Sequestri ablatío. || L' acte de desembarcar las personas. Desembarco. E navi des- censio. Q V acte y efecte de desembarcar las co- sas, generós, etc. Desembarque. E navi eductio. DESEMBARGAR. v. a. for. Alsar V embarch. Desembargar. A sequestro liberare. DESEMBARGAT, DA. p. p. Desembargado. Ablatus sequestro. DESEMBARRAR. v. n. Tràurer la barra ab que estava assegurada alguna porta. Desatrancar. Repagulum revellere. U V. a. Desfer los punts ab que DES CATALÀ. DES 521 alguna cosa estava embastada. DesapurUarf deshil- vanar, Díssuo, is. || Parlant de las pessas de panyo desfer las bastas ab que estan apuntadas. Descodar, Pannorum suturas dissolvere. DESEMBENAR. V. a. DESBNVENIR. DE8EMBLE. adj. dessemblant. DESEMBOCADURA, f. La obertura ó estret, per ahont s' ix. Desembocadero , desembocadura, desemhoque. Exitus, us, angustiae,arum. Q La ober- tura per ahont desayguan en lo mar los rius, ca- nals, etc. DesemhocaderOf desembocadura, desemho- que. Ostium, ií. DESEMBOCAR. V. n. Eixir com per alguna boca ó estret. Desembocar. Angustias loci superaré. ] Entrar ó desayguar en la mar los rius, canals, etc. Desembocar. Fluvios mare adire. DESEMBOLICAMEBIT. m. desbmbolich. DE8EMBOLICAR. \. a. Desplegar lo que es- tava plegat. Desenvolver. Evolvo, is. { Desfer los plecbs de un paper ab que estava embolicada una cosa. Desempapelar. Papyraceum involucrum sol- vere. || Desfer algun embolich de fil, seda , cor- dill, elc. Desenredar, desenmaranar. Extrico, as. I Desfer la envenadura de alguna part del cos ahont se té mal. Desatar, desligar. Ligata solvere. || Des- enrotllar la roba ab que algú està embolicat. Des- arreòtfj'ar. Operimentum depellere. || met. Posaren clar lo que estava confús. Desenvolver, desarrebu- jar, desligar, desenmaranar, desovillar. Explico, as. g met. Explicar lo que no era fàcil de entén- drer. Aclarar. Aperio, is. DESEMBOLICARSE. v. r. met. Eixirse un de algun negoci en que estava compromès. Desenre- darse. Se expediré, extricari, explicaré se de re aliqua. || desembossarse. DESEMBOLIGAT, DA. p. p. Desenvuelto. Ex- peditus. DESEMBOLICH. m. L' acte de desembplicar. Desenredo. Expeditio, nis. || En los dramas y poe- ma épich. SOLUCIÓ. I. DESEMBOLS. m. La entrega de alguna parti- da de diner efectiu y de contant. Desembolso. Pe- cnnis tradítio. DESEMBOLT, A. adj. desenvolt. DESEMBOLTURA. f. desen VOLTURA. DESEMBORRATXAR. v. a. Curar la borratxe- ra à algú. També s' usa com recíproch. Desembor- raehar, desembriagar. Ab ebrietate liberare. DESEMBORRAXAT, DA. p. p. Desembrioga- do. Ab ebrietate líberatus. DESEMBÓS. m. L' acte de tràurerse V embós. Desembozo. Faciei detectio. DESEMBOSCAR. V. a. Tallar un bosch ó part de ell. Desboscar. Silvae caesionem facere. || met. DESEMBARASSAR, DESENREDAR. DESEMB08CARSE. v. r. Eixir del bosch ó de la emboscada. Desemboscarse. Silvam relinque- re. DESEMBOSSAR. V. a. Tràurer diners de la bossa. Desembolsar. É marsupio nummos educere, depromere, y Fér algun desembols. Desembolsar. Pecuniam tradere. || Tràurer V embós. També s* usa com reciproch. Desembozar, desarrebozar. Ab ore pallium removere, faciem detegere. Q desem- bussar. DESEMBOSSAT, DA. p. p. Desemholsado. t crumena depromptus. DESEMBOTIMENT. m. evacuació. DESEMBOTIR. V. a. y derivats, desinflar. I ant. EVACUAR. DESEMBOTXAGAR. V. a. DESEMBOSSAR. 1. DESEMBOTXAR. V. a. Tràurer los capolls de seda de las botxas. Desembojar, Bombycis follicu- los ex abrotano levare, extrahere. DESEMBRÀS. m. Facilitat, expedició y soltu- ra en parlar ú obrar, Desembarazo, desparpajo, despejo, desahogo, soltura. Expeditio, nis. AB desembrís. m. adv. Sens perturbació ni em- paig. DespejaL•mente. Expedité. DESEMBRASSADAMENT. adv. m. Sens destorb. Desembarazadamenle, despejadamente, sin embarazo. Expedité, liberè. DESEMBRASSAR. V. a. Tràurer los embras- sos de algun lloch deixantlo expedit. Desembara- zar. Expedio, is. || Desocupar alguna casa, quar- to, elc. Desocupar, evacuar, desembarazar, despC" jar. Evacuo, as. DESEMBRASSARSE. v. r. Apartar un de sí lo que estorba ó incomoda pera conseguir algun fi. Desembarazarse. Expediri. || nàut. zafar. DESEMBRASSAT, DA. adj. Lo qui té expe- dició y soltura. Desembarazado, despejado, desen- fadado,suelto,correntio. Expeditus. DESEMBRAVIMENT. m. ant. Amansament. Desembravecimiento. Mansuefactio, ciciíratio, nis. DESEBIBRAVIR. u. a. ant. Amansar, domes- ticar. Desembravecer, Mansuefacio, is. DESEMBRE, m. Lo desè mes del any segons contaban los romans. Ara es lo dotzè y últim. Dt- eiembre. December, bris. DESEMBRIAGAR. v. a. ant. dbsbmborratxar. DESEMBRIDAR. v. a. y derivats, desenfre- nar. DESEMBROLLAR. v. a. desenredar. DESEMBRUIXAR. V. a. y derivats, desen- cantar. DESEMBULL. m. y DESEMBULLABIENT. m. ant. L' acte dedes- embullar. Desenredo. Extricatio, explicatio, nis. DESEMBULLAR. V. a. Desfer T embull. Des- enmaranar, desenredar, desencastillar, desligar, Extrico, explico, as. || Parlant de cabells, seda, fil, etc. arreglar los caps que s* ban fét un mun- yoch. Escarmenar, desenredar. Explico, as. DESEMBULLAT, DA. p. p. Desenredado, des- enmaranado, escarmenado. Extricatus. DESEMBUSSAR. V. a. Tràurer 1* embús ò embaràs qn6 $' ha posat en alguna canonada, con- 528 DES DIGGIONABI DBS ducto 6 altre pas estret. Desalramparf desatancar, desembarazary deshrozar, desemharrar, Expurgo, as, expedio, is. DESEMBUSSAT, DA. p. p. DesembarazadOf desatancado, Expeditus. DESEMBUTXAGAR. v. a. desembossar. 1. DESEMPAGAR. V. a. Tràurer las mercade- rfas de las pacas. Desempacar, desenfardar, E sar- cina exlrahere, DESEMPAGAT, DA. p. p. Desempacado, É sarcinis extraclus. DESEMPAIG. m. Desahogo, desembaràs. Des- enfado, desahogo, desembarazo, despejo, desparpa- jo. Expeditio, nis, libertas, procacitas, atis. || DESEMFAUAR. V. a. p. U. DESCOMPONDRE!. DESEMPALLEGARSE. V. r. Despéndrerse, llibertarse de alguna cosa molesta. Deiasirse, des- enredarsey mosquearse, desprenderse,'saeudirse. Se expediré. DESEMPALLEGAT, DA. p. p. Desprendido. Extricatas. DESEMPAPERAR. V. a. Tràurerli à alguna cosa *1 paper que la embolicava ó cubria. Desem- papelar. Papyraceum involucrum solvere. DESEMPAPERAT, DA. p. p. Desempapelado. Papyro spoliatus. DESEMPAQUETAR. V. a. Desfer paquets. Desempaquetar, É sarcinulis extrahere. DESEMPARAR. V. a. y derivats, desímpa- RAR. DESEMPARENTAT, DA. adj. Lo qui no té parents. Desemparenlado. Propinquis carens. DESEMPATAR. V. a. Tràurer la igualtat que hi ha entre dos cosas. Desempatar, iEqualitatem tollere. DESEMPATXAMENT. m. ant. dbsbmpaig. DESEMPATXÀR. V. a. Tràurer V embaràs del ventrell. També s' usa com recíproch. Desemr pachar, desahitar. Cibum indígestum emittere. || ant. despatxar. DESEMPATXARSE. V. r. Vèncer la ver- gonya y cobrar atreviment. Desempacharse , desem- barazarse, despejarse, Erubescentiam deponere. DESEMPATXAT, DA. p. p. Desempachado. Incoclo cibo liberatus. DESEMPERRAR. V. a. Arrancar ó desarre- glar las pedras que forman algun empedrat. Des- empedrar. Elapido, as. || Freqüentar los carrers sens necessitat. Ruar, rondar. Perrepto, as. DESEMPERRAT, DA. p. p. Desempedrado, desenlosado. Lapidibus disturbatus. DESEMPEGAR. V. a. Tràurer la pega de al- guna cosa. Desempegar. Picís illinimentum de- trahere. DESEMPENYAMEBIT. m. Obra de desem- penyar. Desempeíio. Pignoris redemptio. DESEMPENYAR. V. a. Rescatar la penyora, pagant la quantitat per la qual estava mponyada. Desempenar. Pignns redimere. | L^bértar à algú dels deutes ó empenyos qne tenia contrets. També s' usa com recfproch. I Desempenar, Ab lere ali^ no liberare. || Gumplír allò à qoe s' està obligiL Desempenar. Mnnus suum exequi. | Tràurer ayrti à algú del empenyo en que estava. Timbes' ui com recíproch. Desempenar, Ab onere velcuraili• quem liberare, expediré. DESEMPENTAT. DA. p. p. DesemfiMk, Mre alieno levatus. DESEMPENYO. m. DBSBMPBNTAMüfT. | COh pliment de la obligació. Desempeno. Mnoerisidifr pletio. II Primor, esmero, complement de graadi» sa y magnificència de alguna coea. Desempno.ht fectio, operis elegantia. DESEMPENYORAR. V. a. DBSIMFBNTAl. 1. DESEBIPERE8AR. V. n. y DESEMPraiEBIRSE. V. f. Sacndirse la po^ sa. Desemperezar, desemperezarse deperezem, Socordiamsegnitiem depellere. DESEMPESAR. Y. a. Tràurer la empesi fc alguna pessa de roba. Desatnsar. É línteís íjuft rem detrahere. DESEMPETAR. Y. a. y derivats. DESEUFitii. DESEMPIULAR. v. a. Desfer las cosas que» tan empíuladas. Desapiolar,desempiolar. Aviíei- lis solvere. || Desunir lo tros de corda que eHifi empiulada ab altra. Desempalmar, Disjuogo, is. DESEMPIULAT, DA. p. p. DeumpivlaioM empiulado, desapiolado, desempalmado. Solntni. DESEMPLEAR. V. a. Llevarli à algú V atfB que tenia. Desemplear, deponer. Munere prifaie. DESEMPLEAT, DA. p. p. DesempUado. li* nere privalus, captus. DESEMPOBRIR. v. a. Tràurer à algú de» seria. Sacar la misèria, poner d alguno en stM- Alicujus fortunam fovere. DESEMPOSSESSIONAR. Y. a. DBSPOSStllL DESEMPOSTAR Y DESEBIPOflTISBAB. IL a. Arrancar las pots, desfer un empostissat. D*- entablar. Tabulas evellere. DESEMPOSTISSAT, DA. p. p. DesentMtk Tabulis spoliatus. DESEMPOTRAR. V. a. Arrancar algaiü em del Iloch ahont estava empotrada. DesLmfStm* Rem opere csementitio firmatam evellere. DESEMPOTRAT, DA. p. p. Desemfúirtà. Ab opere c^mentitio avulsus. DESEMPERSONABIENT. m. L* acte de trài- rer à algú de la presó. DesencarceL•mienXo. Eca^ cere liberatio. DESEMPERSONAR. V. a. Tràurer de la pr»* só. Desencarcelar. É carcere liberare. | mel. Tri^ rer de pena ó embaràs. Desencarcelar, sacar itft na. Ab oppressione liberare. DESEMPERSONAT, DA. p. p. Desencoft^ do. Vinculis liberatus. DESENA, f. La reunió de deu unitats. OfMM. Decas, adis. || mús. La octava de la tercera. Dec^ na, Sonus, vox denaria musices. DES CATALÀ. DES 589 DESENAMORAR. V. a. Fér pérdrer V amor que's tenia à alguna cosa. També s' usa com recf- proch. Desenamorar, Amoris vim extinguere, de- lere. DE8ENAMORAT, DA. adj. Lo^iui no té amor ó no '1 mostra. Desamorado, Amoris expers. DESENARI. adj. S* aplica al caràcter ó xifra que representa la desena. Decenariç, Decennalis. DESENGABESSAR. V. a. Tràurer del enca- bessament. Deseneabezar, Aliquid é censu delere. DESENGABESTRADURA.. f. Obra de desen- cabestrar. Desencahestríidura. Gapistri expeditio. DESENGABE8TRAR. V. a. Llevar lo cabestre à las cabalcaduras. Deseneahesírar, Capistrum de- trahere. Q Desembolicar la cama del animal, que estava enredada ab lo cabestre. Deseabestrar, des- encübestrar, Jumenti pedem capistro implicatum expediré. I p. u. Tràurer del cap alguna espècie. Qiiitarf[raer del casco, Dissuadeo, es, dehortor, aris. DESENCADENAR. V. a. Tràurer la cadena al qui està amarrat à ella. Desenecidenar. Vincula sol- vere. 1 Desfer la cadena. Desencadenar, deslabonar, de««n/aòonar. Catenamdisrumpere. | met.Rómprer lo vincle de las cosas inmaterials. Desencadenar, deslahonar. Dissolvo, is. DESENCADENAT, DA. p. p. Desencadenada . Catenis solutns. DESENCAIXAT Y DESENCAIXAMENT. m. V acció y efecte de desencaixar. Deseneajamienió, disencaje, desencajadura, Luxatio, solutio, nis. || Desconjuntament de ossos. Desencajamiento, desen- eaje. Cuxatio, nis. DESENCAIXAR. V. a. Desunir, tràurer algu- na cosa del encaix. També s* usa com recíproch. Deseneajarf destrabar. Disjungo, is, separo, as. Q Tràurer de la caixa. Sacar del arca. Ex arca elicere. H Tràurer un os de sòn Uoch. Dislocar, deseneajar, descoyuntar, Luxo, as. || Desfer las pessas de fusta que estavan unidas. Desencajar, desensamblar, Compagem coagmentum disolvere. I Arrancar los golfos ó frontissas. Desgoznar, desgonzar, Gompa- ges evellere. DESENCAIXAT, DA. p. p. Desencajado, Dis- junctus, luxatus. DESENCAIXONAR. V. a. Tràurer lo que està en caixons ó calaixos. Desencajonar, £ capsis edn- cere. DESENCAIXONAT. DA. p. p. Deseneajonado. £ capsis eductus. DESENCALLAR. V. a. Tràurer la embarcació del lloch ahont estava encallada. Desencallar. Nà- vim vado aut arenae inhsBrentem educere, extra- bere. y Tràurer un carruatge del lloch ahont s' ha encallat. Desatascar, £ loco coenoso educere, ex- pediré. Q met. Tràurer à algú de la dificultat en que està, y de la qual ja no pót eixir tot sol. Des- atascar, Expedio, is, libero, as. DESENCABIINAMENT. m. L* acte de desen- caminar, ó la marxa que's fà fora de camí. Desea» TOMO !. mino, Iter devium. || met. L* acte de separarse de lo just. Deseamino, Aberratio à justitia. DESENCAMINAR. V. a. Desviar ó fér pérdrer lo camí à algú. Descaminar, desencaminar, k via aliquemdivertere. Q met.Apartaràalgüdesònbon propòsit, é induhirlo à que fassa lo que no es just ni li convé. Descaminar, desencaminar, Ab officie aliquem avertere. DESENCAMINAT, DA. p. p. Descaminado, desencaminado, Dimotusàvia. ANiR DESENCAMINAT. Ir disincaminado, ófuerade razon, k via veritates erraré. DESENCAirrADOR, A. m. y f. Qui desen- canta. Desencantador, Incantamento absolvens. DESENCANTAMENT, m. L' acte de desen- cantar. Desencanto, desencantamiento, Incantamen- tí solutio, liberatio. DESENCABITAR. V. a. Desfer V encantament, deslliurarne à algú. Desencantar, deshechizar, Ab incantamentis solvere, liberare. DESENCANTAT, DA. p. p. Desencantado, de^ hechizado, Fascinatione liberatus. ra»ENCAPOTABIENT. m. L* acte de desen- capotar. Desencapotadura, Pallii subreptio. DESENCAPOTAR. V. a. Tràurer à algú *1 capot que portava. Desencapotar, Pallio exuere. DESENCAPOTARSE. V. r. Dit del cel, etc. Serenarse, desencapotar se. Nubes evanescere* DESENCAPOTAT, DA. p. p. Desencapotado. Pallio solutus. DESENCAPRITXAR. r. a. Desimpressionar, dissuadir à aigú de algun error ó capritxo. També s' usa com recíproch. Desencaprichar, Pervicaciam alicujus vincere , flectere. DESENCAPRTTXAT, DA. p. p. Desencapri-^ chado, Libidine expeditus. DESENCAPüTXAA. V. a. Llevar la caputxa à algú. Desencapillar, quitar la capilla, descaperu^ zar, Cucullam auferre. DESENCAPUTXAT, DA. p. p. Deseneapucha- do, Gucullo nudatus. DESENCARNAR. V. a. DESCARNiE. DESENCARREGARSE. V. r. Despéndrerse de las obligacions ó responsabilitat de alguna comis- sió, càrrech, etc. cometent à altre lo que devia executar lo qui *1 té. Descargarse. Huneris, officí curam alteri committere. DESENCASTA^. V. a. Arrancar lo que estava encastat. Despegar, Deglutino, as. DESENCAUAR. V. a. Fér eixir del cau. Sacar de la madriguerü. E cuniculo pellere. DESENCEBAR. V. a. Tràurer la pólvora de la cassoleta de las armas de foch. Deseebar, In sclop- petis escam igni detrahere. DESENCODERNAR. V. a. y derivats, desen- quadernar. DESENCOLADURA. f. y DESENCOLABIENT. m. Obra de desencolar. Desencoladura. Reglutinatio, nis. 68 530 DES DICCIONARI DES DESENCXMAR. Y. a. Separar lo que estava agafat ab cola. Desencolar. Reglutino, as. DE8ENGOLAT. DA. p. p. Desencolado. Regln- tinatus. DfiSENGOLERISAR. V. a. Aplacar la còlera. També s' usa com recíproch. Deuncolerizar. Iram pacare, sedare. DESENGORDAR. V. a. Tràürer las cordas de alguna cosa. 'S diu comunment dels instruments músichs. De$encordafy descordar. Chordas detra- bere. DESENGORDATi DA. p. p. Dueardado. Cbor- dis solutus. DE8ENGORDILLAR. V. a. Tràurer los cor- dills de alguna coea que està lligada ó assegurada ab ells. Desencordelar. Vincula dissolvere. DE8ENGORDILLAT| DA. p. p. Desencordilla- do. Vinculis solutus. DE8ENGORVAR. V. a. Adressar lo que està tort óencorvat. Desencorvar, Çorvatum dírigere. 1 DBSGUIRXAK. DESENGOTXAR. V. n. Baixar del cotxo. Apear- 86 del coche, desembarcar, E curru descendere. DESENGREUAR. V. a. Desfer la figura de creu en alguna cosa. 'S diu principalment de las mans. Descruzar, desplegar, desenclavijar las manos. Cru- cis figuram disturbare. DESENGREUATi DA. adj. Descruzado. Quod crucis formam amisit. DE8ENGROSTAR. V. a. DESCROSTAR. DESENGUGIMENT. m. Esperit, desembaràs. DesencogimientOf desahogo, Expeditio, nis. DE8ENGUGIR8E. V. r. Eslirarse, allargarselo que antes estava arronsat. Desencogerse. Extendi, explicari. || met. Pérdrer V encugiment. Desenes- gerse, desaiarse, desembarazarse, desempacharse. Verecundiam deponere. DESENGUGIT, DA. p. p. Desencogido. Audax. DE8ENGÜIXINAR. v. a. Tràurer del cuixí. Desenfundar, E sacculo educere. DE8ENGUNGIR8E. V. r. vulg. DESENCUGIRSB. DE8ENDAYAR. V. n. ant. desdentarsb. DESEBíDEMONIAR. V. a. Tràurer los dimonis. Desendemoniar, desendiablar. Dcemonia ejicere. DE8ENDEUTAR. V. a. Librar de deutes à al- gú. S' usa mès comunment com recíproch. Des- adeudar. Mre alieno liberare; alterius debita per- solvere. DESENDEUTAT, DA. p. p. Desadeudado. JEre alieno solutus. DESENDIABLAR. V. a. desendemoniar. DE8ENDOLAR. V. a. Llevar, deixar lo dol que *s portava ó que hi havia en las casas, coixos, etc. Desenlutar. Fullam seu funeream vestem exuere. DESENDOLAT, DA. p. p. Desenlulado, Luto detectus. DE8ENDRE8SAR. V. a. Descompóndrer, des- arreglar alguna cosa. Desaderezar, Pertorbo, as. || PBSBMBARASSAR. >m:h. i>H/ mh; m. ter. fam. Bocinel de pell que s' alsa prop de las unglas de las mans, y can- sa dolor y fà nosa. Padrastro, repek, Redavia, redivia, ae. 1 ant. enbmich. DE8ENER. m. ant. DBGVlló. DE8ENFADAR. V. a. Fér pérdrer V en&do. També s' usa com recíproch. l^«M/ÍBdar.Sedo,ii. DESENFADAT, DA. p. p. Deunfadaio, Seda- tus. DE8ENFADO. m. Desahogo , esperit, deaes- baràs. Desenfado. Expeditio, nis. | Divenié é desahogo del animo. Desenfado. Animi relaxatio. DESENFALDAR8E. Y. r. I^esferse ò abiiul• se las faldas. Desenfaldarse, bajar el enfaUo, To- tes aitè cinclas dimitlere. DESENFALLONIR. v. a. y derivats, dbwioi- LERISAR. DESEVIFANGAR. v. a. Netejar, tràurer Ii fanoh de alguna cosa. De$mkafTar^ destnfa^m, Lutum detergere. || Tràurer del fanch. DesaUamt sacar del lodo, É luto expediré. DESEBIFANTGATy DA. p. p. Desembarrtk. Luto detersus. DESENFARGELLABOENT. m. La acció de desenfarcellar. Desligadura, Dissolutio, nis. DESENFARGELLAR* V. a. Desfer un farcell, deslligarlo. Desliar, Sarcinnlas solvere. DESENFARGELLAT, DA. p. p. Desií^arèU' do, desliado, Solutus. DESENFARDAR. V. a. Obrir y desfer lostv- dos. Desenfardar, desenfardelar. Sarcinas solme, reserare. DESENFARDAT, DA. p. p. Desenfofidí. Dissolutus. IM^ENFOLAR. V. a. Despassar lo que estivi enfilat. També s* usa com recíproch. DesauorUr. Strigam discindere. || Despassar lo fil de k agoDi de cusir. També s' usa com recíproch. Deseút brar, Filum ex acu extrahere. DESENFILAT, DA. p. p. Desenhehraio. Sofah tus. DE8ENFITAR. V. r. Tràurer Tenfit, evm qualsevol indigestió. Desempacharu , deiaiUtr. Stomachum cibi copià laborantem levare. DE8ENFITAT, DA. p. p. Desahitaéo. MiSM- tione repara tus. DE8ENFORNAR. V. a. Tràurer del fon h que s' hi havia ficat pera cóurerse. Deufslmur, deshomar. Ex fornace extrahere. DE8EBIFORNAT , DA. p. p. DeseàkomiSf deshomado, É fornace eductus. DE8ENFRÉ. m. La acció y efecte de desenün- narse. Desenfreno, desen frenamiento, £ffneoatio,ois. DESEBíFRENADAMENT. adv. m. Ab de«D- fré. Desen frenadamente. Effrsnatè. DE8ENFRENA1I1ENT. m. desekfré. DESENFRENAR. V. a. Llevar lo fré à las (»- ballerias. Desenfrenar, desfrenar. Effneoo, as, te num detrahere. I DES CATALÀ. DEBElfFBElVARSE. Y. r. Entregarse desorde- nadament als vicis y maldats. Desen frenarse. Effr»- natè in vitinm ruere. || Posarse furiós, eixirse de tino. Desen frenarse, Fnrore agi. DESEFfFRENAT, DA. p. p. Desenfrenada. EATraenatns. || adj. Disolnt. Desenfrenada, Effraena- tus, effraenus. DESENFBEIirO. m. deseíifré. DESENFURIgMARSE. V. r. Passarli à algú *1 furor. Desen furecerse, desatufarse, Furorem depo- nere. DESENFURISMAT, DA. p. p. Desenfurisfua- do. PacatuB. DESENGABIAR. Y. a. Tràurer de la gàbia. Desenjaular. É cavea educere. DE8ENGAFETAR. v. a. Desfer los gafets. Desabrochar. Üncinos soWere, refíbulare. DE8ENGANXADOR. m. Qui desenganxa ó serveix pera desenganxar. Desenganchador. Exemp- tor, is. DESENGANXADURA. f. Obra de desengan- xar. Despegadura , desenganchadura. Exemptio, nis. DESENGANXAR. Y. a. Desagafar una cosa de algun ganxo. També s' usa com recíproch. Desen- ganchar. Ab nnco solvere. [| desagafar, desengas- TAR. DE8ENGANXAR8E. Y. r. met. Desenmara- nyarse. Desenmaranarse, desenredarse. Explicari, extricari. DESENGANXAT, DA. p. p. Desengmehado, desasido , despegado , desenmaranado. Exemptus, expeditus. DESENGANY, m. Coneixement de la veritat ab que s' ix del engany y error en que s' estava. Desengaïio. Erroris cognitio , depnlsio. Q La cosa que desenganya. Desengano. Quod errorem revo- cat. II Claredat ó veritat que 's diu à la cara. Des- enganOf claridady libertad. Objurgatio, nis. DESENGANY ADOR, A. m. y f. Qui desenga- nya. Desenganador. Erroris depulsor. DESENGANYAR. Y. a. Fér conèixer Tengany, advertir V error. Desenganar. Dolum aperire. || Apartar del error à qui estava obstinat. Desenga- nar, desencasquetar, desencastillar , desencalabri- nar^ desimpresionar, Errorem extorquere. || Parlar ab franquesa en lo que podia haver algun engany. Desenganar. Ingenuè admonere. DESENGANYAR8E. v. r. Cerciorarse, eixir de dubte. Desenganarse. Certiorem fieri. DESENGANYAT, DA. p. p. Desenganado. Ab errore deterritus. || adj. desàlapat. DESENGREIXADOR, A. m. y f. Qui desen- greixa. Desengrasador. Purga tor , is. || Lo lloch ahont se desengreixa. Desengrasadero». Locus ubi pinguedo extrahitur. DESENGREIXAMENT. m. Obra de desen- greixar. Desengrasamiento. Expressió, nis. DESENGREIXAR. v. a. ant. Tràurer lo greix DES 531 6 brutícia de alguna cosa. Desengrasar. Pinguedi- nem detrahere. || Tràurer lo greix ó llart à algun animal. Desainar. Adipem detrahere. DESENGRUIXAR. Y. a. y • DESENGROIXIR. V. a. Extenuar, oprimir. Desengrosar, adelgazar. Comminuo, is. DESENGRUTAGIÓ. f . La acció de desengm- tar alguna cosa. Desengrudamienlo. Deglutinatio, nis. DESENGRUTAR. Y. a. ant. Tràurer V engrut. Desengrudar. Deglutino, as. DESENLLÀS. m. La acció y efecte de desen- llassarse alguna cosa. Deslazamiento. Nexús soln- tio. II En los dramas y poémas épichs la. solució dels perills y dificultats que impedian lo fi de la acció. Desenredo, desenlace, selucion. Càtastrophe, es. DESENLLASSAMENT. m. desenllJLs. DESENLLASSAR. Y. a. Deslligar los llassos. Desenlazar, deslazar. Nodos vel nexus solvere. || met. Separar, distingir, aclarar. Desenlazar. Ex- plico, as, discerno, is. DESENLLASTRAR. Y. a. nàut. Tràurer lo llastre de las embarcacions. Desenlastrar. Exsa- burro, as. DESENLLATAR. V. a. Tràurer las llatas de algun puesto. Deslatar. Tigna extrahere. DESEBILLISTAR. V. a. Esborrar de la llista. Desalistar. Nomen ex tabulis delere. DESENLLOSAR. Y. a. Desfer V enllosat. Des- enlosar. Pavimentum lateríbus seu lapidibus stra- tum disturbare. DESENLLOSAT, DA. p. p. Desenlosodo. Stra- to, lapidibus disturbatus. DESENLLOTAR. V. a. Tràurer lo llot de algun puesto. Deslamar. Limum detrahere. DESENMARANYAR. V. a. Desenredar. Des- enmaranar, desmaraííar, desenredar. Explico, ex- Irico, as. II met. Posar en clar alguna cosa que es- tava obscura y enredada. Desenniaranary desmara- nar. Explico, as. DESENMATZINAR. v. a. Curar à algú del mal que li havian fét las matzinas, ó llevar à al- guna cosa sas qualitats venenosas. Desemponzonar. Veneno infectis mederi. DESENMOTLLAR. V. a. Tràurer del motllo alguna cosa. Sacar del molde. É typo, é proplas- maste educere. || Fér pérdrer à alguna cosa la fi- gura que havia pres en lo motllo. Desamoldar. De- formo, as. DESENUIURRIARSE. y. r. fam. desenfadar- SE. DESENMURRIAT. p. p. DBSEN7ADAT. DESENNAL. adj. Lo que compren ó dura deu anys. Decenal. Decennis. DESENNI. m. L' espay ó curs de deu anys. De- eenio. Decennium, ii. DESENOSSAR. v. a. desossar. DESENQUADERNAR. Y. a. Descusir, desfer 53; 9 DES DICCIONARI DES un llibre. Desencttademar, AtiowderíMiT. Compao tam dissolvere. DESENQüniERARflE. Y. r. Desenfadarse, desanajarse. Desatufarse, deseneapotaru, Iram de- ponere. DESEN QUIBIERAT y DA. p. p. Desatufado, daamostazado. Pacafns. DE8ENRAHONABLE. adj. Lo que es ió 's fà fora de rahó. Irrazonahle, desrazonahk, Irrationa- bilis. DE8ENRAHONAT9 DA. adj. Qui proceheix sens rahó. Désenrasmado. Amens. Q m. teme- eàei. DESENBAJOLAR. v. a. Trànrer ó arrancar las rajolas de terra. Desenladrülar, desladrillar, Lateres é pavimento avellere. DESENREDABIENT. m. DBSENEBDO , DBSBM- BÜLL. DESENREDAB. v. a. Desfer l' enredo. Desen- redar, Explico, as. D met. Posar en orde y sens confusió algunas cosas que estavan désordenadas. Desenredar. Ordino, as. || ant. ablànie. DE8ENREDAR8E. V. r. dbsbmpallegaesb. DESENREDO, m. V acte de desenredar. Des- enredo. Explicatio, exlricatio, nis. DE8ENRONQÜIR. V. a. Tjinrer la ronquera. Desenronquecer. Kancitatem tollere. DESENROTLLAR. V. a. Desplegar lo que es- tava enrotllat. DesarroUar, desenroUar, desenvol- ver, desenco^er, descoger. Evolvo, is. DESENRUNABIENT. m. La brossa que que- da de un edifici arruinat. Escombro, descomhradvr ras. Rudus, eris. DESENRUNAR, v. a. Tréurer la runa de al- gun puesto pera deixarlo desembarassat. Escom- brar. Rnderibus purgaré. DESENSAÒAR. V. a. Tràurer àel sach. Des- embaular, vaeiar el saco. Ex sacco extrabere. DESENSAGULAGIÓ. f . La obra de desensacu- lar. Desinsaculacion. Sortis é sacco expulsió. DESENSAGULAR. V. a. Tràurer de la bossa '1 nom de algú excluhintlo de la elecció. Desinsaeu- lar, discantarar. Aliquem é sorte pellere. DESENSELUkR. V. a. Llevar la sella à algu- na caballeria. Desensillar. Epbippium detrahere. DESENSENYAR. V. a. ant. Fér olvidar à al- gú lo que havia après pera ensenyarlo de nou ab propietat y acert. Desensenyar. Dedoceo, es. DESENSENTORIRSE. V. r. desapeopuesb. DENSENSISAR. V. a. dbsencàntae. DESENSORRAR. V. a. nàut. dbsbncallae. DESENSOTERRAR. V. a. DBSBNTEEEAE. DESENSUPERBIRSE. V. r. Deixar la supèr- bia. Desensoberbecerse, humanarse, humillarse. Su- perbiam deponere. DESENTABORNIMENT. m. L* acte y efecte de desentabornirse. Desaturdimiento, desatrona- mienlo, desatolondramiento. Stuporis discussió. DESENTABORNIR. V. a. Fér tomar en sí al que està entabornít. També s' usa com recíproch- DesatoUmdrar, desatundir, desatronar. Stuporem discutere. DESENTABORNTT, DA. adj. Qui ha reco- brat los sentits que havia perdut regularment per causa de algun cop. Desaturdido, desatronado. Stupore refectus. DESENTAPISSAR. V. a. Tràurer las tapisse- rias. Descolgar, desentoldar. Aulea detrahere. DE8ENTELAR. V. a. Netejar lo cristall ó qualsevol altra cosa llustrosa que està entelada. Iksempanar. Abstergeo, es. DESENTELARSE. V. r. Anarsen lo tel dels cristalls, etc. Desempanarse. Gristallum abstergí. DESENTELAT. DA. p. p. Desempanado. Aï»- tersus. IMESENTÉNDRERSE. V. r. Fingir que no s' entén alguna cosa, afectar ignorància. Desentender- se. Ignorantiam simularé. || Prescindir de alguna cosa , no péndrerhi part. Desentenderse. Rem omittere; negotio valedícere. DESranTERRADOR. m. Qui desenterra. Des- enterrador. Effossor, is. DESENTERR AHIENT. m. La acció y efecte de desenterrar. Desenterrameento. Exhumatio, nis. DEfflENTERRAMORTS. m. Qui murmura dels difunts. Desenterrador, desentierramiterlos. Mor- tuorum obtreclator. DESENTERRAR* V. a. Descubrír, tràurer lo que està sola terra. Desenterrar. Effodo, is. || met. Retràurer, fér memòria de lo olvidat y que estava com sepultat en lo silenci. Desenterrar. Veterà scrutari, ad memoriam revocaré. DESENTERRO, m. desbntereahent. DESENTERRAT, DA. Desenterrado, Exhu- matus. DESENTÈS. A. p. p Desentendido. Omissus. | adj. IGNORANT. FÉE LO DESENTÈS, fr. Deseuténdrersc de alguna cosa, afectar quo no s' entén. Darse ó hacerse el desentendido, hacerse memo, ó de nuevas, hacer la dUimulada ó desecha, darse por desentendido. Se inscium simularé. DESENTEÜLAR. V. a. Tràurer las teulas de las teuladas. Destejar. Tegulis nudare. DESENTOLDAR. v. a. Tràurer los toldos. DesentolL•r. Velaria tollere. DESENTONAGIÓ. f. Desproporció en lo to de la veu. Desentonacion, desentono, desentonamiento. Dissonantia, se. DESENTONADAMENT. adv. m. Desento- nant, fora del to natural. Desentonadamente. Khsonb. DESENTONADOR, A. m. y f. Qui desentona. Desentonador. Absonator, is. DESEBiTONAMENT. m. desentonació. DESENTONAR. V. n. Eixir del to y punt que correspon. També s' usa com recíproch. Desento- nar, desentonarse. Dissono, discrepo, as. DESEBITONARSE. V. r. desmandabsb. DES CATALÀ. DES saa DE8EBITONTIR8E. V. r. Eixir algú del enton- timent en que estava. Desatontarse, Expergefieri. DESENTORPIMENT. m. Agilitat dels mem- bres, aclariment del cap; ó de la rahó. Desentorpe- dmiento, Torporis discussió. DE8ENTORPIR. V. a. Agilitar, instrobir, fér capàs. També s' usa com recíprocb. Desentorpe- eer, iesadormecerj habilitar, agilitar, desentume- eer, desentwnir, desasnar. Rusticitatem dedocere. DESEirrORTdLLIGAR. V. a. Desfer lo que estava entortolligat. Desenroscar, desarrollar, des- enrollar, descoger, Sinuatum evolvere. DESENTORTOLLIGAT, DA. p. p. Desenro»- eado. Evolntus. DESENTRANTAR. v. a. Llevar ó arrancar las entranyas à algú. Desentranar, Exentero, evisce- ro, as. I met. Averiguar, penetrar lo mès dificul- tós de alguna matèria. Desentranar, profundizar, nmdear, acrisolar. Intima scrutari, disquirere. | BSMOCàl. J AFLIGIR. INQBENTRANYAR8E.V. r. Desapropiarsealgú de tot lo que té donantho à altre. Desen$ranar$e, Bonis, opibos in alterius gratiam exui. DESENTRAVESSAR. v. a. Tròurer lo que es- tava posat al través. Desatrav^ar, Transversa tol- lere. DESENTRENAR. V. a. Desfer la trena. Des- trenzar. r^apiliorum nexus dissolvere. DESENTRIGAR. V. a. ant. DBSEMBULLAR. DEBENTRI8TIR. V. a. Fér passar la tristesa. Desentristecer, Moerorem pellere. DESENTRONISAR. V. a. DESTRONAR. || met. Despullar à algú de la autoritat que tenia. Desen- tronizar, Ab auctoritate dejicere. DESENTUMIR8E. v. r. desinflarse. DE8ENVAYNAR. V. a. DESENVETNAR. DE8ENVELAR. V. a. nàut. Tràurerli à la em- barcació las velas. Desenvelejar. Navigii vela de- trahere. DESEirVENAR. V. a. Tràurer las venas de al- gun mal ó deslligarlas. Desenvendar^ desvendar. Fascias solvere. DE8ENVERGAR. V. a. nàul. Deslligar las ve- las de las vergas. Desenvergar, Yela solvere. DESENVERINAMENT. m. La acció y efecte de desenverinar. Desenvenenamiento, Yeneni ex- purgatio. DESENVERINAR. V. a. desenmatzinàr. || db- sENCOLERisAR. J met. Mitigar la inflamació. Comun- ment s' usa com recíprocb. Desenconar. Detumes- co, is. DE8ENVESGAR. V. a. y mès comunment re- cíprocb. Desenredar Y aucell del vesch. Desligar. Aviculam visco expediré. DE8ENVESGAT, DA. p. p. Desligado, Yisoo expedilus. DE8ENVEYNAR. V. a. Tràurer de la veyna la espasa ó altra arma. Desenvainar. Evagino, as. DESENVOLT, A. adj. desinvolt. . . DE8EPARAR. V. a. SEPARAR. DESEPARAYtt. V. a. dbsapariar. DESERCIÓ, f. L' acte de desertar. Desercum, Desertio , nis. || for. Desamparo ó abandono que la part que apel-lia fà de la apel-lació interposada. Desereion. Desertio caus®. DESERE. m. ant. March ó mida que constava de 12 pams, lo pam de 12 minuts y '1 minut de If líneas, y equivalia pròximament à 14 pams V» Y V, dels quals 8 componen la actual eafM de Bar- celona. Desere, Mensura sic dicta. L. V. a. ant. deixar. m. Qui deserma. Rompedor. Novalis agri proscindens. DESERMAMENT. m. La obra de desermar. Eompimiento, rompido, artiga, Novalis ager. DESERMAR. V. a. Rómprer ó cultivar un ter- reno erm. Bomper , artigar , panificar, Proscindo, is. DESERT, m. Lloch despoblat de edificis y gent. Desierto. Desertum, i. ) adj. Despoblat, sol, inha- bítat. Desierto. Desertus. J ant. Faltat Falto. Ege- nus, inops. || erm. || for. Desamparat. Desierto. De- sertus. Q APARTAT, LLUNT. PREDICAR EN DESERT, fr. fam. ab que*8 dóna k en- téndrer que'is oyents no estan dispossats , ans bè repugnan à admétrer la doctrina ó consells que se1s donan. Predicar en desierto. Surdo canere. DESERTAR. V. a. Desamparar, abandonar lo soldat sas banderas. Desertar. Militiam deserere. ||, Fér desert un lloch. Despoblar. Cultoribus vacuum relinquere. || met. Abandonar las concurréncias que se solian freqüentar. Desertar. Assueta amicorum contubernia vitare. || met. Separarse de alguna corporació. Desertar. Desero, is. DESERTOR, m. Lo soldat que desampara sas banderas. Desertor, trdnsft^ga , trdsfuga , trdsfiigo, tomilUro. Desertor, is, trànsfuga, se. || Fugitiu de algun art, ciència, partit, etc. Desertor. Fugítivus, i, desertor, is. DESERVEY. m. ant. falta. || injúria. DESERVIR. V. a. ant. deixar. || injurur. DESESGOAR. V. a. BSCüAR. DESESFORSAT, DA. adj. ant. desvalgut, t. DESESPER, m. ant. y DESESPERACIÓ, f . Pèrdua total de la espe- ransa. Desesperacion. Desperatio, nis. || Còlera, rà- bia, despit. Desesperacion. Ira , se, ràbies , ei , fu- ror, is. ESTAR EN desesperació, fr. DESESPERAR. ES UNA DESESPERACIÓ, loc. donota que alguna cosa es insoportable. Es una desesperacion. Haud ferendum est. DESESPERADAMENT, adv. m. Ab desespe- ració. Desesper adamente. Desperatè, desperanter. DESESPERÀNGIA Y DESESPERAN8A. f. ant. DESESPERACIÓ. DESESPERANSAR Y DESESPERAR. Y. n. Pérdrer la esperansa. Desesperar, desesperanzar. 584 DES DICCIONARI DES Despero, as. | ▼. a. Fér pérdrer la espermsi. De^ iesperúr. Spem adimere. | Descoofitr de la salva- ció. Desespcrane. Desperari. DEBESPEBABSE. v. r. Cànrer en desespera- ció, iotentar matarse ó ferho efectivament. Dtfes^ perane. In desperationem delabi; saintis spem ab- jicere. | mel. Despacientarse mòlt. Dnnferane. Graviler irasci, excandescere. DE8E8PEEAT, DA. p. p. De$e$peraio. Bespe- ratos. I adj. rcaiós, riEüÉnca. | atievit. | des- ACCIiT. oiaift DE DESESPEiiT. fr. okrttr ú lo éesetperado. Desesperalè aeere. DEBEBPEEO. m. DESEsniACió. f . ES r5 DESESPEio. fr. fom. ab qiie*s pondera que alg;ana cosa es molesta é insoportable. B$ ma ie^ usperaeiom. Intolerabile esl. m. iCLAlIVEüT. V. a. Aclarir lo que era espès. Enrarecer. Dísraro , as. || Parlant dels liqaits. is- SOLAISE. DEBJfaMEH. V. a. ant. Deixar de ser. .Vo icr, iejar de ser. Xon esse. y m. ant. La no existència. Xo existeneia. Existent is defectus. DEUVriMACIÓ• f. Lo poch apreci què's fà de alguna cosa. Desestimació , desestima. Contem- Ins, os. DEBECmMAB. v. a. No fer cas ni apreci de alguna cosa que ho mereix. Desestimar. Spemo, contemno, is. DESEsrrORAMENT. m. L' acte y efecte de tlesestorar. Desestero. Storeamm ablatio. DESESTORAR. V. a. Tràurer las estoras. Df- sesterar. Storeis vel storiis nudare. DESESTOVAR. V. a. Descompóndrer ó pitjar lo que estava estovat. DesmuUir. Molliter stratum disturbare. DESEXEGUTAR. v. a. for. ant. Deslliurar de la execució. Libertar de la ejeeucion. Ab executio- ne liberare. DESFAIXAR. V. a. Tràurer la faixa. Desfà jar. Fasciis exuere. DE8FALGARIENT. m. desfalch. DEBFALGAR. V. a. Tràurer part de alguna co- sa y disminubirla. Desfalcar. Detraho , is. | Tràu- rer las falcas. Quitar las falcas 6 cnnas. Cuneos detrahere. DESFALCH. m. La acció y efecte de tràurer part de una cosa y disminubirla. Desfalco. Detrac- tio, diminutio, nis. DESFAIxniENT. m. ant. falta, culpa. DESFALLIR. V. a. ant. Cométrer alguna culpa. Faltar. Pecco, as. DESFARDARSE. V. r. met. fam. Afluixarse ó descordarse la roba deixantla en desorde pera de- sabogarse del calor ó cansament. Desalforjarse. Sese discingere. DEBFATXATÉS. f. Descaro, descoco. Procaci- tas, atis. n DisPLicÉFiaA. msPAVORlR. V. a. y derivats. nsAiA^raui. DESFER. V. a. Destmbír lo fét. Deshacer, D«- tnio, is. I Disposar segons lo propi arbitrí, all^ rant ó mudant lo fèt per altre. Desh^cer. tescindi, retexo , is. | Deixatar. Detkacer. Liquo , as. | mb- crsB. I Deseompóndrer, oom: DisriauBaiBÉqiiin. DrsHMmfffr , desarmar. Macbin» oompagem disid- vere. | Desembolicar. Desenvolver. Explico, ib. | DESLLKAi. I Derrotar. Deskacer. Proíligo, is.| Fóndrer, com lo sol à la nen. Deshaeer. Liquo, s, solvo, is. I Descompóndrer algun tracte ó negocL Deskacer. Rescindo, is. | descoidíji. | ant. Emir, sobrepujar. Exeeder. Exoedo, is. | dbsplbgai. | Parlant de civellas tràurer los pungants de aM estavan clavats, ó deixar anar lo que eslava jectat ab ellas. Deskekillar. Refibnlo , as , solvere. | Deslligar lo nus, baga 6 Ikssada ab la cinta, veta ó cordó assegurava alguna eon.(^] rfr. Nudum dissolvere. || Tomar à péndrerafc; bu la cosa que bavia cambiat per altra. Datnttr» Permutationem rescindere. | Desbaratar los iatok Burlar, frustrar, eludir. Eludo, is. | Ofuscar loil• rit. Oseureccr, ofuscar. Obscuro, as. || Bxn5CD.| DESACEEDITAB, GASTAl, COüSrVIE. | DB8F1GC1U, GlACIAB , AFEAE. | MALTEACTAB. | LLICE!fClAi UI TEOPAS. Ó Soltar los dubtes ó ai^uments. Siittr, dfsatar. Argumenta solvere. y Parlant de env^ etc. esmenaries. Enmendar, dishacer. Emendo, s. iJ ACABAE. I r. ant. abeuiü abse. DESFEBLES ME8SI0NS. OXpr. aut. PAGAB LOSGAIW» DEBFERSE. V. r. Pérdrer las cosas sa nitsil consistència. Deskacerse. Disolvi. | ant. mataM» I Parlant de viandas cóurerse desmasiat ei Iff* mes de anàrsen à micas. Deshacerse. Prae díRí coctione solvi. || Descaragolarse 'Is bucles ó d»* gols. Caerse. Cincinnos laxari. || Aílaquirse, p* drer las carns. Deskacerse. Macesco, macresrOyà jj Descompóndrerse. Descomponerse. Solvi, difl^ vi. II Fóndrerse , com la neu , la sal en la a]|R Deshaceru. Liquari. J Tràurerse , llevarse la nti ó alguna part de ella , com: desfbbse la capi»h mantellina, etc. Quitarse. Exuo, is. | dbseipaüI* GABSE. II Rébrer algun cop fort en lo nas, lUiii etc. Hacerse, deskacerse, aplastarse las marites^Ht. Percuti, conquassari, naresoffensare. | desrirs. 1. 2. 11 ALTBBABSE, INVUTABSE. || COXSCMIBSB, ATlh GiBSE. jl desapabéixebsb. || Dit del cel, núvols, He plóurer moltfssim. Desgajarse. Fluviam cofÍM^ delabi. dbsfebsb de uxa cosa. fr. Despéndrerse , éut propiarse de ella enagenantla. Deskaarm di ■< cosa. Alieno, abalieno, as. DESFEBSEHi. Fér movimeuts estranys y vioM. Desgoznarse. Inconditís motibns disturbarí » ariÀ II Fér alguna cosa ab mòlt empenyo y veheiMíl• Deskacerse, kacerse aüieos ó rajat ; exkmkm, èh pizcarse ; quitarse la funda. Enixè eonarí , bere. DESFEBSEHI TOT. fr. Desitjar algma j DES CATALÀ. ta ànsia. Echar el bo fe ò los ho fes, exhalarse, finar- $e, desvivirse por alguna cosa, Yehementer cnpere, expetere. DESFERMAR. V. a. Deslligar lo ronsal de al- guna bèstia que s* havia lligat à alguna estaca, etc. Soltafy desatar, Capistrum solvere. DE8FERMAR8E. V. r. Se diu de las béstias que estavan fermadas y han lograt desfer lo ronsal y quedar líbres. Soltarse, desatarse. Solví. DESFERRA. f. Los trossos resultants de haver- se desfet ó armi nat algun edifici , y que poden aprofitarse. Despojo , derribo. Rudns , eris. || Las sobras ó desperdicis de alguna cosa. Deshechos. Residoum, ui || sotí, dbspulls. DE8FERRADURA. f . Lo mal ^ue sobrevé à las eabalcadaras per haver anat desferradas. Desher- Túéwa. Besliarum affectio ex solearum defectione. DESFERRAMENT. m. Obra de desferrar las cabalcaduras. Desherramiento. Equin» soleae re- yolsio. DESFERRAR. V. a. Tràurer las ferraduras à alguna cabalcadura. Desherrar, Jumentis soleas detrahere. || Arrancar los ferros de alguna caixa, porta, etc. Desferrar. Ferrea vincula solvere. J| anl. Tràurerli k algú 'Is ferros, com las cadenas , gri- flons, etc. Desherrar. Ferreis vinculis liberare. DESFERRAT, DA. p. p. Desherrado, Ferra- mentis destitatus. || adj. fam. dbscàls. DESFET, A. p. p. Deshecho. Disturbatus. || TiASPOSTAT. II Dit de la boniquesa , passat. Ajado, desmejorado , desfigurada , deshecho. Deterioratus, deformatas. || m. DEsoaDB , confusió. || Desunit, DesamasadOf deshecho. Dissolutus. || boig, orat. DESFET DE TEMPS. loc. Borrasca , temporal mòlt fort. Borrasca, temporal, tormenta, deshecha. Hòr- rida tempestas, procella, e. HAVERHi UN DESFET, fr. ab quc's pondera que hi ha un gran fivalot , disputa ó baralla. Haber una de todos los diablos ó la de Dios es- Cristo , andar la de mazagalos. Omnia jurgiís, tumultu misceri. sÉE DESFET, fr. Quedar miserable, arruinat. Quedar arruinado. Ad perniciem devenire. DESFETA, f. Un tel blanch que sól ferse dins del ull y enfosqueix la vista. Nube, niebla. Albugo, inís. II Derrota de un exèrcit. Rota, derrota. Exer- citús clades, profligalío. | astúcia, tbeta. || difuoi, TBRGIVERSACIÓ, ESCUSA, DISCULPA. || APARIÉNGIA. desfeta DE TEMPS. Tcmps de turbulència ó re- volta. Revuelta de tiempo, tiempo revuelto. Procel- losum tem pus. DESFEYETy A. p. p. ant. desfet. DESFIAR. V. n. y derivats, desconfiar. || desa- fiar. DESFICI, m. Inquíetut, alteració, falta de sos- 96^0. Desasosiego. Anxietas, alis, commotio, nis. || IMPACIÈNCIA. II Deixament, desdeny. Displiceneia, desmadejamiento, descaecimiento. Languor, is. 81 NO VOLS TENIR DESFICI, 1 TON FILL DÓNALl OFICI. ref. Denota que*ls fills que no tenen ofici donan DES 53S mòlt que sentir als pares. Por no ver tu sacrifteio, d tu hijo dale oficio. Filium, ne te perdat, arte ligabis. DESFICIEJARSE. V. r. Estar mòlt impacient é inqniet. Deshacerse. Angi. DESFIGIÓSy A. adj. impacient. DESFIGURACIÓ, f. DESFIGURAMBNT. DESFIGURADOR. m. Qui desfigura. Des/LgU" rador. Deformator, is. DESFIGURAMENT. m. La acció y efecte de desfigurar ó desfígurarse. Desfiguracion, desfigura^ mienlo. Deformatio, nis. DESFIGURAR. V. a. Destruhir, alterar la con- figuració de la cara. També s* usa com recfproch. Desfigurar, desencajarse. Deformo, deturpo, as. || met. Disfrassar, dissimular, fér que no 's veja la cara, la intenció ó altra cosa, amaganlla baix la apariéncia de altra. Desfigwra/r. Simulo, as. || met. No contar ab exactitut lo que *8 diu, y contarho varianti las circunstàncias. Desfigurarà Rem prs- posterè, non fideliter narraré. || met. Ofuscar é impedir que 's percebescan las formas y figuras de las cosas. Desfigurar, Obumbro, as. U afear. DESFIGURAT, DA. p. p. Desfigurada. Defor- matus. Q Lletg. Desfigurado, Deturpatus. DESFIGURATIU, VA. adj. Lo qne té virtut de desfigurar. Des figurativa, Deformandi virtute pollens. DESFILA, f. La acció de desfilar ó desteixir la roba. Deshiladura. Retextus, us. || pi. Los fils que 's van trahent de!s bocins de tela, que junts ser- veixen pera curar las llagas y feridàs. Hilas. Dis- suta fila. DESFILADERO. m. Pas estret per ahont la gent de guerra no pót passar formada, sinó desfent las filas. Desfiladero. Anfractus, us, itineris an- gustise. DESFILAR. V. a. Tràarer los fils de la vora de alguna roba, desfent lo teixit. Deshilar, deshebrar, deshilachar , desfilachar. Fila texli decerpere. || mil. Marxar en orde y formació mès reduhida que la que s' havia guardat fins à las horas. Desfilar. Copias longo agmine incedere. | fam. desmentir. II Anàrsen, desamparar la companyia uns desprès de altres. Desfilar.' Coninhernium deserere. || Eixir de un desfiladero. Desfilar. A praerupto loco exce- dere. || Rajar lo líquit gota à gota ó com un fil. Deshilar, destilar, carrer gota d gota, Distillo, roro, as. y DESENFILAR. DESFILAT, DA. p. p. Desfilada, deshebrado, deshilachado ,- desfilachado. Filatim dissolutus. || Guarnició que queda penjant al extrem de algunas robas à modo de serrell. Cairel. Fimbria, ». | des- FILADEBO. L LA DESFILADA, m. adv. ab que *8 denota la marxa de alguna tropa quant los soldats van l'un detràs del altre. À la deshilaL•, Alius post alium. I Poch, à poch, un detràs de altre , ab dissimulo. A la deshilada, Sigillatim. 536 DES DICCIONARI DES DESFLOBAGIÓ. f. dbsflorambnt. 1. DESFLORADA. f. Se dhi de la donzella cor- rompuda. Desflorada. Deflorata, corrupta paella. I^BFLOHADOR. m. Qui desflora nna donze- lla. Estuprador. Yirginis deflorator. DE8FLORAMENT. m. La acció y efecte de desflorar. Desfloraciofij desfloramiento, yirginis vio- latio. I La acció de trànrer las flors à nna planta. Desfloramiento, Defloratio, nis. DESFLORAR. V. a. Estuprar, corrómprer ó forsar alguna donzella. Desforar. Virginemeor- rumpere. I Llevar la flor 6 llustre à alguna cosa com llet) etc. Desflorar, Defloro, as. DESFLORIR. Y. n. ant. Pérdrer la flor. Tam- bé s' usa com recíproch. Desfioreeer. Defloro, as, defloresco, is. y Tràurer la floridnra. També s' usa com recfprocb. Desenmoheeer. ^rugine purgaré. DESFLORAT, DA. p. p. Desfloreeido. Defloratus. DESFOGABIENT. m. L* acte de desfogar. Des- fogui. Exhalatio, nis. DESFOGAR. V. a. Manifestar ab vehemència alguna passió. També s* usa com recíproch. Desfo- gar, Iratum aut aliter afféclum animum vehemen- tibus signis ostendere. DESFOGARÀ. V. r. Esbravarse, dir algú ab llibertat sos sentiments. Desfogarse, despampanar, de$ahogarse, Implere dolorenl. DESFOGONAR. Y. a. Tràurer ó rómprer los fogons à las pessas de artilleria ó altras armas de foch. S' usa mès comunment com récfproch. Des- fogonar. Tormentorum bellicorum foculos disrum- pere. DESFONAR. Y. a. Arrancar lo sol ó cul dels bahuls, barrils, etc. DesfondoTy descular, Fundum disrumpere. DESFONAT, DA. p. p. Desfofídado, Fundo dis- ruptus. DESFONDRAR. Y. a. ant. Tirar k pico hi nau. Dar barreno d la nave, Navem deprimere. DESFORRAR. Y. a. Tràurer lo forro à alguna cosa. Desaforrar, Hunimentum interius vesti àu- ferre. IttSFRARAR. Y. a. S*usa mès comunment com recíproch. sbculàrisab. DESFRASSAR. Y. a. DISFIBSSAE. DESFRAUDAR. Y. a. y derivats, dbpbaudar. DESFREGAT, DA. adj. Desproporcionat, fora de lo regular. Deseomedido, Procerus, immodicus, immoderatus. I desarrkglat, pelat , pobrb , dbs- PROYIST. DESFRENAR. Y. a. y derivats, dbsbnfbbitàb. DESFRESSAR. Y. a. y derivats, disfressar. DESFRUNUR. y. a. y derivats, desarruoar, dbsbncrbspar, dbsplbgae. DESFULLADOR, A. m. y f. ESPULLADOR. DE8FULLAD0R DE VINTA. DESPAMPOLADOR. DESFULLAMENT. m. espullament. I despullament de VINTA. DESPAMPOLA MENT. DESFULLAR. Y. a. ESPULLAR. DESGAFAR. V. a. desagapar. DESGAFETAR. Y. a. desbngafetar. DESGANA, f. Inapeténcia , falta de gana. Dfi- gana. Cibi tsdium. || indisposició, t, DESGANARSE. Y. r. Pérdrer las ganas de menjar. Detganarse, Cibi ts&dio affici. | Tenir al- guna indisposició. Indisponerse, Halè ai&ci. DESGANAT, DA. adj. INDISPOST. DESGABfTITARSE. v. r. Cridar ab mòlta fo^ sa. Desganitarse, desganifarse, despepitam. Yoci- fero, as. DESGARRAR. Y. a. Esquinsar, despedassar. Desgarrar, Dilacero, as. DESGARRATADABIENT. adv. m. oesatoia- DAMENT. DESGARRATAR. Y. a. Desatinar, partar sèns orde ni concert. Desbarrar, desatinar, desatarse, despotriear, Insanè loqui, erraré. DESGASTAR. Y. a. ant. talar, dbyastai, ASSOLAR. DESGASTARSE, Y. r. Gastarse ó consnmirse poch à poch part de alguna cosa. Desgastarse. Pau- latim minui. | Dit del oido de las armas de foch. Desgranarse, desgastarse, Yitiari. DESGAVELL, m. dbsordb, desconcert. DESGAVEIXAR. Y. a. Desbaratar, descom- póndrer alguna cosa. També s' usa com recíproch. Desentablar, desconcertar, descuademar, desparpa- jar, eonfundir, trastornar, Perlurbo, as. DESGAVELLAT, DA. p. p. Desconcertada, desordenada, Perturbatus. || adj. Alborotat, sèns judici. Destomillado, Praeceps, insanus, vecors. DESGATRADAIRENT. adv. m. Ab desgayre. Desalinadaménte, al desgayre. Negiigenter, incu- riosè. DESGATRADiSSm, A. adj. sup. Desgairadi- simo, Yaldè inconcinnus. DESGAYRAIUENT. m. dbsgatre. DESGAYRATy DA. adj. Deixat, caygut. Des- nuízalado, desmadejado, Languidus. || Lo que no té garbo ó ayre. Desgarbado, desairado, desgalichado. Inelegans, illepidus. DESGAYRE. m. Falta de ayre y garbo en lo maneig del cos y en las accions, que regularment sól sér afectat. Desgaire, desmadejamiento, Incn- riosiías, atis. | despreci, dbsatbnció, desdbnt. AL dbsgatre. m. adv. Ab descuyt afectat. Al des- gaire, Despicientis instar. DESGEL. m. desglís. DESGELAR. V. a. dbsglassar. DESGLÀS Y DESGLASSAMENT. m. La ac- ció y efecte de desglassar. Desheladura, Glaciei solutio. DESGLASSAR. V. a. Liquidar lo que estava glassat. També s' usa com recíproch. Deshelair. Glaciem solvere, liquefacere. DESGLASSAT, DA. p. p. Deshelado. Lique- factus. I Dit de la neu. Desnevado. Liquefactus. DESGLÓS. m. La acció de desglosar. Desglose. CATALÀ DES Interpretationis deletio. DE8GL08AR. V. a. Tràurer la nota ó glosa à alguna cosa. Desglosar. Rei alicujus inlerpretatio- nem delere. Q Tràurer alganas fullas de una pessa de anlos. Desglosar. Aliqua folia actis adimere. DESGOBERN^ m. Desorde, falta de gobern. Desgobierno, Incúria, s. DESGOBERNAR. V. a. Gonfóndrer lo bon orde y gobern. Desgohemar, Ordinem evertere. U Dislo- car los ossos. Desgobemar, desencajar, descayuntar, Luxo, as. II nàut. Descuydarse *1 pilot de dirigir lo timó. Desgohemar, Gubernaculo deesse. DE8GOBERNAT, DA. p. p. Desgobemado. Perturbatus, inordinatus. DESGORNIR. V. a. desguarnir. DESGRÀCIA, f. Lo que succeheix à algú con- tra lo que desitjava, s* havia proposat ócreya con- venirli. Desgracia. Infortuniam, ii. || Pèrdua de la gràcia, favor ó valiment. Desgracia, Gratiae aut benevolenliae apud princípem aniissio. | Desabri- ment, asperesa en dir ó fér alguna cosa. Desgracia. Asperitas, atis. || Falta de habilitat. Desgracia, des- maiio. Imperitia, ae. ciuREa EN DESGRACIA, fr. met. fam. Pérdreralgú r afecte y satisfacció ab que altre '1 tractava. Caer en desgracia. In alicujus offensionem incidere. FBRSE ALGUNA COSA SENS desgrIgia. fr. Acabarla com se desitjava sens ningun destorb ni contra- temps. Hacerse alguna cosa sin desgracia. Feliciter opusabsolvi. PER MA desgrícia. loc. fam. Por mi desgracia, por desdichas, por mi mala stierte, Fato invito, in- feliciter. QüiNA DESGRÀCIA 1 intorj. Qoé desgracia! Quam infeliciter 1 TENIR DESGRÀCIA, fr. No tenir sort en lo que s intebta. Córrer con desgracia, Infortunatum esse. DESGRACIADAMENT, adv. m. Ab desgrà- cia. J^ffs^ractadamenie. Infortunatè. DESGRACIADtsSIMy A. adj. sup. Desgracia- èismo. Infelicissimus. DESGRACIAR. V. a. Mal-lograr. També s' usa com recíproch. Desgraciar. Rem perdere. DESGRACIARSE. V. r. Pérdrer la gràcia, fa- vor ó amistat de algú. Desgraciarse. Amicitiam amittere. || Ferse malbé, mal-lograrse alguna per- sona ó cosa. Desgraciarse. Rem ad verso omine per- di, inutilem fíeri. DESGRACIAT, DA. p. p. Desgraeiado. Per- ditus. II adj. desagradarle. I s. y adj. Infelís, mi- serable. Desgraeiado. Infortunatus. || adj. descdt- DAT, perdulari. ESTAR desgraciat, fr. No gosar salut. Estar des- graeiado. Adversa uti valetudine. DESGRADAR. V. a. y deribats. desagradar. DESGRAHIR. V. a. y deribats desagrahir. DESGRANAR. V. a. ESGRANAR. DESGRAT, A. adj. ant. descontent, i m. ant. DESAGRADO. TOMO I. DES SS7 HAVER DESGRATS, fr. DESAGRADAR. DESGRUNAR. V. a. Desfer alguna cosa, divi- dinlla en parts petitas. Desmenuzar. Attero, is. DESGUARNIR. Y. a. Tràurer la guarnició que servia de adorno à alguna cosa. Desguamecer. Tex- tum, limbum detrahere. || Llevar la forsa ó forta- lesa à alguna cosa, com à una plassa, castell, etc. Desguamecer. Munitionem diruere, prsesidio nu- dare. Q Tràurer tot lo que es necessari pel us de un instrument mecànich , com : lo mànech al martell, etc. Desguameur. Adminiculis necessa- riis privaré. || nàut. Desarmar, llevar de la nau qualsevol aparell que passa per codernal, corrio- las, etc. Desguarnir, desarmar, desaparejar, desnur dar, despasar. Rudentes é machinamentis devol- vere. DESGUARNIRSE. v. r. nàut. Obrirse *1 buch pels Irancanils, eslropejarse, desunirse las pes- sas de que consta, etc. Desguamirse, abrirse, des^ guazarse, desligarse, desmanularse. Disturbari. DESGUÀS, m. La acció y efecte de desguassar. Desa^tf^.Aquarum exhaurilio. || Conducte ó canal que serveix pera fér marxar las ayguas supórQuas à fi de que no fassan mal. Desaguadero, disagiU, emisario. Emisarium, ii. DESGUASSAR. v. a. y derivats, desatgüar. DESGUSTAR. V. n. y derivats, disgustar. DESHABILITAR. V. a. DESILITAR. DESHABITAR. V. a. Deixar ó abandonar la habitació. Deshabitar. Domicilium deserere, de- relinquere. DESHABITAT, DA. p. p. Deshabitada. Deser- tus. II adj. Que s* aplica al lloch ó paratge no ha- bitat. Deshabitado. Desertus. DESHABITUAR. V. a. Fér pérdrer V hàbit ó costum. També s' usa com recíproch. Deshabituar, Desuefacio, is. || ant. deshabitar. DESHABITUAT, DA. p. p. Deshabituado. De- suefactus. || adj. ant. deshabitat. . m. La acció y efecte de desheretar. Desheredacion , desheredamiento, exhe- redacion. Exhseredatio, nis. DESHERETAR. V. a. Excluir à algú de la he- rència. DeshereL•r, exheredar, ExhsBredo, as. DESHERETAT, DA. p. p. Exheredado, deshe- redado. Exhaeredatus. DESHOMBRAR. V. a. Llevar lo nom, ó 1 ser. Quitar el nombre ó el ser. Nomen aut esse adi- mere. DESHONEST, A. adj. Impúdich, lasciu. Des- honesto, inhonesto, Inhonestus. || Lo que no es con- forme à la rahó y à las ideas rebudas per bonàs. Deshonesto, inhonesto, Indecorus. DESHONESTABIENT. adv. m. Ab deshones- tedat. DesL•nestamente,inhonestamente,lnr^\\eT, Q m. ant. Paraula injnriosa. Denuesto, Probmm, i. || deshonestedat. DESHONESTAR. T. a. ant. Infamar, injuriar. Deshonettar, denastar. Ezprobro, as. 69 538 DES DICCIONARI DES DE8HONE8TAT, DA. p. p. Deshonestado. Pr(h bris lacessítus. DESHONESTEDAT, f. Impuresa, lorpesa en accions ó paraulas. Deshonestidad , inhonestidad. Impadicitia, ®. DESHONESTissm, A. adj. sup. Deshcnesti- simo. Yaldè ímpudicus. DESHONESTÍSSIBIABIENT. adv. m. DesL•- nestisimamenle, Impndicissimè. DESHONOR, m. Pèrdua ó disminució, del bon nom y estimació en que s' estava. Deshonor. Inho- neslamentum, i. || Afront, deshonra. Deshonor, In- fàmia, rgnominia, ae. DESHONORAR. V. a. Degradar , privar dels honors y dignitats. Deshonorar^ degradar. Honori- bus privaré. DESHONRA, f. Descrèdit, pèrdua de la fama ó estimació de algú. Deshonra. Inhonestamen- tum , i. II L' afront que resulta de alguna acció indigna y baixa. Deshonra. Infàmia , ignomi- nia, a;. tb;vi& per deshonra alguna cosa. fr. Créurerla indecent, pensar que desdiu de la qualitat y esfera de alguna persona. Tener d deshonra alguna cosa, Indecorum existiniare. DESHONRABONS. m. Murmurador. Deshon- rahuenos. Detractor, is. || Qui degenera dels seus. Deshonrabuenos. Degener, eris. || Insolent. Desue- llaçaràs, descarado. Petulans, effrons. DESHONRADAMENT. adv. m. Ab deshonra. Deshonradamente. Indecorè. DESHONRADOR, A. m. y f. Qui deshonra. Deshonrador. Dedecorator, is. DESHONRAR. V. a. Llevar la honra. Deshon- rar. Dedecoro, inhoneslo, as. Q Forsar ó conèixer torpement à una dona honesta. DesL•nrar. Hones- tam foeminam corrumpere. DESHONRAT í DA. p. p. Deshonrado, Inho- noratus. || adj. infame. DESHOBíRÓS, A•adj. Indecorós, poch decent. Deshonroso. Indecorus. DESHORA, m. adv. Fora de temps. À deshora, d deshoras. ïntempestivè. DESHOSPEDATGE. m. V acte ó efecte de llevar ó negar V hospedatge. Deshospedamiento. In- hospital ilas, alis. DESIG. m. DEsiTj. DESIGAR. V. a. ant. desitjar. DESIGNACIÓ, f. La acció de designar. Desig- nacion. Designatio, nis. |j reconeixement, visüra, REGISTRE. DESIGNADOR. m. Entre 'Is romans V oficial que senyalava Is assentos en las ceremónias pú- blicas. Designador. Designator, is. DESIGNAR. V. a. Senyalar y destinar alguna persona ó cosa pera algun fi determinat. Designar. Designo, as. || Pensar ó tenir pensada alguna cosa. Designar. Designo, as. DESIGNE Y DESIGBü. m. Pensament, idea, determinació del enteniment. Deiigmo , iittctto, propósito. Consilium, ü. AB DESIGNE. m. adv. Ab intenció. De propósito. con dessignú), con tntmeto». Exprofessò, coosnlib. DESIGUAL, adj. Lo que es major 6 menor ({« altra cosa ab la qual se compara. DaipuU. Impir, insequalis. jj Excesiu, extremat. Deiipàl. tnansk B mòlt dificultós, de gran perill. Desigual, éreu. Dificillimus. d Inferior, de mala qualitat. Desigml. Iniquus. II Barrancós, pocb pla. Desigual. Aspcr, Invius. g met. Inconstant, vari. Desigual^ mimi- dente. Inconstans. DESIGUALAR, v. a. Kér una cosa designi ï altra. Desigualar. Inaequalem reddere. | Desap- riar, desajuntar. Desigualar, desempmrejof. Jtqni- litem tollere. DESIGUAlisSIM, A. adj. sup. Desigualisim. Ina^qualissimus. DESIGUALMENT, adv. m. Ab desígoaltol. Desigualmente. Inaequaliter. DESIGUALTAT, f. Excés, defecte de una cosí respecte de altra. Desigualdad. Inaoqualitas, ati8.| La diferència y distincció que hi ha de una perso- na ó cosa respecte de altra. Desigualdad. losequ- litas, disparitas, atis. y La qualitat que constitnbeii un cos aspre y desigual. Desigualdad. Asperitas, inaequalitas , atis. || Yarietat, inconstància. *Sdin del temps, del geni, etc. Desigualdad. Levitas, atis. DESIGUAR. V. a. ant. desitja». DESIJAR. V. a. y derivats, desitjar. DESIL•LUSIÓ, f. Falta, pèrdua de la iMosié. Desilusion. Erroris repulsió. DESIL-LUSIONADAMENT. adv. m. Ab de- silusió. Desilusionadamente. Inillnsè. DESIL•LUSIONAR. V. a. Llevar las il-lnsiotf, despreocupar, desimpressionar, desenganyar, des- encantar. Desilusionar. Ab ílusione liberare. |S' usa també com recíproch. DESIL•LUSIONAT, DA. p. p. Desilusumak. Inillusus. DESIMPOSAR. V. a. Separar los caíxistasde imprenta, las planas de imposició, llevant esta de seguida de la rama. Desimponer. Col locationem se- pararé. DESIMPRESSIONAR. Y. a. Desenganyar, trànrer à algú del error en que estava. S' vsa també com recíproch. Desimpresionar. ErrorcB delere. DESIMPRESSIONAT, DA. p. p. Demijmt^ nadó. Ex mente erroren deletus. DESINGLINAR. V. a. Adressar lo que estan tort. També s' usa com recíproch. Enderezar, dí^ inclinar. In directnm flectere. | De^bitoar , fer pérdrer alguna inclinació. Desinelinar, endenstt. A propensione d'eflectere. DESINGORPORARSE. V. r. Separarse lo que estava unit. Desincorporarse. Segregari, dissoWi. DESINÉNGIA. f. ret. Lo modo de acabar al- guna clàusula. Destnatcta. Termioatio, nis. | gram. DES CATALÀ. DES 539 lo méio de acabar de una paranla. Desineneia. Ter- minatio], nis. || bot. Lo modo de termioar algun membre delai piantas. Desineneia» Terminatio, nis. DESINFECCIÓ, f. Expurgació de un paratge infectat ó apestat. Desinfeccion, Ab infectione pur- gatio. DESINFECTANT, adj . Lo que s'emplea pera la desinfecció. Desinfectante. Purificans, expurgans. DESINFECTAR. V. a. Tràurer la infecció ó deslliurar de ella. Desinficionar. Ab infectione li- berare. DESINFECTAT, DA. p. p. Desinficionado. Ab infectione liberatus. DESIBíFICIONAR. V. a. desinfectar. DESINFLAMAR. V. a. Tràurer ó curar la in- flamació, fer que's resolga lo que esta inflamat. Det- tnfmMfy desentonar . Inflammationem , tumorem resolvere. DESINFLAMAT , DA. p. p. Desinflamado, de- geneonado. Detumefactus. DESINFLAMENT. m. La acció y efecte de de- sinflar ó desinflarse. Deshinchadura, Detumescendi actio. DESINFLAR. V. a. Fér desaparèixer la inflor. Deskinchar, A tumore liberare. || met. Fér passar la malícia. També s' usa com reciproch. Deshin- char, Iram sedare. DESINFLARSE. V. r. Redubirse la inflor, abaixarse '1 tumor ó bony, reduhintse la part à la deguda proporció que abans tenia. Deshincharse, Detumesco, is. || met. Deixar la vanitat ó presum- ció. Deshincharse. Arrogantiam, nimiam confiden- Uam deponere. DESINFLAT, VAm^.^. Deshinchado. Ininflalus. DESINFLOR. f. desinflament. DESINGRAT, A. adj. ingrat. DESINSACULACIÓ. f. La acció de tràurer de la bossa ó del canti las boletas dels noms dels que ban de exercir los oficis de justícia. Desinsacula- eion, Candidati sorte ducendi expulsió. DESINSACULAR. V. a. Tràurer las boletas dels noms insaculats de las personas pera exercir los oficis de justícia. Desinsacular, Nòmina candida- torum, qui sorte ducendi sunt , ex urna deducere. DESINTERÈS, m. desprendiment, indiferència pel interès ó utilitat. Desinterès, Pecunis, quses- tus contemptus. DESINTERESSADAMENT, adv. m. Ab desin- tesés. Desinteresadamente. Gratuitò liberaliter. DESINTERESSAAIENT. m. DESINTERÈS. DESINTERESSAT, DA. adj. Lo qui obra ab desprendiment ó sens miras de interès. Desintere- sado, Divilias, quaestam contemnens. DESINTRINGAR. Y. a. ant. desembullar. TCSINVOLT, A. adj. Lo qui es líbre y expedit en sas accions. Desenvuelto. Expeditus. Q Deshonest ó que té poca modèstia en sòn obrar. Desenvuelto, Impudens, procax, immodestus. DESINVOLTAMENT. adv. m. Ab desinvol- tura. Desenvueltamente. Impudenter, audaciter, im- modestè. DESINVOLTÜRA. f. Desembaràs, expedició en las accions. Desenvoltura, Expeditlo, nis. |I Desver- gonyiment, desahogo, falta de modèstia. Desenvol'» tura. Imprudei^tia, immodestia, ae. DESIR. m. ant. y DESIRANZA. f. ant. desitj. DESISTIMENT. m. La acció y efecte de desis- tir ó apartarse de alguna pretensió, empenyo, em- presa ó intent comensal ja à executar. Desisti- miento, Cessatio,nis. || for. Apartament de alguna acció ó demanda. Desistimiento, Cessatio, nis. DESISTIR. V. a. Apartarse de alguna 'empresa ó intent. Desistir. Desistere. || for. Parlant de algun dret es abdicarlo ó abandonarlo. Desistir, A jure vel actione desistere. DESITJ. m. Moviment de la voluntat per lo qual s* apeteix alguna cosa. Deseo. Desiderium, ií. II L' antoix que solen tenir las donas prenyadas. Afi(o;o , golondro. Yehemens appetitus praegnan- tium. CUMPLIR Ó CUMPLÍRSELl A ALGÚ SÒN DESITJ. fr. Conseguir algú lo que desitjava. Cumplir su deseo, ó cupHrsele d uno su deseo. Rem alicui ex senten- tia cadere. TENIR ALGUN DESITJ. fr. Apctóíxer ab vehemèn- cia alguna cosa. 'S diu especialment de las donas prenyadas. Antojdrsele. Appeto, is ; in aliquit ve- hementer ferri. DESITJABLE, adj. Lo que es digne de sér de- sitjat. Deseable, desiderable, apetecible. Desíderabi- lis, optabilis. DESITJADissm , A. adj. sup. Deseadisimo. Yaldè desideratus. DESITJAR. V. a. Apetèixer alguna cosa , aspi- rar à ella. Desear. Desidero , as. || Pretèndrer , in- tentar, sol•licitar. Pretender, desear, Sollicito, as. I Pretèndrer ab vivas ànsías. Anhelar. Ducere ilia. DE MASSA QDE HO DESITJO NO HO CRECH. loC. que's pren en sentit literal. Lo que mucL• deseo , no lo creOf awique lo veo. Quod cupio , licet id videam, vix credere possum. DESITJAT, DA. p. p. Deseado, Exoptatus. DESITJÓS, A. adj. Lo qui desitja alguna cosa. DeseosOf sediento, ganoso, Desiderans, cn«piens. DESITJOSAMENT. m. Ab desitj. Ansiosa- mente^ ansiadamente, Gupidè. DESITJOStsSlM, A. adj. sup. Deseosisimo, Cupidíssimus. DESJECTE. adj. ant. malendressat. DESJUNGCIÓ. f. DiSJüNCCió. DESJUNCTIU, VA. adj. DiSJUNCTiu. DES JUNTAMENT, m. desunió. DESJUNTAR. V. a. Separar, dividir, apartar. Desjmxtar. Disjungo, is. DESJUNYIMENT. m. La acció de desjonyir Desuincimiento. Jugi exemptio. 8i0 DES DEUUIVYIR. V. a. Tràurer del jou las mulas ó bons. Desuneir. Abjungo, is. DESJÜNYIT, DA. p. p. Desuncido, Jugo exem- ptas. DEnLAVAmENT. m. ant. La acció y efecte de rentar aignna cosa per damunt sens deixaria ben neta. Deslavadura, Perfunctoria elulio. DESLAVAR. V. a. ant. Rentar superficialment. Deslavar, Leviter eluere. DE8LIBERAR. V. a. y derivats, delibbrar. DESLIGANT. p. a. deslligaoor. DESLIGAR. V. a. deslligar. DESLIGUAR. Y. a. ant. deslligar. DE8LIURAGIÓ. f. ant. deslliurament. DESLIUBADAMENT. adv.m. ant. librembnt. DESLIURAIUENT. m. ant. deslliurament. DE8LIURAR. Y. a. deslliurar. DE8LIURAT, DA. adj. resolt, esforsat , va- lent. desloar. v. a. vituperar. DESLLEAL. adj. Qui falta à la Ilealtat. I>eshaL Infidus, perfidus. DESLLEALMENT. adv. m. Ab desllealtat. DesUalmenU, Infidè, perfidè. DESLLEALTAT. f. Falta de Ilealtat. Desleal- tad. Perfídia, ». DESLLENGUADAMENT. adv. m. Ab desver- gonyiment en lo parlar. Desboeadamentef desmfre'• nadamente, Impudenter. DESLLENGUAMENT. m. La acció y efecte de desllenguarse. Deslenguamiento , deshocamiento. Impudentia, se. DESLLENGUAR. V. a. Tràurer ó tallar la llen- gua à algú. Deslenguar. Elinguo, as. || Llevar la llengueta à algun instrument. Deslengüetar, Elin- guo, as. DESLLENGUARSE. V. r. desmandarse. 2. DESLLENGü AT 9 DA. p. p. Deslenguado. Elinguatus , elinguis. || adj. met. Desvergonyit en lo parlar. Deslenguado, lenguaraz , desbocada, Pro- eax ore. DESLUBERAR. V. a y derivats, deliberar. DESLUGADURA. f. y DESLLIGAMENT. m. La acció y efecte de dej-lligar. Desatadura, desligadura, solvcion. Solu- tiò, nis. DESLLIGAR, v. a. Desfer ó posar libre lo que estava lligat. Desatar, desligar, soltar, Solvo, is. || Absóldrer de las censuras ecclesiàsticas. Desligar. k censuris ecclesiasticis absolvere. DESLUNDAR. V. a. fitar. DESLLÍS. m. ant. lliscada, relliscada. || met. Cayguda en alguna flaquesa. Desliz. Lapsus, us. DESLLISAR. V. a. lliscar, relliscar. DESLLISSAR. V. n. met. Dir ó fér alguna cosa ab descuyt y sens deliberació. Deslizar, deslizar- te. Labi, in errorem incidere. DESLLIURADA, f. ant. partbra. DeBUaURAMENT. m. V acte y efecte de DIGQONARI DES deslliurar à altre de algun perill. Libramimto. Li- beratio, nis. | ant. lo part. DESLLIURAR. V. a. Tràurer à algú de algun traball. Librar, Libero, as. || Preservar à algú de algun mal ó perill. Librar, libertar, Libero, as. | Posar à algú en llibertat, tràurerlo de la esclavitut ó subjecció, libertar. Liberto, as. y Eximir de obli- gació. Libertar, eximir de obligacion, Eximo, is. DESLLIURE, A. adj. ant. lirrb. DESLLOAR. V. a. vituperar. DESLLOmAR. v. a. allomar. DESLLORIGADOR, m. Articulació ó juntura movible de un os ab altre. Coyuntura, Ossium com- missura. TROBAR LO DESLLORIGADOR, fr. met. Dcscubrír al- gun medi útil, abans ignorat, pera conseguir fà- cilment lo que*s desitja. Dar en la tecla ó vena, ó L•llar la vena, Rationem, viam ad aliquid exe- quendum invenire. || v. a. desconjuntar. DESLLORIGADURA. f. y DESLLORIGAMENT. m. L' acte y efecte de desconjuntarse algun os. Dislocacion, dislocadura, dislocamiento, Luxatio , nis, luxatura, ae. DESLLORIGARSE. V. r. Desconjuntarse al- gun os. Desgobemarse, desconcertar se. Luxari. | Descompóndrerse '1 cos ab moviments estranys y violents. Desgoznarse, desgonzarse, dislocarse, In- conditis motibus disturbari. DESLLORIGAT, DA. p. p. Dislocado. Luxatus. DESLLUnotSSIM, A. adj. sup. Deslucidisimo, Obscurissimus. DESLLUUHENT. m. Falta de llaiment. Deslu^ cimiento, deslustre, Splendoris, nitoris defectus. DESLLUIR. V. a. Tràurer lo lluimenl à alguna cosa. Deslucir. Obscuro, as. || met. desacreditar. deslluït, DA. adj. que s* aplica à las cosas ja usadas, y que han perdut lo llustre. Deslueido, Nitore privatus. DESLLUMAR. V. a. ALLOMAR. DESLLURIGAR. v. a. y derivats, desllorigar. DESLLUSTRADÍSSIM, A. adj. sup. Deslus- tradisimo, Yaldè obscuratus. DESLLU8TRAR. V. a. Tràurer lo llustre à al- guna cosa. Deslustrar. Nitore privaré. J mel. des- acreditar. II ENLLUERNAR. DESLLUSTRAT, DA. p. p. deslustrado. Nitore carens. DESLLUSTRE. m. Obscuritat, deshonor. Des- lustre, deslueimiento. Dedecus, oris. DESBIADEIXAT, DA. adj. embullat. DESMALLAR. V. a. Desfer las mallas. Desma- llar. Loricam disrumpere. DESMAMADOR. m. Instrument ab puas que*s posa en las mamellas de algunas béslias, especial- ment de las vacas, à fi de desmamar los vadeUs. Destetadera. fnstrnmentum acicnlis ínstructnm ablactando aptum. DESBIABIAMENT. m. Deslete, desteto. Ablac- tio, Bis. DES CATALÀ. DES 5il DE8MAMAR. V. a. Apartar la criatura dels pits de la mare ó dida, y V animalet de las ma- mellas de la mare, à fi de qae*s mantinga menjant y no mamant. Destetar, desmamar, Ablacto, as. Dit dels anyells. Descorderar, Agnos ablactare. Dit dels cabrits. Descabritar, H»dos ablactare. Dit dels vadellels. Desbecerrar. Yitulos ablactare. g met. Apartar los fills del regalo de sa casa quant se'ls posa en carrera. Destelar. Liberos à patern» domus deliciis abdncere. OESMAMARSE AB ALGUNA COSA. fr. met. quo expli- ea haver tingut desde criatura notícia ó us de al- guna cosa. Deslelarse can alguna cosa, Gum lacté sugere. DESMAMAT , DA. p. p. Distetado, desmanul•' do. Ablactatus. DESmAMELLAR. Y. a. Tallar las mamellas. Quitar, cariar las pechos. Ubera amputaré. DESMAN. m. Animal de la índia, de quasi dos peus de alt, té '1 cap petit, las orellas llargas y caygudas, y Ms ullals llarchs que li ixen fora de la boca. Es mòlt apreciable per la substància anome- nada almesch que cria en una bossseta prop del Uombrígol. Desman. Moschus, i. || La acció de pro- passarse de paraula ú obra. Desman, exceso, trape^ Ua. Impudentia, ae, procacitas, atis. DESMANDARSE. V. r. Descomedirse, propas- sarse. Desmandarse, desmedirsCf descomedirse , pro^ pasarse, adelantarse, desafararse, desmeswarse. Mo- dum non servaré, modestiae fines transilire. || Des- comedirse de paraulas. Desbacarse, deslenguarse, Effraenatè loqui. DESMANDAT, DA. p. p. Desmandado, desco- medido. Procax. DESMANEGAMENT. m. Desorde, confusió, desgavell. Desarreglo. Confusió, nis. DESMANEGAR. V. a. Tràurer lo mànech à alguna cosa. També s' usa com recíproch. Des- guamecer, desenastar. Manubrium tollere. DESmANEGAT, DA. p. p. Desenastado, Ma- nubrio destitutus, exarmalus. || adj. Descompost y sens orde. Destarlalada. Inconcinnus. || desgat- BAT. t DESMANTENIR. V. a. Llevar los aliments. Quiiar los alimentos. Alimenta auferre. || desampa- EAR, ABANDONAR. DESMANYOTAT, DA. adj. Aturat, qui no té art en fér las cosas com si tingués las mans Uiga- das. Modrego , desmanado, desmanotado, zopo, Hebes, tis. NO sÉR GAP DESMANTOTAT. fr. fam. ab que s' ex- presa la intel•ligència ó notícia que algú té de la matèria de que's tracta ó dels assumptes que ma- neja. A'o mondar nisperos, no ser cojo, ni manco. Non sibi tantum derogaré. DESMARCAR. V. a. Llevar la marca. Desmar- car y quitar la marca. Notam adimire. DESMARXAR. V. a. Descompóndrer, descon- certar. Descomponer. A situ, aut ordine disturbare. DESMASIA. f. Excés , superflttitai. DetlMuia' Redundantia, ae. || maldat, delicte. 1. EN DESMASIA. m. adv. Desmasiadament,ab excés. En demasia , demasiadamente , demasiado. Ultra modum. DESMASIADAMENT. adv. m. bn oesmasu. DESMASIAT, DA. adj. Excessiu. Demasiado, Nimis immodicus. || adv. m. massa, bn dbsmasia. DESMAY. m. Defalliment de forsas, privació dels sentits. Desmayo, desfallecimiento , deliquio. Delíquium, ii. U m. Espècie de sàlzer, dit deBabiló- nia, que té las brancas mòlt caygudas de manera, que tots los brots penjant envers terra. Sauce de Babilonia, Salix babylonius. DESMAYADAMENT. adv. m. Ab poch ani- mo, dèbilment. Desmayadamente, Languidè. DESMAYAMENT. m. DESMAT. DESMAYAR. V. a. Fér pérdrer Y animo. Des- mayar, desalentar, desanimar, Exanimo, as. || v. n. Pérdrer 1* animo. Desmayar. Animo defícere. DESMAYARSE. V. r. Càurer en basca. Des- mayarse, ahilarse, amortecerse, Deliquium pati. DESMAY AT 9 DA. adj. que s' aplica al color baix. Desmayado, apagada. Color remissus, lan- guens. DESMAYET. m. d. Desmayuelo, ahila. Lan- guor, is. DESMEDRAR. V. n. p. u. Tornar à ménos. També s' usa com recíprocb. Desmedrar, Decresco, is. DESMEMBRADURA. f . y DESMEMBRAMENT. m. La acció y efecte de desmembrar. Desmembracian, dismembracion. La- ceratio, divisió, nis. DESMEMBRAR. V. a. Dividir y separar los membres del cos. Desmembrar, Corporis membra dividere, discerpere. || met. Separar, dividir una cosa de altra. S' aplica mès comunment à las parts de un tot. Desmembrar. Divido, is. || Malgastar part de la hisenda. Menguar, desmembrar, Dijapido, as. II DESACORDAR. || V. U. aut. OLVIDAR. DESMEMORIARSE. V. r. Olvidarse, faltar la memòria. DesmemoriarsCf trascardarse, Oblivisci, memoriam amiltere. DESMEMORIAT, DA. adj. Faltat de memòria. DesmemoriadOj olvidadizo, Obliviosus. DESMENAR. V. a. ESMENAR. DESMENJAMENT. m. Desgana, falta de ape- tit. Desgana f inapetencia, Cibi tsdium. DESMENJARSE. V. r. Pérdrer la gana. Desga- narse, Cibi tsdio aflici. DESMENJAT, DA. p. p. Desganado. Inappe- tens cibo. FÉR LO DESMENJAT. fr. fam. ab que's nóla à algú de que dissimuladament y ab desdeny pretén al- guna cosa, donant à entèndrer que no la vól. La gala de mariramas, Yersulus sollicitationum dissi- mulator. DESMENTIDOR , A. m. y f. Lo qui desment. Desmenlidor, Mendacii exprobrator. Sit DBS DICaONARI DES DESMENTIMEVIT. m. La acció de desmeotír. Desmentida, Mendacü exprobratío. DESMENTn. V. a. Dir à algú qae ment, con- vèncer de fals ó incert lo qne altre ha dit. Desmei^ tir. Mendacinm exprobrare. || met. Desvanéixer y dissimular algnna cosa pera qne no*s conega, com los indicis y las snspitas. Desmentir, Fallo, tego, is. II Procehir alguna persona distínctament de lo que's podia esperar de sòn naixement, educació y estat. Desmentir. Opiníonem fallere. || No igualar alguna cosa à lo que devia, ó no tenir la justa coo- mensuració. Desmentir. Descisco, is. DESMENÜAR. V. a. ant. desmenussar. DESBIENUl•llR. V. a. DISMINVHIR. DE8MENU88ABLE. adj. Lo que *8 pót des- menussar. Desmenuzahle. Friabilis. DE8BIENU88ADOR, A. m. y f. Lo qui des- menussa y apura alguna cosa. Desmenuzador. Perscrutator, enucleator, is. DESMENUSSAB. V. a. Desfer alguna cosa, di- vidintla en parts menudas. Desmenuzary despizear, destrizar. Gomminuo, is, frio, as. Q met. Exami- nar alguna cosa per pessas menudas. Desmennzar, analizar, apurar. Enucleo, as. DESMEREIXEDOR, A. m. y f. Lo qui des- mereix ó es indigne de alguna cosa. Desmerecedor. Indignus. DESMERÈIXER. V. a. Ferse indigne de pre- mi, favor ó alabansa. Desmerecer. Demereor, eris. DESMERESGUTy DA. p. p. Desmerecido. Im- meritus. DESMERXAR. v. a. ant. HUkiLiAE. DESMESURA, f. Descomediment, inmodéstia. Desmesura. Immodeslia, se. DESMESURADAMENT, adv. m. Ab excés, sens mida. Desmesuradamente. Immoderatè. DESBIESURATy DA. adj. que s'aplica à lo que es excessiu y major de lo regular. Desmesura' dOy desmedido, enorme, desaforado. Praegrandis, immanis. DESMILLORAR, v. a. Fér pérdrer à alguna cosa sòn llustre y perfecció. Desmejorar. Deterio- rem reddere. DESMOBLAR. V. a. Tràurer los mobles de una habitació. Desamohlar. Supellectilia tollere. DESMONTAR. V. a. DESMUNTAR. DESMORAUSAR. V. a. Corrómprer ks cos- tums. Desmoralizar. Mores corrumpere. DESMORALISAT, DA. adj. Lo qui es de ma- las costums. Desmoralizado. Moribus perditis ho- mo. DESMOTXAR. V. a. y derivats, bsmotxar. DESMUNTAMENT. m. La obra de desmun- tar. Desmonte. Compacti operis dissolutio. DESMUNTAR. V. a. Desfer, desarmar una màquina. Desmontar. Machínae coropagem dissol- vere. || Parlant de canons y allras pessas de arti- lleria trànrerlos de la curenya. Descahalgar, desen- cabalgar, desmontar. Tormenta bellica depooere. II Parlant de canons y altras peaaas de arüUeria significa també impossibilitar lo tèa us ab vieléi- cia dels tirs del enemich, destruhinl la cnreo^L Deseahalgar. Tormenta bellictt detarbare. | Aliii- xar las barras de la escopeta, etc. pera qae no 'i despare. Desmontar. Scloppeti clavem fidociseo» mittere. DESMUNTAT, DA. p. p. Desmontaio.lsií' matus. DESNANSAT, DA. adj. Sèo8 ansas. Detasük Ansis minutus. DESNASSAR. V. a. Llevar lo nas. Desnarifsr. Denaso, as. DESNATURA T DESNATURALISAGIÓ. L Privació dels drets de ciutadÀ. Desnaiiiralizaàm, Proscriptio, nis. DESNATURALI8AR. T. a. Privar à algúM dret de naturalesa y pàtria. També s' usa com n* cíproch. Desnaturalizar. Proscribo , is. |j v. a. quím. Fér pérdrér la naturalesa à alguna con. També s* usa com reciproch. Desnatwralizür. Ki- turam proturbare. DESNATURALISARSE, V. r. Pérdrer los sei- timents de humanitat, ferse cruel. üesnaturúlL•síl• sSj enerwlecerse. SoDvum reddi. || ant. Donaraeptr lliure *1 feudatari del jurament de fidelitat qs tenia fét à son senyor natural. DesnattwaUzant, Naturam proturbare. DESNATURAUSAT , DA. p. p. Desnatwnli' zado. Proscriptus. I adj. inhumí. DESNATURAR. V. a. ant. desnaturalisíi. També s' usa com reciproch. DESNIVELL, m. Falta de nivell. Denitoeí. De- clívitas, atis. DESNIYELLARSE. V. r. Pérdrer lo nivfllL Desnivelarse. Inclinari, libellam amittere. DESNIVELLAT, DA. p. p. Desnivelado. It- flexus. DESNOHELAT, DA. adj. ant. DesconjuntaL Deseoyuntado. Luxatus. DESNOMBRAR. V. a. Llevar lo nom. QuiUi el nombre. Auferre, tollere nomen. DESNONAR* V. a. DESCOMPROMÉTEER. DESNUADOR. m. Qui despulla. LesMiiadtí. Denudans. DESNÚ, A. adj. NU. DESNUADURA. f. ant. y DESNUAMENT. m. ant. La acció de desfem nus. Desanudadura. Enodatio, nis. || adv. m. Sèoi impediment. Desnudamente. Nudò, palam, apertè. II Desenredament de alguna dificultat. Ac/aractot, solucion , desenredo. Explanatio , extricatio, ais. DESNUAR. V. a. Desfer un nus. Desawdsft desahudar. Enodo, as. || ant. despullar. DESNUDESA. f. L' estat de nu ó sens VHliL Dfsnudez. Nuditas, atis. || pobresa. DESO. m. Racó ó lloch retirat y ocult qoe ser* veix pera amagarhi alguna cosa. Etoimiiley cüíw- drijo. Latibulum, i. DES CATALÀ. rciA. f. La acció y efecte de de- sobehir. Desobediència, desohedecimiento, Inobe- dieniia, imparentia, ee. r. adj. Lo qni no obebeix. Des- ohediente, desmandíido. Imparens. DESOBEDIENTMENT. adv. m. Ab desobe- diència. Desohedienlemente, Inobseqaenter, inobe- dienter. DESOBEHIR. v. a. No fér algú lo que li mana sòn superior. Desobedecer, Jussà exuere, dicto non parere. DE80BLIGAR. Y. a. Tràurer à algú de alguna obligació. També s' usa com recíproch. Desohligar, Ab obligatione líberare. || met. Enagenar 1' animo de algú. Desohligar. Alicujus benevolentiam de- mereri. DESOCUPACIÓ, f. Ociositat, falta de ocupa-» eió. Desocupacion. Otium, ii. DESOCUPitDAMENT. adv. m. De un modo desocupat. Desocupadamente, Quietè, expeditè. DESOCUPAR. V. a. Desembarassar algun lloch. Desocupar, desembarazar , despejar. Evacuo, as, locum expedilum relinquere. || ter. parir. DESOGUPARSE. V. r. Desembarassarse de al- gun negoci ú ocupació. Desocuparse. Sese expe- diré. DESOCUPAT, DA. adj. Lo qui no té ocupació. DesocupadOy holgado. Otiosus, vacuus. DESOIR. V. a. Desaténdrer, deixar de oir. Desoir. Animum avertere. DESOLACIÓ, f. Destrucció, ruina y pèrdua to- tal de alguna cosa. Desolacion. Eversio, desolatío, depopulatio, nis. || met. Aflicció, angústia, senti- ment. Desolacion. Anxietas, alís. DESOLAR. V. a. Tirar à terra algun edifici. Desolar, asolar, derribar, demoler. Diruo, is, de- molior, iris. || Arruinar algun regne ó província, malmétrer tol lo que vé al pas. Desolar, asolar, talar, devastar. Yaslo, as. DESOLAT, DA. p. p. Desolado, asolado. Deso- latus. DESOLLAR. v. a. escorxar. DESOLRE. V. n. ant. No dóldrerse. No dolerse. Haud dolere. || disóldrer. DESOMBRAR. V. a. Llevar la sombra. Quiiar la sombra. Umbra privaré. DESONEST, A. adj. desronbst. DESONESTAMENT. m. ant. Injúria de pa- raula. Denuesto. Convicium, ii. DESONESTAR. V. a. ant. Injuriar, infamar de paraula. Denostar. Convicior, aris. DESOlfESTAT. f. ant. deshonestament. || ant. DESHONESTEDAT. DESONOR. m. DESHONOR. DESONRANZA. f. ant. deshoxra. DESOPILACIÓ. f. La acció de desopilar. Deso- pilacion. Obstructionis excussio. DESOPILAR. V. a. Curar la opilació. Desopi- lar, Oppilationi mederi. DES Si9 DESOPILAT, DA. p. p. Desopilado. Opilatio- ne solutus. DESOPILATIU, VA. adj. Lo que té virtut de curar la opilació. Desopilativo. Oppilationibus me- dendi vi prsditus. DESOPINAR. V. a. DESACREDITAR. DESORDE. m. Confusió, desconcert, falta de orde. Desórden, desordenamiento. Inordinatio, per- turbatio, nis. || Desmasia, excés. Desórden. Immo- deratio, nis, excessus, us. UN desórde porta un ORDE. ref. ab que 's denota que 1s gastos supèrflues y prodigalitat obligan desprès à víurer ab mòlta economia. El mucL• desórden trae mwho órden. Maximus è nullo ple- rumque nascitur ordo. DESORDENADABIEBIT. adv. m. Ab desorde, confusió y sens regla. DesordenadamenU. Inordi- natè, turbatè. DESORDENADisSIMj A. adj. sup. Desorde- nadisimo. Yaldè inordinatus. DESORDENAMENT. m. ant. y DESORDENAN8A. f. ant. DESORDE. DESORDENAR, v. a. Confóndrer, perturbar r orde. Desordenar. Perlurbo, as. DESORDENARSE. v. r. Eixirse de regla» ex- cedirse. Desordenarse. Modum excedere. DESORDENAT, DA. p. p. Desordenado. Inor- dinatus. II adj. Qui fa las cosas sens orde. Desorde- nado. Pravus. DESORELLAR. V. a. Llevar las orellas. Deso- rejar. Aures praecidere. DE80RELLAT,DA.p.p. Desorejado. Inauritus. DESORGABÜSADOR, A. m. y f. Qui desor- ganisa, Desorganizador. Disturbator, is. DESORGANISAR. v. a. Desordenar, de^arre- glar. Desorganizar. Perturbo, as. DESORI, m. Desgavell , desorde , confusió. De sanquintin , zahgarda , zacapela. Turbatio , nis, jurgium, ii. DESORMEIG. m. Desaparell. Desaparejo. Ex- armatio, nis. LLEVAR LO DESORMEIG. fr. uàut. DESAMARRAR. DESORMEJAR. V. a. Llevar los ormeigs, etc. Desaparejar. Instrumenta turbare. DESOSSAR. V. a. Separar los ossos de la carn. Desosar, deshuesar. Exosso, as. DESOS8AT, DA. p. p. Desosado. Exossatus. DESOU. m. Obra de desovar. Desove. Ovorum emissió. I^SOVAR. v. a. Póndrer los peixos, tortugas, etc. Desovar. Ova edere. DESPACIEBfTAR. V. a. IMPACIENTAR. DESPAGAR. V. a. ant. y derivats, disgustar, DESCONTENTAR. || tcr. T. SORPÉNDRERSB, SUSPÉNDRER- SE, QUEDARSE PARAT. DESPAIG. m. L' acte de despatxar. DespacL•. Expedilio, nis. || Lo lloch ahont se despatxan los negocis. Despacho. Cubiculum expediendis negoti- is destinatum. [| La cèdula , títol ó comissió qae's 8ii DES DICCIONARI DES dóna per algnn empleoó negoci. Despacho, Litlerae expedit». || Llestesa , desembaràs. Desenvoltura, despejo, desemharazo, expediente. In negotiis expe- diendis facilitas. CÓRRER LOS DESPiíGS. fr. Donarlos cars sens re- tardarlos. Córrer los despachos, Negotia expediré. DESPALMAR. V. a. Netejar lo pla de las em- barcacions de la brossa que arreplegan ab la ay- gna, y donarhi sea. Despalmar, espalmar. Naviam carínas exterius detergere, seboque illinire. DESPAMPANAR. V. a. ant. y derivats, des- PAMPOLAR. DESPAMPOLADOR, A. m. y f. agr. Lo qui despampola. Despampanador , deslechugador, Pam- pinator, is. DESPAMPOLADURA. f . y DESPAMPOLAMENT. m.agr. La acció y efecte de despampolar. Despampanadura. Pampinatio, nis. DE8PAMPOLAR. v. a. agr. Tràurer los pàm- pols als sarments pera qne fructifiquen millor. Des- pampanar, deslechugar, d^síec^u^tnar. Pampino, as. DESPANYAMENT. m. La acció de despanyar. Descerrajadura, Serae avulsio. DE8PANYAR. V. a. Arrancar lo pany de al- guna porta, bahnl, etc. Descerrajar, Seram avel- lere. DESPARABIENT. m. disparo. DESPARAR. y. a. Descompóndrer lo que esta- va parat y arreglat. Descomponer, Locata tollere. || DISPARAR. DE8PAREN8AR. V. a. DESMILLORAR, DESFIGU- RAR. DE8PÀRER Y DEWARÉIXER. V. n. ant. DESAPARÈIXER. DESPAREDAR. V. a. Desfer una paret. Detto- piar. Parieles diruere. DE9PARIAR. V. a. desapariar. DESPARTIDORi A. m. y f. Lo qui desparteix. Despartidor. Pacis inter rixantes conciliator. DE8PARTIR. v. a. Separar als que's barallan ó renyeixen , posar pau entre ells. Despartir, Ri- xantes dispertire. DESPASSAR. V. a. desenfilar. DESPATARRADA. f. Mudansa de alguns balls , que s* executa aixancarrantse ab art. Des- patarrada. Divaricatum tripudium. DESPATXAR. V. a. Abreviar y conclóurer al- gnn negoci ó altra cosa. Despaohar, Expedio, perfi- cio, is. II Resóldrer, determinar las causas y nego- cis. Despaehar. Defínio, is. || Enviar, com: despat- xar un correu , un propi. Detpachar. Mitto , is. | Yéndrer los generós desfentse de ells, ó cambiant- los ab altres. Despachar, Mercès venundare , vel permutaré. || matar. || Consumir promptamenl al- guna cosa, com lo diner, los béns. Despabilar, det- pachar hrevemente. Geleriter absumere. || despkdir. 4 . g enllestirse. DESPATZAR8E. V. f. Desembarassarse. Des- packam. Se expediré. TOT SE DESPATXA. lOC. fam. EN AQUEST MON, etC. DE8PAT. adv. m. Poch à poch, apleret. Despa- eiOf lentamente, Paulatim, pedetentim. DESPEADURA. f. Lo mal que's fa en los peus per haver caminat mòlt. Despeadura, despeamiento, Pedum subtrilio. DESPEAR8E. V. r. Maltractarse Ms peus per haver caminat mòlt. Despearse. Pedibus ob ni- mium iter fessis laboraré. DE8PEGGIÓ. f. ant. desprbci. DESPEGTIBLE. adj. ant. despreciaele. DE8PEDA88ADOR, A. m. y f, Lo qui despe- dassa. Despedazador, Lacerans, discerpens. DE8PEDA88A1IIENT. m. La acció y efecte de despedassar. Despedazamiento. Laceratio, nis. DE8PEDA88AR. V. a. Fér trossos alguna cosa, dividintla en parts sens orde ni concert. Despeda- zar, dilacerar. Lacero, as. || Espatllar la roba ó calsat. Romper, Detero, is. Q met. Maltractar , des- truhir algunas cosas no materials, com la ànima. Despedazar. Lacero, as. DESPEDASSATy DA. p. p. Despedazado, roto. Laniatus. || espellifat. ANAR TOT DBSPEDASSAT. fr. Portar la roba mòlt dolenta. Estar heeho un Judas , ó un Adan ó un aramhel. Vetusta m et attritam vestem gesta re. DESPEDIGIÓ. f. ant. DESPEDiDA. II ant. expedi- ció, desemrarIs. DESPEDIDA. f. La acció y efecte de despedir- se. Despedida, despedimiento. Abeuntís salutatio. DESPEDIDAMENT. adv. m. ant. Ab llestesa y deseipbaràs. Expeditamente, Expeditè. DESPEDimEBIT. m. despedida. || La acció de despedir al llogater ó arrendador. Desahucio, Gon- ductoris dejectio. DONAR DESPEDIMENT. fr. DESPEDIR. I. 5. DESPEDIR. V. a. Deixar anar, despéndrer, llansar alguna cosa , com la fletxa , la pedra, etc. Despedir. Emitto, is. || met. Llansar de sí, com: des- pedir olor, llum , etc. Despedir, difundir, esparcir. Emitto, is. II met. Apartar de sí alguna cosa no material , com lo dolor, lo mal , etc. Despedir. Re- jicio, pello, is. p Tràurer à algú V empleo, ofici ú ocupació , com: despedir al criat , las tropas , etc. Despedir. Dimitto, is. || Intimar al llogater, arren- dador , etc. que ha de deixar la cosa llogada. De- sahuciar. Conductorem dejicere. || Negar à algú lo que demana. Despedir, negar, dar repulsa. Recuso, as. II Dit del esperit, ànima, etc. morir. || v. n. ant. BNLLESTIRSE. DE8PEDIR8E. V. r. Fér alguna expressió do cortesia ó de afecte pera separarse una persona de altra. Despediru. Valedico, is. DESPEDIT, DA. adj. ant. Llest en obrar. Es- pedito. Expeditus. DE8PEDREGAR. V. a. Tràurer las pedras de un camp , heretat , etc. Despedregar, despedrar. Elapido, as. DE§PEGAT| DA. adj. ant. desacreditat. DES CATALÀ. DES S45 8ÉE DESPEGAT. fr. DESACREDITAR8E. DESPEIT. m. ant. despit. DE8PENADOR, A. m. y f. Qui trau de pena. Despenador. Poenarum levalor. DESPENAR. V. a. TRÀURER DB PENA. DE8PEPÍDIR. V. a. GASTAR. II ant. malbaratae. I V. a. ant. desgargar. DESPÉNDRER8E. V. r. Baixar ab fúria algn- na cosa de dalt. DesgajarsBf Desprenderse. Decido, Í8. I Desapropiarse de alguna cosa. DesprendersBf deshacerse, Abalieno, as. || Apartarse, abstràurerse. Desfrenderse. Distrahi. |{ Excusarse de fér algnna eosa. Escusarse, descartarse. Excusari. DESPENJAR, y. a. Tràurer algnna cosa del lloch en qne està penjada. També s' usa com re- eíproch. Descolgar. Snspensa deponefe. DE8PEN8A. f. DISPENSA. DE8PEN8ER Y DE8PEN8IER. m. ant. DIS- KirSKR. DESPENTINAR, v. a. Desfer lo pentinat. Des- yetfiar , desgrenar. Crines turbare. DESPENTINAT, DA. p. p. Despeinado. Gri- nibus turbatis. DESPENYADERO Y DE8PENYADOR. m. Frecípici, lloch alt ple de rocas y escarpai. Despe- fUidero, derrocadero, desgalgaderOy precipicio. Prae- eípítium, ü. DE8PENYAMENT. m. La acció y efecte de despenyar ó despenyarse. Despenoy despenamienlo. frsBcipitatio, nis. DESPENYAR. V. a. Precipitar, tirar ó fér càu- rer desde algun lloch alt comunment ple de pe- dras. També s* usa com recíproch. Despenar, des- f§lgar , precipitar. Precipito , as , praecipitem agere. DESPENYARSE. V. r. met. Entregarse cega- ment als vicis. Despenarse, desen frenarse. In vitia roere. DESPENYO. m. Desbaratament de ventre. De$- feno. Yentris profluvium. DESPERADAMENT. adv. m. desesperada- MINI. DESPERANZA. f. ant. desesperació. DE8PERAR. V. n. desesperar. DE8PERDICI. m. Malbaratament dels béns ó altra cosa. Desperdicio. Dilapidatio, nis. || Lo que resta de alguna cosa y no s* aprofita per no poder- 86 ó per omissió. Sól usarse en plural. Desperdicio, Residnum, i. DESPERDICIADOR, A. m. y f. Lo qui des- perdicia. Desper dictador. Dilapidalor, [pròfusor, is. DESPERDIGIAR. v. a. Malbaratar, gastar ó emplear malament alguna cosa. Desperdiciar. Dis- perdo, is. DESPERFILAR. V. a. pint. Sua visar la dure- sa dels contorns ó de las líneas foranas de un cos, à fi de que figure rodó. Desperfilar, Lineamenta lenire. IM3SPERFILARSE. V. r. Pérdrer la postura TOMO 1. que té alguna cosa que estava de perfil. Desperfi- larse. Extrema lineamenta con fundi. DESPERTADA, f. MATINADA. HORA DB DESPERTADA, f. i LA MATINADA. DESPERT, A. adj. No adormit. Despierto, dts- pierto. Expergefactus. || met. Viu, sagàs, advertit. DespiertOy despabilado. Solers. Q met. Atent, cuy- dadós, vigilant. Despierto, Experrectus. ESTAR DESPERT, fr. mct. fam. Estar ab vigilància y prevenció à fi de no sér enganyat. Àhrir el ojo. Intento esse cavendae fraudi. SOMIAR DESPERT, fr. met. fam. Delirar, desgar- ratar. Sonar despierto. Somnio, is. DESPERTADOR , A. m. y f. Qui desperta als altres. Despertadorf disperlador, Expergefaciens. || m. Màquina de rellotge pera despertar à algú per medi del soroll que fà à la hora qne està posat. Despertador, Horarius excilator. || met. Lo que dóna mòlt cuydado y adverteix descuyt. Despertador, Cura animum pungens. DESPERTAR. V. a. Fér cessar ó interrómprer la son. Despertar y dispertar, desadormecer, Exper- gefacio, is. || mel. Desen torpír algun membre ador- mit, com la cama, *1 peu, elc. Desadorme^r, Tor- porem excutere. y met. Excitar, com : despertar la fam, la espècie, etc. Despertar, dispertar. Excito, as. II met. Fér que algú s' pose sobre sf, ó recapa- cite. Despertar, Ab oscitanlia, segnitia alterius animum revocaré. DESPERTAR i QUI DORM. fr. Suscitar espécies que mouhen à algú à fér ó dir lo que no pensava. Des- pertar d quien duerme. Dormien tem excitaré. DESPERTARSE. V. r. Deixar de dormir. Des- pertar, despahilarse, recordar del sueno, Experge- fieri. II met. Ferse algú més advertit y entès de lo que era abans. Despertar, Ingenu oscitantíam de- ponere. || Conèixer V error y abandonarlo. Desper- tar. Ab errore sol vi. || Dit de la venda, concórrer compradors. Picar, Gertatim emptores adesse. DESPÈS, A. p. p. Expendido, Gonsumptus. || m. GASTO. DESPESA, f. ant. COST, gasto. || Lo que ordinà- riament se consum pe*l menjar diari. Despensa. Quod in victum quotidianum emitur. || pensionista. II CASA DE DESPESAS. || Lo diari ó la mesada que paga 'I qui està en casa de despesas. Pension, Pensió, nis. || ant. Provisió de comestibles pera \ camí. Despensa, vidtico. Viaticum, i. ESTAR k DESPESA, fr. Yíurcr en casa particular de altre pagant per la manutenció y cuydado un tant diari ó mensual. Estar d pupilaje. Alumnum esse. DESPESAR. m. ant. pesar. DESPESARI. m. y DESPESER, A. m. y f. Qui té despesas. Des- pensero. Díspensator, is. DESPESSEGH. m. ant. desperdigiador. DESPESSEGA. f. ant. tros, desperdici. 2. DESPESSEGAR. V. a. ant. dbspbrdiciae, de»- trossar. 70 546 DES DICCIONARI DES DE8PICAR. V. a. Péndrer satisfacció de algan agravi. Coflmnment s* usa com recíproch. Despi- eafj despicarse, Ulciscor, eris. DESPIGARSE. V. r. Yenjarse ó péodrer satis- facció de algun agravi. Despieam. Viodictam su- mere, ulcisi. DESPIGH. m. Satisfacció que's pren de algin agravi. Despique, despecho, desabrimiento. Injuri» vindicatio. DE8PIDO. m..DBSFEDIDA, DBSPBDIïnifT. DE8PINTAR. v. a. Esborrar lo pintat. També 8* usa com recíproch. Despintar. Pictum radere, abradere. NO dbspintíbseli i kmt ALGUNA COSA. fr. met. Conservar bè la memòria ó la espècie de alguna cosa encara que la haja vista, pocas vegadas. No deipintànele d imo alguna co$a. Rei baud sspius viss imaginem menti infixam retinere. DESPIT, m. Indignació, furor, desesperació. Despecho. Furor, is. || m. desfici, aflicció. AB DESPIT, m. adv. Despechadameníe. Fürenter. i DESPIT, m. adv. À pesar de algú, contra sòn gust ó voluntat, i despecho. Alio invito. DESPITAR. V. a. p. u. neguitejar. DESPITARSE. V. r. Indignarse, enfurismarse, desesperarse. Despecharse. Furere, iudignari. DESPITÓS, A. adj. ant. neguitós. D^flPLAGENT. adj. displicent. U dbsagia.- DABLB. DESPLAHENT. p. a. ant. Lo que desplau. Des* placiente. Displicens. DESPLAHENTMEBIT. adv, m. Ab disgust. DesplaciblemenU. Injucundè. DESPLAHER. m. Disgust. Desplaeer. Displi- centia, s. DE8PLÀURER. V. n. Disgustar, desagradar. Desplaeer. Displiceo, es. DE8PLAZENZA. f. ant. displicéncu. DESPLEGH. m. y DE8PLEGADURA. f . La acció y efecte de des- plegar. Desplegadura. Explicatio, nis. DESPLEGAR, v. a. Exténdrer ó desplegar lo que estava plegat ó doblegat. Desplegar, desdoblar, descoger. Explico, as. DESPLER. m. DBSPLAHEB. DESPLOM. m. Lo defecte de algun edifici ó paret per no estar à plom ó per falta de rectitut. Desplomo. A perpendiculo deflexio. DESPLOBIAR. v. a. plomar. || Fér que alguna paret, edifici ó altra cosa perda la línea perpendi- cular. Desplomar. A perpendiculo arcere. DESPLOMARSE. V. r. Pérdrer la línea per- pendicular. Se diu especialment dels edificis. Des- plomarse. A perpendiculo declinaré , deflecli. || Gàurer à plom alguna cosa de gran pes. Desplo- marse. Ruo, is. DESPOBLACIÓ, f . Falta de la gent que pobla- va algun lloch. Despoblaem, desp%sblo. Óppidi de- relictioy desèrtic. DESPOBLADOR, A. m. yf. Loquides^ Despobiador. Vasta ns. DESPOBLAHEBTT. m. DIBPMLAdó. Despoblar, v. a. Bedohir à erm 6 dwrt. Despoblar. Depopulor, aría. | met. DespuUar al^s lloch de las eosas que hi ha en ell; y aixi dita DESPOBLAR uu camp de arbres, elc. uispoMar. hr polio, as. DESPOBLARfflB. v. f. Qoedane algun M sens habitants. Despoklarsi. Oppidnm ab iaeilií deseri. DESPOBLAT, m. Desert, erm. HetpoUoio. St» litudo, inis. DESPOGAR. V. a: anU DI8M1NUUE. DE8PODERAR. V. a. ant. DBSPoaaBMiB. DESPOUS. m. pi. B8P0N8ALS. DESPONGELLAR. Y. a. ant. DBSrUMUB. DESPÓNDRER8E. V. r. Deixar de póodicrh gallina y altres ausells desprès de certa tempoiak Desponerse. Aves infoBcundas fierí. DESPOBfYAR. V. a. aot. DBSFOfiBHa, DBK• LLAR. DESPÓNYER. y. a. ant. dbposab. DESP08AR. Y. a. Autoriaar k> matriíDoai cm à pàrroco. Desposar, Gonnubio ritè jungere. DESPOSARSE. Y. f. Gasarse. De^potonc. If trimonium contrahere. DESPOSORI. m. La promesa que home y ím *s fàn mútuament de contràurer matrimoni. Ait s' enien del casament per paraula» de present. Si sól usar en plural. Desposorio. Spoiüalia, íb^ nuplis, arum. DESPOSSEHIlfENT. m. La acció y efectià despossehir. Desposeimienío. PosseasioDis printií^ DESPOSSESSAR. Y. a. ant. DBBPOSfiBHiR. DESPOSSEHIR Y. a. Privar à algú de lo fN possehia. Desposwr, desaposetUnusr, PosaeiMi• aliquem deturbare. I despoblar. DESPOSTAT. m. ant. díspota. DÈSPOTA, m. Lo soberà ó senyor absohit ^ goberna sons subjecció à las lleys. Dèspota. Tym- nus, i. DESPÓnCAMENT. adv. m. Ab despoüM. Despóticamente. Tyrannicè. DESPÒnCHp GA. adj. Absolut, indepeodoli no subjecte à las lleys. Despótico. Tyrannicas; tt* lli subditus legi. y Cam. malbaratàdor, halsaiu- DOR. II m. HALBABATAHBNT. FÉR DESPÓTIGH DB ALGUIfl COSÍ. fr. Uïïk, lALIà- RATAR, MALGASTAA. . DESPOnSBIE. m. Autoritat absoluU qae R està limitada per las lleys. DespoHsmo. Tynaait) idiS. I PRODIGALITAT. DESPREAR. V. a. DBSPRBCIAR. DESPREGI. m. Desestimació ó poch aprecl Desprecio. Ck>ntemplus, us. FÉR DBSPBBCI. fp. DB8PBBCIAB. MIRAR AB DBSPRBCi. Mirar ab superioritat ó ea^ do alguna coea, no ferne cas. JCtror sobn komks DES CATALÀ. ó sohre el homhro. Minacibus vel obliguis ocnlis intoeri. DESPREGIABLE. adj. y DE8PREGIADÍ8, 8A. adj. ant. Digne de des- preci. Despreeiable. Gontemnendus, contemptibi- lis. DESPREGIADOR, A. m. y f. Qui desprecia. Despreciador. Contemptor, is. DESPRECIAR. V. a. No fér apreci ó tenir en poch alguna cosa. Despreciar, menosprmary deses- timar, Contemno, is. Q injuriar, vilipeptoiar. NO poderse despreciar res. fr. No pérdrer ni mal-lograr la ocasió. No perder ó no desecharripio. Oc^asionis pilum arripere. DE8PREGIAT, DA. p. p. Despreeiado, Con- temptus. DE8PRENDIMENT. m. Poch apego, desinte- rès. Desprendimiento, Rerum bumanarum despeo- tus. II La acció de despéndrerse una cosa de altra. Desprendimiento f deskaeimiento. Abalienatio, nis. DESPREOCUPACIÓ, f. V efecte de despre- ocupar. Despreoeupacion, Prseoccupationis expul- sió. DESPREOCUPAR. V. a. Desimpressionar, tràurer de la preocupació. També s' usa com re- cíproch. Despreocupar, Aliquem à praeoccupatione deterrere. DESPREOCUPAT, DA. adj. Libre de pre- ocupacions. Despreocupado, Prsoccupàtionis ex- pers. DESPRÉS, A. p. p. Desprendido, Abalienatus. II DESPICH, DESPRECI. DESPRÈS, adv. t. II. y ord. que denota poste- rioritat. Despues, Post, postea, deinceps. || adv. t. Següent, com un any desprís. Despues, Posterus. DESPREVENCIÓ. f. Falta de prevenció ó de preparació. Despreveneion, Imparatio, nis. DESPREVINGUDAMElfT. adv. m. Sens pre- venció. Desprevenidamente, desapereihidamente, des•' proveidamente. Improvisè. DESPREVINGUT, DA. adj. Lo qui està sèns prevenció. DesprevenidOy desapercibidoj desprovis- to, desproveido. Imparatus. DESPROPORCIÓ, f. Falta de la proporció de- guda. Desproporcion. Inaequalitas , atis , incon- gnientia, se. DESPROPORCIONADAMENT, adv. m. Ab desproporció. Desproporcionadamente, Impariter, incongruè. DESPROPORCIONAR. V. a. Fér pérdrer la proporció à algun acosa, tràurerla de regla y mida. Desproporcionar. Proportionis expertem reddere. DESPROPORCIONAT, DA. adj. Lo que no guarda las degudas proporcions. Desproporcionado, Impar, incongruens. || Desmesurat, excessiu. Des^ medido. Nimius, immodicus. DESPROPÒSIT, m. Dit ó fèt fora de llocb, oportunitat y temps. Despropósito. Ineptiae, arum, deliramentum, i. DES 5i7 DESPROPOSITAT, DA. adj. Lo que es fora de propòsit. Despropositado, Absurdus, Inopportu- nus. DESPROVEHIR. V. a. Llevar à algú sas pro- visions ó lo necessari pera sa conservació. Despro- veer. Neces^ariis privaré. DESPROVIST, A. p. p. irreg. Desprovisto, Ne- cessarlis privatus. || adj. Faltat de lo necessari. Desprovisto. Egenus. DESPUES Y DESPUIX. adv. t. y 11. desprès. DESPULCELLAR. V. a. ant. desflorar. DESPULL, A. p. p. ant. DESPULLAT. II m. pi. ant. DESPULLA. 5. DESPULLA, f. La acció y efecte de despullar. Despojo, Spoliatio, nis. || L' empleo vacant per as- censo del que V obtenia. Resulta, Munus vel offi'- cium vacans ex promotione illo fungentis. || La pell que deixa la serp de temps en temps. Camisa, Colubri exuvisB. || anat. llit. 2. || pi. Tot lo que's troba abandonat per la destrossa de un exèrcit, naufragi ó altra desgràcia. Despojos, Manubiae, arum. || La panxa, cap y peus del bestiar, y las alas, coll y demés menuts de qualsevol aucell. Despojos. Pecudum viscera extremaque membra; avium exta. || Las pessas de roba que algú deixa desprès de baversen servit. Desechos, Despecta, rejecta veslis. || pellopas. DESPULLAR, v. a. Llevar ó privar à algú de lo que gosa ó té. Despojar, Spolio, as. || Llevar ju- rídicament la possessió dels béns ó habitació que algú tenia, pera donaria à són llegítim duenyo, precebint la corresponent sentència. Despojar , Ex sentenlia judicis aliquem expoliare. || Llevar à al- gú U vestit ó roba que porta. Desnudar^ despojar, Denudo, as. || Llevar à alguna cosa lo que la cu- breix y adorna, com: despullar los altars, etc. Desnudart despojar. Nudo, denudo, as. DESPULLARSE. V. r. Llevarse la roba. Des- pojarse, desnudarse. Yestibus spoliari. jj met. De- sensenyorirse voluntàriament de alguna cosa. Des- pojarse. Renuntio, as. DESPULLAT, DA. adj. Lo qui no té roba pera posarse, ó està mòlt mal vestit. Desnudo, Dílace- ratis vestibus indutus. || Faltat de alguna cosa no material, com: despullat de mèrits. Desnud; Des- titutus, nudus. DEIXAR 1 ALGÚ DESPULLAT, fp. Péndrcrli tOt lo que tenia. Dejar d uno en cueros ó en pelota, Ali- quem bonis omníbus speliare. QUEDAR DESPULLAT, fp. QUEDAR AB LA CAMISA DE LA ESQUENA. DESPUNTADURA. f. Obra de despunlar. Deè- puntadura, Cuspidis disruptio. DESPUNTAR. V. a. espuntar. || v. n. Mani- festar agudesa é ingeni. Despuntar, Ingenu speci- men praebere. || met. Adelantarse, ferse véurer. Despuntar. Praesto, as. DESPÚS. adv. t. y 11. desprès. DESPUSAHÍ T DESPUSAHtB. adv. t. D06 S48 DES DICCIONARI DES dias abans del present. ÀnUayer^ dnU$ de offer. Nudins lertios. DE8PUSANIT. adv. t. En la nit immediata anterior à la última que ha passat. Antenoche, Dua- bus abhinc noctibns. DESPUSDEMÀ. adv. t. En lo dia que vindrà immediatament desprès de demà. Trasmananay pasado manana. Perendiè. DESPUYAR. V. a. DESPULLAR. DESPUYLAR. V. a. y derivats, despullar. DE8PUYS. adv. t. y 11. ant. desprès. DE8QUARTERAR. V. a. ESQUARTERAR. DE8QUIT. m. La aceió y efecte de desquitar- se. Desquite, Compensatio , nís. | met. Desagravi, despich ó satisfacció que 's pren. Desquite. Yindio- ta, 86, nltio, nis. DESQUITAR. V. a. Recobrar y reintegrarse de lo que s* ha perdut. Regularment se diu del joch y s* usa mès com reciproch. Deequitar, Re- sarcio, is. || met. Péndrer satisfacció, venjarse de algun disgust ó mala obra que s* ha rebut de altre. Comunment s' usa com reciproch. Desquitar. Vin- dico, as. DESRAHONABLE. m. IRRAHONARLE. DESRAYOAR. V. a. DESARRELAR. DESRELAR. V. a. DESARRELAR. DESREMANGAR. V. a. DESARREMANOAR. DESREYGAR. V. a. ant. desarreglar. DESROLLAR* V. a. DESCARAGOLAR. | DESENROT- LLAR. DE8ROVELLAR T DE8ROVEYAR. V. a. Tràurer lo rovell à alguna cosa. DesKerrumhrar, Rubiginem tollere. DE8RUGAR. V. a. DESARRUGAR. DESsA. adv. 11. De aquest costat, de la part de aquí. De ocd, ie ate lado, Cis, cítrà. DESSABOR. m. Disgust, pena. SiiMahor. Acer- bitas, atis. DE88ABORAR. v. a. ant. dessarordi. DE88ABORIMENT. m. Falta de sabor y gust en lo menjar. Deiabrimiento, desahor, desazon, In- sulsitas, atis. DESSABORIR* V. a. Llevar lo sabor ó gust à algun menjar. Desazonür, Insipidum, insulsum reddere. DE88ABORIT, DA. adj. Loque té poch sabor. Desabrido, Insulsus, insipidus. || ant. Disgustat, indisposat. Dtsazonado. Male affectus. || ant. De mal geni y condició. Dezàbrido, Morosus. DESSABROfENT. m. dessarorimbnt. | Dis- gust, neguit. Deiabrimiento t desazon. Taedium, ii. DESSABRIR. v. a. Disgustar, exasperar V ani- mo de algú. Desabrir, desazonar. Exacerbo, as. DE88ABRIT, DA. adj. DBSSARORIT. DESÍBALAR. V. a. Tràurer la sal à alguna co- . Desalar. Salsedinem lenire. DESSALT. m. ant. enfado, agra vi, fellonu. DE88ALTAR. V. a. ant. enfadar, agravur. VEBtANGmAR• v. a. Tràurer massa aanch à alguna persona ó animal. També s* usa com reci- proch. besangrar. Sanguinem ad deliquium usque extrahere. || Escurar ó desaygnar una bassa, es- tany, etc. Desangrar. Exhaurio, is. [ Em pobrir algú gastantli Us béns ínsensiblement. Desangrar. In rei familíaris angustias redigere. DES8ARRAYGAR. v. a. dbsarrelar. DESSECACIÓ, f. Obra de dessecar. Desecacion, deseeamiento. Exsiccatio, siccatio, nis. DESSECANT, adj. Lo que té la virtut de des- secar. Desecativo, desecante. Exsiccandi vi prsedi- tus. DESSECAR. V. a. Tràurer la humitat de algu- na cosa. Desecar. Exsicco, as. || consumir. DESSECATIU, VA. adj. Lo que té virtut de dessecar. Desecativo^ desecante. Exsiccans, exsic- candi vi praeditus. DESSALTARSE. V. r. ant. enfadarsb, agra- VIARSB, BNFBLLONIRSE. DESSEGUIR. V. a. Deixar de seguir. Dejar de seguir. Dissequere. DESSEMBLANSA. f. Diferència, diversitat. Desemejanza. Dissimíliludo, i nis. DESSEÜIBI.ANT. adj. Diferent , lo que no se sembla à altra cosa de la seva espéeie. Desemejante Dissimilis. DESSEMBLAR. V. n. No semblarse alguna cosa à altra de sa espècie. També s' usa com reci- proch. Desemejar. Dissimilem esse. DESSEMBLE. adj. ant. dessemblant. DESSEPARAR. V. a. SEPARAR. DESSERVEY. m. Culpa comesa contra algú à qui's té obligació de servir. Deservicio. Culpa , s, offensio, nis. || ant. disfavor. | ant. mal paper. DESSET. adj. DISSET. DESSETEN. adj. ant. dissetè. DESSÍDIA. f. Peresa, negligència, deixamenL Desidia. Desídia, socordia, m. DESSIDIÓS, A. adj. Negligent , deixat. Desi- dioso. Desidiosus, socors. DESSIRIER. m. ant. dbsitj. DESSOBRE. prep. Sobre de alguna cosa. £ii- eima. Supra, súper. U adv. ant. ademès. PER DESSOBRE. adv. Superficialment , sens exa- men. Por encima. Perfunctoriè, obiter. DESSOLDAR. V. a. Tràurer la soldadura à al- guna cosa. Desoldar. Replumbo, as. DESSONILLARSE. V. r. Dcspcrlarse V qui dormia subtilment. Despabilarse , desadormecerse. Expergisci. DESSORRAR. V. a. ant. Tràurer la sorra que serveix de llastre à las embarcacions. Deslastrar, Saburram é navi extrahere. DESSOSSEGO. m. desassossego. DESSOTA, adv. 11. En lloch inferior respecte al superior. Debajo. Infra. || prep. met. S' usa pera denotar la subordinació de un à altre. Debajo. Sub. DESSOTERRAR. V. a. dbsbntbrrar. DES CATALÀ. DBS Si9 D. Drap pera aixngar lo suor. IkMero, tmlano. Sndariíim, ü. KflBUAR. V. a. Aixugar lo suor. S' usa mès con recíproh. Denídar. Sudorem abslergere. DCBSUBSTANGIAR. V. a. Dessucar , tràurer k sobstancía é alguna cosa. Desustanciar, Enervo, IS, effoBtnm reddere. || Dit de la terra cansada de dooar fmyt. Esquilmar , desustanciar. Terram ex- sqgere. OEBBÜBSTANGIAT, DA. p. p. Desustanciado, fnervatus, aridus. J Cansat de donar fruyt. Desus- kmeiado, disipado, Exuctus ager. DC88UGAMENT. m. La acció y efecte de des- iDcar. Desucacion. SucA DU, ó NO ES CADA DU. loc. ab quo's denota que las cosas costosas ó extraordinàrias no són pera repe- tirlas fora de la ocasió. Agosto y vendimia no es cada dia. Non semper messis , non est vindemia semper. CADA dul tenim UN DU MÈS. loc. ab que *s ex- pressa r efecte que causa en las personas la edat, debilitant la robustesa , brio y salut. No se van los dias en balde. Incassúm non procedunt tempora. ciuRER LO DU. fr. Acostarse à sòn fí. Caer el dia. Inclinaré diem. CLAREJAR LO DIA. fr. CLAREJAR. 1. CUBRIRSE 'l du. fr. Ennuvolarse. Encapotarse, cerrarse ú oscurecerse el dia. Nubilor, aris, nubili- to, as. DE CADA DIA. m. adv. DiaH , ordinari, com: lo vestit DE CADA DU. Diario. Quotidianus. || Succes- sivament, ab continuació, com: lo nostre pa de cada DU. De cada dia. Quotidie. DE DU. m. adv. Méntres dura la llum del dia. De dia. De die, luce. DE Dik k DU. m. adv. de sol k sol. DE DIA EN DU. m. adv. Manifesta que alguna cosa 's và diferint mès de lo que's pensava. De dia en dia. Ex die in diem. || Denota la continuació del temps en que s* espera ó 's và executant alguna cosa. De dia en dia. Ex die in diem. DEL UN DIA AL ALTRE. m. adv. Expressa la soli. cítud ab que s' espera algun succés. De un dia à otrOj de dia ú dia. Propedièm. Q Expressa la mu- dansa esdevinguda del dia antecedent al següent. De un dia para otro. Ab hesterna ad hodiernam diem. demí serí un altre du. loc. que explica la vi- cissitul de las cosas humanas. Manana serà otro dia. Cras alia evenient. DONAR LO BON DIA. fr. Saludar à algú al dematí desitjanli bon dia. Dar los buenos dias. Salulo, as. DONAR LOS BONS DUS. fr. Saludar ó visitar à algú '1 dia del sèu Sant, desitjantli felicitat. Dar los dias. Faustum alicui diem ei sancto sacrum cujus Domine vocalur, deprecari. EIXIR DEL DIA. fr. met. Eixir de algun ahogo, di- ficultat , etc. pel prompte. Salir del dia. Ex ur- gentibus negotiorum angustiis utcumquc evadere. EN DUS DE DEU. loc. pera expressar que may ha succehil ó 's verificarà alguna cosa. £n dias de Dios. Nunquam. DIA CATAU. DIA Ui BNTRE DIA. m. adv. Durant lo dia r per aigua espay de ell. Entre dia, Interdíu. ESCU18AESB *L DIA. fr. Auarse disminuhint ladi»- ració diària del sol damunt del horisont , lo que succeheix desde SS de juny à tl de desembre pel septentrió y desde il de desembre à tt de juny pels habilans del mitj dia. De$ereçer el Ha. Minui lucis diürns spatium. BSTAR EN DUS DE PAEit. fr. So díu de las donas prenyadas que tenen prop lo part. Aniar ó etí&r en dias de parir, Pariuí proximam esse. FÉE DEL DU fflT T DE LA NIT DIA. fr. PaSSar lo dÍM en las ocupacions própias de la nit, y la uit en las própias del dia , invertint així 1* orde natural. Haeer del dia noche, y de la noehe dia. Temperis rationem invertere. FERSE DU à DE DIA. fr. Comousar à deiiarse yéu- rer la llum dd dia. Amaneeer , akrir 6 romper $1 dia. Lucesco, is. HI HA MBS DUS QUE LLAN00NISSA8. loC. fam. DO- nota que no urgeix lo dir ó fér alguna cosa. Mae diai hay que longanizat. Nondum tpinium dierom sol occidit. II Que reprèn als que s* apressuran massa en los negocis que donan temps. Mae diai hay que longanizas. Pestina lentè. LO DU DE AVÜT. m. adV. AVUT EN DIA. LO DU DEL sÈü SANT. Aquell OU que*s celebra la festa del sant del nom de algú. Su dia. Dies sacer sancto cujus nomíne aliquis vocatur. LO DU NUVOLÓS ENGANYA AL PBEESós. rofr. Dia de nublo, la maüana larga y el dia ningtmo. Dies nu- bilus fallit ignavum. nIixer en algun du t BOEA. fr. met. Significa que algú ha eixit ó s' ha líbrat de un gran risch ó perill de la vida. Naeer en algun dia ú hora. Diem verè natalem appellari poese. NO DIGAS MAL DEL DIA QUE PASSAT NO SIA. rofr. Ensenya que no pòt ferse judici de las cosas fins que s' han vist del tot. No digais mal del aÍo haeta que sea pasado. Ne cito condemnes. NO PASSAE DIAS PEE ALGÚ. fr. No cnvellir, conser- varse fresch. No paear dias por imo. Haud senes- cere. PASSANT DUS T MÈs DUS. loc. Fsssant lo temps sens defenitiva resolució. Yendo y wniendo dias. Labente tempore. NO sia NAT i DUS. fr. ant. Haver nascut ans de temps ó fora de temps. Preeoz. Precox. PASSEM LO DU DE AVUT QUE DEMÍ DÈU PEOVBHIEÍ. loc. No cuydar de V esdevenidor, firar solo d soh Uf del dia, Forsan miseroa meliora sequentnr. QUI i GEAN DU 's LLITA TOT LO DU TEOTA. fOf. Reprèn als peresosos à qui la desídia priva regu- larment lo fruyt que podian conseguír ab la dili- gència. Quien se levanta tarde , no oye misa, %i eome eame. Qui nimíum dormit, nil facit ille lucri. QUI DIA PASSA , ANT EMPENY. POf. qUO aCOUSeUt eixir del apuro , en que algú 's troba , esperant què's millorarà la sort. Quim posa pmio , posa TOHO 1. mueho; sAcame de aquiy y dejüéllame allí. Cras melius, Luperce, fiet. EALLAE U) DIA. fr. CLAEEJAE. 1. SANT DIA. Tot lo temps de un dia. Gomnnmenl s' usa pera repéndrer à algú de què'l gasta tot ociosament, sens aplicar part de ell à cosas bonaa ó indiferents. Sanio dia, Integer dies. sÉE, SEMBLAE UN DIA DE JUDICI, ft. Deuota la gnn confusió, crits, etc. que hi ha en algun Uoch. Ser^ pareeer mh dia de juieio. Omnia tumultu misceri. TAL DU faeí un ANT. loc. pera denotar lo poch ó ningun cuydado que causa alguna cosa. Tal dia harà im atio. Nil refert, nil ínterest, quid indè? TAPAESB 'l du. fr. CUEEIESB 'l DIA. TENiENB PEE DUS. loc. Havér rebut algun mal de mòlta consideració, ó que no's pót remediar per de prompte. Tener ó llevar que lamer. Damn^m idque maximum accidisse. TENIE 808 DUS. fr. ANAE i DIAS. TEENGAE ó EÓMPEBE LO DIA. fr. GomensET à forse de dia. Amaneeerf alborear, reir el alba ; romper^ abrir, despuntar el dia. Lucesco, is. TEBs DIAS HA. oxp. Tres dias abans del present. Anteanteayer^ trasanieayer. Nudius quartus. UN DU PEE ALTEB Ó L* UN DIA SÍ L* ALTEB NO. ffl. adv. Alternant los dias. ün dia si, otro no. Alter- nis diebus. UN DIA PEE ALTEB T DOS AEEBU. loC. DOS diaS SÍ J un no. Cada tereer dia. Tertío quoque die. | loe. fsjú. pera expressar que alguna cosa s* fà m^ sovint y quasi contínuament. Casi todos los diüt, Frequentissimò. UN DU QUE ALTEB Ó UN Ó ALTEE DIA. loC. ab qiM 8* expressa que alguna cosa 's fà ó succeheix poeb sovint ó deixant passar mòlts dias. üno queotfé dia, Aliquoties. VUT DU Ó VUY BN DIA. m. adV. AVUY BN DU. DIABLA Ó DIABLE, m. Carruatge de dos ro- das, dràcubert y mòlt lleuger. Diabla. Currus ve- lox. Q Màquina que consta de un curró de uns qua- tre pams de diàmetre ysis de Uarch, cubert de puntas y ganxos de ferro que passan entre altres ganxos clavats en una barra ó montant paralelo al curró. Serveix pera cardar llana, cotó, etc. Dic* bla. Machina sic dicta. || agr. Instrument pera bà- trerlo blat, ordi, etc. Diabla. Instrumentum ad triticum terendum. cusiE i LA DIABLA. loc. So diu així la encuader- nació en rústica que consisteix en la unió per medi de una sola puntada de tots los plechs de que *• compon un llibre. A la diabla. Perperam. DIABLE, m. Nom general dels àngels llansats < al abisme , y de cada un de ells. Diablo, demomo, Diabolus, i. I met. Lo qui té mal geni , ó es mòlt través , temerari y atrevit. Diablo. Homo aeri Ín- dole, audax. | met. Qui es mòlt iletj. Diablo. Tur pis. I met. L* astut , sagàs , que té sutilesa y ma^ nya fins en las cosas bonàs. Diablo. Callidus. DUEU^ BMGAINAT. DIMOïn MNCAUfAT.. 71 Ht DIA DICCIONARI DIA DIABLE paiDiCADOR. Nom quB 's dóna à la perso- na que sent de costums escandalosos, se posa à donar à altres bons consells. Diablo predtcoior. Gracchas de seditione qu»rens. ANAR LO DiABUt PROP. fr. fam. Trobarse en gran aporo ó perill pròxim. Ver las oreja$ al loho. Lnpum auríbus tenere ; in summo discrimine ver- sar i. ANAR 6 RODAR LO DIABLB PER CASA. fr. fam. Hà- verhi dissensions. Andar el diablo en eantillana ó tuelto. Improborum artes nimium grassari. ANÀRSEN AL DIABLE, fr. Condomnarse. Irse al tn- femo, Condemnari. BALLARHI *L DIABLB. fr. ANAR LO DIABLE PER CASA. DEL DIABLE, DE MIL DIABLES, oxpr. ab que s* cxa- §;era alguna cosa per dolenta ó incòmoda. Del dia" blo, de los diablos , de mil diablos, de todos los dia^ blos, Nimius, immodicus. DONARSE i TOTS LOS DIABLES, fr. Estar siima- ment irritat. Darse al diablo. Diris se devovere. ENCARA QUE TOT SE'n VAJA AL DIABLE. OXp. abque 's dóna à enténdrer la resolució de fér alguna cosa encara que sia ab perill y pèrdua. Rocin y manza- na, ó aunque se aventuren rocin y manzanas. Qao- libet eventu. ENVIAR ò TIRAR AL DIABLE, fr. mot. fam. Despo- dir à algú per despreci, ó per no volerlo aténdrer en lo que diu ò demana. Enviar al rallo. In malam crucem remittere. y Despedir à algú ab còlera. Echar ú uno mas alio que sopas en queso, Mittere in malam crucem. HI HA ALGUN DIABLE ENTRE MiTJ. loC. qUO OXpreS- la la malícia oculta, embolích, etc. que hi ha en ilgun cas ò negoci. Aqui hay mucho diablo. Pluri- mum doli vel fraudis latet. LO DIABLE QUANT ES VELL SE FÍ HERMITÍ. TOf. qUO dóna à enténdrer lo que regularment succeheix als homes, que quant són joves desítjan honors y diversions, y solament en la vellesa 's dónan à la virtut. De mozo d palacio , de viejo d beato, Regum aulas juvenis, sènior pia templa freqüentat. MBS QUE 'l diable, oxp. comp. que explica 1' ex- cés de alguna cosa ; y així 's diu: pesa mes que 'l diable. Como el diablo. Nimium. NO estJL 'l diable pera fér creus. loc. ab que ftlgú denota que 's guardarà mòlt bè de fér alguna cosa. Guarda, Pablo; no en mis dias. Absit. NO FES LO diable QUE. expr. Denota que 's déu evitar algun perill ó contingència, peraque no. Buccehesca algun mal. No sea el diablo que. Ne fortè. PARLAR AB LO DUBLB. fr. que s' apHca al subjecte que es mòlt astut, y averígua cosas difícils de sa- berse. Hablar con el diablo. Versutià poUere. quant lo diable vi k RESAR, MIRA QUE *T VÒL BN- BANTAR. ref. Reprèn als hipòcritas , y generalment k tots los que ab bonàs aparíéncias encubren ma- las intencions. Cuando el diablo reza engmíafU quiere. Caveto ab hipòcrita. ^QUÉ DIABLE? Modo de parlar que 'sjanti fre- qüentment à las expressions de impiciéncií 4 de admiració. iQué diablos? ^oómo iItiiUot?QM pacto? SAB LO DIABLE AHONT JAU. loC. ExpreSBR qW a)(||l es mòlt sagàs y advertit. Sabé mas que Merlmj wm que la zorra. Callidus est. TOT SE 'n ha anat AL DIABLB. exp. üim. Deoolil mal èxit que ha tingut alguna «osa. ÜevÒ9d$d diablo. Periit. UN DIABLE, exp. fam. Manifesta la repugniadi que tenim à executar una cosa que se'ns propoM. ün diablo. Nequaquam. DIABLET Y DIABULLO. m. d. diablo. S. DIABLIA. f. Cosa de diables. Diablwra. Aodo faci nus. DIABLO. m. d. Diablillo, Diabolus, i. | Loai- nyò que vestit de diable và à la professo de Gé^ pus y altras festas. Diablillo. Larvatus diaboln referens. || met. Qui es agut y través. Diablüh.^ lers, irrequietus. DIABLOT. m. DIABLO. S. DIABLURA. f. Travessura extraordinària, at* ciò temerària exposada à perill y fora de rthò é temps. Diablura. Temeré factum. DIABOLIGAL. adj. ant. diabòlich. DIABÓLIGAMENT. adv. m. De un modo dil- bólich. Diabólicamente, diablamente. Diabolioè.| Serveix pera aumentar la forsa de una exprenü y equival à: en granmanera. Diabólieamenle. IbiD- mè. DIABÓLIGH, CA. adj. Lo que es pro(H éà diable. Diabólico. Diabolicus. || met. fam. Lo o- cessivament dolent, com : temps diabòlich. DieUH' eo. Pessimus. DIACA. m. Ministre ecclesiàstich y de gran•' gon en dignitat, inmediat al sacerdoci. Diéeeii' Diaconus, i. DIAGONAT. m. L* orde sagrat inmediat al st cerdoci. Diaconato, diac/mado. Diaconatus, os. DIACONIA. f . Lo districte y terme en que ai- tíguament estavan divididas las iglèsias pera lia* corro dels pobres al cuydado de un diaca; y tas- bé la casa en que vivia. Diaconia. Diaconatds lar- ritorium, ditio. DIAGONIL. adj. Lo que pertany al diaca. ^ eonal. Diaconalis. | m. Lo clergue que en algosai iglèsias tè la obligació de cantar V evangeli en Íai missas solenmes. Evangelistero. Glericus evangaÜi recitator. DIAGONI86A. f. Bona empleada y dedicaè al servey de la Iglésia. tíaconisa. Diacooissa, «• DIAGRÍTIGH, GA. adj. Lo que serveix pert distingir. Diacritico. Díacriticus. I gram. Paals diacrítichs. diérisis. DIAGÚ8TIGA. f. Coneixement dels sons y f^ fracció. Diacúslica. Diacustica, se. DIADA. f. DIA. ANAR i DIADAS T TENIR 8AS DIADA8. fr. ANAR i 9U^ DIA CATALÀ. DIADEMA. f. Faixa ó cinta blanca qne antf- guamenl portavan los reys cenyida al cap per in- sígnia de sa dignitat, rematava en un nus, del qual penjavan los caps pels muscles. Diadema. Diadema, atis. || Corona. Diadema. Diadema, atís. DIAFANITAT, f. Transparència. Diafanidad. Pellucidilas, atis. DIÀFANO, A. adj. Transparent. Diúfano, Pel- lucídus. DIAFORÉTIGH, CA. adj. méd. S' aplica à certs medicaments que facilitan lo suor. Diaforéti- co, Díapboreticus. DIAFRAGMA, m. anat. Membre, part carnós y part tendinós, que com una bóveda flexible se- para la cavitat del pit de la del ventre. Diafrag- ma. Diaphragma, se, DIAFRAGMÀTIGH, CA. adj. S' aplica à tot lo que pertany al diafragma, com venas, artérias, etc. Diafragmdlieo. Diaphragmaticus. DIAGNOSTICA, f. Coneixement dels síntomas de las malaltias. Diagnostica. Díagnostice, es. DIAGNÓSTICHy CA. adj. Lo fue pertany à la diagnostica. Diagnostico. Diagnosticus. DIAGONAL, adj. geom. Lo que va desde^un àngul de una figura rectilínea al àngul oposat per dins de la figura. Diagonal. Diagonalis. || pi. En la esgrima las líneas que tallan de àngul à àngul los dos quadrats, que s* imaginan , V un en lo pit, y altre en la cara. Diagonales. Diagonales. DIAGONALMENT. adv. m. Ab modo diago- nal. Diagonalmente. Diagonali modo. DIAGRÀFICA. f. Art de delinear, óla mateixa delineació ó dibuix. Z>ia^rd/!ca. Diagrapbice , es. DIALATGÉ. m. Figura retòrica que 's comet quant s'emplean mòlts arguments pera probar una sola proposició senlada en lo discurs. Dialage. Dialagis. DIALÈCTICA, f. Art de dirigir bè '1 racioci- ni. Dialèctica. Dialèctica, ae. DIALÈCTICAMENT, adv. m. De un modo dialéctich. Dialecticamente. Dialecticè. DIALÈCTICH, CA. adj. Lo que pertany à la dialèctica. Dialéctico. Dialecticus. || m. Qui profes- sa la dialèctica. Dialéctico. Dialecticus, i. DIALECTO. m. Llenguatge que té ab altre ó altres un origen comú , encara que 's diferencio en las desinèncias ó en altras circunstàncias de sintaxis, pronunciació, etc. Dialecto. Dialecttis, i. DIALECTO SAGRAT. Cert escrit dialéctich de gero- glífichs inventat pera 1' us civil, y que vingueren à servir pera ocultar ab misteri lo que volian los sa- cerdots egípcies. Dialecto sagrado. Sacer dialectus. DIALOGAL. adj. dialogístich. DIALOGIA. f. Figura que 's comet quant se juntan mòlts arguments pera un sol efecte. DiaUh gia. Dialogia, se. DIALOGISAR. V. n. Fér diàlogos, ó parlar en dialogo. Dialogizar, poner en dialogo, dialogar. Dialogos texere. DIA 56S DIALOGI8ME. m. met. Espècie de prosopo- peya que 's comet quant algú, sia real ó fíngida- ment, se fa preguntas y respostas com si parlàsab altres. Dialogismo. Dialogismus, i. dialogístich, ca. adj. Lo pertanyent al dialogo, ó lo que està escrit en dialogo. DialogiS" tico. Ad dialogum spectans. DIALOGO, m. Conferència escrita ó de viva veu entre dos ó més personas que alternativament discorren preguntant y responent. Dialogo, Dialo- gos, i. PARLAR EN DIÍLOGO. fr. DIALOGISAa. DIALOGUET. med. Dialoguillo, Levis dialo- gus. DIALTEA. f. Ungüent compost principalment de la arrel de malvf. Dialtea. DialthaBa, se. DIAMANT, m. Pedra mòlt preciosa , brillant^ transparent y tan sumament dura, que ralla totas las altras pedras finas, de las quals es la mès esti- mada. Diamante. Adamas, antis. y ant. Certa mà- quina de guerra. Diamante. Tormentum bellicum adamas. || Se pren analógicament per cosa dura, fina, y ferma. Diamante. Adamas, antis. || Instru- ment de fusta ab una punta de diamant pera tallar lo vidre. Diamante. Adamas, antis. DIAMANT EN BRUT. Lo que està sens pulir ó com is- qué de la mina. Diamante bruto ó en bruto, naife, Adamas rudis. || Qualsevol cosa animada y sensi- ble, com r enteniment, la voluntat, etc., quant no té U lluiment que dóna la educació y la expe- riència. Diamante bruto ó en bruto, Incultum ing»" nium. DIAMANT MÒLT PETIT. Chispa. Minusculus adamas. DIAMANT TAULA. 'L que està traballat per la part de dalt ab una superfície plana, y quatre rebaixats al rodedor. Diamante tabla. Adamas planus. DIAMANTÀ8. m. aum. Diamanton, diamantth 20. Magnus adamas. DIAMANTÍ, na. adj. Lo pertanyent al dia- mant, y metafòricament la duresa ó fortalesa de alguna cosa. Diamantino. Adamantinus. DIAMANTI8TA. m. Lo qui traballa y engasta diamants y altras pedras preciosas. Diamantista, Gemmariíls, ii. DIAMA8TIGOSA. f. Festa de la flagel-lació que 's celebrava en Lacedemónia en honor de Dia- na y en la que eran assotats los noys sobre V altar de la diossa ab tanta crueltat que mòlts hi morian. Diamastigosa. Diamastigosa , ae. DIAMETRAL. adj. Lo que pertany al diàme- tro, com: línea diametral. Diametral. Diametrus, i. II En la esgrima, línea que se suposa baixar del cap als peus per U part anterior, dividint V home en dos meytats. Diametral^ vertical, Yerticalis, diametrus. DIAMETRALMENT, adv. m. De extremà ex- trem. Diametralmente, Ex diametro. || dibicta- ment. DIAmeTRO. m. geom. La Hnea recta que pas- S6i DIA DICCIONARI DIB sant pel centro del cfrcul y terminant en la cir- cunferéncia, '1 divideix en dos parts iguals. Did^ metro, Diameter, diametros, i. [ calibee. diímbteo apaeent. astron. Aquella porció del círcul màxim , tirat pel centro de un astre , qae ocupa de una à altra part sòn cos. Didmetro apcl•- renU. Apparens diameter. diímeteo veedadee. astron. Lo del mateix cos esférich del astre, que*s determina en semidiàme*^ tros de la terra. iHdmeiro verdadero, Yerus dia- meter. DIANA. f. mil. Un dels tochs de guerra que 's íà à punta de dia pera indicar que cessa 1 sant que s" havia donat à fi de regonéixerse durant la nit. Diana, Militaris sonus antelucanus. || mit. Dios- sa de la làbula que presidia 'Is boschs. Diana, irts- tóhula. Lucina, Diana, se. TOCAE DIANA. fr. Bàtror los tambors pera donar à enténdrer la vinguda del dia. Jocor la diana, Diem.anuntiare. DIANTRE Y DIANXE. m. fam. Diable. Dian- tre, dianche, Diabolus, i. DIAPALMA. f. Emplastre dessecant compost del decuyt de palma, oli comú y litargiri. Diapal- ma, Díapalma, atis. DIAPA8SON. m. mús. L* inlervaUo que cons- ta de cinch tons, tres majors y dos menors, y de dos semitons majors, que són diapente y diatesa* ron. Diapason, Diapason, is. DIAPENTE. m. mús. Lo quint interval-lo que consta de tres tons y de un semitó menor. Es con- sonància perfecta. Diapente, Diapente, ind. || farm. Compost de sinch espècies de drogas. Diapente, Diapente, ind. DIAQUILON. m. Emplastre que*s fà de litar- targiri, oli y mucílago de algunas herbas. Diaqui- lon, Emplastrum diachilonis. DIARI I A. adj. Lo que correspon à tots los dias, com : salari diaei, etc. Diario, Quotidianus. II m. Relació històrica de lo que ha anat succehint cada dia en una expedició, viatge, etc. Diario. Re- rum persingulos dies gestarum commentarium. D Paper que's publica cada dia y conté vàrias no- tícias. Diario, Diarium, ii. || Lo valor ó *1 gasto corresponent à lo que es menester pera mantenir la casa en un dia, y lo que 's gasta y menja cada dia. Diario, Quotidianus. || astron. diueno. DIÀRIAMENT, adv. t. Cada dia. Diariamente, dia por dia, Quotidiò. DIARI8TA. m. Lo qui compon ó publica algun diari. Diarista, Diarii scriptor vel editor. DIARREA, f. méd. Fluix de ventre de varis humors, però sempre líquits. Diarrea. Diarrhea, se, fluxus ventris. DIA8EN. m. méd. Espècie de electuari pur- gant, compost principalment de las fullas del se- net. Diasen, Diasen, is. DIA8ÓSTIGA. f. Par de la medicina que mira à la conservació de lasalut./>ia«ósitca.Diasostica,iB. DIA8PRO. m. Pedra que's cd-loca eo V orde de las preciosas majors: se trovan estàtnas y co- lumnas enteras de ella, y n* hi ha de Yàrios co- lors. Diaipro, didspero. Jaspis, idis. DlAsTDLLO. m. arq. Espècie de ediici et qse las columnas se col-locan à distància de trei dia- metros. DidstUo. Díastylus, i. DIÀSTOLE, m. anat. Un dels dos moTimeilt sensibles del cor, pel qual se dilata. Las artérài tenen també sa diÍstole, que comunment s* loo- mena pols. Didstole. Diàstole, es. | gram. Fi^ que sols tè us en la poesia, y consisteix en allar- gar la síl-laba breu. Didstole. Diàstole, es. DIAfiTRADURA. f. oiabluea. DIASTRE. m. diable, jj met. Través, atreTÜ, inquiet. Diablo, tratieso, revtiaéOy traigo, Im- quietus. 0 met. diable. 4. IMATE. m. Nau portuguesa de dos arbres qoe s' emplea en lo cabotatge. DiaU. Navis genns. DIATE8ARON. m. mús. L* interval-lo que consta de dos tons, major y menor, y de un seoiti major, diausamn. Diatesaron. I Triaca composta de la arrel de la aristologia, genciana, mirra y llo- rer. Diatesaron. Diatesaron. DIATÉ6I8. m. La constitució natural del ho- me. Diatésis, Diatbesis, is. DIATÓNIGAMENT. adv. m. De un modo dia- tónich, segons T orde natural dels sons. DíolóuM- mente, Díatonicò. DIATÓ. m. Descans que fà la veu sobre una vo- cal apoyanlse ab mès forsa en ella que en las de- més que componen la mateixa pafaula. Di^i»»^' Diatonon. DIATÓNICH. adj. mús. S* aplica à no deb tres generós del sistema músich que proceheixper dos tons y un semitó. Diatónieo. Diatonicus. diató.nich-ceomItich. Se diu del genero de ibÀt sica mixto del diatónich y del cromàtich. Dialsm- co^romdtico. Diatonico-chromaticus. DiATÓNiCH-€EOMÍTicH-E?iAmiióNicH. S* aplicaalg^ nero de música mixto de tots los tres del sistesa músich. Diatónieo•ermndtico•enarmónico. DiatoBifi»* chromatico-enharmonicus. DIATRIBA. f. Discurs que versa regulanneit sobre matèrias polémicas, y dirigit per lo coímí> impugnar ab acrimónia y severitat los produccioai del ingeni. Diatriba. Refutatio vehemens. DIBAPTISTA. m. Secta de heretges q» batejavan dos vegadas. Diabaptista. Diabaptis- ta, SB. DIBUIX, m. L* art que ensenya de dibuixar. Dibujo, Arsgraphica. || Laigura, imatge, etc., de- lineada ó dibuixada. Dibujo, Graphis, idis. |U ramatge, flors , etc. de las puntas , telas pioti- das, etc. Dibujo, Figura, se. || Lo paper ó patró di- buixat conforme al dibuix del qual se forma 1 di las puntas, brodat, etc. Dibujo, Charta exemplarií. II met. DEscEiPCió. DIBDIXADOR. m. DIBUIXANT. | Espècie de b«i DIC CATALi. DIE S6B ab sòn manech per un costat y rodó pel altre. Puntilla, dibujador. Stylus, i. DIBUIXANT, p. a. Qui dibuixa. DihujatUe, dibujador. Imagines adumbrans. DIBUIXAR. V. a. delinear en la superfície, imitant de clar y obscur la figura de alj;un cos. Dibujar. Imagines adumbrare. Q met. Descríarer ab propietat alguna passió del animo ó alguna cosa inanimada. Dibujar, Describo, is. DIBUIXAT, DA. p. p. Dibujado. Descriptus. DIGAGITAT. f. ant. Agudesa y gràcia en ferir ab paratilas : espècie de mordacitat. Dicacidad, Dicacítas, atis. DIGA8TÉRICH, CA. adj. med. De dos castas. Dimstérico. Dicaslericus. DICCIÓ, f. Qualsevol de las parts que compo- nen la oració en una llengua. Diccion. Dictio, nis. I Se diu també del modo de parlar, del bon ó mal llenguatge. Lenguage^ e$tHoy diccion. Lingua, SB. DICCIONARI, m. Lo llibre en forma de cata- loch que conté per orde alfabétich tolas las dic- cions de una ó mès llénguas, ó de las pertanyents à alguna facultat ó matèria determinada, explica- da regularment en lo mateix idioma. Diccionario. Lexicon, i, dictionarium, ii. DICCIONARI8TA. m. L' autor de un diccio- nari. Zíiccíowartsía, glosògrafo, Glossopraphus, i. DICMENGE. m. DIUMENGE. DICOTOMIA, f. astrón. La dimidiació en que's véu un planeta dicótomo. Dicoiomia. Dicholomia, a;. DICÓTOMO. adj. astron. S' aplica à Yé nus, Mer- curi y la lluna, quant no's véu mès que la mey- tat de aquells planetas, y de aquest satélit. Dicó- tomo. Dichotomus. DICROTO. m. med. Se diu del pèls desigual, que bat dos vegadas quasi en un mateix instant. Dicroto. Dicrolos, i. DICTADOR, m. Magistrat supremo entre 'Is antichs romans , que elegian ó anomenavan los cónsuls en los temps perillosos de la república, pera manar com à soberà. Dictador. Dicta tor, is. DICTADURA, f. La dignitat del dictador. Dic- tadura. Dictalura, ae. DICTAMEN, m. Opinió ó judici que's forma sobre alguna cosa. Dictamen. Opinió , nis,judi- cium, ii. Q Inspiració ó moviment ab que avisa la conciéncia. Dictamen. Dictamen , is. || ant. dicta- dura. péndrer dictamen, fr. péndrer consell. DÍCTAMO BLANCH, m. Herba ramosa que té las fuUas semblants à las del freixe , las camas cilíndricas , drelas , peludas y de color rojcnch y las flors comunment blancas. Sa arrel , del gruix de un dit , y sa escorxa s' usan en la medicina. Dtctamo blanco, fresdillo. Dictamus albus. DICTAMO CRÉTICH. Herba medicinal , es- pècie de orenga , ab las fullas de una espècie de ))Orra blanca per dins, que conté la fructifícaciò. Serveix de adorno en los jardins , y sa flor fà una fortor mòlt desagradable. Dlctamo crético. Amm- dracuneulus, i. DICTAR. V. a. Pronunciar pocb à poch las pa- raulas pera que altre tinga temps de anar las es- cribint. Dictar. Dicto , as. || met. Inspirar , sugge- rir. Dictar. Suggero, is. DICTAT, DA. p. p. Dictada. Dictatus. || m. Tí* tol de dignitat, bonor, ó senyoria. Dictada. Digni- tatis, etc. nomen. Q prosa. DICTATORI, A. adj. Lo pertanyent à la dig- nitat del dictador. Dictatorio. Dictatorius. DICTERI. m. Ditxo ó expressió mordàs y pi- cant que fereix ó insulta. Dicterio. Dicterium, ii. | MÀXIMA, SENTÈNCIA. DICTERIADA. f. Dona pública pertanyenta à un dicterio. Dicteriada. Dicleriata femina. DICTERIO. m. Casa de prostitució de las esta- blertas per Solon en Atenas. Tenian sa tarifa, esta- van subjectes à un reglament y no 's permitia sortir de el las à las dicteriadas. Diclerion. Dicterion, ii. DIDA. f. La dona que cria en los seus pits al- guna criatura de altre. Is'adriza , ama ó ama de leche, nulriz. Nutrix, icis. DONAR k DIDA. fr. mot. fam. Despreciar , despe- dir ab desagrado. Dar dimisoriat. Male aliquem dimitli^re. DIDÀCTICH, CA. adj. Propi de , ó pertanyent à la ensenyansa. Didàctica, didascdlico. Didasca- licus. DIDAL. m. Instrument pera empènyer la agulla y defensa del dit pera cusir. Dedal. Digilale, is. || Lo que usan los segadors y altres que traballan de mans, pera que no's fassan, mal als dits. Dedil. Di- gitale coriaceum. || Lo capell que corona 1' aglà. (Uipullo, cascabillo. Glandis capidulum. [| met. Vas mòlt petit. Dedal. Minulum vasculum. DIDALERA. f. Planta silvestre que fà una flor de figura de campaneta. Campanilla, digital. Gam- panula silvestris. DIDASCÀLICH, CA. adj. DIDÀCTICH. DIDEMARI8. m. ant. Xarlatansque escarnian à las fúrias com si *s despedassassen pera enganyar al poble. Didemarios. Didemari, orum. DIDOT. m. Lo marit de la dida. Amo, marido del ama de leche. Nutricis maritus. DIE. m. DIA. DIENT. adj. ant. desbocat. DIÈRESIS, f. Figura poètica per la qual una sÜ-laba s' parteix en dos en lo vers. Dièresis. Dice- resis, is. || Los dos punts que's posan sobre la ü pe- ra denotar que's déu pronunciar. Crema, dièresis. Diseresis, is. DIESI. f. mús. Una de las parts mès petitas y senzillas en que's divideix lo to. Diesi. Diesis, is. DIETA. f. Lo régimen que's fà observar en lo menjar y béurer als malalts y convalescents. Dieta. Di^ta, a;. {| La junta ó congrés dels estats del imperi de Alemanya pera deliberar sobre la nl•l DIF DICCIONARI DIF negoois públichs ó de religió, y també las corts de Polònia y las asambleas dels estats de Suissa, que s' anomenan dietas generals. Dieta. Comitia, ornm. || Lo salari que guan\'a cada dia un jatge de comissió, informant, etc. Dieta, Unins diei stipen- dium. DIETARI, m. Espècie de calendari qne nsan los ecclesiàstichs , abont esla disposat 1 orde y ritu del reso y oGci diví de tot V any. Analejo, cuaderniUo, epacta , burrillo, Rílnalis officii diviní recitandi. || diari. 2. DIETÉnCHy CA. adj. Lo que pertany à la dieta ó régimen qne's fa observar als malalts. Die- tético, DiaBtetícus. DIFAMAR. V. a. DISFAMAR. DIFERÈNCIA, f. La rahó perquè una cosa 's distingeix de altra. Diferencia, Discrimen , inis. D Varietat entre cosas de una mateixa espècie. Dife- rencia, Disparitas , atis. || Disputa , contrarietat ú oposició de algunas pei'sonas entre si. Diferencia. Díssidium , ii. || arit. y geom. L' excés de una quantitat respecte de altra. Diferencia. DiíTerentia, SB. II mús. Lo diferent so que's fa baix un mateix compàs. Diferencia. Soni aut motus diversitas. DifÉRéNCiA ASCENSioNAL. astr. La que hi ha entre la ascensió recta y oblfqqa de algun astre. Dife- renda ascensional, Ascensionalis differentia. DIFERÈNCIA DESCENSiONAL. La que hi ha entre la descensió recta y obliqua , contada una y altra en la equinoccial. Diferencia dcscensional. Dcscensio- nalis differentia. i DIFERÈNCIA, m. adv. que serveix pera explicar la rahó de discrepància que hi ha entre dos cosas semblants ócomparadas entre sí. A diferencia. Cum hoc díscrimine. A POCA DIFERÈNCIA, m. adv. Poch mès ó mènos. Con poca diferencia. Non multo secus. HAVERHI MÒLTA DIFERÈNCIA DE UN i ALTRE. loC. Mucho va de Pedró d Pedró. Est Pylus ante Pylum. NO FÉR DIFERÈNCIA ENTRE DOS COSAS. fr. No prefe- rir la una al altra. No haeer diferencia. Nullnm adhibere delectum. || No tenir discreció pera dis- tingir lo mèrit particular de cada cosa. No distin- guirde colores. Haul reclò dijudicare de rebus. PARTIR LA DIFERÈNCIA, fr. Cedir cada hu de sa part en alguna controvèrsia ó ajust pera poder posarse de acort. Partir la diferencia. Mediam ra- tionem amplecti. DIFERENCIAL, adj. Lo que pertany à la dife- rència de algunas cosas entre sí. Diferencial. Ad differentiam spectans. DIFERENCIAR. V. a. Fèr diferència, conèixer la diversitat y semblansa de las cosas. Diferenciar. Distinguo, is. II Variar, mudar V us que's fa de las cosas. Diferenciar. Vario, as. DIFERENGIAR8E. V. r. Disti ngirse una cosa de altra. Diferenciarse , diferir. Distíngui. || Ferse notable algun subjecte per sas accions ó qualitats. Diferenciarse. Distíngui. DIFEREN8AR. V. a. ant. DiriRBilGiAi. DIFERENT, adj. Divers, distint, noparej^U altra cosa. Diferente. Diversus, dissimilis. DIFERENTÍSSIM, A. adj. sap. Difemdiàm, Diversissimus. DIFERENTMENT, adv. m. De difereota ai- nera. Diferentemente. Aliter, secus. DIFERIR, v. a. Dilatar , retardar 6 sospèadrcr la execució de alguna cosa. Diterir^ endvrér. Dib* ro, ers, procrastino, as. difícil, adj. Lo que no*8 logra 6 executa sím ab mòlt traball. Difieil, órduo, etjHiioto, grmi. DifDcilis. DIFICILÍSSIM, A•adj. sup. Dificm$Í9oM' íicillimus. difícilment, adv. m. Ab dificultat. DifàiU mente, dificultosamente. Dilficulter. DIFICULTAR, v. a. Posar dificultats à algui cosa , ten iria per difícil. Dt/Setilcar. Difficilem «li- mare. || Fèr difícil alguna cosa ficanthi destorbi è inconvenients que antes no tenia. Dificultar, Dfr cilem reddere. DIFICULTAT, f . Destorb , oposició ó círcoos- tància que fà difícils las cosas. Dificultat, Difficnl* tas, atis. II Dubte , argument ó rèplica propoodi contra alguna opinió. Difieultad. Dubium, ii. AR ^Rou DIFICULTAT. Ab mòlt traball y molésliL Con dificultat. iEgrè. APRETAR LA DIFICULTAT, fr. lustar ab uouirgi' ment. Apretar la difieultad. Ad angustias redigert APURAR LA DIFICULTAT, fr. Entèudrerla, aclaririí. Apear una difieultad ; ponerse de pies en la iifeú' tad. Rem apprimè callere. AQUÍ ESTÍ la DIFICULTAT. loC. AQUÍ ES ÓESTÍÏ CAS. ESTAR AB LA MATEIXA DIFICULTAT, fr. NO quedtf resolta. Quedarse en pié la difiultad. In eodem hrií haisítare. POSAR DIFICULTATS, fr. DIFICULTAR. SENS DIFICULTAT, m. adv. Sens reparo, sèos ii- convenient. Sin difieultad, sin reparo. Sineobice. | Fàcilment. Sin difieultad. NuUo negotio. tríurer de la dificultat, fr. Feria enténdrer à qui no podia per sí. Desatascar. Difficultate ex- pediré. DIFICULTÓS, A. adj. Difícil, ple de destorbi. Dificultoso. Arduus. DIFICULTOSAMENT, adv. m. difícilie.it. DIFICULTOStSSm, A. adj. sup. DificuM- simo. DiíÏÏcillimus. DIFIDACIÓ. f. ant. Manifest pera jostifior una guerra. Difidctcion. lodicli belli defensio. DIITDÉNCIA. f. Falta de fidelitat. DifiAeM^- Infídentia, a;. || desconfiansa. DIFINIR. V. a. definir. DIFORME. adj. DISFORME. DIFRACCIÓ. f. ópt. Quart modo de delxaRV vèurer la llum, que no es refraxió, reflexió, ó dh recció. Difraceion. Diffractio, ois. DIG CATALÀ. DU B67 DIFTONGAR. v. a. Unir dos vocals formant en la pronunciació una sola síl-laba. Diptongar. Diphlongum formaré. DirrONGAT, DA. adj. Diptmgado. Ex diph- tongo formatus. DIFTONGO. m. La unió de dos vocals que sempre 's pronuncian en un sol temps y forman una sola sfl-laba. Diptongo, Diphtongus, i. DIFUGI. m. EPUGi. DIFUNDIR. V. a. Exténdrer, esbarriar. Se diu pròpiament dels flúits , y també s* usa com re- cíproch. Difundir. Diffundo, is. | Divulgar , publi- car. També s* usa com recíproch. Difundir, DiflFun- do, is. DIFUNDIT, DA. p. p. Difundido. Diffnsus. DIFUNT, A. adj. La persona morta. S'usa també com substantiu en las dos terminacions. Difunta. Defunctus, mortnus. || m. Se pren mòltas vegadas pel cadàver. Difunto. Defnnctus. DIFÚS, A. adj. Ample, dilatat. Difuso, Diffu' sus, amplus. || Lo que es redundant en veus y ex- pressions. Difuso. Nimisprolixus. DIFUSAMENT, adv. m. Ab difusió. Difusa- menle. DiíTusè. DIFUSIÓ, f. Prolixitat , ampliació viciosa del discurs. Difusion. DifTusío, nis. || Acció ab que s' exten ó espargeix alguna cosa. Difusion, DiíTusio, nis. DIFUSIU, VA. adj. Lo que té la propietat de difundir ó difundirse. Difusivo. DiíTusivus. DIGÀSTRIGH. adj. anat. Se diu de un mus- cle doble que dóna moviment à la barra inferior de un y allre costat. Digdstrico. Digastricus. DIGERIBLE, adj. Lo que 's pót digerir. Diges- tible, digerible. Digestibilis. DIGERIR. V. a. Pahir lo ventrell V aliment, trilurantlo y desfenllo pera convertirlo en quilo y nulrir al animal. Digerir^ actuar. Digero, is; trans- iniltere cibos. || met. Sufrir ab paciència alguna desgràcia ú ofensa. Digerir. Sustineo, es. || mel. Examinar cuydadosament alguna cosa , niedilant- la I era enléndrerla ó executaria. Digerir. Perpen- do, is. II met. Posar en orde las cosas. Se diu en particular de las obras del ingeni. Digerir. Dige- ro, is. Q quíra. Cóurer alguns sucbs ó altras maté- rías per medi de un calor semblant al del ven- trell. Digerir. Coquo, is. NO PODER DIGERIR i AlGt 6 ALGINA COSA. fr. Sér mòlt repugnant. So poder digerir ú alguno ó algu- na cosa. iEgerrimè ferre, sloraachari, aversari. DIGERIT, DA. p. p. Digerido. Digestns. DIGEST. m. La col-Iecció de las decisions del dret romà. Digesto. Digeslum, i. || adj. met. exa- minat, MEDITAT. II Se diu dels llibres distribuhits ab bon orde. Digesto. Digestus. DIGE8TA. f. ant. digest. DIGESTIÓ, f. La modificació que reben los aliments en lo ventrell pera convertirse en quilo. Digestion. Digestió, nis. | quim. La lenta fermen- tació que 's causa en las matérias cruas per medi de un calor artificial semblant al del ventrell, com lo dels fems, lo de la cendra calenta, etc. Diges- tion. Digestió, nis. DIGESTIU, VA. adj. Lo que es bo pera ajudar à la digestió. Digestiva. Digeslivus. || cír. Medica- ment que prepara la matèria à la supuració. Di- gestiva. Dígestorium medicamentum. DIGITAL, f. DIDALBEi. DIGMENGE. m. ant. diumenge. DIGNAGIÓ. f. Condescendència en lo que pre- tén ó demana ï inferior, deferència à afavorir à algú. Dignacion. Dignatio, nis. DIGNAMENT, adv. m. De una manera digna y conforme al mèrit de la cosa. Dignamente.D'ig- nè. DIGNARSE. V. r. Determinarse à honrar y afavorir à algú. Dignarse. Dignari. DIGNAT, DA. p. p. Dignado. Dignatns. DIGNE, A. adj. Benemèrit, acrehedor à al- guna cosa, com honors, premis, etc. Digna. Dig- nus. II Se diu per antffrasis del que mereix alguna pena, com: digne de mort. Digno. Dignus. || Cor- responent, proporcionat al mèrit y dignitat de al- gú. Digno. Dignus, congruens. DIGNIFICAR. V. a. Fér digne, donar valor à algun subjecte, etc. Dignificar, condignificar. Dig- num fac^re. DIGNÍSSIM, A. adj. sup. Dignisimo, Dignissi- mus. DIGNÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Dignisimo^ mente. Dignissimè. DIGNITAT, f. Qualitat que consti tuheix digna alguna cosa. Dignidad. Dignitas, atis. || Excel-lèn-^ eia, reals. Dignidad. Dignitas, atis. || Càrrech ó empleo honorffich. Dignidad. Honor, is. || En las catedrals y col-legiatas qualsevol de las prebendas de que es propi algun ofici honorífich y la perso- na que la posseheix. Dignidad. Dignitas ecclesias- tica. II Per antonomàsia la del arquebisbe ó bisbe. Dignidad. Dignitas episcopalis. || aslr. Se diu res- pecte dels planetas, quant estan en certs signes en que sembla franquejan algun favor. Dignidad, Dig* nilas, atis. || met. potència. dignitat imaginària ó burlesca. Archipdmpano, Commenlitia dignitas. DIGRESSIÓ, f. Vici en la eloqüència, que *9 comet quant sens necessitat se distrau lo discurs à cosas inconnexas ab lo assumpto. Es à vegadas disculpable aquest vici quant una justa causa mou à comètrerlo. Digresion. Digressió, nis. DIJOUS, m. Lo quint dia de la setmana. Jue- ves. Dies Jovis, feria quinta. DIJOUS DE LAS COMARES. Lo penúltim abans de carnestoltas. Jueves de comadres. Feria quinta ante dominicam sexagesimam. DIJOUS DELS COMPARES. L' auterior al de las co- mares. Jueves de campadres. Feria quinta ante do- minicam septuagesimam. 568 DIL DICCIONARI DIL DIJOUS GRAS ó LLARDER. L' ínmediat à carnestol- tas. Jueves gordo 6 lardero. Feria quinta ante do- minicam quinquagesimam. DIJOUS SANT. Lo de la setmana santa. Jueva santó. Feria quinta in coena Domini. DILACIÓ, f. Detensió, la acció de retardar al- guna cosa, la espera de algun temps favorable, etc. Dilacion, próroga. Cunctatio, nis. y Temps que *s dóna pera fér alguna cosa, com pera pagar los plassos, etc. DilacioHy dilatacion. Procrastinalio, nis. I pi. Allargas. Largus. Morse, arum. DILAPIDAGIÓ. f. La acció y efecte de dilapi- dar. Dilafidacion. Dilapidatio, nis. DILAPIDADOR, A. m. y f. Qui dilapida. 2>í- lapidador, Di\apidator, is. DILAPIDAR. V. a. Destruhir ó malgastar los béns propis. Dilapidar, Dilapido, as. DILATABnJTAT. f. Qualitat de dilatable. Dilatabilidad. Dilatabilitas, atis. DILATABLE. adj. Lo que pót dilatarse. Dtla- tahU, Dílatabilis. DILATACIÓ, f. La acció ó efecte de dilatar. Dilatacion. Dilatatio, nis. || fís. La alteració que reb un cos quant ocupa mès lloch que V ordinari. Dilatacion. Dilatatio, expansió, nis. || Descans, des- ahogo del esperit, efusió de cor. DesahogOy dilata- eion. Animi remissió. DILATADAMENT. adv. m. Ab dilatació. Di- latadamente. Latè, fusè. DILATADtSSIMy A. adj. sup. Dilatadisimo. Yaldè dilatalus. DILATADOR, A. m. y f. Lo qui dilata ó ex- ten. Dilatador. Dilatator, is. Q cir. Instrument pe- ra aixamplar las llagas si convé. Dilatador. Ad di- latandas plagas instrumentum. || pi. anat. Dos muscles del nas. Dilaíadores. Dilatatores, um. DILATAR. V. a. Exténdrer, allargar alguna * cosa de modo que ocupe mès lloch. Dilatar. Dilato, as. II Diferir, retardar alguna cosa. Dilatar. Diffe- ro, ers. || propagar. || Aixamplar V animo , desabo- garse. Dilatar. Oblecto, as, animum recrearé. DILATARSE. v. r. Explayarse , exténdrerse ab prolixitat en algun discurs ó narració. Dilatarse, Fusius exponere. DILATAT, DA. p. p. Dilatada. Dilatatus. jj adj. Números, com: família dilatada. Dilatada. Numerosus. DILATATIUy VA. adj. Lo que té virtut de di- latar. Dilatativo. Dilatorim. DILATORIí A. adj. for. Lo que serveix pera prorogar y exténdrer lo termini judicial de una causa. Dilatòria. Dilatorius. DILECCIÓ. f. Amor, voluntad honesta. Dilee- eion. Dilectio, uis, diligentía, a;. DILECrtSSIBf 9 A. adj. sup. Dilectisimo. Di- lectissimus. DILEMA, m. log. Argument format de dos pro- posicions contràrias disjunctivament, ab tal artifi- ci, que negada ó concedida qualsevol de las dos, queda demostrat lo que s' intenta probar. ihlma- Dilemma, atis. DILIGÈNCIA, f. Aplicació, activitat y cnydi- do en executar alguna cosa Diligeiuia, Díligeotiaf se. y Promptitud, agilitat y pressa. Düigenàa. Gele- ritas, atis. || Negoci, dependència. DüigemM. Ke gotium, ii. II for. La execució y campliment de n auto, acort ó decret judicial, sa notificació, etc Diligència. Res in judicio acta. | Carmalje dehtt» tanta capacitat, que fà sa jornada ab mòlta prosp- titut, portant à vàrias personas. Diligència. Gelem cnrrus. evacuar una DiLiGÉNCU. ff. Finalísarla, eiiir de ella, conclóurerla. Evacuar una diligència. Nogo- tium conficere. FÉR Ó FERHI LAS DILIOÉNCIAS. ff. POSaf tólS 1« medis pera consegnir algun fi. Baeer tus tftl^ eias, diligenciar. Opéram, indnstriam adhibere. FÉR uxA DILIGÈNCIA, ff. Descarregaf lo veotre, fér de cos. Hacer una diligència. Yentrem exone- raré. LA DILIGÈNCIA BS MARE DE LA BONA VENTURA. RÍ. Denota que qui es diligent consegueix lo qoe de altre modo no conseguiria. La diligència es mAw de la huena ventura. Conatus et indústria fortBoa- tos faciunt, diligentia divitias comparat. . DILIGENCIAR. V. a. Posar los medis neceia- ris pera *1 logro de una sol-licitut. Diligenciar. He- gotium curaré , diligentia divitias comparat DILIGENT, adj. Cuydadós, exacte y actiu, iir ligente.D'úïgens. || Prompte, prest, lleuger en obnr. Diligente. Celer, impiger. DILIGENTiSSnf , A. adj. sup. Diligentism Diligentissimus. DILIGENTMENT, adv. m. Ab diligència. ^ ligentemente. Diligenter. DILUCIDACIÓ, f. Il•lustració, claredat y ei- plicació que*s dóna à alguna obra de íngeni, pre- posició ó discurs. Dilucidacion. Dilncidatío, ois. DILUCIDADOR , A. m. y f . Qui dilucidi. ^ lucidador. Dilucidator, is. DILUCIDAR, v.a. Il•lustrar, declarar y expli- car alguna obra de ingeni, proposició ó disciui Dilucidar. Dilucido, as. DILUCIDARI. m. L* escrit ab qne's dilucida ó il-lustra alguna obra. Dilucidario. Comeet^ rium, ii. DILUHENT. adj. Lo que deixata. Dilumie. 1^ luens. DILUSIU, VA. adj. IL•LUSORI. DILUVI, m. Inundació de la terra ó de algs» part de ella, previnguda de plujas mòlt copiofl^ Diluvio. Diluvium, ii. || Per antonomàsia s* asoB^ na r universal ab que Dèu castigà als homes ei temps de Noé. Diluvio. Diluvium, ii. | met. to Abundància excessiva de qualsevol coaa, con:* DILUVI de paraulas. Diluvio. Gopiap c DILUVIÀ, NA. adj. Pertanyent al diluvi. í^ viano. Ad diluvium pertinens. DIM DILLUMS. m. ter. dilluns. DILLUNS, m. Lo segon dia de la setmana. Lú- nes. Dies lunae, feria secunda. DIIUANAGIÓ. f . La acció de dimanar. Dimancl•- cion. Derivatio, nis. DIMANAR. V. n. Provenir, procehir una cosa de altra. Dimanar ^ manar. Originem dacere. DiniARS. m. Lo tercer dia de la setmana. Martes. Dies Martis, feria terlia. DIMEGRE8. m. Lo qnart dia de la setmana. Miércoles. Dies Mercnrii, feria quarta. DIMENSIÓ, f. Mida, tamany y extensió de al- gun cos. Dimension. Dimensió , nis. || geom. Mi- da de la extensió dels cossos per sa ïongitut, la- titut y altura. Dimension. Dimensió, nis. || mús. La mida dels compassos. Dimension. Dimensió, nis. DIMENSIONAL. adj. Lo pertanyent à alguna dimensió. Dimensionat. Ad dimensionem pertinens. DÍMETRO. adj. Se diu del vers que no té sinó dos midas, ó quatre peus; ó bè compost de dos ver- sos diferents. Dimelro. Dimeter, tri. DIMIDIAGIÓ. f. Dimidiacion. Dimidatio, nis. DIMIDIAR. V. a. Partir, dividir en meytals al- guna cosa. Dimidiar. Dimido, as. DDUINOAR. V. a. ant. dismlnuib. i| v. n. min- VAB. DIBflNUGIÓ. f. La merma, minva ó decrement de alguna cosa, tan en lo físich com en lo moral. Diminttcion, decremento. disminucion. Diminulio, nis , decrementum , i. || ret. Figura ab que s' aumenta una cosa al mateix temps que sembla que 's disminuheix. Diminucion, liloU. Diminulio, nis. ÀNA.R EN DiMiNUCió. fr. que's diu de la salut, crè- dit y altras cosas quant se van perdent. Ir en di- minucion. Diminui. DIMINUHITi DA. adj. disminuhit. DIMINUT, A. adj. Defectuós, faltat de lo que devia tenir pera sòn complement ó perfecció. Dt- mmuto.Defectivus. || Molt petit. Diminulo. Minimus. DIMINUTIU, VA. adj. gram. S' aplica al nom que disminuheix la significació del primitiu. Dimi- nutivo. Diminutivus. DIMINUTIVAMENT. adv. m. gram. En for- ma diminutiva. Diminutivamente. Diminutivè. DIMISSIÓ, f. Renúncia, desapropi de alguna cosa que's posseheix. Se diu dels empleos y comís" sions. Dimision. Dimissió, nis. FÉR DIMISSIÓ, fr. Renunciar , deixar algun em- pleo , elc. Haoer dimision. Muneri , etc. renun- tiare. Litterae dimissoriae. DIMISSÓRIAS. f. pi. Despaig que'ls prelats ecclesiàsticbs donan à sos súbdits pera que lícita- ment pugan rébrer ordes sagrats de altre. Dimiso- rias, reverendas. LittersB dimissorise. DONAR DIMISSÓRIAS. fr. fam. Despedir à algú apar- tantlo ab desagrado. Dar dimisorias. Maledimittere. DIMONI* m. DIABLE. DIMONI ENCARNAT. L' bome pervers y maligne. Diahlo ó demonio encamado. Nequissimus homo. TOMO ]. CATALÀ. DIN 86» COM CENT MIL DIMONIS, expr. fam. de enuig ó en- fado, y així 's diu: sí com cent mil dimonis no s' hagués fiat de qui no devia. Como mil sanlos. Si non etc. DONARSE AL DIMONI, fr. Estar mòlt irritat. Estar dado al diablo. Furere. LO DIMONI QUE HO ENTEN6A. loc. fam. Sér una eosa mòlt intrincada ó imperceptible. No lo entenderi Galvan. Inextricabile esse. LO MATEIX DIMONI no'n FARIA MÈs. loc. fam. Ponde- ra la gran dissonància que causa alguna acció ó expressió. No lo hiciera, ó no lo dijera ó no dijera mas pateta. Nec planè rusticus faceret. possEHiT DEL DIMONI. *S diu del subgccte que té *ls esperits malignes dins del cos. Poseso. A dia- bolo possessus. SÉR UN DIMONI ó 'l MATEIX DIMONI, fr. fam. ab que se significa la mòlta travessura ó babilitat de algú. Ser un demonio. Yersutum esse. DIMONIAT, DA. adj. endemoniat. DIMONIÓ. m. d. Demonuelo. Diabolns, i. || mel. diarló. 3. DIMONTRE. m. fam. diable. DINADA. f. Manat de llenya prima , com brucb, etc. pera encén drer lo focb. Pagina, enjur toSf yescasy fogote. Ramal ia, ium. dinar. 2. DINAMARQUÉS, A. adj. Lo natural de Dina- marca, y lo que pertany à aquell regne. Dinamar- qués, danès. Danicus. DINÀMICA, f. Ciència que tracta de las forsas ó poténcias que donan moviments als cossos. Dinéh mica. Dynamica, ae. DINAR. V. a. Péndrer V aliment acostumat à mitj dia. Comer. Prandeo, es. || m. V aliment que 's pren al mitj dia. Comida. Prandium, ii. i QUI HAS DE DONAR DINAR, NO LI PLANTIAS L' ES- MORSA R. ref. Denota que quant comvé fer un gasto no's déu economisar, perquè s' bauria de fér des- près. Quien no merienda d la cena lo encomienda; d quien has de dar de cenar, no te duela darle de me- rendar. Màxima non sumptam reparat bene ccena merendam. UN BON DINAR FÍ DE BON ESPERAR, ref. que anima à portar ab paciència 'Is traballs à que ha de se- guirse una gran recompensa. Hamhre que espera hartura, no es hambre. Constitit exigno numquam res magna labore. DINASTIA, f. Sèrie de prínceps pertanyents à una família, ó '1 temps de sa dominació. Dinastia, Regum ex eadem familia series. DINAT, DA. p. p. Comido. Pransus. DINATS Y DEJUNS NO SÓN TOTS UNS. Tcf. AVIAT BSTÍ DIT, MALALT DÈU t' AJUT. DINER. m. La moneda corrent. Dinero. Num- mus, i. II ARDIT. 3. II Certa moneda de plata que corregué en temps dels romans. Denario. Dena- rius, ii. DINER COMPTANT Ó CONTANT Ó DE CONTANT Ó EFEC- TIU. Diner prompte, efectiu y corrent. Dinero ewr 78 570 DIN tanie, ó de contado ò en tahla. Numerala pecunia. DINER f1 diner. ref. que ensenya, que 1 medi mès segar de anmentar lo candal es emplear lo diner. Dinero llama dinero; cohre gana cohrej qw no los hrazos del homhre. Pecunia pecuniam pa- rit. DINER LLiRCH. cxp. fam. Abundàncía de diner. Mucho dinero, Nummornm copia. DINERS T BOGBRU N0*8 PODEN ÀVA61R. ref. ExpHca lo fàcil qne es conèixer qui es rich y qni es boig, pues lo port y gasto del priÉier y * Is desatinos del segon ho donan à enténdrer per lo comú. Afnor y dinero no jniede estar eneubierto, Nummus et amor semper se produnt. DINERS FAN àvuT EN LO MON LO JOCH. refr. Dcnota que qni té diners, logra tot lo que vól. Quien dine- ros tiene, alcanza lo que quiere. Qaidvis nummis prssentibus optat. i NINGÚ DEMANARIs LOS DINERS QUE GUARDARÀS. refr. Denota que debem mirar ab economia y no malgastar per no haver de molestar à altres. Quien guarL• halla, iEra sibi servans, quoties opus, in- venit ara. ARREPLEGAR DINERS, fr. Juntarlos. Juntür dinero, Thesaurizo, as. AIXÓ SÓN DINERS SEGURS ó CONTATS. exp. met. Denota sér una cosa certa y clara. Eso son habas eontadas. Res plana est. BON DINER. Lo del boD pagador. Buen dinero, Pe- cunia facilè solabilis. DE DINERS T DE BONDAT LA VBTTAT DE LA METTAT. ref. que dóna à enténdrer que en caudals y virtuts 8Ól eqaivocarse la opinió general. Dedinerosy bon- dad la mitad de la mitad. Non probitas semper, non res est quanta refertur. DEIXAR ó POSAR DINERS L GUANT. fr. Donarlo à in- terès. Dar dinero d interès, Pecuníam fcBnerari. D1RNE CENT PER UN DINER. fr. .DIR LO NOM DEL PORCH. DONAR Ó PÉNDRER DINERS i DANT. fr. DonarloS Ó pèndrerlos à usura. Dar ó tomar dinero d interès ó d dano, Pecuniam foenerari vel sub foenore mn- tuam accipere. DONÀUME DINERS QUE CONSELLS NO ATIPAN. ref. Denota que qui té necessitat no s' acontenta ab consells, sinó que voldria '1 remey. Dame dineros y no me dés consejos, Quod peto, da, Cai; non peto consilium. BN DINER CONTANT ó EFECTIU, m. adv. En moueda prompta y corrent. En dinero efectivo, d dinero cotl•- tantey d dinero seco, al contado, pecuniariamente. Numerata pecunia. FÉR ANAR Ó TENIR LOS DINERS i PALADAS. fr. fam. que pondera la riquesa de algú. Apalear el dinero 6 los doblones. Auri copia exuberare. FÉR DINERS, fr. Procuràrscls, venent ó empe- nyant alguna cosa. Hacer cuartos, dineros. Num- mos indústria compararé. LO QUI KO'S PÍGA AB DINBftS, SI PlOA AB DINADA8. DICCIONARI DIN ref. Denota que no sols consisteix la recompensa en diners; sinó en altras cosas equivalents. Lo que no va en lloros va en quebrantos; oro es lo que oro vale; lo que no va en lúgrimas va en suspiros. Qux lacrymis desunt, haec tunc suspiria complent. LOS DINERS DELS CAPELLANS CANTANT VENEN, CAN- TANT se'n van. ref. Denota que lo que costa poch de guanyar se gasta ab mòlta facilitat. Dineros del sacristan cantando se vienen, cantando se van . Quae facilè comparantur facilè conficiuntur. || Reprèn à alguns ecclesiàstichs que no aplican sos béns als fins pera queMs destina la fglésia. Bienes de campa- na, ddlos Dios y el diablo los derrama. Dat bona sacra Deus; sed dissipat omnia dcemon. LOS DINERS sempre VENEN BÈ. ref. loc. prov. De- nota quevingan deahont vingan sempre 's reben ab gust. El dinero bien huele, salga de donde salie- re. Lucri bonus odor ex re qualibet. NO DÉURER UN DINER A NINGÚ. fr. NO DÉURBR UN QUARTO k NINGÚ. NO estí pagat ab dinebs ó ab cap diner. loc. De- nota lo apreciable que es alguna cosa per sas par- ticulars qualitats. Vale d peso de oro ó no tiène pre- do. Om ne pretium superat. POCHS DINERS POCA MÚSICA, ó POCHS SANTS ANTONIS. ref. Denota que no 's fan las cosas grans à poca costa. A poco dinero, poca salud. Exiguam exigno mercaberis aere salutem. ^QUÉ TENS MASSA DINER? loc. fam. ab quc's nota à algú que fà un gasto extraordinari ó fora de temps. ^Qné ha parido la gata? ^Ditior es? QUI DINERS DE ALTRE GUARDA, NO SE 'n Vi AL LLIT SENSE SOPAR. rcfr. Adverteix quant raro es mcne- jar interessos de altre ab tota puresa. Administra- dor que administra y enfermo que enjuaga algo tra- ga, Procurator rei alienae, etiam suse consulit. QUI DINERS HA DE COBRAR, MÒLTS PASSOS DA DE DO- NAR, refr. Denota lo mòlt que costa de cobrar los deutes. Quien dinero ha de cobrar, muchas vueltas ha de dar. Debita ut accipias, crebro repetenda memento. QUI NO TÉ DINERS EN BOSSA, HA DE TENIR MBL EN BOCA. refr. Denota que qui déu y no pót pagar, ha de donar satisfacció y bonàs esperansas. Quien no tiene miel en orza téngala en la boca. Mellita ver- ba creditori placant. QUI TÉ DINERS DE TOT IX BE. rcf. que denota que'l diner fà fér mòlts torts als administradors de jus- tícia. El dinero hace lo malo ser bueno; todo lo ven^ ce el dinero; no hay cerradura, si es de oro la gan- zua. Glausum possidetarca jovem. QUI TÉ DINERS PJL SOS AFERS, Ú HO TÉ TOT, Ó NO LI FALTA RES ó TÉ TOT ADRÉs. ref. Denota que *1 rich per tonto que sia, fàcilment logra lo que vól. Quien tiene dineros, pinta panderos; asno con oro alcdnzalo todo; quten dineros y pan (tené, consue- gra con quien quiere , quien tiene argm tiene todo bien. PecunisB obediunt omnia. 8B PODRIAN ANAR k ROBAR LOS DINERS, fr. Pera de- DIO CATALÀ. notar la baratarà de alguna cosa. A huevo. Yili prelio. TBNiB DINER ó DINERS, ff. Sér fich. Tencf dinero, tener monises. Pecuniosnm esse. TENIR MAL DINER. fr. SÓF mal pagadoF. Ser duro de L•lsa. PecnnisB tenacem esse. TOCAR DINERS, fr. Cobrarlos. Cobrar dinero. Pe- cuniam recipere. TOTHOir HI ES PEL DINER. loc. prov. ExpHca la forsa del diner, que inQuheix fins en aquells que no*l necesitan. Pordinerohaila el perro, ypor pan, 8% se lo dan, Pecuniae obediunt omnia. UN DINER DE MAL CINCH SOUS DE EMPLASTRB. ref. que reprèn à las personas delicadas, particular- ment quant demanan un gran remey pera un pe- tit mal. À picada de mosca, pieza ó puma spde - bana; poco mal y bien quejado; picóme una arana y atéme una sabana, Levi plagae magnum fomen- tum. UN DINER PERQUÈ GANTE T UN DINER PERQUÈ CALLE. ref. ab que's reprèn al qui's fà mòlt de pregar pe- ra comensar alguna cosa, y desprès arriba à mo- lestar en lo mateix. Ruegos porque cante, ruegos porque calle. Quem cantaré rogas, desistiré dein- de rogabis. DINERAL, m. Quantitat gran de diner. Dine- ral, dinerada, doblonaL•, Ingens pecuni» copia. DINEBET. m. d. Dineruelo, Nummulus, i. DINERON8. m. pi. Petita quantitat de diner. Dinerillo, Àliquanlula pecunia. DINOU. adj. numerat cardinal. S' aplica al número que conté una desena y nou unitats. Diez y nueve. Decem et novem. DINOVÈ, NA. adj. numeral ordinal. Lo que completa '1 número de dinou. Décimonono, Deci- mus nonus. DINS Y DINTRE, adv. 11. y t. ab que s' ex- plica que una cosa està enclosa en altra. Dentro. Intús, intrà. ó DINS 6 FORA. exp. ab que à algú se li demana una prompta determinació en algun assumpto dub- tós. 0 dentro ó fuera, ó herrar ó quitar el baneo. Aut agat, aut desistat. DIOCESÀ, NA. adj. Lo que pertany à una diò- cesis. Diocesano, Dioecesanus. || Se diu del bisbe ó arquebisbe que té diòcesis. Diocesano, DicBcesa- nus. DIÒGESE Y DIÒCESIS. Districte ó territori en que té y exerceix jurisdicció espiritual un pre- lat, com arquebisbe, bisbe, elc. iHócesiSf diòcesi, Dioecesis, is. DIONISSIA. f . Pedra de color negre, salpicada de pichs bermells. Dionisia. Dyonisias, adis. DIOPTRA. f. ópt. Cert regle, que té en los dos extrems dos pínulas ab sos foradets V un en- front del altre, pels quals se dirigeixen los raigs visuals quant se vól observar algun objecte. Diop' tra, Dioptra, se. DIÓPTRIGA. f. Ciència que demostra las pro- DIP 871 pietats dels refractos de la llum y la formació dels cristalls òptichs. Dióptrica, Dioptrica, ae. DIÓPTRIGH, CA. adj. Lo que pertany à la dióptrica. Dióptrica, Dioptricus. DIOSSA. f. DEESA. DIPLA. f. Signe que s* usa en los manuscrits pera indicar las citas de la sagrada Escriptura; vé à sér una y horisontal, es també un signe de dis- tincció y de dupte, Dipla, Dipla, se. DIPLOMA, m. Despaig, butlla, privilegi ó al- tre instrument autorisat ab sello y armas de al- gun soberà, dignitat ó corporasió , V original del qual queda arxivat. Diploma. Diploma, atis. DIPLOMÀCIA, f. Ciència ó coneixement dels interessos y relacions de unas poténcias ó regnes ab altres. Diplomada. Ralionis interesso et nexuum nacionum inter se seien tia. DIPLOMÀTICA, f. Art que ensenya las reglas pera conèixer y distingir los diplomas. Diplomà- tica. Ars díplomata interpretandi. DIPLOBIÀTICH, CA. adj. Lo que pertany al diploma, ó à la diplomàcia. Diplomdtico, Ad diplo- mata pertinens. || S' aplica als negocis de estat que's tractan entre dos ó més corts. També s' usa com substantiu en la terminació masculina. Diplo- mdtico. Publica nationum inter se negotia ge- rens. DIPSADA. f. Serp de Àfrica, la mossegada de la qual causa una set irremediable. DipsaL•. Dip- sas, adis. DtPTICH, CA. m. y f. Taula ó llibre en que s' acostumava en la primitiva iglésia assentar los noms dels prelats y altres benefactors de las iglè- sias. Dipticay díptic^). Diptycha, ae. DIPUTACIÓ, f. Lo cos dels diputats. Ttiputa- cion. Deputalorum con ven tus. || La comis.sió dona- da al diputat. Diputacion. Legatio, nis. DIPUTACIÓ GENERAL DELS REGNES. LO COS de dipU- tats de las ciutats de vot en corts que residia en la del rey. Diputacion general de los reinos. Regni curatorum conventus. DIPUTAR. V. a. Senyalar ó elegir alguna per- sona ó cosa pera us ó ministeri. Diputar, deputar. Deputo, as. || Destinar ó elegir algun cos un ó mès de sos indivídnos pera quel representen en algun acte ó sol -licitut. Diputar. Diputo, as. DIPUTAT, m. La persona nombrada per un cos pera representarlo. Diputado. Legatus, i, man- datarius, ii. DIPUTAT k CORTS. Lo subgocte dosiguat pera con- córrer à las corts ab vot en ellas. Diputado d cor- tès. Procurator comitialis. DIPUTAT DEL REGNE. *L rcgidor ó persoua de al- guna ciutat de vot en corts, que servia en la dipo* tació general dels regnes. Diputado del reino. Regni curator. DIPUTATS DEL GENERAL. Indivíduos que s' embar- ca vau en la galera capitana, y represeolavan los tres estaments deia república, eoclesiàstich, noble 572 DIR DICCIONARI DIR ó militar y real. Diputados del geniraL Reipublic» legat i. DIR. y. a. Expresar un ab paranlas sòn propi pensament. Deeir, Dico, is. || Asseverar, assegurar. Decir. Assero, is. |] Persuadir, exhortar, amones- tar. Deeir, Suadeo, es. || Anomenar. També s* usa com recíproch. Decir, llamar. Appello, as. Q Con- formar, correspóndrer una cosa ab altra. Decir, caer bien una cosa con otra, ó d otra. Gongruo, is. Suggerir à algú la espècie que ha de proferir y no la-acerta ó ignora. Soplar, Insufflo, as. || donar dita. II RECITAR. II m. MÀXIMA, SENTÈNCIA. AIXÒ YÓL DIR POCH, Ó SÍ QUE YÓL DIR POCH. lOC. ab que's pretén minorar lo dany que ha succehit en algun Uans ó disgust. No es naL•; eso quiere decir poco, Nil rei esse ; parvi referet. COM SI m' ho DIGDESIS. loC. COM SI 'M DIGUI8I8 LLÚCU. DiGAN LO QUE vcLLAN. loc. fam. ab que algú des- precia la murmuració ó lo que poden dir de ell. Digan, que de Dios dijeron, Quidquid dicant. DiRHo TOT. fr. No tenir discreció pera callar lo que^sdéu. Hablarlo todo. Ne tacenda qui dem pne- termitlere. DIR MBS. fr. Aumentar lo preu que està posat à alguna cosa que*s ven ó s' arrenda. Pujar, hacer puja, Pretium augere in licitalionibus. DIR PER DIR. fr. Parlar sens fonament. Decir por decir, hablar por hablar, Inania garrire. DIR PER RÍURER. fr. Parlar de burlas. Hablar de burlas, de chanza, por juego, por modo de juego. Non serio loqui. DIR QüB NO, ó DE NO. fr. Ncgar alguna cosa. De- cir de no, decir nones. Pernego, as. DIR Tú. fr. Tractar de tú, tutejar. Tutear. Fami- liarissimè aliquem compellare. DIR T FÉR. fr. Executar alguna cosa ab mòlta lleugeresa y promptitut. Decir y hacer, Opus vix prsedictum exseqni. COM QUI NO DIU RES. expr. pera ponderar. Covm quien no dice nada. Quasi si nihii diceret. dígasmb ab qui vas r *t diré qui serís. ref. En- senya lo mòlt que influheixen en los costums las bonàs ó malas companyias. Dime con quien andas y te diré quien eres. Dic mihi quos seqneris, quis sit tibi, Pontice, dicam. DiGAs QUE si T DESPRÈS NEGA. ref. Sc diu coutra *ls que volen dissimular lo que tothom véu, procu- rant desmentir ab apariéncias y ficcions lo que no's pót negar. Canas son que no lunares, cuando co- mienzan por los aladares. Canós maxilla ostendunt. JA HO DIU, NO HO PARÍ. loc. fam. ab que's mani- festa que algú diu lo que no ha de executar.^ Ser jarabe de pico. Blatero, as. || Denota que es més fà- cil amenassar que executar. Mas son los amenaza^ L•s que los acuehillados. Multa cum minaris extri- cas nihil. JA LI dirín. expr. fam. de amenassa. Allà se lo diran de misas, Luet tàndem. JO si PBRQUB ho DICH. loc. JO M' BNTINCl T DtQl' ENTÉN. LO DIR DE LA GENT. La uota que la gent pót ponr en alguna acció. El decir de las gentes. Fima, c, rumor, is. MBS DiHENT. Lo qui ofereiz més preu per litoa que's ven ó s* arrenda. Mejor posior. Plus 4- ferens. NO GAL QUE DIGAS, Ó FÓT8 DUl DBL8 ALTEB8. IM. pera denotar que algú té las faltas que nota m ú- tres. Mira quien habla. Tibi tacere prsstat. NO DIR, Ó NODIRHI RES NI BN BB NI BN MAL. ff.il contestar. No decir mah ni bueno. Nec pro nec o» tra dicere. NO DIR RES. fr. Callar. No deeir 6 no hablar pskr bra. Conticeo, es. NO DIR SI NI NO ó QUB SI NI QUB NO. fr. Callar» terament, ó no respóndrer al càrrech que*8 ft. A decir ó no responder un si ó un no. Obmutesoo, k NO DIR UNA COSA PER ALTRA. fr. No faltar à liie- ritat. No decir una cosa por otra. Falsa pro minimè obtrudere. NO DiRHi RES. fr. No voloT algú explicar sòo de pensar sobre algun assumpto. No decir mekm bueno. Sensum non aperire. NO ES CERT TOT LO QUE'S DIU. loC. que eUSeOTlfR no*s crega tot lo que se sent dir, especialmeilri vulgo, que sól parlar sens reflexió ni reparo. .% todo es vero lo que suena elpandero, Non omniadl• denda. NO HI HA MÉS QUB DIR. fr. do quo 8* usa pera f» derar lo que s* alaba ó vitupera. No hay mesp decir. Nihil supra dici potest. NO HO DIGA6 TAN ALT Ó RIENT. OXpr. DB MÈSfB- DAS NB MADURAN. PER AIXÒ NO 'T DIRÍ DE NO. lOC. fam. NO 'TIS* XARIs DB CASAR PER AIXÒ. PER DIRHO MILLOR, loc. pora corrctgír lo q» i* ha dit, ó ampliant ó restringint ó aclarint laenl• ciació. Por mejor decir. Ut melius dicam. QUE VAIG HAVER DIT. cxpr. fam que sigaünk prompta conmoció que ocasiona alguna «^ Tú que tal dijiste. Hoc ubi à me andivit. ^QUÈ VOLS QUE T' HO DIGA CANTANT? lOC. ÒB'^ que se sòl repéndrer à la persona queno^sdiü per entesa de lo que se li diu. ^ Lo he de éeànt^' tado ó rezado ? ^Quod id modo dicam ? SENS DIR FESTB ENSi NI FESTB BNLLA. lOC ^Í- Sens dir res, sens avisar, atropelladameatii^ justa cansa. Sin mas ac4 ni mas allú. Abraptè. VES DIHENT. loc. ab que s' insinua à algí P prosseguesca contant alguna cosa. Di, eèA^- Perge far i. DIRECCIÓ, f. La acció y efecte de dirigir> recciom. Directio, nis. || Consell, ensenyana yF^ ceptes ab que s' encamina à algú à lo millor. ^ receion. Consilium, ii. \ La posició recta yi^ de algun cos, Ifnea, paret, etc. Direeciom. Uti/^ do, inis. y Lo conjunt de personas que í DIR càrrech lo maneig y gobern de alguna companyia. També 's dóna aquest nom à la casa en que's jnn- tan, y al ofici de director en qualsevol ram. Direc- cion. PrsBfectorum conventus. || Lo càrrech de di- rector. Direccion, Directionis munos. DIRECTAMENT, adv. m. Tot dret. Dtrecfa- menle, Direclim, directe. DIRECTE, A. adj. Lo que està dret ó eu ií- nca recta. Directo, Directus. || Se diu dels raigs de llum, ó vista dreta, y com oposada à la llum re- flexa. Directo, Directus. Q astron. Se diu del plane- ta méntres se mou segons T orde dels signes. Dt- reclo, Directus. || lóg. Se diu de un sH-logisme quant conclou directament. Directo, Directus. Q do- MINI DIRECTE. || arit. RAHÓ DIRECTA. DIRECTIU , VA. adj. Lo que té facultat y vir- tut de dirigir. Directivo. Dirigendi vim habens. DIRECTOR, A. m. y f. La persona que té à són càrrech la direcció de alguna cosa. Director, Rec- tor, is, prsBfeclus, i. || Lo president en las acadé- mias que s' han establert en vàrios regnes y pro- víncias. Director. Academi» praeses. Q Lo subgecte que sol, ó acompanyat de altres està encarregat de la direcció dels negocis de alguna companyia. Di- rector. Sodalitiis negoliis curandis praBÍecluí^. | Lo qui dirigeix la conciéncia de alguna persona. Dt- rector. A confessionibus minister, confessarius, i. DIRECTOR GENERAL. Lo qui té la dircccló superior de algun cos ó de algun ram. Director general, Prae- feclus. DIRECTORI, m. La obra que serveix pera di- rigir en algunas ciénciasó negocis, com: directo- ri espiritual. Algunas vegadas s' usa per instruc- ció pera gobernai*se en algun negoci. Directorio, Praïceptorum syntagma. DIREM. m. Moneda damasquina de que 30 for- mavan un ducat venecià ó florentí. Diremo, Di- rem us. DIREPCIÓ. f . ROBO. DIRIGIR. V. a. Conduhir, encaminar rectament alguna cosa à algun terme ó Iloch senyalat. Dtrt- gir, Dirigo, is. || Guiar donant las senyas de algun camí. Dirigir, Mostraré viam. || met. Encaminar la intenció y las operacions à determinat fi. També s' usa com recíproch. Dirigir, Animo intendere. Q Regir, donar reglas pera '1 maneig de alguna de- pendència ó pretensió. Dirigir. Moderor, aris. || Re- gir la conciéncia de alguna persona. Dirigir, Gons- cientiam dirigere. || dedicar. DIRIGIT, DA. p. p. Dirigido. Directus. DIRIMENT. Lo que dirimeix. Dirimente, Diri- mens. DIRIMIR. V. a. Desfer, disóldrer, desunir. Se diu regularment de lascosas inmaterials, com: di- rimir lo matrimoni. Dirimir, Dirimo, is. || Ajustar, corapóndrer alguna controvèrsia. Dirimir, Contro- versiis finem imponere. DIRIU. m. ant. nàut. derribada. DIRRETIR. V. a. derritir. català. DIS 578 DI8ÀFIA. f. Alteració del sentit del tacto. Di- safia, Disaphia, 9B. DISBARAT, m. Fét ó ditxo fora de rahó ó re- gla. Disparate, dislate, badomúi, Stultè dictum ant factum. disbarat de temps, desfet de temps. DIR DISBARATS, fr. DESBARATAR. ES UN DISBARAT, loc. ab que's pondera V excés ó multi tut confusa de personas ó cosas. Es unjuieio. Est supra modum. GRAN DISBARAT. Gazttfaton , gazapaton , dispara- ton, Astirologia, aB. NO PASSES UN DISBARAT, cxp. Serveix pera preve- nir à algú que obre ab acert. No hagais cosa que hieda, Cave ne malum facias. DISBARAT AR. V. n. Dir ó parlar fora de rahó y sèns tino. Disparatar, Nogas garrire, ineptio, is. DISBAUXA, f. fam. bxgés. DISBAUXATy DA. adj. fam. desarrbglat. DISCEPTACIÓ. f . La acció y efecte de discep- tar, Disceptacion, Disceptatio, nis. DISCEPTAR. V. n. Disputar, argüir. Disceptar. Discepto, as. DISCERNIDOR, A. m. y f. Qui discerneix. Discemidor, Discernitor, is. DISCERNIBIENT. m. Judici recte per medi del qual se distingeixen las cosas. Discemimiento, Discretio, nis. || Nombrament judicial ab que s* habilita à alguna persona pera alguna acció. Dis- cemimiento, Judicialis personae nominatio ad ali- quid exequendum. DISCERNIR. V. a. Distingir una cosa de altra per la diferència que hi ha eolre ellas. Discernir, Discerno, is. || Distingir y compéndrer la diferèn- cia de las cosas per medi dels sentits. Discernir, Discerno, is. || for. Encarregar lo jutge de ofici à algú la tutela de un menor ó altre càrrech. Discer- nir, Judiciali auctoritate negotium committere. DISCIPLINA, f. Doctrina, instrucció de alguna persona, particularment en lo moral. Disciplina, Disciplina , 30. II Regla , y método de víurer en la milícia y estat ecclesiàslich. Disciplina, Disciplina, DISCIPLINABLE. adj. Lo que es capàs de dis- ciplina. Disciplinable. Ad disciplinam aptus. DISCIPLINADAMENT, adv. m. Ab discipli- na è instrucció. Disciplinadamente, Ex disciplina. DISCIPLINAR. V. a. Instruhir, ensenyar à algú sa professió. També s* usa com recíproch. Disciplinar. Instruo, is. DISCIPULAT. m. ant. L' exercici y qualitat de deixeble. Discipulado, Discipulatus , us. || ant. DOCTRINA, ENSENTANSA. DISCO. m. Gírcul de metall ó pedra de un pam y mitj de diàmetro , que en los jochs gímnàstichs servia pera exercitar los joves sas forsas tirantio. Disco, Discus, i. I astron. La figura circular y pla- :. na ab que's presentan à nostra vista 'Is astres. Dím- co, Discus f i. P fís, (#0 cristall ó vidrç tallat en nu DIS forma rodona pera la màquina elèctrica. Disco, Crystallam in disci formam apiatum. DtSGOLO, A. adj. Alborotat, indócily pertur- hador de la pau. Diseolo. Improbos. DISGOBiTINIJAGIÓ. f. INTEERUPCIÓ. DISCONTINUAR. V. a. elc. descontindar. DI8GONVENIÉNGIA. f. DISCO&dJLmcu, DISGONVENIR. V. n. etc. dbsconvbnib. DISGORDÀNGIA. f. Contrarietat, diversitat, desconformitat de nnas cosas ab altras. DiscorL•n- eia. Discòrdia, as. DISCORDANT, p. a. Lo que discorda. Discor- dants Discordans. DISCORDAR. V. n. Sér oposadas, contràriasó notablememt dessemblanls unas cosas de altras; DO convenir ab un altre en sas opinions. Discordar, Discordo , as. || mús. No estar acordes las veus ó instruments. Discordar^ Píssono, as. DISGORDE. adj. Desconforme en dictamen, opinió y judici. Discorde, Discors. || mús. Disso- nant, faltat de consonància. Discorde, Discors. DISCÒRDIA, f. Oposició de voluntats, desunió de ànimes y contrarietat de opinions. Discòrdia, Discòrdia, se. U oiscoaüÀNCU. posàBSE EN DISCÒRDIA AB ALGÚ. fr. Eucmistarse ab ell. Enconlrarse con alguno, Alicui officere. DISCORREGUT, DA. p. p. Discurrido, Exco- gitatus. DISCÓRRER. V. a. Inventar , pensar alguna cosa com arbitri, medi, etc. Discurrir, Excogito, as. II Deduhir, inferir. Discurrir, Infero, ers. U v. n. Parlar , tractar sobre alguna cosa. Discurrir, Sermocinor, aris. ] ant. Divagar, córrer per diver- sas parts. Discurrir, Yagor, aris. || Fluhir , córrer lo líquit. Discurrir, fiuir, Flno, is. DISCORT.adj. DISCORDE. || discòrdia. DISCRECIÓ, f. Rectitut de judici, per medi de la qual se distingeixen las cosas , y 's gobernan las accions. Discrecion, Discretio, nis. || Agudesa, acert y promplitul en discórrer y explicarse. Dis- crecion, Acumen, nis. || Lo mateix ditxo ó expressió discreta. Discrecion, Argutè dictum. || Multa impo- sada pel gobern als que no pagan las contribu- cions en lo temps prefixat. Apremio, Goactio, nis. JL DISCRECIÓ, m. adv. Al arbitri y voluntat de al- tre. À discrecion. Ad arbitrium. ENTREGARSE Ó RENDIRSE 1 DISCRECIÓ, fr. mil. En- tregarse sèns capitulació, al arbitri del vencedor. Darse ó rendirse d discrecion. Yictoris arbitrio se committere. NAVEGAR i DISCRECIÓ, fr. uàut. ant. Se deya del mariner ó altre allistat de la nau que servia en un viatge sèns salari determinat , sinó que per lo que són traball ó habilitat mereixia à judici del patró ó del contramestre. Navegar d discrecion, NuUa mercede certa navigare. DISCREPÀNCIA, f. Diferència, desigualtat que resulta de cosas entre sí diferents. Discrepam^* da. Discrepantia, », discrimen, inis. DICCIONARI DIS DISCREPAirr. p. a. Lo que discrepa. Diun- pante, Discrepans. DISCREPAR. V. n. Desdir una cosa de altn, diferenciarse. Discrepar, Discrepo, as. DISCRET, A. adj. Judiciós , que sab diseenir las cosas. Discreto, Recte de rebns jndicaDS. | la^ niós en las paraulas y accions. Discreto, Acutns. | met. Dit dels escrits y de las accioos. Dúcnio. Ingeniosè , acutè dictum vel faclum. || quantrít DISCRETA. II m. y f. En algunas comnnitats la pe^ sona elegida pera assistir al superior com cohí- liari en lo gobern de la comunitat. Discreto. A e» siliis praeses. FÉR LO DISCRET, fr. Oslcutar discreció. Discre- tear, Ingenium ostentaré. DISCRETAMENT, adv. m. Ab discreció. P»- erelamenu, Acutè, consideratè. DISCRETtsSIM, A. adj. DiscreUsimo. Prodci- tissimus. DISCULPA, f. La raho y causa pera escosarse y purgarse de alguna culpa. Disculpa. Excusatio, nis. DISCULPABLE, adj. Lo que mereix disculpa Disculpable, Excusabilis. DISCULPABLEMENT. adv. m. Ab discuIpiL Disculpabletnente, Citra culpam. DISCULPADAMENT. adv. m. Ab rahò qie disculpa. Discidpablemente, Excusalè. DISCULPAR. V. a. Donar rahons ó probas qie descarreguen de alguna culpa. També s' usa coR recíproch. Disculpar, justificar, sincer ar.Excuaú,u. DISCULPAT, DA. p. p. Disculpado. PurgalQB. DISCURRIMENT. m. discurs, raciocini. DISCURRIR. V. n. discórrer. DISCURS, m. Facultat racional ab que s* infe- reixen unas cosas de altras. Discurso, Ratiocinandi facultas. Q L' acte de la facultat discursiva. Dis- curso. Ratiociníum , ii. || L' us de rahó. Díscwtío. Rationis usus. || Reflexió , raciocini sobre alguns antecedents ó principis. Discurso. Ratiocinatio, nis. Tractat que conté vàrias reflexions ordenadas sobre alguna matèria , dirigídas à ensenyar ó persuadir. Discurso. Tractatus,us, dissertatio, nis. || Espay de temps. Discurso, Temperis spatium , tractus. . DISCURSAR. V. a. ant. discórrer. DISCURSISTA. m. Lo qui sobre tot fà discur- sos per cavil-lositat y oci. Discursista. Sciolus, i. DISCURSIU, VA. adj. Lo qui discorre 6 té ca- pacitat pera formar discursos. Discursivo. Disser- tator. Q Pensa tiu , entregat à profundes discursos. Discursivo, Meditabundus. DISCUS, A. p. p. ant. discutit. || m. ant. dis- cussió. DISCUSSIÓ, f. La acció y efecte de discutir al- guna matèria. Discusion. Discussió , nis. jj Exàmeo de negocis, etc. Discusion, Examen, inis. DISCUTIR. V. a. Examinar atenta y particular! ment alguna matèria, fent investigacions mòlt me- nudassobresascircunstàncias. l>t5cultr.Discatio, is. DIS CATALÀ. DISCUTIT, DA. p. p. Discutido, Discussus. DISERTj A. adj. Lo qui parla bè y ab facilitat y còpia de rahons. Diserto. Disertus. || ant. híbil, DESTRE, EXPERT. DI8ERTAGIÓ. f. La acció y efecte de disertar. Disertacion. Dissertatio, nis. || Discurs en que'spro- posan las rahons que hi ha à favor de alguna opi- nió y s' impugnan las contràrias. Disertacitm, hisr sertatio, nis. DISERTAMEirr. adv. m. ant. eloqübntment. DISERTAR. y. n. Raciocinar , disputar sobre alguna matèria, al-legant rahons à favor de alguna opinió, y refutant las contràrias. Disertar. Disser- to, as. DISERTÍSSIM, A. adj. sup. Disertisimo, Yaldè dissertus. DISFAMACIÓ. f . La acció ó efeete de disfamar. iHfamaciony disfamacion. Diffamatio, nis. DISFAMADOR, A. m. y f. Lo qui disfama. Difamadory disfamador, Diffamator, is. DISFAMAR. V. a. Desacreditar à algú publi- cant cosas contra sa bona opinió y fama. Difamar, disfamar. Diffamo, as. || despreciir. || En lo blasó llevar la cua à algun animal. Disfamar , desrahar, Caudam delere. DISFAMAT, DA. p. p. Disfamado. Diffamatns. J adj. En lo blasó s' diu de un animal sèns cua. Disfamado, desrahado. Cauda minutus. DISFAMATORI, A. adj. infamatori. DISFAVOR. m. Desayre, desatenció. Disfavor. Dedignatio, nis. DISFORME. adj. Lletg, desproporcionat. Dis- forme, deforme. Deformis. DISFRESSA, f. MÀSCARA. II Vestit de màscara. Disfraz. Larva , ». H met. L' artifici ab que s* oculta ó dissimula alguna cosa peraque no sia en- tesa ó coneguda. Disfraz. Color, is. DISFRESSAR. V. a. Disfígurar ab alguna cosa sobreposada la apariéncia y forma exterior de lo que's vól ocultar. Disfrazar. Aliena specie super- inducta rem obt«gere. || met. Dissimular ab parau- les y rahons aparents lo que's pensa, judica ó sent. Disfrazar. Simulo, as. || Donar un altre color ó semblant à las cosas peraque aparegan diferents de lo que són. Disfrazar , enmascarar , pretestar, célorear. Coloro, as. DISFRESSARSE. V. r. Posarse un vestit de màscara. Disfrazarse. Larva se obtegere. || Usar de algun artifici pera no sér conegut. Disfrazarse. Se- se aliquem mentiri. DISFRESSAT, DA. p. p. Disfrazado , trasves- tido. Larvatus. DISFRUTAR. v. a. Cullir, lograr, percebir los productes y utilitats de alguna cosa. Disfrutar, desfrutar. Fruor, eris. || Gosar de salut, comoditat, regalo ó conveniència. Disfrutar. Fruor, eris. DISFÚCIA. f. ant. DESCONFIANSA. DISGREGACIÓ, f. La acció ó efecte de disgre- gar. Disgregacion. Segregatio, disjunctio, nis. DIS' 675 DISGREGAR. V. a. Separar, desunir, apartar lo que estava unit. Disgregar. Segrego, as. || ópt. Dispergir, separar los raigs de la llum, ó las espè- cies dels obgectes desunintlas sobradament. />»- gregar. Disgrego, as. DISGREGATIU, VA. adj. Lo que tè virtut ó facultat de disgregar. Disgregativo. Disjundivus. DISGUST, m. Fàstich , tedi que causa '1 men- jar. Fastidio, aversiofif hastio, nàusea, repugnància, disgusto. Fastidium , taedium, ii. j] Sentiment , pe- sar. Disgusto, pesar, desplacer. Angor, is. JL DISGUST, m. adv. Contra la voluntat y gust de algú. A disgusto. Mgrè. DISGUSTADAMEBIT. adv. m. Ab disgust. Disgustadamente. Mgrè. DISGUSTADÍSSIM, A. adj. sup. Disgustadi" simo. Taedio valdè affectus. DISGUSTANT, p. a. Dkgustante. Displicens. DISGUSTAR. V. a. Llevar lo gust à las vian- das. Desazonar. Insipidum , insulsnro reddere. || met. Causar enfado ó sentiment. Disgustar, desa" zcnar. Exacerbo, as. DISGUSTARSE. V. r. Enfadarse un ab altre, ó pèrdrer la amistat per rahons ó contiendas. Dt«- gustarse. Offendi. DISGUSTAT, DA. p. p. Disgustaio. Exacerba- tus. Q adj. Se^diu de la vianda mal amanida. Desa- hrido, disgustado. Insulsus, fatuus. DISGUSTET. m. d. Disgustillo. Levis molès- tia. DISGUSTOSAMENT. adv. m.^ant. dbsagra^ DARLEMENT. DISJUNCCIÓ. f. La acció ó efecte de separar ó desunir las cosas. Disyuncion. Disjuntio , nis. || gram. La partícula que serveix pera separar lo sentit de una oració , si bè qne uneix y lliga *ls termes de ella. Disyuncion. Disjunctío, nis. || ret. Figura, quant cada ^oració porta totas sas parts necessàrias, sèns que necessite valerse de ninguna de las que la preceheíxen ó segueixen. Disyuncion. Disjunctio, nis. DISJUNCT, A. adj. mús. Cada hu dels inter- val-los que no se segueixen inmediatament sinó que estan separats per un altre interval•lo. Disyunto. Disjunlns. DISJUNCTA. f. mús. La mutació de veu ab que's passa de una propietat ó deducció à altra. Disyunta. Modus disjunctivus in musicis. DISJUNCTIU, VA. adj. Lo que té la qualitat de separar ó desunir. Disyuntivo. Disjunctivus. . DISJUNGTIVAMENT. adv. m. Separadament, cada cosa de per sí. Disyuntivamente. Disjunctivè, disjunctim. DISJUNGTAR. V. a. etc. desunir. DISJUBÍYIR. V. a.- DESJUNTIR. DISLOCACIÓ, f. La acció ó efecte de dislocar. Ordinàriament se diu del ossos quant ixen de sa nalaral situació. Disloeaeion, dislocadwra, Luxatio, nis. m DIS DICCIONARI DmOQAB. T. a. Trinnr algnot eon de s6n UoFh. Diiteear. Lmo, as. DISLOCARSE. V. r. Eixirse de sún lloch 1' oa de aignn membre , com peu, bras, etc. Ditlocarst, dttemcertarse. Luxari. DuoMtinraò. r. y DIBMINIIHIHENT. m. diHincCIÒ. DISMINIHUIL V. a. Rednhir à menor quanti- tat alguaa cosa. També b' as» com reciproch. Dit- minuír. Hinno , is. Q niet. Minorar. Sedin de las coBas encara qne no sian malerials 6 flsicamenl divisibles , com la fama , 'I concepte , elc. També s' nsa com reciproch. Dijtnmtiír. Imminno, is. y V. n. Minvar. També s' nsa com reciproch. Me%~ guar, mermar, disminuint. DCmioni. DISHINUHIT, DA. p. p. ffiíminuído. HÍDalDS. II adj. Se dia del subgecte prim y pelil. Menudo. Hinntns, pusillDs. DISMNÉSIA. f. Debilitat ó pérdaa de la me- mòria. Dismfitiia. Dismnejia, ie. DIBNAR, V. a. oms. DISOCBÉCIA. r. Fnapeléncia , falla de gana. DitoCTUia. Disocrelia, m. DUÓLDREB. V. a. Separar , desnnir las cosas unidas de qualsevol modo. Disolver, Dissolvo, is. i Veaíer (t interr6mprer la coatinnacid de alguna cosa. Ditoher. Dissolvo , is. || Deixelar , desfer an cos sólil en algun liquil desuninl sas particulas. Diioher. Dissolvo, liquefacio, is. DISÓLHEB, V. a. Deslligar. Disatar. Dissolvo, is. II DISÚLDRER. DISOLT, A. p. p. Diíuéllo. Dissolutus. DISOLDBLE. adj. Lo que's púl dísúldrer. fiüo- Uble. Dissolnbilis. DISOLDCIÓ. f. La acció 6 efecte de dísúldrer. OíwIwctfM. Dissoluiio, nis. || mel. Relaxació de vida y costums , 1' abandono als vicis. Diiolucion. Mo- rum corruplio, licentia. || ret. Figura, que consis- teix en la separació de paris. Disolueioii. Dissolu- lÍo,nis. DISOL•irr, A. adj. Libre , llíc«nciús. Ditol«to. Dissol D tus. DISOLDTAHENT. adv. m. Ab disoluciú. DÍk- lutamenlt, life«cÍotamtiiU. Dissolutè. DESOLCnu, VA. adj. y m. Lo que té virtut de dísúldrer. Diíotutivo. Dissolalorius. DI80LVENT. p. a. Lo que disol. DisolvtnU. Di sol vens. DISPARADOR, m. Qui dispara. Disparador. Displodens , jaculator, is. | Eo las armas de focb es la pessa sobre qne descansen las barras quant estan alsadas. Comunmenl s' anomena pum de DALT. Disparador, desarmador, ptnon, prnilo. Heli- naculum , i. || En las ballestas la pessa que deté la corda. Disparador, desarmador. Ballistie uacus. Q nàut. Petila màquina de ferro que s' assegura en la serviala pera penjar la àncora quant se và à donar fondo, y exeratar aquesta maniobra ab promptilut y facililal. Disparador. Repagulnm, i. «g , V. a. Tirar, deaeanngw Im an* de foch. També s* ma com recipnieh. Di^mr, deseerrajar. Displodo, is. Q Tirar ab algiua mi^ na, com ballesta , roandró, etc. Disparar, smjtr, austar. Líbro, as. DISPARITAT, f. Dessemblansa , deeigntltil ) diferència de las cosas entre si. Irisparidad. I^ip» 1 rililas, disparitas, atis. I DISPARO, m. La acció 6 efecte de dispair. I Disparo. Displósio, nis. H maq. Apanilo qnebi ta \ ea toia maquinària pera posaria en moviment b ft rarla. Disparo. Displodens. DISPENDI, m. Gasto eicesaia. Dupmiie. IMs- pendium, Ü. DI8PENDIÒS, A. adj. Costós, de nu gasto a- cessia. Dispendúuo. Dispendiossns. DISPENSA, f. Privil^i , eicepció gracioci it i lo ordenat per las lleys generals. S' usa comú- ! ment parlant dels privilegis concedits pel pipi y 'Is bisbes. Dispensa , dispmacio». DispensiLio, nis. g L' instrument ó escrit qne conté la dispeu. \ Dispensa. Dispensa lion is diploma. Q ubost. | L•idt I palàcio. Guardamangitr. Regi» domos c«lU pe* ' naria. DISPENSABLE. adj. Lo qne's póldisp^EMr. Dispensable. Qaod immune fieri polest. DISPENSACIÒ. f. Fermis pera 00 cnmpliriiH lley. Dlspensacion. Immunilas, atis. DISPENSADOR, A. m. y f. Lo qni digpena- Dispensador. Qui àlege solvil. || Dislribubidor, re- partidor. Dispensador. Dispensator, adminislralor, DISPENSAR. V. a. Exceploar, eiimir de algi- na liey general. Dispensar, k lege solvwe. | Ptr- métrer, donar lÜcéacia pera fallar àalgonanUi- gació. Dispensar. Poiestatem facere. ] Fianqnqv, douar alguna cosa. Dispensar. Indulgeo, es. | ta- SmCLlB, EXCUStl. DISPENSAT, DA. p. p. Dispensada. Admisií- tralus. [I Desobligado, esceplwido, dispeiuaio. A [(ge soluius. DISPENSES, A. m. y f. Lo qui té à sòD tii^ rech la dispensa ó rebost. Detptnsero. Pronus, i- 9 DISPENSÀ DOB. I. DI8PERGIR. V. a. ESPIKGII. DISPERSA. í. DiBFEastÚ. DISPERS, A. adj. Espargit, sepanl per viritj parts. Disperso, tsparranado. Dispersos. |mil. I iodivlduo que no està agregat à cap cos. DitfKr» Dispalatus, emerílns. 9 vico. DISPERSAR. V. a. Espargir, separar viri» paris. També s' usa com reciproch. Dispersar, itt- parramar. Dispergo, is. DISPERSARSE. v. r. Fugir la tropa en dncr de. Dispersarse, deibandarsi. Qnisque sno consílio fugere. ; DISPERSIÓ, f. Separació à direms parU. B» < persion. Dispersió, nis. | DIS CATALÀ. DIS B77 iy A. m. y f. Qui té casa de despe- M. Mnbro. Hospilii magisler. ^ MSPUGÉNGIA. f. Desagrado, disgust. DispU- taeia, Di^plícentia, se. MSPLIGEBIT. adj. Lo que desagrada ó disgus- ti, úisplicenu, Displicens. U De mal humor. Dis- ftíttïïte, iesabrido, Asper. USPONDEU. m. Peu métrích de dos espon- e éeos. Diipandeo, Dispondosus, ei. MSPÓNDRER. V. a. disposar. mSPONENT. p. a. Qui disposa. Disponente. Disponens. £ DISPONIBLE, adj. Alió de que's pót disposar. iispomible, Aptum ad usuro. DÍ8P08AD0R, A. m. y f. Qui disposa. Dispo- Milor. Instructor, is. DISPOSAR. Y. a. GoMocar, posar las cosas en orde y situació convenient. Disponer. Instruo, is; aordíne collorare. || Deliberar, disposar. Dispo- ur, Statuo, is. || Preparar, prevenir. També s' usa con recfproch. Dúponer, Pneparo, as. || Obrar li- kement en lo destino ó enagenació de béns per doiació, venda, etc. Disponer. De bonis slatuere. DISPOSAT, DA. p. p. Dispuesto. Disposi tus. || idj. Ben proporcionat. Dispuesto, gaïlardo, De- oonis. DISPOSICIÓ, f. Col•locació, orde de las cosas. I^tposieion, Dísposilio , nis. || Aptitut , proporció per algun fi. Disposicion, dispositivo. Aptitúdo, nis. I L'estat de la salut. Disposicion, Valetudo, inis. I ccaiüACió. y Gallardia, gentilesa en la persona. Iktfosinon. Elegantia , se. J Expedició , maneig. í>tsposícum , espediente, Dexteritas, atis. Q poder, voLniTAT. I Deliberació, orde, mandalo de algun soperior. Disposicion, Jussum, i. H ret. Part de la retòrica, que consisteix en ordenar las probas y argunenls. Disposicion. Dispositío, nis. || arq. una de las vnyt parts esencials de un edifici, y consis- teix eo la oportuna col•locació y agradable conjunt detotasellas segons la qualitat de cada una. Dis- fomum. Disposilio, nis. || La del cos. Talle. Habi- tin, os. B fil. Preparació da las causas pera la pro- ducció de algun efecte. Disposicion. Disposilio, nis. I pint. ACTITUT. i LA DISPOSICIÓ, expr. ab que algú s' ofereix à altre. À la disposicion. Ad nutum, ad voluntatcm. ESTAt ó TROBARSE ES DISPOSICIÓ, fr. Trobarsc en estat y en aptitut per algun fi. Estar ó hallarse en disposicion. Pnratum esse. DISPOSITIU, VA. adj. Lo que disposa y pre- para. Dispositivo. Quod disponit. mSPOSmVAMENT. adv. m. Ab orde dispo- sitiu. Disposilivamenie. Disposilè. DISPOST, A. p. p. Dispuesto. Dispositus. || adj. Preparat, disposat. Dispuesto, presto, aparata do, Paratu.s, accinctus. II Galan, porcíonat. Dispuesto, gaïlardo. El lEü 6 MAL DISPOSAT. Ab cntora Bien 6 mal dispuesto. Bene aut malèML \ TOMO 1. I \ 9, preswj aparaia bea té^MkDTO' DISPUTA, f. Controvèrsia ó qüestió qae*8 ven- tila entre dos ó mès. Dispvta. Dispntatío, nis. | Batalla , renyiria. Disputa. Jurgium , ii. | Porfit acompanyada de crits y altercació. Disputa, debaté. Contentio, nis. DE DISPUTAS T DE PLETS , BEX HAJA QCI ME*FC HA TRET. Ensenya sór ventatjós fugir de plets y dis- pulas. A celada de bellaros, mejor es el hombre por los pies que por las manos. Beat us ille qui procol litibus. NO TENIR üNA DispDTA DE RES. fr. Explica la coh- formitat de voluntats, y la pau y concòrdia que regna entre 'Is que vihuen junts ó 's tractan. Nú haher entre algunos ó no haber un si ni un no. Sum« ma pace frui. SENS DISPUTA, m. adv. Sens dificultat. Sin dispu" ta. Absqne controvèrsia. DI8PUTABLE. adj. Lo quc's pót disputar ó es problemàtich. Disputable. Disputabilis. DISPUTAGIÓ. f. DISPUTA. DISPUTADOa, A. m. y f. Qui disputa ó té U vici de disputar fins en las matérias mès evidents. Disputador. Disputator, is. DISPUTAR, v. a. Controvertir, defensar una opinió ó conclusió contra altre. Disputar. Disputo, as. II Resistir ab forsa defensant alguna cosa. Dis^ putar. Propugno, as, obnito, eris. || Porfiar ab crits y altercació. S' usa com neutre junt ab algunas partículas, com: de, sobre , etc. Disputar. Alterca- ri, verbis contcndere. j| Exercitarse 1s estndiaua disputant. Disputar. Disputando exercilari. DISSAPTE. m. Lo selé y últim dia de la set- mana. Sdbado. Sabbatum, i. NO HI HA DISSAPTE SENSE SÒL , NI VIUDETA SBNSB DOL, NI DONZELLA SENS ASiOR, NI PRENYADA SENS DO- LOR, ref. que s' aplica à qualsovol cosa que suc- ceheix freqüentment en determirmts temps ó per- sonas. iVt súbado sin sol, ni moza sin amor; nt td- bado sin sol, ni vieja sin arrebol. Sabbata nnlla Cft« rent phcebo, non igne puellae. DISSEGADOR. m. Qui disseca. Disector, rftie- cador. Dissecator, is. DISSECAR. V. a. anat. Dividir en parts artifi- ciosaraent algun animal ó són cadàver pera exa- minar sa estructura ó algun vici que haja contret vivint. Diserar. Disseco, as. DISSECCIÓ, f. anat. Obra de dissecar. DiseC' cion, disecacion. Diseclio, nis. DISSÉnnA. f. Alteració de la sanch. Disemia. Disemia, so. DISSEMINAR. V. a. Sembrar, espargir alguna cosa. Disrminar. Dissemino, as. DISSEMORREA. Nom donat als accidents que resultan de la supressió del fluix hemorroidal. Dt- semorrea. Disemorrhea, «e. DISSENSIÓ, f. Oposició ó contrarietat de va- ris subgectes en sas opinions. Disension. Disensio, DÍ8. II Renyina ó altercació. Disension, diiccfém Disensio, nis. 74 618 DIS DICCIONARI DIS DI88ENSO. m. DissENTnRirr. DI8SENTÉBIA. f. Fluh de Yenlre ab cólich y algnna mescla de sanch. DisenUria. Dysenteria, ». DI88ENTÉRIGH, CA. adj. Lo que es propi y pertanyent à la dissentéria. Disentérieo. Disente- ricus. DISSENTIMENT, m. L* acte de diissentir. Di- sentimiento, disenso, Dissensüs, us. DISSEBITIR. y. n. No avenírse ab lo modo de pensar de altre. Disentir, discordar. Alicui, ab, cum aliquo dissentiré. J ant. no consentir. DISSENYAR. V. a. Delinear algun edifici ó figu- ra pera que servesca de modelo. Disenar, Defor- mo, as. DISSENYO, m. Plan, delineació, dibuix. Dise- no, Delíneata imago, synopsis, is. || pint. Se diu particularment de aquell dibuix que's trau sens colors. Diseiio. Levis adumbratio. Q Retrato fét ab llapis, plom, etc. Diseno. Opus rubrica, etc. adum- bratio. II Borrador, prospecte de una obra gran, que's posa en petit pera esténdréria desprès. Dise- no, Adumbratio, nis. DISSET, adj. Número que conté una desena y set unitats. Diez y siete. Decem et septem. DISSETÈ I NA. adj. numeral ordinal que s' aplica à lo que completa 'I número de disset. Déd- mo séptimo, Decimus septimus. DISSIDÈNCIA, f. La acció y efecte de sustràn- rerse de la obediència deguda al superior. Disiden- eia, Disidentia, se. DISSIDENT, adj. Qui se sustrau de la obe- diència deguda à las potestats llegítimas. Disiden- U, Disidens. DISSÍL-LABO, A. adj. De dos sil-labas. Dt- Bilabo, Díssyllabas. DISSimiL. adj. Dessemblant, diferent. Disimil. Dissimilis. DISSIMILITDT. f. Dessemblansa. DisimUitud. Dissimilitudo, inis. DISStmiLMENT. adv. m. diferentment. DISSIMULACIÓ, f. La acció ó efecte de dissi- mular. Disimulacion. Disimulatio, nis. || disimulo. 11 Tolerància afectada de alguna incomoditat ó dis- gust. Disimulacion, Símulalio, nis. DISSIMULADAMENT, adv. m. Ab dissimulo. Disimuladamente, d la disimulada, Dissimulanter. DISSIMULADOR, A. m. y f. Qai dissimula fingint ó tolerant. Disimulador. Díssimulator, is. DISSIMULAR. V. a. Encubrir ab astúcia la in- tenció, desenténdrerse del coneixement de alguna cosa. Disimular. Dissimulo, as. || Encubrir algun efecte del animo, com la ira ó algunas altras co- sas, com la pobresa, etc. Disimuiar, Dissimulo, as. I Tolerar, fér la vista grossa. També s' usa com re- ciproch. Disimuiar, Tolero, as. Q Disfressat, desfi- gurar las cosas, represenlarlas distí nctas de lo que són. També s' usa com recíprocb. Disimuiar. Infu- co, as. II Barrejar una cosa ab altra pera que no*s conega. Disimuiar. Rebus permi.\ti8alif|iid Ifl^ere. II Permétrer, perdonar. Disimuiar, Indulgeo , es. DISSIMULAT, DA. adj. Lo qui dissimula ó no dóna à enténdrer lo que sent, tenintbo per hàbit. Disimulado, Dissimulator. fér lo dissimulat, fr. Afectar ignorància ó no donarse per entés. Bacer la disimulada. Inscitiam simularé. DISSIMULO, m. Art de encubrir la intenció. Disimulo. Dissimulatio, nis. AE DISSIMULO, m. adv. DISSIMULADAMENT. DISSIPABLE. adj. Capàs ó fàcil de dissiparse. Disipahle, Dissipabilis. DISSIPACIÓ. f. Desperdici dels béns. Dissipa- cion, Abliguritio, dilapidatio, nis. Q Separació, desunió de las parts que componian alguna cosa. Disipacion. Segregatio, nis. || Resolució de alguna cosa en esperits y vapors. Disipacion. Dissipatio, nis. II DisoLució, llibertinatge. DISSIPADOR, A. m. y f. Malgastador. Dút- pador^ disipado, desperdiciador, maniroto, l>ecoc- tor, is. DISSIPAR, y. a. Desvanéixer y separar las parts que forman per aglomeració algun cos; y aixi *8 diu: lo vent dissipa is núvols. Disipar. Dissipo , as. I Desperdiciar , malgastar los béns. Disipar, Dissipo, as. H En lo moral , desvanéixer- se, distràurerse V esperit, e\c, Disipar, k\oco y as. DISSIPAT, DA. adj. Distret, entregat à diver- sions. Disipado, Luxui deditus. DISStPULA. f. EEISSIPELA. DISSÓ. m. mús. So aspre, desigual y sèns con- sonància. Dison, Tonus absonus, dissonus. DISSOCIACIÓ, f. Separació de cosas unidas. Disoeiacion. Dissòciatio, disjunctio, nis. DISSOCIAR. V. a. Separar una cosa de altra. Disoeiar, Dissocio, as, disjungo, is. DISSONÀNCIA, t. So desagradable. Disonan' eia. Dissonantia, ». | mús. La mescla de dos ó més sonidos desproporcionats y aspres al oído, dels quals se serveix la música, mesclantlos y dissimulantlos ab las consonàncias, y fentlos fér aixf un efecte agradable. Disonancia. Dissonantia, s. II met. Falta de la conformitat ò proporció que naturalment debian tenir algunas cosas. Disman- eia, Incongrüentia, «. FÉR dissoníncia. fr. Semblar estranya y fora de rahó alguna cosa. Hacer disonancia. Repugno, as. DISSONANT, p. a. Lo que dissona. Disonante. Dissonans. Q adj. met. Loqnc no té consonància ó regularitat, ó no es conforme ab altras cosas. Diso- nOf disonante, Incongruens. || mús. S' aplica à aquells tons que per altre nom se diaben disso- nàncias y estan aprobadas pel art. DisonanU, Dissonus. II Indecorós. Disonante, Absonus. DISSONAR. V. a. Sonar desapaciblement, fal- tar à la consonància y armonia. Disonar, Díssono, as. II mel. Discrepar, estar Calladas de coofornútat DIS GATAUL DIS ST» algunas cosas entre sí. Disonar. Discordo» as. | Repugnar, aparèixer mal y estranya alguna cosa. Disonar. Repugno, as. DISSUADIR. V. a. Procurar ab rahons apartar à algú de sòn intent ó dictamen. Diiuadir, Dis- snadeo, es, avoco, as. DISSUASIÓ, f. Consell qne indubeix à mudar de intent ó dictamen. Disuasion, Dissuasió, nis. | ret. Discurs que exagera 'Is inconvenients de al- guna cosa, pera dissuadiria. Diiuasion. Dehorta- tio, nis. DISSUASIU, VA. adj. Lo que dissuadeix ópót dissuadir. Disuasivo. Vi dissuadendi prseditus. DISTÀNCIA, f. L' espay ó intervai-lo de lloch 6 temps que hi ba entre dos cosas ó entre dos fets. Dislaiícia, Distantia, ae. || met. Diferència, dessem- blansa notable entr#unas cosas y altras. Distancia. Distantia, se, discrimen, inis. DISTAVIT. p. a. y adj. Lo que està mòlt apar- ta! y remot. Ujano, distante. Distans. DISTANTtssiM, A. adj. sup. Distantisimo. Yaldè distans. DISTABITIIIENT. adv. m. Ab distància ó in- terval-lo de lloch ó temps. Distantemenie, Longè, procul. "DISTAR. Y. n. Estar apartada una cosa de altra <^ert espay de lloch ó de temps. Distar. Disto, as. I met. Diferenciarse. Distar. Disto, as. DtsnCH. m. poét. Composició llatina de un vers bexàmetro y un pentàmelro. Distieo. Disti- chum, i. DISTIL-LAR. V. n. DESTiL-LAt. DISTINCGIÓ. f. Obra de distingir. Distineion. Distinctio, nis. || Diferència. Distineion. Discrimen, inis. I Prerrogativa, excepció de preferència. Dis- tineion. Dignilas, atis. || Ordo, inis. || Declaració de una proposició que té dos sentits. Distineion. Dis- tinctio, nis. i DISTINCGIÓ. m. adv. Explica la diferència entre 4os cosas que's poden confóndrer. À distineion. Discriminis causa. FÉa DISTINCGIÓ. fr. Perjudici recte de las cosas, «stimarlas en lo que mereixen. Jíaeer distineion. JEstimare. 8SN8 DISTINCGIÓ. m. adv. Sèos diferència. Sin distineion. Indiscriminatím. DISTINGT, A. adj. Lo qne no es idènticament lo mateix que altra cosa. Distinto. Alius. || Dife- rent, de diversa clase ó qualitat. Distinto. Diver^ sns. H Intel-ligible, clar, sens confusió. Distinto. Perspicuus. Q separat. mSTINGTAMENT. adv. m. Ab distincció ó claredat. Dislinlamente. Dilucidè. || Diversament, de un modo distmct. Distintamente. Aliter. | sepa- radament. DISTINGTIU, VA. adj. Lo que té facultat de distingir. Distintivo. Yim distinguendi habens. I m. Insígnia, divisa. Distintivo. Insigne, ». | cà- fticm. DISTINGIBLE, adj. Lo que pól dístingirse. Distinguible. Quod distingni potest. DISTINGIR. V. a. Conèixer la diferència de las cosas. Distinguir. Distinguo, is. P Fèr que uiia cosa 's difereocie de altra. Distinguir. Díscerno, is. n Separar unas cosas de altras pera evitar la confusió. Distinguir. Segrego, as. U Divisar, vén- rer de llu^y las cosas com són en sí. Distinguir» Perspicio, is. || met. Estimar mès à una persona ó cosa que altra. Distinguir. Superemíneo, es, prs- pono, is. II Explicat- una proposició de dos sentits. Distinguir. Distinguo, is. dístingirse. V. r. Senya^arse, lluir entre altres. Distinguirse, senalarsef lucir. Praecello, is. DISTINGIT, DA. p. p. Distinguido. Dislinc- tus. II Separat ab punts. Distinguido. Interpunctua. I adj. ll-iustre, noble, sobresalient. Distinguido. Iluslrís. D mil. Lo soldat que sent noble y no te- nint lo necesarl pera mantenirse de cadet, gosa de algunas distinccionsen lo sèu cos, com són V us de la espasa, la exempció de las mecànicas dri quartet, etc. Distinguido. Miles gregarius. DISTRACCIÓ, f. La acció ó efecte de distraa- rer. Distraecion, distraimiento. Distractio, nis. H Diversió del pensament ó de la imaginació en co- sas diferents de las que*s tractan ó executan. Dis- traccion. Mentis evagatio. || Sobrada llibertat en la vida y costums. Distraccion. Lícentia, se. || divbe- SIÓ, RECREO. DISTRÀURER. V. a. Fér apariar la atenció ó r afecte que^s tenia à alguna cosa. També s' usa com recíproch. Distr Divinus. II met. Mòlt excel-lent, primorosíssim.ll• vino. Exceilens. DIViCIA. f. ant. RIQUESA. DIVIDENDO. m. arit. Lo número que iC haéi dividir ó partir en tantas parts iguals com uniWl té '1 divisor. Dividendo. Dividendum, i. DIVIDIDOR, A. adj. Lo que's pót dividir, ih vididera. Divisibilis. DIVIDIR. V. a. Partir, separar en paris algm cosa. Dividir. Divido, is. || Mediar entre dos ciMI que sens això estarian unidas. Dividir. Interjaee^ «S. Q DISTRIRUHIR , REPARTIR. | arít. PARTIR. | OA Desunir los ànimos y voluntats, ÍBlroduhÍDt üi* córdia. Dividir. Disjungo, is. DIVIDIRSE. V. r. Separarse de la compaayii» amistat y confiansa de algú. Dividirse. Dissociaiif sejungi. DIVINAL. adj. DIVÍ. DIVINAMENT. adv. m. De un modo difl Divinatnente. Diviné , divinilús. || Admirablemiti ab gran perfecció y propietat. Divinamenk. f9 egregiè. DIVINISAR. V. a. Fér divina alguna coRi atribuhirii las propietats de divina. Los gentils ér vinisavan als homes, de lo que se originà la id«ll- tría. Dicinizar. Divinitalem, deitatem tribaeie. | Se diu per participació de la amistat y gràcia éi Dèn. Divinizar, Sacro, as. DIVINITAT, f. La naturalesa divina y eiséB- eia del ser de Dèu. Divinidad. Divinitas, atis. | En lo genlilisme era '1 ser diví que*ls idólatias atif- buhian à sos falsos Déus. Divinidad, Divinitas, tó tas, atis. I met. Se diu de una cosa excel•lent, oa* ravellosa. Divinidad. Quam excellentissimiUL | iron. RIDICULESA, extravagíncia. Divis , A. p. p. dividit. DIVISA, f. Insígnia, distinctin. Divisa, laét ne, is. DIVISADAMENT Y DIV18AMENT. ad?.*» separadament. DIVISAR. V. a. Yéurer, percebir encait fi^ confusament algun dijecte. Diviiar. Frospioio^i^ 0 Dit dels actes del enteoimeiit. DeseukvTf esf** DIV CATALÀ DOB 881 turar, divisar. Conjicío, is, coojectnram facere. || Distingir las armas de las famílias, autorissar 1* escut ab algun timbre. iHvisar. Insignio, is. DIVISER. m. Hereu de bebetria ó que pagava contribució. Divisero, devisero. HaBres ignobilis. DIVISIBILITAT, f. La aptitut y disposició de poderse dividir alguna cosa. Divisibilidad. Divisi- bilitas, atis. DIVISIBLE, ad j. Lo qiie*s pót dividir. Divisi- ble, Divisibilts. DIVISIDAMENT. adv. m. aot. separada- MKNT. DIVISIÓ, f. Obra de dividir. Division. Divisió, nis. Q Distribució. Division. Distributio. nís. || La part de un exèrcit que opera ó marxa separada- ment. iHvision, Sejuncta ab acie manus, cohors. || arit. pABTició. n La qoe's fà ab dos rallas pera po- sar la suma ó qualsevol resultat de una operació aritmètica. Galera, Linea dívisum à dividendo se- parans. || met. Discòrdia, desunió dels ànimos y opinions. Diviston. Discòrdia, s. Q lóg. Modo de conèixer las cosas, pera donar una idea clara de ellas. Division. Divisió, nis. Q ortogr. La ralleta que serveix pera denotar la partició ó divisió de alguna veu al fi de una ralla, passant alguna part de ella à la següent. Division , guion. Divísionis sig- num. I ret. distribució. || ret. proposició. DIVISIONAL. adj. Lo pertanyent à divisió. Diviiional. Ad divisiooem pertinens. DIVISIR. V. a. ant. dividir. DIVISIUy VA. adj. Lo que serveix pera divi- dir. Divisivo. Divisioni deserviens. DIVISOR, m. arit. Lo número pel qual s' ba de partir altre pera saber quantas vegadas cab en aquest. Divisor, partidor. Divisor. DIVISORI, A. adj. Lo que serveix pera divi- dir. S' usa comunment en lo forense. Divisorio, Dividens. || m. Entre estampers fusta en que*8 col- loca r original, assegurat ab lo mordant, pera anar component. Divisorio. Tabula tipograpbica exemplar afilngens. DIVO. m. poct. Renom dels emperadors ro- mans. Divo. Divus, i. DIVORCI, m. Separació de dos casals en quant à la cobabítació y llit. Divorcio. Dívortíum, i. DIVORCIAR. V. a. Separar lo jutge ecclesiàs- tich per sa sentència à dos casats en quant à la cohabitació y llit. També s' usa com recíproch. Divorciar. Divortiumexjure pronuntiare. DIVORCIAT, DA. p. p. Divorciado. Divorlio separalus. DIVULGACIÓ, f. Obra de divulgar. Divulga- cion. Divulgatio, nis. DIVULGAdÍssim, A. adj. sup. Divulgadisi- mo. Valdè divulgalus. . DIVULGADOR, A. m. y f. Qui divulga. Di- vulgador. Dívnlgans. DIVULGAR. V. a. Publicar. Divulgar, Divul- go, as. DIVUL8IÓ. f. cir. Separació causada per una tensió violenta. Divuhion. Divulsio. nis. DIVUYT. adj. DÚm. Número compost de una desena y vuyt unitats. Díez y oeho, Decem et octo, duodeviginti. DIVUYTÉ, NA. adj. num. ord. Lo que com- pleta *1 número de divuyt. Decimoctavo, dieziüche" no. Decimus octavus, duodevicessimus. DIX. m. Reparo artificial pera contenir las ay- guas. Dique. Agger, is. Q p. p. dit. || Digui, digué. Dije, dijo, Dixi, dixit. DO. DO. mús. Primora ven de la escala que en lo sistema modern substituheix al vt. Do. Hexacor- dii prima vox. DÒ. m. Dàdiva, present, regalo. Don. Donum. i. II Qualsevol dels béns naturals que tenim res- pecte de Dèu de qui'ls rebem. Don. Dei munus. || Gràcia ó habilitat especial. Don. Dexterilas, atis. Dó DE ACERT. Lo tÍDo particular en pensar ó fér alguna cosa. Dondeacierio. Prodentia, bò. DÒ DE LLÍ6R1MA8. Facilitat en plorar. Dou de íd- grimas. Lacrymarum donum. DOBLA. i. Moneda antígua de or coneguda en Espanya y principalment en Castella, y que tinguó varis valors, lleys y figuras en diversos temps. ^- bla. Nummus aureus. DOBLA CASTELLANA, MORISCA, MARROQUINA, RALA- DÍ, BLANQCILLA, CEBTÍ, 8AM0RÍ, BUDÍ. DiferCDlaS cla- ses de doblas. Dobla castellana, etc. Nummus au- reus, etc. DOBLA DE DOS. Moueda de or de pes y valor de quaire escuts. Doblon de d cuatro. Nummus aureus quadruplus. DOBLA DE OR Ó DE QUATRE DUROS. Moueda do Or de pes y valor de dos escuts. Doblon de oro. Num- mus aureus duplus, duplio, nis. DOBLA DE QUATRE. Moucda de or de pes y valor de vuyt escuts de or. Doblon de d ocko. Nummus' aureus octuplus. DOBLA SENZILLA. Moueda imaginària de valor de seixanta rals. Doblon sencillo. Nummus aurea sexa* ginta argenteolis constans. MITJA DOBLA DE QUATRE. DOBLA DE DOS. sÉR CURTA LA DOBLA. fr. mot. y fam. ab que's nota la poca capacitat de algú. Akanzdrsele poco d alguno; ser de cortos alcances. Parum ingeoio pol- lere. DOBLADAM£NT. adv. m. Al doble. Doblador mente. Duplicatò, dupliciter. || ant. Ab malícia y engany. Dobladamenlef doblemente. Subdolò. DOBLADURA. f. DOBLEGADURA. DOBLAMENT. m. ant. duplicació. DOBLAR. V. a. Aumentar alguna cosa altre tant mès. i>o6/ar. Duplico, as. || doblegar, torcei. II En los jochs de bolas com billar, etc. fér que la bola ferida per altras se mude al ooslat oposat. 581 DOB DICCIONARI DOC Doblar. Globulam in adversam areie parlem mit- er6. D Y. n. Fér V últim toch ab las campanas. Doblar, Ultimo pulsa cimbala qnatere. DOBLARIA, f. Gruix. Grueso. Crasilies. DOBLAR8E. ▼. r. Cedir à la persuasió ó à la forsa. Doblarse. Cedo, is. DOBLAT, DA. p. p. Doblada. Duplicatus. Q adj. met. Qui fingeix y dissimula, ocultant lo sèu modo de pensar. Doblada, doble, simuladoy artifi- cioso, solapado, Subdolus, lybica fera. DOBLE. adj. Allretant més. Doble, Dup!oplu- ris. J Gruixut, de mòlt cos. Doble, Duplus. || Dit del subjecte petit y rabassut. Doble, doblada, do- bladillo, Torosus. || gram. Lletra que'n val dos. com la X en lo llatí. Doble, Duplex. || mús. Se diu de una consonància respecte de altre, quant la una es repetida y tenen un terme comú. Doble, redoble, Duplex. Q En lo reso ecclesiàstich se diu de la festa mès solemne que la simple y semido- ble, y *s repeteixen enteraslas'antífonas, etc. DO' bU, Duplex. y Parlant de tercianas la que no dei- xa cap dia de descans. Doble. Duplex. Q doblat. t, II Dit de la clau, que té mès guardas de las regulars. Doble, Superior. || m. DOBLiau. y ant. Solapada malícia. Doblei, Dolus, simulatio. AL DOBLE. m. adv. Dobladameot. Al doble, otro ianto mas. Duplicitèr, in duplum. cosTAB DOBLE. fr. Pagar alguna cosa mòlt mès de lo que val. Costar la torta un pan, Duplo pluris emi. PA6ARLA, Ó PAGARLO DOBLE. fr. Sufrir Càstich doblat. Pagaria doble. In duplum luere. DOBLEGH. m. La part que's dobla y *1 sèch que queda en lo que's doblega. Doblez, dobladura, Plicatura, ae. y Lo saxó ó tavella en la roba. Re- pulgo. Replicatio, nis. y inflexió, encorvaduea. y PLECH. I FRASE, y VORA EN LA ROBA. DOBLEGABLE. adj. Lo que's pót ó es fàcil de doblegar. Flexible, doblegable. Flexibilis. DOBLE6ADURA. f. y DOBLEGAMENT. m. p. n. doblech. DOBLEGADÍS, 8A. adj. Lo que té proporció pera doblegarse. Doblegadizo, cimbreno. Flecti ap- tus. DOBLEGAR. V. a. Plegar, tòrcer una cosa sobre altra. Doblar, doblegar. Plico, as. y Yin- clar, brincar. Doblar, cimbrar. Lento, as, inflec- to, is. y met. Obligar, inclinar à fér lo contrari de lo que*s pensava ó intentava. Doblar, doblegar. Consilio deflectere. Q Dit del ferro. Acodillar, Cur- vo, as. y Pegar ab cosa prima, (imbrar. Flexibili virga caBdere. DOBLEGAT, DA. p. p. Doblado, cimbrado, doblegado. Tnflexus. DOBLET. m. En lo joch de billar es la sort que *s guanya per dirigirse la bola després de tocar en la taula ó barana al punt que s' intenta. Dohlete. In globulorum eburneorum ludo sors qusedam. DOBLO. m. Moneda de or que ha tingut dife- rents valors en Espanya. En lo dia es imaginàriíy val 60 rals. Doblon. Dnplio, nis. DÒCIL. adj. Suau de condició. DóeU. Docilis.] Apte pera sér ensenyat. Dòcil. Docibilis. | Dit ée la pedra, metall, etc. fàcil de traballar. DoiiL Mollis. DOGILÍSSIBI, A. adj. sup. DociHsimo. Ininè docilis. DOGllissiMAllfENT. adv. m. snp.DoeOiil• mamente, Levissimè. DOCILITAT, f . Bona disposició pera apéndm ó fér alguna cosa. DocilUad, Docilitas, atis. | S» vilat de geni. Doeilidad, Ingenu suavitas. DÒCILMENT, adv. m. DóeiliMnte. Docilitat leniler. DOGITA8 Y DOCETAS. m. pi. Sectaris U sigfe II, partidaris de Marció que sosteniaa qv J. G. solament havia nascut mort y ressuscitat ci apariéncià. Docitas, doeetas, Docit», orum. DOCTAMENT. adv. m. Doctamente. Docte. DOCTE, A. adj. Sabi, literato. Doeio, Doctv. DOCTtsSIMy A.adj. sup. Doclisimo, Doctifli- mus. DOCTtsSIMAMENT. adv. m. sup. Docíinail• mente, Doctissimè. DOCTOR, A. m. y f . Qui ensenya alguna ei» eia ó art. Doctor, Magister, tri. y Qui ba rebot» lemnement en alguna universitat 1* últim y wÈ$ preheminent grau, per medi del qual pót enscüjV en totas parts sobre aquella facultat ó ciéncit A que's gradua. Doctor, Doctor, is; acadèmica ài* toris laurea insignitus. y Títol que la Iglésia dètt à alguns Sants que ab major profunditat de dodrh na defensaren nostra santa religió ó enaen^aral pertanyent à ella. Doctor. Ecclesiae doctor. | ■ JB. SEMPRE HI BA DE HAVER MÈS DOCTORS QUE IfC/OEt RIS. loC. prOV. SÉR ADVOCAT DE CAUSA8 FEEDUBit. DOCTORAL, adj. Lo pertanyent al decM** Doctora/. Ad doctorem pertioens. y Canooicitqfll dóna per oposició à un graduat en dret caB6ÍÉl ó civil per universitat aprobada. Doctoral. GuNU* calus juris canoníci autcivilis doctori conferal• dus. y Dit del mateix canonge queU obté. M^ ral. Peculiari doctoris munere fungens caooaicak DOCTORAAIENT. m. L* acte y efecte de à^ torarse. Doctoramienlo. Doctoris inauguratio. DOCTORAR. V. r. p. u. Donar lo grau de kt tor. Doctorar. Doctorem inauguraré. DOCTORAT, m. Grau de doctor. Doclsnk Doctoris gradus . DOCTORET. m. d. Doclorcillo, i(o, lodoclB» DOCTRINA, f. Ensenyansa, instrucció. M^ na. Institutio, nis. y Ciència, erudició. Itortrai Eruditio, nis. \ La plàtica que's fà al poble ^ cant la doctrina cristiana. Doctrina, De institiih ne cristiana conciuncula. y La opinió de TOíVlf en qualsevol matèria. Doctrina. Doctrinai fr| CATECISME. DOL CATALÀ. DOL 58S DOCTRINA CRISTIANA. La que déu saber lo cris- tià per rahó de sa professió. Doctrina erisiiana. Doctrina christiana. NO S' APRÈN LA DOCTRINA PARLANT AB LA CATARI- NA. rcf. Qül VÓL PB IX QUE's MULLE 'l CüL. DOCTRINAL, adj. MORAL. DOCTRINER. m. Qui explica la doctrina. Z)oe- trinero, doctrinador, Chrístianae institulionis ma* gister. DOCUMENT, m. Instrucció , y particularment avis y consell pera apartar de obrar mal. Docu- mento. Documentum, i. || Escriptura ó instrument ab que*s proba ó confirma alguna cosa. Documento, Documentum, i. || pi. principis, elements. DOGA. f. Cada una de las fustas de quc's com- ponen las bòtas ó barrils. Duela, Doliaris tabula. DOGAL. m. Corda ab un Has pera lligar las cabalcaduras pel coll , y també pera arrastrar ó penjar als reos. Dogal, Funis collo applicitus. || ant. cabestre. || met. Risch , traball gran. Dogal, Afílictio, nis, angor, is. • TROBARSE AB LO DOGAL AL COLL. fr. Trobarso en un gi-an apuro. Esiar con el dogal d la garganta; tener el dogal al cuello. In discrimine versari. DOGMA. m. La proposició que s* asenta per ferma, y com à principi innegable. Axioma, dog- ma. Dogma, alis. || Veritat revelada per Déu , de- clarada y proposada per la Iglésia pera nostra cre- éncia. Dogma. Dogma, atis. || Proposició fundamen- tal dels heretges com principi de sas erradas sec- ias. Dogma, Dogma, atis. DOGMÀTICH, CA. adj. Lo que pertany als dogmas. Dogmàtico, Dogmalicus. || L' autor que tracta dels dogmas. Dogmàtica. Dogmaticus. || Lo fílosop que persuadit do que las cosas per sa na- turalesa són com prehensibles assenta principis que li apareixen certs. Dogmàtico, Dogmaticus. DOGMATI8AR. v. a. y DOGMATI8TAR. V. a. ant. Ensenyar dogmas falsos y oposats à nostra catòlica religió. I)oyma(í- car. Erroneum dogma disseminaré. DOGUER. m. Embarcació gran holandesa de dos arbres, semblant al quetxe, y s' emplea en los mars del nort pera pescar T arench. Drogue , do- gre, Navis, is. DOJO. (1) m. adv. Ab abundància. A pote , d fanegadas. AfTatim, copiosè. DOL. m. Dolor , llàstima , aflicció ó sentiment. Duelo. Dolor, is. |{ Demostració de sentiment per la mort de algú. Duelo. Luctus, us. || Lo vestit ne- gre que's pórla per la mort de algú. Luto, Fúnebre vestimentum. || ant. dolo. DEIXAR LO DOL. fr. Deixar lo vestit que ho indica. Dejar el luto. Fúnebre vestimentum deponere. FÉR DOL. fr. Causar, móurer à llàstima ó com- passió. Dar , hacer , poner làstima, Misericordiam concitare. FÉR LO CAP DEL DOL. ff. fit fÍ#* i in luctus. t .^i TOMO 1. POSAR ó cuBRiR Dl DOL. fr. Enlutar, Funebri ap- paratu cooperire. posARSB ó VESTiRSE DOL ó DE DOL. fr. Yestirse do negre pera deqotarlo. Tomar luto , vestirse de luto. Lúgubres vestes induere. DÒLAR. V. a. ant. Ribolejar , pulir la fusta ó pedra. Dòlar, acepillar, Leyigo, as. DOLGAM. Veu ant. Me serà dulee, Mihi dulco erit. DOLCESA, f. ant. DOLSOB, DOLSDRA. DOLCH. m. ant. dolor. DÓLDRER. V. n. Patir dolor. ítkr, Doleo, es, doloreaíQci. || Causar en V animo sentiment, pena ó desagrado. Doler, Animi aegritudine aíficere. | Saber mal que's perda ó mal-logre alguna cosa. Sentir, dar làstima, Sentio, is. | Causar dolor. Dih ler. Dolorem afferre. DÓLDRER8E. V. r. Queíxarse, sentir algun mal, expressarlo. DoUrse, Indoleo, es. || Arrepen- tirse. Dolerse, Posnitet , ebat. || Tenir algú senti- ment de no poder fér lo que desitja, ó de algun defecte que no pót remediar. Dolerse. iEgrè ferre. II Tenir llàstima de lo que altre pateix. Compade- eerse, dolerse. Alicujus vicem dolere. DOLÉNCIA. f. Indisposició, malaltia, atxaque. Dolencia. Dolentia, se, morbus, i. DOLENT, A. adj. Faltat de la bondat corres- ponent. Malo. Pravus. || Perjudicial àla salut. 3íaIo, danoso. Perniciosus, noxius. || Depravat, vi- ciós, corromput. Malo, Perperus. || Pervertit, bri- vó. Malvada, malo. Nequam , scelestus. || Reo, de- linqüent. Malo. Nocens. || Dit de la sort , etc. des- graciat, infelís. Malo, desgraciada. Nubilus, ater. II Dit del vestit vell y esquinsat. Viejo, raido, des- trozado , roto, Pannosus. Q Espatllat , que no pót servir. Malparada , menoscabado, maltratado, Per- ditus, vexatus. || Dit de la fruyta podrida ó mal- mesa. Dahado, Putridus. || Lo inferior y de poca estimació en sa classe. Ruin, Spernendus. || Peca- dor. Malo. Pcccans. || Dit del temps destemplat. Desabrido, Gravis. || ter. malalt. | ant. angustiat. II Dit dL' la terra equival à aspra , desigual , mon- tanyosa. Doblada, Saltuosa. H Dit de la fruyta de esc!ofoIla que s* ha secat ó podrit lo de dins. Vano, Yacuus. FÉR DOLENT k ALGÚ DE ALGUNA COSA. loC. aut. Fi^rlo dóidrer de ella. Hacer que le pese, Pisuitus facere. FÉR TORNAR DOLENT, fr. Danyar , malmétrer al* guna cosa. Malear. Perdo, is. || Pervertir à algú. Malear, malignar, viciar, inficionar. Corrumpo, is. MÉS VAL UN DOLENT CONEGUT QUE UN BO PER CO- NÈIXER, ref. Aconsella que val mès tractar ab un conegut, encara que tinga alguna falta, que ab un desconegut que'n pót tenir móltas mès ; ó que no debem aventurar lo que tenim ab la esperansa de lo que se'ns afigura millor. Por el oMado dejé el conocido, y vime arrepentido. Cognita iaudatia post- babuisse piget. 76 y 586 DOL DICCIONARI DOM BEU UkS DOLENT QUE ALLÒ QUB LLlNSÀlf , ó QUE UNA CAPA BSQUiNSADA. fr. Pera ponderar quant vil y dolent es algú. Ser mas min que su zapato, Pra- YÍssimnm esse. DOLENTAMENT. adv. m. MalL•dosamtníe, Prolervè. DOLENllEHIA. f. Picardia. Maldad, malieia picardia. Nefas, nequitia, m. Q Bellaqueria, astúcia. Malícia, Yersutia, a. DOLENTtsSIM, A. adj. snp. Pésimo, malisi- mo. Pessimus^^ DOLL. m. Wmlg de aygua ó altre líquit qne surt ab forsa per part estreta. Chorro, horhollon, horhoton. Saiientis aqaae ímpetus. || Eo alguns ins- truments com bayoneta , cavacb , etc. lo mànecb vuyt del mateix metall, dins del qual se'n acomoda altre de fusta. Cuho, Manubrinm, ii. k BELL DOLL. m. adv. Gopiosament, ab àbundàn* eia. A ehorros. Copiosissimè. DOLLAR. m. Moneda de plata dels Estats Lnits y de Inglaterra que equival à poch mès de 19 rals. Dollar, Moneta síc dicta. DOLO. m. Ficció, engany. Dolo, Dolus, i. || for. Mala fé en los contractes , plena deliberació en los delictes. Dolo, Dolus, i. DOLOR. m. Sensació molesta , aguda y cruel de alguna part del cos, que altera V estat natural. Dolor. Dolor , is. | Sentiment , aflicció , angústia. Dolor. Animi a^gritudo. Q Arrepentiment. Arrepen- timiento, L•lor. Poenitentia, ae. || mit. Filla del Erebo y de la nit. Dolor. Dolor , is. H Los que so- brcvenen al part. Entueríos. Tormina, um. DOLOB CÓLICH. CÓLICII. DOLOB DE TBIPAS. TOESÓ. DOLOR SOMORT. Lo que no es agut y molesta con- tínuament. Dolor sordo. Lenis dolor non intermis- sus. DOLORS DB PART. Los quo sent la dona al temps de parir. Dolores de par to. Dolores , ó puerperi dolo- res. TENIR DOLORS, fr. Estar en dias de parir. Estar eon dolores. Parlus doloribns laboraré. DOLOR£JANT. adj. ant. dolorit. | malaltís. DOLOREJAR. V. n. ter. dóldrer. 4. DOLORET. m. d. Dolorcillo, ito. Levis dolor. DOLORinCHy CA. adj. Lo que causa dolor. Doloroso, dolorifieo. Dolorificus. DOLORIT9 DA. adj. Afligit, desconsolat. Dolo- rtdo. Dolens, moBrens. Q Qui pateix dolor. Dolorido. Dolens , dolorosus. DOLORÓS, A. adj. Lo que mou à llàstima y compassió. Doloroso. Dolorificus. Q Lo que causa dolor. Doloroso, Dolore afiiciens. DOLOROSAMENT, adv. m. Ab dolor. Doloro- samente. Dolenter. J llastimosament. DOLOROSisSIMy A. adj. sup. Dolorosisimo. Acerbissimus. DOLÓSi A. adj. Enganyós. FraudulentOf dolaso. Dolosus. DOLOSAMENT. adv. m. Ab dolo. DolosavMiUe. Dolosè. DOLRE. m. ant. dolor. DÓLRER. V. n. etc. dóldrer. DÒL8, A. adj. Suau y agradable al paladar. Duke. Dulcis. D Lo qne no es agre, ni amarch. Dulct. Gralus. || Agradable, gustós, apacible. Sua- ve, dulee. Suavis. || pint. Lo dibuix suau y lo que té color hermós. Duke. MoUís, leoior. | ret. Dit del estil fàcil de pronunciar. Duke. Dulcis. || dúctil. | Dit del temps apacible. Blando, amoroso, templado. Placidus. II Dit del menjar que no té la sal corres- ponent. SosOf dulcey insipido. Fatuus. || m. dolsor. SÉR MÒLT DOLS Ó DOLS COM UN STICRE ó COM UNA MEL. fr. Pondera la gran dolsor de alguna cosa. Ser un almihar, ó duleè eomo un mosto. Sacchari cremor. DOLS AM ARA. f. dclcamara. DOL8AMENT. adv. m. Ab suavitat y dolsura- Melifluamente, dulcemente. Jucundè. DOLSAYNA. f. Instrument de boca un poch mès curt que la xirimía, y to mès alt. Duhaina. Dulcior tíbia. Q dolsor. ALTRA COSA ES AB DOLSATNA. loC. fam. ALTRA COSA ES AB GUITARRA. DOLSAYNER. m. Lo tocador de dolsayna. Dul- zainero, Dulcioris tibíse fidícen. DOLSEJAR. V. n. Tenir lo vi un punt de dols, ó saber al most. Remostarse, remoslecerse. Mustum sapere. DOLSiSSIM, A. adj. sup. Dukisimo. Dulcissi- mus. DOLSOR Y DOLSURA. f. Qualitat de dols. Dulzura. Duicedo, inis. || met. Suavitat, deleyie. Dul^ra. Dulcitas, atis. DOLSURA DE TEMPS. Templaosa, bonansa. Blandu- ra de tiempo. Temporis jocunditas. DOMAé f. BEBDÓMADA. 2. DOMABLE, adj. Lo que 's pót domar. Doma- ble. Domabilis. DOMADORj A. m. y f. Qui doma. Domador* Domitor, is. DOMAMENT. m. ant. La acdó de domar. De- madura. Domilus, us. DOMAR. V. a. Subjectar, amansar, fér dòcil algun animal à forsa de exercici y ensenyansa. Domar. Domo, as. || Subjectar, dominar à algú. Sojuzgar^ domar, sujetar, domenar. Coérceo, es. | met. Reprimir las passions ó afectes. Domar. Libi- diuem frangere. DOMÀS. m. Tela de seda ó llana bastant doble ab dibuixos del mateix color. Damaseo. Damasce- num sericum. jj pi. draps. 3. MiTj domís. Damasina. Textum sericum damas- cenum. DOMAT, DA. p. p. Domada. Domítus. DOMDAR. V. a. ant. domar. DOMENGE. m. ant. y DOBIENJADURA. f. ant. DOMINI. DOM CÀTALi. DON 587 DOBIER. adj. La persona qne cnyda de algan ofíci ó encàrrech per setmanas. Semanero^ hehdO" madario. Hebdomadarius, ii. || curat. 2. DOMESTIGABLE. adj. Lo que 's pót domesti- car. Domeslicahle, Mansuescendi capax. DOMESTICACIÓ, f. Obra de domesli&ir. Do- madura. Domitus, us. DOME8TICADOR, A. m. y f. àmat^sador. DOMÉSTICAMENT. m. àmansambnt. || adv. De un modo domés lícb, sens cumpliment. Domés- ticamenu, Familiariter. || Ab economia. Casera- menu, domésticamente, económieamenU, i£conomi- cè. DOMESTICAR. V. a. Acostumar à la vista y companyia del bome al animal fer y salvatge. Do- mesticar, domenar, amansar, desembravecer, esta- hlar. GicurO) as. || Suavisar las costums ó natura- lesa de algú. Domesticar, Mansuefacio, is. DOMESTICAT, DA. p. p. y adj. Domesticada. Cicuratus. DOMÉSTICH, CA. adj. Propi de la casa. Ca- seroj domestico, Cicur. || m. Dit dels criats y fami- liars de una casa. Domestico, Domeslicus, i. DOBacnj. m. Casa ó llocb abont s* babita, y r acte de estar establert y empadronat en alguna part baix las condicions que prevé '1 dret. Domici- lio, Domicilium, ii. Q Avebinat. Aveeindado, domi- ciliario, Municeps, ipis. DOMICILIARSE. v. r. Establir sa residència en algun poble ab intenció de permanéixer allí. Avecindarse, domiciliarse, establecern, Domicilium sibi constiluere. DOMICILIAT, DA. p. p. Domiciliado, Domi- cilio conslilutus. Ú adj. Establert en algun llocb ab casa y familia. Domiciliado, Municeps, ipis. DOMIFICAR. v. a. astr. Dividir lo cel en 12 casas pera ordenar algun tema. Domificar. Ccelum duodecim in domos partiri. DOMINACIÓ, f. Scnyoriu, imperi que té *1 soberà sobre algun regne ó provincià. Domina- cion, Dominium, ii. || f. domini. || Gobern. Gobier- no , daminacion, Gubernatio , nis. Q Subjecció de las passions. Dominio, Dominatio, nis. || pi. Lo si- sè cor de àngels. Dominaciones, Angelicse domina- tiones. DOMINADOR, A. m. y f. Qui té domini y se- nyoriu sobre algun regne ó província, y regular- ment quant V ba conquistat ab las armas. Domi- nador, Dominator, is. DOMINANT, p. a. Qui domina. Dominante, Dominans, tis. y adj. Qui tot bo vól avassallar, y y no pót sufrir que se '1 contradiga. Dominante, Arrogans , tis. || Lo que prevaleix y es superior entre allras cosas de sòn orde ó classe. Dominante, Prsestans , tis. || aslrón. V astre que domina en certs dias, boras y casas de alguna figura celeste. Dominante. Astrum dominans. DOMINAR, v. a. Tenir subjecta ó adquirir do- n^ni sobre alguna cosa. Dominar» Domino, as. | met. Reprimir, moderar la.^ passions. Dominar. Cobibeo, es. I met. Subjectar, rendir, fér tractabls alguna cosa. Domeiiar, Subjugo, as. || v. n. Sobre- pujar una montanya ó edifici à altre. Dominar, Su- peremineo, es. DOMINI, m. Poder de disposar cada bu de lo sòu. Dominio, Dominium, ii. || Superioritat llegíti- ma sobre las personas. Dominio, Potestas, atis. I Estat ó terra que un soberà, república, etc. té baix sa dominació. Dominio, Ditío,nis. || sentoaiu. DOMINI absolut. Lo quo un té apbre una cosa sens dependència de altre. Damílft absoluto, Do- minium absolutum. DOMINI DIRECTE. 'L que *s resorva aquell que bt donat alguna finca à cens perpetuo ó enfitcusis, ds modo que no 's pót enagenar la finca sens ^n permís. Dominio directa, Dominium directum. DOMINI triL, Lo que competeix al que pren una finca à cens perpetuo ó enfiléusis, y no la pót ena- genar sens llicència del senyor del domini direc- te. Dominio útil, Dominium ulile. DOMINICA, f. En V estil ecclesiàstícb diu- menge. Dominica, Dies dominica. QOBDARSB i DOMINICA, IN ALBis. fr. Frxistràrseli à algú las esperansas. Quedarse in albis ó en hlaneo, Inani spe deludi. DOMINICÀ, NA. adj. Lo que pertany al orde ó religiosos de sant Domingo. Dominicana, Domi- nicanus. DOMINICAL, adj. Lo que pertany à la domi- nica. Dominical. Ad dies dominicas spcctans. I S' aplica al dret que 'Is feudataris pagan al Senyor de algun feudo. Dominical, Tributum, quod feudi domino tribuitur. DOMINICATURA. f. ant. domini, sentoriv. DOMINICO, A. m. y f. Religiós, ó religiosa del orde de sant Domingo. Dominico. Dominicus. II En la Amèrica nom de certs plà:anos. Domini- cos. Dominicani,orum. || Nom que en la antigdetat ecclesiàstica donavan als temples. Dominicos, Do- minici, orum. DOMINÓ, m. Espècie de vestit talar que usa- van las senyoras en los balls, però ja sols s* usa pera disfressarse. Dominó. Dominó. || Cert joch. Dominó. Dominó. DOMNA. f. ant. sENToaA. DOMPDAR. V. a. ant. domar, amansar. DON. m. Títol qne primerament sols se donava als Sants, desprès als nobles y vuy à totbom. Don. Dom i nus, domnus, i. I ant. dant. || adv. 11. ant. De donde, Undè. || ant. donchs. Q de que, dbl QUAL. DONA. f. Criatura racional del sexo femení. Muger, Foemina, ae. || La muller respecte del ma- rit. Muger, pari^nla, costilla, Uxor, is. || Títol que 's dóna à las senyoras nobles , y per cortesia k qualsevol altra. Dona, Domina, 8B. ( senyora. | f. fam. Entre ecclesiàsticbs lo breviari. Swfra. 9r^ viarium, ii. 588 DON DICCIONARI DON i" DONA DE CLAUS, ó DB GOBVEif. Criada encarrega* da de las claus y economia de la casa. Muger de gobiemo, ama de llaves. Administra, aeconoma, se. DONA DE F0S80. Ramera que habita en los fossos, / barcos, etc. Ramera de muralla, muger de SummoBoiana, se. DONA DE MON. La quc procura agradar y enllas- sar los homes per medi del amor y atractiu. Mu- ger de mundo, coqueta. Procorum amans. DONA DE PUNT. La recalada y virtuosa. Muger de funto. Matrona, », DONA DE SA «A8A. Cuydadosa y diligent en las obligacions de sòn estat. Muger de $u casa. Domi sol•lícita mulier. DONA FÀCIL. La conegudament fràgil. Muger fà- cil, Debilis foemina. DONA FINESTRERA NO FARÀ LLARGA TELA. rcf. DC- nota que la que passa mòlt temps en la 6nestra ó balcó, es poch traballadora. Duena que mucho mira foco hila. Curiosa mulier nihil curat. DONA HERMOSA, 6 FAVA 6 VANITOSA. FCf. MugCT hermosa, ó loca ó ftresuntuosa, Fastus inest pul- chrffi, vel mens malè sana puella. DONA NANA T PATARRELLA i CENT ANYS 8Er1 NO- VELLA, ref. Denota que en los petits se dissimula mès la edat. Oveja chiquita cada ano es corderila, Parvula cum sit ovis, nonnumquam agnella ma- nebit. DONA PISbLIGA, MUNDANA, PERDUDA, PROSTITUTA, DE MALA VIDA, ETC. Ramera, meretriz, arrastrada, proceda, mazcorra, pelleja, pendanga, pencuria, moza de fortuna, muger pública, mundana, comun, de re ja, del partida, de la viL• airada, de buenfre- gado. Meretrix, icis, scortom, i. DONA QUE MÒLT BADA ACABA TART LA FU8ADA. fcf. DONA FINESTRERA, CtC. DONA QUE PARLA EN LLATÍ, NO LA VULL JO PERA MI. ref. Aconsella que las donas deuhen parlar poch, y emplear lo temps en cosas própias de sòn sexo. iítt^er que habla latin , nunea tendra buen fin. Odi foBminas litteratas. DONA Y TELA NO LA MIRES AB CANDELA, ref. ACOD- selia la precaució ab que s' ban de escullír ditas cosas. La muger y cibera ó tela no la cales à la can- dela. Lumine frnmentum fallit tela atque pueÜa. k LA DONA BALLAR Y AL ASE BRAMAR LO DIABLE ' LS BO DEGUÉ ENSENYAR, ref. Indica la natural inclina- ció de las donas à ballar, a la muger bailar , y al asno rebuznar , el diablo se lo debió de mostrar. Asinus horrendè, nullo docente, sonat, et foBmina saltat. i LA DONA BRAVA CORDA LLARGA. TCf. ACOUSella que's déu dissimular ab prtkdéncía lo que no té prompte remey, esperant ocasió pera corregirho y castigarho. A la muger brava dalle la soga larga. Ad tempus consilium capiam. i LA DONA HAS DE JUTJAR EN BÍURER Y CAMINAR. ref. Denota lo mal vistas que estan en las donas 4itas cosas quant se fan reparables. En el andar y beber se eonóce la muger. Sit procul à Dobis velex et fosmína potrix. k LA DONA Y i LA GARSA LO QUE OYGAS S5 U PLASSA. ref. Aconsella la prudència en no reTeiar los secrets, majorment à las donas, per la dificul- tat en callarlos. A la muger y d la picaza lo pt vieres, ó lo que oigas, ó lo que la iirioi en lapkà». Tu nihil uxori dicas, picsve loquaci» Praeter quod medio dixeris ipse foro. DIUBEN LAS DONAS DEL BORN , QUI Pll LA BOCi I* ESCALFA *L FORN. Fcf. Deuota qoe la cooversMÍò desperta y exalta las passions. Por la boea se es* lienta el homo, Conversatione incenài. DONAR Ó PÉNDRER LA DONA AB LA CAMISA DB U Sl- QUENA. fr. Donaria ó péndrerla sens dot. Dar é 1$- mar en camisa d la muger. Mulierem absque dots in uxorem dare, aut accipere.. GOSAR UNA DONA. fr. ToDÍr acte carnal ab ella. Gozar ó conocer una muger, Poeminam cogoosoere. LA DONA AR QUB't CASARÀS , FÈS QUE SU Bl TOI BRAS. ref. Amonesta que^l matrimoni entre ígBib sól sér mès felís. Jltttn con ruin que asi casm « Duenas ; casa tu hijo con igual , y no diran ü ík mal; casar y compadrar cada cual eon su ignoL Siqua voles aplè nubere, nube pari. LA DONA BONA T LLBAL BS UN TRESOR SENS KQiL ref. La muger buena corona es del marido. Muliv diligens corona est viro suo. LA DONA BONICA MAY TE FARÀ TOENAR IICI , BUT. ref. Denota que las donas bonicas gastan mòUf traballaa poch. Cabellos y cantar no cwmplen ajuar, ó no es buen ajuar. Non coma , noo cantus , boM dos censenda puell». LA DONA DEL ESCUDER TÉ GRAN BOSSA T POCH DIKBI. ref. contra 1s que ostentan mès de lo que poden. La muger del escudero gran boUa y poca disen. Laxiorem sine tinnitu crumenam atteatat vanitM. LA DONA FALAGUERA NO FÀ LLARGA TELA. ref. DC- nola que la que parla mòlt , traballa poch. La ntr ger algarera nunca hace larga tela. Garrula boi multam pertexit faemina telam. LA DONA QUE ES BEN CASADA y NO TÉ SOGRA NI Or NYADA. ref. Denota que comunment lassograsy cunyadas no s' avenen ab la jove ó nora. Aftiella es bien casada , que no tiene suegra ni cunaia. ftec bene, cui non est socrus nec fratría, napsít. LA DONA QUE ES CASADA , IN LQ BOSCH ES ALilR- GADA. ref. Denota que la casada honesta y recatadi està segura en qualsevol part. La muger easaia <» el monie es albergada, Yivere casta potest medib íb montibus uxor. LA DONA QUE's POSA UNGÜENTS i LA CARA , fllT LAS DENTS. ref. Denota que las donas que's pintff la cara pera semblar mès guapas fan desaparèixer mès prompte la hermosura natural. La mM§erij\i camuesa por su mal se afeytan. Et malnm et mulier in sua damna rubent. LA DONA QUE Vi À LA LLANA, MAT TIlfDli LA TiSti VANA. ref. Adverteix à las donas la aplicació qM DOiN CATALÀ. DON 58» denhen tenir à las ocupacions doméslicas y pro- pias de sòn estat. La muger y la sardina de roslros en la ceniza. Pceroinam ad laborem incumbere ma- ximè dec€l. LA DONA SENS MENESTER NO ESTIGA BAIX AL CARRER, Ó LA DONA PERA SÉR DISCRETA HA DE ESTAR SEMPRE RETRETA, ref. Denota '1 recalo que deuhen obser- var las donas, y *h perills à que s' exposaa de no ferho així. La muger honrada la piema quebrada y tn casa; ó la muger y la gallina hasla la casa de la vecina, ó por andar se pierde aina ; ó la muger y el fraile mal parecen en la calle ; ó la muger y el vi- drio siempre esldn en peligro, Foemina quseque pe- rit et gallina vagando. NI DONA PROP DE VARONS, NI ESTOPA PROP DE TIONS. ref. que adverteix los perills que bi ba en lo tracte freqüent entre homes y donas per la fragilitat humana. Bl hombre es fuego, la muger estopa , lle- ga el diablo y sopla ; la estopa cabé el mancebo, di- gole fuego; ò no està bien el fuego cabé las estopas; ó el fuego junto d la estopa viene el diablo y sopla. Ut flamae stupam, juvenem sic foemina adunit. PÉNDRBR DONA. fr. Gasarse V home. Tomar mth §er. Uxorem accipere, ducere. QUI NO SIA BO PER CASAT , QUE NO ENGANTE i LA DONA. ref. Contra 'Is que emprenen lo que no po- den desempenyar ó cumplir. No seais homera, si teneis la cabeza de manteca. Sí de butyro capnt est, procul effnge furnum. QÜI NO Té DONA NI BAGASSA ELL MATEIX s' APB- DASSA. ref. Denota 'Is cuydados y mals ratos que ocasiona M caréixer de medis pera afgun fi. El que no tiene buey ni vaca toda la noehe ara ,y d la ma- íía/na no tiene nada. Quisque carens hobus , per lotam jugera noctem Findil; at exorto nil habet ille die. SÈNS LAS DONAS T LS VENTS NO HI HÀCRIÀ TANTS T0RMENT8. ref. Denota que ditascosas causan mòlts mals. Sin las mugeres y vientos , no habria tantos tormentos. FoBminae et aquilones ferunt multa in- commoda secum. SÉR DONA FETA. fr. Havér arribat la noya al estat de menstruar. Ser muger. Yiripotentem esse ; ad pubertatem devenisse. SI LA DONA HO VÓL , JANOT , NO'T VAL FÉR LO BORI- NOT, ref. Denota que per mès diligéncías que's fa&- san es mòlt difícil apartar dels vicis als qui són de mala inclinació y senyaladament à las donas. A la muger mala poco la aprovecha guarda. Nequitiis proclivis foemina sistere nescit. VOLDRIA LA DONA BORRATXA T 'l VI AL BOT. ref. Reprèn als que voldrian tractarse bè sens gastar. Querria yo cubas llenas y suegras beodas. Dolia si vis plena, potest non ebria socrus. DONACIÓ, f. La acció y efecte de donar. Dona- eion. Donatio, nis. DONAaó ENTRE VIUS. La que's fa estant ab salut, y es irrevocable. Donacion inter vivos. Inter vivos dooatio. FÉR DONACIÓ, fr. Donar graciosament k altre '1 domini que un té. Donar; hacer donacion. Dono, ai. QUI fJL donació com en rabassa , QUE LI PIQUEN LO CAP AB UNA MASSA. ref. SI DÒNAS ANS DE MORIl, ▲PidUHJUAT PERA 8UFRIR. DONADA, f. La passada ó partida en lo joch de cartas. Mano^ partiL•. Conventus calculorum nu- merus. y La acció de repartir las cartas. ifono. Piclarum chartarum distribntio. DONADOR, A. m. y f. Qui dóna. Donador, dador. Largitor, is. || adj. Lo que s" ha de dar. Dadero. Dandus. DONAM. m. fam. Conjunt , agregat de donas. Mugeriego. Poeminarum turba. DoNAMENT. m. ant. donació. DONAR. V. a. Cedir graciosament à altre al- guna cosa, transferir lo domini de ella. Imitar, dar. Do, as. II Àcertar. Dar, aeertar. Collimo, as. jj Se- nyalar à algú pera algun destino , com de mestre, etc. Dar. Constituo , is. I Proposar asumpto ó peu pera alguna cosa. Dar. Propono, is. || entrbgae. | Conferir algun empleo, etc. Conferir, dar. Con- fero, ers. || Ordenar, aplicar, com: donar reoiqf, consell. Dar. Medeor, eris, ministre, as. || Conce- dir, convenir en alguna proposició. Dar. Concedo, is. II Suposar, com: si oòna '1 cas , etc. Dar. Sup- pono, is. II Comensar à sentir una cosa físicament. Dar. Advenio, is. I Produbir , com la terra donà tota espècie de fruyts. Dar. Produco, is. || Produ- hir, valer, redituar. Dar de si. Suppedito, as. | Reputar, com: donar per bo, per ben empleat, etc. Dar. Habeo, es. || Pegar, com: donar una bofetada. Dar, cascar. Caedo, is. || Junt ab algunas paraulas explica '1 modo com se transfereix lo domini, com: D€»(AR de franch , de present , de bon grat , etc. Dar. Do, as. || Senyalar lloch, temps, espera, plas- so, etc. Dar. Do, as. || Permétrer, com: donar pas, entrada, etc. Dar, franquear. Concedo, is. || Decla- rar , regonéixer , calificar , com: ï han donat per innocent. Tener, dar, tratar. Judico, pronuntio, as. ) Repartir las cartas als jugadors. Dar, echar, dar eartas, repartir las cartas. Chartas lusorias distri- buere. || Mullar, tenyir, com: hem donat la prime- ra capa. Dar. Lino, abluo, is. | Afluixar, com: do- nar corda. Dar. Laxo, as. || Anunciar, com: donar la enhorabona. Dar. Gratulor, aris. U Junt ab al- guns noms substantius executar , practicar sa ac- ció, com: DONAR una abrassada. 'S trobaran en sos llochs. II Causar , ocasionar , móurer , com : donab pena, gust, etc. Dar. Afficio, i^ \\ Dir de memòria. Decorar, decir de coro. Recito, a§. || Suposar com à feta ó dita alguna cosa, encara que no ho sia. Dar, Suppono , is. II V. n. Advertir , atinar. Caer, dar, Animadverto, is. || Estar situada alguna cosa, eixir à tal part, coro: lo balcó dóna al jardí, jlítrar, L•r, caer. Esse, vergere, jacere. |{ En alguns jochs com de pilota, ^etc. declarar los espectadors per bona ó mala alguna jugada. Dar. Perspectam rem deiian- tiare. || Junt ab la preposició en, empenyaraei obft* 590 DON DICCIONARI DON tinarse en alguna cosa , com: la ha donada en los versos. Dar. In aliquid insislere. || Dit de las cosas inanimadas perseverar, com: donar en plóurer, nevar, elc. Dar en. Diu perseveraré. || mel. Incór- rer en algun error ó perill. Caer, dar. Inonrro, is. n AcosTUMARSB. || £ixir algun carrer à talpirt. Salir. Duco, is. DONAR JL DORS. Rut. Tirarse ó caure sobre algú, alacarlo de repent ; pegar , escarmentar à algú. Echarse eMima, sacudtr, escarmentar. Supra ejice- re, abslerrere. DONAR audAIncia. fr. Rébrer à algú, escoltarlo una autoritat ó persona principal. Dar audiència. Audientiam praïbere, imperliri. DONARSE ALEGRE. Rut. Douarse vida divertida. ▲LBGRARSE , ESTAR ALEGRE . DONAR k ENTÉNDRER. fr. ExpUcar uua cosa de modo que la puga compéndrer qui no podia. Dar d enlender. Explano , as. || Insinuar , apuntar ab paraulas ó accions. Dar d entender. Indico, insi- nuo, as. DONAR AL BLANCH, ff. TOCAR AL BLANCH. IK)NAR ALGUNA COSA DE BO. ff. DONAR UN DIT DE LA MA. DONAR JL QUI TÉ MÈs. ff. Reprou als qnesèns elecció ni discerniment reparteixen fins lo que 'Is fà falta à qui no ho ha de menester. Dats por Dios al que tiene mas que vos. Potentiori te auxilium prsestas. DONAR 1 TEIXIR, fr. Manar ó fér teixir alguna tela. Echar tela. Texturam disponere. DONAR i TRIAR. fr. Proposar dos ó mès cosas pera escullir. Dar d escoger. Alicui oplionem facere. DONAR coïssor. Tr. Percebir nna sensació mòlt desagradable semblant à la de cremat. Eseocer. Prurio, is. DONAR DE LES PORTES PELS PITS. expr. Rnt. Negar la entrada à algú, tancarli la porta, tirar ó rb- bítrer la porta pels bigotis. DONAR DINERS i HE8SIÓ. expr. Rut. Donar pera '1 gasto. Dar dinero para el gasto. Munere. DONAR DOCTRINA, expr. Rut. Douar instruccions. Dar instrucciones. Monere. DONAR ENTENENT, fr. DONAR i ENTÉNDRER. || Al- cansar de algú, persuadírlo k que fassa alguna cosa. Acabar con algunOy recabar de algtmo. Sua- deo, es. DONAR ó DAR FELLÓ. Rl•lt. Acométrcr bruscament y ab crueltat. Acometer crudamente. Irrumpere. DONAR gatge. rdI. Douar seguritat, assegurar, do- nar paraula ó prenda. Dar se^urt^lad.Securumdare. DONAR guiatge, fr. Douar guia ó pas segur per país enemich. Dar salvo conducto. Salve dirigiré. DONARBi. fr. Acertar alguna cosa, donar en lo punt de la dificultat. Dar en el chiste , en el hito. Scopum attingere. DONAR LEER. fr. RUt. DONAR LLOCH. DONAR LES PORTES PELS ULLS. expf. ROt. PBOAR ó vil PBTAl U PO&TA PIR LA CàlA 6 PIU BMOTIS. I DONARLA. fr. Insistir ab tenacitat en alguna co- sa. Tomar, dar. Pertinaciter adhxrere. {| Donar cap, dirigirse à algun paratge, ar, ir d Ddar. Ali- quem in locum tendere. DONAR ORELLA, fr. ESCOLTAR, DONAR AUDIÈNCIA. DONAR PARAULA, aut. LLISSENCIAR LOS SOLDATS. DONAR Ó DAR PART JL LA NUTT. RDl. PASSAR LA NIT, DORMIR, FÉR NIT. DONAR PER ALGÚ. ant.Tiràrseli sobre, càurer sobre de ell, atacarlo de ïm^royis. Echúrsele encima. Subi- to constringi. || ant. péndrer i algi) per sòn compte. DONAR PER PAR É PER CONTRASSBMBLE. Dooar per par y per igual à algú en lo desafio. Dar por par y por igual, ó por adversario. Adversarium dare. DONAR POSTA. Rut. Douar cila, senyalar punt de reunió. Dar cita. Locum aut diem alicui ad coove- niendum indicere. DONAR REMS DE LLO.NCH. CXpr. Rnt. uàut. LLARGAR LOS REMS. DONAR PERA BÉURER. fv. DouRr una petita gratifi- cació per a'gun servey. Propinar. Propino, as. DONAR QUE DIR Ó QUE PARLAR, fr. ExCCUtaf Una acció mala que dóna motiu de murmuració. Dar que decir ó que hablar. Dicacem populum in se reddere. DONAR QUE ó EN QUE ENTÉNDRER. fr. Oferir matè- ria ó motiu de murmuració, dubte, burla, ó ira- ball. Dar que decir, que reir, en que entender. Ne- gotíum alicui exbibere. || Posar à algú en cuydado ó apuro. Dar en que entender ó en que roer. Curam afferre. DONAR QUE MERÈIXER, fr. Causar pesar. Dar en que merecer. Holestiam pararé. DONAR QUE PENSAR, ó DISCÓRRER, fr. Douar OCasió ó motiu pera suspítar que. hi ha mès de lo que *s manifesta. Dar en que pensar, ó discurrir. Ad mul- ta cogitanda ansam praebere. DONAR QUE TRABALLAR. fr. DONAR FEYNA. DONARNB VINTINOU i ACABJTR i TRENTA. DOUar cent voltas à algú ó sér mès que ell. Dar quince y falta. Priores partes alicui concedere. LO DELS ALTRES FÍ DE BON DONAR. CXp. fam. DC- nola que mòlts són lliberals de lo que no Ms costa res. De cuero ajeno correas largas. Aliena libenter largimur. NI DÓNA NI LLEVA. loc. fam. Deuota sér una cosa indiferent. Ni quita itt pone. Nec fert, nec auferL QUI NO DÓNA LO QUE DÓL, NO ALCANSA LO QUE VÓL. ref. Contra 'Is que voldrian que tothom los fès bè, y ells res per ningú. Quien quiere comer de lo que sepa, eche de lo que duela : quien no da de lo que tiene, no ha de lo que quiere : quien quisiere probar la olla de su vecino, tenga la suya sin cobertero; manos que no dades, qué buscades? Quid pelitis, quas nulla juvat dare munera, dextrse? DONARSE, V. r. Entregarse, com: donarse à hi virtut. Darse. Tradere se. || Entregarse, rendirse, cedir en la resistència que 's feya. Ceder , darse. Alteri se permittere. \ Esllene^arse, ocupar mès DON CATALÀ. DON S91 dimensió, regularment la roba. Dar de $i. Disten- do, is. II Aplicarse ab afany, com: donarse al e«la- di. Darse, Tradere se. || Jndícarse, declararse, re- gonóixerse, com: donarse per satisfet. Darse. Se fateri. || Considerarse en algun perill ó pròxim à ell, com: me dono per perdut, Darse. Sese judica- ré. II ACOSTCMARSE. || Confessar algú que no acerta- rà la endevinalla proposada de algun empenyo. Darse por vencido. Se victum confiteri. NO SB MB 'n dóna RES. loc. Deoota que no 's fa cas de alguna cosa. So se me da naday nada se me da. Nihíl mea refert. íqüe se tè *n dóna? loc. fam. Que t' importa? Quéseudàd ti? Quid ad te? DONA88A. f. aum. Mugerona. Matrona, se. DONAT, DA. p. p. DadOj doMdo. Datus. || n. p. de home. Donato. Donatus, i. || Qui 's retira à algun convent y assisteix com à religiós, però sens fér professió. Donado. Relígiosus famulus. DANYS DONATS. DANYS OCASIONATS. DONATARI. m. La persona à qui *s fà la do- nació. Donatario, Donataríus, ii. DONATISTA. adj. y m. Qui professa 1s errors de Donato, cismàtich del quart sigle de la iglésia. Donalista. Donatista, ae. DONATIU, m. Lo regalo voluntari de uu ó de mòHs. Donalivo, dddiva. Donarium, ii. || Veu mòlt usada en las lleys anlígaas y crònicas , y significa la hisenda que provenia de donacions reals. Dona- dio, k regia donatione profecta haereditas. || Lo que per urgència del regne 's dóna al rey. Dono- tivo. Donum, i. DONAYRE. m. Gràcia y discreció en lo que 's diu. DíMifltrf. Sermonis lepos, sales. || Gallardia, gentilesa, agilitat ayrosa de cos en lo caminar, ballar, elc. Donaire. Elegantia, ae. DONCH8. conj. que serveix de nota de qui 's resol à alguna cosa ó s' afirma sobre lo que's dis- corre. Pvkfs, Ergo, ilaque. || Noladeil-lació. Luego, jpves. Ergo, igitur. || Ja que. Pues, yaque, supues- to que. Quoniam, siquidem. || Partícula adversali- va, com: N. es de aquest parer, donchs jo no. ?uf«. Equidem, verura, sed. || S' usa pera unir las clàusulas del discurs comparant las oracions unas ab altras. Pws. Quid ergo. || Usat sol ó com sepa- rat de la oració serveix pera preguntar lo que 's dubta, y en la resposta afirmativa se li sòl afegir un NO pera mès energia. Pues, pues no. íla qui- dcm, quid ni? || S' usa pera certificar alguna cosa anleposantla en la oració, fves. At. || S' usa pera passar en la oració de una cosa à altra. Pues. Jam vcrò. 0 També s' usa pera redargüir. lues qué? Quid ergo? quid, quid enim? LA DONCHS. k LAS HORAS. 81 DONcns NO. m. adv. A no ser que, d menosque, Nisi, ni. DONDO. m. ant. follet. DONETA. m. Afeminat. Marica, maricon. Effie- minalus. DONÍYOL. m. Home donat à las donas. Muge- riego. Mulierosus. || adj. ant. Lo que pertany à la dona. Mugeril, mugeriego. Muliebris, foBmi- neus. DONÍVOUIUBNT. adv. m. ant. Mugerilmente. Muliebriter. DONNA. f. SENYORA. DONÓ8,.A. adj. Lo que té donayre y gràcia. Donoso. Salsus, faceluSi D0N08AMENT. adv. m. Ab donayre. Donosth mente. Facelè. DONOSissiM, A. adj. sup. Donosisimo. Lepi- dissimus. D0N08ITAT. f. Donayre, gràcia. Donasídad, donosura. Lepiditas, atis, lepos, oris. DONOTA. f. Dona despreciable. Mugercilla. Muliercula, se. DONQUES. conj. donchs. DONYA. f. DONA, SENYORA. DONZiXL. m. planta de tres ò quatre peus de alsària ab mòltas ramas y fullas ttn poch peludas, blanquinosas; es medicinal, mòlt amarga y ttu poch aromàtica. Àjetijo, manzanilla bastarda^ .||m- cel p. Mur. Absynthium, ii. || ant. Patge del lif . DonceL Regis ephebus. || Caballer de poca edat. Doncel. Eques ephebus. donzell marí. Planta que fà lluchs ó brots cu- berts de fullas petitas, ovaladas y molsudas, las flors grogas y mòlt petitas en la meytat dels brots. Despedeix un olor agradable y 's creu podero- sa contra las arnas ó tinyas. Ontina. Artemisia alba. DONZELL PETIT. Lo que es mòlt mès petit que '1 mascle ò comú, però ab las mateixas pro[ ietats. Ajenjo , póntico. Artemisia pontica, absynthium ponticum, romanum. DONZELLA, f. La dona que no ha conegut ho- me. Doncella. Yirgo, inis. || Peix de mar, de un pam de llarch, lo cap agut, lo color entre groch, roig y pardo, las escatas quasi imperceptibles, los ulls petits y rodons, la cua un poch obtusa, sens alas en lo ventre y las de las espatlles y ano s' uneixen ab la de la cua. Doncella. Ophidion, ii. || Altre peix semblant à la IHssa. Doncella. Pucella, se. II Planta de Amèrica, de una cama alta de dos pams, raraosa ab fullas pulidas, que al tocarlas se reti ran y enrotllan, fins que poch à poch tornan à sa postura regular; la flor es encarnada y hermo- sa. Sensitiva, doncella, vergonzosa. Mimosa, x. DONZELLA DE NUMÍDiA. Auccll fi, de plomatge que tira à color de plom, ab unas plomas que forman cresta de polsada y mitja, y en T àngul de cada ull una llista de plomas blancas, y las del coll, que són negras, li cauhen sobre '1 cap ab mòlta grà- cia. Doncella de Numidia, L•nzarina, Scops, pis, parasita, ae. LA DONZELLA NO s' ENUIG, QUE LA VENTURA NO LI FUIG. ref. Denota que à la dona de bé no li faltarà Wn acomodo. Estése el trigo en el oron, que no fal^ 892 DOR DIGGIOMÀRI DOT tard cúmpradar. Vera virtas non carei premio. LA DO!«iZELLA RBCATADA 8EEÍ MÒLT BONA CASADA. ref. Aconsella '1 recalo à las donzellas. La donee^ lla recatada serà muy buena casada ; la doneella y el azor las espaldas húcia el sol, Abscondi et latere virgínem maximè decet. DONZELLA8SA. 1 La donzella de mòlta edat. Doncelliduena, doncellona, doncellueea, doneella ta- lluda. SuperabaHa virgo. LLETA. f. d. Doneellica, ita, doneellue- la, doncelleja, Yirguncula, s. DOPTANZA. f. ant. dubtb. DORADA. f. Peix. orada. DORADELLA. f. dauradella. DORAR. V. a. y derivats, daurar. PORGA. f. ant. CANTI. DÓRIGH, CA. adj. arq. S' aplica à un dels cinch ordes de aquest art, qae té per adorno las metopas y triglifos. Dórico, Doricus. || Dialecte de la llengua grega en lo qual predomina la a. Dóri- co, eólico, Dialectus dorica. || mús. Un modo serio y Boau juntant la gravedat y la alegria. Dórico. Doricus. IKIRMENT. p. a. Qui dorm. Dormiente, dur- miente. Dormiens. Q ant. Dit de la aygua que cor- re. Muerta, estancada. Stagnans. DORMIDA. f. Lo temps que^s dorm. Sueno, dor- miL•. Dormitio, nis. || L* espay en que M cuch de la seda dorm y descansa, deixant de menjar, per tres vogadas abans de fér los capolls. Dormida. Dormitio, nis. DORMIDERA. f. CASCALL. DORMIDOR ^ A. m. y f. Qui dorm mòlt. Dor- midor, dormilon, durmienle. Dormitor, is. || dormi- tori. 1. tenir la dormidora. fr. Adormirse fàcilment, tenir gran passjó de son. Tener buenas dormideras. Proclivem ad somnium esse. DORMILEGA, m. y f . Acomés de la son. So- iblento, sonoliento. Dorn^itator, is. dormidor. 1. DORMIR. V. n. Quedar en lo repòs natural, dit somni. Dormir. Dormio, is. || Descuydarse de la obligació. Dormir. Munus negligere. Q mel. Obrar ab poca sol-licitut. Dormir, dormirse. Negligen- tius agere, causae indormire. || Apaciguarse '1 que estava alterat. Dormir. Quiesco, is. DORMIR AB LOS ULLS OBERTS Ó COM LAS LLBBRAS. fr. Explica que algú dorm ab precaució y cuydado pera no deixarse sorpéndrer ni enganyar. Dormir con los ojos ahiertos. Cautè dormitaré. DORMIR SEGUR. OXpr. mOt. DESCANSAR, NO PA8AR CUTDADO, ESTAR TRANQUIL. DORMIR SOBRE ALGUNA COSA. fr. No determinarso luego en orde à ella. Dormir sobre elh. Post som- nium rem maturiús consideraré. DORMITAR Y DORMITEJAR. V. n. Estar mítj adormit. Dormitar. Dormito, as. DORMITORI, m. Pessa destinada pera dor- mir. Dormitorio. Dormitorium, ii. I En los sigles primers de la Iglésía Uoch abont eatemna à lai personas de particular virtut. DomitiorM. Domi* torium, ii. t Beguda pera fér dormir. Damàits. Potus somnifer. DORS. m. ant. esquena, daebbia. DOS. adj. num. Número que consta de dos bdí* tats. Dos. Duo. || Unit ab algoo sabstanüii signifia lo segon, com: à dos del mes. Dot, segwUo. Seeo- dus. 0 m. Xifra S que representa dos noitals. íHm. Dyas, adis. | La carta que té dos aeoyils. D$s. U- soria pagelladuobussignis constans. \ adv. b«ícii. II DARRERA, ESQUENA. DOS k DOS T DOS CONTRA DOS. m. adv. S' DsaqBint dos van de company contra altres dos. Dot éiús. Duo adversus duos. DOS CONTRA UN RO BI VULL BIS. loC. JDMOIí^ es prudència retirarse quant las forsas sòb «spe- riors. Dos contra vno tomarme he gmUo, Fortiirí cedendum. DOS TANTS. m. adv. LO DOBLE. i DOS PEB TBBS. m. adv. 81 MÒLT CONTÉ. COM DOS T DOS SÓN QUATBB. loc. Deoota li oert^ sa de alguna cosa. Como tres y dos son evuo. Uü bis tria sunt sex. DE DOS EN DOS. m. sdv. A parells. De dos niUy Bini. POSABSE Ó ABRBGLABSB BB DOS BN DOS. íf. AjMUVfT- < se. Se binos ordinare. < QUANT UN NO VÓL DOS N0*8 BABALLAN. TOf. DeOSil que no hi ha rahons entre dos sí un de ells no viL Cuando uno no quiere dos no barajan. Solos jv- gium non movet. TOTS DOS Ó TOTS DOS JUNTS. loC. LOS ÍOS, lof i» juntos. Duo pariter. DOSABiYAL. adj. m. Lo que dura dos iqfs. Bienal. Biennalis. DOSGENTS. adj. num. Doseieiitoi, dwMM' Ducenti. DÓSI8. f. La porció de medicina qua^s dòBiíl malalt per una vegada. Dòsts.HedicaepotionispoaéBi DOSSER. m. Bastidor quadrat y llardi, cabeit de vellut, domàs, etc. , comunment guarnit, y í vegadas brodat en la cenefa que té al eotoni, y cortina que cubre la paret penjant per detrts; ser- veix pera insígnia de honor y autoritat posant» sobre '1 siti de grans personas. DoseL UmbelU, «. DOT. m. Lo cabal que porta la dona quant preí estat. Dole. Dos, otis. || Prenda, qualitat aprecia- ble. Dote, exceUncia. NaturaB dos. jj Lo número di tantes que pren cada qual pera saber desprès qé guanya ó pert. Dole. Calculoruro numerus. | fi Las quatre exceMéncias dels benaventurats. JMtf. Beatorum dotes. SI BÈ 't VÓL NO 't DEIXABÍ PEL DOT. loC. ^B* Contra Ms que fan cas del interessos y no de Us personas. Queredme por lo que os quiero, no me ^ bleis en dinero: si bien me quieres bien te fsiero, •* me hables en dinero. De me non de meis caram tn- beto. DRA CATALÀ, DOTACIÓ, f. La acció y efecte de dotar. Dotth cion. Dotatio, nis. || La renda perpetua que se sen- yala pera alf^na fundació ó establiment. Dotacien. Assignatio, nis. DOTAL. adj. Lo pertanyent al dot. DotaU Do- talis. DOTAR. V. a. Donar, senyalar cabal pera pén- drer estat. Dotar. Doto, as. || Senyalar béns pera alguna fundació. Dotar, Dotem assignaré. 0 Ador- nar la naturalesa à algú ab particulars dons y pre- rogativas. Dotar, Orno, as. DOTAR EN MAL. fr. aut. Péudrer en mal. Tomarà mal, llevar d mal, Male animadverlere. DOTARI. m. ant. dot. DOTAT, DA. p. p. Dotado. Dotatns. DOTZE. adj. num. Doce, Dnodecim. DOTZÈ, NA. adj. Lo que cumple '1 número dotze. DocenOy duodécimo. Duodecimus. || Qualsevol de las dotze parts en que's divideix un tot. Dozavo, doceno, Duodecima rei pars. DOTZEN. ant. DOTzé. DOTZENA, f. Conjunt de dotze cosas de una mateixa espócie. Docena, Duodena, se. DR. DRAGH. m. Animal fabulós en Ggura de ser- pent mòlt grossa, ab peus y alas, de estrànja vo- racitat y feresa. Dragon, Draco, nis. J Figura de serpent semblant à la brlvia que's porta davant la professo de Corpus. Tarasca, gomia. Strix, ígis. DRAGIANA. f. ant. drassana. DRACMA, f. La octava part de una unsa. Dracma, Drachma, ae. || Entre Ms grechs y romans moneda quasi equivalent à la lliura ó as. Dracma, Drachma, x. DRAGADOR , A. m. y f. Qui menja mòlt. Tra- gon, traganton, gomia, tragaldabas. Helluo, nis. Q ant. XUCLADOR. 2. DRAGAR. V. a. Passar alguna cosa pel tra^ gador. Dragar, Deglutio, tis. || Menjar mòlt y de- pressa. Dragar. Yoro, as. | met. Se diu deia terra quant s' obre y sepulta lo que*s mantenia damunt de ella. Tragar. Absorbeo, es. DRAGAT, DA. p. p. Tragado. Yoratus. DRA GE. f. LLASSERA. DRAGERINA. f. ant. Gola, glotoneria. Trago- nin, glotoneria. Yoracitas, alis. DRAGEYA. f. ant. Confits mòlt petits de dife- rents colors. Grajea. Grana saccharo condita. || ant. SAJUMPA. DRAGÓ. m. Arbre gran com una perera, y mòlt ramós, las fulias com las de la romassa comuna, però mès curtas, de color de violeta ab venas ro- jas; las flors, en mitj de las quals hi ha un filet que's retors en Ggura de dragó, són de color de viola abunas líneas rojas transversals, y 's tancan à la nit, y del tronch fluhcix una substància dita SANCH DE DRAGÓ. Drago, dragon, Draco, nis. Q Espé- . TOMO 1. DRA 59d cie de sargantana deunas tres polsadas de llarga» cendrosa y tota cuberla de lubérculs, y té una mossegada mòlt dolenta. Alkdntara. Lacerla, grec- ko. II DRACH. II astron. Constel-lació envers lo pol àrtich, ab trenta tres eslrellas en figura de dragó. Dragon. Draco, nis. || mil. Soldat que pelea à peu y à caball. Dragon. ^Èques draco. || En lo blasó la figura del dragó terrestre, y déu tenir dos peus y la cua punxagada. Dragon. Draco, nis. DRAGÓ DE MAR. Peix gros , ab lo cap pla y mès aitiple que '1 restant del cos. Dragon marino. Gal- lyonius draco. DRAGÓ INFERNAL. Eu la Sagrada Escriptura *8 diu del comú enemich. Dragon ó serpiente infernal. Dcemon, is. DRAGONA. f. ant. vívora. DRAGONÀRIA. f. Herba ab fulias compostas de altras dos en figura de llansa , la cama com de herba de dos ó tres peus de alsaria , clapada de negre, *1 fruy cubert de una fulla en forma de cn- curulla de color verdós per fora y de púrpura 6 negrench per dins; la flor put à carn podrida* JPra- gontea , taragontia , taragontea mayor, DiíMn- tium, ii. ' DRAGONET. m. Herba semblant à la drago- nària però mès petita. Dragoneta, taragontea me- nor. Draconliom, ii. DRAGÓNICA. f. DRAGON ARI A. DRAMA. m. Composició poètica en que's re- presenta una acció per las personas que'l poeta introduheix sens que ell parle ó nparesca. Drama. Drama, atis. DRAMÀTIGH, CA. adj. Lo que perlany al drama. Dramdtico. Dramaticus. DRAP. m. Qualsevol roba ó teixit. Paiio. Tex- tile, is. n Qualsevol tros de roba ,• especialment lo que serveix pera curar. Pano, trapo. Pannus, i. | Lo que serveix pera netejar. Bodilla. Abstersorius panniculus. || ant. roba , panto. || Lo de llana pera fregar los enrajolats. Aljofifa. Slrato delergendo pannus. || Lo del faristol. Atrilera. Libi-arii plutei operi menlum. || Lo de estopa. Àngeo, cerron, mala- cuenda, Stupeum linteum. || Lo de velas ó tendas dè campanya. Lona, Crassius linteum. || pi. Lo con- junt de ells. Traperia, Pannornm congeries. || Los domassos y adornes de iu^lésia ó capellas. Colgadu- ras, pahoSy tapices. Auleae, arum. || fam. Qualsevol cosa de^preciable per mòlt vella. Vejestorio. Ye- luslale confecla res. DRAP cRü. Lo que no està blanquejat. Lxenzocru- do ó no curado, Nondum dealbala tela. DRAP DE ARRAS. Tapícería del nom de la cíula ahont se fabrica. Pano de arras. Periííetasma, atis. DRAP DE CÀNEM. Cdhamo, lienzo. Linteum, i. DRAP DE c\SA. Lícuzo cttsero. Domesticum lin- teum. DR\P DE FREGAR. DRAP. 5. DRAP DE LLI. Lino, lienzo. Sindon, is. DEAP DKPIU8. CATIPA. 76 69i DRE DICCIQNABI DRK DRAP DE TOMBÀ ó DB MOETs. La cuberU negra que*s posa en ella pera las exéquías deia difunts. Pano de tumha ó de entierro ó de féretro. Pallium, ii, emorloale stragulum. DRAP DE TRONA. L* ab qne's cubre exteriorment, que sól sér de roba bona y corresponent al dia. Pano de púlpito, Suggestus stragnlnm. DRAP PER AixüGAR PLATS. Albero, Detergendis ca- linis pannus. DRAPS DE LLIT. Las cortÍDas , cenefas , y cel del llit que serveixen de abrich y adorno de ell. Co(- gadura de cama. Triclinare slragulum. DRAPS T FERRO VELL. ter. DRAPATRE. EMBOLICAR AR DRAPS ALGUNA FERIDA. loC. Entr&^ pajar, entrapar. Linteis involvere. ENCARA HI HA DRAPS PERA MÍNE6AS. GXp. De- nota que resta mòlt que fér en alguna cosa , y encara lo mès dificultós. Aun U ha de sudar el ra^ ho; estar 6 faltar el rabopor desollar;. hay pano de que eortar; hay sol en barL•s. Multum rerum deest. HO SER DRAP DEL sÈu TELER. fr. ab quo 's dòna à enlÉMlrer que alguna cosa no es de propi ingeni ó invenció del qui la diu ó presenta. No ser de pro^ pia óde su eosecha, ó de propio Marte. Non ex sacco tuo farina. POSAR COM UN DRAP MULLAT, fr. fam. Maltractar À algú castigantlo ó reprenentlo. Poner eomo nuevo d alguno; poner de oro y azul , ó de vuelta y media ó eomo un trapo. Aeri ter objurgare. || Confóndrer, avergonyir à algú de manera que no s' atrevesca à respóndrer. Mtier en tm puno ó en un zapata, Confasione afficere. DRAPADA. f. ant. roba. DRAPAYRE. m. Qui arreplega ó compra 'Is draps dolents pera fabricar lo paper. Trapero, Yi- lium laciniaruqi collector. DRAPER. m. ant. Traballador de panyos. Pa- hricanie de paíios, Pannorum íaber. || ant. botiguer DE PANYOS. II DRAPATRE. DRAPERIA. f. ant. Fàbrica de panos. Panno- rum laneorum textura. DRAPET. m. d. Panuelo, Línteolum, i. TRÀURER LOS DRAPETS AL SOL. fr. Descubrir los defectes ocults. Sacar los trapos al sol, Menda alie- na indicaré. DRAPOT. m. Lo pedàs de roba gastat y des- precíat per inútil. Trapo, guinapOf andrajo, calanr drajo. Panniculum delritum. DRASSANA, f. àDRASSANA. DRÉ8. m. ant. adrés. DRESSAMENT. m. ant. ADRESSAMBNT. DRE88ANA. f. ÀDRASSANA. DRESSAR. V. a. Dirigir , encaminar. Endere- zar, Iler roonstrare. || ant. Adressar, posar dret. Enderezar. Rectum retldere. || arreglar , compon- DRER. II ADRESSAR, ENDRESAR, COL-LOGAR , AIXECAR, ARREGLAR. DRESSAR LES NOVES. fr. Rut. ProposRr la dificul- tat. Prop'an los tintorers en algunas ciutats. Deneho de caldera, Caldarii vectigal. DRET DB COSTUM. Lo quc tenen aignnas provin- cías ó ciutats pel us inmemorial. Derecho de co9- lumbre. Jus moribus constitutum. DRET DE CUIXA. Dfct obcono y contra tota rabó, ab que Ms senyors violaran la virginitat en totas las donzellas de sos dominis qne 's casavan. Tri- duto de virginidad, Delibatio pudicitia. DRET DE Ei».£va- do, fio, is. II Procehir, originarse una cosa de altra. Salir, proceder. Provenio, is. || Acabar, conelóurer. Salir, acabar. Absolvo, is ; ad exitum p^rducere. || Publicarse alguna cosa. Salir. Edi, evulgari. || Dir ó fér alguna cosa inesperada ó fora del cas. Salir. Intempestivè aliquid dicere ; inania effutire. J Im- portar, costar, com : eixir barato. Salir. Tanti vel tanto stare, constaré, y Ocórrer, sobrevenir, ofe- rirse de nou. Salir. Evenio, is. \\ Desllinrarse de algun apreto ó cuydado. Salir. Exeo, evado, is. y Tocar, correspóndrer, quedar en net desprès de al- gun càlcul. Salir. Per supputationem cujusquepar- tem inquirere. y Cessar en algun ofici ó càrrech. Salir. Cesso, as. y Sér elegit ó tret per sort. Salir. Sortitione vel suffragiis eligí. y Acabar un camí ó carrer en alguna part. Salir, dar, parar. Yenio, is; finem habere. || Esdevenir alguna cosa del modo que 's desitja, com: eixir la loteria. 5a(tr. Obtingit, ebat; sub manussuccedere. y Abans de la preposi- ció AB equival aconseguir lo queexpresa '1 nom que li segueix, com: eixir ab la seva. Salir. Adipiscor, eris, obtineo, es. y Lograr de algú ab súplicas que fassa alguna cosa. Recabar, acabar. Obtineo, es. eixir al encontre, fr. eixir 1 pas. y met. Opo- sarse, plantar cara, pelear ab algú. Salir al tncum- tro. Resisto, is; in aliquem prodire. y Tallar una conversació. Salir al encuentro. Dictis occurrere. eixir JL llum. fr. Eixir alguna cosa al públich. 5a. lir d luz. Effero, ers, edo, is, in lucem prodire. EIXIR JL PAS. fr. Surtir à robar. Salir al encuen- tro, al camino. Latrocinor, aris. EIXIR k PLASSA. fr. Publicarse lo ocult. Salir d plaza. Aliquid vulgari. EIXIR BÈ fr. REEIXIR. EIXIR CAR. fr. Costar mòlt preu. Salir, costar ca- ro. Carè emi. y met. Resultarà algú mòlt perjudici ó dany de la execució de alguna cosa. Costar caro. Rem alicui malè cedere ; haud impune abire. EIXIR DEL BARRANGH. fr. Dcslliurarso de algun gran traball ó grave dificultat. Salir del barranco. É vadis emergere. EJECCIÓ, f. ant. EXPULSIÓ. EL. Pronunciació de la lletra L. Ele. El. | Con- tracció de la conjuncció e y del article lo. Ylt-l pron. rel. Le. Is. y Nom que's dóna à Dèaenla Escriptui*a, y vól dir Dèu fort, poderós. El. Beos fortis. ELABORABLE. adj. Lo que's pót elaborar. Elaborable. Elaborabilis. ELABORACIÓ, f. Traball iprimorós, perfet. Elaboracion. Elaboratio, nis. ELABORAR. V. a. Traballar ab perfecció. Eltr borar. Elaboro, as, polio, is. ELABORAT, DA. p. p. Elaborada. Elaboratos, pol i tus. ELAMÍ. m. mús. Nom de un signe, correspo- nent al MI de la escala comuna. Elami. Mosicf» signum. BixiRNs. fr. Acabar, aurtir bè de algiM eon. Salir con ello. Conatus perficera. IX DE AQUÍ, ó ixME DEL DEVANT. loc. ab que 'sdr mostra V enfado que 's té al qui està present. Qmii de ahif quitateme de delante. Discede, rqpete hineh. NO PODER EIXIR DE ALGÚ. fr. No podOT lOgnUT qiM fassa lo que es de rabó. N0 podene vakr cot dfi- no : no poder hacer carrera coit algumo, Aüm^ animum flectere non posse. SI n' eixim, no farem POCH ó JA FàlBM PMU. iaC. fam. Denota *1 gran perill é dificultad de eixir bè de alguna cosa. Bien m h cabra eoja^ como el lo^ no la coja. Sat bene, si prosit,. EIXIRSE. V. r. Apqurlarse ó eximírse deelgaoa cosa. Salir. Díscedo, is. y Adquirir deaembarú m | las accions. Romperse. Expediri. | Derramarse odi i CQsa en altra. Salirse, derramarse. Effluo, is, ' EIXIT, DA. p. p. Salido, Egreasna. | Ditdd animal calent que apeteix la generació. B%ulo. \ Libidine ardens. y Estordit. Avispado, viw, o^. Solers. EIXIYERNAR. V. a. Paaar V ivem en tigno port. Invernar. Hiberuo, as. y també fér y lér ivern. EIXOGAR. m. Los adornes personals y mobla de us comú que porta la dona quant se casa. Àjwt. Suppellex, clilis. EIXORBAR. V. a. AixoRBAR. y v. a. Tràuier los ulls ó privar de la vista. Cegar, Gaacare, eiee* c«re. EIXORDAR. V. a. AIXORDAR . EIXÓRQDIA, XÓRQUIA, XÒRCUu f. aoi. xoRGA. y Dret del senyor de succehir en los bèu dels vassalls que morian sens successió Hegítim. Maneria. Jus in ejus, qui sine liberis decessit, lue- rediíalem. EIXOVAR. m. ant. aixovar. EJ. ELE GATiUL. ELE iMPv ELABGIMÈNT- m. V acta de donar soltura al pres 6 cartell ab que la mateixa ea decretada. Sol^- tura. Solulio, nis. ELARGIR. V. a. Soltar al pres. Soltar. Solvere, dimittere. ELASndTAT. f. Propietat de algans coisos pera recobrar sa figura y exteosió. EUutieidad. Elàstica vis. ElAstICH, ca. adj. Lo que té elasticitat. Elàstko. Elasticos. | m. Cada una de las dos pes* sas de roba que descansant sobre 'i muscle, sosté *l8 pantalons. TiranUi. Teni» ad caligas susti* nendas. ELATERI. m. farm. Certa preparació purgant, composta de cogombre silvestre. Elaterio. Elate- rium, ií. ELGE9AITAS. m. pi. Heretges que deyan que Crísto existí desde'l principi del mon, y que el Es- perit Sant era sa germana, etc. Elcesaiuis. Elcdr sait», arum. ELEATERI. m. Certa escorxa semblant à la quina, qne's posa en la pipa pera tràurer Jo mal olor al tabaco de fulla. Eleaterio. Eleaterium, ii. ELÉBOR. m. ant. Herba de dos espècies, blan- ca y negra ; de la primera 's diu que es útil pera conservar la memòria y '1 judici. Eléboro, vede- gambre. Helleborus, helleborum, veratrum, i. | La segona es de arrel pudenta, agre, amarga y mòlt purgant. Elebora, Melampodium, ii. ELEBOBINA. f. Herba de vàrías espècies que s* emplea contra 4 mal gàl-lich. Elebtn-ina, Helle- borine, es. ELECCIÓ, f. Nombrament de alguna persona ò cosa per vots. Eleccion. Electio, nis. y Discerní* ment, discreció, llibertat pera obrar. Eleccion. Di»- cretío, nis. || Elevació à una dignitat. Eleccion. Al- lectio, nis. || La que's fa per sort. Eleccion. Sorti* tio, snbsortitio, nis. ELEcaó CANÒNICA. La que's fà en la forma esta- blerta pel concili general lateranense celebrat en temps de Innocenci III per un de aquestos tres modos, per quasi inspiració, compromís ó escruti- ni. Eleccion canònica. Canònica electio. AB ELECCIÓ, m. adv. Ab judici ó coneixement. Con eleccion. Lectè, electe. SENS ELECCIÓ, m. adv. Confusa, temeràriament. Sin eleccion. Sine delectu, delectu remoto. ELECTE, A. p. p. ant. elegit. ELECTIU, VA. adj. Lo que's fà ó 's dóna per elecció. Electiva. Electius, electibiiis. ELECTIVA, f. Se diu de la forsa en virtut de la qual un cos simple ó compost opera la descom- posició de un compost binari. Electiva, Electi- va, ae. ELECTOR, m. Qui elegeix ó té dret pera ele- gir. Elector. Elector , creator , is. || Cada un dels prínceps de Alemanya, à qui correspon la elecció del emperador. Elector. Impeirü electores. ELECTORAL, adj. Lo pertanyent à Ig dignitat de elector del imperi. Electoral Eleetoralis, ad electoris dignitatem attinens. ELECTORAT, m. Estat soberà de Alemanya, *1 príncep del qual té dret de elegir emperador. EU^ torado. Electoratus, us. | Dignitat electoral. Etec^ torado. Imperii electorum dignitas. ELEGTRE. m^ Ambre groch, congelat y trans- parent. Ambar , electró, Etectrum , i , phaétouti^ gutta. ELÉCTRICHf CA. adj. Lo que comunica 6 li pertany la electricitat. Eléctrico. Electricus. ELECTRICITAT, f. Propietat dels cossos en certs estats de despedir espurnas à manarà de raigs, excitar fortas conmocíons , inflamar suba- tàncias combustibles, atràurer y repel-lir los cos- sos leves que s' acostaa, EUctrieidid. ElectricilaSi atis. ELECTRÍS. f. Muller del príncep elector. Eleo- triz. Electrix, icis. elbctrisable. adj. Capàs de electrisarsé. ElectrL•able. E'ectrisationis capax. ELECTRISACIÓ. f. Acció de electrisar. EUc- trizacion, Electrisatio, nis. ELECTRI9AR« V. a. Comunicar la electricitat. Electrizar. Electriso, as. || met. Exaltar, inflamar r animo. Electrizar. Animum vehementer aoceo- dere. EUBGTRISATv DA. p. p. Electriz^. Eleotri- satus. ELECTRÓ, m. Metall que té quatre parts de or y una de plata. Electró. Eiectrum, i. ELECTRÓFOROa m. Instrument pera conaeiv var la electricitat. Electróforo. Electrophorus, i. ELECTRÓHETRO. m. Instrument pera co- nèixer la forsa de la electricitat. Electrómetro, Elac- trometer, tri. ELECTUARI. m. Confecció composta de suba- tàncias medicinals : n* bi ba dfi diferents espècies. Electuario, Electuariam, ii. ELEfAnCIA. f . Lepra de color negreacb causa- da de humors melancólicbs y fleumàtich^. Blefa^ eia, Elephantia, se. ELEFANCtAC^ CA. adj. Qui pateix elef&n- cia, y lo que li pertany. Elefanciaco. Elepban- tiacus. ELEFANT, m. Animal mòlt corpulent de Aa- sia y Àfrica, ab lo morro de dalt llarcb en forma de trompa, y li serveix com de mà. ElefanU, Ele- phans, antís. || Cert peix, dit així per la semblansa al de terra. Elefante marino. Elephans, antis. ELEFANTÍ, na. adj. Lo pertanyent al elefaiUp Elefantino. Elephantinus. ELEGÀNCIA, f. Bona elecció y col-locació de paraulas y frases. Elegància. Elegantia, se. || Her- mosura, gràcia, gentilesa. Donairey elegància, def- pejo, buen arte. Elegantia, ae, cultus, us. ELEGANT, A. adj. Adornat, esmerat, cuU. Compuesto , eUgante , pulido. Elegans. | Aerm^f. Elega^iç, Eiega^^i putelier. || QmÀ^ Pmi^t F^ 606 ELE DICCIONARI ELI eioso. Elegaos. Q Dit del discurs. EkganU. Pariis, venustos. ELEGANTtSSIMy A. adj. sap. Elegantisimo, Elegantissimos. ELEGANTtSSIMAMENT. adv. m. snp. EU- gantisimamente. Elegantissimè. ELEGABITMEVIT. adv. m. Primorosament, ab elegància. ElegantemenU. Eleganter. || met. Ab es- mero y cuydado. ElegantemenU, Ornatè. || Exacta- ment. Eleganlemente. Rotundè, enucleatè. ELEGER. V. a. ant. elbgie. ELEGIA, f. Poema, canso de cosas tristas, y à yegadas de alegres y amorosas. Elegia, Elegia, », elegus, i. ELEGiAGHy CA. adj. Lo que pertany à la ele- gia. Élego, elegiaco. Elegiacns, elegus. ELEGIBLE, adj. Lo que's pól elegir. Elegible. Electibilis, electius. ELEGIDORi A. m. y f. elector. ELEGIR. V. a. Triar, destinar nna persona ó cosa à algnn fi. Elegir. Eligo, is. Q peedestinar. ELEGIT, DA. p. p. Elegido, Excerptus. || Nom- brat pera algun empleo de dignitat. Nombrado, electOy elegido, Deputatus, eleclus. | m. Admès en algun orde. Elegido, Ellectus. || pi. Per anatomàsia 'Is predeslinats. Elegides, escogidos. Elecli, orum. D Entre Us maniqueus los mès sabis y com depo- sitaris de sos secrets. Elegidos. Electi, orum. ELEMENT, m. Principi fisich que entra en la composició de tols los cossos que poden resóldrer- se. Elemento. E Iemen tum, i. || pi. Fonament y pri- mers principis de las ciencias y arts. Elementos. Rudimenla, orum. ELEMENTAL Y ELEMENTAR. adj. Pertan- yent als elements , ó lo que participa de ells. Ele- mentar, elemental, Elementarius. || met. Fundamen- tal, principal. Eleniental, elementar, Elemenlaris. ELENGO. m. Taula, índice. Catalogo, eleneo, Elenchus, catalogus, i, índex, icis. ELE8PONTO. m. Eslrel que separa la Europa del Assia menor. Elesponto, estrecho de Galipoli, brazo de S. Jorge, llei iespon tus, i. ELEST. m. ant. elevació. D adj. elegit. ELET, A. adj. ELEGIT. II m. S' aplica als prac- ticants de notaris passats que no tenen plassa. Elec- to, Electus, i. SÉR BON ELET. loC . fam. SÉR ÜN BON APÒSTOL. ELEUSINAS. f. pi. Festas à Ceres. Eleusinas ó eleusinias. Eleusina, orum. ELEVACIÓ, f. La acció de alsar alguna cosa trahentla de sòn lloch. Elevacion. Elevatio, nis. || La acció de alsar per amunt alguna cosa sens tràu- rerla de sòn lloch, com lo bras, ull, ctc. Eleva- cion. Electio, nis. | Altura, elevacion. Altitudo,inis. II Col•locació à algun puesto, ó dignitat. Elevacion. Exaltalio, nis. || Suspensió, enagenamenl dels sen- tits. Elevacion, elevamienio. Mentis abstractio, èx- tasis, y Dit del estil. Elevacion. Sublimilas, atis. TIRAR PER ELEVACIÓ, fr. art. Tirar de modo que formant lo cos Ilansat una curva, cayga ahont se vól. Tirar for elevacion. In sublima tormeota bè- l•lica dirigere. ELEVADAMENT. adj. m. Ab elevació. Elen- L•mente. Sublimiter. ELEVAR. V. a. Alsar en alt. Ekpar. Elevo, as. I Col•locar à algú en un empleo honorificà. Bit' var. Exalto, as. || Alabar mòlt. Elevar, eiualm. Extollo, is, nomen in astra ferre. | Encantar, ad- mirar. També s' usa com recíproch. BUvar, lo ad- mirationem rapere. || arit. y Àlg. Pujar una quan- titat à altra superior per medi de la multiplÍGaci6. Elevar, Elevo, as. ELEVARSE. V. r. Sobrepujar. Uvantarte, é- varse, descollar, Promineo, es. | met. Transpor- tarse, enagenarse. EUvarse, enagenarse, tratfcr- tarse, arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi. ELEVAT, DA. p. p. Elevada. Elevatos. | adj. met. Dit del lloch ó empleo. Alto, elevado, Celsos, eminens. || Dit del estil. Sublime, elevaio. Subli- mis. ESTAR ELEVAT, fr. Estar distret. Estar en UMs. Prsesentem abesse. ELI, ELI. ant. LBRI , LERI. ESTAR AL ELI. loC.aut. ESTAR LERI, LERI. ELIGTRA. f. Cada una de las pessas que ca- breu las alas de alguns insectes, com Y escara- bat, etc. Elictra. Elictra, s. ELIDIR. V. a. Suprimir alguna lletra. ElUtr. Elido, is. II for. Refutar. Elidir. Elido, is. ELIENOR. f. ant. Nom propi de dona. Elmor. Eleonor, is. ELIF. f . Nom de la primera lletra dels alfabets àrabe, persa y turch, que no té pronunciació prò- pia. Elif. Elif. ELIGIBILITAT. f. Veu comuna en lo dret ca- nónich,, y significa capacitat de sér elegit. f%íH- lidad. Eligibilitas, atis. ELIMINAGIÓ. f. L' acte y efecte de eliminar. Eliminacion. Praitermissio , supressió , nis. ] àlg. Tràurer una equació de un problema y declarar la incògnita. Eliminacion. Elimínatio, nis. ELIMINADOR, A. m. yf. Qui elimina. Elimi- nador. Scindens. ELIMINAR. V. a. Separar , suprimir alguna cosa ò prescindir de ella. Eliminar. Scindo, is. ELÍPSE. f. geom. Curva produhida per ub pla, que talla la superfície de un cono oblfqua- ment respectede la basa. Elipse, ovalo. Elipsis, is. ELÍPSIS. fr. gram. Figura per la qual s* ome- ten en la oració algunas paraulas necessàrias peia U sentit perfet. Elipsis. Elipsis, is. * ELtPTlGH, CA. adj. Lo que pertany ó par- ticipa de la elipse ó de la elipsis. Eliptico, Elipti- cus. ELI8EO. ro. mit. Morada dels héroes y bomtf virtuosos. Eliseo. Elisyum, ii. ELIXACIÓ. f. La cocció dels medicaments ú algun licor. Elisacion, Elixatio, nis. ELO B. ^m. La substància mès sabtil, íalema y específica de cada cos. Elixir, Elysírium, ii. I Eq la crisopea la pedra filosofal : y metafóri- eament tot alló qne snavisa y allarga la vida. Eli- sir. Elysírium, ii. | En las obras de íogeni la flor, lo millor, com : elíxir de amor, etc. Elixir. Elysí- rium, ii. Q Licor de diferents sabslaocias medici- nals, que *s posan>n infnsió ab vi ó ayguardent. Elixir. Elixir índec. iLÍxn DB PROPIETAT. Lo de la qainla e^ncia de la mirra, àloe, safrà, etc. Elixir de propiedad. Pro- prietatis elysírium. ELDaviACIÓ. f. Obra de fér lleixiu. Elixi- viceton. Elixiyiatio, nis. ELL, A. pron. El, ella. Ille, ipse, is. || Pronun- ciació catalana de la lletra LL. Elle. Ell. ILL MiTBix. El mismo. Ipse, ipsemet. ELL SÒN cons. loC. aut. PERSONALMENT. Qui ES ELL I excl. tcr. Que es dolent ! Qué picaro es Yí Gallidos, vafer ! ELLEGIR. V. a. p. U. ELEGIR. ELLtPTIGH, CA. adj. elíptjgh. ELLONGAMENT. m. ant. dilació. ELM. m*. Armadura del cap ab visera pera deixar la vista libre. Yelmo. Galea , a; , cassis , idis. ELO. m. mit. Un dels gossos de Àcteon. Elo. M\ us. II Una de las tres Uarpias. Elo. JSllo, Us. ELOGUdÓ. f. Estil , col•locació y distribució ^ las paraulas y senténcias. Elocucion. Eloculio, nis. I Part de la retòrica que expressa ab propie- tat y oroato 'Is uiaterials inventats y disposats per *1 orador. Elocucion. Elocutio, nis. ELOGI. m. Alabansa. Elogio. Elogiura, ii. ELOGIADOR9 A. m. y f. Qui elogia. Elogia- ^. Praeco, nis. ELOGIAR, v. a. Alabar. Elogiar. Laudo, as; laodum prseconiis extollere. ELOGIAT, DA. p. p. Elogiada. Laudibus de- eoratns, elatus. ELONGAGIÓ. f. astr. Diferència entre i mo- viment de un planeta velós y altre pausat. Elon- fadom. Discessus, us. Q astr. Diferència entre '1 lloeh verdader del sol y '1 Uoch geométrich de altre planeta. Elongacion, dngulo d la tierra. An- gulns ad terram. EXX>NGAMENT• m. ant. dilació. ELONGAR. y. a. ant. allargar, diferir. ELOQÜÈNCIA, f. Propietat, puresa, bona dis- posició de las paraulas y pensaments. Elocuencia. Eloquentia, s. |j La facultat de parlar ab paraulas própias y escullidas, ab pensaments elevats y graves. Elocuencia. Eloquentia , «. |1 Abundància de paraulas. Elúcuencia. Lingua, facundia, ae. ELOQÍJenT. adj. Copiós en paraulas y sentén- cias. Elúcuente, facundo. Eloquens, facundus. ELOQVenTAMENT. adv. m. ant. eloqüent- lfE5T. GíTíLA. EHB 107 ELOQflBNTtflflm, A. adj. sap. ElúüMmtiii•• mo. Eloquentissimns. ELOQVenTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Elo- cuenlisimamente. Eloquentissimè. ELOQÜENTMENT. adv. m. Ab elegància, y facundia. Elocuentemente. Facundè. || Ab propietat y hermosura en las paraulas, y majestat en los pensaments. Elocuentemente. Ornatè, eloquenter, sententiosè. ELUCmAGló. f . Aclaració, explicació. Elueir dacion. Elucidatio, nis. ELUCIDAR. V. a. Explicar. Elucidar, ilustrar, aclarar. Elucido,[as. ELUDIR. V. a. Fugir la dificultat. Eludir. Elu- do, is. II Destorbar V efecte de alguna cosa. Eludir. Eludo, fallo, is. ELU8IÓ. f. IL-Lusió. EM. Pronunoiació catalana de la lletra M. Eme. Em. II Inversió en lo pron. me. EMANACIÓ, f. Derivació, origen. Bmanacúm. Origo, emanatio, nis. || f. La acció de espargirse per la atmosfera 'Is cossos mès ó ménos volàtils que 's desprenen dels minerals, de las plantas y dels animals. Emanacion. Emanatio, nis. EMANADOR. adj. Lo que emana. Emanante. Emanans. EMANAR. V. n. Derivarse, provenir. Proeeder, emanar. Emano, as. EMANCIPACIÓ, f. La llibertat del fill eixint de la pàtria potestat. Emancipacion. Emancipatio, nis. emancipació forsosa. for. La que s' efectua sent lo pare apremiat per las causas que las WeyB ex- pressan. Emancipacion forzota. Emancipatio ne- cessària). EMANCIPACIÓ tàcita ó LEGAL. for. La que resulta del matrimoni del fill pel qual queda est de plé dret emancipat, rdctta d %al.Legalis emancipatio. EMANCIPACIÓ VOLUNTÀRIA, for. La que s' efectua per un acte libre, tant per part del pare com^del fill. Voluntària. Yolunctaria. EMANCIPAR. V. a. Tràurer al fill de la*pàtria potestat. Emancipar. Emancipo, as. EMANCIPAR8E. V. r. Péndrer massa lliber- tat. Propasarse. Plus aBquo sibi sumere. EMANCIPAT, DA. p. p. Emancipado. Eman* cipatus. EMBABIECADOR, A. m. y f. Qui enganya ab artifici. Emhaidor, emhelecador, emhaucador. Seductor, deceptor, is. EMBABIECAR. V. a. Enganyar ab artifici. Emhair, emhelesar, embaucar, alucinar. Seduco, is. EMBABIECAT, DA. p. p. Emhaido , embaur eado. Seductus. embabillador, A. m. y f. ant. embíbibca- DOR. À fM DiGcroiVAm EH» EBIBAttLLAMENT. m. ant. Embeleco, en- gany artificiós. J?mòatmien(o, emhweamimto. Illa* 8Ío, nís. EMBABILLAR. Y. a. ant. EMBABiECAi. EMBADALmiENT• m. EmhéUsamimtOj embor hiamiento, embeUso, embehecimienío, embaiutmienr fo. Stnpor, 18. EMBADALIR. V. a. BmheU$üf , embehwer. Mentem, sensnm Indificando rapere. EMBADALIRSE. Y. r. Qnedarse admirat de qualsevol cosa. Emheheeerse, emUletane, embautr- u. Slnpefieri. EMBADALIT, DA. adj. EwJktU$aiOj mbebeeir iOy imbaueado. Illnsiis. EMBADOGAB8E. Y. r. bmiadaliesb. EBIBAFABIENT. m. Fàstich que Cansa 1 menjar. Empalagamienío , impalago, Satietas , atis. EMBAFAR. Y. a. Fér fàstich lo menjar per mòlt dols ó gras. Empalagar, Fastidio, is, satieta- tem afferre. H met. Disgustar alguna cosa particu- larment per repetida. Empalagar, embazane. Ho- lestiam afficere, stomachum movere. EMBAFARfflB. Y. r. Empalogarté. Fastidio, Í8. EMBAFAT, DA. p. p. Empalagado. Nausea- tus, fastidilus. EBIBAOAS8IR. Y. à. ant. pbosTitübib. EMBAHüCJkR. Y. a. tfnt. y deriYats. bmbabie- CAE. EMBAHULAR. Y. a. Poaan* en lo bahnl. Em- baular. In cameratam arcam aliquid oondere. I met. fam. Menjar mòlt. Atracar, enibaular, atibor- rar, Gibo repleri. EMBAIRSE. V. r. ant. embídalirse. EMBAIXADA. f. Missatge, recado, diputació de vii'príncep à altre. Embajada. Legatio, nís. | Ofici ó empleo de embaÍBador. Embajada. Legatio, nis. EMBAIXADOR. m. Ministre de un príncep diputat à altre ó à un congrés. Bmbajador, Lega- tus, i. I Subdelegat. Jímbajt^. Apocrisarius, apo- crniarius, ii. BnAIXADOB DB M ALA8 N0YA8 ó N0TÍCIA8. loC. fem. Correo de malas nuevas. Omínosus nuntius. EMBAIXADORA T EMBAIXATRÍS. f . La muller del embaixador. Bmbajadora, imbajairiz. Legati uxor. EMBAJAPIIMENT. m. ant Bntontiment. Ern^ bobeeimiento, Siupor, is. EBIBAJANIRSE. Y. r. Tornarse tonto. Emhíh becerse, Stupefio, is. EBnAJANIT, DA. p. p. Embobecido, Slupe- factus. EBIBÀ. m. enyí. 1. EMBALADOR, A. m. y f. Qui embala. Smba-^ lador, Sarcinarius structor, compositor. EMBALAMENT. m. Obra de embalar. Emhor lofe, enfardeladura. Sarcinamm structio. EMBALAR. Y. a. Fér fardos pera embaroarte ó transportaries. Embalar. Gottsareiiia, as, nr- cinas struere. EMBALAT, DA. p. p. Bmbalado. Consarciu- tus. EMBALATGE, m. EnALAMBifT. EMBALEGAR. Y. a. BVBBLBGAB. EMBALEGO. m. bmbelbgo. EMBAL8. m. La acció de embassar. Ernkk, In aqua stagnante emissió. EMBALSAMADOR, A. m. y f. BmbéUtm- dor. Pollinctor, is. EMBALSAMAR. Y. a. Aplicar k un cadàior aromas pera preservarlo de la oorropció. SM- samar. Pollincio, is, aromatibus ooiidire. | FreM^ Yar qualsevol cosa de la corrupció. EmMtum. Aliquid adversus tabem condire. EMBAL8AMAT, DA. p. p. Embahamsio. fol- linctus. EMBALÜMAR. Y. a. Carregar eoufoiaaeDtab cosas de mòlt bulto ó valum. Smbalmmwr, mmAh mar. Mole inaequali onerare. EMBALUMAR0E. Y. r. Carregtrse de Begocis graves, y trobarse embarassat pera desenpeayir- los. Embalwnane. Gravissima suscipére , et loo expediré. EMBAMAR8E. Y. r. empafàbsb. EMBANT. m. ant. enyí. EMBARRA86AR. Y. a. y derivats. EViBASUit IVPEDIB. EMBARATIR. Y. a. ABADUB LO MBD. EMBARATIT, DA. p. p. Dit del preu. iWfl- tado. Parvifactus. EMBARBETAR. Y. a. Encaixar una biga, ek. en altra part. EmbarbiUar, eneoior. losero, is. EMBARBOTAR. V. a. ant. DispoaiB, nBrAiiii ABMAB , OUABDAE , DEFÉNDBBB. S^OSa mèS OOflMD- ment com recíproch. EBIBARBOTARfiE. Y. r. ant. ATABBLLAtfi) DISPOSARSE, PBEPARAR8E. EMBARBOTAT. p. p. de BHBABEOTAB. EMBARCACIÓ, f. Qualsevol uan. EtiAmtl• eton. Navigium, ii. | Entrada en It naa. Embrna- cton. In navem conscensio. EMBARCADA, f . BHBABCB« EBIBARGADERO. m. Lloch pera eadNUfV* Embareadero. Navium statio. EMBARCADOR, A. m. y f . Qui enbarsa. i»- barcador, Mercator, is. EMBARGAMENT, m. met. BMBàBCV. EMBARCAR. V. a. Carregar la nn. Etàv- car. Navem onerare. | met. Reduhir é algú, per- suadirlo ab astúcia. Encaleslrar. Prolecto, as. EMBARCARfiE. V. r. Entrar en una eskir- cació pera navegar. Embarearse. Navigo, as. | Ki- vegar. Embarcarse , haceru d la veU. AdàiTÍ- go, as. EMBARGAT, DA. p. p. Emb^eadQ. la aafü impositus. EMBARCH. m. La acció de embarcar y i•' KMB CATALÀ barcarse. Embarco, emharque, Sacirnanim fn na- vern introdnctio. H ampara. J Impediment. Empa- cho, embarazo, estorho. Impedimentum , i , obex, icis. II CONTRATEMPS. BMBARCH PREVENTIU, fr. Lo qne 's concedeix se- gons la lley de enjndíciament civil pera prevenir las consecuéneias de nn plet. Embargo jíreventivo. Ad parandom sequestratio. POSAR EMBARCH. fr. EMBARGAR. soLTAR l' EMBARCH. fr. Soltar el embargo. Expe- dio, is. EMBARGAMENT, m. ant. bmbabch 3. EMBARGAR, v. a. ant. Destorbar , impedir, embrassar. Detener, embargar. Impedio, is. || Am- parar, segrestar per orde dels superiors. Seeues- trof , embargar. Seqnestro, as. EMBARGAT, DA. p. p. Embargado. Impedi- tiis, seqnestratas. EMBARNISSAR. V. a. Mullar alguna cosa ab barnís pera posaria Ilnstrosa. Bamizar, emòamt- zar, dar de bamiz. Illino, interlino, is. || Donarà, la terrissa un barnís que té la transparència del vidre. Vidriar. Fictilia vasa vitro linire. EMBARNI8SAT, DA. p. p. Vidriado, emfrftf- nizado. Gnmmi linitus. EBIBARRAGAR8E. V. r. Posarse à cnbert en barracas. Abarracarse. Tngnriis se protegere , de- fendere. EMBARRANCAR. V. r. Ficar en nn barranch. També s' usa com recíproch. Abarrancar. tn prae- rnpta inducere. || met. Ficar en nn negoci àrdno, y de difícil èxit. També s' usa com recíproch. M^ terenun barranco. Arduis negotiis implicaré. EMBARRANCAT, DA. p. p. AbarrancadOy metido en un barranco. In barathmm conjectns. EMBARRAR. V. a. Tancar una porta ab barra. Àtrancar, tancar. Repagclis, sude ostium muniré. H ant. ENFANGARSE. EMBARRAT, DA. p. p. Atrancado. Repagulis munitum ostium. EMBARRERAR. V. a. ant. acorralar , AGO- BiRDAR. àHBARRERAT. p. p. ant. de embarrbrar. EMBARRILAR. V. a. Posar en barril. Embar^ rilar. Cado includere, immittere. EMBARRILAT, DA. p. p. Embarrilado. Dolio inclusus. EMBARROTAR. V. a. nàut. abarrotar. EMBARTAR. V. a. ant. embrutar. EMBARUMAR Y EMBRUMAR. V. a. ter. Entre carbonayres tapar la pila de carbó ab rama de ginesta pera que aguante la terra. Abrumar. Atero, frango, is. EMBASAR. V. a. Fér provisió. Abastar. Snp- pedito, as. || ler. mesurar. EMBASSAMENT, m. Detenció de la aygua ó altre líquit. Remanso. Aquae stagnatio. || Aplech de humors en alguna part del cos. Rebalsa. Humorum eollectio. EMB 609 EMBASSAR. V. a. Posar en una bassa. Embalr iar, estancar, empantanar. In stagnum immittere, inferre. EMBASSARSE. V. r. Estancarse la aygua ó altre licor , ó detenirse is humors en alguna part del cos. Rebalsarse, estancarse. Stagnari, recidi. EMBASTAR. V. a. Assegurar ab bastas lo que s' ha de cusir. Hilvanar, baslear, embastar. Laxi- ori sutura pannum consuendum firmaré. || met. Fér alguna cosa ab pressa y precipitació. Hilvanar. Praeproperè , festinanter agere. || met. Manar una cosa mitj feta. Bosquejar. Primas lineas ducere. jj Principiar y dirigir un negoci ó assumpto. Enjer- gar. Duco, is. EMBASTARDIR. V. a. ant. degenerar. EMBASTAS. f. pi. BASTAS. EMBASTAT, DA. p. p. Basteado, embasteado, hilvanado. Laxiore sutura fírmatus. EMBAT. m. Cop que donan las onadas en las rocas. Embate. Fluctuum in crepidinem ictus. || m. ant. ventisca. mítrersb l' embat. loc. ant. Entablarse el viento, com: métrerse V embat de garbi. Entablarse el viento al sudoesu. Métrerse T embat de sotavent. Entablarse el viento d la mar. Gontabulare, agredi. EMBAUGAR. V. a. Enganyar, embabiecar. Embaucar. PraBstigiis decipere. EMBAULAR. V. a. bmbahular. EMBEGUT, DA. p. p. Embebido. Imbutus. || adj. ant. Parat, embadalit. Embebecido. Siuj^idè bsBrens. EMBELEGAR. V. a. etC. EMBABIECAR. EMBELEGO. m. Embusteria , engany , ficció. Trapazo, embeleco. Fraus, dis, techna, se. || emba- BIECADOR. II TRASTO INtíTIL. EMBELEQUEJAR. V. a. etc. EMBABUSCAB. EMBELEQUERIA. f. EMBELECO , EMBU0TERU. EMBELLIMENT, m. Lo que serveix pera em- bellir ó adornar. Adorno. Ornamenti;m , i , orna- TOMO I tus, us. EMBELLIR. V. a. Adornar , hermosejar. Her- mosear, embellecer, adornar. Decoro, deformo, as. EMBELLTTj DA. p. p. Hermoseado, adomado, Decoratus, ornatus. ' EMBENAR. V. a. etC. ENVENAB. EMBERMELLIR. V. a.'Posar bermella alguna cosa. Enrojecer, enrubiar, embermejar, embermeje- cer, y rubificar poét. Rufo, as. EMBESTIDA. f. Acomesa. AeometiL•, embesti- da, acomelimienio, arremetimiento, arremetido. In- vasió, nis. II La carrera breu y precipitada de un caball. Repelon. Yiolentus equi cursus. Q esgr. Acomesa dels dos combatents desprès de presentar la espasa. Venida. Mútua aggressio. || irrupció, in- vasió. II EMBAT. P INSULT. DONAR UNA EMBESTIDA. fr. Arremcter , dar una arremetida. Irruo, invado, is. PEGAR, DONAR UNA EMBESTIDA. fr. met. fam. Créí- xer mòlt ab poch temps. Dar un estiron. Bre>i 78 610 EMB DICCIONARI EMB tempore multnm corpore accrescere, excrescere. EMBESTIR. V. a. ÀCOMÉTBBR. II Escométrer, acostarse à parlar à algú. Emhestir, Aliqnem adire, convenire. || met. Empéndrer algnn negoci. Aco- meterf emprender, intentar. Aggredior, erís. Q De- terminarse à aignna cosa àrdna. Arrestarse , atre- verse. Audeo, es , intento, as. Q Dit de algan efecte ó passió, com la son, etc. kfoàerane, Capio, is. EBIBETUMAR. Y. a. Untar, cnbrir ab betum. BttunaTy enhetunar. Oblino, is. | En las cistemas y safareigs. Enaalar. Calcis bitnmine dealbare. EMBETUBIATy DA. p. p. BttVBMào , enftffn- nado, Oblinitns, bitnmine linitns. EMBÉITRER. Y. a. Absorbir , atrénrer en sí algun Ifqnit. Ahsofvefy embeher. Imbibo, is. J Em- papar. Emheher, empapar.^ Imbibo, imbuo, is. || Enclóurer, contenir. Emheher, Gontineo, es, inclu- do, is. I Reduhir à ménos, com un Yestit al cusirlo. També s* usa com recíproch. Emheher, Coarcto, as. EMBCYNAR. Y. a. bnyetnàr. EMBIGAR. Y. a. Assentar las bigas pera for- mar lo sostre. Envigary trahar las vigas, Conting- no, as. EMBIGOTAR. Y. a. nàu. bnyiootàr. EMBITLLAR. Y. a. Plantar , posar dretas las bitllas. Poner dereehos los holos, Decussos obeliscos erigere. EMBLA. f. ant. ADZEMBLA. Q f . La EYa dels es- candínaYOs, formada segons ells de un tros de fusta del mateix modo que sòn espòs. Emhla. Embla, ae. EMBLANGAR. Y.a. y derivats, emblanquinar. I Desbastar la fusta. Deshastar, LeYigo, dolo, as. EMBLANQUIDOR, A. m. y f. emblanquina- DOR. EMBLANQUniENT. m. bmblanquinambnt. EMSLANQUINADORy A. m. y f. Qui té per ofici emblanquinar. Enjalbegadar , hlanqueador, Dealbator, is, albarius , albinus. EMBLANQUINADURA. f. y EMBLANQUINABIENT. m. La acció de em- blanquinar, hlanqueo , hUsnqueadura , jalbegue, Dealbatio, nis, albariu m, ii. EMBLANQUINAR. Y. a. Posar blancas las parets ab cals ó guix. Blanquear^ enealarf jalhe^ gar, enjalbegar, enlucif, Dealbo, exalbo, as. EMBLANQUINAT, DA. p. p. BlanqueodO' Dealbatus, exalbatus. EMBLANQUIR. Y. a. emblanqüinab. || Fér tor- nar blanch. Emhlanqueeer. Inalbo, as. Q y. n. ant. Tornarse blanch de cabells. Encanecer, Ganesco, is. EMBLANQUIT, DA. p. p. Emblanquinat. Blanquecido, Dealbatus. EMBLAR. Y. a. ant. robar. || ant. atacar, as- saltar. EMBLAR8E. Y. r. ant. bsgapülirse. EMBLAT, DA. p. p. ant. robat. EMBLEMA, f. Figura que representa un sentit moral. Emhlema, Emblema, tis. EMBÓ. m. nàut. Canal de fusta que conduheix als imbornals la aygua que s* extrau de las bom- bas. Dala^ adala, Canalis, is. EMBOBAMENT. m. Embadaliment, admin- ració, encantament. Emhohamiento, embohecimieih tOf emheleso, Stupor. is. || Entontiment. Atontanin- to, emhoheeimiento, Stupiditas, atis. EMBOBAR. V. a. Encantar, embadalir. Tam- bé s' usa com recíproch. Emhobar, embelesar, em- bauear, emhazar, Sensum rapere. | Entontir. Em- hohecer, Stupefacío, is. EMBOBAT, DA. p. p. y adj. Embobüdo, »- eantado. Stupefactus. EMBOGADERO. m. y EMBOGADOR. m. ant. Boca, canal ó pas «- tret. Emhocadero, emhoeador, embocadura, Ostiam, ii, fretus, us. EMBOCADURA, f. En los instruments mú- sichs de Yent la part que entra en la boca pera so- nar. Emboeadurat boquilla. Os, oris. EMBOGAR. Y. a. Ficar en la boca. Emboanr. Ori inferre. || met. Fér créurer falsedats. Embocsr. Falsa ingerere. || y. n. Agafar ab la boca. Abocw. Dentibus capere. ] Comensar un carrer en algon part. Comenzar, Incipio, is. I En lo joch de biliar fér entrar la bola en la bossa. Emboear, ImmiUo, is. I nàut. Entrar per la boca de un canal, etc. Abocar y emboear, Per os fluminis ingredi. l'iio- CAR. 3. EMBOCAR8E. Y. r. Ficarse per algun carrer ó altre pas. Embocarse, coger, Intro, as. ) Menjar- Emboear, emboearse, zamparse, Deglutio, is. EMBOGAT, DA. p. p. Emhocado. DeYoratns. EMBOGH. m. Pas de la bola per la argolla, 6 de altra cosa per part estreta. Emboque, Transmis- sió, nis. ÈMBOL. m. Cilindro en las màquinas pera i^ entrar ó eixir lo líquit. Emholo, maeko. Embo- lus, i. EMBOLAR. Y. a. Posar bolas en las punttsèe las banyas dels bous, etc. pera que no pogan fe- rir. Embolar, Ligneos globulos cornibus infigert. II Preparar ab bol lo que s' ha de daurar. EtM- lar, Armenica terra linire. EMBOLGAR. Y. a. ant. bolcar. EMBOLIGADOR, A. m. y f. Qui embdica. Enredador , embotismador , emhroüador. Turlia- tor, is. EMBOLIGAMENT. m. ant. La acció de embo- licar. Envolvimiento, emhorrazamienío. Impltct- tio, nis. EMBOLIGAR. Y. a. Tapar, cubrír alguna ooa per totas parts. Envolver, revòlver, InYolvo, is. | Tapar alguna part del cos ab draps 6 Yayetas. Ai- trapajar . Pannis , linteis iuYolYere. | Embullar, com los cabells, fil, etc. ^innaramif. Implico, ia- trico, as. II Mesclar una cosa ab altras de las que ab dificultat se pót distingir, com un paper entre altres. Envolver, IuyoIyo, is. Q met. Gonfóndrer qb EMB CATALÀ EMB 611 assumpto, negoci ó dependència. Enredar, enma- rafiar. Tnrbo, as. || Ficar à algú en algun assump- te àrduo, y mòlt difícil. Meter , enredar. Intrico , as, irretio, is. U Cubrir al entorn un fil ó corda ab altras. Entorchar, Gircumvestio , is. I ter. aor- LLAR. EMBOLICA QUE FÍ FORT. cxpr. fam. Enredo sohre enredo. Fraus súper fraudem. EMBOLIGARSE. V. r. Envolverse. Involvi. || met. Mesclarse, introdahirse en alguna cosa. En- volverse, enredarse. Permisceri. | arrebossarse, ta- pARSE. II Desbaratarse un negoci ó dependència. Encresparse. Implicari. EMBOLICAT, DA. p. p. Envuelto, enrèdado. Implicatus. II adj. Dificultós, intrincat. Enrèdado, enredosOy revesaL•. Nodosus. || Ple de rodeos, y sub- tiiesas. Earedoso, enrèdado. Ambagíosus. EMBOLIGAYRE. m. embolicador. EllfBOLIGH. m. Farsell ó cosa semblant, ^a- voUorio, revollillOf reburujon. Involacrum, i. || Lo de las madeixas, rams de fil, etc. Marana, enredo. Implicatio, complicatio, nis. || met. Confusió, men- tida, engany. Maraiia, enredo, embolismo, embro^ llo. Confusió, nis, intrincalura, ae. || La acció de posar una cosa entre altras peraque no sia regone- guda. Zambuco. Obduclio, nis. || Piech de serp. Boscà. Spira, ae, nodus, i. EMBOLISMAL. adj. S' aplica ai any de tretze llunacions pera ajustar los anys llunars ab los so- lars. Embolismal, embohsmico, intercalar. Interca- laris. EMBOLISME. m. Afegidura de certs dias pera igualar los anys de una espicie ab un altre, com lo llunar y civil ab los solars. Embolismo, interca- lacion. Embolismus, i , intercalatio, nis. || met. Embolicb, confusió en algun negoci. Embolismo, enredo, confusion. Implicatio, confusió, nis. EMBOLLAR. V. a. y derivats, embolicar. EMBOLLO. m. XARPALLERA. ÈMBOLS, m. L' acte de embossar. Embolso, Pecuniaï in crumenam immissío. EMBOLT, A. p. p. ant. embolicat. EMBOLTORI. m. EMBOLICH. EMBOLUM. m. Lo que abulta mòltjmès de lo que pesa. Balumbo. Yolumea, inis. EMBORBOLLADOR, A. m. y f. borbollatrb. 1. II Qui parla depressa y confusament. Barbullon. Garrulus. EMBORBOLLAR. V. a. Parlar atropellada y confusament. Barbullar. Clamosè ioqui. || Confón- drer, barrejar unas cosas ab altras. EngarbtUlar. Confundo, is, perlurbo, as. EMBORNAL8. m. pi. IMBORNALS. EMBORNIAR. V. a. Fér borni. Entortar. Lus- cum facere ; elusco, as. EMBORRAR. V. a. Umplir de borra. Atibor- rar, emborrar. Tomento infarcire. || Donar la se- gona cardada à la llana. Emborrar. Iterum, ítera- tó carminare. || met. fam. Menjar mòlt. Emborrar, embocar, atracar, atiborrar, atracarse, tupirse, atir borrarse. Cibo oppleri. EMBORRAT, DA. p. p. Atiborrado, emfrorro- do. Cibo oppletus. EMBORRATXADOR , A. m. y f. Qui embor- ratxa. Embriagador, emborraehador. Inebriator, is. EMBORRATXAR. V. a. Causar borratxera. Emborrachar, embriagar. Inebrio, as. || met. £n- tontir, ensopir algun menjar ó vapor fort de algu- na cosa. Emborrachar. Inebrío, as. EMBORRATXARSE. V. r. Bénrer vi fins à pérdrer lo coneixement. Emborracharse, emòrta- garse. Inebriari, ebrium fieri. | Entontirse ab al- gun menjar ó vapor, com juU, tabaco, etc. Em- borracharse, embriagarse. Inebriari, ebrium fieri. II Deixarse possehir de alguna passió vehement. Enloquecerse, embriagarse. Baccbor, aris, furo, is. Q Enagenarse. Embriagarse, enagenarse, Extasim pati; alienari. EMBORRATXAT, DA. p. p. Emborraehado. Ebrialus. EMBORRISflAR. V. a. Cardar per primera vcl gada la llana. Carduzar, emborrizar. Semel car- minare. EMBORROSflARSE. V. r. etc. ARREBOSSAESB. EMBOR8AR. V. a. ant. embossar. 1. EMBÓ8. m. La acció de embossarse. Tafujo, embozo. Yelamen, inis. || Corretja, corda, etc. ab que's lliga 'i badall de la esquella pera que no sone. Castigadera. Tintínabuli lorum. EMBOSCADA, f. Aguayt. Emboscada, emboscar dura, celaL•, zalagarda. Insídiae, arum. || Lo Uoch pera emboscarse. Emboscadura, emboscada. losi- diarum locus. EMBOSCAR. V. a. Ocultar en algun bosch ó altra part partida de soldats pera sorpéndreral enemich. També s' usa com recíproch. Emboscar. Insidíor, aris, in insidiis collocare. EMBOSCARSE. V. r. Retirarse, amagarsela cassa ó altra cosa en lo bosch. Emboscarse. In sal- tus redire. EMBOSCAT, DA. p. p. Emboscado. In silvam abditus. EMBOSSAR. V. a. Ficar en la bossa. AhucL•r, embolsar. In crumenam recondere. || Impedir la corrent de algun conducto ab brossa, dtc. També s' usa com recíproch. Airampar, cegar, obstruir. Occludo, obstruo, is. EMBOSSARSE. V. r. arrebossarse. 2. EMBOSSAT, DA. p. p. Cubert ab 1* embós. Tapujado, embozado. Yelatus. || Dit dels conduc- tos. Cegado, atrampado. Obstructus, obductus. EMBOTADOR. m. Qui embota las armas de tall. Embotador. Hebetator, is. || Qui posa *I vi en bòlas, etc. Envasador. Infusor, is. EMBOTAMENT. m. Obra de embotar. Infu- sion. Infusió, nis. || amdssament. EMBOTAR. V. a. Posar lo vi ó altre licor en las bòtas. Efnbotar, encubar, envasar. In doiinm, (12 EMB DICaONARI EMB in cupam condere. || Introdnhir los líquits en bots. Envasar, In ntrem infundere. || Girar, fér tornar to ix lo tall de alguna cosa. Emholar. Hebeto, as. II AMUSSAR. EBIBOTARSE. Y. r. amussabse. || Posarse al- gana cosa sens tall 6 punta. Emhotarse, Hebesco, hebetesco, is. | met. kntontibsb. | Posarse botas. Embotarse. Ocreas cingere. EMBOTAT I DA. p. p. EnvosadOf eneuhado. Dolio cònditus, ínfusus. y amussat. EMBOTELLAR. V. a. Posar licors en botellas. EmhoUllar. Licores in lagenis infundere. EMBOTIDOR. m. IMBOTADOa. EMBOTIMENT. m. Tumor, inflamació. Jfin- chaz(m. Inflatio, nis, tumor, is. || L* efecte de es- tar amussadas las armas. Emhotadura, Hebetatio, nis. EMBOTIN ATy DA. adj. ABOTINAT. EMBOTIR. V. a. Inflar, umplir. També s' usa com recíproch. Hinchar, ahotagar. Distento, in- flammo, as. || p. u. embotar. 4. EMBOTITi DA. p. p. Emhado, ahotagado. Inflalus. EMBOTJAR. V. a. Guarnir un quarto de bot- jas pera fiiar los cuchs de seda. Embojar. Abroto- ni faseiculos ordinare, struere, aptare. EMBOTJAT. m. Enramada de botjas pera pu- jar los cuchs de seda à filar. Embojo, Abroloni íasciculorum ordinatio. EMBOTONADURA. f. Joch de botons en la roba. EoUmadwa, Globulorum in vestimentis se- ries. EMBOTONAR. V. a. Cordar los botons. AhotO' narse. Globulis vestem cingere. EMBOTORNAT, DA. adj. Inflat, hidrópich. Gu&charOy ahotagado, Turgidus. EMBOTORNIMENT. m. BMBOTIMBIIT. 1. EMBOTXAGAR. V. a. embutxacar. EMBOTXADA. f . Cop de botxa. Bochazo. Glo- buli iclus. EMBOTXAR. V. a. Fér córrer una botxa ab lo cop de altra. Bochar. Globulum globulo trudere, pellere. EMBOYRARSE. V. r. Cubrirse de boyra la atmosfera. EBIBRANGAR. V. a. y derivats, entroncar. EMBRANILLADOR, A. m. y f. Qui arma al- guna cosa ab branillas. Emballenador, Yirgulis ballenatis muniens. EMBRANILLAR. V. a. Posar branillas à algu- na cosa. EmbaUenar, Ballenatis virgulis muniré. EMBRÀ8. m. Destorb, dificultat, impediment. Embarazo , Mora , ss , impedimentnm , i. jj Pre- nyat. Preiíez, embarazo, Praegnatio, nis, gravilas, alls. EMBRA8SADOR, A. m. y f . Qui embrassa. Embarazador, Prsepediens, impediens , obstans. EB1BRA88ADIJRA. f. La acció y efecte de embrassar V escut. Embrazaéwra, Siiiiatr»aptttío. g La ansa per ahont s* agafo 1* escut. BmknMèh ra, Scuti ansa. EMBRAMAR. V. a. Impedir, retardar. Bwk•- razar. Obsto, as. || Ficar lo bras esquerre per li ansa del escut Embrazar, Scutum sinistre aplin^ Q ant. ABRASSAR. EMBRA88ARSE. V. r. Bmbarazaru^ emném- se, Implicari, obstari. EMBRAMAT, DA. p. p. BmbaroMéo. Inpii- catus, impeditus. EMBRA88ÓS, A. adj. Lo que anbrassa é ii- comoda. Emharazoio, Molestos, implexus, wnh tiosus. EMBRASSOSiSSm, A. adj. Biip. Bmiamo- sisimo, Yaldè implexus. EMBRAVIMENT. m. Irritació, furor. Emk•' vecimiento, Saevitia, ae, feritas, aiís. EMBRAVIR. V. a. Irritar, enfurismar. Taobè s' usa com recfprocb. Embravecer, Irrito, eiaspe- ro, as. EMBRAVIR8E. V. f. Dàut. Alteiarse b mar. Embravecerse, eiuresparse, enfwrecerse, Inio, as. EMBRAVIT, DA. p. p. EmbrafueUo. Effantf, efferatus. EMBRIAGH. m. BORRATXO. EMBRIAGAR. V. a. BMlOaRATXAR. | IML Enagenar, transportar. Embriagar, Inebrio, as. EMBRIAGAR8E. V. r. Embria§arse. ïixm fieri. EBIBRIAGATy DA. p. p. EMBORRATXAT. EMBRIAGUERIA ¥ EMBRIAGUESA. I ant. Borratxera, turbació del judici. Embriagm* Temulentia, cràpula, m. EMBRIDAMENT. m. ENPRBNAMSMT. EMBRIDAR. V. a. Posar la brida à las cal»l- caduras. Embridar. Fr»no, as. EMBRIDAT, DA. p. p. Embridado, ïi&t tus. EMBRIÓ, m. Lo feto abans que 's distingcscí sa organisació y membres. Embrúm, FoBtos iBÍo^ mis. y Lo de las granotas. Girino, Rans fcstos. ESTAR EN EMBRIÓ, fr. met. Estar en sos principis y sens V orde y perfecció que déu tenir pera sòo complement. Estar en. embrúm. Rem immatona] indigestam esse. EMBROGAGIÓ. f. EMPLASTRB. EMBROGH, CA. adj. Corb, tort. Corbo, (om- do, Incurvus. EMBROLL. m. Enredo, engany. EmbroUo, U- tricalura, se, implicatio, nis. EMBROLLADOR, A. m. y f. Enredador. £■- brollador, Consircinator, is. EMBROLLAR. V. a. Enredar, ooofóadrer. Embrollar. Implico, as, confundo, is. EMBROLLAT, DA. p. p. EmbroUado, Impfi- catus. I adj. Obscur, enredat. EmbrolUdo, Invol!* tus, implicitus, implicatus. EMBHOIXAYRE• m. UDROU.ABe•. EMB CATALÀ. EMB 613 EMBROMADOR, A. m. y f. Qui embroma ó enganya. Embromador, Qui verbis dolosis alios decipit. EMBROMAR. V. a. Enganyar ab trapasseria. Embromar. Dolosis verbis faliere, decipere. || Fér broma ó gresca. Bromear, embromar, Jorgia exci- taré. EMBROMARSE. V. r. ENNUVOLiasE. EBIBROMAT, DA. p. p. Embromado, embau- eado. Deceptns. || ennuvolat. iMBioMAT DB CAP. PertwbodOf turbado, Turbi- dus, nubilns. EMBROQUERAR. V. a. ARREBOSSAR. EMBRUIXAOOR , A. m. y f. Encantador, bruixot. Hechiceroy brujo, Yenefícos, i, incantator, m. L* art de embruixar. Heehieeria. ¥a»cïnnm, i, venefícium,ii, malèfica ars. EBIBRUIXAR. V. a. Cansar à algú dany en virtut del pacte fét ab lo diable. Hechizar. Yene- ficiis inficere, irretire. EMBRUIXAT, DA. p. p. Hechizado, Yenefí- ei is infeclus. EMBRUNYIRBE. V. r. ant. EMBOTRARSE. EMBRUTADOR, A. m. y f. Lo, ó la que em- bruta. Ensuciador. Maculalor, is. EMBRUTAMEBiT. m. ant. La acció y efecte de embrutar y embrutarse. Ensuciamiento. Macu- latio, inquinalio, nis. EMBRUTAR. V. a. Umplir de porqueria. Em- porcar, easmiar, Gloaco, fosdo, maculo, inquino, as. II Tacar, com: embrutar de vi, etc. Manchar. Maculo, commaculo, as. embrutar de cera. fr. engerar. EMBRUTAR LA coNCiÉNGiA. fr. Manchar, enredar, cargar la canciencia. Piaculo se abslringere. DRAP DE 'n MARTÍ, JO EMBRUTO k ELL T ELL m' EM- BRUTA i MI. ref. y 81 m' embeutas t' enmascabo. ref. lo corb diu NEGRA À LA GARSA. SI NO FÓS PER EMBRUTARME LA HA DE MOCDS. CXp. pera despreciar à algii iraclanlio com à criatura. si no mirava que eres criaiura. Puer es àdhuc. EMBRUTARSE. V. r. Fér las necessitats cor- porals en las calsas, llit, elc. Ensuciarse, zurrus- earse. Gunio, is. EMBRUTAT, DA. p. p. Ensuciado, emporcado, Inquinatus, maculatus. EMBRUTIR. V. a. Entorpir las facultats de la ànima. Embrutecer. Mentis aciem oblundere. EMBRUTIRSE. V. a. ant. embrutarse. || ant. Tornarse estúpit, com un brut, pérdrer i' us de rahó. Embrulecerse. Obbrulesco, is. EMBUFEGAR. V. n. y derivats, esbufegar. EMBULLAR. V. a. y derivats, embolicar. EMBUNYEGARSE. v. r. Enredarse. Envedi- jarse. Implicari. || fam. Enredarse uns ab altres barallantse. Envedijarse. Rixor, aris; jurgiis, pug- nis impeti. EMBÚS. m. Lo que impedeix la corrent. Atas- eo, Obex, icis. || met. Impediment, destorb. Àtm^ eadero. Impedimentum, i. EMBUSSAR. V. a. Tapar ab brossa ó altra cosa 'Is conductos. Cegar, azolvar, Yiam occiu- dere. EMBUSSARSE. V. r. Taparse 'Is conductos per brossa ó altra cosa. Atramparse, Yiam occludi, obstrudi. EMBUSSAT, DA. p. p. y adj. Alrampado,azol' vado, ciego, obstruido, Impervius^ obstructus. EMBUSTEJAR. V. n. embustereiar. EMBUSTERÀS. m. aum. Embusterazo, embús- teron. Fraudulentissimus. EMBUSTEREJADOR, A. m. y f. EMBUSTERO. EMBUSTEREJAR. V. a. Mentir à menut. Em- bustear, Frequenter mentiri. EMBUSTERET. m. d. MENTIDERET. EMBUSTERIA. f. Engany fétab frau, mentida ab artifici. Embuste. Fallacia, 8b. EMBUSTERO, A. m. y f. Mentider, inventor de mentidas. Mentiroso, embustero, Fallax, acis. EMBUT. m. Instrument à manera de vas, ample de boca, y remata en un canó pera umplir fàcil- ment las eynas de boca estreta. Embudo. Infundi- bulum, i. Ú En las fàbricas de cera, instrument pe- tit posat en lo motllo en que 's trauhen las cande- las. Embudo, Infundibulum, i. EMBUT DE PRESA. 'L gran pera umplir bòtas, etc. Envasador. Infundibulum, i. FÉR EMBUTS, fr. TARTAMUDEJAR. NO FÉR EMBUTS, fr. mct. Parlar clar, dir libre- ment sòn sentit. No morderse los labios, Àpertè et liberèloqui. EMBUTEJAR. V. n. TARTAMUDEJAR. EMBUTER. m. TARTAMUT. EMBUTET. m. d. Embudico, illo, to, Canalicu- lus, i. II nàut. Yuyt cónich que ^s deixa als perns en r extrem, pera reblaries fàcilment. Embudillo, Clavis facilius retundendis vacuum. EMBUTIDURA. f. nàut. Cordela ab qüe um- plen los vuyts que deixan entre sí 'Is caps grossos, pera arrodoniries quant se forran. Embutidura. Fu- niculus, i. II nàut. La acció y efecte de embutir. Entranadura, embutidura. Intromissió, nis. EMBUTIR. V. a. Encastar, introduhír una cosa dins de altra. Embutir y taracear, ataracear si es malérid de mòlts colors. Inserto, as. || farcir. || Menjar. Embutir, embuchar, Sese ingurgitare. || nàut. Parlant de caps umplir Ids vuyts entre cor- dons de algun de ells, seguint la espiral que forma cada un. Embutir, entranar. Introduco, is. EMBUTIT. m. Obra en que s' ajustan y en- caixan pessas de vàrios colors, com en la taula del joch de damas, ete. Embutido. Yariegatum opus. EMBUYNAR. V. a. Untar ab una buyna. Em- bofíigar, Bovino stercore illinire. EMENAR Y EMENDAR. v. a. ant. y derivats. ISMINÀB. 6U EHO DICCIONARI EBiP EMERGÈNCIA, f . Cas ó incident que prové de altre principal. Emergència, Superveniens casus. EMERGENT, adj. Lo que té principi de altra cosa. Emergente, Emergens. EMERGIR. V. a. ant. Succebir, esdevenir de repent. Ocurriry sobrevenir, Occurro, is. EMÈRIT, m. Entre 'is romans soldat que ha- via cnmplert bè sòn servey. Emériío, Emeritns, i. EMERSIÓ. f. astr. Eixida de un satélit del cono desombra de sòn planeta, ó la de qualsevol cos celeste de detràs de altre 6 dels raigs solars. Emersion. Emersio, nis. EMÉTIGHi CA. adj. y també s' usa com à substantiu. Lo que ocasiona vòmit. Emétieo, Eme- ticum, i. EMIGRACIÓ, f. Abandono, eixida de un Uocb pera establirse en altre. fmt^racúm.Emigratio, nis. EMIGRANT, m. Qui emigra. Emigrado, Emi- grans, tis. EMIGRAR. V. a. Deixar, abandonar un Uoch y domiciliarse en altre. Emigrar, Emigro, as. EMIGRAT, DA. p. p. Emigrada. Emigratus. | adj. Qui emigra. Emigrado, Emigrans. EMINA. f. Mesura que en Alexandria y Gènova s' usava en los sigles xiv t xv. Emina. Emina , bò, EMINÈNCIA. í. Altura, elevació, paratge ele- vat. Eminència, Altitudo, inis. | met. Excel-lenciai sublimitat. Eminència, Prsestanlia, ad. || Tilol de honor que 's dóna als cardenals. Eminència, Emi- nentia, a;. || Part que sobrepuja à la superfície. Eminència. Prominentía, se. EMINENCIAL. adj. fil. S* aplica à la virtut que pòl produhir un efecte, no per connexió formal ab ell, sinó per una virtut superior que la abrassa ab excel•lència. Eminencial, Superior polenlia. EMINENCIALMENT. adv. m. Ab superioritat. Eminencialmente, Gum emínentia. EMINENGIETA. f. d. MonUcillo. Tumuius, i. EMINENT, adj. Elevat, alt. Eminente, promi- nenle. Excelsus. || Excel•lent. Eminente, Eximius. EMINENTtSSIM, A. adj. sop. EminenlUimo, Eminentissimus. || adj. Títol de bonor dels carde- nals y del general de la orde de sant Joan. Emi- nenlisimo. Eminentissimus. EMINENTMENT, adv. m. Excel•lentment, ab mòlta perfecció. Emineníemenu, Excellenter. Q fil. Potencialment, ab eminència. Eminenlemente. Emi- nenter. EMIR. m. Alta dignitat entre 'Is àrabes. Emir» Emir, is. EMI8FERI. m. Emisferio, EmisphaBrium, ii. EMISSARI, m. Missatger, espia. Emisario. Ex- cubitor, is. EMISSIÓ, f. Acció per la cual una matèria qualsevol es llansada fora del cos. Emision. Emis- sió, nis. II EXPENDIGIÓ. EMISSIU, VA. adj. Lo que té '1 poder y la facul. tat de espargir calórich ó llum. Emisivo. Emissivus. EMOCIÓ, f. Alteració repentina del esperit ó de la economia animal per la exitació violenta déUhl• mors. Emocion. Gommotio, nis. Q cosioció. 1. EMOUElcr. adj. Lo que serveix pera ablaú tumors. Emoliente. EmoUiens. EMOLUMENT, m. Utilitat, profit. EmokmtUt, Emolumentum, i. EMPACAR. V. a. EMPAQUBTAl. EMPADRONAMENT, m. Terme pres dd cas- tellà, y significa allistament dels vçhÍDs dem població pera efectes de policia. Eneakezémmu^ encartamiento, encabezonamiento. Descríptio, nis. EMPADRONAR. V. a. Fér 1* empadrooameoL Encabezar, empadronar eneartar. Gensumperct- pita describere. EMPAIG. m. Gortedat, vergonya, turbacü. Empacho, corudad, vergüenzn, turbacion, nior, eorrimiento. Subrusticus pudor, timor. | anl Em- baràs, destorb, obstacle. Empacho, embaraso, ts- pedimento. Obstaculnm, i. DONAR EMPAIG, fr. EMPATXAR. 1. TENIR EMPAIG. fr. Tcuir vergonya ó reparo. Ttm empacho, ó reparo. Yereri. EMPALAMENT. m. La acció de empalar. Ear palamienw. Gruciaria veruti adactio. EMPALAR. V. a. Ennastar à algú en un pal com losaucellsen ï ast. fmpa/ar.Stipite aliqoeiD ab imo ad súmmum transfigere. EMPALAT, DA. p. p. Empatada. Sú^ïie lli- quis ab imo ad súmmum transfixus. EMPALIADA. f . y EMPALIAMENT. m. Parament de telas pen adorno en las feslas. Empaliada, Aulea, s. EMP ALIAR. V. a. Guarnir las parets ab ado^ nos de tela, etc. Empaliar, Aulsis , peristromati- bus parietes ornaré. || met. Dissimular , cubrir. Paliar, Pallio, as. || met. fam. Enganyar, fmftair, engatusar. Decipio, is. EMPALIAT, DA. p. p. Colgada, paliado. Sos- pensus. EMPALL. m. La palla sens bàtrer. fMoidb- ra, bàlago, Stipula, ae. EMPALLAR. V. a. Gubrir ab palla. OArtrnn paja. Paleis operire. EMPALLETADA. f. iiàut. Matalàs pera defen- sar de la fuselleria enemiga la gent que està 8obc« la cuberta. Empalletado. Cnlcitra; genus ad ictv, missilium vitandos in navibus constructum. EMPALMAR. V. a. Juntar pels extrems d« fustas, cordas, etc. Empalmar. Duobus adjungere extremis. EMPALME. m. L' acte y efecte de empabnar. Empalmadura, empalme. Duobus extrimis adjai0- tio. EMPALOMAR. V. a. nàut. Guarnir , em ii relinga y gràtil ab la vela. Empalomar. RaÜMift bus vela assuere. y FIL DE EMPALOMAR. FIL. 11p EMPANADA, f . Eapk altra cosa dins. Empa» EMP CATALÀ EMP 615 Engany, ocultació, enredo fraudulent. Empanada. Fraudulenta occultatio. || Pasterada, conveni secret pera algun fi dolent. Pastel, pastelan, entrucL•da. Conventiculum, i. EMPANAR. V. a. Fér empanada. Empanar. Bepsta farina carnem obducere. || Aplanar , fér un emplastre de la figura de alguna cosa. Aplaslar. Complano, as. EMPANAT, DA. p. p. Aplastado. Gomplana- tus. EMPANTANEGAR, v. a. Embarassar, impe- dir lo curs de un negoci. Empantanar. Negotium distinere. EMPANTANEGAT, DA. p. p. Empantanado, Aliquit distentum. EMPANTULLAR. V. a. Juntar pandillas. Apan- dillar. Conspiro, as. EMPAPAIG. m. enfit. EMPAPAR. V. a. Embéurer, remullar. Empa- par, Imbibo, is. EMPAPARSE. V. r. Embéurerse , com la ay- gua en la esponja. Empaparse, Imbibi , imbui. y met. Imbuhirse de alguna màxima ó doctrina. Em- paparse, Nimio rei amore imbui. EMPAPAT, DA. p. p. Empapado. Imbutus. EMPAPERAR. V. a. Embolicar en un paper. Empapelar, Obvolvere papyro. EMPAPERAYRE. m. Qui empapera. Empape- lador. Gbartis involvens. EMPAQUETAMENT. m. La acció y efecte de empaquetar. Empaque, In fasces collectio. EMPAQUETAR, v. a. Posar en paquets , far- dos, caíxons, etc. Empaquetar, empacar. In fascem cogere. EMPARA, f. AMPARA. II EMBABCH. 2. POSAR EMPARA, fr. EMBARGAR. TRÀÜRER LA EMPARA, fr. DESEMBARCAR. EMPARAMENT. m. ant. ampara. || ant. am- PARO, PROTECCIÓ. EMPARAMENTAR. V. a. bmpàliar. 1. EMPARAN8A. f. AMPARO. EMPARAR. V. a. ant. amparar. J ant. àpén- DRER. II ant. EMPÉNDRER. EMPARARSE. v. r. ant. Empéndrerse , pén- drer à són càrrech. Tomar por su cuenta, Sibi as- sumere. || ant. apoderarse, péndrer. EMPARAT, DA. p. p. Amparado, emhargado, Sequestratus. EMPARAULAR. V. a. Quedar de acort ab altre pera tractar alguna cosa. Apalahrar, De colloquio convenire. || Tractar un negoci de paraula. Apala- hrar. Coram aliquo pacisci. EMPARAULAT, DA. adj. Promès, ajustat. Apalahrado. Sponsus. EMPARELLAR. V. a. Igualar, anivellar. Em- parejar. Parem facere. EMPARENTAR. V. a. Contràurer parentiu per casament. Emparentar , entroncar, Affinitate cum aliquo devinciri. EMPARENTAT, DA. p. p. Emparentada, Affi- nitate devinctus. EMPARRAR. V. a. Formar emparrats. Empar- rar, Pergulas instruere. EMPARRARSE. v. a. Abrassarse las parras y algunas plantas en V apoyo que troban. Trepar, parrar. Vites amplecti ulmos, etc. EMPARRAT, m. Conjunt de parras sostingu- das per fustas , ó pilans. Emparrado, Pergula , s. II Los pilans y fustas que'l sostenen. Espaldar, espaldera , pabellon, Compages ramis contexenda. EMPAS8AR8E. V. r. Eixir , no delenirse al- guna cosa en altra en que s' inclou , penetraria. Pasarse. Dilabi. || Engollir. Tragar, engullir, De- glutio , is. II Passar una cosa per algun forat ó conducto estret. Colarse , pasarse. Trajici. | des- PASSARSE, DESENFiTARSE. || Bonarsc de la memòria. Pasarse, Oblivisci. || met. Créurer fàcilment lo in- verosímil ó que no té fonament. Tragarse, lis qu® omni carent probabilitate assentiri. EMPASSARSEN. fr. Dcfallirse per falta de aliment. Ahilarse. Dejicio , is , prae inedia languescere ; linqui animo. EMPASTAR. V. a. ant. empastissar. || pint. Cubrir de color lo dibuix. Empastar, Massa et co- lore non leviter oblinire. Q Posar pastetas en algu- na cosa pera apegarla ab altra. Engrudar, Gluli- no, as. EMPASTIFERAR. V. a. EMPASTISSAR. EMPASTI88ADOR, A. m. y f. Qui posa pas- tetas. Engrudador, Glutinator, is. EMPASTISSAMEBiT. m. ENGRUTAMENT. EMPASTISSAR. V. a. Embrutar ab qualsevol porqueria. Emharrar, emhadumar, Conspurco, as. ENGRUTAR. EMPASTISSARSE. V. r. Emplastarse , emha- dumar se, Lini. EMPASTISSAT, DA. p. p. Emplastado , m- harrado, emhadumado, Coinquinatus, litus. EMPASTRE. m. emplastre. EMPAT. m. La igualtat de vots. Empau. ^qualitas, atis. EMPATAMENT. m. En lo joch de cartas 6 daus la concurrència de dos cartas ó punts iguals. Encuentro, Chartularum ejusdem generis concur- sus. EMPATAR. V. a. IGUALAR. Q Suspéndrer , em- barassar lo curs de alguna resolució. Empatar, Inhibeo, es. || Trencar lo fil de un discurs. Cortar, interrumpir. Interpolo, as, interpel•lo, intermitto, is. EMPATAT, DA. p. p. Pato, empatada, MquA- tus. EMPATOLLAR. V. a. Enredar, confóndrer las cosas. Emhrollar, Implico, as. EMTATXADAMENT. adv. ro. ant. Empacha- L•mente, emharazosamente, Impeditè. EMPATXABIENT. m. ant. empaig. J^MPATXAR. V. a. ant. Embarassar, destor- 616 EMP DICCIONARI EMP bar, impedir. Empachar, emharazarf impedir, es- lorhar, Obsto, as, ímpedio, is. || ant. prohibir, pri- var, VEDAR. II ant. ENVER60NTIR. EMPATXAR8E. V. r. Tnrbarse, pararse, en- vergonyirse. Corlarse, empacharse. Padore snbrus- tico aífici. II ant. Posarse algú en lo que no li toca. Ingerirsef ponerse en lo que no le va. Alienis nego- tiis se immiscere. || bnfitarse. | Ocuparse, destor- barse. Emharazarse, empacharse, Impediri. EMPATXAT, DA. p. p. Empachado, Impedi- tus, timídus, pnsilanimis. | minuciós. || apvrat. EBIPATXORRARSE. V. r. Ferse algú pesat ó molest. Aporrarsef hacerse porra, Plnmbeum fíeri. EMPA VESSADA, f. Reparo , defensa feta ab pavessos ó escuts. Enipavesada , pavesada, Textile septnm. EMPA VESSAR. V. a. Formar empavessadas. Empavesar, Tèxtil i septo tegere. EMPAVESSAT, DA. p. p. Empavesado, Tex- tili septo tectus. EMPAVONAR. V. a. Donar al ferro U color blau fosch. Pavonar, Yiolaceo colore ferrum in- signire. || empa vessar. EMPAX. m. ant. empaio. EMPAYTAR. V. a. Perseguir, apurar en espe- cial à las feras. Acosar, Vexo, agito, as. NINGl^ M' EMPATTA Ó 'lS QUI M' EMPATTaVAN U SÓN k ROMA. loc. fam. ab que algú respon à qui li dóna massa pressa. No nos corren moros. Non in- cendis per ignem. EMPEDRAR, v. a. Espergir pebre en alguna cosa. Condimeniar con pimienta. Pipere condire. EMPECADAT Y EMPEGATAT. adj. Malvat, qui tot ho trastorna. Empecatudo, Improbus , tur- bulentus, irrequietus. EMPEDER, A. adj. méd. Àstringent, lo que té virtut de apretar y estrènyer. EsUpiico , estiiic4>. Stipticus. I Lo que està estret y no pót obrar. Es- tiptico, Stipticus. EMPEDERNIRSE. V. r. met. Obstinarse, fer- se insensible. Empedemirse. Obdurari, lapidescere. EMPEDERNIT, DA. p. p. Empedernido, Ob- duratus. EMPEDIMENT. m. impediment. EMPEDRADOR, A. m. y f. Qui empedra. SO" lador, empedrador. Slrator, consti-ator, is. EMPEDRAMENT. m. Acció de empedrar. Em- pedramiento. Pavimenti construclio é lapidíbus. EBIPEDRAR.V. a. Gubrir lo paviment de pe- dras. Solar, empedrar. Slerno, is ; viam lapidibus sternere. EMPEDRAT, DA. p. p. Empedrado. Slratus. Q m. Paviment format de pedras. Empedrado. Slra- tura, Si. BÀTRER L* empedrat, fr. met. fam. Rodar los car- rers sens nccesitat. Callejear, azotar calles. Yica- lim, per vicos vagari. EMPEDREIR. V. a. etC. PETRIFICAR. EMPEDREIRSE. V. r. Obstinarse, ferse insen- sible. Empedemirse. Obdurari. | Se diudealsM menjar, que quant se cou en lloch de estonne'i torna dur, y també 's sól dir de altras cosas. AfA' mazarse. Indurari. EMPEDRETT, DA. p. p. EnpedemUo. Obdl• ratus, induratus. EMPEGABIENT. m. Enquitranament, capiéi pega. Empegadura. Piceum illinimeDtnm;oppia• tio, nis. EMPEGAR. V. a. EMPEGUNTAR. | Passarlsp^ pel llinyol abans de cusir las sabatas. fneeroür. Ceroto oblinire. || Senyalar, marcar ab pega '1 \» tiar de llana. Empegar. Gregem pice notaré. EMPEGIT, DA. adj. Curt de geni. YergMSt- so, empachado. Impeditus. EMPEGOTAR. V. a. EMPBGUNTAl. EMPEGUIR. V. a. ant. acórrer, unriRGoemk EMPEGUIT, DA. adj. ant. empegit. EMPEGUNTAR. V. a. Untar ab pega. EÉfl• gar. Oppico, impico, as. EBIPEGUBITAT , DA. p. p. EmpegaL•. Pi- calus. EMPELLAR. V. a. Posar pell las llagas^ete. Empeltar, encorar, encorecer, Ynlnera cicatriooi ducere. EMPELT, m. Arbre empeltat. Ingerlo^ etferk^ pua. Insitum, i. || La pua ò espiga que's fícaenalin arbre. Ingerto. Surculus, i. | La part empeUdi* Ingeridura. Insistio, nis. || empbltament. EMPELTADOR, A. m. y f. Qui empelta. Iíh geridor. Inserlor, is. jj m. Entre jardiners, troi^ marfil en figura de una ametlla assegurat al wàr nech de un ganivet posat V agut en vers fora, ysel• veix pera que desprès de tallat V arbre pera es- pallarlo 's vaja desapegant la escorxa ab la paiti del instrument, fins que puga cabrer la poiqM se li va à empaitar. Abridor. In serendis arborítas cuspis eburnea. EMPELTAMENT. m. La acció de empelttf. Ingeridura, engertacion, engeridura. Consistiu, aiii insitus, us. EMPELTAR. V. a. Introdohir uoa cosa ea al- tra, juntarla. Engerir, ingerir, emgertar, mgerm* Insero, is. 0 Introduhir una espiga ó agulla verdi de un arbre en lo tronch ó rama de altre. JS^ift^ iar, ingertar. Gonsero, is, calamnm in arbore ii- serere. || Introduhir lo pus de la verola ab la llai- seta. Inocular, ingerir las virmelas. IdocmIo, v» boae pus inserere. EMPELTARSE. V. r. met. bmfbscàrsi. EMPELTAT, DA. p. p. IngerOo, engerÜB, ■»■ gerto. Insilus. EMPELTREIRSE. V. r. aut. SMraDRBIRSI. EMPENAR. V. a. ant. emplomar. 1. EMPÉNDRER. V. a. Gomensar, inteolar algi- na cosa gran. Emprender. Aggredior, erts, aUn^ to, as. Q Acométrer à algú pera pregUDlarli al^it cosa, reconvenirlo, importunarlot npèndRfhk ^ renyir ab ell. Emprender. AggredioTv mt» IMi* EHP GàTàU. drer à sòn càrrech 6 per sòn compte. Emprender, tomar d su cuenta, Suscipio, excipio, recipio, is. || ant. ACORDAR, ESTIPULAR, CONVENIR. me'n empren, te'n empren, 11 'n empren, loc.ant. Me, tij le aconteee. Mihi, tibi, illi accidit. EMPENTA, f. Cop fort que's dóna pera tràurer de sòn Iloch à al^na persona ó cosa. Empellon. empujoii, rempujon, emhion, Impalsio, impactio, nis. i La forsa que fà alguna cosa pera móurer ó detenir à altra. Empuje, empujo. Impulsió, nis Impulsns, us. k empentas. m. adv. Injuriosament, ab violèn- cia. À empellonest d empujones, Àcerbè, duré, se- verè, acriler. DONAR Ó PEGAR EMPENTAS. fr. EMPÈNYER. EBIPENYA. f. Part de damunt del peu oposa- da à la planta. Empeine. Metatarsis, is. || Lo cuyro de sobre la sabata. Empellay pala, Obstragulum, i. [ Baix ventre. Empeine. Imus venter. EMPENYAR. V. a. Deixar 6 donar per penyo- ra. Empeiiar. Oppignoro, as. || Obligar, precisar à algú à fér alguna cosa. Empenar, Induco, is, quem- piam re aliqua irretire. || Posar per empenyo ó mitjanser. Empenar, Interprecatorem adhibere. || ENDEUTAR. EMPENYAR8E. V. r. Endeutarse. Empenarse, entramparse, contraer deudas, Ms alienum facere, contrahere. || Gontràurer alguna obligació^óempen- ffo sens advertirlo al principi, ^mpenarse. Causam, negotium in se suscipere. || Insistir obstinadament. Empenarse, Persisto, is; totis viribus incumbere. II Interposarse ab algú à favor de altre. Empenar- se. Intercedo, is, deprecor, aris. || Posar à algú per empenyo. Empenarse, Intercessorem adhibere. || Aumentarse la malaltia, acalorarse algun assump- to. Empenarse. Àggravari. jj recomanar. EBIPENYAT, DA. p. p. Empenado, Oppigne- ratus. EMPÈNYER. V. a. Donar empentas. Rempu- jary empujar, empeiiar, empeller, impeler, apechíi- gar, y empentar p. Àr. Depello, trudo, is. QUI t' empeny que tant ròdol as? ref. Denota que qui*s ressent de lo que 's censura en general 6 ca- sualment, dóna senyal de estar comprés. Quien se pica, ajos ha comido; quien se temé, algo dehe. Qui scommata tanquam in se directa queritur, ea me- rnisse demonstrat. EMPENYIMENT. m. ant. empenta. EMPENYO, m. Esfors. Empeíio, Contentio, nis, conatus, us. || Obligació de pagar lo que s' empen- ya ó endeuta. Empeno. Obligalio, nis, juris vincu- lum. II Obligació per honra, conciéncia ó altre mo- tiu. Empeno, Fides, ei, obligatio, nis. jj Desitj ve- hement de fér ó conseguir alguna cosa, y V objecte à que's dirigeix. Empeno. Màxima cupiditas. || In- sistència en alguna cosa. Conato, empeno, tema, u- nacidad, Pertinacia, m. jj Lo protector ó padrí que s' ha empenyat per altre. Resorte, empeno. Protec- tor, fautor, is. II Lo cas precís en que's troba algú TOMO 1. EMP 617 de tornar per són punt, eixir bè de algun assump- te. Empeno, Obligatio, nis. ar empenyo ó ab tot empenyo, m. adv. Ab gran desitj y constància. Con empeno, con todo empeno, Enixè, toto pectore. POSAR PER EMPENYO, fr. EMPENYAR. 3. EMPENYORAMENT, m. La acció de empen- yar ó empenyorar. Empeno, Oppigneratio, nis. EMPENYORAR. V. a. Donar penyora ó per penyora. Empmar, dar en prenda, Oppignero, as. II EMPENYAR. EMPERADOR, m. Príncepó cap de un imperi. Emperador, Imperator, cssar, is. || Peix. espasa. EMPERADORA. f. La muller del emperador ó la senyora de un imperi. Emperatriz, Augusta, se, imperatrix, icis. EMPERADRIU, m. ant. emperadora. EMPERAIRE. m. ant. emperador. EMPERAMOR. adv. ant. Per amor, per cau- sa. Por amor, por razon. Oh, propter, ex, de pr». EMPERATÓRIA. f. IMPERATÓRIA. emperatrís. f . y EMPERATRIU. f. ant. emperadora. EMPERAYRE. m. ant. emperador. EMPERE8IR. V. n. y EMPERE8IR8E Y EMPERES08AR8E. V. r. Ferse, tornarse peresós. Emperezarse, Repigror, aris, pigresco, is. EMPERIAL. adj. IMPERIAL. EMPERNAR. V. a. nàut. Clavar, assegurar ab perns. Empemar, Fibulis figere, firmaré. EMPERÒ, conj . adver. que modifica disminuhint ó aumentant lo sentit de la clàusula precedent. Em- però, Tamen, verumtamen, sed, at, verum. EMPERXAR. v. a. perxar. EMPERXELLAR. V. a. ter. bnasprar. EMPÈS. p. p. Empujado, Pulsus, trusus. EMPESA, f. Adob en los teixits. Adobo, empe- sa, Gummi. II PREMPSA. 2. || Certa roba de cotó, etc. Estopilla, Gossypina tela. TRÍLuRER la empesa Ó LLUSTRE JL LAS TELAS. fr. Desaprensar, Nitorem abolere. EMPESGARSE. V. r. Inventar, fingir. Forjar, idearse, fingirse. Consarcino, as. EMPESTAR. V. a. Causar, comunicar la peste. També s' usa com recíproch. Apestar. Peste infere. J Despedir mal olor. apestar. FoBteo, es. || met. Corrómprer, viciar. Apestar. Corrumpo, is. EMPESTAT, DA. p. p. Apestado, Peste con- lactus, corruptus. EMPESTIFAR. V. a. EMRRUTAR. EMPESTIFERAR. V. a. INFICIONAR. EMPESTIFERAT, DA. adj. Mòlt dolent. Pesti- kncial, pestifero, pestilente, pestilencioso, Pestilens. EMPET. m. EMPAT. EMPETAR. V. a. EMPATAR. EMPETARLAS Ó EMPETAR LA BASA JL ALGÚ. fr. IgUa- larlo en una acció de gran mèrit. Empatdrsela d wio. Mqüo, as. 79 618 EMP DICCIONAM EMP EMPErBAB. V. a. IMPETRAB. EMPIJORAMENT. m. pitjoeà. EMPIJORAR. T. n. ter. empitjorirse. EMPOLAR. V. a. APILAR, APILOTAR. EMPINADÍ88IM, A. adj. sup. EmpinadisifM. Yaldè erectQs. EMPINABIENT. m. La acció de empinar. Em- pinaduraf empinamiento, Sablatio, erectio, nis. EBIPINAR. V. a. Alsar en alt. Empinar, Elevo, as, erigo, is. || Béurer mòlt. Empinar. Altè bibere. EMPINAR8E. Y. r. Alsarse de pnntetas. Em- pinarse. Se in digitos erigere. || Posarse dret lo caball. Enarmonarse, encahritarse, empinarse. Eri- gí. II EMBORRATXARSE. || Pujar al mèsaltdelasmon- tanyas. Enctmbrarse, Emineo, es. EMPINAT, DA. p. p. Empinado, Erectus, ele- vatus. EBIPIPAR. V.a. ARMAR, FÉRCRÉÜRER. j| ENFADAR. EMPÍBEO. m. Lo cel snpremo. Empireo. Em- pyreum coelam. || adj. Pertanyent al empireo, ce- lestial, diví. Empireo. Coelestis. EMPIREUMA. m. qufm. Olor y sabor que ad- quireixen las snbstàncias animals y vejetals per la acció del foch ó de un calor fort y continuat. Empireuma. Empyreuma, alls. EBIPlREUMÀnCHy CA. adj. Lo que pertany al empireuma. Empireumdtico. Empyreumaticus. EMPÍRIGAIUENT. adv. m. Per sola pràctica. Empiricamente. Empyricè. EMPtRICHy CA. adj. Qui 's goberna per sola pràctica ; 's diu comunment dels meljes. Empiri^ co. Empyricus. EMPIRISBIE. m. med. Sistema fundat solament en la experiència y segons la opinió comuna es la ruti- na cega en la administració dels medicaments. Em- pirismo. Empirica, ffi. || met. Ignorància presump- tuosa. OMrlatanismo, empirismo. Blateratus, us. EMPITJORAMENT, m. pitjora. EMPITJORAR, v. a. Posar en pitjor estat. Empeorar. Pejorem facere. || Anar de mal à pitjor. També s' usa com recíproch. Empeorar. Mgresco, is, in pejus ruere. EMPITJORAT, DA. p. p. Empeorado. Dete- rior in dies faclus. EMPIULAR. V. a. Juntar, enllassar los extrems de dos cosas. Empalmar. Copulo, coagmento, as. EMPLAFONAR. v. a. Fér las motlluras en los escayres y posts de las finestras y portas. Atairar. Portarum toros, torulos elaboraré. EMPLA88AMENT. m. citació. EMPLA8SAR. V. a. Citar , fér comparèixer en lo tribunal. Emplazar. Arcesso, is; in jus vocare. EMPLA8TRE. m. Medicament sólit, però bla aplicat ab un drap pera subjectarlo. Emplasto^ emplastre, plasta, cataplasma. Emplastrum, i, ma- lagma, alis. || Lo drap ó badana sobre que s' ex- ten. Emplasto. Pittacium, ii. EMPLASTRE MOLLipicATiü. Melútico. Molalicum ma- lagma. EMPLEAR. v. a. Ocupar à algú en tlgon ne- goci, comissió ó destino. Emplear, Dispendo, is. | Gastar lo diner en compras. Emplear. Impeado, is. II Gastar, consumir, ocupar, y així 's dia : ei- pLEAR las rendas, lo temps. Emplear. Impendo, in- sumo, is. EMPLEAT, DA. p. p. EmpUaio, Occupatu. II m. Qui té destino públich. Empleaio. Poblioo muneri addictus. DONAR PER BEN EMPLEAT, ff. Coaformarse gasto» ment ab alguna cosa desagradable pel bè que se's segueix. Dar porbien empleada. Bene faetumhabere. EMPLEGAR. v. a. ant. embolicar, jj plbgu. EMPLEO. m. La acció y efecte de emplear, inversió. Empleo, inversion. Emptio, companlio, nis. II Ocupació, càrrech, ofici, funció. Coloeam^ empleo, acomodo, plaza. Opus, muniis, eris.| Dignitat, elevació. Empleo. Honor, is. DONAR Ó PROPORCIONAR UN EMPLEO. ff. CokcV, emplear. Colloco, as. TRÍURER Ó separar del empleo. fr. DSSEMPLia. EMPLIGAR. V. a. IMPLICAR. EMPLOMADOR, A. m. y f. Qui emploDi Emplomador. Plumbator, is. EMPLOMAR. V. a. Cubrir, assegurar, apegtf abplom. Emplomar, Plumbo, as. | Guarnir deplo- mas. Emplumar , empltmajar. Plumis instroere; - plumas inducere. EMPLOMAT, DA. p. p. Emplomado. Plomblf tus. II Emplumado , emplumajado. Plumis omattf. EMPLUJAT. adj. Dit del temps en que ploa mòlt. Lluvioso, pluvioio. Pluviosus. EMPLUMALLAR. V. a. EMPLOMAR. t. EMPOAR. V. a. EMPOUAR. EMPOBREZAR. V. a. ant. empobrir. EMPOBRIMENT, m. La acció y efecte de eiB* pobrir. Empobrecimiento. Paupertas, atis. EMPOBRIR. V. a. Fér tornar pobre. Demr grar, empobrecer. Depaupero, as. y y. d. Toniarse pobre. Empobrecer. In egestatem deveoire. EMPOBRIT, DA. p. p. Empobreddo, «Hfo^ do. Ad egestatem redactus. EMPOLAYNAR. V.a. Adornar ab mòlt cuydado y esmero. Emperegilar, engalanar, entanuear, m- papirotar, repulir. Ad pompam exomare. | v. r. Pamponearse, empavonarse, pompearse. Peromiri. EMPOLAYNAT, DA. p. p. Emperegilaé», engalanadOfperipuesto, ^art'/b.AdpompanHMUitiis. EMPOLLAR. V. n. Posar las abellas lo poll eo las caselas. Moscardear, earockar. Apes semeo ii favis col•locaré. EMPOLSAMEBIT. m. V acte de quedar ca- bert de pols. Polvoreamiento. Pulveratio, nis. EMPOL8AR. V. a. Cubrir, tirar pols sobre al- guna cosa. Empolvar, polvorear ^ empohoriur» Pulvero, as. EMPOL8AR8E. V. r. Umplirse de pob patir cularment lo panyo y altres t•íite• Pulvere obstipari. SMP GàTALÀ. TyDA. p. p. Püktwmdo. Pnlveratus. BDAMEIIT. adv. m. Ferezosa- . Ignavè, igoaviter. BMPOLTROIflBIENT. m. Peresa, flnixedat, tferaió al traball. Foltroneria, holgazaneria. Desí- dia, ffi. EMPM•TUONU. V. a. Fér tornar dropo à al- glü. Mm^enzar, Quempiam inertem íacere. EMPCMiTRONlRSE. V. r. Tornar^e dropo, pe- reste. Àpolíumarsey empoltronecerse, poltronizarse. Desideo, es. EMPOLTRONITy DA. p. p. Apoltronado , evh fiUnmecido, Igoavia tenlns. EMPOLVAR. V. a. EMPOLSAR. y Entre perm- qiera tirar polvos als que pentinan. Empolvar, eti- Hpar. Polvere fncare. EMPOLVAT , DA. p. p. Empolvado. Pulve- reos, polyere fucatns. EMP01f80N¥AR. V. a. ant. eniutzinàe. EMPORI, m. Lloch ahont concorren pel co- ■ecs gents de diferentas nacions. Emporio. Empo- riuD, ii. I Lloch famós per las ciéncias ó altra co- sa. Emporio, Emporium, ii. EMPORTARSEN. V. r. pobtàbsen. Ko s' HO emportar! *l vent. exp. Tenir segura tlsona cosa. Està mpercha. Res est in vado, in tolc ; navigare in porlu. ^~ prep. APRÈS. EMPÓSIT. m. Pósil de licor. Poso, asiento, he- ', CnuBamentum, i. EUPOtfTAMENT. m. Guberta de posts. Enta- hlamento, Conlabulalio, nis. || La acció de empos- Ur. Entabladura. Gontabulatio , contignatio , nis. EMPOSTAR. V. a. EMPOSTISSAR. EMPOSTEMARSE. V. r. cirur. Formarse pos- tema. AposUmarse. Suppuro, as, absccdo, is. EMPOCTILAMENT Y EBIPOSTI8SA- MENT. m. EMPOSTAMENT. EMPOSTISSAR. V. a. Cubrir ab posts. Enta- hlar, Cootabulo, as. BMPOSnsSAT, DA. p. p. Entablado. Conta- bulatus. II m. Trespol, sostre de posts. Entablado, Gootabalatio, nis. || Composició , y juntura de las po6ts. Tablazon, entablado. Tabulatio, nis. || Tanla- deta ó cubert de sobre las portas ó fínestras pera defeosarlas del aygua. Sobradillo, Parvum tabula- tDm. EMPOSTIT. m. empostissat. EMPOTAR. V. a. Posar alguna cosa, com taba- co, eic. dins de un pot. Embotar, Yasi immittere. EMPOTUVGAR. V. a. Donar mòltas medici- nas. Jaropar, jaropear. Medicas poliones praebere. EMPOTINGAT, DA. p. p. Jaropado, jaropea- do. Medicis potionibqs repletus. EMPOTRAR. V. a. Assegurar alguna cosa ab méquíoa ó encaslantla en terra, ó en la paret. ur. In munim vel solum immittere. fDA. p. p. Empotrado. Fulcris 1%: EMP 619 m. ant. empósit. EMPOÜAR. y. a. Ficar, tirar alguna cosa en lo pou. Empozar. In puteum demittere, conjicere. EMPOUATy DA. p. p. Empozado. In puteum conjex^tus. EMPRABIENT. m. La acció de emprar. Bmpeh ramento, emparamiento y empara pr. Ar. Seques- tratio, nis. EMPRAR. V. a. enmanllevar. | Allistar, pén- drer, llogar. Alistar. Conscribo, is. EMPRAT, adj. ENMANLLEVAT. EMPREBdOPTAR. V. a. etc. impremptar. EMPRENDAR. V. a. Agradar, guanyar la vo- luntat de algú. Premiar. Allicio, is. EMPRENDARSE. V. r. Afícionarse , cobrar gust à alguna persona ó cosa. Prendarse, Dotibus capi vel allici. EMPRENDATy DA. p. p. Prendado. Dotibus captus. EMPRENIMENT. m. ant. empresa. EMPRENTA. f. IlfPREMPTA. EMPRENYAR. V. a. Fér concebir à la feme- lla. Emprenar, Gigno, is. || met. vulg. Importunar. Jorohar, gibar, atafagar. Importunissimum esse. EMPRÉS, A. p. p. Emprendido. Aggressus. EMPRESA, f. Acció àrdua, dificultosa, que va- lerosament se comensa. Empresa. Àrdua, difficilis aggressio. || Contracte, conveni, assento. Asiento. Conventio, nis. || Símbol ó figura enigmàtica. Enl•' presa. Symbolum, i. EMPRESONAMENT, m. La acció de empre- sonar. EncarcelamientOy encarcelaeion. In carcerem missió. EMPRESONAR. V. a. Posar en la presó. Apn- sionar, encarcelar. Custodio, is. EMPRESSARI. m. Qui pren à són càrrecb, ó *s posa al cap de alguna empresa. Empresària. Ne- gotii praepositus. EMPRESSIÓ. f. ant. EMPRESA. EMPRESTAR. V. a. DEIXAR Ó PÉNDRER EN MAN- LLEU. EMPRÈSTIT, m. La acció de deixar diners ó algun genero. Empréstito, empreslido, préstamo, Mutuatio, commodatio, nis. Q La cosa deixada. Em- préstito, emprestado, préstamo. Mutuum, i. EMPRETS. loc. ant. En preciú, ó estima, Sua- ceptio, nis. EMPRUHAR. V. a. Llaurar la primera vegada. Romper. Interscindo, is. EMPRIU. m. Terreno comú que no 's traballa. Baldio. Àger compascuus. dret DE EMPRIU. Lo de aprofítarse de alguna cosa especialment dels terrenos incults. Dereeho de bol- dio. Jus agri vacantis. EMPROAR. V. a. Carregar, pitjar lo barco de proa. Chapuzar, capttzar. Navem ex parte prorad onerare. EMPROBAR. V. a. Examinar si la roba càu bè. Probar. Comprobo, as. 620 ENA DICCIONARI. ENA EBfPUDEGAR. v. a. Despedir mal olor. Apes» tor, encarcavinar, Foeieo, es. ) met. üam. Importu- nar, fastiguejar. Apestar. Molestiam crearé. ESfPüDEGAT, DA. p. p. Apestado. Foetore infectus. EBIPUDENTIBIENT. m. Obra de empndentir. Heiiondez, hedor. Foetoris exhalatio^communicatio. EMPUDCNTIR. v. a. empuoegar. EMPUNYADURA, f. Guarnició, puny de la es- pasa. Funo, empunadura, Gapnlns, i. || nàut. Cada un dels caps col•locats al extrem superior de las velas y en cada faixa de rissos pera subjectar los punys ó ànguls de ellas als penols de las vergas. Empunadura, empunidwra. Pundamentum ad vela obfirmanda. EMPUNYAR, y. a. Agafar alguna cosa ab lo puny. Empunar. Manu prehendere. EMPURDANÉS. adj. Lo natural y pertanyent al Empnrdà. Empurdanés. EMPURPURAR. V. a. Tenyir de color de púr- pura. Purpurar. Purpuro, as. || ant. Vestir de púr- pura. Purpurar, Ostro inducere. EMPURPURAT, DA. p. p. Purpwrado. Pur- puratus, purpurissatus. EMPStcOSlS. f. fílos. Unió del ànima ab lo cos. EimUosís. Empsichosis, is. ÈMUL, A.adj. Qai aspira à igualar lo mèrit de altre. Emulo, emulador, ^mulus, «emnlator. ] Ene- mich, contrari, competidor. Rival, emulo, antago^ nista. Concertator, asmulator, is. EBfULAGIÓ. f. Passió del animo que excita à imitar y excedir las accions de altres. Emulacion. iEmulatio, nis. EBIULAR. V. a. Imitar las accions de altres pro- curant igualarlos y excedirlos. Emular, ^mulor, aris. EMULSIÓ, f. farm. Beguda semblant à la llet que 's tràn de diferentas llavors picantas. Èmul- «ton. Mulsa potio. r. pronunciació catalana de la lletra N. Ene. En. Q m. Radical de senyor y títol de dignitat dels soberans y nobles de Catalunya, Àquitània y de- més paissos confínants ahont se parlava *l català. Don, senor, monsenor. Domi nus, sènior, meus sè- nior. II Lo femení es na. || prep. Significant lo lloch y temps en que *s fa alguna cosa. En, In. \\ Dins, com: EN la butxaca. £n. Intrà. || Sobre, com: tinch una pensió bn tal renda. En, sobre. Súper. || Junt ab los gerundis equival à quant, com ; en venir lo pare li diré. En, Cum. ] axó, de axó, || ne. EN DE FUSTA. La forca. Ene depalo, Furca, ae, pa- tibulum, i. ENADIR. V. a. ant. antadir. ENAGENABLE. adj. Lo que 's pót enagenar. EnajenabU, Alienari, abalienari potens, valens. ENAGENACIÓ. f . y ENAGfiNAMENT. m. Cessió, venda. BujemA» eicm, enajenamiento. Alienatio, iiís. | met Dislnc- ció , falta de atenció. Enajeúaeio% , Emajmmml»» Mentisevagatio. | met. Desaceri. De$a€•9réo.lrm, is. n Suspensió dels sentits, èxtasis. Ai«i«MMN«ilf, elevacion, embriaguez. Èxtasis, is. ENAGENAR. V. a. Passar ó eotregar à altre '1 domini de alguna cosa. Bnajenwr, Abtüeno, as. | met. Tràurer de sí, fér pérdrer los aeotits. Tubè s* usa com recíproch. EnajéfMr. Senan prínre. * ENAGENAR8E. V. r. ElèVarse en la contwi plació de las cosas espirituals. BUtan»^ rnUimal•- se. In Deum rapi. || Ensuperbirse, enínrísmane. Enajenarse, embriagarse. ENAGENAT,DA.p. ^.Enajenado, Abalienatv. ENAGRIRSE. V. r. ant. Tomarae agre. Ath darse, a^rtar«e.Acidum reddi. ENAGUA8. f. pi. Yestidur» de las donas sota del faldellí. Enaguat, zagal, zagaUjo, MolieM interior cyclas. ENAlage. f.Igrftm. Figura en qne *8 pon au part de oració, y accidents per altres. EnAkgi, Enalage, es. ENALBARDAR. Y. a. ant. ALBAftOAB. ENALZAR. V. a. ant. etc. alsak. «^ ENAMORADAMENT. adv. m. Ab amor. Mm^ moradamente. Amanter, cnpídè. ENAMORADET, A. adj. d. Bnamaradüb, te. Amatorculus. ENAMORADÍ8, SA. adj. Fàcil, inelinüi morarse. Enamoradizo. In amorem pronw, fradi- vis, propensns. ENAMORADÍ88IM, A. adj. sup. Bnammdir simo, Mmie amore captus. ENAMORADOR, A. m. y f. Qni enamonu Enamorador, Procus, i, amasius, ii, amasia, ». ENAMORABIENT. m. U acció y efeele de enamorarse. Enamoramiento, Ad amorem alleetio. ENAMORAR. V. a. Excitar en altre la passió del amor. També s* usa com recíproch. Bnamorwr, amartelar, prendar. Ad amorem allicere; sibi ali- cere; sibi alicujus amorem conciliaré. ENAMORARSE. V. a. Prendarse de nna per- sona. Enamorarse. Amore affici. ENAMORAT, DA. p. p. Enamorada. Amon- bundus, amore saucius. || m. ant. fbstejadoi. PENSAN LOS ENAMORATS, QUE TOTHOM TÍ 'lS ULU TANCATS, ref. Denota que 'i qui esta apassionat, crea que ningú véu lo que ell voldria que no *8 vegés. Juzgan los enamorcídos que todos tienen los ojoi ve»- dados. Amore captus csteros omnes ocnlis captos existimat. ENAMORIGARSE. V. r. Enamorarse leveneat y sens gran empenyo. Enamoricarm. I,evi, fiíeilí amore aíüci. ENAMORICAT, DA. adj. Enamarieaé^t !■•« moradillo, Amatorculus. ENAMUNT. adv. || arriba. Snreòii^ ENANO, A. m. y f. nano. ENC ENANS. ABANS, AKTES, ANTESBÈ. filtANT. ENDAVANT. ENANTAft at tBT. IoC« aot. BXGOMUNIGAR. ENABITAmENT. m. AÜTO. 1. ENANTAR. V. a. AVANSAR. II Procebir en jnBtí- cia. Enjuiciar, proceder enjustUia, Judicio ali({ti0in persequi. Q expedir, despatxar, cuttar. ENAPRÈ8. mod. adv. desprès de això. ENARBOLAR. V. a. Alsar en alt. Arbolar» endrbolar. Elevo, as, erigo, is. ENARBOLATi DA. p. p. Enarbolodo, Elevatns. ENARBORAR. V. a. etC. ENARBOLAA. ENARDIMENT, m. Agitació de las passions y afectes. Ariimienlo, enardecimientOy tn/lamocion, y ddustion méd. Incalescentia, m. ENARDIR. V. a. Excitar, avivar las passions del animo. Enardecer, encendeVy inflamar, Inflam- mo, as, incendo, is. ENARUIRSE. V. r. Enardecerse, y derritirse parlant del amor. Ardesco, is. ENARDIT, DA. p. p. Enardeeido, Inflammatns. ENARMÓNIGH, CA. adj. mús. Sistema que proceheix de dos semitons menors, y una tercera major ó ditó. Enarmónico. Enharmonicus. ENARRAR. V. n. CONTAR. ENASPRAR. V. a. Enroscar las panras petitas * ò arbres à altre arbre ó pal pera que pujen drets. Enrodrigonar, rodrigar, Pedo, impedo, is. mk ENA8PRAT, DA. p. p. Enrodrigonado, rodri- ^l§ado. Ffedatos. ^ ENA8PRIR8E. V. r. ant. met. Alsarse las onas '^•del mar mogudas pel vent. Encresparse, Agitor, 'aris. ENASTAMENT. m. Obra de posar en 1' ast. Espetamiento. In vern immisio. || La acció de enas- tar foradant. Espetamiento, Trajectio, nis. ENASTAR. V. a. Posar al ast. Espetar, Yeru figere. || Traspassar, clavar ab instrument punxa- gut. Espetar, Transuerbero, as. ENASTAT, DA. p. p. Espetado, Transverbe- ratus. ENAVALL. adv. 11. Ahajo, Seorsúm. ENAYGUADURA. f. Contracció espasmódica dels muscles de las extremitats de las cabalcadu- ras. Aguadura, infosura, Morbus ex nimio potu. ENAYGUAR8E. V. r. Constíparse las cabalca- duras, contràurerse 'Is muscles de sas extremitats per massa fatiga ó bèurer. Aguarse. Ex fatigatione, poluve frigore corripi. ENBADA. m. adv. enobbadas. ENBAJANIR8E. V. r. embajanirse. ENBARGAR. V. a. embargar. ENBRONGH, CA. adj. ant. cÒRB. ENGABAGETAT,DA. adj. ant. GubertabT elm ó cabacct. Encapacetado. Galeatus. ENGABALLADA. f. Conjunt de pessas de que 's forraa una cosa, com de un terrat, etc. Armadu- ra, armazon. Fundamentvhn , fnlcimentum , ful- mentum, i, CATALÀ. ENC 621 ENOABAMENT. m. íncora. ENGABEMAMENT. m. empadronament. ENGABESSAR. V. a. empadronar. ENGABE8TRAR. V. a. Posar lo cabestre. £^ cabestrar, Capistro, as. || met. enioncar. ENGABESTRARSE. V. r. bngasqvktabsb. ENGABE8TRAT9 DA. p. p. Encabe$kradQ. Car pistratus< ENGABIR. V. a. Fér entrar, introduhir. Miler, inlrodueir, acomodar, Receptum dare. EUGABRTTARSE. V. r. EMPINARSB *L CARALL,. BMPINARSB. S. ENGADARNAR. V. a. Causar cadarn à algú. També s* usa com recíproch. Acatarrar, resfriar, Alicui gravedinem inducere. ENGADARNAT, DA. p. p. Aeatarrado, enoa^ tarrado, Gravedine oppressus. ENGADENADOR y A. m. y f. Qoi encadena. Engarzador, Innectitor, is. ENGADENAMENT. m. Connexió, unióde unas cosas ab altras. Encadenacion, encadenadura, tnea." denamiento. Concatenatio, nis. ENGADENAR. V. a. Lligar ab cadena. Encade- nar, Cateno, as. || Trabar, unir unas cosas ab al- tras. Encadenar f eslabonar, concadenar. Innecto,Í8. II Enastar los grans de rosari. Engarzar. Globulos metali filo connectere. || bnllassar. || nàut. Parlant de gúmeras, es donar una trinca à dos que s* en- creuan en lo punt de intersecció de sas direccions ó en que's tocan, pera evitar que's gasten ab la frotació. Encarcelar^ encadenar, Concateno, as, sub- jicio , is. 0 Tancar ab cadena» las entradas del» carrers. Encadenar. Cateno, as. || aaC Disposar un punt fortificat pera evitar qualsevol sorpresa del enemich. Reforzar, Obfirmare. ENGADENAT, DA. p. p. Encadenada, engar- zado. Catenatus. ENGADERNAR. V. a. ENGADARNAR. ENGAIX. m. Concavitat en que entra alguna cosa que s' encaixa ab altra. Muesca, encajadwra^ Scaphus, i. ENOAIXADAS. f. pi. En lo blasó 's diu de la» particions del escut, las pessas del qual s* encaixaiR unas ab altras formant triànguls grossos y llarchs. Encajadas, Gentilitii stemmatis partes aliis in- ser ta). ENGAIXADOR, A. m. y f. Qui encaixa. Ença- jador, Inseritor, is. || Instrument pera encaixar ó ficar una cosa en altra. Encajador. Instrumentum insertioni deserviens. ENGAIXAMEBIT. m. La acció de encaixar. Encaje, encajadura, Insertio, nis. ENGAIXAR. V. a. Ficar, ajustar una cosa en altra. Encajar, Incastroj as. || Introduhir ab man- ya. Encajar. Decipio, is. || v. n. met. Agradar, gus- tar. Encajar, entrar, cuadrar, petar, Placeo, es. || Donarse las mans. Darse la mano, Manum appre- hendere. || Enganyar en lo que's dóna ó 's diu, f^r passar una cosa per altra. Encajar, Decipio, 19, etf ENC DIGQONARI ENC BNCAixéif . expr. S* usa quant dos se donan la ma per amistat. Eneaja. Dexteras jangamns. ENCAIXAT I DA. p. p. Eneajado, encajonado, Incastratus. BNCÀnAT DE DOS. ID. Eotre estampers la unió d» dos fulls de paper ficats 1^ un dins del altre. JEHiar- nd. Binse philune papyracesB plagulas. ENCAIXAT DE TKEs. Eotre estampers la unió de tres fulls de paper ficats 1* un dins del altre. Tbt- no. Trina folia, vel tresphyliras connex»; ter- nio, nis. EMCAixAT DB QUATRE. Eutro ostampers unió de quatre fulls de paper ficats i' un dins del altre. CiMdemo, euatemion. Quaternio, nis. ENCAIXAT DE ciNCH. Lo quaderu de cinch fulls de paper. Quintemo. Quinlernio, nis. ENGAIXONAH. V. a. Picar , guardar alguna cosa en caixons. Encajonar, Arca includere. ENGALGINADURA. f. ant. y ENGALGINABIEPIT. BHBLANQUIïrAMBlCT. ENGALCnt AR. V. a. emblanquinar. ENGALLADERO. m. Paratge ahont se poden encallar lae naus. Bncalladero. Yada, orum, syr- tis, is. ENGALLABIBFIT. m. La acció y efecte de en- callar. Enealladura, Navis pne scopulis remoratio, II nàut. V acte y efecte de quedarse la nau en sech. Zaèarda, zabordo, zabordamiento. Hssus, i. ENGALLARSE. V. r. Ficarse en algun estany ó fanguera, de ahont no *s pót eixir fàcilment, iuis- carse. In luto bsrere. || Donar la embarcació en arena ó pedras, quedant en ellas sens moviment. Encallar y embkar, embarrancar, zabordar. Navem in scopulis hsBrere. || calmar. || Quedarse algun carro en lo fanch sens poderne eixir. Sonrodarse. Raedam luto hierere. U Quedarse parat, no poder prosseguir alguna conversa ó discurs. Atascarn, atramparse, Ussito, as. KNGAIXAT , DA. p. p. Encallado. In lulo hssus. ESTAR ENCALLADA ALGUNA COSA. fr. mct. Estar pa- rat un negoci. Estar en el estado de la inocenda. Negotium haerere, bassitare. ENGAlMiADURA. f. Malaltia que causa sofo- oació en las cabalcaduras. Encalmadura, ifislua- tiO) nis. ENGALMARi. V. a. etc. calmar. ENGAL08TRAR8E. V. r. Enmalaltirse bis criaturas per bavér mamat los calostres. Encalos- trarse, Infantem ex colustri suctione aegrotare. ENCALS Y ENGALSAMENT. m. ant. U ac- ció de encalsar. Acosamiento, alcance, Insectatio, nis. ENGAL8AR. v. a. ant. Anar à la saga del que fuig. Acosar, seguir el alcance, Cnrsu premeré. ENGALSINARb V. a. EMBLANQUINAR. ENGALVEMENT. m. ant. cal VA. ENGALVIR. y. a. Fér tomar calvo à algú. Volr ver etUvo d mo, Aiiiiuam colvefaoçr^. ENG ALVIRSE. v. r. Quedar calvo. Bnealvieet, Calvesco, calvefio, is. ENGALVIT9 PA. p. p. Encalveddo, Calve- factus. ENGALZAR. v. r. alcansar. bmearassàm. ENGAMINADOR , A. m. y f. di&bgtob. ENGAMINAMENT. m. ant. direcció. ENGAMINAR. V. a. Ensenyar, mostrar lo ca- mí. Encaminar, encarrilar, Yiam indicaré. | met Dirigir à algú en algun assumpto, negoci, etc. A- caminar, encarrilar. Dirigo, is. ENG A1IIINAR8E. v. T.Encaminarse. Dirigi,duci. ENGAMINAT , DA. p. p. Encaminado. Doctus- ENGABOSADA. f. mil. Sorpresa que antigua- ment feyan de nit, cubrint la armadura ab la ca- misa pera no confóndrerse ab V enemicb. Bncamt- soda, ensabanada. Subita et nocturna indusalomm militum aggressio, imiptio. ENGAMI8AR8E. v. r. mil. Disfressarse antí- guament pera fér una sorpresa de nit, cobrint la armadura ab la camisa pera no confóndrerse ab los enemichs. Encaminarse, Hostium castris noctu invadendis milites indusiari. ENGAMIBATi DA. p. p. Encamisado. Subuco- lalus. ENGAMORRARp V. a. etc. fam. engalipar. ENGANPEJUAR. V. u. nàut. Posar vertical ó perpendicular una vegada, etc. Poner en candela^ encandelar, Antennam perpendiculariler aptare. JÉ ENGANONAR. V. a. Encaminar, dirigir algO^P na cosa pera que entre en algun canó. Encammúr. In lubum dirigere. || fér canons. ENGANT. m. ENCANTAMENT. Q mct. Lo que sus- pèn los sentits, ó causa gran plaher. Encanto, In- cantamentum, i. || Venda pública ó particular de béns ab intervenció de la justícia ó sens ella. Al- moneL• , subasta, subastacion, Uasta , ae. || encan- tat. II Lo lloch aboni se venen cosas vellas. Jíaii- leria, vendeja, Nundinalionis locus. ANAR AL encant ALGUNA GOSA. fr. Yéndrersc en ell. Ir al subaslo. Subbastari. FÉR encant, fr. Yéndrer alguna cosa en públi- ca subasta. Sacar A pública almoneda ó subasta. Bona subhastaré, bast« subjicere. || esbarrlar. VéNDRER AL ENCANT, fr. ENCANTAR. 3. ENGANTADOR, A. m. y f. Qui encanta. Enr cantador, hechicero, mago, Yeneficus, magus, i, in* cantator, is. ENGANTAMENT. m. La acció de encantar y encantarse. Encantamento, encantamiento, encanto, embelesamientü, («antio, excantatio, incanlatio, nis. II met. fam. Rudesa. Torpeza, pelmaceria, Uebeta- do, inís. PEB ENCANTAMENT, fr. fam. PER ART DE ENCANTA- MENT. ENGANTAR. v. a. Causar dany per art de bruixeira ó encantament. Encantar, Prsecanto, in- canto, as. || met. Pasmai^ fér cosas maravellosas, acompanyadas de paraulas y gestos. Encantar, Ke* BNG GATAU. ENC Ml >, ark. I Yéndrer en 1* entvok Aièatfar, almo- '. SaÜbasto, as. ENGANTABIAS. f. S* usa ab lo verb donae, y significa airàarer à algú à tot lo que's vól. Dar se- «os ie wMàquito. Prolecto. | encantaments. ENGANTARSE. V. r. £mbadalir$e , emhebecer- «, emheU$arse. Stnpefío, is. ENGAUTAT, DA. p. p. Encantado. Obeanta- tM. I adj. m. Tonto, parat, de poch esperit. Torpe, Mo. Hebes, stnpídos. || met. fam. Distret, emba- dalit. Eneantado. Alienatns. CASA ó PAiicio ENCANTAT. Lo qoe es mòlt gran y rkabitanpochs. Casa, palaeio encantado. Spatiosa domns, paucia vel abditis incolis habitata. SfCABITOSADA. f. Trampa regularment de «Bjas en los rius , y en algunas platjas pera in- tateplar la pesca y feria tancar en depósits pro- porcionats pera mantenirla viva y dins del aygua. iteaüisada, eoMiL Arundinenm septum. SRGAlfYIMAR. V. a. Posar canyas pera sos- Inir alguna cosa. Eneanar. Arundinea crate va- Dire. EHGAlfTISflAT, DA. p. p. Encanado. Arundi- Mo crate vallatos. | m. Reixat de canyas. Ença- l íèío, arriate , aniatay varasceto. Cancelii , omm. laNTÍS. BNGANTOlf AR. V. a. ter. ensalivae. ► BMGAPAR. V. a. Cubrir ab la capa. Encapotar, hllio tegere. EUGAPAT, DA. p. p. Encapado, encapotado. hlliatns, pennlatus. ENGAPEBUTXAT, DA. adj. ENCAPiftOTAT. EMCAPILLADURA. f. nàut. Obra de encapi- flu*. Eneapilladura. Connexió, nís. ESfCAPILLAR. V. a. Enganxar un cap en un penol de verga. Eneapillar, Conecto, is. EHCAFOJJkMSEm V. r. nau. Posarse de cop ua cosa sobre altra , com una vela en lo penol de m verga, nn cop de mar sobre la nau. Eneapillar- m, Sobitò cooperire. BIM^APmOTAT, DA. adj. fam. Qui té la cu- cuiïlla posada. Encaperuzado, Gucullatus. nCAPONAR. V. a. Posar la àncora sobre *1 Cipú. Coponar, eaeapoiiar. Ancbora súper ruden- temobfirmare. EMGAPOTAR. V. a. Cubrir ab lo capot. Ença- folÈT, Lacerna tegere. BfCAPBITZARSE. V. r. Obstinarse en soste- ■ir lo eapritxo propi. Preoeuparse , encapricharsef euàMfinane. Sos sententis tenaciter adhasrere. ENCAPRITXAT, DA. adj. capeitxós , enamo- EAT, BNGEESCAT, ENCATAEINAT, ENGAPSAR. V. a. encaixonae. ENCAPUTXAR. V. a. Tapar alguna cosa ab capolxa. Efuapuehar. Cucullo tegere. ENGAPDTXATi DA. p. p. Encapuchado. Cu- callatuB. adv. t. ÀUM , todavia , ma$ , amos, '. Àdhuc, etiam. j| tame6. ENCiBA Wk 6 BHGAEA BO Ó BWIABA VBNTUBA. lOC. ittH bim. ienè quod. ENCAEA MÈs. loc. Atin mai , mas atm , todavia mas. Praeterea. ENCARA QUE. adv. No obslaut. Àunque, m em- bargo. Licet, quamquam, tametsi, quamvis. ENGARABiENT. m. Vista cara à cara. Eneth ramiento. Yisus directio. ENCARAR. V. n. Posarse una cosa cara à cara ó davant per davant de altra. També s' usa com recíproch. Encarar. Facie ad faciem intueri. || Apuntar ab las armas de foch. Apuntar, encarar, asestar. In scopum collineare. ENCARBONAR. V. a. Enmascarar ab carbó. Txznar. Quidpiam carbone denigraré, infuscare. ENCARCAIXAT. adj. S* aplicava al que por- tava buyrach. Encarcajado. Pbaretralus. ENCARCARABIEBIT. m. La acció de encarca- rarse. Envaramiento. Torpor, is. ENCARCARABISE. V. r. Entorpirse , quedar un membre sens moviment. Envararse. Torpore affici. I ENCAETRONAESE. ENCARCARAT, DA. p. p. Envarado, ^ferto. Rigidus, torpore affectus. ENCARCERAR. V. r. ant. Posar , ficar en la presó. Encarcelar, aprisionar. In carcerem conji- cere. ENCARCERAT, DA. p. p. Encarcelado. Car- ceralus. || adj. pres. ENCÀRDIA. f. Pedra preciosa que presenta la figura de un cor , de que pren lo nom. Encardia. Encardia, x. ENCARlDABlEBiT. adv. m. Ab encariment. Encarecidamente, con encarecimienio. Impensò. ENCARIDOR, A. m. y f. Qui encareix. Ença- recedor. Amplificator, is. ENCARIBIENT. m. Aument de preu. Encared- miento. Pretíi auctio. || met. Ponderació, exagera- ció. Eneareemiento. Commendatio, nis. ENCARIR. V. a. Aumentar lo preu. Eneartcer, subir el precio. Pretium augere. || met. Ponderar, exagerar. Encarecer. Extollo, is, amplifico, as. ENCARIT, DA. p. p. Enearecido. Amplificatns. ENCARNACIÓ. í. V acte misteriós de bavér pres carn bumana *1 fill de Dèn en las eotranyas virginals de Maria Santíssima. Encamadon. Divini Yerbi incarnatio. || Color de carn ab qne*s piotan las figuras bumanas. Encamacwn. Carneus color. Q La acció de fér venir carn en una part descar- nada. Encamacion. Excitat» carnis indjctio. ENCARNADURA. f . Ferida, penetració de un instrument en la carn. Encamadura. Yulnus, eris. II Recuperació de la carn quant se van curant las feridas. Encamacion, encamamiento. Carnis inge- neratio, recuperatio. ENCARNAR. V. a. pínt. Donar color de carn à las figuras. Encarnar. Colore cames afficere. | Y. n. Criar carn la ferida quant se cura. Escamar, In arente osse carnem ingenerare. | Introduhirse 62i BNC DICCIONARI ENC penetrar en la carn alguna arma. Enòafuar, Per carnem adigi. || mel. Fér forta impressió en V animo algnna espècie. Encarnar, Aliqua re vehe- menter affici. || Entre estampers imprimirse bè la lletra en lo paper. Encarnar. Signo, as. ENCARNAR8E. V. r. Haver pres carn humana *1 fill de Dèn. Encamarse , tomar came humana. Incarnor, aris ; homanam carnem induere, assn- mere. J Criarse carn en la ferida quant se va mi- llorant. Encarnar. Carnem accrescere. laVGARNAT, DA. p. p. Encamado. Incarnatus. d m. Lo color de carn que*s dóna à las estàtuas. Encamado. Garneus color , roseus color , dilutus murax. ENCARNAT BAIX. Lo color quo uo es tant fort com lo natural encarnat. Encamadino. Subruber. ENGARNATIU, VA. adj. La medicina que serveix pera netejar las matérias de las llagas , y pugan criar carn. Sareótico , encamativo. Medica- mentum quo ulcera purgantur, et carne induüntur. ENGARNISAAMENT. m. La acció de devorar la carn ab ànsia , com fan los llops famolenchs. Encamizamiento. Camis devoratio. || met. Crueltat ab que algú s' enceva en la sancb , infàmia ó dany de altre. Encamizamiento. Immanitas, atis. £NGARNI88AR8E. V. r. Encevarse en la carn morta *ls llops y altres animals famolenchs. £n- camizarse. Inescarí. || Menjar mòlta carn. Comer mucL• came. Multúm carnis vesci. Q met. Mostrarse cruel contra algú, encevantse contra sa vida, y en perjudicar à sa opinió é interessos. Encamizar$e. Crudesco, is. ENGARNISSAT, DA. p. p. Eneamizado. Ine»- catus. ENCARAMENT, m. Mirada atenta y de cuy- dado. Encaro. Attentus intuitus. Q Punteria ab ar- ma de foch. Encaro. Directio, collineatio, nis. ENGÀRREGH. m. Comissió, cuydado de algu- na cosa, y la cosa encarregada. Encargo. Cura, ae. ENGARREGADA8. f. pi. S* usa ab la frase DONAR LAS BNCARRBGADAS , y Significa atríbuhir à altre la culpa de alguna cosa. Echar la culpa ó earga d alguno. In aliquem culpam detorquere. ENCARREGAR. V. a. Encomanar, confiar, po- sar alguna cosa al cuydado de altre. Sncargar^ eometer. Demando, as. ENCARREGAR8E. V. r. Péndrer à són càrrech ó cuydado alguna cosa. Encargarse y entregarte. Mandatnm recipere. ENCARREGAT, DA. p. p. Encargado. Com- missus. ENCARRILAR. V. a. ENCAMINAR. ENCARRILAR8E. V. r. Embolicarse la corda en la corriola. Encarrillarse. Intricari. ENCARTACIÓ. f. Regoneixement de subjecció y vasallatge dels pobles y llochs à són senyor, pagantli per són domini la quantitat en que eslào convinguts. Bncartacion, eneartamiento. Homa- gium, ii. ENCARTAMENT. m. La escriptura ó docu- ment ab que*s justifica ó proba alguna cosa. Au- irumento, encartamiento. Syngrapha, ae. Q peoscrip- ció. n Condemnació del reo en rebeldia. Enearía" miento. Condemnatio, nis. || Despaíg judicial que conté la sentència del reo ausent. J?iicar(aiiiteii(o• Proscriptoriffi litterae. ENCARTAR. V. a. ant. Posar en perits. EMcri- twrar. Syngrapham facere. B Condemnar en rebel- dia al reo desprès de cridarlo ab bandos públicl». Encartar. Proscribo, is. || matricular, empadronar. II ant. CONTRACTAR, TIRMAR ESCRIPTURA. ENCARTAR MARIT. CELEBRAR CONTRACTE MATRIMO- NIAL. ENCARTARSE. V. r. En certs jochs de cartas quedarse *ls dos que van de companys ab las del mateix coll , de manera que no's poden descartar de las que perjudican. Encariarse. Lusoriis char- tulis implicari. ENCARTONAMENT. m. ant. Lo Uelrero ó llista dels penitenciats que*s posava en las iglé- sias. Samhenito. K fide defícientium descriptio. ENCARTRONAMENT. m. La obra de encar- tronarse. Rigidez, tesura. Rígid itas, atis. ENCARTRONARSE. V. r. Entorpirse algun membre ó nirvi. EntumirsCf entumecerse, envarar- se. Torpeo, rigdo, es. 0 mel. Posarse alguna cosa forta ó tiessa, com la roba midonada, etc. Atiitat' se, atesarse, entestecerse. Indurari. ENCA8GABELLAT, DA. adj. Ple de casca- bells. Encascahelado. Crepítaculis intructus. ENCASQUETAR. V. a. met. Posar lo sombrero ó gorra, ajustaria bè al cap. Encasquetar. Pikum in caput immittere. ENCA8QUETAR8E. V. r. Obstinarse algú en són dictamen sens escoltar rabons en contra. En^ casquetarse, encajdrsele ó uno en la caheza alguna cosa. SvLBd senlenlisB tenaciter adbaerere. ENCAflíTAR. V. a. Apegar. Pegar. Conglutino, as. II Encaixar. Engaslar, encajar. Insero, includo, is. II Ficar alguna cosa eo la paret ó en terra ab màquina. Empotrar, encachar. Infigo, is. ENCASTARSE. V. r. Apegarse, com la brutí- cia als vestits. Pegane. Uaerere. || Saber bo i men- jar ó bèurer, sentarse bè. Saher. Sapio, is. j| bncas- QUBTARSB. ENCA8QUETAT, DA. p. p. Pegada^ engasUh do. Conjunctus. ENCA8TELLAMENT. m. La acció y efecte de encastellarse. Encastillamiento. Munimentum, i. ENCA8TELLAR. V. a. Fortificar ab castells. Encastillar, Castellis communire. ENCASTELLARSE. V. r. Tancarse, ferse fort en un castell. Encastillarse. Castelló se muniré. ENCASTELLAT, DA. p. p. Encastillado. Cas- telló, arce munitus. ENCATARINARSE. V. r. enamorarsb. ENCATARDfAT. p. p. enamorat, bncapri- XAT. CATMJL ENG ENCATAmBARSE. V. r. sifCADAUCÀin. EVfCATARRAT, DA. adj. BtfCÀDAENAT. ENGATASTRAR. V. a. Inclóarer en la contri- bncíó del catastro. També s* usa com recíproch. Aeatastrar, In Tectigali vulgo calastro snppntari. ENGATA8TRAT, DA. p. p. Aealaslrado. In catastro snpputalos. ENGATIVAR. V. a. CAüTiVAt. ENGAUAJMEirr. m. Obra de encauar. Encava- dura 'in cryptam immíssío. ElfCAUAR. V. a. Obligar als animals à ficarse als cans 6 covas. També s* usa com recíproch. Amo- éngMTy miM^OTy eneovar. In cryplam immittere. | met. Obligar à algú à ocaltarse. Bneovar. Ad late- bras adigere. BRUAUARRE. V. r. Reti rarse algú, nodeixarse véorer. Amadrigarse. Homínnm frequentiam vi- tare. ENCAUAT, DA. p. p. Amadrigado, 9fuavado. Latibalatus. ENGÀÜRER• V. a. ant. ?AEift, ahak bi paït. ENGÀumCHyGA. adj. pint. S* aplica à la pintarà feta ab foch. Eneduitieo. Encaosticos. I m. pint. Combustió. Eneausto, Encaustum, i. ENCAVALCAR. V. a. ant. cabalgai. ENGAVALLADA. f. BASTU)A, taulat. ENCAVALLAR. V. a. cabalcar. ENCAVARSE. V. r. bngauarsb. ENCAVAT, DA. p. p. bncauat. ENCAYRONAR. V. a. Cobrir lo pis ab cay- rons. Bmhaldosar, Lorico, as. ENCAYRONAT, DA. p. p. Emhaldosado. Lo- ricatus. I m. Cuberta, sol, paviment de cayrons. Embaldoiado. Loricatio, nis, loricatus, us. ENCEB. m. La pólvora que*s posa en la casso- leta del fusell, etc. Cebo, Pulvis sulphuratus sclop- peti alveolo imposi tus. ENGEBAR. V. a. Posar pólvora en la cassoleta ó polvorí de las armas de foch. Cebar. Scloppeti alveolo pulverem sulphuratum immittere. ENCÈFALO. m. med. capital. 4. ENCEGAMENT, m. met. Àl-Iucinació, afecte que ofusca la rahó. Alwíinaimiento, ceguaiadjce- §uera. Mentis, animi cscitas. ENCEGAR. V. a. Quedar cego. Cegar. Lumen oculorum amittere. | met. Ofuscar la llum de la rahó, com fan las pasíons. Cegar^ tendar. Rentem obcaécare. ENCEGAR8E. V. r. cegab, otuscab. ENCEJAR. V. a. ant. cobbómpbbb. || r. ant. COBBÓlfPBEaSE. ENGEJAT. p. p. ant. COBBOMPUT. ENGELLAR. V. a. BN8BLLAB. ENCENALLS, m. pi. Cintas de fusta que deixa *1 ribot al usarse de ell. Virutat, Ligni follieulnm runcina exsectum. || m. pi. Llenya lleugera peri encéndrer foch. Pagina, yetea, enjutoSf ehamarat^ ca, ff homija pera *1 forn. Igniarium, cremium, H. cremia, orum. || tafbtans de fustbb. TOMO I. ENC 625 m. ant. La acció y efecte de encéndrer, y encéndrerse. Eneendmiento. Flam- ma, s. II m. abdob. ENGENDRAR. Y. a. Cubrir da cendra. Eneeni^ zar. Goncinero, ps. ENGÉPIDRER. V. a. Calar foch. També s' usa com recíproch. Eneender, incendiar, pegar fueg9. Accendo, is; incendium excitaré. | Causar ardor, com: lo mòlt exercici encbn lasanch. Encender, Ac- cendo, is. II met. incitar, enardir àalgú. Encendtr. Inflammo, as. | Comunicar la flama, com bücénobbb lo llum, etc. EnMnd$r. Accendo, is. ENGENDR08AR. V. a. BifCEilDBAB. ENCENEDOR DE FOCH. Qui cuyda ó té obligació de encéndrer lo foch. EnMmdedor de fue- go, foguero, Focarius, ii. || incendiabi. ENGENIMEPnr. m. p. U. ENCBNAMENT. ENCENS, m. Groma ó resina mòlt olorosa de un petit arbre de la Aràbia , que desprès de seca *s crema en los temples. Ineienso. Thus, uris. || met. Alabansa, obsequi, adulació. Incieneo, iisanja. As- sentatio, nis. ENCENS DE oBÓBiAs. Espécic de encens de uns granets petits, y del més fi. Orohias, Orobia, os, orobax, acis. ■NCBNS MASCLB. *L millor y més estimat. oUhano, tücietMo maeL•. Thus, uris. ENCEN8ACIÓ Y ENCEN8ADA. f. U acció y efecte de incensar. inceniacion, Thuris suffimen- tum. * ENCEN8ADOR. m. Qui porta V encenser. Tu- riferario, Turiferarius, thuri fera rius, ii. I Qui en- censa. Incensador. Suffltor, is, thurarius, ii. ENCENS ABIENT. m. ENCENSADA. ENGENSAR. V. a. Espargir lo fum del encens ab V encenser. hícentar. Incensum thus thuríbulo admovere. || met. Adular. Hícentar. Assentor, adu- lor, aris. ENCENSAT, DA. p. p. Incensado. Thus thurí- bulo motum. ENCENSER. m. Braseretab cadenasy tapa que serveix pera encensar. Incensario, turiMo. Acer- ra, as, thuribulum, i. ENCEP. m. BNCBB. ENCEPADOR. m. Qui encepa. Eneepadar. Lif^ neam compagem scloppeto aptans. ENCEPADüRA. f. Ressalt que té la canya de la àncora prop del ull y per dos de sas caras pa- ralelas, pera que encaixat en lo cep quede aquest més segur. Encepadura, macho, y oreja en lo Fer- rol. Repagulum, i. ENCEPAR. V. a. Posar caixa ó cep à las armas de foch. Encepar. Ligneam compagem scloppeto aplare. || nàut. Posar los ceps à las àncoras. Enee» par. Anchoram tigillis instruere. || Posar al reo en cep. Meter en el cepo, y encepar. fam. Cippo inclu- dere. ] ant. abbblab. | nàut. Aferrar bé la àncora en terra. Encepar. Rodico, as. ENCEPARSE. V. r. nàut. Embolicarse '1 cable 80 626 ENG DIGQONARI ENG en lo cep de la ancoi'a fondejada. Encepane. Im- plicari. ENGEPEGADA. f. ENSOPEGADA. ENGERADURA. f. V ENGERAMENT. m. La acció y efecte de en- carar. Enctramiinío. Ceralui*a, as. ENCERAR. V. a. tnlar ab cera. Eneerar. Ince- ro, as; c«ra illinire. ENGERAT, DA. p. p. Encerado, Ceratus. || m. Paper ó tela qae'» posa en las Gnestras pera res- guart del ayre. Encerado. Inceratnm, i. || La tela ó drap cubert de cera. Encerado. Linleuni incera- tam. II Drap enbarnissat. Oule. Gummi incrnstala tela. ENGERGAMENT. m. ant. ESCORCOLL. ENGERGAR. V. a. ESCORCOLLAR. ENGERGOLADOR. m. gercolador. ENGERGOLAMENT. m. CBRCOLAMBNT. ENGERGOLAR. V. a. Posar córcols à las bòtas y carrelells. Enarcar, Arcubus, ligneis circulis de- lia constringcre. ENGERGOLAT, DA. p. p. Enarcado. Arcu- bus circumplexus. ENGERQUAR. V. a. ant. INDAGAR. ENGERRELLADA. f. ter. y ENGERROSADA. f. Porció de cànem, lli» lla- na, elc. que's posa on la Olosa pera filaria. Copo. Globus, pensum, i. ENGERROSAR. V. a. Posar la encerrosada en la filosa. Enroscar. Pensum, vellus colo aplare. ENGERT. m. Èxit felís, atinat. Aeiirio, acaso. Gasus, us, sors, tis. ENGERTAR. V. a. ACERTAR. ENGERTARSE. V. r. ACERTAR8B. ENGERTAT, DA. p. p. acertat. ENGÉ8, A. p. p. Encendido. $uc<^ensus. || Yiu, atrevit, animós. Vivo, ardido, fogoso, Audax. ENGESA. f. ILLUMINACIÓ. k LA ENCESA. ïü. adv. (fue designa '1 modo do pescar ó cassar de nit, enlluernant la pe^ca ab llum artificial. Al eandelero, al eandiL Candelis píscari, elc. ATRAPAR k LA ENCESA, fr. Sorpéndr^r de impro- vfs à a'gú en algun delicte , elc. sèns podérseho pensar. Coger de manos d boca , d las manos ó eon las manos en la masa. In fraganti deprehendere. ENGE8AMENT. adv. iD. ant. Ab ardor, eficà- cia y vivesa. Encendidamenu. Incensè , eflicaciter, vividè. ENGE8Ó. f. ant. BNCENAMENT. ENGETADOR, A. m. y f. Qui enceta. Encenia" dor. Inceplor, is. ENGETADURA. f. La acció V efecte de encetar. Enceníadura, encentamiento. Inceptio, nis. ENGETALL. m. Fonament sobre que's fà *1 capdell. Devanador. kú dcformandum glomum ful- cimenlum. || Entre pescadors lo círcul superior del cop, per ahonl se trau lo peix que ha enlnten ell. Boca, encelall. Os, ris. ENGETAR. V. a. Gomensar à tallar ó gastar. hecentar, encemUir, Delíbo, as. ENGETAR8E. V. r. Llagarae alguna part dfl cos. Deceniarse. Exnlcero, plago, as. ENGETAT, DA. p. p. l>eeenlado, enmisis. Delibatus. ENGEVADOR. m. Polvorí. Pogoh, Fulverariíis scloppeli alveolus. ) Qui enceva 6 eugreixa ais animals. Cehador. Ulicii parandi artífex. ENGEVAMENT. m. La acció de eneevir. ^^ badwra. Illecebrse immissio, appositío. ENGEVAR. v. a. Engreixar als animals. Okr. Gil)o, sagino,as. || encebar. | mel.BmuAHALULl. ENGEVARffiB. V. T. CeharH. Inescarí. | Arioe- NARSE, CEBARSE. EifGEVAT, DA. p. p. dbado. Inescatai; eiea illectus. ENGIAM. m. Verdura que se sól menjar cm, com escarola, etc. Bnsalada , rvycMs. Aeelaría, orum. ENGIAM AD A. f. ENCIAM. | Bspteie de bollo, ó panet de Mallorca , que s' amassa ab hrísa^li flor, ous , sucre , etc. RollOj alfistela , tolvfiM• enciamada. Placenta, ae. ENGIAMET. m. L' enciam petit de Ilatoga, ó '1 planter de ell. Leehugino. Lactnciila, m,\\fi que's compon de diferentas herbas gusiosas. I0p^ lada , ensalada. Acetarium ex herbis. ENGÍGUGA. f . Carta dirigida pel Papa al dfro pera donar à conèixer sas ideas sobre algun puit de doctrina. Enciclica. Encíclica, ae. ENGÍGLIGH, ca. adj. cíclich. ENGiGLOPÉaoiA. f. Ciència universal; eocade- nament de totas las ciéncias. Enetclopedis. Ency- clopedia, x. ENGIGLOPÉDIGH, GA. adj. Lo que pertanyi la enciclopèdia. Enciclopèdica. Ad encyclopediíB pertinens. ENGIGULAR. V. a. etc. insaculai. ENGIMAR. V. a. ter. Espurgar 6 nekjar los arbres pel cim. bspuroab. ENGINTAR. V. a. Enflocar, adornar ab datas. Encinlar. Yittis ornaré. ENGIRIAT, DA. ai^. BucAiGAaAT. I BauTi- NAT. 2. ENGÍS. m. Sortilegi. Hechiso, MortiUgiOf eu0r to, Veneficium , ii, maleficum carmen. | Lo (fV atrau afalagant. Hechizo, lUecebra, aa. ENSiSADORy A. m. y f. Qui encisa. Eeshiun• Ycneficus, i. ENGI8AM. m. BNCIAM. ENGI8AMENT. m. aut. ENCÍS. ENGI8AR. V. a. Usar encisos. Hechisar, Tn^- ficiis inficere, irrelíre; incautamentís nli. | Agra- dar mòlt una cosa. Hechizar, emhelesar. Allicii>< is, incauto, as. || alivur. ENGISAT, DA. p. p. Hechizaio, enamarii^• Fascino illígatus, devinctus. ENG GàTALJL. ENCISO, m. Coma, la menor part del período. Inciso, coma. Incisum, i, incisió, nis. ENGITABIEBiT. m. aat. enàntíment. ENGLAUSTRAR. V. a. Tancar à algú en un claustro. Enelaustrar, eneerrar, Quempiam claus- tro includere. ENCaAüSTRATf DA. adj. Ficat, tancat en un claustro. Enelaustrado. Claustro septus, interclu- SU8. ENGLAVADURA. f . y ENCLAVAMENT, m. Ferida que*8 fa à las ca- balcaduras en las polas per algun clau que pene- tra flna à la carn. Clavadurat encla/Doiura, Ex ela- vo intimè adaclo vulnus. || Obra de enclavar la artilleria. Clavadura, Bellicí tormenti oppílatio. ENCLAVAR. V. a. Ficar un clau en las potas de las cabalcaduras fins arribar à la carn al temps de ferrarlas. Clavar, enclavar. Inducenda solea claro vulneraré. I cl4Var la AariLLEaiA. ENCLAVATf DA. adj. Se diu de la cabalca- dura que coixeja de resultas de la enclavadura. Enelavado, Claudus. ENCLA VILLAR. V. a. Assegurar ab clavillas. Enelavijar, Fibulo, as. || Posar clavillas à la gui- tarra, etc. Enelavijar, Chelym verticulis instruere. ENCLENCH, CA. adj. Malaltís, faltat de salut. Enelenqm, maluco, enueo, entecado, celUnco, In- fínnus. ESTAR E.NGLENCH ó EifCLÉNQcis. fr. fam. Estar mòlt delicat y faltat de forsas. JEitar heeho wi em- pUulo. iEgra valeludine laboraré. ENCLIN. adj. ant. lncluiat. ENGLINAMENT. m. ant. mcLUlACió. ENCUNAR. v. a. ant. uicLUf ai. ENCLinCH, CA. adj . Lo que aparta de sí: 's diu entre 'Is gramàticbs de las veus que apoyantse al fi de altras forman al parèixer una sola paraula ab ellas; las veus se y lo, per exemple, són enclí- ticas en las paraulas amarse, donarlo, EnclUico. Encliticus. ENCXÒS, A. p. p. Inchido, Inclusus. ENCLOTAR8E. V. Enfonsarse en lo matalàs, màrfega , etc. Hmdirse. Deprimi. || Detenirse la aygua en algun llocb fondo. Encharcarse, Stagna- ri. ENCLOTAT, DA. adj. Dit del terreno pla cir- cuhit de alturas. HonL• , hondonada. Demissus, profundus. ENCLÓURER. V. a. Compéndrer , posar una cosa dins de altra. Incluir, eneerrar, Includo, is. Q RODEJAR. II Contenir una cosa à altra. Incluir. Gou- tineo, es. y Atrapar, com: la porta li enclogití 'Is dits. Coger. Interclndo, is. jj imsertar. ENCLÓURER AL HiTj. fr. Coçer en medio. Medium aliquem tenero. ENCLÓURERSE. V. r. ConUnirse. Gontineri, concludi. ENCLUIR. V. a. enclóurer. ENCLUSA, f. Instrument sobre del que's traba- ENC Ci7 Han los metalls ab lo martell. ïunque, ayunqve. Incns , udis , acmon , nis. || La de argenter. Toi. Argentaria incus. j| La que es quadrada. Maeho. Quadrata incns. ENCOBLADOR, A. m. y f. Qui uneix física 6 moralment, com las voluntats, etc. Encuademaior. Animorum inter se coucíliator. ENCOBRIR. V. a. EIICÜBRIR. ENCODERMAR. V. a. etc. enquadernar. ENCOFRAR. V. a. eniaiülar. ENCOIXAR. V. a. Fér coix à algú. També s' usa com recíproch. Encojar. Claudnm facere. ENCOIXINADA. f. La porció de puntas que's fà cada vegada sens alsarla del patró. Tendido. Retieularum portio exemplari affixa. ENCOIXIR. V. a. ENCOIXAR. ENCCHADOR, A. m. y f. Qui encola. Encolar dar. Glutinator, is. ENCCMJiDURA. f. y ENCOLAMEirr. m. La acció y efecte de enco- lar. Encoladura, encolamiento. Conglulinatio, nis. ENCOLAR. V. a. Apegar ab ayguacuyt ó cola: donar cola al paper. Encolar. Glutino, as. ENCOLAT, DA. p. p. Eneolado. Glutine coo- nexus. ENCOLERISAMENT. m. UA. ENCCMJBRIMAR. V. a. Enfallonir ó fér posar coléricb. També s' usa com recíproch. Encolerizar. Irrito, as, alieni iram movere. ENCOLERiaAT, DA. p. p. Eneolerizado. Ir- rita tus. ENCOLPAR. V. a. CULPAR. ENCOLXADOR, A. m. y f. Qui encolxa. En- tokhador, estofador. Goelator, is. ENCOLXAR. V. a. Posar algun contrafort ab llana, cotó ó seda. Àcokhar , colchar , estofar. La- nam, gossypium ant sericum inter telas inducore. 11 nàut. Forrar los caps ó cordas. Encolekar. Tego, is. ENCOLXAT, DA. p. p. Colchado , aeolckado. Lana, etc. munitus. ENCOMANADA, f. La pensionista de un con- vent, coMegi, etc. Educanda. Educanda, ee. ENCOMANADÍS, SA. adj. Lo que fàcilment s' encomana. Pegadizo, contagioso. Contagiosus, pes- tifer. ENCOMANAR. V. a. Encarregar à altre algu- na cosa peraque cuyde de ella. Encomendar. Com- mendo, delego , as. || Comensar à clavar ó lligar alguna cosa sens estarho perfectament. Apuntar. Leviter effigere. jj Comunicar algun mal. Pegar. Communico , as. || Comensar à col•locar alguna cosa interinament , com eralyastar lo que s' ha de cosir, etc. Apuntar. Obiter insuere, etc. ENCOMANAR8E. V. r. Entregarse en mans de altre y fiarse de sòn amparo. Encomeniarse. Sese alicui in clientelam commendare. ENCOMANAT, DA. p. p. Encomendado, pega- do. Commendatus. Ci8 ENC DICCIONARI ENC ENGOMANDA. f. engomenda. || encomenda del ÀNIMA. ENGOMBRAT, DA. adj. ant. embrassat. ENGOBIBRAR. V. a. ant. apurar , dbsbgae, SEGAR. ENGOMENDA. f. Dignitat , territori , lloch y rendas que en las ordes militars se dóna à alguns caballers. Enc^mienda, Eqüestre beneficiam. ENCOMBiiDA DEL ínima. La súplica de la iglésia pel qai està en la agonia. Reeomendaeion del alma. Animee commendatio. DIR LA BlfCOVENDA DEL JLnIMA fr. AJUDAR i BÈ MORIR. ENGOMEBfDAGiÓ. f. ant. BIfCiRRBCH , RBCO- ME5DAGIÓ. g pi. Recados , memórias. Eneomiendas. Commendatio, salutatio, nis. ENGOm. m. Alabansa. Eneomio. Encomíum, ií, laas, dis, landatio, nis. ENGOMOÀSTIGH, GA. adj. Lo que alaba 6 conté alabansa. Encomidslico. Laudatibus , lauda- tori us. ENGONADURA. f. y ENGONAMENT. m. Rencor, mala voluntat. Eneono. Malevolentia, ». ENGONAR. V. a. ant. endantar. || Donaria primera llet à una criatura. Haeer la$ entrana$ d una criatura. Primum lac recens nalo pnebere. | Posar al nat de poch cosas dolsas al paladar, pera ({ue ab aquell sabor s' aficione al pit. Paladear, Recens nati pueri palalnm melle mulcere. ENGONATy DA. adj. ACOSTUMAT, AVESAT. ENGONGIT, DA. adj. APOCAT. ENGONTINENT. adv. Al instant. IneontenenU, incontinente, desde luegOy sin dilacian. lUicò. ENGONTORN. m. CONTORN. AL ENCONTORN. m. adv. Al rededor, eiMontomo. Circüm, circà, in orbem. ENGONTRA. f. ant. ENCONTRE, y GRUSAT, PA- RATGE. II m. adv. ab oposició. Encontra, por el conr Irario, encontradamenU. Contrariè. ENGONTRABLE. adj. Lo que s' encontra ab altra cosa. Encontrable, Ópposilus. ENGONTRADA. f. CONTORN , COMARCA. II ant. Call€y carrera. Callis, is, via, ». ENGONTRADARIENT. adv. m. Ab oposició y contrarietat. Opuestamente , encontradamenU. Per opposilum. ENGONTRADiSy A. adj. Lo que s' encontra ab altra persona ó cosa. Encontradizo. Obvius. PERSE ENCONTRADÍs. fr. Buscar à algú sens sem- blar que 's fassa de intent. Hac^rse encontradizo. Alicui in obvio esse. ENGOVITRADOR, A. m. y f. Qui encontra. Hallador. Inventor, is. ENGONTRAMENT. m. ant. encontre. CNGONTRAR. v. a. Trobar. Ballar, eneantrar, liivtMiio, repcrio, is. y Topar ab algú. Eneontrar. ^iii'iii obvium fieri; aliquem oilendere, nancisci. \\ ^ II. ant. DONAB UN encontre. ENGONTRARI. m. adv. BNCONTIA. t. ENGONTRAR8E. v. r. GoDOóirerjiuitaseDii mateix lloch dos ó mès personia. Aieoafr•m. Concurro, convenio , is. | Opoaane, eueBÍitine algú ab altre. Encontrarse. loimicíti•m ooaCnke- re. 0 Pegar algú ó alguna cosa ab altn. Choett, eneontrar. Offendo, is. Q Parlant de opíaíoM, pen- sar de diferent modo. Ditcordar^ aneoiilrarM. C»- natibus obviam ire. | Gonformarse las volootaliy genis. Eneontrane. Gongredíor, erís. | nàut I6i- rerse las onadas en dos direceions opoidai. A- contraru. Cursu inverso revolvi. Elf GONTRAT, DA. p. p. Ballado, «Moalrdi. Repertus, inventus. | adj. Opoaat. Bumund».ldr versus, oppositus. ENGONTRE. m. La acció y efecte de eaeoi- trar à altre. Eneuentro. Occursatio, dís. | Gopie una cosa que *s troba ab altra. Aietiailro, crn»- tron, topetony tropezon, ekofne, Gollísio, iiíi.| Desgràcia impensada. Azitr, coulrttiiiiiifa. Rm- num, i, infortunium, ii. | Riefriegaf rteumUn, Conflictus, i, Certamen, is. DONAR UN encontre, f . TopaT 1U1 ab altre, npi eneontrar. Obviam ire. EIXIR AL bncontrb. fr. SoUf^ ír ei lewMi». * Occurro, is, obviam ire. EifGOPLAR. V. a. Lligar una ctbeUariaà^ tra pera que vajan las unas detràa de las alM Beatar. Bestias religare. EN GORAHENT. m. La obra de encerameitv. Encoramento, eneoramiento^ corúmentOj moormm tado, Coagmentatio, nis. ENGORAüENTAR. ▼. r. Bntre coBstractM de naus unir dos pessas per medi de penn d di- villas clavadas en direcció à Y^gadas oblU|M,yi vegadas perpendicular. Encorammlar, eoraacRlir, ensamhlar. Goagmento, as. ENGORAR. V. a. ant. donar cor. ENGORAT. p. p. animat, «NCIVAT, BIAlllfi ENTUSSIASMAT, EMPENTAT. ENGORATJAR. V. a. Donar coralge, aninir. Encorajar, dar coraje. Imflammo, as. ENGORATXAR. V. a. Posar lo tabaoo, etc « coratxas. Encorachar. In coraceo sacco eoUocan* ENCORBAR. V. a. etC. ENCORVAR. ENGORDAR. V. a. Lligar, forrar de eordi. Ensogar. Restibus ligare. | Posar cordaa als iostri- ments músichs. Encordar. Nervis, fídibns instne- re. II Ab espart. Ensirar. Spartos opereiilo tegere. ENGORDAT, nA, p. p. Eneord^, eiiMfià. Chordis instructus. ENGORDI. m. Tumor que *s forma en Y $mh nal y proceheix del mal gàl•lich. Jnearéiú. Pua- cella, ae. ENGÓRDIGH, GA. adj. Se diu de la müski pràctica, etc. que usa de instruments. AioMíct. Enchordicus. ENGORDILLAR. V. a. Posar cordills, lUgtf ab ells. Encordelar. Funibus inMrueret vírcíiv• ENG GATàU. ENGOBDONAm. V. a. Posar cordons à algana cosa. EneoriafMff eehar eordones, Resticolis ins- truere. | Tòrcer à modo de cordó. Bneardonar. Instar resticali obvolvere. ElfGOSDONAT, DA. p. p. Adornat ab cor- dons. Enewdanaào. Tonüís instmctus. ENGOSPOBAR. Y. a. iNCoaroiAE. ENGOMIALAR. V. a. Ficar, guardar en lo corral lo bestiar. Acorralar, incorralar. Oreges in- tra septa concludere. | v. a. nànt. Maniobrar de tal manera contra nn bnch enemich que no li que- do més recnrs que '1 de rendirse 6 varar en la coe- ta. Acorralar. Cogo, is. ENGORRALAT, DA. p. p. Acorralaio, eneor• ralado, Intra septa conclnsns. | met. Se diu de al- gú que no té que respóndrer. Acorralado, aiolkh do. A liqüis in angnstias redactns. ENGORBEGCT, DA. p. p. llfCUlS. EltGÓRRER. V. a. iNCÓiaia. EWCOBHIliEWT» m. llfCUlllinifT. BNCoaimiiT DE PBNA. La acció de incórrer en ella. Ineunúm, tneurrimiento de pena, Pcsne in- cnrsns. ENGOETAm. T. a. BMBEUIXAl, BNCAIITAR. ENCORTASAE. V. r. coktarsk. ElfCSOETAT, DA. p. p. COETAT. ENOORTDl AB. V. a. Posar cortinas, adornar ab ellas. Encortinar. Velis, cortinís instroere. ENGOBTINAT, DA. p. p. Encortinado. Corti- nis orna tos. | m. cortinatgb. ElfGOBVADUBA. f. V estat de nna superfície ó de nna línea que s' aproxima mès ó ménos à la forma de un arch, com las bncoetadubas de las costellas, etc. Eneorvadura, Curvatura, m. ENGOBVAMENT. m. La acció de encorvar ó encorvarse. Eneorvadwra, eneorvamietíio, torcimienr to, dobladwra. Curvatura, ». ENGOBVAB. V. a. Doblegar, tòrcer. Eneorvar. Curvo, as. ENGOBVABSE. V. r. Acotarse, lórcerse. J?ti- corvaree, Incurvesco, is. ENGCMVAT, DA. p. p. Sncorvado» Gurvatus. ENGOTONADA. f. Tela de cotó ó lU ab fondo llis y flors teixidas. Cotonada. Gossypina tela va- riegata. ElfGOTONAB. v. a. Farcir de cotó. Aeolehar. Gossypio infarcire. ENGOTQNAT, DA. p. p. Acokhado» Qossypio fartos, pulvinatus. EIVGOTXAB8E. v. r. Pujar al cotxo. MoiUar en el coche , tomar el coche. Rhedam conscendere. ENCBA8SAB. Y. a. ESPESSIR. ENGBEIXAB. V. a. ENGREIXAR. ENGBE8PADOB. m. ant. Ferros de crespar. Enerespador. Calamistrum, i. ENCBESPAMENT. m. La accióde encrespar. Encrespadwra, Crispalio, nís. || ant. Caragol dels ca- bells. Ai^o.Bostrychus, cincínnus, i,crispatio,nÍ8. ^AB» V. a. GRESPAl. ENG 629 Y. r. met. Alterarse las pas- sions del animo. Eneresparte. Irrito, excito, as, accendo, is. ENGBE8PAT| DA. p. p. CRESPAT. ENGBESTABns. Y. r. Alsar los aucells la cresta en senyal de ufona. Enerettari$é Cristam erigere. ENGBEUAMENT. m. La acció de encreuar. Cruzamiento, enorvee. Decussatio, nis. ENGBEüAB. Y. a. Atravessar una cosa sobre altra en forma de creu. També s* usa com recí- procb. Cruzar. Decusso, as; aliquid decussatim implicaré. ENGBEUAT, DA. p. p. Cruzado. Decussatus. I Joch en que 's forma una creu ab dos agnllas, moventlas ab la ungla sobre un pla. Ai^lerts, crucillo. Acicularum ludus cmcis formam efficien- tium. ENCBimiiAB. Y. a. etc. ACElMIflAR. ENGBOAB. Y. a. ant. encreuar. ENCBOSTAMENT. m. Obra de encrostar. M- cruetaeion, encostradwra. Incrustatio, nis. EFICBOSTAB. Y. a. Cubrir de crosta alguna cosa. Encoitrar. Incrusto, as. EFfGBOSTATy DA. p. p. Encottrado. Incrus- tatus. ENGBUELIB8S. Y. r.ant. Bnforismarse, aban- donarse à la ira. Enoruileeeru, enerudeeorH, Bac- chor, aris, fi^deo, es. ENGBUILLADA. f. ant. crüsat. t. ENGBU8GAB. Y. a. Aumentar, agravar algu- na cosa. Agradar, reerecer. Amplifico, as, adaugeo, es. ENGUBAB. V. a. ant. Ficar à un reo per càs- tich en una bóta ab un gall, mona, gos y escorsó, y llansarlo al mar. Eneuhar, In culeum insuere. ENGUBELLAB. Y. a. Posar la Tíjbà en lo cu- bell. Meter la ropa en el cuezo. In fidilem scute- llam injicere. ENGUBEBT, A. p. p. Dissimulat, misteriós. Oculto, encuhierto, Teclus, clausus. ENGUBEBTAMENT. adv. m. Ocultament, se- cretament. Encubieitamente. Tectè, opertò, clam secretò. ElfGUBEBTAB. Y. a. Cubrir ab panyos ó bt- yela negra 'Is caballs, en demostració de dol. Encubertar. Stragulis cooperire. ENGUBEBTAT, DA. p. p. ant. Eneuhertado. Stragulis coopertus. ENCUBBIDOB, A. m. y f. Qui encubreix. Ai* eubridor, Celator, is. ENGUBBIB. Y. a. Ocultar, no manifestar algú- na cosa. Enc%ibrir. Celo, convelo, as. ENGUOIMENT. m. Falta de animo, de eq[»erit. Encogimiento. Pusillanimítas, timiditas, atis. ENCUOIB. Y. a. Arronsar. També s' usa com reciprocb. Eneoger. Contraho, is, coarto, as. ^BNGUGIBSE. v. r. Sér curt de geni. Eneoger^ se. Timiditate laboraré. 630 END DICaONARI END ENGUOIT, DA. p. p. EncogUo, Contractiu. ENGUIXDfAT. adj. A manera de coixi. Almo- hadadOf almohadillado, Pnlvini figuram exhibens, palvinatus. ENGULLIMENT. m. ant. BüCUGniBliT. ENGULUR. V. a. KlfCUOlR. I gullir, ebcull». ENGULUT, DA. adj. Temerós. CortOf eMogUo, Yerecandos, timidus. ENGULPAft. V. a. ant. gulpae. ENGIllfT• m. Lo aello ó motllo ab que b' enca- nya la moneda. Cimo. Monetaríus typos. J Impres- sió ó senyal que deixa 4 moiUo. Ctmo. Yesti- giam, ii. ENGUNTAGIÓ. f. ENCUNY, t. ENGüHYADOm, A. m. y f. Lo qui encanya. Aewiúdor. Gasor, is. ENGUlfYAMENT. m. bncunt. t. ENGUBfYAB. V. a. Imprimir lo sello en la mo- neda. Acunar, eneuiiarj euiiar, Pecunias feriré, pro- cudere. ENCÜTRAR. Y. a. ant. Gabrir ab eayro. an- corar. Gorio tegere, obducere. BNCUTEAE LAS NAUS. Resguardar abcuyro sòn casco pera '1 combat. Eneorar la$ naves, Navibos corio obdvcerew ENGUYRABSAB. V. a. Posar ó vestir la coras- sa. Armar i$ eoraza. Lorico, as. ENGÜYRAMAT, DA. p. p. Eneorazado. Lori- catus. ENDAOAE. V. a. APAEBLLAE, COMPÓNDEBE, EN- DEESSAR. ENDANYAB. V. a. Posar de pitjor qualitat la llaga ó ferida. També s' usa com recíproch. Enco- nar, encrudecer. Exulcero, as. ENDANYATyOA. p. p. i?fu;oitado.£xulceialus. ENDARBERA. adv. 11. y t. Alrús^ arredro, A tergo, relrò, ponè. ANAE, QUEDAE ENDAEEEEA. fr. No saber tan com altre. Qutdarse atras, Parum ingenio pollere. | No desocupar los negocis ó lo que s* ha de fér. Atra- sarse. Cesso, as. FEESB, TIEAE8E ENDAEEEEA. ff. HOCerU alfài. Re- Uròagi. QUEDAESE ENDARRERA, fr. Qui VE cn companyÍE de altres, no conseguirlos caminant. Bezagarse, reirasarse, Retrò linqui ; extremum occupare. TORNAR ENDARRERA, fr. Faltar à la paraula ó pro- mesa. Volverse atrds. Dictis non stare. I Retrocedir pel mateix camí que s* havia fét. Detandar h an- dado, wlvir alrài. Viam remetí ri. ENDARRERIATGE. m. ant. Atràs, deute en- darrerit. Atraso, Reliquatio, nis. ENDARRERIMENT, m. La acció y efecte de endarrerir y endarrerirse. Atraso. Retardatio, pro- crastinatio, nis. ENDARRERIR. V. a. Destorbar à altre sa for- tuna. També s' usa com reolproch. Atrasar. Obsto, as. I Detenir la execució de alguna cosa. També s* usa com recíproch. Airasar. Procrastioo , as. ENDARRERITi DA. p. p. AlTOM^. Prapedi- tus. g m. pi. La nnida, pensions de censos, eci- sals, etc. deixadas de pagar eo lo degut tei^i. Airasadoi, caidos. Non peraoluü, inaoliiti raddÜR ENDATrAr. ady. 11. y t. muiUMà. TORNAR LA PARAULA BNDATEÍ8. fr. TOBIIAE BSMI- EEEA. 1. ENDAUAT, DA. adj. Oaamit de danstéo- cachs. Ei^aqweado. Tesseratot. ENDAVALLADA. f. DAVALLADA. EBIDAVANT. «dv. U. AdeUmü. Ullrà. | adv. L Desprès, en lo venider. AdiUuUe, m adélmu. Jan indc; post haec ; in posterum. | loc. ab que i*ei- cita à algú à que prosseguesca en lo comeMit 6 no's detínga per algun reparo. Aielonfs. Age, ^t• dum. PASSAR ENDAVANT, fr. Procebír à una oomitin. Ir delanie, Praecedo, is. U No partrae 6 detasine per algun reparo. Posar deUnie. Baud retiaeri quominus. || No interrómprerse *1 cnra ó exenrió de algun negoci, assumpte etc. Posar ^ ir dikMU. Haud cessaré. || met. Excedir à algú. Adelwi^t adelantarse, eckar d alguM la piena eaeiiiia. Pne- 80, praecello, is. || Proseguir, continuar alguna co- sa. Llevar adelanu alguna eosa. Ulteriús prodice re. II Passar de tractar una espècie à tractarae al- tra. Paiar. Ad aliud sermonem converlere. DE AQUÍ, 6 DE ALLÍ ENDAVANT. loC. J^OfriA adelanle, £xindè. NI ENDAVANT, NI ENDAEEEEA. loC. fun. Sb (pB!* expressa que no té curs alguna Goaa. Ni ütfiu, m adelanu, Gessat omninò . ENDEBADES, aov. debades. ENDEBLE, A. adj. Di^bil, delicat. Se dialait del animo com del cos. Eadeble, mòrtída, dettca^* deleznable. Debilis, languidus. ENDEGAGONO. m. geom. Figura de OBieàB- guls. Endecdgono. Endecagonus, i. ENDEGA88ÍL-LABO. adj. De ouze sil-!aliK Endecasilabo, Hendecasyllabus, L ENDEGE1IIP8. m. endessemps. ENDEFÉ8. m. ant. eoig, oeat. | TDiiTO,fiao^ SEE. ENDEFORA. adv. II. À fa pofte de o/iura. Fo- ràs. ENDEMÀ, adv. t. Dia següent. £iiièii- ehar, Deglutio, is. ENDRÉB. m. Gompostura, adorno. Aéerezo, aU- fio, Goncinnatío, nis. | RÉeimiN, gobbrn, niRBCciè, GUIA. 632 ENB DIGCIONABI ENF ím f. ant. DMBCGIÓ, MDIGATÓIU. CNDRE88ADOR, A. m. y f. Qai endressa. Compamior, Compositor, is. ENDRESSABfENT. m. ant. La acció de endres- sar. Compostwra. Ordinatio, nís. || ant. direcció^ DEDICATÒRIA. ENDRESSAB. V. a. Compóndrer, posar bèóen orde. Componer, aderezar, asear. Dígero, is. || Di- rigir, encaminar à algan fi ú objecte. Enderezar. Dirigo, is. y ant. Ordenar, disposar. Bnderezar. Ordino, as. y ter. manllevar, deixar prestat. | ant. dedicar. ENDRE88AT, DA. p. p. Enderezado, eampues- to. Ordinatas, digestus. y adj. Curiós. Àseado. Ni- tidns. ENDmEflSERA. f. ENDRET, PARATGE. ENDRET. m. Paratge, lloch cert. Paraje, st(to, fuesto. Locns, i, regió, nis. y La cara palida de al- guna cosa. BaZf cara, derecho, Facies, ei. AL ENDRIT DE ALGÚ Ó DE ALGUNA GOSA. m. adv. anL EN ORDE, RESPECTIVAMENT, RELATIVAMENT. ENDRIAGH. m. Mónstruo mitológich ó fabulós, compost de formas humanas y de las de vàrias fe- ras. Endriago. Multiforme monstrum. ENDROPraSE. V. r. Tornarse dropo. Empere- zarse, Repígror, aris. ENDROPIT 9 DA. p. p. Emperezado. Repi- gratus. ENDÚGIE8. f. pi.* ant. tréquas. ENDUE8. pron. ant. imòof, ambas; ambos d do$j ambas d dos. Ambo. ENDORAR. V. a. Economisar, escasejar lo gas- to. Endurar. Sumptus moderaré; sumptibus par- cere. y dejunar. ENDURAYR Y ENDURETZIR• V. a. ENDU- RIR. ENDURIMENT, m. Duresa. Endurtemknto, dureza. Duramentum, i. ENDURIR. V. a. Consolidar, posar dura alguna cosa. També s' usa com recíproch. Endurecer, en- durar. Obfírmo, obduro, as. || met. Fér mès aptes los cossos al traball. Endmtur. Obfirmo, obdu- ro, as. ENDURIT, DA. p. p. Endurecido. Duratus, in- duratus, perduratus. ENEHUCaa, GA. adj. Contrari. Enemigo. Ini- micus. y Qui té mala voluntat à altre. Enemigo. Inimicus. y Lo contrari en la guerra. EMmigo. Ho&- tis, duellio, is. y Lo mal esperit. Enemigo. Doemon, is. y Repèl en los dits de la ma prop las unglas. JZe- pelo, repelon, padoitro. Reduvia, ». RUscARSB ENEMicHs. fr. Eusonya que *1 modo de obrar imprudent acarrea odi. Ganar enemigos. Ini- micos adquirere. QUI i SÓN ENBMIia PLANT, i SAS MANS MOR. rof. Qui desprecia à sòn enemich sól sér víctima de sa vana confiansa. Quien d eu enemigo popa d nu ma^ nos nuere. Qui inimicum palam despicit, in suam perniciem accendit. QUI 18 BNEMIGI DB LÀ Ni) VU ^Cta MRÍ BE N Li BODA? ref. Ensenya qae*l dictamen 6 praient boÜ- eia de las cosas se déu péndrer de qui esti des- apassionat. El que et enmnigode lajutma^eóméiri bien de la boda't Qnísque nov» infenras naplx, connubia damnat. QUI E TOM bnbmigb? LO DEL TBU OPIGI. ref. Ad- verteix que la emulació sól regnar entre 'Is booci de una mateixa clase y exercici. Quién es um- migo? El que es de tu oficio. Àrana, quién U frnó? Otra arana eomo yo. No kay peor ama queleitl mismo palo. Cognatio movet invidíam. QUI TÉ BNBMiGHS NO DORM. ref. AdverteÍK lo cvy- dado, cautela y vigilància que s* ba detenir ak 1(8 enemichs pera que no'ns troben desprevingsts. Quien tiene enemigos no duerme. Mon capinnl bUos bostilia peclora somnos. SÉR ENEMICH DB ALGUNA C08A. fr. N6 gOSÜrdC ella. Ser enemigo de algo. Rem averaarí ; à reiw- sum esse. SI VOLS TEN» ENEMICHS DEIXÀ MNBBB AL AHKIS. Denota *1 mòlt cuydado en deixar diners per li mala correspondència, dificultat en cobrar, eic. Quien presta, sus barbas mesa : quien ftetUa mm- bra ; si cobra, no todo; si todo no UU; jf si tel mi- migo mortal. Mútua qui dederit, plemmqne dedú* se dolebit. Semper inhumanos habet oficMMOS amicos. ENEMIGABLEMENT. adv. m. Ab eaeiuilat Enemigamente. Inimicè. ENBMIGAMENT. adv. m. BUt. HOBTILMBMT. ENEMIGAR. V. a. ant. bnbmibtab. ENEMIGUÍ88IRI, A. adj. sup. E^M^gMm. Inimícissimus. ENEMUTAIL V. a. Fér à algú enemich de li- tre ; introduhir discòrdia. Enemistar. IníiBÍe(»,tf• ENEIII8TABWE. V. r. Péndrer la amistat, fer- se enemich de altre. Enemistarse. Àbalieno, ifl. ENEMISTAT, DA. p. p. Enemistaéo. Ininio- tus. I f. Contrarietat, oposició entre dos volanlib. Enemistad, Inimicitia, íb. ENERBAR. V. a. ant. bnhbbbam• EBfERBAT. p. p. ant. bnhbbbat. ENERGIA, f. Forsa, vivesa, propietat de las paraulas. Energia. Efficacia, m, ENÈRGICAMENT, adv. m. Bnérgkmsistf' Nervosè, vehementer. ENÉRGIGH, GA. adj. Lo que té eneigiíi ^ pertany à ella. Enérgieo. Yalidns. ENERGÚMENO. m. Endemoniat, posMhitdel dimoni. Energúmeno. Energnmenos, i. ENERI8SAR. V. B. ant. etc. EBISSAB. ENERVAR. V. B. Debilitar, llevar las fontf• Enervar. Enervo, as, debilito, bb. ENERVAGIÓ. f. Debilitacíò de ferBM. cton. Enervatio, nis. EBIFABARBE. V. fam. IMBABAJLI ENFADADtgfllM. B^j. Smf^ dò iralus. ENP CATALÀ. ENF 638 ENPADADto, A. adj. Qai es fàcil de enfadar- se. Enfaiadizo, Ad iram pronns. EIVFADAR. V. a. Amohinar, dísgastar, moles- tar à algú. Enfadar. Saturo, as. EPIFADARSE. V. r. EnQjarse, ayrarse. Enfa- darse, Succenseo, es, ringor, eris. BRFABAftSB PER BBS ó PEB POCA COSA. fp. Reparar en refulgos de empanada. In re levissima offendi. ENFADAT, DA. p. p. Enfadado. Pertssus. ENFADEIR. V. a. ant. infatuab. CBIFADO. m. Impressió desagradable, molesta al ànimo. Enfado, Naasea, ®. ENFADÓS, A. adj. Lo que cansa enfado. Enfa- do90, Molestns. ENFADOSAMENT. adv. m. Ab enfado. Enfa- dosamenu. Molestè, fastidiosè, pntidè, importunè. ENFAD08ÍS8IM, A. adj. sup. Enfadosisimo. Molestissifflus, fasiidiosissimus. £BIFELAGAD0R, A. m. y f. afalagadob. ENFALAQAR Ó ENFALEGAR. V. a. BR- LLüBBNAB. ENFALEGABIENT. m. BNLLDEBIfAMBlfT. ENFALLONIMENT. m. Enuig, ira, enfado. Enojo, Iracondia, ira, ae. ENFALLONIR. V. a. Fér péndrer ira, enfado ó malícia k algú. Enojar, Irrito, exacerbo, as. ENFALLONIT, DA. p. p. Enojado. Iratos. ENFANGAMENT. m. Taca de fancb. Enloda- dnra, emharradura. Luti illínitio. ENFANGAR. V. a. Embrutar de fanch. Enlo- dar, embütrar. Luto, as. ENFANGARSE. V. r. Enlodarse. Lute inqui- mari. H v. r. met. Ficarse en alguna dificultat ó empenyo que té mal èxit. Abarranearse. Difficili negotio implica ri. BNFAifGABSB Fiifs AL COLL. ff. MeUrse hasta las trancas, Usque ad imum hserere, implicari. ENFANGAT , DA. p. p. Enlodado, embarrado. Lutosus, coenosus. ENFANGAT EN LOS VICIS. cxpr. mot. Envolcado, en- vuelto, Scortatus. ENFANC1O8ARSE. V. a. ant. bnfangabsb. ENFANTAMENT. m. ant. PABT. ENFANTAR. V. a. ant. parir. ENFANTÀ8TIGAMENT. adv. m. ant. Fon- tàstieamente, Morosè. ENFANTÀSTIGH. adj. ant. fantístich. ENFARGELLAR. v. a. etc. enfardbllar. ENFARDELLADOR, A. m. y f.Qui enfardella. Enfardelador. Saccorum aptator. ENFARDELLAMENT. m. Composició, aco- modo dels fardos. Enfardeladura, Aptatio, nis. ENFARDELLAR. Y. a. Fér fardos ó fardells. Enfardelar. Consarcino, as. ENFARDELLAT, DA. p. p. Enfardelado. Con- sarcinatus. ENFARFEGAR. Y. a. Omplir massa y desor- dinMféameDl. Sobr$cargür,recwr§ar. Onasminimom imfonere. ENFARINAR. Y. a. Umplir , cubrir de farina^ Enharinar. Farina inspergere. ENFARINAT, DA. p. p. Enharinado, FarÍDU• lentus. ÉNFA8I8. f. ret. Figura pera significar mès de lo que*s diu , y pera donar à enténdrer lo que no*8 diu. Énfansis. Emphasis, is. ENFÀTIGAMENT. adY. m. EnfdlicamenU. Emphaticò. ENFÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la én- fasis. Enfdtico, Emphaticus. ENFASTIJAMENT. m. ant. fIstich. ENFASTUAR. Y. a. ant. fastigubjab. ENFEGGIÓ. f. ant. infecció. ENFEGGIONAR. Y. a. INFBCCIONAB. ENFEIXAR. V. a. Fér feixos. Haeinar. Fascí- cuios in struem componere. ENFELLONIT, DA. adj. BNFALLONIT. ENFERIR. Y. a. INFBRIB , CONFBBIB. || BNCABIB. n FINIR. II DIFERENCIAB. ENFERM. m. MALALT. EFfFERMER. m. Qui assisteix als malalts en la enfermeria. Enfermero. Yaletud i narius minis-* ter, Yaletud inarius, ii. ENFERMERIA. f. Casa, sala pera ^s malalta. Enfermeria. Yaleludinarium, ii. ENFERVORI8AR. v. a. Acalorar, infnndir ànimo. També s' usa com recíproch. Enfervorizar, Excito, as. ENFERTORI9AT, DA. p. p. Enfervorizado. Accensus, stímulalus. ENFEUDAGIÓ. f. L* acte de enfeudar. Enfetl•- dacion. Feudi impositio. || Títol, ó diploma del feu- do. Enftudaeion, Feudi syngi*apha. ENFEUDAR. Y. a. Donar en feudo. Enfeudar^ infeudar. Feudum imponere. ENFEUDAT, DA. p. p. Enfeudado. Feudo gra- Yatus. ENFÍ. adY. En /Cfi, al /in, al cabo, últimamente, finalmenu , por ultimo. Ad imum , tàndem , po9- tremò. ENFILA, f. ter. BSCUDBLLBB, BUNFLA. ENFILADA, f. Restell, multitud de cosas fica-* das per orde en una corda ó cosa semblant. Sartal, sarta, hilada^ ristra. Linea, striga, ae. || La de fruy- ta seca. Rastra. Restis, is. || La de grans de Yidre, etc. Abalorio , rocalla. Yitreorum globulorum se- ries. II pi. En lo blasó las cosas foradadas , com anells, sortijas, etc. posadas en orde. Enfilíídaz. In- serURj connexaB res. ENFILADOR, A. m. y f. Qui enfila. Engarza^ dor, engazador. Nectitor, is. ENFILALL, m. La porció de cosas enfíladas. Sarta, sartal. Series, ei. ENFILAMENT. m. Encadenament, enllàs de una cosa ab altra. Engarce , engaee. Concatenatio, nis, nexus, us. ENFILAR. Y. a. Ficar lo fil pel COS de laa agullas. Snhebrar, tnhilar. Filum per acos fora- 81 631 ENT DICCIONARI ENF men inserere. H Fér una enfilada. Ensartar, engar- 2ar, enhilar, Concateno, as. || Fór una enfilada de ancells passantlos un bri de espart ó ploma pel nas. Apiolar, Vincio, is. || met. Dirigir, guiar, en- caminar ab orde. Enhilar, Dirigo, is. || met. Em- penyarse en alguna cosa. Pegar, dar en, Obstinatè aliquíd agere, in aliqnid insistere. CADA HU LA ENFILA PER LA SEVA. FCf. ExpHca la tenacitat y apego que cada hu té à sòn propi dic- tamen y opinió. Cada loco con su tema, y cada loho por 8u senda. Insania non omnibus eadem. ENFILARSE. V. r. Pujarsen , col-locarse en llochs alls. Encaramarse, AttoUi , elevari. Q Enre- darse, entortolligarse 'Is fils de las plantas. Enre- darse, enzarzarse, Sese implicaré, intricare. ENFILATy DA. p. p. Enhilado, enhebrado, en- earamado. Intrincatus, sublimis. ENFIL08ADA. f. ElfCERAOSADA. ENFILOflAR. V. a. BNCBRBOSAR. ENFINGIR. V. a. FINGIR. ENflSTOLARSE. V. r. Passar una llaga al estat de fístola. Enfistolarse. Fistulosum aut ulce- rosum fieri. ENFIT. m. Indigestió , embaràs del ventrell. Ahitera, ahito. Dyspepsia, s. ENFITAR. V. a. Causar enfit. Ahitar, Crudita- tem crearé, inferre. ENFITARSE. V. r. AhUarse, Cibo oppleri. NO M* BNFiTARÍ. exp. Fcrcix al que dóna ab es- cassesa y misèria. Hàrlale, comilon, conpasay me- dia, Cave, ne rumpar. ENTITAT, DA. p. p. Ahitado. Cibo oppletus? ElfffTTEOT. m. enfiteuta. ENFITEOTIGAL Y ENFITEÓTIGH. adj. EN- FITÉDTICH. ENFITÉU8I8. f. Cens, contracte civil ab que 1' amo deuna finca dóna *1 domini útil per certinterésy 's queda 1 dominidirecte. £fi/St^ti«is.Emphyteusis,is. ENFITEUTA. m. Qui pren en enfítéusis. £ii/l- teuta, Empbyteuta, se. ENFITEUTIGARI, A, Y EMFITÉUTIGH, CA. adj. Lo que's dóna en enfiléusis y lo que li pertany. Enfiteutkario, enfitéutico. Emphiteutyca- rius, empbyteuticus. ENFLAQUIR. V. a. AFLAQUIR. ENFLAUTAT, DA. adj. Enfiautado. Inflatus, turgidus. ENFLETXAT, DA. adj. Armat. Se diu del arch. Enflechado, Saggita instruclus, aplatus. ENFLOGADURA. f. Conjunt de llasos. Laceria, Laqueorum series, copia. ENFLOGAR. v. a. Adornar ab flocbs ó llassos. Lacear, enciníar. Laqueis ornaré. ENFLOGARSE. V. V. Engalanarse , empereji" larse, empapirotarse. Se comere, ornaré. ENFOGAR. V. a. ant. ofegar. ENFLOGAT. p. p. Laceado , encintado. Laqueis ornatns. ENFOIXEIR Y ENFOLUR. V. 0. ant. y ENFOLLIR8E. V. r. ant. Pérdrer lo judici, \0l• narse foll. Enloguecer. Deliro, as, bacchor, perbM- chor, aris, desipio, insanio, is; mente desti'.ni. ENFOLRO. m. ENFORio. ENFONDiniENT. m. Obra de enfondir. Im- va, excavaeion. Excavatio, defossio, nis. ENFONDIR. V. a. Cavar fondo. Akondar, fn- fundizar, zahondar. Bffodio, is. | ant. Tirar à fou una embarcació. Afondarj echar d ptfM. Mth demergere. ENFOimiRSE. V. r. BlfFONSAlSI. ENFÓNDRER8E. v. r. BwMne , apUmtm^ Obrui , averti. ENFONZABIENT. m. HmUmiel^o. SübmiaNO, nis. ENFONSAR. V. a. Sumergir. També s* «fl com recíproch. Hwndir. Supprimo, mergo, Í8.| ESROTZAR. ENFONZARBE. V. r. Arminarse algun ediftd Hundirse, aplomarse. Ruo, cormo, is. | Parlistde las faccions de la cara , particolarmeot dels ulls, ficarse en dins. Sumirn, hunürUj Subsideo, es. | ENTRARSEN. S. ENFONZAT, DA. p. p. £Fiiii^úio. Mersus, sop- pressus. ENFORA, adv. 11. Envers la part exterior. Hdcia fuera. Extra. DE aquí ó de allí enfora, etc. m. adv.q1led^ nota principi de temps ó lloch. De , deiietúpii;à alU, Ab, ex, hinc, inde. ENFORCAR. V. a. Fér forchs de alls ó cebis. Enristrar. Alliorum , etc. restes conficere. | iiit. penjar. 1. ENFORJAR. V. a. BNFONZAR. | BUF ATOLLAI. ENFORMADOR. m. Instrument de ferro K»- rat, ab mànecb de fusta , y xanflat en Jo cap ó bo- ca. Formon, esc^íplo. Scalptorium, ii. TRARALLAR AR L* ENFORMADOR. ESCOpUoT, ScllpfV perforaré. ENFORBIAR. V. a. INFORMAR. ENFORBIATJAT (ESTAR MAL.) fr. Estar de»- gustat, malagradós. Estar trno mal gmsadú. Fu- tidio, tffidio affici. ENFORNAR. V. a. Ficar alguna cosa al fon. Enhomar, ahomar, enfomar. In furoum immitte- re. D Traspassar ab algun instrument punxigit, com espasa , etc. Espetar, atravesar, iraspum, clavar. Transfodio, is. I Subjectar, ab brocis lis camas dels aucells pera rustirlos. BipeUtr^ eiilw- quetar. Infigo, is. ENFORNAT, DA. p. p. Enhomado. In famtin immissus. ENFORRO. m. La tela que's posa per la pirt interior de qualsevol vestit ó roba. Fwrro^ «/bm. Subdititius vesli assutus pannus. ENFORTEINT. expr. ant. ParíaUcmdo. Bobo* rans. ENFORTIDOR. m. Llocb pera enfortir. B»f^ tidor, Durandi, densandi locus. ENF CATALÀ. ENG 63S ENFORTIMENT, m. ant. fortificació. ENFORTIR. V. a. Fortificar, donar vigor y for- sas. Portalecer, fortificar. Fortifico, as. || met. Fér mès aptes al traball los cossos. Endureeer, endurar. Obfirmo, as, || Endurir. Endurecer, endurar. Duro, as. I Donar firmesa y consistència à alguna cosa. Àtiesar, retesar, Induro, as. || ant. fortificar. Q Donar als teixits de llana , sombreros , etc. lo cos corresponent. Enfurtir, Farcio, is. ENFORTIR8E. V. r. Aumentarse la forsa de al- guna cosa, com lo vent , etc. Arreciar, arreeiarse. Firmo, as. || Ferse forta la persona ab V exercici. EncalUeerse, haeerse dticho, Obcalleo, es. ENFORTIT, DA. p. p. Atiesado , retesado , en•' durecido, fortaúcido, Firmatus. ENF08GAR. V. a. enfosquir. ENFOSQUIMENT, m. ORSCURETAT. EBfFOSQUIR. V. a. Privar de llum y claretat. Obseureeer, ofuscar, Obscuro, as. EBfFOSQUIRSE. V. r. Ferse fosch, ó nit. Oicu-- recer, Advesperasco, is, || Ennuvolarse, posarse nú- vol. Oscurecerse , enfosearse , encerrarse el dia ó el cielo, Aerem obnubilare, | Desaparéixerse, Oscure- cerse^ Abdo, is. Q bnterbolirse. Q met. Enfadarse, confundirse V entiment , no quedar llibertat pera obrar conforme à rabó. Cegar, enfosearse, Mentem excfficare. ENFRANGH. m. La part mès estreta de la sola de la sabata que es desde *1 taló fins à la planta. Enfranque, Soleae angustior pars. ENFRANQUIR. v. a. Fér franch. Enfranque- cer, Eximo, is. || ïntre sabaters cnsir las pessas de córdoba ó tela, pera junlarlas ab la plantilla y sola. Aparar, Alutae, te!» parles ad formandum calceu m assuere. ENFRE. adv. ant. dintre. ENFRENADOR, A. m. y f. Qui enfrena. En- frenador, EffrsBnalor, is. ENFRENAMENT. m. La acció y efecte de en- frenar. Enfrenamienlo, Fraenalio, nis. ENFRENAR. V. a. Posar lo fre à las cabalca- duras. Enfrenar, Fraeno, as. || refrenar. EIVFRENAT, DA. p. p. Enfrenado, Fraenatus. EBíFRENIR. V. a. enfrenar. ENFRONT, m. La part anterior de un edifici, etc. Pachada, frenU, frontispicio, Frons, ontis, fa- cies, ei. II adv. A la part oposada. En frenie. E re- gione. ENFRONTE.m. ant. afront. Q ant. désabriment. ENFUNDAR8E. V. r. FüNDARSE. || Ocuparse mòlt en la consideració de una cosa, ferne mòlt cas. EnfrascarsCy fijarse, pararse, Nimis curaré. || Adonarse, advertir alguna cosa. Pararse, advertir, Animadverto, is. ENFUNDAT, DA. p. p. ant. FUNDAT. ENFUNDIMENT. m. ENFONDIMENT. ENFUNDIR. V. a. ENFONDIR. ENFURISMAR. V. a. Irritar. Enfureeer, Irri- to,as, furio, is. EBíFURISMARSE. v. r. Enfurecerse, entigre- cerse , desbautizarse , enfurismarse , arrebatarse, amostazarsey desen frenar se, ensanarse, encorajarse, embotijarse ; echar el halillo al mar, subirse à las bovedillas, Debacchor, aris. ENFURISMAT, DA. p. p. y adj. Enfarecido, enligrecido, sanudo, saíioso, Furiatus. ENFUSELLAR. V. a. Posar lo fusell als car- ros. Enejar, Axí currum instruere. ENFUSTAMENT. m. Obra de fusta ó cuberla de ella. Enmaderamiento, enmaderacion, Contigna- lio, nis. ENFUSTAR. V. a. Guarnir, cubrir de fusta. Entablar, enmaderar, Contigno, as. ENFUTIMARSE. V. r. ENFURISMARSE. ENFUTIMAT. adj. entremaliat. ENGABANYAR. V. a. Incomodar, fér nosa la roba. Embarazar, Impedio, is. ENGABANYAT, DA. Qui no pót manejar los brassos per oprímirlo '1 vestit ó no estar acostu- mat à ell. Aspado, engabanado, Yeste oppressns. ENGABIAMEnT. m. La acció y efecte de en- gabiar. Acto de enjaular. In caveam avis conjectio, immissio. ENGABIAR. V. a. Posar, tancar dins de una gàbia. Enjaular, Cavea includere. ENGABIAT, DA. p. p. Enjaulado, Cavea in- clusus. ENGAFETAR. v. a. Posar los gafels. Encor- ehelar, Uncinulís instruere. ENGAFETAT, DA. p. p. Encorclietado, Unci- nulis instructus. ENGALANADOR , A. m. y f. Qui engalana. Engalanador, Elegauliarum arlifex. ENGALANAR. V. a. Compóndrer, posar gala- na una cosa. Tambd s' usa com recí j^ch. Ataviar, engalanar, adornar, Aliquid ad pompam ornaré. ENGALANAT, DA. p. p. Engalanada, Orna- tus, exornatus. ENGALGAR. V. a. Se diu quant los galgos no perden de vista à la Ilebra que persegueixen , à pesar de las voltas y giradas que sòl fér pera en- ganyaries. Engalgar, Prosequi visn. || nàut. Amar- rar à la creu de la àncoi-a un cap prim ab una àncora petita ; també s' acostuma fér, amarrant en dita creu una enfilada de lingots subjectes en và- ries punts. Engalgar, Addere brevioremanchorara. ENGALIPADOR, A. m. y f. Qui engalipa. Engaitador, embaucador, gitano, enganchador, en- fiautador. Seductor, is. ENGALIPAR. V. a. Enganyar ab afalechs. Engaitar, engatusar, embaucar, encantusar, ron- cear, engatar, entruchar, engaritar, gitanear, Pelli- ceo, es, seduco, is; assentationibus capere. ENGALIPAT, DA. p. p. Engaitado. Seductus, blanditiis alleclus. ENGALIPAYRE. m. bngalipador. ENGALONAMENT. m. Adorno ab galons. GaloModwra, Tsniolis ornatos. S3S ENG . DICCIONARI ENG ENGALONAB. V. a. Guarnir ab galons. Galo- near, Taeniolís, fasciolis exarare. ENGALONATj DA. p. p. GaloMado. Tffiniolís ezaratus. ENGALTAR. V. a. Apuntar la escopeta, enca- rar, apuntar. In scopom collineare. SENS ENGALTAR. cxp. que pondera ó exagera una cosa : 's sól usar ab lo verb tirar. Por mayor, por arrobas, por quintales, xtrà modum extollere. ENGAMBUIXAR. V. a. Posar lo gambníx àun noy. Poner el capillo , ó gambo. Fusioni linteam calanlicam induere. ENGANAR. V. a. etC. ENGANYAR. ENGANARITZ. f. ant. enganyadora. ENGANXADOR, A. m. y f. Qui enganxa. Enganchador, Allector, is. ENGANXABIENT. m. La accíó de enganxar. Enganchamiento, enganche, Allectio, nis. || mil. Lo diner que 's dóna peraqne algú assente plassa. Bnganchamiento , enganche. Alleclionis pretium, mercès. ENGAlfXAR. y. a. Agafar ab un ganxo, ó penjar alguna cosa en ell. Engarabatar, enganchar. Inunco, is; unco prehendere. || agafar. || Alràu- rer, lograr ab art. Enganchar, Inunco, is. || mil* Atrànrer à algú ab diners à que assente plassa. Enganchar, Pecunia allicere. | ter. engalipar. ENGANXAR8E. V. r. agafarsb, agarrarsb. ENGABíXAT, DA. p. p. Enganchado. Inunca- tus. ENGABIT. m. Falta de veritat, astúcia, frau. Burla, engano, fraude, Fallacia, ae. || Error. Enga- So, error, Erratio, nis. || equivocació. ANAR AR ENGANY, fr. Procehir de mala fé. Ir de mala, Dolosè Jnsidíosè agere. ENGANTJtBADOGHS Ó BÉSTIA8, Ó ENGAN¥AB0B08. m. Gosa de poch valor y mòlta brillantor. Espantavillanos. Fucosa, fallax supellex. Q Qui enganya ab jochs y burlas. Enga^ nador, enganabobos, enganamundos, Yersipellis, is. ENGANY ADiS, A. adj. Fàcil de enganyarse ó sér enganyat. Enganadizo, motolito. Seductilis. ENGANYADOR, A. m. y f. Qui ó lo que en- ganya. Engahador, embusiero. Ludifícator, is. ENGABnrAMONS. m. HIPÒCRITA. ENGANYAPASTOR8. m. Attcell. PASTOREL•LA. I Aucell de nit, espècie de oliva, siboch. ENGANYAR. V. a. Fér créurer lo que no es. Enganar, Fallo , is , supplanto , as. || Defraudar. Defraudar, enganar, Destituo, is, defraudo, as. || SBDCHIR. ENGANYARSE. V. r. Bescomptarse, equivo- earse, errar, péndrer una cosa per altra. Traso^ iíar, enganarse, Prolabor, eris. ENGANYAT , DA. p. p. Enganado, Deceptus. ENGANYIFLA. f. fam. Enganifa , Irampanta- joy droga, alicantina, Circumvectio, nis, fraus, dis. ENGANYÓS, A. adj. Lo que enganya ó dóna ocasió à enganyarse. A^^aiofo. Gaptioaiia. ENGANYOSAMENT. adv. m. Ab engany. En- ganosamente, Malitiosò. ENGARGALLAR. V. a. Infundir alguna cosa dins la boca de algú. Engargantar, meter algtma cosa en la boca, ó iragadero de alguno. In os quid- piam infundere. || met. Explicar alguna cosa ab la possible claredat. Decir dektreado, dar la cota mascada, Quantum licet dilucidè exponere. ENGASSAR. V. a. Preparar los panyos ab llei- xiu de alum y de altres cosas pera donarlos lo co- lor. Enjebar, engrasar; dar el pié, Líxivia imbue- re, intingere. ENGAST. m. Obra en que s' ajustan y encai- xan pessas de diferents colors. Embulido^ engaste, engMtadura. tolatura, se, inclusió, nis. ENGASTADOR. m. Qui engasla. Engasladar, enjoyelador. tolator, is. ENGASTAMENT. m. La acció de engaslar. Engaste, engastadura, Incastratura, s. ENGASTAR. V. a. Encaixar, ficar una cosa en altra apretadament. Engaslar, Incastro, as, insero, is. ENGATJAR* V. a. ant. EMPENTAR. ENGEGAR. V. a. ETGEGAR. ENGEGNARSE. V. r. ant. bnginyarsb. ENGELOSIR. V. a. Causar gelosia. Dar uloi, Zelotypíam ineutere. ENGELOSIRSE. V. r. Tenir zelos, manifestan- tho ab lo cuydado y vigilància. Zelar, Zelotypia accendi. ENGELOSIT, DA. adj. GELÓS. ENGENDRABLE. adj. Lo que 's pót engen- drar. Engendrable, Grenerabilis. ENGENDRADOR, A. m. y f. Qui engendra. Engendrador. Genitor, is. ENGENDRAMENT, m. generació. 1. 5. ENGENDRANT, p. a. ENGENDRADOR. ENGENDRAR, v. a. Criar, produbir, multi- plicar alguna espècie. Engendrar, Gígno, is, gene- ro, as. II met. Causar, ocasionar, formar, com odi, amor, etc. Engendrar, Gigno, eí&cio, is. ENGENDRARSE. V. r. Engendrarse, Gigni. ENGENDRAT, DA. p. p. Engendrada, Gene- ra tus, genítus. ENGENI. m. INGENI. ENGENRAR. V. a. ENGENDRAR. ENGENY. m. INGENI. ENGIBAR. V. a. PEGAR. ENGIGNAMENT. m. ENGINY, INDÚSTRIA. ENGIGNÓS. A. adj. enginyós. ENGIN Y ENGINY, m. Trassa, manya, /hj/mio. mana, sutileza, Solertia, indústria, se. | Màquina. Ingenio, Machina, se, machinatio, nis. || Màquina de guerra. Ingenio, Tormenlum, i. || malícia. VAL MÈs enginy QUE PORSSA. rof. Dcnota que lo que no 's pót conseguir ab la forssa, *s logra ab la tras- sa ó indústria, iía^ vale mana que fuerza: donde no tfalen cunas, apro^chan unas, Semper prttvalet virlute sapientia. ENG CATAU. ENG m vóL MBS BifGiNT QUE FORSA. ref. Benota que 's trau millor partit ab la suavitat y destresa que ab la violència y rigor. Mas quiere imna que fuerza, In- genio mag is quam viribus opus est. ENGINYARSE. V. r. Discórrer, industriarsej proporcionarse medis pera coDseguir alguna cosa ó per comoditat pròpia. /n^entarse, industriarsef ama- narse, Rebus suis solerter, ingeniosè prospicere. ENGINYER, m, Inventor, íaedor de enginys. Ingeniero, maquinista, Machinarius, ii, machinator, is. y mil. Soldat que cuyda del maneig de las mà- quinas de guerra, y de las obras de fortificació. Ingeniero. Bellicorum operum macbinalor. ENGIBnrERIA. f. Art de enginyer. Ingenitia, Machinaria ars. ENGINYÓS, A. adj. Hàbil, dotat deingeoi. In- genioso, súiil, Ingeniosus. ENGIR Ó EN GIR. m. adv. Al rededor, en con- torno. Gircum. ENGISOOPO. m. Instrument ab lo que mirant de prop los objectes se presentan mòllíssim ma- jors. Engiscopo. Engyscopium, ii. ENGLANTINA. f. Espècie de gessamí que 's cria en Catalunya, València y Múrcia, mès olorós que *ï gessamí comú. Jazmin real. Hispanicum jas- minum. ENGI•irriR• V. a. Dragar sens mastegar y ab ànsia. Engullir, Ingurgito, as, deglutio, is, cibum devoraré. CNGLUTIT, DA. p. p. Engullido. Ingnrgita- tus. I adj. Apegalós. GlulinosOf viscoso, Glutinosus. ENGOIXÓ8, A. adj. coNGOixós. ENGOLAR Y ENQOLAYR. V. &. ant. EN- GLÜTIR. EMGOLFAR. V. a. Posar golfos à las portas. Engoznar. Cardinibus firmaré. ENGOLFAR8E. V. r. Navegar en alta mar. En- golfar, engolfarse. In altum provehi. | met. Ficarse mòlt en negocis. Engolfarse, enfrascarse. Aliè in negotiis immergi. ENGOLILLAT, DA. adj. fam. Qui sempre porta la golilla posada. Engolillado. Collaré semper indutus. ENGOLIR. V. a. ENGLUTia. ENG0L08INAR. V. a. ENLLEPOLIR. ENGOMADURA. f. y ENGOMAMENT. m. Llustre ab goma. Engo- madura. Gummitio, nis. ENGOMAR. V. a. Enllustrar ab goma. Engo- mar. Gummi oblinire. ENGOMAT, DA. p. p. Engomado. Gummi li-^ nitus. II adj. Lo que tè goma. Gomoso. Gummo- EUS. ENGONAL, m. àngonàl. ENGOBTIf. adv. t. ter. engcànt. ENGONYANADA. f. ter. antidà, cullita. ENGORDIMENT. m. GaossiBIA. ENGORDIR. V. n. y EWQORimSE* V. r. p. U. B^Ql^IXiMI• ENGORDIT. adj. GEIS. ENGORJAR. V. a. ENGAlGALLAft. ENGORJAR8E. V. r. englutir. ENGORMANDIR. V. a. etc. ENLLEP(».U. ENGOREO. m. fam. Embaràs, impediment, molèstia. Engorro. Impedimentnm, i. ENGORRONIRSE. V. r. Donarse à la vida ocí'C- JARSE, ENFALLONIRSE. ENUIURRIAT. p. p. de enmurriarse. ENMUSTEIMENT. m. ant. Falta de ufana y vigor. Marchilez. Languedo, in is. ENMUSTEIR. V. a. MARXITAR. ENMUSTEIRSE. V. r. ant. BNMUSTIGARSE. ENMU8TEIT, DA. p. p. E.NMCSTIGAT. ENUIUSTIGAR. v. a. Matxucar, fér pérdrer lo llustre ó ufana de alguna cosa. També s* usa com recíprocb. Marchitar, ajar, anublar, deslucir. De- floro, as; marcidum reddere. ENIHUSTIGAT, DA. p. p. y adj. Marchitado, marchito, ajado, deslucido. Defloratus. ENNAGRAHIR. V. a. ant. ENNEGRIR. £]¥NAVEGARSE. V. r. ENGOLFARSE. ENNEGRIMENT, m. NEGROR. ENNEGRIR. V. a., Fér tornar negre. També s* usa com recíprocb. Ennegrecer, negrecer, denegre- cer. Nigro, as. ENNEGRIRSE. V. r. Ennuvolarse. Verrarse, encapolarse el cielo, Coelum nubibus obduci. ENNEGRIT, DA. p. p. Ennegrecido , atesado, Nigratus. ENNEULIR8E. v. r. Enmagrirse, posarse mòlt flach. Enlaciar, enlaciarse , argüellarse , encanijar' se, varearse , ponerse como un naipe. Macresco, is. II Dit dels vivents , arbres , y planlas deixar de medrar, ó de créixer lot lo que podian. Anudarse, Praemalurè indurescere. ENNEULIT, DA. adj. Magre en extrem. Trast- jado. Macilenlus. ENNOBLAHIR. v. a. ant. ennoblir. ENNOBLIMENT. m. La acció de ennoblir. Ennoblecimiento. Nobílitatio, nis. || Il•lustració de alguna cosa. Ilustracion. Illuslralio, nis. ENNOBLIR. V. a. Donar lo títol de noblesa. Ennoblecer. Nobílito , as. || mel. Adornar una ciu- tat ab edificis. Ennoblecer. Orno, decoro, as. || met. Il-lustrar, fér llubir alguna cosa. Ennoblecer, Il•lus- tro, as. ENNOBLIT, DA. p. p. y adj. Ennobkcido. No- bilitatus. ENNOVAR. V. a. rnnoYAR. 88 6i^ £NQ DICOQNARI PIR ENNUAGABSE. V. r. Detenirse '1 menjar 6 béurer en lo coll , ó gargamella. Atragantar$e, aüusgar, Aliquid faucibus, vel in faucibus torero. I met. fam. Tarbarse en la coaversació. ÀlragaH" tarse, Intercludi, inter dicendum haerero. ENNUAGAT|DA. p. p. Atragantada, loter- clusus. ENNUIG. m. ENUIG. ENNUJAR. V. a. BNDJÀE. ENNUVOLAR8E. V. r. Cubrirse U cel de nú- vols. AnubL•rse, nublarse , cerrarse , encapotarse el cielo. Goelum nubibus obduci; obnubilari. ENNUVOLAT, pA. p. p. Anublado, anubarra- doj nublado, nublosOj nublo, nubiloso, Nubilos, na- biger. ENOFÓBIA. f. Horror al vi. Enofobia. Eno- phobia. ENOFÓBIGHy CA. adj. Pertanyent à la Enofd- bia. EnofóbicOj enófobo, Enophobicus, enopbobos. ENOJAR. V. a. ENUJAB. ENOLA. f. Herba semblant a la pastanaga; però mès petita, que dibuen nasqué de las llàgrimas de Helena. Helenio. Heleninro, íí, inula, ae. ENORGOLLAR, ENORGULLARY ENOR- GULLIR. V. a. etC. ENSUPEBBIR. ENORM. adj. E.NORUE. ENORMAMENT. adv. m. ENORMEMENT. ENORBCE. adj. Desmesurat, desproporcionat, excessiu. Enorme, Enormis, immanis. J gra ve. ENORMEMCNT. adv. m. Excessivament, J^nor- memente, desmedidamente, Enormiler, immodicè. ENORMtSSIM I A. adj. Enormisimo. Yaidè enormis. ENORMITAT, f. Excés, desmasia. Enormidad. Enormitas, atis. || Gravedat de crim. Enorïfhidad, Criminis atrocitas. ENPAYBIENT. m. ant. impediment. ENPAYONAR. V. a. ant. empentar. 1. ENQUADERNACIÓ, f. Unió dels quaderns ab sas cubertas. Encuademacion. Librorum struc- tura. ENQUADERNADOR, A. m. y f. Qui té per ofici enquadernar. Encuademador, Librarius con- cinnalor, structor. ENQUADERNAMENT. m. enquadernació. ENQUADERNAR, v. a. Juntar, unir los qua- derns ab las cubertas. Eneuademar. Librum, co- dicem concinnare, compaginaré. || met. Agerma- nar algunas cosas. Eneuademar. Fcedero, as. ENQUADERNAR9E. V. r. Agermanarse, fér lliga ab altres. Ensartarse, hermanarse, enctuider' narse. Confoederari, consociari. ENQUADERNAT, DA. p. p. Encuademado, Compaclus, concinnalus líber. ENQUER Y ENQUERA. adv. ant. encara. ENQUÉRER, ENQUERRE Y ENQUERIR. V. a. LNQUIRIR. ENQUESTA, f. ant. Àveriguació, examen, in- formació. lnquÍ9kionf fitsquiza. In^ui^ítipi. ^• ENQUESTA CRIMINAL. Inqi^isició, iodagacló de al- gun crim ó reo. Pesquiza, tMtançia criminal, Ja- diciaria, criminalis inquisilio. ENQUIETAB. V. a. etc. inquietar. ENQuni. m. ant. Habitant de casa llogada. Inquilino, Inquilinus, i. ENQUIMERADA. f. Pesar, aflicció, senlimeiii, disgust. Pesadvmbre, detazon, pesar. Molèstia, «, angor, is. ENQUIBIERAR. V. a. Donar sentlmeot ó qui- mera. També s' usa com recíproch. Apesadumhrar, desazonar, irritar, enojar, atufar. Molesto, irrílo, as, anxium h'abere. ENQUIMERARSE. V. r. Enfadarse, irritarse. Ensanarse, atufarse, amostazarse, apeaadumbrarte, anusgar, echar el alillo al mar, Tiedeo, es. ENQUIMERAT, DA. p. p. Ensaüado, amoité- zado, Irritatus. ENQUIRIDION. m. Lo llibre manual, que en poch volúmen conté mòlta doctrina. Enqmiridian. Encbyridioo, ii, index. ENQUITRANADURA. f. y ENQUITRANAMENT. m. La acció de enqui- tranar. Embreadura. Ex pice bitumen, linimeni linílus. ENQUITRANAR, v. a. Untar ab quitrà. Em- brear, alquitranar. Pice, napbta, bítumine ilUni- re. ENQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado, em- breado, Napbta illinílns. ENRABIAR, v. a. Exasperar, fér enfadar. Im- femar. Irrito, as. ENHABIAR8E. V. r. Irritarse. Rabiar, tomar ràbia ó còlera, Irasci. ENRADERAMENT. m. La acció de enrade- rarse. Alerimiento. Frigor, is. ENRADERAR8E. v. r. Posarse encarcarat de fret. Aterirse , arrecirse. Àlgeo, rigeo, es, frigore lorpere. ENRADERAT, DA. p. p. Alerido, Frigore tor- pens. ENRADRAMENT. m. Dureza, inflexibilidàd, tiesura. Rigor, oris. [ enradbrahent. ENRADRAR. v. a. Fér inflexible, donar firme- sa à alguna cosa. Atiesar, endurecer, Induro, ob- firmo, as. ERNADRAR8E. V. r. Posarse inflexible algi- na cosa. Atiesarse, Rigeo, es. [ ant. enraderarse. I ant. endarrerirse. | ferirse. ENRADRAT, DA. p. p. Tieso, yerto, inflexible, Rigidus, rigens. ERRAHONADORy A. m. y f. Qui enrabooa mòlt. Charladar, charlanle^ charlatany garlador^ garlante, hablador, parlero, parlanekin, razona- dor, Sermonator, is. || Qai diu lo que deuria ca- llar. Parlero, locuaz, vocinglero, gdrrulo, Susurra- tor, is. ENRAHONAMENT. m. Conversació. RazoM- mifí^tÇii fl^içat cohquiQ, - terrar, sobrevivir. Supervivo, is. I v. a. Entre car- bonayres cubrir de terra la pila del carbó. Enter- rar. Abscondo. SENS ENTERRAR, exp. Insepulto. lobumatus. ENTERRAT, DA. p. p. EnIerradOj sepuUaio. Sepultus. ENTERRO, m. Obra de enterrar on cadàTcr. Entierro, enlerramiento. Humanalio, nis. | Acod- panyment que và ab lo cadàver. Entierro. Faneris honorarius comítatus; funebrís pompa. | Funeral, exéquias de un difunt. Entierro, funeral, mortf»- rio. Justa, orum. ACOMPANYAR AL ENTERRO, fr. ASSistíf à ell. BOKNit las exéquias. Funus producere. ENTERROGAGIÓ. f. ant. pregunta. ENTERVENIMENT. m. INTERVENCIÓ. ENTÈS, A. p. p. Enteadido. Intellectus. | adj. Sabi, intel•ligent. Entendido, sabio, elibo, as. ENTRESEGUIRSE. Y. r. ant. S^ntfN.Mt- tinuarse, sucederse. Subsequor, eris. ENTRESOL, m. BNTBESUBLO. ENTRE8UAR. Y. a. Suar un pooh. Itomte, resudar. Resudo, as. ENTRE8UELO. m. Habitació entre '1 niar j primé pis. Entresuelo, Intermediom iiamarolM. ENTRESDOR. f . Bemdor, resudaeion^ fratafa. Resudatio, nis; tenuis, leYÍssudor. ENTRETALL. m. esc. Obra de entretaBir. Bntretalladura , trepado. Scnlptora , le. | ídol. | EMBLEMA. || pi. Eu los insectes los talls fondoi é junturas ab que 's dÍYídeixen quasi entenoNit unas parts de altras , quedant unidas ab algmi lligaments que fan que formen un cos sol , eoa són los canals del cos de la papallona, aranya, ets, Ineisiones. Yertebrie, arum. ENTRETALLAMENT* m. ENTRETALL. 1. 1. ENTRETALLAR. Y. a. Traballar, grabar, «- culpir de mitj relleu. EntretaUar. Intercido, is. | Tallar pel mitj sens desunir lo que *s talla. Mn- cortar. Interscindo, is. ENTRETALLARSE. Y. r. Tallarse l^m à altres. Entretallarse. Sese inYÍcem intercIadMBi ENTRETALLATi DA. p. p. EntretaUttdo. b- terscisus. | met. imprès. ENTRETANT. adY. t. Entretanto, en laHh mientras. Inlereà. ENTRETEIXIDURA. f. Traball, obra eotrd- teixída ab altra. Entretejedwraf entreUjimieniOfm' iretejido, Intertcxtio, nis. ENTRETEIXIR. Y. a. Introdubir nousilsei lo teixit. Enlreujer. Intexo, is. || Entrellasar. Ah trtlazary entretejer, Inlerlcxto, innecto, is. ENTRETELA, f. CONTRAFORT. ENTRETEMPS. adY. t. entretant. ENTRETENIMENT. Distracció del àníiD•. Enlretenimiento, diversion^ pasatiempo. Ludus, i. | Tardansa. Entretenimiento, tardanza. Hora, o. ENTRETENIR. Y. a. Detenir, tenir à algú sus- pès, dilalanli Ifi ó efecte de alguna cosa. EuirUtur* Moram alicui facere. || Fér passar temps eqgiByail ab Yanas esperansas y promesas. Entreteur. Ladi- fico, as. II Divertir, recrear V animo de altre ib alguna diversió. També s' usa com reciprock. A- tretener. Oblecto, as; allerius oculos pascere. ENTRETENIR8E. Y. r. Detcnírse, anar à pock à pocb. Enirelenerse, Resto, as, Yestigia premeré. ENTRETINGUDAMENT. adv. m. DIVBBIIBA- me.nt, deliciosament. ENTRETINGUT, DA. p. p. £ntreimÍQ. Wh patus. g adj. Xislós, divertit, graciós. Enm Facelus. ENTRETOGAR8E. Y. r. Tocarse QUI ENT CkUli' altras. Toearse mútuameM. Se mutnò oontingere. EBITRETOCH. m. Proba, experiment. Toqui. ExperJmentum, i. ElfTRETUÀIJaEB. V. a. Escullir iinas cosas de entre altras. Entresacar, Belibo, as. fiNTRETRJBTA. f. Obra de entretràurer. £»- tresaca, Selectio, nis. ENTHEVAIX. m. ant. i!«TBEVja-LO. ENTREVENARSE. v. r. Introduhirse algun humor ó licor per las venas. Entrevenarse. Bif- fundo, is. ENTUEYEIf GIÓ. f . intbilvenció. ENTREVENGUT, DA. p. p. BMTBSV1N6UT. ENTREVENIR. V. n. Assistir, estar present. Intervenir. Intersum, es, intervenio, is. || Interpo- sarse, intercedir. Intervenir, mediar. Intervenio, is. ] Sobrevenir, succehir. Intervenir. Intercedo, is. ENTHEVÉURER. V. n. Yéurer confusament. Divisor, entrever. Quasi per caliginem videre; re- ductis oculis observaré. ENTREVÉumEBSE. V. r. Entrepareceru, di- visane. Translucere. I Tenir una entrevista. Avii-- tarse. Convenio, is. ENTREVt. m. Tela à la que estan pegats los budells. Mesenterio, entre$ijo. Mesenterium, ii. 'y DA. adj. Compost de vias de diferents colors. Entrelistado. Lineis variegatus. ENTREYINGUT, DA. p. p. Entrevenido. In- te rventus. ENTREVISTA, f. Conferència en llocb deter- minat. Entrevista. Congressus, us, colloquium, ii. EEITRIAT, DA. adj. plantat. ENTRIGADABIENT. adv. m. ant. imteinga- DAMENT. EBITRIGAMENT. m. ant. smEDo, confusió, èm- bol i ch. ENTRIGAR. V. a. ant.E.NEBDAR, embullar, gon- FÓNDREa. ENTRINGATy DA. adj. Enredat, difícil de ex- plicar. Intrincado, oscuro. Perplexus, implexus. ENTRlPATy DA. adj . Lo contingut en las Iripas, ó lo que las afecta. Entripado. Intestinus. || En los caballs malaltia que prové de la fermentació de la pilúíla, y dels mals humors que cauhen en la tri- pa. Eatripado. Àdipis fusió. ENTRISTAIR. V. a. ant. entristir. ENTRISTDIIENT. m. TRISTESA. ENTRISTIR. V. a. Causar tristesa. Entristecer. Contrislo, as; moBstitiam inferre. ENTRISTIR8E. V. r. Posarse trist. Entristecer- se, engurrumirse. Mcareo, es. ENTRISTIT, DA. i^. ip. Entristecido. Contris- talus. ENTRO. prep. ant. fins. ENTROBRIR. V. a. elC. ENTREOBRIR. ENTROMÉS, A. adj. ENTREMALIAT. II Qui en tot se vól Qcar. Gohemante. Gubernationem usurpans. EBiTROMÉTRERSE. V. r. entremétrerse. ENTRONCAMENT, m. PARBNTiü. ENü im ENTVONGAJU V. a. EMPARENTAR. ENTRONI8AGIÒ. f. La acció de entroqisar ^ entronisarse. Entranizadon. In tronum exaltatío. ENTRONISAR. V. a. Col-locar en lo trono. També s* usa com recíproch. Entronizar, eníronar. Ad tronum extollere. | Ensalsar, exaltar* Entroni- zar. Exalto, as, extoUo, is. ENTRONISAT, DA. p. p. Entronizaio. kà tronum evectus. ENTROPESSAMENT. m. BNSOPBGABA. ENTROPE80AR. V. a. BNSOnOAB. I Itít de lu cabalcaduras. togabsb. ENTRUJADA. f. pasterada. met. ENTRUJAR- V. a. fam. Fér la patota. Pasteleofy entruchar. Frandem, conventiculum patrare. ENTRUNTELLAT, DA. adj. entrenat. ENTUMESGÉNCIA. f. Tumor que s'exten à tot lo cos ó sols à una part considerable. JS^mescM- cta. Intumescentia, ». ENTUBfnifENT. m. Inflor. Entumeemiento. la- flatio, nis. ENTUMIR. m. Inflar. Enttmecer. També s' uaa com reciproch. Tumefacio. is. ENTUMIT, DA. p. p. Inflat. EntmMòido, Infla- tus, tumefactus. ENTUNYINARSE. V. r. ter. Adornarse alguna persona ab mòlt cuydado y esmero. Emperegilarse, emperifoUarse. Sese ornaré. EBITUSIASMAR. V. a. Inspirar entusiasme, entusiasmar. Mentis vires excitaré. NETUSlASBiARSE. V. r. Encapritxarse. ^(u- siasmarse, arrehatarse de entusiasmo. Sus senten- ti» tenaciteradhsBrere. ENTUSIASMAT, DA. p. p. Entíuiosmodo. Di- vino spirilu afllatus. ENTUSIASBIE. m. ímpetu, conmoció de ki imaginació. Entusiasmo. Afllatus, us. || Vigor ó vehemència dels que parla n ó escriuhen com à ins- pirats. Entusiasmo, estro. QEatrus, i. | Capritxo, ocurrència, pensament extraordinari. Entusiasmo. ímpetus animi. ENTUSIASTA, m. Qui parla ó escriu ab entç* síasme. Entíisiasta. Spiritu divino, poetico afllatus. II pi. Ceris heretges dels quals parlan Teodoreto y sant Joan Damasceno; imaginavan que Dòu los ins- pirava sas exlravagàncias y desvaris entre altres errors que foren mòlts. Entusiastas. EnthusíasteSf ium. ENTUSlAsTIGH, CA. adj. Furiós, lo que per- tany al entusiasme. Entusidstico. Ad cestrum per- tinens. ENTUTXAR. v. a. ant. agravar, empitxorab, admentar. ENTUTXAT. p. p. AGRAVAT, BMPITX0B4T, AU- mentat. ENUIG. m. Enfado. Enojo, iesazon, agravio, ofensa. Iracundia, ae. ENUJADtSSIM, A. adj. Enojaéisimo. YtU^ iratus. 654 ENV MGGIONÀRI EÍV ENüJAR. V. a. Enfadar. També s* usa com re- cfproch. Enojar. Irrito, as; atomachnm movere. | Molestar, agraviar, Enojar. Exacerbo, as. ENUJAT, DA. p. p. Enojado. Iratns. ENUJÓS, A. adj. Enojoso. Molestns, gravis. ÉNULA. f. Campana, planta perenne qne's cria en llochs nn poch hnmits; la arrel es grossa, voluminosa, parda per fora y blanca per dins, de olor aromàtich y de sabor mol amarch, y desprès com alcanforat y picant; té propietats tónicas y la recomanan en los vicis de la digestió, en lo mal de caixals, etc. Énula, ala, inola, Enula, campa- na, heleninm, ii. ENUBtERAGlÓ. f. arit. La acció de contar. Enumeraeum. Dinumeratio, nis. | Càlcnl , compte numeral. Enímeracion, Galcnlus, i. | ret. Figura, que consisteix en la distribució de parts. Enume- racion. Enumeratio, nis. ENUBIERAR. V. a. Referir las cosas per sòn orde. Enumerar. Enumero, as, refero, ers. ENUBIERAT, DA. p. p. Enumerado. Enume- ratus. ENUNCIACIÓ, f. Declaració, manifestació de cosa ignorada ú oculta. Enuneiacion. Enuntiatio, nis. II lóg. Proposició que afirma ó nega. Envn- eiacian. Enuntiatio, nis. ENUNCIAR. V. a. Manifestar lo que s' ignora- va. Enunciar. Enuntio, as. ENUNdABSE. v. r. Explicarse. Esplicarse, declararse. Mentem explicaré. ENUNCIAT, DA. p. p. Enunciado. Enuntia- tus. ENUNCIATIU, YA. adj. Lo que enuncia. Envmr ciativo. Ennntiativus. ENVÀ. m. Paret prima feia de rajola. Tabiqu». Septum, i. II m. adv. en va. ENVAnAs. m. aum. Tahieon. Diplinthius pa- ries. ENVABIÉIXER8E. V. r. BNVANIR. ENVANIR. V. a. Infundir supèrbia ó vanitat. S' usa més com reciproch. Envanecer, enlronarse. Superbío, is; inaniter efferri. ENVANIT, DA. adj. ter. Envanecido. Inaniter elalus. ENVASAR. V. a. Posar en vasos ó cosa sem- blanta V oli, vi, e\c. Envasar. Cyathos vini, oleivi, etc. infundere, implere. ENVASIR. V. a. ant. embestir, invadir. ENVAYNAR. V. a. Posar una espasa, etc. en la vayna. Envainar, In vaginam recondere. ENVEJA, f. Pesar que 'ns causa la felicitat dels altres. Envidia. Invidia, s. y Ab ménos pro- pietat se pren per desilj de alguna cosa sens pesar de que altre la tinga. De$eo, envidia. Desiderium, ii. II Noble y justa emulació. Envidia, emulacion. iEmuIatio, nis. | mit. Biossa que *s pinta ab una serp en lo pil. Envidia. Invidia, a;. || odi, mala vo- luntat. LA BNVBJA 8B *L MBif JA. loc. pera manifestar que algú tófliòlta enveja. Se eome de efwidia. Invidií tabescii, conficitur. MÀS VAL B5VEIA QUE PIETAT. CXp. íam. DCnotl que lo tenimos enveja es senyal de prosperitat Mas vaU que nos tengan envidia que Idstima. Pu- blica invidia laboraré cupio , non commíseratione. MORiiLSB ó REBENTARSE DE ENVEJA, fr. Estar ente- rament possebit de la enveja. Comerse, consumim de envidia. Invidia tabescere, confici. SI LA ENVEJA *S T0RNÍ8 TINTA; QUANTS TINT060S HI HAURIA? ref. Si la envidia fuera tina, iquéée iinosos huhiera? Si la envidia fuese tina ^ qmé fez le bastaria? Nullus est qui non invideat. ENVEJABLE, adj. Envidiable. Invidendos; eemulatione dignus. ENVEJAR. V. a. Tenir enveja. Bnvidiar. Invi- deo, es. || Desitjar lo útil ú honest. Envidiar. JSmn- lor, aris. ENVEJAT , DA. p. p. Envidiado. JBmiilatas, invidiosus. ENVEJÓ8, A. adj. Qui té enveja. Bnvi^tícso. Invidus, invidiosus, semulus. ENVELAR. V. a. Gubrir ab vel. BnveUir; eu- 5n>, tapar eon velo. Velo, as. ENVELLIMENT, m. vellesa. ENVELLIR. V. a. Fér vella alguna cosa. EnH- jeeer, avejentar. Yelero, as. P Fér tornar vella à Ii persona. Envejeeer. Àliquem senio afficere. | v. o. Durar, permanéixer per mòlt temps , arribar i vell. Envejeeer. Perduro, as. ENVELLIR8E. V. r. Férse vella ó antfgua al- guna cosa. Envejeeerse. Yeterasco, is. [ Dit de Its personas aparentar mès edat de la que tenen. £b- vejeeerse. Senesco, is. ENVELLIT , DA. p. p. Dit de la persona. £«- vejecido. Senectute, senio provectus. || Dit de las cosas. Inveierado, envejecido. Diuturnus, inveteia- tus. ENVELLUTAR. V. a. Teixir alguna roba k imitació del vellut. Afelpar. Bombycinum ad mo- dum heteromalli aptare. ENVELLUTAT, DA. m. Teixit semblant al ve- llut. Terciopelado. Yiilosi serici species. || adj. Lo que sembla al vellut. Terciopelado, atereiopelado. yilloso bombycino símilis. ENVENADURA. f. Lligadura ab vena. Venda- je, ligadura. Yinctura, se. ENVENAR. V. a. Faixar, lligar ab venas. rf»- dar, ligar. Calabrico, as ; vittis obligaré. ENVENAT, DA. p. p. Vendado. Calabricatns. ENVENENAMENT. m. Introducció de una substància venenosa en algun dels órganos del animal, la qual prodnheix un estat malaltís pocb ó gens diferent dels que poden sér determinats per altras causas anàlogas. Envenenamienío. Yene- fícium, ii; veneni praebitio. ENVENENAR. V. a: enmatzinar. I Dit de las màximas y doctrina nociva, pervertir. Envenenar. Infício, perdo, is. \ nv BPl M. Figura per ta DA. adj. \era. ^.^ éiS^M W las, y comuDinenv ^^ ■ j^ . IGADA. f. ant. BSTàCkK ■•infVii KIAR. Y. a. ant. Tancat^ ar, eerrar com e$taeM, e«^ . ^ n ;are. ^ 9GAT. p. p. ant. de siivf aotacu^ DURA. f. nàut. Obra de enverg^t. \ntennarum sitns. || nàut. Lo con- etc. pera envergar. Envergadwa. \ V enta. R. V. a. nàut. Subjectar, amarrar gratil de una vela à sa respectiva T. Vela ad antennas aptare. GNAR. V. a. anl. e^ïvergont». NYIMENT. m. veegontà. | bxcu- NTIR. V. a. Causar vergonya. Aver- '. Pudore suffundcre; verecundiam nmRSE. V. r. Averg(mzar$e, ear- te, sanrojarse, Erubesco, is, pndeo, NTIT, DA. p. p. Àvergonzado, cor- I, tonrojado, Pudibundus, verecun- D. Animal semblant al cervo, y que >gne de CüDgo. Enveri. Enveri. ÍR. V. a. EMIATZINÀE. írSE. v. r. met. Enfadarse en gran rrincharse, encolerizarse, irritarse. s; nimis irasci. || Inflamarse, enda- ;as, feridas, los ulls, etc. Enconane, Sxacerbesco, is. %T| DA. p. p. EmberrinehadOf encO' iscens. axiR. v. a. Pintar, tenyir de ver- en rojccer, emhermejar, emhermeje^ rubefacio, is. SLLITy DA. p. p. ant. Enrojado, en- *.rmejadOf embermejecido, Rubefaclus. SSAMENT.m. La acció de envemis- ira. Junjperioa gummilio, obdnctio. 38AR. V. a. EMBARMSSAB. prep. relativa à la situació del lloch ovimcnt. nàcia. Erga, versus. [ m. lA. [ prep. rara con. Ad. íT. ra. adv. Denota '1 lloch ahont se •u ó sent alguna cosa. Ilàcia donde. quoversiïs. i. m. adv. Hàcia fuera. In publi- . BBVÉS. U prep. ENVERS. MENT. m. La acció de envescar. . Visca tio, nís. SN «57 y frobtbtaii la qual dita per interrogació té partí- eidar font, Spiquenma. Epícherema, tis. BnQVBTA. f. Pmdenta, justa interpretació de ta Itoy MflOBS lucircnnstàncias actuals. Epiqueya. ^pidiotai íB. EnMTA. adj. Natural de Epiro, país de la Gréeíi. Arirofa. Epírota, e. ' BVUinMJiy GA. adj. Pertanyent al Epiro. MfMtíM. BpiroticDB. nHÓPAL. adU- Pertanyent al bisbe. £pisro- pcl. BpÍBBa|ilÍ8. PAT. B. La orde y dignitat dè bisbe. L Spifloopatiu. m. Gitilodi y sèrie dels bisbes ^Énpjllllita 6 ra§M de U vida dels matei- nos isvu. EilïV. BNVIAR ^;^ nir. Convocar, (»,^V ' ^ as, arcesso, is. ^'* *■ i; >, «gUble. '''^''^S ''9Ém4 BpiaeopolhiiD, ii. ^«n^C ^HiMHKt B. Catilooh , aèrie dels bis- ^"^in^. . >|||Mi^Jtab0qwiof{o, ifücofolio. «ift n.n;^. .>. -IrtiUA. g,MÍ0. BpiBodium, Éillria y oim estranya de la 1HI f peré ab eonneiíó y de* 4siiÍB. Mgressio, nís. | An- Vv 9M ta segona part de WVIAB i FRBOAR. ,, J^X ^l^f^ g, ó per despreci ó ^ ;j^ v N WÈmlk. Mfmiiar, diu ó demana. £nciar i JJSis/'^•. >||k « lam crucem remitiere, «^ ï^.^ 4 pàrtMy al epi- NO BXVIAR i DIB BE8. ír V *■ "^ quesa y sens dilació maníí^v "X "^Mm dei re- ó sentiments que té de e\i V^SÍS. fiotima algtma coia. Aperiè'c^SÏS:^ . ^^elrina lare. ^*iv ENVIAR8E. V. r. Empassarse ^ ^S. Yoro, as. || apéndrer. * ^^^-W ENYIATy DA. p. p. TragadOy tk^x^i. Missus, voratus. | m. Missatger, comfa^ïl^^ ífiadOf mensajero. Nuntius, ii. y EmbaW^ N. viado, emhajador. Legalus, i. ^^• V. ENVmADOR, A. m. y f. Qui envida. ftj^j. dar. Provocator in ludo. ^•'h. ENVIDAR* v. a. Fer envit à altre en lo Jq^ Envidar, In ludo provocaré. || ofebib, PRBSBNTài I PBGAB, SACUDIB. ENVIDÀB DB FALS. fr. Apostar ab la esperansa de que *1 contrari no admetrà. Entidar de falso. Sub- dolè in ludo provocaré. ENVIDAT, DA. p. p. Envidado, In ludo depo- situs. ENVIDRIARSE. V. r. BXTELABSB. ENYIUMENT. m. Obra de envilir. EntiUei-- mieRlo, Animi abjeclio. ENVniR. v. a. Fér vil, y despreciable una cosa. També s' usa com recfproch. Envilecer, De- primo, is. ENVINAGRAR. V. a. Tirar mòlt vinagre en alguna cosa. Envinagrar, Aceto aíDcere, inficere. ENVINAGRATy DA. p. p. Envinagrado. Ace- tosus. %de *is- u €H íSfk mGCKttfim m ENm AArf v. a. Posar vi al aygna. Aimar. Aquam vino temperaré. ENVIRONAR. V. a. ant. ciecuhie. EHnnSCAR. V. a. BIfVESCAR. ENVIT. m. Posta de diners en lo joch de car- tas. Enviíe. Inyitamentum, i. | La acció de envidar. Envite, Provoca tio , nis. || Oferta. Envite, Sponsío, oblatio, nis. | bsfors, conato, bmpbnto. ENVIUDAR. V. a. y ENVIUDARSE. V. r. Quedar viudo d viuda. Enviudar, Yidnor, aris. EirVIUDAT, DA. p. p. Enviudado. Yidnns. ENVOLTAS. adv. t. ant. BlfTOEN. ENXAL8AMENT. m. ant. BXALTiCló. ENXANFLAR. V. a. Fér xanflats. Chafianar. Tabul», aut ferri angnlos dedolare. EIVXARGAR. V. a. Umplir de aygna mès de lo que convé. Enaguarchar, enaguazar, Aqna mnltam macerare. ENXARGAR8E. V. r. Enaguareharse , enchar- earsey enaguazarse, Inaqnari. ENXAROLAR. V. a. Donar xarol à alguna co- sa. Charolar, acharolar. Gummi gluline illinire. ENXORDADERA. f. ant. Espiga de mill , pa- nfs, etc. Pamoja, mazarca, Pannicula, a;. EFVT. Pronunciació de la lletra NT. ENYÀ. adv. 1. bnllI. ENaCA. m. L' home parat que no té acció, ni desempenyo. Meliloto, Stupidus, i. || Aucell que usan los cassadors pera atràurer als altres ab la seva vista. ^envielo,anagaza. Illicium, ii, illexjcis. QUEDAR COM UN BNZA. fr. Qucdar embadalit. Ato- bazar^ quedar hecho un hauzan, StupeQeri. EO. EO. conj. ant. o. EÓLIGH , CA. adj. Natural de Eólía, província del Assia menor. Eólko, ^oiicus. EOLÍPILA. f. Màquina de mclall en forma es- fèrica ab lo coll mòlt estret , pel que inlroduhida aygua y posada al foch llansa un vent impetuós. EoíipUü. ^olipila, ffi. EOLO. n. p. Déu dels vents. Eolo, Moins, i. EP. EPA. ínterj. fam. et. EPAGTA. f. Número de dias en que V any so- lar excedeix al llunar comú de dotze llunacions. Epacta. Epacla, ae. EPANADÍPL08I8. f. ret. Figura que 's co- met quant se repeteix al fi del últim membre de un període la paraula ó paraules inicials del pri- mer membre. Epanadiplosis, Epanadiplosis, is. EPANi^t>RA. f. rel. Figura que 's comet quant comensan ab una mateixa vocal diferents versos, clàusulas ó senténcias. Epanàfora, Epanà- phora, os. EPANALÉP8I8. f. ret. Figura que 's comet quant se repeteixen al 11 del periodo las nsteíns paraulü ab que *s comensà. EpmMtlepm. Epn- lepsis. EPANÀ8TROFE. f. ret. Figura qoe'seMMl quant se posan en altre orde las pamlasaosdit» pera fér mès perceptible la sentència. Bpmémlt. Epanastrophe, s. EPANÓ8T08IS. f. ret. Espècie de corrent que consisteix en esmenar la paraula Ja dha. Éftr nóstosis. Epanosthosis, is. EPÉNTBSIS. f. gram. Figim per la qui i' introdueix una síl-laba en mitj de la ^ocü. Eftt- tesis, Epenthesis, is. EPIBAT. m. Espècie de buch de transport tpt usavan los grechs y romans. Epihato. Epibitas. | Mariner ó militar à bordo de un baroo de trusport grech ó romà. Epibato, Epibalos, i. EPIBATERI. m. Discurs que en ^rsóni pro- sa dirigian al seus amichs los grechs 6 nwHinsal arribar de un viatje. Epihaterio. Epibaterími, i. EPIGEDI Y EPIGEO. m. Poesia fúnebres alabansa de algun difunt. Epieeihf epkeo, Heiii se, epicedion, ii. EPIGENO. adj. gram. Nom que ab loa 9oli terminació compren lo mascle y femella, irpirm, promiseuo. Epicenus. ÉPIGH, CA. adj. S* aplica à la epopeya 6 poe- ma heróich. Épieo. Epicus. EPIGIGLE. m. astron. Cfrcnl qoe *s snpo» t^ nir sòn centro en la circunferéncia de altre. £p- eicío. Epicyclus, i. EPlcicuCHy CA. adj. EpkUlieo. Epyciefícií; ad epicyclum pertinens. EPICÚREO. adj. Lo que pertany à Spieiroill de Neocles filosop estóicb. Epkúreo, Epiciim^ epicurius. || sensual. EPICIJRI. adj. Renom que donaren à Apolols habitants de Arcàdia per haverlos deslliurat de b peste y baix lo qual li dedicaren un temple. íji- curio, Epicurius. || salvador. EPICURI8ME. m. Sistema de Kpicuro. EfifSr rismo, Epicurismus, i. EPIDÈMIA, f. Pesta , contagi. Bpikm^ Epi- dèmia, 8B. EPlDÉmnCH, CA. adj. Lo qoe toca à la epidè- mia. EpidémicOy epidemiaU Contagiosus. EPIDÉRB1I8. m. Membrana exterior de b ci- tis. Epidermis , eutieula. Cuticula , e. | met bot La cutis delicada dels cossos. Epidermis , tj^ tnia. Cuticula, se. EPIFANI. n. p. de home. Epifemio, Epip^tf- nius, ii. EPIFANIA, f. Aparició, manifestació. Efifs^ Epiphania, se. || Festivitat que celebra la IgMi^ lo dia sis de janer. Epifania , adorocioii dekisor tos reyes. Epiphania, s. EPIFONEMA. f. let. Figura , exclamació^ tenciosa que's posa àl últim de la narració de il^ na cosa. Efifonema. Epiphonema, atis. EPI CATALÀ. f. ret. Figura per la qual s'anya- Mien un omès períodes pera explanar Meas acces- lòríasy niès óménos importants al assnmpto, quant hM oyents han pognt créurerse que estava del tot telant y terminat. E^frasis, Epiphrasis, is. EPIGÀsraiCHy CA. adj. anat. S' aplica à la regió superior de las tres en que's divideix lo ven- tre per la part anterior. Epigdslrico, Epigastricus. EPIGLÒns. f. anat. Llengüenta que tapa '1 canó de la respiració pera que '1 menjar y béurer ■0 entren al pulmó. Epiglotis. Epiglottis , epiglo- ris, is. EFÍGRAFE» m. Sentència ó inscripció que so- len posar los escriptors pera distingir sos escrits dds de altre. Epigrafe, Epigraphe, es. EPIGBAMA. m. Composició poètica , breu y iguda , en alabansa , burla ó vituperi. Epigrama. Bpigramma, tis. EPIGRAmAtigh, ca. m. y f. Qui compon epigramas. Epigramdtico , epigramatista. Epi- grammatarius, ii. EPIGBABIATARI, A. adj. Lo que pertany al epigrama. Epigrawatorlo. Epigrammaticus. EPILÈPSIA, f. Mal de sant Pau. EpiUp$\a, Epilèpsia, se. EPILÉPTICH. CA. adj. Qui pateix epilèpsia y lo que pertany à ella. Epiléptico , epiléctico. Epi- leplicus. EPILOBI. Planta que creix fins à la altura de quatre pams: de la arrel surten vàrias ramas dre- las, pobladas de fuUas de un vert fosch y Uustro- su, y las conserva tot V any , y las flors naixen apilotadas en la vora dels tronchs. N' hi ha de dos espècies: paTuslre y pelut. Adelfillay epihbiím, Epí- lobinm, ii. EPDLOGAGIÓ. f. EPÍLOGO. EPILOGAL. adj. Resumit, compendiat. Epilo- fal, Compendiarius. EPILOGAR. V. a. Recapitular , compendiar. Efilogar, Recapitulo, as; in compendium redigere. EPILOGAT, DA. p. p. EpUogado. Recapitu- latos. EPILOGISME. m. astr. Computo, càlcul. Epi-^ logismó. Compulum, i. EPÍLOGO. m. Recapitulació breu dè lo que s ha dit. Hecapitulaàon, epilogo. Epilogus, i. | Con- junt, compendi. Epilogo. Compendium , ii , epito- me, es. EPIMEDI. m. Planta, espècie de col, las fnllas de la qual semblan à las de la eura. Epimedio. Epímedium, ii. EPIBfONE. f. ret. Figura que*s comet quant en alguna composició poètica 's repeteix mòllas Yegadas una mateixa sentència ó vers. Epimone. Epimone, es. EPINIGI. m. poèt. Uimne en celebritat de al-, guna victòria. Epinicio. Epinicia, orum. EPIQUEREMA. f. log. Sil-logisme reduhit à una sola proposició , que proba per cosas comunas TOMO 1. EPI 657 y probables, la qual dita per interrogació té parti- cular forsa, Epiquerema. Epieherema, tis. EPIQUEYA. f. Prudenta, justa interpretació de la Iley segons las circunstàncias actuals. Epiqueya. Epicheia, se. EPIROTA. adj. Natural de Epiro, país ^e la Grècia. Epirota. Epirota, 86. ' EPlROnCHy GA. adj. Pertanyent al Epiro. Epirólico. Epiroticus. EPISCOPAL, adj. Pertanyent al bisbe. Episco- pal. Episcopalis. EPISCOPAT, m. La orde y dignitat dè bisbe. Episcopado. Episcopatus. EPISCOPOLI. m. Cataloch y sèrie dels bisbes de alguna iglèsia ó relació de la vida dels matei- xos. Episcopolio. Episcopolíum, ii. EPISCOPOLOGI. m. Cataloch , sèrie dels bis- bes de alguna iglèsia. Episcopologio , episcopolio. Episcoporum catalogus. EPISODI, m. Digressió. Episòdic. Epísodium, ii. Q poèt. Acció secundària y com estranya de la principal de un poema , però ah connexió y de- pendència de ella. Episodio. Digressió, nis. | An- tfg^ament s' anomenava així la segona part de la tragèdia. Episodio. Episodium, ii. EPISODIAR. v. a. Fér episodis. Episodiar. Episodia'fingere. EPISÓDICH, CA. adj. Lo que pertany al epi- sodi. Episódico. Episodicus. EPISPAstich, ca. adj. med. Se diu del re- mey que atrau. Epispdsíico. Attrahens. EPISTEMONARCA. f. Censor de la doctrina de la iglèsia grega , y era una dignitat notable. EpisUmonarca. Epistomonarcha, se. epístola, f. La part de la missa desprès de las primeras oracions , y antes del gradual, epís- tola. Epístola, ae. y L* orde sagrat del subdiaconat. Epistola. Subdiaconatus. Q carta. 1. EPISTOLAR, adj. Pertanyent à la epístola. Epistolar. Epistolaris. EPISTOLARI, m. Llibre que conté las epísto- las. Epistolario. Epistolaris liber. EPISTOLER. m. Lo sacerdot que en algunas iglésias té la obligació de cantar la epístola. Epis- tolero. Ad epistolas canendas destinatus clericus. g SUBDIACÀ. EPITAFI, m. Inscripció grabada en la llosa de un sepulcre. Epitafio. Epitaphium, ii. EPITALAMI Y EPITALAMO. m. Poèma nupcial. Epitalamio. Epitalamium, ii. EPITAsis. f. La segona part del drama , que conté lo principal del enredo. Epitasis. Epithasis, is. EPÍTETO. m. Adjectiu que expressa la qualitat del substantiu ab qui's junta. Epiteto. Epithetum, appositum, i. Gonfortatiu que s' aplica ex- teriorment 41^ ^fetje. Epilima. Epithema, atis. 81 6S8 EQÜ DICCIONARI EQÜ RPITIMBRA. f. La flor purpúrea que naix so- bre la timbra. Efilimbra. Epilímbra, ffi. EPinMO. m. La flor que naix de la farigola. Epitimo, Epithymon, is. || Planta que naix sobre la farigola y s' embolica ab ella Jotjo-lino, epitimo. Epilhymum, i. EPITOMAR. V. a. COMPENDIAR. EPÍTOME. m. Resumen , compendi. EpUorMf recapitulacion. Gompendium, i. EPITRA. f. ant. Poesia epistolar de Versos de una mateixa mida sens divisió de estrofas pera diferenciaria de las demés composicions poélicas. Esla clase de composicions sols s* empleavan pera demanar respectuosament algun favor à persona dis- tingida pera manifestarli '1 mès alt agrabiment. Epistola, Epístola, se. EPITRITO. m. Peu de vers llatí do quatre síl- labas; ni ba de quatre classes, y 's diferencian en tenir la primera, segona y quarta síl-labà breu y las demés liargas. Epitrito. Epitritus, i. EPItrome. f. ret. Figura que*s comet quant denotam deixar al àrbitre de altre que fassa lo que vulla contra nostre dictamen. Epitrome, Permís- sio, nís. EPITROPO. m. Lo jutge àrbitre que elegeixen los cristian en terras de Turquia pera evitar re- cursos als magistrats turchs. Epitropo. Epitro- pus, i. ÈPOCA. f. Punt notable, fixo y determinat de temps, desde que's comensan à contar los anys, com la del naixement de Jesucríst. Époea, Radix, icis, osra, ». ÉPODO. m. L* últim vers de la estància ú^ mé- nossíl•labas que 'Is que li preceheíxen. Épado. Epodus, í. II La tercera part ó fi de la oda. Épodo, Epodos, i. EPOPEYA. f. Poema en que*s descriu la ac- ció mès il•lustre de un héroe. Epopeya, Epicum poema. EPTÀGONO. m. Figura de set ànguls. Eptd- gano. Eptagonns, i. EPüLARl, A. m. y f. Nom donat als que assis-^ tían à un convit sagrat. Epulario. Epularius. EPUNAMUN. m. Dèu de la guerra entre 1s araucans, pobles belicosos de la Amèrica meridio- nal. Epunamun, Epunamun. EQ. EQUABLE, adj. mat. Lo moviment ab que'ls cossos caminan espays iguals en igual temps. Beua- bU. iEqnabílis. EQUACIÓ, f. astron. Diferència entre *1 Uoch ó moviment medi, y *1 verdader ó aparent de algun astre. Ecuatim, ^quatio, nís. Q alg. La acció de igualar. Igualacion , ecuacion, Adíequatio, nís. EQUADOR Y EQUATOR. m. Cfrcul màxim de la esfera, que dista igualment dels polos del won. Equador, ^Equator, is. EQUATORIAL, adj. Relatiu ó pertanyent al Equador. EcuatoriaL iBquatorial, is. EQÜESTRE, adj. Lo que pertany al caballer, exercici ú orde de caballeria. Eeuesin, Squeatrií. EQUIÀNGUL. adj. geóm. De àngnls ignli Equidngulo, iEquíangulus. EQUIDISTÀNCIA, f. Distància igual. EqM»- tancia. ^Equidistantia, ae. EQUIDISTANT, p. a. Igualment dislanL Sf»- distante, iEquidistans. EQUIDISTAR. V. a. Distar ígualaent doi ó mès cosas de una tercera. Equidistar. iSqaè dit* tare. EQUILÀTERO. adj. geom. Loqoe 16 'b com- tats iguals. Equildtero , equilàter. JEqnilatdns, sequilateralis. EQUILIBRAR. V. a. Posar una cosa en eqnili- libre ab altra. Equilibrar. Líbro, as, ad sqnili* brium ponderaré. || met. Fér que una cosa no ex- cedesca à altra, mantenintlas pn^rcionalneot iguals. Equilibrar. iEquo, as. EQUILIBRAT, DA. p. p. SquUikrado.lÀ' bratus. EQUILIBRE T EQUILIBRÍ, m. Igualtat dr pes, de balansa. Equilibrio. ifiquilibriam, ii. | adj. S' aplica als cossos que tenen igual movimeot, y pesan iguals. Equilibre. ifiquilibrium, ii. EQUlMULTtPUGES. adj. arit. Núm^ns qie contenen igual número de vegadas à altres à qií 's refereixen. Equimultiplices. JSquimultiplices. EQUINÀNGIA. f. med. Inflamació de las gtti- ^ dulas de la gargamella. Anginaf esqumeucioj gm- rotillo. Angina, se. EQUINOCCL m. Lo temps en qae*Í8 diasate iguals à las nits.' Equinoeeio. ifiquinoctiam, «pi- dium, ii. I nàut. Temporal que *8s61 expmneBtir en algunas regions quant s* acosta qualsevol d^ equinoccis. Equinoeeio. iEquinoctium. EQUINOGGIAL. adj. Lo que pertany al eqii- nocci. Equinoeeial. JSquinoctialis. EQUIPAR. V. a. Disposar, preparar lo aceeM- ri. Pertreehar, equipar j froteer. Praeparo, as, ii* truo, is. EQUIPARACIÓ, f. La acció de equiparar. Cmr paraeion, equiparaeioa. iEquíparaDtiay s, cqvpi- ratio, nis. EQUIPARAR. V. a. Igualar comparant om cosa ab altra. Equiparar, .equiparo, as. EQUIPARAT, DA. p. p. Equiparada. Mqé- paratus. EQUIPARER. V. a. EQÜIPOüBBaAm. EQUIPAT, DA. p. p. Equipada. Omatis, pr»- paralus, instructus. EQUIPATGE, m. Prevenció de las cosas qae^s portan en los viatges. Equipaje. Sarcina, «^ ia»- trumentum, i. EQUIP ATJAR. V. a. BQUIFAl. EQUIPOLENT. adj. IQCIPOL-LEHT. EQUIPOL-LAT. a4j. En lo blasó *8 díl dej ERA G4TAU tanlell en forina que do roès lé non eecaoiu. Bqwi- potado. Novero tessellis dislinclDS. BQDIPOL-LÉNCIA. f. log. EQDIVILÍHCU. EQUIPOL-LEirr. adj. IQDIVILEKT. EQDIPONDEHAB. v. a. Sér ona coea de igual pes que altre. B^ipotuterar. Pondna praiderí ene sqnale. EQDISETO. m. Planta, cvi mi ut«u. EQüiTABLE. adj. aot. EQuiTATiti. EQDTTABLEIOBNT. adv. m. ant. IQCITITI- EQUITACIÓ, r. Art de inaolar, y menar bè 'I caball. Equiuwion. Equíiatio, nia. EQUITAT, f. Drel, jusllcia. Squidad. jBqailas, atis. I Hoderauió de la etecació d<; las llejs, ate- nent més à la intenció del Uegislador qve i la lle- tra de la lley. Equidad. fquilas, atia. y Moderació en lo pren. Bqnidad. Pretii moderalio, dimiDUlio. EQCITATID, VA. adj. Lo que conlÉ equilat. Mqvitativo. ;Gquus. EQUITATIVAMENT, idv. m. Ab equitat. Equitalitainenu. Jlqaè, juslè. EQUIVALÈNCIA, f. Ignailat en lo valor. Eq*i- taUttcia, equipotneia. iBqni valen tia, atqnipollea- tia, n, c(»n pensat io. EQUIVALENT, adj. Lo qoe equival. ffuJva- Íe*U. £qQÍvaleo9, nquípollens. EQDIVALER. v. a. Sér igual en lo valor ó es- timació. BqnivaUT. .Cqnivaleo, (eqaipalleo, ca. EQUIVOCACIÓ, r. Error , engany, ffuitwm- cim. Equivocalio, deci'plio, nis. EQUIVOCADABIENT. adv. m. Eq^hoeoda• mmu. Ambigais verbis, deceplione. EQOIVOflAR. V. a. y n. Póndrer, enU'enno, ea2- mo, erial, eriazo. Incultus. ERMAR. V. a. ant. Desolar, deixar erma al- guna cosa. Yermar, ermar, Dessolo, as, destmo, is. ERMENGAU. m. ant. Nom de bome. Armen- gol^ Ermengaudus, i. ERÜii. m. ARMLNTO. ERMITATGE. m. ant.|Lo paratge ahont hi ha una ó mès hermilas. Ermitorio, eremilorio, Locos ubi sacella ínvcniuntur. ERMODÀTUi. f. hermodItil. ERMOT. m. Camp sens cultivar. Erial, eriazo. Incultus ager. EROS. m. La forsa creadora, segons las antf- guas cosmogonias, que anima '1 mon y fa que totas las cosas se comuniquen mütuo encant y armonia. Eros. |l amor. II CUPIDO. ERÒtigament. adv. m. De un modo eró- ticb. EróUcamente. Eroticè, amatoriè. ERÓTIGHy CA. adj. Lo que pertany al amor. Erótico amalorio. Eroticus. EROTISBIE. m. Passió violenta de amor. £ro- tismo, Erotismus, i. EROTO]llANlA.-f. Mania amorosa. £rotoma- nta. Erotomania, ae. ERP. m. planta, er. ERRA. f. ant. ERROR. ERRADA, f. Error, Error, is. || pi. gram. Los errors que fan los noys quant donan la llissó. Punlos, Errata, orum. ERRADABIENT. adv. m. Ab error. Errada'- mente, Falsò. ERRAMENT. m. ant. error. ERRANT, adj. Vagamundo. ErranU, errabun- doy errdlicOf vagabundo. Palilans, erroneus. ERRANZA. f. ant. error. ERRAR. V. a. Fallar, pecar, càurer en falta per ignorància ó inadverlénoia. Errar. Erro, cm* so, as. ERRARSE. V. r. Equivocarse. Trahmcam, equivocarse. Inconsideratè verba commutaré. ERRAT, DA. p. p. Erradó, Erratns. ERRATA, f. Error en I* escrit , ó de estaiR- pa. Errata, Mendum, i. ERRÀTIGEI, CA. adj. errant. ERRE Y ERRO. m. Error y eqnifocMÍd per descayt, ó inadverténcia. Yerro. Error, ii. ERRE QUE ERRE. TRETZE SÓN TRETZI. ERRO, ERROR DE COMPTE. EqulvOCació CB UmOOB^ tes. Y^erro de cuenta, irabacuenta, SoppQtatio•í• error. FÉR UN ERRO. fr. Cometet un error. Erro, as. ERRÓNEO, A. adj. Lo qoe conté error. Em» neo. Errore imbutus. ERROR. m. Concepte, judici fals. Error. Error, is. y Falla, culpa, defecte. Yerro, error. Culpa, C| defectus, us. Q heretgia. CiURER EN ALGUN ERROR. fr. ERRAR. ESTAR EN ERROR. fr. Porscverar en ell. Estarn error. In errore versari. ERT^ A. adj. ENCARCARAT. | TIBSSO. ERTA. inlerj. alerta. ÉRTIGHy GA. adj. ter. ert. ERUDICIÓ, f. Instrucció, doctrina. Erwil•' eion, Eruditio, nis. | Ciència y Iletras. j^mitictii, letras humanas ; bellas letrae, kumanidadei, üumtr niores litlerse ; disciplinse, arum. ERUDIT, A. adj. Instruhit, docte. lÀurtí», erudito, Eruditus. ERUDITAMENT. adv. m. Doctament. ühNÜ- tamente. Erudilè, docte, scilè. ERUDITtSSIM, A. adj. sup. Ervdilisim.L•^r ditissimus. ERUGA. f. Insecte perjudicial à las plaolat. Oruga, Eruca, se. Q ant. Salsa de rucas mescM ab sucre, mel, vinagre y pa torrat. Oruga. E\ sa^ charo, pane, acelo, erucaque conditura. ERUPCIÓ, f. Surtida violenla de ayre, fòcb, aygua, etc. Erupcion. Eruptio, nis. ERUFTIU, VA. adj. Eruptivo. PAstulosos. È8. m. Pronunciació catalana de la llelra S. Ese. Es. II conj. copulaliva anl. Y. || També s prw en lloch de se en la pronunciació vulgar. Se. Se. FÉR ESSES. fr. mel. Estar borratxo. Estar àftAa una équiSy iropezar en las erres, Ebriam esse. ESBAGONAR. V. a. fam. BSTOCINAR. ESBAFEGAR. v. a. ESRUFEGAR. ESBAGOTAR. V. a. ESGOTIMAR. E8BAHIMENT. m. ENTONTIMBNT, MENT. II ant. ESPANT. E8BAHIR. V. a. ENTO.NTAR, DBSVi ESPANTAR. E8BALAFIADOR , A. m. ESB CATALÀ. los seus béns. DerrocL•doff düipador. Prodigus, i. ESBALAHIMENT. m. ant. Encaolament. Asombro, e$panto, poimo, Slupor, is, admiralio, nis. ESBALAHIR. V. a. aat. També s' osa com re- ciproch Àsombrar, espantar, pasmar, Obslapefa- cio, is. ESBALAHTT, DA* p. p. Asombrado, espanta- do, pasmado, Slupefactus. E8BALIIIR. V. a. Esclarir la bugada, ó lo que's frega. Enjuagar. Lavo, as, abluo, abslergo, is. E8BALDIT, DA. p. p. fn/tta^ado. Abslersus, lavatus. E8BALMABIENT. m. ant. La acció y efecte do esbalmar. Demolicion. Demolitio, disturbatio, nis. ESBALMAR. V. a. ant. Arruïnar, desfer. De- moler. Disturbo, as. E8BALMARSE. V. r. ant. Càurer, ó estar à punt de càurer. Caerse ; estar para caer ; amena- zar ruina, Labo, as. ESBALMAT , DA. p. p. ant. Demolido, arrui- nadó. Dirutus, in ruinam adaclus. E8BALTIR. V. a. DISTRIBUHIR. y DESPATXAR. || ESCAMPAR. ESBANDIR. V. a. Aclarir la roba. Adarjar la ropa. Ad purnm detergere. ESBANDIT, DA. p. p. ant. estès, escampat, B6PARRAMAT. ESBARGIMENT. m. Alegria , franquesa en lo tracte. Esparcimiento. Facetia, se. ESBARGIRSE. v. r. Divertirse , desahogar- se, recrearse. Despejarse , esparcirse, Exhilaror, aris. II Dit del temps. Escampar, Imbrem c^^are. ESBARJO, m. Capacitat, amplària, dilatació de algun iloch. Espariosidad. Capacítas, alis. || es- BAàGIMENT. ESBARJOS, A. adj. Espayós , ample, dilatat. Capaz, espaciosOf vasta. Spatiosus. ESBARRANGARSE.V. r. ant.BMBARRANCABSE. ESBARRAR. V. a. relliscar. ESBARRIAR. V. a. Escampar, descompón- drer. Desparramar, esparcir. Dissipo, as. ESBARRIAT, DA. p. p. Desparramado, es- parcido. Disjectus, díssípalus. ESBARS. m. Estol , multitut de pi^rsonas, animals ó cosas junlas en un paratge, sens orde ni concert. Cdlilay caterva. Turba, caterva, ae, multi- tudo, i nis. ESBARSER. m. Mata espinosa mòlt coneguda. Zarza. Rubus, i, luma, va. ESBARSERAR. m. Zarzal. Rubetum. ESBART, m. esbabs. ESBATAYAR. V. n. ant. met. agonisab. ESBATIMENT. ni. pint. La sombra tallant del cos endavant. Esbatimiento. Secans umbra. ESBÀTRER. Y. a. SAC L DIR. ESBELT, A. adj. pint. Ben format, de gentil estatura. Esbello. Procerus. ESB 661 f. pint. Estatura ayrosa de las fíguras. Eshelteza. Proceritas* atis. ESBERGH. m. ant. ccybassa, lloriga. ESBERGÍNIA. f. AUBEBGÍNIA. ESBERLA, f. Estelleta, Irosset de fusta, canya, etc. que se separa del tronch principal. Raja, of» tilla, Assula, a). || esquerda. ESBERLAR. V. a. Esquerdar. Cascar. Quasso, conquasso, as. ESBERLARSE. V. r. estabellarse. ESBIRRO. m. AGUSIL. ESBLANGAYR Y ESBLANQUEHIR. V. a. Fér tornar blanch, descolorir. Descolorar, descolo- rir, emhlanquecer. Decoloro, as, dealbor, aris. ESBLANQUEHIRSE. V. r. Descolorarse, des- colorirse, emhlanquecerse. Decolorari, dealbari. ESBLANQUEHIT, DA. adj. Lo que toca à blanch. Blanquecino, hlanquizco, blanquinosa, des- blanquecida, deshlanquinada. Albidus. ESBLAYMAT, DA. adj. Se diu del color baix y pocb eixit. Desmayado. Remissus color. ESBLENAT, DA. adj. Escabellat, ab lo cabell descompost, sens tallar. Grenudo. Incomptus. ESBOGALLAR. V. a. Maltractar alguna cosa llevantli part del oantell ó boca fent portella. Des- portillar. Orem vel labnim confringere. ESBOMBAR. V. a. Publicar, descubrir, fér saber alguna cosa al públich. Divulgar, propalar. Propalo, as. ESBOMBARSE. V. r. Murmurarse , espar- girse la veu. Sanar se, susurrarse, rugir se. Susur- ro, as. ESBORANGH. m. esqulns. FÉR ÜN ESbORANCH. fr. ESQCINSAR. ESBORRADOR. m. Qui esborra ó fà desapa- rèixer lo escrit. Borrador, Deleclilis, is. || L' ins- trument ab que 's borra alguna cosa ; com los números de la pissarra, etc. Borrador. Delectilis, is. ESBORRADORAS. f. pi. Instrument pera es- borrar los panyos. Pinzas, despinzas, despinces, despinzadora. Yolcella, ae, forcipula, arum. ESBORRADURA. f. esbobbat. ESBORRALL. m. bobbó. ESBORRAR. V. a. Fér desaparèixer lo escrit. Barrar, testar, tachar. Deleo, es. j Llevar la borra als panyos. Desmotar. Inutilibus floccis purgaré. ESBORRAT, m. En los escrits. Testadura, les- tacion. Oblitteratio, nis. ESBORRONARSE. V. r. Erissarse 'Is cabells. Despeluzarse, espeluzarse, despeluznarse, erizarse, Horreo, es. E8BORRONAT,^DA. p. p. Espeluzado, despe- luzado, erizado. Horripilatus. ESBOSGASSAMENT. m. Qualsevol cosa roa^ lerial que no esta acabada. Bosquejo. Adumbratlo, nis. II Obra de ingeni no perfeccionada. Bosquejo. Adumbratio, nis. || Pintura que no té mès que la primera ma. Bosquejo. Adumbratio, nis. 662 ESB DICCIONARI ESC ESTÀE EN ESBOSGASSÀMBIfT. fr. Eitüf eu hosqwjo. Opus adumbralum. E8B09O188AR. V. a. Tràarer las paHs mès bastas de una matèria. Deshastar, Dedolo, as. P met. Traballar qualsevol obra sens conclónrerla. Bosquejar. Adumbro, as. E8B08CA8SAT, DA. p. p. Bosquejado, Incho- alum, rnde opus. ESBOTIFARRAR. V. a. Reventar lo vestit ó ro- ba. Romper, desgarrar, revenlar, derrotar. Làcero, as. E8BOTIFARRAT, DA. p. p. Roto, desgarrado, reveníado, derrotada. Laceraius. || adj. espellifat. ESBOTZAR. V. a. ESBOTIFAREAR , REVENTAR. | Trencar un bahul ó caixa pera robar lo de dins. Escorchar. Effringo, is. ESBOTZAT, DA. p. p. esbotifarrat. ESBOYRARSE. V. r. Malmétrerse 'Is sembrats per la boyra. Anublarse, atisonarse. Lffidi rubigine sata. E8BRANGAMENT. m. Obra de tallar las bran- cas. Escamonda, Ramorum ampuialio, delrnncalio, inlerlucatío. ESBRANGAR. V. a. Esporgar. Escavumdar, ehapodar. Inlerluco, as. ESBRABÍDIR. V. a. ant. blandir. ESBRAVAMENT. m. ant. La acció de esbra- varse. Evaporacion. Yapidilas. alis. E8BRAVARSE. v. r. Pérdrer los licors la for- talesa. Desbrevarse , desbravar , desbravecer, Eva- nesco, is. | desfogarse. ESBRAVAT, DA. p. p. Desbrevado , desbrava^ do. Evaporalus, vapidus. ESBRINADOR, A. m. y f. p. u. Dosmenuzador, Indagator, is. ESBRINAMENT. m. Avcriguació, examen. £s- cudrinamientOy indagaci0n. Scrupulosior indagatio. ESBRINAR. V. a. Examinar per menul. Desme- nuzar, escudriiiar. Scruto, as. ESBRINAT, DA. p. p. Desmènuzado , escudri- nadó. Scrutatus. ESBROGALLAR. V. a. Trencar lo broch. Des- goUetar, desboqnillar, desbocar. Yasis os, labra dirumpere. ESBROGALLAT, DA. p. p. Desbocada, desgo- lletado. Ore mutilalus. ESBROGAR. V. a. ESBROGALLAR. Efi«RONGAR. V. a. fam. Xasquejar à algú, ferlo enfadar mòlt ab paraulas picants , regular- ment ho fan las màscaras ó disfressas. Broncar, dar bromazOy sacar d dlguno de sus casillas. Ali- qnem conviciis exacerbaré. ESBUDELLAR. V. a. estripar. ESBUFEGH. m. Respiració violenta. Resuello, resoplo, resoplido. Anhelitus, us. J Lo dels irracio- nals. Bufído, resoplido. Fremilus, us. | Lo del home ó irracional cansat, Jadeo. Anhelitus, us. ESBROTAR. V. a. Llevar las fullas ó brots inú- tils als arbres ó vinyas. DesfonoUar. Inutilia folia vel viminia detondere, detrahere. ESBUFEGABnSNT. m. BSBüVBGB. ESBUFEGAR. V. a. Respirar tb fiítigL Tttibè s'usa com recíproch. Jadear^ rtiolkur^ rwjilg, exalarse. Anhelo, as. || bupar. t. ESBUFEGAT, DA. p. p. BxaUdo. AlMMn ESBULLAR. V. a. BMBOLIGàt. | DESGOMmil, DESBARATAR. ESGA. f. Matèria seca y prepamda f&n fmi hi cale foch. Yesca. Fomea, ignariími , ii. | Uqpe està mòlt sech , y que Mciliiieat«' «Mea. Um. Aridum, i. I Incentiu de nna passió. Yem^tmm, iiis. B La causa que excita ó moQ à pecar. Mn. Fomes, itis. ' ESGABELLAR. V. a. Deaoompóndrer lo «ML També s' usa com recíprosb. Deteabellar, éetfmt^ desmelenar, despelusnar, despelotar. GMHUicai- turbare. ESGABELLARSE. V. r. Arraacarse 'it oèetti per algun sentiment. Mesaru ; rtfiiúfu ks Mfo* Uos. Crines prae dolore, aut furore sibi eveUere. | Arrancarse 'Is cabells los qiii*8 baraUaa. iiípft, tirar se de los eabellos , de la$ grttUu^ mdtrék greüa. In crines insilire. m' escabellaria. ](ic fam. Expressa 'I sfloÜRMt si no surtis bè lo que s' intenta. Me ftUim In barbas. Crines mihi é capile evelierrai. ESGABELLAT, DA. p. p. y adj. X^esMèrOiè, desmelenado , desgrenado , grenui». Gobís pMMh turbaiis. ESGABETX. m. Adob , salsa de fnllas dé Ik* rer, vi ó vinagre y altres ingredients. Xtctktàk Muria, ». POSAR EN ESCABETX. fr. ESGABBTEÀR. | ÜT. Bflt pera significar que se suspenga alguna cosa iaià millor ocasió. Echar e% remojo. Ad alind le^fM pararé. ESGABETXAR. v. a. Posar en eacabetx. Iih- bechar. Muria , salsamento condire. | Dit del peíL Marinar. Pisces condire. ESGABETXAT, DA. p. p. Bicaheektiiú. Éuà conditus. ESGABIÓS, A. adj. mel. rontós. ESGABIOSA. f. Planta medicinal de las fall» llargarudas, la cama dreta, rodona, peluda y vay- da, las flors blavas en forma de capoll. Bfcikiím, Scabiosa, sr. ESGABRENTAR. V. a. ant. REPOSAR, 90S6B6AB, TRANQUILISAR , REFREDAR. ESGABRÓS, A. adj. Aspre, raspós, designi. Escabroso. Scaber. || Aspre , dificultós , pedragéc. Fragoso, escabroso, espero, momtmoso. Asper, sile- brosus. p met. Aspre, dur, de mala condició. Et»- broso. Asper, insuavis. ESGABROSITAT. f. fscaòfOfídoií. Scabrttil, x, salebrositas, atis. ESGABULLIMEVT. m. Obra de escabullíf*. Escabullimiento. Irrepsio, nis. ESGABULLIRSE. v. r. Esmunyirse, esnpsnr de entre mans. Escabullirse, escvnrtrse, pomr ftf* ESC CATALÀ. ESC 663 en polvorosa , eseunir la hola. Evado , is , elabor, eris. II Desaparéíxerse sens advertirho. Escahullir- se. Elabi, dilabi. || Fagir ab sutilesa de algana di- ficultat. Dtscabullirse. DifficuUatem eluderc. ESGABULLIT, DA. p. p. EscabullidOy descahu- llido. Subductus. E8GAGH. m. Cada nn dels quadrets ó daus del joch de damas y semblants. Escaqut, Tessella, se. ESCAOAR808. m. pi. alducar. ESCADRA. f. anl. bscatre. ESCADUSSER, A. adj. SOBRANT. ESGAFIT, DA. adj. Curt, estret : se dia regu- larment del vestit, etc. Escurrido. Gonstrictns. ESGAGUITXARSE. V. r. Seguir los fils de la tela quant se cus, etc. Deshilacharíe. Telam infi- lam díssolvere. ESGAHUlR. Y. a. ant. cuttar. ESGAIXALAR. v.a. Mossegar, clavar las dents. Dentellear. Dentes infigere. LAT, DA. adj. Desmolado, Dentibus molaribus prívatus. ESGABONAR. V. n. ter. carejar. ESCALA, f. Part del edifici pera pujar y baixar dels pisos. Escala^ esealera. Scala, ee. | En lo carro las barras laterals del pla ahont va la càrrega. EieaUra, Carri pertica. Ü mús. La recta disposició y onle de las cordas y veus. Escala, Scala musica. 0 Port ó paratje senyalat en que tocan las embar- cacions pera provehirse de lo necessari. Escala. Statio, nis. || geom. Línea dividida en parts iguals que represenlan las polsadas, passos, lleugas, etc. Escala. Scala, txi. | met. mil. La llista per graus y antiguitat pera no perjudicar en lo servey ni en las proposlas pera Is ascensos. Escala, Gradu, an- tiquitate notata militnm ordo, series. || En lo mar- tinet lo que serveix pera pujar ó manejar la mà- quina, los esgrahons de la qual són unas clavilias. Esealera. Scala, ae. || Entre fundidors de campanas espècie de r^la pera donàrlas lo gruix convenient. Escala , hrocketa , descantillon , pitipié , diapason, regla. Scala, forma, regula, ae. || met. Medi,',yaixf *s diu: per la escala de las virtuts se puja al cel. Escala. Scala, via, ae, ratio, nis. | Entre estampers pessa composta de dos fustas llargas , ab sas ban- das de ferro de alt à baix , y altras dos fustas en-» travessadas que las asseguran , com à un peu de distància una de altra : sobre aque^ escala car- rega '1 carro y jocb de la prempsa. Esealera. Sca- la, ae. 0 pi. En los molins fariners , bastiment de fusta pera descansar la mola quant se lleva. Escala. Scala , ae. || pi. Las desigualtats que's fan quant se talla '1 cabell. Cruces, trasquilones. Resecta comae pars. [| f. Diferents ordes en que estava distribu- hida la població pera V exercici de sos drets mu- nicipals ó '1 cumpliment do las cargas del comú en algunas ciutats , com en Mompeller y altras en que eran 1 corresponent als dias de la setmana segons la classe ó professió de cada hu pera anar tornant en la reparació de las murallas , guarda dels portals y altras cargas. Escala. Ordo, series. I f. ant. DESEMRARCADERO. ESCALA DE CARAGOL. EscaUra de ojo , de caracol. Climax, acis. ESCALA DE GAT. La dc fus!a que té *ls barrons estrets. Esealera de gato. Charax, acís. ESCALA DE AGUILÓ, maq. En la grua són unas clavilias que forman escala en una fusta dita agui- ló, la qual està sobre la màquina. Escala de agut- lan. Anabatbra macbinaria. ESCALA DE MA. La portàtil. Escala , esealera de mano. Scala gestatoria. ESCALA FRANCA. CXp. PORT FRANCH. ESCALA PER TERRA. loc. aut. uàut. Proviuguda la escala de la nau. Prevenida la escala. Scala parata. ESCALA SECRETA. Aquclla por ahont se pót eixir ó entrar ocultament. Esealera secreta, escusada. Scalae occultae. FÉR ESCALA, fr. ESGLAHONAR, ESCALONAR. || Tocar de pas una nau en algun port ó altre lloch pera embarcar ó desembarcar comuument pasaljers. Eacer escala. Navis in portum intermedium im- morari. FÉR ESCALAS. fr. Trasçutlar d cruces , d trasqui- lones. Capillos incbncinnè, inordinatè resecare. ESGALABORN. m. CEP. 5. ESGALABORNAR. V. a. Tràurer part de al- guna cosa. Descalabrar. Decurto, as. Q Truncar, al- guna obra, pérdrer part de un joch de llibres y co- sas semblants. Descahalar. Partem adimere. ESGALABORNAT, DA. p. p. Descalahrado. Decurtatus. ESGALABRADURA. f. y ESGALABRAMENT. m. Ferida del cap. Des- calabro, desealabradura. Gapitis plaga, contusió, vulnus. ESGALABRAR. V. a. TRENCAR LO CAP. H Mal- métr(^r, trencant, ó trahent part de una cosa. Des- calahrar. Imminuo, is. ESGALABRAT, DA. p. p. Descalahrado. Ga- pite vulneratus, coutusus. SURTIRNE ESCALARRAT. fr. Eixir mal, tenir pèrdua en alguna cosa. Salir descalahrado. Jacluram fa- cere. • ESGALABRE Y ESGALABRO. m. Pèrdua, dany. Descalahro, yaclura. Jactura, », damnum, i. ESGALABURNAR. V. a. ESCANTELLAR. ESCALADA, f. Assalt de una fortalesa ab esca- las. Escalada, escalamiento. Ope scalarum hostilis conscensio. ESGALADis, A. adj. Lo que 's pót escalar. Es- caladizo. Ascensibile. j anl. espetech, pet, crui- xit. ESCALADOR, A. m. y f. Qui escala. Emila- dor. Per scalas aggressor. ESGÀLABL m. nàut. Estaqueta ahont lligan los rems. Tolete, escdlamo. Scalmus. ESCALAR. V. a. Entrar en un lloch per medi de escalas. Escalar, Scalis muros conscendere. 6«i ESG DICCIONARI ESC ESCALAT. DA. p. p. Escalado. Scalis cods- census. ESGALDADURA. f. Inflamació de alguna part del cos per haver fregat ab alguna cosa. Sahomo, escoriacion. Intcrtrigo, inis. ESCALDAR. V. a. Mullar al) aygua calenta. Escaldar j rescaldar. Aqua íervente conspergere. ESCALDARSE. V. r. Inflaniarse alguna part del cos per haviT fregat ab altra cosa. Escoriarse, sahornarse. Excorior, aris. || Esbravarse '1 vi. Des- vanecerse. Evanesco, is. ESCALDAT, DA. p. p. Sahomado^ escaldada, Excoríatus. |] bit del vi. Desvanecido. Dílapsus, dis- cussus. ESCALDUFAR. v. a. Mitj fér las cosas. Lavar euleros, mas no enjuagamerdar. Sifualentem mer- gere paniium, scd non bene tergere. ESCALDUMS. m. pi. Plat que 's fa dels menuts dels ancells. Pepitorias. Acrocolia, ic. E8CALENO. m. geom. S' aplica al triàngul que té tols los costats desiguals, y al cono que no Ió r eix i>erpendicular à la basa. Escaleno. Scale- nus, i. ESCALETA. f.d. EscalerUla,ita,escnlereja. Par- va scala. || pi. Encaballada quadrilonga sobre que*s fan anar los cedassos pera passar farina. Va- rillas. Quadrilongum supra quod subcernicula moventur. FÉE ESCALETA. fr. Ajudar à pujar. Dar elpie. Pe- dem porrigere. ESCALFADAMENT. adV. m. FERVOROSAMENT, ARDKNTMKNT. ESCALFADOR, m. Instrument pera escalfar lo llit. Calenlador. Ignítabulum lectícarium. || fam. Rellotge mòlt gran de butxaca. Calenlador. Manua- le, pergrande horologium. || Lloch pei-a escalfar. Calefactorio, Calefactorium, ii. || Ase. 3. ESCALFAIMENT. m. ant. La acció de escal- far ó e^calfarse. Cnlenlamienlo. Calefaclio, nis. || INFLAMACIÓ. II CALOR, GALENTURA. ESCALFAIR. V. a. ESCALFAR. ESCALFAIRSE. V. r. Pudrirse, corrómprerse. Pasarse. Absc4?do, is. ESCALFAIT, DA. p. p. Pasado. Fracidus, mar- cidus. ESCALFALUTS. m. Instrument rodó de metall ab sa tapa foradada y un mane^h proporcionats peia escalfar los llits. Calenlador. Calefaclorium vas. p ASE. 3. ESGALFAIUENT. m. ant. escalfaiment. ESCALFAPANXAS. m. pi. Xemeneya petita pera escalfarse. Chimenea. Depressi fumarii focus. ESCALFAR. V. a. Comunicar lo calor propi Ó estrany. Calentar. Calefacio, is. ESCALFARSE. V. r. Pt^ndrer calor, apartar de sí M frcl. Caitntarse. ïncaleo, es, íncalesco, is. || Aflamarse, abrasarse 'Is grans pol mòlt calor. Ahervorarse, recakntarsey encenderse las semillas. Relorresco, is. Q Acalorarse, enardirse en una con- versació ó disputa. Calentarse. Exardesco, ii.\ Entabornirse por massa vi. Cs/fiicane. Víno ardei- cere. || Inqaielarse,péndrer malícia. Eneenimin còlera. Iracundia, ira, stomacbo exardere. | li- narse pressa en lo traball.iip/írartf, «UïrffK,A^ se al trabajo. Incumbo, is. || Posar atenrión al- guna cosa. Aplicarse, dedicarte. Alknij rei aoiini intendere, studiosè opcram dare. | aivar aunr. ESCALFAT, DA. p. p. CaUtitaio. CiMdB. PEGAR UNA escílfada. fr. Escalfafse depmB per poch rato. Darse vn calentam, Festínnlà'igM frui. ESCALFETA.f. coFETA. | Bnserelde \mfm pera escalfar lo menjar à tanla. Exéüf^étt^àh feta, homillo. Parvum ignitabuliim. | Espècie^ braseret ó fogó portàtil pera fér chocolala abeoW' d i tal. Fornelo. Manualis furuos. | firaseret pe^ii^ nírbi foch pera encéndrer los cigarros. £ÍÍmI/ím, choffta. Manualis furnus. ESCALFOR, f. escalfament. ESCALINATA, f. GRADERIA. ESCALIVAR, y. a. Regirar lo foeh. Anrrkr. revòlver el fuego. Ignem versaré. ESCALLOTS. m. pi. ESQUELLOTS. ESCALÓ, m. ter. esglahó. ESCALONAR, v. a. Disposaren forma de estili óde e^glahonsendístàncias iguals. £sfai(mar. Gn- datim (lísponere, dislribaherc. ESCALONAT, p. p. de ESCALONAR. ESCALUNYA. f. ascalunta. ESCARIA. f. ESCATA. I Conjunt de pessaspeti- tas de metall que caohen unas sobre altres (i las armaduras. Escama. Pluma, »; ferrea sqoui• ESCAMAR, v. n. Trabaliar en figara deesn- mas. Escamar. In squam» formam elaboraré. | ESCATAR. ESCAMARLAT, DA. adj. AlXAlfCAllAT. ESCAMARSE. V. r. fam. escabclliísb. ESCAMAT, DA. p. ^. ESCAPAT. ESCAMBELL. m. Síli petit de fnsla sens rtt- patller. Escabel^ hanqwtay tabureu nso. Snn- nillum, scabcllnm, i. FÉR CÀURER DEL ESCAMBELL ó DB LA BAKCA. fr. DES- BANCAR. ESCAMBELLET. m. d. Banquilh, eseabelilk. Sedecula, se, scabellom, i. ESCAMNAR. V. a. Escarmentar. També s' nfl com recfproch. Escamar, esearmmtar, desazouf. Exacerbo, as, aliquem malè accipere. ESCAMNAT, DA. p. p. Escamado, e.vanut' tado, desazonado. Malè mollatns. ANARSEN EscAMXAT. fr. IrsB eicarmentoiOi m^ descalabrado. Repulsa; notam sustínerc. ESCAMONEA. f. Herba de la (jnal se tràam substància rebinosa mòlt pargant. Etemui^ Scammonea, x, scammonim, ii. ESCAMÓS, A. adj. ESGÀTÓ8. ESCAMOT, m. Porci6 de gent icpirafc**^ tra y sens orde. PeloUm, grupo, Taiii•i otUnii^ ESC CATALÀ. n Lo de bestiar. Punta. Pecoris à grege separata pars. ESCAMOTETtI. m. Acció y efecte de escamo- tejar. Escamouo, Actos celandi cito. ESCAMOTEJADOR, A. adj. Qui escamoteja. Escamoteador, Celer celator. ESCAMOTEJAR. V. a. Entre prestidigitadors fer desaparèixer las cosas de la vista com per art de encantament. EscamoUnr, Res cito abdere. E8GAMPADOR, A. m. y f. Qai escampa. X>er- rümador. Diffuaor, is. ESCAMPALL, m. esgampament. ESCAMPAMENT. m. La acció de escampar. DerramamientOf esparcimiento. Dispersió, nis. || ant. DEaRAMAMBNT DE SANCH. ESCAMPAR. V. a. Espargir. Derramar, espar^ eir, Aspergo, dispergo, is. || mel. Divulgar, publi- car. Esparcir, promulgary propalar. Yulgo, as, ru- morem spargere. || Esbarríar. Desparramar, Díssi- do, is, disjeclo, as. || v. n. anl. escapar. Q ant. AGAMPAE. ESGAMPAR8E. V. r. Esténdrerse com V oli. Cundir. Diffundo, deserpo, is. || Eixir lo riu de sòn centro. Desbordar. Exundo, as. I Esbombarse. So- narse. Yulgari. || Dit de la veu, continuar lo que altres han comensal à dir. Tomar, e$parcirse la voz. Commnni scrmone diffundi. ESGABIPAT, DA. p. p. Esparcido, proyecto, dilalado, Sparsus. ESCANAL. m. Lo popcb mort y obert, tretas las tripas. Canal. Sus exenteralus. ESGANCELLAR. V. a. for. Invalidar, borrar una escriptura. Cancelar. Cancel•lo, as, deleo, es, circumduco, is. E8GANGELLAT, DA. p. p. Cancelado. Dele- tus. ESGANDALISAR. V. a. Donar escàndol. També s' usa com reciproch. Escandaíizar. Scandalizo, as; pravo exemple alios corrumpere. ESCANDALL, m. Sonda pera amidar la profun- ditat del mar. EscundallOj sonda, Bolis, idis, cata- pirales, as. y Proba, examen. Escandallo. Examen, inis. FÉR ESCANDALLS, fr. Manifes!ar estranyesa en lo que no la mereix. Uacer aspavienloSi ó pasmarota- das. StupeQeri. ESGANDALLAR. V. a. Sondejar, amidaria profunditat del mar ab V escandall. Escandallar , sondar, sondear. Contor, aris; aquam librare. ESCANDALLAT, DA. p. p. Escandallado, son- dado, sondeado. Contatus. ESCANDALÓS, A. adj. Qui causa escàndol. EscandalosOf escandalizador. Flagítiosus. ESCANDALOSAMENT, adv. m. Escandalosa- mente. Flagitiosè. ESCANDIA. f. Blat mòlt blanch. EscanL•, es- eaadia, trigo candeal. Ador, is. ESCÀNDIL. m. Loch ahont s* ensopega. Trope- zadero. Locus ubi facilò offensatnr. TOMO I. £SG 6«f ESCANDIR. V. a. Examinar los versos per las sfUlabas ó peus. Escandir, medir versos. Versos metiri. || examinar, averiguar. ESCANDITy DA. p. p. Escandido, Mensus ver- sus. ESCÀNDOL, m. Acció ó paraula que dóna mo- tiu à que altre díga mal del pròxim, es actiu quant es causa de la ruina espiritual de altre, y passiu quant un la pateix. Esc4nL•lo. Scandalum, i. | Mal exemple. Escàndalo. Perniciossum exemplum* II Pesar que tenen los que veuben una acció es- candalosa. Escàndalo. Offensio, nis. ESCANÉNCIA. f. ESQUUtlNCIA. ESCANTELLAR. V. a. Rómprer los cantoUs. Descantear, descantillar, descantonar, mdlar. De- cuto, as. II Rebaixar part de alguna quantitat. Des- cantillar. Diminuo, imminuo, is. ESCANTELLAT , DA. p. p. Dsscanlillado, truncada, descabalado, descanUmado. Decurtalus, imminutus. ESGANTONAR. V. a. ESCAICTELLAR. ESCAY. m. ASCÓ. ESCANYALLOPS. f. Herba, acónit. ESCANYAMENT, m. La acció y efecte de es- canyat^. Ahogamiento. Strangulatio, nis. ESCANYAR. V. a. Donar mort impedint la respiració. També s' usa com recíprocb. Ahogar, Strangulo, as, fauces premeré. ESCANYARSE. Y. r. Cridar ab gran forsa. Des- ganitarse, despepitarse. Conclamo, vocifero, as. ESCANYAT, DA. p. p. Ahogado. Strangula- tus, suffocatus. II adj. met. mesquí. Q escís. 1. ESCANYAVELLAS. m. fam. xanguet. ESCANYESSIA. f. ter. catarro. ESCANYOLIT, DA. adj. Sumament magre. Transido. Summe languidus. ESGANYOTAR. V. a. Trànrer la canyota dels camps. Escardar, arrancar el carrizo. Erunco, as, agros carice purgaré. ESCANYUSSAREE. V. r. Detenirse alguna cosa en la gargamella. Atragantarse. Aliquid in fauce, faucibus haerere. ESCAPADA, f. Surtida oculta, fugida acelera- da. Escapada, escape, escapamienlo, escapatòria. Fuga, X, evasió, nis. || anl. Falta en la obligació. Escapada. Oíficii vel discipliníe deíectio. ESGAPADtS, A. adj. Fugaz, solladizo. Fugax, dimissus. ESGAPADOR. m. Efugi, surtida pera escapar- se. Escapatòria, efugio. Diverticnium, effugium, ii. ESCAPAMENT, m. anl. Acció de escapar ó es- caparse. Escape. Fuga, s. ESCAPAR. V. a. Evitar, tràurer alguna cosa de perill. També s' usa com recíprocb. Escapar. Effugio, is, líbero, as. || v. n. Surtir de algun pe- rill ó apuro. També s* usa com reciproch. Escapar. Evado, is. II Surtir depressa ú ocultament. També s' usa com recíprocb. Escapar, irse sin ser visto, Subterduco, is. 86 ••« ESC DICCIONARI ESC Esci?AE DB GOLONDRO. fr. À costa de altres. Cam- par de golondro. Alienis expensis valere. ESCAPAR LO RÍCRER. fr. Fér forsa pera no rfurer qaí està mogut à rísa. Retozar la risa en el euerpo, revetUar la risa. Erupentein risum vix continere. 8! DE AQUESTA ESCAPO MAT PUS. ref. Donota que Is que han patit aignn dany tindran mòlt cuydado de allí en devant ; s' usa també quant no 's pót 6 es difícil surtir de un apuro. Si de esta escapo y no mwrOf nunea mas hodas al eielo ; si Dics de esía me eseapoj nunea me eubrird tal capa, Arctum díscri- mem expertus alínd non expcrtat. escapÍrsbli 1 ALGÚ ALGUNA COSA. fr. No advertir- ia. Escapdrule d uno alguna cosa. Non animad- vertere. NO m' escapar! ; xo li escapar!, exp. Denota que 's té assegurada alguna cosa. No se ird por su pié, Non me fngiet. E8GAPARATE. f. APARADOR. || Armari exqui- sit abont se té alguna imatge. Eseaparate. Scrí- nium, ii. E8GAPARATERIA. f. ant. BSCUSA. ESGAPAEATETA. f. d. Escaparatiea . Arma- riolum, i. ESGAPE. m. escapa vbxt. ESCÀPOL, m. ant. mil. llicenciat, lliirp, CUVPLBRT. E8CAPRE. m. escarpra. E8GAPSA. (quedarse k la ) fr. Siirtir burladas las esperansas de algú. Quedarse en blanco. Spe frustra ri. E8GAP8ADA. f. En lo joch de cartas V acte y efecte de escapsar. Alce, Scparala; carta). E8GAP8ADURA8. f. pi. Lo conjunt de las parts que's llevan ó tallan de alguna cosa. Desmoeho. Rerum mutilarum congerie^. E8GAP8AMENT. m. ant. La acció de llevar lo cap. Descabezamiento. Capítis amputatio. ESGAP8AB. V. a. En lo joch de cartas divídir- las en dos parts, posant damunt la que eslava sota. Àhar; cortarel naipe. Cbarlas dividcrc. || Tallar lo cap. Descabezar. Óblrunco, as. || Tallar las pun- tas, ó part superior do alguna cosa. Descabezar. Capità pra3cidere, y deeacumino, as, de las plan- tas ó arbres. | Tallar las pnntas de las arrels dels arbres. Desbarbar. Fílamenta, radicos rescindere, dissecaré. EsciPSAR RÈ. fr. Trànrcr bon partit. Sacar la Uh leria. Ex sententia aliquíd accidere. ESGAPSAT, DA. p. p. Alzado, desbarbado, descabezado. Divisus; rescissus, obtruncatus. ESGAPULAR. v. a. ant. assotar. ESGAPULARI. m. Llenca de estamenya, etc. ab una obertura al mitj pera ficar lo cap; es dis- tinctiu dels religiosos. Escapulario. Scapularis amictus. D Tros de tela partit en dos, y unit ab dos trenzillas que's porta per devoció. Escapulario. Scapularis amictus, tcssera. ESGAPULIRSE. V. r. met. y ESGAPÜLUESB. V. r. BSCABCLUM* ESGAPÜLÓ. m. L' últim tros qné queda de al- guna pessa de roba. Betal. Tel» eitrMni«g- mentnm. BSCAPULó DE BüRÉ, DB ST. gbüís. aot. Cert liíiiL Cierto tejido. Tela , ». E9GAR Ó E8GARADA. (i) Ml. i niV flT. E9GARA. f. Crosta de alguoi naira. Amti Crusta, scara, ». ESCARABAT, m. Insecte de la clfMi éé§ ee- leópleros ; es de vàrias espècies, y té dos alas aik delicadas més prop del cos, y dos de farta» fM serveixen de estoig à las ditas, y dedefeMtàiil• Esearabajo. Scarabieus, i. | Cervo fOLàüT. | BM fusters pessa de ferro ab dents, para asflegurtrll fusta que*s riboteja. CoreheU. Uncioiift, i. | pL Üb- tras mal formadas. Garambainas^ eiMftè•/•t. U» terse tortuosa;, informes, (art. Crostas ò fullnà metall que's fàn dins dels canons, y aóo taotfV- judicials que*s pót amagar lo foch, enoéndrerk pólvora y abrasar al qui carrega *i canó. Bmn bajo. Rima, a;. ESCARABAT BUM BUM. jOCh. BBBÜÀT, BIBIIAT. bscababat mebdbb. Esearabajo peletor». SoM* baeus pillularius. ANAB com los escababats. fr. Atraacar. Èrmm' los congre jos. Operam perdere. FftB ESCARABATS, fr. Fér lletras mal Escarabajear, garrapatear^ forragatewr. Mai litteras ducere. SÉR ESCARABAT tS BORRA. fr. BUSCAR PELS AU NB ESGARABATET. m. d. Esearobajilkf m» bajuelo. Pàrvul us scarabseus. ESGARABINA. f. ant. CABRABiüA. ESGARAFALL. m. escandall. E8GARAMU8SA. f. Pelea entre soldats de o* ball, ja acometent, ja fugint. EsearamMza» leü* tio, nis. ESGARAMU8SAOOR, A. m. y f. Qoi M* ramussa. Escaramuzador. Veles , ilia , pnD6«s- tor, is, ESGARAMUSSAR. V. a. Fér escaramuBMwfr caramuzar. Yclitor, aris. ESGARAPEL-LAsf. Divisa en forma dens,^ 's porta en los sombreros. Esearapela. TeneUfS* ESGARRAR. V. a. escabbotab. E8GARBA-ORELLA8. m. BSCüRA-eaiLUSi E8GARBOTAR. V. r. Llevar ó rasparpirtà la superfície de una cosa. Rozar. Rado, erad•^íi• Q GRATAR. II Excavar la aygua à la ribera. biar, Sensím deterere. Q met. Indagar, EscarbaVj escudrinar. Perscrutor, aris. E8GARBOTAT , DA. p. p. àozaio, iuíék do. Rasus. E8GARGELLA. f. Armadura desde la eialai à la cuixa. Escarcela. Ferrea fcBmoris araataA ESGARGELLATGE» m. Dret qoe pi9l al » carceller lo pres. Carcelaje. Ostiarumcarom^ tigal. I í ESC GiTALÀ ESC 66* E8GAECELLEE. m. Qüi cuyda de la presó. Carcelero, aleaide, CustodÚB praBÍeclus. ESGAmDALElfGH, CA. adj. FLAGH, MAGRK. ESGARDAR. V. a. AlxitCOLAE. E8GARDOT. m. cíRDOT. ESGAEIDAMEliT. BSMORTUHlDimNT. ESGAUTy DA. adj. Descobert, llibre, desem- barassat, ütipejado , iseueto, Expeditos , solutus, liber. ESGARLADOR. m. Ferro à manera de gaaivet ab que 'Is pentiners puleixen las claraboyas de las pialas. Escarlúdor. Puliendis peclinibus cuUellus. ESCARLATA, m. Panyo teixit de carmesí flo tant eixit com lo dé la grana. Buarlata. Marice tinctis. Dl EscAiLATÀ. *S diu de las cosas del color de escarlata. Carmesi, de color de escarlata, Pnrpu- reas, coccineos. E8GARLATÍ. m. Escarlata de color mès baix y ménos fi. Esearlatia. Ignobilior parpara. ESCARLATINA, f. Foch que surt en la pell, k modo de sarampió. Aífomhrillaf alfombra^ e«eaWa- Xina, Ignis sacer. | escarlatí. ESCARMENADOR. m. escarpídor , aclari- dor. E8CARMENADORA. f. La dona que s* ocupa de repassar ó escarmenar la llana. Repoiadora, Fe- mina laoam carminando repurgans. ESCARMENT, m. Desengany, eaatela adquiri- da ab la experiència. Escarmiento, Documentum, i. I Castich, pena. Escarmienío, Molta, pcena, ffi. ESCARMENTAR. V. a. Corretgir ab! rigor de obra ó paraula. Escarmentar, Suo vel alieno peri- culo documentum capere; cantum fieri. escarmentar en cap de altre. fr. péndrer expe- riència en lo dany de altre. Escarmentar en caheza agena. Alieno discere periculo. ESCARMEBITAT, DA. p. p. Corregido, esear- mentado, Sao vel alieno periculo cautos. dels BSCARMENTATS naixen 6 IXEN LOS AVISATS. ref. Denota que'ls escarmentats obran ab mòlta precaució. De hs escarmentados se hacen los avisa- dos ; de los escarmentados naeen los arteros ; el es- carmentado busca el vado ; el escarmentado bien co- noce el vado; vieja escarmentada , arregazada pasa el agua ; no hay mejor cirujano que el bien acuchi- llado, Yulpes non iterum capitur; nunc beoè navi- gavi postquam naufragi um feci. ESCARN. m. ant. escarni. ESCARNL m. Burla, mofa, despreci. Escamio, eseamedmiento, Ludibrium, íi. ESCARNiDORy A. m. y f. Qui escarneix. Es- camecedor. Subsannator, is. ESCARNIR. V. a. Contrafer. RemeL•r. Oblo- quor, eris. || Imitar lo que altre fà. Bemedar. Adambro, as, affingo, is. ESCARNIT, DA. p. p. Remedado , escamecido, Imitatus. ESCARNOT. m. ESCARNI, pÉR ESCARNOT. fr, Fèr burla. Escameeer, haeer mofa, Derideo, es. ) desdenyar. ESCAROLA, f. Espècie de enciam. Escarola, endivia, Intybum, i. ESCAROLAT, DA, Y ESCAROLER, A. adj. Semblant à la escarola. Esearolado, hitybi formam referens. ESCARÒTICH. m. roed. Caustich que causa escara. Esearótico. Scaroticus. ESCARPA, m. ascarpra. || fort. Pla inclinat de una plassa desde'l cordó fins als fossos , ó lo que forma la muralla que manté la terra del camí cu- bert. Escarpa. Interior muralis fossae lorica. ESCARPAR. V. a. ESCARPELLAR. ESCARPAT, DA. adj. Fragós, aspre. Escarpada, eortado, quebrado, Praecisus, prieruptus, prseceps. ESCARPELL. m. Instrument de ferro ab dents de que usan los cirurgians , fusters y escultors pera netejar. Escalpelo, escarpelo, Scalpellum, scalper, i. ESCARPELLAR. V. a. Traballar ab V escar- . pell. Escarpar, Scalpo, is. ESCÀRPERA. f. ESCARPRA. ESCARPt. m. PEf^CH. ESCÀRPIA. f. Clau de ganxo pera aguantar millor lo que s' bi penja. Esearpia, Uncus , clavus in anguli formam aTictus. escarpídor. m. Pinta de puas llargas y cla- ras pera desembullar los cabells. Escarpidor , ei- earmenador. Extricandi captllos pecten. ESCARPIR. V. a. Desenredar lo que està enre- dat, com lo cabell, llana, etc. Escarmenar, Extrico, discrimino, as. ESCARPIR LA cuRERTA. loc. Rut. Fér xafaminTo de la cuberta ans del combati fíacer chafarrancL•, Ad pugnam navisexpeditio, preparatio. ESCARPRA, m. Instrument de ferro pera tra- ballar las pedras y metalls à cop de martell. Cin- cel, Scalprum, scalper, i. ESCARPEJAR. v. a. Traballar ab la escarpra. Cineelar, C«lo, as, scalpo, is. ESCARRÀ. adj. esquerrí. ESCARRABILLADAMENT. adv. m. LLEST A- HENT. ESCARR ABILLAMENT, m. PROMPTITCT, LLES- TESA. ESGARRABILLARSE. V. r. ENLLESTIRSE. ESCARRABILLAT, DA. adj. LLEST. ESCARRANSIT, DA. adj. MESQUÍ. ESCARRAR. V. a. Yèndrer per mitjas canas. Varear, Ulna metiri. y ter. Fér càurer las olivas ab una perxa. Varear, Pertica excutere. ESCARRÀS, m. Se diu de la persona que tra- balla mòlt ó que fà la feyna de dos. Azacan, Enixe laborans. ESCARRAS8ARSE. V. r. anar escarrassat. . ESCARRASSAT^ DA. adj. Infelís , miserable. Arrastrado, Hiser, infortunatus. ANAR ESCARRASSAT, fr. Afauyarse, cansarse mòH« üs ESC \ Aperreúru. Xífliía d'.ígalíofie Texarí. ütigirí , de- CKABmiFAfMAS. f. pi. KKABuriSBA. ff»r.A«mmi.A«, t, a. Lscomua. 1. EfCABSOU adj. geofB. S' aplica al artà lato fse 00 mnple la Tolla del semidrtiil , ei t aka laal com 1' a^t , »do à manera de miij 6fal. £»- «■rrcsi», ewtarzúdo, e$a3frzaio, Depressas. EBCABTEJAR. ▼. a. Ea lo joch de cartas jn- gtf las Cabàs pera laolc^ar com està 1 joch. Car- iMr, éncartüf», Lndom pagellís inferioribiis ten- lare. | Barrejar las eartas. Baréjur. Pagellas com- míseere. EBCAHXAB. T. a. ter. i6vnEE. EtCAmXOrA. L CAEXOFA. EaCAMJL•OFEMJL• f. cmOfElA. BKAmxOFERAS• m. ciatorctAt. EíCÀSf SA. adj. Curt, limitat, oocabalyeoter. Mfuuo , euaíiwuídú. Deficíens , cortns. | Xesqaf . E$e^uo. S'irdidus , illiberalis. j| Sobradamenl eco- ■émícb. Euaso, Illiberalis , tenai. | Cort , pocb, limitat. Ekúmo, Malignns, parcns. Aü Aft Au;c5A COSA MÒLT ESCASSA, fr. Bafcmebi pocb. ÀMdar alguna eo$a mng úrada. Alíqnid ra- f. ant. CA VAL. 1. ESCAMAlfElfT. adr. m. Pocb , ab eseassesa. Eteatammu. Teooiler, parcè. | Apeoas , ab difi- ealtat. EtcatamenU, Tix, aegrè, difficalter. EBCAMÉ. adj. arq. S* aplica al arcb de ennra menor qoeM semicírcol. Eicarzano. Circali dimi- díum non «qoans arços. E0CAMEJADOR , A. m. y f. Qui escasseja. Bteatero, e$ea$o, Parcus, modicns. EflCAMEJAH. V. a. Donar pocb, de mala gana, y fent desitjar lo qae*s dóna. E$ca$ear, escatimar, Pürcè , invitè largiri. | limitai. | regateiae. I v. n. Faltar , anar à ménos algana cosa. Esarnar, Deficio, is. ESCASSEJAT, DA. p. p. Escaneado, Parcè lar- gitns. ESCASSES Y ESCASSESA. f. Hesqnínerfa, cartedai. CicaUria, escasez. Parsimònia, », parci- tas, alís. B Esterilitat. Carestia, esterilidad. Angos- tia, le, diflicnltas , atis. J En la moneda , falta de pes ó de lley. Falta , escasez. Honela; diminntio vel impuritas. AB ESCASSESA. m. adv. Poch à pocb, ab misèria. À pistos, con esMsez. Minntatim. ESCASSIAS. m. Arbre petit poblat de ramas plenas de espinas , la flor blanca y *l fmyt sem- blant als llovins. EseacL•, espina egipcia ó aràbiga. Spina aïgyptia. ESCASSiSSIM, A. adj. snp. Eseasisimo, Par- cissirous, valdè parcns. ESCASSisiMAMENT. adv. m. ^scasistma- mente. Parcissimè. ESCAT. m. Peix de mar , que creix fins à vint T cincb peus de llargària, té la pell tant aspra que algsM artúiai b ba lo, fo/Za. Ihin, aq»!»!, ESCATA, f. Fallda émn j hrt la pell del peti y altres EBCATADOmA. f. Obfa4e ra. Desqvaattlio, bíí. V. r. Eeovir nua 6 PtlMnrte. CoBleodo, is; pelere. ESCATAR. T. a. Pslir ab la pefl ét j€r. Laevigo, as. | Trawr b «pHdiio, as; sqoamis eraere. | ESCATAT, DA. p. p. Estmmmdo sqoamis exatvs. ESCATBTA. f. d. Ese&mllm li- ESCATlf 'IN y EJAESB. v. r. sscaTAFCiTUàM. ESCATÓ8, A. adj. Lo q«e lé Sqnamatus, sqnanMSOS. ESCATS. m. pi. Us peasM éii j^A ét y jaqvel. Escúqmes, Latrannili, orvB. | nav. €. ESCAUnL. m. Sayo de armas deia aatkb mejicans, fet de eooxat de colo. AMaptl. to- sypio fartum, mooitom sagmn. ESCAüRER. V. n. Esdevenir, saeedkir. àeu- eer, SMteier. Accido, is. | Dir , eorrespdBdTCr im cosa ab altra. C•er kiem. Aplarí, couoainB ese. ESCÀURERSE. V. r. EsdeveDirse , MMCfèir alguna cosa impensadament. Acertar^ aemtttm. Gootingo, is. I Ensop^parse alguna festivHal ò al- tra cosa en cert dia. Cúer ea. Ineido, prwvm, is. I p. n. TIOBAISB. EBCAVrr. m. Rin en Flandes. Bttmlém, Snkiis, is. ESCAVAR. V. a. etc. sicAVAi. ESCATGirr, DA. p. p. Araerido. Eventos. ESCATOLA. f. Planta gramfnea q«e A h lla- vor petita y groguenca com lo mill, però mèa llir gamda , y serveix de aliment als canaris, jlfpitir, triguera. Canda vnipina , alopecnms. i. | píaL Certa pasta ab que s' imitan los colors y aparíéa- cia de màrmols y altras pedras semblants. Ataya- la. Artificial is lapis. ESCATRADOR, A. adj. Qui trau las eseayras del tap de suro pera arrodonirlo. ESCATRAR. V. a. Traballar , posar à eseayre alguna pessa. Escttadrar. Ad normam redigere. ESCATRAT, DA. p. p. Eseuairado. Ad nor- mam redactus. ESCAYRE. m. Instrument compost de dos re- glas que forroan un àngul recte. Bscuaireí , ^«o- fnoA. Norma, se, ancon, is. k EscATRE. m. adv. A eseuadra. Ad normam. ESGELERAT, DA. adj. malvat. ESGELITA. f. Pedra figurada que tira k btanci y representa una cama de persona. Bseelita. Sce- lites, e. ESCENA, f . Én los dramas es una pail de acte ESC CATALÀ. caraclerisada per la entrada ó eixida de algun dels actors. Escena, Scena , ». U Las tanlas ó llocb en que's representa. Escena. Scena, sb. Q met. Las và- rias mutacions del mon. Escena, Vicissiludo, inis. ESGÉNICH, CA. adj. Teatral , lo que pertany k la escena. Ecénico, Scenicus. ESGENITA. m. Qui haLila en tendas de cam- panya 6 cosa equivalent. Escenita, Scenita, s. ESCENOGRAFIA, f . Perspectiva de la pintu- ra, los llunys de eWsL, Escenografia, Scenographia, ». II La descripció de alguna costa, país ó edifici. Escenografia. Descriptio, nis. ESCENOGRÀriGH, CA. adj. Lo que per- tany à la escenografia. Escenogrdlieo, Scenographi- ous. ESGENÓGEAFO. m. Professor, etc. de esce- nografia. Escenógrafo, Scenograpbus, i. I Instru- ment universal pera proposar tots los cossos en perspectiva. Escenógrafo. Scenographum, i. ESCÈPTICA, f. Secta de filosops, lo primer principi dels quals era dubtar de tot. Escèptica. Sceplica, 8B. ESCÉPnCH. m. Filosop de dita secta. Escép- Iko, Scepticus, i. ESCEPIICISME. m. PIRRONISMI. ESCIENT. (i) m. adv. ant. agratciint. ESCIENT Ó SCIENT. adj. SABl. i DUT SCIBNT. m. adv. AGRATCIBNT. SEGONS LLUR sciENT. m. adv. aut. Segons sòn judici ó modo de enténdrer. Segun iu entender. Suo judicio. ESCIENTBIEVIT Ó SCIENTMENT. adv. m. i DRBTAS. ESCIÉDEER Ó SCIÉURER. adv. m. BN ALTRE TEMPS. ESCIOUÀNCIA.f. Endevinació per medi de la evocació dels morts. EsciomaMia. Sciomantia, le. ESCITA. adj. Cosa de la Escília. Escita. Scy- tbes, ae. ESCLAFADOR , A. m. y f. Qui esclafa. Que- bramador. Effractor, trilor, is. ESCLAFAMENT, m. Obra de esclafar. Que- hraniamientOj quebramiento, fractura. Fraclio, nis, tritura, se. ESCLAFAR Y ESGLAFASSAR. V. a. Picar, móldrer, xafar. Quebrantar. EÍTringo, is. ESCLAFASSAT Y ESCLAFAT, DA. p. p. Quebrantado. Intritus. ESCLAFIDOR. m. CASTANYOLA, CASTANTETA. || ter. coLiTxos. ESCLAFIMENT. m. ESCLAFIT. ESCLAFIR. V. a. Pe'.ar, fér ruido violent y sntil, com la fusta quant s' obra, etc. Restallar, ekasquear. Crepito, as. || Dit de las dents. Dente- llar, dar diente con diente. Strido, is ; dentes cre- pitaré. ESCLAFIR LO RÍDRER , LO PLOR, ETC. fr. Soltarf romper la risa, el llanto. In risnm, in fietum pro- nimpere. % ESC 66» ESCLAFIT, m. Ruido que fa una cosa quant se reventa ó quant pega contra de altra. Estallido, Fragor, stridor, is. || So que fàn los que ballan, juntant lo dit polser ab lo del milj. Castaneta, Di- gitorum concrepitus. ESípiAFiT DE DENTS. Potament de dents. DentelUt- da. Dentium stridor, crepílus. ESCLAFIT DE EÍURER. Carco/oda. Cacbinnus, i. FÉR ESCLAPiTS DE RÍDRER. fr. Ddf carcüjadas. In cachinnos pronimpere. ESCLAFOLLAR. V. n. fam. f£r petar la cla- ca. esclarair. v. a. esclarir. ESCLARimEirr. m. obra de esclarir. Esela- reeimienio. Claritudo, inis. | claredat. ESCLARIR, y. a. aclarir. ESCLARIRSE. Y. r. aglarirsb. ESGLATAMENT. m. REVBNTAMBNT. ESCLATAR. V. n. Obrirse, esquinsarse. Be- véntar. Cr^po , as. Q Férse pública alguna cosa. ?artr. Aliquid occultum in lucem, in vutgus edi. B Comensar à eixir la flor del botó. ÀMrse las fores. Flores expandere, explicaré. ESCLATARADA. f. Cop ab soroll del qui càu impensadament. Batacazo. Subitus et gravis lap- sus. PEGAR UNA ESCLATARADA. fr. Càurer ab estruen- do. Dar un batacazo. Gravi lapsu ruere. ESCLATARSE. V. r. REVENTARSB *L CABALL. BSGLATARSB DE RÍURER. fr. RBVBNTARSE DE RÍU- RER. ESCLAU, VA. m. y f. Qui no té lliberíat. EsclavOf cautivOf siervo. Servus, mancipium, ii. | met. Qui se subjecta à las passions y desitjs des- ordenats. Esclavo, Subjectus, cupiditatum ser- vus. ESCLAU DE REMBNSA. Uua espécic dc scrvitut que ' hi bagué en Catalunya. Esclavo de remensa, Man- cipium, ii. B PAGés. II REMENSA. ESCLAVINA. f. Capeta de pelegrí. Esclavina, Peregrini penula. || Lo collet dels ecclesiàstichs. Esclavina, Clericorum collaré superaddítum. ESCLAVISAR. V. a. Reduhir à esclavitut. Es- clavizar. Sub jugum mittere. ESCLAVITUT. f. Cautiveri, estat de esclau. Esclavitud, seividumbre. Captivitas, atis, servitus, utis. 0 met. Germandat ó congregació així dita. Esclavitud. Sodalitium religiosum. || met. Subjec- ció als vicis, ó passions desordenadas. Esclavitud. Subjectio, nis, servitus, utis. ESCLAVONAT. adj. Fét à modo de cadena. Eslabonado. Connectus, concatenatus. ESCLETXA, f. Clivella, badall en las portas, etc. Rendija, resquebrajo^ resquebradura, resque- brajadura, resquicio, hendedwra. Rima, fissura, sb. II En la terra. Grieta. Scissura, «e, bla tus, us. ESCLÓFIAy ESCLOFA Y ESCLOFOLLA. f. Closca. Cdscara. Volva, », putamen, inis. ESCLOFOLLA DB OU. CLOSCA DE 0U« 670 ESG DICCIONARI ESC BlfCilÀ NO HI EIXIT DE LÀ ESCLOFOLL\ DEL OU. exp. pera manifestar que algú no té experiència, jlun no ha salido del easearon. Nedum ovo exclu- sus. E8CLOFOLLAB. V. a. Llevar la esclofoUa. Deteaicarar, descasear. Deglabro, decorticojnas. Q Tràurer los grans de las tabellas. Iksvainar, FoUi- cnlis, glumis purgaré. [ Parlar mòlt y sens cor- tesia. Descascarar, parUr. Inepte loqui ; garrire. ESCLOFOLLÀR DE VINT T QUATRE, fr. Eurahonar mòlt. Espetar, Narro, as. ESGLOFOLLATyDA. p. p. Descascarado, monr dado. Deglabratns. ESGLOHIH. V. a. CERCAR Ó SITIAE. ESCLOP, m. Sabata de fusta tota de un tros. Almadrena, zweo, galocha, haloza. Soccus, i. || Llivant que tenen los mariners pera diferents usos. Guindaleza. Rudens, tis. || En los molins de farina espècie de canal de fusta en la part inferior de la tramuja, que reb lo blat, elc« que baixa de ella y *1 dirigeix al forat de la mola. Canaleja, eanalf al- harea. Canalis, is. LI PODEU DONAR k BÉURER AB UN ESCLOP, fr. irÓU. que s' usa quant algú anuncia aquellas cosas que tots coneixen y es regular que succehescan. Por adivino le ptteden dar eien azoUs ; parienU A la clara, el hijo de mi hermana, Quem soror ipsa parit, nostrum liquet esse propinquum. E8GLOPET. m. dim. de esclop. EBGLÓ8 T E8CLÚS, A. p. p. Esduido. Exclu- sus, seclusus. ESCÓ. m. Banch llarch ab respatller ample. Eicano. Scamnum, i. E8GOA. f . nàut. L' extrem de las perxas 6 plans FQCtes. Eseoa. Longurii extremum. E8GOAR. V. a. ESCUAR.' ESGOÀVar. V. a. ant. esclopollar. ESGOBEN. m. nàut. Qualsevol dels forats per ahont passan los cables en la proa pera amarrar lo barco, ó ab que està lligada la àncora , quant se dóna fondo. Escohen ; ojo de la nave, Oculus na- vis. E8COBILLÓ. m. art. Instrument ab una perxa llarga y un cilindro à la punta, ab cordas al ro- dedor pera netejar lo canó. EKohilíon. Bellicis tormentis mundandis scopula. E8GOGÉ8, A. adj. Natural de y pertanyent à Escòcia regne de la gran Bretanya. Escocès. Sco- tus, scoticus. ESCÒCIA, f. Motllura còncava en las basas de las columnas. Nacela, escoeia, Trochilus, i. ESCÒCIA, NA. adj. ESCOCÈS. ESCODA, f. Instrument de ferro ab una ó dos puntas pera arrancar pedras, picarlas y altres usos. Pico, Upupa, ae. PICAR AB ESCODA, fr. Escodar, Upupà làpides ex- cidere, dolare. ESCODBÓ. m. ESQUADRÓ. ESCOBRONAB. V. a. SSQUADRONAB. ESGOIXAB. v. a. Fér coix. Bmeojar, Onàm facere. || r. Eneojaru. Glaudum fieri. ESCOLA, f. ESTUDI, AULA. || La docfrÜM, frà- cipis y sistema de algun autor. Esewela. fleWi sistema. ESCOLÀ, m. Noy que assisteix als miaisiffií del altar. MoMdllo , numaguiUo , mútiag; Mm- cbellus, i. escolí de akbn. exp. Iim. Qui segueix seaprt y cegament lo dictamen de altrea. SaeriiSmii amen, voto de amen. Alieno judiok) esoo aiisi adhaBrens. ESCOLÀ DE CANT. Noy dcdicat 4 la núska^h iglésia. Infantillo. Puer ecclesiasUco cantoi adül• tus. escolí de cor. Clerizon. Chorí mialster. ESCOLÍ major. Saeristan. Edituns, i, aerísta^a. séR ESCOLÍ DE AMEN. fr. Acomodafse en tot i li voluntat agena. Andar eomo el eoreho mbntíwfm. Ad alterius arbitrium totum se fíngere. sia UN BON ESCOLÍ, ò QULX ESCOLÍ, fr. fil•lU. lli UN BON APÒSTOL. ESCOLAMENT. m. p. U. FLUIX DB SiNCB. ESCOLAPI Ó ESCOLÀPIO. m. Rel^íòsfR professa la regla de sant Josep de Calasanx. li- colapio. Scholarum piarum minister. ESCOLAR. V. a. Dessangrar. També s*uaein recíprocb. Desangrar. Sangninem exhaurífe. | ESCÓRRER. D m. ESTUDIANT, y ESCOLÍSTIOI. | |1. Certs canonges reglars establerts prop de Bolòi^ Escolares. Scholares, ium. ESCOLABSE. Y. r. BSCABULLIBSK, BflHIOmMI• I ESCÒRRERSE. ESCOLÀSTICAMENT, adv. m. De VB Bl4l escolàsticb. EscolAsticamente. Morè acadèmica. ESCOLÀsnCH, CA. adj. Lo pertanyent i Is escolas y estudiants. EscolAstico, escolar. Schobi- ticus, scholaris. U S' aplica al mètode ab que s'ett- senya la teologia en las escolas, als que la east' nyan y escriuben sobre ella. Etcolústíeo. Mtth»- ticus. ESCOLAT, DA. p. p. Desangrado. Sangaiae exbaustus. ESCOLI, m. Nota, observació, comentari brea- Esrolio. Scbolium, ii. ESCOLlADOB , A. m. y f. Qui eseolia. Eu»- liador. Scholiasles, ». ESCOLIAB. V. a. Posar escolis ea algao es- crit. Comentar^ escoliar. Scholíis notaré, ilnstnre, elucidaré. ESCOLL. m. Roca sota la aygua. EkoU». Soo- puluS, i. II met. PERILL. ESCOLLADUBA. f. ant. ESGOTADUBA. ESCOLLAT, DA. p. p. ESCOTAT. ESCOLLEBA. f. Obra de pedra perduda diu lo mar pera defensa del port. EseolUra, Littoitli' bus sedificiis tuendis artificialis scopuliis. ESCOLOPENDBA. f. Gucb. cent càmas. | Otl^ peus, peix cetàceofue sembla una galera ab ivik BSG GÀTAIA. ESC 671 Egcohpendraf cienlopiés marino, Scolopendra ee- lacea. E8GOLT. m. y E8GOLTA. f. Partida de soldats pera resgaart. Escolta. Praesidium, ii, comitalus, slipatorum ma* nus. II La religiosa qae acompanya à altra en lo parlador pera escoltar lo que's parla. Escueha. Auscultans. ESTAR i Li ESCOLTA, fr. EST.OLXAB AL A6UATT. E8GOLTADOR, A. m. y f. Qui escolta. Oye»- te, €$cuchador. Auditor, is. E8GOLTA1IIENT. m. ant. atenció. ESCOLTAR. V. a. Aplicar V oido, aténdrer. E9cuchar, Ausculto, as. || Acompanyar algun com- boy. Escoltar. Stipo, as. ESGOLTARSE. V. r. Parlar ab clàusulas afec- tadas. Mscucharse. Affectalo sermone loquí; sibi loquenti blandiri. ESCOLTAT y DA. p. p. Eseuehado, Auscul- ta tus. ESCOMBRA, f. ManoU de palmas ó cosa sem- blant pera netejar. Escoha. Scopae, arum, conver- riculum, i. II La vella ó que està mòlt gastada. Es- cobajo. Detritiffi scopa;. y La que serveix pera *ls orinals. Escobon. Scopa detrita. || Escuramcnt de alguna cosa. Limpia. Mundatio, tersio, nís. ESCOMREA DE FORN. ESGOUBRALL. ESCOMBRA DE BECTOB. mct. fam. VICABI, ESCOLÀ. ESCOMBRA NOVA ESCOMBRA BE. ref. Advertcix que mòKas cosas s' aprecian y cuydan mès per sa no- vedat que per són verdader valor; y lo poch que duia '1 fervor ab que alguns comensan à servir sos nous destines. Cedacito nuevo tres dias en estaca. Novum cribrum, novo paxillo. ESCOMBRAGARRERS. m. fam. Qui passeja mòlt sens menester. AzotacalleSf eorrenton, eerero. Commealor, is. ESCOMBRADA, f. Cop de escombra. Escoha- zo. Scopa; ictus. || La obra de escombrar. Barredu- ray escobada. Mundatio, nis. || Cada impuls ab que 's mou la escombra al escombrar. Escobada. Abs- tersio, nis. ESCOMBRADOR, A. m. y f. Qui escombra. Barrendero, escobadero. Scoparius, ii. ESCOMBRADURA8. f. pi. ESCOMBBARIAS. ESCOMBkALL. m. La escombra que serveix pera escombrar lo forn. Barredero. Yerriculura, i. ESCOMBRAR. V. a. Netejar ab la escombra. Escobar, barrer. Yerro, is. Q met. Tràurer la gent de algun lloch. Descombrar, despejar. Expello, is. II No Aleixar res, portarsen tras sí tot lo que bi ba- via en alguna part. Barrer, arrebatar. Corrado, is. II Portarho tot ab violència. Arramblar, arrastrar. Cuneta verrere. Arrebanarf hacer zafarrancho. Cor- radere. E8GOMBRARIAS. f. pi. La brutícia que s' ar- replega escombrant. Barreduras, escobada, bas^ ra. Quisquilias, arum. || met. Cosa despreciable. Baiura^ porqueria. Yilis, deçpicabilis res. ESCOMBRARIAYRE. m. Qui arreplega las escombrarias. Basurero, estercolero. Sordium pur* galor, lavator. ESCOMBRAT, DA. p. p. Barrido. Versus. ESCOMBRAYRE. m. escombbadob. ESOOMBRETA. f. d. Escobilla, escobeta. Par- va scopa. || pinzell. ESCOMBROTA. f. Escombra dolenta. Escoba^ jo, escobon. Scopa detrita. ESGCMMÉS, A. p. p. ACOMÉS. ESCOMESA, f. y ESGOMETIMENT. m. ACOMETIMENT. ESCOMÉTRER. V. a. ACOMÀTREB. | APOSTAB» JUGAR. ESCOMOVEDOR. m. ant. MOTOR. ESGOMPARRANTIR. V. a. Fér pérdrcr 1' animo. Descuajar. Alicujus animnm turbare. ESCOMOmCAClÒ. f. E8C0MUNIÓ. ESCOMUNICADOR. m. Qui escomunica. £l« eomulgador. Excommunicator, is. ESCOMÜNICAR. V. a. Apartar, privar de la comunió dels fiels. Descomulgar^ escomulgar. Ex- communico, as. ESCOMUNICAT^ DA. p. p. Descomulgado, ef- comulgado. Excommunicalus. || Malvat, pervers. Descomulgado. Nefarius, improbus, sceleralus. EscoMürncAT TOL-LERAT. L' escommunívat ab qu! 'spót tractar en certas ocasions. Escomulgado íofe- rado. Excommunicatus toleratus. ESC0MC5ÍICAT viTA.NDO. Aquclls ab qui no's pót tractar lícitament. Escomulgado vitando. Excom- municatus vitandus. E8COMUNIÓ. f. Privació de la comunió dels fiels. Descommion, escomunion. Excommuoicaiio, nis. ALSAR LA EscoMüNió. fr. Absóldrcr dc ella. Àlzar, levaniar, remitir, absolver. Resecro, as; ab intor- dicto absolvere. ESCONDIDAMENT. adv. m. AMAGADAXENT, OCULTAMENT. ESGONDUUENT. m. AMAGAMENT, OCULTAMENT. ESCONDIR. V. a. OCULTAR, AMAGAR. ESCONDIT. p. p. AMAGAT, OCULT. || m. AMAGA- TALL . ESCOPELISME. m. Sorlileji que's practicava tirant pedras encanladas ó embruixadas à un camp pera que no fructifiqués. Escopelismo. Scopelis- mus, i. ESCOPETA, f. Arma de foch mòlt coneguda. Escopeta. Catapulta, se. ESCOPETA CURTA. Retoco. Brcvc scloppelum. ESCOPETA DE CUL CALENT. loC. mCt. LÍgcrO de Cfll- bos, botafuego. Homo malè sanus, levis, precipi- ta nter agens. APLANAR LA ESCOPETA, fr. APUNTAR LA ARMAÓ 'L TIR. ESGOPETADA. f. Lo tir de la escopeta.'y la ferida que fa. Escopetazb. Scloppeti ictus. ESCOPETEIG. m. La acció de escopetejarse. Sseopeteo. Pugna» se. 672 ESC DICCIONARI ESC ESGOPETEJAR. V. a. Disparar repetidas vega- das la escopeta. Eseopetear, Scloppeti iteratis ex- plosionibus impetere. ESGOPETEJARSE. V. r. Disparar las escope- tas ó fusells ab freqüència uns à altres. Essopetear- se. Scloppetis utrinqne pugnaré. ESGOPETER. m. Soldat armat de escopeta. Escopetero. Scloppetarins, ii. ESGOPETERIA. f. Milícia armada de escope- tas. Escopeteria. Scloppetis instrucla militia. E8GOPINA Y E8GOPINYA. f. ESCÜPINA. ESGOPINAR Y E8GOPINYAR. Y. a. BSGüPIR. ESGORA. f. nànt. escoa. ESGORBUTÍ. m. Malaltia contagiosa que causa dolors y corrupció en las genivas. Escorbiuo, Scor- bulnm, i. E8GORBÚTICH , GA. adj. Lo que pertany al escorbuti. Escorbúlico, Ad gingivarum tabem per- tinens. E8GORGOLL. m. La acció de escorcollar. Ae- ^t«(ro, escrutinio, Scrulatio, nis. E8GORGOLLADOR, A. m. y f. Qui escorco- lla. Hegislrador, escudrinador, Scrutator, is. E8GORGOLLAMENT. m. escorcoll. E8GORGOLLAR. V. a. Registrar. Escudrinar, registrar. Exploro, as, scrutator, rimor, aris. ESGORDI. m. Oerba medicinal. Escordio, ajo- te. Scordium, ii. E8GÓRIA. f. Escuma dels metalls. Escorta, Scoria, ae, recrementum, i. || Cosa vil, desprecia- da, de ninguna estimació. Escòria. Yilis, despíca- bilis res. || met. Qui té mòlta malícia y astúcia. Pe- rülan, Nebulo, nis. ESGORIAGIÓ. f. Crosta de sobre las llagas. Es- coriacion, Crusla, ae, escoriatio, nis. E8GORIAL. m. Terreno ahont s* ban beneficiat minas de metall y ja *s cultiva. Escorta. Metallo- nim fodina. || Lloch ahont se tirant lasescórias dels metalls, y '1 munt que forman. Escorial. Scoria- rum receptaculum, acervus. E8GORIAR. V. a. Alsar U P^H per cop ó altra cosa. Escortar. Excorio, as. ESGORIARSE. V. r. Alsarse, ó apartarse '1 cu- tis per vàrias parts. Escoriarse, Excoríor, aris. E8GORNAR. V. a. Tràurer, llevar los corns. Descomar, Cornua detrahere. DÉIXALS ESGORNAR Ó QUE s' ESCORNEX. lOC. fam. pera retràurer à algú de ({ue despartesca à dos que*s barallan. Dejarlos descomar ó que se desctter- nfft. Inter se digladiantes sinere. ESGORNAR8E. V. r. Pelear fins àjuntarse uns ab altres. Darse de las astos, Conjunclione basta- rum contendere. E8GORNAT, DA. p. p. Descomado, Cornibus mutilus. ESGORPA. f. ant. Peix. escórpora. ESGORPÍ. m. Insecte verinós, té vuyt ulls, dos mordassas ó bocas com lo cranch, vuyt camas y una cua movedissa aroiada de una ungla corba en r extrem ab la que introdvbeix lo verí. Aktm^ escorpion, Scorpio, nis, scorpiíu, i, oepa, «. | Ni de mar de figura cóncova y de un pevdelM, lo cap espinós y mès ample qne'l oos. tWKjm. Marinus scorpio; scorpius costos. | Oeta sipeM zodfach. Escorpion. Scorpns , ii. | niat. I^iiü |l de guerra en figura de balledte, quelkBttiilH pedras atràs y endavant, hseorpiam. Seeqm, sk PICAT DEL ESCORPÍ. Alaeronodo, Scorpkmis Bini Isesus. E8GÓRPORA. f. Peix que pica com I* ttcaf. Escorpena, escorpera, escorpina, fMMm,yffi^ blo. Scorpxna, ce. ESGORRAMENT. m. La acció de Moénv. Escorrimiento. Fluxio, nis. E8GORREDOR. m. Lloch dels eKamdvf, ahont se vuydan y netcjan los ventres dd IM* tiar. Jamerdana. Locus ad ventres exteigeiiM destinatiis. Q Rech pera desaygmur iair tan» k aygoamolls. Tijera. Incile, is. | Se dia del Uv que 's desfà ó corre ab facilitat. ímio cirrdi:^ escurridizo. Laquens lubricus, labilis. E8GORREDORA. f. Mànega, cedàs, dn|, «íc ab que 's cola «Ignna cosa. Coladero. Qaalitt, ft lum, i. E8GORREDURA. f. LL18CAPA, LLlS8ABà,IIU» CADA. n met. FLAQUESA. ESGORREGAR. V. a. ter. AIXAEAAALUI. ESGORREGüTy DA. p. p. i:fCiiiTÍll0. GatUtB exhaustus. E8GORREIG. m. Canal ó conducte que mk ponts y altras obras de fàbrica serveix peit expir las ayguas y porqueria. Vertedor. Ceiluviarta. E8GÓRRER. V. a. Apurar las últimas gotaide algun líquit. Eseurrir. Gnttatim, fündüàB eikiiri• re. II Afiuixar ó desfer algun llas, cordó, ete. Cisr- rer. Dissolvo, is. ESGÓRRERSE. V. r. Càurer de gota ea goti algun licor. Descorrerse, eseurrir. Fluo, is. | DÜ del temps. Pasar^ córrer, irse el tifínpo. Toip» evolare, fugere. ESGORRETJADA8. f. pi. ant. XURRIACAAIS. E8GORRETJAR. V. a. ant. xurria(^íjar. ESGORRETJA8. f. pi. XCRR1ACA8. ESGORRIALLAS. f. Las últimas golas de al- gun licor. Escurriduras. Sedimenlum, i, ^^i sec is. ESGOR8A. f. La pell dels arbres. Cor (fra. Cor tex, icis. ESCORSA DEL PERÚ. QUINA. EscoRSA DE PONSEM. Coufílura feta de dita escorsi Acitron. Saccharo conditum citriim. EscoRSA DE wiNTER. La de un arbre que 's crií junt al estret de Magallaoes: los comerciants la con- fonen quasi sempre ab la canyella blanca: *8 pre- senta en trossos quasi de un peu de Ikrch, m polsada de ample, y dos ó tres Itneas de espe»v« aspres, de groch rojench de fon, y de gròch ^ palla en lo interior, de olor resines y aronaticà. ESC CATALÀ. de sabor acre y anient. CorUza de winur. Cortex winteri, cortex magallanicus. CONÈIXER k ALCI) PBR LA BSCOESA. fr. met. Cooéi- xer à algú per algun senyal. Sacar, conocer for la pinta. É signo dígooscere. ESGORSADOR. m. ant. Qui trau la escorsa. Descortezadfir, Deglabrator, is. , ESGORSAMENT. ni. La obra de escorsar. Des- corlezamiento, deseortezadura. Decorticatio, nts. ESCORSAR. V. a Llevar, tràurer la escorsa. Descortezar. Decorlico, deglabro, as. ESGORSAT, DA. p. p. Descortezado. Decorti* calus. ESCORSÓ. m. Serpela verinosa. Vibora, Yipe- ra, echídna, se. ESGORSONERA. f. Herba medicinal que 's creu eficàs conlra 1 verí del escorsó. Escorzonera. Yi- perina, viperalís herba. ESGORTERAR. V. a. ESQUARTERAR. ESGORXA. f. ESCORSA. ESGORXADOR. m. Qui escorxa. DeioUador, Excorialor, is. || Lloch ahont se mata y escorxa *1 bestiar pera V abast del públich. Matadero, desoUo' dero, rastro. Laniena, se. E8GORXADURA. f. Nafra que resulta de fre- garse una part ab altra. Desolladuray escorzadura. Intertrígo, inis, excoriatio, nis. ESGORXAMEirr. m. La obra de escorxar. DesoUadura. Corií avulsio. ESGORXAPi. mi. Embarcació de vela pera transport. Escorchapin, Oneraria navís. ESGOR^EAPINS. m. met. Qui demana mès de lo que li correspon per sos traballs. De$ollador, Im- modicus, injustus exactor. ESGORXAR. V. a. Llevar la pell al animal. Desollar. Deglubo, is; corio exuere. || met. Fér pa- gar mès de lo que *s déu. Desollar, Nimiè, ultra debitumexiorquere. || escorsar. || Aixaragallar, es- corrugar. Deruviar, arroyar, lamer, marder, De- tero, is. ESGORXAT, DA. p. p. Desollado, Pelle de- traclus. ESGOSSés, A. adj. escocès. ESCOT. m. Roba Qna de llana. AnascoU. Sta- mineam textum. || La part que paga cada bu dels que s* han divertit ó menjat en companyia. Eseote, Symbola, ae. || n. p. Insigne religiós francíscano, que establí un sistema de teologia. Escoto , doctor tútiL Schotus, i. II Por antonomàsia, esperit db CONTRADICCIÓ. ESCOTA, f. nàut. Corda ó cap pera templar las velas. Escota. Versoria, a;. ESGOTAOURA. f. Tall fét en círcul en lo coli dels vestits. Escotadura, escotado, escote. Yestis decoUatio. ESGOTAMENT, m. La acció de escotar, /m- posicion de tributo. Tributi descriptio. ESGOTAR. V. a. Fér escotadura en lo vestit. Escotar. Decurto, expapillo, as. || Imposar un tri- TOMO 1. ESC 67S but. Imponer un tributo. Tribulum indicere, dea- cribere. ESCOT ARSE. V. r. Pagar cada company V es- cot. Escotar. Pro rata portione contribuere, sym- bolum dare. ESGOTAT, DA. p. p. Degolletado, eseotadúi Emarginalus, expapillatus. j| Contat entre *is que pagan tribut. Tributario, eontribuyente. In tributa- riis, vel inter tributaries adscriptus. ESCOTERA. f. nàut. La obertura en lo forat de la nau per la qual passa la escota major ó de triquet. Escotera. In navis latera apertura. escotí, m. La escota de una vela menor. £s- cotin. Yersoria, ». ESCOTIFARSE. v. r. Quebrarse, relajarse, Frangi, disrumpi. ESCOTILLÓ. m. nàut. Trapa, porta petita pe- ra entrar en la nau. Escotillon. Yersatilis valva. ESCOTINA. f. escotí. E8COTISME. m. La doctrina de Escot y la dels que *1 segueixen. Escotismo. Scotismus, i. ESCOTOMIA. f. méd. Malaltia dels ulls, que causa moviments vertiginosos, y prové de la tur- bació dels esperits del cervell, posant la vista com plena de boyra. Escotomia. Yerligo, inis. ESGOTISTA. ra. Sectari de Escot. Escotista. Scotista, se. || Sobrenom que donaren à Júpít^r en Esparta ahont tenia un temple de aquest nom, que vól dir tenebrós. Escotista. Scoti assecla. ESCOTXEGAR, ESCOTXEJÀR T ESCOT- XINAR. V. a. Cantar la perdiu. Cwhichear. Caca- bo, as. ESCRABATAR. V. a. ant. desbaratar, dbsfrr. ESCREtX. m.Aumemt de dot, ó quantitat que*l home promet à la dona que pren per muller. Ar- ras. Dotis accesio, arrhabo, nis. ESCrement. m. excrement. ESCRIBA, m. Doctor, interpreto de la Hey dels bebreus. Escriba. Scriba, s. ESCRIBA, m. NOTARI. II Qui escriu. Eicribano. Scriba, s. escriba de cImara, de ajuntament, etc. Escriba- no de càmara, de ayuntamientOy etc. Tabellío, nis. ESGRIBANIA. f. Despaig del escriba. Escriba- nia. Scribania, se, tabularium, ii. || L' ofici dels escribans. Eseribania. Tabellíonis , scrib» rouous. 11 Los arreus de escríurer. Eseribania. Scriptorum apparatus. || papelera. ESCRIBENT. m. Qui escriu ó copia. J^sortMen- te, copiante, amanuense, escritor. Scriba, se, scrip- tor, is. ESCRINY. m. ant. armari. ESCRIPTOR, m. Autor de algun llibre. Escri- tor. Scriptor, is. ESCRIPTORI, m. Despaig dels homes de nego- cis. Escritorio. Hercatorum officium. ESCRIPTURA, f. Instrument públich en pre- sència de testimonis, y autorisat per notari. Bscrt" tura. Scriptura, sb, públic» litterae. d fiscrít de 86 6U EiSii DICCIONARI qaalsevol clase. Buritwra. Tabula, ». | La acció y efecte de escríarer. Eseritura. Scriptura, as, scríp ~ tio, nis. II Per antonomàsia la Bíblia. Eseritura' Scriplura, s, fiiblia, orum. FÉR ESCRIPTURA, fr. Escriturar, Syngrapham fa- cere. CSGRIPTURARI. m. Qai ensenya la sagrada Escriplnra. Eseriiurario. Scripturarius, ii. | pi. Nom que 's dóna à uns sectaris juhens. Eseritura^ rios. Scriptnrarii, orum. ESCRIT, A. p. p. Bscrito, Scriplus. | m. Obra de algun escriptor. Eserito. Scriptum, i. | met. Senyal de lo interior. Escrita, Scriptum, i. DONAR PER ESCRITS, fr. Eotregar algun punt per escrit pera major seguretat y clara intcl-ligéncia. Dar por eserito. Scripta tradere. NO n' hi ha ris ESCRIT, loc. ab que cortesmenl se nega lo que altre dóna per cert ó assentat. No hoff nada eserito sohre eso, Nil de bac re constat. PARLAR PER ESCRIT, fr. EscHuror y entregar à al- tre lo que se li intenta dir. Hablarpor eserito. Litr- teris mandare. PER ESCRIT, m. adv. Per medi de la escriptura. Por eserito. Per scriptum. ESGRtURER. Y. a. Formar lletras. Eseribir. Scribo, is. II Gompóndrer alguna història ó altra obra. Sseribir, Scribo, is. | Dirigir cartasó bitllets. Eserihir. Per litteras cum aliquo col•loqui. EscRÍüRER AB GARBO. fr. Taragotear, Yelociter, dexterèque scribere. ESCRÍURER ENTRE DOS RALLAS. fr. EntrereugUmar. Interscribo, is. ESGBtUREBSE. V. r. Tenir correspondència per escrit. Eseribirse. Per litteras vicissim collor qui. II Allistarse en algun cos ò congracio. Em» eriHrse, Adscribi ; nomen dare. ESCRITA, f. Peix. RAJADA. ESCRÓFüL. f. med. Galtera, porcellanas. Es- erófula, lamparon, Scrophula, ffi. ESCROFULÀRIA. f. Planta que serveix pera netejar la matèria de las feridas, pera resóldrer los tumors, etc. Eserofularia. Scropbularia nodo- ESCROFULÓS, A. adj. Qui pateix de escró- fuls. Eserofuloso, Scrophulosus. ESCROSTAR. v. a. Tràurer la crosta. DeseoS' trar. Emargino, as. || Dit del pa. Descostrar, des- eortezar. Corticem adimere, vellere. ESCROSTARSE. V. r. Gàurer ó saltar la cros- ta de alguna cosa. Deseaseararse. Putamen amitte- re. ESCROSTATy DA» p. p. DeseostradOy deseas- earado. Decorticatus. ESCROSTONAR. v. a. Escantonar, llevar los cantons. Deseanurar, Extrema amputaré , adime- re. ESCROTAL. adj. Pertanyent al escroto. EsorO' tal. Scrotalis. ESCROTO. m. anat. Túnica que à modo de bossa cubreix y conté *ls testícals. Eserol». Sero- tum, i. E8GROTÓGELE. f. Bòrnia que baixa hisUl fondo del escroto. Escrotóeele. Ad, uaqoe lerotia hèrnia. ESCRUIXIR. V. a. Estremeeer. Trematore, tremere, contremiscere. ESCRUIXIRSE. V. r. Cooméorerae, trcmli^r. Estremeeerse. Tremere, contremiscere. ESCRÚPOL, m. üna de las vint y quatre pirts de la unsa romana. Eserúpulo. Schipalos i. | ai* tron. Qualsevol dels minuts en qoe's divideix u grau de cfrcul. Eserúpulo. Scrupulum, i, monMa- ta, orum. || Remordiment de la coDciéocia. Esori- puh. Religió, nis. Q Reparo, dificultat, doble. £i- erúpulo. Dubitatio, nis. | Exactitat, deticadea ea obrar. Eserúpulo. Religió, nis. | aot. Pedreta qoe's fica dins de la sabata. Eserúpulo, cAwa. Scni|Nis,i. escriSpols de fra gargall. exp. Escràpob ilic- tats. Eserúpulos de monja, de Mari^argajo, Aleo- tala, inepta religió. l' ESCRf^POL de FRI GARGALL QUE BSCÜPU ALS li- BiTS PER NO EscupiR 1 TERRA. rofr. quo Déta al ex- cessivament escrupulós. Repulgos de tmpmaii, Levissima res. POSAR EN ESCRÚPOL, fr. MstCT em escn^k, Scn- pnlum ingerere. ESCRUPULEJAR. V. n. Fér escn&pol. Acri- pulizar. Scrupulis angi. ESCRUPULISAR. V. a. ESCRCPULBJAR. ESCRUPULÓS, A. adj. Esempuloso. Scmpalt* sus. II met. -Exacte. Eserupuloso. Fidelis. ESCRUPULOSABfEBnr. adv. m. Eserupdm- mente. Scrupulosè, religiosa. ESCRUPULOSITAT. f. Averigoaeió eucta. Eseruptdosidad. Scrupulositas, atia. ESCRUTAR. V. a. ant. esquadrintar. ESCRUTINI, m. Averiguació exacta de algooi cosa. Eserutinio. Scrutinium, ii. || Regooeíxemeat dels vots secrets en alguna elecció. Esentíms* Scrutinium, ii. ESCUADURA. f. ESCÜAMENT. ESCUARIENT. m. Rahoteo, derrahadwra. Gaadc mutilatio, truncatio. ESCUAR. V. a. Llevar la cua. Deseolar. Cxh dam mutilaré. || Dit dels anyells, peraqne ettsoM y s* engreixen. Desrabotar, rahotear. Caudasa^Bií amputaré. || Llevar la cua à las fmylas. DespaO' nar. Pediolnm detrahere. ESCUAT, DA. p. p. Descolado. CaudA mntiiitf. I adj. Animal que no tè cua. Bahon, Gauda pr•ci- sus, mutilus, corulus. ESCUBERTA. f. CUBERTA. ESCUBIERA. f. ant. En los molins las escon- brarias ó resíduos de grans que s' escombravio. Eseubiera, escombros. Rudus. DRET DE ESCUBIERA. Lo drot de escombrar Itf molins en profit del escombrador. Dtncko ds twt- òtera. Jns sic dictum. EoLi GATÀLA. ESCUDAR. V. a. BSCUDEiAB. ESCUDAT» m. Soldat dels que porlavan escot. Escudado, hroquelado. Clypens, sentatus. ESGUDEJAR. v. a. Servir de escut ó rodella. Escudar, lego, is. || amparar. ESCUDELLA, f. Yas petit y cÓDcavo. Eseudilla; la de broch pistero ; la de fusta hortera, euenea, Scutula, scutella, e. U Sopa, arròs, etc. del caldo de la olla, també s' entén per tota la vianda que's iràa en la tanla. Sopa^ potaje. Offa, «e. | Llit de la mola. Alfarje, frapetnm, i. QUI LA ESCUDBLLA DB ALTBB BSPERA, PBBDA hk HBNJA. ref. Denota quant mal fa qui 's refia ente- rament de altre. Quitn de mano agena espera, mal yanla y peor cena, Parum providum e\ aliis spe- rare, quod tibi ípse non praestes. ESCUDELLADA. f. Lo que cap en una escu- della. Eseudillada. Quantum scutella capit. ESCUDELLAR, v. a. Posar lo caldo en escude- llas. SicudiUar, In scutulas infundere. || met. Ma- nifassejar, disposar algú las cosas à sòn àrbitre. Escudillar. Pro arbitrio statuere. ESCUDELLAT, DA. p. p. Eseiidiüado. In scu- tulis infttsus, distributus. ESCUDELLER. m. Llocb de la cuyna abont se posan las escudellas, etc. Vasar, vcuera, poycUa, anden, Yasarium, ii. ESCUDELLETA. f. d. Escudillila. Parva seu- tula. ESCUDER, m. Patge, criat major. Escudero, Famulus, i. ESCUDET. ro. La planxa de ferro que *s posa davant dels panys per la que entra la clau. Escudo» Serae scutulum. || d. EseudiUo, co, to. Clypeolum, i. II Planta que naix en las ayguas detingudas, y s' emplea en la botànica. Nenúfar, escudete, golfan. Alba nympbaea. ESCUDET DE EMPELT. ESPIGA, PUA. ESGUDEYLA. f. ant. ESCUftELLA. 1 . ESGUDRINYAR. V. a. etc. ESQUADEINTAB. ESCULAPI. m. Nom que *s dóna als metjes 6 als que tenen coneixements en medicina : lo qual prové de anomenarse així *1 déu de la medicina, segons la mitologia grega y romana. Eseulapio, Esculapius, ii. ESCULL, m. ant. escoll, biscb, pebill. ESCULLIDtSSmiy A. adj. sup. EscogidisiíM. Selectissimus. E8CULLIDOR, A. m. y f. Qui escull. Eseoge- dor. Eligens, seligens, tis, selector, is. ESCULLIMENT. m. Tria. Escogimienlo, Elec- tio, nis, deleclus, us. ESCULLIR. V. a. Triar, elegir una eoea eatre altras. Escoger, Eligo, deligo, is. ESCULLIT, DA. p. p. Escogido. Selectus, elec- tus. ESCULLS, m. pi. escoll. ESCULPIMENT. m. La acció de esculpir. Trepado, eniretalladura, Scultura, », incisió, nis. ESG %n ESCULPIR. V. a. Grabar. Esculpir, entallar. Sculpo, scalpo, exculpo, is. ESCULPIT, DA. p. p. Sseulpido, Sculptus. ESCULTOR, m. Qui fà imatges de pedra, fusta ó metall. Escultor, Sculptor, scalptor, is, signifex, icis. ESCULTURA, f. Art de esculpir. Escultura. Sculptura, s. || Obra esculpida. Escultura. Csla- tuni, se. ESCUMA, f. La matèria lleugera que s* alsa de qualsevol licor. Espuma, Spuma, ae. || bbumeba. | La de plom. blanquet. || La de sabó. sabonbba. | met. L* bome mès despreciable é inútil. Hez, F«x, SBcis. Féa ESCUMA, fr. Espumar, Spumo, as. ESCUMADORA. f. Cullera pera escumar. Ss- pumadera. Truà, truella, trulla, patula, rudicnla, ESCUMAR. V. a. Tràurer la escuma. Desfu- mar, espumar, Despumo, as. |j v. d. Fér, alsar es- cuma la olla, vi, elc. Espumar. Spumo, as. ESCUMAT , DA. p. p. Despumodo, espumado. Spumatus. ESCUMILLA. f. Roba de seda crespada, y mòlt prima. Espumilla. Crispum, tenueque bomby- cinum. ESCUMILLON. m. Tela de seda mòlt dobla com tercianel-la. Espumillon. Tela serica stipata. ESCUMÓS, A. adj. Lo que abunda en escuma. Espumoso, Spumosus, spumeus. ESCUNILLARSE. V. r. Trasconejarse. Retro- manere, abscondere; retro se sistere. ESCUPIDOR. m. Qui escup mòlt , ab freqüèn- cia. Eseupidor. Screator, is. || Lloch abont s' es- cup. Escupidero. Saliva rius locus. ESCUPIDORA. f. Vas pera escupir. Escupide- ra, Salivarium vas. ESCUPIMENT. m. La acció de escupir. Sali- vaeion, Exspuitio, salivatio, nis. ESCUPINA. f. Saliva. Saliva, Saliva, e, salí- vum, i, oris excrementum. ESCUPnVADA. f. Saliva que 's llansa per la boca. Escupidura, escupetina, escupitina, esputo. Sputum, i. ESCUPIR. V. a. Gargallejar, Uansar la saliva. Escupir, Expno , is. I met. Despreciar. Escupir. Respuo, is. II met. Llansar una cosa à altra que té. arrimada ó unida à sf. Escupir, Emitto, ejicio, is. EscupiB EN LA CABA. DE ALOU. fr. mot. Despre- ciarlo, fér burla de ell. Escupir en la cara d imo. Irrídeo, es. RscupiB AL BOTLLO. fr. Introduhirso en la con- versació. Escupir en corro, en rueda, Yerba in me- dium proferre. ESGUPIB PER DESPBECI Ú HOBBOB DB ALGUNA GOSA. fr. Escupir por desprecio ú horror de alga, Aliquid despuere. EscupiB POSTBBMA. fr. Escupir matèria. Pu8 e3(« crearé ; purulenta sputa edere. 676 ESC ESCüPiR SÀNCH. fr. Bscupir sangre. Sangainem excreare. || met. Jactarse de noble. Echar bocana- das de sangre, Genas et proavos inepte jactare. NO BSCUPIE ALGÚ MÉNTRES PARLÍ. fr. met. NO DO- NAR TANDA. TAL N* ESCUP QUE 'n MENJARIA. NO'N VULL NO'N VULL, DONÍUMEN un BON TROS. E8CUPIT, DA. p. p. Escujndo, Conspnlns. E8GUR, A. adj. OBSCUR. ESCURA, f. La acció de escarar. Limpia, mon- da, Expurgatio, mundatío, nís. E8GUBABASSAS. m. y ESGURABESGAMBRES. m. ant. Qni trau la inmundícia de las bassas. Reiretero^ y privadero, focero. Foricarías, ii. , ESGURAB088A8. m. ÍLapahoUai , granuja. Yafer. E8GIJRAGA880LA8. m. Expressió ab que 's nota als golosos. Lameplalog. Liguritor, is. ESCURADEFm. m. Instrument pera escurar las dents. Mondadientey mondadientes, escarbadien- teSy limfnadtentes, Dentíscalpium, ii. E8GURAIRSE. V. r. ant. enfosquirse. E8GURADOR, A. m. y f. netejador. ESGURAMEPfT.m. ant. ESCURA. Q m. adv. con- fusament. ESGURAORELLAS. m. Instrument à modo de cullereta pera tràurer la cera de las orellas. Mon- daarejas, escarhtíorejai, Auriscalpium, ii. E8GURAPOU8. m. Pocero, privadero, Putea- rius. ESGfJRAR. V. n. Netejar , purificar , llevar lo supérfluo. Mondar , limpiar. Mundo, expurgo, as. II Dit dels plats, etc. reculiir, aprofitar lo que que- da sens deixarhí res. Arrebanar, iErusco, as, cor- rado, is. || fregar , netejar. I met. Portarsenhi à algú 'Is diners ó lo que té. Mondar. Nummos de- trahere. || Tràurer ab sabó y argila V engrut y oli que hi ha en lo panyoantesdeabatanarlo. Escurar. Pannos expurgare. ESGURARSE. V. r. Limpiarse. Sibi purgaré, detergere. ESGURATy DA. p. p. Mandado, limpiado. Mun- datus, purgatus, abstersus. QUEDAR ESCURAT, fr. mot. Quedar sens diners. Qwdar limpio, Pecunía vacuum omninó remanere, evadere. ESGURAXEMENEYAS. m. Qui trau la sutja de las xemeneyas. Deshollinador. Fulgínem abs- tergens. ESGUREDAT. f. y ESGURIMENT. m. ant. OBSCURITAT. E8GURIR. y. a. OBSCURIR. E8GURITAT. f. OBSCURITAT. ESGÜRSAMENT. m. astron. paralaxe. ESGURSAR. V. a. Fér més curta ó breu alguna cosa. Acortar. Decurlo , brevio, as. || Dit del men- jar, racció, etc. donar ne pocb. Accriar la comiL•. Cibum deducere. DïCaONARl ESC » ESGURSARSE. V. r. Redahirse à menor liif- gària. Eneogerse. Contrabi. | Dilde la vista, asarla perdent. Oscureeerse la vista. Caligo, as. E8GUR8AT, DA. p. p. Aearudo. Caotmetu, decurtatus. E8GUR8Ó. m. BSCORSÓ. ESGURSONERA. f. Herba. ESGOUQimA. E8G1TR80NET. m. d. Peqwriia «ioora. lÜiQr vipera; viper» catulus. E8GU8A. f. Disculpa , rahó 6 motíii «b qieif escusa algú ó alguna cosa. Bseusa^ esemaeim. ^ verticulum, i, excusatio, nis. | Pretext, efagiak que s' escapa algú de algun apnro. MseapalmL Evasió, nis. || met. Pretext, motiu qiie*8 prea pm fér ú omitir. Aehaque, escusa. Causa , », pntín- tus, us. ESCUSA DE mal PAGADOR. Bscusa frWola. Bieus de mal pagador. Fútil is excusatio. AB ESCUSAS de'n PAU EN PBBB S' ESCALFA, ref. El- plica que alguns ab lo pretext de demanar pern altres solicitan pera sí. Pide el golow para fi deseoso. Dum aliis peto mea commoda curo. BONA ESCUSA TÉ* L MALALT QUB*S PUU AL UXtl DIU QUE SUA. ref. Contra 'Is que pera disculpar Mi feltas las atribuheixen falsament à altras camé personas. La culpa del asno eekarla A Iü eíMa. Canis saeviens in lapidera. E8GU8ABLE. adj. Lo que admet escusa. iMh sable. Excusabilis. ESGUSAGIÓ*. f. ESCUSA. E8GU8ADOR. m. Escusador. Excusator, is. ESGUSAR. V. a. Disculpar , alegar causa pen disculpar al altre. Eseusar. Excuso , as. | Evitaff impedir cosas perjudicials. Eseusar. Yito, a«. ESGUSARSE. V. r. Discnlparse. Justífemt, escusarse. Satisfacio, Í8;sepurgare. E8GUSAT, DA. p. p. Eseusat. Excosatns. | U que no es precís. Eseusado. Supervacanens. ESGüT. m. Pavès, arma defensiva. Erofuel, es- cudo. Clypeus , clypeum , scutum , i. | Moaeda di diferents valors. Escudo. Nummns aoreos, vel v- genteus; scutum, i, numisma, tis. I met. Ampar», protecció, defensa. Escudo. Scutum , i. | Clau nd6 en la part inferior del fre. Cubüete, escudo^ tmUm. Fraeni fibula capítata. || En lo blasó '1 camp en que's figuran las pessas de las armas. Ewià». Stemma, tis, gentilitia tessera. | bscüdet. 1* ESCUT DE OR DE BBUJAs. m. Mooeda qoe valít 8 sous 6 diners de Barcelona. Escudo. Noniaos au reus. E8GUTAT, DA. adj. ant. Armat ab escut. &• eudado. Clypeo munitus. ESGÜTIADOR. m. Lo qui eseutia. DestaHHi- dor. Lanam lappís expurgans. ESGÜTIADORA. f. Dona que trau los nusos, palletas , etc. dels panyos. Despinzadera. Fceniiai pannis floculos detrahens. || pi. Instrument pert escutiar. Pinzas, despinzadera. Volsella , s, foiti- pulae, arum. ESF CATALÀ. ESGUTIAR. Llevar la borra ó pels al panyo ab las escutíadoras. Despinzar ) iesatdiUar, Floculos volsellis detrahere, avellere, subripere. ESCUTXINARSE. V. r. ter. Partirse, revenlar- se, trencarse, en sentit figurat, com: bscutxinaisb de ríurer. Deslernillarse. Cartilagines dismnipí. ESDELENEGAR. V. a. ant. LLISCAR. E9DENTEGAR. V. a. Llevar las dents. Df^dm- lar. Edento, as. E8DEPITE6AT, DA. adj. Sense dents. Desden- tado, Edentulus. E8DEVANGI8E. V. n. ant. «sdbvbnir. ESDEVENIDER, A. adj. ESDEVENIDOR. ESDEVEmDOR, A. adj. Lo que ha de esde- venir. VeniderOf futuro. Futunis. || pi. Los qaehan de víurer desprès. Yenideros, descendienus, Posteri, orum. EN LO ESDEVENIDOR. D), adv. En \o sucesivo. In poslernm. ESDEVENIMEPfT. m. Succés. AcmíecimienlOf aeaecimiento, Eventos , us. || pi. ant. rendas , pro- ductes. BBDEVENIR. V. n. Saccebir. Suceder , aconU- cer, éeaeeer. Accido, is. E8DEVENIR8E. V. r. escàurerse. ESDEVINGUT, DA. p. p. Acaecido, aeonUeido. Factus, eventus. ESDRÚIXUL.m.gram. y poét. Paraula que pas- sa de dos síl-labas y carrega la pronunciació en la antepenúltima, com súplica. Esdrújulo. Dactylus, i. n adj. Lo que pertany al esdrúixul. Esdrújulo, Dactylus. ESFELT. m. ant. Betum natural , negre , llus- tres y brévol , que s' encén y derreteix al foch; sura en las ayguas del estany Asfàltjch en Judea. S' emplea com medicament, y en la composició de diferents barnissos. Asfalto, esfalío , aspalio , camemomiaf betun judaieo, Asphaltium, spal- tum, i. ESFERA, f. geom. Globo sólit, en lo qual totas las rectas tiradas desonar cop de esparó ó es- puela. Espolear. Equís calcaria addere. E8PARONER. m. ant. Qui fà esparons. Ei" puelero. Calcarium artífex. ESPARPANYAR. V. a. ant. dispbbsae. ESPARPALL. m. Suma facililal y desembres en lo parlar ú obrar. Desparpajo, Facilitas. | meU obertuba. ESPARPILLAR. V. a. Separar algun tant las parts de alguna cosa fluixa. Detparpajor, eseariM' nar, Distendo , is. | mel. Avivar V enteniment ò ingeni. Despabilar. Ingenium acuere. E8PARRACAR. v. a. Esquinsar, fér espar- rachs. Rasgar, desgarrarf detealandrajar, nmper. Disrumpere, infrustra secare. ESPARRAGATf DA. adj. Espellifat. Andrajth $0, haraposo. Pannosns. ESPARRAGH. m. EsguiifS. ESPARRAMAR. V. a. Espargir, escampar. DesparravMr. Spargo, dispergo, is. E8PÀRRECH. m. Lluch ó brot de la esparre- guera que serveix pera menjar. Espérrago. Aspa- ragus , i. i met. Subjecte magre y alt. Percka, Pertica, «. ESPARREGUERA, f. Planta indígena peren- ne que creix y 's cultiva en las horlas y jardins: té '1 tronch escalés, las arrels rastreras, senzillas, cilíndricas mès ó ménos gruixudas ; pell prima, groguenca y llisa ; de olor naussealich , de sa- bor dols y desprès amarch. Etparraguira, Aspa- ragia, «. ESPARS, A. adj. SEPABAT, ESPABOIT. ESPARSINAS. f. pi. nàut. Certs caps pera va- rar los falutxos y altras embarcacions menors. Es- parsinas. Funes ad navigia minora in mare indu- cenda. ESPART, m. Herba de fullas com fils, las ca- mas de uns quatre pams de alsària, rectas y ma- cisas, las flors forman una panotxa. Se'n fan cor- das, esloras, etc. Esparlo, Spartum, i. ESPARTÀi NA. adj. Natural de y lo perta- nyent à Esparla. Espartavo, Spartanus. ESPARTAR. V. a. Encordar una botella, etc. Ensogar, Restibus circumvolvere. | m. Camp sem- brat de espart. E8partizal,esparttiL Spartarium,ii. ESPARTER, A. m. y f. Qui traballa en es- part. Espartero, Spartarius, i i. ESPARTERAR. m. ESPABTAB. ESPARTERIA. f. Ofici, barri, y obra de es- parters. Esparleria. Officina spartaria. ESP 68t ESPARinXA. f . Escombreta de espart. J!El|Nn^- tilla. Scopula alpartea. ESPARVER, m. Aucell de rapinya de unas dotze polsadas de llarch , pardo blavench , lo coll y pit mès clar , lo ventre ondejat de blanch cen- drós, la cua ab clapas negrencas, las potas grogas, la vista y olfato mòlt fins. Gavilan, Accípiter, tria. I Filat pera peicar à forsa de brassos en paratje de poch fondo ; es rodó , per la part inferior mòlt ample y pesat , per la superior acaba en punta cò- nica. Àtarragaj tarraya^ tarralla, esparavel, rall^ rallOf rayo. Funda, se, reticulum, i. Q bbancada. PESCAR AB l' ESPARVER, fr. Atanayar, Funcii piscari. ESPARVERAR. V. a. Sobresaltar, astorar. També s'usa com recíproch. Azorar, Perterreo, es. ESPARVERENGH. m. Mal que's fà & las ca- balcaduras en los genolls y sufrajas. Eiparavan, garbanzuelOy ajuagas. Tumor suffraginossus. ESPASA, f. Arma recta ab dos talls y punta. Espadà, Ensis, is. | Qui sab manejaria. Espadà» Peritus gladiator. || m. Peix ab lo morro de dalt en forma de espasa. Espadà, espadarle. Gladius, ii, xiphias, adis. | pi. Un dels colls en lo joch de cartas. Espadà. Charta lusoria ensibus distincta. | pi. Planta. Gladiolos, lirio espada, Gaudavensis. BORDOüENCA. De bordó. Espada bordonenca. Ensis longior glasiliorque. ESPASA DE coNSTEL-LACió. Espasa do virlut sobre natural. Espada de eonsielacion, Ensis constella- lionis. ESPASA DE viLARnELL. Lü ospasa ab que St. Marti partf sa capa , y ab la qual lo senyor de Vilardell mala una horrible fera que infestava 1 territori de St. Celoni , passant per herència al reys de Aragó basta D. Martí desprès de qui la adquirí la confra- ria de est sant à la que la demanà la reyna D.* Ma- ria esposa de Alfonso Y de la qual senyora fou à sa mort recobrada. Espada de Vilardell, Víllarde- Uensis gladinm. i TALL DE ESPASA. lOC. aut. PASSAR i FIL DE ES- PASA. AGAÍTAR LA ESPASA PER LA PUNTA. fr. PÉNDRER LA A PER LA B. CENTiB k ALGÚ LA ESPASA, fr. PosRrli espasa per la primera vegada. Cenir d alguno la espada. Ense aliquem decoraré, honoraré. ENTBE LA ESPASA Y LA PARET. exp. Eu gran apU- ro. Entre la cruz y el agua bendita, entre espada y pared. Summo discrimino. PRIMERA ESPASA. Eutro torojadors lo primer que mata. Primera espada. PraBcipuus taurorum agitator. RENDIR LA ESPASA, fr. mil. Eutrogarla un oficial al comandant enemich en senyal de quedar pre- soner. Rendir la espaL•. Se víctum fateri. TRACRBR LA ESPASA, fi*. Desenvainar, sacar ^ ar- rancar la espada, Ensem evaginare. ] met. Eixir en defensa de algú. Sacar, eehar mano d la espada, Acerrímè aliquem tueri. 684 ESP DICCIONARI J^ AfiADA. f. ant. Cop ab la espasa. CutkilUil•' I ia, mandohle. Gravis ictus. EfiPAflASfiA. f. aom. Ktpadon, Grandior ensís. E8PA8EB. m. Qai fà , compon ó ven espasas. Sspadiro. XachsropaBas, ei. ESPASEEIA. f. Botiga ó Iloch ahont se fabri- can , componen ó venen espasas. Espaderia. Gla- diomm officina. ESPASETA. f. d. Eipadilla, Ensícolos, gladio- lus, i. I L* as de espasas en lo joch de carlas, ES" paíilla. Losoria charta ense^distincta. || boga. ESPASt. m. Espasa petita y de poca guarnició. Espadin, Gladiolos, i. ESPASÍ NEGRE. FLOEET. ESPA81I. m. y E8PA8BIE. m. Contracció de nervis. Pasmo, etp€umo, Spasma, atis, spasmns, i. EgPAgMABSE. V. r. ant. pasmahsb. ESPASBfÓDIGAMENT. adv. m. Ab espasma. EipéUkamenU. Spasmodicè. E8PA8MÓDIGH, CA. adj. méd. Pertanyent à r espasme. E$pa$màdico. Ad spasmnm pertinens. E8PA8MOLOGIA. f. Tractat de espasmes ó convalsions. Espasmologia, Spasmologia» ». ESPA8TELLAB8E. V. r. ter. espestanta&se. [ BSMELBOARSB. E8PATA. f. bot. Nom qae's dona à una mem- brana à manera de sarró y en forma de veyna per sa basa, en Y interior de la qual se mantenen amagadas las flors que ixen à sòn temps badant ó rompent longitudinalment aquella tanca. Espaia, Spalha, e. E8PATABRAR Y ESPATARRELLAR. v. a. També s* usa com recfproch. atbrrae. QUEDAR i DBIXAR JL khGÚ ESPATARRBLLAT. fr. met. fam. Quedar ó deixar mòlt admirat ó aturdit. Qt»edar um ó dejark despatarrado. Obstupescere» obstupefleri. ESPATLA T ESPATLLA, f . La part posterior del cos bumà prop dels muscles. Espalda, S* usa en plural. Scapul», amm. y La part del vestit que correspon à la espatlla. Espaldía. Dorsualis vestis pars. I En los gipons , jaquetas , etc. la part que cubre las espatllas. Espaldilla. Thoracís posterior pars. ] met. Resguart , auxili , socorro. E$palL•. Auxilium, ii. i ESPATLLAS DE ALGÚ. oxp. A espaldos de alguno. Ad alicujus posteriora. ARRiMARSE DE ESPATLLAS. fr. luclinarso dc espat- Uas à alguna part. Respaldarse. Assido, is. CARREGAR Ó ClURER SOBRE LAS ESPATLLAS. fr. mOt. fam. Resultar en dany propi alguna cosa. Llevar d euestas. In caput recidere. CARREGAT DE ESPATLLAS. fr. Lo quí las té mès elevadas de lo regular. Cargado de espaldas, Habens dorsum incurvum. ESTAR DE ESPATLLAS. fr. Estar girat de esquena. Dar las espaldas. Yersus à tergo. rÉR ESPATLLAS. fr. AJUDAR. GIRAR LAS ESPATLLAS. fr. Aoarsea, fqgir. Kdwr la espí^lda, escwrrirse. Fugio» is; tei^ vertere. | met. Despreciar à aigü. Volver Im espaldas é rm. Terga vertere. GIRAR LAS ESPATLLAS i ALGÚ. fr. not. Desami!!- rarlo. Volver d um lat espaldas. Deseco, dereÜH- quo, is. GUARDAR LAS ESPATLLAS. fr. met. fam. Resguar- dar à altre ó à sí mateix. Gwsrdar lat ei/oUoj. Custodio, protego, is. tirírseho 1 LAS ESPATLLAS fr. Oivídar votaotà- riament. Eehar d las espaldas, Oblivisoor, eris. E8PATLLADOR9 A. m. y f. DBSTRUBUIOi. I Qui gasta mòlt los vestits. Rompsdmr. Deieress. ESPAXXLAMENT. m. ant. I^imGnofty m- Mscaho, Labefactatio, nis. ESPATLLAR. V. a. Malmétrer , llansar i pér- drer. Eehar d perdo't meMtcabar, «aiftnatef. Fer- do, is. I Llastimar algun membre. Linor» «ibrs- tar. Emanco, Inxo, as. || Desbaratar 1* orde y dit- posició de alguna cosa. DesharaísoTy dessriesitr. Perturbo, as. || Desfer, arruinar. üesharatartdn^ ler, derribar. Dissipo, as, diruo, b. I Gastar, mal- métrer mòlt y ab brevetat los vestits , etc. També s* usa com recfproch. Romper. Detero , is. | Per- vertir, corrómprer à algú. MaUar^ pervertir, tstrtr gar, corromper, Corrnmpo, is, depravo, aa. | Poar en mal estat la salut , ventrell, etc Mragmr» Re- pravo, as. J ant. confiscar. ESPATLLARSE. V. r. Pérdrer alguna cott w bonas qualitats , com lo vi, etc. Jíalearae. Depn- vari. I Dit del malalt, agravarse. Empem-arse, fs- nerse peor, Morbum ingravescere. Dit del tempi, alterarse la serenitat. Deseomp^merse, deeUmplsne. Infensnm, asperum reddi. | Dit del ventrell. ítsr eoneertarse, Stomachom depravari ESPATLLAT, DA. p. p. DnMliio^ anwmaii. Dirutus. E8PATLLER. m. RBSPATLLBE. I B8PATLLA. 1. 1 Lo jove que en las quintas serveix en Uochds altre. Sustitulo, Optio, nis. ESPA1LLERAS. f. pi. Pessa de la amadara antígua pera defensa de las espatllas. EspsUér^ espaldaron, Dorsualis lorica; humerale» is. ESPATLLUTi DA. adj. Qui té grans espatllas. Espaldudo, espaldas dé molinsro, Dorsuosns. SSPATO. m. Pedra calcàrea , qae'a pét alsi- nar, se troba en las minas metalicas. Espato. Cal- creus lapisa. ESPATOTXt. m. Lo qui ab astikna y wsspi persuadeix lo que de altre modo iio*a podria, àl• pargatilla. Yersutus assentater. | Qui per nié de la experiència sab executar mòlt bè las oosas. Tn- jiman, trujaman. Prudentissímas. ESPÀTULA. f. Rarreta de netall que lé om una paleta al cap , y serveix pera escampar lo» ungüents, mesclar y remenar vàrias drogM.!*- pdtula, Spatba , spalhula , ae. || Entre cimigiíii pínsas que tenen al cap coa ona paleta 6 calkR- ESP CATALÀ. ta. KifAtMla. Spathula, e. | Enlre fondidors de campanas instniment ab qae roesclan é incorporaa la terra ab lo fem de caball pera fér lo moillo. Espútula. Palmula, s. ESP ATX. m. ant. dbspaig. 4. ESPATZAMEirr. m. ant. vnsum. C8PATZAR. V. a. ant. despatxar. | ant. m- PATXAR , OCUPAR. ESPATXAT,DA.adj. ant. muGiNT, despatxat. E8PAVENTAR8E. V. r. ant. bspavordirsi, BSPAIfTARSI. EfllPAVILADOR, A. m. y f. Qui espavila. Dm- púbilador. Lncernam emnngens. E8PAVILLADORA8. f. pi. ISMOCADORAS. ESPAVILLAR. V. a. Mocar lo llvm. Despabt- laff iespav€$ar. Lucemam emangere; mareido fungo liberare. E9PAV1LLAT, DA. p. p. DetpabiUdo, dupa- vesado. Cadnco ellycbnio pnrgatns. 0 adj. Desvet* Hat. Despahilado, Pervigil. | Via , prompte , agot. Desfabilado, avispado. Solers. BSPAVOmnm. y. a. Espantar , cansar temor. AUmorizarj despavorir, despavorine. Terreo, es. ESPAVORDIRSE. V. r. Tenir sosto , espant. Despavoriríe, Obslnpeo, es. E8PAVORDIT, DA. adj. Dupavorído. Pavidns. ESPAVORIBSE. V. r. bspavordirsb. E8PAVOMT, DA. adj. ESPAVORDIT. ESPAY. m. Capacitat de algnn lloch. Espaeio. Spatium , ii. I Tardansa , lentitnt. Bspam, Mora, s, cQDCtalio, nis. | Entre estampers pessa de me- tall pera separar |las diccions. Eipacio. Typogra- phicom spatium. P Lo blanch entre dicció y dicció. Espaeio, Spatinm , ii. D Entre estampers. interlí- NEA. I Distància de llocb ó temps. E$parío, Spa- tium, ii, diastema, atis. ] mú». Lo clar qne hi ha entre ralla. Eipaeio. Spatium , ii. | oci , descans, VACACIÓ. BSPATS IMAGINARIS. Lo quo sols oxisteixeu en la imaginació. E^pacios imaginarios, Inania, orum. ANAR DE ESPAI. fr. ANAR i POCH i POCI. ESTAR DE ESPAI. fr. No^vstar ocupat. Eitar de m- paciOf dé caehaza, Oliosè, per otinm. PASSEJARSE PELS ESPAIS IMAGINARIS, fr met. FÓr pensaments sens fonament. Pauaru por lo$ itpor cios maginarioB. Animum vagari. PER ESPAI DE. En lo tomps de. Por eipaeio de. Per. ESPAYAR. Y. a. Entre estampers separar ks rallas ab los espitys ó interlf neas. Interlinear , €$- pactar. Intervallislineasdisjungere. y ant.CALHAR, ESCAMPAR, ESPARGIR. ESPAYARSE. Y. r. passbjarsb. ESPAYÓ8, A. adj. Ample, capas, vast, dilatat. Espaeioso. Spatíosus. ESPAYOSAMENT. adv. m. BipaeiosafuM, Spatiosè. ESPAYOStfl•IM, A. adj. E$paeioiÍ9Ím. Spa- tiosissimus, amplissimus. ESP 188 , DA. adj. ant. dbspbdassat. adj. Particular, singular, peculiar. Espeeial. Speciarius, prsBcipüus. EN ESPECIAL, m. adV. ESPECIALMENT. EgPEClALtmWM , A. adj. snp. Eípeoialiiimo. Potissimus. ESPECIALITAT, f. Singularitat , cas particu- lar. Especialidad. Singularitas, specialitas, atis. ESPECIALMENT, adv. m. farticularment. Especialmente. Speciatim, prssertim. ESPÉCIAS. f. pi. Drogas que^s posan pera do- nar gust al menjar. Espeeias. Aromata, um. POSAR BSPÉciAS AL GuisADO. ÍT. Eipectar, eekof especias. Aromatibus condire. ESPEGIASSA. f. aum. fam. Eipeeioía, Species rara. ESPEGIAYRE. m. ant. apotecari. | adroguer. ESPÈCIE, f. Rabó, concepte general que com- pren mòlts indivíduos de una mateixa naturalesa. Espècie, Species, ei. | Pretext, apariéncia. Eepeeie. Species , ei , pretexius , us. || La ímatje ó idea de algun objecte , representada en 1' Animo. Espècie. Species, ei, imago, inis. | Cas, succés, assumpto*, negoci. Espècie. Objectum, i. | qualitat , sort. | esgr. Treta de tall, revés ó estocada. Espècie, Artis gladiatoriae modus. H Se pren per la particular naturalesa del animal. Baza , espeeie. Species, el. [ La cosa que*s diu , y aixi dibém : me vingué ab ^ una ESPÈCIE mòlt estranya. Espeeie, Res, ei. | ópt. Raigs de llum , reflexionals de diferent modo, per la desigualtat de las superfícies , y que fan la im- pressió en la retina, causant la visió. Espeeie. Spe- cies, ei. I pi. mús. Las veus de la composició. A* peeies, Yoces, um. ESPtciB REMOTA. NotiHa, espècie remota. Confosa, remota species. BSpiciBS iNTEL-LioiRLES. fil. Espccies inUUgiMiS Species intelligíbiles. ESPÈCIES SACRAMENTALS. Los Rccideuts do pa y YÍ que quedan en lo sagrament de la Eucaristia. Es- pècies sacramentales, Species sacramentales , acci- dentia eucharistica. DEIXAR ANAR Ó ciURER Ó SOLTAR ALGUNA ESPÍCIB. fr. Dir alguna cosa pera explorar V animo dels qne escoltan. Soltetr una espècie. Proposi tionem auditorura judicio exponere EscAPÀRSELi i UN ALGUNA BSpAciE. fr. Dir inad- vertidament lo que no deuria. EscapúneU à tmo tma espècie. Temeré loqui. Vth ESPÈCIE, fr. FÉR ó DONAR COP. FRUITS BN ESPÈCIE. Prutos cn cspecie, Fnictus tales in se ipsis. ESPECIER. m. ADROGUER. | APOTECARI. AIXI HO FEU L* B8PÉCIER DE TARRAGONA, rofr. RDI. Que nota al qui demana una cosa emprestada y se la queda. So la huena razon empeee el enganeider. Nimis speciosis ne credito verbis. ESPECIEEIA. f. ADROGUERIA. || BSPÈClAS. ESPECmCAdÒ» f. Explicació puntual y cir- 886 ESP DICCIONARI ESP cunstanciada. Espeeipcacion, Designatio, exprés- siot nís. ESPECinCADAMENT. adv. m. Especifeada- menle. Expresso. E8PEGIFIGAR. V. a. Explicar , declarar ab individualitat. Especificar. Singillalim exprimere. ESPECmCAT^DA. p. p. E»pecifioado. Singil- lalim declaralus. ESPEGiriGATlU, VA. adj. Lo que especifica. Especificativo. Yim declarandi habens. ESPECtnCHy CA. adj. Lo que distingeix una cosa de altra. Especifico. Singularis , specialis. | ID. med. Remey eficàs pera alguna malaltia deter- minada. Especifico. SpecificHS. E8PEGIÓ8, A. adj. Preciós , hermós , perfet. Especxoso, Specíosus. || Aparent, enganyós. Apareni' te, especioso. Speciosus, siroulatus. EfiPEGIOSAMENT. adv. m. De un modo es- peciós. Especiosamenti. Speciosè. ESPEGTABLE. adj. Digne de admiració. Es- pwlable. Gonspicuus, insignis. ESPECTACLE, m. Fesleig públich , lo que s' ofereix à la vista. Espectdculo. Spectaculum , i. || Succés grave , digne de admiració. Especldculo, Spectaculum, i. ESPECTADOR, A. m. y f. Qui assisteix als espectacles. Espectador. Expectater, is. ] Qui mira ab atenció. Espectador. Speclator, is. ESPECTANT. p. a. PBÜTANTBNT. E8PECTAR. V. n. pbrtíntbr. ESPECTE. m. ASPRCTB. ESPECTRE, m. Imatge horrible. Fantasma^ es- peetro. Spectrum, i. ESPÉGUL. m. for. Cos de dret compost de orde de D. Alonso 1 Sabi, lo quart ó quint any de són regnat y que no ba arribat complet basta *ls nostres dias, pus consta solament de cinch llibres cone- guts y en ells se fan referéncias al sisó y setè. £s- péeulú. Espèculum , i. ESPECULACIÓ, f. Contemplació, estudi. Espe- culacion. Theoria, », inspectío, nis. ESPECULADOR, A. m. y f. Qui especula. Es- peculador. Speculator, contempla tor, ià. ESPECULAR. V. a. Contemplar, considerar, mirar ab atenció. Especular. Speculor, aris, consi- dero, as. g AVERiGUAE. || com. Estudiar, calcular de quin modo se podrà fér un bon negoci. Especular. Heditor, aris. ESPECULAT, DA. p. p. Especulada. Sperula- tus, consideratus. ESPECULATIU, VA. adj. Mòlt donat à la es- peculació. Contemplativo , especulativa. Specula- bundus. I Lo que termina sols en la especulació, com: qüestió espbculativa. Espeeulativo. Cujus finís est sola cognilío. ESPECULATIVA, f. Facultat del ànima pera especular. Especulativa. Speculatrix facultas. | Ciència que's para en la especulació é simple ra- ciocini. Espeeukuipa. Speculatoría, m. ESPECULATIVAHENT. adv. m. Espeeulatir vamente. Speculativè. ESPEDASSAMENT. m. ant. dbsteossa. ESPEDASSAR. v. a. ant. despeoassar. ESPEDIR. V. a. a;)t. dbspedir. ESPEDREGAR. v. a. despbd&bgar. ESPELLETAR. V. a. Tràurer, llevar la pell. Despelletar. Pellem detrahere. ESPELLIFADET, A. adj. d. Desharrapadillo. Sordidulus. ESPELLIFAR. V. a. Malmétrer ab desasseo par- ticularment la roba. Despilfarrar. Dislurbo, as. ESPELLIFAT, DA. adj. Desharrapado^ andra-- joso, rotOf despilfarrado. Pannosus, sordidus. ANAR ESPELLIFAT Ó TOT ESPELLIFAT. fr. Àndar TO- to, hecho un estropajo , tm arambel , lleno de hara* pos, de calandrajos. Lacera veste indui. ESPELLOFAR. v. a. Tràurer los grana de las tavellas. Desvainar. Follicnlis, glumis purgaré. ESPELTA. f. Blat semblant à la escandia ; e^ de dos maneras , una que en cada boll té an gra, y la altra que en boUs units té dos grana agafats. Alaga, espelta, cea. Alíca, arinca, zea, ae. ESPELMA, f. ESPERMA. ESPELUNCA. f. ant. cova. ESPÉNDIA. f. ESPÚ.NDIA. ESPENTA. f. EMPENTA. ESPENYAMENT. m. ant. Cayguda de alt. Despeno, despenamiento. Ruína, se. ESPENYAR. V. a. ant. despèn tar. ESPÉNYER. V. a. EMPéNTER. ESPER. m. ant. esperansa. J ant. esperién- CIA. ESPERA, f. La acció y efecte de esperar. Espe- ra. Expectatio, nis. I Terme senyalat pel jutje pera alguna cosa. Espera. Praestitutus dies. || müs. Nota que significa que s' ha de callar lo temps que*s tocaria s' hi fos la figura à que correspon la espera. Espera. Praeteritionis nota. TENIR espera, fr. Sér home madur. Tener espera ó ser L•mbre de espera. Maturè agere. ESPERANSA. f. Virtut teologal per la que es- peram en Dèu. Esperanza. Spes, ei. j| Confíansa de lograr alguna cosa , regularment s* usa en plural. Esperanza. Spes, ei, fiducia, se. I Se diu de la cosa esperada y de aquell à qui s' espera. Esperanza. Spes, ei. ï Di<^ dels gentils venerada en Roma. Eeperanza. Spes, ei. bon AS BSPBRANSAS Y MAL AS ANTADAS. refr. Adver- teix que i qui tira à enganyar usa comunnieni de bonàs paraalas y aparents rahons pera lograr sòn fi. 5o la huena razon empece el enganador. Nimis speciosis ne credito verbis. DONAR BSPERANSAS ó RONAS ESPRRANSA8. fr. Férlí enténdrer à algú que probablement lograrà lo que desitja. Dar esperanzas. Spem alieni injicere. MANTBNIRSE ó VÍURER DE BSPERANSAS. fr. Créurer ab poch fonament lograr lo que*8 desitja. Aïimen- tarse de esperanzas. Spe paciscí. ESP GATàUL. ESPEBANSAR. V. a. I>onar esperansas. Etfe- ranzar. Spem dare. || espeiab. ESPERANSETA. f. d. Esperaneilla, S|H9Cala, se, exigua, tenuis spes. ESPERAR. V. a. Tenir esperansa. Esperar, Spero, as. || Agaardar, fér temps. Esperar, Specto, as. II Témer qae saccehesca '1 que no's desilja, com: r E8PER4 nn gran càslich. Esperar, Reformido. as, Umeo, es. || També 's diu figaradament, com : los morts BSPBKAN la resurrecció de la carn. Esperar. Spero, as. | Diferir alguna cosa pera temps opor- tú. Esperar. Prorogo, as. QDI ESPERA T ALCANSA, DIU QDB NO'S CANSA. refr. UN BON DINAR ?k DE BON ESPEBAB. ESPERARSE. V. r. Agaardar, Specto, as, praes- tolor, aris. ESPERES UN POCH. loC. NO VAIA TANT DEPBESA. QUI s' ESPEBA, *s DBSESPEBA. fr. Denota la impa- ciència del qui viu en esperansa inserta del fi de sòo desilj. Quien espera, desespera ; hamhre y eS' petar hacen rabiar. Animo cupienti nihil satis fes- tinalnr. ESPERA8AR8E. V. r. Llansar de sí la peresa, estirant los membres. Desperezarse, esperezarse, Pandicnlor, aris. ESPERAT, DA. p. p. Esperado, Speratus, sec- talus. ESPERDIGAR. V. a. ant. ensajobnab. ESPERDIMEBIT. m. ant. perdició. ESPÉRDRER. v. a. ant. pérdrer. ESPEREU, m. anl. Acció del que té son óestà cansat pera estirar los brassos y camas. Desperei^, esperezo, Pandiculatio , nis; membrorum expor- rectio. ESPÉROULA. f. Herba, espècie de marrons. Espérgula, yerba pajarera, Spergula, ». ESPERIMENTAR. V. a. etc. bxpebimbntab. ESPERIT, m. Substància incorpórea, dotada de rahó com V àngel, etc. Espiritu. Spiritus, us. II La ànima racional. Espiritu. Anima, ». || Ani- mo, valor, esfors. Espiritu, Spiritus, us, virtus, utis. II Do sobrenatural, com: bspebit de profecia. Espiritu. Supernaturalis gratia, donnm, i. || Ener- gia, forsa. Vigor, espiritu. Yis, is. jj Las esséncias, las parts mès puras que *s trauhen de alguns cossos per medi de las operacions químicas. Espirilu, Ele- mentarius (los. || Vigor natural que alenta al cos pera obrar. Espiritu. Spiritus, us. || Virtut, ciència mística. Espiritu. Spiritualis scientia. | Lo poder y virtut divina, y per sa comunicació ab los bo- mes, així *s diu: V esperit de Déu era portal sobre las aygnas. Espiritu. Spiritus, us. || Lo que gober- na y mou alguna cosa, ó negoci, com: T esperit de la guerra sól sér la ambició. Espiritu. Spiritus, us. II Lo sentit ó interpretació de alguna cosa. Semti^ do, espiritu. Sensus, us. jj Se pren per la mateixa persona, y així *sdiu: ispbbit de contradicció, etc. Espkitu, Spiritus, us. esperit ardent, quim. L' oli de las plantas quant ESP C87 es abundant, delicat y fàcil de inílamarse. Espiritu ardiente, Spiritus ardens. esperit de mindbrero. Acetat de amoníach nea^ tre. Espiritu de minderero, Spiritus Mindereri. esperit de trementina. atgua ras. esperit de ví. alcohol. esperit de vida. En la filosofia hermètica l' ar- genlviu. Espiritu devxda ó fugiHvo. Hydrargynim, i. ESPERIT pollet. Espiritu foleto, Faunus, silva- nus, i. ESPERIT HALiQNE. *L dímoui. Espiritu malignOf inmutido. Dosmon, cacodoemon, is. ESPERIT SANT. La torcora persona de la Sanlíslma Trinitat. Espiritu Santo. Spiritus Sanctns. ESPERIT VOLÍTIL DE BANYA DE CERVO. qUÍm. PrO- ducto que resulta de la deslil-lació de la banya dei cervo ó de qualsevol altre animal. Espiritu volàtil de cuemo de cierw. Spiritus cornu cervi. ESPERITS VITALS. La part mès subtil y agitada de la sanch, y de que dependeix lo moviment y calor necessari pera la vida Ae\sínivasi\.Espiritusvitaks. Vitales spiritus. COBBAB L' ESPEBIT. fr. COBRAR ANIMO. DBSPEDiR l' esperit, fr. Espirar, morir. Dar, é exhalar, despedirel espiritu, Spiritum emittere. DONAR ESPERIT, fr. Animar. Dar espiritu, Spiritus alicui facere. DE POCB ESPERIT ó FALTAT DE ESPERIT, exp. PUSÍ- lànime, encugit. Poco espiritu; eorto de espiritu, ave fria, Pusillanimís. ES UN ESPERIT CONTRIBULAT. exp. ES UU diahlUlO. Astulus. MAL ESPEBIT. OXp. ESPEBIT MALIGNE. | SubjeCte atrevit, través, de mal geni. Diablo, barrabds.Auàsh ciisimus. BESPÓNDREB AB ESPEBIT. fr. No sofocBrse. RespoU' dercon espiritu. Argentè respondere. ESPERITAT j DA. adj. Possehít del didioní. Endemoniado, endiablado. Fanaticos, doemoniacus. ESPERITÓS, A. adj. Animós, de mòlt espe- rit. Espiritoso. Animosus, vivax. | Dit del licor que té mòlt focb y esperit, com \* ayguardent, etc. ^t- piritoso, espirituosa, Dissipabilis, espiritús abon- dans. ESPERITI! AL. acy. BSPIBITUAL. ESPERITUALMENT. adv.m. espibitualment. ESPERMA, f. Semen del animal. Semen, esper- ma, Sperma, tis. esperma de balena, t bspbbmaceti. m. Greix só- lit mòlt blanch, qne*s trau de la balena pera dife- rents usos. Esperma de ballena , blaneo de ballena, celina, espermaeeti. Cele sperma. ESPERMÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la esperma. Espermàtieo, Spermaticos. ESPERMATOGELE. f. cir. Ruptura causada per la contracció dels vasos que llansan lo semen, y es causa de que cayga en V escroto. Espermato^ cele, Spermatocele, es. ESPERBIATOLOMA. f. Tractat 6 disertació 688 ESP DICCIONABI ESP sobre '1 semen. Espermatologia, Spermatologia, ». ESPEBÓ. m. ESPARÓ. II fort. Àngul ixeot eo mitj de la cortÍDa ó devant de una porta eo las for- tificacions antígnas. Bsper(mu, Roslramm muni- men. E8PER§AGUIR. v. a. PsasiGUiRSl. E8PERT, A. adj. expbrt. E8PEBTABÍENT. adv. m. Destrament. Dies- iramente. Dextere. ESPERVALLACH. m. Armari, lloch destinat pera guardar roba. GuarL•ropa. Yestiariam, ii. E8PERVER. ro. esparver. ESPERVERAR8E. V. r. astorarsb. ESPÈS, SA. adj. Dens, atapahit. EspesOyeandm- taiú. Deosus. | Continuat, repetit, freqüent. ^s}»e- 10. Assiduos, frequens, creber. ESTAR espís. fr. met. Estar de mal humor ; no eUar grada en cíua. Tffidio affici. E8PESSABIENT. adv. m. sovint, freqübn- VENT. ESPE8SIGAR. V. a. Péndrer una petita por- ció de algun menjar. Picar. Cibum delibare. |j Menjarse un rahim de gra en gra. Picar, Racemum, Qvaro per grana excerpere. » ESPESSIMENT, m. ant. espessor. ESPESSn. V. a. Condensar lo flúit y liquit. Espesar, encrasar, Exspisso, denso, as. ) Atapabir. Eipesar. Spisso, as. I ESPESSIRSE. V. r. CondeMarsCf espesarse, De- nesco, spissesco, is. [ Dit de la atmosfera, etc.,car- regarse de núvols. Encapotarse el cielo, CcBlum nu- bibus obtegi. . ESPESSIT, DA. p. p. Condentado , espesado. Densatus, spissatns. ESPESSOR, m. y BSPESSURA. f. Lo gruix de un sólii. Espetor, eepesura. Crassamentum, i, crassitudo, iois. | Den- sitat de las cosas. Bspesura. Spissamentum, i, den- sitas, atis. ESPESTANYARSE. V. r. Mirar ab mòlta ve- hemència, de fit à fit. Desojarse, despestanarse. In- tueor, eris. ESPETARSE. V. r. Menjarse. Zampar, deepa^ hilar. Devoro, as, deglutio, is. ESPETEGH. m. Pluja forta y de poca durada. Chaparron, chaparrada^ nubada, nuharrada, Nim- bus, i, vehemens imber. || cruixit. ESPETERNEGAR. v. a. Móurer las camas ó potas ab lleugeresa. Patalfar, pernear» Cmra vio- lenter motare, jactare. ESPETERREGH. m. La acció de espeterregar. Chisporroteo, Scintillarum emissió, stridor. ESPETERREGAMENT. m. Los salts que fan en lo focb algunas cosas, com castanyas, sal, etc. Ikerepiíacion, Crepilatio, nis. | espeterrech. ESPETERREGAR. v. n. Llansar lo foch es- purnas ab continuació. CkieporroUar. Scintillas crebò emittere. BSPEnüUU V. a. DESPATXAR. espí. m. Arbre semblant à la perera borda. Espino. Spigus, rbamnus, i. ) Arbust, mata ab es- pinas que acaban en las ramas, fnllas llargas y es^ tretas. Espino negra, Oxyacantba, le, oxyacaotbiis, i, y PORCH ESPÍ. ESPIA. m. y f. Qui espia ó esplora. Espia. Ex- plorator, is. || Qui reporta ó acusa en secret y caa- telosament. Soplon. Snsoro, nis. || aot. Lloch ele- vat pera alalayar. Àlalaya. Specnla, ce, specolato- ríum, ii. II nàut. La acció y efecte de espiarse. Ep- pia. Evasió, nis. y nàut. pi. Certs caps amarrats ab las àncoras petitas, que's portan pera entrar ó eixir de un port, quant hi ha calma ó vent contrari. Ks- pias. Funes exploratores. ESPIA DOBLE. Qui scrvcix falsament à dos parts. Espia doble, Perfidus explorator. POSAR UNA ESPIA. fr. oàut. Amarrar la espia k un objecte fixo ó à una àncora petíla, y posaria al pa- ratjeabont ha de quedar situada pera espiarse. Dar ó tender una espia, Funem explorantem ap- tare. ESPIABfENT. m. ant. La acció de espiar. Es- piamieniOy indagaeion. Indaga lio, nis. ESPIAR. V. a. Explorar ab gran dissimulo pera donar part à altres. Espiar , amaitinarj aeechar. Exploro, as. y Reportar à altre en secret lo que al- gú ba fét ó dit. Soplar, Crimina deferre. ESPIARSE. V. r. Tràurer una embarcació de perill tirant desde ella per la espia. Espiarse, Na- vem vadis eximere. ESPIAT, DA. p. p. Espiada, Exploratus, ob- servalus. ESPIGAN ARDA. f. y ESPIGANARDI. m. Arrel de certa planta ano- menada nardo, per lo que y per tenir la figura de espiga se li dóna aquest nom. Espieanardi, espiya- nardo, espiga romana. Spica nardi. ESPIGANART. m. Herba medicinal aromàtica de la índia. Espicanardo. Andropagor nardus. ESPIGH. m. ant. espígol. ESPÍGIES. m. pi. ESPÈCIES. ESPIFARRADAMENT. m. adv. De una ma- nera espifarrada. Despilfarradamente, Inconcinni- ter, incandite. ESPIFARRAR. V. a. espallifar. ESPIFARRAT, DA. adj. espallipat. ESPIFARRO. m. ESPALLIPAMEIfT. ESPIFIARSE. V. r. fér pífia. ESPIGA, f. Lo superior de la canya, tronch, ò cama ahont prodnheixen lo fruyt y llavor algunas plantas. Espiga, Spica, e. y Lo brot ó branqueia de un arbre ab que s* empelta un altre. I^Ma, es- piga. Sarcnius, insitum, i. y La que fé *1 blat de moro ó panís. Panoja, mazorca. Spica, ». y Obe- lisch, piràmide en punta mòltdescollant y aguda« Aguja. Obeliscus", i. y agdlla. ESPIGA NARDI. f. ESPICANARDI. POCB AIXARCOLAR , POCAS ESPIGAS AL SEGAR. ref. Denota lo mòlt que 's logra quant en algun nctg^cí ESP CATALÀ. ESP 68» 's posa la activitat y dilígéocia degada. El pau bien eseardadOf hincha la troje úiuamo;pocai tec€9 escardar, pocas espigas al segar, Qai rarò sarri- tür ager, rarescit aristis. ESPIGAR. V. n. Comensar à tràarer espiga In blats. Espigar, Frumenta, segetem spicare. ESPIGARSE. Y. r. Tràarer espigó las plantas per bavér passat sa teodror natural. Envejecersi. Adolescendo iudurescere. | met. Créixer notable- ment alguna persona. Espigar. Gresco, is. ESPIGAT, DA. p. p. Espigada^ Spicatus. \ adj. Alt de COS. TaUudOf espigada. Corpore procems. I bot. Lo que té figura de espiga. Espigado, Spicse formam referans. ESPIGNART. m. ESPICANAHT. ESPIGNET. m. ter. buileta. ESPIGÓ, m. TIMÓ. I La espiga en que fan la llavor las planlas quant se fan vellas. Espiga. Spi- ca, ae. I Pollaquera ó eix sobre que descansa una porta ó cosa semblant. Quieio , espigon. Car- do, inis. ESPÍGOL, m. Planta aromàtica de flor y espi- ga blava ó violada en la cima de la planta, for- tifica *ls nervis y *1 cervell. Espliego, lavdtídula, alucema. Lavandula, sb, pseudonardus, i. ESPIGOLADOm, A. m. y f. Qui arraplega las espigas que deixan los segadors. Espigador, espiga- dero. Spicarum legulus. ESPIGOLAMENT. m. ant. La acció de espigo- lar. El aeio de espigar. Spicil^ium, i. ESPIGOLAR. v. a. Recullir las espigas que deixan los segadors. Respigar, espigar. Spicas le- gere ; spicilegium exercere. ESPIGOLAT9 DA. p. p. Espigada. Spicilegio coUectus. ESPIGUETA. f. d. Espiguilla. Spica parva. E^IGUtFERO. adj. bot. Se diu dels vegetals que presentan sos órganos genitals en espiga, com la cua de caball. Espiguifero. Speciferae, arnm. ESPILL, m. ant. mieall. PÉNDEER ESPILL, fr. PÉNDEEE EXESfPLE. ESPILLETA. f. ant. espitlle&a. ESPILLETS. m. pi. ant. ulleeas. ESPINA, m. Punxa de mata espinosa. Espina. Spina, se. || La del peix. Espina. Spina, se, sentis, sudes, is, y la que fa ofici de os, arista, sb. H met. Recel, suspita. Espina, eserúpulo, Suspicio, nis. espina cEEviNA. Arbusto indígeno mòlt comú en las bardissas y garrotxas ; lo fruyt es mès ó ménos gros, comprimit, vertantesde madurar y desprès negre y llis. Espino cerval ó cervino. Rhamus ca- tbarticns. ESPINA COM PUNXAR DÍU, AGUDA NEIX. ref. que ad- verteíx que 'I qui es dolent ja bo porta de naixeo- sa ó de sos principis, y que lo que ha de danyar ja pareix aparellat pera fér lo dany. Predestviaio ò dispuesto para el mal. A male paratus, dispositus. ESPINA DE CETSTO. Plauta. AIS. ESPINA VINETA. ESPÍ. TOMO 1. LA ESPINA QUANT NAIX JA PICA, TAN SI ES GROSSA COM SI ES XICA. ref. Denota que qui té alguna inco- moditat no li es fàcil olvidarla per petita que tlt. Chiea es la pwíía de la espina, mas d quien dueU no la ohiL•. Exiguum est equidem spin» subtiíta acumen ; Quem tamen h«ec punxit, vulneris iile memor. PUNXAR Al ESPINA, fr. Espinar. Spinà pungere. tríueer la espina, fr. met. Desarrelar alguna cosa mala. Sacar la espina. Aliquid mali extirparé. E8PINAGAL. m. penicalt. ESPnv AGH. m. Espècie de bleda, la fulla en forma de llansa y mès estreta, ^spinoca. Spinachia, ffi. II Instrument de ferro de tres ó quatre puas, de las quals una queda sempre envers dalt, pera es- torbar lo pas à la caballeria enemiga. Abrojo^ y rampojo ter. Murex, icis. ESPINADA, f. Las vértebras unidas desde la nuca fins al carpó. Espinazo, lomo , esquena. Spi- na. se; agrestis, is. Q ant. La de la cama. canye- lla. %. ESPINAL, m. raboll. U adj. Pertanyent & la espinada. Espinal. Dorsualis. ESPINAL ESTRET Y AMPLE. m. ant. Es- pècie de teixit de fil. Lienzo. Tela lintea. ESPINAR. V. a. ant. punxar. ESPIBIETA. f. d. mús. Clave petit de una sola corda en cada orde. Espineta. Minoris modi fidi- culare organum. ) d. Espina petita. Espiniea, tia, ta. Parva spina, spincula, » ESPINGARDA. f. art. Pessa petita de bàtrer. Espingarda. Parvum tormeotum bellicum. || ant. Espècie de arcabús de mès de cana y mitja de llarch y canó corresponent. Espingarda. Scloppe- tum longius. ESPINGARDER. m. Soldat que usava de la espingarda. Espingardero. Scloppetarius, ii. E8PINGOLARSE. v. r. ter. repbnjarse. ESPINÓS, A. adj. Guarnit de espinas. Espinosa. Spinosus. y Dit del Uocb ple de espinas. Espinosa , espineo. Spinosus, spineus. jj met. Arduo, inlrincat, difícil. Espinosa. Arduus. ESPINOSA, f. Diossa à qui invoca van pern arrancar las espinas. Espinosa. Spinosa, se, spi- nensis, is. ESPINOSI8ME. m. Secta de Espinosa, espècia de atbeisme. Espinasismo. Spinosismus, i. ESPINOSI8TA. m. Qui segueix los principis de Espinosa. Espinasista. Spinosista, ae. ESPÍNTRIA. f. Entre Ms antichs romans, ecíl- lecció de medallas en que posavan las posturas de sos desordres. Espintria. Spintria, se. ESPINTAR.'v. a. Tràurer los pinyons de las pinyas. .^ocar los pinanes de las pinas. Nuces pineas putaminibus mundare. ESPINYOLAT, DA. adj. Sens pinyol. Desp$pi' tado. Nucleo nudatus. ESPIOT. m. ESPIA. f. mat. L•lnea cunra, que dóna telias 88 690 ESP DICCIONARI ESP en figura de caragol. Espira. Spira, s. || En las màquinas. eoscà. || ant. guspiea. ESPIRAGIÓ. f. ASPIRACIÓ. ESTIBADOR, m. ant. espirall. | Qui espira. Espirador. Spírans, tis. ESPIRAL, adj. Lo que està én figura de cara- gol. Espiral. Spiralís; in spíram duclus. Q m. anat. Cert forat del oido anomenat així per la forma. Espi- ral, Spiralis. I PENDOLITA. ESPIRALL. m. Forat per ahont \x lo vent. Res- piradero, espiraderOf espiraeion, espirdculo. Spira- culum, i. I Lo dels conductes del aygua. Atahe. Spiraculum, i. || Lo del buch de abellas. Piquera, Imum alvearis foramen. | Lo de las bòtas pera tas- tar lo vi. Piquera, eatavino, sangrador, silbato. Do- lii foramen, fistula. ESPIRALLAR. v. a. kspurnar. ESPIRAR. V. n. Morir. Espirar. Expiro, as; spiritum emittere. | Finir, acabar. Espirar. Cedo, effluo, is. I ant. acarar, conclóurrrsb. || poét. Bu- for lo vent. Espirar, soplar. Fio, as. ESPIRATIU, VA. adj. Lo que pót espirar ó té aquesta propietat. Espirativo. iïflandi virtute pol- Iens. ESPIREA. f. Certa planta de uns tres peus de alta, ab las flors arrahimadas en la cima de las ra- meiàs. Espirea. Espirea, 8B. ESPIRinSBIE. m. Sistema que creu en la co- municació dels esperits ab los vivents. Espirilismo. Spiritismus, i. ESPIRITÓS, A. adj. RSPERITÓS. ESPIRITOSABIENT. adv. m. Ab esperit. Es- pirituosameníe. Spiritualiter. ESPIRITUAL, adj. Pertanyent al esperit. Es- piritual. Spiritualis, spiritalis. ESPIRITUAUSAG IÓ. f. L* acte y efectede espiritualisar.^sptrttttaffí^acton. Spirituale redden- di actio. II quím. Reducció dels sólits à esperit. Espiritualizacion. In spiritum mutatio. ESPIRITUALISAR. V. a. Infundir esperit de pietat. Espiritualizar. Pietatem infundere. || Ele- var, constituhir en grau espiritual lo que no ho es. Espiritualtzar, eclesiastizar. Spirituale reddere. | Considerar com espiritual lo corpóreo pera entén- drerlo. Espiritualizar. Spiritus instar aliquid cor- porem effingere. jj Dit de alguns béns reduhirlos à la condició de béns ecclesiàstichs. Espiritualizar. Ecclesiae devovere. ESPIRirUALIsniE. m. Sistema oposat al ma- terialisme y que creu ab la existència de un orde de sers dislincts dels cossos als quals somet y su- bordina. Espiritualismo. Spiritualismus, i. ESPIRITUALISTA. m. Qui tracta dels espe- rits vitals ó té opinió particular sobre ells. Espiri- tualista. De vitalibus spiritibns soribens. ESPIRITUALITAT, f. Naturalesa y condició de lo espiritual. Espiritualidad. Spiritus condltio, qualitas. ESPIRITUALMENT, adv. m. Ab esperit, de un modo religiós. Espiritualmente. Spiritualiter. ESPIRITUÓS, A. adj. ESFERITÒS. ESPITAL. m. ant. hospital. ESPITLLERA. f. Finestreta llarga y mòlt e»- treta. Tronera, tragaluz, saetera. Anguatior feoe»- tella. II Obertura mòlt estreta de doa ó tres piiRS en las murallas, peni disparar los faadli, elc. Tronera, saetera. Muri apertura. | La dels co&dli^ tors de aygua. espirall. t. ESPITRAGARSE. V. r. Desciibrirae 1 pit ib desasseo. Despechugarse. Pectus nudare. E8PITRAGAT, DA. a^j. Qui porta 1 pit dei- cubert. Despeekugado. Pectore undíatiia. ESPLANA. f . Instrument de foslp forta ab que 1s candelers de cera allisan las candelai. IftM- dor. Gereis poliendís lignnm. ESPLANADA, f. Lo pavimeol de poals aolirel qual carregan las curenyas en la bateria. .St^iato- L•. Tabulatum, i. | Declivi daade 1. eamf çibert envers la campanya. Glécis, etplemaia, Dedife monimentum ; glacis , is. || Espay inliabilal, dios y fora de unas murallas. EspUmdia. Poieiiii ii. ESPLANADURA. f. ALLISADUEA. BBPLANAR. V. a. Allisar ab la e^oa. AU- sar. Candelas poliré. ESPLANISSADA. f. Cop qae *8 dtoa de phib algun instrument, com sabre, elc. lapó, Ictas, as. ESPLATARSE. V. r. bxplatarsi. ESPLÉNDIDAlIEliT. adv. m. Ab e^leodi- dés. Espleudidanieute , magnificamenu^ taalaoiR- mente. Splendidè, apparatè. ESPLÈNDIDES, f. Magnificència, Inxo ea h» menjar y vestir. EspUndidez, Copia, magnifieea• tia, ». ESPLENDIDiSSm, A. adj. sup. mo. Splendídissimus. ESPLÉNDIT, DA. adj. RagQlfieh, libenl, sumptuós. fspí^fdo.SpleDdidtts. | Dit dels ooovits abundants y exqubits. Opiparo^etf^ésdíéí. Lantos. ESPLENDOR, f. RESPLANiHR. | met Uastre, noblesa, honra. Esplendor. Lux, ucis, decus, oris. ESPLET. m. Sembrats en herba. Hme$. Seg», etis, sata, orum. | sega. ESPLETANT. adj. ant. Ga$ía4o^ üfwmtia. Consumptus. ESPUCAR. V. a. EXPLICAR. ESPLOBOSSAR. V. a. Arrancar lo ploaiis8ol dels aucells. Quitar el plumom 6 plwtMm. Avinn lanuginem trahere ; avibus plnmubis eripere. ESPLUGA, f. ant. cova. ESPLUGABOU. m. Aucell de aygua del tt- many de una guatlla, de color blancb ab algnau plomas blavencas ; no canta però ül ona ven ca que pronuncia «Corlieo» y dínbea qae ae seat de mitja llegua. ChorHto comim. Clorios, neumeBÍii, ii, crex, ecis, corlinus, i. ESPLUGAR. V. a. TrÀurer polls. També s'ifl com reciproch. Despiajar, etpnlgar. Expedicale, as ; pediculos expiscari. ESP GÀTAU. ESP 691 E8PODA8SAB. V. a. Podar malament los eeps deixant los sarments mès llarchs de lo que perme- ten las reglas del art. Perchofíar. Palmites pnesi* darios in vites relínquere. E8PODI. m. Cendra que *s fà en los fornals de coure, semblant à la tutia. Etfodxo, Spodium, íi. E8POETAR8E. V. r. dbspbàrse. ESPOLANDiai• m. ant. maembssoe. ESPCX•ET• m. Barreta de ferro sobre que roda '1 canó , 'Is dos caps de la qual entran en la Uan- sadora, pera que rodant en ella se subministro la trama. Hemhnlla. In textrino radio axis. ESPOLETA, f. Canonet de fusta per abont s* enceva y cala foch à las bombas y granadas. Ei- foleiaf espiga, pipa. Incendiaria fistula. ESPOLI, m. Los béns que quedan per mort dels prelats. Espolio, Spolium, ii. ESPOLt. m. Roba de seda ab flors. Espolin, Serica floribus distincta tela. ) Llansadora petita pera fér las flors en la tapisseria. Espolin, Angus- lus radius textrlnus. ESPOLIACIÓ, f. Despojamienio, iespojo, Spo- liatio, nis. ESPOLIADOR, A. m. y f. despcllado». ESPOUAMENT. m. ESPOLIACIÓ. ESPOLIAR. V. a. DESPULLAR. ESPOLIARI. m. Habitació de las termas, abont los banyistas romans se treyan la roba. Bspoliario, Spoliarium. || Lloch situat cerca dels anfiteatros romans abont se despullava als gladiadors morts y s' acabava de matar als qui sortian ferits mortal- ment. Espoliario, Spoliarium. ESPOUNATy DA. adj. Teixit à modo de espoli. Espolinado, Floribus texus. ESPOLSABUTXAGAS. m. Rapabolsas, Ra- pax, vafer. ESPOLSADA, f. Acció y efecte de llevar la pols. Desempolvadura , saeudidura, Pulveris excussi». ESPOLSADOBA. f. ant. rbspall. ESPOLSADORS. m. Instrument de un mànech de fusta guarnit ab alguna cosa, etc. pera espol- sar. QuitapolvOj saeudidor. Pulveris excussorium. Q Lo de ploma. Plumero, Pulveris excussorium. | Lo de simolsa. Vendos, Pulveris excussorium. || Lo de cua de guineu. Zorro, Pulveris excussorium. ESPOLSADURA. f. BSPOLSAMBNT, espolsada. ESPOLSAMENT. m. espolsada. ESPOLSAR. V. a. Sacudir , trànrer la pols de alguna cosa. Dtspolvorear , desempolvorear ; quitar el polvo. Pulverem excutere. | llóurer ab violència alguna cosa de una part à altra, com lo vent als blats. Sacudir. Excntio, is. | fér bisbe. | v. a. met. Pegar. Castigar, sacudir, Quatio, plecto, is. ESPOLSAT, DA. p. p. Despolvoreado, sacudi- do, Pulvere excussus. ESPOLSOS. m. pi. ESPOLSADORS. E8POLVORITARSE. V. r. ESPOLSARSE. ESPONA. f. ant. Vora de llit. Lado d/e cama. Sponda, ae. ESPONGELLAR. V. a. DESPOIfCELLAR. ESPONDALER. m. ant. marmessor. ESPOiiDEO ó ESPONDEU. m. Peu de Ters llatí de dos síl-labas llargas. Espondeo, Spondeus^ ei. ESPÓNDEA. f. Séptiroa hora del dia dedicada en lo anticb à las libacíons. Espóndea, Spondea. ESPONERA. f. mil. niut. flanch, costat. ESPONGIÓS, A. adj. ESPONJós. ESPONGIOtUTAT. f. Porositat. Esponjoit" dad, Spongiffi vim habens. ESPONJA, f. Producció marina plena de tnbos abont habitan certs pops, espècie mitjansera entre 1s animals y las plantas : se cria apegada à las rocas, y absorveix ab facilitat qualsevol Hquit. Esponja, Spongia , m , somphos , i. | ant. pbdea TOSCA. tenir una esponja al clatell, fr. fam. Se diu del qui fàcilment plora. Tener el don de Idgrimas. Ad lacri mas pronns. ESPONJAR. V. a. Fér porós algun cos. Espon- jar. Rarefacio, is ; spongíosum reddere. ESPONJARSE. V. r. Dilalarse las fibras de al- gun cos fent majors los porós. Esponjarse. Spongíari. ESPONJAT, m. La acció y efecte de esponjar. Esponjadura. Pomicatio, nis. ESPONJETA. f. d. Esponjuela, Spongiola, ». ESPONJÓS, A. adj. Esponjoso, Spongiosus. ESPONSA. f. ant. espo.^ja. ESPONSALIAS. f. pi. ant. bsponsals bodas. EBPONSAUGI, A. adj. Pertanyent als espon- sals. Esponsalicio, Sponsalitius. EBPONSALS. m. pi. Mútua promesa de matri» moni. Esponsales, Sponsalia, orum, vel alium. ESPONTÀNEAMENT. adv. m. Voluntària- ment. Bspontdneamenie, Spontaneè. espontaneïtat, DA. f. Calitat, naturalesa ó condició de lo espontàneo. Espontaneidad, Spon- tanitas. ESPONTÀneJAMENT. m. Acte y efecte de espontanejarse. Espontaneamiento, Spondus. ESPONTANEJAR. v. a. Oferir, presentar, tributar, donar de sí esponlàneament. Espontanewr. Spondeo, es. ESPONTANEJARSE. V. r. Oferírse, declarar^ se, comunicarse voluntàriament. Espontanearm. Sese espondere. ESPONTANEJAT, DA. p. p. de ESPONTANBJAB T ESPONTANEJARSE. ESPONTÀNEO, A. adj. Natural, voluntari, libre. Espontàneo, Ultroneus. ESPONTÓ. m. Llansa antígua de una cana de llarcb, ab ferro en una punta à modo de cor. Es- ponton. Hasta, «. | ant. Llansa curta ab ferro dau- rat y una borla pera guarnició, era insígnia y dis- tinció dels capitans de infanteria. Gineta, Dueis baculus brevi ferro prsfixus. ESPONTONADA. f. Salutació à las persoiRB de dignitat, rendint V esponló. Espontonada. íüdír tSB demissio in honoris signum. 692 ESP ESPORGA, f. ESPOEGAMKNT. E8PORGADOR, A. m. y f. Qui esporga. Mon- dadoff Hmpiador, Mundalor, purgalor, is. » E8PORGADURA. f. y ESPORGABIENT. m. La acció de esporgar. Escamondaf escamondo, castra. Inlerlacatio, nis. ESPORGAR. V. a. Netejar los arbres de las ramas inúlils y fullas secas. EscamonL•r, castrar^ desvahar, mondar, marrojar, limpiar. Interluco, as. II Dit de las vinyas. Chapodar , dnmamonar, desüehugar. Fnrunculos amputaré ; vites mnnda- re. ESPORGAT, DA. p. p. Escanumdado, manda- do, eastradoy eL•podado, Collucatns. ESPORGUERIAS. f. pi. Brutícia que queda dels graos quant se porgan. Granzas. Acus, eris. ESPORGUms. m. pi. Las ramas ó brossa que resulta del esporgament. Escafnondadwra, deshríl•' et. Mundationis, expurgationis fragmenta. ESPORTA. f. ant. Senalla, fsjnterto. Sporta, le, fiscus, i. ESPORTELLA. f. ant. Senalleta. Bspartilla. Sportella, fiscella, ae. E8PORTELLAR. v. a. Obrir portell en alguna part. Desportillar, ahrir partillo. Aliquíd deturba- re. ESPORTELLAT, OA. p. p. Desportillado. La- befactus. ESPORTt. m. En los molins de oli, cofí, cabàs de espart apretat, compost de dos pessas rodonas cusídas per la vora, la de sobre té un forat gran y la de sola altre de petit , s' omplen de olivas y per medi de la aygua y las vigas raja V oli. Capa- eho. Piscina, ae ; saccus olearius. ESPORUGUIR. V. a. Alemorisar , cansar te- mor. Amedrentar. Perterreo, es ; metum concitare. ESPORUGUIRSE. V. r. Amedrentarsej despa- vorirse. Pavesco, is; pavore corripi. ESPORUGUIT, DA. p. p. Amedrentodo, des- pavorido, Pavidus, pavefactus. ESPÒS. Marit. Marido, esposo. Conjux, ungis, maritus, vir, i. ESPOSA Y ESPOSADA. f. La muller. Espo- sa. Uxor, is, conjux, ugis. ) La casada de pocb. Esposa. Nympba, nupta, se. y pi. Grillons de ferro» manillas. Esposos, Manicas, arum. % ESPOSALLAS. f. pi. y ESPOSALLS. m. pi. esponsals. DESPRÈS DE LAS ESPOSALLAS SOLEN VENU LAS PLO- EALLAS. ref. DE LAS RIALLAS SOLEN VENIR LAS PLORA- LLAS. ESPOSAR. V. a. Casar. Desposar. Matrimonium spondere. || Péndrer per marit ó per muller. Casar con alguno ó alguna; tomar por marido, ó muger. In conjugem accipere. || ant. exposar. ESPOSARSE. V. r. Gasarse. Desposar se, casar- se. Conjngio jungi; sponsalía contrahere. . ESPOSAT, OA. p. p. Desposaào. Gonjugio junc- tus. H m. ESPós. DIGGIOISARI ESP ESPOTSÍM. m. Tisoreta, los ite dei sarment. Tijeretas, zareiüos. Clavicnla, », capreolus, i. | ant. ^CNXÓ. ESPREMADORA. f. fam. Tassolela abano- ^la pera obriria pel mitj, sota de ia qnl se po- sa un plat ab un broch per aboat cau lo licor ((« s* esprem. Esprimidwri^. Ad exprímeodum us. ESPRÉMER, v. a. Tràurer lo such. Esprimr, Exprimo, comprimo, is. jj Apretar alguna ooa pera tràurerne *1 such. Estrujar. Comprimo, exproMyis. ESPREBIUDA. f. La acció de esprémer, y ea- tre apotecaris y metjes lo mateix such saprenA Espresion, eslrvjoH. Expressió, nis. ESPREBIUT, DA. p. p. Msprímido^ eslnjiU. Compressus. ESPUDREMENTS. m. pi. Gana OonlÍBM de evacuar lo ventre ab diQcultat de lograrho. hijoL Tenasmus, tenesmus, i. E8PUELA. f. vulg. BSPARò. I bot. Dil de lapu- ta que trauhen algunas flors. EsfmU. Àpex, iob. ESPDBLA DE GALAN. f. Planta. Jbpufk fmií. Delpbinium ajacis. ESPUELA DE TOT l' ANT. f. Planta. Bip^tUpem- ne. Delpbinium formosum. ESPUELA DE CABALLER. Herba raoKMft, de eafltt en forma de aspa, flor violada ó de allm colors ab una cueta; la llavor mata 'Is polls. Xtpmelaiiet' ballero. I>elphinium consolida, consolida regalis. ESPUELADA. f. vulg. BSPABmiADA. PEGAR ESPUELADaI LA GABALCABURA. MtpoUm, JN- car con espnela. Calcaribus agitaré. ESPUEli. f. Planta. EMpuela mama^ Delfsàs. Delpbinium. ESPUNGELLADA. adj. ant. Se diu de la dsa- zella desflorada. Desflorada. Gorropta, vkilata. ESPÚNDIA. f. Llaga cancerosa ab excrescénn de carn y arrels fins al os. Bsptmiia, Quídan ja- mentorum morbus. ESPUMA, f. ESCUMA. ESPUMAR. V. a. ESCUlfAR. ft. ESPUNTAR. V. a. Llevar la paota é algnoa cosa. Despuntar. Cúspide minuere. ESPUNTÓ. m. BSPONTÓ. 2. ESPURGA. f. La acció de poi^;aró garbellar. AecL•. Excrelio, nis. ESPURGAR. V. a. BSPOBGAB. ESPURGUILLES. f. pi. anU BsroaauBBia. ESPURI, A. adj. Bort, bastart, nat de ona n- mera, qui no té pare ceri y conegut. Espun», espúreo, bastarda. Sporins, íllegitímvs. ESPURNA, f. Centella, guspira. Ckiipa, enk- lla, moreella. Scíntilla, favllla, a. iPiarUÓalad• focb que salta de la pedra per medi del logisr* Chispa, cenulla. Scintíla, as. | La galt di«%W Ifquit que salta. Salpieadura. Asperaí•,aM|U - % LLANSAR ESPURNAS. fr. ESPURNAB» sír UNA ESPURNA, fr. Sér mòli una chispa. Yividum esse. TENIR MALAS ESPCR.NAS. fr. TBNIK] ESQ GÀTÀLi ESQ 693 UMPLiE DK BSPüENàs. fr. Mollar, armíxar ab go- tas de algun licor. Salptear. Aspergo, resper- go, is. ESPÜRNAR. V. n. Llaosar espurnas. Chitfnwr. Scintillo, as; scintillas jacere. ESPURBIEJAR. V. n. bspcixar. || Despedir la ploma espurnas de linla per córrer ab asperesa 6 diGcuKat. Raspear. Calamum dííDcuUer duelus for- maré. ESPURNETA. f. d. CenUlliea, ta, Sciotillu* la, ae. ESPURRIAR. V. a. AIXUGAE. ESPU8SADOR, A. m. y f. Qui espnssa. Esj^l- gador. Pulicum expiscalor. J m. Llocb pera espus- sarse. Espulgadero, Expiscandis pulicibus apiu3 locus. ESPUSSAMENT. m. La aceió de espussar. Espulgo, Pulicum ad necem inseclalio. ESPUSSAR. V. a. Buscar y (ràurer las pussas. Espulgar. Pulices expiscari. ESPUSSAT, DA. p. p. Espulgado, Pulicibus mundatus. ESPUTO. m. Saliva, escupina. Esputo, Sputnm, sputamentum, i. ESQUAGH. m. iscach. ESQUADRA, f. Quadrilla, concurs de algunas gents. Escuadra. Turba, turma, s. U Cert número de soldats ab sòn cabo, y la piassa de dit cabo. Es- cuadra. Cohors, ortis. || Part de una armada.naval. Escuadra. Classis, is, acies, ei. ESQUADRINYABLE. adj. Lo que 's pót es- quadrinyar. Escudrinable, Investigabilis. ESQUADRINYADOR, A. m. y f. Curiós, qui esqnadrinya. Eseudrinador, escrutador, Scrutator, ínquisitor, is. ESQUADRINYAMENT. m. Averignació, exa- men, obra de esquadrinyar. Eseudrinamiento, ïn- vestigacion, escrutinio. Investigatio, nis. ESQUADRINYAR. v. a. Examinar, averiguar cuydadosament. EscudrÍMr, escrudinar. Investigo, as, rimor, aris. ESQUADRINYAT, DA. p. p. Escvdrinado. Scrutatus, investigatus. ESQUADRÓ, m. Part del exèrcit compost de infanteria y caballeria. Eicuadron. Turma, plaga, 8B, cohors, tis. II Una de las parts en que *s divi- deix un regiment de caballeria, may passa de dos cents ni baixa de cent quaranta. Eseuadron. Co- hors, ortis. Q ant. Peix de mar. bscat. ESQUADRONAR. v. a. Formar los soldats en esquadrons. £«ci(a<ífOttar. Agmina,aciem instruere. ESQUADRONET. m. d. Escuadroncillo, eieua- dronceu, Levis turma. ESQUADRONISTA. m. mil. Oficial intel-li- genl en lo maneig de la caballeria. Escuadinmiita. Dux eqnilum ordínator. ESQUARTERAR, v. a. Dividir en qoartoa lo cos de la persona ò 1 del animal. DaeuarUrar, cuarUar. Corpus in quatuor parles secare. ESQUEIX, m. esquins. || Plansóque^sfàesquin- sant un arbre ó planta. Esqueje, hijuelo, chup(m. Germinis avulsio. ESQUEiK DE CLAVELLINA. Cogollo di clavcl, ó de clavelina, Surculus, i. ESQUEIXADA, (i la] m. adv. Oblíquament, de través. Sesgamente, sesgadamente. ObViqué, trana versè. ESQUEIXABIBNT. m. La obra de esqueixar. Rasgadura, Incisió, nis. ESQUEIXAR. V. a. ESQCiNSAE. I Arrancar ab violència la branca de un arbre. Desgajar, Scindo, is, detrunco, as. ESQUEIXAT, DA. p. p. B8QU1N8AT. ESQUELA, f. BITLLET. 1. ESQUELLA, f. Campaneta. Esquila, esquilon, cimbaliUo, eimbaniUo. Tinlinnabulum, i. || La que porlan los animals. Cencerro, esquila, esquiUm. Tin- tinnabulum, i. H Peix que acompanya à altre de dos conxas y li serveix de guardià. Esquila, paguro, Pinnophylax, acis, squila, s. AL TOCAB LA ESQUELLA DE VESPEB. lOC. A la hora de queda, Quietutis tempus. posAE LA ESQUELLA AL GAT. fr. Atrapar à algú ab esperansas agradables. Cascabelear, Inani spe ali- quem excitaré. ^ Quí posaeI la esquella al gat? fr. iQuién ^eko- rd el cencerro ó cascabel al gato? Quis mus audebtt crepitacula nectere feli? ESQUELLER. m. L* animal que guia al bes- tiar. Manso, Gregis vir, dux. || Lo de las vacas. Cabeslro. Sectarius, ii. ESQUELLETA. f. d. Campaneta petita. Esqui- leta. Leve crepitaculum. ESQUELLOT, m. aum. Zamba, Grandius cro- talum. II pi. Ruido desapacible que *8 fa ab esque- llas, corns y altras cosas pera burlarse dels viudos la nit que 's casan. Cencerrada. Crotalorum stre- pitns. Féa esquellots, fr. Fér mòlt ruido ab esquellots, etc. devant la casa del viudo la nit que 's casa. Dar cencerrada, Crotala, etc. tumultuosè sonaré. ESQUEMA, f. Nom que antiguament se donava à tota figura de retòrica. Esquema, Schema, atis. ESQUENA, f. La part posterior de qualsevol cosa. Espaldas, dorso. Dorsum, tergum, i. || Espi- nada. Esquena, espinazo, Unno, Tergum, dorsum, i. y La part de llibre ahont se posa '1 rètol, y de al- tras cosas semblants. Umo. Libri tergum, upibili- cus. II La part oposada al tall del ganivet. Recazo, Postica cultri pars. ESQUENA DE ASE. Fíguru cn doclivi de una y altra part. Caballete. Carína, ee. ciuEBB DE ESQUENA, fr. Càuror pegant cop ab la esquena. Caer de espaldas, dar de eogote, In dor- sum labí. GIRAR LA ESQUENA, fr. Fér lo desentés, despre- ciar, desamparar. Volver las espaldas. A liqüem ad** jicere, spernere. «9i ESQ FAMAR ó PÉïfDEBl LA MIDA DB LA E8QÜBNA. Donar eops à alga. Medir las eoslillas. Fustíbos tan- dere. FAEAE LA BSQDBüi. fr. mel. Sofrir, aguantar. Haeer costiUa. Patienier sostinere. TAIfTAR ANTENA, TOT LO QUE TIIfCH POBTO i LA ES- QUENA, ref. Denota la pobresa de algú. Todo lo que tengo llevo encima, Omnía mecam porto. TiRAisEHO k LA ESQUENA, fr. Olvídar, abandonar algun negoci ó assumpto. Eehar & las espaldas, OblWiscor, eris. E8QUENABITO. m. Berba medicinal de la ín- dia y Aràbia ab espigas de dos en dos. Bsqtíenanto, Andropagon, scananthus, i. E8QUENETA. f. casqubneta. E8QUENÓBATA. m. y f. Qoi balla dalt de la maroma. Esquenóbata, Fanambolas, i. ESQUER, m. Lo ceu qae's posa en V bam pera pescar y semblant. Cebo, earnada.Esca, se. || Bossa de cayro pera portar la esca, pedra y foguer. Es- quero. Coriacea bursa. || adj. ant. esqoeere. || m. FOGUER. ESQUERDA, f. Obertura en un cos sólit que no1 divideix del tot. Hendedura, hendidurüj hendi- miento, rendijOf raja, rajadura. Rima, fissura, ae. Q GLIVILLA. II ESTELLA. || ESTELLETA. t. |j TrOS qUe saltftde la pedra quant se traballa. ïrasquil, roca- lla. Glarea, a;. ESQUERDAR, v. a. Tallar part de alguna co- sa. Hender, rajar, Findo, is, lambero, as. I R6m- prer algun vas ó altra cosa pegantli un cop. Cas- car. Quasco, as. ESQUERDARSE. V. r. Hender, rajarse, Rímas agere. Q Clivillarse la fasià. Esqueln'ajarse. Hio,as. ESQUERDAT, DA. p. p. Hendido, eascado, es- quebrajado. Fissus, quassatus, hiatus. ESQUERN. m. ant. escaeni. ESQUEROLA. f. escarola. ESQUERP, A. adj. De geni intractable. Zaha- renOj hurano, ariseo, Ferinus, difficilís. || Dit de la bèstia que no's vól amansar. Ariseo, zakareno, hu- rano. Intractabilis, borridulus. ESQUERRÀ, NA. m. y f. Qui usa mès de la ma esquerra que de la dreta. Zurdo, izquierdo, zoco. Scseva, scaevola, ss, Isvns, i. ESQUERRE, m. esquer. || adj. Lo pertanyent à la ma y costat esquerre. Izquierdo. Lasvus, si- nister. || met. ter. fort, dificultós. || f. ant. Línea de naus en batalla. Ala. Series, ordo. I esquadró, cos de exèrcit. ESQUERRES DE BATALLA, fr. ant. Escuodrones de batalla. Turma, cohors, rtis. ESQUERRE FETTA. loc. Rut. uàut. En líuea las naus pera '1 combat y afrenelUdas. Abarlovadas las naves. Navès tsteribus mutnò inníli. ESQUERRER, A. adj. ant. esquerrà. ESQUÉnCH, CA. adj. med. Accidental, lo tpie no resulta de la constitució del indivíduo. ffi- q%éiieo, Escheticus. DICaONARl ESQ ESQUEVA. f. Un dels ponts que fan de vioaii en la llengua hebrea. Esqueva. Escbeva. ESQUEYS. m. pi. Passeras naturals en In rius. PasaderOy pasadera, Lapis ad rívnlos liaji- ciendos aptatus. ESQUIF. m. Llanxa, petita nau qaé's porti ei la gran pera saltar en terra y altres osob. Esqmft, laneha. Scapha, ». ESQUn.ADOR, A. m. Qui esquila. Etquikim. Tonsor, is. ESQUn.AMEFrr. m. La acció y efecte de es- quilar. Esquileo, esquila. Tonsura, 9B, Iobbío, ais. ESQUILAR. V. a. Tallar ab las estiaoras lo pel ó llana al bestiar. Esquilar. Tondeo, es. | v. a. met. Guanyar à algú en lo joch (oi lo qne teoÍL Trasquilar, pelar, descahonar. Péeunia exnere. ESQUILAT, DA. p. p. Esquilaéo. Tonsns. ESQUILENA. f. Pessa del armament anticlipen resguardarlosèchdelacama. Esquilenm. Tibiale,is. ESQUINAT. m. Joncb olorós y medicinal. Es- quinante, esquinanto. Officinalis jaoeos, aciriias. E8QUINÉNGIA. f. EQUINÍNC1A. ESQUnvs. m. Pedàs estripat de la rol». Mas- gon, jiron. Scíssio, nis, sectura, ». ESQUINSADOR. m. En los molins de paper lo lloch destinat per esquinsar los draips. Btqwm- sador. Camera, ». ESQUINSAMENT. m. La acció de esquinsar. Despedezamiento. Dilaceratio, nis, lanialiis, os. ESQUINSAR. V. B; Rómprer ab forsa algasa cosa de poca consistència, com roba, IMip^, ete. Rasgar, desgarrar. Discindo, is. | Espatllar la r»- ba. Descalandrajar. Disrumpo, is. | Partir los draps en trossos petits. Esquinzar. Panniculos di- videre, discindere. ESQUINSAT, DA. p. p. Rasgado. Sctssiis. | adj. S' aplica al bome dolent. Roto. Effrons. ESQUIRA. f. tírria, odi. pÉifDRER DE ESQUIRA i ALGÚ. fr. Péodferlo de le- ma. Traer sobre ojo, tomaria eon alguno, Aliqai semper adversari. ESQUIRLA. f. ant. esberla. ESQUIROL, m. Animal mòlt viu à modo de ra- ta; té la cua mòlt peluda, y salta k gran distància desde la copa dels arbres. Ardilla. Scinrus, i. ESQUtRRIA. f. Tírria, mala voluntat. Mquinü g enquina. ter. Odium, ii, simultas, alis. ESQUIRRO. m. Tumor empedernit, sens dolor continuat, y de naturalesa particular, que*s forma en diferents parts del cos. Ct'rro, ascirro, esquirro, eirrio. Sciroma^ scirrboma, atis, squirrus, i. ESQUIRRÓS, A. adj. Lo que té la naturalesa del esquirro ó li pertany. Eteirroso. Esquí rroso Squirrosus. ESQUISIDAMENT. adv. m. De un modo es- quisit, singular. Esquisitamente. Exquisitè, per- quam accuratè. ESQUISIDtssm, A. adj. sup. Esquisidisimo. Yaldè exquisitos. ESS CATALÀ. EST 696 E8QUI8IT, DA. adj. Singular, preciós. Esquí- silo. Sepositos, laudabilis. 0 Escollit, exceleni, de mòlt gust. fx^tttsúo. Exqnisitus, eximius. FÉR L* BSQoisiT T l' únich. fr. Teoir desmasiada estimació de sí, pensar sér mès que'ls altres. Pre- ciarse. Prae se neminem ducere; se unum eximíum putare. ESQUITLLADA. f. relliscada, lliscada. ESQUITLLAB. V. a. relliscar, lliscar. ESQUITLLARSE. V. r. met. fam. bscabu- llirse. E8QUITG. m. Doll, raig repentí é imprevist de algun líquit. Chorretada. Inopinatus erumpentis liquoris Ímpetus. ESQUITXAR. V. a. Espargir ab gotas algun Ifquít*. Salpicar, Aspergo, respergo, is. || met. Pa- gar, entregar una quantitat de diners. Desembol- saVy sollar. Pecuniam exolvere. U y- >>• D^p^ir gotetas de tinta la ploma. Rmpear. Calamum dif- ficulter ductus efformare. ESQUIU, VA. adj. Desagradable, desdenyós. Esquivo, desdenoso, uraw). Asper, difficilis. ESQUIVAMENT. m. La aeció de esquivar. Eoitaeion, Yitatio, nis. ESQUIVAR. V. n. Espantar, fér fugir. Ojear, Abigo, is. II ant. Evitar, rehusar. Evitar^ esquivcr, evadir. Yito, as, evado, is. ESQUIVARSE. V. r. Deslliurarse de algun dany. Evadirse, estaparte. Evado, abscedo, is; sese subducere. I sorpéndrerse, excjarsb. ESQUIVAT, DA. p. p. Esquivada, Yitatus. ESQUrVESA T ISQUIVITAT. f. Desdeny. Esquivez. Evitatio, nis. ESQUtVOL. m. ESQUIU. ESQUIVADOR, A. adj. Qui espanta la cassa. Ojeador. Terrarum exagitatur. ESSAÍTAS. m. pi. Sectaris que glorifícan à Cain, Esaú y altres que la Escriptura presenta com impios. Esaiuu. Esaitas, arum. ESSÈNCIA, f. Ser, naturalesa de una eosa. Esencia. Natura, essentia, ae. ESSÈNCIA DE TREMENTINA. ATGUA RAS. QUINTA ESSÈNCIA. Lo mès pur y fí. Quinta eseneia. Defaecatissimum. SÉR DE ESSÉNCU DE ALGUNA COSA. fr. Sér prOCiS, necessari. Ser de esencia de alguna cosa, Opus, ne- cesse esse. PER ESSÈNCU T POTÉNUA. JoC. íam. ESSENCIAL- MENT. SÉR LA QUINTA ESSÈNCIA DE ALGUNA COSA. fr. Sér precís, necessari. Ser la quinta esencia de alguna eosa. Rei cujuspiam purissímum esse. ESSENCIAL, adj. Pertanyent à la essència. Esencial. Essentialis; alicui à natura insitus. | Substancial, principal, notable. Esencial. Sobstan- tialis, praecipuus. ESSENClALMEirr. adv. m. Per essència. Esencialmente. Essentialiter, necesaariò. ÉSSER. V. r. sÈR, estar. Q uavèr. || m. ant ser, EXISTÈNCIA. I ant. ESTAT. || m. VALIMENT, PODER, VI- GOR, IMPORTÀ.SCIA. EST. m. Lo vent de Orient. Este, euro, solano. levantCj subsolano, Eurus, subsolanus, i. || pron. Este. Hic. EST BÈ. expr. Està bien. Bene est. ESTABELLAR. v. a. Fér padassos una cosa, tirantla contra altra. Estrellar, Allido, is. ESTABELLARSE. V. r. Ferse pedassos una nau contra las rocas. Fracasar, estrellarse, Labe- facto, as, illido, is. ESTÀBIL. adj. estable. ESTABILIENT. m. estadant. ESTABILITAT, f. Duració, constància, per- manència, fermesa. Estahilidad. Slabilitas, firmi- tas, atis. ESTABLE, adj. Permanent, ferm. Durable^ es- table, solido. Firmus, stabilis, jj Caballeríssa, lloch cubert ahont se tancan, descansan y 's dóna men- jar à las cabalcaduras. Establo, eaballeriza, Sta- bulum, i. I ant. Menjadora de las cabalcaduras. Pesebre. Praesepium, ii. || ant. corbal de ovellas. ESTABLEMENT. adv. m. Establemente. Firmi- ter, stabiliter. ESTABLER. m. Establero. Stabularius. ESTABLERÍS. m. ant. Qui cuyda del estable, y de sos dependents. Caballerizo, establero. fllj^po- comus, i, superjumentarius, ii. ESTABLERT, A. p. p. EstabUcido. Slatutu.s. ESTABLETA. f. d. Establillo, Parvum sta- bulum. ESTABLIA, f. ESTABLE. ESTABUDA. f. ant. GUàBNició , guíbdia, PUESTO. ESTABUDOR. m. Eslablecedor, Auctor, insti- tator. ESTABLIMENT, m. Ordenansa, lley, estatut. Esíablicimiento. Statntum, i, constitució, nis. || Fundació, erecció, institució. Establecimiento. Fun- . datio, nis. || Col-locació ó sort estable de alguna persona. Estableeimiento. Permanens vivendi ratio. II ESTUDI, ESCOLA. ESTABLIR. V. a. Ordenar, manar, decretar. Bstablecer. Statuo, instituo, is. || Fundar. Fundar, establecer, instruir, Statuo, stabilio, is. J acensar. I MUNICIONAR , PROVEHIR DE VÍURERS. AVITUALLAR, CEDIR, ARRENDAR, LLOGAR. ESTABURSE. V. r. Fixar la residència en al- guna part. EstMeeene , avecindarse, Consido , is; sedem figere. ESTABUT, DA. p. p. establebt. ESTAmJTAT. f. ESTABILITAT. ESTABORNIR. Y. a. entabornir. ESTACA, f. Pal ficat de punta en terra ó en la paret. Estaca, Tacerra, subica, se. || La rama ó pal vert sens arrels que*s planta pera que's fassa arbre. Estaca. Talea, », stips, ipis. || Cert tribut que pagan las naus pera fondejar en los porta. An^ elaje, ancoraje. Aocorarium tribttlum. || La de las 696 EST DICCIONARI cÍDÍas. Agwidor. Aqnarías rol® axis. Q La de plan- tar, l•laniador. Sarculum , i. || La de las baranas del carro. Talero, estaca, Gurruom stipes. | La que serveix pera amidar. Piquele. Specularia stipes. || mel. ESTAFERM . || La que's clava sota la aygna pera fonament en las obras hidràalicas. Pilote. Yacer- ra, X, palus, i. SI ETS ESTACA SUFRIRIs; SI ETS MASSA FBEIRÍS. ref. Debem acomodarnos al temps. Cuando ayun- que, sufre ; euando mazo, lunde. Fer, si sis incus; si malleus, ipse ferito. ESTACADA, f. mil. Trinxera de estacas sobre '1 parapeto. EstacaL•, palizada, empalizada, Ya- llum, i, palatio, nis. ESTAGABIENT. m. estacada. | destacament. II ant. Mòdica coerció, ó simple jurisdicció. Coer- eion, Coertio, nis. || ant. Us moderat de las cosas. Uso, Usus. ESTACAR. V. a. Lligar à la estaca. Estacar. Ad palum alligare. ESTACASSA. f. aum. Estaeon, Grandior pa- lus. ESTACAT, DA. p. p. Estacada. Ad palum alli- gatus. ESTACi. m. EXTAsi. EpTACIÓ. f. Estat actual de alguna cosa. Esta- ción, Status, us. II Cada una de las quatre parts del any. Estación, Sidus, eris; anni tempestas, ho- ra. II Temps, temporada, com: en la estació present. Estación, Tempus, oris, lux, ucis. || met. La deten- ció que 's fa en algun lloch. Detencion, Mora, ae. || La visita de las iglésias ó altars. Estación, Pia, re- ligiosa statio. 0 Número de pare nostres y ave marias ab que 's visita '1 Santíssim Sagrament. Estación. Persolutse in statione precís. FÉR ó ANAR i FÉR LA ESTACIÓ, fr. Yi'sitar las iglé- sias y resar las oracions prevíngudas pera gua- nyar las índulgéncias. Andar estaciones, Templa pietatis causa adire , precibus persolvendis invi- sere. ESTACIONAL, adj. Propi de la estació. Esta- cional, Stationalis. ESTACIONAR, v. n. Estar temporada en al- guna part. Estacionar. Moro, as. S* usa també com recíproch. ESTACIONARI, A. adj. Parat, permanent en un mateix estat ó sens progressar. Estacionario, estacional, Stationalis. ESTACIONARSE. V. r. Pararse, no tenir curs, no progressar. Estacionarse, Stare , sistere. ESTACIONER, A. adj. Qui freqüenta las es- tacions. Estacionero, In sacris stationibus obcundis assiduus. • ESTADA, f. Detenció en algun lloch. Estada. Mora, dd. II Habitació. Estancia, mansion. Mansió, commoratio, nis. ESTADAL. m. Mida de algun sant. Estadal, Benedicta vítta. ] Mida de terra de onze peus en quadro, y varia en aignnas parts. Estadal. Meneu- EST rae genus. D ant. La cera filada, que desfeia té au cíinik, EstaL•l, y eerilla p. Ar. Candela cemeii- lis. ESTADANT, m. Llogater. inqmUnú. bqnti- nus, i. ESTADI, m. Espay de ItS passos geooélríelis, ó de 625 peus. Estadio, Stadium, ü. ESTADISTA, m. Polftich, qui enlén en ac^ cis de estat. Estadista, poHíieo. Miliens, i; ren» blicse peritns. estadística, f. Economia política. Eitaiih tica. Rei política scientia. ESTAFA, f. Robo ab destresa y manya. Anff. Dolus, i, fraus, udis. || m. y f. BSTArAOOft. ESTAFADOR, A. m. y f. Qui estafa. Atefi- dor, zascandil. Aruscator, is. ESTAFAR, v. a. Robar ab artifici y eagaay. Estafar, iS rasco, as, strophís, asta captaré. ESTAFAT, DA. p. p. Estafaio. SIrophb ap- tus, fraudatus. ESTAFER. m. Escuder. Comfanero é ft^it armas, Stipator, is, armiger, i. | Armat. Armaio. Armis instraclus. ESTAFERM. m. Estaquirot, qui *s queda pi- rat y embobat. Estafermo. Abstractus. ESTAFETA. m. Ck)rren, portador de cartas. Esiafeta, Tabellarius, ii. J f. Administració y cua abont s* administran los correus. Ettafela. Tkbe- llariorum statio. ESTALlA. m. y adj. Partidari de la dcetríni de Stahl que proclama la influència del éoiiia so- bre '1 cos tant en 1* estat de salut com de malal- tia. Segons ells lo metge déu obrar sempre segoiit atentament los efectes del ànima sobre M cos. A- taliano, Stalianus. ESTAUABnSME. m. med. Sistema fundat ei estàs proposicions : Que la matèria es absolnta- ment pasiva; Que la místió animal (coostitneié material del home) tendeix constantment i cor- rómprerse ; y que vetllant sempre te ànima pm la conservació del cos que no eiisteix sinó perdia ordena 'Is moviments necessaris pera evitar la corrupció de la mistió. Es(alianÍ9mo, Slaliaais- raus. ESTALLER. m. ter. Lloch abont Irabalba \w fusters en lo boscb pera fér llencas ó perxas. U- nera, Lignarius locus. ESTALOCADA. f. ter. Cop de estella, de boes- call. Trancazo. Yectis íctus. | boscallída. | rrir- XADA. ESTALOCH. m. ter. bstblla, iüscall. ESTALN T ESTALim. m. SVTlA. ESTALTRE, A. pron. adj. Estotro. AÜcr, alius. ESTALVI, m. La acció de estalviar. Akom. economia, Parcimonia, se, parcítas, atls. | pi. !■>- trument com una argolla regularment de tmtt pera tenir las cassolas en te tante. Mlfle, rds»- del, Gírculus, i. EST GÀTAU EST 697 ANAR AL ESTALVI, fr. Procarar estalviar. Andar d la ahorrativa. Gompendifacere ; somptibus par- cere. ESTALVIADOR, A. m. y f. Qui estalvia. Ahorralivo. Parcus. E8TALVIA1IIENT. m. ant. estalvi. ESTALVIANT, A. m. y f. estalviador. ESTALVIAR. V. a. Aforrar gasto. Ahorrar, eco- wmizar. Deparco, is. || Gastar poch , fér dnrar. Endurar, Parcè insnmere. ESTALVIARSE. V. r. Plànyerse, escusarse en lo traball, etc. Ahorrarse, Parcere labori. ESTALVIAT, DA. p. p. Ahorrado, Deparsns. ESTAM. m. Fil fét de la flor de la llana. EsUmhre. Slamen, inis. ESTAMENERA. f. nànt. Cada nna de las fus- tas que forman la encaballada del vaixell fins à la cinta. Eítamenera. Trabs, bis. ESTABIENT. m. estat. || ant. salut, benes- tar. ESTAMENTA. f. Teixit de llana ordinari y senzill. Estamena. Stamineom textum. mitja ESTAMENTA. Estamenete. Staminese tel» genns. ESTABIPA. f. iMPREMPTA. g Imatge en paper. Estampa, efigie. Tmago, inis, icon, is. DONAR i LA ESTAMPA, fr. ESTAMPAR. sÉR ó TENIR LA MATEIXA ESTAMPA, fr. Somblarse mòltíssim à altre, no sols en la figura, sinó també en lo geni y roodo de obrar. No quUar pinta. Si- millimam esse. VIVA ESTAMPA, loc. Subjecto enterament sem- blant à altre en la fignra ó altra cosa. Traslado. Effigies, ei. ESTAmPAR. V. a. Impremptar, donar à la es- tampa. Estampar ; dar d la estampa. Librnm ede- re, typís mandare. ESTAMPAT, DA. p. p. Estampada, Typis ex- cnsüs, editns. ESTAMPER. ro. IMPRESSOR. || Qui fà estampas. Estampador, Excnsor, is. ESTAMPERIA. f. Botiga ahont s' imprimeixen ó venen estampas. Estamperia, Imaginibns imprí- mendis, vendendis officina. ESTAMPETA. f. d. Estampilla, ta, Imagun- cula, se. ESTAMPIDOR. m. Ferro semblant al martell, pera obrir forats en lo ferro calent. Rompedera, Ferramentnm mannbriatum ad fabrialia ferrea malleis ictibns perforanda. ESTAMPILLA. f. Motllo en qne està formada de relleu la firma de algú. Sstampilla, Cslatum chirograpbnm. E8TABIPIR. V. a. Traballar una pessa de me- tall ab cerlas elevacions à manera de bonys. Es- tampir. In ballas elaboraré. ESTAMPIT. m. Traball ab elevacions y cavi- tats qne 's fà en las pessas de metall. Ahollonadu" ra, abolkiwa, Bullatum opus. TOMO L ESTANCAMENT, m. Estanco, represa, Aquae stagnatio, compressió. ESTANCAR, v. a. Detenir lo curs de alguna cosa. Estancar, Detineo, es, impedio , is. || met. Suspéndrer lo curs de alguna dependència. Estan- car. Detineo, es, suspendo, is. || Tràurer la venda libre de aignna cosa. Estancar. Veto, as. ESTANCASANCH. m. ant. estroncasanch. ESTANCAT, DA. p. p. y adj. Estancada, Im- peditus, detentus. ESTANCH. m. Prohibició de la venda libre de algnnas cosas, posantlas preii fixo. Estanco. Mono- políum, ii. II Gasa ó paratge ahont se venen los generós estancats. Estanco. Nercinm monopolio vendibilíum tabema. ESTÀNCIA. f. Habitació. Estancia, Cubiculum, i. I poét. ESTROFA. ESTANDARDER. m. mil. Bandera que usa la caballeria. Estandarte. Vexillum, i. ESTABIDART. m. randera. PARAR l' E6TANDART PERA'l VIATGE. Pkmtar Ó aU zar bandera de enganche. Factioní aut seditioni proBsse. E8TANGUAR. V. a. ant. estancar. ESTANGArRIA. f. méd. Fluix continuo de orina ab gran set y extenuació del cos. Estai^ur" ria. Slranguria, ae. ESTANGURRIENT, A. adj. Qui pateix estan- gúrria. Estangurriento. Diabeticus. ESTANQUER , A. m. y f. Qui cuyda del es- tanch ó ven cosas estancadas. Estanquera, estai^ quillero. Tabacci aliarumve mercium monopola. ESTANQUILLO. m. d. Estanquillo, tabaque- ria, Tabacci tabema. || ter. Taberna ahont ademès de vi s' hi ven rosoli , ayguardent , etc. Tabema, abaceria, Gaupona, se. ESTANS Y ESTANT, p. a. Estanda, sienda, estante. Praesens. || m. prestatge. DESDE aquí estant. Dcsdc aqui misma, Hinc. ESTANTEROL. m. nàut. Fusta à modo de co- lumna que en las galeras se col•locava à popa en lo passadís, y en ella s' afirmava '1 toldo. Estan- terol, estandarol. Columnare lignum in foro navis ereetum. ESTAvniSfSA. adj.Yell, ranci, passat, que co- mensa à corrómprerse. Estadizo, sentida. Stativus. ESTANTOT. m. ter. sustentacle. ESTANY, m. Metall mès dur y blanch que *1 plom y ménos que la plata en las minas de la qual se cria. Estano, Stagnum, i. || Llach, depósit de ayguas que 's juntan sota terra. Estanque, lago, laguna. Stagnum, i. Q ant. Estat permanent de una cosa. Estanza, estado, estabilidad, permanència» Slabilitas, atis. ESTANYADORA. f. Gaixeta ahont se porta» los ormeigs pera estanyar. E^tanadera. Ad stagnum continendum capsa. ESTANYADURA. f. Guberta, bany ó soldadu- ra de estany. Estanadura. Stagni obduclio. 89 69S EST DIGQONARI EST ESTANY AB. Y. a. Revestir, soldar ab estany. Estanar, Stagno, as. E8TANYAR8E. V. r. Restrényerse las junta- ras de la fusta ó picadís del safareig. Beslanarse. Comprimi. ESTANYER. m. Qui estanya. Estanador. Stag- nalor, is. || Qui traballa ó ven obras de estany. Estaiiero, Stagnarius, i i. || Qui cuyda dels estanys. Eslanquero, Stagnorum curator. E8TAPLE. m. ESTABLE. ESTAPOLANY. m. ant. tap. ESTAQUET. m. é. piquet. ESTAQUETA. f. d. Estaquilla. Epigrus, i; clavellus ligneus. y Paperet retort que'Is noys po- san al cul de las moscas. Lihramiento, Papyrus pensilis. II En los telers de vellut arbre ó espècie de columna , envers lo mitj de la urdidora , y à que van à unirse 'Is travessers. Arhol , estaquilla. Arbor, is, fulcrum, i. || Entre espardenyers un es- pigó que atravessa la post del banch de cusir solas y serveix pera apretar estàs estirant lo fil que cuse. Sstaquillay Estaca. Sudes, is. ESTAQUI, m. sJLlvu borda. ESTAQUIROT, m. y f. estaferm. ESTAR. V. n. Sér, existir, trobarse actualment en à\fm lloch. Estar. Sum , adsum , es. || Àtén- drer, com: may est! en lo que fà. Estar. Animad- verlo, is. II Delenirse, tardar. Estarse. Horari, cunctari. || Distar. Distar y estar. Disto, as, absum, es. Q No móurerse. Estar quieto. Sisto, quiesco, is. I Opinar, enténdrer. Estar. Opinor, aris , credo, is. II Junt ab alguns adjectius trobarse afectat de alguna passió del cos ó del animo , com alegre, calent, etc. Estar. Esse affectum laetitia, etc. I Tro- barse una cosa pròxima à succehir, com: està pera plóurer. Estar. Proximum, in proximo esse. || Tro- barse en alguna situació ó modo, com: estar dret, núvol, seré. ^síar. Sum, es. | Yíurer, habitar, com: N. estA en Barcelona. Vivir, habitar. Colo, is, ha- bito, as. y Emplear lo temps en alguna cosa, com: per fèr una lletra estí dos horas. Estar. Ponere, fallere , insumere tempus. || Dit del preu. anar, vÉNDRERSE. Q Càbror. Estar, caber. Gapio, is. || Junt ab los gerundis de altres verbs es auxiliar, y no'ls dóna significació , com: s* estí morint de set. Es- tar. y Junt ab la partícula L obligarse à executar lo que*l nom significa , com: estar à la pèrdua y ganàncía, etc. Estar. Sponsionem facere. || Junt ab la preposició de y alguns noms substantius , equi- val à fer lo que significan, com: estar de guàrdia. Estar. Fungor, erís, incumbo, is. \\ Jnnt ab altres trobarse pròxim à executar alguna resolució, com: estar de marxa , à lo que en llatí 's correspon com se trobarà en sos llochs. Estar. \\ Junt ab la preposició en y alguns noms equival à consistir, sér causa, com: en això està tota la dificultat. Es- tar. Esse , consistere. Q Parlant dels preus , etc. y junt ab la preposició en, costar, com: aquesta fun- ció li ESTARÀ en mil duros. Bsktr. Tanti esse. I Jnnt ab la preposició piri ó »e y algnos infisitio^ denota la resolució ó determinació de fèr lo qu significan los infinitius , com: estae pera morir, etc. Estar. Proximum esse; pamm abease quin. | Junt ab la preposició per y alguns iofinítíos deoota no executar encara , ó haverse deixat de exeeotar lo que'ls verbs significan, com: bstae pa* madiiar, etc. Estar. Nondum egisse. y Junt ab la preposició PER ó DE trobarse quasi determioai à fér aigua cosa, com: estich per estudiar filosofia, etc. Bsitr. Parum abesse quin ; vix comprimi at. | Junt ib la preposició per y algues sobstantios aignifica aér afecte à lo que expressa '1 snbstaniia» com: isna per fulano, pel color blanch. JSflar. Sto, as. À ESTAR. m. adv. ant. àl punt. ESTAR ÀB ALGÚ. fr. pora prevenir 4 algé qM es- pero un pocb. Estar cím aigtmo. Gom aUquoquam- primum adesse. ESTAR À LA QUE SALTA. fr. BSTia PailfFAlàT. ESTAR À LO QUE ALTRE FÀ Ò DIU. Àprobarho. Est» A lo que otro diee ó haee. Alicajíis judicio stare; approbo, as. ESTAR À VBURER. fr. Espcrar à lo que pararà al- guna cosa pera aprofitar la ocasió ab la esperiéncií de ella. Estar de observaeUm, ódver; es|Mrar. Tem- pus círcumspectare ; ad tempus coosiliom capere. ESTAR BE ó MAL UNA cosük À ÀL6Ú. fr. Aparèixer bè ó mal ab ella, com: tal vesUt està bb à fnlaDo. Estar y caer bien 6 mal wm eosa ú algwM. Rem alí- cui propriè et eleganter convenire. ESTAR BÈ UNA COSA À ALGÚ. fr. CoDvenirli , serli útih Estar bien «na casa d algwM. Gonvenio, is. Placer. Placeo, es. | agradar, acomodar. ESTAR COM UN BABAU, COM UN BADOCO, COM DKBXZ& ó COM UN ESTAQUIROT, fr. Estar entootit , embadalíi embobat. Estar como Umto en visperas. Stoliditate correplum esse. ESTAR cuTT. fr. met. Estar acoetnniat à sufrir al- guna cosa molesta ó traballosa. Estar ewrtiio. In- duratum esse. ESTAR DESAQUEFERAT , Ó DESAFBTMAT. fr. NO tia- ballar. Estar de vagar. Nihil esse alicuí quod agat. ESTAR EN ALGUNA COSA. fr. Créurcrla , estar per- suadit de ella. Estar en alguna cota* Credo, is, censeo, es. ESTAR ENCés COM UN FOCH, GOM UNA8 BRASA8. etC. fr. Estar mòlt avergonyit. Estar kicho m ateua; eehar aseuas. Igneo rubore suffundi. ESTAR EN LO MATEIX, ff. Mantenirso eo lo que s ha promès. Estar en lo mismo; mantenir sn paiabn' Stare promissis. y No haver adelaotat res desprès de algunas diligéncias. Estar en lo mismo òentl mismo caso. In eadem navi esse. ESTAR EN sí Ó EN SÒN SENT, Ó EN TOT flÒN SBIIT. fr. Estar en ple judici ó coneixement. Estar m i* acuerdo, en su juicio. Mentis compotem esse. | Aténdrer à lo que's fà ó dia. Estar en ti. iDleotaiB esse. ESTAR EN TOT. fr. Atéodrer à on tempa à oièlla^ EST » mm» aMbtrasaarae ab la mullitnt de ellas. •II íoio. OmnibuB esse intentom. iSTàa B5 VAGÀ. fr. No traballar. Uolgar , andar 4$ vogar. Otiari. | No tenir feyna. Estar de vagar; Mgar. Taco, as, otiari. isTim I8CAT. fr. fam. estam de filis. KSTAi wÈT i ALGUNA COSA. fr. met. Estarhj ave- sat. E$lar kicho d alguna cosa. Asnetum esse. iSTia roaA ó ben fora de saber alguna cosa. fr. No tenir cap notícia de ella. Estar ajeno de alguna COM. Alicajíis rei esse omninò ignarum. BSTÀE HAL ENFORMATJAT. fr. Estar mal agradós. ^sfar mal guisado. Inqaíelom vel soUicilum esse. BSTAR PER ALGÚ. fr. Eslar à són favor. Estar por algwM. Alieni fovere; pro illo esse. ESTAR PER DEMÉS. fr. Sobrar , no sér necessari. £$lmr iemét 6 de sobra. Resto , as. Q Dit de la per- sona, no tenir qne fér ahont se troba. Estar demés. Opera alieni non esse. BSTAR FBR PARIR. fr. Estar la dona prenyada prò- xima al parL Bstar ó andar en dias de parir, Fce- minam partni proximam esse. ■ITAR PIRA RÉRRER. fr. Eslar en disposició de ad- métrer visilas. Estar de reeibo. Ad excipiendum paratnm esse. ISTAR PBR VÉURER8E. fr. HAVERSE DE ViURER. BSTAR PBRSCADiT. fr. EslRr enterat , créurer. Eitar persuadido, Genseo, es, credo, is. BSTARHi POSAT. fr*. Mediar , intercedir. Estar de por medio; mediar, Intercedo, is. B8TAR SOBRE ÀLot 6 ALGUNA COSA. fr. Instar à al- gà ab freqüència , ó promóurer algun negoci ab eficàcia. Estar sobri uno, ó sobre un negocio. Insto, aa, nrgeo, es. BSTAB SOBBESÍ. fr.Eslsr ab serenitat y precaució. Estar sobre si, Tranquiilo animo, menle serena esse. bí li estí , ó MÒLT BE LI Esti. loc. Dcnola que algú té merescnt lo mal qne li sncceheix. Asi se le empUa , bien se le emplea ; bien empleado le estd. Merítò id ei accidit. DEMANAR DE BEN ESTAR. fr. PREGUNTAR À ALGÜ DE SA SALUT. B8TÍ QUE PETA ò . QUE REBENTA , Ó ESTÍ GRAS QUE PBTA. fr. fam. Denota qne algú està mòltissim gras. E$td que kiende, Pne pinguedine ferè disrumpilur. estí que REBENTA , ó QUE s' ENCEN. fr. Tenir mòlta còlera. Astillar de còlera. Fnrere. estí quiet. loc. ab que s' adverteix à altre que no inquiete. Tate; tate quieto. Siste. BSTiCH EN MÍ. loc. fam. Penso. Tengo para mi. Pnto, credo. BSTiCH ò LUEGO ESTiCH AB vosTÉ. cxp. pera prcvo- nir à algú que espere un poch. Soy con V. Tecum qnam prímum adero. NO ESTICH EN AIXÒ. loc. ab ((uc algú adverteix qne està distret ó no atén à lo que's tracta, foy en eso. Alienum sum à sermone. | Nt en lo que altre diu ò proposa. Loogè'ftlía míhi mens est. GiTALA. EST 699 ESTASOIDOn. m. Munyeca ab carbó molt dins pera passaria per sobre dels dibuixos. Cisquero, Involucrum carbonario pulverc plenum. E8TARGIR. v. a. pint. Dibuixar ab V estar- gidor interposant lo paper ó tela ahont està '1 di- buix senyalat ó picat. Eslarcir, Imaginem trans- misso carbonario pulvere delinearé. E8TARGIT, DA. p. p. Estarcido, Transmisso carbonario pulvere delinealus. || m. pint. Dibuix fét ab r estargídor , interposant paper ó tela pica- da. Estarcido, Transmisso carbonario' pulvere de- lineata figura. ESTARNUDAR. V. n. ESTERNUDAR. ESTARROSSAR. V. a. etc. esterrossar. E8TAR8E. V. r. Detenírse en alguna part, en alguna cosa. Estarse. Moror, cunctor, aris. H Gon- tenirse. Contenerse. Se continere. ESTAT. m. Lo ser actual de alguna cosa. Esta- do. Conditio, nis , status , us. || Classe, condicició, modo de vida de cada bu , com lo de solter, etc. Estado. Vila; genus , institulum , ratio. I Situació, disposició, circunstàncias en que las cosas se tro- ban , com : lo plet se troba en bon estat. Estado, Dispositio , nis , rerum conditio. || Cos polítich de una nació. Estado. Suprcmus reipublicas ordo, sta- tus. [ Domini, jurisdicció de un príncep sobre al- gun país. Estado. Regnum, i. || L' orde, gerarquia y qualitat de las personas que componen un regne república ó poble, com: T estat ecclesiàstich, etc. Estado. Ordo , i nis. || Mida de la estatura regular de un home. Estado. llomínis slalura. y professió. II Resumen per parlídas generals que resulta de las relacions fetas per menor. Estado, Ratio, sup- putatio, nis. || intent , designi. |j astr. La positnra de un astre respecte de altre. Estado, Coelestis po- sitio. II ant. estadi. | reflexió. || Espècie de inven- tari ó memòria succinta per escrit pera saber lo cost, deutes, forsas, etc. de una casa, regne ó co- mers, y arreglarlo. Estado, Prxscriptio, nis. estat de la innocència. Aquell en que Déu crià à Adam y Eva en la gràcia y justícia original. J^sfo- do de la inocencia. Innocència^, puroï naturae status. ESTAT uoNEST. Lo dc la dona soltera. Estado honesio. InnuplaB status. ESTAT major. mil. Lo cos dels oficials de un exèr- cit , plassa ó regiment. Estado mayor, Primarinm duorum coetus. ESTAT MAJOR DE DIVISIÓ. Rcunió dcls gcuerals y principals de tots los rams de guerra pera deter- minar y vetllar totas las operacions de la mateixa, segons las ordes comunicadas pel estat major ge- neral , y '1 general que la mana. Estado general de division. In cohorte militari prasfectorum coetus. ESTAT MAJOR DE LA PLASSA. La reuuió dol gober- nador , lo tinent de rey , lo sargento major , aju- dants y alguns indivíduos agregats. Estado mayor deplaza. Militariíim in urbe guliernanlum coetus. W ESTAT MAJOR GENERAL. La fcunió dcls empleats Vrincipals de un exèrcit , y *1 punt central de las 700 EST DIGGIONÀBI EST operacions y midas que's prenen en presència de las ordes del gobern y del capità general. Ei^ tado mayar general. Rei militaris prsefectornm CCBtUS. ESTATS DEL REGNE. Los estaments quo solian tenir vot en corts. Estados del reino. Regni ordines prae- cipai. ASSISTIR ALS ESTATS, ff. Assistir à las corts ab lo dret de votar. A$Í8tir d los esUidos. Comitia obi- re. COP DE ESTAT. oxp. Determinació extraordinària, anliconstitncional y de vegadas violenta que pren un gobern en apuradas circunslàncias ó situacions crüicas. Golpe de estado. Rei consilium publiese. DONAR ESTAT. fr. Col-locar lo pare de famílias ó qui està en lloch sèu als fills en algun eslat. Dar estadoy ó poner en estado d uno. Honestas vits ge- nus alicui conslituere ; in honest® vilae inslituto aliquem col•locaré. DONAR ESTAT i ALGÚ. fr. Casarlo. Poner d uno ^n estado. Nuptui dare, nupliis locare. FÉR Ó NO FÉR ESTAT. fr. FÉR ó NO FÉR CAS. pÉNDRER ó MUDAR DE ESTAT: fr. Mudar do profes- sió. Míidar ó loiriar estado, Yitai raiionem mutare, suscípere, insti tuere. REUNIR LOS ESTATS, fr. Fcrlos coucórrer al lloch de las corts. Convocar los eslados, Comitia edicerc. TENIR LOS ESTATS, fr. Celebrar sas junlas los es- taments. Tener los estados, Ordinum conventus agere. TIRAR PER ALGUN ESTAT. fr. Soguir alguua Carre- ra ó professió. Ir por alguna carrera. Deslinari. ESTATGE, m. ant. daritació. Q estat , ser, etC. II FERMESA. ESTATGER. m. ant. estadant. ESTÀTICA, f. Ciència dels pesos. Esldtica. Sta- tica, ae, slalice, es. || Certa planta que té set camas com botons de rosa. Estdtica. Statice, es. ESTÀTIGH,GA. adj. med. S' aplica al qui pateix lo mal de sant Pau y *s recorda de lo que passa durant ï accident. Estdiico. Stalicus. ESTATOR. m. Nom queMs romans donaren à Júpiler. Estator. Stator, is. ESTÀTUA, f. Figura de bulto. Estdtua. Slatua, se, agalma, tis, scuiptile, is. || met. Se diu de al- guna persona insulsa , ó que està parada fent més nosa que servey. Estdtua. Statua, se. ALSAR UNA ESTÍTUA Jl ALGÚ. fr. Posar alguua es- tàtua en paratje públich en honor de algú. Erigir, levantar, dedicar estdtua d alguno. Eífingere sta- tuam. CREMAR EN ESTÀTUA, fr. Cremar la estàtua de al- gú , com reo, per estar ausent. Quemar en estdtua. Absenti snpplicium in labella proponere. merèixer una estàtua, fr. Pondera lo honradas que són las accions de algú. Merecer estdtua. Sta- tua dignum esse. E8TATUARI, A. m. y f. Qui fà ó fabrica està- tuas. Estatuario, escultor. Statuarius, ü. ESTATUÀRIA, f. Art de fér estàtuas. AMm- riay escultura. Statuaria, se. ESTATUETA. f. d. Bstatuita. Statieuliis, i. ESTATUHIR. V. a. for. Ordenar , delermiur. Estatuir. Statuo, constituo, is. | ant. sstablir. ESTATUHIT, DA. p. p. Estatuido, Slalotns. ESTATUISTAS. Partit poiítich. EstataislM. Estatuistse, arum. ESTATURA, f. Tall , alsària de las peraoBai. Estatura. Siatura, se. ESTATUT, m. Ordenansa , reglament , Uej, decret, establiment. Estatuto. Statatimiy i, conli- tulio, nis. ESTAVELLARSE. V. r. rómpebesb. ESTATXA. f. Corda pera la pesca de baleaaf. Estacha. Rudens hamo instructus. ESTAY. m. nàul. Corda grossa desde la gàbia msyor al triquet , y de allí al baaprés. Esíai. Ko- dens, tis. ESTEATITA. f. Pedra de color roig y pardo, de una substància semblant al seu. Bsteatiut. Slea- tites, se. ESTEATOGELA. f. med. Polra falsa , ò tumor que conté una substància sebosa. BsUatoeela. Stea- tocele, es. ESTEGA. f. Herba odorifera de las islas de Rie- res , de ahont prengué *1 nom. N* hi ha de vàrias espècies. Esteca. Stoecas, adís. ESTEGANOGRAFIA. f . Ciència de escríarer en xifra, de modo que no's pót aclarar sens cJao; ò bè que ensenya à desxifrar lo que's proposa. "Entre altres n' escriguéren Escot, Caramuei y Tritemio. EsUganografia. Sleganographia, ae. ESTEGANOGRÀnCH, CA. adj. Pertanyent à la esteganograüa. Esteganogrúfico. Steganograficiis. ESTEGH. m. ant. estacada. ESTÉGNOSSIS. f. med. Constricció dels porós y dels vasos. Estégnosis. Stegnossis, is. ESTEIROSIS. f. med. Esterilidad de la dona. Esteirosis. Esteirosis. ESTEL. m. GRUA. 4. II y ESTELA, f. anl. ESTRELLA. ESTELÀRIA. f. Espècie de flor blanquinosa y pedrosa , qte ve de Itàlia , y dihuen , però falsa- ment, que posada en vinagre camina envers lo sui. Estelaria. Stelaria, ». ESTELAT, DA. adj. ant. estrellat. ESTELER. m. ant. astrólech. ESTELETA. f. d. ant. estrellbta. ESTELIONAT. m. for. Delicte que comet lo qui defrauda maliciosament , ocultant en lo con- tracte la obligació feta anteriorment sobre lo que ven , ó hipotecant una cosa que no hi ha ; y aíxi mateix lo delicte de arrancar de un procés alguna fulla , etc. pera procehir ab engany. Esulionato. Slellionatus, us. ESTELLA, f. Pedàs que salta de la fusta quaot se traballa , ó queda de un bastó quant se romp. Astilla, raja. Assula, ae. EST ESTELLALLENTA. m. astsllillentà. E8TELLAMENT. m. SoroH qae fà algana cosa partintse ó rompentse. Bslallido. Crepitus, ns. ESTELLAR. V. a. Fér estellas. Astillar, rajar. In assulas divídefe. || Partir llenya. Partir leha. Ligna scinddre. || v. n. ant. Fér soroll alguna cosa trencantse ó partintse ab violència. Estallar. Cre- po, as. ESTELLARSE. V. r. Rómprerse en. estellas. Astillarse , haeerse astillas , saltar en pedazos. In assnlas partirí. E8TELLA88A. f. aam. AstUlon. Àssatagrandís. ESTELLAT, DA. p. p. Astillado , rajado. In asstilas divisus. ESTELLEDOR. m. ter. FIBLA. ESTELLERÓ. m. GiaADA. LLETA. f. d. Astillica, ta, rajtula. Parva assula. II La pnnta de fasta ó altra cosa que's clava en la carn. Rancajo, espina, Gospis, idis. ESTELLÓS, A. adj. En disposició ó fàcil de estellarse. Rajadizo. Fissilis. ESTEMORDIR. V. a. Atemorísar en gran ma- nera. Aterrar, amedrentar. Terreo, es. ESTEMORDIT, DA. p. p. Amedrentado , afe- morizado. Perlerritus. ESTENALLADA. f. Obra de agarrar ab este- nallas. Tenazada, Forcipum compressió. ESTENALLAS. f. pi. Instrument de ferro com- post de dos brassos que són pròpiament dos palan- cas y un clan que serveix de eix , ahont e^tà *1 punt de apoyo del instrument ; y tant com mès llarcbs són los brassos , tanta mès forsa tenen las estenallas , las que comunment s* emplean pera arrancar claus. Tenazas. Fòrceps, ipis. || Las grans que durant la fundició serveixen pera agafar y ti- rar à la copella los riells y trossos de or en pasla. Muelles. Aurifícin» forcipes. ESTENALLAS DE BOCA. Las que usau los sabaters pera arrancar las tatxas. Tenazas de ojo. Annulati forcipes. ESTENALLAS DE DENTS. Las quc usau los sabalcrs pera agafar lo cuyro y ajnstarlo en la forma. Tena- zas de pieza. Dentati forcipes. ESTENALLETAS. f. pi. d. Tenazuelas, tenaci- cas, tenacillas, Forcipulae, arum. ESTENDILLARSE. V. r. ant. estirarse. ESTÉNDRER. V. a. Desplegar alguna cosa. Es- lender, tender. Exlendo, is. || Allargar, dilatar. Es- tender. Produco, is, protermíno, as. || Amplificar un discurs, etc. Amplificar, Amplifico, dilato, as. II Divulgar, fér córrer la veu. Estender, Spargo, is. E8TÉNDRERSE. V. r. Dílatarse, allargarse. Estenderse, Spalior , aris , pateo , es. || Dit de las montanyas y camps, ocupar una extensió de terre- no. Estenderse, Dilato, as, distendo, is. || Propagar- se, d ifund i rse. Estenderse. Propaga r i, se rpi. || Allar- garse en un discurs. Estendeise. Diffundi ; fusius dicere. H Divulgarse. Estenderse, Spargi. || En lo joch de etortas manifesiarlas totas, ab la intei-li- CATALÀ. EST 701 géncia de guanyar ó pérdrer de cert. Tenderse, Lu- sorias pagellas exponere. ESTENEDOR, A. m. y f. Qui estén. Tendedor. Qui extendit. || imp. Pal llarch ab una post atra- vessada à un extrem pera penjar y despenjar lo pa- per. Espito, colgador, Longurium, ii. Q Lloch ahont s' estén alguna cosa, com roba, etc. TenL•l, ten- dalero, tendedero, Tendicula, as. ESTENOGRAFIA. f. TAQUIGRAflA. E8TENÓGRAFO, A. m. y f. taqdígrafo. ESTENTOR. m. Soldat grech que assistí al siti de Troya. Tenia tal veu que ofegava la de cin- quanta que cridassen al hora. Estentor. Stentor, oris. ESTENTÓREO, A. adj. S' aplica à la veu mòlt forta. Estentóreo, Stentoreus. ESTEPA, f. Mata de fullas semblants à las del llorer, arrugadas y com rehinosas, ramas peludas, y flors blancas. Estepa. Laureola cislus. jj ant. gra- da DEL ASTILLERO. ESTEPAR. m. Lloch poblat de estepas. Este- par, jaral. Locus cistis consitus. ESTEPES, f. nàut. Pla inclinat que's constru- heix à la vora de la mar ó de algun riu pera fabri- car embarcacions, donantli lo pendent necessari pera que rellisquen ab facilitat, quant desprès de fetas se votan ai aygua. Grada. Accliceis, is. ESTER, A. ESTRANY, ESTRANGER. ESTERELA. f. Divinitat dels iiguris y altres pobles àntichs, à qui s' atribuhia '1 poder de curar la esterilitat. Los sacerdots donavan en són nom beuratges magichs à las donas que no tenian fills. Esterela, Esterela, sd, ESTÉRGOL. m. ant. fem. NI DE ESTÉRGOL, BON OLOR, NI DE VIL HOME, HONOR. ref. Denota que de gent vil no's poden esperar obras nobles. Ni de estiércol buen olor; ni de honl•- dre vil honor, Non casiam redolet stercus, neque vilís honeslum. ESTERGOLAMENT. m. ant. femada. ESTERGOLAR. V. a. ant. FEMAR. ESTERGORANISME. m. La doctrina dels es- tercoraris. Estercoranismo. Stercoraríorum h»- reris. ESTERGORARIS. m. pi. Heretges que deyan que la Eucaristia estava subjecta à la corrupció y conseqüéncias de ella. Estercorarios. Slercorarii, orum. E8TERGULI. m. Divinitat que presidia als abooos de las terras. Esterculio. Slerculius. ESTEREOGRAFIA. f. Descripció corpórea en la pintura. Estereografia. Picti corporis descriptio. ESTEREOGRAFIGH, GA. adj. Lo que pertany à la estereografia. Estereogràfico. Ad corporis picti descriptionem pertinens. E8TEREÓLOGH, GA. m. Lo que 's dedica ó ensenya la estereologia. Eslereólogo, Stereologus. ESTEREOLOGIA. f. Ciència que tracta dels sólils orgànichs. Estereologia, Stereologia. 702 EST DICCIONARI ESTEREOLÓGICH, GA. adj. Lo que pertany à la estereologia. Eslereológieo, Stereologus. ESIXREOMETRIA• f. geom. La part que en- senya à midar los sólíts. EsUreometria, Slereome- tría, ae. ESTEREOMBTRiA MONTBA. La que eusonya la secció dels sólits. EsUreometria Tnontea. Stereometria montea. ESTEREOMÉTRIGH, GA. adj. Gosa de este- reometria. Estereoméirico, Slereometricus. ESTEREOMÉTRIGA. f. Se diu de una linea ab lo compàs de proporció. Eslereométrica. Stereo- mefrica, se. E8TEREÓ8GOP. m. Instrument ó màquina pera mirar engrandint y unificant dos imatjes ó punts de mira. Estereóseopo, Stereoscopus. ESTERE08GÓPIGH, CA. adj. Cosa de eslc- reoscópía. Estereoscópico, Slereoscopicus. E8TERE08GÓPIA. f. Part de la òptica. EsU- reoscopia. Estereoscopia, bb. ESTEREOTIPA, f. V art de estereotipar. Es- tereotipa, esteriotipia. Stereolypía, ae. ESTEREOTIPAR. V. a. Imprimir ab planxas fermas y estables en que las llelras no's poden se- parar. Estereotipar. Litteris fixis imprímere. ESTEREOIÍpiGH, GA. adj. Pertanyent à la estereotipa. Estereotipico, Stereotypicus. ESTEREOTOMIA. f. Art de tallar las pedras y fustas donantlas la forma convenient pera em- plearlas en la construcció. Estereotomia. Stereo- tomia. ESTEREOTÓBUGH , GA. adj. Lo que pertany à la estereotomia. Eslereolómico. Stereotomus. ESTERIGME. m. Cert metéoro de llum inmo- ble. Esterigmo, Sterigmus, i. ESTERIGH. m. Síncope de oesterreich (terra oriental ) que es la denominació genuina de Àus- tria. Àustria, Àustria. ESTÈRIL, adj. Lo que no dóna fruyt. Estèril, infecundo. Infcecundus, sterilis. D Dit del any de escasa cullita. Estèril. Sterilis. J Dit de la dona, la que no pót tenir successió. Estèril. Effaeta. || En las cosas espirituals y morals, ineficàs, sens substàn- cia. Estèril. Sterilis. ESTÉRILMENT. adv. De un modo estèril. Es- krilmente. Steriliter. ESTERILISAR. V. a. Fér tornar estèril lo que no ho era. EsUrilizar. Sterilesco, is; sterilem red- dere. ESTERIUSARSE. Y. r. Volverse estèril. InfoB- dum fíeri. ESTERIUSAT, DA. p. p. Esterilizado. Steri- lis factus. ESTERIliSSIM , A. adj. EsUrilisimo. Yaldè sterilis. ESTERILITAT, f. Falta de fecunditat. Eslmli- éfi. Sterilitas, infoecunditas, atis. || Falta de fruyls, dè callita. Esterilidad, escasez, carestia. Frugnm et annonce sterilitas. EST ESTERIRSE. V. r. siteadiaabsi. ESTERIT, DA. p. p. y adj. BHBADKIAT. ESTERLt, NA. adj. Se dia de algonas das inglesas. Esterlino. Anglicà moneta. ESTERLINA, f. Moneda inglesa que al cambi regular val 90 vintidosos. EsterliíM. Sterlim, m, ESTERUNG. adj. Nom que's lua pera deng- nar als comercians de las ciutats anseàücas y do» landesas. Esterling, Sterling. ESTERNON. m. anat. Post del pit, os aboni m juntan las cosíellas. Estemon. Anterius peclorísM. ESTERNUOAMENT. m. anU uniROT. 1. ESTERNUDAR. V. n. Fér estoroata. Mtimwh dar. Sternuo, is, sternuto, as. ESTERNÜT. m. Sacudímeot violent j eitrepi- tós de lo que çíen la membrana pitoitaría. Irtor- nudo. Slernumentum, i. | met. Subjecte petit y despreciable. Arrapiezo. Homnlns, í. ESTERROSSADOR, A. m. y f . Qui eüent»- sa. Destripaterrones. Occator, is. ESTERROSSAMENT. m. La accié de ester- rossar. Accion de desterronar. Occaiio, nis. ESTERROSSAR. V. a. Rómprer , desfer los terrossos. Desterronar, destripar lo§ ifrrfHoi. Occo deocco, as. ESTERRUFAMENT. m. Aoció de eslerrafair- se. Erizamiento. Crispatio, nis. ESTERRUFARSE. V. r. Erissarse las plonas de las gallinas, lo pel del gat, etc. Engrifarse. Ta- mesco, is. Q erissarsb *ls cabells. ESTERRUFAT, DA. p. p. Engrifado, eura- pado, erizado. Qrispatus. ESTERSi A. adj. BXTiNS. ESTÈS, A. p. p. Allargat. TendidOj estoMa. Extensus. || adj. Ajagut per terra. Tendido. Eileo- sus; bumi stratus, postratus. I EXTsifs, dilatít. ESTESA, f. Desorde de cosas espargidas p«r terra. Tendalera, tendereu. Inordinata dispersió. | Conjunt de roba que s' estén pera qne s* aimgiie. TendiL•. Aeri ac soli expòsita lintea. E8TÉTIGA. f. Ciència que tracta de la investi- gació de la belleza realizada en la naturalesa y obras del art. Estètica. Estètica, se. ESTÉTIGH, GA. adj. Pertanyent à la EsWti- ca. Estético. Esteticus. ESTEVA, f. La pessa corba de la arada perabooi la agafa '1 qui llaura. Estevon , esíeva. Sliva , a*. ESTÉVABíES. m. Fill de Esteve. En lodiae^ apellido. Estebanez. Estebanes. ESTEVATi DA. adj. Qui té las camas en for- ma de arch. Estevado. Yarus, falcipedios. ESTEVE, n. p. de home. Esteban. SlephaDUS. i. ESTEVENET. d. de ESTEVE. ; ESTIBADI. m. Llit de herbas y joncbs ea qv J 'Is antichs se sentavan à taula pera menjar. M- badio. Stibadium. ESTIGI, A. adj. Pertanyent à la Estigia. B^ gio. Stygius. D Nom qne donan loe qvlHMli'V ayguas mòlt fortas. Estigio. Stygius. ^B EST GÀTALi. ESTtOIA. f. Font que naix en la montanya No* nacra de Arcàdia, de aygna tan freda y corrosiva que fonia *1 metall y matava k qui la bevia, y à qui menjava 'Is peixos que criava; deahontlos poetas prengueren peu pera dir que en ella co- mensava '1 riu que dóna nou vol las al infern. Esti^ gia. Styx, gis. ESTIGMA, f. bot. La part superior del pistilo ú organo situat en V extrem del estil oposat al ovari, ó bè en aquest quant falta V estil. Estigma. Stigma, atis. Q zool. Cada un dels puntets que s observan als costats del ventre dels insectes. Et- tigma. Stigma, tis. | Tota marca infamatória y i senyal imprès sobre 1s delinqüens y comunment sobre 'Is esclaus y fugitius. Estigma. Stigma, atis, labs, bis. E8TIL. m. Punxo abqueMs antichs escribian sobre unas posts enceradas , ó sobre planxas de plom, etc., y en lo dia pera e^ríurer en marfil ó paper preparat. Estilo. Stilus, i. || ret. Lo to ó co- lorido que regna en cada producció, ó bè 1 modo peculiar de anunciar las ideas. Estilo. Stilus, i, cbaracler, is; dicendí genus. || En lo dibuix se diu dels vàrios modos de sombrejar que constitubei- xen lo caràcter del dibuixant. Estilo. Mos, oris. || Pràclica, modo de obrar. Estilo. Ratio, nis. | mús. Lo modo de compóndrer y cantar, que varia segons las nacions, mestres, gust, etc. Estilo. Modus, i. Q for. L' orde y método de actuar. Estilo. Judicialis methodus. || bot. Prolongació del ovari de un gruix ménos considerable que ell, y sos vasos tan subtils que sols donan pas al subtilíssim vapor esperma- célích. Estilo. Stilus, i. ESTIL assiítich. Lo que conté mòltas paraulas y pochs pensaments. Estilo asidtieo. Asiaticus sti- lus. estil Itich. L* agut, elegant y enterament per- fet, per quant se libra de la obscuritat del laco- nich y de la prolixitat del assiàticb. Estilo dtico. Stilus atticus. estil làcónich. Lo sumament concís que en poch espre^sa mòlt. Estilo lacónico. Stilus laconicus. estil medi. Lo que 's conté entre '1 senzill y sublime. Estilo medio, temphdo, adomado. Hedio- cris, temperatus stilus, i. estil nou. Lo modo de computar los anys se- gons la correcció gregoriana. Estilo nuevo. Anno- rum juxla gregorianam correctionem computatio. ESTIL BÓDio. *L que guarda certa moderació en- tre r assiàticb y V àtich. Estilo rodio. Stilus rho- dius. ESTIL SENZILL ó FAMILIAR. Lo do Una producció fàcil, sòlida, animada, correcta, noble y agracia- da, sens mès adornes que las gràcias de la natu- ralesa. Estilo sencillo, familiar, tènue, sutil. Te- nnis, simplex, subtilis stilus. ESTIL SUBLIME. 1. to de una producció elevada, íl-lustre y plena de una forsa y energia à que no poden resistirse las facultats de la sensibilitat. EST 703 Estilo sublime, grave, patétieo, austero, vehemente. Gravis, sublimis, vebemens stilus. ADORNAR l' ESTIL. fr. Hcrmosejarlo ab tropes y figuras. /afinar el estilo. Slílum concinnare. REMONTAR, PUJAR l' ESTIL. fr. mct. Auarli do- nant mès forsa y energia, ab expressions elo- qüents, etc. Remontar, levantar, subir el estilo. Di- cendi modo gravitatem addere. ESTILAR. V. n. Usar, practicar, acostumar. Estilar. Utor, eris ; aliquid in morè positnm ba- bere. ESTILARSE. V. r. Estilarse. In usu esse. I ACOSTUMARSE. ESTILAT, DA. p. p. Estilado. In usu posi tus; usu receptus. | acostumat. ESTDL•L. m. ant. puntal. || Llansa curta que *s tirava à taulat pels caballers en los jochs de caba- lleria. Bofordo, hokordo. Hasta levis. ESTIL-LIGIDI. m. La acció de degotar algun líquit. Estilicidio. Slillicidium, ii. ESTIMA, f. Avaluació de una cosa. Estimaeion. iEstimatio, nis. || Consideració, apreci de alguna cosa. Estima. iBstímatio, nis. | Qualitat que cons- titubeix una cosa estimable. Bstimabilidad. iEsli- mabilitas, atis. ESTIMABLE, adj. Digne de apreci y estima. Estimable. iEstimabilis. ESTIMACIÓ, f. Amor, carinyo. Etttimaeion. Dilectio, nis. || estima. ESTIMADiSSIMy A. adj. sup. Estimadisimo. Summo prelio habitus. ESTIMADOR,' A. m. y f. ant. avaluador. | Qui estima ó aprecia. Estimador. ^stimator, is. ESTIMAMENT. m. ant. avaluació. ESTIMAR. V. a. Avaluar, posar preu à alguna cosa. Estimar, ifistimo, as. | Fér apreci, y estima. Estimar, estimo , as ; magni facere. I Pensar, créurer. També s* usa com recíproch. Juzgar, ei- timar. Puto, as, duco, is. ESTIMAR ó ESTiMARSB MBS. fr. Preferir una cosa à altra. Preferir, guerer mas. Antepono, praBpono, is, prsefero, ers. ESTIMAT, DA. p. p. Estimada, ifistimalus. ESTIMATIVA, f. Facultat del ànima racional, ab que fà judici del apreci que 's mereixen las ca- sas. Estimativa. Judicium, ii. || Instinct natural en los irracionals. Estimativa. Insti nctus, us. ESTIMBARSE. V. r. despentarse. estímul, m. ESTÍMULO. ESTIMULADOR, A. m. y f. Qui estimula, /r- eitador. Stimulator, incitator, is. ESTIMULAMEFIT. m. ant. Acció de estimu- lar. Incitacion, estimulaeiou. Stimulalio, íncitatio. nis. ESTIMULANT, adj. Nom que 's dóna à tots los agents ó substéncias que tenen la propietat de animar la vitalitat en los teixits orgànichs. Esti- mulante. Stimulans, tis. ESTIMULAm. T. a. igolloDcítr. Eitimmlar, "TOi EST DICCIONARI EST aguijonear, Stimulo, as. || Incitar, móurer à fér alguna cosa ab vivesa. Estimular , escitar^ incitar. Stimulo, as, impello, exacuo, is. ESTIMULAT, DA. p. p. Estimulado. Stimula- tus, incita tus. ESTÍMULO. m. Lo que mou ó incita à obrar. Estimulo. Stimulus, incitamentnm, i. E8TIN. m. ant. instinct. ESTINGO. m. Espècie de llangardaix de Egip- te y de Aràbia , ab lo cos ple de escatas y la cua rodona y complanada de la punta. Estinco. Lacer- t8B genus. ESTINfAlidas. f. pi. mil. Aucells monstruo- sos que tenian las alas, cap y bèch de ferro ; Han- savan plomas à manera de sagelas contra 'Is qui 'Is perseguian, y foren morts à cops de flelxas per Hèrcules. Estinfdlidas, Stimpbalida, orum. E8TINCT. p. p. BXTiNCT. E8TIPENDI. m. Salari. Estipendio. Mercès, edis. E8TIPENDIAR. V. a. Donar estipendi. Esti- pendiar, Stípendio, is; mercede conducere. ESTIPENDIARIí A. m. y f. Qui reb estipendi ó sou de altre. Estipendiario, Stipendiatus, stipen- diosus. E8TÍP1TE. m. arq. Golbmna, pilastra, piràmi- de ab la punta per avall. Estipiíe, Stipes, itis. ESTtPVLA. f. Palla. Paja. Stipula, se. ESTtPULAS. f. pi. bot. Rudiments de fullas sitoadas en ï origen dels peciolos , com en los pensaments ; y à vegadas són tant semblants à las fullas, que 's podrian confundir'ab ellas, si no fos per la situació. Estipulas. Stipula;, arum. ESTIPULACIÓ, f. Contracte. Estipulacion, Sti- pulatio, nis, stipulatus, us. ESTIPULADOR, A. m. y f. y ESTIPULANT, p. a. Qui estipula. EstipulanU. Stipulator, stipulans. ESTtPTIGH, A. adj. S' aplica al gust aspre y picant de alguna cosa. Estiptico. Slipticus. || méd. Astringent aplicat al exterior. Estiptico, Stipticus. ESTIPULAR. V. a. Contractar, convenir mú- tuament sobre alguna matèria en forma jurídica. Estipular. Stipulor, aris. || Convenir los procura- dors ó encarregats en alguna cosa en nom dels propietaris. Estipular. Astipulor, prostipulor, aris. II adj. bot. Pertanyent à la estipula. Estipular» Stipula ris. ESTIPULAT, DA. p. p. Estipulado. Stipula- tus. ESTIRA, f. Entre teixidors lo sobrant de la pessa. Cola. Extremus, i. ESTIRADA, f. ESTIRAGASSADA. DONAE UNA ESTIRADA, fr. mct. fam. Créixer mòlt en poch temps. Dar un estiron. Brevi adolescere. ESTIRAG ANYÓS , A. adj. Lo que fàcilment se doblega y extén sens rómprerse. Correoso. Len- tus, flexibilis. ESTIRAGASSADA. f. Acció violenta pera arrancar ó fér seguir alguna cosa. Tinm, estim, y estirajon, fam. Intentatio, nis, succussas, us. ESTIRAGASSAR. V. a. estirar. ESTIRABiENT. m. ant. bstiràgassada. | U acció de estírarse '1 qui s* alsa de dormir. Desft- rezo, esperezo. Pandiculatio, nis. estirament de nirvis. Envaramiento. Torpor, is. ESTIRAR. V. a. Allargar, esténdror ab forsa, fér tibar. Estirar. Intendo, is. Q met. Dilatar, allar- gar lo dictamen, opinió, jurisdicció, etc. aièsdel que *s déu y permet la rabó. Estirar. Ultra debi- tum extendere, dilataré. ESTIRAR LO COLL i ALGÚ. fr. Penjarlo. Bstinré uno el pescuezo. Snspendio necare. i TOT ESTIRAR, m. adv. mel. A todo tirar. Ad súmmum. estírarse. V. r. Allargar, tòrcer los mes- bres descompassadament qui té son 6 peresa. Des- perezarse, esperezarse. Pandiciilor, aris. | Aliar- garse la roba. Dar de si. Laxari, prolendi. | Créi- xer, férse gran. Crecer. Incresco, is, invaleo, es. ESTIRÀRSEl•ll. loc. hm. Morir. Bstirar k piema. Obire. ESTIRAT, DA. p. p. Estirada. Tensos, ten- tus. II adj. met. Qui afecta gravedat. QuijoU, esu- rado. Superbus, tumidus. || llarch, gran. ESTIRPE. m. ant. descendéncu. E8TISORADA. f. Tall de un cop ab las esliso- ras. Tijeretada, tijerada. Forficum scissura, seg- mentum. Q Cop de estisora que talla mal los ca- bells y que danya à la pell. TrasquiUm. Forficuin laBsio. ESTISORAR. V. a. Retallar, igualar ab estiso- ras los boixos, taronjers, etc. dels jardins. Àfeitar^ atusar. Detondeo, attondeo, es. ESTISORAS. f. pi. Instrument compost de dos fullas semblants à las del ganivet, dosnlls ó anells y un eix regularment en lo milj : serveixen pen tallar tela, etc. y són una espècie de palanca, *1 punt de apoyo de las quals està en V eix , y aixi com mès curtas las fullas y mès llarch lo mànedi, mès forsa tenen. Tijeras. Forféx, icis, forfices, um. ESTISOREJAR. v. n. Tallar ab las estisoras. Tijeretear. Forficibus secare. ESTISORETA. f . Insecte negrench ab una es- pècie de banyas en forma de eslisoras ab que talla y malmet los clavells y altres flors. Tijereta. Id- secti species. |j pi. d. de estisoras. Tijeretas. For- fículse, arum. ESTlSPtdA. f. Art supersticiós de endevina- ció per medi de las entranyas dels animals. Estis- picia. Stispitia. ESTÍTIGH, ca. adj. méd. Astringent. Esilpto- co^ estitico. Stiticus. || Mesquí, no liberal. Estipti- co, manicorlo. Parcus, illiberalis. ESTIU. m. Estació del any que comensa eo lo signe de càncer , y acaba en V equinocci de li tardor. Verano, estio, JR&ias, alis, solsüljiim, ü. EST CATALÀ. EST 795 BH L* lanu TOTÀ CUCA viu. ref. Denota qne V egliu es preferible el i vera. Cra, cra^ en el estio fmr lodoi parles kay ca$a. Tempore sslivo, eliam vermicaií vivunt. PAAàm V ESTIU BN ALGUN PARATGE, ff. Vemar, \ íBsUvo, as. '• m. d. YeranicOy ilb, ito, Brevis ssnuETDB s^fT kartí. X poch lomps quc sóI ttr calor desprès del estiu. Veranico desan Manin. llevis «»las siib autumno. BRIVA. f. Palla qae *8 posa entre las eynas pera que do*s trenquen. Estiva, Slíp», aram. || La disposició y bon orde de col•locar la càrrega en la Arrwmaje^ ssftva, arrumazon, Navalium one- «qiia dístribatio. || Obra de estivar. E$iwa. OMraüSy ois. APSOAS LA ESTIVA. fr. Carregar mòs envers proa. Àfroar U eetiva. Proram versus navím onerare. ria LA ESTIVA. fr. estivar. EmVADOR. m. nàut. Qui estiva. Estiva. üquator onerum. ESTIVAL, adj. ant. Lo que pertany al estiu. Mtíwal, esíivOj veraniego. iEstivalis, solstitialis, cstivus. ESTIVAR. V. a. nàut. GoMocar la estiva y càr- roga de modo que ocupen lo ménos possible y equilibrar lo pes de modo que no perjudique à las bonàs propietats de la embarcació. Arrumar, esti- ter. Navim appositè onerare. || Parlant del peix, ooibarrilar. Bttivary embarrilar. Cado superi nge- rere. ESnVENGHi CA. adj. Qui en estiu està flach ó malalt. Veraniego. iBstivo tempore languens. ESTIVEBOL. m. Totestiu, aucell de unas cinch polsadas de llarcb, que té en lo cap com una capul- I0,y eo lo demés bastant semblant al pinsà. Fringi- lagOymonje^ pavo earbonero. Fringilla, frigilla, se. ESnxOUÀNGIA. f. Endevinació per medi de poesias tretas per atzar de una urna en que 's de- positavao varis fragments ó composicions poéticas. Kttixomancia. Stixomantia. ESTIXOHIÀNTIcai, CA. adj. Lo que pertany 6*1 qui practica la estixomància. Estixomdniico. Stixomanlicus. EBTIXOBIETRIA. f. Divisió de una obra cien- tífica ó literària en parts mòlt petitas ó redubidas. Seúomneiria. Stixomeiria, se. E8TIXOBIÉTRIGH. adj. Lo que pertany ó M qui practica la eslixomélrica. Estixométrieo. Stixo- metricus. ESTOBALLAS. f. pi. Drap de fil ó cotó ab que 'scabreix la taula pera posarhi M menjar. Manté- Ict.Mappa, ae, mantelium, ii. || Las que 's posan en los altars. ManteleSy sdhana, sabanilla. Mantile, is; aliaris linteum. PLEGAR LAS ESTOBALLAS. fr. Tràurcrlas de la tan- la per bavér acabat de menjar. Levantar lo$ man- telet. Meos® mappam levare. TOMO I. ESTOCADA, f. Cop de espasa ó estocb. Eslioea- da. Punctim inflícta plaga. ESTOGAJADOR, A. m. y f. Qui pega estoca- das. Estoqueador. Gladiopercutiens. ESTOGAJAR. V. a. ant. Ferir de punta ab es- pasa ó estocb. Estoquear. Gladio pungere. E8TOCH. m. Espasa estreta y mès llarga del regular, ab la cual sols se pot ferir de punta. Bt'- toque. Gladius, ii. || ant. pi. cors, estocadas, espa- SADAS. E8TOGINAR. V. a fam. Assessinar, matar à trabició. Acochinary atocinar. Inbonesta nece ne- care. ESTOFA, f. Sort, classe. CaliL•dy estofa. Natu- ra, ae, conditio, nis. ESTOFABSE. V. r. BSTUPARSE. ESTOGAR. V. a. ant. desar, amagar. ESTÓIGAIUENT. adv. m. De un modo estóicb, insensible. Estóicamente. Stoicè. ESTÓIGH, CA. adj. Pertanyent als estóichs. Estóico. Stoicus. II m. Deixebles de la escola de Ze- non, que professavan una austeritat singular, y *s deyan així de «stoa» pórtich ahont se junlavan pera dispular. Estóico. Stoicus, y met. magnIiiiii, cons- tant. ESTOÏCISME, m. La opinió, ó filosofia estoica , que ensenyava que *s podia un mostrar insensible à las injúrias yà totas las desgràcias, mirar ab in- diferència la mort y no Uansar un suspir encara que fos la mès violenta ó cruel. Estoicismo. Stoicis- mUS, i. n FIRMESA, CONSTÍNCIA, INSENSIBILITAT. ESTOIG, m. ESTOTX. ESTOJA. f. aUU. GUARDA. ESTOJAR. V. a. ant. guardar. ESTOJARSE. V. r. ant. guardarse. ESTOJAT, DA. adj. recòndit. ESTOL. m. ant. armada. || Multitut, caterva. Multitudy estoly caterm, bandada. Multitudo, inis. I COMITIVA. ESTOLA. f. Adorno sagrat, compost de ona faixa, en que estan unidas tres creus, una al mitj y dos als caps. Estola. Stola, ae. ESTOLA MAGNA, ESTOLÓ. bESAR LA ESTOLA. fr. mct. fam. Humiliarse per forsa. Besar la correa, doblar la rodilla. Faaces submitlere; manus dare. E8TÓLDRER. V. a. ant. LLEVAR, trIurer, ESTOLÓ. m. aum. Se diu de una estola mòlt gran que porta *1 diaca sobre del alba, sens dal- màtica, en las missas dels dias feriats de quares- ma. Estolon. Stola major. || pilar. ESTOLT, A. p. p. ant. Llevat, tret. Quitado. Sublatus. ESTOMACAL. adj. Pertanyent al estómacb. i:s- tomacal. Ad stomachum perlinens. || Do pera V es- tómach. Estomacal, estomalical, ütile stomacbo. ESTOMACAR. V. a. HÈtflÈt* fastiguejar. Estomacar. Fastidio, is; (j^^^Tipvere. 1 pa- BiR. II met. fam. Hn miS ^p^f pegar. 706 EST DICCIONARI EST NO PODER BSTOMiCiR. fr. Sér mòlt repugnant. No poder digerir d uno, ó una cosa. Àversari ; segrè ferre. ESTÓMACH. m. ant. ventrell. ESTOMARDIR. V. a. ENTiRORNIR. E8T01IIATIG0N. m. Emplastre pera confortar r estómach. Estomaticon, Stomalicham emplas- tmm. CSTÓMEGH. m. ter. ventrell. ESTONA, f. Espay curt de temps. Rato, Spalio- lum, i, tractus, us. A ESTONAS. m. adv. y À ESTONADES. m. adv. ant. y DE ESTONA EN ESTONA, loc. Ab algun intermedi de temps. A ratos, de rato en rato. Interdnm, in- terdnatím, per vices. ESTOPA, f. Lo mès bast del lli 6 cànem que queda desprès de baverlo pentinat. Estopa. Stupa, stípa, X. I Drap grósser que 's fà de fil de estopa. Estopa. Stupea tela. ESTOPA COMUNA. Do rebuig, dolenta. Alrota. In- ferior stupa. ESTOPAS DE FOREZ, DE RETNER, DE XARLEROT. ant. Certs teixits de fil. Tejido de hilo. Tela lintea. ESTOPiLLAS DE CAMBRAT. ant. Cert teixit. Tejido. Tela, ae. CAP DE ESTOPA. Do poch judíci. Cüsquivano. Ven- tosum caput. | tonto, panarra. COSA DE estopa. Estopeuo. Slupeus. NO BASTAN ESTOPAS PERA TAPAR TANTAS BOCAS. TOf. Denota que es mòlt difícil evitar la murmuració quant es quasi general. iVo haslan estopas para tantas hocas. Omnium ora opprimere nemo potest. NO HI HA PROU ESTOPA PERA TAPARLl *L CUL. fr. met. fam. pera dir que algú està satisfet y enva- nehit de alguna cosa. Estar muy esponjado. Elatio- ne inflatum esse. E8TOPADA. f. Porció de estopa pera medica- ments. Eslopada. Stupeum medicamentum, em- plastrum. ESTOPEROL. m. Clau curt, de cabota gran y rodona. Esloperol. Grandior capite clavus. | Metxa formada de filàstica vella, etc. Estoperol. Stupeum ellychnium. ESTOPi. m. art. Canonet replè de mixtos que 8* íntroduheix en lo foguerí del canó pera dispa- rarlo. Estopin. Tubus ínflammatorius. BSTOPOSi A. adj. Pertanyent à la estopa. Es- toposo. Stuparius. ESTOR. m. ant. astor. ESTORA, f. Conjunt de tronyellas ó llatas de espart, jonchs ó palma unidas, regularment pera cubrir lo paviment. Estera. Storea, malta, ae, aproxis, is. || La que 's posa als costats del carro. Alabe. Repagulum, i. E8TORAGH. m. Arbust ramós de la Síria y al- Iras pars, semblant al codonyer. Estoraque. Styrax, storax, acis. || La goma do dit arbre, bermellenca en lo interior, de olor suau y agradable. X mateix nom té UB Ifqnit compost de miaraeh, oli, tí y trementina. Estoraque. Storax, cis. ESTORABIENT. m. Obra de estorar. Eslm. Storearum aptatio. ESTORAR. v. a. Estéodrer, posar estoras, cb- brir alguna cosa ab ellas. Esterar, Pivimeiitiii mattis insternere; tabulato stoream instamere. ESTORARSE. v. r. ERISSARSB. ESTORATi DA. p. p. EsUrado. Sloreís slrt- tus. I adj. astorat. ESTÓRGER. V. a. ant. HBstLiüiAi. ESTORGH, CA. adj. Qmtado, qmm. Exeerp- tus, adempttts. ESTÓRGRER. V. a. DB8LLIÜ1A1. ESTÓRDIDAMElfT. adv. m. aoi. LLBSTAliRT. ESTORDiMEirr. ra. ant. iLisnsA. ESTORDITy DA. adj. Llest, viu. íif 19, «èà- padoy avisadOf espareido. Celer. ESTORER, A, m. y f. Qui fà 6 ven esloras. fi- terero. Storearum opifex, venditor. ESTORET. m. d. Estora petita y rodona. M^. Storea in spiras ducta. | La que serveix pera eoUir las esc^mbrarias. CojeL•r, valeo. Sordium exci- pulum. ESTORETA. f. d. Esterilla. Levis matta. ESTORBIELL. m. Aucell semblant al tort, de nou polsadas de llarch ; s* alimenta de insectes. Es- tomino. Sturnus, i. SÉR BON ESTORNELL, fr. Sér viu y atent. Ser km pdjarOy ó pdjaro de euenta^ ehalan, ó hraw saem- tan; ser huena, hrata ó linda eaws depeicar. Sibi providam, astn pollentem esse. ESTORBrUDAR. V. a. ESTBRNUDAE. ESTORP. m. ant. destorb. ESTORTy A. p. p. ant. ESCAPAT. | adj. salvo, LIBRE. EST08SEGH. m. Tos afectada. ToucilU. Fieti tussis. ESTOS8EGADOR, A. m. y f. Qai estossega. Tosegoso, tosigoso. Tussis simulator. ESTOSSEGAR. V. n. Tossir fingídament, ja sia pera parlar, ó pera alguna senya. Destoserte. Tussim simularé. ESTOTX. m. Capsa pera conservar instru- ments. Estuche. Càpsula, tbeca, ae. | Lo de posar las navajas. Navajero. Navacnloram tbeca. | Lo que serveix pera posar lo cubert y gabinet. Po- sada. Cultello, cocbleare et forcilla instnicta tbera. II Lo de las llansetas. Laneetera. Scalpellorum tbe- ca. II zool. La closca que resguarda las alas y ser- veix de defensa à alguns alguns animals, eom sóa los coleópteros. Estuche, Tulamen, ínis. E8TOVALLA. f. bstoBALLAS. ESTOVAR, v. a. Ablanir, posar tou. AhUndir. Mollio, is, mollifico, as. | Posar flonja alguna cosa, com lo matalàs, la terra, etc. MulHr, Mollio, i9. | met. fam. pegar. E8TOTAR. V. a. ant. aceptar. ESTRAGCIÓ. f. extracció. EST GàTAU EST 707 ESTRADA, f. ant. Gamf . Etírada, Iter, ítineris, strata, arum. bítber la KSTRiDA. fr. míl. Sortir à descoberta. Balir el campo, la estrada , el zoU , el monU, Los- tro, exploro, as, excorro, is. E8TRADIOTA. f. Espécie de Uaosa. Ettradxo- ta. Hasl® genos. ESTRADO. m. La pessa adornada en que las senyoras reben las visitas. Eslrado, Stratum , i. | Lo coojont de mobles qoe la adornan. Estrado. Stratum, i. E8TRAFALARI , A. adj. Dolent, pervers. Pi- cavo , malo. Pravos , nequam. J Ridícul , descom- post. Estrafalario, Inconcinnus, incomposítus. ESTRAFALARIA. f. Picardia , astúcia perju- dicial. Picardia, hellaqueria. Nequitia, se, astus, us. ESTRAFER. V. a. Lihrar , evitar , preservar. Evito, as. II ESCARNIR. ESTRAFERSE. V. r. Fér alguna cosa ab vehe- mència. Desgoznarse, Incompositis geslibus dis- turbari. ^ ESTRAFET, A. adj. Estrany, ridícul. Estrano, ridiculo. Deformis. ESTRAGAR. V. a. Corrómprer, viciar, maimé- trer. Estragar. Depravo, vitio, as, corrumpo, is. ESTRAGO. m. Desastre, destrucció, dany. Es- trago. Damnum, i, ruína, ae. || Matansa de gent en guerra ; destrucció del camp , país ó exèrcit ene- mich. Estrago. Strages , caedes, dades, is. jj met. Relaxació de las costums. Estrago. Depravalio, corrumptio, nis. ESTRAGON. m. Espècie de botja aromàtica, fullas semblants à las del hisop , flors grogas : s* usa en enciams , fortifica '1 ventrell y ajuda à la digestió. Uisopillo griego , tarragona , estragon. Àbrolanum, hyssopum, byssopus, i. ESTRAIRE. V. a. ant. EXTRÀURBR. ESTRALL Y ESTRALLAMENT. m. ant. ESTRAGO. ESTRALLAR. V. a. ant. Causar estrago, estra- gar, Corrumpo, Isedo, is. ESTRAMBOT. m. poét. Copia que 's junta al final de una composició lírica y generalment en los sonelos y quartetas pei-a dar! i més gràcia y xisle. Estrambote. Superaddita carmini stropha. ESTRAMBÓTIGAMENT. adv. m. De un mo- do estrambótich. Estrambóticamente. Temeré. ESTRAMBÓTIGH, GA. adj. fam. Extrava- gant, irregular, sens orde. Estrambótico, In agendo extraordinarius, irregularis. ESTRAMONI. m. berba tadpera. ESTRANGER, A.adj. Foraster, de altra nació. Estrangero. Ad vena , a3 , peregrinus , i. || Cosa de diferent país de aquell en que se li dóna aquest nom. Estranjero, Extra neus, alienigenns. ESTRANGERIA, f. La condició per que una cosa correspon al estranger. Estrangeria. Advens conditio, jus; peregrinitas, atis. ESTRÀNOIS. (de) Ademés , de casualitat. Es- trangis. Ad, extra. ESTRANGOLAR. v. a. ant. englctir. ESTRANGOLATyDA.adj. afamat, famolench. ESTRANGOLONS. m. pi. ant. gotornons. ESTRANY, A. adj. Inusitat , raro, admirable. Estrano. Novus, mirus , insolens. || Raro, extrava- gant. Estrano, estravagatUe. Irregularis. || estran- ger. II Qui no es parent. Estrano. Extraneus. FÉRSE ESTRANY, fr. Apartarse del tracte y amis- tat. Enagenarse. Abalienari. ESTRANYAMENT, adv. m. Estranamente. Mirè, inusilato morè. || maravbllosament. || m. Pri- vació del tracte y comunicació. Estranawiento. Aversió, seductío, nis. | desterro. ESTRANYAR. V. a. Admirar. Estranar. Miror, aris ; rei novilale commoveri. || desterrar. Q ant. bnagenab. ESTRANYARSE. V. r. Apartarse del tracte y comunicació de algú. Estranarse. Alicujus con- gressum vitare. Q admirarse. ESTRANYESA, f. Raresa , falta de us ó cos- tum. Estraneza , estraiiez. Irregolaritas , atis , in- solentia , ». | Separació , desavenència entre'ls amichs. Estraneza. Aversió, adversatio, nis. ESTRANYÍSSIM j A. adj. sup. Estranisimo. Yaldè mirus. ESTRAPADA. f. Suplici que consistia en ai- xecar en alt à un criminal per las mans lligadas à la espatlla ab una corda que 's soltava al arrivar à certa altura y 's detenia dos ó tres pams antes de arribar à terra, pera que ab la sacudida *s descon- juntesscn los membres del pacient. Estrapada, Suplicium sic dictum. Q Salt que fà *1 caball aixe- cantse de mans y tirant cossas pera desmuntar al caballer. Salto de camero. Strapada. ESTRAPASSAR. V. a. ESQUINSAR LO vestit. II ant.' MOFARSE. II maltractar. ESTRASSA, f. Lo paper mès inferior. Estraza. Emporetica charta. ESTRASSnXA. m. Lo paper de estrassa mès fi. Estrasilla. Purior charta emporetica. ESTRAT, m. Cada una de las capas sobrepo- sadas paralelament en los terrenos. Estrato. Stra- tura, se. ESTRATAGEBiA. f. Ardit de guerra. Estrata- gema. Stratagema, atis; militaris versulía. || mel. Ficció, engany artificiós. Estratagema. Astutia, ae. ESTRATEG A. m. Capità , ú oficial de guerra entre 'Is atenienses. Estratega. Stralegus, i. ESTRATÈGIA, f. Ciència pròpia de un gene- ral de exèrcit. Estratègia. Strategía , x. ESTRATÉGIGH, GA. adj. Lo pertanyent à la estratègia. Estratégico. Ad strategíam pcrtinens. ESTRATIFICACIÓ, f. quím. Col•locació de và- rias roalèrias per capas en un pot. Estratifieacion. Stratiphicatio, nis. ESTRATOCRÀCIA. f. Gobern de militars. Es- iratocracia. Stratocracia, m. 108 EST DICCIONARI EST E8TRATOGRAFIA. f. Descripció de tot lo que compon un exèrcit. Estratografia, Stratographia, s. ESTRA VAGÀNCIA, f. Raresa, impertinència. RitUculeZf estravagancia, Ineptia , se. || Desarreglo en lo pensar y obrar. EslravagoMÍa, Dicti vel facti inordinatio. ESTRAVAGANT, A. adj. Irregular. Estrava- gante, Alienus, dissentaneus. || Impertinent, ridí- cul. Estravagante. Insulsus, ineptus. ESTRA VAGAR. v.a. dbsvariejae. || Eixir dels límils. Estraviarse. Extra Gnes egredi ; aberrare. E8TREB. m. Pessa en que apoya 'Is peus qui va à caball. Eslribo. Stapeda, stapbia, aer | Esparó de paret, pont, etc. Esiribo, Anterides , um, ante- ridion, ii, erisina, ». || esqüins. || Ferro petit que's fica en lo cap de la ballesta. EstribOy estribera, An- nuUus balistffi. pÉRDRBR LOS ESTRBBS. fr. mot. Impacieutarse mòlt. Perder los estribos, ó los estribos de la pacièn- cia. Impalienter agere. ESTREBADA, f. Esfors reunit de mòlts y à un temps pera tirar de una corda, etc. Estrebada. Ictus. [ SOTRAGADA. Q Embeslida , forsa que un cos adquireix en sa velocitat. Estrebada. Iropulsus, us. II ESTIRADA. ESTREBAMENT. m. La accióde afiansar lo peu pera sostenirse ó fér forsa. Uincapié. Pedís nixus. ESTREBABTT. p. a. Apoyado. Nitens. ESTREBAR. V. n. Descansar , apoyarse una cosa en altra. Estribar. Nitor, eris. || mel. Fundar, apoyarse. Estribar. Fulcio, is , nitor, eris. || Apre- tar , estirant ab violència. Tirar y estirar. Succur- ro, is. ESTRELLA, f. Qualsevol cos celeste lluminós. Estrella. Stella, oï, sidos, eris. || met. Sort , desti- no, fortuna. Estrella. Gratia, fortuna, a;, falum, i. ESTRELLA DE uéRCULBS. Constcl-lació borcal. Es- trella de Hèrcules y el arrodillado. Ingenículafus. ESTRELLA DEL ALBA Ó DEL DIA. YènUS quaut ix pel matí. Estrella de Diana ó del alba, lucero. Pbosphorus, lucifer, i; matutina stella. ESTRELLA MARINA; Marisch quc CU la part supe- rior té unas espinas ó brassos en forma de estre- lla, y n' bi ba de erissadas, ramosas , etc. Estrella marina. Rubens asterias. ESTRELLA POLAR ó DEL NORT. La mès vcbina al pol que es la última de la cua de la orsa menor- Estrella polar, estrella del norte. Stella polaris. ESTRELLAS DE BORBON. Trenta estidlas que donan la volta al entorn del sol en 15 días. Estrellas de Borbon. Stella) borbonis. BSTRELLAS ERRANTS. Los planetas y las que'ls acompanyan. Estrellas errantes ó errdiicas. Plane- ts, arum; errantes stellai. ESTRELLAS FixAS. Las quc uo tencu moviment. Estrellas fijas. Fixa , inerrans stella. FÉR VÉÜRER k ALGÚ LAS ESTRELLAS. fr. mCt. Fér patir algun mal agut. Hacer ver dunolas estrellas. Doloris vi violenler aílicere. LOS U!f8 11 AIXBN AB SSTRRLLA , *U AtIftU ICTU• LLATs. ref. Denota la fortuna dels uns y h desgra- cia dels altres, ünos nacen em estrella^ otros «mcb estrellados ó sin ella. Alli serenam , alií nubiluí periclinatur fortunam. MÈS VAL COÜTAR LAS BSTEILLAS QUK'LS CAnum é QOB LAS BiGAs. Tof. finseuya que al qui té por de sér castigat per haver comès alguo delicie, mèi ii val fugir y posarse en salvo , que no qoB iuientr descan per ell personas de suposició y autoritat Mas vale salto de inata , qw ruego de hweim. Con liceat fugere, ne qusras litem. POSAR i ALGÚ Ó i ALGUNA GOSA SOBftl LAS ESTU- LLAS. fr. Ponderaria ab excés de alabanst. Pmur é uno ó d alguna cosa sobre la$ enrellu è mkn Ui nubes. Ad astra extollere. PUJAR k LAS ESTRELLAS, Ó P08AB SOBBB LAS BSTRi- LLAS. fr. Alabar en gran manera. LOMsilaré nAit d uno sobre el cuemo, ó los eutrmn èt la diM, fo« bre las nubes. Snmmis landibus eüerre. TENIR ESTRELLA, fr. mct. Sér diliós. Twer ttín^ lla. Fortunam alicui arridere. ESTRELLADOR. m. Instromeot de reboslerií ab vàrias divisions pera fér los ous doblés ferrats. Estrelladero. Ovis frigendis inslmmeoliiBi. ESTRELLAR. V. a. ESTBLLAR. ESTRELLAR8E. V. r. BSTABELLAISB. | POSarse serena la nit. Despejarse, salir las esCrtUos . Noctem stellatam devenire. ESTRELLASSA. f. aum. BslrelUm. Graodíor stella. ESTRELLAT, DA. adj. Ple de estrellas. Eh trellado. Astriger, stellatus ; stellis distioctus. E8TRELLETA. f. d. Bstrelliea^ ta, enrelh^. Sidus parvum ; exigua stella. ESTREM. m. etc. EXTEBM. ESTREMÉIXER. v. a. Fér tremolar à aiga. Estremecer. Tremefacio, is, commoveo, es. E8TREMÉIXER8E. V. r. Tremolar. lembUr, estremecerse. Contremisco, is. ESTREMER, A. adj. ant. Darrer. Pastnroy postrimero. Extremus. ESTREMITAT. f. EXTREMITAT. ESTREMITUT. f. Tremolor, conmoció. Etírt- mecimiento, y es'remezo p. Ar. Tremor, is, commo- tio, nis. ESTRENA, f. Lo primer us de alguna cosa. Estrena, estreno. Rei primordium. | Loque'sdòoa aderaés del preu. Estrena. Strena, xenia, e. | pi. Regalo ab demostració de algun gust ó favor re- but. Estrenas. Munusculum, i, strenae, arum. DONAR ESTRENAS. fr. ESTRENAE. S. | Donar TCgalo per alguna bona nova. Dar albrieias. Evangelia reddere. TOCAR ESTRENAS. fr. ESTRENAE. 4. ESTRENAR, v. a. Comensar à usar. alguna cosa. Estrenar. Ordi or, iris ; re nova primom ati. y Donar estrenas. Dar estrenas. Muoero, as. I aat TASTAR. II Yéndrer la primera porció dealgooa co- EST CATAU. Bfk,Pef8Ígnar$€t airenarse, Tnncprímtiroexperirí. GüANTAE LA« BSTBBif AS. tv. Sér lo primer en do- nar una noticia al interessat en ella. Ganar la$ al- hricias. Strenas lucrarí. LO QUE ALTRE HA ESTRENAT, k Ml POCH m' HA DU- RAT, refr. ab que *s queixan los qui han de portar la roba estrenada per altres. Lo que otro suda d mi poco me dura, TriisD atiís, parvo durant mihi tempore, vesles. ESTRENU, A. adj. ant. egrigi. ESTRENY AMENT. m. ant. estretor. ESTRÈNYER. V. a. Apretar. Adstringo, is. || Lligar fortab alguna cosa. Agarrotar. Gonstringo, is. I Estretír, redubír à ménos. Angostary euangoi- taff esirechar. Arclo, as; in angustnm adducere. g OBLIGAR. ESTRÉNYERSE. V. r. Reduhirse à ménos lloch ó amplilut. Estrecharse. Coarctari. || Moderar lo gasto. Estrecharse. Sumptibns parcere. ESTRENYINADORA. f. Escombra llarga pe- ra est renyi nar. Escobon. Detricta; scopae. E8TRENYINAR. Y. a. Tràurer las trenyinas. Quitar las telaranas. Aranearum (elas excutere. ESTRENYINARSE. V. r. Se diu del cel, sere- nsíTse, Desen apotarse, despejarse. tolum serenari. ESTRENYÓ. f. ESTRETÓ. ESTREP, m. BSTREB. ESTRÈPIT, m. Ruido, estruendo. Bstrépilo. Strepitus, us. DONAR ó FÉR ESTRÈPIT, fr. Fér grau soroll algu- na cosa cayent, ronipentse ó revenlantse, etc. Dar estrépito ó estallido. Yehementem stridorem edc- re. II FÉR COP. II Fer públich lo ocult. || Dar un es- tallido. Tolum per orbem increbescere. ESTAR PERA DONAR UN ESTRÈPIT, fr. met. Estar en temor de un grave dany. Estar para dar un esta- llido. Magnum imminere malum. SÈNS ESTRÈPIT Ó FIGURA DE JUDICI. loC. for. SèUS las formalitats del dret. Sin estrépito ó figura de juicio. Absque juris forma. ESTREPITÓS, A. adj. Ruidós. Estrepitoso. I^trepítans. ESTRET, A. p. p. Estreehado. Adstrictus. I adj. Lo que té ménos amplàría de la que corres- pon. Angosto, Angustus, arctus. || Ajustat, apre- tat. Apretado , estrecho. Striclus, compressus. || met. Auster, rfgido. Estrecho. Austerus. || Escàs, mesquí. Apretado^ estrecho. Parcus. ] ant. Obligat, precisat. Constrenido. Conslríctus , obstrictus. || APURAT, ANGUSTiAT. || m. Rras do mar que 's comu- nica ab altre, com lo de Gibraltar, etc. Estrecho. Fretum, i. || En los rius. Uocino, hoya. Fauces, ium. II APüRo. Jadv. ant. Estrechamente, misera- blemente, infelizmente. Míserè. || estretura. SÉR E^RET. fr. SÉK DEL PUNT ESTRET. SÉR, VENIR ESTRET, fr. Faltar roba al vestit, cal- sat, etc. Ajustar. Nimis aictum esse. TENIR ESTRET k ALGÚ. fr. Douarli poca llibertat. Estrechar. Arcto, as. EST 709 ESTRETA, f. Apretada. Apreton. Pressnra, se* ESTRETAMENT, adv. m. Ab estretura. Es- trechamente. Arctè, strictè. I Ab estretó, misèria. Estrechamente. Parcè, sordidè. || Severament. Es- trechamente. Rigidè, severè. || met. De tot cor, de veras. Eficazmenu. Eificaciter. | met. Ab reculli- ment, retiro y austeritat de vida. Estrechamente. Austerè. E8TRÉTIGH, CA. adj. ant. ESTRATÈGICH. ESTRETÍR. v. a. ant. estrènyer. ESTRETÍSSUM, A. adj. sup. Estreehi9Ímo. Arctíssimus. ESTRETÓ. f. Opressió que causa '1 mòlt con- curs de gent. Apretura. Pressura, ©.(Misèria, falta de lo necessari pera subsistir. Estreehez, Pe- naria, angustia, ae. ESTRETURA. f. Estret, angosturas de algun terreno. Estrechez , estrechura. Angustia , ». || Reculliment , clausura. Estrechura. Recessus , us. I Riscb, perill. Estrechura, apuro, aprieto. Dis-!- crimen, inis. REDUBÍR EN ESTRETURA ó ESTRET, fr. Posarlo eO un compromís ó apuro. Poner d uno en estrechura. In summas angustias aliquem adigere. ÉSTRIA. f. arq. Canalela, motllura en lo cos de la columna. Estria. Strigil, is. || La vora relle- vada de la mitja can^a de la columna. Estria. Stria, 8B. ESTRIAR. v.a.arq. Acanalar. fftriar. Strio,as. ESTRIAT, DA. adj. arq. Estriado. Striatus. ESTRIBANT. p. a. ESTRBBANT. ESTRIBAR. Y. n. Consistir. Consistir, estribar. Consislo, is, nitor, eris. || fundarse. ESTRIBILLO. m. Lletra curta que 's repeteix al fi de cada estrofa en la poe«ía, y avcgadas co- mensa ab ella. Estribillo. Yersus, carmcn interca- laré. II La paraula ó expressió usada freqüentment per mal hàbit. Estribillo. Importuna verbi, phra- sis repetitio. ESTRIBO. m. arq. Pilar que 's fa pera soste- nir algun edifici ó donarli major forsa. Estribo. Fultura, se, fulcrum, i. |j Apoyo pera pujar y bai- xar dels carruatges. Estribo. Scandula, sr. ANAR AL ESTRIBO. fr. Estar sewpre à punt de servir à algú. Ir al estribo. Juxta equitis vel cur- rus astrabam, famulatús, vel obsequii gratia pro- cedere. ESTRIBOR. m. nàut. Lo costal dret de la nau, mirant de popa à proa. Estribor. Dextrum navis latus. fSTRIBOT. m. MENTIDA, PATRANTA. || JOGUINA. ESTRIGADA. f. tirada. ESTRIGADOR, A. m. y f. Qui estrica. Tira- dor. .Protendens. || Espècie de bastidor tant ample y llarch com la major pessa de panyo, de modo que s' hi pót esténdrer y estiraria per Idtas parts, deixantia agafada per una part ab una fila de cla- villas. Rama, rambla, tirador. Extendendis pannis machina. 110 EST DICCIONARI BST ESTRIGAR. V. a. Estirar los panyos, estén- drerlos en loestricador. Estirar. Tenúo, intendo, is. ESTRIGFflN A. f. Alcalí vegetal poch soluble en aygua, soluble ea alcobol, al que comunica la propietat de restablir los colors blaus fets roigs pels àcídos. Estrknina. Strycnina, ». B8TR10A8. f. bot. Las cerdas mès amplas en la basa que ja forman trànsit à las punxas , com en la borratxa. Bstrigas, Slrige, arum. E8TRIGILA. f. Instrument de bronze à modo de ralladora ab que treyan del cos dels gladiadors lo fanch que *s formava ab V oli y la pols del combat y que 's venia mòlt car per créurerlo exceilenl comàremey pera mòlts mals. ^strt^tía.Strigíla,». ESTBtJOL. m. y E8TRIJOLAlK>RA• f. Instrument de ferro ab que 's treu la sarna y pols als cabal Is. Almohaza. Strigílis, is. E8TRIJOLAR. V. a. Netejar ab V es*rfjol. AlfMhazar. Strigilo, as. P ant. bJLtrbr, pboar. E8TRIJOLAT, DA. p. p. Almokazado, Strigi- latus. E8TBIPAR. V. a. Traurer las trípas , lo inte- rior de alguna cosa. Destripar , sacar las iripas. Exenlero, eviscero, as. ) Esquí nsar la roba , cal- sat. Romper, desgarrar. Díscindo , is. | Obrir lo ventre ab algun cop ó ferida. Dcsbarrigar. Yen- trem transfodere. ESTRIPAT, DA. p. p. Destripado, rompido, rolOf desgarrado. Evisceralus, discissus. ESTRO. m. Inspiració, furor, entnssíasme del poeta.. EstrOf furor poélico, OEstrus, motus, spiri- tus, us. ESTROFA, f. poct. Numero de versos en que 8* enclou cada pensament en una oda 6 canso poè- tica. Estrofa, Stropba, s, slrophe, es. || met. es- TRAFALARI. || ASTUT, TUNO. ESTROBIPES8AR. V. n. ant. tropessar. ESTRONCAMEBTr. m. Supresion, Suppressio, repressió, obstructio, nis. ESTRONCAR. V. a. Parar, detenir lo curs de algun líquít. Estancar, restanar, Supprimo, sísto, is, delineo, es. ESTRONGARSE. V. r. Dit de las fonts. Secar- se, Exaresco, is. E8TRONGASANGH. m. Pedra mineral de fer- ro comunment de color de sanch. Hematiles, piedra de la sangre, Hiomalítes, se. || Herba que estronca la sanch. Sanguinària, correguda, saeejo. Sangui- nària, ae, sanguinalis, is. ESTROP. m. Caixa de escribania. Escribania, Graphiaríum. ii. || nàut. Tros de corda unit per sos extrems pera sostenir las vergas y altras cosas pe- sadas. Estrobo, Funis uncatus. A ó DE TOT ESTROP. m. adv. À tol us. De trapillo, de capa y gorra, de surtido, familiar. Morè domes- tico, domesticè. ESTROPEJAR. V. a. Maltractar, copejar. Es- Wopear, Prolero, is, mutilo, as. ESTROPEJATyDA. p. p. Sf (fO|»Mlk>.MotilttlL ESTROPESSAR. V. D. ant TtonasAft. ESTROPIAMENT. m. nÀut. Aocíó y eüKle di estropiarse alguna vela. Rifadmra. Veli diaruBplie in navi. ESTROPIAR. V. a. ESTEOPIJAl. ESTROPICa. m. ATROPILLAIOWT, NCTiSCClé, MALVESTAT. ESTRUCH, CA. adj. APORTÜRAT» HTIÓS. ESTRUCTURA, f. Disiríbadó y orde de 1» parts de un cos ó edifici. KsPnmtmrm, Stnietiti«y m, I Distribució de un discurs, poema, YàMm^ elc. Eitru/etura, Metodus, i, ordo, distribntio, uis.. ESTRUENDO. m. Ruido violent. Eslmnk. Fragor, is, strepitus, us. | Gonfusió, bollici. A' truendo, Gonvitium, ii, tumultus, us. ESTRUMÀS. m. ant. fardo , fabsill , caixa, COFRE. ESTRUBiEffT. m. UiSTRüMUrr. ESTUBA. f. Aposento deia banys, aboot se reb lo vapor pera suar los malalts. B^a, «v^- rto. Hypocaustrum, i, viporariam, ii. | met. Tot aposento mòlt recullit y abrigat. BsUifa. CaleCK- tum cubiculum. ESTUBAMENT. m. FOMBXTACló. ESTUBAR. V. a. Donar estubas. Darest^fsi. Lavare a liqüem in calido balneo. | roiRRtAR. ESTUBARSE. V. r. Péndrer estubas. fraitr estufas, Lavare se in balneo calido. ESTUCADOR. m. Qui estuca. J^sfsfiitsU. Fíc- tilii marmoris artífex. ESTUCAR. V. r. Blanquejar ab estnch. tsbh ecPt, Dealbo, as. ESTUdÓS, A. adj. ter. Escrupulós eo lo nen- jar. Escrupuloso, Taedio obnoxius. ESTUCH. m. Pas!a de guix blanh y ayguacayt, pera imitar lo jaspi. Estuco, estuque, Tectorium, ii ; ficlitíum marmor. ESTUDI, m. Aplicació à alguna ciència 6 art Estudio. Studium, ii. I Lloch ahont s' ensenya U gramàtica ó primera educació. Estudio^ esewela. Gymnasium, ii. | La pessa ahont los lletrats esta- dian. ^sittdto.Musaeum, i, zotbeca, ». | Pessa abont los pintors, escultors y arquitectes tenen los di- buixos y lo necessari pera estudiar. Estudio, Opi- ficina, 8B, museum, i. | met. Atenció , diligéncií pera fér alguna cosa. Estudio. Diligenlia, cura, c. II Acte de apóndrer la doctrina é que algú s dedi- ca. Estudio. Mathesis, is. |j Meditació, ensenjiiDda, cuydado de cultivar lo talent. Estudio, Animi, col- tus. II Despaig del notari. Oficio. Tabelliorum nola- rium oíficina. || m. pi. Qnarlos baixos així anome- nats. Entresuelos, cuartos bajos. lotermsdium ha- bitaculum. ESTUDI GENERAL. Univcrsital. Estudio general, vi- versidad. Acadèmia, ae, universitas, atis. FÉR PARTICULAR ESTUDI, fr. Posar paftícular cuy- dado y atenció en alguna cosa. Hacer estwtíoàetl gana cosa. Prudentissimè agere. EST ESTUDIADOR, A. m. y f. Qui estudia mòlt. Estudiador, Litlerarum slndiosos. ESTUDIANT, m. Qai actualment està estudiant, qui và al col-legi ó universitat pera apéndrer. Es~ tudianUf escolar. Auditor, is, scholasticus, i. Séa UN BON ESTUDIANT, fr. SÉR UN BON ESTOBNELL. E8TUDIANTÀ8. m. aum. Estudiantazo. Praes- tantissimus scholasticus. ESTUDIANTET. m. d. Esludiantillo. Puer scholasticus. ESrUDIABITt, NA. adj. fam. Lo que pertany als estudiants. Estudiantil, estudiantino. Scholaris, scholasticus. k LA ESTUDiANTiNA. m. adv. Al US y costum dels estudians. À la estudiantina. Scholari modo. ESTUDIAR. V. a. Meditar pera compéndrer lo que està subjecte à la especulació. Estudiar. Stu- deo^ es , stndium adhibere. Q Assistir à las aulas, emplearse en los estudis. Estudiar. Gondisco, is, scholas freqüentaré; sludiis vacaré. Q Apéndrer al- guna cosa de memòria. Estudiar. Studeo, es, ad studium adpellere animuni, operam conferre. ESTUDIAT, DA. p. p. Estudiado. Meditatus. ESTUDIANTIU, VA T ESTUDIÓS, A. adj. Aplirat al estudi. Estudioso, esludiador. Lilterarum studiosus, avidus. ESTUDI08AMENT. adv. m. De propòsit. Es- tudiosamente. Consulto. ESTUDI08ITAT. f. Inclinació al estudi. Estu- diosidad. Studií amor. ESTUFA, f. ESTCBA. ESTUFAMENT. m. Obra de estufarse. Ahueca- mientOy engreimiento. Elatío, nis, fastus, us. ESTUFAR, v. a. Estovar, dilatar alguna cosa. Ahuecarj muHir, esponjar. Molleo, is. || Estovar per medi de algun líquit. Esponjar. Tumefacio, is. || Rociar. Seargo, is. ESTUFARSE. V. r. Revestirse de fausto, um- plirse de satisfacció. Ahuecarse, engreirse. Inflari. II Enfadarse, írritarse. Amostazarse. Yehemens irasci. ESTUFAT , DA. p. p. Ahueeado, esponjado. Mo- llitus, tumefactus. || adj. met. Presumit,- va. Hue- eo. Yanus, elatus. || m. Guisado assahonat ab es- pécias, vi y vinagre, cuyt ab poch foch en una olla ben tapada. Estofado, rehogado. Caro Ien to igne cocta. II met. fam. Taco, cops. Paliza. Fustigatio, nis. DONAR UN ESTUFAT, fr. fam. Dar una paliza. Alí- quem fusluario proscindere. FÉR ESTUFAT, fr. Guisar ab espécias, vi y vina- gre ab foch suau. Rehogar, Obsonia lento igne, vi no et aceto condire. ESTULTIGIAR. V. n. Tomarse fàtuo. Volversi fdluo. Infatuari. ESTUPENDABIEFÍT. adv. m. De uu modo e»- tupendo. Estupendamente. Mirè; mirumin modum. ESTUPENDO, A. adj. Assombrós, admira* ble. Estupendo. Mirus. CATJÜLÀ. ESV 711 ESTÚPIDAMENT, adv. m. EslúpidamenU. Ob- tusè. ^ ESTUPIDITAT. f. Tonteria. Estupidéz. Slupi- ditas, stoliditas, atis. ESTÚPITy DA. adj. Estúpido. Stupidus, sto- lidus. ESTUPRADOR. m. Qui eslnpra. Esluprador, Stuprator, is. ESTUPRAR. V. a. Desflorar una donzella. Ei- tuprar. Stupro, as. ESTUPRO. m. Violació de una donzella. Vio- laeion, estupro. Stuprum, i. ESTURDIRSE. V. r. Avivarse, adquirir des- embaràs. De^pahilarsey despejarse. Sese expediré, expergefieri. ESTURDIT. p. p. Yiu, desembarassat. Despa- bilado, despejado. Expergefactus. || atubdit, aco- quinat. II ESTOBDIT. ESTURIÓ, m. Peix regularment de tres canas de llarch, ama la aygua dolsa, y nada contra It corrent. Esturion, asturion, solia. Accipenser, ací- penser, acipensís; sílurus, i, siurio, nis. ESTURlUEBrr. INSTRUMENT. ESTURS. m. ant. avestriSs. ESVAHIR. V. a. INVADIR. II VIOLENTAR. Q T. COI^ MÓURERSE. ESVAHIMENT. m. ant. Violència. Yis, is. ESVANAR. V. n. ant. desvanéixer. ESVANIRSE. V. r. desvanéixerse. ESVARRAR. V. n. ant. RELLISCAR. ESVASIR. V. a. INVADIR. ESVATR. V. a. ant. enderrocar, destruhir. ESVEHIR. V. a. ant. apartar. ESVEHITy DA. adj. abaixat. ESVELTIMENT. m. Despaig. Despacho. Expe- ditio, nis. ESVELTIR. V. a. Y^ndrer, despatxar en pú- blich las mercaderias. Despaehar. Mercès commu- taré. ESVELTIRSE. V. r. Deixondarse. Despabilarsi. Expergefio, is. ESVENTAR. V. a. ESBOMBAR. ESVENTARSE. V. r. Evaporarse. Disiparse, exhalarse. Evanesco, is. jj Ressecarse per causa del vent las coslellas del barreló, portadora, cu- bell, etc, perdent sa perfecta unió de modo que 8e*n isca U licor que s* hi posa. Ventearse. Aére vi- tiari. ESVERGENADA. adj. ant. desplorada. ESVERSAT , DA. adj. Acostumat. Versado, ejercitado, esperimentadó. Peritus, expertus. ESVETLLAT, DA. adj. desvetllat. || ant. VELL. ESVINSARSC. V. r. DesUorigarse, desconcer- tarse alguna part del cos. Ihsveneijarse. Luxo, as, distendo, is. ESVOLETEOAR. V. n. Móurer las alas fre- qüentment y ab violència. Aletear. Alas frequen- ter concutere, jactare. 712 ETI DICCIONARI ETM ET. ET. conj. ant. Y, Et. ETAPA. f. Cada una de las jornadas qne fà la tropa anant de viatja. Etapa, Uníus mililum diei via, iter. Q Cada una de las raccions que al parar en un poble ó Uoch qualsevol se dóna als soldats. Etapa, yiclualísportio militibus dari solila. ETCÈTERA, exp. Hat. Denota que queda mès per dir. Etcètera, Etcètera. ÈTER. mi quim. Licor clar, cristallí, volàtil, inflamable, olorós, que's disol poch en la aygua; llansa V ayre, ó posat en la ma desapareix dei- xantla freda. Èter. Mier, is. || Foch elemental, la esfera del foch, regió mès alta del ayre', y la part mès subtil de ell. Èter, Mier, is. ÈTER ACÉTiCH. Líquit quo resulta de la combina- ció del àcit acclich ab V esperit de vi : no tó color y sí un olor agradable de éler, y de àcit acótich de sabor particular, y de un pes específich de 0,856. Èter acético. Mier acelicns. ÉTBR niDROCLÓRicH. Lo que resulta de la acció del àcit hidroclórich en V alcohol; es líquit à 11 °, y gasseós sobre aquesta temperatura ; no té color, es de olor fort , y sabor un poch dols. Èter hidro- clórico, Mier hydro-cloricus. ÈTER NÍTRicH. Resulla de la combinació del àcit nitrós ab V alcohol , es líquit , blanch groguench, mòlt volàtil , de olor semblant al éler sulfúrich, encara que mès fort, de sabor acre y càuslich. Èter nitrico ó nitroso. Mier nitricus. ÈTER suLFi^RiCH. Líquíl quo resulta de la acció de un àcit concentrat sobre V alcohol; no té color; es trasparent , en extrem volàtil , de olor fort y agradable, de sabor calent y picant, de un pes es- pecích de 711. Èter sulfúrico ó hidrúlico, ^ter sulphuricus, vitriolatus, hydraticus. ETÉREO, A. adj. Pertanyent al èter. Etéreo, Atereus. ETERN, A, Y ETERNAL. adj. S' aplica al Ser supremo , que no ha tingut principi ni tindrà fi. Etemo. iEternus , sempíternus , perpetuus. y Continuo, perpetuo, sens fi. EUmo, iEternus, per- petuus. I met. Lo que dura per llar jh [em^s, Etemo. jEternus, diulurnus. ETERNALMENT T ETERNAMENT, adv. m. Perpètuament, pera sempre. Etemalmenle, èter» namenie, iEternè, in perpetuum , in sempilernum. II met. Per llarch temps. Etemalmente , etema-- mente. Diutissimè, perenniter. ETERNI8AR. V. a. Fèr eterna una cosa. EUr- nizar, iCterno, as. ETERNISAR8E. V. r. Ferse famós à la poste- ritat. Etemiíarse, Suum nomen immortalitati com- mendare; immortale sibi parere nomen. ETERNISAT, DA. p. p. Eteraizado, Constitu- tus seternus. ETERNITAT^ f. Pui*ació , temps sens principi ni fi. Etemidad. iEvum, i, aeterniUUy atk. | D«i' ció y perpetuïtat sens fi. El&midad. JEteniilas, atis; sempiternum aevam. | met. Daració dilatada de sigles y edats. Etemidad. Perennitas , atis ; ii ssecula duratio. |j Diossa dels gentils , que al- guns feyan filla de Júpiter. Etemidad. JBteroilas, atis. ETEROMÀNGIA. f. Endevinalla pel vol y caot dels aucells. Eteromancia, EtheromaQlia, m. ÉTIGA. f. Filosofia moral. Ètiea. Ethiea, c, elhice, es. ÉTlGHi CA. adj. Moral , pertanyeoi à las cos- tums. Ètico, Elhicus, moralis. | tísicii. ETIMOLOGIA, f. Origen dels moU. Etímúlo- gia. Etimologia, se, etymon, i. | SígDÍficació prò- pia dels mots. Etimologia. Aotatio , nis. | Art que versa sobre V origen de las paraalas. Etimologii, Etymologice, es. ETIMOLÓGIGH, CA. adj. Pertanyent à la eti- mologia. Etimológico, ElymologicQS. ETIOLOGIA, f. La proposició que proba al- tra antecedent. Etiologia. ^Etiologia, «e. etíop, A. adj. ETióPicH. ETÍOP MARCIAL. Subslàucia mineral què's troba en gran quantitat en la naturalesa ; *8 presenta en forma de pò!s de color negre mès ó ménos obscur, y cnmas(ara 'Is díis , de un olor uo poch picant, de sabor ferruginós , insoluble al aygoa , soluble en los àcíls sens efervescència. Etiope martial, deutóxido de hierro , oxido de hierro negro , ú dt hierro magne ti(o, Oxidum ferri nigrum , «ihiops martialis, oxidum ferri magneticum. ETÍOP MINERAL. Una mescla de sofre roig y de mercuri metàUlich ; se presenta en forma de pò!s mòlt fi de un negre morat, inodoro, ínsfpit, é io^- luble. Sulfuro uegro de mercurio. Sulpbure•ani hydrargyri nigrum. RENTAR LA CARA k UN BTÍOP. ff. met. Yoler 00 imposible. Pedir per as al olmo. Eihiopem deallta- re. ETIÒPIA, f. Província de Àfrica. Etiòpia. El- hiopia, a}. ETIÓPICH, GA. adj. Natural de y pertaayeot à Etiòpia. Etiopey etiópico. Ethiopicus, ethiops. ETOPEYA. f. ret. Figura ab que*s descríaia vida y costums de algú. Etopeya. Etbopieia , «, characterismus, i. ETIQUESA. f. TÍSICA, TÍSIS. ETIQUETA, f. Cumpliment , ceremónia de es- til. Etiqueta, Officiositas, atis. |j rótcl. PARARSE EN ET1QUETA8. fr. Reparar en fríoleias. Àndar en titülillos. In minimis oíTendere. ETÍ8IGH, GA. adj. tísich. ETITE8. f. Pedra del àguila , dins de la qoal sona altra. Etites, iEtites, as. ETJEGAR. V. a. Deixar córrer lo que eslava detingut. Soltar, Emitlo, is. | Llaosar de sí. Am- jar, Jacio, projicio, is. I pegar. ] desprdul ETJEGAR k FREGAR , Ó k PASSEJAR Ó k RODAR. fr. EDF Despedir à algú ab desagrado , ó desaprobant lo que diu ó fa. Echar d pa$eo ó d freir espdrragos, ó 4 ufmlgmr im galgo. Proposita contemnere. EnKMDEB. m. anat. Os esponjós sitaal entre *1 nas y *1 froDt. Etmóides. Etmoides, s. ETNA. m. Montanya de Sicília abont bi ba un lolcé. Ema. iStoa, aetne, es. cniABCA. m. Lo qai en Grècia manava en Bin provincià. Etnarca, Elnarcba. EfMABQüIA. f. Mando ó autoritat de etnarca, Eínarquia. Etnarebia, 8b. STIfÀBQUICH• adj. Lo que pertany à laetnar- qnia. Etmérquieo, Etnarqaicus. rimnCH, CA. adj. GBNTiL. ET0LO, A. adj. Natural de Etólia , província de Grècia. Etolo. iBtolns. EnronA. m. Nom que donan al Ser su premo *ls babitants de Olaiti. Elona, Etona. ETOFETA. f. ret. Pintura de las costums v las passions. Eiopeya, Etbopeya, a;. STRÜ8CH, CA. adj. Natural de y lo pertanyent à Etníría r^ió de Itàlia. Elrusco. Etruscus. ETZABABA. f. adzàvaea. ETZABOLA. f. adzbbola. m. EXABT. m. BXÉBCOL. ié f. ant. ATZABBNA. 1. V. a. fam. donab , llansab , tibab, KGAt, BTJBGAB. EU. EU. f. Ciutat de Normandia. Eu. Eugte, arum, auga, ae; augum , i. | Riu de Espanya que separa la Galícia de las Aslúrias. Eu, Auga , x , augum, nabins, i. | interj. et. || pron. ant. jo. EUBATGE8. m. pi. Drnidas anticbs sacerdots dels gales que *s dedicavan al estudi de la física, de la astronomia y la endevinació. Eubajes. Eu- EUBÓICH, CA. adj. Natural y pertanyent à Enbea isla del Mediterràneo. Eubóico, Eiri)seus, enboicus, abantsus. EÜBÓLIA. f. Virtut que ajuda à parlar bè , y pertany à la prudència. Eubolia. Eubulia, s; bona consnltatio. || Diossa anomenada del bon consell, que tenia un temple en Roma. Eubolia. Eubolia, se. EUCARISTIA, f. Acció de gràcias, y per anto- nomàsia '1 Santíssim Sagrament del altar. Euca- listia, Eucharistia , a;. EUCARÍSTIGII , CA. adj. Pertanyent à la eu- caristia. Eucaristico. Eucharisticns. || poét. Oda en que's donan las gràcias. Eucaristico. Eucbarislicus. EUFEUrrAS. m. pi. Sectaris anticbs així ano- menats à causa de las alabansas que cantavdn de- mntí y tarde. Eufemitas, Euphemits, orum. EUft>NlA• f. gram. B(in so, suau pronunciació, lo mateix que sinalefa, y apócope. Eufonia, Eupbo- nia, se. EUFORBI. m. Planta semblant à la canya dol- TOMO I. CATALÀ. EVA 713 sa, que picada despedeix un such agre. També 's diu així la goma de dit arbre. Euforbio, Eupbor- biuro, íi. EUFRADES. m. mit. Geni que 's col-locava en estàtua sobre la taula dels festins. Eufrades, Eu- fras, d is. EUFRÀ8IA. f. Herba medicinal de un peu de alsària ; feta pols y presa com lo té fortifica la vista , y suavisa las inflamacions. Evfrasia, Eu- pbrasía, ctt- far. Debitoriumcompellere. || Yéndrer públicament per manament del jutge 'Is béns del deudor pera pagar al acrebedor. Ejecutar, hacer ejecucion. De* bitoris bona pignerari. 718 EXE DICCIONARI EXE EXECUTAT I DA. p. p. Ejecutado. Executns. EXECUTIU, VA. adj. Lo que insla vivament. Ejeculivo. Urgens, inslans. EXECUTIVAMENT, adv. m. Ejeculivamente. Statim, íUíco. EXECUTOR, m. Qui executa. Ejeculor. Execu- tor, is. I for. La persona que fa alguna execució de orde del jutge. Ejecutor. Executor, is. EXECUTÒRIA, f. for. Despaíg de la sentència que no atmet la apel-Iació. Ejecutoria. Judicis sen- tentia conlroversiam fíniens. EXECUTORIAL. adj. S' aplica als despaigs que comprenen la executòria de sentència ecclesiàsti- ca. Ejeculorial. Execuloriae litlerje. EXECUTORIAR. V. a. Obtenir algú à sòn fa- vor en judici la sentència que causa executòria. Ejecutoriar. Sententiam confirmaré. | afiansar, ISSEGURAR. EXEGESIS, f. lit. filol. Esplicaciò, esposiciò, explanaciò, disertaciò, etc., en general. Exegesis, Exegesis. I Comentari dirigit à interpretar una pa- raula, sentència, et<;, y s' aplica més particular- ment à la interpretació de las sagradas escríplu- ras. Exegesis. Exegesis. EXEGÉTICH, CA. adj. Lo pertany à la exe- gesis. Exegético, Exegeticus, ei. EXEGUIR. V. a. ant. bxecutar. EXEL-LAR Y EXÉL-LER. V. a. ant. DESTBR- EÀR. EXEMPCIÓ. f. Privilegi, dispensa, inmunilat. Exencion, Yacatio, nis, immunilas, atis. EXEMPLAR, adj. Lo que dóna bon exemple. Ejemplar, edificalivo. Imitatione dignus; ad virlu- tem provocans. Q m. Original, modelo. Ejemplar. Exemplum, i, paradigma, atis. || Lo que s* ba fèt altras vegadas en igual cas. Ejemplar. Exemplar, is. II Caslich, que déu servir de escarment. Ejern- plar. Exemplum, i. || Entre estampers lo primer de cada full de una obra que s' imprimeix. Capilla. Exemplar, is. FÉR EXEMPLAR, fr. Fér lo primer alguna cosa que altres imilan. Hacer ejemplar. Exemplum prasbere. FÉR UN EXEMPLAR, fr. càsligar à algú pera escar- ment dels altres. Hacer w» ejemplar. Nefarii homi- nissupplicio documentum in posterum slatuere. sÈNs EXEMPLAR, m. adv. Sens memòria de que haja succehit. .S^tfi ejemplar y sin ejemplo. Praeter exemplum, prius inauditum, carens exemplo. EXEMPLARMENT, adv. m. De un modo exem- plar. Ejemplarmente. Ad exemplum, in exemplum. EXEMPLE, m. Cas ò fèt succehit en altre temps, qne's proposa pera seguirse ò evitarse. JS'jernp/o. Exemplum, i. || Acció ò conducta que mou ò incli- na à la imitació. Ejemplo. Exemplum, i, exemplar, is. II Símil ó comparació pera manifestar alguna cosa. Ejemplo. Exemplum, i, comparatio, nis. || En los estudis de primeras lletras lo modelo ò mostra que dóna U mestre al noy pera que imite la forma de lletra. Maieria, mue^tra^ eartiUa, Exemplar, is. DONAR BON EXEMPLE, fr. Edificar. Darlmenejm' plo. Se suosquc mores aliís magnopere probare. DONAR MAL EXEMPLE, fr. Dar mül ejemplo. Eam sequí vivendi rationem quam nemo noo res- puat. L* EXEMPLE DELS MAJORS FÍ BONS ó MALS ALS »- NORs. ref. Denota que'ls súbdits oomiinmeDt s'açò- modan al dictamen y costums dels superiors. Otm canta el abad responde el saeristan; por éomU vA\a la cabra, salta el que la mama. Totum ad exeBi- plum regis compon i tur orbis. pÉNDRER EXEMPLE, fr. Observar lo que altres fia pera seguírho si és bo, y pera evitarbo si es ddeol Tomar ejemplo ó esperieneia. Pericnlum lieere. PER EXEMPLE, m. sdv. pera fér alguna oompin- ciò. Por ejemplo. Verbi, exempU gratia, cansa. SÈNS EXEMPLE, m. adV. àNS EXBMPLfta. EXEMPLI. m. ant. refrA, adagi. EXEMPUFIGACIÓ. f. Declaració ab exem- ples. Ejemplifieacion. Exemplis explaoatio, illus- tratio. EXEMPLinCAR. V. a. Declarar ab exemples. Ejemplificar. Exemplis explanare, illvstrare. EXEMPTy A. adj. Privilegiat, libre dedl^ rechs. IumunCy exento. Exentus, immonis. | Lim. I p. p. Exento. Liberatus. EXEMPT DE gdírdias db cobps. Oficíal de guàrdia de corps, inferior al alferes y superior al brigai- dier ; té grau de coronel de caúlleria. JSxM». Pre* torianse cobortis centurió. EXEQUAR. V. a. ant. exigotab. EXÉQUIA8. f. pi. Funerals. Bscefuioi. Exe- quia, orum, parentalia, ium. EXEQUIBLE. adj. Lo que*s pót fér, 6 snriir efecte. Exequible. Quod exequi potest. EXEQUIR. V. a. ant. exbcijtab. EXERCICI, m. Ocupació. Ejereuio. Xililía, s. ludus, i, exercitium, ii. | Ofici, ministeri, profes- sió. Ejercicio. Ministerium, ii, institatuin, i. || Pas- seig à peu ó à caball pera conservar la salat. J^ cicio. Corporis exercitium, exercitatio, | Moviaient y evolucions pera ensinestrar als soldats. Bjer^o. Decursio, nis, campestris exercitatio. EXERCICIS ESPIRITUALS. Lo que's practica per al- guns dias, retiranlse de la ocupació del moa. Ejtr- cieios espirituales. Mentis curriciita, meditatio. DONAR LOS EXERCICIS, fr. Dirigir al qne*ls fk espi- rituals. Dar ejercicios. Praxim religiós» vilc edo- cere. FÉR EXERCICI, fr. Caminar passejant. Hacer f/€f- cicio. Exercere corpus deambulatione. FÉR l' exercici, fr. mil. Eusinestrarse en lo ma- neig de las armas, etc. Hacer ejemeto. Xilitarm disciplinam exercere. EXERCIR. V. a. etc. BXEBCITAE. EXÈRCIT, m. Tropa arreglada. Sjércitú. Efc^ citus, us. II Tropa dividida en mòlts r^meats i las ordes de un mateix general. Ejército. Kxerci- tus, os, copio, aram, acies, ei, agosea, mis. EXH CATALÀ. EXI 719 EXERCIT AGIÓ. f. L' acte de exercitar. Ejer- eitacion, Exercilatio, nís. EXERGITANT. m. Qui fa exercicis espirituals. Ejerciíante, Asceta, se; piis exercitalionibus ad- dictus. EXERCITAR, v. a. Dedicarse al exercici de un art, ofici ó professió. Ejercitar, ejercer. Exerceo, es, tracto, as. || Fér que algü aprenga per medi de la ensenyansa. Ejercilar, Exercito, as. EXERdTARSE. V. r. Repetir mòltas vegadas una cosa pera adestrarse en ella. Ejercitarse. Ali- cui operarn dare. EXERCITAT, DA. p. p. Ejercitado, Exerci- tatus. EXERCITOR. m. ant. exercitant. EXERCITÓRIA. adj. f. for. La acció que com- pet contra *1 duenyo de la nau pels deutes y obligacions contrets pel patró , mestre ó capità pera repararia, habilitaria óprovehirla. Ejerciloria. Exercítoria. EXÉRCOL.. m. Mim. Minio, azarcon. Minium, 11. EXÉRESIS. f. cirur. Operació ab qiie*s trau del cos humà lo inútil y nosciu. Exéresis, Exaere- sis, is. EXERGO. m. La part de qualsevol medalla ahont cab ó 's posa alguna inscripció davall del emblema ó figura. Exergo, Exergum, i. EXERT. m. EMPELT. EXHALACIÓ. f. Vapor, que algun cos despe- deix de sí. Exhalaeion, Eructatio, exhalatio, nis. | Se diu particularment dels àtoms secbs que espel- leix continuament la terra , ó de aquellas partíeu- las sulfúricas qne*s desprenen dels cossos terres- tres pel calor del sol , ó agitació de la matèria subtil, y s* encenen, y corren velocíssimamenl per r ayre. Exhalaeion. Exhalatio, nis. 0 quim. Ope- ració ab que per medi del foch se fan exhalar las parts volàtils dels cossos sechs. Exhalaeion. Expi- ralio, nis. CÓRRER COM UNA EXHALACIÓ. fr. híperbólica pera indicar que's corre ab mòltíssima velocitat. Córrer como una exhalaeion. Otior aura. EN UNA EXDALAció. m. adv. Eu un instant. En un instante, en un sanliamen. Temperis momenio. EXHALAR. V. a. Llansar de sí vapor ó baf. Exhalar. Exhalo, as. || Despedir de sí alé ú olor. Exhalar. Afilo, halo, as. EXHALAR8E. V. r. Espargí rse pel ayre Ms vapors ó esperits de algun licor, etc. Exalarse. Exhalari. EXHAUST, A. adj. Apurat , dissipat, vuyt, desocupat. Exhausto. Exhaustus. EXHIBICIÓ, f. Manifestació , presentació. Ex- hibicion, y exhibita pr. Ar. Exhibitio, editio, nis. ENHIBIDOR, A. m. y f. Qui exhibeix. Exhibi- dor. Exhíbilor, is. EXHIBIR. V. a. for. Manifestar, presentar, mostrar. Exhibir. Exhibeo, es. EXHIBITORIy A. Lo que exhibeix. Exhibito- rio. Exhibitorius, i. EXHORTACIÓ, f. Amonestació, incitament. Exhortacion. Exhorlalio , nis , pulsamentum , i. y Plàlica, sermó breu y familiar. Exhortacion. Bre-r vis adhorlalio. || Acció de exhortar ó animar. Ex- hortacion. Adhoríalio, nis. EXHORTADOR, A. m. y f. Qui exhor:a. Ex- horlador, Adhorlalor, is. EXHORTAR. V. a. Animar, alentar , incitar. JJxAoríar. Uorlor,aris. || Induhir, persuadir. £xAor- tar. Uortor, adhorlor, aris. EXHORTAT, DA. p. p. Exortado. Hortalus. EXHORTATORI, A. adj. Pertanyent à la ex- hortació , que exhorta ó té virtut de exhortar. Ex- orlatorio. Exhorlalorius. EXHORTO, m. for. Requisitòria ó despaig de un jutge à altre del sèu igual , pera que s' execute alguna diligència. Exorto. Horialoriac littenD. EXIGÈNCIA, f. La acció y efecte, virtut ó for- sa de exigir, com: la matèria té exigència à la for- ma. Exigència. Exigenlía, a^. EXIGIBLE Y EXIGIDOR, A. adj. Lo que pót y déu exigirse. Exigible, y exigidero pr. Ar. Quod exigi potest. EXIGIR, v. a. Demanar una paga, deute, con- tribució, etc. Exigir. Exigo , is. [ Apetéixer per sa naturalesa y circunstàncias una cosa algun requi- sit, sens lo qual no pót ferse ni porfeccionarse. Exigir. Exigo, is. || met. Demanar à altre ab mòlta ins'ància que fassa alguna cosa. Exigir. Rogo, as. Q Requirir, com: aquest cas exigeix una satisfacció completa. Ptdir, exigir. Postulo, as. EXIGIT, DA. p. p. Exigida. Efilagitatus. EXtGUO, A. adj. p. u. Petit, escàs. Exiguo: Exiguus. EXIL Ó EXILI Ó EXILL. m. ant. desterro. EXILAR Ó EXnXAR. V. a. DESTERRAR. eximí, A. adj. Excel-lent, insigne, ^ximto. Eximius. EXimiAMENT. adv. m. excel•lentment. EXIMIMENT. m. ant. exehpció. EXIMIR. V. a. Donar algun privilegi ó dispen- sa que exceptua de la regla general. Eximir. A tributis, etc. vindicaré, exímere. || deslliurar. EXIMIRSE. v. r. Excepluarso. Eximirse. Excí- pi. II desllicrarse. EXIMIT, DA. p. p. Eximido. Aliqua re , vel ab aliqua re solutus, liber, vacuus. EXIMPLI. in. ant. exemple. EXINANICIÓ. f. ant. aniquilahent. EXISTÈNCIA, f. fil. Lo sér actual, ó V acte de existir. Existència. Existentia , SB. || La naturalesa de qualsevol cosa. Existència. Rei existentis natu- ra. || Lo que resta de algunas cosas , com dels fruyts al temps de passar comptes. Existència. Existentes res. EXISTENT, p. a. Lo que té existència. Exis^ tente. Extans, existens. •720 ESB IMGCIONÀRI EXP '■>-.% •^ **x. EXISTIMAGiÓr f* l^MC»^ lhcTÍl|Btt;^ EXISTIMAIL.vrh. J^Nèà^vj^V * EXISTIR. V. lu Teifií eiiisléjwià'•é-flfet•'g^al. Existir. Clueo, es, ex ísïq; ;$.:„..-*• : _;.""':" ÈXIT. m. Fi , succés dealgah flícgòc!. Exiío. Exenlum, i, exilus, eventus, üs. |Í La llicència que nccessila V ccclesiàslich pera mudar de bisbat. Solida, Venia, x. EXITÉRIAS. f. pi. Oracions y sacrificis que *8 feyan enlre 'Is grechs la vespra de una gran empresa ó en cas de mort de amichs ó parçnts. Exiterias. Exileria;, arum. EXODI. m. Entre 'is grechs la declaració y explicació de la tragèdia que's feya al últim acte, y entre 'Is llatins desprès de conclosa la tragèdia. Exodio, exodo. Exodium, ii. EXODIARI. m. Qui feya V exodi al fí de la tragèdia. Exodiario, Exodiarius, ii. EXODO. m. Segon llibre del Pentatéuco , en que escrigué Moysès la eixida dels israelitas de la esclavitut de Egipte , viatge y peregrinació pel desert. Exodo. Exodus, i. || bxodi. EXOFTÀLAIIA. f. med. Eixida del ull fora de 8Òn centro. Exoftalmia. Exophtalmia, s. EXONERACIÓ, f. Descàrrech, alívio de alguna càrrega. Exoneracion. Exoneratio, nis. EXONERAR. V. a. Descarregar, aliviar de càr- rega ú obligació. Exonerar. Exonero, laevo, as. EXONERAT, DA.p. p. Exonerado. Exonera tus. EXORABLE. adj. Capàs de apaciguarse. Exo- rable. Exorabilis. EXORBAR Y EIXORBAR. V. a. Fèr tornar cego. Cegar, hacer ciego, Ca;co, exoculo, as. EXORBITÀNGIA. f. Exc^s. Exorbilancia, Enormitas, immanitas, atis. EXORBITANT, adj. Lo que excedeix mòlt lo terme regular. Exorbitaníe. Immodicus, enormis. EXORBITANTMENT. adv. m. De un modo exorbitant. Exorhitantemenle. Ultra modum. EXORGH Y EIXORGH, CA. m. y f. Qui mor sens successió llegítima. Mahero, manera, estèril, Sterilis , infcecundus. EXORGI8AR. V. a. Conjurar à un esperitat. Exorcizar, Exorcizo, as; sacris obtestationibus ad- juraré. EXORGI8AT, DA. p. p. ExorcizaL•, Exorci- zalus. EXORCISME, m. Conjur contra 'Is esperits malignes. Exorcismo, Exorcismus, i. EXORCISTA, m. Qui pel grau menor cccle- siàslich pól conjurar. Exorcista, Exorcista , exor- cistes, ae. EXORDI. m. ret. Principi, introducció de qual- sevol composició de ingeni. Exordio, Exordium, íi, exorsus, us. EXOPELLAR. V. a. Llevar las orellas. Desore- jar. Auribus minuere. EXORM. m. ant. ensalm. EXORMADOR, A. m. y f. ant. ensílmador. ÉXORMAR. V. a. ant. BNSALVAi." EXORNAGIÓ. f. Embelliment. Erornàtim. Ornamentum , i , exomatio, nis. | ret. Figura ab que referidas las rahons en pro y en eontra , y despreciadas totas elegeix altra 1* orador. Exoru- cion. Expeditio, nis. I Proba ó íl-lustraeió del sílo- gísme oratori. Exomaeion. Exomatio, nis. EXORNAR. V. a. Embellir. Bxomtir, Bxomo, as. II met. ret. Donar gràcia al discars ab troposy figuras. Exomar, Orno, exorno, as. EXÓRQUIA Y EIXÓRQUIA. f . Dret de bs viudas sens fills sobre 'Is béns del marit difunt. Exorquia, Exorquia, se. ' EXORTAR. V. a. EXHORTA!. EXOTÉRICH, CA. adj. Ynlgar, püblich, apnr pósit ó acomodat à la capacitat de tothom. BxeU- fico, Exotericus. EXÓTICH, CA. adj. Estranger, estrany, adve- nedis. Se diu de las veus , plantas y drogas. £fó- tico. Exoticus, peregrinus. I bstrant, RARO^nm* VAGANT. EXOUCÓNGIA. f. Secta de arrians qne dey» que'l Fill de Dèu no era de algnna snbstincií qoe existís. Exouconcia, Exonconcía, s. EXOUGONCI8. m. pi. Sectaris arrians qve oe- gavan la existència del fill de Dèn. EMueoaWos. Exouconcia. EXPANSIBIUTAT. f. ffs. Propietat de nn cos peia poder ocupar mòlt lloch. Exfm»ikaiiéL Ei* tensivi natura. EXPANSIÓ, f. fis. Extensió, dilatació, fxpo• ti(m. Extensió, dilatatio, nis. | f. Moviment de t^r- nura, sensibilitat , afecte ó confiansa. Etfwm. Animi lanxamentum. EXPANSIU, YA. adj. KrjMiiisfvo. Qood extra- di poteat. EXPATRIARSE. Y. r. Separarse algú volnn- tàriament de sa pàtria. Bxpatrimm, Patris spootè valedicere. EXPATRIAT, DA. adj. Expatriaio. í patrià spontè emigratus. EXPEGTABLE. adj. Digne de admiració. £^ peclabk. Exspectabilís. EXPECTACIÓ, f. Gran desitj , esperansa de alguna cosa important. Expeetaeioií. Exspeciatio. nis. II Festa que celebra la íglésia en lo dia 18 de desembre , en honor de Maria Santísima. EifecU- cion. Beata; Haris Yirginis partus expectatío. EXPECTAR, v. a. ESPERAR. I pcrtInter. EXPECTATIVA, f. La acció de esperar. Ex- pectativa, Spes, ei, expectatio, nis. ESTAR k LA expectativa, fr. EsUtT fil exftda- cion. Operiri. EXPECTORAGIÓ. f. roéd. L* acte de expeclo- rar. Expectoracitm, Expectoratio, nis; extra pertie ejectio. EXPECTORAR. V. n. roéd. Tranrer del pit per la boca las fleumas y snperfluitats. Exfecmv. Expectoro, as. EXP GiTAU EXP 721 r, VA* adj. med. Remey pera eipaelonir. Bsfietorativo. AnacatharUcus. EZVEDIdO. f. Facilitat, promptitut, desem- baràs. M^di^on, Solerlia, indústria, ». U Acció de expedir, y despatxar los negocis. Expedicion, Eipeditio, dís ; expediendi aclus. | mef . Campa- aya, empresa de guerra en paratge distant del propi país. Expedicion. Expeditio, nis. || Breu, dis- lenaa, despaig apostólich. Expedicion. Litterae ex- pedítse. EXPEDICIONER. m. Qui expedeix las Uetras aposiólicas. Expedicionero, Expedilionarius, ii. EXPEDIENT, adj. NECESSARI, iItil, convenient. I iD. Medi ó partit que *s pren pera eixir de algun dubte ó dificultat. ExpedienU. Yia, x, modus, i. | DepeadéDcía 6 negoci que se segueix sens judici contradictori en los tribunals. ExpedienU. Causa, 8, negatÍDm, ii. || expedició. 1. DONÀB EXPEDIENT, fr. EXPEDIR. 1. V. a. Despatxar, donar curs à las ó negocis. Expedir, dar expediente ó curso. Bxpedío, is. I Despatxar, extcndrer per escrit las bnlllas, privilegis, etc. Expedir. Expedio, is. || Donar aignn decret. Expedir. Pra^scribo, is. EXPEDIT, A. p. p. Expedido. Expeditus. || adj. Desembarassat, libre de destorb. Expedito. Sxpeditns. B m. Llest, àgil , que fa mòlt en poch temps. Expedito. Solcrs. EXPEDITAMENT. adv. m. Desemharazada- menUj expedilamente. Expeditè. EXPEDITIU, VA. adj. Llest. Expedita. Expe- ditna. EXPEL-LUL V. a. Tirar, tràurer ab violència. Expekr. Bjecto, as, ejicio, is. B'UTf DA. p. p. Expelido. Expulsus. U V. a. GASTAR. k f. pi. Gasto. Expentas. Impensa, expensa, ae. EXPERIÈNCIA, f. Pràctica, hàbit en conèixer y saber usar las cosas. Experiència. Experientia, m. I EXPERIMENT. ànírsen per la EXPERIÈNCIA, fr. Fér las cosas sens cnydado particular per haverlas repetidas mòltas vegadas. Irse por el tiento. Habitu agere. LA EXPERIÈNCIA ES MARE DE LA CIÈNCIA, rcf. De- DOta que ab la pràctica y continuació s' aprèn mòlt. La experiència es madre de la ciència ; el uso hace maestro. Usus perítos facit ; discendo discere discunt ; fabricando fit faber. SABER ALGUNA COSA PER EXPERIÈNCIA, fp. Saberla perfectament per haverla practicada y observada mòltas vegadas. Saber por experiència. Usu peri- tns esse ; experientia magistrà cognoscere. TENIR EXPERIÈNCIA, fr. Tenir cabal coneixement de alguna cosa. Tener experiència. Experientia edoctum esse. EXPERIMENT, m. Proba, tenlativa. Experi- mento, Experimentum, periculum, i. EXPERIMENTADOR , A. m. y í. Qui expe- TOHO I. rimdnta. Experimentador. Experimenti artífex. EXPERIMENTAL, adj. Fundat en ó sabut per experiència. Experimental. Experientia probatus. EXPERIMENTAR. V. a. Probar , examinar pràcticament la virtut y propietats de alguna co- sa. Experimentar. Tento, probo, as; periculum fa- cere. || Sentir , notar en sí alguna cosa. Experi- mentar ; eckar de ver en si. Animadverto, is, expe- rior, iris. EXPERIMENTAT, DA. p. p. Expermenlodo, experto. Expertus. EXPERT, m. Qui esta anomenat pera regonéi- xer las obras de qualsevol art ú ofici. Veedor, pe- riio. Inspector, is, peritus, i. I adj. experimen- tat. EXPIACIÓ, f. La obra y efecte de expiar. Ex^ piacion. Píaculum, februamentnm, i. J pi. Geremó- nías religíosas que tenian per objecte apaciguar la ira del cel y calmar la desesperació dels culpa- bles. Expiaciones. Piaculi. || Entre 1s romans ce- remónías religiosas instiluidas pera purificar las ciutats ó Uocbs sagrats que bavian estat profanats, pera desviar las desgràcias ó calamitats de que *8 judicava amenassat un país, ó pera preparar als soldats pera una batalla. Expiaciones, Piacnli. EXPIADOR, A. m. y f. Qui expia. Purificador, expiador, Expiator, is. || expiatori. EXPIAR. V. a. Purgar las culpas, purificarse de ellas per medi de algun sacrifici, etc. Expiar, Expio, februo, as. EXPIATORI, A. adj. Lo que té virtut de ex- piar, com són sacrificis, etc. Expiatorio, expiatino, Purgatorius, piacularis. EXPILAGIÓ. f. Espècie de robo ab que *8 pre- nen y gaslan los béns de una herència abans que 8* baja acceptat. Expilacion, Expílalio, nis. EXPIRACIÓ, f. Part de la respiració, y es la acció ab que V animal fà eixir V ayre que s' havia introduhit en los pulmons. Expiracion. Spiratio, nis. II quím. evaporació. EXPIRAR. V. a. ESPIRAR. EXPLANACIÓ. f. Explicació per extens. £x- planacion. Explanatio, nis. EXPLANAR. V. a. met. Declarar, explicar. Explanar. Explano, explico, as. EXPLAYAR. V. a. Dilatar, exténdrer. ExplO' yar. Dilato, as, exlendo, is. EXPLAYARSE. V. r. met. Escamparse, extèn- drerse. Explayarse. DifTundi ; fusiüs sese explica- ré. EXPLETAR. V. a. Tràurer las íorsas. Sacar. Vires addere. EXPLETIU, VA. adj. Lo que fà més plena la locució sens fèr falta al sentit. Expletvoo. Expleti- vus. EXPLICABLE, adj. Lo que pót sér explicat. Explicable. Explicabilis. EXPLICACIÓ, f. Obra de explicar. Explica- cion. Enodalio, explicatio, nis. 92 m EXP DICCIONARI EXP EXPLIGADORA8. f. pi. Facilitat de explicar- se bè. Explicaderas. Dicendi facuUas. EXPLICAR. V. a. Declarar, donar à conèixer lo que *s pensa. Explicar. Declaro, as. ] Declarar, expositar la doctrina difícil ab paraolas claras. || Explicar, Yerbis vincere ; diclis expandere. Q Pro- nunciar, proferir. Explicar, Explico, as. | Ense- nyar en la càtedra. Explicar, Explico, as. EXPLIGARSE. V. r. Explicant, Sensnm sunm expoiiere. EXPLICAT, DA. p. p. Explicado, Explanatns, explicatus. explícit, A. adj. Clar, formal, exprés. Ex- plicito, Explicitus. explícitament, adv. m. Clarament. Ex- pUcitamente, Hanifestè, expressè. EXPLORACIÓ, f. Averiguació. Exploracion, Sxploralio, nis. EXPLORADOR, A. m. y f. Qui explora. Ex- plorador, Explorator, is. EXPLORAMENT. m. ant. bxplokació. EXPLORAR. V. a. Examinar, averiguar ab di- ligència. Explorar, Exploro, as. EXPLORAT, DA. p. p. Explorado. Exploratnd. EXPLOSIÓ, f. fís. Eslruendo que fà V ayre comprimit, rompent lo cos en que *s conté. Explo- sion, Fragosa eruptio. EXPLOSIU, VA. adj. Relatiu à la explosió, capés de produhírla. Esplosivo, Explosivus. EXPLOTACIÓ, f. Acció y efecte de explotar. Esplotacion, Cultura, », lucrum, i. EXPLOTADOR, A. m. y f. Qui explota. Es- plotador, Lucrifaciens, colens, tis. EXPLOTAR. V. a. Traurer de una persona ó cosa tot lo partit que s' en pót. E$plotar. Colo, is. g Beneficiar una mina ó propietat qualsevol. Es- plotar. Lucror, aris. EXPLOTAR. V. a. En lo blasó exténdrer : se diu de la àliga de dos caps ó de alas estesas. Ex- ployar. Explico, as. EXPOLIAR. V. a. ant. despullar. EXPOLICIÓ. f. ret. Figura que explica una mateixa cosa de diferents modos ó per diferentas frases. Expolieion, Expolitio, nis. EXPONENCIAL, adj. àlg. Se diu de una po- tència notada ab un exponent. Exponencial, Expo- nentialis. EXPONEBIT. p. a. Exponente, Exponens. || m. arit. Número que senyala la potència à que està elevada una quantitat. Exponente, Exponens nu- merus. EXPORTACIÓ, f. EXTRACCIÓ. EXPORTAR. V. a. EXTRÀURER. EXP08ADAMENT. adv. m. Ab exposició. Peligrosamente, exposadamente, Periculosè. EXPOSAR, v. a. Posar de manifest. Exponer. Expono, is. g Explicar, declarar. Exponer. Edísse- ro, is, explano, as. || Arriscar, aventurar. Expo- ner, Subjicio, is. EXP08AR8B. V. r. Expofuné. Snbeo, is; lo discrimen se conjicere. EXPOSARSB DE CONFESSOR, fr. Pujar i eiàmeiii pera poder confessar. Exponene de eon/efor. Ad exaudiendas confessiones approbari. EXPOSAT, DA. p. p. Expwtío. Expositiu. LO EXPOSAT, loc. Narrativa 6 coniinguL Lo e«- puesto, Relatum. EXPOSICIÓ, f. Manifestació, fxpotteíoa. Ex* positio, nÏA, II Perill. Exposician. DiscrímeOy inis, periculum, i. EXPÒSIT, m. Criatura desamparada de sos pares. Expósito, Expositus infans. EXPOSITAR. v. a. Interpretar, declarar. Ex- poner, Expono, is, interpretor, aris. EXPOSmu, VA. adj. Lo que expòsita. Expe- sitiw, Exponens. EXPOSITOR, m. Qui expòsita. SxpoiUor. Ex- planator, is. EXPRÉMER. y. a. ESPRÉMER. || XXP1I8SA1. EXPRÉS, m. Propi ó correu extraordinari. Si- presó, Novus nuntius. I adj. Clar, especificat. £> presó, Expressus. ] m. adv. y EXPRESSABIEIUT. adv.m. Clarament. Expn- samente, Expressè, signatè. || De propòsit. Expn- samente. Consulto, cogitatò; de indústria. EXPRESSAR. V. a. Dir ó donar à enténdrer clara y eQcasment. Expresar, Declaro, as, expri- mo, is. II for. Dir expressa y distinctament algnoi cosa en auto, escriptura, etc., com : aquesta dào- snla s' expressí en la sentència. Aeprctar. Expri- mo, is. ] pint. Delinear V objecte ab totas sascir- cunstàncias. Expresar, Exprimo, ia. EXPRESSAT, DA. p. p. Expresedo. Decli- ratus. EXPRESSIÓ, f. Declaració, explicació clara y evident. Expresian, Expresio, nis. | Las paraulasó acció ab qne's manifestan los pensaments. Expri- sion, Expresio, nis. jj Regalo en demostració de efecte. Expresian, Hnnns, eris, mannscnlum, i. | Vivesa y energia ab que*s manifestan los afecte». Expresion. Expresio, nis. | pint. y escnlt. Imitació viva de alguna cosa. Expresion, Expresio , ois, vis, is. n La acció de esprémer fruytas, etc. Expn- sion. Expressió, nis. EXPRESSIU, VA. adj. Lo que explica 'is peo- saments ab claretat, vivesa y eficàcia. Expresito. Exprimens. EXPRESSIVAMENT. adv. m. Mòlt ckra, db- tincta y eficàsment. Expresivameni$, Yaldè fv pressè. EXPRIMIR. V. a. ESPRÉMER, EXPRESSAR. EXPRIMIT, DA. p. p. Exprimido, Expressos. EX-PROFESSO. Expressió llatina admesa eo- tre literats, y equival à expressamint, i dretas. EX'profeso. Exprofesso. EXPROPIACIÓ, f. DESAPROPUGIÓ. EXPROPIAR. V. a. DESAPROPUR. EXPROPIAT, p. p. de RxpROPua. EXT GàTàU. EXPUGNABLE.adj. Lo qne's pótexpagnar. Bxptígnable, Expugnabilis. E3CPUGNAGIÓ. f. La obra de expagnar. Ex- fugnacion. Expugnatio, nís. EXPüGNAR. V. a. Vèncer una fortificació, péndrerla à la forsa. Expvgnar, Expogno, as. EXPUL8, A. p. p. y adj. BxfuhOj expelido. Ex« pnlsus. EXPULSIÓ, f. Acció de expel-lir. ExpuhUm. Bxactio, expulsió, nis. EXPULSIU, VA. adj. Lo qae té virtut y facol* tat de expel-lir. Expulsivo, Expellendi vi poUens. EXPULSOR. m. Expeliente, Expnlsor, is. EXPULTRÍ8. adj. med. Se dia de loqnetó forsa pera expel-lir. ExpiUtriz. Expaltrix. EXPURGAGIÓ. f. Netedad, purificació. £a;|)«r- gacion. Exporgatio, nis. EXPURGAR.V. a. Netejar, purificar del tpt. Ex- fwrgar. Expurgo, as. EXPURGAT, DA. p. p. Expurgado. Expur^ gatus. EXPURGATORI. m. todice dels llibres prohi- bits ó manats expurgar per la Inquisició. Expurga- torio. Expurgatorium , ii. { adj. Lo que expurga. Expurgatorio. Expurgatorios. EXQUERAR. V. a. ant. bsgoeur. EXQUMIDABIENT. adv. m. ant. BSQUISIDA- MENT. EXQUISIT, DA. adj. ESQüiSlT. EXQUISITAT, f. paiciosiTÀT. EXQUAR. V. a. ant. bxegutab. EXTASIARSE. V. r. ant. arrebitiise. ÈXTASIS, m. Arrebatament, suspensió dels sen- tits. Èxtasi, èxtasis. Èxtasis, is; animi à sensibus alineatio. EXTÀTICH, CA. adj. Qui està en èxtasis ó *1 té sovint. Extdtico. Animi à sensibus alineationem frequenler patiens. EXTEMPORÀNEAMEET. adv. m. Improvis- sament. Extempordneamentey improvisamente , ex- temparalmente. Extemporabiliter. EXTEMPORÀNEO, A. adj. Repenlí, fét sens preparació. Extempordneo, extemparal. Extempo- ralis. EXTÉNDRER. V. a. Fér que una cosa aumen- lant sa superfície ocnpe mès dimensió de la que abans ocupava. Extender. Extendo, is. || met. Do- nar à aignna cosa major extensió de la que abans tenia. Extender, Extendo, is. || Escríurer una es- criptura, despaig, etc. ab la forma acostumada. Extender m decreto f una eseritura. Mandatum, scrip- turam^d formam exigere. EXTÉNDRERSE. V. f. BSTÉICDREISK. EXTENS, A. adj. Lo que té extensió. Extenso. Extensus. PER EXTENS, m. adv. y EXTENSAMEirr• adv. m. Ab extensió. Exten- samenu, extendidamenie, por extiuo. Sxtoiaè la- téque. EXT 723 EXTENSmilTAT. f. fis. Qualitat y facultat pera enténdrerse. Extensibilidad. Extendendi fa-* cultas, vis. EXTENSIÓ, f. Qifusió, dilatació. Extension. Fusió, detenlio, nis. || Digressió. Extension. Excur- sus, us. I La acció de allargar, estirar. Extension. Porrectío, nis. EXTENSIÓ DE TERRENO. L' ospay quo ocupa. Exten- sion de terreno. Soli vastítas. EXTENSIU, VA. adj. Lo que s' exten à mès cosasde las que*s nombran. Extensivo. Extensionis capax. EXTENSIVAMENT. adv. m. Extensivamente. Cum extensione. EXTENSOR, m. anat. Tendó ó nirvi que faci-^ lita la extensió de las parts à que s' uneix. Extensor. Extensor, is. EXTENUAGIÓ. f. Disminució , debilitació de forsas. Extenuamn. Extenuatio, nis. EXTENUADtsSIM, A. adj. 8up. ExUnuadisi^ no. Yaldè extenuatus. EXTENUAR. V. a. Disminuhir, debilitar, apri- mar alguna cosa. ExUnuar. Extenuo, attenuo, as, y Dit de la terra, dessubstanciarla. Extenuar. Ab-* sumo, conficio, is. EXTENUAT, DA. p. p. Extenuado. Extenuatus^ EXTENUATIU, VA. adj. Lo que té virtut pera extenuar. Extenuativo. Extenuandi vi pollens. EXTERIOR, m. Trassa, aspecte ó port de ai- gnna persona. Exterior. Specimen, inis, species, ei. II adj. Lo que qualsevol cos ú objecte manifesta per part de fora. Exterior. Exterior, is. EXTERIORITAT, f . La conducta ó port exte- rior. Exterioridad. Species , ei. || Demostració de algun afecte que no se sent. Exterioridad. Simula- tio, nis, espècies, ei. || Honor de pura ceremónia, Exterioridad. Pompa, as, ostentatio, nis. EXTERIORMENT, adv. m. ExteriormenU. Ex- trinsecüs, forinsecús. EXTERMINAGIÓ. f. EXTERMINI. EXTERMINADOR , A. m. y f. Qui extermina. Exterminador. Exterminator, is. || m. Lo príncep de las tenebras. Exterminador. Ababdon^ is. EXTERMINAR. V. a. Destruhir enterament. Exterminar Extermino, as; slírpitus delere. EXTERMINAT, DA. p. p. Exterminado. Ex- terminatus. EXTERMINI, m. Destrucció, mina total. Ex- terminio. Excidium, ii. EXTERN , A. adj. Foraster, estrany. ExUmo. Externus, extraneus. { Terme de relació, lo que apareix per fora, oposat à lo intern. Extemo. Ex- ternus, extraneus. || fill extern. || Parlant de estu- diants, los que no estan à pensió ó que no viuhen en casa del mestre. Extemo. Externus. EXTIMA T EXTIMACIÓ. f. ESTIMA, AVALUÀ* Cló. EXTIMAR. Y. a. ESTIMAR, AVALUAR. EXTUfCdÒ. f. Aniquilació. Sximion. bstinc- 724 EXT DICCIONARI EXT tio, nÍ8, extÍDCtus, ns. || Apagament. Bxtincion. Restínctio, nis. EXTINGT, A. adj. ant. extinguit. EXTINCTIU, VA. adj. for. DESTRUCTIU. EXTINGIR. V. a. BXTIN6UIR. EXTINGUIBLE. adj. Lo que*8 pót exlingair. Extinguible, Exlínguibilis. EXTINGUIR. V. a. Apagar. Exlinguir. Extin- guOf restí nguo, is. Q Aniquilar, deslruhir entera- ment. Extinguir. Extingno, evero, is. || També 's diü en lo moral. Extinguir, Coérceo, inhíbeo, es. EXTINGUIT, DA. p. p. Extinguido, exlinto. Extinctas. EXTIRPACIÓ, f. Obra de extirpar. Extirpa- eion, Extírpatio, nis. EXTIRPADOR, A. m. y f. Qui eslirpa. Exlir" pador. Extírpator, is. EXTIRPAR, y. a. Destruhir enterament. Ex- tirpar, Extirpo, as. | Arrancar de soca y arrel. EX" tirpar. Extirpo, as; fanditiïs evellere. EXTIRPAT, DA. p. p. Extirpada, Extirpatus. EXTÍ8PIGE. m. Ministre encarregat de exami- mir las entranyas de las víctimas. Extispice. Ex- líspicis. EXTI8PIGINA. f. Inspecció de las entranyas de las víctimas al objecte de conèixer lo venider. Extispieina, Extispicina. EXTORQUIR. Y. a. EXIGIR. EXTORQUIT, DA. adj. ant. La cosa presa ó exigida à la forsa. Àrrebatado. Raptus. EXTORSIÓ, f. Obra de llevar per forsa alguna cosa. Extorsion, Extorsió, nis, violenta ademptio. y RAPINTA. EXTORT, A. adj. ant. bxtorquit. EXTRA Ó AD EXTRA. exp. llatina. Ademés, fora de. Extra, ad extra. Extra, ad extra. EXTRACCIÓ, t. L' acte y efecte de extra urer. Bxtraccion, Extractio, nis. || quím. La separació de alguna de las parts de que*s componen los cossos naturals y artificials. Extraccion, Separatio, extrac- tio, nis. I Sorteig. Sorteo, Sortitio, nis. | ant. nai- XBNSA. EXTRACTAR, v. a. Compendiar lo millor de un llibre. Extractar, Excerpto, as; in compendiam redigere. EXTRACTE, m. farm. La part mès substan- cial, ó de major virtut y eficàcia que s' extrau de minerals, plantas, licors, etc. Extracto. Extractum, i. 0 Resumen substancial de algun escrit. Extracto. Summa, se, compendium ii. BXPRACTB DE FEL DR BRAU Ó DB BOU. LO fel de dit animal evaporat que forma una substància blanda, de color grocb verdós, de sabor mòlt amarch, de olor dèbil particular : té una propietat tònica mòlt manifesta, y s' usa pera aumentar la activitat en los òrgans digestius, y sempre que convé V us dels corroborants. Extracto de hiel de toro ó de buey. Extractum fellis bovini seu taorini. IXTRACTB DB SATURNO. Llquit qoe «* obCé fent bullir lo litarge ab una disolació de aoetit de plom cristalisat, evaporant lo licor haata 30.^; no té co- lor, es trasparent, de sabor dols y apeoas astrÍD- gent; s* emplea com à resolutiu y repercoasio, ea las inflamacions erisipelalosas dependents de cto- sas externas, en las cremaduras, contusions y lo^ tàrias, etc. Suhacetato de pUmo ÜqmidiO^ é «rirseie de satumo. Sub-acetas plumbi liquidos, exlractom saturni, acetum lithargyrii satnrni. EXTRAHENT. p. a. Qui extraa. Exthuiofy extraente. Extraens. EXTRAJUDICIAL, adj. Fét, tracUt fora de b via judicial. £!ír(fa;udteta2. Extrajndicialis ; extra judicium actus. EXTRAJUDICIALBIENT. adv. m. Sens li formalitat de causa judicial. ExUrajmimakuàU, Extra judicium. EXTRA-MURR. Veu composta de bxtra Hatiu y MURS, admesa pera significar fora de una einlat amurallada, però en lo recinte de ella. Aflrenni- ros. Extra muros. EXTRÀNEO, A. adj. ant. bsteaht. EXTRANGERIA. f. BSTRAHOBEU. EXTRANT, A. adj. bstrant. EXTRAORDINARI, A. adj. Fora del orde, regla y método regular y natural. SstrawrÜMam, Extraordinarius, inusitatus, insnetus. | RaraveUés, admirable. Extraordinario. Mirabilís. | Fortúit, Oh sual. Extraordinària. Fortuitns, advenUtins. | n. Correu particular. Extraordinario, Novns nnntios. II Plat que s' anyadeix al menjar ordinari, JErlra- ordinario, Fercnlum, i. EXRAORDINÀRIAMENT. adv. m. De m modo extraordini. Extraordinariamente. Pneler ibo- dum; extra morem. || CApaiTxosAiosifT. EXTRAtTÉMPORA. f. La dispensa pera ré- brer ordes majors fora de las témporas. Arir«- tempera. Ad ordines extra tempera excipiendoi facultas. EXTRÀURER. V. a. Tràurer alguna cosa de ahont estava. Sacar, extraer. Extraho, is. | qaíffl. Separar alguna de las parts de que *s oompoaefl los cossos. Extraer. Separo, as, extrao, is. | Esca- llir y fér un compendi de la substància de un lli- bre. Extraer. Excerpo, is. EXTRAVAGÀNCIA, f. BSTRAVAGÍ!faA. EXTRAVAGANT, adj. bstra vagant. | m. pi. Las constitucions pontiffcias posades al fi del cos del dret canónich. Extravaganíes. Extravagantes, ium. EXTRA VAGANTMENT. adv. m. De un IDO- do extravagant. Extravagantemmte, Insanè. EXTRAVAGAR. V. a. DBSVAaiBiA&. EXTRA VA8ACIÓ. f. med. y cir. La aocióó movímens ab que surt la sancb de sos vasos ordi- naris. ExtravasMion, extravasion. Emptio, nis. EXTRA VA8AR8E. Y. r. med. Bixírse algno Kquit del sèu vas. Extravaiarse, Sxirà vasa di^* fundi. EXT EXTRAVASnÓ. f. BXTRAVASÀC16. SXTHAVENAB8E. Y. r. Eixirse la sanch de lasTenas. Extravfinarse. Extra venas sanguinem effnndi. EXTBAYIAR. T. a. Férpérdrerlo camí. Tam- bé s' usa com reclproch. Extraviar, k via deduce- re, avertere. EXTREM, m. Principi ó fi de alguna cosa. Ex- tremo. Mela, Bd, extremnm, i. || L' últim à que pót arribar alguna cosa. Extremo y, extremidad. £xtre- milas, summitas, atis. || Admiració, escrúpol afec- tat, l•lazaneria^ gazmoneria. Inanís amplificatio. || Bxcessia. adj. Extremo. Extremus. || adj. extremat. EXTREM PROPÍNQUo. csgr. Aquell desde abont se & '1 moviment de conclusió. Extremo propinquo, Sxtremam propinquum. ▲EBiBÀR AL EXTREM, fp. Patir gran necessitat. Üegar al extremo. In súmmum venire ; ultima ex- trema prosequi. . la EXTREM i EXTREM, m. adv. besde'l principi úü. De extremo d extremo, desde el principio al fin, k capità ad calcem; ab ovo ad mala. || De un ex- trem al altre contrari. De extremo d extremo, Ab eqiiis ad asinos. iM BXTRiM. m. adv. Extremadament. Con, en, por extremo. Sammè, impensè, maximopérè. rÉaiXTiEMS. fr. Manifestar ab gestos ó senyals eieessiuB algun afecte, com sentiment, alegria, elc. Haeer extremat. Animi affectus extraordinaris 8%DÍs explicaré, indicere. PA88ÀR DE uif EXTREM i ALTRE. fr. Passar dcsde'l principi al fi sens tocar ó entretenirse en los me- dia. Iff paear ée tm extremo d otro. Extrema pro- aequi. EXTREMADAMEirr Y EXTREMAMENT, adv. m. En extrem. Extremamente, extremadamen- fi. Abeolulè, completà, snmmè. EXTREMAT, DA. adj. Cabal, perfet. Extre- mado. Absolutas. Q Sammo. Extremo. Extremus. EXTREBilTAT. f. La punta ó part última de alguna cosa. Extremidad, ea;(remo.Ultimum,extre- mum, i. CXTREMUNGIAR. V. a. Administrar lo sa- CATALA. EYX 128 grament de la extremunció. Olear; dar la santa uncion, ó la extremauncion. Extrema) unctionis sa- cramento rooribundum muniré, instraere. EXTREMUNGIAT, DA. p. p. Oleado. Extrems unctionis sacramento niunílus. EXTREMUNCIÓ. f. Lo quint sagrament de la iglésia que 's dóna als moribundes ab los sants olis. Extremauncion; santa uncion. Extrema unctio; moribundís sacra unctio. EXTRET, A. p. p. Exiraido. Exporlatus, ex- tractns. || m. extracte. || Tret de algun empleo. Depuesto, sacado. Depositus. EXTRÍNSEGAMENT. adv. m. Exteriorment. Exlrinsecamente. E^trinsecus. EXTRÍnsegh, ca. adj. Cosa no pertanyent à lo que 's fà ó tracta. Extrinseco. Extrinsecus. EXTUBErAnGIA. f. protdbbrIncia. EXUBERÀNCIA, f. Gran abundància, exube- rància. Exuberantia, ae. EXUBERANT, p. a. Mòlt abundant. Exube- rante. Exnberans. EXUCONCIANA. f. Secta, rama dels arrians. Exuconciana. Exuconciana, a^. EXULCERAGIÓ. f. med. Formació de llaga. Exulceracion. Exulceratio, nis. EXULCERAR. V. a. Comensar à formar llaga. Exulcerar, enconar, envenenar, Exulcero, as. EY. EY. Inlerj. pera cridar al que està distant. Oye, oyes. Heus, tu. ET, ET. Interj. de extranyesa. Bola. Heus, q uid EYCETA8. m. pi. Sectaris del sigle vu que professavan la vida monàstica, y afirmaven que 's podia alabar à Dèu sens cantar y ballar. Eicetas, Eycetae, arum. EYL. pron. aut. Ell. El. Ille. EYNA. f. Qualsevol vas pera posar vi ó altre licor. Vasija. Vas, sis. || pi. Los instruments propis de algun art ú ofici. Trebejos, útiles, enseres. Uten* silia, ium, instrumenta, orum. BYXELAR. V. a. ant. vèncer, derrotar. 726 FAB DICCIONARI FAB ^^^mt^m^^0m^^0m^^^*^m0*^^0^0^^^^^f^^^0^^ *<^^««M««*V*Mtf4«MM«M«W» seÉ^^ P. F. Sisena lletra del abecedari y quarta de las consonants llabials. La pronunciació catalana es BF ; y Ms que li donaren valor numeral la feren significar 40 y ab nna ralleta sobre 40,000. Entre 'Is romans servia pera marcar als esclans que ha- vent fugit los tornavan à atrapar , denotant així la fngida. En las gallofas ó dietaris significa férià. Cap per avall en las inscripcions val v com serjus servus. Duplicada així If en la jurisprudència sig- nifica DiGBST. I FORT ó FORTE. J F, P. forte piano. P. P. Mòlt fort , fortíssim. JP. P, P, ó P. P. P. P. fortíssim però lleuger. FA. FA. m. müs. La quarta veu de la escala. Pa. Quarta musica vox. || Interjecció de disgust , com: FA , fora de aquí , nas pudent. Quita, Apage. || 0. Proh, pro. FABA. f. Lo fruyt de la fabera. naha. Faba, ®. II Butllofa ò bulto à manera de faba que s* eleva en la part exterior del cos del animal. ïïaha^ron•' eha , hahon, Stigma , atis. Q Tumor de sanch coa- gulada en la boca de las béstias. Baha, Bana , as. H BLEDA. 2. FABA CANINA. MATACi. FABA EGiPCÍACA. Planta medicinal, espècie de ars que's cultiva en Amèrica y en alguns paratjes de las Indias, ab las fullas grans de figura ovalada, y la flor de color de rosa: té la arrel molsuda y mòlt acre quant està fresca, però cuyta pert lo mal gust y s' usa com aliment , com també las fullas. Colo-- easia, haba egipciaca ó de Egipto. Faba segypliaca, colocasia, 2e. FABA PUDENTA. CcHa faba que vé de llevant, y es bona contra la hidropesia. Baba hedmda. PhasecH lus Burratensis. NO PODER DIR FABA. expr. fàm. No poder respinr de cansat. No poder eehar el aliento. Xaximè útkr tigatum esse. QUANT LAS FABA8 lÀ FAN CLOCH , NOSTtB AIO, RO ESTiCH EN LLOcn. ref. Denota que en lo boo tenps los criats no volen estar subjectes. Cwomíú lu habas estén en grano , una higa para mnenro «fli. Dum adest ceres, non famulamnr. teIürer fabas DE OLLA. fr. mot. hm. qoe's dii de aquell que havent estat encngit y vergonyes, comensa à dir ó fér lo que abans no s* atrevia, j també del malalt que va per bè. linear lo$piési las alforjas 6 del plató. Audaciorem evadere. FABAB. m. Lloch sembrat de fabas. Bakr. Fabetum, i, fabalia, omm. FABÀBIA. f. Planta de flors blancas , frnytde tres cantons ab llavors petitas, negras y amargis; se cria arrapada à terra. Telefio. Tdephiom, ii. FABAT, DA. adj. Se diu del animal qne pa- teix lo mal dit faba. Habado. Elephantiacns. FABELAB. V. n. parlar. FABEBA. f. Planta ó ü^gom annal de arrel fibrosa, de cama quadrada y dreta, de fullas cras- sas ó molsudas, y que produheix un fruyt xato, de cosa de una polsada de llarch , y bona pera men- jar, com també la tavella quant està verda. Hah, Faba, ae. FABET. m. Embadalit , parat. Melilolo. Slupi- dus. FABELA. f. ant. flaquesa. FÀBIA. (llet.) Nom de dos lleys romanas: pro* hibia la una la compra , venda ó retenció de ub esclau ó llibert de altre propietari ; la altra mst- cava '1 número de clients que s* podia portar de acompanpment en los llochs püblicbs. ley /«Ki. Lex fabia. FABIANS. m. pi. Sacerdots romans que viviai en comunitat , y nom qo» Rómulo doni ab sèn FAG partidaris, per sér Fàbio Celer lo gefe principal de ells. Fahiaiíos, Fabiani, omm. FABÓ Y FABOLÍ. m. Faba mès petita que la regular, y serveix pera aliment de las cabalcadu- ras. Haha panosa ó caballuna. Equina faba. FABOROÓ. m. mús. Modo de cantar ab entera igualtat. Pabordon. ^qualiter sonans concentus. FABREFAGGIÓ. f. Establiment de fàbricas. Mbrefaccion. Fabrefactio, nis. FÀBREGA, f. ant. fàbrica. ] ant. farga , fer- reria. Q alfàbrega. FABREGDAYAR. V. a. ant. fabricar. FÀBRIC^i. f. EDIFICI. II Paratje destinat pera fabricar alguna cosa. Fàbrica. Fabrica , x. || Casa fabricada ó feta ab art. Fàbrica. Fabrica, ». || Obra de terra ó terrisa. Al far. Figlina. U met. Idea fan- tàstica. Fàbrica. Vana machinatio. || y FABRICACIÓ, f. La acció de fabricar. Fdbri- ea, fabricacion. Fabrícatío, nis. FABRIGADOR, A. m. y f. Qui fabrica. Fabri- eante, fabriquero. Fabricator, edifícans, fabricans, is. n FABRICANT. || met. V inveutor de alguna cosa no material, com de mentidas. Fa^tcador. Machi- nator, is. FABRICANT, p. a. Qui fabrica. Fabrieante. Fabricans. || m. L' amo, mestre ó artista de alguna fàbrica , ó qui traballa en ella. Fabricanle, fabri- quero. Faber, architectus, i, fabricator, is. FABRICAR. V. a. Fér ó disposar alguna cosa material. Construir, fabricar, edificar. Fabrico, as, struo , is. n met. Fér ó disposar alguna cosa no material, com la pèrdua de algú, etc. Trazar, fa- bricar. Invenio, is, fíngo, is. FABRICENSE8. m. pi. Obrers de Roma que traballavan en la fabricació de armas en los arse- nals. Fabricenses. Frabricens, is. FABRIDOR. m. ant. pulidor. FABRIR. V. a. ant. pulib, bruntir. FÀBULA. f. Ficció artificiosa que inclou alguna yeritat moral. Fàbula. Fabula , ». || Espècie sens fonament, ó falsa. Fàbula. Fallacía, sb, fictio, nis. D'mitologia. Q Rumor, veu del poble. Fàbula. Fa- bula, Bd. II La part de invenció ó la forma y dispo- sició artificial de un poema. Fàbula. Fabulse in- ventin , dispositio. II L' objecte de irrisió , com: fulano es la fIbcla del mon. Fàbula. Ludibrium. ii. II Rondalla. Fàbula; euenlo de viejas. Burree, aruin. || novel4. FABULETA. f. d. Fabulilla. Fabella, se. FABULISTA. m. Qui conta , escriu ó compon fàbulas. Fabulisla, fabulador. Fabulator, is. FABULÓS, A. adj. Lo que conté fàbula ó ficció, Fabuloso. Mythicus , fabularis. || Incert. Fabuloso. Fabulosus, fictus. . FACCIÓ, f. Acció militar. Faccion. Congressus, us. n Parcialitat, partit, bàndol. Pandilla, faccion. Factio , machinatio , nis. || Delineació , ayre de la cara. Faccion. Oris, vullus lineamenla , ductus. |j Lliga en que s' ba promès la fe mútua ab Jura- CATALÀ. FAC 727 ment. Faccion. Consponsa factio. || Qualsevol ser- vey militar , com patrulla , etc. Faccion. Militise Officíum. II p. U. FETOR. FACGIONAR. V. a. Dividir en faccions ó par- tits, sublevar , amotinar, insurreccionar. Facció- nar. Factionibus diducere, perturbare. FACCIONADAMENT. adv. A modo de facció. Faccionadamente. Facciosè. FACCIÓ8, A. adj. Sediciós , perlurbador de la tranquilitat pública ó que's rebel-Ia contra '1 rey llegítim. Faccioso. Factiosus. || Qui's declara à fa- vor de algun partit. Faccionario, Parlium studio- sus. FAGGIOSAMENT. ad. De una manera faccio- sa. Facciosamenie. Factiosè. FACÈCIA, f. aat. COMÈDIA. II ant. Gràcia , agu- desa, ditxo. Chiste, sal, donaire. Facetia , se, face- tiae, arum. ab facècia, expr. mús. Ab lleugeresa , festiu , alegre. Con facècia. Festinate. FACECI08, A. adj. ant. Graciós , xistós. Sala- da, gracioso, chistoso. Facetus, lepidus. FAGENDA. f. ant. Negoci, feyna. Hacienda. Labor, is, opus, eris. FACIAL, adj. Lo que pertany à la cara. Facial. Ad faciem pertinens. ÀNGUL facial. Lo format per dos rectas que surlen de las dents superiors, la una va à parar al oído , la altra al punt mès sortit del front , dedu- bint així V tamany del cervell y U grau de intel- ligéncia. Angulo facial. Angulus faciei. FACIALMENT. adv. m. ant. cara à cara. FÀCIL. adj. Lo que no costa traball , cuydado, ó diligència. Fàcil. Expeditus. Q Mudable , varia- ble, inconstant. Fàcil. Yarius , mutabilis. | Humà, condescendent. Fàcil. Facilis , comis. || flexible. II FRÀGIL. FÀCIL OE FÉR. loc. Haccdero. Factu facilis. FACILET. adj. d. Facilillo. Facillimus. FACILtSSIMAMraiT. adv. m. sup. Facilisi- mamenu, facilimamente. Facillimè. FACILITAR. V. a. Desembarassar , llevar las dificultats que impedeixen la execució de alguna cosa. Faciliíar. Expedio , is, facilem aditum inve- nire. FACILITAT, DA. p. p. Facilitada. Expeditus. I f. Bona disposició, poca dificultat pera fér algu- na cosa. Facilidad. Facilitas , atis. J Inconstància, lleugeresa. Facilidad. Yarietas, atis. FÀCILMENT, adv. m. Sens traball ni dificul- tat. FàcUmente. Facilè; nullo negotio. Q Ab lleuge- resa. Fdcilmente. Temeré. FACINERÓS, A. adj. Malvat, delinqüent , di- solut. Facineroso. Facinerosus, flagitiosus. FACINEROSAMENT. adv. m. De un modo fa- cinerós. MalvaL•mente, impiamente, nefandamente. Nefariè, scelestè. FACINORÓ0, A. adj. FACINERÓS. FACITf A. p. p. ant. FET. 728 FAC DICCIONARI FAT facsímil, in. Yeu llatina pera denotar la perfecta imitació de una firma , escrit, etc. Faesi- milè, Simile faclum. FACTIBLE, adj. Lo que's pót fér. Hacedero, factible. Factibilis. FAGTIBLEMENT. adv. De un modo factible. Factiblemenle, Faclibiliter. FACnci, A. adj. Artificial. Pactieio. Facli tius. FACTOR, m. Comissionat pera comprar, vén- drer y altres negocis. Factor, institor, Negotiator, institor, is. || Qui fa alguna cosa. Hacedor, Factor, is. II arit. Cada un dels números de la multiplica- ció dels quals resulta '1 producte. Factor. Factor, is. FACTORIA, f. Empleo del faclor. Factoraje, factoria, Negotiatoris munus. || Oficina del factor. Factoria, factor aje, Negotiatoris olficina. FACTOTUM • m. Subjecte que exerceix vàrios encàrrechs , ó 4 qui 's mescla en tot genero de serveys. Factotum, Totom faciens. FACTURA, f. Compte del cost y cóstas de las mercaderias que compran los factors. Factura. Mercium ratio. || ant. Acció y efecte de fér. Hechu- ra. Opera, factura, íb. FACTURIA. f. FACTORIA. FÀCULA. f. astron. La part mès brillant del disch del sol ; també 's dóna aquest nom à las cla- pas blancas que 's veuben en la lluna, y mès bri- llants que lo demés del disch llunar. Pdcula. Fa- cula, ai. FACULTAT, f. Potència, virtut pera obrar. Paeultad. Disciplina, ae, facnltas, atis. || Ciència, art. Facultad. Disciplina, m, ars, artis. | Llicèn- cia, permís, llibertad. Facultad. Potestas, atis, co- pia, 86. II En las universitats, conjunt dels doctors ó mestres de una ciència. Facultad. Alicnjus scien- tiae claustrum. || pi. Béns, cabal, etc. Facultades. Res, ei, bona, orum. FACULTAT MAJOR. La filoBofia, teologia, ileys, ca- nons, medicina, etc. Facultad mayor. Scientia ma- jor, altior disciplina. FACULTATIU, VA. adj. Pertanyent ó alguna facultat. Facultativo. Ad disciplinam, ad artem spectans. U Pertanyent al poder ó facultat de fér alguna cosa. Facultativo. Ad facultatem pertinens; facultate pollens. || Lo que dona facultat. Faculta- tivo. Quod facultatem affert. || m. Qui professa al- guna facultat, regularment s' entén dels metges, cirurgians y apotecaris. Facultativo. ScienliaB pro- fessor. FACULTATIVAMENT, adv. m. Segons las reglas de una facultat. Facultativamente. Propriis cujusqne scientise vocibus. FAGUNDAMENT. adv. m. Gopiosament en lo ben dir. Eiocuentemente. Facundò, disertè. FACÚNDIA Y FACUNDITAT. f. Elegància, abundància de paraulas y frases. Facundia. Fa- cundia, ®; dicendi copia ; eloqneptia) vís. FACUNDO. adj. Copiós en lo ben dir. Blotml• te, facundo. Facundus, disertus ; ad dmndam e»- piosus. FADA. f. La que, segons opinió dels gentil pronostica 'Is destines. Bada. Fatídica, as. | Qoil- sevol de las tres parcas. Bada. Parca, ». FADADOR, A. m. y f. ant. Vatkmaior, Mt- dor. Fatidicus. FADAMENT.'adv. m. Ab desmasiada ddsor. Desabridamente. Insulsè, injacnndè. FADAR. V. a. ant. vaticinai. FADDA. f. Moneda de plata en Torqnia qm n\ un quarto y es mòlt petita. Fadda. Honela àe dicta. FADEA. f. ant. fatuïtat. FADIGA. f. Lo dret del senyor del domini éi- recle sempre que s' enagena la cosa donada et enfitèusis. Tanteo, fadiga, preUteum. Pnslatimiis jus post venditionem. FADIGAR. V. a. Usar del dret de fkdíga. 7a»- teàr. Jus prtelationis in licitatione retraherere. FADOR. f. Dolsor desmasiada del menjar, im- palagamiento , empalago. Insnlsitas, aüs, Cisü- dium, ii. FADRt| NA. m. y f. Jove solter, eo estat de casarse. Mozo, maneebo, doneel. Adoleaceas, tis, CGBlebs, ibis. || Lo qui ha passat 1* aprenentatge 4e algun ofici y no es mestre. Mancebo, efeUl, Mut- cipium, mercenarius, ii. | A. ant. MAmima. FADii MESADEE. Lo fadrí quo *s lloga per meNS y menja en casa del aiho. Mesero. Menslnras ops- rarius. FADRINATGE. m. JUVüfTüT. FADRINEJAR. V. n. Fér vida de ImItí. JT^ eear. Juvenor, aris. FADRINE8A. f. ant. JüVSifTCT. FADRtNET , A. m. y f. d. Moeito^ eo. Adole^ cenlulus, i. FAGEDA, f. FAJAL. FAGINA. f. Gat salvatge. Gardmim, fwma, k>- tis, is ó idis. FAGOT. m. Instrument múaich de vens mès agudas que '1 baixo y mès estret per la part sape- rior, que 's toca per medi de Doa canya doUe po- sada al extrem de un tnbo corb de Uautò. fs^oi. Tuba, ae. FAGOTKTA. m. Mdsich que toca *1 íagot. F*- gotista. Tubicen, is. FAHEDOR , A. m. y f. Qui fà. jncedor. Con- ditOr, is. II FACTOR. FAHEL. adj. ant. fibl. FAHELTAT. f. ant. PIDBLrfAT. FAHENA. FETNA. k FAHENA FETA NO HI HA ESTOBB. refr. tCf. FEl•li FETA NO TÉ DESTORB. FAHENT. p. a. FABBDOR. FAHENT LACs PALESA, fr. ant. Akbant péblica- ment. Baciendo loor mamflesta, Publioè landaBdo. FAILLEII8A. f. ant. FALTA» Dmcxi. FAL V. n. ant rALtii. rAlLLDOll• f. ant. falta, BBriCTB. FADUB. T. a. ant. fée. FAISÀ. m. FATsi. FAmnuUL T. a. ant. bmieuixai. FAIX. m. aot. FBIXy FAIDO. FAUA. f. fessa de roba més llarga qne am- fb, pera ceoyir lo cos. Paja. Tenia, fascia, ». | La ipie iiaan los ecclesiastichs pera cenyirse la so* tana. Cenidor. Cincloriom, ü. | f. Los travessers en los montants de las portas pera formarlas. Feina- xo, pofío. In valvis transversnm lignum. | La que *8 pfnUí prop del paviment en las parets. Bodapié. Ümbria paríetis. | La de punt pels noys. Pajero. Pneroram iasciola. FAIXABLE. adj. Lo qne pót sér faixat. Faja- Us. FlBsciabiüs. FAOÜUU V. a. Cenyir ab la faixa. Pajar. Fas- cw, as; íasciis ligare, obstringere. Fim FAiXAa. fr. fam. de despreci. Vete alrollo. ibí io malam crncem. FAIXAT, DA. p. p. Pajaio. Fascíatns. FAIXETA. f. d. Pajuela, Fasciola, se. FAXA. f. Frnyt del fatg. Pabuco. Fagi glans. FAJAL. m. Llocb plantat de fatgs. Hayal, Ao- yola, kMjimeo, y kayneal pr. Fagalal, alis, fage- Im, i. FAJCXm m. Espéeie de ferment particnlar, de %■» oblonga ab tres escayres, cobert de boll ne- gre, y eooté ooa farina mòlt blanca, però fà '1 pa •Ml moreno y desagradable : la planta fà nna ca- mm doble, sòlida y k vegades rojenca, las flors en la címa de las brancas, entre blancb y color de ^irpiira, es comé en la Kanxa, y abanda en Cala- Qoya. Pera *1 castellà, Terreros din : «noté los va- rios nombres que le daban en Castilla, ya de Arit- •lofuta, ya de Fluxum, ya de Alforjan; però abo- rm coo informe à mi parecer mny seguro, le lla- Mttiios Mmhwn. B Fagopirum, fegopirum, fagotriti- ymm^ melampyrum, i ; frumenturo sarracenicum. FALAOAMENT. m. afalAch. FALAdAR. V. a. AFALA6A1. TAMJLGüEMf A. adj. Qai afalaga. Halagüeno, ftclo^oior. Blandas. FALAGüEEA. f. falguesa. FALAGUERAMENT. adv. m. ant. Ab afa- lachs. HalagüenamenU. Blandè, benigne, illece- brosè. FALANGE, f. mil. Tros de infanteria macedò- nia, y qne segons Yegeci *s componia de vuyt BÍl homes, encara qne altres la fàn arribar fins à trenta mil ; y per semblansa qualsevol número de tropa arreglada. Palangt. Phalanx, gis. | Tres or- des de ossos dels dits de las mans y dels peus. FmUmge$. Phalanges, inm. FALANGETA. f. La tercera y més petita de ks tr«s falanges dels quatre últims dits. Palangeta. FALANGITA• m. Soldat de la falange. Palau' plm. Pbalangis miles. | Herba medicinal contra vmo I. GATALi. FÀL 729 las pícadas dels animals verinosos. Palangii^ fa* langius. Phalanginm, ii. FALANSTERI. m. Associació agrícola ò in- dustrial ab arreglo à las doctrines de Fonrier. Pa* lanslerio, Pbalanslerinm, ii. FAlAs. adj. FALS. FALCA. f. Pessa de fusta ò ferro, ab cinch su- perfícies planas , y termina en tall pera dividir cossos sòlits ò pera ajustar y apretar à altres. Cw- na, falca. Cnneus, i, fibula, se. | Lo tascó de la arada. Telera, Cuneus in aratro. J pi. nàut. Tanlas ' primas qne *s coMocan perpendicular ò vertical- ment sobre la vora superior de la nau pera major adorno, pera que no entre aygua y pera major se- guretat de la gent. Palcas. Navis supercilium. FALCAR. V. a. Ficar las falcas. Aemiar. Cu- neos adigere. | Posar falcas en las cadiras, taulas, elc. entre *1 peu y '1 pis quant estan desiguals. Calzar. Fulcio, is. FALCAT, DA. p. p. Acunado. Cuneis adactus. I adj. Armat com los carros de guerra dels an- tichs. Paleado. Falcalus. y Se diu del planeta del qual la part il-luminada sembla una fels. Pakaéo, y comteulata parlant de la lluna. Falcatus. FALCÍDIA. adj. La quarta part dels béns he- reditaris, que per dret comú queda libre al heren» permetentli, que pnga disminuhir k proporció 'is llegats quant excedeixen las tres quaiias paris de la herència. Palddia. Falcidise lex. QUARTA FALCÍDu. for. CfMfta faMdta. Quarta falcidiae. FALCÓ. m. Aucell de rapinya, més gros qne P esparver, y vola ab més velocitat. Halean. fako, nis. I Canó de V artilleria antígua. PaUom^ fàko* nete. Falconinm tormentum. FALCÓ ifONTiaí. 'L que no està ensenyat desde petit, y que sempre es feréstech. Hakon mantano. In juventute nou cicuratus falco. FALCÓ MONTBEí GEUBB. Halcon wumUtoo yrmro. Falco. FALCÓ PBBBGií. 'L quo vo do lluoy y DO se li troba *1 niu. NehU, hakon feregrino. Falco alienl- gena. FALCÓ QUB SALTA DB BAMA BIf BAHA. MamerO. Falco. FALCÓ QUB PBBSBGUBIX AL TUDOXS. Paiwmhario, Palumbarins falco. FALCÓ DB NIU. Niego. Nidícus falco. FALCÓ BOQUBB. Roquero. Rupeus falco. FALCÓ TAGABOT. Faicó dol color del tuniscench, tant animós que acomet à tots los aucells. Tagaríh te. Peme, es; africanus accipiter. FALCÓ TUüiscBifCB. Lo uatural de Espanya que àntes servia en la acetrería ; es de mès de milj peu de llarch , lo cos de color de plom, las plo- mes de las airs llargas y pardas ab clapas rojeo- cas; en lo ventre *n té mòltas de blancas, y las potas grogas ; cassa ab una velocitat extraordioi- ria. Nehli; kak Ampla fustigatio. FART T DROPO. exp. fam. ab que'a reprèn al mòlt menjador y poch traballador. Lerio g enntf- dor como borrico de gesero, Tardus edaxque ainnl) ceu gypsi vector asellus. ESTAR FART DE OÍR, FÉR, ETC. Havér Ofiy elC. BÒl- tas vegadas la cosa de que *s parla. Eslar àorio ^ oir, etc. Tsedet ista tolies audire, etc. FÉR UN FART DE LLENYA. loc. P^gar btslooadns, y per extensió castigar ab cops, encara que no sit ab bastó. Cargar de lena, apalear^ dar palizM. Tuh do, is. FERSE CN FART. fr. Menjar de alguna cosa fins quedar ben satisfet. Dar$e un hartazgo, Saloiari; se ingurgitare. Q Dit de altras cosasi com de pli>- rar, de estudiar, etc. ferlas ab excés. Daru u hartazgo. Nimis ad aliquid incumbere. LO FART NO CONEIX AL DEJÚ. ref. Deoo'a que qui té abundància no pensa en la uecesatlat dels al- tres, ni creu que *n tingan tanta com manifestin. El harto, del agwM no tiene dwelo mmgfmo. Piiig«i< venter minimè miseret. FARTANERA. f. fam. Propensió à menjar ab excés. Glotoneria. Guia, «, hellualio» nis. FARTANERIA. f. Aosia insaciable de iMojar. Voracidad. Yoracilas, atis. FARTAR. ▼. D. Miste de iMivar * bém- FAS GATAUL. FAT 787 També s^usa eom recfproch. Hartar^ $aeiar. Sata- ro, as ; satietatem facere. FÀKTàlSB GOM UN POECH Ó GOM UNA BÈSTIA, etC. fam. Menjar ab excés, üartaru como wn eesto. Ni- mis edere. FARTÓSy A. adj. aom. Qni es mòlt menjador. GloUmazo, Yalidus helluo. FAHTAT9 DA. p. p. FART. FARUM . m. Lo mal olor de la carn y altras cosas que comensan à passarse. Hiumo. Fcetor, is. FÉl PAICM. FAaUMBJAE. SKifTii LA FAEUM. fr. moU Averlguar una cosaab art y dissimulo. Haimear. Sobodorari ; cautè ali- quem investigaré. FARÜMEJAR. V. n. Fér famm. Husmiar. Fcb- teo» es. FAS. f. Aspecte, cara. Faz. Facíes, ei. ) astron. Qoalsevol nova representació ó aspecte de la lla- na, etc. Paie, Aspectus varins. ▲B FAS DOBLADA, m. adv. Cou torvo eeno. Hòrrida íacie; censorio snpercilio. PBE FAS ó PBE NB PAS. exp. Ab rabó ó sense rahó, ab qualsevol pretext que sia. Por fas ó por nefas. Jore vel injuria; per fas, aut nefas. FASCINO, m. Dèn amulet que 's penjava al coll dels Doys pera preservarlos de tot accident. Se col•locava també en los carros triunfals, y las ves- tals cuydavan de sòn cuito. Paseino, Pbascínus. FASOL. m. Monjcta llegum. Judia. Lo nom castellà varia quasi en cada província ; y aixi 's dtnhen; Alubias, habichuelas, judihuelaSy arbejai. foíolas, fasoles, frejoles frijoles, frisoles, Pbaselus, phaseolus, i. FASOL BOET. Bufeta de gos, planta que té dos ar- rels Uargas, los brots bermells, de cosa de un peu ie llarchs y un poch peluts, lo bri s* eleva en mítj de la flor. Vegiga de perro, alkekenge* Physalis al- kekengi, solanum vessicarium. FASOLS DE JAEDÍ. Planta. Hahichuelas ójudias de mrdin. Pbaseolus multiflorus. FASOLER. m. Mata que fa '1 fasol ; té las ca- mas brévolas y las flors arrabimadas. Judia. Pha- selns, i. FASOLET Y FA80LÍ. m. Fasol més petit que'l 3omú, senyalat en la punta ab una clapeta rodona Y negrenca. 'L mateix nom se dóna à la planta. fndia de careta. Phaseolus nanus. FASOLETS DE JAEDÍ. Planta. Dolicos de Egipto y leüosos. Dolichos lablab, dolichos de cumbens. FÀ80L8 Ó FA808. m. pi. Las matines del di- mecres, dijous y divendres de la setmana santa, ftatefr/os. Officium matutinum, antelucans preces triduo ante pascha. | Corrupció de la paraula faei- »U8 Ó JIBEUS. FicAE ó MATAE LOS FASOS. Matar Cariscus ó jubeus. rENEBEAS. FASSANA. f. ant. tbeeitoei, continent. | db- FOEA. continent BXTBEIOE. | DB DINTEB. CONTINENT UfTBaiOl. TOMO 1. FÀ8TIGH. m. Displicència, disgust. FastidiOi hastio, tedio. Fastidium, ii. || Aborriment, repug- nància en los menjars. Hastio. Fastidium, ií, sa- tietas, atis. || pi. Injúrias, paraulasafrontosas. Bal- dones, improperios, denuestos. Improperium, ii. DiE físticbs. fr. Dir paraulas injuriosas. JktMS^ tar. Probris aliquem dehonestare. FÉE fístigh. fr. UaceTj dar asco. Fastidium crearé. TENiE fIstich. fr. Tediar, tener osco, estar em- bazado. Faslidio affcctnm esse. FA8TIDI. m. fístigh. FASTIDIÓ8, A. adj. fastigós. FASTIDI08ABIEET. adv. m, Ab repugnància y disgust. Pastidiosamente, Fastidicnter. FASTIGÓS, A. adj. Lo que causa fàstich ó as- co. Hastioso. Fastidium oreans. || met. Enfadós, molest. Tedioso, fastidioso, maehaca, sobon. Moles^ tus, fastidiosus. FASTIGUEJAR. V. n. Fér fàstich ó asco algun menjar ó cosa de mal olor. Hasliar, fastidiary dar nduseas, Nauseam parere. || met. Disgustar, enfa- dar. Pasiidiar, hastiar. Molestiam crearé. FASTIGUEJARSE. V. r. Alborolarse. Bmha^ zarse, fasiidiarse, secarse. Fastidio, is. FASTIGUEJAT Y FASTUAT. DA. adj. En- L•stiado, ahito. Cibornm satielate affectus. FASTITJÓSi A. adj. fastigós. FASTITJOSABIENT. adv. m. fastidiosambnt. FASTOS, m. pi. Anals. Pastos. Fasti, omm. FAT. m. Destino, sort, tot lo que succeheix con- forme ha disposat Déu de^le la eternitat. Bado, fatu. Fortuna, ae, fatum, i. Q fatalitat. || Sèrie, y orde de causas tant encadenadas que necessària- ment produhían són efecte en opinió dels filosops gentils. Uado. Fatum, i. Q adj. Insípit, dols per fal- ta de sal. EmpalagosOy insulso. Insipídus, insul- sus. I fJLtco, tonto. i BON FAT T i MAL FAT, AJÜDATHI A LA METTAT. ref. DÈÜ DIU AJUDAT T T' AJUDAEÉ. FATAL. adj. Lo pertanyent al fat. Fatol. Fatal is. II Desgraciat, funest. Fata/. Funestus, ominosus. FATALISME, m. La doctrina dels fatalistas. Patalismo. Rerum omnium principíum in íato sta* bilientium secta. FATALISTA, adj. Qui mira com cansa y prin- cipi de totas las cosas al fat. Patalista. Rerum omnium principium in fato stabiliens. FATALITAT, f. Desditxa, infelicitat. Patalir- dad. Fatum,i,fatalitas, atis. || Necessitat de un suc- cés, la causa del qual s' ignora. Patalidad, kadOf destvM. Fatum, i. FATALMENT, adv. m. Ab fatalitat. Patalmen' te. Fataliter. FATG. m. Arbre de pell blanca, fusta forta y flexible, flors petitas y apilotadas, lo fruyt triangu- lar y bo pera mj^u^aya. Fagus, i. FATOIHMU^V^LrÀGlNA. FATICaEL ^r^ ^Ltantbix. ^ \ 94 138 FAÜ DICCIONARI FAY FATtDIGHy CA. adj. S' aplica à las coeas que anuncían la mort. PaHdica. Fatidicas, fati- cínus. FATIGA, f. Cansament, traball, molèstia, vexa- ció. Fatiga. Operosilas, atis. fatigatio, nis. Q An- gijstia. Fatiga. Anxietas, atis, angor, is. || Lo dret de quedarse *1 senyor una finca pel preu que *s ven à altres. Tanteo, derecho de prelacimf fadiga. Pra;]ationis jus post vendítionem. FATIGADOR. A. m. y f. Qui fatiga. Fatiga- dor, Molestus. FATIGAIUENT. m. fatigà. FATIGAR, v. a. Usar del dret de fatiga qui té domini en alguna finca. Tantear. In licitatíome, in venditione retrahere. || afadigar, cansar. FATIGAR8E. V. r. afadigarsb. FATIGAT) DA.p. p. y adj. Fatigada, cansado, laso, trabajado, transido. Defessus ; fractus labore. FATIGÓS, A. adj. Lo que fatiga. Fatigosa, operoso, trabajoso, Laboriosus, arduus. FATILLEJAR. V. a. ant. embruixar, fér brui- XERIAS. FATILLER, A. m. y f. ant. bruixot, bruixa. FATILLERIA. bruixeria. |f Cosa de poch valor ó entitat. Frusleria, Nugae, arum. fatuïtat, f. Tonteria, ximplesa. Patuidad, Fatuítas, atis. || fatalitat. 2. FÀTUO, A. adj. Tonto, ximple. Fdtuo, necio. Fatuns, varo. || Boig, insensat. Fútuo. Vecors. FATXA. f. nàut. La capa que 's fà brassejant unas velas en contra de allras, de modo que'i vent done en las unas pel revés ó cara de proa, men- tres umple las altras pel endret ó cara de popa. Faehn. Ven tus vela undique feriens. || apariéncia. POSAR EN fatxa. fr. uàut. Parar lo curs de una embarcació per medi de las velas, fentlas obrar en sentits contraris. Meter, cojer ó ponerse en facha, Instructis velis navem delinere. FATXADA. f. La part anterior de qualsevol cosa. Pachada. Frons, tís, facies, ei. || met. cara. FATXENDA, f. Vanitat, presumpció. Fachenda, Confidentia, ae. FATXENDEJAR. V. n. Gallejar. Pavonear, ga- Uardear. Pavonem agere; inaniter gloriari. FATXENDER, A. adj. Yà, presumit. Fachen- da y fachendistay presumido. Yanus, elatus, inflatus. FAULA. f. fAbula FAUNO. m. Fill de Pico, nèl de Salurno, y rey dels aborigenses, que explicava 1s fals als homes. Faww. Faunus, i. || pi. mit. Monstruós ab banyas, orellas, peus, cua y pel de cabra, *1 nas mòlt xalo, y lo restant tot de home. Paunos, silvanos, Fauni, orum. FAU8. f. FALS. FAUSTO. m. Vanitat, ostentació. Pausto, fasto, Ponïpa, », faslus, us. || Orgull, supèrbia. Fauslo. Fastidium, ii, flalus, us. | adj. Felís, afortunat. Pausto, Fauslus, fortunatus. || ret. Afectació en V estil. Binchazouy fausto. Ampulla, ae. FAU8TÜÓS, A. adj. Ple de fau^to. FantioM, fasto 80 y fastuoso. Fastuosus. FAUSTUOSAMENT. adv. m. Ab fausto y eq- pérbia. Pastuosamente, Tumidè. FAUTOR, A. m. y f. Qui afavoreix no mal par- tit ó opinió. Pautor, Fautor, is. FAUTORIA. f. FAVOR. FAVA. f. FABA. FA VELAR. V. D. ant. parlar. FAVONER. m. ant. afavoridor. FAVONI. m. Vent de ponent. Fatonio, téfxa. Favonius, zéfirus, i. FAVOR. m. Socorro, ajuda, prolecció, grada. Favor, Favor, is. || Honra, benefici, gràcia, aplau- 80. Paí}or. Studium, ii. || Parcialitat, afecte. Powr. Cupidílas, atis. || Honra, benefici, gràcia, twir, Honos, oris. || Expressió de agrado que fà una da- ma. Favor, Gratia, ae, munusculum, i. || Privaoa, valíment. Favor, Gratia, se, auctorítas, atis. favor del POBLE. Àwa popular, favor del puehk Popularis aura, gratia. i ó EN FAVOR. m. adv. En benefici y utilitat de algú. A favor, en pro. Pro aliquo; in alicujusgra- tíam. II En defensa. En favor, en defensa. Pro. AB LO FAVOR. m. adv. Per causa, per medi, com: AB LO FAVOR dc la nit. Con ó por el favor. Gra- tia. AB LO FAVOR DE DÈu. loc. Ab la assistéocia de Dèu. Con el favor ó con la ayuda de Dios, Flveote, auspice Deo. ESTAR i FAVOR DE kiGt, fr. Estar de sa part. £^ tar por alguno ó d su favor. Pro aliquo esse. TENIR i sòN FAVOR k ALGÚ. fr. Esiar aquesl dc sa part. Tener d su favor d tmo, tener el favor it al- guna, Apud aliquem florere. TORNANT FAVORS PER AGRAVIS, NEGOCIAH LOS HO- MES SABis. ref. Ensenya que es la millor màxima de homes sabis y discrets pagar las injúrias ab be- neficis. Dando gracias por agravios, negocian lo$ hombres sabios, Cede repugnanti, cedendo viclof abibis. FAVORABLE, adj. Lo que *s fà ó es en favor de algú. Favorable. Secundus, propilius. FAVORABLEMENT, adv. m. Oficiosamnlt, /avora&/enurn(e. Oflíiciosè, sludiosè. || Felísment. fa- vorablemente, felizmente. Auspícalò. FA VOREJAR. V. n. etc. ant. afavorir. AFAVOREIXEDOR Y FAVORIDOR, A. m. y f. afavoridor. FA VOREJAT, DA. p. p. ant. AFAVORIT. FAVORIR. V. a. AFAvoRm. FAY. m. Espècie de teixit de seda que do té dret ni revés y serveix pera vestit de senyoras com lo moaré y altres. Fay.Sintea serinae tela. FAYFENA. f. Galera del Japó que per lo coma es de vint rems. Paifena. Navis sic dicta. FAYLINA. f. Espècie de sarga que 's íiabricaeo Borgonya. Pailina, Failina, ae. FAYOL. m. FAJOL. FE GATALi. rATflÀ. m. iincell del tamany de un gall, ab ]o bèch curi y robast, loe ulls rodejaU de una membrana de color de escarlata, la eua mòlt llar- ga ab dotze plomas en milj ralladas transversal- ment de negre, y las demés de tot lo cos de dife- rents colors que'l fan mòlt bonich ; y sa carn es mòltlssim exquisida. Faisan. Phasíanus colchicus. FàTsi HEEMÉTicH. Nom quo donao los alquimis- tas al mercuri filosofal. Faisan hermétieo. Pbasía- nns hermeticus. FATsi SILVESTRE. 'L que's cría y viu en las mon- lanyas mès allas y escabrosas. Faisan silvestre. Urogalus, i. FATSÓ. m. ant. Acte y efecte de fér alguna cosa y també modo 6 manera de feria. Hechura, guisa. Forma, modus. ] Construcció, obra. Obra, Opera. FAYTtSy A. adj. ant. Fét à propòsit, à grat cient, expressament. Heeho d propósito, adrede. Consulto. FAYTOB. m. ant. fahbdor. :. f. La primera de las virtuts teologals que'ns inclina à créurer tot lo qué Déu ha revelat y la Iglésia 'ns proposa com de fe. Fe, Fides, ei. [ Bon concepte y confiansa que's té en alguna cosa. Fe. Fi- ducia, », fides, ei. | Lo crèdit que's dóna à las co- sas per la autoritat de qui las diu. Fe. Assentio, nia. I Promesa, paraula ab solemnitat. Fe. Promis- 810, nis,facta fides. || Seguretat, asseveració; y així 'a diu que '1 notari dóna fe. Fe. Securitas, atis, testificatio, nis. || Testimoni ò certificació, com: fe de vida, de baptisme. Fe. Teslimonium, ii. || Fide- litat, Ilealtat. Fe. Fiducia, se, fides, ei. || Herba que 's cria pels marges y prats; y també 's cultiva en algunas parts. Heno. Fcenum, i. FE MoiTA. teol. La que no està acompanyada de caritat y bonàs obras. Fe muerta. Fides mortua. FE PÚBLICA. Seguretat donada per la autoritat piública. Fe pública. Publica fides. FE VIVA. La acompanyada de caritat y bonàs t^ras. Fe viva. Fides viva. i FE, ó i FE, 1 FE, ò EX BOXA FE. m. adv. Eo Ve- ritat. A fe; en buena fe; por mi fe; d fe mia; en verdad. Certé, míhi crede ; mehercle, herculé. i LA ó DE BOXA FE. m. adv. Senzillament. A la buena fe, de buena fe, en confianza. Bona fide ; sin- cerè. BOXA FE. Bon procehiment, ó veritat en los que comercian. Buena fe. Sana fides. DE MALA FE. Ab malícia, y engany. De mala fe. Mala, dubia fide; dolosè. DONAR FE. fr. Assegurar lo que s' ba vist. Dar fe. Fftcere fidem; testificor, aris. || for. Certificar los notaris per escrit. Dar fe. Testor, aris; fidem fa- cere. || Donar crèdit. Dar fe. Fidem adhibere; ali- qni fidem habere. FEB 739 DOXAE ó BMFENTAR 8A FE. fr. Prométrcr. Bmpeíiar su palabra, su fe. Fidem suam alieni obligaré, ob»- tringere, dare. EX FE. m. adv. En fe, en fuerza, en visla^ en vtr- tudf encon^^cttfficta.Ideoque. FÉR FE. fr. Sér bastant pera obligar à créurer. Haeer fe. Fidem facere. MALA FE. Mala fe, fe púnica. Perfidia, se, fides púnica. PRES EN FE. fr. Atès, admés en comple. Babido en cuenta. In summam persolvendam pro tota sor- te representalum. IXALDAT. f. Deformitat. Fealdad. Deformilas, atis. Q Torpesa, deshonestedat. Fealdad. Turpido, inis. FEAMENT. adv. m. FeamenU. Turpiter, de- formiler. || Indignament, brutalment. FeamenU. Absurdè, indecoré. FEBLE. adj. ant. flach, dèbil. FEBLEA. f. ant. flaquesa, debilitat. FEBRA. f. Moviment desordenat del pols. Ca- leníuray fiebre. Febris, is. || pi. tercianas, quarta- NAS. FEBRA amarilla. Fcbra epidèmica, que deixa mòlt groch al malalt. Fiebre amarilla. Fallida fe- bris. FEBRA cuNiLLBRA. toF. Sc diu del qui aparenta major mal pera no traballar ó perquè 'i tracten ab regalo. Calenturade pollo por eomer gallina, ügri- tudo sané incurabilis. FBBRAS DE MAIG, SALUT PERA TOT l' ANT. rcf. DE UNA GRAN RENTINA VE UNA GRAN AMISTAT. FEBRA MALIGNA. La quo preseuta un caràcter pe- rillós. Fiebre maligna, tabardillo. Febris malig- nans. AUMENTARSE LA FEBRA. fr. Rccargar la ealeníwra. Ingravescere febrim, accrescere. ENTRAR LA FEBRA. fr. ^Aíraf, acometet U calen- tura. Febrim accederc, ERRAR LAS FEBRAs. fr. Ccssar. Cortar la eahntwra. Cessaré febrim. TExiR FEBRA. fr. Patiria. Estar con ó tener eaUn- tura. Febricíto, as, febrio, febresco, is. FEBRADA, f. Febra forta. Calenluron. Yehe- mens febris. FEBREJAR. V. a. TENIR FEBRA. FEBRER, m. Lo segon mes del any, compost de 28 dias y en V any bigest de 29. Febrero. Fe- bruarius, ii. FEBRER, LO CURT, MÈS BRAU QUE UN TURCH. refr. Denota '1 rigor de la estació en dit mès. Febrero el loco saco d su hermano al sol y apedreólo ; febrero el curto, que mató d su hermano d hurto. Mensium crudelissimus februaris. FEBRER TRÍLu LOS ORDIS DEL BOLQUER. Fcf. Síguifi- ca que en lo mes de Febrer los sembrats comensan à verdejar. Por febrero nace el sementero. Februaríi tempore sata viren t. FEBRETA. f. d. Calenturilla. Febricnlt. 7i0 FEI DICCIONARI FEBRÍFUGO, A. adj. med. Lo que lleva la fe- bra. Fehfifugo, Febrim fugans, febrifugos. FEBRIL, adj. Pertanyent à la febra. Feòrt/. Fe- bríiíS. II FRENÉTICn. FEBRIR. m. ant. argentei. FEBRON. m. aum. febraha. FEBRÓS, A. adj. Qui pateix febras. Caleniu- rtenfo, febricitante. Febricitans, febriculenlus. || Lo que causa la febra. Febril. Febrilis, febriculo- sus. FEGGIÓ. f. ant. AFECTE, afició. FEGES. pi. ant. SOLATGB, PÓSlT. FEGIAL. m. Nom que donavan los romans als heralts ó reys de armas, als qnals se*ls mira van cotn à personas sagradas é inviolables, encarregats de intimar la pau ó la guerra. FeciaL Fecialis. FÉGÜLA. f. La part de midó que tenen alguns vejeials, com la patata, etc. Fécula. Fecula, as. FECUNDACIÓ, f. Acció per la qual, en tots los sers orgànihcs, lo rudiment ó element que conté 'Is órganos de la femella reb dels órganos del mascle la vida que déu servir pera desarrollarse. Fecundacion, Fscundatio, nis. FECUNDAMENT. adv. m. Abundantment. Fe- eundamente, Foecundé, fertiliter. FECUNDAR. V. a. Fér que una cosa produbesca. Fecundar j fecundizary feríilizar, Foecundo, as. FECUBÍDI8AR. V. a. FECUNDAR. FECUNDITAT, f. Facultat de produbir. Fecun- didad, fertUidad. Foscunditas, fertilitas, atis. FECUNDO, A. adj. Copiós, abundant. Fecvmdo, fèrtil f fructifero , feraz. FoDCundus. || Dit de las cosas espirituals, ple ó que fàcilment produbeix* Fecundo. FoDCundus. Q pi. astr. Nom que donan als signes de crancb, escorpí y dels peixos. Fecundos. Signa fcBCunda. FEDELTAT. f. ant. fidelitat. FEDERACIÓ, f. CONFEDERACIÓ. FEDERAL, y FEDERATIU, VA. adj. Lo que pertany à la confederació. Federativo. Ad fcedus pertinens. FEELTAT. f. ant. fidelitat. || fealdat. FEFACIENT. adj. Lo que fa fe. Fefaciente, (eka- cxente. Fidem faciens. FEFAÚT. m. mús. Lo setè signe musical. Fe- faút. Septimum musicaB signam. FEIBLE. adj. ant. flacd, déíil FEtssiM, A. adj. sup. Feisimo, Fiedíssimus. FEIT, A. p. p. ant. fet. FEIX.m. Manoll, porció lligada de blat, llenya, etc. Eaz. Facis, is. VÉURERSEN UN FEIX. fr. Trobarso en un gran apuro. Yer$e negro. In angustiis esse. FEIXA. f. Porció de terra de sembradura. Ban- ealj haza. Seges, tis, aerea, se. FEIXAR. Y. a. ant. agarrar, agafar. || Lligar los blats en gavellas. Agavillar. In manipules nec tere. || ant. mil. Gonstmhir parapetos de feixinas. Parapetar, Muniré. fel V. r. ant. mil. Defèndrerse ó pi- rapetarse ab feixínas. Parapetarse. Sese munire. FEIXET. m. d. ïïacerito. Fasciculns, i. FEIXINA. f. Feix de ramas ó brossa mesclada ab terra pera la fortificació de campanya. Fajiif. Galcata, ae. || Llenya prima pera encéodrer ab promptitut. Fajina. Ramalía, ium. FEKUCH, GA. adj. Pesat, macfs. Pesadú. Fod- derosus, gravis. || Molest, enfadós, impertineol. Pesado, incomodo, enojoso, molesto, Molestus, gra- vis. II La persona mòlt grassa. Obeso. Obesus. FEIXUGUESA, f. Gravedat, pes de una coea. Pesadez. Gravitas, atis. FEL. m. Líquít groch y mòlt amarch qué *8 de- posita devall del fetje en una bufeta. Biel. Fel, ellis. II met. Disgust, traball, adversitat. fftei.lB- commoda, orum ; calamitates, um. j| ant. Espiga delabalansa. Fiel. Examen, inis; statene stilua. D ant. adj. fidel. I ant. servidor. | ant. Jnljedd camp en los torneigs. Juez. Judex, cis. fel de terra, herba, centacra menor. fel soRREixiT. Malaltia que causa grogor per es- camparse la còlera pel cos. Ictericia, terieia^ tirim, Icterus, i. Barrejar ab fel. fr. Enhielar, Felle commiseere. DONAR i BéuRBRFBL. fr. Dar d beber hiel. Fellea propinaré. NO TENIR FEL QUE AMARGUE. fr. met. Sér de geai suau. No tener hiel. Mitem, mansuelnm esse. QUI MENJA FEL, NO PÓT ESCUPIR MEL. fef. DeOOtl que qni està enfadat contra de algú, no'n dia bé. Boca con duelo, no dice bueno ; quien tiene mal enü trasero, no puede estar quedo. Ab irato, verbum ne spectes bonum. SABER ò SENTIRSB i FEL. fr. Amargar mòlt. ik- lar, saber d hiel. Fellem sapere. soBREixiR LO FEL. fr. Escamparsc la còlera pel cos. Atiriciarse. Regió morbo laboraré. tríurer lo FEL. fr. Gansarse, fatigarse mòlt Echar la hiel, los bofes, los higados. Nímis deb- tígari. FELAP80N. m. Silogisme en que la major es universal negativa, la menor universal afirmativa j la conseqüència particular negativa. Pelapwí^. Plie- lapson, i. FELICIÀ. n. p. de h. Feliciano. Pbelícianns, i. FELIctssiM, A.adj. sup. Felicisimo. Felicís- simus. FEUCITACIÓ. f . y FELICITAMENT. m. Enhorabona. CangratM" lacion, felicilacion. Gratulatio, nis. FELICITAR. V. a. Gumplimentar, donar la en- horabona. Gratular, felicitar, dar el parakien, la enhorabuena. Guipiam aliquid, de ó in aliqua re gratularí. FEUCITAT. f. Dltxa. Felicidad. Felicilas, atis. II mit. Diossa presidenta de las crias dels animals. Felicidad. Faustitas, atis. FELIGRÉS, A. m. y f. Qui pertany à detenni- FEM CATALÀ FER 741 Dada parròquia. Peligrés. ParoBCUS, i; parocho sub- ditus; curial is. FELIGRESIA. f. Districte y jurisdicció de UDa parròquia. Peltgresia. Paroecia, 8B ; sacrorum cú- ria; parocbi ditio. FELIP. n. p. de h. Pelipe, Philippus, i. FELIPET. D), p. de FELIP. FELIPÓ. m. d. FELIPET. FCLÍS, sa. adj. Ditxòs. Peliz, Fèlix. 0 f. n. p. Feliciana. Feliciana, ae. FElisiHENT. adv. m. FelizmenU. Felicíter, faustè. FELLÓ, NA. m. y f. fallo. FELÓ Y FELON. adj. ant. MALV4T. FELOPLÀsnCA. f. Art de representar monu- ments en relleu ab suro. Felopldsiica. Pbeloplas- tica, 26. FELTRE, m. Llana no teixida, unida é Incor- porada en aygua calenta, lleixiu ó goma. Pieltro. Impília, subcoacta, orum; coaclile, is. FEMADA. f. Obra de femar. Estercoladura, t$- tercolamienio, Stercoralio, nis. FEUIADOR. m. FEMATATRE. FEMAR. V. a. Beneficiar las ierras ab fems. Eslercolar, Agrum estercorare; fimo opimare. FEMATAYRE Y FEMATER. m. Qui arre- plega fems. EstercolerOf esurquero. Sterquilini pur- gator. FEMBRA. f. ant. femella. DE JLVOL FEMBRA NO PEENGAS AMISTANSA, CAR LÀ PREN T TOST LA LLANSA. rof. Acoosella que 's déu evitar lo tracte ab dona dolenta ; puix ademès de sér il- lícít, no correspon al amor, y sols la mou sòn pro- pi interès. Nideeitopa buena eamisa, nideputa buena amiga. Non bona de scorto fiet amica tibí. NO HAvéa PARU DE FEMBRA. No cuydarso de do- nas. No cuidarse de mujere$. Non mulierosus. FEMBRER. m. Entregat al amor desordenat de las donas. Mujmego. Mulierosus. FEMBRIL. m. FEMBRER. FEMELLA, f. L' animal del genero femení ò que engendra en sí y produheix. Uemhra, Foemina, se. n En los aucells. Pdjara. Fcemina, «e. || En al- gunas maqui nas ó instruments la pessa que reb en sí à altra. Hemhra. Receptaculuro, i. || En los torns y caragols pessa que té un vnyt en que aquestos encaixan. Tuerca, Cavus striatns. || En losgafets la pessa que fa de trau pera tenir subjecte U ganxet. Uembra, Fibulíe annulus. FEMELLETA. f. d. Hembiilla, Foemina parva. FEMEN. adj. FEMENIL. femení, na. adj. Lo que pertany à la feme- lla. Pemenino. Fcemíneus, fccmeninus. FEMENIL. adj. Propi de ó pertanyent à las do- nas. Pemenil. Foemineus. FEMENirr, DA.adj. Traydor, infiel. Pemeul•- tido. Perfídus, prodítor. FEMER. m. Llocb ahont se té 'I fem. Estèreo- lerOf muladar. Sterquilinium, ii. n'hi ha un femer. fr. fam. Mòlta abundància* Hay una parva. Ingens est copia. FEMINAL. adj. ant. Cosa de dona. Mujeril. Muliebris. || Faldiller. Mujmego. Muliebrosus. FEMINALMENT. adv. m. Afeminadament, à modo de dona. Mujerilmente. Muliebriter. FEMNA. f. FEMELLA. Q DONA. FEM. m. L* excrement de alguns animals. Ei- tiércol, fiemOy freza. Fimus, i. FEMPTA. f. FEM. FEMPTÓ8, A. adj. med. excrementici. FÈMUR. m. L' os més llarch y mès fort de tots los del cos humà, que s'exten desde la pelvis fins à la tíbia, formant la part sòlida de la cuixa. Pémur. Fèmur, is. FENÀ8. m. herba. fb. 8. FÉNDRER. V. a. ant. Tallar, partir, esquerdar. Hender. Findo, ditfindo, is. || ant. ferir. FENEDURA. f. ant. Badall, obertura en un cos sòlit que no'l divideix del tot. ilendedura, hen- didwra, hendimienlo. Rima, fissura, ae. FENELLA. f. ant. escletxa, ] finestra, espit- LLERA. FENICI, A. adj. Natural, pertanyent à Fení- cia província de Síria. Penice, fenicio. Phoenicus, phoenix. FENIGREGH. m. Planta de cama vuyda y pri- ma, fullas cendrosas per davall, que naixen de tres en tres, flor blanca, y per fruyt una (avellett que conté la llavor; se cultiva per las cabalcada- ras. Àlholva^ fenogreeo. Poenum graecnm. FENINDA. f. Joch mòlt usat en la antígua Grè- cia y anàloch al nostre de la pilota. Peninda. Phe- ninda, se. FENIR. V. a. ant. finir. FÈNIX. m. Aucell fabulós, del qual s' ha cre- gut sér únich, y que renaíxia de sas cendras. Pé* nix. Fhsenix, icis. || met. Exquisit, raro, singular. Pénix. Unicus, singularis. FENOLL. m. FONOLL. FENÓMENO. m. Lo que apareix de nou en V ayre ò cel. Penómeno. Phocnomenon, i. || met. Cosa nova y extraordinària. Penómeno. Mirum. FENTA. f. MANERA. FENTAMENT. adv. m. ant. finoidambnt. FENTE. m. ant. fempta. | Fanch. Barro, cieno. Limus, CGsnum, i. FENYER. V. a. ant. Amassar, maurar la pasta. Henir. Massam subigere. I ant. finir, acabar. J BURLAR. II ant. fingir. FÉR. V. a. Produhir, donar lo primer ser à al- guna cosa. Uaeer. Facío, is. || Fabricar, formar al- guna cosa. Haeer. EíHcío, is. | Executar, efectuar, cumplir. Hacer. Praesto, as, conficio, is. || Exerci- tar. Hacer. Obeo, is. || Formar ab la imaginació, concebir en ella alguna cosa, com: fír concepte. Haeer. Concipio, eífingo, is. || Adobar, perfeccio^- nar, com: aqueixa bóta fJI bon vi. Hacer. Perficio, Í8. J Arreplegar, recullir, com: aquell pobre ha fét UI FER DICaONARI FER un ral. Juntar, recojèr. GoUige, is. || Acostumar, habituar. Hacer, JLesuefacio, is. || Causar, ocasio- nar, com: la aygaa corrompuda fí febras. Hacer. Parió, gigno, is. || Concedir lo que *s demana. Ha- eer. Dono, concedo, is. || Congregar, convocar, com : FÉB gent. Hacer. Confluo, as, cogo, is. || Con- venir, sér útil, à propòsit. Hacer. Esse ad rem. || Cumplir lo número, com: ¥Í vuyt la unitat que s' ajusta à set. Hacer. Compleo, es. || Disposar, com- póndrer, com: férIo menjar, la maleta, 'i llit. Ha- cer. PrsBparo, as. || Contenir, enclóurer, cabrer, com : la cana fà vuyt pams. Hacer. Capío, includo, is. II Eslar bo ó mal, com : ^qué fa N.? Eslar hueno ó malo; pasarlo bien ó mal. Bene valere, vel malè. Q Expel•lir del cos, com: fér un cuch. Arrojar, sacar, echar. Expello, ejicio, is. || Existir actual- ment alguna cosa, com: fér fret. Hacer. Existo, is, sum, es. II Imitar, contrafer, com : fér lo coix, la tórlola. Remedar. Imitor, aris. || Obrar à favor ó contra de algú, com: fàs massa per ell. Hacer. Pro alicuo facere, autsecus. || Opinar que algú ó algu- na cosa 's troba en tal estat, com: fís à N. ricb, en lo camp, etc. ^ocfr. Existimo, as, credo, is. || plan- tar, sembrar. II Produhir lasplantas, com: la figue- ra fí figas. Llevar. Fero, produco, is. || Traballar. Hacer. Àgo, is. || Entre jugadors assegurar la posta quant no posan de present, com: fJIs un ral. Hacer. Spoosíonem saa fide facere. || Junt ab alguns jochs de cartas, jugar, com : fér lo solo, la manilla. Ju- gar. Ludo, is. II Aumentarse, créixer, com: los ar- bres FAN en bona terra. Hacer. Cresco, is, angeri. I Correspóndreró dir bèuna cosa ab altra. Hacer. Quadro, as, con ven ío, is. || Cumplirlo número, com: avuy FA anys. Hacer. Compleo, es. || Junt ab los inGnitius de alguns verbs obligar, precisar à lo que significa V infinitu, com: fér venir, ríarer. Ha- cer. Cogo, compello, nis. || Junt ab alguns noms significa la acció del verb que 's forma dels matei- xos noms, com: fér apreci. apreciar. || També sig- nifica executar lo que dóna à entendrer lo nom, com: FÉR trossos, pedassos. Altras vegadas so pren per usar lo que donan à entendrer los noms, com: FER senyas. Hacer. Facio, is. || Ab noms de oficis y la preposició de, es exercitarlos, com: fér de mes- tre, de porter. Hacer. Facio, is. || Junt ab la prepo- sició i, y algans noms significa estar disposat à rébrer lo que 'Is noms significan, com: fér à tot. Hacer. Paratam esse. ) Ab los articles la, lo, sig- nifica exercitar lo que significan los noms, com: fér lo tonto, '\ graciós. Hacer. Fingo, is, represento, as. II Junt ab la preposició pér y Is infinitius sig- nifica executar lo que dóna à entendrer V infini- tiu, com: per no traballar faria moneda falsa. Ha- cer. Curam adhibere. Q adj. Cruel, inhumà. Fiero. Ferus, immanis. fér 1 COPS DE PUNTS. fr. mel. Fér alguna cosa jdepressa y atropelladament. Harhar. Pra^properè ■gere. FÉa 4L mm, loc« ant, vknik ai. gas. FÉR alt&b vÉuiER. fr. Teoír altre aspecte algv- na cosa. Tener otro ver. Alium esse aücujos rn aspectum. FÉR ANAR. fr. Móurer alguna cosa de uoa part í altra. Menear. Moveo, es. || Donar moviment ò uh puls, com: fér anab la roda, etc. Mover. Cieo, es. pello, is. fér anar las alas. fr. Aletear. Alàs frequeotfr quatere, concutere, jactare. FÉR anar lo CAP. fr. MÓURER LO CAP. FÉR i TOT. fr. Se diu de aquell que s' acontenta ib qualsevol cosa, encara que no sia tant bona com dl voldria. Hacer d pluma y à pelo, Nihil respnere. FÉR A TOTS. fr. Surtir jugant carta de tmilo. Arrastrar, triunfar. Yictricem cbartam losoríia exponere. || met. fam. Acabar los diners, yúk sa. FÉR BÉ ó BO. fr. Tenir alguna cosa bona disposi- ció, simetria, adorno, etc. Parecer bien. Grahui prseferre aspectum. FÉR BOJERiAS. fr. Hacer locuras. Isanio, is. FÉR BÓJiT LOS ARBRES, fr. ffücer pompa. Loagè latèque foliis diffundi. FÉR BULLIR LO CAP, L* ENTENIMENT, LO CINT. fr. Aturdir la caheza. Gapui perturbare. FÉR CALLAR, ff. Couvéucer. Hacer callar, Silei- tium imponere. FÉR COM AQUELL QUI, etc. Hoctr ó fingir que. Si- mulac facere. FÉR COM FAN, NO ES PECAT. ff. ab qiie algB TÓl disculpar la venjansa. Justa razon^ etígaüar al n- ganador. Par pari refertur. FÉR COM QUE SE LI HA OLViDAT. ír. Hücersi ehi- dadizo. Oblivionem affectare. FÉR GOM QUE 'S VÓL FÉl ALGUNA GOSÀ. fr. Ami' gar, hcu^èr ademan. Ostento, as. FÉR GOM QUI NO HI SAB EE8, 6 COM QUI Li VÉ M NOU. fr. Dissimular, afectar ignorància, naeerseét nuevas. Inscitiam affectare. FÉR GOM QUI NO HI VÉU. fr. FÉl LOS ULLS GlOSSOJl FÉR CÓRRER, fr. VÈNCER. || BIfGANTAA. | EOtAR. FÉR DE LAS SE VAS. fr. Féf disbarats y bojerias. Hacer de las suyas. Pro vel de morè suo agere. FÉR DONAR TOMS Ó VOLTAS A ALGUNA COSA. fr. A^ dear, voUear. Circumago, is. FÉR DRET. fr. ant. Acudir en jnstfcia. Acudim justicia : pedir justícia. Ad judicem vocare. FÉR DURAR ó ALLARGAR, fr. Gastar poch de alum- na cosa, anarla estalviant. Endurar. Samptibtf moderari. FÉR ENTENDRER. fr. Dcclarar, participar. Dar à entender, hacer entender. Nuntio, as. FÉR ENTENENT. loC. ant. DECLARAR, PAETICIFAR. FÉR ENTRAR, fr. Fér ficar, introdubir ab íorsa 6 violència una cosa en altra. Entrar. Intrudo, is. I Fér cabrer mòltas cosas en pocb llocb, com Uetrtt» en una ralla. Meler. Premo, infarcio, is. FÉR ESTUDIAR, fr. Mantenir à algú en lo tenp de sos estudis. Dar estudiós d algwM. Aliqiieni à^ litteras applicare. FER CATALÀ. FER 743 Hk féb. fr. Ordenar que 's fassa alguna cosa, com: FÉR FÉR un vestit. Mandar hacer. Alíquid agendum prípscrihere. FÉR FHSTA. fr. Noliaballar. Hacer fiesta. Vaco, as. FÉR FESTAs. fr. Fér à algú jochs, ó dirli parau- les falagueras pera caplarli la voluntat. Cocar. Palpor. aris ; gostu el verbis blandiri. Q Acariciar, agasajar. Ilacer fiestas. Adulor, aris. || Afalagar, acariciar, com se sól fer à las cria to ras. Popar, Blandior, iris. FÉR FICAR EN UN FORVT PE ARANTAS. fr. mOt. Me- Ur d uno en un zapaío. Ad angustias adigere. FÉR FUGIR. fr. Ahvyentar, Fugo, as. [| apartar, FÉR FÉR LLOCn. || ESQUIVAR. FÉR GRÀCIA, loc. PERDONAR, DISPENSAR. FÉR GRÀciAs. loc. ant. Donar gràcias ó las grà- cias. Dar las gràcia^. Gralias agere. FÉRLA. fr. Faltar algú à lo qne dcbia. Uacerla. Dellicio, is. FÉRLA BONA. fr. iFón. Exprcssa que alguna cosa s' ha executat ó ha resultat en dany de algú, con- tra Jo que 's desitjava ó e.^perava. Uaetrla huena, Perbollè se gerere. FÉR LA SEVA. fr. FÉR SÒN FÉT. FÉR LO TOM. loc. faiH. FÉR LO TONTO. FÉR HORT. loc. MORIR. FÉR PUS BLANCA FARINA, loc aul. Obrsr ab mès suavitat. Eumanizarse. Facilem se pneberc. FÉR SEMBLANT. loC. DONAR i ENTÉNDRBB. FÉRSE À LA FINESTRA. Anomarst d la ventana, Se- se in fenestram ostendere. FÉBSE PRINCIPAL, loc. aut. Póndrer empenyo. To- mar d pecho. Summa conlentioiiem rem suscipere. AYTAL LO FAS5EN T0STEHP8 MOROS. loC. ant. pera desitjar que alguna cosa isca mal. Malhaya comono se pierde, ojald salgamal. In malain crucem abcat. CADA HU DEL SÈU NE PÓT FÉR ó FÀ LO QUE VÓL. ref. Denota la llibertat ab que cada hu pól dispo- sar de sas cosas, sens donarne compte a ningú. Cada mo puede hacer de su capa un sayo. In re sun quílibel est modcrator et arbíter. COM Fi. ant. Como, c ull i us is culpoï reus qui debita praestaU QUI LA FÀ QUK LA PAGUE. loc. provcH). pera de- notar que qui té la culpa déu pagar la pena. Quien tal hace, que tal pague. Auclor criminis det pcsnas. QUI MÈS HI FÀ MÈS HI PERT. Fcf. Denota que mòl- tas vegadas se correspon mès mal à qui serveix millor, ó que's desatén als mèrits, y's dòna'l premi als indignes. A mas servir menos valer : d fuer de Aragón ^ d buen servicio mal galardon; quien mas trabaja, menos vale : de los leales se kineken los hospilales. Pèssima pro clarís redduntur pre- mia factis. QUI NO SAB FÉR LAS COSAS, NO LAS 8A1 MANAR. ref. Denota que qui no sab fér las cosas no las pót di- rigir ab acert. Quien no sahe servir, no saü re^vr* Non bene imperat, nisi qui jpperío pamerit. lii FER DICCIONARI F£R SI Fil ó NO fA. loc. Si es 6 no es. A fioca diferen- eia. Plus minusve. TAL COM FARÀS, TROBAftJLs, Ó TAL FARÀS TAL TROBA- RÀS, ref. Kiison>a (|Uü serem tractats com tracla- rein. Haces mal, espera otro lal;cunl hicieres tal ha- bràs, Ab alio spectes alteri quod feceris. TANT Ó POCU ME FA, LI FA, CtC. lOC. ExprCSSa lo • pochque se li'ii dóna à algú de que succehesca alguna cosa. Eso no me hace , no k hace. Parum curo, curat, elc. FER8E. V. r. Créixer, aumrntarse. Uacerxe. Au- geri.innlliplicari. P Acosluuiarse./iíicfrsf.Assuefio, is. II Nàixer esponlàneaiuent las plantas. i\acer, Nascor, eris. || Produhirse , fér proba las plantas» comlasvin^as en lerreno calent. Venir, darse, hacerse. Proveniu, is. || Posar carns, forlificarse del COS. Emharneccry tomar cames, Pinguesco, is, pinguem fierí. FEisE ABORRiR. fr. Fér algú cosas ab que s' atrau r odi dels altres, llacerse odiosa. Odíum sibi com- imi-are. FERSE ATRÀS, E.NDEVANT, ENSÀ, ENLLÀ, CtC. ff. Jlacerse atrús, adelante^ acd, a//íí, ctc. Progredi, relrò agi. FÉRSE Jl LA FINESTRA AL BALCÓ. fr. Àsomarse d la ventanaj al balcon. Prodeo, is. FER8E FRARE , SOLDAT , clc. fr. Uucerse , metersc fraile, soldada. Religioni, milito), etc. nomen dare. FERSE MALBÉ. fr. Malmétrcrse. Echarse ó perder. Deslruiycorrunipi. || Malmélrer los bens, etc. Mal- haraiar. Dilapido, as. H Las iruytas , elc. Danarse' Gormmpi. FB8TB AQUÍ. Vcn ücà. Accedc, ad venta huc. FERA. f. Bèstia, animal indòmit. /''i>ra.Bellua,fe_ Y9í,x. II met.Lapersonacruel.Fiera.Immanisbomo. FERAGITAT. f. Fertilitat, fecunditat. Feraci- dad. Feracitas, ubertas, atis. FERAMENT. adv. m. Ab feresa. Ferozmenle, fieramenle. Ferociler. FERÀS. adj. Fèrtil. Feraz. Ferai. FEREA. f. ant. FERESA, temor, vergonya. * FEREGRAGI. adj. poét. Vers grech y llatí com- posi de un espondea , luego un dàctil y per últim altre espondeu. Ferecraeio. Pherechracius. FEREDAT, f. Esgarrifansa , feresa. Grima, Horror, is. FERESA. f. Inhumanilat, crueltat. Fiereza. Immanitas, atis. || feredat. || fealdat, deformitat. FERE8T, A. adj. FERÓS. FERÉSTEGH. adj. IHsrlanyent à las feras. Fe- rtno. Ferinus. FERETJE. m. Capa ó gambet dels turchs. Fe- redje, Pallium. FEREFÀTIDAB. f. pi. Feslas en honor de Pro&- serpina que's celebravan en Sicília. Ferefútidas. Ferefatidse, aram* FERENTARI. m. Soldat romà auxiliar , armat à la lleugera ab espasa, flelxas y fona. Fenniario, erenttriíifl. FERIA. f. Qualsevol dia de la setmana menos lo dissapte y diumenge. Feria. Feria, ». | ferut. FERIAL. adj. I*ertanyent à las férias. Feriül Fcrialis. FERIAT. m. Festa, descans, suspensió del In- bali. Feria, feriado. Olium, ii, feria, le. FERIDA, f. Jlerida. Yulnus, eris, caedes, Í5. [ CICATRÍS. respirar per la ferida, fr. Despedir Tayre inte- rior per ella. Resollar por la herida. Ualilumper vulnus emiltere. || mel. Explicar lo sentimeot re- servat. Resollar ó respirar por la herida. OffeoM»- nem exprimere. FERIDURA, f. Malaltia que prÍTa de repenlih sentit y moviment. Apoplejia. Apoplexia, », apo- plexis, is. FÉRIO. m. Ycu ab que s^explica '1 quart nuéB de argüir en la primera figura: la major es obí- versal negativa , la menor particular afirmalín t la conseqü(>ncia particular negativa. Feria. Ferits. FERIR. v. a. Obrir violentament algana port del COS. üerir. Ferio, is , vulnero, as, vulnosim- prímere. U ant. Topar una cosa ab altra. Topar, choear, dar. Allido , is. || v. n. ant. ▲coiÉnií, EMREST1R. II C0NMÓCRER. FERIR DE PLE EN PLE. loc. Dar CQïi òrto, mpeitih samente. Impeluosè. FERIR EN TERRA. l03. aUt. BAftAE , EMRARRAÜUI, EMBESTIR. FERIR LO COR. fr. met. Causar gran dolor, senti- ment, llàstima. Atravetar elcorason; clavarle útu el corazoH alguna cosa. Animi dolore excmciíri. FERIR8E. V. r. Acometrer la feridura. Darlid alguna un accidenie de apoplejia. Apopletico morbo corripi. FERiRSE DE PLE EN PLi. ff. med. Ser alaudo ii cowjeslion cerebral^ apoplegia fulminante ó pvéli- Uses general. In totam apoplexim devenire. FERITi DA. p. p. Uerido. Yalnenitas, siacia- tus, la)8us. II adj. Qui ha tingut i' accident de fie- ridura. Apopletico. Apopletícns. FERLÍ. m. Moneda qne valia la quarta pirt dd diner. Ferlin. Nummus quidam. FERM, A. adj. Segur , constant , fort , perma- nent, inalterable, resolt. Firme. Pervicat, stabílis, immutabilis. || Constant, que no's deixa dobbr oi tòrcer. Firme. Infragilis, infrangibilis. || Qnem» s deixa rendir. Firme. Inexpugnabilis. || adv. ant. FERMAMENT. ESTAR FERM. fr. Mautenirse constant en son pro- pòsit. Estar firme. Firmo animo esse. POSAR FERM. fr. Assogurar , com : posar lo peu FERM. Afirmar , poner firme, Firmo, as, slahilio, m- FERMA. f. Llenca cusida à la vora de alpQoa roba. Hwdo , eeja. Vestis ora , fimbria. ] ant. fií* MV8A. I f. ant. FIRMA. FERMADA8. f. pi. Cert us ó dret antich. Ftr- madas. Vectigal sic dictus. FERMALL, m. ant. joiell. FER CATALÀ. FERMABIEirr. adv. DL FtrmmenU, atirma' damente. Firmè, firmíter. FEMMANSA. f. FUlfSA. || ant. PIIMBSÀ. FERMAR. V. a. Assegurar alguna cosa lligant* la, clavanlla , etc. Afirmar, Firmo, as. I Lligar pel ramal ó brida à las cabalcaduras. ArreAdar, Qtar, Alligo, as. || FianAa. ] ant. üustab , goncbe- TAR, FIXAR. FERMAR LO FETT. loc. Eot. Fér tracto. Certar el Urato. Negotium conficere. FERMAR les ÍNC0RB8. lOC. aOt. nàut. 8ARPAR ilf- CORAS. ROXICH FERMAR DE Ml LA , T LA FERMAVA PER LA çüA. ref. Fér las cosas al revés. Hermoso atar de rocin y atdbale por la cola. Tolo codIo aberrare. FERMARSE. V. r. SosUnerse, manUnerse firvM. Firmari, níti. FERMATA. f. mús. Descans musical sobre una nota durant lo qual, lo qui toca una part obligada desplega tota sa habilitat en un passatge purament de fantasia, pera lluhir en la execució. Fermata. Pausa per pbantasià musica. FERBIE. adj. ant. ferm. | adv. fermament. FERMENT, m. Llevat, creixent. FermeiUo. Fermentum , i. || med. Principi material desar- rollat en la economia que altera *l8 líquils del cos y es causa de mòllas malaltias. Fermento. Fermen- tum, i. II Substància que té la virtut de excitar en los cossos ab que 's posa en contacte un moviment particular de que resultan diversos productes com lo sucre, etc. Fermento. Fermentum , i. I Se dóna també est nom à las subslancias. Fermento. Fer- mentum, i. FERBIENTACIÓ. f. Acció de fermentar. Fer- mentacion. Fermentatio, nis. FERMENTAR. V. n. Agitarse las particulas de un cos, pera adquirir novas propietats. Fermentar. Fermento, as. FERMESA Y FERMETAT. f. FIRMESA. fermí. n. p. de h. Fermin. Ferminus, i. FERMÍSSIM, A. adj. Firmisimo, Firmissi- mus. FERMÓS, A. adj. ant. hermós. FERM08URA. f. ant. bermosura. FEROCITAT, f. Feresa, orgull, altivesa. Fero- cidad, ferociay fiereza. Ferocia, aj, ferocitas, alis. FERÒ8, A. adj. Brau, salvalje. Feroz, fiero. Ferox, ferus. FERÓSMENT. adv. m. Cruelment. Ferozmente, Ferociter, truculentè. || arrogaxtment, orgullosa- ment. FEROTGE, adj. ferós. || Gran, desmesurat. Fiero. Pergrandis. FERRADA, f. ter. galleda. FERRADURA, f. Ferro en forma de mitja llu- na qtte's clava à las cabalcaduras en los cascos. lierradura. Solea, «. exseutar las ferradcras. fr. Tirar cossas. MoS" trar las herraduroi, Calcitro, as. TORO I. FER 715 '. m. La acció de ferrar. Herra- dero, herradura. Armamenti ferrei inductio. FERRAMENTA, f. Instruments de ferro dels artifices. Herramienta. Ferramenta, orum ; instru- menltièrrea. I Pessas de ferro que enlran en al- gun artefacte, com en lo cotxo, armas, etc. Uerra* mienta , herraje. Ferrea mnnimenta ; instructnra (errea. || f. dentadura. FERRAR. V. a. Guarnir de ferro alguna cosa. Eerrar, (errar. Ferro armaré , ínstruere. | Clavar, ajustar las ferraduras à las cabalcaduras. líerrar, Ferreas soleas jumentis aptare. J Marcar, senyalar ab ferro ardent lo bestiar. Herrar, ferreUar. Fer- reum signum imprimere. FERRARES, A. adj. Natural ó pertanyent à Ferrarà ciutat en Itàlia. Ferrarée, Ad Ferrariaoi pertinens. FERRAT I DA. p. p. Herrado. Ferratus ; ferro instructus. FERRÉ. m. ant. ferro. I ant. írgora. FÉRREOy A. adj. De ferro ó pertanyent à ell. Férreo. Ferreus. FERRER, m. Artífíce que traballa y puleíx lo ferro. Herrero. Faberferrarius , ii. || Qui ferra las cabalcaduras. Herrador. Ferrarius faber , calcea- tor, is. FERRER DE ENCANT. Chispero. Ferra rius, ii. ferrer, ferrer, fes ton afer. ref. Aconsella que cada hu atenga à lo que li pertoca y es de sa pro- fessió. Bunolero, d tus buiiuelos ; zapatero d tu zo- pato. Tractent fabrilia fabrí; suum quisque munus curet; ne sutor ultra crepidam. AL FERRER NO LI VAJAS i VÉNDRER ÍALDA8. fef. Denota qne es difícil enganyar à qui té experiéncít y pràctica. A quien euize y amasa no hurtes hogaza, Seni verba dare difflcile est. ESTAR COM UN FERRER SENSE cARRÓ. fr. Estar parat sens poder adelantar res per falta de alguna cosa. Estar como sorL•s en honanza. Opus sistere. FERRERET. m. d. Herrerieo , llo , to, Parvos ferrarius. FERRERIA, f. Oficina del ferrer, nerreriéi Ferraria taberna , oíücina. || met. Mania , fal•lera, jranta, tema. P^rvicacía, pertinacia, as. FERRES, m. ant. ferro. || espasa. LLEVAR LES FERRES, loc. aut. uàut. Rccoger las anelas. Anchoras attollere. FERRET. m. d. llerrezuelo. Leve ferrum. 0 Ea- pécie de trespeus de fanch, pera impedir los ger- rers en lo forn lo contacte de las pessas. Caballete, atifle. Tripus, odis. || Coure, aram cremat pera 'la tints. Ferrete. Ferrugo, inis. FERRO. m. Metall del qual se fan las armas ò inslniments dels artistas, dur, de color gris, pardo y negre. Hierro. Ferrum , i. í Molls , paleta pera remenar lo foch. Uurgon. Rutabulum, i. || pi. tres- peus, MOSSA. FERRO RERMELL ó RULLENT. Bterro cüliente, efuefh didOf candente, hecho ascuas. Ferrum candens. 95 7i6 FES DICCIONARI FES FERio COLAT. Lo quo 86 ha fos. Hierro eolaio; arrabio. Ferram liquatum. bítiee lo feeeo. fr. Picarlo ab lo mal]. Marti- llar. Malleo tundere, percutere. bítebe ó picae bn ferbo fbet. fr. met. Denota que són inútils las correccions ó consells en los qne no*n fan cas. Machacar 6 majar en hierro frio\ predicar en desierto. iSthiopem dealbare ; aerem verberare. . ESCALFAB LO FEBBO T FÉR TOBIf AR LO FERRO BER- MELL. fr. Caldear; esealL•r el hierro ; dar al hierro «na calda. Candefacio, is, ferrum ignitam reddere. GUARNIR DE FERRO. fr. Hcrrar, ferrar. Ferro mu- niré. MARCAR ó SENYALAR AB FERRO. fr. PcrreUar. Fer- ream signom imprimere. TRABALLAR cosAS DE FERRO. fr. Perrctear. Ferro innrere. FERRO-CARRIL. m. Camí format per dos li- neas paralelas de ferro sobre las qae passan encar- riladas las rodas dels carruatges ó vagons moguts pel vapor. Ferrocarril, camino de hierro. Ferrala, ferrea via. FEHR08GH. m. y adj. Títol dels qui desempe- nyan funcions servils en lo siti abont està la sepul- tura de Mahoma. Ferrosch. Servilis munus fun- gens. FERRUGINÓS, A. adj. Lo que es de ferro ó té sas qualitats. Ferrugineo, ferruginoso, ferrugien- to. Ferruginus. FÉRUL. adj. Fecundo, abundant. Fèrtil, feraz, ubérrimo , ópimo , fecundo , pingüe, Fertilis, foB- cundus. y Lo que produheix mòlt. Fèrtil. Ferax, ttber. . FERTILUIAR. V. a. Fér fèrtil. Fertilizar. Ube- ro, opimo, as. FERTILITAT, f. Fecunditat, abundància. Fer- tilidad, feracidad. Fèrtil itas, ubertas, atis. FÉRTILMENT. adv. m. Copiosamente, fèrtil- mente. Fertiliter, ubertim. FÉRULA. f. En los estudis de noys, la palme- ta. Fèrula, palmeia. Ferula, m. ESTAR BAIX ó SOTA LA FÉRULA DE ALGÚ. fr. EstRT subjecte à algú. Estar hajo la fèrula de alguno. Alieno juri subesse. FERVENT, A. adj. FERVORÓS. FERVOR, m. Eücàcia, intenció ab que 's fà al- guna cosa. Fervor. Fervor, is, eíGcacia, e. | Calor vehement. Fervor. Fervor, ardor, is. FERVORÓS, A. adj. Eficàs, actiu. Fervoroso, ferviente, Fervidus. FERVOROSAMENT, adv. m. Ab fervor. Fer- vorosamente. Ferventer ; ardenti animo ; flagranti studío. FES, A. p. p. Esquerdat, partit. Hendido. Fis- 8US. FESA. f. ant. Esquerda. Uendedura, hendidura, rendija. Fissura, se. y La acció y efecte de féndrer. Uendimiento. Fissió, nis. FESOL* m. FABOL, MONGETA. FESOBUIA. f. nsONOMU. FESÓNIA. f. Diossa del repòs a qni s* ínvoan en las fatigas causadas per la gnerra. /Y»mtB.R- sonia, se. FESTA. f. Regosilj, alegria, diversió. fieUL Festivitas, atis. | Solemnitat ab que la Iglésia ce- lebra '1 dia de algun Sant. Fiesta. Festom, i ; a- era dies. || Regositj, recreo públich. Fiesta. Pobii- ci ludi; spectacula, orum. | pi. Las de Kadaly Pàsquas y sas vacaeions, con: passal las festü anirem à la torre. Fiestas. Dies solemnes, ferís, arum. I Demostració de carinyo feta à alguna per- sona ab gestos ó accions. Fiestas^ ammuicof, ror- rococós. Blanditis, arum. FESTA coLENT. Dia CU quo no 's pót tndttlkr. Fiesta de guardar, de precepto. Sacer dies. FESTA DE MITJA CBBU Ó FESTA LLEVADA. Día H que la Iglésia *ns obliga à oir missa , peró *spil traballar. Media fiesta. Festum in quo prscipitir auditio sacri, quin tamen prs^ipíatnr vacaré í servilibus. FESTAS INNOBLES. Las quo Celebra la Iglésia ca determinat temps. Fiestas inntobles. Immobilia festa. FESTAS MOVIBLES. Las quo celebra la Iglésia ei diferents dias del any, peró determinats de la s^ mana. Fiestas movibles. Mobilia festa. ATGUALia Ó ATGUALIBSE LA FESTA. fr. met. to- turbar la alegria. Aguar. Gaudia perturbare. CELEBRAB, GUABDAE ó SANTIFICAE LAS FESTAS. fr. No traballar en obras mecànicas, y emplearlas et lo servey de Dèu, com mana la Iglèsia. Santi fev, celebrar ó guardar las fiestas. Colere festa. DONAB LAS BONÀS FESTAS. fr. Felicitar à algü ea lo día de Pàsquas, de Nadal, del sèu sani y de any nou. Felicitar las Pascuas, etc. Felicitatem alieni vbvere. ESTAR DE FESTA. fr. ESTAB DE FILIS. FéR FESTA T FÉR FESTAS. fr. OH FÉM. JA SERI Ó vindrà, la festa DEL ROSTEE CAKBEB. loc. prov. ab que s* amenassa que per la gricia é favor que à algú se li nega 's venjarà ó rescabala- rà en altra ocasió en que 's necessíte de ell. Algwn dia serà la fiesta de nuestra aldea ; arrieros s&mos y en el camino nos encontraremos. Hodie mihí, cras tibi. LA MILLOR FESTA DE CASA ES QUANT TOCA LA TOMA- SA. ref. ter. Denota qne regularment en las festas s* acostuma fér millor menjar. Aquel es buen dia cuando la sarten chilla. Stridula dat signum Ixta sartago diei. LAS BONAS FESTAS JA COMENSAN PBE LA VIGÍLIA. loc. Ensenya que'l prudent observa yjadica de las cosas pels antecedents y senyals que precehet- xen. Por las visperas se conocen los disantos ó las fiestas. Yesperè prsnosces qme sint cras festa fu- tura. NO ESTAR PERA FESTAS. fr. Estar' de mal humor. No estar para fiestas. Sibi displicere. FES CATALÀ FET UI piGAR LA FESTA. fr. Sér objecte de la diversió, ó à qui tothom acut en sas urgéncias. Ser la vaca de la boda, Nuptiarum sumptus facieos ; commií- nis patronus. || met. fér la costa. 5. || Sofrir al- gú la pena ó castich no merescut ó que altre ba cansat, pagar el pato. Alienas poBnas dare. PERA TÜ S' HA FÉT LA FESTA. loC. PREA Tt^ SÓN LOS GUANTS, ETC. PER CORONAR LA FESTA. loc. S' osa pera denotar la incomoditat qne'ns vé desprès de mòltas altras. Por fin y remate, por fin y postre, Opns coronatur. PUBLICAR LAS FESTAS. fr. Echar las fiestat. Dies festos promulgaré. SEMPRE LAS FESTAS MAJORS CAUSAN AL VENTRELL DOLORS, ref. Denota que en los dias de festa se sól menjar mès de lo acostumat y mòltas vegadas fa mal. Siempre las ptslas mayores eawan al vientre dolores. Festa sunt saepè venlris inimica. TiNGÀM LA FESTA EN PAU. fr. pera contenir à al- gú, especialment als noys por sas travessuras. Tengamos la (iesla en paz. Nobiscum pax. FESTEIG, m. La acció de festejar ú obsequiar. Festejo, Obsequium, ii, plausus, us. U La acció de galantejar ó festejar. Festejo , galanteo. Amoris captalio ; blandities, ei. FESTEJADOR, m. Qui festeja à alguna dona. Galan, galanteador, festejador, y cortejo, enamora" do fam. Procus, i. FESTEJABiENT. m. ant. FESTEIG. FESTEJANT, m. FESTEJADOR. FESTEJAR. V. a. Obsequiar. Festejar. Cele- bro, as, obsequor, eris. || Procurar enamorar à al- guna dona. Festejar, cortejar, galantear, enamo^ rar. Proco, as; mulierem captaré. || met. Sol•licitar ab obsequis pera lograr algun fi. Galantear. Solli- cito, capto, as. festí. m. Festa, convit, diversió particular. Festin. Ludicrum, i. FESTILOGI. m. Llibre ú obra que tracta de las festas. Feslilogio. Festiloginm, ii. FESTIU, VA. adj. Xistós, graciós, ameno. Fes- tivo. Festus, festosus. || Divertit, alegre. Regocija- do, festivo. Ludicrus. P Se diu del dia de festa ó feriat. Festivo, Festus. FESTIVAL, adj. FESTIU. FESTIVITAT, f. Festa, solemnitat. Festividad. Feslivitas, solemnitas, atis. FESTÓ. m. Adorno de flors, fruytas y fullas mesclat, que se sól posar en los paratges ahont se fa alguna festa, y comuntment s' anomenan en plural, y també s usan en la arquitectura, pintu- ra, brodats, etc. Feston. Encarpus, i. || Brodat de cadeneta en lo cantó de las guarnicions, etc. y també las ondas, caixals de la mateixa roba ó so- breposats en las enaguas, etc. Feston. Acupicti, etc. encarpi. FÉR FESTÓ. fr. Festonear, hacer feston. Encarpos acupingere. FESTUGB. m. ant. Arbre de ramas en forma de creu, y són fruyt es rehinós à modo de una ametlla. Alfònclgo, alfócigo. Pistacia, um. FET| A. adj. Acostumat. HecL•; acostumbrado. Assuefactus. || m. Cas succehit. HecL•, Factum, i. I Joch de noys, en que uns s' amagan y altre is va à buscar, y i relleva aquell à qui primer aga- fa. Escondiíe. Ludicra puerorum occuítatio. || ant. NÍ^MERO. GRAN FET. loC. RUt. GRAN Nl^MERO. FÉR SÓN FET. fr. Fér són negoci. Hacer su JtecL•, ó su agosto ó su agostillo, Commodum suum patra- re. GRAN FET. m. adv. ant. Mòlt. MucL•, Multnm. LO FET ES. m. adv. Lo cert es. Ello es; el caso es. Re quidem. FÉT, A. p. p. HecL•. Factus. JA ESTA FÉT. loc. Denota que la cosa executada DO 's pót revocar. Lo que hecL• es , hecL• ha de ser por esta vez, Quod factum est, infectum fieri non potest. FÉT MALBÉ. fr. MALMÈS. FÉT T DIT. loc. Eiplica la promptitnt ab que's fà una cosa. DicL• y L•cL•, Díctum et factum. COM DE FÉT, T DE FÉT. m. adv. EfectivafMnte, en efecto, de hecL•, Profectò ; re ipsa. QUANT s* haürí FÉT T FÉT. loc. Ben examinat, desprès de tot. Puesto en limpio, Summatim. || Desprès de trets los gastos. Puesto en limpio, de- ducidos gastos, Deductis expensis. TENIR MÒLT FÉT Ó MÒLT TROS DE CAMÍ FÉT. fr. met. Tenir mòlt avansat en alguna cosa. TenermueL• andado. A líquid magna ex parteexactnm esse. TOT ES ESTARBi FÉT. loc. Denota la forsa de la costum. Tras diez dias de ayunque de Herrero duer^ me al son el perro, Assucto duris fiunt incommoda nulla. FETA. f. Acció. HecM, hecL•, Facinus, oris. DE AQUELLA FETA. m. adv. Desde las horas. Des- de entònceSy desde aquella vez, desde aquella fecL•. Ex quo tempore. DE AQUESTA FETA. m. adv. Dcsde ara ó de aques- ta vegada. De esta L•cL• ; de este L•cL•. Ex hoc nunc. - FÉR UNA FETA MÒLT CORONADA, fr. Enganyar à algú enterament en cosa de importància. Pegaria 6 jugaria de puíio. Omninò illndere. FETAGIÒ. f. Lo temps de formarse '1 feto. Fe» tacion, Foetús efformatio. FETAL. adj. Nom que *s dóna à las parts que tenen contacte ó relació ab lo feto. Fetal. Ad foe- tum pertinens. FETGE. m. Part del cos del animal, situat en r hipocondri dret, sota del diafragma ; es una entranya pera puriflcar la saneh descarregantla dels humors biliosos. Higado. Jecur, oris ; hepar, atis. PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASA5. XARRAR. TENIR UN FETGE COM UNA RAJADA, fr. Tenir mòítS catxassa y paciéDCÍa. Pastaru el almapor ri euer- 7i8 FEY DICCIONARI FEY fo; tiner Imen cim/o. Snmmè desidiosnm esse. FETGERA. f. Planta, espècie de francesilla ab las fuUas retalladas à manera de trébol. N' hi ha de vàrias espècies y es bona pera '1 fetge, pera elóurer las llagas, purificar la sanch, etc. Hepàti- ca, Ranuncnlus tridentatus. iXTGET. m. d. HigadiUo, kigadilla, Jecnscn- lom, i. FETILLAR. V. a. BIfSISÀE. l'ETlLLAT. p. p. ENSiSàT. FETILLEIIIAS. f. pi. BRUIXBaiAS. FETIQUISME. m. Lo cuit dels dèas fetitxes, últim gran de la idolatria. Petiquifmo. Fetichis- mus, i. FETITXE, m. ídol ó geni que en opinió dels na- turals de Guinea y de altres pobles africans es eapàs de produhir lo bè y M mal, y està represen- tat per un bastó, un os, una rama de ars, una dent de gos, elc. Fetiehe, Idolon africanis. || encís, amu- let, RELiQuiAEi, ADOHNO, cutrels arabcs. FETO. m. Producció, lo que la femella conce- beix en lo ventre. Peto, Fstus, foBlus, us. FETOR. m. Mal olor, olor pestffero. Hedor, Crra- veolentia, se, foetor, is. FETXA. f. Data de la escriptura ó carta. Peeha. Data, s. FETXÀ ANTICIPADA. Àntedatü, Diei ante scriptum signatura. posAE LA FBTXA. fr. Pechar, datar. Diem et lo- cum inscribere. POSAE LA FBTXA ANTICIPADA, fr. PosBrla al prin- cipi del escrit. Antedatar, Diem scripto praeponere. FETXORIA. f. Acció ó fet dolent. Petchoria, feehwria, Facinus, oris. FEU. m. FEUDO. FEü DEL VI. ant. Mares del vi. Hez, Faex, cis. FEUATER, A. adj. ant. fbddataei. FEUDAL, adj. Pertanyent à feudo. Peudal, Feu- datarius, fíduciarius. FEUDALISME, m. Conjunt dels drets que go- san los senyors dels feudos : y 1' abús que 's feya de dits drets. Peudalismo, Feudatarii juris copia, abusus. FEUDALITAT. f. Constitució, condició del feu- do. Feudalidad, Feudi natura. FEUDATARI Y FEUDATER, A.adj. Subjec- te obligat à pagar feudo. Peudatario. Feudalarins. FEUDO. m. Contracte en que algun senyor con- cedeix lo domini útil de cosa inmoble ú honorífi- ca, prometéntseli ab jurament, fidelitat y obsequi personal per sí ó per sos successors. Pendo, Feu- dum, i ; beneficiarium praedium. || Regoneixensa que 's fa ó tribut ab que '1 senyor ó príncep dóna la dignitat ó hisenda. Peudo, Fendalis cànon. || La mateixa dignilat ó hisenda que *s concedeix ab qualitat de regoneixement. Peudo, Feudum, i. FEURE. m. ant. Yeyna de la espasa, etc. Fat- ma. Vagina, ». IXYNA. Traball, exercici, ocupació. Tràbajo. Opera, ae, labor, is. | Obra que s* està èxecutlit. Lahor, Opera, s, opus, eris. ( Traball doméslick é casolà. Hacienda, Domesticus labor. | Cosit ó bro- dÍEit en que s* ocupan las donas. Labor, luliebrís labor. I Obra ja feta. Trahajo, Opus, eris. | Trtbill gran y extraordinari que demana la execució ét alguna cosa, com: en un rellotjehi ha mòlta fbtní. Obra, Opera, as. y Traball extraordinari, que oeor- re en alguna cosa, en que regularment tenen que ocuparse mòlts. Paena, Opera, ae. | Ditkultits é traballs. Trabajos, Labores, um. PBTNA COMENSADA, MITJ ACABADA, fef. p«1l UÍ- mar à algú à que comense à fér alguna ooea i (jm té repugnància. El comer y rascar lodo #s enfexar; obra eomenzada, medio acabada, Dimidíum operis, qui, bene cepit, habet. FETNA FETA, CONSELL DAT. refr. FBTNA FETA NOTÍ DESTOEB. FETNA FETA NO Tft DESTOEB. Tcf. Denota '1 descoyi y sossego ab que pót víurer lo qui té despatxat é desocupat lo que té à són càrrech. Duerme Jimm, f yace, que tu asno pace. Cui res bene sint, dormitet. DONAE FETNA. fr. Douar à algú que traballarde sòn ofici. Dar obra d trabajo 6 que trabajar, Opos alicui commendare. || donae que bnt6ndebe. EIXIENB AB FETNAS Ó AB PEOÜ FETNAS. fr. Eixír de alguna dificultat, traball, perill, etc. Saliréud$. Ena to as. FEBNE UNA FETNA COM UNA SEDA. fr. Fér laS COSÍS mòlt bè. Hacer alguna coia perfectUtmaimeuUéòlu mil maravillas. Per bene agere. || passaenb hòl- TA VIA. FÉE SAS FETNAS. fr. FÍEE DE COS. HAVEEEi FETNA DEL OFICI. fr. Teuif que fér ca4i hu de sòn ofici. Comr el oficio. Artem bene aliesi cédere. LA FETNA DE 'n JA FÍ, LA f1 T DESFÀ. fef. Bxplíct que algú va variant en lo que disposa, fent y des- fent lo mateix. Tejer y destejer. Texere atque de- texere. NO FÀ SINO UNA FETNA T AQUESTA MAL FETA. ref. que s' aplica als ociosos y deixats que quant volea fér alguna cosa ho tiran tot à pérdrer per sa lor- pesa y falta de habilitat. Arremangóse mi nuerút y volcó en el faego la caldera. Stultorum opera staltè vadunt. TENIR FETNA TALLADA, fr. met. TENIB PA. TOTHOM BUSCA FETNA DE SÒN OFICI. loC. pPOV. qiM ademés del sentit propi denota que tothom procuri per sas conveníéncias, encara que sia en perjudici de altres. Van d misa los zapaterotj ruegan à Dim mueran cameros, Sutorum votum est vervecoB plurima caBdes. FEYNENT. m. Yagarro, vagamundo. Bolgazaa, Ambro, nis. FEYNER. V. a. ant. fingir. [ A. adj. Laborid% aplicat al traball. Hacendoso, laboriosa. Actuosas. AL MAL FETNEE CAP FETNA, Ó GAP JUULIU U VB Bà ref. que reprèn als que refusan fér lo queae'lt om* FIA CATALÀ. FIA U9 na ab lo pretext de qne no saben ferho. Ikmde ha^ fona, kay mana. Omnia vincít amor. FETNETA. f. d. Hacendilla, Oposcnlum, i; exile opns. FEYTURA. f. ant. píctüra, vbta. FI. FI. amb. Terme, acabament, consumació de al- guna cosa. Fin, Finís, is, snmmnm, i. I Propòsit, designo, objecte ó motiu per que 's fà alguna cosa. Fin, Finís, nis, scopus, i. | Mort. FalleemientOf fi- namienlo. Mors, tis. || Apoca, recibo. Finiquito. Rationum confeclío , et consolidatio. | Equilibri, igualtat de pes. Filo. Ad amussim medietas. || adj. Delicat, subtil, de bona qualitat. Fino. Eximius. j| met. De faccions ben proporcionadas. Fino. Corpo- re elegans. I Constant, fíel. Fttio. Fidus, constans. H Astut, sagàs. Fino, refinado, redomado. Callídus, versutus. || Jast, cabal, exacte. JustOj cabal. Acom- modatus, justus. I ant. Definició de comptes. Defi- nicion, finiquito. Rationum confectio et consolidatio. i FI DK COMPTES, loc. Dosprès de tot, en substàn- cia. En resumidas euentas. Ad extremum; tàndem. À FI tí efecte, loc. Para. Ad, ut. AL fi, ó al cap t al FI. m. adv. Àl /In; al cabo y alpostre. Tàndem. AL FI, AL FI. m. adv. Al fin, al fin. Tàndem. LO FI FINAL, SEHVIR i DEU T NO FÉE MAL. ref. FES BÈ T NO FASSAS MAL, OtC. AL FI *8 CANTA LA GLÒRIA, rcf. Dcuota quo fíns que una cosa està conclosa no's pót fer judici cabal de ella. Al fin se eanta la glòria. In exitu canitur sa- pientia; exitus acta probat. DONAR FI. fr. Gonclòurer alguna cosa. Finalizar; dar fin. Finio, absolvo, is; fínem facere. I Gonclóu- rerse, acabarse, Dar fin. Desino, is. EN FI, ò PER FI. m. adv. Últimament. En ó por fin; finalmente. Deniquè. ES FI. loc. Expressa lo mòlt que algú es astut. De fino se pela. Yaferrimus est. ESTAR AL FI. fr. Eslarsc acabant alguna cosa. Es- tar al fin ó al remate. Fincm attingere. || Dit de la balansa, etc. Estar en caja. ifiqua lance libram ponderaré. || Dit del pols en sòn estat natural. Es- tar en su caja. MquaMier arteriam pulsare. FÉR FI. fr. TERMINAR. Q Morírsc. Dar fin, morirse. Obi re. FINS AL A NINGÚ ES DiTxòs. loc. Dcuota quo uín- gú 's pót prométrer la felicitat del èxit, fins que ^s véu enterament. Hasta el fin nadie es dichoso; al fin se canta la glòria ; al fin loa la vida, y d la tarde loa el dia. Non nisí patrata canitur victorià pugna. NO PODER VENIR i FI AB ALGÚ. loC. NO podiT CCm algunOy no poder acahwr 6 rMiatar con él. Nec adi- píscere. NO TENIR FI NI COMPTE, fr. So diu do uua cosa mòlt excessiva en número, quantitat y qualitat. Ser tn- ealculabU;nopoder$e formar ima idea; no tener f» à númtfo. Garere numero. TIRAR 1 DOS FINS. fr. Aténdrer ó preténdrer dos cosas en un mateix temps. Tirar d dos ehitas, eomer d dos earrillos. Duos lepores simul insequi. véurernb'l FI. fr. Destruhir alguna cosa, consu- miria enterament. Dar fin de una cosa. Perdere. FIABLEBIENT. adv. m. confiadament. FIALA. f. Yas de dos ansas que s' usava anti- guament en especial en las festas de Bacó. Fiala, Phiala, X. FIADOR. A. m. y f. Qui fia. Fiador. Vas, adís, fidejussor, is. || fiansa. eixir fiador, fr. fér fiansa. FIAUBRE. m. Lo que desprès de bullit ó ros- I Ut se menja fregit. Fiambre. Goctum aut assum fri- gidum. ] Semblansa. Fiambre. Similitudo, inís. FIAMBRERA. f. Capsa de llauna pera posar lo que s' ba de portar fiambre. Fiambrera. Frigidis obsoniís servandis tbeca. FIANSA. f. Caució, seguretat que 's dóna per algú. Fianza. Sponsum, i, fidejussto, satisdatio, nis. II coNFUNSA. y m. Qui abona à altre. Fiador. Vas, dís, astipulator, satisdator, is. FUNSA DE la let DE TOLEDO. La quo procefaeíx al despaig del manament de pago de que 's restituirà si 's revocàs. Fianza deia Ley de Toledo. Legis to- letans fidejussia. FIANSA FORAL. La quo *s fà de estar à for no abro- gat. Fianza foral. Foralis fídejussio. DONAR FIANSA. fr. Prcseotar devant lo jutje per- sona òbèns que queden obligats al cumpliment en cas de faltar lo principal à sa obligació. Dar fianza ó fiador. Causi onem praestare. FÉR FIANSA. fr. Assegurar lo que altre promet, obligantse al cumpliment en cas de que 'I princi- pal falte. Salir fiador; fiar, garantir. Fidejubeo, es, adpromitto, is. LA MILLOR FIANSA, BS TBNIB LA BOSSA PER LA ANSA. refr. Denota que bi ha poch qne fiar en la gent. Boy dia no hay que fiar. Mostra stas non muUum fidei gerit. FIAR. V. a. Yéndrer sens rébrer actualment lo preu. Fiar. In creditum ire, dare; credo, is. || Fèr confiansa de altre. Fiar. Fido, credo, is. | confiar. 1 FIAR. m. adv. No pagant de present lo que*8 compra, etc. Al fiado. Credita pecunia, aliena, sua fide. NO FIAR DE NINGÚ QUE TINGA NAS EN LA CARA. loC. No fér confiansa de ningú. Hoy dia no hay que fiar. Nostra setas non multum fidei gerit. FIAR8E. V. r. Posarse en mans de algú. Fiarse de alguno. Se alicujus fidei , in fidem permittere. g Donar crèdit. Fiarse de alguno. Fidem alicui habere. FIAT, DA. p. p. Fiado. Fissus, creditus. AL FIAT. m. adv. i FiAa. FÍAT. Veu llatina usada com substantiu m. Con- sentiment pera que's fassa alguna cosa. Fiat. Fiat. II La gràcia que feya *1 consell de la Càmara pefa que algú pogués s6r aotarí. Fiat. Fiat. 750 FIC DICCIONAM FIE FiBiULL• m. anl. gafet, civblla. FIBBLAR. V. a. FfBLAE. FIBBLÓ. m. FIBLÓ. FIBIONITA. f. Secta, rama dels Gnóstichs. Fibionüa. Fibiooila, ae. FIBLA. Obertura qne's fa à ana peixera ó presa pera tràurer aygua. Sangraderaf sangradvra, san- gria, Emissarium , aqualicium , ii. || espirall de BÓTA. Q Lo tap de demani la bóta. Tapon de cubà. Dolii obturamenlum. || f. Panxó pera fiblar las bo- tas. Punzon. Stylas, i. FIBLADA, f. PICADA. II Dolor agat qae sobrevé en algana part del cos. Ramalazo. Dolor sabitas. FIBLADA DE MAL DE VENTRE. Relorttjon de trtpOS. Tormen, inis. PORTARSBN FIBLADA. fr.Portarsenranessentíment. Llevar, t'r con espigon. Indignatam abire. FIBLAR. V. a. Picar ab lo fibló. Àguijonear; ficar con el aguijon. Stimalo, as; acaleo feriré. || Caasar cohissor. Escocer, Uro , is. || Panxar ana bóta pera tastar lo vi. Sangrar, Yeraculo doliam aperire. FIBLÓ. m. Agulló ab que pican las abellas, etc. il^tttjoii. Acaleas, spicalam, i. | met. Eslímal, incitament. E$tímulo, aguijon. Incitamentam, i. FIBLONEJAR. V. n. ant. fiblae, picar. FIBBA. f. Qaalsevol dels fils subtils qae com- ponen y uneixen unas parts de un cos ab altres. Fibra. Fibra, ae. FIBRCTA. f. d. Pibrita. Fibrilla, se. FIBRILAR. f. Lo que té relació ab las fibras. Fibrilar. Fibrilaris. FIBRÓS, A. adj. Compost de fibras. Fibrosa, Fibratus. FÍBULAS. f. pi. Punts ab que *ls cirurgians agafan y tancan las feridas. Fibulas. Sutura;, arum. FIGABIENT. m. Obra de ficar. Metimienlo. In- cussío, introductio, nis. FICAR. V. a. Introduhir una cosa dins de altra. Meter. Immitto, intromitto, is. | Col-locar las cosas de modo que'n càbian móltas en poch lloch. Meler. Infarcio , is. || ant. Fixar , clavar, nincar, clavar. Infigo , is. || Implicar , empenyar en algun negoci. Meter. Immergo, is. FICAR lo genoll EN TERRA. loc. aut. Doblar, hin- ear la rodilla en tierra. Flectare genua. qüi't FICA ó Fi FICAR EN AIXÒ? loc. Quícn U metc eti eso? Quien te mete en camisa de once varas? Quid tua interest? quid tibi cum boc? FIGAR8E. V. r. Introduhirse en algun lloch. Meterse. Se in aliquem locum inferre. || Introdu- hirse en un paratje estret ahont tot just s' hi cab. Encajarse. Se inserere. || Junt ab los noms de pro- fessió, ofici, ó estat significa seguirlo, com: ficarse 6 frare , etc. MeUrse. Dare nomen. y Mesclarse en algun negoci. Meterse. Se inducere, ingerere. ficarse ab algú. fr. Provocario. MeUrse can al- guno. Lacesso, is, provoco, as. ficarse ALQÜ AEONT no li DMilCAll | 6 BK LO QUI NO LI VA RES Ó EN LO QUB NO LI «FORTA. fr. MSlMS en la renta del eicusado ; meterse de eima, é f» m- misa de once varas, ó en libros de caballerU^ i n dibujoSy ó donde no le llaman , ó donde no k (oea, i donde no le va ni le viene ; meler la hosenmiu ajena. In alieno choro pedem ponere ; falcem in alienam messem mittere. FICARSE EN BARCAS DE CANTA Ó EN BROOSÓIR BISTÓRIAS Ó EN UN BARAANCH Ó BN UN FANCB. It.EIB• penyarse en assumptes tant dificilsqne oo se'o pé( eixir. Meterse en historias, ó en honduras , (^ et tí- gun berenjenal. Àrdua et difficilia intentaré. NO SABER ABONT FICARSE i ALGÚ. ff. AmarlO eot»- nyablement. Meter en el cwazon. Intimo alfoctuí complecti. FICAT, DA. p. p. Metido. Incussus. FICCIÓ, f. Falsedat. Ficeion. Fictio, ais, con- mentum, i. || Fingiment, simulació. Ftcctoii, jlii^í- miento, Fictio, nis. FICCIÓ POÈTICA. Ficeion poètica. Plasma , tis; üf- tum, i. FICH. m. Espècie de úlcera semblant à niu figa , que ix ahont hi ha pels. Esptmdia, úekiM, Ficus, i. FICTAMEFIT. adv. m. ant. piNGiDAMEirr. FICTEY FICTICI, A. adj. Fingit, fabolós. Ficticio. Fictitius. FICTO, A. adj. ant. fingit. FIDANZA. f. ant. coNnANSA. FIDEDIGNE, A. adj. Digne de fé y cr^it. Fidedigno. Credibiiis; fide dignus. fideïcomís, m, Disposició en que *1 teslador deixa sa hisenda à la fe de algú, que execntesaTO- lunlat. Fideicomiso, fidecomiso. Fideícommíssnm, i. FIDEICOMI88ARI , A. m. y f . Persona à qui queda *1 càrrech del fideicomis. Fideicimsa- rio, Fideicommissarius, ii. FIDEL. adj. Qui guarda fidelitat y llealtat,y no enganya. Fiel Fidelis, fidus. | Cristià, calòlich. Fiel. Fidelis. Q n. p. d. h. Fidel. Fideus, lis. FIDELITAT, f. Observància , Uealtat. Fi^/t- dad. Fidelilas, atis, fides, ei. || Exactitud, puDlna- litat en la execució de alguna cosa. Fideliiei, Fi- dei integritas. FIDELMENT, adv. m. Ab fidelitat. FielmenU' Fideliter; integra fide. FIDEU. adj. ant. fidel. | m. pi. Pasta de foríoi en forma de cordas de instrument , que serveix pera escudella. Fideos. Farinaria in fihi dedocta massa. FIDÍCIAS. f. pi. Festas que 's celebravan à cel descubert en Lacedemónia , ahont coneurria tod espècie de gent, pobres y richs, nobles y plebeui, ab absoluta igualtat. Fidiciae. Fiditie, aram. FIDUCIARI. m. ant. hereu de confiansa. FIEL. adj. FIDEL. FIERO^ A. adj. FERÉSTBCH, KSFANTÓS, FBBÒS. | m. pi. Fanfarronadas. Fieros^ bravAloa, nf^i planas. Min», arlum. FIG FIGA. f. Lo frayt de la figuera , es de gust dols, y n' hi ba de diferents espècies, ffí^o. Ficus, i, ficus, us. II met. fam. La fempta de las cabalca- daras. Cagajon, Jamentornm excrementnm. J La aeciò de clóurer lo pnny mostrant lo dit polze en- tre r índice y '1 del mitj. Biga, Manus obscoenum in modnm contractio. FIGA BLiNA. exp. quo s' aplíca à qui es fluix. Jít- §a$ blandas, ahlanda brevas, ablanda higo$. Iners. riGÀ BoiDissoT y en altras parts Burjassot. Figa blanca ó negra mòlt xala y de mòlt bon gust. Jhir- jasota 6 burjaeeta. Aularis instar ficus. PIGA DB ÍNDIA Ó DB MOBO. Tuua , ktgO ckumho Ó (U yo/a. Ficus indica. FIGA FLOB. La primera que fà la figuera , y es mès grossa que la figa segona ó verdadera figa. 9r€va. Ficus prsecox, praecoqua. FIGA PANXONA. La pausida. lligo paso, Fici passis. FIGA SAJOLA. Espécio do figa rodona y parda. Bigo dorado. Ficus aura'a. FIGA SECA ó DE CABÀS. Htgo seco. Àrída , sicca, pasea ficus. FIGA YíBDAL ó VEBDETA. Fíga petita y rodoua de gost excel•lent , que quant està madura té la pell Terda. Higoverdal. Viridi coloris ficus. FIGA VEBDAL T MÒSSA DE HOSTAL PALPANT SB Mi- DüBAN. ref. Higo ver de y moza de mesan, peHizcdn^ dolas entran en sazon. Ficus viridis et diversoria femula palpo maturescunt. AL CVLLIB DB LAS FIGAS NOS VEUEÉM. lOC. DcUOta que à la ff, ó al passar comptes tot se trobarà. Àl Mtmr de lot trapos ,ó al fin, óal dar la euenía ó al freir de los huevos me lo direis ó lo vereis. Res indi* ctbit: cum veniet tempus ípse vídebis. AIXÒ SÓN FIGAS DE ALTBB PANEB. loc. fam. Denota que una cosa muda de espècie ó que es mòlt dife- rent ò agena de la que*s tracta. Eso es harina de 7iro costal ; es remiendo de otro pano ; ese es otro temlar; es vino de otra euba. Extra cborum cantas. GOM ABA FLOUHEN FIGAS. loc. S* usa quaut oím una cosa que'ns sembla impossible. Como akora Umeven albardas ; cuando vengan los Nazarenos. Ut ílitells nunc é coelo decidunt ; alium qusre cui centones facias. ooNAB FIGAS. fr. Fèr parlar ab trassa à algú, en- gany arlo. Dar higas, Quempiam fallere. ESTAR TOU COM UNA FIGA. fr. So diu do las cosas que estan mòlt blanas per baverlas manossejadas mòlt. Estar como un naipe, Atlritum esse. FÉB FIGA LA ESCOPETA , ETC. fr. No pèndrCT lo foch en la pólvora al temps de dispararia. Dar kiga, faltar la escopeta. Ignem catapultam non coDcipere ad explosionem. FÉB FIGA LAS CAMAS. fr. Flaquejar. Plaqwear, blandear, falsear ; negar las piemas sm servieio, Cmni vacíllare. vtn LA FIGA. ír. met. Despreciar alguna cosa, bnrlarse de ella. Dar higas. Per súmmum despec- imn medium unguem ostendere. GATALi. FIG 751 6BANS DB FIGA. Lbs llavoTotas Todonasquo conté. Granos de los higos, Genchramides, um. LAS FIGAS VOLEN ATGUA, LAS PEBAS T MBLÓ VI FA- LLO, ref. Denota que detràs de las figas es bo bèu- rer aygua, y detràs de las peras y meló vi. Agua al higo y d la pera vino. Post ficus latices, post pira vina bibe. MITJA FIGA, MITJ BAHiM. loc. fam. Donola quo una cosa ni es excel•lent , ni despreciable. Entre mereed y senoria. Mòdica, mediocris res. MOLL COM UNA PIGA. loc. Blondo como WM brtws. Fico moUior. PBSAB FIGAS. fr. mOt. PEGAB CABOTADAS. QUANT SÓN FIGAS SÓN BAHiMs. loc. Denola que las cosas s* executan ó succebeixen al contrari de com s* esperava. Cuando pitos /latifas, euaiuío /toii- tas pitos. Res praeposterè evenire. FIGLE. m. Instrument müsich de bronze pa- regut en sa figura al antich fagot ó baixo. Pigle» FIGUERA, f. Arbre de fusta blanca y flonja; té dins una llet mòlt amarga y astringent; fullas que naixen de un punxo rodó, grans, amplas y aspras ; lo fruyt de un cono mès ó mènos prolon- gat, de gust dols, per dins de color mòs ó ménos encarnat, y ple de llavors mòlt petilas, ab anà pe- lleta verdosa, negra ó morada segons l' espècie. Uiguera, Ficus, i vel us. FiGUEBA BOBDA. CahrahigOf higuera bastarda ó macho, Caprificus, i. FiGUEBA DE MOBO. Planta arbórea, que desde V arrel se compon de fullas com palas, de un peu de llarch, las unas sobre la vora de las altras, verdas molsudas y ab punxas, y las inferiors ab lo temps perden lo vert, prenen la forma dlindri- ca y adquireixen una consistència de fnsla flooja* Sobre las fullas naixen unas flors encamadas y las figas ovaladas y plenas de punxas. Tuna, no- pal, higuera de tuna, de índia, de pala, Opuotia, tuna, pala, ae. FiGUEBA iNFEBNAL. Planta de fullas semblants à las de la parra, 4 fruyt com à rahim, que conté tres llavors ovaladas y jaspejadas de blanch y ne- gre. Uiguera infernal, palmachristi, rtctno, eaUl•- pueia, rezno, eherva. Ricinus, i. FIGUERAL Y FIGUERAR.; m. Lloch plantat de figueras. Higueral, figueral, Ficelum, i, fica- ria, ae. FIGUEBETA. f. d. Biguerilla, iea, ita. Ficus parva. I Volta que*s fà en ï ayre, lo cap per avall ó en terra. VoUeleta , voltereta , volteta. Corporis ad aérem volutatio. FÉB LA FIGUEBETA. fr. Posarso do cap à terra y 'Is peus en V ayre. Ponerse de cabeza, estar de ea- beza. Innitendo capite reliquura corpus sursum protendere. FIGUEBOL. OB^HP^VIGAS. FIGUETA. f. 4f^ ^pòlt petita y'xaU. Castana. Caslaüei^ \é, de figa. HipÀ" to, '" 152 Fil DICaONÀRI FIL FIGURA, f. Forma, disposició de nna cosa que la diferencia de altra. Figura, Figara, forma, s. I gram. ret. y poét. Lo llenguatge de las passions 6 modo de parlar fora del us comú. Figwra. Sche- ma, tis, figura, se. U La cara de la persona. Figu- ra. Yultus, us, facies, ei. || Representació, imatge exterior de las cosas materials. Figura. Imago, iois. II pint. La estàtua ó pintura de alguna perso- na 6 animal. Figura. Simulacrum, i, imago, inis, species, ei. B En lo joch de cartas, sota, caball y rey. Figura, carta negra. Figuris distinctae chartse; cbarta figurata. Q geom. Espay tancat de mòlts costats. Figura. Geomètrica figura. || mús. Nota. Figura. Nota musica. || for. Forma, figura. Forma, 8D. II Dibuix de alguna cosa. Figura. Cujusque rei descriptio, delineatio. y pi. Gestos. Muecas, figura- ria. Gesticulatio, nis, gestus, us. FIGURI DE DRAP DE ABRAS. mot. Persoua de figu- ra ridícula. Figura de tapiz. Homo ridiculè 0gu- ratus. réa FIGURA, fr. met. fér paper. FÉR FiQURAS. fr. Fér accions ó gestos ridículs. Hacer figuras. Gesticulari, mimum agere. || Bur- larse de algú ab gestos ridículs. Cocar, hacer co- eoi. Irrideo, es. lletja figura. Home lletj y contrafet. \Ft^ttra. Ridiculus, deformis. SEMBLA UNA FIGURA DE TAPÍS Ó DE PESSEBRE. lOC. fam. que s' aplica al subjecte ridícul en lo perso- nal y vestit. Parece arrancada de un tapiz. Auleei figura videtur. FIOURABLE. adj. Lo que 's pót figurar. Figu- rahle. Quod fígurari potest. FIGURACÏÓ. f. figura. FIGURADABIENT• adv. m. De un modo figu- rat, per figuras. Figwradamente. Figuratè. FIGURAR. V. a. Donar figura à alguna cosa. Figurar. Figuro, coloro, as. FIGURARSE. V. r. afigurarse. FIGURAsaA. f. aum. Figuron. Magna figura. FIGURAT, DA. adj. S' aplica al cant ó músi- ca, las notas del qual tenen diferent valor segons la figura. Figurada. Figuratus cantus. I ret. Ador- nat de figuras. Figurada. Figuratus, tropicus. | Lo que té forma y figura. Figurada. Figuratus. || p. p. Figurada. Figuratus. FIGURATIU, YA. adj. Lo que representa la figura de altra cosa. Figurativa. Figurativus. FIGURER, A. m. y f. Qui fà accions ó gestos ridículs ó impertinents. Figurero. Gesliculator, is, mimus, i. FIGUR£TA.lf.ld. Figurilla, ta. Sigillum, i. FIGUrI. m. Figura artificial de home ó dona pera modelo del trajo. Mona, maniqui, figurin, Compts bominis vel mulieris forma. FIJA. f. Frontissa de dos planxas y un baldó sobre del qual se mouhen las portas y finestras. Fija. Ferreus catdo. FUL. m. Bri retort de se4a, IK, cànem pera cu- sir, teixir, etc. Hilo. Filum, i. | mel. Rajott qae ft algun líquit espès. Uehra. Filum, i. | Fibra de It carn cuyta. Hehra, hrizna. Fibra, ». | Lo lall de algun instrument de cer. Filo, Acíes, ei. | net Continuació de algun discurs. Hilo, Oratioois I- lum, connexió. || Entre canterers ó gerrers Irotée fil, etc. pera tallar la pessa de la demés pasta q« queda sobre la roda. Hilo. Filum, i. | Lo coojiRt de lo que 's fila. Eilado, hilaza. Penaom netna. I La porció de baba prolongada snbtilroentabqoe las aranyas y altres insectes fan sas telas y capolfe. Hilo. Filum, i. g vulg. minyona, BÍmií, naGcirrAT. FIL DE CARTAS. Lo de empaloRuir mòs prim pen lligar papers, etc. Hilo de cartas, ResticuJa, «. FIL DE CREMA. 'L pHm y fi que es on milj eolre '1 dit de Bayona y '1 que vé de Flàndes. Hilo àt clémen, de clema, de crema. Filum aic diclum. FIL DE BMPALOMAR. Lo cordUl mòli prim de cà- nem. Hilo bramante, ó paUmar, Resticnlay m. FIL DE LA PLOMA. 'L pel que té la ploma ea aa j altre costat. Barhas, cendal, Capillamenta, oram. FIL DE LA VIDA. % CUFS dc clla. Uilo de Im tiàa, yitae currículum. FIL DE LLIT DE ARANYA. X que servoix pe» ear- tolinas. Hilo de cama de arana. Filam fasciolis cbartaceis. FIL DE MiTJAS. Fil fort quo serveix pera fér aiit- jas. Dobladillo. Firmius filum. FIL DE MONJA. 'L mòlt fi quo solen filar las moa- jas pera cosas primorosas. Hilo de momjeu. Soblile filum. FIL DE MONJETAS, PÈSOLS Y ALTRA8 TAVBLLAS. LR fibra que tenen à cada costat. Brizna. Fibra, m, FIL d'or, plata, ETC. Hilo de oro, plola, f ktt- eado ó eniorchado si es barrejat ab seda. Filom ei auro, argentove. FIL DE PERLAs. La enfilada de perlas. Hilo, saru de perlas. Unionum linea. FIL DE pita. Las fibras de la atxavara. />tui, kih de pita. Filum ex americana arbustula teoabM- mum. FIL DE RAHIMS. PENJOLL. FIL DE SARATBR. Lo sèus tórcer que usao los sa- baters. Hilo laso. Filum lassum. FIL DE FERRO ó DE ARAM, ETC. Alamkre, MelalH filum: FIL i FIL. m. adv. Hilo d hilo, Stillatim. FIL MAL TORT. Len, Louis, is. FIL PER RANDA. m. adv. Ab tolas las circonslàa- cias. B por h, c por c. Ad unguem ; perfecte. i DRET FIL. fr. Segons la direcció de alguna co* sa ab igualtat à ella. A hilo, d cordel, iSqualiter. II Segons la vena ó fil, y no al través. A kilo. Se- cundum filorum directionem. AGAFARSE PER UN FIL DR ARANYA Ó DB TARANTlMi. fr. Valerse de qualsevol pretext ó motiu mòU frí- vol pera lograr un fi. Asirse de as cakHo s df as pelo, Ansam arripere. FÉR FILS. fr. Dit dels licors que estàa roagnlits FIL com à fíis. HíiceT madeja ó hebra. In Qla djflluere. PAssiR i piL DB ESPASÍ, ff. Pa$ar d cuehillo, Ju* guio, as. pÉEDREa LO FIL. fr. Olvídafse de lo que se se- gueix en alguna relació, conversa, elc. Perder el hilo, Àliquid subilò memòria elabi, excidere. POSAR FIL i LA AGULLA, fr. Empeudrer alguna cosa. Poner manos d la obra. Opus aggredi. QUI EB Vtl, nk OESNl^A, TANT Sl KS FIL, COM Fl- LEMPUA. rcf. Denota que qui empren ab coneixe- ment un negoci àrduo, sabrà deseixírsen bè. Quien bien ala, bien desala. Qui bene rem neclit, nexam benò solvere novit. SEGUIR LO FIL. fr. Continuar lo que *s feya. Se- guir el hilo, Adamussim aliquid prossequi ; insli- latum persequi. TALLAR LO FIL DE LA VIDA. fr. Matar ú ocasionaf la mort. Corlar el hilo de la vida. Interfícere. TRENCAR LO FIL. fr. met. Interrómprer lo curs de la conversació ó altra cosa. Corlar el hilo. In- tercido, intervesto, is. TENiRSE PER UN FIL. fr. met. Estar en gran riscb ó perill. Eslar colgado de un hilo. Tenui filo peo- dere. FILA. f. Sèrie, orde, continuació de cosas. Fila. Striga, a;; ordo, inis. Q Pessa de fusta, etc. Viguela. Trabs, bis. FILA DE SOLDATS. Fila. Militum series. DE FILA ó DE FILERA, m. adv. A la hila. Conti- oenti ordine. POSAR ENFILA, fr. Enfilar. Ordino, as; in seríem, in ordinem redigere. riLABARQUi. m. belabarquí. FILAGTÉRIA. f. Pedàs de pergamí ahont esta- van escrits alguns passos de la Escriptura, y ficat en una bossa ó capsa porta van los jubeus lligat al bras. Filacieria. Pbilacterium, ii. FILADA, f. Filera per orde. Hilada, hilera. Li- nea, se, series, ei. || f. arq. Filera borisonlal dera- jolas ó pedras picadas en alguna obra. Hilada. La- terum series. FILADts. m. Seda del capoll foradat. Filadiz^ filaiz. £x dírupto bombycisfoliculo sericum. FILADOR, A. m. y f. Qui fila. Hilador, hilail•• dera. IVens; filacissa, lanifica, ffi. FILADURA. f. Lo traball y preu de filar. Uila- dOy hilaza. Netum pensum. FILAGARSA. f. Pedàs dolent que penja de la roba. Uilacha, hilarncha. Tritivilicium, ii. FILAGRAMA. m. Nom donat à las lletras, fi- guras ó adornos que 's fan à las telas melàlicas de que són compostos los motlles de fér paper. Aques- tos dibuixos se fan ab fils de aram semblant al que forma 'Is motlles, y com abultan un poch rcsultan grabats en los fulls de paper. Filagrama. Filagra- ma, atis. FILAMENT. m. Accíó de filar. Hila. In fila ductio. II m. En algunas cosas com lli, etc. són las vetas ó bri que contenen abans de oelejarlos. Filch TOMO I. VJíTUJl. FÍL 758 menU), hebra. Filamenta, orum. Q Qualsevol de las arreletas de las plantas que naixen de las mès gros^ sas. Filamento. Radicum barba. FILANER. m. Qui fila. Uilador. Nens, tis. FILANERA. f. ant. filadora. FILAMPUA. f. FILEMPUA. FILANTROPIA, f. Humanitat, liberalitat, amor als homes. Filanlropia. Pbilantropia, x. FILANTRÓPIGH, CA. adj. Lo que pertany à la filanlropia. Filanirópico. Ad pbilantropiam per- tinens. FILAR. V. a. Reduhir à fil lo lli, cànem, llana, etc. Uilar. Neo, es. FILAR BÈ. fr. met. fér bona farina. FILAR PRIM. fr. met. Discórrer ab sutilesa. Hilar delgado. Tenuè ducere oralionis fílum. FILARMONIA. f. Amor à la musica ó armonia. Filarmonia. Philarmonia, se. FILARMÓNIGH, CA. adj. Amant de la armo* nia. Pilarmónico. Philharmonicus. FILA88A. f. Conjunt de lo que s* ha filat. Jli- lado, hilaza. Pensum netum. FILA8SE8. f. pi. ant. desfilas. FILÀSUGA. f. nàut. Los fils de que 's forman totas las cordas y ormeig de la embarcació. Fildi^ tica. Soluta rudentinm fila. FILASTRE. m. fillastre. FILAT, DA. p.p. Jlilado. Nelus. || m. Teixit de fil ó corda ab ma Has pera cassar y pescar. Red. Tendicula, ae, reté, retis, is. || Trampa, astúcia pera enganyar. Red, lazo, garlito. Stratagema, atis. FILAT DE BOL. Filat de pescar. Red de pescar, Everriculum, i. FILAT DE FIL FERRO. Red de alatiíbre. iErea trans- enna. || Lo que 's posa pera resguart de las vidrie- ras. Sobrevidriera. Vitris conservandis oïneum re- ticulum. FILAT TRAVESSER. Lo de pescar. Red barredera, de pescar. Sagena, 8B. TIRAR LOS FILATS, fr. TIRAR l' ART. VETENAQUi UN ALTRA QUE NO HA FILAT DE AVDY. loc. fam. Pera denotar un nou despropòsit ó im- pertinència. Esa es olraque bien batia. En novae tricffi. FILATER. m. Qui fà filats. Redero. Retiarius opifex. FILEMPUA. f. Lo mès fi del Ui àntes de filar- se. Eslopilla. SnbiW'ior stupa. || Drap ó tela clara y 'prima. Eslopilla. Subtiliter stupea tela. FILERA, f. Rengla. Uilera, hila. Linea, ai, se- ries, ei. II Instrument ab que reduheixen à fil los metalls, los tiradors de or; es una planxa ab mòlts forats que s' estreteixen insensiblement, de mo- do que quant la barra passa pel últim queda re- duhida à un fil. ll'lera. Ducendo ex roetallo filuin instrumenlum. || Instrument de cer pera fér los ca- ragols : tó roscas de diferents tamanys. Terraja. Ferreum ad torculares clavos conficiendos instru* mentum. 96 75i FIL DICaONÀRI FIL DE FiLEai. m. adv. de filí. FILET. d. Petit fil. Hilico, illo, ito. Tenue fíla- mentum. Q arq. Adorno, motllnra delicada. Filete^ liston. InscuUa, ccelata, picta fasciola. I Perfil de las lletras. PerfiL Litterie àpex. FILIACIÓ, f. Descendència de pare à fills. Pi- liaeion. Progenies, ei. || mil. Allistament del nom, de la estatura, faccions y altres senyals del que es soldat. Piliacian. HilitísB adscriptio que adscripti signa notantnr. FILIAGOGRAFIA. f. Espècie de paròdia en- tre 'Is grechs. Filiacografia, Philiacographía. FILIAGÓGRAFO. m. Autor de filiacografias. Filiacógrafo. Phílíacographus. FILIAL, adj. Pertanyent al fill. Filial. Filialis. FILIALMEirr. adv. m- De un modo filial. Fi- lialmente. Instar filii. FILIAR. y. a. Pén^rer la filiació. Filiar. No- men, statem, et alia signa adscribere. FILIBERT. n. p. de h. F lliberto, Philiber- tus, i. FILIGIDA. m. Qui mata à sòn fill. Ft'Hctda.Fi- licida, m. FILICIDI. m. Mort violenta donada à un fiU propi. Filieidio, Filícidium, ii. FILIFORME. adj. En figura de un fil tant groS per un extrem com pel altre. Filiforme, Fi liformis* FILIGRANA, f. Obra ó manufactura calada ab perfecció y delicadesa. Filigrana, Cancellatum opus. FILIP. m. FiLiPó. 2. FIUPÉNDULA. f. Herba medicinal pera 'I mal de pedra. Filipéndula. Phellandrion, ii. FILIPEN8E. adj. Natural de y lo pertanyent à Filipos ciutatde Macedònia. Fth'pens^. Philippensis. II Sacerdot de la congregació de sant Felip. Ft7t- piense, Filippensís frater. FILIPETXt. m. Teixit de llana estampat. Fili- pichin. Laneus floríbusdistinctus pannus. filipí, adj. Natural de y lo pertanyent à las islas Filipinas. Filipina, Ad Philipinas perlinens, in eis nalus. FILÍPIGA. f. Cada una de las arengas de De- móstenes contra Filipo rey de Macedònia, y 14 de las que compongué Cfcero a imitació de las de De- móslenes. Vilipica, Philippica, sb. FILIPI8TA8. m. pi. Nom quelsUbiquistas do- naren per irrisió als sectaris de Felip Melanchton. filipistas. Filipíst», arum. FILIPÓ. m. FiLiPENSE. 2. 1 Moneda antígua ab la imatje de Felip II. Filipan, Nummus Philippi II. imaginem portans. FÍLIS. m. Habilitat, gràcia. Filis, Yenustas, atis. primor, is. ESTAR DE FÍLIS, DE GRESCA, Ó PER BROCHS. fr. fam. Estar de fiesta, de chungOf de chirinola, de buen gus- to, gràcia en casa; de temple, de gorja, bien templada la guitarra, Lastumesse; laetitia aífici. ifo B8TAR DE FÍLIS. fr. Estar de mal humor. No es- tar la Magdalena para tafetams; no estar gra^m ta$a; no estar templada lagmtarra; piíarlamsU yerba. Moastum esse. FILL, A. m. y 'f. Engendrat de mascle y fene- 11a respecte à sos pares. Bijo. Filius, ii, natus, i. | met. Natural de algun lloch; lo religiós respecte al convent en que ha pres 1' hàbiL Bijo. Natus; ci- vitatis vel religiosse domus filios. FILL ADOPTIU. L* oxtrauj que algú adopta, üyo adoptiva, Filius adoptivus. FILL DE cosí germí. Prtmo iogmdo, Consdniflí filius. FILL DE FAM ÍLiis. Bijo de familías. Filius fiunilitt. FILL BE LA POLLA ROSSA. AfortUnat. HÍJ0 di isft- llina blanca, Filius terras, gallinae albae. FILL DE SA MARE. Fill do rameni. Bijo ds is ■•• dre, Nothus, i. FILL ESPIRITUAL. Lo do coufessió. Btjo esptritMúL Spiritualis filius. FILL ESPURi. Lo que no té pare conegut. BijotS" purio, Spurius filius; nothus, i. FILL EXTERN ò CABALER. Lo de ona casa fora r he- reu. Segwídon, Secundogenitus. FILL il•legítim. Lo tiugut ouire personas que no podian casarse. Bijo bastardo, Nothus, i; filios il- legitimus. FILL llegítim. Lo tingut en matrimoni. Bijo k^ gitimo, Legitimus, justa uxore natus. FILL NATURAL. Lo que BS de personas libres do casadas. Bijo natural, Libero ac soluto concobito susceptus. FILL QUART. Cuortogénito, Quarto loco natus. FILL segon. Segundogénito , segwnion, Secuidò genitus. FILLA ABANS DEL PARE. Herba. POTA DB CARALL. FILL ETS, PARE SERÍS, TAL FARÍS TAL TROBAIAS. ref. Ensenya als fills que del modo que tractao ils parés, seran ells tractats quant ho sian. Bijofuisu, padre serds, cual hicieres tal habrds, Qnse intnleris patri, genitor, stipendia sumes. À TÚ t' ho DICH, FILLA, ENTENTHI, MA NORA. ref. ab que dirigim la paraula à una persona pera r^n- drer y corretgir indirectament à altra. A tite loü- go, hijuela, entiéndelo tú, mi nuera. Mntato nomine de te fabula narratur. CADA BU ES FILL DE SAS 0BRA8. fr. fam. ab ^ $ denota que la conducta ó modo de obrar de cada hu '1 dóna millor à conèixer que sòn naixemeol 6 llinatje. Cada uno es hijo de sus ohras; dejemosfe- dres y abuelos, por nosotros seamos hftenos. Ne jac- temus avos, nostris de^remur ab actis. CASA TON FILL QUANT VOLDRÍS T TA FILLA QCAIT podrís, ref. denota que mès fàcil se casa V ïomt que la dona. Casa d tu hijo cuando quieras ^ àts kija caundo puedas, Homo dum placnerit, foMRÍna dum lícuerit maritabit. CRIEU FILLS T CRIAREU PORCHS. fcf. DenOtS la mala correspondència dels fills envers los pares. Lo que en tu viL• no hicieres^ de tm keredoros no i^ FIL CATAU. FIL 15S tqMret. Non Uias efficiet, qnod vivns omiseris, heres. D06 FILLS Dl UN VINTtI T CADA BU Dl 8^ TIMPLB. "ef. Denota que cada hu ié sas inclinacions parti- »lars, y que en los genis hi ha tanta varietat com in las fisonomias. Ciento de un vientre y cada «no de «■iteiue. Yelle saiim cniqno est. GÜAT LO FILL Dl LA M AEE QUI 'LS ESPiai. EXClam. rOD. QUI m' ispibin. LA FILLA Dl Plll 'L Tllf DU, QUI *L VIIIT DIL A8PI JL IHCADIIN A. fr. ter. lo DILICAT Dl IN TINDil. LO FILL QUE SEMBLA i SÒN PAIB, FÍ HONOI i SA MA- II. ref. qne s* entén en sentit literal. Si el hijo taU il paire, de duda saca d la madre. Ipse patrem si- iiilisi filius exprimit ore, Solvitur ipsa suà suspicione parens. MA FILLA BONICA, DILLUNS i LA BAMBÚ, DIMABS 1 LA iDA. ref. ter. ab que 's nota à las donas que iols iractan de posarse bonicas y passejar, des- mydant las obligacions de sòn estat. Mi kija her- mo$a el Iwue d TorOy el mdrus d Zanwra. Foemina Dompta nimis putebit, sicque vaciva. ■ÒLTAS FILLAS, MALAS VEHINAS T VELLAS VINTAS DBSTBUHEixEN LA CASA. refr. Deuota *is mòlts gas- los y poch profit que portan ditas cosas. Muehas kijas en casa todo se abrasa, Nobilis atoimil rem ftlia multa paternam. HO *M SAB GBBU, MA FILLA, QUI JUGUIS, QUI JUGAS í 1B8CABALAB. Fofr. Advorteix que *l8 ressabis una vegada contrets rarament se corretgeixen. No me fesa de que mi hijo enfermó, sinó de la mala mana fM U quedo ; no me pesa de que mi hijo pierda, sinó que desquiíaru quiera, Non dolet amittat lu- do quòd filios aurum ; sed vellit amissum quod repararé dolet. QUANT LAS FILLAS SÓN CASADAS IXIN LOS GINDBI8. ref. Reprèn als que no havent volgut remediar àn- kea los traballs de algú, acuden ab grans ofertas quant ja estan remediats. À la hija casada salen los yemos. Plurimus eccò gener, nupla est ubi fi- lia prodit. sÉB FILL Dl SÒN PABi ó Dl SA MABi. fr. ab que *s denota la semblansa del fill en las inclinacions, qualitat y fisonomia del pare. Ser hijo de su padre òde su madre, Filius patri vel matri similis. FILLAR. V. a. ant. pabib. FILLASTRE, A. m. y f. Fill del primer ma- trimoni en los casats dos vegadas. Bnienado, ati- Unado, alnado, hijastro, entenada, Privignus, i. riLLET, A. m. y f. Uijuelo, hijieo, ito. Filio- lua, i, filiola, ffi. FILLOBÓLIA. f. Ceremónia practicada entre 'la grechs que consistia en espargir fullas y flors sobre las tombas. Pillobolia, Phillobolia, s. | Acte de tirar coronas als atletas vencedors. Filloholia. Phillobolia, ffi. FILLOL, A. m. y f. Aquell de qui s* es padrí m lo baptisme. Àhijado, É baptisme filius. | Bijo, pimpolk, ckupon. Surculus, i, gemwn, FILLOLA, f. Matalasset que 's posa entre *ls gran? pera major comoditat. Eijuela. Culcitula, eulcitella, e. FILODÓXIA. f. Carinyo excessiu que profes- san certas personas à sas própiasobras y opinions. filodoxia, Filodoxia, a. FlLOGEmTlTRA. f. Afecte y tcmura pater- nals, amor de prole, propensió à acariciar la may- nada y à estar en sa companyia, així com de tota criatura dèbil. Filogenitura, Philogenitura, m, | Òrgan situat en lo centro de la part posterior del cap sobre la cresta occipital. Filogenitura. Philo- genitura, ffi. FILOGÍNIA. f. Amor à las donas. Filoginia. Pfailoginia, ffi. FILOGÍNICH, ca. adj. Pertanyent à la filo- ginia. filoginico, Philoginus, Philoginicus. FILÓGINO. m. y adj. Lo qui ama k las donas. VHógino, Philoginus, i. FILOLOGIA, f. Ciència composta y adornada de la gramàtica, retòrica, poesia, història, anti- güetats, interpretació de autors, y generalment de crítica ; de modo que vé à sér com una literatura universal. Alguns la prenen sols per erudició y estudi de lletras humanas ; y altres la concretan al estudi de poémas é història. Filologia, fiológi- ca. Philologia, ffi. FILOLÓGIGH, CA. adj. Pertanyent à la filo- logia. Filológico, Ad philologiam pertinens. FlL^MX>GO• m. Qui estudia ó professa la filo- logia, filólogo. Philologus, i. FILOMATIA. f. Amor à las ciéncias. FiUmel•• tia, Philomatia, ffi. FILOJA. f. Espècie de entreteixít de fil, seda ó llana, fét de ma ab agulla foradada de tots dos caps. Red. Reté, is. FIL08A. f. Instrument regularment de canya ab una espècie de castellet prop del extrem, abont* enrotllan lo cànem, lli, etc. que s* ba de filar. Aaeca. Colus, i, us. | f. fam. Entre eccletiàstíchs lo breviari. Suegra. Breviarium, ii. || fam. fusill. CENTIB PILOSA, fr. mct. PILAB. FILOSADA. f. ant. encebbosada. FILOSELLO. m. Tela de llana y seda. JPiloft- da. Ex lana et serico textum. FILOSETA. f. d. Ruequecilla. Colus parva. FILÒSOF, m. FILÒSOF. FILOSOFAL, adj. Sols s* usa dihent ; ped ra FILOSOFAL. Filosofal. Motallum in aurum mutandi ars. FILOSOFAB. v. n. Parlar, discórrer en maté- rias filosóficas, pensar com à filosop. Filosofar, Philosophor, aris. FIL080FA8TRE. m. Mal filosop. Filosofasiro. Philosophasler, i. FILOSOFIA, f. Amor à la sabiduria. Filosofia. phia, ffi. I Ciència de las cosas naturals y çausas. Filosofia, Philosophía, ffi. HiBMÀncA. Aquella en que s* eemerà FILOSOl •drías^ jyksophia, BfliMÉfl|^M causa 7S6 FIN DICaONÀRI FIR tant Hérmaes, qoe Yolgaé explicar los efectes natu- rals ab tres principis acüns, sal, sofre y argent- vin, y dos passions, fleonia y terra. Filosofia her- mètica. Philosophia hermètica. FILOSOFIA MORAL. La qoe tracta de la bondat y ma- lícia de las accions, y de la naturalesa de las virtuts y dels vicis. Pxlonofia moral, Philosophia moralis. FILOSÓFIGAlIEFfT• adv. m. De on modo fi- losòBch. FilosòficamenU, Philosophicè; pbílosophi- co roore, rito. FILOSÓFICH, CA. adj. Pertanyent à la filoso- fia. Filosó/ico. Phílosophicos. FIL080FI8BIE. m. Secta dels filosops. Filoso- $HM, Philosophomm secta. riLOSOP. m. Amador de la sabidaria, profes- sor de la filosofia. Filosofo. Philosophns, i. ULTBAGIÓ. f. Colsdora. Filtracion. Percola- tio, nis. flLTRAR. V. a. Colar aignn líquit. Filtrar. Percolo, transfundo, is. | v. n. y FILTRARSE. v. r. Traspuar. Becalarse, rezvl•• marse. Transfundi. FILTRE, m. Colador. Filtro. Ad liquores per- colandos pannus. H Fil. S. IÍMBRIA. f. La vora mès baixa del vestit. Fimhria. Fimbria, ae. FINA. n. p. de d. Rufina. Rufina, s. FINAL. f. Fi, ó remat. Final. Terminus, i. || adj. Lo que conclou ó perfecciona alguna cosa. Fi- nal. Finiens. y Pertanyent al fi. Final. Finalis. ^ FINALI8AR. v. a. Acabar. Finalizar. Finio, absolvo, is. FINALMENT, adv. m. üllimamenu, /Ina/men- ti. Deniquè, tàndem, porró. FINAMENT, m. ant. fi, conclusió. J adv. m. ant. Ab finura y delicadesa. Finamente. Apprimè, eleganter. FINANCER, A. adj. Lo que pertany à la renda pública. Financiero, rentistico. Redilus publicus. y m. Qui esta empleat pera recaudar la renda pú- blica, nacendista, rentista, financiero. Rodíto peri- tus publico. FINAR. V. a. ant. acabar, conclóurbr. | v. n. MORIR. FINAR8E, ANAR, Ó ESTAR FINANT. AGO- RISAR. FINAT, DA. adj. mort. FINCA. f. Heretat, possessió. Finca. Fnndus, i. FINCARSE. V. r. Adquirir fincas. Uacendarse, Proïdia aequirere. FINESA, f. Acció que manifesta V amor y be- nevolència. Fineza. Amoris signum, pignus. || Pe- tita dadiva per expressió de carínyo. Fineza. Nu- nusculum, i. y ant. asti^cia. || finura. FINESTRA, f. Obertura que dóna llum als edificis. Ventana. Fenestra, ae. FINESTRADA. f. Cop de finestra. Venlanazo. Fenestra; in alicujus despectnm occlusio. |j Fines- tram. FINESTRAL, m. anm. Ventameiza. Grandiarif- nestra. FINESTRAM. m. Conjunt de finestras. Tnu- naje. Fenestrarum series. FIBIESTRER, A. adj. Qui està mòlt en lis fi- nestras. Venianero. In fenestra frequens. FINESTRETA, f. d. VenUmiea, illa. Feaeste- lla, ae. FmESTRÓ. m. Porteta de finestra. Tenmics, iUo, fostigo. Fenestells folicola. FINGIDAMENT. adv. m. Ab ficció, fluf^f- mente. Simulatè, fictè. FINGIDOR, A. m. y f. Qui fingeix. Fmfiim. Simulator, is. FINGIBIENT. m. Dissimulo, engany. Fiafi- mtento. Simulatio, nis. FINGIR. V. a. Contrafer aignna cosa, lérla semblar lo que no es. Fingir. Confingo, is. | Idetr, imaginar, figurarse lo que no hi ha. Fingir. Cm- miniscor, eris. J Inventar, forjar, dissimular. Fhh gir. Mentior, iris. y Dit de la veu, mndarU fen no sér conegut. Fingir. Yocem ementiri. y Abal- tarla mès de lo que es naturalment. Fingir. Yoeis sonum augere. FINGIRSE. V. r. Aparentar lo que no es, com boig, malaft, etc. Hacer el, fingirse loco, eu. Ago, fíngo, is. FINGIT, DA. p. p. Fingido. Ficins, sinolatiis. y adj. Qui aparenta lo que no es. Fingido, fft», falso. Fictus. FINIMENT. m. ant. fi, conclusió. FINIQUITO. m. Definició de comptes. Tinifft to. Ratíonum confectio, consol idatio. FINIR. V. a. ACABAR, CONCLÓURBR, TBRMINAI. | V. n. Acabar, tenir fi. Fenecer. Finio, is. yaat. MORIR. finíssim, A. adj. sup. Finisimo. Puríssimos; valdè lenuis. FINIT, DA. p. p. Fenecido. Finitns, perfactas. jl adj. Lo que té f í ó terme. Finito. Finitns. FINITAT. f. ant. feresa. FINÍTIM, A. adj. Confinant. Finitimo. Fioiti- rous, conterminus. FINTÜVA. {k la) m. adv. al pi. FINOR. f. finura. FINS. prép. que indica 1* extrem, ó termioi. Hasta. Usque, ad, usque ad. FINS À VÉS NO PODER, ó i NO PODER MBS. O. adt. significa r excés en lo menjar, béurer, etc. Bstl^ no mas. Ad súmmum. FINTA. f . Tribut que 's pagava al príncep, dels fruyts de la hisenda de cada súbdit en ocurrència de alguna gra ve necessitat. Finta. Yectigal qaod- dam rarò exigendum. FINURA. f. Puresa, bondat de alguna cosa en sa línea. Fineza. Perfectio, nis. y Delicadesa, pri- mor. Finura, fineza. Puritas, atis. FIOLA. f. arquit. Cim ó remato piramidal. íi•' pide, remate. Gacomen, is, extremuai, i. FIS GATiUL FIRA. f. Mercat, concnrréncia de negociants en nn lloch en dias senyalats. Feria, Feria, as, nandinae, aram. | Lo comprat eii ella. FértM. Nun- dinaria mercès. | Present de subjunctio, feresca. HUrm, Feríat. FIRA DE BBLLCATBi. Encant. BaratUlo. Firnm, i. CADA HU PARLA DE LA FIRA, SEGONS LI*VA IN ELLA. ref. Denota que cada bn parla de las cosas segons lo profit ó dany que n* ha tret. Cada nno kabla de la feria eomo levaen ella. Front ipseacceptusesl, ita hospitinm landat aut damnat nnnsqnisqne. FIBAL. m. MERCADAL, MERCAT. FIBAR. V. a. Regalar cosas de fira. Periar. Non dinaria mnnns culta largiri. FIRABSE. y. r. Periarse. Nundinor, aris. nmiA. f. Nom y apellido ab rúbrica. Pirma, Sobscriptio, nis. FUMA DE ESPOLI FORSADA. Mal OS qoo dimanava de la firma que posava *1 senyor en lo contracte ■latrimonial de sos homes y donas de remensa. Dia sobre ell la sentència arbitral dada en 1486 per D. Fernando *1 Católich : «Ni tampoch pugan (k» senyors) ki primera nit que '1 pagès pren mu- ller, dormir ab ella ; ó en senyal de senyoria la nit de las bodas, après que la muller serà colgada eo lo llit, passar sobre aquell sobre la dita mu- ller.» Pernada f dereeko de pernada. Spoliorum seu aponsalitiorum firma víolenla. FIRBIABiENT. m. Cel de kis estrellas fixas. Pirmamento. Firmamentum, i. Q adv. m. fermament. FIRMAR. V. a. Posar la firma. Firmar. Obsig- Do, consigno, as. FIRMAR ipocA. fr. Dar carta de pago, Solnfae, ac- cepta pecuni» chirograpbum dare. FIRMARBE. v. r. Usar algú de sa firma. Pir- marse. Certo nomine aut cognomine in scriptis uti. FERMESA, f. FERMESA. FIRMtfWlM, A. adj. sup. Pirmiiimo, Fírmis- simos, constantissifflus. FIRMtMIMAMKIfT. adv. m. sup. Pirmiii' wutmenU, Firmissimè. FIRMITAT. f. F0R8A. FIS. adj. ant. fi. FISARMÓNIGA. f. Instrument músich de ma- quinis metàlicasque víbran per laaociódelayreexci- lat per una manxa. Pitarmóniea. Pbisarmonica, ». FIRCA. f. naut. fitora. FIKAL. m. Ministre encarregat de promóurer los interessos del fisch. Fi$eal. Fisci procurator. | €eiia corda. Fiscal. Fiscus , i. | met. Qui indica ó ▼indica las accions de altre. Fiscal, Aocosator, is. I adj. Pertanyent al fisch ú ofici del fiscal. Fiscal. lïscalis. FISCAL ciriL ó DEL CIVIL. Mioistre que promou l08 ioleressos ó drets civils. Fiscal civil ódelocv- Wl. Civiiis proenraior. nacAL CRIMINAL. Qui promou la observància de Iw Ueys que tractan de delictes y penas. Fiscal crmtMl. Eei erímiaalis qncaitor, aocuatUir. FIT Wl nsCAUA. f. Empleoy ofici de fiscal. Fiscalia, Fisci procuratoris munus. FigCALISAR. V. a. Fór V ofici de fiscal. Pis- calisar, Fisci procuratorem agere. FI8GAR8E. V. r. Borlarse ab dissimulo. Pis- gar, fisgonear, Irrideo, es. FISCH. m. Erari real. Fitro. Fiscus, i, arca, 8b; reipublicffi srarium. || m. Entre 'is romans lo tresor del príncep , per oposició al del Estat. Des- près se fèu extensiu aquest nom al segon , perquè podian disposar de ell los prínceps. Piseo, Fis- cum, i. FISGAR. V. a. Zumhar, Nugor, jocor, ans. física, f. Ciència de las cosas naturals. Física. Physica, se, physíce, es. FisiCABIENT. adv. m. Pisicammli, Fhyslcè. I REALMENT. FtsiCH, CA. adj. Pertanyent à la física. Pisico. Physicus. I Natural , real , existent. Pisico, Physi- cus. I m. Qui professa la física. Fiít^. Physlcos, i, physícs professor. | metoe. FISIOCRÀCIA. f. Sistema de economia polí- tica que proclama la emancipació de tota traba ar- tificial y que no regoneix com verdadera font de riquesa mès que *1 traball agrícola. Pisioeracia. Phisíocratia, ab. FISIÓCRATA. m. Lo qui professa en política econòmica la teoria fisiocràtica. Pisióerata, Pblsio- cras, tis. FISIOLOGIA, f. Tractat de las parts del cos humà per rahons físicas. Fisiologia, PhysiolQgfa, n. FISIONOMISTA. m. fisonomista. FISONOMIA, f. Presència , aspecte particular de la cara. Fisonomia. Vultus , us , frons , tis , fa- cies , ei. I Art de conèixer lo temperament y qua- litat de la persona per sas faccions. Fisonomia, Physiognomia, m, FISONÓMICH, CA. adj. Pertanyent é h fiso- nomia. Fisonàmieo, Ad physíognomiam expectans. FISONOMISTA. m. Qui entén en fisonomia. Fisóiumo, llsanomista, Metoposcopns , phlsíogno- mus, i, physiognomon, is. FISQUETA. f. ter. icrleta. FISTÓ. m. FESTÓ. FÍstola Ó FÍstula. f. Llaga, úlcera petita, fonda y dura. Pistola , fistsila , y rija la del ull. Therioma, tis, fistula, s. FéRSE UNA FÍSTOLA. fr. Afistolarsc, Fístolarí. FISTOLAR. adj. Pertanyent à la fístola. Pisiu- lar. Ad fistulam perlinens. FISTOLÓS, A. adj. En forma de fístola 6 in- fectat ab ella. Fisialoso , afUtoIad^. Fistukwas. | bot. Se diu de la fulla que sembla à una flauteta é canó. Fistulosa. Fistulam referens. figarnir ab fesló. F^tfoMor, hacer íesUm.'^^^^fgm9jrt; corollam foliatafli efficere. ^^ ^^ dretaneot. S9 é FISTOMARy^^fiaarnir ab acer fesUm.- ^^^^Èp^'^ \ c fficere. ^w^ ^^L• 158 FIX DIGCIONABI DE FIT i FIT. m. adv. Cara à cara , fixament. De kito en hito ; cara d cara ; d hito. Deffixo , intento Vultu. FITA. f. Límit , terme. Mojon , lindazOj linde, lindero, huega, Linea, se; limes, itís. || Joch que s' executa tirant ab un palet ó tros de fusta à una pedreta plantada , y gnanya 'i qui la fà càurer ó queda roès prop de ella ó del diner que hi solen posar. Tejo. Disci ludus. FITAGIÓ. f. Obra de fitar. Amojonamiento, mo- jonacion, deslinde, acotacion. Terminatio, nis. FITADOR, A. m. y f. Qui fita. Amojonador. Finitor, metator, is. FITAR. V. a. Posar fitas. Afnojonar. Terminos figere. FITAT9 DA. p. p.AmojOAodo. Limitibusseptus. FITBLA. f. FIBLA. FITOGRAFIA. f. Art de reproduhir en lo di- buix las plantas per medi de una espècie de calch. Filografia. Fitograpbia, se. U bot. Descripció de las plantas. Fitografia, Fitographia, se. FITOGRÀFIGH, CA. adj. Lo que pertany à la fitografia. Fitogrd^o, Fitographicnm, i. FITÓGRAFO. m. Autor de alguna fitografia. Fitógrafo. Fitograpbum, i. || bot. Lo qui fà descrip- cions de plantas. Pitógrafo, Fitographus, i. FITOLITA Y FrrOUPOLITA. f. Impressió que deixan los vejelals y especialment las fullas en la pedras fósils. Filolita , fitolipolita, Phitoli- ta, x. FTTOR. m. Lo fort del sol de milj dia fins à las dos en V estiu. Resistero , resistidero, Solis vis, IBStUS. FITORA. f. nàut. Instrument com una forquilla ab tres puntas pera pescar. Fi$ga, Harpago, inis. I BROCAL. 5. PESCAR AB FITORA. fr. Fisgaf, Tridente piscari. FITOBIOLOGIA. f. Tractat de la vida de las plantas. Fiíohiologia, Fitobiologia, se. FITXA. f. Pessa petita de os, marfil , etc. pera senyalar los tantos en los jochs de carlas, etc. Ft- cha, Nummaria tessera. FIXACIÓ, f. La acció y efecte de fixar. Fija- eion, Sistendi actio. FIXAMEWT. adv. m. Segurament, fermament. FijamenU, Firmiter. || Atentament. AtentamenU, fijamente, Diligenter, attentè. FIXAR. V. a. FICAR. I Establir, determinar. Fijar. Defigo, stabilio , is. || Detenir las partículas volàtils de alguns mixtos pera que no s' evaporen. Fijar. Detineo, es. FIXAR8E. V. r. Glavarse. Fijarse, Figi. || Per- manéíxer en un siti ó paratje , com lo dolor en lo bras. Fijarse. Figo, is. || Determinarse, posarse en lo cap ó en la imaginació. Fijarse, Menti infingi; alta mente reponere. FIXO, A. adj. Ferm, segur, cert. Fijo. Firmns, fixus. I Estable, constant , inmutable. Fijo, Ratus, fixus« FLA FL. FLACA. f. met. flaquesa. CONÈIXER LA FLACA. fr. SABEl Dl QUIN FEC SE d6l. FLACAMENT. adv. m. Dèbilment, floíxaneot. FlaeamenU, Jejunè, exiliter. | mageb. FLACAR. V. a. ant. flaqcejae. FLACH, CA. adj. Magre. Plaeo, Maeer. | Dèbil, faltat de forsas. Flaco, Flacus, imbecillus. | Fràgil, qui càu fàcilment en alguna flaquesa. Plaeo , fré- gil. Fragilis. | met. Dit de las cosas ínmaterials, dèbil, sens forsa, com: flaca rahó. Flaco. Debilis, tennis. | Faltat , com : flach de cap, de meoiória, etc. Plaeo, Debilis. FLAGELL, m. Instrument pera assolar. Azou, Flagellum , i. | Calamitat , càstích. AzoU. Galami- tas, atia. FLA6EL-LAGIÒ. f. La obra de flagel-lar. Az^- (tna, flagelacion, Yerberatio, nis. FLAGEL-LANT. m. Heretje del sigle tretiè, que preferia la penitència dels assots k la confessió sagramental. Plagelante, Flagellans, iis. FLAGEL-LAR. V. a. Pegar ab flagell. AzolMf. Flagel•lo, as. FLAGRANT, adj. FRAGANT. FLAHÓ. m. Home gras, fresch y roig. Pnscà- ehatíf rollizo. Obessus. || crema. FLAHONA. f. Dona robusta y forta. BoUm, Foemina teres, torosa. FLAM. m. y FLAMA. f. La part del focb que s* alsa eo fi- gura piramidal. Llama, fiama, Flamma, m, FLAMANT, A. adj. Nou. Flamamte. Recens. | Resplandent, lluhent. PlamanU. Nitens. | poét. Lo que conté flama. Flamigero, Flamiger. FLAMARADA, f . La flama que s* apaga proa- te. Llamarada, Subila flamma. || Ardor repeoti ea la cara. Llamarada , so/lama. Soflamma. s. | U flama que's fà en las atalayas pera donar ivis. Almenara, llamarada, ahumada, Atmoda. Famo datum signum. coH UNA FLAMARADA, expr. quo dòua à enténdrer la brevedat y poca duració de alguna cosa. Alw- bre de pajas. Qnam citissimè. FLAMEJANT, p. a. Lo que flameja. FlomtaM, Flammis ardens. Q met. Encès, com: ulls fueb- JANTS de ràbia. Encendido, Ardens, accensus. FLAMEJAR, v. n. Fér flam , llansar flaman- das. Arder, echar llamas, Flagro, as. | v. a. onua. FLAMENGH, CA. adj. Cosa de Flàndes. Fís- menco. Belgicus. || m. Aucell major que la cigonya y ab cresta. Flamenco , fenieòptero, PLcenicople- rus, i. FLÀBIULA. f. Bandereta , faixa de tela de co- lors vius solta en I* ayre. Pldmula. Flammnla, & II Llanccta pera sangrar las bèstias. Fleme, Phle- botomandis jumentís puginnculos. | pi. Roba ea que s' hi figuran flamas , y serveix pen coriiotfi etc. PlàmuUu. Tela dislinda flammis. FLA FLANCH. m. fort. La part del baluart que fà àngul entrant ab la cortina , y eixit ab la fatxada. Fianço. Propagnaculi latus. || mil. Costat de algun cos de tropa. Fianço. Transversa acies. FLANQUEJAR. V. a. mil. Col-loc2y una fortifi- cació respecte de altra ó de algun paralje, de ino- do que sa artilleria arribe à qualsevol de sas parts. Flanquear. Manimenta ad expugnandum aplare. FLAQUEJAR, v. n. Debililarse ; pérdrer , fal- tar las forsas. Flaqtuar, fojear. Yacillo, as. || Pér- drer r animo 6 coratje. Desfallecer, flaquear. Defi- cio , languesco , is. [ Desistir de algun empenyo. Flaquear. Cedo, is. FLAQUESA, f. La qualitat de flach. Flaqwza, flacura. Macor, is, macritudo, inis. || met. Facilitat en càurer en algun vici. Flaqueza, fragilidad. Fra- gilitas, atis. II Debilitat en cosas inmaterials , com en un argument. Flaqueza. Debilitas, atis. || Falla de forsas corporals. Debilxdaà , flaqueza. Impoten- tia, flB. FLAQUESA DE VENTRELL. Debilitat de ventrell. Flaqueza de eslòmago. Stomachi debililas. FLAQUissiM, A. adj. sup. Flaquisimo. Yaldè debilis. FLASCÓ, m. Vas en que *ls cassadors portan la pólvora. Frasco. Nítrato pulveri theca. FLASQUET. m. d. Frasquilo. Càpsula, s. FLASSADA, f. Teixit de llana ócotó pera abri- gall de llit. Manta, frazada, y bdnova. pr. Àr. Lo- dix, icis, stragulum, i. FLASSADER. A. m. y f. Qui fà flassadas. Man- tero, fabricanle de manlas. Lodicum opifex. FLAS8ADETA. f. d. Frazadilla. Lodicula, ae. FLASTOMAR. v. n. y derivats, blasfemar. FLASTÓMIA. f. ant. blasfèmia. FL AS. m. olor. FLATO. m. Ayre detingut en alguna part del cos, que causa incomoditat. Flato. Flatus, us. FLATÓS Y FLATULENT, A. adj. Qui pateix flatos, ó lo que 'Is causa. Flatulenlo, flaloso, fla- tüoso. Yentositate laborans; flatus ciens. FLATULÉNGIA. f. La emissió dels flatos. Fia- tulencia. Flatus emissió. FLAU8IAGH. m. ant. Cerla classe de roba de lli. Flausiac. Quaedam lintea tela. FLAUT. m. ant. talòs, tonto. FLAUTA, f. Instrument de vent ab forats en sa llargària pera formar diversos tons. Flauta, Tibia, ae. II BONA maula. FLAUTA DE ORGA. Cada uu dcIs canons de estany, etc. que fà sonar lo vent de las manxas y movi- ment de las teclas. Flauta de órgano, Organi fís- tnla. FLAUTA DOLSA. La quo tó embocadura pera intro- dubir r ayre. Flauta dulce. Blanda tibia. FLAUTA TRAVESSERA. La que cslà tapada per la part superior, y reb V ayre per un foral, aplicant- la à la boca de través. Flauta íravesera. Fistula transversa. CATAU. FLE 159 FLAUTAT. m. Registre del orga, que imita lasflautas. Flautado. Organi fistulse. FLAUTER. m. Fabricant de flautas. Flautista^ fllautero. Tibiarius, ii. flautí, ro. d. CaramillOf jlautillo. Canna, ave- na, SB. FLAUTISTA, m. Tocador de flauta. FlauiUla, flautero. Tibicen, inis. FLAYRAR. v. a. Ensumar, olorar. Oler, hus- mear, oliscar, olfatear. Olfacio, is. FLAYRE. m. OLOR. FLAYSÀ Y FLAYSAN. m. Aucell. FATsi. FLEBOTÓMIA. f. Art del sangrador. FlehotO' mia. Phiebotomia, se. FLECA. f. Panaderia. Pistrina, se. QUI VA L LA FLECA Y TABERNA, FAMÍLU AGBN A 60- BERNA. ref. Denota la peresa dels llauradors que compran lo pa per no cóurerlo. Lena de romero y pon de panadera, la bordoneria entera. Negligea- tia divitias profudit. FLEGMA, f. ant. fleuma. FLEGMÀTIGH, A. adj. ant. FLBUMÀTICH. FLEIXA. f. ant. ESTACA. FLEQUER, m. Panadero. Pistor, is. FLEQUERA, f. ant. fleca. FLESGA. f. En los forns de vidre canó de ferro com lo de una escopeta, ab que 's tràn lo vidre del forn y 's posa sobre *1 màrmol ó llosa de ferro pera formar las pessas. Puntel, catia, soplete. Fer- reus tubus ad vitrum efformandum. FLET. m. NÓLiT. FLETAR. v. a. Llogar la nan Ó part de ella. Fletar. Navem conducere. FLETE. m. Encara que mòlt usat en català , U propi terme es nólit ; y es lo preu que 's paga pel transport y lloguer de la nan. Flete, fletamiento. Naulum, i, portorium, ii. FLETXA, f. Sageta. Flecha. Sagitla, penna, s. n Tros de sarment ab una punta en un cap y un paper en V altre pera tirar à las portas. Rehilete, garapillo, repollo, garapullo. Pinnata sagitta. || La que es à manera de llansa. Venablo. Spiculum , i. II met. Paraula picant ó altra cosa que dóna pena. Flecha. Spiculum, i. MATAR AB FLETXAS. fr. FUckar. Sagittis necare. COP DE FLETXA. Fleckazo. Sagittae ictus. FLETXADURA. f. nàut. Lo conjunt de tots los fletxastas. Flechadura. Gradatio ex fanibus. FLETXAR. V. a. Parar V arch. Flechar. Sagit- to, as; arcum intendere. FLETXASTAS. m. pi. nàut. Grahons de corda pera pujar à la gàbia. PUchastes. Gradus ex fune. FLETXER. m. Tirador de fletxas. Flechero, ftechador. Sagittarius, ii. FLETXERIA. f.Companyia de fletxers. Fleehe- ria. Sagittariorum manus. FLEUMA. f. Pítúita, lo mès fret y bumit dels quatre humors del cos humà. FUma. Pituita, », phlegma, tis. |j met. Lentitnt, lardansa. Flema. 760 FLO DICaONARl FLO Lentíludo, ïnis, tarditas, atis. I Pesat, caixassa. Posmüf fUma, sorna, fàn^lo, paeL•rra, vilordo^ pemudOf paehurrudo. Piger, tardiis, lenlos. || quím. Humitat fastigosa c insípida que ii dels cossos na- turals per medi de la destil-lacíó, y lé asos mòlt útils. Plema, Aquosilas, atis. AB FLEUMA. m. adv. Ab catxassa. Pesadamente. Morosè. GASTAR FLEUMA. fr. Obrar ab lentitut. Gastar lUma. Segniter agere. | No alterarse. Gastar flema. iEquo animo fer re. FLEUMAMENT. adv. m. Ab flema. Lenta- mente, perezosametue. Lentè, tardè. FLEUMARIA. f. FLEUMA. 2. FLEU1IIA8SA.f. aum. plemon, Nimia lentitndo. FLEUMÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la fleuma ó participa de ella. Plemdtico. Pblegmati- CUS, pituitosus. II Palxorra, sorna, pesat. Plemd- tieo. Piger, lenlus. || ast. S' aplica al quart qua- drant del tema celeste. Flemdtico, Pblogmaticus. FLEDMÓSy A. adj. Lo que participa de fleuma ó la causa. Flemoso. Pituitosus. FLEXIBILITAT, f. Blandura, docilitat, faci- litat pera poderse doblegar. Flexibilidad. Lentitia, ffi, flexibilitas, atis. || met. Disposició de animo pera cedir fàcilment, flexibilidad, Docilitas, atis. FLEXIBLE, adj. Fàcil de doblegarse. Flexible. Flexibilis. II met. Dòcil. Flexible, dòcil, Flexibilis, Ien is. FLEXIÓ, f. Acció de doblegarse. Flexion, Fle- xió, nis. FLIBOT Y FIUBOT. m. nàut. Nau à manera de fusta que no té ni timó ni mastelers, y es de cabuda de cent toneladas. Flibote, filibote, Navis genus. FLIBU8TER Ó FILIBU8TER. m. pirata. FLIGA. m. y f. Astut, dissimulat. Socarron, re- damado, sollastre, polizon. Yafer, versutus. FUGANDÓ. m. fricandó. FLI8T, FLA8T. Yeus que expressan lo ruído del cop y '1 mateix cop que algú dóna à altre. Zis, zas, Iteratus ictus. FLIX. m. nàut. filIstiga. FLIXAR. V. a. ant. afluixar. FLOGADURA. f. FÍMBRIA, FRANJA. FLOGAR. V. a. PEGAR, DONAR. FLOGARSE. V. r. mbnjarse, béurersk. flócat aqueixa, loc. fam. pela aqueix préssegh. FLOGH. m. Llas. Lazo, fleco, Fioccus, i. || Qual- sevol fil que penja en la roba. Mota. Flocculus, i. J ter. Pom de avellanas. Gajo. Racemus, i. || De- fecte de poca entitat. Mota, Levis macula; leve vi- tium. Q nàut. fogu. \ pi. Los blens, ralladuras de banya, etc. que 's posan en lo tinter. Algodones, Tomenta atramentaria. || Los fils solts en lo cap de las pessasde drap. Pesolada, Flocci, orum. FLocH DE CABELLS. La poFció Separada dels de- més. Mechon. Fasciculus, i. || Los que penjan del cap. (ruedeja, tedeja. Propeuduli crines. FLOGH DR LA BARBA. Lo pel quo ïx en eUi. StíO. Lanugo, inis. FLOCH DE LLANA T DE NBÜ. BORAALLÓ. 1. 2. FLOCH DESFILAT. Catrel, Flocculus pendeos. PENJARNEHI i ALGÚ UN BON FLOCH. ff. mCt, Séf censurat ó afeat. íYo ser bien coulado d um, ò serí» mal contado, Alicui rem vitio putari. FLOGOQUÍMIA. f. Part de la química qae tracta dels cossos inflamables. FlogoqtUmia. Fhío- gochimia, ae. FLOMAYRE. m. ant. riu. D ant. Corrent de aygua. Corriente, Flumen, is. FLONJO, A. adj. Tou, espoojós. Fofo, /oa^i. Laxus, fungosus. POSAR FLONJO, fr. MuUít, MoUío, is. FLOQUET. m. d. Flequillo, fiuequeeillo. Floc* culus, i. FLOR. f. Producció de la planta que ix de u botó ahont se conté la llavor. Plor. Flos, ris. | met. Lo mès pur y perfet. Flor. Flos, ris. [ Enteresa vi^ ginal. Flor. Yirginalis flos. I La del blat, rahims, etc. Ciema. Slamen, inis. | Joch de envit ea qoe ía flor qui rehuneix tres cartas de on mateix ooU. Flor. Chartarum ludus. || En las pells adobadas, li part exterior que admet puliment. Grano, for. Co- rii exterior pars. || candela. 3. Q La de llimoner y laronjer. Azahar. Gitrius flos. || La de magriwer. Balaustra, granadino, Ralaustrium, ii. | La de pa»- sionera. Granadilla, ó flor deia pasion, miinic»|ai. Granadilla, se; flos passionis. y pi. ant. ménstrco. II ret. Tropos, fíguras y tot lo q,ue adorna kon- ció. Sales, flores. Orationís flores ; flosculí, orum. FLOR DE AMOR. Plauta quo creix fins la alsada de un home; fà la flor en figura de moch de gall de índia, y són color mès comú es lo carmesí é de púrpura, y may se marxita. Amaranto, far ül amor, moco de pavo, guimalda, cantueso. Amarao- thus purpurea. FLOR DE LA EDAT. La jUVeutut. FlOT d» U eioi. iEtatis flos. FLOR DEL ATGUA. La suporfícíe. Flor ó lenguaét agua. Dorsum, i, superfícies, ei. FLOR DE LA SAL. Escuma rojouca, queprodoheii la sal , y té us en la medicina. Flor de la sal, Flos salis. FLOR DE LLIS. LIífí quc *s píuta en lo blasó de U easa real de Fransa. Flor de lis. Lilium, ii. FLOR DE PAPER. Plauta. siempve vvia, fordepafel, Helicrysum tractatum. FLOR DE PARADÍS. Arbrc del Perú que fà trenta ó quaranta flors en un floch totas diferentas y de n- rios colors. Flor delparaiso. Flos paradisi. FLOR DEL SOL. Planta que fà una flor gn^ com r or. Flor del sol. Flos solis. FLOR DE TOT l' ANT. Plaota de vàrias espècies, que*ls hermctích.s las buscan totas pera la trasma- lació dels metalls; però sols los ba donat deseo- ganys en Uoch de or. Lunaria, yerba de la plele. Yiola lunaria. FLO CATALÀ. FLO 761 FLORS BLANCAS. Fluíx blaDch, malaltia en algu- nas donas. Flores blaMos. Floor albus. FLORS DE MA. Las artíficJals. Flores de mano, Fic- tilíus flos. FLORS DB PBÉSSBCH. Arbre viogut de Pèrsia, que pertany à la famflia dels rosàceos. Plores de meló- cotòn. Flores persici. FLORS DE iLHCH. Míoeral de qne 's compon lo zínch melàMicb, participa de óxit, sofre y sal. Oxido de zinCf protóxidio de zinc, flores de zinc, prolocilicalo de zinc, calamina luminosa. Pamphí- lix, icis ; lana philosophica. ADORNAR, GUARNIR DB FLORS. fr. Ploreat, floreUar, Floribus ornaré. BONA FLOR, ó FLOR SENS OLOR. met. Astut, dolent. Mala cuca, sollastre, sollaslron. Yafer, fri. ciuRER LA FLOR. Dcsflorecer, desflorecerse. Flores amillere. coNÉixBR, ENTÉNDREB LA FLOB. fr. met. Pene- trar la mala intenció ó trampa en lo joch. Conoeer, ver el juego, eníender la musa, descomar la flor, eaer en el chiste, Alicujas animum, mentem cog- Doscere. EN FLOB. m. adv. Abans del punt ó perfecció de alguna cosa. En flor, en deme, Immaturè. LOS UNS NAIXEN AB UNA FLOB AL CUL, LOS ALTBES AB UNA BANTA. refr. Denota que uns són afortunats y altres desgraciats. Unos nacen con estrella, otros estrellades ó sin ella ; quien ha ventura quien ha ninguna. Sors facunda malis, aliis se praebet íni- quam. NÀIXER AB UNA FLOR AL CUL. fr. mct. Sér algú afortunat en lot lo que fa ó pretén. Nacer de pies. Secundis ovibus nasci. s6r FLORS Y vioLAs. fr. Sér lleugers y suaus los traballs presents en comparació dels que han de venir. Ser tortas y pan pintado. Haec prse aliis le- \issima esse. TRÀURER FLOR LAS PLANTAS. fr. FLORIR. UNA FLOR NO FÀ ESTIU NI DOS PRIMAVERA. FCf. ORE- NETA. FLORA. f. mit. Diossa de las flors. Flora, Flo- ra, ae. II f. Cada una de las obras, en las quals s' enumeran y descriuhen las plantas de un país de- terminat. Flora, Flora, ae. FLORADAS. f. pi. En lo blasó , bandas, bro- daduras y altras pessas que terminan en flors. Fio- radas, Floreus, i. FLORAL, adj. bot. Fulla inmediata à la flor, de la mateixa forma y color de ella, encara que de disti net taraany que las demés de la planta. Floral. Floralis. FLORALS, f. pi. Festas en bonor de Flora, que 's celebravan ab mòlta disolució en los úl- tims de abril y primers de maig. Plorales, Flora- lia, ium. jocHs FLORALS. Jochs Tomaus instituhits V any 241 A. de J. C. ab lo produclo de las multas deU que s* havian apropiat los béns de la república.. TOMO I Fins r any 580 de Roma no 's celebraren anual- ment. Ab lo temps s' introduhiren en ells algunas obscenitats é indecéncias. Jochs celebrats en ob- sequi als poetas ab premis de flors ó joyas pera 'Is autors de las millors composicions poéticas. Co- mensaren en Tolosa de Fransa en 1334 fundats per Ramon Vidal. En 1490 una dama de dis- tinció, per nom Clemència Isaura, deixà quan- tiosos béns à esta institució. Joan de Aragó, '1 Cassador, la establí en Catalunya en 1388 , y en 1859 la restablí 1' Ajuntament de Rarcelona. Jue^ gos florales, Floralia, ium. FLORATXÓ. m. Flor gran en los teixits de mal gust. Floripondio. Inelegans flos. FLORA YRE. m. y f. Qui fa ó ven flors de ma. Ramillero, florero. Fictitiomm flomm artifex, ven- ditor. FLOREAL. m. Segon mes de la primavera en lo calendari de la república francesa comensava '1 20 de abril y acabava '1 20 de maig. Floreal, Flo- real, is. FLOREIG. m. Esgrima, vibració de la punta del floret. Floreo, Rudis, is. jj Preludi, ensaig dels esgrimidors. Floreo, Gladiatorum prolusio. FLOREJAR. V. a. Guarnir ab flors. Florear, floretear, Floribus ornaré. || Triar lo millor. Escó- ger, desnatar, Seligo, is. FLOREN8ADA8. f. pi. En lo blasó 's diu de las creus, los brassos de la3 quals terminan en flor de llis. Florenzadas, flordelisadtis, Liliis orna- tse cruces. florentí, na. adj. Natural de y pertanyent à Florència. Florentin, Florentinus. FLORERA. f. Ramellet de flors. Ramillete, 01- fatorium sertum. Q Gerro pera tenir las flors. Ma- ceta, ramilletero, Florigerum vasculum. FLORE8CÉNC1A. f. L* acte de florir, y con- junt de fenómenos que presenta la flor en aquesta ocasió. Florescencia, Florescentia, as. FLORESTA, f. Lloch poblat de arbres, plan- tas y flors. Floresta, Silva, s, nemus, oris ; amoB- na silva. | Col•lecció de cosas de gust ó amenas. Floresta, Selectarum rerum congeries. FLORET. m. Lo més pur y perfet. Flor, Flos, ris. II Espasa pera esgrimar. Espadà negra ó de es- grima, florete, Levior, oblusus ensis. | Paper de la millor qualitat. Florete, Candidior, purior^ prima papirus. FLORET DB LA EDAT. FLOR DB LA EDAT. FLORETA, f. d. FloretÀlla, ita, Flosculns, i. || La dels ormeigs de las cabalcaduras. Floreta, Acu. picta lacinia. || Capirot ab cap del dit del mitf apoyantlo en lo gros, y soltantlo ab violència. Pa- pirote, eapirote, Talitrum, i. Q pi. fam. AmortcotiM, requiehros, Blanditis, arum. florí. m. Moneda dita així perquè s' encunyà primerament en Florència en 1252, comensà en Catalunya en 1285, y valia deu sous y sis ; en Aragó en 1390, y valia onze sous ; en Florència 97 ^62 FLO en 1386 y valia quinze sons. Segons Capmany sa lley era de 21 quilats , lo pes una dracma ó sia 8 diners ó 72 grans ; se dividia en 20 sous ó en 21 diners. Segons sas fetxas y altres calitats ex- (rínsecas se deya senzillamenl : «florí de or de Florència » u del sello » a ducal » a florí de galera » «llarch» a estret» «de grossos» » etc. En Barcelona un florí feya de 15 à 16 sous barcelonesos segons lo cambi ; segons sòn preu se regulava en 5 be- sanls. Terreros diu : «En Espafla no es ya moneda corrienie : hay florin de oro y de plata, el florin coroun vale vçinle y cinco sueldos ó cosa de cinco reales vellon de Castilla, el de Holanda veinle sueldos, el de Saboya 12, el de Itàlia 20 ó 25 y el de Francfort, y Nuremberga 20, etc. » Florin, Flo- renus, i. Lo llatí es terme bàrbaro. FLORIANA. f. Secta del sigle segon, que po- sava un Dèu sol per principi del mal, y per con- següent de dos principis ; negava M judici y la re- surrecció, y que'l Salvador fos nat de Mare Ver- ge. Floriana. Floriana secta. FLORIDA, f. Orde militar fundada en Venècia en lo sigle quinze. Florida. Floridus, i. ESTAR k LA FLORIDA 'lS BLATS, ETC. fr. FLORIR. 4. FLORIiDAMENT. adv. m. Elegantment. Flori- L•iiienle, Floridè. FLORIDÍ88IM, A. adj. sup. Mòlt florit. Plori- disimo, florenlisimo. Florentissimus. FLORIDURA. f. Espècie de borrissol llarcb, blanquinós y que arriba à ferse negre. Se fa sobre del pa, fruytas y altras cosas que 's comensan à corrómprer. Moho, mnsgo, musco. Mucor, is, mus- eus, i, luucedo, inis. TRÀURRR LA FLORIDURA. fr. Dtsenmokecer. Mm- ginera delergere. FLORÍFERO, A. adj. poét. Lo que fà flors. Florifero, florigero. Florifer, floriger. FLORIR. V. n. Tràurer flor las planlas. Plore- cer. Floreo, es; florem emittcre. y Brillar, lluhir ab las virtuts ó prendas de ingení. Florecer. Vir- lutibus, ingenu landibus efllorescere. || met. Pros- perar las cièncias, comers, etc. Florecer. Floreo, vigeo, es. II Dit dels blats, vinyas, etc. Cemer, es- tar en cieme. Germino, as, floreo, es. FÉR FLORIR, fr. Fèr que algú s' espere en algun paratge mès temps que 1 regular ó en que havia convingut. Hacer llevar posle. In diem et locum statutum non comparere. NO DEiXARBo FLORIR, fr. Gastar promptament las cosas. No dejar criar moho. Cito consumere. FLORIR8E. V. r. Cubrirse de floridura. Ennio- ke$ersef tomarse de moho. Mucesco, is, mnceo, es; mucore infici. ] Neguitejarse , estar impacient. Consumirse, pudrirse, deshacerse. Angi. || v. r. met. Aguardar à algü ó alguna cosa mòlt mès del re- gular. Llevar poste. Moram pati. NO FLORÍRSRLI k L•LGt ALGUNA COSA. fr. mel. fam. Descubrir ab facilitat lo que sab. A'o haeéne^ le postema. Hac illac effluit; plenum rimarum esse. DICCIONARI FLÜ FLORISTA, n. y f. floratke. FLORIT, DA. adj. Ple de flors. Flaríào, dus, florens. || Cnbert de floridura. MokoMOj hecidOf tornado ; tornado de moho. Muscidus, cosus. II met. Lo mès pur 6 escallit. FlarÜB. H- ras, selectus. || Elegant, ple de erudició. FloriàL Floridus, ornatus. || p. p. Floreeido, Floridus. * FLORÓ. m. pint. y arq. Adorno à numera àt flor. Floron. Voluta floribus ornata. FLORONGO. m. Gra dolent. Divieto^ uam. Forunculus, clavus, i. FLOS-SANGTORUII. m. Llibre que conté \m vidas dels sants pel ordre que 'is celebra la Iglè- sia. Flos sanctorum. Flos sanctorum. FLOT. m. ant. y FLOTA. f. Esquadra de buchs de guerra. Fi»- to. Classis, is. II ant. multitüt, csNsaAció. FLOTETA. f. d. Flotilla. Classicula, as. FLUCTUACIÓ, f. Moviment de las ooadas. Fluctuacion. Fluctuatio,nis. || Indeterminació, dap- te. Fluctuacion. Hsesitatio, nis. FLUCTUABIT. p. a. Flueínanle. Flnctuans. FLUCTUAR. V. a. Nadar, sér portat sobre lif ooas. Fluctuar. Fluctuo, as. | Estar en perill de pèrdrerse en la mar. Fluctuar. Floito, flactdo, as. II Dubtar. Vacilar, fluctuar. Fluctuo, vacillo, he- sito, as. FLUHENT. a(y. Lo que flnheÍK. PhffU. Fluens. FLUHIR. V. a. FLun. fluïdesa, f. La qualitat del flüido. Pluidez. Fluentia, ae, liquidilas, atís. FLUIBIENT. m. La acció de flnhir los Ifqaíls. Flujo. Fluxus, us. FLUIR. V. n. Rajar poch à poch lo líqnit. Phir. Fluo, is. FLÚIT, DA. adj. S' aplica al cos, las partica- las elementals del qual se desuneixen fàcílmeot. Flúido. Fluidus. FLUIX, A. adj. Poch tivant, poeh aprelat. ffe- jo. Laxus, fluxus. Q De poca activitat ó fortalesa. Flojo. rml)ecillus. || met. Peresós, negligent, des- cuydat. Flojo. Languidus, remissus. ] Fàcil, in- constant, lleuger. Liviano. Levis. | m. Movimeot de las cosas líquidas y subtils. Flujo. Fluxus, os. II Increment de las ayguas del mar. Flujo. Vení- lia, se. FLUIX, ó FLuixBDAT DE ORINA. Malaltia que con- sisteix en no poder detenir la orina. Intünslancia, fujo de orina. Urinse incontinentia. FLUIX DE SANCH. Malaltia perillosa, que consis- teix en eixir abundància de sancb per la boci, nas ó altra part del cos. Flujo de sai^gre. Hemor- rhagia, ae. FLUIX DE VENTRE. Evacuacíó freqüent del ven- tre. Flujo de vientre. Diapora, diarrbsa, «. FLUIX T REFLUix DEL MAR. La creíient ó min- vant. Flujo y reflujo del mar, aceto y rtceso iel mar. Ledo, on is ; accessa, recessa, ip. FOC CATALÀ. FOC 763 CRÉüREB, ANAR ETC. DE FLUIX. ff. Obrar sèns reflexió. Creer, partir de lijero. Temeré agere. iXUIXAJlIENT. adv. m. Lentament , negli- gentment. PlojamenU. Remissè. iXUIXAR. V. a. AFLUIXAR. FLUIXEDAT. f. Flaqoesa, debilitat. Plojedad, fojera, Debilitas, alis. | met. Negligència, descuyt. Flojedad, Socordia, se. j| Inconsideració, imprudèn- cia. Liviand(id, lijereza. Mutabililas, levitas, alis. FLUIXEJAR. V. n. No estar ben lligada, eslar fluixa alguna cosa. Estar (lojo. Laxum esse. || Fla- quejar. Plaquear, fiojear, Yacillo, as. FLUIXEB. ant. fluix t refluix del mar. FLUM, FLUMAYRE Y FLUVt. m. ant. riu. FLUVIAL, adj. Pertanyent als rius. Fluvial. Fluvialis. FLUXIÓ. f. Fluix de humor que corre à alguna part del cos, y la danya. Plmxion, Fluxio, nis. FLUXO. m. ant. fluix. FO. FOCA. f. Vaca marina , animal anfíbi. Poca, leon marino, becerro marino, manato, manatif /a- mentin. Pboca, s. FOGEA. f. Ciutat de Jónia, colònia dels atenien- ses. Pocea. Phocsa, se, phosis, idis. FOGEN8ES. adj. pi. Descendents dels grecbs que s' establiren en la Assia Menor y poblaren la Fócia; sa principal colònia era Marsella. Pocenses. Fhocenses. FOGH. m. Element que escalfa é il•lumina, y es contrari al aygua. Puego, Ignis, is. y La matè- ria encesa, com: carbó, llenya, etc. Puego. Ignis, is, rogus, i. II Disparo de las armas de foch en la guerra. Puego. Tormentorum bellicorum explossio. I Incendi de algun edifici. Incendio, fuego. Incen- dium, ii. II met. Lloch de la casa destinat pera en- encèndrernehi. llogar, fuego. Focus, caminus, i. || met. Cada casa, vehi, família de alguna població. Puego. Focus, i. || I^* ardor de las passions. Puego. Furor, ardor, is. ]| L' empenyat y viu de acció ó disputa. Puego. PriBliantium, disceplantium con- flictus. II Efervescència de la sanch que's manifes- ta en r exterior, ab un color sumament bermell ó ab gra nets ó butUofas. Hervor de sangre, fuego. Sanguinis effervescentia. || nàut. Denominació ge- neral de totas las velas triangulars que s* amuran en los bauprès y sos botalons, y reben lo vent de gayrell. Poque, vela de cuchillo. Yelum triangula- re. Q interj. negat, com: foch te daré. No. Non. || m. pi. Senyal que fàn de nit ab foch desde las ata- layas. Puegos. Fumigationes, um. FOCH artificial. Tot artifici de pólvora. Puego artificial. Artificiosus ignis; missiles ignes. foch de SAN ANTON. HumoF corrosiu que s' exten per alguna part del cos. Puego de S. Anton, de S. Marzal, fuego sacro. Pusula, «e; ignis sacer. FOCH DE SANT TELM. LLUMENBTAS DE SANT TELM. FOCH FOLLET, aut. ProduccIó de cerlas matèrias viscosas ques' inflamany 's vebuen anar pel ayre, especialment sobre paratges de estanys ó llachs. Fuego fdtuo. Fatuus ignis. FOCH granejat. mil. Los tiros per pochs soldats de una vegada pera poderlo continuar sèns inter- rupció. Puego graneado. Hac et illac separalim et indesínenter intermissa tela. FOCH LLEPADOR. Foch que no danya ni té ardor, y 's posa sobre '1 cap dels homes y animals. Puego lamedor. Ignis lambens. AB POCH FocH. m. adv. À fuego lento. Lento igne. k FOCH T A SANCH. m. adv. Ab sumo rigor, ar- rasantho tot, sèns perdonar res. À fuego y d san^ gre. Igne ferroque. ATIAR LO FOCH. fr. AFEIGIR LLENTA AL FOCH. CALAR FOCH. fr. Pegar fuego. Accendo, is, inflam- mo, as. CALARSE ó PEGARSE FOCH. fr. prcndersc fuego. In- cendi. CAR COM A FOCH. loc. fam. Se diu de lo que va mòlt car. Caro como aceite de aparició. Carissimò. DONAR FOCH. fr. FOGUEJAR. EIXIRLI k ALGÚ FOCH DE LA CARA. fr. Eslar IQÒlt encès. Echar dsciuis; estar echo un fuego. Aliquem facie ardere. FÉR FOCH. fr. mil. Disparar las armas de foch. Hacer fuego. Globulos igneos explodere. FÉR ó ENCÉNDRER FOCH. fr. Uaccr, cncendcr /aw- bre. Ignem accendere. FUGIR DEL FOGH, Y CÀURER A LAS BRASAS. ír. met. Càurer en un perill fugint de altre. Uuir del fuego y dar en las brasas ; saltar de la sanen y dar en las brasas; salir del lodo y caer en el arrogo ; salir de lodazales y entrar en cenagales ; huyenL• del pe- rejil le nació en la frente. Incidit in Scillam cupiens vilare Charybdim. PER FONDO QUE'S FASSE 'l FOCH, LO FUM REGIRA, ref. Denota que per ocullas que's fassan las cosas no deixan de sèr descuberlas. Donde se hace fuego humo sale ; no hay secrelo que larde ó lemprano no sea descubierto. Occultum credas delíluisse nihil. PORTARHO TOT k FOGH Y i SANCH. fr. mot. Destruhir los enemichs un país, assolarlo, arruhínarlo ente« rament. Poner d fuego y sangre. Ceedeatque incen* cendiis vaslare. PROP DEL FOCH LA PEGA REGALA, ref. Mauifesta que es mòlt perillosa la desmasiada familiaritat entre home y dona. I/i estopa cabé al mancebo, digole fuego, ó no ^òid bien el fuego cabé las estopas; el fuego junto d la estopa viene el diablo y sopla, lo agro surculaceo capras : sus per rosas. REMENAR LO FOGH. fr. Esparvillarlo ab una burxa ó bastó. Hurgonear. Rutabulo ígnum excitaré. SUBPOSAR FOGH. fr. RUt. CALAR FOCH. TRiluRER FOCH. fr. Dit de la pedra foguera, etc. Dar lumbre. Sílicem emittere ignem. || met. Conse- guir lo que s' intenta ab dissimulo. Dar lumbre. Rem prospere eveoire. 1U FOG DICCIONARI FOL tríurbr POCH PELS CAixALS. fr. mel. fam. Estar irritat. Echar chispas, rayos, centellas, fuego por los ojoSy^espumarajos por la boca ; suhirse d las bo- vedillas, Prse vehemenli ira spnmare ; ira percitum csse. FÓGIL. m. ant. fogubr. FOGÓ. m. fís. Lo punt abont se rebuneixen los raigs de llum per medi del mirall abrasador. Poco, Focus, i. FOFOy A. adj. Flonjo, esponjós, Fo/b. Turgidus. FOGAJAMENT. m. ant. foguejament. FOGAJAR. V. a. etc. foguejar. FOGALL. m. fogó, fogatna. FOGAR. m. ant. foch, llar. FOGARADA. f. foch. 9. || Gran porció de focb. LumhraL•, lumbrarada, ïgnis copia. || met. Movi- ment del animo ardent y eficàs, però de poca du- ració. Llamarada, Subitus animi motus. || Acció executada lleugerament y sens reparo. Pasavolan- te. Levis aclio. PUJAR UNA FOGARADA. fr. Darunimpetu. Accendi. FOGARRET. m. d. Fueguecillo, fueguezuelo, Tantillus ignis. FOGASSA. f. ant. Pa inferior que's fa per la gent del camp. Hogaza. Focarius panis. || Dret en que s*en pagava una al senyor del feudo. Eogaza, Focarius vectigal. iK>GATA. f. art. Fornet superficial de poca ca- vitat, pera vèncer ab poca pólvora obstacles de resistència en lo nivell de terra, y pera defensa de las bretxas. Fogala, Aggeribus tuendis, minoribus molibus solo aequandis parva fornax. FOGATGE. m. Tribut que paga van los amos de casas. S' anomenava així perquè *s repartia per fochs ó casas. Fogaje, Focarium, profocis vectigal. FOGATGEMENT. m. ant. y FOGATJAMENT. m. Allistament dels vehíns, cens de població ó estadística. Empadronamiento. Census, us. FOGATJAR. V. a. Allistar los focbs ó vehins. Empadronar. Censeo, es. FOGAYNA. f. Espècie de fogó sens engrahellat aboni s' bi posan ollas grans, y també calderasfenL las escalfar ab llenya, que s' bi fica sola per la en- trada ó boca del fogó. Pogata, fomal. Fornacu- lum, i. FOGAYNER. m. fogonista. FOGÓ. ro. Llóch abont generalment se fa focb pera cuynar, etc. Homilia, fogon. Fornacula, aï, caminus, i, lar, is. fogó de barca. La cuyna portàtil. Pogon. Navis foculus. FOGÓ de escopeta. Foral de lasarmas de focb, per abont se comunica V encep à la càrrega. Pogon, oido de escopeta, Pulverarius scloppelí alveolus. EixiRSE DE FOGÓ. fr. mel. Enfadarse y dir tol lo que ve à la boca. Deshocarse, despepitarse. Temeré et inconsideratè línguam solvere. rOGONADAt f. Flama de pólvora posada en la cassoleta de las armas de focb. Pogonazo, Flamma, se. n Porció de carbó que's posa de una vegada eo lo fogó. Homada, Quantum carbonis capit for- nacula. FOGOBUSTA. m. Qui en las màqainas qoe vao per medi de focb, cuydan de encéndrer, mantenir ó apagar convenientment lo foch. Pogonista, fofu- nero. Fornacator, is. FOGÓS, A. adj. Impetuós , violent , coiérícb. Pogoso. yiolentus, ardens. FOGOSITAT. f. Ardor, vivesa, Ímpetu. Fop sidad. Ardor, is, Ímpetus, us. FOGOT. m. FAGOT. FOGUEJAMENT. m. ant. Acció de foguejar. Cauterizaeion. Ustio, nis. FOGUEJAR. V. a. Aplicar lo ferro bullent ó al- gun càustich à la part malalta de algun cos. lÀknr d fuego,eauterizar. Candenli ferro incidere, cao- terizo, as. | mil. Acostumar las personas ó cibaíís al foch. Poguear. Igni assuescere. | v. a. mel. ADESTRAR^ EXERCITAR. FOGUEJAT, DA. p. p. Lahrado d fuego. Fer- ro candenli exsecatus. || Pogueado. Igni aasuelos. FOGUER. m. Instrument de cer pera picar foch. Eslahon. Ferreum ignitabulum ; ignaria tudicuia. FOGUERA, f. Porció de combustibles encesos. Hoguera. Rogus, i. || La que's fà eo las alalayas pera donar avís. Almenara. Sígnum igneum. FOGUERADA. f. Foch que fà mòlta flama. Lumhrada, lumhrerada. Ingens ignis. || fogüira. FOGUERÍ. m. POLVORÍ. FOGUERILL. m. ter. fogó. FOGUETAYRE. m. coheter. FOILAT, DA. adj. ant. fronlós. FOIXARDA, f. Planta , espècie de margarido- ya. Globular, corona de fraile. Belis caerulea can- de folioso. FOL. m. for. full. FOLA. f. ant. tropell, multitut. FOLAR. V. a. ant. trepitjar. FOLEJAR. V. a. ant. bojejar. FOLGA. f. Ditxo alegre y festiu. Chamza, ck»- zoneta. Jocus, i. FOLGA PIGANT. DICTERI. DE FOLGA. m. adv. DE BURLA8. pÉNDRER PER FOLGA ALGUNA COSA. fr. Pèodrerla per bulla desentenentse de ella. EcKar d chutoié alguna cosa. Joco aliquíd ducere. FOLGADAMENT. adv. m. ESPATOS;AiiK.Tr. FOLGADOR, A. m. y f. Qui diu cosas de fol- ga. Chancero. Joculator, cavillator, is. FOLGADURA. f. Amplària. Holgura, anckam. Laxitas, atis. FOLGAN8A. f. Descans. Holganza. Quietndo, inis. II Plaber, contento , diversió. Holganza, M- gura. Jucunditas , atis, oblectatio, nis. FOLGAR. V. n. ant. descansar. ] Divertirse lícitament ab alguna dona. Folgar, yo^ar. Cma foDmina coire. || Venir ample. Holgar. Laxor, is. FOM CATALÀ. FON 76S FOLGANT, A. fsiti 6 kJiknJ fr. S* aplica al indivfduo ú objecte qae té lo bastant de una cosa fins à sobrarni, y principalment se dia de las pes- sas de vestir , com : aqueixas calsas me van fol- GANTAS. Ser ó t'r holgado. Laxor, aris; laxior esse. FOLGARSE. V. r. Divertirse , recrearse entre mòlts. Holgar, regocijarse, Gaadeo, es; oblectatio- ni indiilgere. | Dir paraulas burlescas ó graciosàs. Chanctane. Jocari, cavillari. | Alegrarse, tenir sa- tisfacció de alguna cosa. Holgarse, alegrant, Gau- deo, es, laetor, aris. FOLGAT, DA adj. Ample. Holgado , homa- guero. Laxus, amplus. ANAR FOLGAT, fr. mct. Tenir diners. Andar ó es- tar holgado. Divitiis vel bonisaflluere. FOLLA. f. Tonteria, ximplesa. Dengue^ monada, melindre, tonteria, necedad, hoberia, Staltitia, 8B. affectatio nimia. FÉR FOLIAS. fr. DIR Ó VttL BESTIESAS. FOLIÀCEO, A. adj. bot. Cosa de fulla. Folid- ceo. Foliaceus. FOLIAGIÓ. f. Obra de folíar. Poliacion , folia- tura. Foliorum numeratio, notatio. FOLIAR. v. a. Assenyalar ab números los fulls dels escrits ó llibres. Poliar. Librorum cbartas nu- meris notaré. FÓLIO. m. FULL. FOLL, A. adj. BOIG. I ESTRAFALARI , MALVAT, PERVERS. Q Dit del llop, gos, etc. rabiós. ESTAR FÉT UN FOLL. fr. Estar irritat. Estar furio- so. Nimis furiosum esse. FOLLA. f. ant. TROPELL, multitut. FOLLAMENT, adv. m. ant. A manera de boig. Locamente. Insanè. ) cegament. FOLLAR. V. a. ant. frustrar. FOLLEIAR. V. n. y FOLLEJAR. V. n. bo/ejar, fér bojerias. FOLLET, m. Esperit que creuhen alguns habita en algunas cosas , cansant ruído , y e-struendo. Duendey trasgo.Lar\a&, arum; lemures, penates, um. APARÈIXER, anar COM UN FOLLET, loc. Aparéixerse en totas parts. Parecer un duende ; andar eomo un duende. Lemures a^mulari. FOLLETO. m. Imprès de pocas fullas pera do- nar publicitat à noticias, doctrinas ó qüestions de interès ó actualitat. Folleto. Schedula aliquid no- vum annuntíans. Q Imprès de pocas fullas y des- preciable. Folleto. Despicabile scriptum. FOLLIA, f. ant. bojeria. || bestiesa. Q pi. So y mudansa del ball espanyol que acostuma ballar un sol ab castanyqlas. Folias. Lyricus tonus. HAVER LA FOLLIA EN LA TESTA. loC. aut. EstdF boig, tornarse boig. Estar loco, enloquecer. Demenlare. FOLLOR. f. ant. bojeria. || estrafalaria. FOLOR. f. ant. bojeria. FOLRAR. V. a. FORRAR. FOLRO. m. FORRO. FOM. ant. Fórem. Temps del verb sér. FOMENT, m. Calor , abrich , reparo. Fomento. Fomentum , i. || Matèria que serveix de past à al- guna cosa. PdbuU), fomento. Fomentum , pabulnm, i. II met. Ajuda, apoyo. Fomento, Auxilium, ii. FOMENTAGIÓ. f. Obra de fomentar. Fomenta" cion. Fomentatio, nis. FOMEBiTADOR, A. m. y f. Qui fomenta. Fo^ mentador. Fovens. FOMENTAR, v. a. Donar calor natural ó tem- perat , que vivifique ó done vigor. Fomentar, Fo- veo , es , focillo , as. || met. Excitar , promóurer, protegir alguna cosa. Fomentar, Excito, as. FONA. f. Instrument de cànem ó altra matèria pera tirar pedras. BonL•. Funda, as. || pi. Cotxillos en las capas y altras pessas pera donarlas mès vol- ta y férlas quedar rodonas. Fonas, Laciniae, arum. FONACIÓ, f. Conjunt de fenómenos que con- corren en r home y demés animals à la formació de las paraulas y la veu. Fonacion, Pbonatio, nis. FONADtfl, SA. adj. FONEDÍS. FONADÜRA. f. ant. fosa. FONAMENT, m. La part del edifici sobre la qual estreba la fàbrica. Cimienlo, fundamento. Cae- mentum , fnndamentum , i. || met. Origen ó prin- cipi de alguna cosa inmaterial. Cimiento, funda- mento. Origo, inis, radix, icis. || La principal rabò ó motiu ab que's vól assegurar alguna cosa. Fun- damento. Fundamentum , i. H Dit abusivament de la excavació pera fabricar en ella Ms fonaments de algun edifici. Zanja. Fossa, ». FÉR ó POSAR LOS FONAMENTS, fr. Echar los cimien- tos , los fundamenlos , abrir las zanjas ; funL•men- tar. Fundamenta jacere, ponere. NO FÉR FONAMENT, fr. No fér cas. No hacer caso, Nihili habere. SENS FONAMENT NO HI HAURIA CASAS. loC. prOV. QUANT LOS GOSSOS LLADRAN, ALGUNA COSA SENTEN. FONDA. f. Casa pública ahont se ven iot gene- ro de begudas, y 's dóna allotjament ab assistència de menjar. Fonda. Diversorium, ii. || fona. FONDAL. m. La part del terreno més baixa que lo demés. Hondo, hondonada, Profundum, i. FONDÀRIA, f. Profunditat. Hondura, profun- didad. Profunditas, atis. FONDEGH. m. ant. magatzem. FONDEJADERO. m. Paratje de costa , port ó canal de bastanta profunditat, ahont las embarca- cions poden fondejar. Fondeadero, surgidero, ancla- dero, anclaje, amarradero, Commoda navium statio. FONDEJADOR, A. m. y f. Qui fondeja. Fon- deadero , surgidor. Qui ad terram appelíit. || m. FONDEJADERO. FONDEJAR. V. n. Aferrar las velas , y llansar una àncora al fondo del mar , y tota la maniobra necessària pera que la embarcació qnede subjecta. Pondear, surgir, anclar; dar fondo, Navem anchora ormare. || Apartar la càrrega de la nau pera rego- néixer són fondo. Pondear, desarrvmar, Navis onos levare. Q Regonèixer una embarcació per si porta contrabando. Pondear, visUar. Navem lustrare, 76(í FON DICCIONARI FON nnin veiílas mercès contineat. | mel. Arribar al perfet coneixement de alguna cosa. Profundizar^ fondear. Penetro, as. FOffDEO. m. nàut. La acció de fondejar y estar fondejada la embarcació. Fondeo. Anchoratio, nis. II Regoneixement del fonde de la nau , apartant tota la càrrega. Fondeo, Fundi navis inspectio. || Regoneixement que fan en una embarcació los empleats de rendas , pera vénrer si porta efectes de contrabando. Visita , fondeo. Mercium inspectio. FONDIGIÓ. f. Art de fóndrer los metalls. Fan- dicion. Conflatura, fusura, se. FONDIDOR, A. m. y f. fonedor. FONDia. V. a. ant. fóndeer. FONDISTA. m. V amo de la fonda. Fondista, Caupo, nis. FONDO. m. foicdIeia. || Lo camp en las robas. Fondo. Telae snperficies. || Extrem horisontal de al- gun lloch, edifici, etc. Fondo. Extremum, i. || La part inferior de alguna cosa vuyda. Bondo, fondo. Fundus, imum, i. || La part inferior de alguna cosa còncava, com caixa, sach, elc. Fondo. Profundum, i. I CUL. 3. II La part del terreno mès baixa que lo demés. Hondo. Imus. | Profundo del mar. Profan- do, fondo, Profundum, i. Q mil. Espay que ocupa la tropa formada , desde la primera à la última fila. Fondo. Intima phalangis pars. || met. Abundància de alguna cosa inmaterial, com de sabiduria, vir- tut, etc. Fondo. Copia , se. || met. En lo espiritual y moral lo interior. Fondo , interior. Intima cordis. II Entre dauradors concavitat gran que fà la fusta, y que*s daura també ab ella. Fondo , y rasgado si es mòlt gran. Fossa , ae. || Lo mès principal y es- sencial de una cosa. Fondo. Rei summa, medulla, nucleus. || adj. Lo que té fondària ó profunditat. Hondo, profundo. Profundus, altus. || met. Dificul- tós, subtil, profundo. Hondo, profundo. Profundus. II adv. m. Ab fondària. Hortdamente. Altè. || Pro- funda, delicada , subtilment. Profundamenle, hon^ damente. Profundè. || pi. Capitals ó béns que pos- seheix algú. Fondo. Fundus , í , bona , orum. || La grossària en los diamants. Fondo. Adamantinus fulgor. II nàut. La part de una embarcació sumer- gida en la aygua , considerada exteriorment, y en lo material de la fusta que la compon. Fondos , vt- vo, obra viva. Pars alvei navis aquis ímmersa. k FONDO. m. adv. Cabal y perfectament. A fondo. Funditus. ANAR k FONDO. fr. mot. nàut. ANAR k FONS. DONAR FONDO Ò PONS. fr. FONDEJAR. MÒLT FONDO. Dit dcls vasos ó eynas de mòlt vuyt y concavitat. Orondo. Nimis cavus. POCH FONDO. Somero. Superficialis. FÓNDRER. v. a. Derretir. Derretir, liquidar, deshacer. Liquefacio, is. | Derretir los metalls pera donaries alguna forma. Fundir. Liquo, liquefacio, fundo, is. II v. n. Colarse la tinta en lo paper. Pa- sarse , calar, recalar. Atramentum papirum per- meare. || v. a. ant. manar, raijar. FÓNDRER8E. V. r. Derretirse. Derretirse. hi- madeo, colliqueo, es; y la neu, Nivem solvere. | Gastarse, derretirse la candela, atxa, etc. Corrw- se la vela, el hacha. Fundi, liquefíeri. | met. De- sitjar alguna cosa ab ànsia. Conswnirse, finarte, deshacerse. Rem deperire. Q met. Desaparèixer, oo trobarse alguna cosa. Hundirse, oscureceru, vúlar. Evanesco, is, evaneo, es. || Faltar alguna cosa per haverla ocultat ó robat. Oseurecerse. Abdi. [ met. Gastar sens saber en que^ ó anarsen las cosas de entre las mans. Rehundir, rekundirse. Dissípari. ( DESFERSE. FÓNDRERSE i LA BOCA.*fr. Exprcssa la sensació suau y agradable que causa algun menjar, an- mentantse y liquidantse la saliva. Hacerse agna ò una agua la boca. Prae nimia suavitale vel teoeri- tudine dissolvi. FONDURA. f. ant. fondíria. fonedís, AA. adj. Lo que 's pót fóndrer. fm- dible, fusible, fúsil. Fusilis. FÉR F0NEDISSA UNA COSA. fr. met. Robarla ab dissimulo. Hacer noche alguna cosa. Clam surripe- re. II FÓNDRERSE. 4. FONEDO. m. ter. soboll, gresca. FONEDOR, A. m. y f. Qui fon. Fundidor. Fu- sor, is. FONELL% m . Lo suro ó pedra que tapa la boca su- perior del bucb deabellas. Témpano. Tympanom, i. FONELLAR. v. a. Posar fonells als bucbs de abellas. Tempanar. Operculis muniré. FONÉnCH, CA. adj. FÓNICH.-lDEOCRAFlCa. adj. Sistema de escriptura compost de signes qae expressa n sempre sonidos y són à mès emblemà- tichs y fan al-lusió ab freqüència al objecte de la frase. Fonético-ideogrúfíco. Pboneticus ídeograficu». II siMBÓLiCH. Gcroglífichs compostos de caràcters fonélichs y simbólicbs que s' emplean junts ó al- ternalivamenl. Simbólico. Symboiicus. FONETISME. m. Representació del sonido Fonetismo. Phonetismus, i. FONÉVOL. m. ant. almajanech. FÓNIGH, CA. adj. Relatiu al sonido. Fònico. Phonicus. II f. Art de combinar los sonidos Fóntca. Phonice, es. FONOGRAFIA. f. Pintura ó representació dels sonidos per medi de signes. Fonografia. Fonogra- phia, ». FONOGRÀFIGH , CA. adj. Lo que pertany à la fonografia. Fonogrdfico. Fonographicus. FONOLL, m. Planta aromàtica de gust dols y agradable, que s' emplea en amaniments, y té li arrel llarga y blanca, las fullas partidas en liras mòlt primas, y las camas de cinch à sis peus de alsària ab nusos, y divididas súper iorment en ra- mas, que contenen unas floretas grogas en forma de parasol. Hinojo. Feniculum, faeniculum, mara- thrum, i. fonoll bastart, bort ó salvatge. Binojo st/res- tre ó salvaje. Hippomarathrum, i. FON CATALÀ FOR 767 FoifOLL DE BOU. Plania indígena, qoe 's troba en los paratges incults, en las minas y junt à las ha- bitacions. Cicuta. Cicuta major. FONOLL MARÍ. Planta de peu y milj de alsària, fuUas ab molsa, dnras, sncosas y divididas en tres llencas, y flors com lo comú. Hmojo tMtiho; pne- jil de la mar, Baticula, se. FONOLLAR. m. Lloch plantat de fonolls. J7t- Hojal, Fenicalis consitns locas. FONOMETEIA. f. Art de medir y r^ular los sonidos. Fonomeiria. Fonometría, 0. FONOMÉTRIGABIENT. adv. ro. De ana ma- nera fonométrica. Ponométricaminte. Fonometricè. FONOMÉTRICH, CA. adj. Relatiu à la fono- melria. Fonometrico, Fonometricns. FONS. m. FONDO. FONS DE TERRi. Heretat, possessió. Fundo. Fan- dus, i, praediam, ii. ANàR 1 FONS. fr. Enfonsa rse 1* embarcació en la aygua. Irse d fondo^ ó d piqué. In profundum de- roergi. | met. Samergirse. Afondar, kundine^ irse d fondo, Obrui, mergi. y fóndrbrse. I. 5. DONAR fons. fr. FONDEJAR. TIRAR k FONS. fr. Sumergir una embarcació. Echar d piqué. Navem deprimere. FON8ADURA. f. Tribut que 's pagava antí- guament pera reparar fossos, etc. Fonsadera. Fos- sorium vecligal. FON8URA. f. ant. pondIria. FONT. f. Manancíal de aygua. Fuente, Fons» tis. II La obra ó fàbrica per medi de la qual ix la aygua dels manancials. Fuente, Fons, tis. jj Llaga petita y rodona oberta ab céustich ó per incisió. Fuente. Cauterii vel incisionis plaga. || met. Fona- ment, origen. Fuente, Fons, tis, origo, inis. FONT DEL BRAS. La part interior del bras per ahont se doblega y se sangra. Sangradwra. Bracbii interiús medium. FONTS BArrisMALS. Possa còncava de pedra ab sòn pen y tap de fusta , etc. que bi ba en las Igle- sias parroquials pera administrar lo sagrament del baptisme. Pila de hautismo, FoBtes lustrici, lustricum vas. TRÀURER k ALGÚ DE LAS FONTS. fr. Serli padrí . Sacar de pila. Àliquem in sacro baptismalis fonte suscípere. FONTADA. f. Anada à una font pera menjarbi y diverlirse. Gira d una fuente. Epulum. FONTAL. adj. ant. pont anal. SABIESA FONTAL. loc. aut. SABER ABISSAL. FONTANA. f. ant. font, manantial. FONTANAL. adj. aut. Gosa de font, y en plu- ral es apellido de família. Pontanal. Fontanalis, fontinalis. FONTANÀLIA8. f. pi. Festas que 1s romans celebraran en bonor de las ninfas que presidian à h^ fonts y als manantíals. Fontanalias, Fontana- lise, arum. FONTANALMENT. adv.m. ant.oaioiNUMEifT. FONTANELA. f . Instrument de cirurgians pe- ra obrir fonts en lo cos humà. Fontanela. Cbirur- gicum instrumentum fontibus in corpore aperieu* dís. FONTANELLA. f. d. ant. fontetà. FONTANER. m. Qui sab trobar fonts, y las arregla. Fontanero, Aquilex, icis, aquarius, ii. FONTETA. f. d. Fontecica, fuenUeilla. Fonti- culns, i. FONTADOR. m. Quí trepitja la verema. Púa- dor, lagarero. Uvarum calcator. FONYAMENT. m. Obra de fonyar. Pi$adura. Uvarum conculcatio. FONYAR. V. a. Trepitjar la verema. Pi»ar. Uvas calcaré. FOR. m. Lley municipal. Fuero, Fòrum, i. | Poder, jurisdicció. Fuero, Jurisdictio, nis,jus, ris. II Privilegi, exempció, prerogativa. Fuero, Pr»* rogativa, ae, privilegium, ii. || Col-lecció de lleys. Fuero, Legum collectio. | Tribunal, lloch en que*i fà justícia. Juzgado, foro. Fòrum, i. || taxa, afo* RAMENT. FOR, FORS. prep. ant. A excepció. Bxeepto» Pr»^ ter. i FOR. m. adv. Segons lley, estil ó costum. A fuer, al fuero, al fuero. Ex lege, juxta legem. | m.. adv. A rahó. A razon. Ratione habita. FORA. adv. 11. y t. y prep. Fuera, Extra, foris, foras. Q En paratge diferent de aquell en que 'é troba algú, ó allò de que 's parla. Afuera^ fuera» Foras, foris. || En públich. Afuera, Palàm. I En 1' exterior ó descubert. Afuera, Publícè, apertè. I Ménos, à excepció. Ménos, excepto; d exeepeiot^ Extra, prseter. I Expressió que s* usa pera tràurer à algú de algun lloch. Afuera, fuera. Disoeditè; procnl esto. FORA DE Aixó. m. adv. Ademès. Independiente d$ uo; à ma$ de eio ; fuera de e$o, Praeter ea ; prae- ter hoc. FORA DE QUE. m. adv. A més de que. Ademas iè que; ademas de ; anddese d esto que ; fuera de que. Accedit 60 qnod ; prsterqu^m quod. AVIAR FORA. fr. Fér surtir à algú de alguna part, ó apartarlo ab violència per deapreci ó per càs^ tich. Echar fuera ; arrojar. Abígo, is, amando, as. BOTAR FORA. fr. Llausar de alguna part. Echar, arrojar, Expello, is. DE FORA ó DE PART DE FORA. m. adv. Dc fuera» Exteriús. ESTAR FORA Dl SÍ. fp. met. No acortar algú ab lo que fà per causa de turbació. Estar fuera de si. Alienatum mente, iropotem animi esse. T FORA. m. adv. ab que 's limita algun número, quantitat, etc. com dos i fora ; ell t fora. No mas; solo. Tantüm ; non amplius. FORÀ, NA. adj. poríneo. FORADADA, f. ant. canonada, aqüeducto. FORADAMENT. m. ant. Obra de foradar, tfa- radacion. Perfora tio, nis. 168 FOR DIOCIONIRI FOR FORADAR, v.a. Penetrar, lraspa8sar,fér forat. Agujerear, agujerar, perforar, horadar. Perforo, as. FORADAT, DA. p. p. Àgujereado, horadado. Perforatus. FORADET. m. d. Agujerico, illo. Parvom fo- raiuen. FORAGITAMENT. m. ant. expulsió. FORAGITAR. V. a. ant. Expél-ler. Expeler, jirecaver ; echar d fuera, Ejecto, as. || desteerab. FORAGITAR DE SÍ. fr. Arrojar de ti. Projício, is. FORAL. adj. FORENSE. FORÀNEO, A. adj. Se diu de las paris de al- gonas cosas que surten notablement en fora, com algunas ramas en los arbres ; ó que estan un poch apartadas del tot, com algunas casas de una ma- teixa població. Pordneo, Externus. || estranger. || F0R4STER. || So diu dol vícarí que té jurisdicció de- terminada fora de la capital del bisbat. Poràneo. Foraneus. | pi. En las universitats, los doctors que són de fora de la universitat ahont prenen lo grau sols pera possehir beneficis en altra part. Pordneos. Doctores foranei. FORASTER, A. adj. Estranger, de fora regne. Se diu de las personas y altras cosas, y mès co- munment de las robas. Forastero, fordneo. Ad ve- na, extraneus, us, peregrinus. || m. y f. Qui viu ó babita en un lloch ó pafs del qual no es vehí ni fill, però sí del mateix regne. Pora$tero. Alienige- na, 86. y EXTERN. FORAT. m. Obertura que té alguna cosa, ó 's fa en ella. Agujero. Foramen, inis. | Lo vuyt que 's deixa en las parets pera posar en ell los traves- sos pera fér las bastidas. Mechinal, Cavus in pariete trabibus sustinendis. || Lo quadrat que fa V enfor- mador. Cotana, Quadra tum foramen. || La cavitat en que està situat cada un dels ulls. Òrbita, Cuen- ca. Hirquus, i. | espirall. || Lo dels camalimons, corretjas y cosas que 's poden allargar. Punto. Punctio, nis, punctus, us. || Lo de la fusta pera fi- car la metxa. Caja, Cavus, cavum, i. || Lo vuyt que queda entre viga y viga de las que componen lo sostre. Tabica, metopa, Metopa, aï. || Lo en que descansan las vigas. Caja. Metopa, s. || Lo que fan los papaterras. Lombriguera. Foramen, inis. || Lo de las balanseras del molí del oli. Borambre, Foramen, inis. || Lo que fa la barrina. Barreno, Terebratio, nis, terebratus, us. U Lo petit que 's fà en la roba. Piquele, Parva scisura. || ullet. || Lo dels ribots, etc. pera que salten los encenalls. Ta- lon, Oculus, i. forat de agulla, cos. FÉR forat. fr. Péndrer alguna cosa , gastarne. Menguar, mermar, tra$quUar, Minero, is;partem adimere. DESTAPAR UN FORAT PERA TAPARNE ALTRE. fr. Re- prèn als que pera dissimular una trampa ne fan al- tra. Uacerun hoyopara tapar otro, Crimina si abs- condas, ileralo pandis. NO AMOSTRES MAT LO FORAT DELS DUIBRS QUE 118 AMAGAT, ref. Ensenya la cautela que déo oliaervir- se pera confiar un secret. Descubriïne d él eamo ami* goy y armóseme amo testigo. Consilia amico pele- feci, testiquein me armis meis ínvasit. QUI aguaita PER FORAT, \ÍV 8ÒN MAL FAT, ò QVI ESCOLTA PELS FORATS, ÓU SAS MALDATS Ó SM PI- CATS, ref. Reprèn als massa curiosos y amichs de oir lo que parlan altres. Quien eseneha , tu im/ mft; quien acecha por agujero, ve tu duelo. Per rimiiD inspiciens, quoties tua probra videbis? véuRER LO GEL PER UN FORAT. ff. fam. Estareo lloch reclòs, desde '1 qual se véu poch cel, con entre montanyas. Ver el eielo por emkudo. Id loco penè intercluso versari. FORATS DEL NAS. Veutanas de la nariz. Nares, ium. FORAVIAR. v. n. ant. dbsviarsr. FORAVIAT, DA. p. p. ant. dbsvut, enga- nyat. FORBEYÒ. m. Llenca de cuyro ó tela ab qoels flautistas grechs se rodejavan lo cap, galtas y 11a- bis pera cansarse ménos quant sonavao. Porbeysa mòU senxilia, eocamada, y prodobeíi ona espècie de aglà bermellencb que conté ons granets pelats, que tocant à la pell incoiBodaa m^lt. També s^n diu lo mateix del fmyt. Iom/ fermú; M^ara»»- jo^ agakUmza. Iota canina. OàBABBIK m. Malaltia qw íi M las polas i$ i las cabalcaduras. Gaharro. Jnmentorum podagra, chíragra. GABABBOT. m. Tatxa de la cabota groosa. Taehvela. Clavellus, i; umbellatusclavulos. GABECDfA. f. Arma antfgua defensiva. G^k- eina. Tegentia arma. GABELLA. f. Tribut, contribució. GakU. Tri- butum, i, vectigal, is. | ter. tbüda. | Felí de es- pigas que fà *1 segador, gavblla. GABELLOT. m. ant. y GABELOT. m. ant. Recullidorde las gabeliu. AleabaUro. Publicanus, i. GABEMÜfA. GAIECÜTA. GABETA. f. Pastereta de fusta, que regular- ment serveix pera pastar guix y pera dooar neo- jar als animals. Cuezo. Mactra, s. GÀBIA. f. Eeíut de joncbs, etc. pera tenir loi aucells. Jaulú. Ancon, is, caula, e. | néut. Eapé- cie de garita sobre la mesa ó bauprés pera agoay- lar. Gavia, gavieta, Carchesium, ii. | Tanca ab rei-' xa de ferro ó fusta pera tenir feras ó boigs. JéwUf gavia, easilla. Carcer, is. | La gran de fusta pera tenir gallinas. Akakaz. Cavea gallínacea. | La de ferro en que *s posan los caps dels sentenciats, tín* ternafjaula. Caula ferrea. | ant. rorao. | CAfoinBaA• AEWAEGABiAS. fr. niíot. Envtfgaf. Fanibos vela lígare. GÀMA DE ioiGs. met. Casa de molla bnlla y poch gobem. Cú$a ie loeon, Inordínata domos. rtEGAE GJtsfAS ó US oitf AS. fr. ffif t. Desemberif* sar algun llocb. Mmiarel kaza, Impedímeotís lo* com expediré. GABIAL. t, Cíàbía gran ó aposealo Ami m crían ancelU, ^ajarera. fassenim cavea. GABIAMA. f. aom. Jamlím. Magna eavea, GABIATBE. m. Qui & 6 vea g^bías. ímIm. ItaMfíaer ^pm evyda hfttíif T 788 GM DICCIONARI GAL aguayta desde ella. Gabiero, In navi speculalor. || GABIAYRE. GABIETA. f. d. Jaulillay jauloncillo. Parva ca- vea. Q nàut. Espècie de garita que 's posa sobre la me- sa ó bauprés pera aguaytar.Gavt«(a. Parva specula. GABIETA DE LA LLANXA, m. nàot. ARGAXELL. GABINET, m. Congrés ahont se Iractan mate- rias reservadas de estat. Gabinete. Senatorum con- cilium. II Pessa reservada pera estudi y negocis particulars. Gabinete. Privalumcubiculum. || Lloch en que'ls curiosos col-Iocan y guardan en orde mòltas preciositats de la naturalesa, com plantas, conxas, medatlas, elc. Gabinete, Pinacotheca, se, tablinum, i. GABIÓ. m. mil. Cove ple de terra que serveix de trinxera. Ceston, gavion. Gerrae, arum. |l Gà- bia xata que usan los cassadors. Alcahaz. Demíssa cavea. GABOLET. m. Espècie de coca en figura de barca ab una pasta dolsa al mitx. PastelUlo, glò- ria, Pislorius panis. GABOLETXRA. f. Instrument pera fér gabo- lets. Cubilele, cubiletero, Caliculus, i. GADITÀ, NA. adj. Cosa de Càdiz. Gaditana, Gadilanus. GADOLLAYRE. m. Qui ven carn de contra- bando. Gatunero. Carnium interdictarum venditor. GADÚFOL. m. ter. cati^fol. GAEZA. f. ant. alegria. GAFA. f. Pessa de metall pera unir dos cosas. Lana, grapa, Fíbula, a^; ferreus nexus. || pi. ulle- EAs. II En lo jocb de mesa tauleta pera afíansar la ma, y jugar la bola que està en tronera. Gafa, Un- cinala tabella. GAFAR. v. a. AGAFAR. GAFARRÓ. m. Aucell mòlt petit, vert ab cla- pas grogas, mòlt semblant al lluer. Verdecillo, gafarron. Galbula, se, traupis, idos, vireo, nis. GAFET. m. Ganxet de fil ferro, elc. que ser- veix de botó. Corchete, Fibula, ad, \\ Lo de or ó al- tre metall, de forma elegant, que sól portarse en las capas y altras cosas. Broche, Fibula, £e. || Lo de llautó ó ferro ab que 's lancan los llibres. Maneci- Iht manezuela, Fibula, sí, GAFETA. Ànellela abont s' enganxa '1 gafet. Corchela. Fibula, a^. GAHON8. m. pi. Herba medicinal y ramosade de un peu de alsaria, las fullas de tres en rama de tres líncas de Uarch, ovaladas y dentadas, las ca- mas ramosas, primas y quasi ajagudas, flors pur- púreas rogencas, fruyt unas tavelletas infladas y cnrtas: té la arrel tant fonda que impedeix lo llau- rar. Gatunüf gatunttf detiene buey, rèmora de ara- doy gatillo, gatino. Anonis, is. GAHÚS. m. Aucell. düch. GAIAN. m. aut. Peix gran de la isla de Cuba, semblant à la anguila. Is indis pescan ab ell, com los cassadors ab lo galgo. Gaicano, gaitano. Gai- canus piscis. GAIX. m. Aucell, espècie de falcó, del color 1 grandària del colom roquer; ab la veu, que la té mòlt forta, imita i sèu nom. PigargOj arrendajo, Pigargus accipiter. GALA. f. Vestit rich y alegre. Gala, Vestis elegans. || Gràcia, garbo. Gala, garbo, bizarria, Elegantia, se, urbanitas, atis. || Lo mès escullit. Flor, gala, Flos, oris. j Ballaruga, '1 fruyt del rou- re. Agalla. Galla, ae. U ant. glàndula. GALA DE ALEP. Dita aixi del nom de aques'a ciu- tat: es negra, pesada, y mòlt bona pera fér tinta. Agalla, Galla turquica. FÉR GALA. fr. Gloriarse. Hacer gala. Ostento, jacto, as. FÉR GALA DEL SAMBENET. fr. Gloriarse de alguna obra mala. Hacer gala del sambeniío, Dedecus vel nofam jactare. GALAN, A. adj. Hermós, garbós, ayrós. Goiat, bizarro, Venustus. | Excel-lent, bo, com: galan vi. Buen, bueno, bello, Bonus. || Gran, com: un galak plat de vianda. Buen, bueno. Magnus, non medio- cris. II Usat irònicament. Bello, kermoso. Bellús. | Qui vesteix ab asseo y compostura. Galan. Politus. I m. ENAMORAT, FESTEJADOR. || Qualscvol que eo las comédias fàun dels papers séríos. fora'l barba, (ro- lan, Primus actor in scena. || adv. m. galantmkkt. GALANAMENT. adv. m. galantment. GALANET, A. adj. d. Galanceie. Elegantuloi, pulchellus. GALANGA, GALANJA Ó GALANJE. f. Dro- ga, arrel medicinal de las Indias, de la gruxàrit de un dit, plena de nusus, de color bru ó mosch per fora y rogenca per dins, aromàtica y un poch picant. Galanga, galanja, galanje. Acoros, i, ga- langa, ». GALANOY. adj. galanet. GALANTEIG. m. Festeig. GalanUo, Obse- quium, ií; aíTectus sollicitatio. GALANTEJAOOR, A. m. y f. festejador. GALANTEJAMENT. m. galanteig. GALANTEJAR. v. a. Festejar. Ga/anfóar.Ob- sequor, eris. GALANTERIA. f. Generositat, bisarria. Galm- teria. Munificència, se. || Expressió obsequiosa yde urbanitat. Galanteria. Munditia, ae. | La gràcia y elegància en la forma 6 figura de las cosas. GoIúm- teria, galanura. Eleganiia, se, nitor, is. GALANTMENT. adv. m. Ab bon modo. Boni- tamente. Solerter, gnavè. GALARDÓ. ra. GALLARDO. GALARDONAR. V. a. gallardonar. GÀLATA. adj. Natural de Galícia. Gdlata, Ga- lala, se. GALATGE. m. Tint de galas. Agallado, Galla- rum tinctura. GALBANA. f. Peresa, deixament. Galhana, éi- sidia. Desidia, ignavia, se. GALBANAT, DA. adj. De color de gUbano^ Gúlbano. Galbanus. GAL CATAU. GAL 789 GALBANI8ME. m. med. Propietat de exciiar moviments espasmódichs en los nirvis y muscles. Galvanismo. Galbanismus, i. GALBANO. m. Certa planta de Àfrica. Gdlbano. Galbanus, galbanum, i. || Goma de un color bianch rogench, de gust agre y amarch, mès blana que la cera. Gàlbano. Galbanus, galbanum, i. || Vestit fí y delicat de vert clar. Gàlbano, Galbanus, galba* num, i. GALOA. f. Herba que s' usa pera tenyir de groch. Gualda, Lutea herba. GALDÓS, A. adj. irón. Lindo, bonito, Bellús, venustus, elegans. GALEA. f. ant. nàut. galera. GALEGA. f. Herba medicinal, lo fruyt de la qual es un llegum dret. Galega. Officinalís galega. GALEJAR. V. a. ant. galantejak. GALENA. f. ALCOFOLL. GALÉNIGH, CA. adj. Pertanyent à Galeno, al que segueix sa doctrina, y à la mateixa doctrina. Galénico. Galenicus. GALENI8TA. adj. Qui segueix la doctrina de Galeno. Galenisla, Galenicus. GALEOT. m. Qui rema forsat en las galeras. GaleoU. Remex, igis. GALERA, f. Embarcació de vela y rem, la mès llarga de carena, y que cala méno^ aygua entre las de vela llatina. Galera, Longa navis, aphras* tum, i. II Casa de correcció dedonas. Galera, Mere- tricum carcer. || Entre estampers post pera posar las líneas de lletras que compon lo caixista. Galera, Typographíca tabula. Q Carro gran ab quatre rodas, regularment ab toldo. Galera. Plaustrum longius conca meralum. || ant. Navio gran, disforme, ben armat, mogut per 26 ó mès rems per banda, llarchs y pesats manejats per 6 ó 7 homes cada un sen- tats en un mateix banch. Galera, Aphrastum, i. GALERA BASTARNA, MITJANSERA T LLAUGERA. DÍ- feréncias de la embarcació anomenada galera se- gons sa capacitat y estructura. Galera, Aphras- tum, i. GALERA OBERTA PER POPA. loc. nàut. aut. Galera de gran transport. TransforU, Navis vectoria. AMENAR LAS GALERAS PRESAS AB LA POPA PBIMERA T LAS SENTERAS ROCEGANT. loc. aut. Rcmolcar por la popa las galeras vencidas arraslrando por el agua $us banderas, Yictas navibus adducere. ASSOTS T k GALERA, loc. met. Dcnota la repetició contínua de una mateixa cosa, com de menjar or- dinari, cotidià. Azoles y galeras. Adversa semper sors et fortuna. ENVIAR 1 GALERA, fr. met. fam. Despedir à algú ó per despreci, ó per no volerlo aténdrer en lo que diu ó demana. Enviar ó hacer ir al rollo. In ma- lam crucem remittere. VESTEN k GALERA, exp. fam. ab que's despedeix à algú ab despreci. A tu tia que te dé para libros; anda ó vete d esparragar ó d freir espdrragos. In malam crucem abi. GALERADA, f. Entre estampers composició que 's posa en la galera. Galerada, Typographicum castigationi aptatum exemplar, jj La carrega que cab en una galera. Galerada, Quantum plaustrum longius capit. GALERER. m. Carreter que cuyda la galera. Galerero. Plaustrarius, ii. GALERETA. f. d. Galerita, Parvum plaustrum longius concameratum. GALERIA, f . Pessa llarga y espayosa ab mòl- tas fínestras desde ahont se descobre mòlt terreno. Galeria. Pinacotheca, se. || En las plassas fortiGca* das, corredor en arch sobre feixinas y terra pera arribar desde *ls ataques à la bretxa. Galeria. Yi- nea, ae, pluleus, i. GALERITA. f. ant. cugullada. GALET. m. Broch petit del porró, canti, etc. Tuboy pico, golleu. CoUum, i. GALETA, f. Pa de munició sens llevat, y cuyt dos vegadas. GalUta, biscocho, Biscoctns nauticus panis. GALGA. f. BARRA. GAL€K>, A. m. y f. Gos de cassa mòlt corre- dor. Galgo. Vertagus, i. GALIA88A. f. La major de las embarcacions de rems y velas ab tres arbres, artimó, mestre y triquet. Galeaza. Major triremis. GALIFARDEU, m. Agutzil, esbirro. EskirrOy porqueron, satélite. Satelles, apparitor. GALIHUDA. f. Peix de mar de quatre peus de llarch ; viu mòlt temps fora del aygua ; té tres ordes de dents, lo cos rojench, clapat de pardo per las espatllas, y bianch, pel ventre. Galeocane, ó galea, can marina, galludo. Canícula, ae ; galeus canis. II ESPASA. GALINARI. m. Entre 'Is romans V esclau en- carregat del corral de las gallinas. Galinario. Gal- linarius, ii. GALINDAYNA. f. Superstició, engany de bruixas. Brujeria , chucheria , baratija, lilaina. Res frivola. GÀLIO. m. Herba medicinal, que coagula la llet. Galio, cuajaleche. Gallium luleum. GALIÓ. m. Vaixell gran, que no 's mon sinó ab rems y velas. Galeon. Grande navigium. GALIOT. m. GALEOT. II ant. dim. de galba ó GALERA. GALIOTA. f. Galera menor de setze à vint rems per banda, y un sol home per cada un ; por- ta dos arbres y alguns canons petits. Galeota. Mi- ner triremis. GALIPAU. m. galípat, gripau. GALIPOT. m. Trementina que ab la evapora- ció del oli essencial se fa sòlida en los arbres, ser- veix pera falsificar la cera y fér ciris comuns. Mie- ra. Resina moUis. GALL. m. Aucell easolií, '1 mascle de las galli- nas. Gallo, Gallus, i. || a. p. de home. Gallo. Ga- llus, i. II Peix de mar de m peu jí.mí^ dfi Uai»b| 790 GAL DICCIONARI GAL ab 1* aleta de la esquena semblant k la cresta del gall. Gallo. Gallas piscis ; zens, i. || ter. onada, lüLL I m. mns. Punt qne xiscla fora del to, y per consegüent desagradable. Pifia, Stridor, is. f£r galls ó un gall. Pifiar, Strideo, es. GALL DiNDi. D). Auccll casolà dc la Amèrica sep- tentrional, de mès de tres peus de llarcb, las plo- mas de diferents colors y de carn mòlt estimada. Pavo, gallipavo, Gallopavo, nis, meleagris, is. ALTRE GALL LI CANTARIA. loC. fam. DCUOta qUO seria millor la sort de algú. Otro gallo le cantarà, Aliud ei erit. ARRÒS, GALL MORT T GALLINA MORTA. CXp. fam. Se diu de algun menjar abundant. Arroz y gallo muerto, Laulum convivium. CADA GALL CANTA EN SÒN GALLINER. TCf. I>enOta que cada bu mana en sa casa. CaL• gallo canta en su muladar. Gallus in suo sterquílinio plurimum potest. DOS GALLS EN ÜN GALLINER NO CANTAN BÈ , Ò NO ?ÒT SÉR. ref. REGNE T CASAMENT, ETC. FÉR GALLS LO CLARINET, mús. Xísclar fora de to. Bichinar, Strideo, es. JA NO SE *N CANTA GALL NI GALLINA, rof. ExpHca que bi ba mòlt temps que's feu ò passà alguna cosa. Estar olvidado : ya no se habla de eso: murió ya la madre que la parió : es cosa del otro jueves, Jam pridem faclum fuit ; prfieteriit. POSARSE GOM UN GALL. fr. Enfurismarsc, ensu- perbirse. Tenermueho gallo, embotijarse, ponerse tan alto, echar el hodegon, Prse ira accendi. QUI SOL MENJA SÒN GALL, SOL ENSBLLA SÒN CARALL. ref. Ensenya que qui no fà res pels altres, no troba qui fassa per ell. El que solo come su gallo , solo ensillasu caballo. Frustra petit socium, qui sit frenatur equorum, qui socium mensse denegat es- se sibi. GALLARDA. f. Ball anticb, dit així per sér mòlt ayrós. Gallarda, Elegans tripudíum. GALLARDAMENT. adv. m. Ab gallardia. Ga- llardamente, Speciosè. GALLARDEJAR. V. n. Ostentar bisarria. Ga- Uardear. Dexteritatem ostentaré. GALLARDET. m. Faixa volant que remata en punta, y *s posa en las naus ò en qualsevol altra part en demostració de regositj. Banderola, gallar- dite, grimpolas. Apluslre, is, flamula, se. GALLARDIA, f. Desembaràs, bisarria en lo maneig principalment del cos. Bizarria, gallardia, Fraestantia, ob. Q Esfors y serenitat. Gallardia, ar^ resto, Strenuitas, atís, fortitudo, inis. GALLARDO, m. Premi, recompensa, retribu- buciò. Galardon, Palma, gratia, se. GALLARDONADORy A. m. y f. Qui gallardo- na. Bemunerador, galardonador, Bemunerator, is. GALLARDONAR. V. a. Becompensar , remu- nerar premiar. Galardonar, Remunero, as. GALLARET. m. met. Jove de poch judici. Ga^ Utco. Fetulans Juvenis. | planta. GOLOMmA. GALLARTy DA. adj. Bisarro, gtllaii. GatMú, Elegans, venustus. I Animós. Gallardo, AudUf strenuus. || Excel-lent, com: pensament GAiLar. Gallardo, Eximius. GALLARU8A. f. MONTERl. GALLEDA, f. Poal de fusta pera trànrer aygn de un pou. Cuho, pozal, Situla, ae. || planta, cb- LOMINA. GALLEGA, f. Espècie de gambeto ab caputxa, que usan los serenes, mariners y gent del camp, Gallaruza, Penulata cblamys. ) Capsa de tabaco en figura de carabassa de posar vi, ab ans foradets ca r extrem pera ensumar. Fusique. Incncurbitaefor- mam càpsula superius perforata. GALLEGADA. f. Colla de gallegos. Galligtü, Galaicorum multitudo. ] Ball propi dels gallegos- Gallegada, Gallaica saltationis. GALLEGO, A. adj. Natural ó cosa de Galldi. Gallego, Galaicus, gallecus. GALLEJAR. V. n. Alsar la veu ab amenasfl»; fér lo valent. Gallear, Minaciter clamaré. | met. So- breixir entre altres. Gallear, Pro principe se gerere. GALLET. m. d. Gallito, Parvus gallus. GAL-LIGAR. V. a. Fér francès algun vocable de altra llengua. Franeesizar, afrancesar, Gallan facere. GAL-UCAT, DA. adj. Qui pateix mal gàl-licfc. Buboso, galicado, Lue venerea infectus. gAl-UCH, ca. adj. FRANCÉS. || m. Mal fraooés óvenéreo. Gdlico, buhas, Yenerea lues; moriNS gallicus. GAL-LIGINI. m. ant. Temps de la mitja nit Gallicinio, Gallicinium, ii. GAL-LIGISME. m. Expressió francesa nsst en altra llengua. Galieismo, Gallicismus, i. GALLINA, f. Aucell casolà, que pon los ous y *ls cova. Gallina, Gallina, juvenca, s. | m. y i- met. Cobart. Gallina, gallinoso, liebre. Ignavvs, i. GALLINA CEGA. AUCCll. BECADA. AJÍURERSE ab LAS GALLINAS, T ANAR AL tlTf Ó í JOCA i POSTA DE SOL COM LAS GALLINAS. fr. Aliarbi mòlt dejom. Acostarse can las gallinas, Gallíoas cubando sequi. LA GALLINA PUNICANA PON UN OU CADA SBTlüíi. Joch de noys que forman rotllo ab las camas esle- sas, qui goberna '1 joch estA en lo mitj , y diu : li gallina punicana pon un ou cada setmana: nepoo un, ne pon dos, pujant fins à vuyt quant s' ha de retirar la cama que '1 toca, y així fins que 'n que- da un que paga. La pavada pone huevos d moM- das. Ludus sic dictus. LA GALLINA VELLA ?! BON CALDO. rcf. I^DOta qV^ la intel•ligència y pràctica són à propòsit pera desempenyar alguna cosa. Buey viejo surto itn- cho ; la vieja gallina L•ce gorda la coetna, Bos lasr sus fortius figit pedem. QUANT PIXEN LAS GALLINAS. loc. negatíva de ii- guna cosa. Cuando meen las gallvMU, Ad calea4ii graocaa ; cum mula pepererit. GAL CATALÀ. GAM 791 VISCA LA GALLINA, T VISCA AB SA PEPIDA. ref. Aconsella que no 's déu curar radicalment certs mals habituals ab perill de la vida. Viva la galli- na^ y viva con su pepita, Yita dum superest bene est. GALLINADA. f. gallinassa. GALLINAMENT. adv. m. ant. cobardambnt. GALLINASSA. í. Fem de la gallina. Gallina^ za. Fimus gallinaceus. GALLINAYRE. m. Qui trafica en gallinas. Callinero. Gallinarius, ii. GALLINER, m. Lloch ahont se crian las galli- nas. Gallinero. Gallinarium^ aviarium, ii. |{ Lloch ahont se junlan mòltas donas, com lo galliner del teatro. Cazuela , gallinero, Mulierum frequens, abundans locus. || gallinatee. avalotar lo galliner, fr. Tnrbar la pau. Albo- rolar el palomar, el coriijo. Consociationem vici- nam conlurbare. GALLINERIA. f. Maltitut de gallinas. Galli- neria. Gallinarum copia. || met. cobarbla. GALLÓ. m. ter. grill de lasfruttas. GALLOFA. f. dietari. GALLOFAMENT. m. ant. empoltroniment. GALLOFEJAB. V. n. Fér lo gallofo. Haraga- near, gallofear, kolgazanear, tunar. Yitam vagam et inopem agere, degere, persequi. GALLOFERIA. f. Yagamunderia, poltroneria. Polloneria, Desidia, se. GALLOFO, A. adj. Qui demana caritat per no voler traballar. Gallofoy gallofero, follon^ tunante, zangandungOf zanguango. Laxus. Q Poltruch. Pol- tron, kobachon. Deses. GALMON. m. Àucell de mar y de terra, de un peu de Uarch, vert per sobre y violat per sota, ab lo cap bermell ; s' alimenta de peixos. Calamon, Porphyrio, nis. GALÓ. m. Teixit fort y estret. Galon, Fasciola, tsniola, ae. GALOFRARIA. f. ant. GALLOFERU. GALONIEL. m. d. Bastoncillo, Fasciola ad vestes exornandas contexla. GALOP. m. Moviment del caball, major que '1 trot. Galope, Equi concitatus gressas. || Cert ball precipitat à modo de correguda. Galop, Saltatíonis qusedam. AL GALOP. m. adv. Aò àe galope, Festinanter. GALOPAR. V. n. Anar à galop. Galopar, galó-, pear. Tollulim incedere. GALOTXA. f. ant. esclop, calsat. || ter. flet- xa. 2. GALSADOR. m. Instrument pera fér galses en la fusta. Argallera, Serrula curva, falca ta. GALSAR. V. a. Fér galses. Runar, Graenas ef- formare. GALSE. m. Canal que ^s fà ab un ribot en for- ma de mitja canya. Gargol, rebajo,jahle, GrsBna, se. GALSERÀ Y GALSERÀN. m. Mata de dos à tres peus de alt, semblant al boix, corretjosa y di- fícil de rómprerse, fullas punxagudas, picants, nerviosas y amargas, la arrel es bona pera llevar las obstruccions interiors del cos, pera mal de ori- na, hidropesia, aliacrà etc. Brusco, yusharha, mi- co, mirto silvestre, Ruscas, i. GALTA. f. Part de la cara desde'ls ulls y polsos fins à la barba. Mejilla, Carrillo. Mala, maxilla, »• k PARAR GALTA. fr. ter. k FIAR. GALTAS DE PA TOU Ó DE RAL, DE TROHPETER, DB FLAÓ. exp. Las mòlt grossas. Carrillos de monja bo- ha, de H'ompelero, de flaon, Ampliores , crassiores maxilla;. bItrer las GALTAS. fr. Bofetejar. Ahofetear, so- petear, cruzar la cara. Alapis percatere, caedere; aljipam infligere. || met. aturdir. BEGUT DE GALTAS. Magre de cara. Chupado. Ma- cer, extenuatus. FÉR TORNAR LAS GALTAS ROJAS. fr. Avergouyir. Son- rojar: poner las orejas coloraL•s. Ernbesco, is. GALTADA. f. ant. bofetada. GALTAPLÉ, NA. adj. Molletudo, mofUtudo^ carrilludo. Yultuosus. GALTEJAR. V. a. ant. bofetejar. GALTER. m. Coixí petit sobre 'Is regulars, pera major comoditat. Acerico, Cervical, is. GALTERA. f. Botornó, minova, tumor entre la orella y la gargamella. Papera,pdpula, Struma, se. GALTUTy DA. adj. Lo qui té las galtas grossas y abulladas. Carrilludo. Bucco, nis. GAMARÚS. m. cibeca. GAMBA. f. fam. Cama. Gamba. Crus, uris. GAMBA LLARGA, fam. Lo qui té las camas llargas. Zancvulo. Longípes, edis. GAMBADA, f. fam. Pernada. Gambada, Crnris jactus. II Salt en rodó. Zancada, In orbem saltus, crusma. AB DOS G AMB ad AS. m. adv. AB QUATRE SALTS. CURT DE GAMBADAS. met. Home de poca capacitat. Corta pala, corU) sastre, Exigui ingenu homo. GAMBALS. m. pi. grillons. CURT DE GAMBALS. m. Zoquetc, zoU, lerdo, gofo, StultQS, incius. GAMBAR. V. n. campírsela. GAMBEJAR. V. n. camejar. GAMBERA. f. ant. Armadura antígua de la cama, espècie de bolas de acer. Greva. canillera. Ocrea, ae. GAMBETAs. m. aum. Chaquelon. Grandior lacerna. GAMBETO. m. Capot sens balona propi pera la tropa lleugera. Gambeto, Lacerna, se. GAMBIROT. m. Renom dels noys travesos, ó entramaliats. Saltabarrancos, saltabardales. Lasci- VU8. II ter. CALsó. GAMBUIX. m. Caputxa fina ab que's cubre '1 cap als nats de poch. Gambux, gambo, capillo, gam- bujo, Puerorum pileolus. GAMITA. f. Pedra que presenta P aspecte de dos mans unidas com formant aliaosa, y k que Is 39Í GAN DICCIONARI GAN antíchs donaren lo nom de pedra del matrimoni. Gamita, Garoita, ae. GAMONET. in. Herba de quatre pens de alia, arrels Uargas à manera dels dits de la ma, la cama dreta de mès de quatre pams, per la part superior ramosa, las fullas llargas en figura de espasa, las flors ab rallas purpüreas per la part exterior, lo fruyt com una avellana dividida en tres grills, ca- da qual ab mòllas llavoretas triungulars; los pobres ne fan pa de las arrels. Gamon, gamonito, Aspho- delus, albucum, i. TERRA ABUNDANT DE GAMONETS. Gamonal, Aspho- delis abundans locus. GANA. f. Apetit, desitj, voluntat de alguna co- sa. Gana. Studium, ii. DE BONA GANA. m. adv. Ab gust, ab voluntat. De buena gana. Libenter, spontè. DE HALA GANA. adv. m. Sèus voluutat, ab impa- ciència. De mala gana. Iniquè, ingratis, invi- lús. DONAR GANAS DE RÍURER. fr. íróu. Expressar la in- consideració de algú en lo que proposa fàcil, no sentbo. Dar gana de reir. Risum captaré. FERSE PREGAR ALGÚ DE LO QUE TÉ GANAS. fr. fam. S' entén literalment. El ruin cuantomas le ruegan, mas se estiende. Rusticus rogatu superbit. GANAS DE TRIURER. ASCOS. LAS GANAS LI FAN DIR. loc. Deuota la facititat ab que crebem lo que desitjam. Sonaha el ciego que veia, y sonaha lo que queria. Quod, cupit hoc re- putat facit nnusquisque futurum. LLEVAR, FÉR PÉRDRER LAS GANAS. fr. Quitar à altro *l desitj ó ga^a de fér alguna cosa. Quilar las ga- mas; desganar. Taediam inducere. no'm dóna la gana. exp. fam. No vull. No me L• la gana. Mi non libet. no'm fasses dir lo que no tinch GANAS. loc. Acou- aella que no's moleste à algú tant que's veja obligat à dir las faltas de qui '1 molesta. Tanto me hareis, que diga quien sois. Tuis te pingam coloribus. NO MENJAR PER GANA NI BÉURER PER SET. ref. fam. Se diu de aquell que no necessitant la cosa no con- vé ab lo que se li proposa sinó ab las condicions que ell vól. No comer por gana. Non indígere. PÉRDRER la gana. fr. Pérdrer V apetit, la gana de menjar. Desganarse. Fastidio, is. TENIR GANAS DE COPS. fr. Douar motiu de que succehesca à algú cosa que no li estiga bè. Tener gana de fiesta. Incito, provoco, as. TENIR GANAS DE JUGAR. fr. Tener ganas de jugar^ de rascoy ó de retozo. Jocum appetere. GANADER. m. Qui tracta en bestiar menor. Ganadero. Pecuarius, pecorarius, ii. GANÀNGIA. f. Guany, profit, interès. Ganan- cia. Quxslus, us. ANAR k LA PÈRDUA Y GANÍNGIA. fr. Ir de cuarUllo. Sortem cum alio subire. EN LO COBRAR estJL LA CANÍNCU. loc. Deuota que lo qui ven déu tenir mòlt cuydado en que algú n^ se'n vaja sens pagar. Ser mercader mas pa en el co- brar que en el vender. Plus in cogendis ars mera- toria nummis. Quàm venumdandis mercibus est posita. LA GANÍNGIA DEL PEIX FRIT, QUBL VENIA i QUATIB T Y PAGAVA i SIS. ref. S' aplica al que ademés de traballar sens utilitat, encara hi pert. El sastre étl eantillo ó Campillo, que eosia de valde, y ponia ü hilo. Excubias agere in acupicto. GANANGIAL. adj. Lo que pertany à laganao- eia. Ganancial. Quaestuarins. ] m. ganínoa. GANANGIÓ8, A. adj. Gananàoso. Questuo- 8US, lucrosus. GANAPÉ. m. CANAPé. GANÀPIA Ó GANAS8A. m. Home alt, esllan- guit, decaygut.. Ganso, gansaron, íagarote, gamk- lua. Languidus, debilis. GANDALLA. f. RET, CÓFIA. GANDUL, m. Yagamundo , ociós. Helgasíaí, haragan, zdngano, tuno. Ambro, nis. GANDULEJAR. V. n. Fér lo gandul. Bolgsz^ near, haraganear. Otior, aris. GANFANÓ Ó GANFARÒ. m. Espécie de ban- dera ó estandart. Gonfalon, gonfanon^ eonfab». Yexillum, i. GANFARONER. m. Qui porta ganüaró. Goa/o- lonero, porta estandarle. Signifer, vexillifer, i. GANGA. f. Dona alta y prima. Perigaüo, Pro- cera et gracilis persona. GANGRENA. f. CANGRENA. GANGRENARAE. Y. r. cangeenarsi. GANGRENÓ8, A. adj. cangeenós. GÀNGUIL. m. Barco gran de sols on arbre, y la proa semblant à la popa, per lo qud pót aoar en- davant y atràs. Gdnguil. Piscaloria cimba. | mel. PERXA. GANIVET, m. Instrument de una fulla defe^ ro acerada ab un tall y mànech. Cuchillo. Culte- Uus, i. II Lo que està en disposició pera tancanse. Navaja. Novacula, ae. ganivet de molla. Navaja con gozne, Culter ela- tere clusilis. GANIVETA, f. Instrument de una fulla m^H ampla de ferro acerat, de un sol tall ab maDedi ó sens ell. Cuchilla. Culter, trí. ganiveta PERA PULiR. CuchUla. Culter, tri. GANIVETADA, f. Cop de ganivet. Cucldlleid, navajada, navajazo. Cultri ictus. || La ferida que resulta del cop de ganivet. Cuchillada, navejaé^, navajazo, Ca)sa, ae. GANIVETÀS. f. pi. aum. Cuchillon, cuchilk:o. Grandior culter. GANIVETER. m. Daguer. Cuckilkro. Cttltra- rius, ii. GANIVETERA. f. Capsa ó estoig de gaaivels. Navajero. Novaculorum capsa, theca. GANIVETERIA, f. DAGUBRIA. GANIVETET Y GANIVJBTÓ. m. d. Lo que no's tanca. CuchillicOy ito; y cuchillejo fam. Culie OAR 41us, i. I Lo qQe*6 tanca. Navajiea^ illa, t(a, nava- jneki, Parva novacola. GANMARRÒ. m. peix. LLAN608TÍ. GANÓSy A. adj. Qui té ganas de alguna cosa. ümM$o, deseoBo. Cupídus, avídus. CIAN8EJAR. V. a. Fér lo ganso. Pereceary r^ posear. Yolpinos inducere. GABISERIA. f . Astúcia, sagacitat, modo de obrar ab cautela. ZarreHa. Dolus, i, ditas, atís. GANSO y A. adj. Astut, taymat, cautelós. Zor^ r», eamastron, marrajo, Yersutus, astutus, calli- dns, vafer. GANT. m. Tela crua que's fabrica en la ciutat del mateix nom. Ganie, Gandavensis tela. - GANTA. f. ant. gàltà. || garsa. GANXET, m. d. GarabatiUo. Uncus tenuis, exilis. GANXO. m. Instrument ab punta girada per amunt. Gancho, gar/iOj garabato, Uncns, i. || ant. Tirapeu, garrot de pastor. Ganeho, Pedum, i. TÓRCEtsE CON UN GANXO. fr. EH§arabatars€. In- curvari. GANXUT, DA. adj. Lo que fà ganxo. Gcmcko- 90. Redunctus, uncinatus, aduncus. GABITA. f. Part interior de la gargamella del home y altres animals. Agalla, Tonsilia, ». ] Ober- Uira que tenen los peixos en la arrancada del cap. Agalla. BranchisB, arum. Q ganyota. GANYAOA. f. Ferida prolongada en la cara, qne íà fér mala figura* Chirlo. Gicatrix, icis. GANTILS. m. pi. Part de la gola en qae*s for- ma la veu ó guinyol. Ganiles, Fances, ium. GANYIR. V. a. ant. y GAlfTOLAIU V. n. guinyolai. GANYOT, m. Canó de la veu y de la respira- ció. Ganonf ganote. Faucium canalis. GANYOTA, f. Senya que's fà tancant dissimu- ladament qualsevol dels ulls. Guinaia, gumtdaray pUno. Nictatio, nis, nictus, us. FÉR GANT0TA8. fr. Guifíar, hacer guino$. Nieto, adnicto, as. GARA GARA. (fér la) fr. Féa lo bus. GARAMBAYNA. f. Galindayna, adorno sn- pérfluo. Garambaina, Supervacaneus. GARANT. m. Fiador, qui assegura algun con- tracte. Garante, fiador, Fidejussor, is. GABAimA. f. Fiansa. Garantia. Auctoritas, atis. GARANTIR. V. a. FÉR FIANSA. GARAPATXO. m. Espècie de guisat. Garapa- zho. Condíroenti genus. GARBA, t Feix de blat, ordi, etc. Gavilla, y garba pr. Ar. Manipulus, fasciculus, i. FÉR garbas. fr. Lligar lo blat en gavellas. Aga- villar, engavillar, y garbar, engarbear. pr. Ar. Manipulos curaulare. girarse La garba. fr. met. Eixir bnrladas las es- peransas. Volverse la albaria é( la barriga, Spe fa- lli, decidi ; rem contra evenire. TOMO 1. CÀTAUL. GAR m GARBEJAR. T. n. Recullir las garbas, portar- las à la era. Sacar, y garbar, garbear. pr. Ar. Mes. sis manipulos exportaré. GARBELL, m. Instrument de espart, etc. pera porgar grans. GarMllo, hanaro, zaranda. Cribrum, vanus, i. SEMBLAR UN GARBELL, fr. met. Touir mòlts forats- Estar eofno una criba, 6 hecho una eriba. Rem mul- tiforam, muUícavam, muUioavatam esse. GARBELLABIENT. m. La acció de garbellar. Aeribadura. Cribandi actio. GARBELLADORy A. m. y f. Qui garbella. Garbillador, aeehador, zarandero, zarandador. Cti- bator, expurgator, is. GARBELLADURA8. f. pi. Desperdici dels grans garbellats. Aechaduras, aoribadura$. Purga- gamenta excreta ; apluda, ae. GARBELLAR. V. a. Porgar ab lo garbell. Gar- bellar, aechar, Cribro, purgo, as. U met. Separar lo millor de lo inferior, triar. Zarandar, zaraudear. Selígo, is, cribro, as. GARBELLÀ8. m. aum. Arel. Cribrum, i. GARBELLAT, DA. p. p. Cribado, aeribado. Cribratrus. GARBELLET. m. d. Zarandillo, Yanulus, i. GARBERA. f. Pila de garbas. Hacina. Fascicu- lorum strues. GARBERAR. V. n. Formar garberas. Haeimar. Manipulos in struem ponere. garbí. m. Lleveig, vent del Mediterràneo; marinada. Lebecke, dbrego, garbino, sudoette.'Ktri" cus, tibinotus, i. GARBO. m. Gentilesa, gallardia, bisarria. Gar- bo, Elegantia, 8B. || Ayre ó donayre en las donas. Garabato, Elegantia alliciens. || La perfecció y ;grà- cia que's dóna à lascosas. Garbo, Gratia, ae. DE GARBO. m. adv. Mòlt bè. Garbosamente. Ye- nustè. GARBÓ. m. Feixet de sarments. Gavilla de sar- mientos, y mostela pr. Sarmentorum fasciculus. GARBOVIERA. f. Multilut de garbons, y *1 lloch ahont se tenen. Mostelera, Sarmentorum strues et cella. GARBÓSy A. adj. Gallart, ayrós, ben disposat. Garboso. Yenustus. | Lliberal, generós. Garboso. Munificus. GARB08ITAT« f. lliberalitat. 1. GARBUIX, m. amohino. GARGETA. f. Lo cria del coll de 'Is cabalcadu- ras. Garctla, Equorum crinis. J| d. de garsa. Gar- eeSa, Ardeola, a;. FÉR LAGARCETA AL CARALL, fr. Tallar! i Ms cabcUs del coll. Hacer las crines al caballo. Equinam ori- nem tendere. GARDAR. V. a. ant. mirar, aténdrer, vigilar, CUTDAR. OARDIÀ. m. ant. guardi!. 4. GARDON. m. Peix de aygna dolsa que no creix més que mítj peu. Uucisco, dardo, gardon, platea- iot ^ •79 i GAR DIGGIONÀBl do,ydculo, fosino, gohio, al^ur. JaciiIiis,leiicÍ8Cii8,i. GARFI. m. Instrument de ferro ab punta gira- da envers dalt en semicírcul. Garfo, garabato. Uncos, i. GARGALL. m. Renma qiie*s tràaper la boca* Gargajo, Conglobatam sputum. GARGALLADA. f. oàegíll. || La acció degar- gallcjar. Gargajeada, gargajeo, Excreatio, nis. GARGALLEJADORy A. m. y f. Qui gargalleja mòlt. Car^ajt>nío,.90f5f a;o«o.Excreator,8Creator, is. GARGALLEJÀr. V. n. Tirar gargalls. Garga- jear, Excreo, screo, as, spno, is. GARGABIELLA. f. La part exterior y anterior del coll. PauceSy garganla, Gnttur, is. Q ter. cuci LLADEABDRA. GARGAMELLÓ. m. Producció membranosa, llarga y xala en sòn extrem, qne penja del mitj de la vora posterior del paladar. Campanilla, ga- Ullo, lengüeta, Epiglossis, epiglottis, is. cluRER LO GARGAMELLÓ. fr. Cotr la campanilla. Alícui uvam laxari. GARGANTA. f. GARGAMELLA. GARGAIilTILLA. f. collaret. || Cordonetde la boca de las ampollas de vidre. Borde, labio. La- bmm, i. GARGANXÓ. m. ter. gargamelló. GÀRGARA.f. GARGARISME. GARGARI8AR. V. n. Fér gargarismes. Gorga- rizar. Gargarizo, as, fauces collaere. GARGARISME. m. Lo midó de la gargame- lla, quant se deté en ella algnn Ifquit y 's llensa r alé. També 's diu del líquit que serveix peragai^ garisar, y de la acció. Gargarismo, gdrgara. Gar- garizatio, nis. GARGOL. m. Carassa en las fonts ó edificis que llansa Y aygua per la boca. Gàrgola, Canalium fauces. GARGOT, m. ter. Borró en 1' escrit. Pastor, lorron, Litnra, se. || pi. escarabats. GARGOTEJAR. V. a. rtn escarabats. GARINDA. f. Espècie de embarcació usada en lo Mediterraneo en los sigles mitjans. GarinL•. Navis genus. GARIR. V. a. y n. ant. gcrar, curarse. GARJOLA, f. Espècie de maleta, sarró ó mot- xilla. Barjuleta. Mantica, se. Q fam. presó. GARLANDA. f. Corona coberta de flors, herbas ó ramas. Guimalda, Laurea, 8D. Q Espècie de tor- tell. Rosca, Libum spirale. GARLANDELA. f. garlanda. 2. GARLAR. V. a. Parlar mòlt indiscretament. Charlar, garlar, parlar, Blatero, deblatero, as. GARLOPA. f. Espècie de estrep de fusta. Bs- tribo de palo. Lignea stapeda. || fust. Ribot gran. Garlopa, Runcina, ae. GARIVATXA. f. Toga. Gamaeha, Chlamys, idis. II Roquet sens mànegas. Giraldeu, Non mani- catnm supparum. GARNEU» m. Taymat, astut, mal intencionat. GAR Marrajo, martagoHj zorrocloeo. Tersipellis, is. GARNI80N Y GARNIXDN. f. ant. GVAliacii. GAROlf A. f. fam. embbolla. FÉR CÓRRER LA OARON A. f . fam. SISAK. GARRA. f. La ma ó peu de unglas eòrbis, fo^ tas y agudas; com la del lleó. Garra. Unguis adufi- cus. II La part del bot correspoDent k h garra del animal, que serveix de boca pera tirar lo lioor.' Piezgo, Amicinum, i, bura, e. | pi. garrohb. ClURBR ó ESTAR EN LAS GAREAS DEL LLOP. fr. DMI. Càurer ó estar algú en lo domini de sòn oontrarl Caer ó dar en las manos de sus eontrarios. In adver- sariorum manus incidere. ESCAPARSE DE LAS GARRAS. fr. met. Fugir del po- der ó domini de algú. Eseaparse de las garras. Ex alicujus manibus effngi. GARRAFA, f. Ampolla ampla y quadrada, re- mata en un coll mòlt curt. Garrafa^ frasco. Lage- na, pbiala, se. GARRAFAL. adj. Gran, irregular. Garrafd. Ingens. || met. Lo queeccedeix dels limita ordiíDi- ris. Garrafal. Enormis. GARRAFERA. Caixa ab divisions pera posar garrafas. Prasqvera. Lagenamm repositorium. GARRAFÓ, m. d. GarrafUla. Parva lagena. i m. Galleda de suro ó fusta abont se posa neu y 1 brocal pera refrescar lo béurer. Corehera. Yas so- bereum. GARRAR. V. a. nàut. Recular la embarcació quant la àncora no s'aferra. Garrar. Navem retro- cedere. GARREJAR. V. n. ant. guerrejar. X, A. adj. Qui té las camas lortas, envers dins. Zambigo, zambo, zaneajow, Yatius. GARRETA. f. Sofraga. /arre(«. Pobles, itis. UNFLAR PER LA GARRETA. fr. fam. BNVAlflR, X50I- OVLLIR. GARRI. m. Porcell, godayet. Gorri», gmito. Porcellus, i. || Lo que naix últim. Guarin. Debüior porcellus. GARRIGH. m. Carrasca, alzina petita. Carm- ca, jabino, chaparro, Ilex, icis. GARRIDE8A. f. ant. hermosura. GARRIGA. f.Lloch plantat de garrichs. dr- raseal. Ilicetum, i. || de matas. Lmtiscal. Locos lentiscis consilus. GARRlGUENGHy CA. adj. Cosa de ganigas. Carrasqueno. Hiceus. GARRINA. f. La femella del garrf. Ucko^a- Porca, ae. GARRINADA. f. Conjunt de garins de un ma- teix part. Leehigada, Porc» multiplex foatns. GARRINAR. V. n. Parir la truja. Portrli puerca, Sus foetus edere. GARRIT, DA. adj. GaUn, bonicb. Garri^. Yenustus, pulcber. OARRO. m. ter. turmell. | pi. Lo lanch ópor queria que 's queda en las garras. Zarpas, tasx»- rias. Lutosa fimbria. GAR voiTAi Làs MITJA8 ÀL GAUtó. ff. PorUrlas caygu- das. Üetar la$ medias al gamm pr. Ar. Tibiaria demissa ferre. GARROBA. f. aot. y GARROFA, f . Lo fruy t del garrofer. Algarroha, gúrroba, y garrofa pr. Siliqna, se. | ter. Mentida. Bola, gazapa, Mendaciom, íí. GARROFAL. adj. Espècie de cirera mès gros- sa qne la regalar. Garrofal, PrsBgrande cerasnm. GARROFER, m. Arbre de nns vint peas de al- sàría, la f asta de color encarnat obscur, las fnllas Terdas, llnstrosas y no s' assecan en 1* ivern, lo fmyt una tavella un poch mès ampla qne una pol- sada, de uo pam de llarch, de color de castanya, molsada, y té de distància en distància nnas Ua- Tors com à fesols. Viu mès de dos cens anys, y 's ería prop del mar. Àlgarroho, algarrobero, algar- rokera. Geratonia, 8B, GARROFERAL Y GARROFERAR. m. Lloch plantat de garrofers. Algarrobal. Ceratonis consi- Inaager. GARRÒFi. m. Llavor de la garrofa. Arvejon, gmrukia. Pisum, i. CbiRROFÓ. m. GiiEiFÓ. GARROT. m. Bastó gruixut. Garroti. Fustis, is. I Suplici en que s' ofega al reo ab una argolla de ferro. GanoU. Strangulatio, nis. GARROTADA, f. Cop de garrot. Garrolazo. Pastis ictus, percussió. GARROTAR. Y. a. Lligar mòlt apretat. Amar- rar. Stringo, is. | Lligar, apretar mòlt ab un garrot los íkrdos ó càrregas. Agarrotar, engarrotar. Cons- tringo, is. GARROTRIAR. V. a. bistonbjir. GARROTERA. f. ant. xareete&à. || Cingla ab una corda llarga que*s tira sobre la càrrega pera assegurarlo. Sobreearga. Restis sarcinam super- cingens. GARROTILLO. m. Inflamació del coll ab inflor de la gola. GarrotiUo, Inflammatio fautium. GARROTXA, f. ant. Agulló pera menar bous. Garroeha, Spiculum, i. | ant. met. fletxa. || Lloch aspre, trencat, escabrós. Brena, verieueto, rUeo, Locos prffiruptns. GARRULLAR. V. n. ant. goeguejai. GARRCTy DA.adj. giriell. GARRUTXA. f. Ternal. Garrucha, garrueho. Polea, ». GAR8A. f. Aucell ab cresta ó monyo, de becb llarch y groguench per la base, y per lo demés ne- gre; *1 coll cendrós, lo cos gris, verdós per sobre, pardo blanquinós per sola, potas grogas, y en las alas una clapa blanca. Garza, nrroea, marica, pt- caza. Ardea, pica, e. OiBSi Miiufi. Zaida, Yipio, nis. GiRSÀ REAL. La que té un solch desde 1 nas fins à k punta del bech, la nuca negra, la panxa blan- ca y '1 pit clapat de negre. Gar^i^a real. Aramus, i. /Vti^aaR 041919 fu naaiva. ír. met. Fér créu- CATAlA. • GAS 195 rer una cosa per altra. Vender gata por liebre. Fa- cum alicui facere. X4RRAR MBS QUE UNA GARSA. exp. Hablormos quB una urraca. Pica loquaciorem esse. GAR8ETA. f. d. Ardeola, alçaran, ehorlito, Butaurus, i; charadrius aenicdemus. GARSOy A. adj. ant. Qui té *ls ulls blaus. Gar- zo. C®sius, glaucus. GAR8Ó. m. ant. Jove, galant. Garzan. Adoles- cens, tis , jtfvenis, is. GARSOTA. f. Plumall pera adorno de sombre- ros, turbans y guarnicions dels caballs. Garzota» Crista plnmata. GAS, A. adj. ant. garso. || m. Cos que coinbínat ab lo calórich pren la forma de ayre. Gas. Gai. ind. GA8AFETO. m. ant. gatada. GA8ANYAR. V. a. ant. GUAinrAE. GA8AR8. m. pi. Sectaris del sigle xii que par- ticipavan dels errors dels valdenses y albigenaea. Gazaros. Casares. GA8ANG. m. ant. guant. GASAGNAR. v. a. ant. guautar. GASARDONAR. v. a. gallardonar. GA8ARDÓ8. adj. ant. Gallardo. GASGÓy NA. adj. Qui es de Gascunya ó lo que li pertany. Gascón. Yasconicns. GA8EL. m. Poesia àrabe, espècie de oda amo- rosa del genero de la anacreóntica. Ghaul. Ana- creonticus. GASELA, f. DALXA. GASETA, f. Periódich que^s publica cada setma- na, y conté las notícias de diferents regnes. Terre- ros diu, que vé de una petita moneda de Venècia que era *1 preucomü de un full volant que eixia ab las notícias; altres li donan altra derivació. Gace- ta. Gazula, se. || met. Qui conta mòltas notícias* Gaceta. Gazula, as. GASETER. m. Qui compon gasetas. Gaestero. Hístoríci summarii periodicus auctor. GASETISTA. m. Aficionat à gasetas. Gaeeiista. Gazul» amator. GASMONTERIA. f. Hipocresia. Gazmoncria, Hj^Mcrisis, is. GASMONYOy A. adj. Qui afecta alguna prea- da moral que no posseheix. Zalamero, gazmono. Yirtutis ostentator. GASÓFIA. f. fam. Sobras del menjar mesola- das. Gasofia, kazo/ia. Commisti cíbi reliquie. GASOFILAGI. m. Esp^ie de caixeta en que recuUian las caritats en lo temple de Jerusalem. GazoUlacio. Gazophylacium, ii. | met. Qualsevol cosa que conté ó ahont se guarda una cosa precio- sa. Gazofilacio, tesoro. Gazophylacium, ii. GASPATXO, m. Sopas remuUadas en oli, vi* nagre y altres ingredients. Gazpaeho. Oleo, acelo, etc. condita offa. GASSA, f . nàut. Espècie de Has en fi ú oval, que *a f^roMt 49 «Q cay dçWMttt 196 GAT* DICaONÀlU GAT en costarà que en general serveix pera enganxarhi alguna cosa. Gaza. Saqnens, ocnlas, i. GA88ENDI8TA. m. Qai segueix la doctrina de Gassendo. Gasendista. Gasendi sistema insequens. GAflSEÓSy A. adj. Lo que participa de gas. Gaseoso. Gasseosns. GA8SÓ. adj. Blau de cel. Àzul uleste,verdemar. Glaucus. 6A88I788A. f. fam. TkU ClNIHà. GA8T. m. ant. gasto. || ant. p. p. oístat. GASTABLE. adj. Lo qué's pót gastar. Gastahle. Quod consumi potest. GASTADOR, A. m. y f. Qui gasta ab excés. Malgaslador , gastador, Consumptor, is. || m. Sol- dat destinat à obrir pas à la demès tropa. Gastador , hachero. Securiger miles. GASTADURA. f. ant. feridura, enradrament. GASTARIENT. m. La acció de gastarse ó con- sumirse. Gasiamiento, gastadero, Consumptio, nis. I Malpart. Aborto, malparto, Immatnrus partus. GASTANT, p. a. ant. gastador. 1. GASTAR. V. a. Emplear lo dinen Espender, gastar. Erogo, as. U Fér gaslos. Gastar. Sumpti- ficatio, is. II Consumir ab V us. Gastar. Attegro, as. I MALMÉTRBRy MALGASTAR. || Menjar, disminuhir frotant, com la mola al ganivet, etc. Comer, gastar. Tero, is. I ant. arruïnar, destruir. || ant. deixar PORA DE COMRAT. GASTAR ALEGRAMENT, fr. Gastar imprudentment. Gastar alegremente. Rem inconsultò et inaniter in- sumere. GASTAR LLARCH. fr. Gastar ab profusió. Gastar sin tuelo, largo y tendido. Boves immolaré. GASTAR LOS DINERS EN SALVA. fr. mot. Gastar sèus profit. Gastar pólvora en salva. Yana seqni. PER NO GASTAR LO QUE BASTA, LO QUE ES EXCUSAT SB GASTA. ref. Denota que mòltas vegadas per no gaslar lo que es nece^ri s' ha de gastar mòlt mès. iHneros del avaro dos veces van al mercado. Invitus redimes víiiter id quod emis. GASTARSE. V. r. Tenir consum lo que's ven. Gastarse. Facilè vendi. || Malparír. Ahortar, mal- parir. Abortum pati. || Consumirse alguna cosa sò- lida per massa servir. Gastarse. Excedo, is. || Pu- drirse, corrómprerse, llansarse à pérdrer. Gastar- se. Putresco, is. || donarse.- GASTAT, DA. p. p. Gastado. Consumptns. GASTO. m. La acció y efecte de gastar y lo que 's gasta. Gasto. Impendium, ii. FÉR GASTOS. fr. Yalorso de lajustícia pera cobrar alguna cosa. Condenar en costos. Litem aestimatio- ne mulctare. PAGAR ó FÉR LO GASTO. fr. met. Siguifica ademès del sentit recte sér V objecte de alguna conversa- ció. Baeer el gastOj la costa. CoUoquiis, sermonibus jnateriam prsebere. GÀSTRIGH ) CA. adj. med. Se diu de lo que pertany al ventrell. Gústrico. Gastricus. QàkTé m. Qoadrüj^edo caatf à Mtaral enemidi de las ratas. Qalo. Felis, is. | Peix de mar semblut al escat, y 'Is ulls al gat. Goto ««rúio, totto, eorto^ liehre marina. Galleus, i. jj fam. Borratxo. ifoM, pellejo. Ebrius, ii. | fam. Borratxera. Zorra^ «om, cemicalo, loho. Ebrietas, atis. | Bot petit pera po- sar vi. Bota, hotillo. Úter, tris. || art. Instrumeot ab tres garfis de cer en triàngul, pera raspar y registrar V interior del canó. Gato. Tormeatarios nncus tridens. |j ant. Màquina militar que servia pera cubrirse al bàtrer las murallas. Gole. Catis, i. 1 ant. GATA. 7. GAT BORRATXO, mot. fàm. GAT. 3. GAT CERVAL. LLOP CERVBR. GAT DE ALGÀLiA. Gat dol taoiany del comú, ab lo morro agut, lo cos llarch, las potas curtas, lo Hom cendrós y rodejat de negre, 1 ventre mès clar, se cria en los paratges calorosos de Assia y Afriet. Gato de algalia. Yiverra zibetus. GAT DELS FRARES. OXp. (àm. PLAGA. I. 5. GAT DE NAU, DE VAIXELL, Ó DE MiLl. QualseVOl dels noys pera fér las mecànicas de las embarcacions, y pera apéndrer V ofici de mariners. Aspiran à U plassa de grumet quant tenen mès edat. (roiofíRi galopo, grumete, page de eico^a. Nauticos tinu- culus. GAT ESCALDAT AB AT6UA TÍBIA 'N TÉ PROU. rof. De^ nota que V escarmentat sempre fuig del perill per poch que sia. Gato escaldado del agua fria Jktjfe: quien del alacran està picado la tomkra U eipoRlf. Piscis collssus vix visum difugit humaniim. GAT ESCORXAT, mot. ^rsouB mòlt flaca. GdajM* rida. Extenuatus. GAT MATMÓ. Espécio do moua petita, quels cigip- cis adoraren per Dèu. GtUo paúló paés. Ceroopi- thecus, i. GAT MIOLADOR MAT SERÀ BON RATADOE. fCf. S' aplici al que parla mòlt y obra poch. El gato makulkiBr nunca huen cazador: perro ladrador nunea buen mol• dedor. Felis clamans non capit mores. GAT PARDO. Animal mòlt ferós, semblant àia gat y Ileopardo, però mès gros que aquell y nès menut que aquest.. Gato pardo. Felis agrestis. GAT SAUMÍ. fam. met. Qui ab manya logra lo que vól. MatalascallandOy huron, gazapo^ mogip». Clanculum, i. GAT SOBRE BACÓ NO VÓL COMPANTÓ. ref. RSGKl T CASAMENT, ETC. GAT VELL. met. Home difícil de sér enganyat. TofO corridOy marrajo. Callidus. GAT VELL T LA CUA VERDA. TOf. i GtNT ANTSCOTITi VERDA. GAT T CUNILL TOT ES DE UN PEL. FOfr. TAN BO BSM PERE GOM EN BERENGUBRA, COM LO QUI LI Vi DARBBU. AGAFAR LO GAT. fr. met. faffl. Emborratxarse. Cojer 6 pillar un kbo, wna mona, una zorra, m oe^ fiécato. Inebriari. COLLA DE GATS. mot. Beuoió de geút mal críadi ò de pocb seny. Gateria. Turba, s. cot UN GAT Kou ttASAS. expr« HòU de prM* dkl GATALi. #6ilT nn Como un gato por ò iobre sueuas, Qnam celerrímò; canis ad díIdoi. CONTENT COM UN OàTàBUNà BATA. exp. Mòlt COO- tent. Como una eastannela 6 como una pauua, Qoam Istíssimns. DB coLOB DE GAT. m. adv. GaUodo, Felinens. DONAB GAT PBB LLBBBA. ft, VÍNDBEB GABSAS PEB raBDius. bsgaebapab lo gat. fr. Ferir lo gal ab las an- glas. GaUar, aranar el gato, Felem uognibus ca- tem sauciare. E8TAE COM LO GAT T 'l GOS. fr. Estar OpOSBtS Ó desavingats. Estar como perros y gatos. Bithus con- tra bachium ; syri adversos phcBDÍces. FES FÈs, GAT> QüE TOT HO PAOABÍS PLEGAT, ref . De- nota qae vindrà ocasió en que algú pagarà tots los mals ó danys que fà valentse de la ocasió. Todo junto como al perro los palos. Reperit Dens nocen- tem. MENJA, MENJA, GAT, SABDINA, QUE JA *T PIGABÍ LA ESPINA, ref. que's dia dels gustos que rara vegada deixan de anar acompanyats de disgustos. Ca$ards $n mala L•ra, y comerds eabeza de olla, Gaput eris domi, at non sine labore et anguslia. || Denota que *8 difereix lo càstich à algú per respecte dels que estan presents. Irdnse loi huéspedeSf y comerémos $1 gallo, Non ab ibis impune. J Denota 'Is traballs que solen sobrevenir als que no reparan en em- penyarse sens mirar lo modo de poder pagar. Al matar de los pvsrcos, placeres y jtugos ; alcomer de laa morcillas, placeres y risas ; al pagar de los di- neros, pesares y duelos. Luctus extrema gaudia ocupat. MULLABSB COM UN GAT. fr. Mullarso enterament. Eacerse una zarpa. Hadefíeri. QUé SAB LO GAT DE FÉB CULLEBAS? rcf. QUÉ SAB L* ASE QUÉ COSA ES SAFBÀ. QUI NO TÉ MÉS QUE UN GAT AB AQUEST COMBAT, ref. Denota la mala condició de aquells que no tenint de qui dir mal, ne diuhen de sí mateix, y que'ls perversos se danyan mútuament quant no poden danyar à altres. Los perros de Zurita no teniendo à quien morder, uno à otro se mordia. Improbus dum aliis nocere non licuit, sibi metipsi nocet. QUI NO TÉ BES QUE FÉB, AL GAT PENTINA, ref. Con- tra 'Is que s' ocupan en cosas inútils y vanas. El que no tiene que hacer, con el culo caza moscas. Elurum pectit vacuum cui tempus abundat. sÉB GAT VELL. fr. mot. Tcuir experiència, no deixarse enganyar. Tener garrones^ ser perro tiejo, saber de toL• costura, Yetuslis moribus induratum esse. TBNiB LO GAT. fr. mot. fam. Estar borratxo. No estar para firmar, Ebrium esse. TBNIB UN GAT GOM UN TEMPLE, fr. BOBBATXO GOM tmA SOPA. TOTS LOS GATS TBNSN TOS, MÉNOS LO MEU QUI TÉ QBTABBO. ref. que reprèn al qui fà ostentació de qualitats que no li són frópiasi ó cpe'« fica en ne- gocis dels altres. Ba$ta tos gatos ó escarahajos ti$^ nen tos ó romadizo ; hasta los gatos quieren zapatos.. Alienis negotiis sese immitere. GATA. f. La femella del gat. Gata. Felis fcBmi- na, I nàut. Aparell que té sòn ganxo gran ab que 's penjan las àncoras per la serviola al costat de la nau. Gata, Uncus ex quo ancbora pendens. I Cap de pocb mès de una brassa que té en un ex- trem un guarda cap y en ï altre un ganxo grau pera enganxar las unglas del àncora y penjaria al costat de la nau ab un aparell. Gata ó gata de or- ronzary pescador de ancla. Aduncatus funis nautí- cus. 0 En la bidràulica barra dentada ab que per medi de sòn llanternó ó grua queda penjant lo restellador de la resclosa, etc. Gata, Dentata veciis. I nàut. En los buchs de creu, se diu de la verga de mitjana. Gata, verga seca. Antenna mali ad pnp- pim. II nàut. Lo mès alt del màstil de una galera. Gata. Àpex, icis. | f. Navio Uarch com la galera però mès ampla, portava espoló en la proa y tenia cent rems. Gala. Navis genus. | gint, rcgeni. GATA MoixA. met. Qui fíogeix modèstia. Gata de Mari-Ramos ò de Juan-Hamos ó ensogada ó muerta; mosca muerta, moscon, palabritas mansos, ganzua, zorra, huron, marrajo, gancho, pdjaro, sútrapa, Yulpes sopita. FÉB LA GATA MOiXA. fr. Fingir, afectar bumillat y modèstia. Hacer la gata ensogada, ó de MarirRa- mos ó de Juan Ramos, Humilitatem simularé. SÉB UNA GATA MOIXA. fr. fam. Ser dksímulat, fin- git, fals. Ser la gata ensogada ó de Juan Hurtado, Leporem dormientem esse. GATADA. f. fam. Gran disbarat. Gazafatouj gazapaton. Astirologia, as. GATAMAULA. m. y f. oatamixa, OATA VOCKA. GATAMEUS. (a) fr. ter. ▲ quatbe obapas. GATAMIXA. f. fam. Dissimnlal que afecta humiltat ó cobardia. Mojigato, socalinero, marga^ ton, picarote, sdtrapa, ganzúa, maàuela, raposa^ gancho, gazapo, sorra, soflamero, moseon, pdjaro, marrajo, huron, Callidè summissus. GATÀ8| SA. m. y f. aum. Gatazo, Felis in- gens. GATEADO. m. Fusta mòlt compacta de Amé-^ rica ab varietat de vetas. GaUado. Yariegatum lignum. GATEJAR. ▼. n. Anar à quatre grapas los ho* mes. GaUar. Serpo, is. Q Dir gatadas. Disparatar. Inania loqui. GATERA. f. GATONEBA. Q HEBBA GATEBA. GATERIA. f. Conjunt de gats. GaterÚL Felíam caterva. Q simulaqó, fimgimbnt, batbbia. GATET, A. m. d. GatítOj ico, iUo. Panms ca- tns. II Lo de posar vi. Rotillo. Utrículus, i. GATG. m. Aucell del tamany de una coeala, y de un plomatje mòlt bermós, compost de vert, roig, blau, blanch, negre y pardo; y en los mas^ eles es lo color mès viu que en las feaKllas. Uta '1 cant dels altres y es t^p a|çiMiliaa afltai^ne 39» GAÜ DIGGIONABI GIT se'ls eoYia seosers. lUf^dajo, amndajo, gayo, ^dl- gnlo, Gracalas glandarins. GATGE. m. ant. peictoií. || ant. Lo qne queda en poder del enemích per la segaritat de cnmplir los pacles. Rehen, Obsés, idís. y ant. Estipendí, re- galo. Gaje, emolumento. Prseminm, ii. || pi. pàgà, SOLDADA, sou. PÉNDEBR GATGES. loc. ant. Ferse soldat. Sentar flaza , enganchar$e, Pecnnia ad mrlitian se allice- re; militiae nomen adscribere. GATIGIDA. adj. Matador de gats. Gaticida, Gatícida, ». GATILLÀ8. m. anm. de gatillo. Gatillazo, Clavis scloppeti grandiós retinacalum. GATILLO. m. Barras de la arma de foch. Ga- üllo, perrillo , patilla. Clavis forcipís retinacn* him. GATiLLo CASTo. Planta de fnllas semblants à nna ma oberta, ramas quadrangulars, flexibles y blan- quinosas, flors petí las y claras ab espiga en la ex- tremitat de las ramas, lo fruyt semblant al pebre negre. SauzgaiillOf drhol del paraiw, agnoeasto. Yitex, icis, amerina, se. COP DB GATILLO. GatUlazo, Clavis catapultffi reti- naculis ictus. GATINAR. V. n. gatonar. GATÓ. m. d. GATET. GATOBIÀQUIA. f. Batalla de gats. Gatoma- quia. Gatomachia, 8B. GATONAR. Y. n. Parir ia^ata. Felinum foBtnm edere. GATONERA. f. Forat en las portas ó parets pera entrar ó eixir los gats. Galera. Foramen fe- linum. GATONET. m. d. GATET. GATOSA. f. IBGELAGA. GATXALt. m. Arbre de Amèrica de uns vint peus de alt, íullas en figura de llansa y la fusta mòlt forta. Jaehali, Resticulata annona. GATZARA, f. BuUa ab crits y alegria. Algaza- ra, zamhra, alarido, grita. Yociferatio, nis. GATZERAN8. m. Planta de fullas espinosas, en mitj de las quals prodnheix un fruyt bermellós com una cirera. Brusco. Ruscus aculeatus. GAUBANSA. f. GOIG, albgbia, festa. GAUDeAmus. Yeu llatina admesa en Y estil familiar pér goig, regositj y alegria. Gaudeamus, gaudiU. Gaudeamns. GAUDENGI. n, p. de bome. Gaudencio. Gau- dentius^ ii. GAUDIDOR, A. m. y f . Qui 's gaudeix de algu- na cosa. Perfruidor. Gandens, tis. GAUDIMENT, m. La acció y efecte de gosar. Gace. Adeptio, nis. GAUDIR. V. n. y GAUDIR8E. y. r. Gozar. Fruor, eris. || aproh- TARSB. GAUO. m. ant. ooio. fkAA9» m. AuoeU. micQ. GAUSIR. v. n. ant. gaudir. GAVAN. m. ant. Espècie de capot sens valoaa. y ab caputxa. Gaban, Grassior laceraa. GA VARRERA. f . Roser bort de fuUas un poch agudas, las rosetas encarnadas, lo fruyt com nm cirereta ovalada y coronada, té dins nna borreU apegalosa que pica si toca la carn. Etearamyjo, gé- vanzo, zarza perruna, rosal silvestre, oxiaewtíé, Cynosbastos, cynosbastum, i. I Lo fruyt té 1 ma- teix nom que las plantas, y *ls apotecaris li diohea Tapaculos, perquè 's dóna en las diarreas la cga* serva que's fà de ell. Cynobaslos, i, canina rosa. GAVELL. m. Reunió de móltas cosas. Ciínultf. Cumulus, i. GA VELLA, f . Feix de blat menor que la garbí. Gavilla, Manipulus, fasciculus, i. GAVETA. f. OABETA. GAVILLA. f. Colla de gent dolenta. GniUa^ hato, Caterva vilis. GAVINA, f. Paviota, aucell de aygua sembhDt à la cigonya, '1 becb recte, gros y robust, la es- quena blanca, las puntas de las plomas de las alas negras, lo demés blanquinós, y tres dits eo c»b pota. Gaviota, y gavina pr. Mandi. y Mar. Lans tridactitus, gavia, s. | Aucell de quatre pobadu de llarcb, becb negre, prim y llarch, los dos dits externs de las potas encarnats y units ab una mem- brana, la esquena reflecteix de vert, blau y negra, ab una bermosa ralla en lo mitj, la panxa y cos- tats del coll y del becb encarnats; habita en la td- ra del mar y rius, y s' alimenta de peixos. Msflà pescador y aleion. Alcion, is. GAY, A. adj. Alegre, festiu, bell. Ga^o.Was. I interj. ant. at. gat SABER. Poesia, gaya etencia. Poesis, poS- tice, es. GAYA. f. Tros de roba en figura triangular qne s' anyadeíx als vestits pera donaries lo vol ne- cessari. iVes^a, ^tVoii, ses^o. Angulorum panni seg- mentum. || ant. Aucell. gralla, garsa. GAYABIENT. adv. m. ant. alegrembüt. GAYATy DA. adj. Guarnit ab gayas. Gironaio. Laciniosus. || En lo blassó s* aplica al escut dividit en vuyt pessas triangulars. Gironado. Triaognlis distinctum. || Se diu de la roba ab llistas de molls colors. Gayado. Polymitus. GAYATO. m. Tirapeu de pastor. Casado. Bi' culus, pedum, i. GAYETELL. m. ant. nànt. bota. GAYETA. f . Pedra negra , llnstrosa y dòcil. Azabache, Gayates, is. GAYETANO. n. p. de h. Cagelano, CajeU* nus, i. GAYEVAT. f. aUt. ALEGRIA. GAYRC. adv. Mòlt. Mueho. Multum. gatre, gatre. m. adv. quasi, quasi. NO ANAR L gatre. loC. RUt. PER POCH, TANTOST. GAYRELL. m. adv. De través. JH Ma, aliM soslago. Transrersuffli obl^pid. GEL OATTA. f. Sach del gemechs. Gayta. Tíbia airicularia. GAZAGN. m. anl. guant. GAZAGNAM. ▼. a. anl. guàntir. GAZARDONAK. Y. a. Gàlliidonai. GAZARDÓS•adj. ant. gallardó. GE. GEBEADA. f. Rosada gelada. Eseanha. Pnii- oa, s. GEBEAE. y. n. Gelarse la rosada. Esearehar, Rorem congelar! . GEBEATy DA. adj. GELAT. m. GBBBADA. [. m. JAQUBTA. GEGANT, m. Persona de estatura desmesura- da. GiganU. Gigas, antis. || adj. met. Extraordinari, lo que excedeix à altres en qualsevol cosa. Giganu. Portentum, i. || pi. Las fignras de gegant que van devaot en la professo de Corpus. GiganUmes, y gi- gante$. ter. Gigantum simulacra. GEGANTAs. m. aum. Gigantazo^ giganton. Haximns, procerus gigas. GEGANTE8GH| CA. adj. Cosa de gegants. Giganteo, gigantesco. Giganteus. GEGANTESSA. f. Gigantay geganta. Muller giganteo corpore statursB. GEGANTET. m. d. gegantó. gegantí, na. adj. AGEGANTAT. GEGANTÓ. m. d. Gigantillo. Parvus gigas. GEL. m. Àygua glassada. Yelo, Gelu, u, gla- eïeSf ei. GELABLE. adj. Lo que *s pót gelar. Helahle. Congelabilis; congelationi obnoxius. GELADA, f. La coagulació dels líquits pro- duhida pel fret. Helada. Gelu, u, congelatio, nis. I La acció y efecte de gelarse. Helamiento, Gon- gelatiOy nis. | met. fredor, indiferència. GELAR. V. a. Coagular la acció del fret algun Ifquit. Belar. Congelo, as. J met. Causar gran fret, com: r aygua gela las dents. Belar. Summo fri- gore afficere. || v. n. Fér mòlt fret. Belar. Gelo, as. I Deixar admirat. Belar, pasmar, suspender. Obs- tupesco, is. { Desanimar, acobardir. Belar. Timó- rem incutere. GELARSE. V. r. Convertirse en gel los líquits. Belarse. Rigeo, es. || Posarse mòlt freda ó erta al- guna cosa. Belar, helarse. Gelasco, is. || Tenir mòlt fret. Belarse. Pre frigore penè rigere. | met. Pas- marse, atnrdirse, acobardirse, assustarse. Belarse. Obstupeo, es. || Secarse *ls arbres per causa del fret. Belarse. Congelo, as. GELAT, DA. p. p. Belado. Gelidus. || m. Be- guda glassada. Belado, frio, garrapina. Potio con- gelata. deixar gelat. fr. met. Deixar aturdit, pasmat. Dejar pasmado, heeho vMpiesa. Stupefacio, is. QCBDARSE GELAT. fr. met. Quodarse mòlt admi- CATALÀ. GEN IH rat. Quedarse helado. Obstopore summo corrípi• GELATINA, f. Conserva gelada del sach de algunas fruytas. Jalea, jaletina. Pomorum sacciiB concretus. | Substància ó calco espès que s* extrta de vàrias carns mescladas ab ralladuras de banfi de cervo y sucre pera confortatiu dels malalts. ^ latina. Succus carnium saocbaro concretus. GELATINÓS , A. adj. Abundant de gelatina. Gelatinoso. Glutinosns. GELÓS, A. adj. Qui té celos. Celoto, Celotet, celotipus. I Qui es mòlt sol-lícit y amant de lo qoe li pertany. Celoso. Suorum valdè studiosus. | Dü dels irracionals que desitjan la femella. Celoto. G»- tuliens. GELOSIA, f. CELOS. D Reixat de llistooets de fusta pera mirar sens sér vist. Cebsia. Transenoi» ®. n Herba, flor del amor. Q cap de ase. GEM. n. p. corromput, guillem. GERIA. f . Nom genòrich de las pedras precio- sas. Gema. Gemma, ». GEMEGH. m. Suspir. Gemido. Gemitus, us. FÉR GEMECHS. fr'. GEMEGAR. GElUEGADOR, A. m. y f. Qui gemega. Gmir dor. Gemens, gemebundus. GEMEGAR. V. n. suspirar, expressar ab veo llastimosa la pena y congoixa. Gemir. Gemo, is. | Queixarse de algun mal ab veus ó expressions és sentiment. Gazmiar. Conqueror, eris. GEMEGAYRE. m. GEMEGADOR. GEBfEGÓ. m. Qui sempre està gemegant. 6i- MEGADOR. GEMESSAGAR. Y GEMIGAR. Y. n. ant.ei- MBGAR. GEMINIS, m. signe boreal, lo tercer del mh díach, que correspon al Maig. Geminis, Geminus, geminis. H Emplastre de blanquet y cera disolt en aygua comuna y oli rosat. Geminis. Geminum em- plastmm. GEMIR. V. n. GEMEGAR. GENGIANA. f. Herba medicinal de arrel mòlt amarga. Genciana. Gentiana, ». GENGIANI. m. Principi actiu de la genciaoa, es en forma de aguUetas, de un color que tira à groch, y de un gust igual à la genciana. (renetmit- no. Gentianinum, i. GENDRE, m. Lo marit de la filla. Femo. Ge- ner, eri. GENEALOGIA, f. Sèrie de progenitors y as- cendents, y r escrit que la conté. Genealogia, Ge- nealogia, ®. GENEALÓGIGH, CA. adj. PectanjBiit à la genealogia. Genealògica. Gronealogicus. GENEALOGISTA, m. Qui tracta de genealo- gia. Geneabgista. Genealogus, i. GENER. m. JANER. GENERABLE. adj. Lo que's pót produhiró en- gendrar. Generahle. Generabilis. GENERACIÓ, f. Producció deun vivent. Oene- racion. Generatio, nis. || Casta, genero, eapém. (800 GEN .Gmtracim, Geous, em, I Llinatge de nua perso- I na. Gauracion. Proles, is. | Successió en la família per Knea recta, com: la de filis, nòts, besnéts, etc. Geiuraeitm. Generatío, nis. | Producció de cosa de diferent espècie; com la de cnchs en las llagas. 'GMiradon. Generatio, nis. | Munió, multitut de gent. Gentio. Hominnm magna frequentia. . GENEBAL. adj. Ijniversal, comú. Gtneral. Ge- neralis, (Bcumenicus. || Lo que convé à la major .part. General, Gommunis. J Dit de la persona que lé intel-ligéncia en mòltas ciénciasóarts. General, Generalis, universalis. || m. Lo cap principal de un •exèrcit. General. Prefectus, i. || Lo prelat en las ordes religiosas. General. Praepositus generalis. GBrnuuL DE iRTiLLERiÀ. General de la artilleria. Jellicorum tormentorum magister, prsfectus. GExNERàL DE CABALLERU. General de la Cahalleria. Hypparchns, i. GBiiERAL DE PROVÍNCIA. Qui la goveroA ab plena autoritat. Virrey, general. Provinçise snpremusdux. BIf GENERAL, m. SdV. GENERALMENT. GENERALA, f. Lo primer toch de tabals pera péndrer las armas. Generala^ general. Classicum, i. II La muller del general. Generala. Supremi du- els exercilus uxor. | ant. Privilegi que's concedia als oficials de marina de la carrera de Amèrica, pera portar segons sòn grau certa pacotilla exemp- ta de tot dret. Generala. Privilegium, ii. GENERALAT. m. Ofici de general. Generalato. Summa prastnra. || Lo temps que dura 1* empleo del general. Generalato. Tempus quo munus gene- - ralis exercetur. GENERALISAGIÓ. f. La acció de generalisar. ' Generalizaeion. Actio aliquid commune reddendi. GENERALISAR. V. a. Fér general ó comuna alguna cosa. S' usa també com recfproch. Genera- Uzar, Aliquid commune reddere. GENERALÍSSIM, A. adj. sup. Generalisimo. Generalissimus. || General que té*lmando sup^ior fins sobre Is oficials generals de un exèrcit ó ar- mada. Generalisimo. Supremus prsfectus genera- lis; supremus militie dux. GENERALITAT, f. Extensió à mòlts sens de- terminació ú excepció. Generalidad. Universitas, atis. Q Falta de especificació ó de individnació. (re- ti«ra(tdad. Indislincta rei narratio. | Dret anome- nat del general que*s pagava en Catalunya. Gene- ralidad. Teloni vectígal. GENERALITAT DE LA LLET. for. LaS eXCepcioUS do dret. Generales de la ley. Generatim, generaliter. GENERANT, p. a. y GENERATIU, VA. adj. Lo que té virtut de produhir ó engendrar. Generaíivo , genitivo. Gene- rativus, genitivus. GENERATRts. f. geom. Línea ó figura pera *1 moviment de la qual s' engendra algun pla ó só- lit. Generatriz. Generalrix, icis. GENÉRiGHi GA. adj. Cos del género. Gen^rt- 90. Genenots. DICaONABI QEN . CffiNÉRICAMBNT. m. adv. De ttn nodogeaè- rich. GenéricamenU, Generatim. GENERO, m. Lo que es comú à mMlas espè- cies. Genero. Genus, eris. | Modo ó maiiera. Géu- ro. Hodus, i. || Naturalesa, qualitat, classe. Géun. Ratio, nis, species, ei. || gram. La divisió deb noms segons lo sexo ó terminació. Genero. Genus, eris. II Mercaderia. Genero. Rerx, cis. CACRER BAIX DE ALGUN GÉNBRO. fr. Sèr COmpr^ en ell. Caerdebajo de genero. In aliqno gènere eom- prehendi. GENERÓS^ A. adj. Noble. Genero$o. Geaero- sus. II Magnànim, de noble animo. Generoeo^ Stre- nuus, magnanímus. || Lliberal, dadivós, franch. Generoso. Munificus. [ ant. La persona coostitoida en altre estat bon rós desprès dels caballers ab títol de generositat, sens ésser armats caballefs, per especial privilegi, obtenint armadura de caballer dins de un any y altrament no. Generoto. Geoe- rosus. GENEROSAMENT, adv. m. Ab noblesa, ab generositat, ab lliberalitat. Generosamenu. Genero- se. II Ab mòlt animo. ValerosamenU, gmieromtm- U. Yíriliter. GENEROSITAT, f . Magnanimitat. GeneroMd. Generositas, atis. || Lliberalitat, desinterès. Gt- nerosidad. Munificentia , se. y Títol » noblesa be- redada dels antepassats. Generosidad. Generositas, atis. ORDE DE LA GENEROSITAT. Corta ordo de caballers fundada per Càrlos Emflio en T any ie€5. Órdnit la generosidad. Generositatis ordo. GENESEOLOGIA. f. Tractat de la generació. Geneseologia. Geneseologia, m. GÈNESIS, m. Primer dels cincb llibres de Moysés. Gènesis. Gènesis, is ó eos. GENESTA. f. GINESTA. GENEL-UÀGH. m. Oració que's tk al naixe- ment de algú. Geneliaco. Genelliacus, i. GENETIA. f. ant. caballbria. k LÀ GENETU. fr. ant. A la gineta. Brevibus ephippiis equitatio. ÀLFORRAT k LA GENETU. loc. ant. Alforrado (c-a- hallo) d la gineta, lihre, deeemharazado. iiber, exentus. JUGAR JL LA GENETIA. Piesta cahaüeresca. Cor- sus, us. GENGIBRE. m. gingebrb. GENI. m. Natural, inclinació. Genio. Geníom, ii. II Gust, humor. Genio. Genius, ii. || mit. Segona los antichs, Dòu baix la tutela del qual naix, viay mor algú. Genio. Genius, ii. | pi. arq. Figaras de noys ab alas, que denotan las virtuts ó passions. Genios. Genia, orum. GENI FORT. Prompte, violent. Pólvora. Acer. GENI TRAVÉS. Revoltós, iodócü. Genio revesei^- Indocilis, irrequieta Índoles. QBNI T riGDRA FINS i LI ÇBPULTÜBA. ref. DefiOti que no es fàcil mudar de geni. GsMto d Mlwv'f GEN CÀTALi. figura ha$ta la sepultura, Qaosemelest imbutare- cens servabit odoreni testa dia, ANAR CONTRA 'l GENI. fr. Intentar alguna cosa oposada à ell. Ir cmíra el genio. Invita Hinerva aliqoíd tentare. BON GENI, ó GENI BO. Geni suau. Genio suave, tra- table, blando. Pium ingenium. m)LENT ó MAL GENI. Mala índole. Genio malo, ri- diculo, estràvaganle, avieso. Intempèries, ei. REPRIMIR LO GENt loc. Quebrar la condicion ó el natural: templar el genio. Genium cohibere. sÉR DE GENI FORT. fp. Séf de un natural indócil. Tenir condicion; ser de natural fuerte, kcre índole pollere. , séa DE GENIS ENCONTRATs. fr. Sér de un geni oposat al altre. Eneontrarse, tener naturaíes bien diferentes. Dissimiles habere naluras. TENIR LO GENI FORT. loc. Tcncr condicion. kCTÏ in- genio esse. . TBNIR Ó TROBARSE DOS Ó MÒLTS DE UN MATEIX GENI. fr. Conformar. Eneontrarse los genios, Convenire, ' GEHHAL. Propi del geni ó inclinació. Natural, genial. Innatus. || m. Hàbit ó costum conforme al geni de cada hu. Genialidad, índoles, is, consuetu- do, ínis. GENIALMENT. adv. m. Conforme al geni. G«- nialmente, tndoli conformis. GENICULATy DA. adj. Se diu de la fulla 6 co- ca que té nusos. Geniculado. Geniculatus. GEBltS. n. p. de h. Ginés. Genesius, ii. GENÍSSARO. m. Soldat de infanteria de la guàrdia del Gran Turch. Genizaro, Turcorum prin- cipis stipator, satelles. GElvissIA. f. Espècie de ginesta de Alemanya que serveix pera tenyir. Genisia. Genisia tincloria. GENITAL, adj. Lo que serveix pera la genera- ció. Genital, Genilalis. || pi. Nom que donaren los gentils à uns déus imaginaris dels que deyan ha- ver produhit los homes. Genilales, Genitales , ium. GENinu. m. gram. Lo segon cas de la decli- nació del nom. Genitivo. Genitivus, i. J adj. gene- ratiu. II GENITAL. GENITURA. f. ant. generació. GEPnVA. f. Membrana carnosa que cubreix la barra, y guarneix la dentadura. Encia, Gingiva, se. GENOLt. m. SANDARACA. GENOLL, m^ La part de la cama que la junta ab la cuixa. Rodilla. Genu. GENOLLS PER TERRA fr. AGENOLLAT. COSA DELS GENOLLS. Rodíllero, Ad genua perti- nens. DE GENOLLS, m. adv. DE GENOLLONS. FiNCAR LO GENOLL, loc. aot. üincar la rodilla, V\ec•' tare genua. ^ GENOLLADA. f. Cop de genoll. Rodilladà, ro- dillazo. Gend percussió, ictus. GENOLLERÀ. f. Pedàs en los genolls de las calsas. Jtodillera. Assumentum, i. | pi. Cuberta TOMO I. GEN 801 pera defensa, adorno ó comoditat dels genolls. Ro- dilleras, Genuaria, ium. GENOLLONS. (de ó a) m. adv. Ab los genolls enterra. De rodillas, Flexis genibns; ingènua procumbendo. GENOLLUT. DA. adj. Qui \é 'Is genolls gros- sos. Rodilludo. Magnisgenibus prsedítus, GENOVÉS, A. adj. Natural de, y lo pertanyent à Gènova. Genovés. Genuus, genuensis. GENS. adv. afirmatiu. Alguna cosa. Algo, algun tantOy un poco, nada, Aliquanto. Q Negatiu. iYm* gun, nada. Nihil, nibilum. NO GENS. Nada absolutamente, Minimò vero. GENT. f. Pluralitat de pcrsonas. Gente, Gens, tis. [ Nació. GenU, Gens, tis. y pi. gentil. 1. D adj; anl. GENTIL, NOBLE, GALAN. Q adv. aot. INGENIO- SAMENT. GENTBAHüNA. Geut baixa y despreçiable. Genié baja. Ignobiles, obscuri homines. GENT BOIA, CAMPANA DE FUSTA. ref. Deuota quo la persona aixalabrada y de poch seny no admet cor- recció. Cabeza loca, no quiere toca ; en cabeza loca, no se tiene toca ; gente ruin, campana de. pala. Sine çerebro disciplinam respuit caput. GENT COMUNA. Ordinària, vulgar. Gente comun, vulgar. Yulgns, i. GENT DE ARMAS. Home de armas. Gendarmes. Ho- mo ad arma destinatus. GENT DE BÈ. Houesta. Gente de bien, demodo óde traza. Gens honesta. GENT DE CABALL. Tropa de caballeria. Caballertap gente de d caballo. Equiatus, us, equites, uro. GENT DE DINERS, met. Gent rica. Gente de pelo ó de peluza. Divites, is. GENT DE DISTINCIÓ, DE QUALITAT, DE ESTOFA, ó DB UPA. La principal. Gente de dislincioh; gente princi- pal; gente, kombre, persona de cuenta. Illustròs, ho- Dorati cives. GENT DE MODO. La que té criansa, Gente de modo ó de traza, honrada. Gens circunspecta,honorabilÍ8. GENT DE NEGOCI. Comerciaul. Gente de trato; co^ merciante, Commercio dedita gens. GENT DE PAU. Resposta del que truca à la porta pera qne li obrin ab seguretat. *Geti(f depaz, Amí- cus adest; nihil timendum. GENT DE PEU. Tropa de peu. Infanteria; gente de d pié. Peditatus, us. GENT DE PLOMA. Sc diu dels qui tenen ofici de es- críurer y en particular dels notaris. Gente de plu- ma. Scriba, sbi GENT RÚSTICA, uiet. La aldeana. Gente rústica^ de gallaruza, de capa parda, Rustícana gens. GENT Y GENT HI HA. loc pera deuotar la diferèn- cia que hi ha de unas personas à altras. Algo ó mu- cL• va de Pedró d Pedró; hay gentesy gentes. Homo homini quàntum prestat 1 ALSAR ó F^.RGENT. fr. mil. Allistaria pera la milf- cia. HaceTf^UsveuUar gente. Milites conscribere; de- lectom CMpifff 101 802 GEK DIDGlONAltl GEO 1 GiLiN GENT. Genu buena^ belUif ie garbo. Ha- mani virí. NO seeí tant com Li GENT DiuHEN. refr. Denota sér exageració lo que *s diu de alguna persona ó cosa. No es tan bravo 6 tan fiero el leon eomo lo ptn- tan ; el ballestero que me loas, algunas veces da en el blaneo, mas no todas, Non leo tam fems, quam picta leonis imago. QUI NO MENT, NO YÈ DB BONA GENT. TOf. DeUOta qne 1s qui venen de noble llinatge, alabant sos antepassats, solen mentir, y qui no ho fà apar no sér de noble Uinatje. Quien no miente, no viene de buena gente. Qui non mentitur, non atavis edítnr regibas. SEGONS LA GENT LOS ENCENS, ref. Denota que à cada ha se*l déa tractar com mereix. CtMles barbas, tales tobajas. Ut digna est íacies honoratar. TIBAE GENT i TBBBA. fr. nàut. DBSBMBABCAB. GEaVTAOA. f. GBNEBAGIÓ. 6. GENTETA, f. Gent mina y despreciable. (ren- lecilla ; gente de esealera abajo. ínfima, sòrdida plebs. GENTIL, m. Idòlatra, pagà. Gentil, Gentilis, is. I adj. Graciós, galan. Gentil, Gratiosas, elegans. II ExceMent. Gentil, Eximias. | Gran. Gentil, Pre- magnus. GENTILHOM T GENTILHOME, m. La per- sona qae s* enviava al rey ab notícia de impor- tància. Gentilhombre, PraBclarus nantias. || Titol de noblesa qne no's déa à privilegis particalars ni t empleos, sinó à són llinatge. Gentilhombre, noble de euatro costados, Scatifer, i, patricias, ii. GENTILHOME DE BOCA. Criat del rey que segueix en grau al majordom de setmana; y serveix à la taula del rey. Gentilhombre de boca, Nobilis à mensa. GENTILHOME DE LA CAMBBA DEL BEY. Criat dC mòlta distincció que serveix inmediatament al rey; en Espanya n' hi ha de tres classes, ab exercici, de entrada, y de clau capona. Gentilhombre de cdmara, Regius cubicuiarius. GENTILESA, f. Garbo, ayre, bisarria. Gentile- za. Elegantia, se. I Desembaràs, facilitat en fór al- guna cosa. Gentileza, garbo, desembarazo, despejo. Facilitas, atis, expeditio, nis. GENTiuCH, CA. adj. Pertanyent als gentils. Gentilico, Gentilicus. || gentilici. 1. GENTIUGIí A. adj. Pertanyent à las gents ò nacions. Gentilieio , gentilico, Gentilitius. Q Perta- nyent al llinatge ó família. Gentilieio, Gentilitius. GENTILISME. m. y GENTIUTAT. f. Religió ó secta dels gentils. Gentilitmo, Gentilismus, i. | Lo conjunt dels gen- tils. Gentilismo, gentilidad. Gentilitas, atis. GENTILBIENT. adv. m. Ab garbo y bisarria. GentilmenU, Yenustè, eleganter. GENTI880LA. f. GENTOTA. GENTIÜ. m. Hultitut de gent. Gentio, Gens, tis. GENTOTA. f . y GENTUSSA, f. La gent mès despreciable dd poble. Gentualla, gentuza, popuUtekOy genUtíget^ dillo. Plebecula, «. GENUFLECTOEIy A. adj. Reelinatorí. Gen»- fiectorio, reclinatorio, Torus, i. GENUFLEXIÓ, f . La acció de agenollarse. Ge- nuflexion. Genuflexió, nis. GENUt, NA. adj. Pur, natural, propi. Gtnwim, Genuinus, proprius. GENZAB. v. a. aut. adobnab. GEODÉSIA. f. Art de medir la terra. Gtoénia, Geodesia, se. GEÓFAGO. A. adj. Qui acostama menjar ter- ra. Geófago, Geophagus, i. GEOGNÓSIA. f. Part de la mineralogia, qie tracta de la disposició en que *8 troban los miae* rals en lo globo. Geognosia,geologia. Geognosia, «. GEOGÒNIA. f. Història del origen de la tem. Geogonia, Geogonia, bd. GEOGRAFIA, f. Descripció de la terra, ^m- grafia. Geographia, se. GEOGRAFIA víDiCA. DescHpció de la superfície del globo terrestre ab relació à las infloéncias ds cada lloch, en la salut, las fiïneíons vitals y Im malaltias de sos habitants, tan vegetals com aai- mals. Geografia mèdica. Medica geographia. GEOGRAFIA botInica. Part de la botànica qm tracta del coneixement de las cansas ffsicas, qae modifícadas per la naturalesa particalar de las plantas, obligan à cada una de el las A vfnrer ea lloch determinat. Geografia botànica. Geographia botànica. GEOGmÀIlGAMENT. adv. m. Segons lasre- glas de geografia. GeogràficamenU, Geographieè. GEOGmÀFICHi CA. adj. Lo qne pertany à k geografia. Geogrúfíco, Geographicos. GEÓGRAFO. m. Professor de geografia. Geò- grafo. Geographus. GEOLOGIA, f. Ciència de la naturalesa y ge* neració de las parts de la terra. Geologia, Geolo- gia, ae. GEOaiÀNCIA. f. Vana endivinacíó per las dh- vellas deia terra. Geomancia, Geomantia, ae. GEOMÀNTICHi CA. adj. Qui usa de la geo- mancia. Geomdntico. Qui ex terra vaticinalor. GE^MIETRA. m. Professor de geometria. Geé^ metra. Geòmetra, 8D, geometer, tri. GEOBIETEIA. f.i^iéncia de las midas. Geome- tria, Geometrice, es. GEOMETRIA suBLiME. Cíéncia quo tracta de la igua- lació de las curvas y dels sólils que *8 forman de el las. Geometria sublime. Geometria sublimis. GEOBIÉTRIGABIENT. adv. m. Conforme à las reglas de geometria. Geométricamente. Geome- trice. GEOMÉTBIGH, CA. adj. Lo que pertany à la geometria. Geométrico. Geometricus. GEORGIÀ, NA. adj. Natural de y lo perta- nyent à Geòrgia, regió del Assia. ^or^taiio. liMma: «SR CATALi. GEÓMGIGA. f. Llibre de agricultora. GeàrgUa. Georgíca, omm. GEOOGÓPIA. f. Espècie de cooeixemeDt de la naturalesa per medi de la observació de la terra. Geoscapia, Geoscopia, as. GEÒncEí, CA. adj. ant. Pertanyent à la ter- ra. Terrestre, y geótieo. ant. Terrestris, terrenus, geoticns. GEOVÀ. m. p. Nom hebreu que s dóna à Dèu, y vól dir autor de la vida. Gehovd. Deus, i. GÈP. m. Elevació estraordinària en las espat- llas ó pit, comunment dels que són contrafets. Cor- cota, corcoba, giba, joroha, Gibba, se. || Curvatura de qualsevol cosa. Corcova. Curvatura, ®. GEP. n. p. de la corrupció de josep. GEPCIÓ. m. ant. domini. CWPERUTjDA. adj. Qui té gèp. Coreovado, pboio^ gibado, jorobado, Gibbus, gibber. J corb. càf geperut se véu lo gep. ref. véurer una pa- htky ETC. fAr geperut, fr. Engibar. Gibba afficere. QÈm, m, ant. guix. GEQüUL V. a. ant. abítrer, humiuar. || ant. MDLAR. GEBAEQUIA. f. Orde entre *ls cors dels àn- gels, y dels diferents graus de la Iglésia. Gerar- quia. Híerarchia, ae. | La subordinació de unas per- soDBs ó cosas sobre allras. Gerarquia. Ordo, inis. GSAÀEQUICHy CA. adj. Pertanyent à la ge- rarquia. Geràrquico, Ad hierarchiam pertinens. GERDERA. f. Arbust espinós que fà '1 fruyt bermell ab uns granets com las moras. Frambueso, sangüeso, Rubus idsBus. GEEGA, í. y GEaGOFf. m. ant. La llengua dels gitanos. Ge- rígonza^ germania. Grasatorum obscurus sermó. | met. Cosa dificil de enténdrer. AlgaraUa, gerigon- za. Res difficilis intellectu. GERMÀ, NA. m. y f. Fill dels mateixos pares que altra. Hermano. Frater, tris, soror, is. | Indi- viduo de una mateixa religió ó cofradia. Hermano - Frater, tris. | Tractament que'sdonan los cunyats. Hermam). Levir, i. | Lo lloch entre 'Is regulars. Hermano. Sodalis laicus. || Qui participa de privi- legis de alguna societat religiosa. Hermano. Spiri- tualiom religiosae communilatis ob fraternilatem particeps. || met. Una cosa respecte de altra sem- blant. Hermano. Germà nus, i. germI carnal. Qui ho es de part de pare y de mare. Hermano carnal; depadre y madre; hermano eníero. Germanus frater. germí jurat. loc. ant. Hermano por juramento ó juramentado. Jurejurando adiçtus frater. oermí de llet. Lo fill de la dida respecte del es- trany que crià. Hermano de leche. Collactaneus, co- ïlacteus, collactíus. Goip i IONS GERMANS, loc. Fraterualmeut. En amor I eompana. Fraternè. iptj GBRiii. 'L que sols ho es per part de pare t GER 808 de mare. Medio hermano. Germanus patruelis vel matruelis. MÒLTS GERMANS, EN UN CONSELL, LO BLANCH FAN TORNAR BERMELL. rof. Dcuota la diversítat de parere ú opinions en los homes. Pon lo tuyo en eonujOf Mios dirdn que es blaneo, y otros que es negro. Non omnibus eadem opinió: quod philosophi tot senten- tise. partir com i BONS GERMANS, TOT PERA MÍ, RES PERA TÚ . ref. LO TEU ES MEU T LO MEU M* HO VULL. sÉR CARÍssiMS GERMANS, fr. fam. que's diu dels venedors que demanan un preu mòlt car. Ser una venta. Caro aliquid vendi. GERHIANDAT. f. Relació de parentiu entre germans. Hermandad^ fratemidad. Fraternitas, atis. II CONGREGACIÓ, CONFRARIA. || mct. La correspondéu- eia de algunas cosas entre sí. Hermandad. Simili- tudo, inis. GEEMÀNIGHy CA. adj. Cosa de Alemanya. Germdnico, germanesco. Germanicus. GERMINAMENT. m. ant. brotada. GEROFLE. m. Arbre que fà *ls clavells espè- cies. Girofie, giofe. Caryophillum, i. || clavell. GEROGLIFIGAR. V. a. Fér geroglífichs. Gira- glificar. Hierogtyphico, as. GEROGLÍFICH. m. Figura ó símbol miate- riós, com la palma que es senyal de victòria. Ge- roglifico. Symbolum, i. || adj. Pertanyent al gero- glifich. Geroglifieo. HieroglyphicuS) hien^raphi- phicus. y pi. Las figuras que usavan los egipcis en lloch de lletras. Geroglificos. Hieroglyphica notà. GERONI. n. p. de home. Gerónimo, Hyeroni- mUS, i. II GERÓNIM. GERONÍ Y gironí, na. adj. Lo natural de ó perlanvenl à Girona. Gerundense. Gerundensis. GERÓNIM , A. m. y f. Religiós de la regla de sant Geroni. Girónimo. Hyeronimiani monachi. GERRA. f. Vas gran de terrissa cuyta, desde*i cul va seguint mès ampla, y forma panxa fins al coll que es mès estret. Tinaja. Dolium, ii. ] La que té ansas y coll alt. Jarra. Diota, se. GERRAM. m. Paratge abont se tenen las ger- ras. Tinajeria, tinajero. Doliorum repositorinm; doliarium, i i, GERRA88A. f. aum. Tinajon. Magnum do- lium. GERRER. m. Qui fà ó ven gerras. Tinajero. Doliorium artifex; doliarius, ii. GERRERIA. f. L' art de fér gerras, e'tc. Al- lareria. Figlina ars. GERRET. m. d. Jarrito, Urceolus, i. GERRETA. f. d. Tinajilla, tinajuela, Itno/tta, ica. Doliolum, i, sexiola, ae. GERRO. m. Vas de terrisa ó metall ab una an-* sa. Jarro. Urceus, ei. || Lo que serveix pera donar aygnamans. Aguamanil. Aqualís, is. | Lo qne's figu- ra en lo cim de alguns edificis. Jarron. Ib^gnns ftctitius urceus. || Lo de metall à manera de ^na japa foradada com una ralladorai en 80 i èlB IHGGIONÀBI GIN que calentan aygua *ls barbers. Escalfador. Cale- factoriam, ii. GBRRO DE XINA. TihoT. Sinica hydria. GERS. m. Frnyt de la gerdera. Pramhuesa, san- güesa. Uv» spiose acinus, fraga, orum. || gerdera. GERUNDIADA. f. Expressió inflada y ridí- cula pera afectar erudició, elc. Gerundiada, Yani- loquenlia, ae. GERUNDIU. m. gram. Modo dels verbs ab sig- nificació activa y passiva y à vegadas de infinitiu. Gerundio. Gerundium, ii. GERVA8I. n. p. de b. Gervasio, Crervasius, ii. GES. m. ant. guix. || adv. ant.GENS. || ro. Espè- cie de darl que usaren los galos y romans. Geso, Pilum gallici. GE80LREUT. m. Primer signe musical ; ser- veix de clau, y 's nota ab una G. Gesolreut, Pri- uium musicale signum. gessamí, m. Arbust demòltas camas verdas vestidas de fullas encontradas y composlas de altres mès pelilas ab una major enj* estrem; la "flor blanca y de olor mòlt agradable. Jazmin. Jas- minum, i. jj La flor de dila planta. Jazmin. Po- Ibos, i. GESSANS. m. pi. Genero de Uaneria. Gesante. Lanaria tela. GEST. m. Modo, figura, apariéncia. Traza,ge8' to. Forma, m. || Moviment ridícul de la cara ó de altra part del cos. Gesto. Yalgia, mimula, se. I adj. ant. FET. ANAR k GEST. fr. ANAR CALENT, EIXIT. GESTA. f. ant. fet. || ant. Poemet en que's canlavan alabansas caballerescas, compost ab es- trofas de 12, 13 y fins II versos, mòlt parescutals romansos histórichs. Poema hislórico. Poema, tis. GESTICULACIÓ, f. Moviment de la cara que indica algun afecte ó passió. Gesliculacion.Gesiícn- latio, nis. GESTICULADOR, A. adj. Qui gesticula, des- ticulador. G estic nialor, is. GESTICULAR. V. a. Fór gestos. Gesticular. Gesticulo, as. || adj. Lo que pertany al gesto. Ges- ticular. Ad gesticnlationes pertinens. GESTOS, m. pi. Visalges. Gestos, garambainas. Gesticnlationes, um. || Los que*s fan pera fér riu- rer à las criaturas. Coquitos. Geslus, us. GET. m. ant. git. || ant. Corretja que's lliga à las polas dels aucells de rapinya. Pihuela. Retina- culum, i. GETAMENT. m. ant. git. GETAR. V. a. ant. gitar. GEVELLINA. f. MARTA. GI. GiBRBLL. m. Vas de terrissa que desde'l cul Se va aixamplant à proporció. Lehrillo. Labrum, i, pelluvium, ii. gibrell pla. Barreno. Bascauda, sq. COX 81 M' HAGCESSEN tirat Ull GIBRELL DK ATQUA SOBRE. COM St M* HAGUESEN TIBAT Ü5A aLBBBA Dl ATGUA BULLENTA. GIBRELLA. f. Vas de pisa p^rd rentarse las mans. A^/o/iama, jofaina, lehrillo. Polobrum, i, malluvium, ii. GIBRELLASSA. f. Bum. Jarron. Magmiro la- brum. GIBRELLETA. f. d. gibrella. || Bacínetapen orinar. Orinal, jarrillo, tco, ito, vaeinica, illa. ia- tella, matula, ae. GICAR. V. a. ter. deixar. GIFLET. m. ant. nata, bofetada, galtada, GIFRÉ. n. p. de home. Gofredo. Gofredns, i. GIGA. f . Espècie de música y dansa espanyob. Giga. Hilaris quaedam pulsatio et saltalio. GIGANT. m. gegant. GIGLAT Ó LILIAT. m. Moneda deqne lOfepD un ducat de Barcelona. Liliato. Monela sic dicta. GIM. m. ant. guillem. GIMNÀS Ó GIMNASI. Lloch ahont s' apreo la gimnàstica. Gimnasio. Gymnasinm, í. GIMNASTA, m. Qui aprèn ó sap de gímnésti- co. Gimnasta. Gymnasta. GIMNÀSTICA, f. V art de desarrollar y exer- citar las forsas del cos. Gimnàstica, Gymnastica ars. GIMNÀSTICHy CA. adj. Lo que pertany à It gimnàstica. Gimnústico. Gymnasticus. GIMNIÓS, A. adj. ant. engintós. GINAT. m. Certa classe de selva tgina. Animal salvaje. Ferinus animal. GINEBRA, f. Codfusió. Ginebra. Confusió, nis. II m. Genero de Uaneria. Ginebra. Tela sic dicta. GINEBRE. m. Arbre de fullas petitas, estreUs, punxagudas, tiessas y sempre verdas; lo froytes rodó coronat ab tres punxas, medicinal, y no sort de la flor, siuo de las ramas; lo tronch tort y las ramas mòlt espessas, y cria una goma que serveix pera llustre. Enebro. Juniperus, i. Q planta, gln- gebre. ginebreda. f. ginebre. GINEBRÍ, na. adj. Natural de, y lo que per- tany à Ginebra. Ginebres, ginebrino. Genevensis. GINEBRÓ. m. Lo fruyt del ginebre. Nebrina, enebrina. Juniperus, i. GINECO-MANIA. f. med. Malaltia ocasionada per una passió violenta à las donas. Gineco-mania. Mulieratus, morbus. GINESTA, f. Arbust que té las brancas à ma- nera de jonchs, però mès grossas, acompanyadas de algunas fulletas llargas y claras, las flors gro- gas, mòlt olorosas, y en forma de palometas. Niht de diferentas espècies. Retama, ginesta, hiniesui, hiniestro. Genista, ae. GINESTA DE ÍFRICA. Mata ramosB y plena de pun- xas, y flor com la ginesta comunii. Aspalato, alar^ guez. Haspalatus, i. GINESTADA. f. Salsa de llet, farina de ari^i espécias, figas , pinyons , pansas , dàtils y rovelb de ou. Ginestada. Edulü genuB. GIR CUNESTAS. m. Lloch de gineslas. Retamal, refamor, retamera, Genistis consitus locus. GDIESTER, A. adj. Cosa de la ginesta. Reia- mero. Ad genistam pertinens. GINET. m. aot. Caballer. Jineu, Eqaes, itis. GINETA. f. aot. Llansa carta ab ferro daurat y ona borla per guarnició ; era insígnia dels capi- tans de infanteria. GiMta, Dacis bacculum , brevi ferro prsfixuro; militaris scipio. GINGEBRE. m. Herba que's cria en la índia, de gDst fort y picant com lo del pebre: té una arrel medicinal del mateix nom. Ajengibre, jengibre. Zingiber, is. GINGEBRER , A. m. y f. Qni ven gíngebre. Jtngibrero, Zingiberis venditor. GINGIVA. f. ant. geniva. Gínjol, m. Fruyl del ginjoler. Azufaifa, azo- l^ifa, yuyuba, ginja, ginjol Ziziphum, i. ESTAR ALEGRE COM UN GÍNJOL, fr. Estar dc bon humor. Estar como una castanuela. Summa exulla- tíone laelari. GINJOLER, ro. Arbre de quinze à vint peus de alsaria , de tronch tort ; las ramas inclinadas, plenas de punxas rectas, que naixen de dos en dos; las fullas llustrosas, de polzada y mitja de llarch, las flors poch vistosas , y '1 fruyt ovalat , de mitja polzada de llarch , encarnat per fora y groch per dins, dols y medicinal. Azufaifo, azofaifOy ginjo, ginjolero, Ziziphus, i. GINT. adv. m. destrament. || astutament. 1. I adv. ant. molt rè, ren. GINY. m. enginy. GINTER. m. ant. enginyer. GlPÓ.m. Vestidura de dona ab mà negas,y arriba fins à la cintura. Jubon. Tliorax, acis. || ant.GECH. FÉR üN Gipó sÈNs cosTüRAS. fr. Pcgar. Sentar las eosturas. Aliquem tundere. GIPONER, A. m. y f. Qni fà ó ven gipons. Jabonero. Thoracum opifex. GIPONET. m. d. Jaboncillo. Parvus thorax. GIR. m. ant. coxToaN, rodedor. GIRA. f. Lo revés ó la cara posterior de alguna cosa. Yaelta. Fars adversa. J Llista de un pam de amplària , que's posa per adorno ó refors als de- vants de las capas. Bsca, embozo. Fascia, ». GIRADA, f. La acció de girar ó girarse. Vttelta, Inflexió, nis. || Moviment de una cosa al entorn ó de un costat à altre. Vuelia, Conversió, nis. || VOLTA. II Kn lo joch de carlas , la acció de descu- brir la carta que ha de sér trunfo. Volterela, vol- tela. Charlaï inversió in ludo. Q En lo joch de ma- Hlla *1 premi pel valor de la última carta , que senyala 'Is Irunfos de aquella ma. Àke. Apertie rhartíe premium. [ Estelleró, la obertura pera en- caminar la aygua à las diferentas eras delas horts. Tomo. Aquae fluxus conversió. GIRADA DE PEU. TORTA. GIRAFA, f. Espècie de camell. Jirafa, camllo parda/. GamelopardalÍ8| is. tlATALA. 6m 86^ GIRAGONSA, f. Revolta. Itevueltaf reeovteo. Gyrus , anfractus , us. || pi. Las camas de las ara- nps. Zaneas, Gracile oblongumque cnu. || Las revoltas que fà la corrent del aygua. Èehalaje. Undamm vèrtex. GIRAGONSA DE PARAULAS. Repetícíó de uoa cosa en diferents termes. Toreimiento, tautologia. Tau- tologia, se. FÉR GiRAGONSAs. fr. Fér voltas y giragonsas. Ca- racolear; hacer caracoles. Gyros ducere. ple de giragonsas. Sinuoso, Tortuosus. GIRAMENT. m. ant. girada. . GIRANT, m. Lluna nova, conjuncció de la lluna. Novilunio, giranle, Novilunium, ii. AL GIRANT, m. adv. Al donar la volta. A la vuel- ta. In reditu, in angíportu. GIRAR. V. a. Tòrcer, inclinar à alguna part. Volver. Yerto , is. || Posar del revés , la superfície de sobre so'a, com una truyta, una casaca. Volver. Yerto, is. || Tombar, trabocar; com: girar lo llum. Volver. Yerto, volvo, is. || Fér mudar de dictamen. Volver, doblar. Muto, as , converto, is. || ant. tra- DUHiR. I Y. n. Yoltar, donar voltas al rodedor. Cft- rar, Gyro, as. Q Tombar, regressar. Volver. Rever- to, is. H Deixar lo camí ó línea recta que*s seguia. Volver, tòrcer. Yergo, verto , is. [ Remétrer una lletra ó partida. Girar. Syngrapham , etc. trans- ferre. GIRARSE. v. r. Inclinar lo cos 6 la cara pera dirigir la paraula. Volverse, Convertí; sese conver- tere. y Mudar de opinió. Volverse, Aliter ssntire. II Trabocarse , tombarse alguna cosa de modo que cayga. Traslomarse, volcarse, Deturbari, everti. J MóüRERSE. Q Desllorigarse alguna part del cos. Tòrcer se y recalcar se si es lo peu. Luxari. GIRARSE CONTRA ALGÚ. fr. PlautarlJ cara. Volverse contra uno; hacerle frente. Alicui cornua obver-^ tere. NO siRER AHONT GIRARSE. fr. Estar mólt carregat de feyna , ocupacions , etc. No poderse rodear. Ne- gotiis distringi. U Estar alguna persona desvalgu- da , ó que no té ahont recórrer pera sustentarse. No lener donde volver los ojós. Omni juvamine des- titutum esse. QUE TORNA QUE GIRA. \oz. Dcuota la explícacíó confusa de algú en orde é algun assumpto. Qae toma, que vuelca. Nunc hoc, nunc illud. G1RA80L. m. Herba que fà la cama de dos dits de doble , tant alta com un home , fullas en figura de cor, la flor com un plat petit, voltada de fulleias grogas , y sempre està girada de cara al sol. Girasol, giganta, giganlea , tomasol , keliotro- pio, mirasol, maravilla. Bellio, nis, solago; inis. D Instrument pera fér sombra. Quitasol , guardasaíf parasol. tJmbella, ». || Si serveix pera guardar del aygua. Paraguas. Umbella ad pluviam arcendam» II Certa pedra preciosa, espècie de ópalo. GiraeoU Opalus, i. GIRA80LAT, HA. ad|j. Se dio de la roba 9|i ma QàT DICCIONARI QiUí fk VÍ806 y gírasoLs. Tornasolado. Goloram vel Incís reflexibus splendeos. GIRAWAL. f. Fruyt de un arbre de la índia, anomenat laca. GirasaL Indicna fmctns. GIRAT, DA. p. p. Vuelto, Yersns. || m. Cada nn dels pnats qne forman la rega en las mltjas. i)riM2t72a.Incaligulanimtextnranodnlns. || Passada, orde de pnnts ab qne circnlarment se van formant las mitjas y cosas semblants. Vuelta. Tibiallnm circnmtextnra. GIRATORI, A. adj. Giratorio. Vol vens , tis; gyrans, tis. GIRAVOLT, m. Torn , tom, volia en V ayré. Voluta, VQlUreta. In aére circumvolutio. DoiiAE ó fír GU4V0LTS. fr. Fér toms. Dar volu- reias. Prono capite, snblatis pedibus prolabi. GIRAVOLTA. í. GifiAGONSA. GIRFALCH Ó GIRIFALT. m. Espècie de fal- có de color pardo obscnr , ab rallas cendrosas en lo ventre, los costats de la ena blanchs, y las potas rojas. Gerifalte, gerifako, girifalu. Buleo, nis. GIRIPIGA. f. ter. csBASicoTaí. MÈS ÀMAEGH QUB UNA GIEIP16A. MÈS AMABGH QUB UN FKL. GIRO. m. Moviment circnlar. Giro. Gyms, cir- caitns, i. I Circulació de hs Uetras de cambi. Giro. .Syngraphe translatio. || Acció del cos pera evitar algun cop ó cayguda. Èiquinee. Corporis obliqua- lio. II Moviment de la cara ó del cos ,. ó gesto ab que's manifesta disgust ó desdeny. S$quinci. Gon- iemptionis nutus. CUROFINA. f . Gisado de melsas de moltó , pà torrat, ou y espècies finas. (rtro/fna. Salsamentum excruciatum splenibus, etc, GlROiXE. m. GBftOFLB. GIROMÀlfCIA. f. Endevinació que's feya anant al rodedor. Giromancia. Gyromantia, ae. GIT T GITAMENT. m. ant. La acció de Han. fiar. EckamientOf eckazon, echada^ tiro. Jactus, us. II DBSPIBCI, ABOMINACIÓ. GITAMBNT DB PAU Ó DB TBÉUA. La aCCiÓ y ofoCtO de gitar de pau y tréua. Exclmion de paz y de (re- g^ia. Pace ac induciis exclusió. GITANADA. f. Acció de gitanos. Gitanada. Asaentatio, nis. GITANALLA. f. Conjunt de gitanos. Gitanis- mo. Cingarorum multitudo. GITANAMENT. adv.;[m. Astutament , enga- ayosament. Gita/Mmente. Argutè, callidè. GITANEJAR. V. a. met. Enganyar ab afalecbs 6 salamerias. Gitanear. Blanditiis captaré. OITANERIA. f. SALAMBEIA. CUTANEKH, CA. adj. Cosa de gitanos. Gita- fMieo. Ad cingaros pertinens. GITANO, m. Rassa de gent embustera y vaga- bunda de professió , que segons alguns isqueren de la Esclavónia y aparegueren en estols , la pri- mera vegada en Alemanya 1* any 1417 , fingint qiie aptn de Egiple,? fie tariai 4e percigr^iar , set anys pera pagar la impieUI de ao* piniAi.S ocnpan principalment en baratar héatiàs y en » devinar la bona ventura , seot tant maia Ja sn que no tenen ninguna lley favorable. Gilemo. Cm- garua, divinus, i. || met. Engalipayre, enüiabiOi- dor. Chalan, gitano. Blandidicus allector. GITAR. V. a. VOMITAR. II Llanaar, tirar, éesfh dir de sí. Echar, arrojar, lanzar y gümr p. Ir. Ejicio , is. II Despedir , tràurer de algun Uaek. Eehar, locar.Ejecto, as, facesso,Í8. | liuaxa. | atC Tràurer, privar, com: gitar de seoy. Suemt, Privo, as. I ant. dbcrbtar , PoaLic^a , gitar tallas. loc. ant. Decretar repwno§. Histn- butiones decernere. GITARADA. f. Glopada de Ydmit. V^ai•ia, »- mitona. Yomilus, us. GITAT, DA. p. p. ant. llàrsat. GITATRE. m. Criatura de mamella que loat ta mòlt. Vomiton. Vomitor, is. GITERAR. V. n. Vomitar la llet las criatam de mamella. Volverse el euajo. Lactnm evomere. GIü GIU. Cant del pardal. Chio, ckw, y firrí yitrrt. Pipitns, us. GIULAR. V. n. xiular. ca- GLA. f. A6LÍ. PLE DB GLANS. Se diu en lo blassó de lo que i- gura aglans. Englaudado^ engt4»mdatú. Crlaàdibas onustus. GLAGH. m. Ruido que 's fà ab la boca qml segargarisa. Gàrgara. Gargarismatiam, ií. GLACIAL, adj. Lo que pertany al i^laa. Gk- cial. Glacialis. GLÀGI8. m. BSPLANADA. GLADIADOR, A. m. y f. Qui en los jocbs p4- blicbs dels romans peleava ab la espasa sola. Gla- diador, gladiator. Gladiator, is. GLADIATORI. adj. Pertanyent al gladiador. Gladiatorio. Gladiatorius. GLAN. f. ant. aglí. GLANDÍTER, A. adj. ant. glanbu. GLÀNDULA, f. Carn esponjosa sota las bar- ras, y altras parts del cos, capas de separar de b sanch algun humor particular y purificar la lin- fa. Molleja, glàndula, landrecilla. Glàndula, m. GLÀNDULA piNBAL. Corta glàndula del cervell, que escalfà tant lo de Descartes, que la fen aama- to de r ànima racional, imaginant que anavaa à parar allí tots los òrgans, nirvis, y fibras del ee^ vell. Glàndula pineal. Glàndula pinealis, cona- rium, ii. AGLOMBRACió DB glIndülas. Sól eixir sola la ai- xella, detras las orellas y en las angonals. Amhm- torios. Emnnctoria, orum. tractat DB GLlif DULAS. Aditnologia. AdenokgiayC GLANDÜLETA. f. d. GUmMUlüj km, tia. Tonsillce, arum. OiO GATA£A. GLO^ Wt CUJÜIDULÓ89 A. adj. Lo que abanda en glin- dolas. GlaMémlon. Glandulosus. CUUUIEE, A. adj. Lo que produheix aglans. GUindifero, gUnuUgero. Glandifer. OLAlfOLA. f. 6LÍNDCLA. ) Peste de glàndalas ó tomors eo certas janturas del cos qae 's cone- gué en Europa desde '1 sigie xiv al xviii. Landre, Glàndula, s. CHLAPniL V. n. CLàpn. [ met. oBintoift. GLAB, m. GIL. GUkflSA. f. Tela mòlt clara y subtil. Gaia. Textum subtilissimum et rarum. || La que *8 posa eo la cofa del sombrero. Toquilla. Fasciola, ». || La teixida ab fils de plaïa ú or. Üwíia , rntaUo, lama. Tela glatíam referens. CHJkflSADA. f. GKLÀOi. GLAMAMENT. m. congblació. GLAMAM. V. n. gblia. CHLAMAB8E. Y. r. gelàisb. CHLAMAT, HA. p. p. gblat. QUBDAISB GLASSAT. fr. QCBDAISB GBLAT. GLATnu T. n. Tenir gran desítj de alguna con singularment de menjar ó béurer. Bambrear, trífemTy aUmparu. Esurio, is. OMJkYm m. ant. bsglat. Tcm lo glat de alg^ Bscirr di5s lo cot. loc. ant. Tewur à algwM e oihi esfera ó gMal. «laMs». ^^IàmrvmnMÓ• m. d. GLOfBt. CH^MA» I. FaiM) alalNiiisay espiMiMf* vlv* ria, Spieaékff , ts. | La heMTentafraiisa elenü/ BieM^eninrania, ghria. Wtmitfttd(9, mkf gtofllf m. 1 Goig, fosíiplar^iiría, gitüt, Oíéj^is. Gkfta, m, I Lo que il•lustra 6 f^tètiMAm. ^M4. Ofsfli, Wf defus , oris. | Maga ífie^ nr. ía , ssagesMI/ OmifWé SagaifcenffSf le, spleiNlsf , is, f smsi, S/ f ttn* tkh de la nimi que fASuensa ah 4H9 piraMu f^hriéi. (iUnna, m. ] fàUíKin. twíMüh MfXsmc^iu. feol. Ía girtíf qsMr jMfcrsfK^ al henafenCaral de afgnmi í fwvjfda del lesvpff psMssf, Sf éels awfeAu üi* rí<*hs, RRA88A. f. aom. Cfoffoii. Pilens DMgnos. GORREJAR. V. n. passae db gobra. GORRER T GORRERO. m. Qni via 6 passa de gorras. Gorrera, garrista, mogrolla, eeeamocke" ro. Fortivos conviva ; parascitos, i. GORRETA. f. d. Garrita, illa. Parvos pileos. GORRÍ. m. GAEBÍ. CK>RRÓ. m. ant. La espiga de metall sobre fM 's moo lo rodet del moll del oli. Gorra*. Car- do, iais ; scapos cardinalis. GORT, DA. adj. ter. gbas. GOS. m. Ca. Perro. Canís, is. GOS cuifiLLEB. Gos on poch menor qoe '1 galgo, pera cassar conills. Fadeneo ; ferro eanejero. Ye- Mlícos canis. 4308 DB AJVDA. Gos gros de mòltas forsas. Perro ée aynda. Sobsidiarios canis. GOS DB ATGUA. ?erfo de aguoi, de lanas. Cirra- 180, crispas, aqoaticüs caoís. GOB DB FALDA. Perrülo faldero è de falda. Cate- Uiis, i, mellitsos canis. GOS DB MOSTRA. Perro de muestra. Stator, sia ta- rh», stationarins canis. GOS DB PRBSA. All. GOS DB REMAT. MASTÍ. «06 PBRDiGUBR. Pockotí, perOgi^ero. Perdicarios GOS PBTBR. Buequillo, gozque. Canis gotbicos. GOS QÜB LLADRA NO MOSSEGA, rof. S* aplica als qoe fin mòltas amenassas, qoe regularment may pMsan à las obras. Perro ladradornunca buen moT" iedor. Ne morsom timeas k cane moltom latrante. AHAR COM U!f GOS. fr. met. Fatigarse en lo Ira- hill. Aperrearee. Nimiom defaügari. PONAR i ALGÚ ALS GOSSOS, loc. Enviar d algtmo m hora mala. In malam crocem mittere. LO GOS íKIi MOarOLi, NI LLADRA NI DEIXA LLADRAR. lA VjHHMI* ^ *%^^ assompto, no sols no són bons pera res, sinó qoe epcara fan nosa. Bl perro del horieloM, que ni eonut la$ berza$f us lae deja cotaer al etirano. Canis in prssepio. NO DEIXAR i ALGÚ Ro pera'u GOSSOS, fr. Oféndrer- k), afroniarlo ab paraolas injoriosas. Paner de lodo, de oro g azul ó cual digan du^nae. Probris aliqoeni onerare. PER MANSO QUE SIA \ GOS, QUANT LO TRAPITMN ES RARiós. ref. qoe aconsella qne no s' apore al qoe està irritat ó ayral, perqoe copa està fora de rahó no coneix ni respecta à ningú. El perro eon ralna d $u amo mverde. Accensos irft parcet neaü- ni. QUANT LOS GOSSOS LLADRAN, ALGUNA COSA SENTEN. ref. Denota qoe *i romor y veos del poble solen tenir algon origen ó fonament. Caando la tarten ehilla, alga kay en la villa ; alga tiene el agua eaando la bendieen ; emitdo irmna, llour quiere, Flamma faroo est pròxima ; romores non sine can- sa spargit volgos. QUI TÉ GOSSOS EN CASA, 'lS OSSOS LI TRAUBEN AL CARRER, ref. ]>enota qoe 'U criats ó altres depen- dents diuhen tot lo qoe passa en la casa dels amos. Qaien ha eriadoi, ha enemigos no eseueadoe, Toti- dem sont bosles, qoot servi. GOSADABiENT. adv. m. ant. Atrevidament. Oeadamenie. Aodacler. GOSADIA, f. ant. Atreviment. Osadia. Audà- cia, 8B. GOSABIENT. m. Possessió, froició. Disfru^ fe, desfrute^ gace, gozo. Perceptio, nis, asos, os. 1 ant. ATREVIMENT. GOSAR. m. ATREVIMENT. || V. R. Tenir, posse- hir, fruhir, sér amo de algana cosa. Gozar. Teneo, possideo, es. || v. n. Atrevirse. Osar, alreMrst . Ao- deo, es. NO GOSA DE RE NI DE MAL. loc. Dcnola la insensi- bilitat é indiferència de algú. A't pena, ni glòria. Insolsos homo, noUa sollicitodine laborans. NO GOSAR PIULAR, fr. mot. No atrevirse à parlar. No osar chiitar. Motire non aodere. GOSARSE. V. r. Tenir complacénciayal^ria. iegaeijarse, gozaru. Gandeo, es, delector, aris. GOSAT, DA. adj. ant. aVrrvit. GOSÓS, A. adj. ContentíssiíQ, alegre. Gazoto. Hilaris, lelns. GOSPIREiAR. V. n. BSPURf«EiAR. GOSSA. f. La femella del gos. Perra. Canis foemina. | f. Instroment bél•lich dels sigles medis. Gaea. Bellicom instnimentum. GOSSA Y GATA. f. fona, mandró. GOSSÀS. m. aom. ant. Ptrrazo. Magnos canis,. GOSSET. m. d. Pírrica, illa, tio. Catolns, ca- tellns, i. GOT. m. Pessa còncava de diferentas malérias, com cristall, plata, etc. disposada pera bèorer. Yaeo. Tas, is. GOTA. f. Porció mòlt petita de iíqoit. Cola. Got* ta, ®. I adv. Mica de ^oalsevoi cosa. Gaia. (am^ tlt GOT D1GU0NABI GKIL aiiqaanlàlam, i. || poagia. || ant. galta. I f. farm. Nom qae*8 dóna à una cerla quantitat de Hquit me« dicioal, que's valna al pes de nn gra ; però es eyi* dent que '1 pes de la gota déu variar segons la naturalesa del Kquit; per qual rahó una gota de 9ter no pót pesar tant com una de àcit suifúrich concentrat. Gota. Gutta, sb. GOTA GOEAL 6 DBL COR. MAL DB SANT PAU. GOTA GOTA f1 GOECH. DB GOTA BN GOTA, etC. GOTA MOETAL. fr. tor. AGONIA. GOTA sBtBNA. Prívacíó total de la vista sons dany sensible en los ulls. Gota serma, amawrou. Glau- coma, tis. CADA GOTA QUB PLOU TÉ AHONT clUlBt. rof. ab que's dóna à enténdrer que no hi ha persona 6 cosa tant despreciable que no tinga qui la estime en al- guna cosa. No hatf oüa tan fea, que no halle ó tenga iu eobertera, Gascus cascam ducit; reperit patella operculum. CÀURBE GOTAS. fr. PLOVISQUBJAR. DB GOTA BN GOTA, Ó GOTA i GOTA. m. adv. Per gO- tas seguidas la una del altra ab intermissió. Gota d gota. Stillatim, guttatim. DB GOTA EN GOTA S' UMPLA LA BOTA. TOf. Denota que lolas las cosas per grans que sían à poch à poch arriban^al sèu fi. Grano d grano hineha la ga^ llina elpapo; bago d bago llena la gallina el papo; poco d poeo hila la vieja el copo; la gotera eata la piedra. Gulla cavat lapidem, non bis, sed saepèca- dendo. FÉR SUAR LA GOTA MORTAL, fr. FÉR YÉURBR LOS ULLS VBRTS. NO vÉuRBEHi GOTA. fr. No véurorhi gens. No ver gota. Cscutio, is. GOTAGAMBA. f. Rehina gomosa de un arbre del mateix nom qne*s cria en la Assia, Gutagamba^ Gnttagamba, as. GOTALLEHA. f. ter. gotbea. GOTASSA. f. aum. Ooteron. Ingens gutta. GOTEJAH. V. n. degotae. || plovisqubjae. GOTEJATy DA. adj. Tacat de golas. GoUado. Guttatns. GOTEBA. f. Continuació de gotas de aygua que cauhen en ï interior de las casas. Gotera. Stillici- dium, stricidium, ii. Q Forat de la teulada per ahont càu la aygaa. Gotera. Slillicidii foramen. U Lo lloch y senyal qiie deixa la aygua que càu de las canals. Gotera. Decidentis guttse locus, vestigium. QUI NO adoba la gotera, HA DB FÉE LA CASA BNTB. RA. ref. Aconsella reroèdiar los mals abans que sian grans. Quien no adoba ó quita gotera, hace casa entera. Principiis obsta. GOTET. m. d. Vasillo, ito. Yasculum, i. | pi. BBRBA DB LA MAEE DB DÈU. GOTETA. f. d. Gòtica, illa, ita. Parva stilla. GOTIAMBRE. m. Goma de color groch que serveix pera il•luminacions de làmínas y miniatu- ras. Gutidmbar. Gnmmi cuttularum instar ambaro iinilis. ' GÓTIGH, CA. adj. Gosa de la Gòcia y delsgo- dos. Gótico. Gothicus. GOmi. m. Lo rahim que sól quedar desprès de veremada una vinya. Ceneerron, reàrojo. Post vindemíam remanens racemus. | Porció de oo rahim. Carpa, gajo, y grapo pr. Botrus, i. | adj, Grosser. Bwrdo, baUo, groeero. Radis. GOnHAR. V. n. BSGOTIVAR. GOTJA. f. fam. Dona mòlt grossa. Pandor^a, narria. Obessa et tarda mulier. GOTEXA. f. GUATLLA. ' GOTÓ8, A. adj. Poagrós, qui pateix gola. Ge* loso, Arthriticus, artericns. GOVEBN. m. goíbrn. | nàut. timó. GOVEHNAB. V. a. gorbrnar. GOZAR. Y. a. ant. gosar. OR. GRA. m. Fruyi dels sembrats. Gramo. GraDus, frumentum, i. || Qualsevol cosa petita y rodoii quant forma abaltras un agregat. Gramo. GraniuD, i. II Lo de magrana, rahim y de tota fmyta que està en forma de ell. Grano. Acinus, i. | Lo piuyolet del gra de rahim y altras fruytas. Gr^fmja. Gianum, i. J Porció petita de alguna cosa, com de eocens, de arena, sal, anís, etc. Grano. Grannm, i. | farm. Yígéssima quarta part de un escrúpol, q«e es lo pes de un gra regular de ordí. Grano. Granum, i. I Pústula, tumoret. Grano. Tumor, is, vari, onuB» II En las armas de foch la pessa que's posa en lo foguerí quant s' ha engrandit y s* ha de tornar à obrir. Grano. Tormenti beliici foramini aptatuscn- neus. 1 argent. Cada una de las 4,800 parts ea que's divideix lo march. Grano. Auri, argentive ponderis minima pars. || grana. 1. |j Lo que's ü en lo carpó dels aucells. CuUro, kelera. Pustula, c. II pi. Los de rahim que quedan en lo cul del cove separats de la rapa. Garulla, granuja. Solnta uva- rum copia. || Los de sèmola, etc. que no poden pas* sar pel cedàs. Hormigoe. Similaginea grana. | La llavor que se sembra. Semillas. Semen, inis. j Llavors, com anís, comí, etc. que's posan en los guisados. Alcamonias. Yulgaria cibis condieadis semina. || Moneda que valia un sou sis diners bar- celoneses. Grano. Moneta sic dicta. GRA DB ALL. Cada una de las parts que compoBes la cabessa. Diente, espigon de ajo. Allii denticnlus, spiculus. GEA DBL PANTo. *L que fà *1 paoyo pel reies. Granilla. Panni lanugoqueex adverso relinquitor. GEA DB MILL BN BOCA DB ASB. ref. Deuola que al- guna cosa es en poca quantitat per loque ha de8e^ vir, regularment se diu de las cosas de menjar. Grano de mijo en papo de atno. Tamquam milii granum in faucibus asininis. GEA DB EosAEi. PessBS rodouas de que's componen las denas. Cuenta de rosario. Globnlus, í. GEA DB TiMALBA. 'L fruyi del matapoily que diu GRà tms granets rodons y grochs. Grano gnidio, Gra- nam, i, gnidium, ii. GtLk xfiuiNDai ó ALEXANDRÍ. GrüDet globolós gro- guench y pelot; lé un olor fort, nauseatich, y un gust amarch sobremanera desagradable. Semen cott- tra. Semen contra. ANAR AL GRA. fr. met. Anar à la substància, al punt de la dificultat. Ir al grano. Ad rem venire. ESCAMPAR LO GRA. fr. Espargir lo gra ó llavor en algun terreno. Granear, Semen spargere. OFEGAR LO GRA. No delxarlo créixer las malas herbas. Ahogarse el grano. Luxurientibus berbís semina perire. PLE DE GRANS. loc. Agranujado. Granosus. POSAR LOS GRANS EN LO GRANER, fr. EMumbrar, encamarar. In horreum mittere. UMPLiRSB DE GRANS. fr. Férseu mòlts en alguna part del cos. Engranujearse. Granosus fieri. GRABADOR, A. m. yf. Quigraba. GrahaL•r. Sculplor, coBlalor^ is. GRABADURA. f. grabat. GRABAR. V. a. Senyalar , obrir en metall, fusta ó pedra, làminas, escu!s, llelras, etc. Tallar, grahar, esculpir, cincelar, CobIo, as, sculpo, is. || met. Fixar en V animo, memòria, ò en lo cor al- gun afecte ò espècie. Imprimir, grabar. Animo, as; in animo scribere. GRABAT, DA. p. p. Grahado, Coslatus. || m. Art y obra de grabar. Grahado, grabadara, cinee^ ladura, grabazon, Coelatura, sculptura, ». || adj. Senyalat de verola. Picoso, picado de virueUu ; vt- rolento. Papulis notatus. GRÀCIA, f. Do de Dèu sobre tota la activitat y exigència de nostra naturalesa, sens mèrits ni pro- porció de part nostra, y sempre ordenat al logro de la bena ven turansa. Gracia. Gratia, ffi. J Amistat de Dèu, estat de innocència oposat à la culpa grave. Gracia, Gratia, ffi. || Do natural que fà agradable à qui'l té. Gracia. Gratia, se, dos, otis. || Benefici, fa- vor. Gracia. Gratia, ae, beneficium, ii. || Gallardia, garbo, donaíre. Gracia. Eiegantia, se. || Benevo- lència, valiment, amistat. Gracia. Gratia, benevo- lentia, se. || Ditxo, agudesa. Gracia, gracejo, chisle, sal. Lepos, lepor, is. || Bellesa, hermosura de las cosas corporals. Gracia. Lsetitía, a;. || Nom propi de cada bu. Gracia. Proprium cujusque nomen. || Condonaciò, perdó. Gracia. Gratia, ae. || Concessió pontifícia, real, etc. Gracia, concesion. Gratia, x. I coRTESLk. 1. 2. II Habilitat ò prenda natural. Don, doU^ mérito , habiliL•d. Dos , tis. || elegíncia. || CRÍDIT, autoritat. II GRATIFICACIÓ, AGRAHIMENT. || arq. pint., etc. La proporció agradable de las parts de un edifici, etc. entre si y ab lo tot. Enritmia, grada. Eurythmia, ». || met. En la moral y retòri- ca, duisura, atractiu, agrado, bermosura que re- fulta de cert giro y disposició que's dóna à las veus y frases. Gracia. Lepos, oris. || pi. expr. deagrahi- ment. Gracias. Gratiarum actio. || mit. Las tres germanas Aglaya, Tamalia y Eufrosine, que las GATALi CÏRA tlt pintan verges y agafàdas las mans pera denotar las propietats de las gracias y beneficis. Gracias, Gratiae, arum. || n. p. de d. Engràcia. Engratià, ae. gríLcia ACTUAL, teol. La que concorre eficient"* ment pera la justificació, en quant per ella Dèu nos mou pera víurer santament y fér obras bonàs, ab las quals nos disposam pera la gràcia habitual, ò la conservam, ó la aumentam. Gracia actual. Gra- tia actualis. grícia cooperant, teol. Aquella en que pera la producció del efecte nostre enteniment mon, y es mogut, segons que la operació no sols s'atribnheix à Dèu sinó també à la ànima. Gracia cooperamu. Gratia cooperans. grícia eficas. teol. La que aplica la potència al acte; y així 's diu, que sant Pau tingué grícia Ericis abundantíssima. Gracia efícaz. Gratia efil- cax. GRACIA EXTERNA, teol. La que sols afecta extrio-^ secament al home, com són, la lley de Dèu, la predicació del. Evangeli, 'Is miracles; en una pa- raula, tot afecte sobrenatural de la Providència ordenat à la nostra salvació. Grada exuma. Gra- tia externa. grícia grItis DATA. teol. Do que excedeix tota la facultat de la naturalesa pera la utilitat del pròxim. Gracia gratis L•la. Gratia gratis data. GRÀCIA HABITUAL, tool. La quo resideix en làí* essència del ànima, y 'ns santifica formalment; 6 la que'ns sanJlifica completament, y són las virtuts infusas. Gracia habitual ó santificante. Habitualis gratia. grícia iNEFicis. teol. La que no aplica la potén^ eia al acte; en aquest sentit Júdas tingué gràcia suficient é ineficàs. Gracia ineficaz. Gratia ine- ficax. GRÍcu INTERNA, teol. La quo'us afecta intrínse- cament, ja unintse, com la gràcia habitual y vir- tuts infusas, ò movent interiorment, com las gra- cias intel-lectuals del enteniment y voluntat. Gra» eia interna. Gratia interna. grícia NATURAL. Lo sér natural ab sas facultats y operacions, y que mou à obrar en V orde de las cosas naturals; com si Dèu mou especialment al coneixement de las cosas naturals. Grada natural. Gratia naturalis. |j Garbo, elegància no afectada. Gracia natural. Nou adscitus lepos. GRÍCIA OPERANT, teol. Aquella en que la operació pera la producció de algun efecte sols s' atribuheix à Dèu, y en que Y enteniment del home es mogai y no movent. Grada operante. Gratia operans. GRÍCIA ORIGINAL. La que Dèu infundí à nostres primers pares en V estat de la innocència. Grada original. Originalis gratia. GRÍCIA pREVBNiENT. teol. La quo causa en nòsaU tres lo primer efecte. Gracia preveniente. Gratia preveniens. GRÍCIA suBSEQÜBNT. teol. La quo causa '1 segoa' efecte respecte del la primer, qual fà que V hQvaà Itl fiRA DtiCeiONARI ^M •xeente lo q«e Tolía. Gracia ntbsieuimi. Sabse- quens gratia. grícià soBEiifATUEAL. teòl. La que ab Y hàbit ó moció ajuda pera fér aquellas cosas qae excedeixen las fòrsas de la naturalesa, com quant Dèu infun- deix hàbit de fàó caritat. Gracia sobrehatural. Gra- tia supernaluralis. AB grícia. m. adv. Ab primor, fínura y elegàn- cia. Con gràcia; galanamenu. Eleganler, vennstè. I Ab naturalitat y donayre. Con gràcia, con chiite. Scitulè. CiüBBE DB LA 6RÍCIA, PÉBDRBE LAGRÍCIA DB ALGÚ. ír. Pérdrer sòn valiment. Caer de la gràcia de al* guno, Gratiam amittere. ciuRBR BN grícia. fr. Agradar, complàurer. Coir en gràcia. Alicujus gratiam iníre. CONFIRMAT Bif Ofiicu. fr. Preservat del pecat. Confirmado en grada. De seterna felicitate secu- ros. DB grJLcia. m. adv. Sons interès. De gràcia, gratuitamenU, gradosamenU. Gratis. DB SA BELLA GRÍCIA. m. adv. Dc sa plana volun- tat. De tu bella grada, espontómeamenu, Spontè, libenler, ultrò. donír grícus. fr. Manifestar agrahiment ab pa- raalas de bona criansa. Dar graciai, Gratias agere. FER CAUEER k ALGÚ DB LA GRACIA DB ALTRE. fr. Fèrli pérdrer sòn valiment, estimació ó dignitat adquirida. Derribar, De gradu ejicere. FÉR GRACIAS. fr. RUt. DONAR GRÀCIAS. orAgias del plat, que la vianda es meva. loc. fam. que per modèstia usa algú quant li donan las gracias per haver fét un favor petit, majorment quant se n* han rebut de més grossos. Mwhas gra- dos BebolUdo, eogisteme por wn mes, pagdsUmepcr wudio, Donum sanè exiguum. POBARSE EN GRÍCIA. fr. Eixir de pecat. Poneraen grada, Peccata expiaré. QUINA GRÍCIA ! fr. irón. Denota un despropòsit. Qiaé grada! qué chusco es un tuertol Bellè quideml quam bellè 1 RÉTRBR grígias. fr. Agrahír, donar las gracias. MBudir, dar gradas, Gratias agere. TANTA DE GRÍCU, fr. TANTAS GRÀCUS. TANTAS oaiciAS. fr. Muchas gradas. Gratias. val mès gàurer en grícia que sér graciós, loc. prov. Ensenya que de vegadas pót mès la fortuna y dítxa de un subjecte que '1 mèrit de altre. Mas vüU caer en grada que ser gratioso. Hagis fortuna ppedest quam gratia. GRACtAH. T. a. ant. Obsequiar ab regalos. Festejar, obsequiar, regalar. Splendidè tractaré. GRAGOTA. f. d. Gradidta, Parva gratia. GRAGILLA. f. Goma del ginebre. Grasilla. Yemix, icis. | Goma ab que 's prepara *1 paper pera que no fooga. GrasUla, Yemix, icis. GRACIOLA. f. Planta indígena que creix en \m prata humits de Europa y pertany à la familia àe las escrefulàriaa, U geot del eamp 9p serveix de las fulias y brolets pera pnrgarw. gfcWi 4" dnal. Gratiola officinalis. GRACIÓS, A. adj. Herm^, prí morós, dekfti• ble à la vista. Bello, grados^^ IMo. Lepidvs, gn- tus. II Agut, xisiós. CAifíoio, §raeie90. Lepidus,^ cetus. II gratuït. || irón, GraeioMO, Insolsos, bji- cundus. II m. Comediant que fà '1 paper xisto. Gradoso, còmico, Mimus, i. | I>o que conté al^vi gràcia ó privilegi. Privilegio, eédilm de prmkqi». \ Privilegium, ii. | ant. arundant, fíetil. | ant. n- DIVÓS. GRAGIOSABIENT. adv. m, Ab gràcia. Greol• samente. Scitulè, festi^è. || Sèna interès. Gradm- mente, gratuitamenU. Gratis, graiaitè. GRAdOSETy A. adj. d. Greteiooito^ ilk, in. Festivus. GRAdOSlTAT. f. Hermosara, príoior. ^- dosidad. Lepor, is, vennstas, aUs. | a»Acu. 1. GRADA. f. Tarima del altar. Qtmim. Seské- lum, i; altaris suppedaneum, I Eeglailò. Jlfeaifi, graL•, peldaiio. Gradns, i. | La rehia y locatorí de las monjas. Grada, Clathra, orum. | Baglahò qnt hi ha en las rampas ó pendents. J^aurtlfroa. Gra- dus, i. GRADACIÓ, f. müs. Perfoéo arméRÍch q« puja de grau en grau. Gradacion. Miiaioas giaéi tio. n ret. Figura en que's col-locan las paraalasy oracions segons sòn grau de forsa. Gntieirion. ^n- datio, nis, climax, acis. GRADAMENT. m. adv. ant. BivuiADimNT. GRADATURGH. m. TeU semblaol al taM però de mès cos. Grodetur. Textile serteoia. GRADERIA, f. Sèrie de gradas. Greíéerim. Gfi- duum ordo, series. GRADETA. f. d. Gradilla. Parvoa gradas. GRADIMENT. m. ant. AGRAHUfiifT. GRADIR. V. n. ant. AORAnR. GRADUACIÓ, f. Acte y efecte de gradoar. Graduadon. Graduum dimensió. 1 Divjaléea grans. Graduadon. Graduum divisió. || Dicfnilaly califica- eió. Graduadon. Dignitas, atis, conditio, nia. | aiil. GRAU. GRADUAL, m. Vers de la missa entre la «pis- tola y r evangeli. Gradual. Graduale, is» | adj. Dividit en graus. Gradual. In gradua divisaa. | Pertanyent al grau. Gradual. Gradartas , gradalia. GRADUALaiENT. adv. m. Per graas, de graó en grau. GradualmenU, por graiús. Gradatim. GRADUANDO. m. Qui s* ha de gradflHir. «ra- duando, laureando, Gmdu initiandaSi laauga* randus. GRADUAR. V. a. Regukpr per grana. Graia&r. wSstimo, as. ( mil. Donar lo grau de capità» eero- Bel, etc. Graduar. Ad gradum elevarà. | Coalarir lo grau de doetor, batxiller, elc. an laa aaivarsi* tats. Lawrear, graduar. Ad gradam io andieiiia promovere. GRADUAT, DA. p. p. 6fo*ia40• Jtatimataa |adj. mlL Oicial que no té ea ypvpialal T 6RÀ CATAUL. pleo que correspon al gran què gott. il•làmdú. Ad gradum evectns. GRAELLA0. f. pi. Reixat de ferro A peus pe- ra rostir. Parrillai, Craticnla, omm. | Laè què*8 posan pera il-Inminar los carrers. Farcí. Linen^ inis, laminaré, is. GrAfich, ca* adj. Evidentement escrit , re- presentant per signes ó figaras. Grdfico. Graphictts. GBAFÓBIETRO. m. Instrument matemàtich> compost de an semicfrcul ab un regle dit alidada^ que dóna voltas sobre an eix fixo en lo centro de ell, en los extrems del qual hi ha dos pinulas per- pendiculars; té una brúixula, y serveix pera ami- dar ànguls. Grafómetro. Oraphometrum, i. GHAGE8. f. pi. ant. grada. GRAHIR. V. a. y sos derivats, agrahu. GRAHÓ. m. ESGLAHÓ. GBAHQlfET. m. d. Gradilla. Parvus gradus. GRAIXA. f. ant. greix. GRALLA, f. Aucell mòlt semblant al corb, de eolor violat negrench, lo bech y pota3 rojas, las •nglas grans y negras. Grajo, graja, eomeja, Grac- colas, i. II mos. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia, Prsecentoria tuba. GHALLAR. V. n. Lo crit del corb. CrMcilar, erosciiar, graznar el cuervo, Crocire, crocitare. GRAM. m. Herba medicinal de arrel rastrera, fullas semblants à las del blat, però mòlt mès pe- litas, las cametas com un pam de altas ab tres 6 cinch espiguetas prímas. Grama, Gramen, nis. agafarsb com lo gram. fr. ter. met. Arrimarse à algú ab pesades y molèstia. Pegarse como ladilla. Molestissimum ese. GRAMA. f. GRAM. GRAMAL. m. Lloch de mòlt gram. Gramal. Graminosus, gramineus. || adj. Pertanyent al gram. GrafMl. Gramineus, graminosus. GRAMALLA. f. Vestidura llarga fins al peus, à manera de cota com la que portan los agustios. Cramalla. Gramalla, m. GRAMÀTICA, f. L' art de parlar y escríurer correctament. Gramàtica. Grammalica, litteratura, 9; litterarum scientia, cognítio. ceamItica parda. Coneixement natural degober- narsecadahu. Gramàtica parda, Solertia, peri- tia,ffi. GRAMATICAL, adj. Lo que pertany à la gra- màtica. Gramatical, Grammaticalis. GRAMATICALMENT, adv. m. Conforme à las reglas de la gramàtica. Gramatiealmente. Gram- maticè. GRAMATICASSO. m. aum. Presumit de gra- màtich. Gramatican, gramatista, Grammatista, m, GRAMÀTICH. m. Qui sab ò estudia gramàti- ca. Gramàtico, Gramroaticus, i. || Sabi. LiteratOf gramdtico, Grammaticus, i. GRAMATIQUERIA. f. fam. Cosa de gramà- tica. Gramatiqueria, Ad grammaticam pertinens. GRAMINÓ8 Y GRAMÓ0, A. adj. Lo que (HU 811 pertany al gram, y la terra que 1 cria. GraimMm gramineo. Gramineus, graminosus. GRAMS. adj. ant. trist, mblancòligh. GRAN. adj. Lo que excedeix al regular. Gran- de, Magnus. ) Il-lustre, magnífich. Grande, MagnuB prasclarus. Q Mòlt, vehement. Grande, Impensus. II Alt. Alto, grandCy crecido, Grandís, procems. f^ Magnífich, sumptuós. Grande. Dipatícus, dipalis. [ m. Lo major dels germans. May or. Major, is. | m. ant. capacitat, grandíru. FÉRSB GRAN. fr. CRÉIXER. GRANA. f. Llavor de las herbas. Simient$, greh %a, semilla. Semen, inis. || La mòlt petita ; eem k de naps, etc. Granilla. Semen, inis. || Lo gra que's dóna à las cabalcaduras. Grano. Granum, i. | Pa- nyo bermell. Grana, Coccineus panaus. | Ceixini- lla, '1 color ab que 's tenyeix dit panyo. Coetmi- Ua, graia. Murex, icis, coccus, i. GRANAS DE VALÈNCIA. Géuero toixit. Gfanoi 4$ VaUncia, Textilis lintea tela GRANADA, f. Bala de ferro, etc. que tíran los granaders al enemicb. Granada. Igniaria, igilfera glans. ORABUDA REAL. La quc 's dispara ab morter ú obús. Granada real, Ignifer globus grandior. GRANADER. m. Lo soldat de major talla que 'Is fusellers, y servia pera tirar ab la ma graoa- das al enemich. Granadero. Igniarium glandimu vibrator. || met. Home alt y robust. Jayan. Pitic•- rus homo. || ant. magraner. GRANADERA. f. La bossa en que U graaader portava las granadas. Granadera, Pera, sb. GRANADty NA. adj. Natural de, ó perlanyeBi à Granada ciutat de Espanya. Granadino. Gtaaar tensis. GRANADILLO. m. Arbre de Amèrica de fusta mòlt macissa y encarnada obscura. Granadillo. Arbor indicus. GRANADINA, f. Moneda ó dobla que pagavan en tribut los reys moros de Granada als de Caste- lla. Granadina, Moneta sic dicta. GRANADURA. f. Conjunt de grans de vidre, gayeta, etc. pera fér rosaris y altras cosas. Mo9a- lla. Glòbul i vitrei, etc. GRANALLA. f. Llimaduras de plata u or pera afinarlos mès fàcilment. Granalla. Auri argentí ramenta. GRANALLADA. f. Conjunt de grans. Gramoi. Granorum copia. GRANALLUT, DA. adj. Ple de grans. Gramu^ jado, granugientOf granuhso, granujoM^ grarnuo. Granosus. GRANAR, V. n. Umplirse de gra las planlas. Granar, Grana accrescere. GRANAT, DA. adj. Lo que té gra ben format. Granado. Granosus. ) Gran. Granada. Magnus. | Principal, il-lustre, escullit. Granado. Primapíus. I m. Pedra preciosa mòlt encarnada, dita «ixi per la semblansa en lo color ab )o gra d^ ta ti« OBA. DICCIONARI grana. Grimate. Carchedonias , ü, granatns , i. GRANATt. m. Espècie de teixit. Oranatin, Textí genns. GBAif ATXA. f. Vi mòlt bo de Catalunya y Aragó, que *s fa de un rahim negre del mateix nom. Garnaeha, Yinum ex violaceis optimisque Qvis expressum. GBANBÉ8TIA. f. Animal quadrúpede de la grandària de un mulat, que 's cria en la Amèrica meridional ; té *1 cap gros ab una trompa elàstica, y en sa extremitat lo nas, las orellas semblants à las del porch, la ena mòlt curta, la pell mòlt du- ra ; es negrencb, té quatre nnglas en las potas de davant , y tres en las de delràs, s' amansa fàcil- ment. Danta, a/ee, granbestia, tapia, orinae. Ta- per americana. GRANGÀNOIf. m. Entre estampers caràcter de lletra mòlt gros. Gran eúnon. Littera typogra- phica major. GRANDA. adj. gran. GRANDÀRIA, f. Capacitat, extensió. Grande- sa. Magniludo, inis, granditas, atis. || m. Tamany. TamaiiOf grandeza, magnitud, grandar. Magnítu- do, inis, granditas, atis. | Major edat pera eixir del poder de tutors. Mayoria, tnayoridad. Legiti- ma sui regendi setas. GRANDÀS Y GRA1VDAS8À8, 8A. adj. aum. GrandiUtmf grandon, grandote, Yastissimus, per- grandís. GRANDE. m. Títol de honor, com: geàndb de Espanya. Grande, Nobílitatis prínceps. GRANDESA, f. Magestat., autoritat, poder, excel•lència. Grandeza. Praestantia, excellenlia, se. I Dignitat de grande de Espanya. Grandeza. Pro- cerum dígnitas. || ant. grandària. GRANDET, A. adj. Grandecito. Tantisper grandis. GRANDIÓS, A. adj. Gran, magnífich, sump- tuós. Magnifico, grandiosa. Magnificus , splendidns. GRANDÍMI1I| A. adj. sup. Grandisimo. Ma- ximus. GRÀNDOLA. f. nàut. 6RÓND0LA. GRANEA Y GRANEJA. f. ant. magnitut, geandjLria, extensió, grandesa. GRANER, m. Depósít de grans. Panera, gra- Mfo, càmara, troje. Horreum, ei. GRANERA, f. ter. escomrra. GRABTERADA. f. COP DE ESCOMBRA. || f. ter. ENSOPEGADA. 2. GRABIE8A. f. ant, grandària, grandesa. GRANET. m. d. Granieo, illo, ito. Granulus, acinus, acinum, i. granrts fins. Genero de teixit. Granates finos. Textilis lintea tela. GRANGEAR. V. a. Adquirir, lograr, grangear. Acquiro, is. || Guanyarse la volnnlad de altres ab obsequis. Grangear, Concilio, capto, as. GRANGER , A. m. y f. Qui cuyda de las granjas. Granjero. VilUcuB, i. GBA GRANGERIA. f.l^íegòcí, ganàneia. Craageria, Lucrum, i, compendium, ii. GRANGUÀRDIA. f. mil. Tropa apostada à mòlta distància de un exèrcit. Granguardia. Ante exercitum excnbias agens turma. GRANILLÓ8, A. adj. granàllut. GRANÉS, m. CALAMARSA. GRANISADA. f. CALAMARSADA. GRANI8AT. m. Beguda mitj glasaada. èko- do. Subgelidus potus. GRANISOLAR. Y. n. ant. calamabsbjar. GRANÍVOLA. f. ant. CALAMARSADA. GRANJA, f. Casa de camp. Granja. Yílla, c, suburbanum, arcanum, vicns, i. GRANOBLE. f. Ciutatdel delfíoat, y la teladd mateix nom. Grenohle. Grannopolís , gratianopo- lis, is. GRANOR. f. Sabó, maduresa dels grans. €ri- nazon. Granatus, us. GRANOT. m. ter. y GRANOTA, f. Animal de dos 6 tres poloàs de llarch que *s cria en la aygaa dolsa, té 1 U«r yert mès ó mènos fort ab clapas negras que s* »- mentan ab la edat, y tres rallas de color de pal•li de cap à cap, la panxa blanca, '1 cap gran, alb eixits ab la nina de color de or, las potas doble mès llargas que '1 cos ; passa V ivem mit y ocult davall del aygua ; té la veu desagra- dable, y nada y camina à salts. Bana, Raaa, •, balracbos, i. GRANOTETA. f. d. Ranilla. Ranula, », »• nnnculus, i. GRAN8A. f. Roja, rúbia. Rubiaj granza. Wè* bía, 9B, erylbrodanura, i. GRANSA BORDA. f. Planta que fà mòltas camasè la alsària de un peu ; las fnllas aínplas y aspm, la llavor rodona : té un olor suaa y agradahh, fortifica *1 cos, lleva las obstruccioos, eidla li orina y la menstruació, y posada en infusió W- lita *1 part. Aspérula. Asperula, sb, asperuge^m GRANTMENT. adv. m. ant. Mòlt, sBèlIlà Grandemente. Magnoperè, vehementer. GRANULAGIÓ. f. Acció de reduhir k grau Granulacion. In grana formalio. GRAPA. f. Garra del animal. Zarpo, f«i& Aduncus unguis. || La ma del home. Garra, hèth ca manus. || Instrument de ferro compost dièi claus y un travesser pera unir y assegurar éa cosas. Grapa. Nexus, us; ferrea compages-flL L•lagas en las juntas de lassufrajas de las eúikt duras, que 'Is impideíx lo moviment. Grafas.lt ticulare ulcus. i QUATRE GRAPAs. loc. Tocaut los peus y 1 en terra. À gatas ; d cuatro pies. Pedibos ac nibus incedere. GÀURER EN LAS GRAPAS. fr. met. Càiirer fi fA I de algú. Caer en las garras. In alicaf us maawr cidere. posAa LA GRAPI SOBRI. fr. Agafer à algll' GRA. CATALÀ. ORA «11 M zarpa ; echúrle d um la garra. Gomprehendo, arripío, is. . TftiUREE LAS GRAPAS. ff. TülURIR LAS UNGLA8. GRAPADA. f. GRAPAT. 0 Arpada. Garfada, gar- fiaia. Unguium ictus. EN DOS GRAPADAs. iD. adv. Breoment, ea un ins- tant. En dos paletas. Illicò. . PEGAR GRAPADA. ff. PéndroF. Eckar la garra, la zarpa. Arripio, is. GRAPALT. m. ant. calípat. GRAPAT, m. Lo qae cab en la ma. Punado. Pngnus, pugillns, i. ( Porció de alguna cosa que n' hi sól haver abundància. Punado, Exiguitas, atis. II MULTITÜT. i GRAPATS, m. adv. Abundantment. A punados, Abundè, largè. || k estira cabells. ANAR i grapats, fr. met. Agafarse 1s que 's ba- rallan. Asirsé, agarrarse , agarrafarse, Fortiter prehendi, leneri. BON GRAPAT, loc. Bucn rato. Plurimúm. FÉR i GRAPATS, fr. Fér depressa. Harbar, Nimis festinanter aliquid efficere. üN GRAPAT DE DiAS. loc. Muchoi dias, Hultum tempus. GRAPAUT. m. ant. calípat. GRAPEIG. m. Obra de grapejar. Manouo, Attrectatio, nis. GRAPEJAR. V. a. Tocar repetidament alguna cosa. Manosear. Confrico, as ; manibus tractaré. II Donar cops ab las mans. Manotear, Manibus per- culere. GRAPEJATy DA. p. p. Manoseado. Gonfrica- tus. GRAPIALTESA. f. fam. Diner. Ungüenlo de Méjico. Pecunía, sb. GRAPIALTESA BLANCA, üngüinto de Agripa ó de Brionia. Unguentum Agrippsc. GRAPIALTESA NEGRA. UfigüenU) de Altea. Unguen- tum Alteae. GRAPINYAR. V. a. Glassar artificialment al- gun liquil. Garapihar. Glacio, as. GRAPINYAT. m. L' estat de líquit que 's glàssa formant grums. Garapina. Gongelatus licor. GRAPINYERA. f. Vas pera grapinyar. Gara- piiiera. Vas ad congelandum. GRAPONEJAR. V. a. fam. grapejar. GRAS, SA. adj. Lo que té greix. Gordo. Cras- sus, pinguis. II Qui té mòltas carns. Gordo. Pin- guis. U PRovisT. II met. abundant. GBAS COM UN PORCH. met. Se diu del home mòlt gras. Estar de la bellotaf atoeinado, Crassus, obes- sus. ESTAR GRAS COM UNA POST. fr. Estar flach. Estar coma un naipe. Nimis gracilem esse. ESTAR MASSA GRAS. fr. met. ESTAR MASSA RIGH. GRA8ALETA. f. Capseta ó ampolleta pera co- sas de olor. Bujeta, bujetiUa. Olfactorium, ii. GRA8ELLA. f. graella. GRA80LA. f. ter. cassola. TOMO I. GRASSA, f. Cert caràcter de lletra francesa. Pah gordo, Grassus character. GRASSABIENT. adv. m. ant. abundantment. II llastimosament. GRASSÀS, SA. adj. aum. Gordifíon, gordazOy gordon. Grassíssimus. GRASSELL, A. adj. Mòlt gras y petit. Rechonr ehOt gordiflon , regordete. Pnsillus et pinguis, cras- sissimus. GRASSESA. f. Qualitat de gras. Grasesa, gor- dura, grosura. Grassitas, atis, crassiludo, i nis. GRASSILLA. f. GRACILLA. GRAT, A. adj. Gustós, agradable. Grato. Gra- tus. II Acceple, ben rebut. Grato. Lastus. || m. ant. AGRAHIMENT. i GRAT CIENT. m. adv. EXPRESSAMENT. DE GRAT, ó DE BON GRAT. m. adv. De boua volun- tat. De grado. Spontè. || De barato, de valde. Grd- It5, graiú^taf^enle. Gratis. DONAT DE GRAT. fr. Donat de gràcia. Gratiidato. Gratis datus. MAL GRAT. m. adv. Malgrado. Invicte, coactè. MAL NOSTRE GRAT. loc. A pesar nuestro, mal gra-' do nuestro ó mal nuettro grado. ^gre. NI GRAT NI GRIcIAS, FESTAS EV DIUMENGE. TCf. Denota que las cosas que són de obligació no me- reixen agrahiment. Pocas gracias; ni grado ni gror cias. Quid beneficií? non est quod gralise aganlur. SENTIR GRAT. fr. AGRAHIR. GRATADURA. f. La acció y efecte de gratar. Arano. Laceratio, nis. GRATADURA DE piGOTA. Pintas ,* koyos dt viruelos. Lacuna, e. GRATAMENT, adv. m. agradablement, gus- tosament. GRATAPALLAS. ro. MOIXONET. GRATAR. V. a. Refregar, frotar ab forsa la pell ab cosa aguda ó aspra , comunment ab las unglas. Rascar. Scabo, scalpo, is. Q Ari-ancar los animals ab las grapas la terra ó altra cosa. Esear^ bar. Fodico, as. | Descalsar ó menjar la aygua la terra per ahont passa. Derrubiar. Extedo, is. || Fregar, estregar. Pregar. Frico, as. GRATAR Y MENJAR TOT ES coMENSAR. rcf. per ani- mar à algú que comense à fér alguna cosa que li repugna. El comer y rascar todo es empexar ;el comer y rascar no quiere sinó empezar. Incceptum opus ad illius fínem acuit. LO MASSA GRATAR COU. ref. Dcnota que las cosas no 's deuhen portar fins al extrem. Tanto pica la pega en la raiz del tervisco, hasta que quebranta el pico. Qui nimis emungit, sanguinem elicit. QUI GRATA AHONT LI PRU, NO fi AGRAVI À NINGIL . ref. Denota que algú té motiu de queixarse. Allà va la lengua, do duele la muela. Übi quis dolet, ibi et manum habet. GRATARSE. v. r. Rasearse. Se scalpere. || Fregarse contra un arbre, paret, etc. Estregane. Se refricare. lOi 818 GRA DICaONABI OBE GRATA8» f. pi. BOTXAS. GRATELLA. f. ant. bonya. GBATIFIGAGIÓ. f. Recompensa. Graiifica- cion. Praemium, ii. || Sobresou. Gralificacion, so- hresíuldo. Ultra pactam mercedem dooam. GRATIFIGADOR, A. m. y f. Quí gratiüca. Gralificador. Remuneraos. GRATIFICAR. Y. a. Remnoerar, recompen- sar. Gratificar, galardonar. Compenso, remunero, as, retribuo, is. GRATIL. m. nàut. Lo medi per ahont se lliga la vela y arriba à la verga. GratiL Medium quo velura adstringitqr. GRATIS, adv. m. gratuïtament. GRATI8DAT Y GRATI8DONAT, DA. adj. Donat de gràcia. Gratisdato. Gratis datus. GRATITÜT. f. Agrahiment. Gratitud. GralUu- do, inis. II Proba, testimoni de agrahiment. Grati- tud. Grati animi signiQcatio, testimonium. gratuït, A. adj. Donat de grat, de valde, sens interès. Gralúito. Gratuilus. gratuïtament, adv. m. De grat, de val- de, sens interès. Gralúitamentef gratis. Gratis, gra- liosè, gratuitò. GRATULAGIÓ. f. endobabona. GRATULAR* V. a. Donar la enhorabona. Gra- tular. Gratulor, aris. || congbatclab. || v. r. alb- OBABSE. GRATULATORI, A. adj. S' aplica al discurs ó carta en que 's dóna la enhorabona. Gratulaio- rio. Gratulatorius. GRATU88A. f. esgr. Dos espècies de tretas que 's fan per sota y per sobre de la espasa, una de un modo y altra de altre. Gratuta. Gratusa, ae. GRAU. m. Lo número de generacions que hi ha en los parentius fins à cada un dels parents, contant desde Tavi comú. Grado. Cognatíonis gradus, ordo. || Lo títol ó graduació que en las universitats se dóna al que 's gradua. Grado. Aca- demicus gradus. || Classe, eslat. Grado. Locus, gradus, i. || n. p. de home. Gerardo. Gerardus, i. II Platja de desembarch. Graó. Angiportus, i. || La cosla tallada que separa una planura de altra. Graó. Angiportus, i. || ant. gbahó. || met. Excés ó major intensiu que té alguna cosa respecte de si mateixa en altre estat, ó respecte de altra. GraL•. Gradus, us. || gram. Qualitat en la significació de las veus, com: positiu, comparatiu, superlatiu. Grado. Gradalio, nis, gradus, us. || mat. Qualse- vol de las trescentas y seixanta parts en que 's di- videix la circunferència del círcul. Grado. Gra- dus, us. EN GRAU DE APEL•LACIÓ, loc. for. En cada una de las diferentas instàncías que pót tenir un plet. En grado de apelaeion, Appellationis jure. Ei\ GRAU SUPERLATIU, m. adv. mct. fam. Exces- sivament. En grado superlativOy en sumo grado. Superlativo gradu. PER GRAUS ó DE GRAU EN GRAU. m. adv. Per parts, successivament. Por gradoi ó de grado en grüà$, Gradatim. GRAVA. /. ter. Arena grossa. Cdiqmjo, graw. Arena, s. || Brossa ó reble que *8 posa en lo lk>ch que s* ha de enrajolar, pera que qvede pla. Àkà^ tifa. Solo squando jactala matèria. GRAVÀMEN. m. Càrrech, obligació de pagar alguna cosa. Gravómen. Onns, eris, obligatio, ois. I Molèstia. Gravdmen. Gravameo, inis. GRAVAR. V. a. Oprimir, subjectar, molestar. Gravar. Onero, gravo, as. GRAVATIU, VA Y GRAVATORI, A. tdj. GEAVÓS. 2. GRA VE. adj. Pesat, lo que naturalment s* íb- clina al centro. Grave. Gravis. || Gran, de mòlta entitat : se diu de las cosas no materials, com: oe- goci, malaltia, etc. Grcme. Gravis ; noa levis. | met. Serio. Serioy grave, severo. Censorios. | io- lest, enfadós. Grave. Molestus. Q mús. Lo so baix y retumbant. Grave. Tonns gravis, y Magestuós, cir- cunspecte. Magestuoso, grave, cirewupecto. Gra- vis. II Dit de un autor sabi y judiciós. Grave. Aru- tus, gravis. || Dit dels pecats. Mortal, grave. Mor- tale peccatum. || accent. || íbduo. posABSE GBAVE. fr. Afectar gravedal. Panuru grave, hacer del grave. Gravitatem aífectare. GRA VEDAT. f. Pesadesa, la qualitat de pesat. Gravedad. Gravitas, atis. || Modèstia , circnnspec- ció. Gravedad. Gravitas, atis. || Constància, finne- sa de animo. Gravedad. Coostantia, ». || Severitat, austeritat. Gravedad. Trislitia, se. U Importància, grandesa, excés de cosas inmaterials, com : de un negoci, etc. Gravedad. Magnitudo, inis. Q OrgaÜ. Orgullo, gravedad. Elalio, nis. GRAVEMENT. adv. m. Ab pes y gravedat. Gravemente. Enormiler, graviter. GRA VESA. f. GBAVE DAT. gravíssim, A. adj. sup. Mòlt grave. 6rari- simo. Gravissimus. GRAVITAGIÓ. f. Acció y efecte de gravitar. Impendens gravitas. GRAVITAR. V. n. Fér pes, carregar nncos sobre altre. Gravitar, gravear. Impendeo, es, gra- vito, as. GRAVÓS, A. a4j. Pesat. CraiTOSo. Gravis. | Molest, insufrible. Oneroso, gravoso. Laboriosu:$, operosus, molestus. GRÉBOL. m. GBEVOL. GREGH, GA. adj. Natural y pertanyent à Grè- cia. Griego, grecisco, greco, greciano. Gnccus, ) m. GBEGAL. II Llengua, idioma dels grechs. Griego. Graïcum idioma. ESTAR EN GRECH. fr. Sér de difícil intei-Iigèocía. Estar en aràbiga. Obscurum esse. MAR DEL GBBCH. Mar Jònico. Jonicus. PABLAB EN GBEGH. fr. mot. Parlar de matèria su- perior al coneixement dels oyents. Hablar en grii» go. Gríjecè loqui. GREGIÀi NA. adj. ÇEEGH. GRE GATÀIA. GRE 819 GREGISAirr. m. Qoi usa de frases y vens gre- ga» en 8òn modo comú de parlar. Greeisante. Qai sermonem grecum cam proprio commiscet. GRECISME. m. Frase ó modo de parlar à imi- tació dels grechs. Helenismo, grecismo, Uellenis- mas, graBcismus, i. GREGOLLATÍ , NA. adj. MescIa de grech y Ualí. Grecolatino, Gnecolalinus. GREDA. f. Terra de parayre, espècie de argila blanca y bitominosa, qne serveix pera (ràurer la- cas, etc. Greda, Graeta, eretria, ». I mei. fam. Mo- neda, diners. Mosca, monisesy lana, morusat güel- tre. Pecunia, 8B. GREDALTGREDAR. m. Terreno abundant de greda. Gredal, buhedoy bkmquizar, hlanquizal, gre- io9o, Lncus crseta abandans; craetifodina, se. || adj. Se din de la terra gredosa. GredaL Graetosa terra. GREDELli. m. Color de rosa seca. Gredelli. Ros» aridsB color. GREDOS, A. adj. Lo que participa de greda. Gredoso. Gnetosus. GREFIER. m. Oficial de la casa real de Bor* gooya, que fa de secretari y majordom. GrefUr. Tabularius^ ii. GREGA. f. Adorno de Ifneas paralelas entre sí per espays de igual amplària que ellas. Greca. Quadratis et inler se aequaliter distantibus lineis taenia. k Là GREGA. m. adv. Fora de orde. Sin, fuedare. trastes, Gonfusè, inordinatè. GREGAL, m. Vent grech entre llevant y tra^ montana, segons la rosa nàutica usada en lo Medi- terrani. Gregal f greco , griegoy galemo, galeno, Gnecus, i. GREGALISAR. T. a. nordestkjàe. GREGARI, A. adj. Qui està en companyia de altres sens distincció, com lo soldat ras. Gregario. Gregarius, gregalis. GREGORIANA, f. Pessa de la armadura antí- gua que's posava en la cama dreta à modo de ge- Dollera entre '1 boti y la mitja, y era de cer trem- pat. Gregoriana, Gregoriana, ae. GREGDEJAR. V. n. Afectar lo parlar grech, usar veus de dit idioma. Grecisar, Graecisso, as. I Imitar lo dialecte grech. Greguizar, Grsecisso, as. GREGUES, f. pi. ant. grbvas. GREGUESGH, CA. adj. ant. grech. GREIX. m. Sagí, llart, grassesa dels animals. GrasOf gordura, grosura, grasura, graso, gordo, Adeps, ipis. I Lo que'ls aucells tenen en la ouera. Enjundia, Arvína, sb, Q esperma de rallbna. | La inmundicia que deixa '1 suor en los vestits. Ma- gre, grasa, pringue. Sordes, ium. I Lo mòlt suau y delicat, com lo de cabrit, etc. que s' usa pera sua- visar las mans, etc. Sebilb. MoUe sebum. | Lo que deixa *1 vidre en los forns. Natron, Yitri fel. . bxbeutar ob gebix. fr. Engrasar, Pinguedine fcBdare. F094R QUBtX. fr. BrtGRSlXOSB. TRJlURBR LO GREIX. fr. DESENGREIXAR. GREIXIMÓNIA. f. fam. Diners; Unto de rana; ungüento de Méjico, Pecunia, a;. GREIXOL. m. GREJOL. GREIXONERA. f. Yas de enyna pera arreglar lo greix, y cóurcr aucells. Grasera, Adipi recipien- do coqnínaria lanx. GREIXÓS, A. adj. Lo que té greix. Gardo, graso, Adipalus, crassus. || Untat, ple de kimnndf- cia ó greix. Grasiento, erasienlo, mugriento, prt»- go90, Sordidus. GREIXUM. m. Porqueria. Mugre, Sordes, ium. g GRASSÀS. GREJOL. ro. Lliri blanch. Lirio eàrdeno. CoB- ruleum lilíum. GRELA. f. ter. gibrella. GREIX. m. ant. grill. || Lo semen quel gall posa en lo rovell del ou. Meaja, galladura, enga^ Uadura, Ovi sperina. GREIXAR. V. n. ant. grillar. GREMI. m. Reunió ó cos de personas que te- nen un mateix exercici ú ordenansas. Gremtd. €oI- legium, ii, sodalitas, atís. GREMIAL, m. Panyo quadrat ab una creu al mitj, que's posan los bisbes sobre Msgenolls pera al- gunas ceremónias de pontifical. GremiaMnfula, ae. GRENOYA. f. ant. granota. GRENOTT. m. ant. cullereta, evbrió. GRENYA, f. FLocH DE CABELLS. ] Cabellera des- composta y embolicada. Grena, Soluta coma. k SARPA LA GRENYA, fr. tCT. A ESTIRA CABELLS. GRESAL. m. ter. plat. GRESCA, f. Tabola, confusió de crits. Zamhra^ gresca, Riva, », jurgium, ii. ESTAR DE GRESCA, fr. ESTAR BE FÍLIS. GRESOL. m. Vas ahont se fonen los metalls. Criiol, Liquatoriam, ii. || Vas de terra ó altra ma- tèria, en que's posa llnm. Candileja, Lychnus, i. \ Lo del llnm de cnyna, en que's posa V oli. Candi^ leja. Interins lychni vas. || Lo de sola. CazoUta. Catillus inferior. EN FORMA DE GRESOL. AcatidUado. Lychui formam referens. GRESOLADA. f. La porció de metall qne eab en lo gresol. Crisolada, Liquatum metallum in vas- culo contentum. || La porció de oli que cap en uo gresol. Crisolada, Qnod lychnus capit oleum. GRESOLÀS. m. anm. Candilon, Grandior lych- nus. GRESOLET. m. d. Candileja, candilejo, candi* Ullo, ilo, Parvns lychnus. GREU. adj. ant. gra ve. || ant. fort, VBHEMBTCt. II ant.GRAVós. I ant. cruel, y m.NosA, impedimbht. II adv. m. ant. justament. saber greu. fr. Saber mal. Pesar, sentir, saler mal; repugnar. Doleo, es. |j Fér llàstima, dóldrer. Doler ; dar Idstima, Doleo, es. Sf T SAB GBEU, PÓSATHI tN BBBU. ref. B^ 8iB X1L| PÓSATHI SAL, 82d GRI DICCIONARI GRO GREUGE, m. ant. agra vi. || contratemps. GREUJAR. V. a. ant. agravar, oprimir. | agra- VIAR. GREUMEBIT. adv. m. ant. fortament, vehe- MINTMENT. || DISGU8TADAMBNT, MALAMENT, DE MALA GANA. GREVANSA. f. ant. perjudici, dant. GREVA8. f. pi. ant. gamrrra. GREVEMENT. adv. m. ant. greument. GRÉVIA. f. ant. GRAVEDAD. GRÉVOL. m. Arbre de fulla espinosa, frnyt bermeli y agre, la pell groguenca, de la qual se'n fà vesch. Acebo, agrifolio. Acer, eris, agrüfolia, SB. En alguns diccionaris li donan lo castellà liga, muérdago, però es una planta enterament diferent, com se pót véurer en vesch. GREVOLAR. m. Lloch plantat degrévols. Ace- Udo. Agrifoliis consitus ager. GRIALA. f. ter. girrblla. GRIAN8A8. f. pi. ant. ESPOROUERUS. GRIDA. í. ant. crida. GRIETA. f. Solució borísontal de continuitat que's fà à las caballerias en parts carnosasab dolor y un pocb de matèria. Respigon, Ulcus, eris. GRIFANT. m. girfalch. GRIFAT. adj. S' aplica al caràcter de lletra inclinada à la esquerra, inventada per Sebastià Grif. Sojornant lo pren per lletra majúscula. Gri- fa, grifado. Characteres in levam inclinantes. GRIFO. m. Animal íabulós de mitj en amunt àliga, y de mitj en avall lleó: serveix de geroglí- fich en los escuts de armas. Grifo, Griphus, i. || Aucetl efectiu semblant à la àliga. Grifo, Griphus, i. y Se digué de una moneda antígua de Liejar, que valia 20 florins. Grifo. Moneta sic dicta. GRtrOL. m. Brot, lluch. PimpoUo. Pullutus, i. Q Doll, erupció del aygua en la superfície de la t«rra. BorboUon, horboton. Scaturigo, inis, ebulli- tio, nis. FÉR ó tríurer grífols. fr. y GRIFOLAR. V. n. Brotar, trànrer brots las plantas. Pimpolleeery eniaüecer, ahijar; echarpm- pollos. Pullulo, germino, as. GRIFOLL. m. ant. grill. 1. GRIHER. m. ant. pedrer. GRILL. m. Insecte negre, espècie de escarabat, de una polzada de Uarch y quatre alas, las dos pri- meras mès curtas, lo cap inclinat envers terra, '1 cos pardo rojench llustrós, y dos unglas en cada pota ; ab las dos alas llargas forma un cant parti- cular, expressant lo terme rich, rich, ógry, gry, de ahontiia pres lo nom. Grillo. Grillus, i. | En las magranas, taronjas, etc. cada una de las parts que estan divididas per medi de una membrana. Casco. Mali segmentum. || Lo de la nou. jPtema. Nucleus, i. I La cama que trauhen las llavors quant fermen. tan. Grillo. Caulís, is. | grillbt. 8. <:antar los grills, fr. Grillar, Grillo, as. ?ÍR grills, fr. QRaLARSE. NO puja un GRILL DE NOU. expr. feoB; qoe s* usa pera despreciar alguna cosa, ó pera ponderar lo sèu poch valor. No moala im eomino. Ne flocci qni- dem babendum. GRILLA, (fér la) frfam. péndrsr, fér còuei* GRILLAR. V. n. Tràurer grills las llavors. H- lular. Pullulo, germino, as. GRILLAR8E. V. r. Tràurer grills las llavors, fmytas de la terra, com : cebas, alls, eto. Butaüar- jaclatio, nis. GUAPETf A. adj. d. Guapete, guafiUOf ito. fiellulus. GUAPETÓ, NA. adj. aum. Guapeton. Strenuis- simus. GUAPÍ8SIM, A. adj. sup. Relindo. Perpolitus. GUAPO, A. adj. Bonicb, galan, bell, perfet. Lindo, guapo, bello, escelente. Elegans, pulcher. I Valent, animós. Guapo, Strenuus, magnanimus, II BO. fír lo guapo. fr. Manifestar valentia y animo en los perills. Guapear. Jactor, aris. GUARA. m. BURRO eugassbr. GUARAPÍ. m. Espècie de nau. Guarapi, f^m guarapi. %ti GÜA DIGGIONARI GÜA GUAHDÀ. amb. Qni té à sòn càrrech algnna cosa, 6 cnyda de ella. Guarda, Custodia, se. || La acció de guardar alguna cosa. Guarda. Custodia, ffi. D Cumpliment , observància dels preceptes. Guarda, Observantia , se. || Tropa que vigila ó guarda algun llocb. Guarda , guardià. Custodia inilitaris. || Lo de la seda. Asiz. Serici custos. Q Llocb abont se fa la guarda. Guardia , cuerpo de guardià. Excubítorium , ii. || ^xp. que adver- teix guardarse del mal que amenassa. GuarL•. Heus. II interj. de temor 6 recel. Guarda, guarL• fuera, guarda, Pablo. Yae, absit. || f. pi. Ferrets del pany que no deixan tancar ni obrir ab altra clau que la pròpia, y també U vuyt de la clau qneUs correspon. Guardas. Serse repagula. || guat- TA. GUARDA DE ciaCER ó PRESONIA. aut. ESCARCELLBR. GUARDA DE coRPS. La tropa que guarda y acom- panya sempre la persona del rey. Guardia de corps, Scurra, ». GUARDA DELS PORTALS. Los quo cuydau de cobrar lo dret de portas. Portalero, Yectigalium in urbis portis exactor. GUARDA DE VISTA. Qui obscrva y guarda à algú sens pérdrerlo de vista. Guarda, guardià de visla, Stator, spectator, is. ESTAR DE ó FÉR GUARDA, fr. Estar de ó hacer guar- dià, Stationem, excubias agere. PUJAR GUARDA ó DE GUARDA, fr. Entrar dc guarda. Montar la guardià, entrar de guardià, Stationem, àd excubias ingredi. G1JARDAB06GH. m. Qui guarda 'Is boschs majorment reals. Guardabosque, guarda de monie, Silvarum custos. GUARDABRÀ8. m. Part de la armadura que defensa al bras. Guardabrazo, Brachii armalura. GUARDAGAP. m. nàut. Anella de ferro ó fus- ta, acanalada en sa circunferéncia exterior, à la qual s' ajusta un cap; y serveix pera que passe un altre per dins sens gastarse, ó pera enganxar un aparell. Guardacabo. Finiculi fulcimentum. GUARDAGARTUTX08. m. nàut. La caixa de fusta abont se guardan los cartutxos. Quardaeartu- ehos. Igniferorum telorum in navi tbeca. GUARDAGÓS. m. ant. armilla. GUARDAG08TA8. m. Nau y soldat pera im- pedir que's desembarque contrabando. Guardacos- tas, PraBsidiaria navis. GUARDADAMA8. m. Empleo de la casa real, y consistia en anar à caball al estrep del cotxo de las damas pera que ningú pogués parlar ab ellas, en lo dia es fér fér llocb en la sala de la reina en las funcions. Guardadamas. Pedisequarum regina; cus- tos. GUAROADOR , A. m. y f. Qui guarda. G'uar- dador. Custos, odis, servator, curalor, is. GUARDAENGUNY8. m. Qui cuyda dels en- cunys y demés instruments en la casa de la mone- da. Guardacufios, Monetalium sigilorum castos. GCARDAFREN8. m. L' empleat encarreigat de apretar ó afluixar los frens de la màquina y tren dels ferro-carrils. Guarda freno$, Custos frenomm. GUARDAFRET. m. Roba ampla y llarga que pera major resguart del íret se posa sobre 'Is de- més vestits. Ropon. Amplior túnica. GUARDAJOYA8. m. Qui las cnyda. Guarda- joyas. Scrinarius, ii. || Capsa ó armari abont se guardan. Guardajoyas. Scriniam, repositorium, ii, cella, £. GUARDAMÀ. m. La guarnició de la espasa que cubre la ma. Guardamanie, guariamano. Ca< pul i ensis ornamentnm. Q En las annas de focb, pessa de ferro ó llauté en semicírcul pera defeoa del gatillo ó desparador. Guardamonte. Catapolts fibulse munimen. GUARDAMONTE. m. guardamí. t. GI7ARDAPOLVO. m. Resguart de la pols. Guardapolvo. Operculum, i. || pi. Los ferros deb cbtxos desdeU balancí fins al eix. Guardapoltiu, Ferrese rbedam munientes virgae. GUARDAROBA. m. Llocb destinat pera guar- dar la roba. Guardaropa, Yeslíarium, ii. || Qui cuy- da de ella. Guardaropa, Yestium custos. GUARDARODAS. m. Pedra qué's posa ferma y arrimada als costats de las portas y en los can- tons pera resguart de las rodas dels carros. Mecan- ton. Saxum ad janua munimen. GUARDAR. V. a. Reservar, cuydar de alguna cosa. Custodiar, guardar. Asservo, as. | Vigilar, tenir cuydado. Vigilar, guardar. Curo, as. || Cum- plir lo que's té obligació. Guardar, observar. Ob- servo, as. II Conservar, mantenir, retenir, no gas- tar. Guardar, Conservo, as. || Preservar alguna cosa del dany que li podia sobrevenir. Guardar. Caveo, es. || Amagar en llocb segur. Guardar, po- ner d cubierto, en segwro. Abdo, is. P Defensar, es- tar de guarnició. Guardar. Praesideo, as. Q Guiar, condjibir bestiar. Guardar, Armenta, greges duce- re. II ant. mirar, atíndrer. Q Mirar, estar una cosa situada al enfront de altra. Mirar. Specto, as. GUARDAR la rora. fr. mot. Evitar tot dany. Guar- dar la ropa. Pericula fugere. GUARDAR i HU LA CARA. loc. aut. Ocultar el rostre A alguno, recatarse de alguien, Yereor , eris. NO GUARDAR PONT NI PALAU. fr. aut. A'o reparar en nada, no témer nada, no pararse en obstdcnlos. Ne gradum sistere. | no tenir aturador. GUARDATBHO. cxpr. Dcnota que no s' admet lo que altre ofereix. Àrrebózate, arrópate con eUo. Ti- bi habeas. GUARDARI:N8. m. Gran pessa de la armado- ra antígua composta de vàrias planxas que servia pera defendrer los ronyons y tota la regió lumbar. Guardarenes Renum munimen. GUARDARSE. V. r. Apartarse dels perills. Bf- eelarse, guardarse, precaotrse. Caveo, es. | Posar cuydado en no fér cosa que no acomoda. Guardar- se, Aliqua vel ab aliqua re abstinere, sibi (Mh GVA pflrare. | Dit de las frnyli GDABDAT.DA. p. p. eVAUIATIHÒ. n. pera col-locar lo eand de i ítleribas puppÍB feneslnj^ ^ttiuNt. Bellica tormeala in poppis lateribas co- llo» la. GDABDAVELA-m. nàul. Cap ab qiies' anca- deoa una vela ab la verga pera que qd fassa bossaa. G»»riattia. Fanis vellam coDlioeoa. GDÀBDIA. [. ocilD*. SDABIHÀ. in. Qai gaards. CuardúiB. Coalos, odis. I Lo de las viayas. Viiíadtro. Yinee cnsloa. I Lo superior de cada conveni fraociscano. Gwir- rfíott. Cmnobii Tratrani miDornm prssee. || aintl. Qui cuyda de las armas y bodega. GHoriliaH. Ha- vrs cnralor. || ant. nàul. Oficial de mar qne s' ele- gia do enire 'Is mariners mèa esperiroentals y à cirrwb de qai estava la custòdia de la eiiàruia, vela.4 y demés foraimenls del buch, sa limpíesa y rf^oneiiemenl y la direcció de cerias reyoas eco- ndmiras de i bordo. Guardian. Gustos, odis. SI 'l GuiiDii ivax i oiBTis, QCK r*aiN los al- TKEB raiais? ref. Denota qne Is superiors deuhen dooar bon exemple als súbdits. Cuando tl gvardia* jmegaúlotnaipt», qM harúntoidtmdifrMleit Qnao- do capul dolei, «etera membra dolent. GOABDIAHIA. f. Dignitat de gnardÜ y 'I temps que dura. GuariiaM, Prcreclura, a:. QOAHIHN. m. uànt. Corda ab qoe's penjan las portas de la arlilleria. Swardía. Feueslrarum fori- bn snspendendis in navibus (unís. { pi. vinL Va cap de cànem pera subjectar la canya del timú, y donarli moviment al mateix temps, y en alguns ti- mons de roda es de cadena. Guardi». Fnuíi ad na- vis clavum gnbernandnm. GOAHDtOLA. f. Yas de terrissa seus altre fo- nt que un tall pera Scar diuers, y no poderlos tràurçr. Alcaaeia, hitelta, ladroiura, hitrta dituroM. Fictilis crumena, Iboca, capsella. ODABDÓ. m. ant. ouliidò. GDARDONAH. v. a. aní. G«LL*iDo:4ia. GDARENCIA V GVABENTIA.f. ant. russk. GDARENTIOI. adj. for. S' aplica al contracte descriptora en qne's 'dóna poder i las jnsticias peraqne '1 Tassan complir, fiuarfalt^ta. [>e aÜqna re obeunda chirographuro. GCABET. m. GOtlT. GDABIBIEKT. m. CURi. OOABIB. v. a. p. n. cnaita. || v. n. p. u. co- li kse. GDABIBHE. m. arit. Número ó números po- sats en orde pera senyalar determinada quantitat. Gmariímo. fíumeralis arilhmetica noia. GDABUÓ T GDABUOif. aal. CDU, sinraiT. GOABIT, DA. p. p. CDUT. GOABTTA. r. ant. iKPAto, issiLO, iefdgi. GUABNICIÒ. f. Adorno que's posa en los ves- tits, robas y cusas semblants pera ferlas més ricas TOMO i. >{ y agraciadas. Gtuunieim. Fimbrta , n. | Dofansa i_ qne's posa en la espasa y armas semblanla pert ^larda de la ma. Gwtntkün. Easis aentirií. ] •Harcb dels cuadroa , mirulls, portas, elc. Mano, Ora, s. I Tropa que guarueis nua plassa ó lorli- ficaeió. i^iídío, guarnieion. Sabaidium , praai- dium, ii. ODAHmCIONEB. m. SILL». OVABinciONEBlA. f. OSci y tenda del se- ller. SuaTnieioiieria. Phalmramm ofilcina. GDABNIHENT. m. Lo que Ruarueíx alguna cosa y la adorna. Ovarnicioii. OmatBS, as. |pl. Arreus de las cabalcaduras. Àftmjoi, y jut lo delscaballs. Stratum, i. GUABNIB. V. a. Adornar las robas ab guarni- cions. Guanuetr. Orno, is. I met. Armar, Kroréu- rer mentides. Bmbair, nii6aii«ir. PrEsligii deei- pere. || Encastar alguna cosa en or, plata 6 altres metalls. Giunuetr. Hnnio, is. | PoMr canyai pera sostenir las planlas. fnrtiíïiir. Arundinea ciateva- llare. || saivia, irioi*. || ant. nsut. ArMar para «I eoM^ai; à la genU de d bordo. Armis iMtmare. GUARNIT, DA. p. p. Iliiarnecido. ÜBuitos. OHABT. exp. GDiíDi. GOABTBI. eip. comminalória al últim dels decrets que equival à : qui i guardar lia. À fmfe- NM toque. Ad quos attiaeat. GDASARDA. f. ant. ibgohrmsl. GUASABDAB. v. a. ant. y GOASABDONAB. V. a. ant. BKCMranua. GDAAPA. f. La riralla qne's posa à l' flUrem inferior del bastó, llaosa, vayna de la eaptn, elo. Conttra. Confns, eitremnm, i. GDABflAHTAB. V. a. ant. gcíht», ABoaian Ol•IKOSàMRNT. GOAMANTAT. p. p. euiNTAT. GOAIT, A. p. p. ant. lULIltS, ISPITLL•IT. ODASTAHENT. m. L' efecte de consumir. CoMtmeioii, gmtamieiHo. Conaumptio, nis. GDASTAB. v. a. ant. co^sciia, murtnia. | GDA8TAT , DA. p. p. ant. viLHÍs, ■aHTLt.iT. GCATLA. f. ter. ociTLLL. 1. 1. GDATIXA. f. Aucell de passada semblant i la penliu, però mís petit , de color pardo ab picba obscurs. Codomíí. Ortyx, igis. I fam. Mentida. Pa- jarota, gatapa, pajarolada. Fabnla, et. GCATLLi UARESA. Aucell major que la guatlla, y sols se distingeix en que las gnia quant estiu de passada. Reg dt eodomiett; rateon, guio*. Ortygo- metra, m. Kixò ss GUATLLi. loc. fam. Denota que no's cr^ lo que's dín. Staa grilla. Nugas agis. GDATXAPEii. m. Fusta de Amèrica. Guuka- ftU, Liganm indicum. GOAU. m. ant. gual. GOAV. ra. ler. àr. ||ant. Gemech. finay*. Planctus, ns. | ant. pesar, pena. C»ita, bre. AGDictio, nis. < 826 GUE DIGCIOllAm GUAYABA. f. Fruyt del guiyabo. GMyuba. •Guayaba, e. GUATABO. m. Arbre de lodias, de fallas ra- Uadas y xalas, flor à semblansa de rosa, 1 fruyt del tamany de una pera mitjana, blanch, dols, la molsa granillosa: o' hi ha de vàrias espècies. Gwl•- yaho, Guayaba, s; piriferum psidíum. GUAYAGO. m. Arbre medicinal de las Anti- llas, de fasta medicinal, rehinosa, aromàtica, un poch amarga y agre. Guayaean, g}íayaeo, Oflicinale guayacum. GUAYAQUIL, adj. Lo que es deia provínciade Guayaquil en lo Perú. Guayaquil. Gnayaqnilensis. GUAYmENTAR. V. n. ant. Gemegar. Guayar. Plango, is. GUAYTA. f. ant. centinellà, guarda, atala» TA. II Dret propi del castell termenat que anava junt ab los de so, oorn, bada t ToaaATjB. Derecho de atalaya, etc. Specala, sonus, cornu, bada, et opus toraceum. GUAYTAR. V. a. ant. aguaytae, atalatab. GÚBIA. f. Enformador de mitja canya. Guhia. Subtílius scalprum. GUBIADA. f. Concurs abundant de algunas cosas. Nubada, Copia, 8B. GUBIADURA. f. nàut. Canal feta ab la gúbia. Cubiada. Canalis,' is. GÜELDRÉS, A. adj. Pertanyent al ducat de Güéldres, y qui es natural de ell. Güeldrés. Güel- dri» ducatus. GÜELF08. m. pi. Partidaris del Papa en Ità- lia , per oposició als gibelins , partidaris del em- perador. Esta denominació vé de dos casas pode- rosas quedividian la Alemània 'Is Hohen Houffen ó Weiblingen y *ls Welfs, duchs de Baviera que 's declarar en en favor dels papàs contra *lsemperadors de la casa. Güelfos. Sectatoribus síc dictis. |j obdb DELS. Orde de caballería instituida en 1815 en lo regne de Uannóver pel príncep regent de Inglater- ra. Orden de los güelfas, Equestris ordo. GUENYO, A* m. y f. ter. gbrxo, boeni. GUERAU. ant. n. p. de home. gbau. GUERIMENT. m. ant. cüba. GUERRA, f. Rompiment de pau entre las na- cions. Guerra. Belluro, i, Mars, artis. | Art y pro- fessió militar. Guerra. Militia, se. || desafio. || met. Dissensió entre doméstichs. Guerra. Dissidium in- ter domesticos. | met. Oposició y contrarietats, com entre fret y calor. Guerra. Contrarietas, atis. I PEBSECUCIÓ. GUEBRA CAMPAL. Gucrra à camp dcscubert. Guer- ra campal. Bellum apertum. GUERRA, CASSERA T AMORS, PER CADA PLER MIL DO- LORS, ó PER UN PLER CR.TT MIL DOLORS, ref. DCDOta r afany y traball que hi ha en aqueixa espècie de ocupació ó diversions. Guerra, caza y amares^ por Muplacer mil dolores. Plura dolet quam gaudet amor, Bellona, Diana. GUEBRA CIVIL ó L^TBSTiNA. La que leueu entre sí GÜE Is tl•liUlaiis de un maieis poble, rq>üblica ó ngie. Guerra citii. €ivile bellum. MH^BRA DE BNTEinifBNT. Op08ÍCÍÓ de OpíoiooS. üuerra ée €ule%dimiei9Uo. Dictamionm pugna. GUCBUL GALANA. U^|K)ch empeuyada. Gierra -galana, Yelitatio, nis. || nàut. La que 's fé ab lo canó sens arribar al abordatge. GÜierra galma. Prslium aavale levius. «UEBBA, GUEBRBJADA, UOt. GÜBBmA YIVA. GUEBRA PALESA, loc. ant. Guem oberta, decla- rada, franca. Guerra abierla. Aperte bellom. GUERRA VIVA. Saugreuta, sèos intermis8Í4. Gmr- ra viva. Acerbum, fervens bellnm. DECLARAR GUERRA, fr. met. Combàtrer ab rahoBs alguna doctrina, costums, etc. Declarar guerra. Oppugno, as. FÉB GUEBBA. fr. Goerrejar. Hacer ^merra, ò U guerra. Bellum gerere. jj met. Oposarse à altre ab eficàcia pera impedirli algun intent ; anar contii de algú. Hacer guerra. Insidior, aris. | met. Moles- tar interiorment alguna passió, espècie, etc. Sa- cer guerra. Ango, is. píNDBEBSE EN GUBBBA. loc. ant. Armar gnerra, buscar, móurer guerra. Armar guerra. Bellom ge* rere. QUI NO VA i LA GUEBRA, NO MOR EN ELLA. ref. Denota que qui s' aparta dels perills evita sas re- sultas. Quien nova Ala guerra, «o muere em ella. Arma, procal bella remaoens, hostília vitat. QUI NO VÓL VÉURER LLÍSTIMA8, NO VAJA i LA GUER- RA, ref. QUI NO VÓL POLS, QUE NO VAJA i LA ERA. GUERREJADOR, A. m. y f. Qui gaerrcja. Guerreadar, guerrero. Proílíator, bellator, is. GUERREJANT, m. Ocupat en la gnerra. Gacr- rero. Miles, itis. GUERREJAR. V. n. Pelear, fér guerra, estar en ella. Guerrear. Bello, as. GUERRER, A. adj. Inclinat à la gnerra. Omr* rero. Bellicossus, mavortius. GUERRILLA, f. Partida de tropa lleugera qie fà las descuberlas y romp lo foch. GuirriUa. Teli- tes, nm. GUERXAR. V. a. Tòrcer, encorrar. C«Nkr. Curvo, as, ioflecto, is. GUERXAR8E. V. r. Tórcerse, enconrarse, do- blegarse la fusta. Alabeane, eamharu, honeane. Flecli, inflecti. GUERXESA. f. Eocorvament, vici de la festa. AlabéOy comba. Curvatura, ae. || Malaltia de la visU per mala disposició dels muscles, lo que ft Biirar malament. Estrabismo. Oculorum distortio. FÉR NET DE GUERXESA, T TRÍURBR DM GUERXISi. fr. Tràurer lo vici à la fusta guerxa. DesaUkar, acozar. Curvatune vitium emmendare. GUERXO, A. adj. La persona qne tors la visU- Bisojo, bizco. Strabo, nis. Q borni, tort. | Pit de ii fusta torta ó encorvada. Alabeado , c^mèMb.FVns. MIRAR GUERXO, fr. Mirar de tort. Jítr«r bút», k través. Obliquè iatuerí. GüI GÀTALi. GÜI 827 GUERXÓ8. adj. Lo que es fàcil de lórcerse y fér guerxesa. Bomeadizo. Flexibilis. GUETO. m. fam. ybll, jato, avi, pari. GUIA. f. Qui encamina y mostra à altre *1 ca«- mi. Guia, YisB, itineris (Hi. || Qui acompanya al cego. Gomectlh, lazarillo. Palpo, ois. || En los ar- bres rama principal que trauhen al principi, j serveix com de mare de las demés. Guia, Sureu- los, i. I En cohets, minas, etc. metxa que dirigeix lo foch ahont convé. Guia. Pulveris pirii linea di- rectoria. || En los molins de vent, pessa gran de fusta, que serveix pera dirigir y fér anar lo moli, ordenant las aspas, conforme demana 'I vent. Guia, Moletrinus clavus. || nàut. Aparell ó cap sen- zill ab que 's dirigeix ó sosté alguna cosa en la si- tuació convenient à sòn objecte. Guia, viento, y pa- latraez, lo de las càbrias y malxínas. Directorius funis. II En los cuixots de las prempsas de racó re- gata que dirigeix un piló del mateix nom, pera que no 's decanto lo que's prempsa. Guia. Linea ductrix in prselum. || fr. Entre encuadernadors llis- tó que s' acomoda à una mossa que té '1 cusidor, y serveix pera que quede igual la superfície 4e la taula. Regla, vareta. Regula, se. || En las serras las dents inclinadas à un y altre costat pera obrir ca- mí. Guia carrera. Serrae obtortae dentes. || Se diu del caball capó que va devant de una eugassada ó de una porció de potros pera cocduhirlos de un paratge à altre. Guia. buctor, is. | En las prempsas de lliura cada un dels dos montants situats quasi al mitj de la llargària de la biga entre is quals està col-locada aquesta, para que *s conservo sem- pre en una mateixa direcció. Gwadera. Torcularis praeli repagula lignea. | En las tahonas, cinias, etc. barreta llarga que surt del cap del arbre, ahont se lliga *l ronsal de la bèstia que las fà rodar. Guia, guiadera. AntlisB gubernacuJi clavus. || Lo qui en los jochs y exercicis de à caball condubeíx alguna cuadrilla. Guia. Ductor, is. || Apoyo. Bordon. Sus- tentaculum, i. || Cada una de las dos branillas gros- sas en la part posterior de la cotilla. Guia. Prims virg». II En las casas de moneda, pessa que puja y baixa i qui talla la moneda. Guia. Dux, cis. || En las minas la terra que senyala estar pròxima algu- na veta, ó indica sa abundància. Guia. Metalli vena indicium. || En general tot allò que serveix de di- recció, exemple,, etc. Guia, norte. Dux, cis. || Des- paig, albarà pera poder transportar generós. Guia. Telonarii syngraph». || Qui ensenya ó inslruheix à altre. Guia. Dux, cis. || mil. Lo sargento ó cabo,, qjie's coi-loca à cap de Gla, pera guardar las dis- tàncias, y que vaja ben alineada. Guia. Ductor, is. I pi. Las mulas ó caballs que van inmediats à la» llansa dels carruatjes. Guias. Bíjugi in rhaeda proximiores equi. GUIA DE FORASTBas. Llibre que's publica cada any ab los noms dels que componen, los tribunals del regne, ofioioasde la copi^ empleala en P exèrcit, etc. Guia de forasteros. Libellus ductor. GUIADOK, A. m. y f. Qui guia. Guiaéor. Dux, cis, ductor, is. GUIAR. V. a. Mostrar lo camí. Guiar. Duco, is. Q met. Dirigir, ensenyar. Guiar. Dirigo, is. | Llas- timar, embrutar, posar de mala manera. Pomer. Multo, as. H GOBERXAR. || Eucamiuar las eosas in- materials ahont se desitja. Guiar. Deduce, is. GUIATGE, m. guia, salvoconducto. GUIENÉ8, A. adj. (losa de Guiena. GtMnés. In teiena natus. GUIER. m. ter. pedrer. I. GUILAPfDOS. m. pi. Regalo que 's dóna per Nadal. Àguinaldo. Strena, sb. || Lo regalo que 's fi à algú en lo dia que cumple anys. Cuelga. Munns- culum, i. GUILUfDAYNA. f. diversió. GUILLA, f. guineu. II CULLITA, USUFRUTT. GUILLEM Ó GUnXERM. n. p. de home. Guillermo. Gulielmus, i. GUILLERMITA8. m. pi. Indivfduos de la con- gregació que fundà sant Guillem. Guilíemtítat. Mo- nachi sancti Gulielmi. GUILLEUMA. f. Ribot estret pera traballar ahont no's pót ab la garlopa y altres. GwUlamé^ junlera. Angustíor runcina. || f. de GurftBM. GUILLOT. A. adj. usufructuari. GUILLOTINA, f. Suplici en que 's talla 'I cap. Guillotina. Patibulum in quo caput absciditur. | Màquina que per medi de un tallant que càuabiai- xat se talla recte é igual lo paper, cartró, elc. Gwillotina. Machina ad papyri secaodi. GUIMBALBT. m. nàut. Pla de una cana posa^ en la bomba en disposició que à sòn moviment s» trau r aygua de la nau. GuimhaUti. Naval is antliae manubrium. GUIMBARRO. m. Tros gros de pa. Mendmgo^ zoquete, tarugo. Panis frustutum. GUINARDA. f. GUINEU. GUINDA, f. Espècie de cirera roja, sabrosa y sana. Guifda. Acidulum cerasum. || nàut. cüin- DARs. II pi. Teixit de daus, regularment de cotó y seda, ó de cotó sol. Guindas. Yersicoloribus tesselis variagatum textile. GUINDALESA. f. nàut. Corda de quaire ca- mas y de cent brassas pera diferents usos en la nau. Guindalesa. Rudens, tis. CKmWAMATNA. f. nàut. Senyal de amistat de una nau ó esquadra à altra, y consisteix en bà* trer mútuament lo pabelló. Guindamaina. AmiciD classis signum. GUlNüAR. V. a. Fér pujar mès lo que està penjant de alguna corda, ó pujar mès lo qoe ja estava vertical. Guindar. Attollo. D v. n. nàut. Al- sarse y tenir posició la arboladura, presentaria 'I buch en ella ó manifestarse à la vista. Guindar. Se oslendere. aonmiMS. m. nàut JUsària dels pals y mà»* ül». Guinda. Mali altitudo;- GUINDA8TE. m. nàut.Godonml»depti»9nil^ 828 GUI DICCIONARI 6m 808 en que *8 posan las politjas y 's fican las cu- bertas y llatas pera armar las vergas. OuindasU, Quadrat» Irabès. ■ GUINDEE. m. QUiNDO. GUINDETA. f. d. Guindilla, Gerasum parvum. GUIBIDO. m. Cirerer, que fa 1 fruyt un poch agre. Gui%dalf guindo. Prunus, i. GUtNDOLA. f. nàut. Planxa triangular de tres taulas ab ires cordas pera rébrer las càrregas y altres usos. Guindola. Funibus inslructum ponde- ribus levandis nauticum Iriangulum. GUINEA. í. Moneda inglesa de or ; val 95 vin- tídosos. Guinea» Britànica moneta. GUINEU, f. Animal quadrúpede de tres peus de Uarch y un y mitj de alt, lo cap rodó, la cua matxucada, llarga y mòlt peluda, es mòlt astut, 8* alimenta de cassa y llensa un fetor mòlt repug- nant. Zorra^ rapo$a , y zorro '1 mascle. Yulpes, is, alopex ecis. || cau. 6. LA CULPEU QUAN NO *N PÓT HAVÉ8, DIU QUE SÓN VBiDAS. ref. Denota 'i despreci de lo que no ^s pót conseguir encara que *s desitja. Agrillas eran. No* k) acerbum sumere. GUINYADA. f. y GUINYAMENT. m. Senya que 's fà tancant ab dissimulo qualsevol dels ulls. Guiiiaday guinadura, guino, Niclus, us. y nàut. Girada ó decli nació de la proa envers T un ó altre costat de la direcció que déu seguir. Guiüada. Mavis deflexus à recta via. GUINYAR. V. a. Fér senyas ab los ulls. Gui- nar, Nieto, as. y nàut. Móurer la nau la proa à uo costat y al altre obebint al timó. Guiüaf, Navem buc ei illuc verti. GUINYOy A. adj. ter. borni. GUINYOL, m. Grunyit del gos y altres ani- mals. Ganido, Gannitus, us. GUINYOLAR. V. n. Udolar lo gos ab veu ron- ca. Ganir. Nieto, gannio, is. GUIÓ. m. müs. La nota ó senyal posada al fi de la ralla, pera senyalar lo punt en que comensa la següent. Guiou, Musícalis nota sequentem vo- cem indicans. || gram. Guion, Yexillum, i. GUIPAR. V. a. fam. Mirar ab cuydado ó dissi- mulo. Avizorar, aiisbar. Clam speculari, exploraré. GUnUGAY. m. Llenguatge obscur. Guirigay. Obscurus, inlrincatus sermó. GUIRLANDA Ó GUIRNALDA. f. GARLANDA. 1. y DONZELL. \\ Senzilla diadema ó cenyidor de or ab una sivella en lo centro ab que *s coronavan à vegadas los comtes de Barcelona en llocb de la co- rona heràldica comtal. Guimalda» Laurea m. GUISA. f. ant. MODO, MANERA. DE BAIXA GUISA. CXp. DE BAIXA MA. EN GUISA. m. adv. A manera. Morè. GUISADO. m. Vianda composta y amanida. Guisado, Obsonium, ii. Q Lo que 's fà ab carabas- sons. Calabacinau. Edulium cucurbitis condikum. y Lo que *s fà ab escarxofas. Alcachofaio. Ex ei- pvis çondimentom. GUI8ADOR, A. m. y f. Cuyuer, eoch. GiMm- dero, Coquus, i. GUISAR, y. a. Cuynar , amanir lo menjar. Guisar. Condio, is. GUIT, A. adj. S* aflka à la cabaleadora que lira cossas. Paüoy ruin, zaino. Calcitrosa, infida bèstia, y gossa. GUITAGATA. jocb. ollas, ollas, btc. GUITARRA, f. Instrument músich de cordas. Guitarray vihuila. Chelys, is. ALTRA COSA ES AB GUITARRA, loc. Deuota que las cosas ab los instruments ó auxilis necessaris se fan mès fàcilment y millor. Otr^ cosa es eim gw- tarra, Aliud est. ESGARBAPAR LA GUITARRA, fr. Tocarla malament. Zangarrear. Male chelym pulsare. NO ESTAR BEN TREMPADA LA GUITllRA. fr. NO ES- TAR DB FÍLIS. XAPAR LA GUITARRA, fr. met. Destorbar los pro- jectes de algú. Cortar el revesino. Obsto, as. GUITARRA8SA. f. aum. Guitarrmt, Magna cbelys. GUITARRERi A. m. y f. Qui tracta en gni- tarras. Guitarrero. Citbararum faber. GUITARRETA. f. d. Guilarrilla, Parva cbe- lys. GUITARRISTA, m. y f. Tocador de guitarra. Guitarrista, Githarista, ae. GUITARRÓ. m. Tiple de guitarra. CttífamV/a, tiple, guitarro. Acutior clthara. GunroNÀs, SA. adj. vag abundo. GUm. m. ant. guia. GUINZA. f. gossa. GUIX. m. Espècie de pedra no mòlt dura, cre- mada y preparada pera las fàbrícas. Yeso. Gyp- snm, i. { La porció que *1 manobre dòoa de uoa vegada al mestre. Pellada, Gypsi pars. || Pedra blanca ab que *ls sastres senplan per ahont han de tallar ó cnsir. Jaboncillo, jabon de sastre. Alba petra. || parrell. GUIX BLANCH. Pedra fòssil, espècie de guix trans- parent. Espejuelo. Gypsum, i. GUIX PRIM. Lo blanch amerat. Yeso mate, Candi- dum gypsnm. GUIXA. f. Llegum. Guija, tito, almorta ; mue- .la, diente de muerto, Gicera, íe. GUIXA YRE. m. Qui fabrica, ven ó tracta ab guix. Yesiro. Gypsi fabricator. GUIXER, A. adj. Pertanyent al guix. Yesera. Gypsiarius. GUIXERA, f. Terreno abont bí ba pedra de guix y llocb ahont se fabrica. Yesal, yesar, gesers, Gypsi fodina. GUIXOT. m. Tros dé guix arrancat de la fi' brica. Yeson. Gypsi fragmentum. GUIXAR. V. a. ant. outAR. GUIZARDÓ. m. ant. Gallardo. GUIZARDONAR Y GUIZBRDONAH. T.l. i ant. gallardonar. OüS GATÀLi. GBT GULÉBIüfl. m. fam. ter. fam, gaui. Gazuza. Yehemens et molesta* fames. PISSAE GULÉXUS. PASSAE GANA. GÚBIERA. f. nàat. Corda grossa que serveix pera lligar las àncoras y altres usos. Gúmena, Ru- dens, tis. gAmia. f. Arma que participa de daga y pu- nyal. Gwnia. Pogionis geaus. GURET. m. GORBT. GUBETAR. V. a. ter. fér goebt. GURIR. V. a. ter. guarir, curar. GURRUBfi. m. fam. Marit massa condescen- dent. Gurrumino. Uxorius, ii. GURRUMINA. f. contemplació. 4. GUSIÓ8, A. adj. ant. jotós. GUSPIRA, f. ESPURNA, CENTELLA. GUSPIRAR. V. n. ESPURNAR. GUSPIREJAR. V« a. ESPURNEJAR, ESPÜENAE. GUST. m. Un dels cincb sentits corporals ab que 's percibeix y distingeix lo sabor de las cosas. Gusto, Gustus, us. II Sabor de las viandas. Gusto, Saliva, ce. || Deleyte , pler de alguna cosa. Gusto, Protbymia, ». U Complaccncia , desitj de alguna cosa. Gusto, Yoluptas, atis. || Arbitri, determina- ció, voluntat pròpia. Gusto. Arbitrium, ii. y Deli- cadesa, fínura, coneixement, crítica. Gmto. Pala- lus, i. I Antoix, capritxo. Gusto, Oblectatio, nis. Q pi. Los vicis en comú. Gustos, Yoluptates,' um. AE gust. m. adv. De gana. Libenter. i GUST OE QUI PAGA. loc. fam. Denota que las cosas tant que estigan bè com que estigan mal s' ban de fér al gust de qui las paga. A gusto di quien paga, Sumplum facienli inserviendnm est. . ALAio ó u ALABO 'l GUST. loc. iróu. DcnoCa *1 mal gust ó elecció de algú. Alabo el gusto, Per- quam oplimè. AL GUST ESTRAGAT, LO DOLS LI ES AM4RCH. ref. que ensenya que es comunment eacusal ó en va reconvenir ab suavitat al que està preocupat per una passió vehement. Al gusto daiiado ó estragado, lo dulee le es amargo, Quisque judicat prout est affectos. i ó PER BELL GUST. m. adv. i DRETAS. DB GUSTOS NiNGü n' ba ESCRIT, ref. DcROta quo à qui té declarat lo gust per alguna con no hi lia que posarli rahons pel contrari. Sobre gustos no H ha eserito, Trahit sua quemque voluptas. DONAR GUST. fr. Complàurcr. Dar gusto, graUf" car, Obsequor, eris. MAL GUST i LA BOCA. DesaboT, lusulsitas. MENJAR i GUST T VESTIR AL US. rcf. literal. Co- mer & gusto y vestir al uso. Fercula det placitum, sed vestes publicus usus. MÈS VAL UN GUST QUE CENT LLIURAS. ref. DeUOta que *s prefereix un capritxo al bè que pót resul- tar. Mas vale un gusto que cien panderos, Gustus quam divitiao multse praestat. NO HI HA GUST SENSE DISGUST, fof. que enseuya la inconstància y poca duració dels béns humans, pus desprès de un succés favorable y felfs , ve re- gularment altre trist y desgraciat. No hay miil sin hiel; no L•y contento eumplido en esta vida, Totam vitam miscent dolor et gaudium. GUSTAGIÓ. f. Funció per medi de la qual los animals distingeixen los sabors y las qualitats sa* brosas dels cossos. Gustacion, Gustatio, nis. GUSTABiENT. m. ant. tast. GUSTAR. V. a. Percebir gust de las cosas. Gustar. Delibo, as. || Tastar. Gustar,^ trobo, as. || V. n. Tenir complacéncia en alguna cosa, desíl" jarla. Gustar, Cupio, is. || Agradar. Gustar, Pla.* ceo, es. GUSTET Y GUSTILLO. m. d. ustillo. Levís gustus. GUSTÓS, A..adj. Content de alguna cosa, Gm- toso, LsBtus. II Agradable. Gustosa. Jucundus. | Saborós. Gustoso. Sapídus. GUSTOSABIENT. adv. m. Ab gust. Guil/osel•- menti. Jucundè. GUTAPERXA. f. Resíduo de la evaporació del SBch Uetós que 's desprèn de las incisions pracli- cadas en un arbre que 's troba en los boschs de las islas de la Malésia y s' emplea pera diferents usos. GutapercOf gutta-percL•, Gutta percba. GUTIRLÓ. m. goll. GUTURAL, adj. Gosa de la gargamella. Guhl•- ral. Gutturalis. ^»c^ 8se BÀB DIGCiONABI HàB H. Octava Ifetra det abecedari català y novena del castellà, encara que segons los gramàtichs es sols senyal ^ aspiració qae serveix pera donar forsa a! so de la lletra à qae's junta: 1s anlichs la tingueren per numeral y valia iOO, y ab una ra- lleta sobra 200,000. HA» itaterj . Explica *ls diferents afectes y accions ab que s*' avíisa, anima ó aUaba. Ha, Hd, heu. || Tercera persona del verb hàvér. na, E&iy y si es auxiliar, no té correspondència llatina. BÀ,HA. interj. pera manifestar que's troba k afgú en mafefei. Ai ax\ ha, ha. At, at. HA,. HA, HA. interj. de rissa. Ha, ha, ha; hi, hi. Hi. Ah, ha, ha. HABANO, A. adj. cosa diB la Sabana, mthano, y habanero dit de las personas. Rabanensis. HÀBIL. adj. Intel•ligent, capàs, docte. Btíibil. Habitis. I Apte, adequat, à propòsit. Bdbil'. Aptus. II Viu, subtil, fi. Hàbil. Callidus. HABILÍ8SIM , A. adj. sup. Habilisimo. Seien- tissimus, peritissimus. HABILITAGIÓ. f. Acció de habilitar. Habili- tacion. Habilitatio, probatio, nis. HABIUTADO. m. mil. Oficial recaudador dels interessos del cos que 1' anomena. Habilitado. Re- mm legionis procurator miles. HABIUTADOR, A. m. y f. Qui habilita. Ha- bilitador. Aplitudinis declarator. || m. pi. Los dl- vuyt diputats nombrats nou per part del rey y nou per part dels brassos que en las corts de Aragó de- yian formar la comissió examinadora de las cir- cunstàncias legals dels diputats y de si estavan en regla 'Is poders que portavan, donant de això '1 degut dictamen. Habilitadores, comision de aclas. A|»títadíni9 d^çUrator. HABILITAB. V. a. Declarar à aTgü apte y ca- pàs pera alguna cosa. Habilitar. Frobo, as. I Fér hàbil ó capàsàalgü. JT&bi/ttor.Habílemreddere. | Provehir à algú de lo necessari. Habilitar, Promp- tum, expeditum aliquem fkcere. | LLEcrmrit. HABpJTTARSE. V. r. APROPrrAisr. HABILITAT, DA. p. p. HabiliUido. Pfobatas. II f. Capacitat, talent, aptitut. Wtbilidad. Solertií, i 2B. II Destresa, art, manya pera tèr alguna cosa. Habilidad. Solertía , ae. || Snftcéncia. Habilüai. Scfentia, s. || Lo primor d& una obra. HabüHni. Manus, us. J pin. Propietat y acert en là semblaiH sa de lo que*s pinta, perfecta imitació. VaknHa. Yivida naturae smulatio. VALERSE DE SAS HABILITATS, fr. VALEBST Dr S&f MANT AS. HABILtesiM, A. adj. sup. HabilUinu). Peri- tissimus. IfABILisSIMAMENT. adv. m. sup. Ab noltï habilitat, fíabilisimaminte. Yalde scienter. HÀBILMENT, adv. m. Ab habilitat. Bahil' mente. Scinter. HÀBIT. m. Testit peculiar dels ecclesiasticlis, y mès comunment del frares. Habito. Habitus, os. II Insígnia ab que's distingeixen los ordes mili- tars. Habito. Insigne, is. Q Costum, facilitat adqui- rida per la repetició de mòlts actes. Habito, habi- tuacion. Habitus, us. || Túnica de monja. Monjii Monialis vestis. híbit sobrenatural. Lo que s" adquireix pel exercici de las virtuts sobrenaturals ; també 's diu de las virtuts infusas, fé, esperansa y caritat, per rahó desér una qualitat permanent intrínseca eo la knmík.Hdbito so^rmaturaí. Habitus supematnralis. híLbits de cor. Aquells ab que'ls ecclesiàstichs assisteixen al cor. Hdbitos de coro 6 eoraUs. Tes- tes quibus ecclesiastici choro assistnnt. hàbits ílaechs. La sotana y manteu que usto kv HiG ecclesiàstichs j estudiants. Hàhitos. Talirís vestís. l' híbit no f1 'l monjo. ref. Ensenya que V eite- rior no sempre es una senyal certa del interior. £l habito no hace el monje. Barba non íiicit philoso- phoni. pÉNDaER L* HÀBIT. fr. Férso religiós. Tomar, ves- tir el hdbito. Dare nomen religioni; religíoso habi- ta insigniri. PBNJàE LOS híbits. fr. Deixar la carrera eccle- siàstica. Ahorcar, colgar los hàbilos. Deponere scholaslicas ant religiosas vestes. HABITABIX. adj. Lo que's pót habitar. Habi- table, vividero, Habitabilis, quod freqnentari poCest incolis. HABITACIÓ, f. Casa ó paratge en que s' ha- bita. Habitacion, habitdeulo, vimenda, morada. Ha- bitaculum, i. || La part de la casa pròpia pera ha- bilarse. Habitaeion. Habitacnlatio, nis. | Lo temps que s' habita en alguna part. Habitaeion, residen- eia, Domicilinm, ii. || Comuna de companys. Com- tttbemio, Contubernium, ii. || La que es mòlt fre- da. Nevera. Nimis frígida cella. HABITACIÓ DE LA LLUNA, astrol. Certas parts del zodíacb, en qae*ls astròlechs imaginan que la lluna adopta las malas qualitats de las estrellas. Habita- eion de la Itma. Tempestas lunae. HABITADOR, A. m. y f. habitant. HABITAMENT. m. ant. habitació, estada. HABITABIT. p. a. Qui habita. Habitante. Ha- bilans. || adj. Yehí de una casa ò poble. Habitanie, kabitador, veeino, morador, HabiCans, tis. | Qui viu en lo camp y no gosa '1 dret de ciutadà. Pagano. Paganus. HABITAR. V. a. y n. Residir, víurer en algun lloch. Habitar, morar, vivir. Habito, as. HABITAT, DA. p. p. Habitado. Habitatus. HABITATOB Y HABITAT, m. ant. habi- tació. HABITET. m. dim. Habitillo. Parvus habitua. HABITUAGIÓ. f. Híbit. 8. HABITUAL, adj. Lo que*s ía, esdevé ó pateix per hàbit, com: malaltia habitual. Habitual. Habi- tualis. HABITUALUENT. adv. m. Per hàbit, de un modo habitual. Habitualmente. Morè consueto. HABITUAR. V. a. Acostumar, fér que algú s' acostumo à alguna cosa. Acostumbrar, habituar. SueSCO, is. I DOMICILIABSE. HABITUAR8E. v. r. Acostumarse à alguna cosa. Habituarse. Assuefio, is. HABITUAT, DA. p. p. Habituado, Consuetus. HABITUT. f. Relació que té una cosa à altra. Habitud. Relatio, ois. HABUYRA. f. ant. descans, quietut. Q ant. Temps irregular, hagué sa. HABUYRAR. v. n. ant. beposae. | ant. abun- dae. i ant. sobreixie. HAGA. f. Caball petit de estatura. Haea, ja/ta, Manni», i. I €àTAlA. HAI . Mt HAGANBA. f. Haca jnglesa major que la haoB espanyola y menor que*l caball. Hacam^a y Sejor- nan li diu kata doMe g taballo inglés ó foUuú. Alurco, ois. HAOELDAMA. f. Camp de sanch, y en parti- cular lo que*s comprà prop de Jerusalem pera se- pultura dels peregrios, pels trenta diners en que fou venut lo Salvador. Haeeldama. Àger sangoiois. HAGH. f. Pronunciació catalana de la lletra H. Hache. H littera. || Aquel ha ó tiene. lUe habet. | Hubo. Habuit. HADULAMENT. m. ant. udol. HAESM AR. V. a. ant. discóeseb, judigah. HAGUT, DA. p. p. de havér. lía&tdo. Habitua. HAHDfABIENT. m. AUNAIA. HAHINAB. V. n. AHiNAa. HAHIR. V. a. ant. Tenir odi. Abonteett odiar. Odi, isti. HAJAT8 T HAJAU. Temps del verb HAVte, TINC au. HAL. m. La aurèola ó círcal que rodeja *1 aiu- gró de la dona. Halo. Papill» circuitns. HALAGAR. V. a. ALHAGAB. HALENAR. V. n. ant. albnab. HÀLIT. m. Alé. Hdlito. Halitus, 18. HALLA. ALFONDECH, MLTOL, GRANHE fÚWUOSi HAL-LIKaif AR. V. a. AL4.ÜCUIAK. HAM. m. Petit ganxo pera pescar. Anzuih. Hamulus, hamus, i. || En lloch de haybii ó hi«. Hemos. ( ant. Equival à «b au, com : ham donat gran contento la vostra carta. Tu earla me MMiad grani$ akgriA. Littere t«8B nihi magnam letitÍHii attulenint TiBAB l' ham al mab. fr. MOt. Pradícar totas \m diligéncias pera conseguir algin fi. Kthmr la roà. Retia mittere, tendere. HAMAGA. f. Filat gran y clar assegurat ab dos estacas, serveix de llit, columpi ó grouadar. Hamaea. Pensi lis lectHS. HAMADRÍADAB. f. pi. mit. Ninfas de las fc- restas que naixian ab las carrascas , j eslavan amagadas en sa escorxa, y moriao ab eUia. iaia- driadas. Amadryades, um. HANC. adv. ant. mat. || aot. i mís, mcaha, ENCARA MiS , TAMBÉ. || Snt. JAMAT. | BOt. QUAÜT. | ant. NI TAN SOLS. HARAL m. Tribut periòdich que pagaa en Turquia 'Is que no sòo DMhometans. Bairai. Yaoti- gal, is. HARDA. f. ant. ESQUUOL. | ant aliqqbta. HARMONIA, f. Consonància de veas ó instm- ments. Armonia, harmonia. Harmonia, e* | Com- posició, conveniència de oosas semblants. Araio- nia. Harmonia, e. | amistat, unió. | anat. CompiH sició y orde dels ossos en línea recta. Jarmaiàa. Harmonia, ». J mit. Diossa filla de Marte y YéBMS. Armènia. Harmonia, sb. | ret. Combinació de dsc*- cions de pausada é ràpida pronunciació, aostífig»- da per articakoioiia fàcils y distíoelaa , qua fia il32 HAV DICCIONARI HEG r estil dols y agradable. Armonia, Harmonia, ». cÓHRER AB BONA HABMONiA. fr. Tractarse amisto- sameDt. Comr con buena armofUay amisUitamentB, Amicè facere, vivere. FÉR ó CAUSAR HARMONIA, fr. Canstr estranyesa, dissonar à la rahó. Hactr armonia. Lsedere, offen- dere. HARMÓlflGH, GA T HARMONIÓS, A. adj. Lo qae fà harmonia. Armonioso, armónite, ca- noro. Harmonicus. HARMONIOSAMENT, adv. m. Ab harmonia. Armoniosamenle. Masicè. HARPA. f. Instrument müsich de cordas, qua- si triangular, que *s toca ab las unglas : es símbol de Apolo à qui la regalà Mercuri sòn inventor. Uarpa ó arpa. Gilbara, ». || grapa, garra. TOCAR L* HARPA. fr. met. fam. robar. HARPADA. f. Esgarrapada. Garfada, garfia- da. Ungnium jactus, ictus. HARRAR. V. a. ant. casar, desposar. HARRIEJAR. V. a. ant. Avivar à las béstias peraque caminen. Arrear, aguijar d las hesliat. Bestias stimulare, agitaré. HA8E. ant. Aoaece. Accidit. > 9A8ENDAT, DA. adj. hisendat. ^^IHLASIENDA. f. hisenda. HA8SANYA. f. Fet beróich, senyalat. Bazaiia. Res gesta. || irón. Pillada, fet indigne. Eazana. Tnrpe, indignum facinus. HASTA. f. Lo mànech de la llansa, pica, ban- dera, etc. Hasia. Hastile, is. \ També s* entén la mateixa llansa 6 arma à que serveix de mànech. Hasla. Lancea, te. || Branca ó tronch pera plantar. %itata. Talea, se. || Lo pal superior de algunas He- iràs, com lo de la b. d. 1. etc. Palo. Littern pro- cidentia. || Lo gros que 's dóna en la part superior, »l pal de algunas lletras, com la b. d. 1. etc. Ca- heceado. Litterarum àpex. || banta. 1. HAUGH Y AUGH. m. Alarido. Quiritatio, nis; ejulatus, ús. HAUNIR. V. a. ant. unir. HAÜR. m. ant. or. HÀURER8E. V. r. PORTARSE, obrar. HAVT. p. p. ant. HAGUT. I adj. ant. Passat, complert. Pa$ado, transeurrido. Transaclus. || m. ant. AUTO, ACTE. HAVEDOR, A. adj. Lo que s* ha de possefair, 6 percibir. Hahedero. Quod habendum est. HAVENT, gerun. Habiendo. Cum. || ant. Te- niendo. Habendo. || ant. Triensa. Bieldo. Ventila- brum, i, pecten, inis. HAVER. V. a. ALGANSAB, LOGRAR. || RUt. POS- sehir, tenir, fíaber. Possideo, es. | Es auxiliar pera conjugar altres verbs en los temps de activa. Ha- her. II impers. Sobrevenir. Haber, acaecer. Accedit, evenit. || Sér ó existir. Haber. Sum, es, esse. || €amp]irse '1 temps de alguna cosa., com: n' ha- ▼BM hagut. Haberf aUanzor. Obtingo, is.' || Sér cas- tigat ó reprès, com : BAUftis cops. Llevar. Fero, ers. HAVftR À CAMAS. fr. fam. AGONSBGUIB. ■AVÉR DE CAP DE DTTS. fr. mot. Tenir desilj de castigar ó venjarse. Cojer en las wias ó enire Ua wias. Apprebendo, is. HAVERLAs. loc. TRACTAR. Q Queixarse ab algú, com : de que las híus. Haberlas, é habérseUu cm alguna. Cum aliquo contendere. DE AHONT no'n HI HA no'n pót RAJAR. ref. ab qie 's dóna à enténdrer que no^spót tràurer mòltfni\l de ahont no hi ha substància. De orugo esffimiéB nunca mosto corrido. Nemo dat quod non habet. DE Aixó LAS MAVEM. expr. coDcessíva. De h ^w hablamos, predieamos. Doc ídem. NO HI HA MÉS QUE VÉURER Ó MIRAR. CXp. Pondeil la abundància ó perfecció de las cosas. Bt jMra alabar d Dios. Deí laudes hoc excitat. NO n' hi ha mès de cDrrAs, t tant ni ha t bon pes. loc. fam. NO hi ha mes cera, etc HAVER. m. Crèdits en alguns eropleos. Haber. Ratio expensi scripto tradíla. ] pi. bens. HAVERSE. V. r. Proc«hir, portarsc bè ó mal. Porlarse. Se gerere. HAVIRANSA. f. ant. BEN aventür ANSA. HA VIRAT, DA. adj. ant. benaventurat, bit- xos. HAVITAR. y. a. HABITAR. HAVORRIR. V. a. aborbir. HAYR. adv. t. AHi. II ant. odiar , aborbir. HATR AVOR. fr. Rut. El amor excita la ira. Amor iram movet, acuit. HAZANYA. f. ant. hassanta. HEBDÓMADA. f. SETMANA. | Doma, 1* espay de set anys, quals foren las setanta hebdómadas de Daniel. Hebdómada. Hebdomas, s, hebdomada, ÍB. HEBDOMADARI, A. m. y f . Qui en lis co* munitats ó capitals se destina pera oficiar rada setmana, nebdomadario , semanero, Hebdomada- rius, i. HEBRÀIGH, GA. adj. Lo pertanyent als he- breus. Hebrdico, kebreo. Hebraicus. HEBRAiSME. m. La professió de la lley de Moysés. nebraismo. Hebraismus, i. Q Idíotisme de la llengua hebrea. Hebraismo. Hebraismus, i. HEBREU, A. adj. hebraich. | m. y f. Qoi pro- fessa la lley de Moysés. Hebrea. Hebreas, i. | Lo idioma dels hebreus. Hebreo. Hebraica líogua. HEGATOMBA. f. Sacrifici de cent tictiinas de una mateixa espècie entre 'ts grecbs y romaos que 's feyan en cent altars per cent sacerdots é un mateix temps. Becatomba. Hecatombe, es. HEDRA. f. ant. EURA. HÈGIRA, f. Època dels anys entre Ms maho- metans los que 's comensan à contar desde qahie à setze de Juliol del 622 de Jesucrist, en que Vl• BEN boma fugi de la Meca à Medina, si bè Amasi dia r any 630. Hègira. Egira, ae. HELCNI8BIE. m. Idíolisme de la llengua gre- ga, ò construcció de ella, usada en altra. HdeniS' mOs Hellenismus, i. HCLIAGH. m. astron. Se diu del astre que pre- senta '1 fenómeno de sortirse y poudrerse al mateix temps quel sol. astre. Beliaco. Heliacüs, i. HÉLICH, CA. adj. geom. espiral. HELIÓBIETRO. m. Instrument pera midar lo diàmetro del sol. Heliómetro, Heliometrum, i. HELI08G0PI. m. Ullera, instrument de vidres de colors pera observar lo sol. Helio$copio. Helios- . copium, ii. HELIOTROPI. f. ant. planta, giràsol. Q Pedra preciosa de color vert blavench y ab clapas en« carnadas. Beliotropio. Helíotropinm, ii. HEL-LÉBOR ( BLANCH. ) Planta que es mòlt comuna en Espanya, forma una arrel en figura de cono truncat, de dos ó tres polsadas de llareh y una de espessor, y guarnida de numerosas arrele- tas ; de dins es blanca, de fora negra y arrugada. Eléboro, vedegambre hlanco, yerha de Ballesteros, Helleborus albus. HEL-LÉBOR XEGRE. Planta quc 's cria en lo Del- finat y 's cultiva en Espanya, la seva arrel es com k) dit petit, de dins grisa ó rojenca, y negreja al exterior. EUboro negro. Helleborus niger. HEL-LESPÓNTICH, GA. adj. Gosa de Uel- lesponto. Belespóntico, Hellespontiacus. HELMÍNTICHi ca. Remey que mata 'Is cncbs. Helmintico. Helminticus. HELVE8I, A, Y HELVÉTIGH, GA. adj. SUÍS. HEMATINA. f. Substància animal de la sancb, à la qual s' uneix V oxigeno. Bematina. Hematina, s. II Matèria colorant que 's trau del campetxo, la qual se pti^senta en petitas escatas de un blanch sembrat de roig, de aspecte metàl-licb y de sabor un poch astringent, amarch y acre. Bematina. He- matina, se. HEMATITES.f. Pedra mineral de ferro, ordinà- riament de color de sanch.i7emaltl«5.H£matites,ffi. HEMtPTERS. m. pi. Ordre de insectes, las alas superiors dels quals són la meytat membra- nosas y 1' altra meytat coriàceas, com en las ciga- las, xinxas, etc. Bemipteros. Hemiptera. HEMISFERI, m. La meytat de una] esfera. Emisferio. Hemispheriuro, ii. HEBIISFÉRIGH , GA. adj. Lo que té la figura de mitja esfera. Bemisférico. Hemisphaericus. HEBaSTIQUI. m. Part de un vers. Bemisti' quio. Hemistichium, ii. HEMORRÀGIA, f. Fluix de sancb, particu- larment del nas. Bemorragia. Hemorràgia, ae. HEMORROYDAL. adj. med. Cosa de morè- nas. Hemorroidal. Haemorroidalis. HENRIGH. n. p. de h. Enrique. Henricus, i. HENRIQUET. d. de Henrich. Enriquito. Hen- riculus, i. TOMO I. CATALÀ. HE& 83t HEPÀTIGH, GA. med. Cosa del fetge y lo que serveix pera curarlo. Bepitico. Uepaticus. HEPTAGOROO. m. mú». La sóplima espècie compresa en lo diapassó ú octava. Beptaeordo. Heptachordos, i. HEPTÀGONO, A. geom. adj. y m. Figura de set costats y set knguls. Beptdgono. Heptago- num, i. HERAL. m. ant. Rey de armas. Beraldo. He- raldicus, i. HErAldigh, GA. adj. Lo que pertany al es- cut de armas. Berdldico. Gentilitius, scutarius, fe* cialis. HERALT Y HERAU. m. hbral. HERBA. f. Nom genérich de las plantas peti- tas que moren cada any. Yerha. Herba , se. jj Lo conjunt de diferentas herbas en un terreno. Ytrba. Herba, se. || pi. La dels prats, etc. pera pasturar lo bestiar. Yerbas, pastos. Pabulum, i. HERBA ANGÈLICA. ANGÈLICA. HERBA APEGALOSA, f. ler. ROJA. 8. HERBA BOTERA. Planta perenne indígena, qve s* usa en pol vos, en bemorràgias passi vas, flniíoe mocosos crónicbs, y en gargarisme pera las infla- macions. Alquimilay pie de leon. Alchemilla vulga- ris. HERBA CABALLERA. CUA DE GABALL. HERBA CAIXALERA. HERBA DE LA MARE DE DÈU. HERBA GANA. La quo en las apotecarias nediuhen espàtula pudenla. Yerba cana, senecio. Spatula fo»- tida ; senecio, nis. UERMA CAPITAL. IrNICA. HERBA COL ó COLERA. Los bril•ls que naixen de la flor de la carxofa borda, que són blaus en sòn es- tat fresch, bermellenchs quant estan sechs, y ser- veixen pera coagular la llet. La mateixa virtut te- nen los de la vera. Yerba de euajo. Hosculi cynar» scolyms. HERBA CDQUERA. Planta de camasaltasde doeà tres peus, rodonas, ralladas, moIsudas;fullas llar- gas, grans, retalladas, serradas, de color vert gro- guencb; flors en corimbo terminal; calis comü, emisféricb, de groch verdós; escatas llanceoladas, agudas; corola composta de groch daurat, coo- vexa; olor mòlt fort, y sabor aromàtích mòlt amarch y un poch canforat. Te propietats tónicas, estimu- lants, emenagogasy sobre tot antielmfnticas.T«r(Ki lombriguera, tanaeeto, abrólano. Tanacetum, i ; tanacelum vulgare. HERBA CDQUERA DE MALLORCA. CORALINA. HERBA DE BALLESTER. HEL-LÉBOR. HERBA DE FLuxió. Herba de cama cilíndrica, ra- mosa, ab fullas ovaladas, Uanceoladas, de color vert baix, dentadas ó enteras, de las quals las in- feriors s' estreteixen en pescíols per sa basa, y las superiors sentadas y mès estrelas; las flors en las cimas dels brots en ramellet, mòltas, petitas y blancas, de sabor acre aromàtich semblant al del pebre negre. Es estomacal, antiescorbutica, aolí- 83i HER herpética y diurética. Ujniio, masluétxo silviHre mayor. Lepidinm, íi, lepidiam lalifoliam. HEBBA DE JARDÍ. Cé$p€d, CsespeS. HEEBA DE LA PERiDDiA. Ferba de camas dretas, quadrades, poch ramosas, y un poch peladas ; fu- llas entre figura de cor y elípticas, retalladas y rasposas; olor agradable, y sabor aromàlich. E9 excitant, vulneraria, etc. Yerba de la feridura ó de laperlesia, Stachis recta. HERBA DE LA MiRE DE DÉU. Planta que fà la cama de un ó dos peus de alt, cilíndrica, ramosa, blana, venosa, peluda; las fuUas alternas, sentadas y sense cua, que abrassan la cama, grans y ovals, si- nuosas y profundament retalladas, viseosas, pelu- das y de un vert baix ; olor pudent y naoseàtich, sabor fat y viscós; arrel fusiforme y blanquinosa; flors quasi sense cua, en espiga terminal, grognen- c-as, ab venaé purpúreas; calis tubulós; corola en figura de embut, y las llavors cendrosas, ovals comprimidas, inodoras, etc. Té virtut anodina, an- tiespasmódica, narcótica, etc. Beleno negro. Hyos- ciamus niger. HERBA DE LA PRINCESA. MARIA LLUÏSA. HERBA DE LAS SET SANGRiAs. Herba que té las camas radicals Uenyosas y perennes, junt ab sas fullas; las camas que floreixen són llargas de uns quatre dits y un poch peludas; las fullas linears, llargas y quasi fíliformes, estesas y rasposas; las flors amontonadas, terminals, ab lo càlís la meylat mès ourt que la corola ; inodora y de sabor herbàceo. Es diurética y molt mès temperant que la sangui- nària. Pulmonaria sufrulicoia, yerba de las siete Bangrias. Pnlmonaria suffruticosa. HERBA DEL CARAGOL. MORELLA ROQUERA. HERBA DEL MAR. ALGA. HERBA DEL MORO. Planta de mollas oamas, peti- tas, plenas de nusos y raslreras; fullas molt peti- tes, de la figura de las del serfull, y oposades de ^s en dos de un vert groch y de un sabor acre; las flors mòlt petites y grogas. Es vulneraria, ape- ritiva, remey contra la hèrnia y pròpia pera curar lo mal de pedra; y '1 vi ab que 's bull calma *1 mal de caixels. Herniaria, mil-en-grana, yerba turca, hemaria. Hernyble, hernyaria, ae, empetrum, i, herba cancri minor, millegrana. HERBA DEL POBRE HOME. Planta de alguns peus de alsària, ab fullas interpoladas, fuUetas aovadas, pubescenls, semblants à las del olm, y la terminal ab tres lòbuls; flors en panotxa terminal, estesas, aromàticas y agredables. Es astringent y sudorífi- ca. llimaria. Spirsea ulmaria, barba caprina. HERBA DELS CANTORS. RAVE BOSCi Ò DE CABALL. HERBA DELS LEPROSOS. Planta de cames* de la al- sària de un peu, senzilles, dretes, nudosas, qua- drangulars, un poch peludas, ab fullas oposades, pescioladas, en figura de cor, mòlt prolongades, y quasi arrodonides en le punta, arrugedas, un poch rasposas, dentades y de color vert mès obscur per sobre ; flors en espigas, de olor dèbil, de gust un DICCIONARI HBl poch aroarch, fat y càlit al mateix temps; f arrel composta de mòltes fibras, llargas y adherides à un centro comú. Es emenagoga , y ^\s polvos de las fulles fan estomndar. Betóniea. Betonica officinalis. HERBA DE MAL DE CàixALs. Planta oiigínàrte de la Amèrica, de cames esteses, de la llargària de oa peu, rodones, y un poch rasposas, teodras, y suoih ses; les fulles quasi en figura de cor, obtusa», serrades, oposades, clepadas, y ab pesciol; las flors solitàries, grogas, y ab lo pedúncol mòlt Uarch : sabor semblant al del pebre negre, y olor aromàlich. Té propietats estimulaots mòlt eoèrgi- cas y antiesoorbútices, y T alcohotat de sas fulles, com també elles mestegadas aliviao del mal de caixels. Berros del Parà, e$pilanto de hortaliía, Spilenthus oleracea. HERBA DE MATAR MOSQUITS. OLIVAEDA. HERBA DE MATAR POLLS. Planta, cspécíe de espaelt de caballer, ab las fullas de sota grans, amples y semblants à las de la figuera infernal ; las flon blaves; las llavors grosses, triangulars, arrugades, amergas y càusticas, y *ls polvos de elles fan fogir y metan los polls. Yerba piojera 6 piojenta; albor" raz, paparraZf estafisagria. Staphisagria, ». HERBA DE ORANETAS. Planta mòlt comuna, las seves fulles donen un such groch que serveix pera irriter viVement le pell. Celidonia mayor. Chelido- nium mejus. HERBA DE SANT ANTON. Planta de nna cama alta de 5 à 6 peus, rojenca, remosa; fullas obloogas, estretas, punxegudes, compectas y semblants a las del sàlzer; de sabor un poch acre y astringent. La arrel que es rastrera, blanca, de gust viscòs é in- sípit, seca té olor de vi ; es detersiva y vulneraria y en algunes parts del nort se la menjan. EpilobiOf yerba de san Aníonio, Epilobium spicatum. HERBA LE SANT BENET. Plaute que fà la arrel llar- ga, del gruix de una ploma, estreta per sòn coll y errodonide, rodejede de mòltes arreletas de color obscur rojench; de sabor astringent, y olor de cla- vell de espècia quant la plante s' ha deserrollet en terreno sech y celen t. Es astringent, cardíaca, ce- làlica, y conté mòlt tanino, rehina, oli volàtil, etc. Cariofilata, yerba de san Benito, Caryophyllata, s; geum urbanum. HERBA DR SAN CRISTÒFOL. Pleota que fà le arrel bastant grossa, ab fibras, negra pel exterior, groga pel interior, de gust acre, é interiorment es verinosa, y exteriorment contra cuchs y contra la ronya. Yerba de san Cristobal. Actea spícata. HERBA DE SANT JAUME. Herba de corola ab ndi; fullas entrepinnadas y en figura de lira ab ses la- cínies pertidas eb el tres petites, varia ab las fullas inferiors aovadas, serrades, y las restants piona- das, ab las coroletas del radi crassas, curtes, es- triedes, puntejedas y partides profundament eo tres lòbuls. Es contra la erissipela. Yerké de s^è Jaime, ó de SanUago, ó jacobea vulgar laevnúde. Seneciojacobooa. HER CàTAU. HER 8M HBRBÀ DE SANT joàN. Plaola d6 camas altas de pea y mitj, rodonas, fortas, rojencas, ramosas; follas oblongas, nerviosas semblants à las de la centaura, sentadas, oposadas, senyaladas ab una in&nital de petits vasos plens de licor transparent; flors en ra- mellet à la extremitat de las camas, rosàceas, gro- gas, olorosas, y las fui las de sabor fat. iperieon, yerka de san Juan. Ipericum perforatum. HBEBA DE SANT ROBEETO. Planta de mòltas camas de peu y mitj, nudosas, peludas, rojencas, ramo- sas; f ni las qae ixen de la arrel, dels nusos de las brancas y camas, són llargas pescioladas, rojen- cas, peludas, divididas à poca diferència com las de la matricària ; olor de cabró y de sabor salat estfplich. Es astringent, antilàctea y vulneraria. Roberciana, geranio robercianOf yerba de san Ao- berto, Ruperliana, s. HERBA DE SANTA BÀRBARA. Planta de móltas camas altas dd peu y mitj, ramosas, vuydas, ab fnllas en figura de lira, mès petitas que las del nap, un poch semblants à las dels créixens, verdas, obseu- ras, relluentas, inodoras y de sabor un poch acre. Es antiescorbútica, vulneraria, y 's menja en en- 8Íam. Yerba de santa Bàrbara. Barbarea, », erysi- mum barbarea. HERBA DE SANTA MARIA. Planta ramosa de dos peus de alta, y semblant à la orenga ab las camas estriadas, peludas, de color groch clar; fuUas ao- vadas, enteras y serradas, y en la cima forma una copa ab certas flors à manera de bomboUas dau- radas, que's conserva mòlt temps en sòn vigor. Es de olor fort aromàtich y sabor amarch acre, anlil- míntica, estomàtica, y facilita la menstruació. Yer- ba de santa Maria, balsamtta. Tanacetum balsami- ta, coslus hortensis, balsamita suave oleus. HERBA DONZELLA. VINCAPBRVINCA. || DONZELLA. HERBA FAM. ter. Plaola, de la arrel de la quaíl naiieo vàrias fullas estretas y blanquinosas, y de entre ellas la cama sense fullas, y de mitj en amunt poblada de flors petitas. Àrta de monte, Plantago. albícans. HERBA FLATERA. Plauta de camas petitas, pelu- das, raslreras, rodejadas de fullas parlidas en tres parts, linears, enteríssimas, de vert que tira à groch, un poch peludas, de olor y sabor de pi ó de rehina, y tal vegada sabor de romaní ; flors ar- rabimadas, petitas y grogas. Es aperitiva y vulne- raria. Pinillo oloroso, camepilio, camepiteos, y ata- mdntica es lo nom comú de la arrel. Teucrium chamaepythis, iva arthritica. || V almescat se con- sidera com varietat de la anterior y té las matei- xas propietats ; sols se diferencia en que té las flors purpúreasy mès grans; las camas mès primas; las fullas quasi de tres puntas y blanquinosas; olor mès fort, y gust amarch. Pinillo almizclado, tva, ó iva almizclena, ayuga, Ayuga, se, iva moscata, ten- orium iva. MKUA OATERA. Planta que fa la cama de tres peus d9 all} (quadrada, peluda, ramosa; fullas pesciola- das, en figura de cor, entre dentadas y serradas semblants à las de la torongina, peludas, blanqui- nosas, de olor fort, y sabor acre amarch. Es antí- estérica, nervina, excita la menstruació, y es afro- disíaca pels gats. Yerba gatera, nébeda, Nepeta, e, nepeta cataria. HERRA LLETERA. Planta do diferentasespécies,qoe són en general herbosas, pobladas de fullas, yple- nas de un such acre, picant y blanch com la llet. Fan los calis de las flors bermellas per la part in- terior, y persistents ; y per fruyt una capsa rodona de tres divisions ab una llavor en cada una de ellas. Lechetreznaf tilimdlo. Tyttimalus, i. HERBA MORELLA. MORELLA ROQUERA. HERBA PUNTERA. Crespiuell, planta perenne que 's fa en las parets y teuladas vellas, té las fnllas oblongas y quasi perfectament rodonas, llanceola" das, crassas, grossas, molsndas, tendras, plenas de such, sempre verdas, rojencas en ï àpice; del mitj ix una cama dreta, de un peu de alta, revetr tida de fullas semblants à las de la basa, però mès estretas y punxagudas, y las flors en la estremilat ab la llavor mòlt petita ; sens olor, y de sabor bei^ bàceo un poch acre. Es mòlt fresca, astringeof , cosmètica, bona pera las inflamacions, cremadora» y talls. Yerla puntera, siempreviva mayor, yusbof' ba, uvas de gato, Sedum ó sempervivum migus, sempervivum tectorinm. HERRA PUSSERA Ó DE PCSSA8. PDSSERA. HERBA SABONERA. Plauta do mòltascamas altasdc dos peus, primas, rodonas, nudosas, rojeneas, trencadissas; fullas oposadas, entre aovadas y llanceoladas, nerviosas, semblants à las del plao- tatge, al doble llargas que amplas; las flors de cinch pCMals ó fullelas , disposadas en cUvelLs, purpúreas, rosadas ó blancas, oloroses y sostingu- des per un calis oblongo. Sòn extractin, ó bè sòn principi actiu, forma escuma en la aygua en que s' agita, y presenta las propietats físicas de sabó. La arrel es cilíndrica, del gruix de una ploma de cisne, de sabor amarch, y té, com també las sami- tats y fullas de la planta, propietats tónícas, anli- herpéticas ; y també la recomanen en lo fel so- breixit, poagre, reumatisme, sífilis constituciooaly y malalties cutaneas. Jabonera, Sapooaria ofilcíoa- lis, struthium, ii. HERBA SANA. aut. MENTA. HERBA SANGUINÍRIA. SANGCINJLrIA . HERBA TAUPERA. FiguerR infernal borda, planta de 2 à 4 peus, ramosa, fullas amplas, perfecciona- das,alternas, ovals, sinuoses, anguloses, de un vert obscur, de olor mòlt desegradable, de sebor emerch y neoseàtich ; flors blances ó violedes, comunment exilars ; lo fruyt dins de una capse espinose del temany de una nou ab quatre ventalles, eh les lla- vors un poch mès petitas que les llenties, negren^ ces, errugedes y comprimides. Té propietets nerr cóticas. Estramonio, higuera hca, Stremonium^ ü| eslramoníe herba. «36 HER DICGIONÀAI HEB HERBA TORÀ. Planta de iroQch cíiíndrich, pelut, dret, de color de rovell, fràgil, fislulós; tràn fa- Has mòlt primas que semblan bràcteas ó rudiments de fullas, de figura de Uengüela estreta, esponjo- sas que s' enmuslian prompte y un poch amargas. Es aniicólica, esplentica, resolutiva, vulneraria, y 's menja ab espàrrechs. Yerba tora, orobanque mayor, Orobanche major. caéixBR COM LA MALA HERBA. fr. fam. So diu dels Doys que creixen mòlt y s' aplican poch. Crecer como la mala yerba, iElate et socordia brevi ado- lescere. EN HERBA. m. adv. Se diu del blat y altres lla- vors que estan encara verdas y tendres. En yerba, Teber, immalurus. MALA HERBA MAT MOR. fr.. So díu quaut se'u van ó moren las personas bonàs, y quedan las dolen- tas. Cosa ó yerba mala nunca maere; yerba mala no la empece la helada ; vaso malo nunca eae de la mano. Nulla pruína nocet non proQcienlibus herbis. 8BGAR LA HERBA SOTA DELS PEUS. fr. DeUOta la vi- vesa de algú respecte de altre. Segar la yerba de- Atajo de sus pies ; cortar el revesino, Àliquem secre- ò praeoccupare. HERBÀGEO, A. adj. De la naturalesa ó qua- litats de la herba. Herbdceo. Herbaceus. HERBADA. f. Beguda ingrata al paladar. Bre- baj'e. Potioinjucunda. || met.ant.vENENO,HATziNAS. HERBAJAR. V. n. Arrancar las herbas. Des- herbar. Herbas avellere. || pasturar. HERBARI, m. Golecció mès ó ménos conside- rable de plantas diversas, dessecadas en la època de sa fructifícació ab bastant cuydado, pera que^s conserven sas formas y caràcters, col-locadas en- -tre papers y arregladas per un sistema, de modo que's pngan consultar quant convínga. Herbario, Herbarium, ii. HERBA88AR. m. Lloch de mòlta herba. Her- hazaL Herbosus ager. HERBATGE. m. Herba dels prats y devesas. Berbaje, pasto. Pascua, orum. || Dret de herbas que 's cobra del bestiar foraster. Herbaje. É pascuis tributum. || Tela aspra de herbas, semblant al xa- mellot. Herbaje. Herbacea tela. || Tribut que en la corona de Aragó 's pagava als reys al principi de sòn regnat, per rahò y à proporció del bestiar que cada hu possehia. Herbaje. Tributum %\ peco- ribus. PéR HERBATGE. RUt. FARRATJAR. HERBATOER, A. m. y f. ant. farratja- DOR. HERBEJAR. v. a. ter. xarcolar. || pasturar. HERBETA. f. d. Yerbecilla. Herbula, 8B. ja't COüECH, HERBETA, QUE'T DIUS MORADUIX. OXp. toet. fam. Denota que*s penetra la intenció de al- gú. Ka tf veo besugo que tienes el ojo elaro ; ya te eonozco por la pinta. Intus et incutè noví : ad alios pbaleras. JOERBtvOROi A. adJ. S' aplica als animals que s' alimentan únicament de vegetals. Herhiiforo. Herbivorus. HERBOLARI, A. m. y f. Lo qui sense princi- pis cientffichs recull herbas y plantas medicinals pera véndrerlas. Herbolario. Herbarius, ii. HERBÓ8, A. adj. Ple de herba. Herboso. Ces- posus, herbosus. HERGÚLEO, A. adj. Cosa de Hèrcules. Heretí- leo. Herculeus, i. HÈRCULES, m. astron. Constel-lació del hemis- feri boreal. Hèrcules. Hercules. HEREDITARI, A. m. y f. Pertanyent à la he- rència, y lo que correspon per ella. Hereditario. Ha^reditarius. || met. Lo que passa de pares à fills, y 's continua en los descendents, com-: malaltias, inclinacions, etc. Hereditario. Haereditarius. HEREDITARI AMEBIT. adv. m. De un modo hereditari. Hereditariamenle. Jure hsereditario. HEREGIA. f. HERETGIA. HEREMÍTIGH^ ca. adj. Cosa de hermita 6 solitari. Eremiíico. Eremiticus. HERÈNCIA, f. Successió als béns y dre. Hombre de esperieneia, Usn peritas. HOME DE FET. Quí ha procehít constantment ab honrades y exaciitot. Hombre de heeho. Integer homo. HOME DE FONDO ó DE TALENT. Quí té gran capací- tat. Hombre de fondo, Minerva plenns. HOME DE FORMA. Jodiciós, enteníduenlat, pun- tual, exacte. Hombre de forma ò de peso, Prndens, gravis homo. HOME DE FORTUNA. *L quí de curts principis arri- ba à grans empleos ó riquesas. Hombre de fortuna, Homo novQS. HOME DE GRAN LECTURA. Líterato, Lítteratus. doc- tus. HOME DE GUST. Homo de bona elecció. Hombre de gusto. Judicii homo. || Lo qui 's tracta bè. Hombre de gusto. Lautus homo. || irón. De mal gust. Hom- bre de gusto. Lautus homo. HOME DE HUMOR. Homo alegre y de hulla. Hom- bre de humor, Festivus. HOME DE LA VIDA ATRADA. 'L de vída llicencíosa, y 1 qui *s precia de guapo y valent. Hombre de la mda airada, Perditus, balatro. HOME DEL CAMP. Quí s' exei'cila en las feynasdel camp. Hombre del campo. Rustícanus. HOME DE LLETRAS. LLETRAT. HOME DE ¥A MORTA. aut. Yassall dcl feudalisme, que no tenia successió. Hombre de mano muerta, Caducarice conditionis cliens. HOME DE MANS, DE MUNTBCA, DE BRAHÓ, ETC. Qui es robust, fort y valent. Hombre de punos ó de ma- nos, St ren nus. HOME DE MÒLTS OFICIS, POBRE SEGUR. FCf. Literal. Quien muchos oficiós lt>fif , de hambre se muere. Qui multis vacat officiis, necessitate premitur. HOME DE NEGOCIS. Negociant. Hombre de negodos, Ne^otiator, is. HOME DE PALLA. X qui val pera poch. Hombre de paja. Telluris inutile pondns. || met. Qui en nom de altre empren algun negoci ó arrendament. Ca- pa rota, cabeza ó testa de hierro. Simutalus emp- lor. HOME DE PARATJE. ant. VEHÍ. |{ ant. Tots aquells de bons solars que ajudavan als soberans en sas conquestas. Bmbre de paraje. Regí subditas, vas- sallus. ■OMB DE PASSATJE. PASSATJER. HOMB DE PIT. Valerós, constant, de gr^n sereni- tat. Hombre de pecho. Magnanimus. || Fort y atre« vit. Hombre de pelo en pecho. Ausus. HOME DE PES. Lo soDSHt ó judíciós. Hombrs de peso. Gravis homo. HOME DE POCH MÈS Ó MÉNOS ó DE POCH SB MB *N DÓ- NA. Home de nínguna importància. Hombre de poeo mas ó menos, Trioboli homo. HOME DE PRO. L' homo de bè, sabi ó ütil al pú- blich. Hombre de pro, ó de provecho. Homo frugi. HOME DESDIT NO VAL UN ARDIT. rof. ab qUO's UÓtR al qui no cumple sa paraula ó se 'n retracta, ifom- bre sin palabra, no vale nada, Cum tuam mihi fi- dem obligaveris, quin prsslas ? HOME DE UPA. *L de mòlta suposició ó de mòlta autoritat. Hombre de eopete. Magnae auctoritatís vir. II Qui es mòlt estimat y aplaudit per sas pren- das naturals y obra ab cordura, ó està autorisat ab gran empleo. Hombre de tamano, Pnevalens homo. HOME DE VERAS ó vBRÍDicH. Home uaturalmeot serio y enemich de burlas. Hombre de veras. Yeri- tatis sectator. HOME DE VILA. Vehí do estamcut pla de alguna vila ó aldea, à distincció del noble ó hidalgo. Vt- llano, Plebejus. HOME ENAMORAT MAT CASA AB SOBRAT, rof. DeDOla que 'Is enamorats regularment són dissipadors, y no procuran adelantar sos interessos. Hombre eiui- morado, nnnca casa por sobrado. Nu lla levare va- lent aedis fastigia amantes. HOME ESCANYAT. Avaro, mesquf. Hombre menudo, min. Sordidus. HOME ESPIRITUAL. Lo dedícat à la virtut y con- templació. Hombre espiritual. Spiritualis homo. HOME FÉT. Qui ha arribat à la edat adulta. Hom- bre hecho. Adultus. || met. Instruit ó versat en al- guna facultat. Hombre hecho. Aliqua facultate pe- ritus. HOME FRANCH. Ingc^nuo, de veritat. Hombre Uso, Apertus homo. HOME MÈS VARIABLE QUE 'L VENT Ó QUE 'L CAMA- LLEó. Mòlt inconstant. Mas mudable que el cama- leon. Chamaleonte mutabilíor. HOME PERA POCH. De poch esperït. Hombre para poco, Pusilanimis. HOME PERA TOT. Qui té aptitut ó sufíciéncia pera desempenyar qualsevol cosa. Homhre de armas to- mar. Homo qualibet arte peritus. HOME PLE. met. Mòlt sabi. Hombre lleno, Yaldè sapiens. HOME POBRE, PLE DE TRASSAS Ó CARREGAT DE MAN- TAs. ref. Ensenya que la pobresa es comunmeut enginyosa, y posa en pràctica tots los medis pos- sibles pera sòn alívio. Hombre pobre todo es trazas: la necesidad hace maestro, Yívilur ingenio quid non molitur egestas. HOME pREViNGUT VAL PER DOS. rof. Ensooya quant serveix la prevenció pera conseguir fàeilm«l|t lo Sil HOM DICCIONARI HOM que 's desitja. Eomhre prevenido ó apereibido vaU por dos. Qoisquis adesi promptus vires gerít ille duoram. || Ensenya que qaí 's prevé en lemps per- la vensudía la roeytat del perill. Hombre apereibi- L•, medio eombatido. Uaud facilè invadas ad pras- lie qaemqoe paralum. HOME PBOPi. aot. Vassall possehíl en propietat, ó la persona donada en senyoria juntament ab la terra en qual virtut pagava al senyor certs tributs. Collazo. Servus addiclus glevse. HOME BOIG, NO *T FÀSSA GOIG; T HOME ROIG T GOS PELCT PRIMER MORT QUE CONEGUT, ref. Denota que dits animals solen tenir malas qualitats. La perso- na sanguina y el perro lanudo, primero muerlo que lo vea ninguno ; de este pelo ni gato ni perro. Tar- tareum dic esse rubrum colorem. Cave libi ab ho- roíne flavo, caneque villoso. HOME VALENT T BÓTA DE BON VI LÜEGO s' ACABA, ref. ACABARSE. HOME XAPAT. De mòlt judici. Hombre de peso ó de chapa. Vír prudens. AL HOME BAJÀ DONÀULI 'l DIT, T SE 'N PENDBÍ LA MA. ref. Aconsella que no 's tinga mòlta familiari- tat ab los malcriats, pera que no 's prengan mès confíansa de la que 'is correspon. Al villano dale el pié y tomarà la mano. Nímia familiarilas licen- liam parit. AL HOME GELÓS DE UN MAL FERNI DOS. ref. DeUOta que un gelós ab sas impertinéncias dóna motiu à que se li sia infiel. Al hombre celoso el cuerno en el ojo. Conjugem difBdentem merilò infidelitatispoena mulctare. AL HOME MAJOR, DONARLI HONOR. ref. DenotH '1 respecte que debem tenir als majors. Al hombre mayor, darle honor. Grandaevo capiti seraper ha- bendus honor. AL HOME TOT LI ESTÀ BÈ. loc. fam. Deuota que 'Is homes poden obrar ab mès llibertat que las donas, y no Ms es tan vist. El hombre haga ciento, la mvh ger no la loque el viento. Nou indecora viro mulla quie fiemina sunl turpia. AL HOME VELL MUDADLI L* AYRE Y DEI\ARÍ LA PELL. ref. Adverteix quant perillós es en la vellesa '1 mudar de clima. El viejo múdale el aire , y darle ha el pellejo : al buey vifjo múdale el pesebre, y de- jarà el pellejo. Bos sènior, s!abuli mulata sede, peribit. RON HOME. met. Senzill. Buen hombre ^ buen Juan, Juan de buen alma. Uomo facilis. DEL HOME QUE DE TU FIA, FIA TU QUE ES CORTESIA. ref. Adverteix que debem fér confiansa de qui *a fa de nosaltres. En hombre que de ti fia, fiate que es cortesia. Par pari refertur. DELS HOMES ES ERRAR, DE BÉSTIAS PEBSEVBRAR EN l' error. ref. Denota que 'Is homes han de sér dò- cils à la correcció. De hombres es errar, de bestias perseverar en el error. Yir procul, eslo tenax : cu- jusvis hominis est erraré. dels homes ha fét ausénçia, segons diuben, la i PRÜOÉNCU. ref. Denota quant estesa està la impn- déncia, ( qve Y obrar ab iropmdéocia es mòlt co- mú. Todos somos locos, los uno^ y los otros ; si l§ locura fuese dolores, en cada casa habria toces. Insaniunt omnes. DE UN home ben CUTDAT n'hI HA PBRA MÒLT TEMPS. loc. fam. Denota quant condabeix lo cuidarse y tractarse bè pera allargar la vida. Como te ewras, duras, ó el viejo que se cura, cien anos dura Qai parcè et moderatè vivit ad longam seneclutem pro- trahil vitam. ENTBE HOME T DONA 'l DUBLB HI BALLA AL MITJ. ref. NI DONA PROP OK VARONS, ETC. ES HOME, ó ES TOT UN HOME. loc. Deoota quealgú es sabí, gran en sa línea. Es hombre. Yir cgre- gius. ES HOME DE BIGOTIS. loC. BIGOTIS. ES GRAN HOME DAMUNT DB UN BANCH. loC. fam. HOME DB PALLA. ES L* HOME MÈS BO QUB HI HA SOTA LA CAPA DEL CEL, Ó ES LO MILLOB HOME DEL MON Ó QUE TREPITJA LA TEBRA. loc. Mauifesta la mòlta bondat de algú. Es el mejor que sustenta la tierra, ó que calienta el sol. Quos terra sustínet oplímns. ES UN BON HOMB, PBBÓ DB AQUÍ NO PASSA. loc. Ma- nifesta que algú es bo, però que té poca habilitat, ó alcans. Buen hombre, però mal sastre. Yir opti- mos ille quidem, sed non ita eroditus. FÉB l' home. fr. Yolerho parèixer, fér cosas de home 'Is noys. Hombrear ; haeer del kombn. Yiros graves semulari. || met. Yoler ignalarse ab altres en saber ó en allras qualitats. Hombreer: hombrearse. Parem se superioribus ostentaré. FÉR MÈS QUE DE HOMB. fr. Fér algú mès de lo qoe de ell s' esperava. Hactr mas que de hombre. Su- pra hominem agere. FÉRSE HOMB. So diu dcl fill de Dèa quant s'eo- carnà. Hacerse hombre ; humanarse, humaniíarst. Yerbum fieri carnem, hominem. |] Ferse rich algú. Hacerse rico. Sese locupletare ; divitias compararé. GRAN HOME, MÒLT HOMB, TOT UN HOME. lo de grans prendas y qualitats. Hombron, granés hom- bre. Yir praestans. GUARDAT DE HOME MAL BARBAT T DK VENT ACANi- LAT. ref. Denota que ditas cosas sóo de mala con- dició, ó que hi ha perill en ellas. Guardeu di hombre mal barbado y de viento aeanalado. Gla- brum evade virum, venlumque perarcta meaniem. JA ES HOME. loc. Dcuota que algú passa de la edat de noy^ Es ya hombre. Jam ex ephaebts e\- cessít. l' home besa mans QUB voldria VÉURRR CRBIA- DAS. ref. S* aplica à qui obsequia ó serveix à -altre per necessitat ó per forsa. Manos besa el hom^ que quisiera ver quemadas ó cortadas. Qoas vellet abscissas aliquis fert oscnla dextrís. l' home de bé i TOT ABBBU ES MEK ARRIBAT, reí. Significa que 1' home de bè, encara que esliga en país estranger y lluoy de sa pàtria, troba anifb^ HOH y lo que necessita. Al huen varon, tierroi aj$naM bu pàtria le $on, Yir probns quocninqae commodè vi- vil. 1/ HOIIE DEL MIL QUE H4 POR, DE IQUELL MOft. ref. Significa '1 gran caydadoqae 's dén enir en la elecció, pera que no cayga en ana cosa mala fu- gi ntne. El hombre del mal que temé, de e$e muere: huyendo del perejil le nació e% la frente, Cupiens vitare damnum in íllo peribit. l' HOME Oe sí CONFIAT, PREST ES PERDUT T ACABAT. ref. Denota que qui viu massa confiat de sí ma- teix, per no consultar ab qui sab mès que ell, co- met errors que li causan grans perjudicis. No hay quien yerre, sinó quien su parecer quiere. Errat is, ante àlias sua quem sentenlia ducit. l' home fí tot lo qce yól. loc. Denota que quant algú té ganas de fér la cosa per difícil que sia pót feria, encara que ab mès ó ménos perfec- ció. No falte voluntad que no faltari lugar. Tem- pora non deerunt, absit modo prona volunlas. l* home ha de tenir deu ants mès que la dona. loc. Aconsella que convé que V home tinga algun temps mès que la dona ab qui 's casa. La muger quincela y el hombre de treinta : d la moza con el moco, y al mozo con el bozo. Ter quinos nova nup- la, duplos vir compnlet annos. l' home per l' enteniment se distingeix del ju- MENT. ref. ab que 's reprèn als homes que no obran confonne à la rahó. Bl fitteiuítmtfiiio (iisd'n- gue al hombre del jumento. Ratione distinguilur homo. l' home per la paral'la y Y bou per la banta. ref. Denola que 1s homes quedan lliga!s pera cum- plír la paraula, com lo bou junyit per las banjas pera llaurar, etc. Al hombre por la palabra, y al buey por el cuerno ó asta. Yerba ligant homines, laurorum cornua funes. l' homk proposa, t déu disposa, ref. Ensenya que la consecució de nostras determinacions de- pendeix precisament de Deu. £l hombre propone, y Dios dispone. Prsevertit ancora jaclum dens. l' home quant vól y la dona quant pót. loc. CASA ton fill, etc. l' home que està enfangat busca li fassan cos- tat, ref. Denota que qui està compromès en una cosa, voldria ferhi entrar à altres. El que esld en el Utdoy querria meter d otro. Haerens quisque Into, ipse alius inducere vellet. l* home que està ociós, no viu ab gatrb repòs. ref. Manifesta que qui no té que fér, ell mateix se'n busca eti propi dany, ó no viu tranquil, per- què no té lo necesari. El hombre ociosOj no iiene mucho reposo ; el hombre perezoso, siempre es me- nesteroso. Quisquis tardus àgil , vitam Iraducil egentem. l' home que fí 'l valent es l' IJLTIM AL SOMA- tent. ref. Reprèn als que prometen fér mòlt quant no hi ha perill, y en arrilnint la ocasió s' acobar- (leíxen y no fan res. Antes de la hora, gran denue- CATALÀ. HOM 8IB do, venidoi al punto mueho miedo. Blaleronum gar- rulitas tamquam folium quod vento rapitur. l' home que no sab sumar, mat sabrà multipli- car, ref. Denota que totas las cosas exigeixen orde y método, comensant pel principi. El que no sabi sumar, no sabrd multiplicar ; priíuipio quieren las cosas. Quidquid futurum est súmmum, ab imo naa- cilur: singula quseque locum teneant sortilade- center. l' home que no Tft QUE FÉR, PRENGA BAIXELL Ó MULLER, ref. y altres si estar mal vols à ton plbr, VES PER MAR ó PREN MULLER, rcf. Deuota quo'l qoi esliga ociós, en qualsevol de estàs dos cosas lindrà mòlt en que ocuparse. Quiea no tuviese que hacer^ arme navio ó tome muger. Qui vacat, aut navim pa- ret, aut connubia jungat. l' home que rosega fel, no vomita dolsa mel. ref. BOCA AMARGA, ETC. l' home sia de rabassa MéNTRES LA VIDA 'TFASSA. ref. Denota que à las donas pera casarse mès las mou r interès que la qualitat del home. Dadme marido rico, siquiera sea borrico. Dummodò sit di- ves, barbarus ille placet. l' home val tant com té. loc. prov. pera signi- ficar que s fà mès ó ménos cas de una persona se- gons que es mès ó ménos rica. Tanto vales como has, Tanlum vales quantum habes; tanti quantum ha* beas, fis. l' home vól la TRAHICIÓ PERÒ NO AL TRATDOR. ref. Ensenya, que encara que agrade la trahició, per- què es útil al que la sol-licíta, s aborreix al tray- dor; perquè ningú pót fiarse de ell. La traieion aplace, mas no el que la hace. Prodílio placet ipsa quidem, non ipsius auc'.or. MAY SERÀS HOME PRUDENT, CONTRAPUNTANT i LA GENT. ref. Denota que'l (fui posa xismes y embo- líchs ò confusions entre las personas es abomina- ble. Serd un solemne imprudente, quien desavenga d la gente. Odio capilali est dignus quis(iuis serit si- multates. MÈS VAL MATAR UN HOME QUE POSAR UN MAL COS- TUM, ref. Dóna à enti*ndrer quant mal es posar un costum perjudicial. No ordenes, regla, que ponga mal faero en la lierra. Indignos mores procul à mortalibus arce. MIL HOMES. met. Home mòlt petit. Arrancapinos, giganle en tierra de enanos. Homunculus, i. MiTj HOME. Mónstruo la meytat home. Semihonl•' bre, medio hombre. Semíhomo, nis. | homenet. NI HOME TipLE NI DONA BAixó. ref. quo Hiigulieix per la irregularilat de las cosas los mals efectes de ellas. Ni hombre tiple, ni muger bajon. Nisi quod extraordinariè homini convenit, non convenit mn- lieri. NINGUN HOME PÓT SABER, SINÓ DÉU, LO QUE HA Dl sÉR. ref. Manifesta que sols Déu sab lo que ha de venir. Ninguno pueds saber, sinó Dios, lo que ha de ser. Nemo praster Deus venturi proïcius. NO HI HA BOME SENS HOME. ref. Deuota que esmèil Ui HÒM DlCaONAW 109 diffcil fér fortona sense ningan protector. No ka^ hombresin homhre: aquellos wn ricos qve tienen m»- chos amigos. Prssidio nullo sortem tentabis íni- quam: ille opibns dives, qui non est pauper amicís. NO'S COÜBIX L* HOME PERDUT, FINS k TANT QUE ES ABATUT, ref. Denota que quant tenim lo bè, no procuram conservar lo, pensant qae may nos ha de faltar, y voldriam remediarho quan ja no s' hi es à temps. Nadie se ereeperdidOf hasta que se ve abati- do; el bien no es conocido, hasta que es perdido. Res bona cum perit, tunc pnlchrè novimns illaro. NO ETsó NO serís HoME.loc. fam. ab qne's tracta de cobarl à algú sinó executa lo que diu 6 se li proposa. No eres ó no seràs hombre. Ineptus es. NO TENIR HOME. fr. No icuir prolector. No tener hombre, ó no tener brazo. Fautore ca rere. POBRE HOME. Subjectc de poca habilitat ó espe- rit, però de bon natural. Pobrete. Probns, sed inu- tilis homo. n Miserable, escàs, y apocat. Hombre menudo. Pusilli animi vir.' PORTARSE COM UN HOME. fr. Obrar sabia y valero- sament. Obrar como hombre ó como muy hombre. Strenuè agere. QUAL L* HOME TAL LA ORACIÓ, loc. Dcnola qoc cada hn parla segons allò de que's troba afectat ó con- forme al sèn coneixement y criansa. CaL• uno ha- bla como quien es. Qualis vir talis oratio. QUANT UN HOME 's VÓL CASAR, VIAPÓS HA DE CRIDAR. ref. Cuando te quieras casar, d rebato has de to-- car. Uxorem ducere dum placeat hodierno dicit. manè. SéR UN HOME COM CAL. fr. GUMPLERT, RESPECTABLE. SÉR HOME DE GRAN AFFER. fr. AFFER. s6r home de COMPTE, fr. COMPTE. séR HOME DE PARAULA, fr. Cumplirla. Seir hombre de su palabra. Fidem praestare ; promissis slare. SÉR HOME PERA QUALSEVOL GOSA. fr. pera denotar que algú es capés de qualsevol atentat. Ser L•mbre para qualquier cosa. Gujusvis facinoris capacem esse. TOT HOME QUE VÓL MENTIR, GRAN MEMÒRIA HA DE TENIR. ref. LO MENTIDER HA DE TENIR MÒLTA MB- MORIA. TRES GOSAS FAN AL HOME NEDRAR, CIÈNCIA, MAR T CASA REAL. ref. Tres C4)sas hacen al hombre medrar, ciència, mar y casa real. Hsec tria res hominum fortunae ad culmina tollunl ; Doctrina et pelagus, regia deinde domus. HOIIIENÀS. m. aum. Hombron , hombracho, hombrachon, hombronazo. Homo vastus. HOMENATGE, m. Jurament solemne de fide- litat que déu fér tot vassall que posseheíx un feudo al senyor de ell. Homenaje. Clientelaris oificii, ob- seiiuii debitio. || met. Respecte, veneració, sumis- siò. Homenaje. Venera lio, nis, honor, is. HOMBNATGK PERSONAL. Aquell en que '1 qui'l pres- ta s' obliga à servir personalment à sòn senyor. Ho- minaje personal. Cl ien telaré mu nus adstrictius. PAGAR HOMENATGE, fr. Servír algú personalment à sòn senyor. Rendir homenaje, Clieotelare moDOf reddere. HOMENET, m. d. HombreeillOf hombrezuelo. Homuncio, nis, homunculus, i. HOMBNBT DE COÜRB, VESTIT DB PBRGAMÍ. loC. HOMB DE PALLA. HOMENIA. f. ant. virilitat, poiíncia. | ant. VALENTIA. II ant. GRAVBDAT. HOMENIGÓ. m. d. PasilàDime y de mala tras- sa. Hominicaco. Homuncio, onis, abomioandossca- rabffius. HOMENIL. adj. ant. varonil, viril. HOMENÍVOL. adj. ant. varonil. HOMÉRIGH , CA. adj. Cosa de Homero. Home- rico. Homericus. HOMEY. m. ant. homicidi. HOMEYER. V. a. matar. || m. aat. y HOMIcniA. m. Assessíno. Homicida. Homici- da, aB, sicarius, ii. HOMICIDI, m. Mort injusta y violenta de al- gun home. HomicidiOy asesinato. Homicidium, per- duellio, nis. HOMIGIDIARI. m. ant. homicida. HOMILIA, f. Plàtica que explica las malérias de religió. Homilia. Homiliarium, ii. HOMILISTA. m. Predicador ó autor de homí- lias. Homilista. Homiliastes, ae. HOMINÍGOLA8. m. pi. Nom que'ls apoUoaris- tas donaren als católichs, perquè adoravan à Je- sucrisl Dèu fét home. Hominicola. Hominicolc, arum. HOMOFÀGIA. f. Us de viandas cruas. Hom- fagia. Uomophagia, le. HOMÓFAGO. m. Qui menja carn crua. Hom- fago. Homophagus, i. HOMOFONIA. f. Acció de cantar ab uo to aoi- forme. Homo fonia. Homophonía« e. HOMOGENEÏTAT, f. fil. La qualitat de bo- mogéneo. Homogeneidad. Homogeneilas, atis. HOMOGÉNEO, A. adj. fil. S' aplica als cossos de una mateixa naturalesa y propietats. Homo^- neo. Congener. || arit. Se diu de las quantitats de una mateixa espècie, ó números irracionals qne tenen un mateix signe radical. Homogéneo. Homo- geneus. HOMÓLEGH, GA. adj. geom. S* aplica tb costats corresponents en figuras semblants. Honà- logo. Consenlaneus. || log. bquívogh. HOMÒNIM, m. lóg. Eqnlvoch. Bmmim. ^quivocus, homonymus. HOMONÍMIA, f. lóg. Analogia, ó eqnfvoclide alguna veu. Honumimia. Homonymia, », sqnívt^ catió, nis. HOMOPATÓRIAS. f. pi. Festas antigmsdeb pares los fills dels quals eran rebuts en la cüria. Homopatorias. Homopatorta, orum. HOMUNdONMTAS. m. pi. Nom qws Hòh als heretges tocinians, perqae deyan que Jesocri^t HON GATAUL. HOR 8i1 era sols home. Bomuncionistas. UomuncionísUe, aruin. || m. pi. Hereljes que deyan que la imalje fJe Dèu estava impresa en lo cos del bome , y no en la ànima. HomuncioRistas. Homuncionist» , arum. HON. adv. 11. AHONT. HONEST, A. adj. I>ecorós, decent, Honesto, Honesius. | Cast, virtuós, modest. Honesto. Pudi- cus. II Parlant del preu, just, rahonable. Honesto, justo, razonable, Justus. HONESTAMENT, adv. m. Ab decoro, ab de- cència. Honestamenle, Uonestè. HONE8TAT. Y HONESTEDAT, f. Goinpos- tnra, modèstia, decoro. Honestidad. Honestas, atis. n Puresa contrària al vici de la luxúria. Honesti- àady castidad. Pudicitia, x, pudor, is, caslitas, atis. HONOR. m. Respecte que*s déu à algú. Honor, Honor, is. || Concepte, reputació, crèdit. Honor, Glòria, se. || Estimació, fama. Honor, Fama, ae, ho- nos, is. II Honestedat y re^^ato de las donas. Honor, Pudor, is, pudicitia, %. || Aplauso, obsequi, cele- britat de alguna cosa. Horu)r, Laus, dis, plausus, us. II Valor en los homes. Honor, Fortitudo, inis. || mil. Divinitat dels anticbs romans. Honor, Honor, is. II ant. pREDi, FINCA, PROPIETAT. || pi. Dignitats, cirrechs ó empleos. Honores, Titulus, i. || Títol y facultat de poderse algú anomenar en algun em- pleo que no tè, com si'l tingués. Honores, Titu- íus, i. 1 TOTA VOSTRA HONOR t COHPLACÉNGIA BÈ APARE- LLAT, fr. ant. I>e V, atento seguro servidor, Tuo obsequio pneslus sum. FÉR HONOR. fr. Il-lustrar, fér memorable, com: Virgili Fi HONOR al sígle de Auguslo. Hacer, dar honor. Honorem afferre. PORTAR HONOR. fr. Uourar, respectar. Honrar, Hdtioro, as. HONORABLE, adj. Digne, mereixedor de hon- ra y respecte. Honorable, Honorabilis. || ant. Trac- tament que *8 donava als mercaders. Honorable, Honorabilis. HONORABLEMENT, adv. m. Ab honor y llus- tre. Honor ablemenle, honorificamentet honradamente, Honorificè, honorabiliter, honoratè. HONORAR. V. a. honrar. HONORARI, A. adj. Lo que causa honor. Ho- norario, Honorarius. P m. Sou de honor, paga, sa- lari. Honorario, Stipendium, ii, mercès, edis. HONORAT, n. p. de home. Bonorato, Honora- tUS, i. II p. p. de HONORAR. HONORÍFICAMENT. adv. m. Honradament, ab honor, ab disti ncció. Honorificamenle, HONORIFICAR, v. a. honrar. HONORÍFIGH, ca. adj. Honorifico, Honori- ficus. HONRA. f. Llustre, esplendor, dignitat. Honra, Glòria, ». II Estimació, apreci, obsequi. Honra, Ho- nor, is. P CASTEDAT. || Bona opinió, fama. Honra, kmor. Honor, is. y Mercè ó gràcia que's fa ó reb. Honra, Munns honorifícum. P Pundonor. Honra» Decus,orís. || utilitat, servey. || pi. Funerals. /fott- ras, exequias. Justa, orum. HONRA T PROFIT, NO CAREN EN IN ROLSICH. FCf. DO* nota que1s empleos de honor y distíncció no porlaa mòlta ganància. Bonra y provecho no caben en un saco. Utile non semper fas est sociare decoro. FÉR HONRAS. fr. Fór demostracions de apreci. Ai- cer honras. Honore aificere. || Fér los funerals pera 'is difunts. Bacer honras, Parenlo, as. ESDEVÉ LA HONRA À QDi NO LA MEREIX, ref. que ad- verteix que las mès vegadas logran las forlunas y bens de aquest mon los que menos ho mereixen. Al mas ruin puerco la mejor belloía. Contigitet ma* lis venatio; Hopso Nisa datur. MES VAL HONRA QUE DINERS, ref. Deuo'a que la bondat y la bona opinió són preferibles à las riqne- sas. Mi hacienda me llevaràs, mi fama me dejarús, Tolle facultates, et famam, qutTso, relinquè. MES VAL MORIR AR HONRA, QUE VÍURER AB DESHON- RA, ref. Denota quant mal es pcrdrer la bona opi- nió ú honra. Quien la fama ha per dida, muerto «it- da en la vida; mas vale morir con honra, que det-* honrado vivir. Non vivit cui fama perit; moribun- dus oberrat. HONRADAMENT, adv. m. Honestament. Bon» radamenle, Honoratè, honorificè. HONRADESA, f. Bona conducta, rectítnt, bon- dat. Bonradez, Probitas, atis. HONRADÍSSIM, A. adj. sup. Bowroàúm•* Honorificen tissimus. HONRAMENT. m. REGONEIXEMEIVT, GRATIFI- CACIÓ. HONRAR. V. a. Respectar, reverenciar, ado- rar. Honrar, Honoro, as. || Afavorir, manifestar agrado envers los inferiors. Honrar. Favore, ho- nore afiScere. || Antorisar, condecorar, donar crèdit y estimació. Honrar. Aliqoemornate, honestare. || Exaltar ab alabansas. Honrar. Magnifico, as. HONRAR8E. V. r. SERVIRSE, APROnTARSE. HONRAT, DA. p. p. Honrado. Decoratus. | adj. Qui mira per sa honra y reputació. Bonrado, y honrudo ter. Probus. || fincat, acaudalat. HONRÓ8, A. adj. Lo que fa honor. HonrosOy honorifico, Honorus. || Honest, noble. Bonroso, Id- genuus. H0NR08AMENT. adv. m. HONRADAMENT. HONR08Í88IM, A.adj. sup. Bonrosisimo, Ho- norificen tissimus. HONT. adv. 1. AHONT. HONTA. f. ant. afront, vergonya, dbsastíb. ANAR k HONTA. fr. aut. Anar avergouyit. Iraver^ gonzado, Yerecundia suffundi. HONTAR. V. n. ant. deshonrar, avergontir. HORA. f. Cada una de las 24 parts del dia natural , ó espay de temps en que 1 sol pro- jecta sobre 15 graus de la terra. Bora. Hora, se. II Lo temps determinat y à propòsit pera 8Í8 HOR DICCIONARI HOR alguna cosa. Hora. Hora, sb. || L' espay de 12 à 1 en que la Iglésia celebra '1 misteri de la Ascensió. Hora. Meridiana in Ascensionis die hora. || V es- pay de camí que's passa en ona hora. Hora. Hora, IB. D Instant, com: à la hora de espirar. Hora. Tem- poris panctum. || pi. Llibre del ofici de la Mare de Dèu. Horas. Sacrarum horarum libellas. || La pri- ma, tércia, sexta y nona en V ofici divi. Horas. Mi- nores horse canònics. || mit. Dotze fillasde Júpiter y Temis ó de la Ninfa Grónís y del Sol, à qui mòlt dematí preparavan lo carro y obrian las portas del dia; presideixen al estudi, als plahers, à las cilas y à las esperansas. Boras. Horae, arum. HORA DAURADA. La aforlunada. Horadorada, feliz. Oportnnissimum tempns. HORA DE BONA PARAULA, fr. aut. Al loque de ora- eiones. Signnm cimbalorum prosalutatione angèli- ca recitandaappetente nocte. i HORA DE DESPERTADA, fr. Al despertar. Ad ex- pergefatico. HORA DEL SENT DEL AVE MARIA. fr. Al tOque del Ave Maria. Saluiatio angèlica ; luminibus accensis. HORA BAIXA. loc. Hora avanzada , adelanlada. Provecla hora. HORAS CANÓNICAS. Las dlfereutas partsenque està dividit r ofici diví. Hiras canónicas. Canònic» horsB. HORAS MAJORS. Las matioos, làudes y vespres del mateix ofici. Horas mayores. HoraB majores. HORAS MENORS. La prima, tércia, sexta, nona y completas. Htras menores. Minores bor». HORA NONA. loc. aot. Las tres de la tardehoraen que dínavan los reys de Aragó. Las tres. Terlia hora. HORA DELS PRIMERS POLLS. fr. aut. A la matinada. Al primer canto del gallo, al apuntar el alba^ la al- ba. Prima luce. HORA DE COMPLETAS. Hora de completas. Comple- lorium hora. ABANS DE HORA. m. adv. lutempeslivament, abans ' de la ocasió oportuna. Antes con antes. Cilò, prse- properè. k BON HORA. m. adv. fam. met. Dejorn. a buen hora. Tempore quidem opportuno. À BON Ó A TAL HORA t' ISCA 'l SOL T i BON HORA *T LLEVES, exp. Se reprèn al que arriba tari, ó cambia las horas quant parla. A tal hora te ama- nezca. Sic tibi aurora lucescal. i LA HORA DEL SENT DEL LLADRE. loC. A la hora CU que 's tocava la campana de avís pera que tothom se recullis y tancàs casa. A la queda ó d hora de la queda, ó de queda. Quietis teropus. À LA BONA HORA. fr. Buenamente, en buen hora. Bene. k LA HORA. loc. Al temps assenyalat. A tiempo. Assignato, condicto tempore. k LAS HORAS. m. adv. En aquell temps, en aquella ocasió. Entónces. Tunc. A LAS HORAS DE ARA, Ó k AQUEST18 HORAS, Ó EN AQUESTA HORA. m. adv. Eu aquesta hora. A la hen de ahora. Nunc; in hac hora. AL HORA. m. adv. Juntament, k un mateix temps, à un plegat. A un tiempo, jwuamente. Parilèr. ARA ES HORA, QUE 'l PASTOR DORM. ref. QUANT Là MARE NO HI ES, etC. ARRIBAR LA HORA. fr. Estar pera morir ó haver mort. Llegar la L•ra ó la postrer hora. Postremum vilae tempus adesse. k TAL HORA. m. adv. Tart. A tal hora. Serò. k TOT HORA ó i TOT AS HORAS. m. sdv. Conliniia- ment. A toL•s horas; d eada hora. Semper; in horas. CONTAR LAS HORAS. fr. Esp?rar ab ànsia l'instant en que 's déu cumplir alguna cosa. Contar las ho- ras, no ver la L•ra. Yehementer a líquid cupere. DE HORA. loc. Ab temps, prompte, Inego. Tem- prano; A buen Aora. Tempore ; tempori. DESDE LAS HORAS. m. adv. Desde aquell temps. Desde entonees. Ex iilo; jam tunc, jam inde. DEU HORAS. Lo menjar que solen fér los traballa- dors entre esmorsar y dinar. Bocadillo. Ante pran- dium refrigerium. GUANYAR HORAS. fr. Arribar los correu.s abans de lo regular. Ganar L•ras. Yiam anticiparé. EN BON HORA. Eslà bè , sia així. Enhorúkueta, Bene. FORA DE HORA, ó HORA INTEMPESTIVA. Desborl. Fuera de hora. Intempestivè. LA tLTiMA HORA. m. adv. La hora de la mort. La última hora. Decreloria hora. MATAR HORAS. fr. mct. Ocuparse en alguna cosa '1 que està ociós, pera que '1 temps se li fassa ine? curt. Enganar el tiempo. Tempus fallere. NO DORM TOTAS LAS HORAS QUE TÉ SON. loC. DCDOta que algú té cuydados de mòlta consideració. So duerme cuundoquiere. Premitur curis. NO SABER LA HORA. fr. Es'ar mòlt pròxim à soire- hir alguna cosà. Esperar por momentos. Expectaré continuo, in horas. QUARANTA BORAS. Las demandas públicas qoe 's fan exposant al Santíssim per quaranta horas eo tres dias. Cuarenta L•ras. Horarum quadragiola festum. SIA EN HORA BONA. loc. ab quB 's C4>ncedeix ó 's dóna per suposada alguna cosa. Sea en huena korú. Sit ita. TANTAS HORAS TANTS REMETS. FCf. ACOOSelU eS> perar de Dèu '1 remey pera mòlts mals, puix do i olvida de enviarlo prompte quant convé. De horü i hora Dios me j ora, ó iHos me j ora las horas; iiko- ras tiene el dia, y Dios las puede m^jorar; desputs de la tempestad, sale el sol, y viene la sertniiai' Gras melius, Luperce,fiet. TOTA HORA. m. adv. Sempre. En udo tiemfo. Semper. VENIR LA HORA. fr. Cumplirse M plasso senyalat ó 1 temps determinat y à propòsit pera algooa ro- sa. Llegar ó llegaru la hora. Compositam boran appropinquare. BOR GATAUL. HOS 8i9 HOHACI. 0. p. Famós poeta lirích, que escri- gué odas, sàtiras, epístolas, y la epístola als Pi- 8ons, [Boraeio, Horacios, ii. HORARI, A. adj. Pertanyent à hora. Horario. Horarius. [ m. La agulla que senjala las horas eo los rellotges. Horario, Scíathera, m, HORDA. f. Ti ibu errant, conjunt de famílias nómadas. Horda. Tribus vaga. H0RI80NT. m. Gírcul màxim que divideix la part visible del cel de la que no bo es, y té per pols lo zenit y nadir. Horizonte, Horizon, tis. || Cfrcul que termina nostra vista, y divideix la ter- ra y Ms c«Is en dos parts desiguals, de las quals la que 's véu es la menor. Horizonte sensible ó apa- rente. Horizon, tis. H La part del cel que limita la vista al entorn de nosaltres. Horizonte, Horizon, tis. HORISONTAL. adj. Pertanyent al horisont. HorizontaL Horizontalis. H Paralelo al borisont. Horizontal. Horizonti ad libellam respondens. cÍRCUL HotisoNTàL. Circulo L•rizontal. Horizon- tis circulus. HORISONTALMENT. adv. m. De un modo borisontal. Horizontalmenti, Horizontaliter. HORLA. f. nàut. Las fustas que per fora del costat de la nau atravessan de popa à proa pera refors de las posts. Cinta. Transversa navis ligna. HORBIINO. m. Herba medicinal, espècie de sàlvia, ab las fullas romàs, que forman un festó semblant à la cresta del gall ; té la cama angulo- sa y de pam y mílj de alia, y la flor bermella. Gallocresta. Sàlvia horminum. HORÓPTER. m. ópt. Línea recta tirada pel punt en que concorren los dos eixs óptíchs. Horop- Ur, Linea horoptica. HORÓ8GOPA. f. HORÓSCOPO. HOROSGOPI. m. Instrument matemàtich en forma de planisferi. Horoscopio, Horoscopium, ii. HORÓ6GOPO. m. Astre que *s deixa véurer sobre V horisont al temps del naixement de algú, pel que judican los astrólecbs endevinar supersti- ciosament los successos de sa vida. Horóscopo. Ho- roscopus, i. II Pronóstich sobre '1 naixement de algú per la inspecció del estat del cel en aquell punt. Horóscopo. Genethliología, as; genethliace, es. HORRENDABIENT. adv. m. horrorosamrnt. HORREBIDO, A. adj. Lo que per sa grandesa causa espant ú horror al véurerho ú ofrho. Hor^ rendo, horrifico. Horrendus, horrificus. | Estraor- dinari, prodigiós. Horrendo, Nefas, horrendus. HORRI. m. adv. i dojo. E!« HORRI. lOC. adv. PER AQUÍ EN ALLÀ. HORRIBLE, adj. Espantós, horrible, fort, hor- rorós. Horrible, Horrendus. jj Feo, torpe. Horrible. Teter. || Horrorós de aspecte. Horrible, Smerdaleus. HORRIBLEMENT. adv. m. Espantosament. Horriblemente, Horrendum, horrificè ; horrendum in modum. HÓRRIDOy A. adj. horrendo. TOMO 1 HORROR, m. Aversió, aborrimeut. Horrw. Odium, ii, horror, is. | Temor, espant. Horror, Horror, is. || Abundància, multitut, com : horroi degent. Horror. Multitudo, inis. HORRORI8AR. V. a. Causar horror. També 8' usa com recfproch. Horrorizar, Horreo, es, hor- rifico, as. HORRORÓS, A. adj. Lo que causa horror. Horroroso, HorriGcus. || Feíssim. Horrorosa. Te- terrimus. H0RR0R08AMENT. adv. Ab horror. Iforro- rosamente. Horrendum in modum. HORT. m. Tros de terra en que 's plantan ver- duras, llegums y arbres fruyters. Huerto. Hortus, i. II Lo de dins de casa. Horlal. Horlvs, i. • HORT T YixYER OK RARCELONA. 'L territori de es- ta ciutat que comprèn las fincas situadas en las parróquias de la mateixa, y de St. Marti de Pro- vensals, St. Vicens de Sarrià y Sta. Maria de Sans, 'sufragànea de la de Sia. Maria dels Reys ó del Pi. Huerto y viiiedo de Barulona. Hortus Barchinonis vinetumque. MIRAR AL HORT T i LA VINT\. fr. MIRAl GUERXO. II MIRAR AL PLAT T k LAS TALLADAS. HORTA. f. Terreno de mòlts horts. HuerfiM. Irrigus'ager. HORTALISSA, f. Verdura dels horts. Hortali" za, Olus, erís. HORTET. m. d. Huerteeilloy tco, ito. Hortulus, i. 0 Lo que 's forma en las faldas de las montanyas de la terra que deixan las ayguas. Hocino, Hottu- lus, i. HORTELÀ. m. Qui cuyda dels horts. Horteh" no. Olitor, is ; hortulanus, i. | Aucell pardo pel llom, ab clapas negras, lo ventre rogench , y *l cap negre. Horlelano, Cenchramus , i , olitorius passer. HOSGA. f. Mossa ó vuyt que 's fà en lo tall de algun instrument. Mella, muesca, Crena, as. || ta de la punta del fus. Haesca, muesca, Verticillum, i. LA MÈS MALA UOSCA ES LA DEL MATEIX FIS. ref. NO HI HA PITJOR CLAVILLA CtC. HOSGAR. V. a. Fér hoscas. Mellar. Mínuo, di- minuo, is. HOSGAT, DA. p. p. Mellado, Diminulus. HOSPEDAR. V. a. Recullir, donar hospedat- ge. Hospedar, alojar. Hospitium pararé ; hospitio excípere. HOSPEDARSE. V. r. Allotjarse en casa de al- tre. Hospedarse, Hospitor, diversor, aris. HOSPEDAT, DA. p. p. Hospedado, Apud «li- qüem diversatus. HOSPEDATGE. m. Posada, acuUiment. Hos- pedaje, hospitalidad, hospido^ kospedamiento, Hos- pitium, ii, hospitalitas, atis. HOSPEDER, A. m. y f. Qui hospeda. Hospede- ro, hospedador, Uospitator, is ; hospitio praefectus. HOSPEDERIA. f. Posada. Hospederia, hospe- daje, Hospitium, diversorium, ii. 108 850 HOS DICCIONARI HOS H06PICI. m. Casa ahont recullen y mantenen als pobres. Hospicio. Hospitíum, ii. | ant. hospe- DEIIA, HOSPEDATGE. HOSPIClA, NA. m. y f. Pobre que viu en hospici. Hosjiieiano, Pauper hospítii incola. HOSPITAL. iD. Casa piadosa y caritativa ahont admeten los malalts pobres pera curaries, etc. Uospital, Nosocomium, plochodochium, ii. || mil. Lloch ahont recullen los ferits. Hospital. Nosoco- mium castrense. || Lo dels órfans. Hospital de huér- fanos. Horphanotrophium, ii. || Lo de masells ó de sant Llàtzer. Uospital de leprosos, Nosocomium le- prosorum. || Lo dels peregrins. Hospital de pere^ grinoí, Xenodochium, ii ; xenon, is. BOSPITAL Dl SANTA CEEU TAL HI VA QVE NO s' HO PENSA, Ó TAL HI MOR QUE NO s' HO CREU. POf. NO DI- GA8 DE AQUESTA ATGUA NO BEURÉ, ETC. AL HOSPITAL PER DESFILAS Ó i BUSCAR DESFILA8. loc. contra 'Is qui demanan à altre lo que li fà falta. Al hospital por hilas ó mantas; tú que no puedeSf llévame d cuestas. Nadó vestimenta mutna pelere ; hospitio linamenta qnsrere conaris. MÒLTS SE 'n van AL HOSPITAL PER NO VÉURER 8ÒN CABAL. ref. que indica Is considerables perjudicis à qae comnnment està subjecle 1 qui abandona enterament sos interessos al cnydado de 'altres. Hacienda, tu dueOo te vea. Cnrator domínns melior fit semper agrorum. SEMBLAR ó sÉR UN HOSPITAL, fr. So diu do la casa que hi ha mòlts malalts. Estar hecko un hospital, Infirmilatibus laboraré. HOSPITALARI, A. adj. S' aplica al qui sòl donar acullimentgrahíit y en especial à las reli- gions que tenen per inslitul la hospitalitat, com la de sant Juan de Dèu, de sant Llàtzer, etc. Hospr" talaria, hospitalera, Xenius, i, hospitator, is. HOSPITALER, A. m. y f. Qui cuyda del hos- pital. Hospitalera, hospitalària. Nosocomio prsfec- tns. HOSPITALITAT, f. HOSPEDATGE. HOSSA. f. ant. Gualdrapa. Equi stragulnm. HOST. m. ant. exèrcit. HOSTAL, m. Casa ahont pagant donan aculli- ment y menjar als passatgers. Meson, posada, Aot- teria, hostal. Diversorium, hospitium, ii. DORMIR EN l' HOSTAL DE LA ESTRELLA, fp. met. fam. dormir al ras. EN HOSTAL T RODEGÓ PAGA k DISCRECIÓ, ref. qUB denota la necessitat de pagar en aquestos paratges lo que vól r hostaler ó bodegoner. £ii venta ó bo- degon paga d discrecion. Caupo pretii arbiter esto. EN L* HOSTAL DEL ARROPIT BEN PAGAT T MAL SER- VIT, ref. QUI MÉS HI Fi, MÈS HI PERT. HAVÉR MENJAT EN SET HOSTALS T REGUT EN DEU TAVERNAS. loc. prov. fam. que pondera tenir mòlt coneixement del mon, y obrar ab tota sagacitat y beliaqueria. Saber de toda costura, ò haber eorrido las siete partidas. Mores boiuinum callere, ac so- crlein esse. SEMRLAR UN HOSTAL, fr. Eslar la casa desarre* glada ó haverhi massa concurrència. Estar la casa como un meson. Propatulam esse domum. HOSTALATGE, m. Preu que 's paga pel temps que s' ha esiat en ï hostal. Hostalaje. Locarium, 11. HOSTALER, A. m. y f. Qui té hostal. JíffOM- rOf pcsadero, huésped, hostalera, y ventero si es en algun camf ó despoblat. Slabularíus, ii. HOSTALERA HERMOSA, MAL PERA LA ROSSA. ref. Sig- nifica que 's repara poch en lo gasto en los hostals en que la hostalera es hermosa. Huéspeda hermosa mal para la bolsa. Decora hospitis facíes largiorem solulionem postulat. HOSTALERIA. f. ant. Paratge de mòlts hos- tals. Mesonaje. Diversoriis distínctus vicus. | ant. HOSTAL. HOSTALET. m. d. Mesoncillo. Cauponula, c, diversoriolum, i. HOSTATGE, m. ant. penyora. HOSTE. m. Qui s' hospeda ó es hospedat en casa de altre per algun temps. Huésped. Hospes» itis. HOSTE DE MÒLTS Dl AS CANSA. loC. L* HOSTI eS COM LO PEIX, ETG. HOSTES VINGUEREN QUE DE CASA 'NS TRAGUEREN Ó HOSTES vindrín QUE DE CASA 'ns traurín. ref. Re- prèn al qui vól manar en casa de altre. De fuera vendrà quien de casa nos echard; tinieron puercos del monte, y echdronnos de la corte. Audax nostris in ffidibus hospes dominus revasit. contar SENSE l' HOSTE. fr. Procehir ó fér càlculs sobre alguna cosa, sense mirar ó aténdrer à las circunslàncias de que depèn. Hacer las cuentas sin la huéspeda, Depulare secúm rationes frustrà. L' HOSTE ES COM LO PEIX MENUT, QUE AL CAP DE TRES DiAs PUT. ref. Denota lo mòlt que cansan y fasti- guejan los hostes quant estan temps considerable. £l huésped y el pez dias tres, mal huele si mas et; el huésped y el pez d tres dias huele. Piscis oe4|uam nisi recens. SÉR HOSTE EN CASA. fr. mct. Estarhi poch. Ser huésped en casa, Uospitem in pròpia domo agere. HOSTEJAR. V. a. ant. uostilisar. HOSTERIA. f. HOSTAL, POSADA. HOSTESSA, f. ant. Dona que està allotjada en casa agena per algun temps. Huéspeda. Hospila, «. HÒSTIA, f. Víctima, lo que s' ofereix en sacri- fici. Hòstia. Hòstia, victima, ». || Forma de pa sen- se llevat, pera 1 sacrifici de la missa. Hòstia. Hòs- tia, ae. II Lo cos de Cristo Senyor nostre en lo sa- crifici de la creu. Hòstia. Yictima, hòstia, c | Eo lo sacrifici incruent del altar, lo cos de Cristo Sen- yor nostre que està per un modo inefable baix las espècies de pa.y de vi. Hòstia. Hòstia, ae. | La de color pera clòurer cartas. ObUa. Obelias, k, hmch- *eus panis. HOSTIER, A. m. y f. Qui fà hóstias. Hostierp, Hostiarum opifex. || pi. Lo motllo ab que íao las bòstias. Hostiero. Ad hoslias ofliciendas ty pvs. HUM CATALÀ. HUM 851 HOSTIGAR. V. a. Perseguir, molestar. Hosti- gat, Yexo, exagito, as. HOSTIL, adj. EneiDÍch, contrari. EotíiU Rosti- lis. II Lo que pertany als eneroichs. tto»i\l, Hostilis. H08TILI8AR. V. n. Fór dany als eoemichs. Boftilizar. ilostília exercere. || S' usa lambe com recíprooh. HOSTILITAT, f. Dany que en temps de guer- ra 's fà als enemichs à sas terras ó efectes. Hoslili•' dad. Hoslilitas, atis; hostile factum. HOSTILMENT. adv. m. Uostilmente, Hostili- ter; infesto animo ; hoslili modo. HOY. m. ant. hoeeor, aboreiment, aversió, odi. I FiSTlCH, ASCO. FÉR BOTS. fr. FÉR FÍSTICHS; FASTIGUEJAR. HU. HU, UNA. adj. Sol en sa espècie. Un, vno, línt- eo. Lnus, primus. || La persona que's cita indeter- minadament. Uno, Quidem. jj m. unitat. TOT ES HU. exp. íron. S' usa pera denotar que una cosa es totalment diversa y fora de propòsit. Todo es uno; lo mismo es lo ímo que lo otro, Nihil ad rem. HUBERT. n. p. de home. nuberto. Hubertus, i. HUBERTURA. f. OEERtura. HUCA. f. ant. Espècie de capa. Capa. Glamys, ídis. HCGH. n. p. de home. Hugo, Hugo, nis. HUDULAMENT. m. udol. HUGO. m. nucD. HDGONAU Y HUGONOT. m. Qui segueix la secta de Cal vi no. HugonoUf calvinista, Calvin i sec- tator. Q IRRELIGIÓS, IMPIO. HUI. si. HUIX. m. BOT. HUJAR. V. a. fastiguejar. HUJAT. p. p. CANSAT, fastiguejat. HULE. m. e.ncerat. 4. HUMÀ, NA. adj. Cosa de home. Humana. Hu- manus. || mel. Tractabic, compassiu, cortès. Humà- 10. Humanus. || humanista. MÈs QUE BUMA. loc. Lo que excedeix al humà. Sobrehumana. Humanum excedens. HUMANAL. adj. ni-uk. HUMANAMENT, adv. m. Segons la condició f naturalesa humana. Ilumanamente. Humanè. || afablement, benignament. Humanamente. Humanè. [ I sal ab negació significa segons las forsas hu- uanas; com: HUMANAMENT no's pól fér. Humana- nente no puede ser, Humanilus contingere non )otest. HUMANAR. V. a. Fér humà. Uumanar. Huma- lum reddere. HUMANARSE. V. r. Férsc home. Se diu sols lel Fill de Dèu. Humanarse, humanizarse, encar- larse. Hominem fieri; incarnari. HUMANISTA, m. Qui professa ó estudia las lletras huroanas. Humanista. Humanista, fe, phílo- logus, i. 0 Versat en las lletras humanas. ifvmaiiiV ta. Philologus, i. HUMANITARI, A. adj. filantrópicb, humíI. t. HUMANITAT, f. La condició dels homes, la naturalesa humana. Humanidad. filantropia. Phi- lantropía, ic. Q Propensió à las delfcías carnals. Humanidad. In voluptates et carn is delitias pro- pensió. H Flaquesa, fragilitat del home. Humanidad. Humana fragilílas, imbecillitas. | Afabilitat, be- nignitat. Humanidad. Comitas, atis. || fam. Corpu- lència en r home. Humanidad. Corporatura, ffi. | pi. Lletras humanas; gramàtica, retòrica, història y poesia. Letras humanas; humanidades; hellas le- tras; buinas letras. Humanitas, atis; humaoíorei littera). HUMECTAR T HUMEDAR. V. a. ant. BUlfl- TEJAR. HUimDITAT. f. BUMITAT. HUMIL. adj. Modest, sense supèrbia. Humilde. Humilis. II Vil, despreciable. Humilde. Obscums. | Ignoble. Humilde. Ignobílis, humilis. AB TOTS BAS DE SÉR BUMIL, NOTANT, QUE*T TLXGAÜ PER VIL. ref. Denota que la sumissió y humilitat no han de degenerar en baixesa. Quien mucho se a6a- j'a, el culo ensena. Injuries obnoxia nimia demis- sio, est. HUMILIACIÓ, f. Abatiment. Humillaeion, Hu- mil iatio, submissió, nis. HUMILIANT, p. a. Lo que humilia. Humilia' dor, humillante. Humil ians, superbiam frangens. HUMILIAR. V. a. Reprimir, subjectar. ITiimt- llar, abatir. Frango, is, humilio, as. HUMIUARSE. V. r. Fer actes de humilitat. Hwnillarse. Sese conlemnere. |j Subjectarse à al- tre. Humillarse. Se alicui submíttere. HUMILIAT, DA. p. p. Humillado. Hnmiliatus. HUMILtssiMy A. adj. sub. Humildisimo, Hu- millimus. J^UMILITAT. f. Virtut que'ns fà obrar confor- me à la nostra poquedat. Humildad. Humilitas, atis. n Baixesa de naixement. Humildad. Humilitas, atis. i Sumissió, rendiment. Humildad. Vilitas, atis. HUMILLADOR. m. Lloch de devoció ab algu- na creu ó imatge en la eixida dels pobles. Ai•iiit7/a- dero. Sacra sedicula suburbana. HUMILMENT, adv. m. Modestament. J7ttmt7- demente. Modeslè, humiliter. Q Ab sumissió Humil- demente. Submissè. || En acció de suplicar. Humil- demente. Supplíciter. HUMIT, DA. adj. Moll, que té humitat. Hú- medo. Humidus. || ant. humor. HUMITAT, f. La qualitat de humit. Humedad. Humidum, i. HUMITEJAR. V. a. Fér que alguna cosa parti- cipe de la humitat, arruixantla lleugerament ópo- sanlla entre altras mulladas. Humedecer. Humec- to, as. HUMOR. m. Cos líquit y flúido. Humor. Hu- 852 HCM DICCIONARI HYM 1 mor, is. J nüMiTAT. || Geni, complexió natural. /ru- mor. Ingcniuin, ii. || me(. Disposició en que alf^ú 's Iroba peni íòr alguna cosa. llvmnr, Facilitas, atis. H pi. la sanch^ bilis, etc. que mantenen la vida. Uumores. Humor, is. HUMOR CRisTxi.i.i. opt. L' ospés que forma '1 f;lo- bo dels ulls, y en que palei.xen la refracció *ls raigs de la llum: y sa conGguraciú varia la vísia en llarga ó curta, clara ú obscura. Ilumor cristali- «0. Cristallinus luimor. HiMoa SALAT. Malaltia del cúlis, que'l posa aspre y encarnat, y causa mòlta picor. Empeiue, Impeti- go, inis. II ter. uérpiüs. ncMOR vÍTREO. ópt. Lo traspareut en los ulls. llu- mor viireo. Vi treus humor. J Sucli viscós qne ix de las planlas y animals. Aguaza. Àqualus humor. HCMORS FRETS. Malaltia escrofulosa que's mani- festa comunmenl en lo coll de la persona y en par- ticular de las crialuras. líumorex ó tumores frios: traperanos, lampnranes, sinfndenilis de ninos. Stru- ma, scrophula, x. AGAFAR ó TROBAR DE BON HUMOR. fr. Trobar à algii en di.sposició de concedir lo que se li demana. Iln- llar de huen humor ó de buen ge$lo, Aliquem comi- lem invenire. CARREGARSE DE HUMORS, fr. Acudir un humor es- pies en las junturas de las camas de las cabalcadu- ras, de modo que quasi perden lo moviment de aquellas parts. Aporrillnrse, Pedibus intumesce- re. ESTAl DE MAL HUMOR, Ó NO ESTAR DE HUMOR. fr. mel. No estar alegre, estar anguniós. Eiftar dima- térkoy del humor, ò de mal gesto. Yapidè se habere. GASTAR BON HUMOR. fr. Kstar mòlt alegre , con- tent. Gastar buen humor, llilari animo esse. REMÒüRER LOS HUMORS, fr. Altcrarlos, inquietar, perturbar la pau. Remover los humores, llu mores com mo ve re. HUMORADA. f. (^as ó ditxo graciós. Humora- da, Dictum vel factum lepidum. , - HUMOR ÀQUEO. adj. ópt. Humor dels ulls. que sembla aygua. Uumorúcueo, Aquosus humor. HUMORAT, DA. adj. Qui Ió hamon. do, Uumoribus afTectus. ESTAR MAL HUMORAT. fr. ESTAR DE XAL BV»». HÚNGARO. adj. Lo que pertany ó es del regM de Hungria. líiingaro. Uungarus. HURt. Hermosuras celestials entre 'Itmml•• mans, los (juals creutien que en lo paraís ealÉn fe»* ra recompensar la fé, virtut y su missió dels wdfr> ders creyenls. Iluri. lluris, ídis. | Dona herOMMi•• sima. Iluri. Formosissima fiem i na. HURRA. f. ant. Carbuncle, mal gra del capu Uurra. Furunculus, i. || Crit de alegria deb mri* ners inglesòs en honor de sòn comandant 6 de al- guna persona principal que puja à l>ordo. ArrüL lleus. I Interjecció de alarma y entussiaaae bél- lich que las tropas russas y especialment las eoHh cas solen donar a! entrar en batalla al llensaneal enemich. Hurra. Heus. HURTA8. (k las) m. adv. i las palpbxtas. HÚ8AR. m. Soldat de caballeria llengeraen la milícia de Hungria, Polònia, Fransa, Espanya, yal- tras nacions. Húsar. Uungarns, eques. HU8SITA. m. Sectari, deixeble de JoaaliH» que renovà 'Is errors de Wiclef. Entre mòlta allrai deya que en la hòstia consagrada qnedava la tància de pa. Fou condemnat en lo concili de tància. IlusUay Uussita, O!^. HUTIA. m. Animal de America, semblaotila rata. Uutia, hulla. Cuniculus aroericanns. HUTITA. f. Secta dels Hutilas. iTaltio. HaUi- ta, ic. HUnTAS. m. pi. Sectaris de Joaa Raloqaa deya s' aproximava *i dia del judici, y que 's ka- vian de preparar menjant mòlt y bo. BuiilMi. Hal- tito;, arum. HUY. adv. ant. avuv. DE HUY AVANT. m. adv. ant. os avdt exavart. HUYT. m. numeral ant. yutt. HUYTANTA. m. numeral. ant. vdttahta. HUYTAVA. f. ant. octava. HUYTUBRI. m. ant. ociURaR. HYMENEAT, DA. adj. casat. FI DEL TOMO PRl.MEU.